LO GRIPAU 2008

revista de l’ies lo pla d’urgell. bellpuig. juny del 2008revista de l’ies lo pla d’urgell. bellpuig. juny del 2008

gent jove, institut nou

2

Lo G

rip

au

Índex

COORDINACIÓJosep Maria Mir Joan Cornudella

EDITAIES Lo Pla d’UrgellAvinguda d’Urgell, 26 BellpuigTel. i fax: 973 32 00 83E-mail: [email protected]: ieslopladurgell-bellpuig.cat

MAQUETACIÓ I DISSENYSaladrigues SLBellpuig

Dipòsit legal: L-611-2000

Amb la col.laboració de l’AMPA de l’Institut

La revista no es fa responsable ni com-parteix necessàriament les opi nions dels seus col·laboradors

EDITORIAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3

ACTIVITATS I SERVEIS Sense deixar les llibretes a les aules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 Cròniques d’unes excursions (alumnes 3r ESO) . . . . . . . . . . . . . . 7 Viatge a París . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 Una mirada cap a altres eines pedagògiques . . . . . . . . . . . . . . . . 9 Plantem el futur . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 Halloween 2007 / III Gimcana língüística de l’Urgell . . . . . . . . . . 12 Jornada de portes obertes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

PREMIES Premis diversos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

AULA D’ACOLLIDA Trobada intercomarcal d’Aules d’Acollida . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 Voltem pel món . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

AULA OBERTA Emmirallats / Coneixement del medi social . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 România / Sarmale / Marroc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23-24 Fem de profes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

A FONS Viatge a Bormio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 Inici oficial de les obres del nou institut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

TEMES OBERTS El rei Jaume I, 800 anys després . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34 Macroturisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37 Francesca Carboni . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38 Bellesa sense imatges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 Classe d’economia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

ESPORTS Associació Esportiva Escolar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41

EMPREMTES ESCOLARS Samba per a un “menino da rua” / Projecte solidari . . . . . . . . . . 46 Programa AICLE experimental en llengües estrangeres . . . . . . . 47 La Formació Professional reglada a Bellpuig . . . . . . . . . . . . . . . . 48 Sortides Cicle Formatiu / Pares desentesos i mestres paternals . . 49

LITERÀRIES Premis Sant Jordi (concurs juvenil de contes) . . . . . . . . . . . . . . . 50 Un clavell rosat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56 Un somriure val més que mil paraules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57 Contes bonsai per Sant Jordi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59

AMPA Notícies de l’AMPA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60

TEATRIES Intercanvi de teatre amb el Liceo G. Manno de l’Alguer . . . . . . . 62 L’Escola de Teatre de l’Institut més activa que mai . . . . . . . . . . . 63

10a PROMOCIÓ DE L’INSTITUT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67

CÒMICS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70

Portada: Fotografia actual de les obres del nou institut. Foto JM Mir.

3

Lo G

rip

au

Editorial

Any de traspàs, obres faràs

Aquest any de traspàs de 2008 ens ha portat l’inici de les obres del nou institut. Unes obres llargament perseguides i que, a la fi, ens dotaran d’un edifici més gran, amb unes instal·lacions modernes, i més ade-quades que les actuals, a les necessitats educatives canviants i complexes de la nostra societat.

Les obres es van començar a fer notar des del final del mes de febrer, i els treballs s’han anat desenvolupant segons les previsions, de manera que ja es pot apreci-ar gairebé tota l’estructura dels dos cossos d’edificis de què constarà el nou centre. A més, aquest mateix estiu es preveu la reforma de cap a peus del pavelló esportiu, el qual, renovat i relluent, estrenarem a partir del proper setembre.

Tot i que la intervenció en una obra d’aquestes mag-nituds és notòria i comporta circulació de vehicles pesants, ocupació dels carrers, moviments de terres i altres inconvenients, l’afectació a la marxa diària de les activitats escolars ha estat mínima, sobretot si la comparem amb les greus molèsties i interferències que hauria suposat una remodelació de l’edifici vell al mateix temps que s’hi treballa i estudia. També les mesures de seguretat i separació de la zona d’obres s’han aplicat d’acord amb les previsions del projecte. I un cop estigui enllestida l’estructura i els treballs se centrin en les instal·lacions interiors del nou edifici, els inconvenients aniran minvant encara més.

Tota la comunitat educativa de l’IES pot sentir-se orgullosa i felicitar-se d’aquest extraordinari projecte de nova construcció. Ara bé, cal no oblidar que les instal·lacions i els espais renovats, per molt i molt valuosos, no fan l’educació.

L’educació la fem les persones, des dels professionals fins al personal d’administració i serveis, i laboral. Des del pares i mares fins als autèntics destinataris i intèrprets, que són els i les alumnes. L’edifici nou ens millorarà la tasca educativa, però el resultat final continuarà dependent de les ganes, de la il·lusió, del treball, de l’esforç de tots i cadascun de nosaltres. Per tant, al costat de la renovació material de l’edifici, ens cal també a tots plegats renovar-nos interiorment per tal d’agafar nova embranzida per a aquesta magnífica i vella feina d’ensenyar i aprendre.

Acabades les classes, ens toca acomiadar un altre curs, el qual passa ja a la història de l’institut amb totes les alegries i alguns disgustos, amb totes les activitats, sortides, aprenentatges, companyonia i amistat compartits.

Us desitgem un sortós i profitós estiu, ple de descans barrejat de noves experiències.

4

Lo G

rip

au

Activitats i Serveis

Sense deixar les llibretes a les aules

Un any més, des de la coordinació d’activitats i serveis de l’Institut, s’anota el seu particular balanç d’excursions, visites i passejades fora de les aules que viuen du-rant tot l’any el nostre alumnat. Seguint la tònica de l’any passat, s’han prioritzat les propostes que han arribat des dels diferents de-partaments. Es continua pensant que hem d’apropar l’aula al carrer, a les empreses, als museus, als teatres, a la natura o a indrets geogràfics nous. I si pot ser amb un dossier de treball contrastat. L’interès interdisciplinari ha estat el pal de paller que ha marcat el quadern de bitàcola de la major part de les activitats del centre. Respecte a l’any passat, s’ha re-duït el nombre de sortides d’acord amb les directrius marcades des de direcció.

Ara toca recordar les sortides i ac-tivitats que s’han realitzat durant el curs escolar 2008-2009. Aquest llistat no ho diu tot, però insinua. Els alumnes ja es van encarregar al seu dia, a casa i entre els com-panys, d’explicar les anècdotes viscudes aquí i allà. L’oferirem en format cronològic i en atenció al mes, curs i activitat realitzada. Les fotografies que hem pogut recu-perar també ajudaran a recordar-les amb més detall.

Octubre de 2007

16-19: Camp d’aprenentatge de la Vall de Boí. Realització d’activitats diverses a l’Escola de Natura de Barruera i al Parc Natural d’Aigües Tortes. Ruta del romànic, pràctiques de

biologia, de ciències de la Terra i Medi Ambien i de tecnologia (2n de batxillerat)

Novembre de 2007

7 i 9: Activitat esportiva al camp de golf “L’Urgell” de Bellpuig (3r d’ESO)

13: Sortida guiada al museu i arxiu de la Noguera i a les restes arqueològiques Pla Almatà i sant Crist de Balaguer. Visita al monestir de les Avellanes.

15: Assistència a la preestrena de l’obra en anglès “The elephant man” a cura de la Companyia 2B Theatre al teatre Armengol de Bellpuig (3r i 4t d’ESO, cicle formatiu, 1r i 2n de bat-xillerat)

22: Ruta literària Narcís Oller pels carrers i places de Valls. Visita guiada a la casa nadiua de Pau Casals i a la casa museu d’Àn-gel Guimerà del Vendrell (2n de batxillerat – literatura)

5

Lo G

rip

au


23: Visita guiada a les instal·lacions de l’empresa San Miguel de Lleida (2n de batxillerat –tec-nològic i cicle formatiu)

Desembre de 2007

11: Visita dinamitzada a l’exposició “Àngel Jové. Cristòfol Pavese. 1908-2008” a la sala d’expo-sicions de la Caixa (Lleida) i assistència a l’obra de teatre “Amor y pedagogía” de Miguel de Unamuno a la sala dels Ma-ristes (2n de batxillerat)

12 i 13: Visita guiada al convent de sant Bartomeu de Bellpuig (2n d’ESO)

12, 13 i 14: Visita preparatòria del Projecte Comenius amb alumnes de teatre de l’Alguer. Intercanvi teatral Bellpuig-Alguer. (Taller de Teatre - 4t d’ESO i 1r de batxillerat)

Gener de 2008

22: Assistència a la sessió-taller de “Jazz en viu...Swing” al Palaun de la Música Catalana de Barcelona (1r d’ESO)

23: Esquiada d’un dia a la Molina (1r, 2n, 3r i 4t d’ESO)

23, 24 i 25: Viatge cultural a Madrid, Segovia i Toledo (2n de batxillerat) / Esquiada a la Molina (3r i 4t d’ESO, 1r i 2n de batxillerat i cicle formatiu)

23-29: Intercanvi cultural a Bor-mio (Itàlia) (3r i 4t d’ESO)

Febrer de 2008

11: Assistència a l’espectacle-debat “Gèneres” dins de la Campanya de Teatre Escolar per a Secundària. Teatre Ar-mengol de Bellpuig (3r i 4t d’ESO, 1r i 2n de batxillerat i cicle formatiu)

19: Visita cultural a Girona (es-glésia de sant Feliu, catedral,

banys àrabs, sant Pere de Galligants, barri jueu i museu del cinema) (2n d’ESO)

21: Xerrada-taller “El nazisme i els camps de concentració com a tema literari i cinematogrà-fic” a càrrec de l’historiador Miquel Pujadó. Campanya El gust per la lectura. (2n de batxillerat)

21: Itinerari geoambiental a peu per la Serra de Prades (1r i 2n de batxillerat – ciències de la Terra i Medi Ambient)

22: Visita i activitats (tallers, jocs, pràctiques i xerrades) a la Fira de Formació Professional i Treball (4t d’ESO i cicle forma-tiu)

26: Sortida a Palau de Plegamans (taller d’excavació arqueo-lògica) i a Barcelona (museu egipci i taller de jeroglífics) (1r d’ESO)

Març de 2008

4: Activitats del crèdit de síntesi – Circuit de motocròs (1r d’ESO) / visita a la llotja i al mercat de Bellpuig (2n d’ESO) / ruta dels canals d’Urgell –Bellpuig, Agramunt i Ponts (4t d’ESO)

5: Activitats del crèdit de síntesi – visita a l’estany d’Ivars i Vila-sana (3r d’ESO) / Participació a les sessions informatives de les XXIII Jornades d’Orientació Universitària (JOU) a Tàrrega (2n de batxillerat)

6-12: Excursió de fi de curs a París – Poitiers, Futuroscope, Chenonceaux, Disneyland i Versailles (1r de batxillerat)

7: Assistència a l’obra de teatre “El lazarillo de Tormes” de la companyia Teatro de los Caminos i visita comentada a l’exposició “L’art del Tibet. Budisme i contemplació” a Lleida (3r d’ESO)

Abril de 2008

1: Jornada de portes obertes a l’Institut amb activitats espor-tives conjuntes (6è de primària i 1r d’ESO) / Xerrada-audiovi-sual sobre “El gas i el medi

6

Lo G

rip

au


ambient” a cura d’especialis-tes de l’empresa Gas Natural. Cicle de xerrades científíques (4t d’ESO i 2n de batxillerat)

4: Assistència i participació a les activitats de promoció educativa i laboral de la XIXa edició de ESTUDIA. Saló de l’Ensenyament al recinte firal de Montjuïc de Barcelona (2n de batxillerat)

10: Recorregut geològic i medi-ambiental a cavall entres les comarques de l’Urgell i la Noguera (1r de batxillerat –ciències de la Terra i Medi Ambient)

15: Excursió de regust clàssic a Tar-ragona (muralles, amfiteatre, circ romà, museu arqueològic, aqüeducte romà) i assistència a l’obra de teatre “El persa” de Plaute (2n de batxillerat –llatí)

17: Participació a la Trobada Esportiva de Secundària de centres educatius a Mollerussa (2n d’ESO)

18: Recorregut geològic i medi-ambiental a la Noguera i al Pallars Jussà (2n de batxillerat –ciències de la Terra i Medi Ambient)

21-25: Intercanvi cultural Bormio-Bell puig (3r i 4t d’ESO)

24: Sortida d’orientació per les rodalies de Bellpuig (1r de batxillerat)

24: Excursió històrica a Bolea, Loarre i Jaca (col·legiata de

Bolea, castells de Loarre i de Jaca, catedral, ciutadella i mu-seo de las miniaturas de Jaca (2n d’ESO)

29: Tallers a l’espai temàtic “Eines per a la construcció” (pedra seca i creació d’un tangram) a Santa Oliva (1r d’ESO)

Maig de 2008

6: Participació a les semifinals del IV Certamen Nacional de lectura en veu alta a Manresa (3r d’ESO)

8: Estrenes teatrals a la VIII Mostra Escolar de Teatre de l’Urgell. Teatre Ateneu de Tàrrega (4t d’ESO i 1r i 2n de batxillerat)

14, 15 i 16: Participació a la XXIII Trobada de Teatre de Secun-dària de les Terres de Ponent i comarques tarragonines a Perpinyà (Catalunya Nord). Hi van actuar els grups de teatre de Cervera (IES La Segarra), de Lleida (Les Dominiques), de Valls (IES Narcís Oller), de Solsona (IES Francesc Ribalta), de Mollerussa (IES La Serra) , de Prada (Col·legi Gustave Violet), de Perpinyà (Liceu François Arago), d’Illa de Têt

(Col·legi Pierre Fouché) i de Bellpuig (IES Lo Pla d’Urgell) (Taller de teatre 1r i 2n de batxillerat)

13: Visita al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya i taller a l’entorn de la fàbrica tèxtil a Terrassa (2n d’ESO)

25: Participació de l’Associació Esportiva de l’Institut a la XXIV Marxa ecològica i per la pau de Belianes.

27: Visita al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya i taller a l’entorn de la façana fotovoltaixa i l’electricitat a Terrassa (3r d’ESO)

29: Visita al Parc Temàtic de l’Oli i trobada de germanor a les Borges Blanques (Alumnes de l’aula d’acollida)

7

Lo G

rip

au


amb “Dinosaures” i “Profun-ditats marines”, parc de la Ciutadella i visita al parc del Llobregat)

11: Participació a la final del IV Certamen Nacional de lectura en veu alta a l’auditori de Bar-celona (3r d’ESO)

13: Sortida lúdicoesportiva a Llavorsí (Pallars Sobirà). Acti-vitats de barranquisme, ràf-ting i canoa-caiac (alumnes de l’Associació Esportiva de l’Institut)

26: Sortida lúdica a Port Aventura (1r de batxillerat)

Joan CornudellaCoordinació d’activitats i sortides

Bormio

No hi ha paraules: espectacular, magnífic...La millor

sortida de totes. Vaig aprendre a conviure sense la meva

família i vaig fer amics italians tot i la diferència de llen-

gües. Només espero que arribi l’esperat moment en què

fem l’intercanvi, per passar junts una setmana.

Ariadna Salla

Va ser un viatge molt llarg, però en arribar la benvinguda

va ser molt acollidora. Vam instal·lar-nos a casa dels

presents i vam conèixer la família. Allí vam fer moltes

visites: a una fàbrica de vi, al Palazzo Besta, al Museo

Civico di Bormio...Va ser una estada inoblidable.

Blai Nomen

Camp de golf

Gràcies a aquesta sortida a prop de l’Institut, m’he

adonat que el golf no és un esport avorrit, només per a

vells. Ara als caps de setmana hi anem a jugar amb el

meu pare. És l’únic esport que li he ensenyat jo. N’estic

orgullosa.

Ariadna Salla

Cròniques d’unes excursionsAlumnes de 3r d’ESO

Fa anys que se sent a parlar del canvi climàtic, però és

ara quan comencem a notar els seus efectes: la sequera.

Molts pagesos es queixen del camp de golf de Bellpuig.

Consideren que l’únic que fan és desaprofitar l’aigua

mentre que ells l’han d’utilitzar per poder alimentar la

població. La solució al problema és ben clara: el 80 % del

nostre cos és aigua, som aigua i abans és la supervivència

que el hobby.

Ivan Aluja

Estany d’Ivars

Si no hagués estat una sortida per fer el treball del crèdit

de síntesi, no hi hauria anat. És uan de les típiques sorti-

des avorrides que només fas que camnar sense sentit.

Ariadna Salla

L’estany d’Ivars i Vila-sana és un espai protegit per la

flora i la fauna, però també té un gran prestigi per a un

país com Catalunya. Ivars i Vila-sana saben la riquesa

que posseeixen i és per això que volen fer-la conèixer

a tothom.

Ivan Aluja

En arribar a l’indret vam conèixer el guia que ens va

fer una breu explicació de la història de l’estany i vam

procedir a fer una mica de visita. Vam aprendre la fauna

i la flora que hi havia i vam anar a un mirador i a una

caseta per observar. Amb els prismàtics vam poder

veure-ho tot millor i sense molestar.

Blai Nomen

Lleida

Una excursió per desconnectar. El millor moment va ser

quan ens van donar l’hora lliure. A Lleida vaig descobrir

la vertadera amistat gràcies a la Mireia.

Ariadna Salla

El passat divendres de la primera setmana de març, el

teatre de Lleida estava ple a vessar d’estudiants adoles-

cents de diferents instituts. D’entre ells destacava l’IES Lo

Pla d’Urgell, campió de la gimcana lingüística realitzada

a Tàrrega el passat 2007.

Ivan Aluja

30: Participació a la final de la IV Gimcana Lingüística de l’Ur-gell a l’Ateneu de Tàrrega (2n d’ESO)

Juny de 2008

3: Sortida de convivència a Bar-celona (sessió doble d’IMAX

8

Lo G

rip

au


Viatge a ItàliaViatge a París

9

Lo G

rip

au


VIII Programa Comarcal de •Suport a l’Educació a l’Urgell. L’IES Lo Pla d’Urgell ha partici-pat en els ajuts a projectes me-diambientals, a la VIII Mostra de teatre escolar, al VIII Premi comarcal a la realització de treballs de recerca, al cicle de teatre de secundària amb l’obra “Gèneres” (espectacle-debat), al concurs de curtmetratges “Protagonistes” i a la IV Gimca-na Lingüística de l’Urgell.

Segon any de • programa d’in-novació medioambiental. Durant el curs s’ha treballat la reducció de paper d’alumini al centre així com el reciclatge de piles, Cds i cartutxos de tinta.

31 d’octubre de 2007. Festa •de la Castanyada i de Ha-lloween a l’Institut amb es-morzar popular i tómbola. Els alumnes del crèdit de teatre (4t d’ESO) van escenificar al teatre Armengol diverses llegendes anglosaxones, adaptades de l’anglès pels professors Mercè Baró i Joan Cornudella, sota el títol de “Històries de fantasmes a la vora d’un banc”.Després de l’esmorzar els alumnes del centre van guarnir les classes amb motius tenebrosos tot participant en un concurs pro-mogut perl departament d’an-glès. El va guanyar la classe de 1r ESO D.

9 de novembre de 2007. Dins •del programa Salut a l’escola es va fer una xerrada per als alumnes de 2n d’ESO sota el títol de “Adolescència i tu” (el mirall i els canvis del cos)

Una mirada cap a altres eines pedagògiques

23 de novembre de 2007. La •Marató de TV3. Xerrada au-diovisual sobre les malalties cardiovasculars per als alum-nes de cicle formatiu i 1r i 2n de batxillerat. Impartí la xerrada la infermera Dolors Teruel, sota els auspicis de la Direcció General d’Acció Cívica del Departament de Benestar Social i Família.

11 de gener de 2008. • Els alumnes de 3r i 4t d’ESO van fer una visita al Bus de riscos laborals que es va instal·lar durant tot un matí a tocar de l’Institut. Van elaborar tallers per identificar i evitar els ris-cos més comuns en els àmbits familiars, educatius, lúdics i laborals. El mateix dia i, dins del programa Salut a l’escola, a càrrec de la Fundació Alcohol i societat s’impartí un programa pedagògic sobre el món de l’alcohol dedicat als alumnes de 2n d’ESO.

Gener-Febrer de 2008• . Ramon Morell, coordinador de la 14a Caravana catalana d’ajut humanitari per al poble sah-rauí, agraïa l’esforç de tots els instituts de les Terres de Ponent a l’hora de recollir articles de primera necessitat. L’objectiu de la campanya d’enguany era fer arribar als campaments de refugiats de Tindouf subminis-trament de gel, xampú i sabó de mans. Els resultats i diverses fo-tografies del material recollit es poden veure a la pàgina web de l’Associació d’Amics del Poble Sahrauí de les Terres de Ponent (www.saharaponent.org)

18 de febrer de 2008.• Classe magistral sobre “La ciutat del futur. El futur de les ciutats” a cura de Joan Ganau, professor del Departament de Geogra-fia i Sociologia de la UdL. Els alumnes de 2n de batxillerat que fan l’optativa de geografia van poder seguir amb atenció els comentaris del professor universitari.

31 de gener de 2008• . Taller sobre el món del cannabis “Com ho vius?” per als alumnes de 3r d’ESO. El treball es va anar perllongant durant les hores de tutoria.

4 de febrer de 2008• . Taller d’equip “Sota pressió” per als alumnes de 2n d’ESO. El treball es va centrar sobretot en els problemes i en la resolució de conflictes.

13 de març de 2008.• Jornada de cloenda del segon trimestre amb l’assistència al teatre Ar-mengol per veure la pel·lícula “Whale rider”.

28 de març de 2008. • Xerrada-tertúlia sobre “Les conductes de risc” a cura de Jaume Solé del cos de Mossos d’esqua-dra i interlocutor de l’oficina de relació amb la comunitat en l’àmbit Urgell-Segarra. Els alumnes de 4t d’ESO van escol-tar una xerrada que recordava on són els límits del nostre dret de ser ciutadans.

10 d’abril de 2008.• Taller sobre sexualitat “Sex o no sex” per als alumnes de 1r de batxillerat. Es va fer reflexió i treball per

10

Lo G

rip

au


promoure entre els adolescents una consciència crítica davant de les conductes sexuals de risc generant un estat d’opinió fa-vorable als hàbits saludables.

23 d’abril de 2008• . Festivi-tat de Sant Jordi a l’Institut amb esmorzar popular, venda de roses, activitats musicals i exhibició de ball de bastons. Intercanvi amb alumnes de Bormio.

Jesús Capdevila de Bellpuig i piscolabis de cortesia.

13 de juny de 2008• . El Taller de Teatre “Lo Galliner” de l’Institut va fer l’estrena oficial de l’obra “Els altres límits” al Teatre Armengol de Bellpuig amb l’assitència de 150 espectadors. Una part de la recaptació es destinà a Mans Unides.

19 de juny de 2008.• Activitats de final de curs al teatre Armen-gol i a les piscines municipals. Estrena de l’obra “Aeroport” a cura dels alumnes de 2n i 3r d’ESO de teatre extraes-colar, temps de malabars i nova representació de l’obra

“Els altres límits” (alumnes de batxillerat).

25 de juny de 2008.• Acte de lliurament de la revista Lo Gripau, de trofeus i medalles dels XVI Jocs Esportius de l’Institut, esmorzar popular, es-pectacle “Escombres, cadires i taules” (del taller musical de l’Institut) i estrena de l’obra de teatre “Afers confidencials” al món educatiu del centre al Teatre Armengol de Bellpuig a cura dels alumnes del crèdit variable de 4t d’ES.

Atenció sanitària sobre higiène i conductes de risc per a alumnes i pares i mares, amb una infermera del CAP de Bellpuig.

Dimecres, de 10 a 13 h, durant tot el curs.

L’endemà, • 24 d’abril, tot el centre va assistir –en doble sessió al teatre Armengol- a l’espectacle multicultural “Les mil i una paraules”, aprofi-tant l’any internacional de les llengües i l’any europeu de la interculturalitat.

16 i 23 de maig de 2008: • Els alumnes de 3r d’ESO van par-ticipar en una xerrada-audio-visual sobre Mans Unides i el continent africà a cura de Jordi Baiget, educador de carrer. S’aprofità l’ocasió per vendre samarretes de l’ONG.

30 de maig de 2008• . Acte acadèmic de la promoció 2007-2008 de batxillerat i de cicle formatiu al pavelló poliesportiu de l’Institut. Lliu-rament de diplomes, discursos protocol·laris, cant coral i pe-ces musicals amenitzades pels alumnes de 1r d’ESO i alumnes de l’escola de música mossèn

11

Lo G

rip

au

Plantem el futur (30-3-2008)

El nostre IES s’ha afegit a la Campanya de plantada d’arbres organitzada per Catalunya Rà-dio i la Fundació Territori i Pai-satge de Caixa Catalunya, amb la finalitat de plantar 35.000 arbres en commemoració dels aniversaris respectius.

Els alumnes i professors de l’ins-titut que hi varen participar van col·laborar a plantar al voltant d’un centenar d’arbres a l’Estany d’Ivars - Vila-sana. Ens hi vàrem desplaçar uns cinquanta alumnes, majoritàriament de 1 i 2 d’ESO, jun-tament amb els professors Ricard Cuxart, Josep M. Mas, Josep M. Mir, Cristina Núñez, Sergi Palou i Magda Clave-ra, i el president de l’AMPA del centre, Pere Boleda.

Quedem tots per tornar-hi d’aquí a uns anys, a veure si fan ombra.


12

Lo G

rip

au


Halloween 2007

Aquest any, la festa de la castanyada al centre va tenir un especial accent: tots els grups del centre van decorar les aules amb motius de Halloween. L’èxit de la convocatòria va ser tan gran, que hi va haver aules amb una total “performance”, recobertes de dalt a baix amb plàstics pintats amb esprais, alumnes dis-fressats per a l’ocasió i fins i tot, dos túnels del terror a les aules de la vella aula prefabricada. Tot plegat, quina por!!!

Després del condicionament de les aules, els alumnes van anar visitant els diferents espais per veure’n el resultat. La festa va acabar al pavelló del centre, amb el concurs-desfilada de disfresses, molt concorregut

III Gimcana Lingüística de l’UrgellActivitat lúdica i didàctica que, a més de fomentar el treball col·laboratiu, té per objectiu donar a conèixer i aprendre a valorar la variant propia de la llengua, des-vetllar el coneixement lingüístic de la comarca i fomentar l’interès per les llengües. Hi va participar tot l’alumnat de segon d’ESO dels centres de Secundària de la comarca. En aquesta ocasió, els nostres representants van fer-hi un paper digne, tot i no poder assolir el primer lloc.

i celebrat pels assistents. També va presentar-se, al Teatre Armengol, una obra teatral basada en contes de por, dirigida pel nostre director teatral Joan Cor-nudella.

13

Lo G

rip

au

Jornada de Portes Obertes (1-04-2008)Com cada any, s’obren les portes de l’IES per tal de donar la ben-vinguda als alumnes de 6è de Primària de les escoles de la nostra zona educativa. Cap a l’hora de dinar, i acompanyats dels respec-tius tutors, van anar arribant la setantena d’alumnes que l’any vinent començaran el 1r d’ESO a l’institut.

La nostra zona educativa és for-mada pel CEIP Valeri Serra, pel Col·legi del Carme de Bellpuig, i per les escoles de Vilanova de Bellpuig, Belianes, Preixana, els Omells de Na Gaia, Castellnou de Seana, Ivars d’Urgell i Bar-bens.

Gràcies a la col·laboració de l’AMPA, van poder compartir el

mapa de la zona educativa


dinar amb els seus companys i amics que ja fan el primer d’ESO al centre aquest curs i després van poder visitar les instal·lacions del centre, tot comprovant també que les obres de construcció del nou centre educatiu ja estan en marxa.

Durant la tarda, van compartir jocs esportius coordinats pel Departa-ment d’Educació Física de l’IES. Al vespre, fou el torn dels pares i mares, que varen ésser rebuts per la Direcció del centre per tal de conèixer les línies bàsiques de funcionament de l’institut.

Donem les gràcies als tutors de 6è per la seva col·laboració, a l’AMPA de l’IES i a tots els pares i mares que confien en la bona feina de l’IES Lo Pla d’Urgell. Fins al setembre!

14

Lo G

rip

au

L’àlbum

Imatges per al record

15

Lo G

rip

au

PremIES

Premis diversos

XXIVa Convocatòria del premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular (secció infantil i juvenil). El dia 15 de març de 2008 es va celebrar l’acte de lliurament dels premis al Teatre Armengol de Bellpuig. Diversos professors de l’escola de música amenitzaren la vetllada cultural amb el reper-tori del músic bellpugenc. Durant l’acte, amb motiu dels 25 anys de la seva mort, es presentà el recull “Mossèn Jesús Capdevila. In memoriam” a cura d’Isidor Còn-sul, Antoni Capdevila, Francesc Teixidó i Ramon Miró dins dels opuscles dedicats a gent de casa. Aquests van ser els guanyadors del centre:

Premi juvenil A

Alumnes de 3r i 4t d’ESO

-1r accèssit: Un capgròs molt especial: el Xalet de Pau Berdegué Aragoncillo (3r d’ESO)

-1r premi: Avui, què em poso? Un repàs per les modes del segle XX de Clàudia Nadal Sabaté (3r d’ESO)

Premi juvenil A

Alumnes de batxillerat i c. formatiu

-1r accèssit: Viu tu, casa pairal de Aida Garcia Bòria (1r de batxillerat)

Concurs de contes Sant Jor-di 2008 de l’Ajuntament de Bellpuig. Durant la tarda a la biblioteca Magí Morera es va oferir música de grallers, ball de bas-tons i també l’actuació de l’orfeó Joventut. Amb les actuacions hi havia diverses parades de llibres i roses, una lectura de poemes i el lliurament de premis del concurs de contes. Els professors del De-partament de Llengua i Literatura Catalanes de l’IES Lo Pla d’Urgell van seleccionar els alumnes se-

güents com a guanyadors de les seves respectives categories.

Mar Torres - 4C ESO. 1r premi de Segon Cicle d’ESO.

Olívia Guasch - 2 ESO. 1r premi de Primer Cicle d’ESO.

Anna M. Rosselló - 1r D. 2n. Premi de Primer Cicle d’ESO.

Míriam Hatibi - 3 ESO. 2n Premi de

Segon Cicle d’ESO.

L’IES Lo Pla d’Urgell es procla-ma guanyador absolut del IV Certamen Nacional de Lectura en veu alta, organitzat per Enci-clopèdia Catalana. Els alumnes de 3r d’ESO, Clàudia Nadal, Ariadna Balsells i Agnès Oromí –després d’haver guanyat la fase de semi-finals celebrada a Manresa el dia 6 de maig- van participar com a portaveus del seu curs a la fase fi-nal del Certamen Nacional de Lec-tura en veu alta que va tenir lloc a l’Auditori de Barcelona el dia 11 de juny de 2008. Sis centres com-

Premi infantil

Alumnes de 1r i 2n d’ESO

-2n accèssit: Recull de renoms de Bellpuig d’Olívia Guasch Niubó (2n d’ESO)

-1r accèssit: Saurins. El detectiu del subsòl de Francesc Coll Ardanuy (1r d’ESO)

-1r premi: Algunes pràctiques ecolò-giques dels nostres avis (1930-1960) de Júlia Cots Capell (1r d’ESO)

16

Lo G

rip

au

PremIES

¡Clic!

Lectorsambpremi.L’Auditori deBarcelonavaaco-llir ahir la finaldel IV Certamen Infantil i JuvenildeLectu-raenVeuAlta, organitzatperFundacióEnciclopèdiaCata-lana.Enguanyhanparticipatpropde5.000estudiants. ADN

ADN, dijous 12 de juny de 2008. Pàg. 7

AVUIDIJOUS, 12 DE JUNY DEL 2008

Karaokeliterari

L’Auditori deBarcelonaacull la finaldelquart certamennacional infantili juvenil de lecturaenveualta

EvaPiquerBARCELONA

Els premis del quart certa-men infantil i juvenil de lec-tura enveualta són, segonsla categoria, un llibre i unabicicleta (els rebràÀlexDu-rante,deSantCugatdelVa-llès), un llibre i una càmerade fotossubmergible (seranper a Marc Donaldson, deFornells de laSelva)obéunllibre i una videocàmera di-gital (se’ls enduràClaraTo-beña, d’Olesa). És a dir: unllibre i un premi de debò.Perquè els guanyadors sónlectors, peròno són tontos.O justament no són tontosperquèsón lectors.

Entrar a l’Auditori ambl’objectiu d’assistir com aperiodista a la final del con-curs –convocat per la Fun-dació Enciclopèdia Catala-na amb el suport del depar-tament de Cultura– costamésqueentrardinsunaviótransatlàntic sense haver-tedescordatabansel cintu-ró al control demetalls. Éstandifícil, per entendre’ns,com llegir d’una tiradaA larecerca del temps perdut.Durant l’estonaquetriguena decidir si m’acrediten ono,m’empasso trescapítolssencers de la novel·la queduca lamotxilla (unapista:

no és de Proust). Les espe-res fandemésbonsuportar,ambun llibre a lesmans.

Els finalistes són 36alumnes seleccionats d’en-tre 5.000 estudiants de 92escoles catalanes. Són totsa l’escenari. Per grupsd’edat, es col·loquen en filai van llegint ara l’un aral’altre uns quants parà-grafs del llibreque toca, tanbé comels ho permeten elsnervis. Simultàniament, eltext surt imprès en una

pantalla gegant, comsi fós-sim en un karaoke literari.

Jugo a fer de jurat. Unaadolescent llegeixexplicaenlloc de replica: descartada.Un noi diu presència ambessa sorda: unaltre que cauencombat.Unnanoamb lasamarreta vermella fa unespujades ibaixadesdevolumque riu-te’n de l’alcaldeHe-reu: resapelar.Valadirqueté mèrit, aquesta canalla:L’Auditori ple impressiona,i els cincmembres del juratasseguts a l’estil RistoMeji-de,doncs també.

“Llegirens fa+grans”,as-segura l’eslògan institucio-nal que apareix a la panta-lla. Un eslògan adequadís-simperalsadolescentsambacne juvenil, comemvadirl’altredia enMàriusSerra.

Mentre el jurat delibera,i abans que el consellerTresserras ens expliqui atots plegats que un país delectors ésunpaísmés just imésdemocràtic, elmalaba-ristaBoni entreté el públic.“Comque somenun certa-mende lectura,hepensat...i si els recités uns versos?”,fa en Boni, disposat a ho-menatjar Joan Brossa.“Nooo....”, responenenveubaixa els nens que seuen apropmeu. La cara que fanés tot unpoemavisual.■

Quatre dels participants en el concurs de lectura en veu alta■MIQUEL ANGLARILL

El consellerexplicaa lacanallaqueunpaísde lectorsésmés just imésdemocràtic

Lo Gripau 2008.indd 16 20/06/2008 14:54:27

17

Lo G

rip

au

PremIES(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 02995M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 11/06/2008 - Hora: 23:30

DIJOUS12 DE JUNY DEL 2008 29Cosesde lavida SOCIETAT el Periódico

Nens que llegeixen pels colzesMés de 1.400 persones assisteixen a Barcelona a la final del Certamen de Lecturaen Veu Alta H Prop de 5.000 alumnes de 92 escoles han participat en el concurs

FOMENT DELS LLIBRES EN LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA

RAFA JULVEBARCELONA

Als Estats Units, milers de nensparticipen any rere any en multitu-dinaris concursos que consisteixena lletrejar paraules com Winnipego Massachusetts. A Catalunya, no. ACatalunya anem més enllà d’encer-tar les lletres que formen xarel.lo oLliçà de Vall.

A Catalunya, en un Auditori deBarcelona ple amb 1.400 fervoro-ses ànimes, ahir es va celebrar la fi-nal del Certamen de Lectura enVeu Alta, una competició divididaen quatre categories i que va comp-tar amb aquests guardonats: ÀlexDurante, del CEIP Gerbert d’Orlhacde Sant Cugat del Vallès (Vallès Oc-cidental), va guanyar en el ciclemitjà de primària; Marc Donald-son, de la Saint George’s School deFornells de la Selva (Gironès), vavèncer en el cicle superior deprimària; Clara Tobeña, de l’IESOlesa de Montserrat (Baix Llobre-gat), va obtenir el títol individual

d’ESO, i Clàudia Nadal, Agnès Oromíi Ariadna Balcells, de l’IES Lo Plad’Urgell de Bellpuig d’Urgell, es vanalçar amb el de lectura a tres veus.

Creat per la Fundació Enciclopè-dia Catalana el 2005, el Certamen deLectura en Veu Alta ha comptat enaquesta edició amb 5.000 partici-pants d’entre 8 i 16 anys i de 92 cen-tres educatius, dels quals van arribara la final 36 estudiants.

Pancartes i una botzina

Potser la seva actuació no va tenirtanta repercussió mediàtica com lesdels lletrejadors nord-americans,però els seus companys, professors ifamiliars es van encarregar de fer-losveure que la cosa anava de debò.Mitja hora abans dels recitals, la cla-ca ja corejava els noms dels seus fa-vorits, brandava pancartes de suporti fins i tot tocava una botzina.

Fins que va arribar l’hora de la ve-ritat, quan els grumets vermells, els sisconcursants més petits, es van posar

en fila índia davant el micròfon. Si-lenci. Era el torn d’Àlex Durante,un nano de 9 anys que, nervisd’acer, va llegir un fragment del lli-bre Supermegaextraescolars, de MercèAnguera, sense que ni els pronomsfebles ni les esses sonores fossincap obstacle. Els seu rivals ho vanfer també gairebé perfecte durantels tres minuts que durava cadalectura, però va ser l’Àlex, fidel se-guidor de «Geronimo Stilton i deMortadel.lo i Filemó», qui es va en-dur la bicicleta del premi.

Més d’una llàgrima adulta vasaltar de nou amb els recitals delsgrumets verds, amb Marc Donald-son imposant-se sense tremolar da-vant mots com «empal.lidit» i «pe-trificats», de Les balenes desorientades,de Gemma Lienas. Va guanyar unacàmera de fotos subaquàtica. I pera la corsària Clara Tobeña, unacàmera de vídeo per llegir unapàgina sencera de Viatge al centre dela Terra, de Jules Verne, sense em-barbussar-se ni amb «antedilu-vians» ni amb «estupefacció».

Havia arribat el moment de lestropes de corsaris, grups de tresalumnes que es van enfrontar a Eltestament de John Silver, de Josep Vall-verdú. Clàudia Nadal, Agnès Oro-mi i Ariadna Balcells («nerviosesfins a fer-nos pipi») van demostrarels seus dots de dicció, ritme de lec-tura i interpretació i van guanyarun MP4 després d’«una setmanade pràctica» i de robar hores «alprofe de Ciències Naturals».H

SUSANA SÁEZ

33 Tropa de corsaris 8 Alumnes de l’escola Elisabeth de Salou (enprimer terme), en ple recital de la categoria de lectura a tres veus.

46 CULTURA - ESPECTACLES EL PUNT | Dijous, 12 de juny del 2008

Preljocaj combat contra elperill de l’artista «de nosortir del seu terreny» pro-vocant tempestes creativesamb la col·laboració d’al-tres creadors. Fabrice Hy-ber havia muntat una ex-posició a partir de la popu-lar partitura de Les 4 esta-cions d’Antonio Vivaldi.El coreògraf aspirava queel seu treball conjunt apor-tés «una nova percepció» ala música de Vivaldi. Defet, el muntatge no es cir-cumscriu en els 45 minutsde la partitura original sinóque incorpora altres pecesdel mateix compositor en-tre els quatre moviments(una per a cada estació del’any) fins a doblar eltemps de l’espectacle. Elballarí comenta que Les 4estacions és una música«molt desnaturalitzada,perquè és habitual sentir-la en ascensors o telèfonsmòbils». Donar una imat-ge a la música persegueixel descobriment de novessensacions en l’especta-dor, argumenta Preljocaj.

Les 4 saisons... és elmuntatge que més ha do-nat a conèixer el treball dela companyia, però no éssignificativa de la sevaproducció ja que, habitual-ment, les seves investiga-cions aborden sensacionsfosques com ara l’holo-caust.

L’aportació de Fabrice,comenta Preljocaj, va sercomparable a la «d’unatempesta en mig d’un plà-cid pícnic estival». L’en-trega dels diferents ele-ments identificats com aPOF (prototipus d’objec-tes en funcionament) era

una sorpresa per als mem-bres de la companyia.Aquest efecte d’improvi-sació es manté en la posa-da en escena, ja que els di-ferents elements estan en-ganxats en una corda d’es-tendre roba i cauen, «comsi fos pluja, pedra o neu»davant dels ballarins.

Les 4 saisons... sorgeixdesprés d’un treball moltdur, en què els mateixosballarins van sortir trau-matitzats («no pots sortir

d’impune quan es parlad’odi»). Aquesta obra, amés, va tenir molt poca re-percussió: «La vida ja ésprou dura, el públic buscauna part més alegre.»

Perles com neuNo només els elements es-cenogràfics són determi-nants per a la coreografia.Fabrice també ha ideat unvestuari fantasiós. I és queel plantejament de la peça,com reconeix Preljocaj, és

«esquizofrènic»: interpre-tant l’hivern apareixendues ballarines vestidesamb biquini amb perles alcoll, «tot i que sembli unaestupidesa que representinl’hivern dues ballarinesquasi despullades». Lesperles representen la blan-cor de l’hivern, «aquestaés una lectura fora de lloc,surrealista, molts elementsno tenen un plantejamentdirecte, evident, sinód’evocacions».

Preljocaj porta «Les 4 saisons...», una peça enèrgica inspirada en Vivaldi

La dansa del caos al TNC

� Angelin Preljocaj és un coreògrafeclèctic que es marca el repte de tren-car la metodologia del treball en cadaprojecte nou. El 2005 va crear amb

Una imatge de l’espectacle amb l’escala balancí, ideada per Hyber. / J. C. CARBONNE

JORDI BORDES / Barcelona l’artista plàstic Fabrice Hyber unapeça a partir de la partitura de Les 4estacions de Vivaldi. La condicióque va posar Hyber va ser que ell en-tregaria objectes que els ballarins

haurien d’integrar a escena. El resul-tat el va definir de «caosgrafia». Desd’avui, i només fins diumenge, elBallet Preljocaj interpreta Les 4 sai-sons..., enèrgica i vital, al TNC.

acció d’Ella es el partido –absurda tra-ducció de Leatherheads (Caps de pell)–té lloc l’any 1925, quan els Estats Units

viuen un temps de prosperitat malgrat l’aplicacióde la llei seca i quan la corrupció sembla establir-sedarrere la política del tot s’hi val. Si hem de fer casde la ficció, l’any 1925 també va ser clau per a lahistòria del futbol americà, ja que l’esport va co-mençar a veure’s sotmès a una reglamentació, unnegoci i una forma d’exaltació de noves formesd’heroïcitat. L’any 1925, però, és també l’any deThe Freshman, un llargmetratge protagonitzat perHarold Lloyd en el qual s’explica la història d’unestudiant mal girbat que acaba convertint-se en elnou heroi del futbol americà. La referència a Ha-rold Lloyd no és gens gratuïta. George Clooneypren la seva iconografia en préstec per tal de rodaruna deliciosa pel·lícula que avança a contratemps ique homenatja el moment de trànsit del cinemaburlesc cap a l’anomenada screwball comedy, untemps en el qual les fórmules pròpies de l’slapstickbasades en persecucions i situacions absurdes va-ren acabar desembocant en una proposta de críticasobre l’Amèrica de l’època, en què s’intentava ana-litzar la funció de l’individu contra l’imperi delsomni americà i la política derivada de l’anomena-da guerra de sexes. Clooney explora l’univers engestació de la screwball comedy a partir d’una pel-lícula homenatge en què posa en joc una sèried’elements que remeten de forma inevitable al ci-nema d’aquell temps. Així, l’equip de futbol ameri-cà ens remet directament cap al món de HaroldLloyd, mentre la periodista que està disposada afer-se un lloc dins del món de la premsa masculinano és més que una rèplica de la Rossalind Russellde Howard Hawks. El tema central, la manera comun vell combatent de la Primera Guerra Mundial éscapaç de recrear una llegenda per tal de poder ven-dre la seva heroïcitat, sembla voler enllaçar amb lesobres primerenques de Frank Capra, encara que elrelat central sembli tret directament de Hail con-quering hero, de Preston Sturgess. El resultat finalpot semblar una pel·lícula feta de retalls, que desdel present vol homenatjar uns models de cinemaque es troben perduts en la vella arcàdia hollywo-diana. La gràcia de la proposta és que Clooney noconstrueix Ella es el partido com un simple exerci-ci d’escriptura manierista, sinó com una obra quebusca la seva fidelitat a la tradició per emergir comuna reflexió pròpia sobre la manera com l’esport, lapolítica i el cinema han acabat construint una sèriede simulacres que han acabat generant alguns mitesfonamentals de l’americanitat. Clooney assumeixl’aposta amb risc, a partir d’un guió que rebutja totsistema lineal de tancament i d’un desig constant decanvis de tot. Ella es el partido no és la pel·lícula fa-llida de l’autor de Good night, good luck, sinó unaobra valenta que continua els camins iniciats peraquella obra, revisant des de la comèdia els mitesd’un temps fundacional.

L’

cinema | «ella es el partido»

De Lloyd a Sturgess� Títol original: Leatherheads. EUA, 2007.

Director: George Clooney.Intèrprets: George Clooney, Renée Zellweger,John Krasinski.

ÀNGEL QUINTANA

Renée Zellweger i George Clooney.

� Campions de lectura. Àlex Durante, del CEIPGerbert d’Orlhac de SantCugat del Vallès; MarcDonaldson, de Saint Geor-ges School de Fornells dela Selva; Clara Tobeña, del’IES Olesa de Montserrat,i Clàudia Nadal, AgnèsOromí i Ariadna Balcells,de l’IES Lo Pla d’Urgellde Bellpuig d’Urgell vanser els guanyadors del IVCertamen Nacional Infan-til i Juvenil de lectura enveu alta, que ahir va aple-gar 1.300 alumnes i pro-fessors d’arreu de Catalu-nya a l’Auditori de Barce-lona. / G. MASSANA

46 CULTURA - ESPECTACLES EL PUNT | Dijous, 12 de juny del 2008

Preljocaj combat contra elperill de l’artista «de nosortir del seu terreny» pro-vocant tempestes creativesamb la col·laboració d’al-tres creadors. Fabrice Hy-ber havia muntat una ex-posició a partir de la popu-lar partitura de Les 4 esta-cions d’Antonio Vivaldi.El coreògraf aspirava queel seu treball conjunt apor-tés «una nova percepció» ala música de Vivaldi. Defet, el muntatge no es cir-cumscriu en els 45 minutsde la partitura original sinóque incorpora altres pecesdel mateix compositor en-tre els quatre moviments(una per a cada estació del’any) fins a doblar eltemps de l’espectacle. Elballarí comenta que Les 4estacions és una música«molt desnaturalitzada,perquè és habitual sentir-la en ascensors o telèfonsmòbils». Donar una imat-ge a la música persegueixel descobriment de novessensacions en l’especta-dor, argumenta Preljocaj.

Les 4 saisons... és elmuntatge que més ha do-nat a conèixer el treball dela companyia, però no éssignificativa de la sevaproducció ja que, habitual-ment, les seves investiga-cions aborden sensacionsfosques com ara l’holo-caust.

L’aportació de Fabrice,comenta Preljocaj, va sercomparable a la «d’unatempesta en mig d’un plà-cid pícnic estival». L’en-trega dels diferents ele-ments identificats com aPOF (prototipus d’objec-tes en funcionament) era

una sorpresa per als mem-bres de la companyia.Aquest efecte d’improvi-sació es manté en la posa-da en escena, ja que els di-ferents elements estan en-ganxats en una corda d’es-tendre roba i cauen, «comsi fos pluja, pedra o neu»davant dels ballarins.

Les 4 saisons... sorgeixdesprés d’un treball moltdur, en què els mateixosballarins van sortir trau-matitzats («no pots sortir

d’impune quan es parlad’odi»). Aquesta obra, amés, va tenir molt poca re-percussió: «La vida ja ésprou dura, el públic buscauna part més alegre.»

Perles com neuNo només els elements es-cenogràfics són determi-nants per a la coreografia.Fabrice també ha ideat unvestuari fantasiós. I és queel plantejament de la peça,com reconeix Preljocaj, és

«esquizofrènic»: interpre-tant l’hivern apareixendues ballarines vestidesamb biquini amb perles alcoll, «tot i que sembli unaestupidesa que representinl’hivern dues ballarinesquasi despullades». Lesperles representen la blan-cor de l’hivern, «aquestaés una lectura fora de lloc,surrealista, molts elementsno tenen un plantejamentdirecte, evident, sinód’evocacions».

Preljocaj porta «Les 4 saisons...», una peça enèrgica inspirada en Vivaldi

La dansa del caos al TNC

� Angelin Preljocaj és un coreògrafeclèctic que es marca el repte de tren-car la metodologia del treball en cadaprojecte nou. El 2005 va crear amb

Una imatge de l’espectacle amb l’escala balancí, ideada per Hyber. / J. C. CARBONNE

JORDI BORDES / Barcelona l’artista plàstic Fabrice Hyber unapeça a partir de la partitura de Les 4estacions de Vivaldi. La condicióque va posar Hyber va ser que ell en-tregaria objectes que els ballarins

haurien d’integrar a escena. El resul-tat el va definir de «caosgrafia». Desd’avui, i només fins diumenge, elBallet Preljocaj interpreta Les 4 sai-sons..., enèrgica i vital, al TNC.

acció d’Ella es el partido –absurda tra-ducció de Leatherheads (Caps de pell)–té lloc l’any 1925, quan els Estats Units

viuen un temps de prosperitat malgrat l’aplicacióde la llei seca i quan la corrupció sembla establir-sedarrere la política del tot s’hi val. Si hem de fer casde la ficció, l’any 1925 també va ser clau per a lahistòria del futbol americà, ja que l’esport va co-mençar a veure’s sotmès a una reglamentació, unnegoci i una forma d’exaltació de noves formesd’heroïcitat. L’any 1925, però, és també l’any deThe Freshman, un llargmetratge protagonitzat perHarold Lloyd en el qual s’explica la història d’unestudiant mal girbat que acaba convertint-se en elnou heroi del futbol americà. La referència a Ha-rold Lloyd no és gens gratuïta. George Clooneypren la seva iconografia en préstec per tal de rodaruna deliciosa pel·lícula que avança a contratemps ique homenatja el moment de trànsit del cinemaburlesc cap a l’anomenada screwball comedy, untemps en el qual les fórmules pròpies de l’slapstickbasades en persecucions i situacions absurdes va-ren acabar desembocant en una proposta de críticasobre l’Amèrica de l’època, en què s’intentava ana-litzar la funció de l’individu contra l’imperi delsomni americà i la política derivada de l’anomena-da guerra de sexes. Clooney explora l’univers engestació de la screwball comedy a partir d’una pel-lícula homenatge en què posa en joc una sèried’elements que remeten de forma inevitable al ci-nema d’aquell temps. Així, l’equip de futbol ameri-cà ens remet directament cap al món de HaroldLloyd, mentre la periodista que està disposada afer-se un lloc dins del món de la premsa masculinano és més que una rèplica de la Rossalind Russellde Howard Hawks. El tema central, la manera comun vell combatent de la Primera Guerra Mundial éscapaç de recrear una llegenda per tal de poder ven-dre la seva heroïcitat, sembla voler enllaçar amb lesobres primerenques de Frank Capra, encara que elrelat central sembli tret directament de Hail con-quering hero, de Preston Sturgess. El resultat finalpot semblar una pel·lícula feta de retalls, que desdel present vol homenatjar uns models de cinemaque es troben perduts en la vella arcàdia hollywo-diana. La gràcia de la proposta és que Clooney noconstrueix Ella es el partido com un simple exerci-ci d’escriptura manierista, sinó com una obra quebusca la seva fidelitat a la tradició per emergir comuna reflexió pròpia sobre la manera com l’esport, lapolítica i el cinema han acabat construint una sèriede simulacres que han acabat generant alguns mitesfonamentals de l’americanitat. Clooney assumeixl’aposta amb risc, a partir d’un guió que rebutja totsistema lineal de tancament i d’un desig constant decanvis de tot. Ella es el partido no és la pel·lícula fa-llida de l’autor de Good night, good luck, sinó unaobra valenta que continua els camins iniciats peraquella obra, revisant des de la comèdia els mitesd’un temps fundacional.

L’

cinema | «ella es el partido»

De Lloyd a Sturgess� Títol original: Leatherheads. EUA, 2007.

Director: George Clooney.Intèrprets: George Clooney, Renée Zellweger,John Krasinski.

ÀNGEL QUINTANA

Renée Zellweger i George Clooney.

� Campions de lectura. Àlex Durante, del CEIPGerbert d’Orlhac de SantCugat del Vallès; MarcDonaldson, de Saint Geor-ges School de Fornells dela Selva; Clara Tobeña, del’IES Olesa de Montserrat,i Clàudia Nadal, AgnèsOromí i Ariadna Balcells,de l’IES Lo Pla d’Urgellde Bellpuig d’Urgell vanser els guanyadors del IVCertamen Nacional Infan-til i Juvenil de lectura enveu alta, que ahir va aple-gar 1.300 alumnes i pro-fessors d’arreu de Catalu-nya a l’Auditori de Barce-lona. / G. MASSANA

I Concurs Curtmetratges Protagonistes 2007/08

El concurs Protagonistes és un projecte conjunt del Pla de Ciu-tadania i Immigració del Servei de Joventut i del Servei de Català (CPNL) de la comarca de l’Urgell. El consurs té coma objectiu principal la creació d’un curtmetratge entre parelles formades per un alumne autòcton i un de nouvingut. Els protagonistes han de relatar en llengua catalana la seva vida i les experiències viscudes que fan petien en la categoria de segon

cicle d’ESO. La tropa de corsaris va llegir un fragment de la novel·la “El testament de John Silver” de l’escriptor ponentí Josep Vallver-dú. El jurat qualificador, amb el presentador del programa de TV3 “Bocamoll”, Espartac Peran, com a convidat estel·lar, va premiar el bon ritme, la correcta dicció i la immillorable interpretació de la lectura dels nostres representants.

El conseller de Cultura i Comuni-cació, Joan Manuel Tresserras va presidir l’acte organitzat per En-ciclopèdia Catalana. Els alumnes guanyadors es van emportar un mp4 i un lot de llibres i el nostre Institut un premi de 500 euros en material de lectura.

18

Lo G

rip

au

PremIES

Premi TREBALL DE RECERCALa convocatòria del VIII Premi Comarcal de Treballs de Recerca del Pla d’Urgell ha premiat aquest mes de juny el treball de l’Àurea Folch, titulat Mirar o veure-hi, aquesta és la qüestió, un estudi sobre la miopia de la població infantil, i dirigit pel professor de biologia, Josep Maria Mas. L’acte de lliurament del premi va tenir lloc a la seu del Consell Comarcal del Pla d’Urgell el passat dia 6 de juny. Enhorabona!!

Fotografies: VilaWeb Mollerussa.

Premi ACUDAM 2008El diumenge 25 de maig, a la sala del Teatre l’Amistat de Mollerussa va tenir lloc l’acte de lliurament de premis del 6è Concurs Lite-rari Escolar entorn les persones amb discapacitat intel·lectual. L’acte va comptar amb la presència del Sr. Xavier Solà, director i pre-sentador del programa “El Suple-ment” de Catalunya Ràdio i el Sr. Carles Porta, periodista i autor del llibre Tor, la muntanya maleïda del Pallars Sobirà on, amb només 13

referència al creixement personal, a les relacions amb els companys, amb la família i amb la comunitat de veïns. En el cas dels nouvinguts, expliquen el seu procés migratori i l’arribada i adaptació a la nova societat i sobretot a l’escola.

Hi han participat bona part dels centres d’educació secundària de la comarca. En el cas del nostre centre, i sota la direcció de les professores Cristina Morell i Nú-ria Sans, els participants van ser l’Ariadna Gomà i el Paul Nicusor. Moltes gràcies!

famílies, va haver-hi 3 morts sen-se que, fins el moment actual, se sàpiga oficialment l’autor material d’aquests assassinats.

El relat Un clavell rosat, de Clàudia Nadal de 3ESO va ésser premiat amb un dels premis del concurs. Enhorabona!!

19

Lo G

rip

au

1r. Concurs d’Anglès Interescolar de Catalunya

Es convoca el “1r Concurs d’An-glès Interescolar de Catalunya” (THE FONIX 2008) El concurs està organitzat per International House Barcelona i per la Fundació Cata-lana de l’Esplai, amb el patrocini de Mc Graw-Hill i Netlanguages i la col·laboració de El Periódico de Catalunya.

Foto 1: Noms d’esquerra a dreta: Alba Arqué – 2ESO, Clàudia Nadal - 3ESO, Gisela Nadal – 4ESO, Júlia Cots – 1ESO, Aida Garcia –1BTX, Gisela Gabernet –2BTX

PremIES

El departament d’Idioma del cen-tre ha portat a terme la primera fase local del concurs en els propi centre educatiu i han estat esco-llits un representant de cada nivell educatiu d’ESO i de Batxillerat, els quals després han participat en una fase territorial a Lleida.

Els seleccionats en aquesta fase passaran a la prova final.

A la prova final, celebrada el dia 31 de maig a Barcelona, la Júlia Cots ha aconseguit el primer lloc en la seva categoría. Enhorabona, campiona!!

El concurs compta amb el suport de la Direcció General d’Innovació del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, com a activitat organitzada en el marc d’iniciatives socials d’accions d’en-torn i d’activitats vers l’excel·lència i en el del Pla d’impuls de la llen-gua anglesa als centres educatius catalans.

El concurs és una iniciativa que pretén complementar els plans de millora de la llengua anglesa als centres educatius de Catalunya i s’organitza amb la finalitat d’es-timular i motivar l’aprenentatge d’aquest idioma, atesa la seva importància a la societat actual.

Els enunciats de les proves són preparats per un equip pedagògic de reconegut prestigi i consistei-xen en una sèrie d’exercicis dins dels àmbits del vocabulari, com-prensió lectora i expressió escrita, plantejats de forma distesa i dins d‘un ambient de col·laboració, al llarg de tres fases.

20

Lo G

rip

au

Trobada intercomarcal d’Aules d’Acollida

Cristina Morell

Aquest mes de maig, els nostres alumnes nouvinguts han partici-pat en una trobada intercomarcal d’alumnes d’aules d’acollida. Ha estat la culminació d’una activitat, “Ens escrivim”, que fem durant el curs per mantenir correspon-dència amb alumnes de Tàrrega, Mollerussa i les Borges Blanques: han escrit una postal, una carta, un correu electrònic i, finalment, s’han conegut personalment i han compartit plegats una bona estona. La trobada ha estat tot un èxit, es van reunir 120 alumnes de diferents països.

Personalment, estic molt satisfeta amb la implicació dels nostres alumnes en aquesta activitat i amb la riquesa cultural que vam disfrutar.

Ara, m’agradaria que un alumne que va arribar al nostre centre al mes de gener, el Màrius, us expli-qués la seva vivència.

EXCURSIÓ A LES BORGES BLANQUES

El dia 29 de maig vam fer una ex-cursió amb la professora Cristina de català i 15 alumnes de l’aula d’acollida. Vam anar a les Borges Blanques i vam visitar el Museu de l’oli. Quan vam arribar, vaig esmorzar amb els meus amics, després vam entrar al museu en tres grups. Quan vam sortir vam anar al poliesportiu i vam fer un joc molt divertit. Jo havia de bus-car la meva parella per parlar amb ella i conèixer-nos. Era una noia

Foto d’acomiadament a les Borges Blanques

molt maca d’Ucraïna, té 13 anys i li agrada escoltar música. Després d’aquest joc, vam anar al Parc del Terrall i vam dinar i jugar a futbol. També vaig parlar amb les noies de Mollerussa, de Tàrrega i de les Borges. Abans de marxar vam fer unes fotos amb tots els alumnes i vam tornar a Bellpuig.

A mi m’ha agradat molt aquesta sortida perquè vaig conèixer molta gent d’Ucraïna, de Romania, de Colòmbia,... i vaig parlar en català amb molts nois i noies.

Màrius Pasca- 3rB

Aquí teniu una mostra de les pare-lles lingüístiques que vam fer:

Aula d’acollida

21

Lo G

rip

au

Aula d’acollida

Voltem pel mónA l’aula d’acollida hem realitzat di-verses activitats al llarg del curs. Hi ha alumnes que assisteixen a l’aula moltes hores i, per tant, cal pensar i participar en diferents activitats per no caure en la rutina. Aquest any, sis alumnes, han participat

en una activitat col·laborativa “Voltem pel món”. Han llegit “La volta al món en 80 dies” de Jules Verne (Lectura Fàcil) i han fet un treball entre tots on, mitjançant una intranet, han analitzat els personatges, han visitat virtual-ment molts països, han treballat

els mitjans de transport i moltes altres coses.

Cada alumne participant ha rebut un certificat i uns regals per haver superat l’activitat.

Els alumnes són: Elias i Sara Sibi-san, Alexandru Moldovan, Brian i Dani Beza, Paul Nicusor.

22

Lo G

rip

au

Aula oberta

Emmirallats

Activitat Aula Oberta

Carme Albareda i Núria Sans

Coneixement del medi social que ens envoltaSortida Aula Oberta. 9 de juny. Núria Sans i Magda Clavera

23

Lo G

rip

au

Aula oberta

RomâniaSara Sibisan

SarmaleElias Sibisan- 1r B

Duminica dimineata îi foarte linişte pe drum şi numa clopotele biseri-cilor se aud pânǎ

la 13 când vine lumea de la bi-serica, iar pe noapte toata lumea sărbătorşete cu muzica si bǎuturi rǎcoritoare.

ROMANIA

Em dic Sara Sibisan i tinc 14 anys. Vaig néixer a Romania, país situat al centre d’Europa. La capital és Bucarest.

Estimo molt el meu país perquè hi ha paisatges preciosos i la gent és molt simpàtica.

Els homes dels pobles que treba-llen amb animals i als camps, ho fan des del matí fins a la nit per guanyar-se el pa. Desprès de culti-var el camp surten amb la recollida al mercat. Quan s’ha de treballar ells treballen però quan hi ha una festa ells saben disfrutar.

Tenim moltes festes, per exemple el Nadal. Aquests dies, les dones

Bucarest

La bandera romanesa

es queden fins a la nit per preparar els menjars típics: el sarmale, la sopa i els pastissos necessaris per donar als nens que van a cantar per les cases. El diumenge al matí, al carrer hi ha molt silenci fins que les campanes de les esglésies sonen. Tothom va a l’església i a la una, quan surten, fan festa fins al matí, amb beguda i música...

Mã numesc Sara Sibişan şi am 14 ani m-am nǎscut in România ţarǎ situatǎ în centrul Europei cu capitala Bucureşti.

Iubesc mult tara mea pentru că îi foarte bogată de peisaje frumoase şi lumea îi foarte simpatică.

Oamenii de la ţară care se ocupă cu animalele şi cu câmpul. Ei lu-crează de dimineaţa pânã seara ca să îşi câştige pâinea. După ce cultivă câmpul,ei iasa pe piaţa cu marfa.

Când îi vorba de lucru ei lucreaza dar şi când au câte o sarbatoare ştiu s se distreze.

De exemplu de Crăciun femeile stau pânaǎ noaptea sǎ pregǎteascǎ cozonacii, sarmalele,supa şi restul prăjiturilor necesare pentru când vin colindatori.

A l’aula d’acollida tothom ha explicat plats tradicionals del seu país. N’hi ha un que ens ha agradat molt.

Elaboració:

Es barregen la carn picada, la ceba picada i fregida i l’arròs bullit. Des-près s’afegeix el pebre negre i la sal. Mentre, anem bullint les fulles de col. Un cop tenim la pasta del

Ingredients:

Un 1 quilo de carn picada de •porc, vedella o xai.

100 grams d’arròs.•Una ceba.•Fulles de col verda.•Sal.•Pebre negre.•Oli.•Herbes aromàtiques.(eneldo)•

sarmale, l’anem enrotllant amb les fulles de la col bullides. Final-ment, posem els rotllets a coure en aigua, una mica de col, sal i oli durant 60 minuts.

És boníssim

24

Lo G

rip

au

Aula oberta

El MarrocWijdane Boukadi (2n B) i Icram Mamouni (1r B)

Ens diem Wijdane i Icram, som marroquines, vivim a Bellpuig, es-tudiem a l’aula d’acollida i volem explicar-vos coses del nostre país. Jo, la Wijdane sóc de Casablanca i la Icram és de l’Aün, el poble de l’oliva.

El Marroc està situat al nord-occidental d’Àfrica i és un país musulmà. La seva capital és Rabat. Algunes de les ciutats més impor-tants són Casablanca, Marràqueix, Tànger i Fes. Al nostre país no fa ni massa fred ni massa calor, tenim un clima temperat.

L’idioma oficial és l’àrab (es parlen diferents dialectes en les diferents zones), però el francès, l’espanyol i l’anglès es parlen a les grans ciutats.

El menjar més conegut a tot el Marroc és el cuscús, però a cada poble o ciutat hi ha diferents plats típics, com per exemple el tajine, fet amb pollastre, ve-getals i espècies. És boníssim. La beguda nacional és el té a la menta.

Tenim moltes festes. L’octubre pas-sat vam celebrar el Ramadà. Du-rant un mes no vam menjar res des de que surt el sol fins que es pon. Això ho fem per saber el sentiment que tenen la gent pobra. Després d’acabar el Ramadà, al desembre, vam fer la Festa del Sacrifici del Xai o Gran Festa, en commemoració del sacrifici d’Abrahim (Abraham). Aquests dies renovem la nostra fe en Al.là.

La bandera del Marroc

El cuscús

La mesquita de Hassan II, a Casablanca

Rabat, la capital

A l’Aün celebrem la Festa de les cireres. Aquell dia tots els nens i les nenes porten roba vermella i es tria la dona més bonica del poble, que serà la reina de les cireres.

Ens encanten les festes del nostre país, però les de Catalunya tam-bé, especialment el Dia de Sant Jordi.

25

Lo G

rip

au

Aula oberta

Durant aquest curs 2007-2008 els alumnes de 1r B d’ESO han parti-cipat a l’activitat “Fem de Profes” que s’ha dut a terme dins la ma-tèria de català amb la professora Núria Sans, de manera periòdica. L’activitat consistia en preparar-se una classe sobre un tema concret

Fem de profes!ELS ALUMNES DE 1r B d’ESO FAN DE PROFESSORS PER UN DIA!

que cada alumne dominés i expo-sar-la davant els companys, esde-venint així professors per un dia. Els temes han estat molt variats; s’ha parlat de futbol, de perru-queria, de l’institut, dels ocells, de la natura, de perruqueria, de massatges, de Port Aventura, de bricolatge, de bàsquet... i per al-tra banda, a mesura que avançava el curs han après a perdre una mica la vergonya de parlar davant d’un públic, a saber-se presentar i acomiadar, a estructurar el seu discurs, a respectar el torn de paraula... l’experiència ha estat molt profitosa i esperem poder realitzar activitats d’aquest tipus el curs vinent! Núria Sans.

OPINIÓ D’UNA ALUMNA:

El “Fem de profes” ha estat una experiència única. Cal tenir en compte que és una activitat di-vertida, però també comporta preparar-se un tema, fet que et fa pensar que els professors per fer les classes abans se les han de preparar! Al principi quan comen-ces a parlar et fa molta vergonya, però després et vas acostumant a la situació, i fins i tot ho trobes divertit, ja que en aquells instants ets tu qui manes i expliques als altres coses que t’agraden. Penso que és una experiència única. A mi em va agradar molt i la recomano pels alumnes de primer d’ESO del proper curs.

Tània Collados.

26

Lo G

rip

au

A fons

Bormio

Bormio és una ciutat italiana de 4.000 habitants situada a la regió de la Llombardia, a la província de Sondrio. Els aeroports veïns són els de Milà Malpensa, Milà Linate i Bergamo Orio al Serio, i l’estació de tren més propera és la de Tirano. La conca de Bormio és amplia i lluminosa; escarxada durant els segles per la glacera i dels rierols d’aigua i en part formada dels al·luvions, està circumscrita de muntanyes que cap al nord formen una barrera de calcari i dolomia de cima principal la Reit (3.075 m.).

Viatge a BormioMònica Santiveri Sáez - 4 ESO D

Cardona, filla del Baró de Bellpuig i, que tenia com a cambrera la donzella Isabel de Casanova, filla del ma-jordom del castell de Bellpuig. En el decurs de la lluita dels calvinistes (enemics de la religió catòlica) a la vila de Bormio, una gran creu fou llançada al foc. Però després de tres vegades, la creu no es va cremar. Isabel se’n va assabentar, i demanà als heretges la imatge, demanant-li ells a canvi tanta plata com pesés. No de-sanimada Isabel demanà al duc de Fèria, el seu senyor el que necessitava. Ell li digué que estava disposat a pagar la plata de tota la seva casa i la que fes falta. Així que posaren el Sant Crist a la balança, amb una mun-tanya de plata de contrapès i sols pesà 30 monedes. El 1621, els heretges no volgueren lliurar la imatge del Crist i la col·locaren en un racó indecent. El duc reclamà al mestre de camp Batista Pecho la imatge, per desig de la cambrera. Quan la imatge estigué a Milà, el duc la va donar a Isabel, i aquesta la va oferir a l’església del seu poble natal, Bellpuig. El 1623 el Crist va passar de Milà a Gènova i després a Barcelona, portat a mans de Rafael Cervera, honrat ciutadà de Barcelona; el portà al monestir de les germanes Gerònimes, on habitava una germana seva. Fou rebut a Bellpuig el 30 de maig pels comissionats de Bellpuig, Bernat Sabater i el batlle Rafael Calvís. Fou l’entrada triomfal en una pro-cessó formada per quasi tots els veïns de Bellpuig. La fama del Sant Crist ve d’ésser estranger, de Bormio, i les faccions de la cara no són com les dels Crists de Catalunya. Una altra raó pot ser l’expressió patètica d’agonitzant amb els ulls i la

boca entreoberts, que dóna una aparença tràgica. El dia 20 d’abril del 1625, el Sant Crist de Bormio és tret en processó per motiu de la sequera; el dia 23 plogué, i en la festa d’acció de gràcies van assistir processons de Maldà, Bellvís, Preixana, Vilanova i Vilagrassa. Vist l’èxit de les pregàries, el Sant Crist es va tornar a treure en motiu de pregària els anys: 1638, 1680, 1687, 1703, 1716, 1718, 1722, 1737, 1744, 1746, 1748, 1757, 1762, 1817 i 1825. Tot i així també es treia per celebrar fets importants. El 1631, el 18 de setembre, fou proposada la construcció de la capella del Sant Crist a l’església major, al lloc que fos més adequat. En aquesta capella hi havia unes pintures a l’oli del cambril, representant escenes i panoràmiques de Bormio i Bellpuig. Més gràfics eren en aquest preciós altar els relleus del Barroc que representaven: l’enderroc de la santa imatge a l’església de Bormio, la crema de la imatge i els heretges que fugiren per terra de les flames que els perseguien, escena en que posaven la imatge en una balança, envoltada de criats car-regats de plata, el desembarcament de la imatge al port de Barcelona i finalment l’arribada a Bellpuig. El 1936, durant la Guerra Civil, es va destruir la Santa Figura, i degut a això va ser restaurada. Després d’un acord entre Bormio i Bellpuig es va decidir fer una còpia de la Santa Imatge. Es va encarregar la feina a l’escultor Jaume Perelló que se s’anà a Bormio i va fer la còpia. El 30 de maig de 1953 el Sant Crist de Bormio tornava a Bellpuig. Es va celebrar amb uns jocs florals.

Mapa de la ruta

El mapa

Tot i que habitada des de l’ antiguitat, la veritable història de Bormio comença als voltants de l’any 1000. Gràcies a un sistema de govern autònom i democràtic, Bormio es va saber enriquir degut al comerç i pel fet de ser una ciutat de trànsit dels Alps, antigament transi-tables tot l’any. L’autonomia de Bormio va anar cap a menys l’any 1797, quan s’annexa al Comptat de Bormio a la Cisalpinia primer i al regne d’Itàlia després.

El Santcrist

Al 1618 don Gómez Suárez, governador de Milà durant la revolució calvinista, estava casat amb Francesca de

27

Lo G

rip

au

A fons

DIARI PERSONAL

Dimecres, 23

Ja estem a l’autocar! Per fi! Hem sortit de Bellpuig per allà a les 18:00. Estàvem tots molt nerviosos i contents de marxar de casa d’una vegada i em-prendre aquest viatge que esperem que no s’acabi. Ja feia temps que l’esperàvem i teníem por que l’anul·lessin per la nostra actitud, però ara ja som aquí a l’autocar, i res ens pot fer tornar enrera. El dia ja ha començat nerviós, i durant les classes del matí tots esperàvem arribar a casa per acabar de preparar la maleta, començada fa una setmana per molts, i marxar. I ara com que la gent ja dorm, intentaré dormir una mica, encara que no estiga massa còmoda ens aquests seients. Però amb aquestes pel·lícules que ens posen és impossible no agafar la son.

L’apunt del dia: La meva actitud davant l’intercanvi

Personalment estic molt il·lusionada i espero que aquest viatge sempre quedi en la meva ment. Encara no em arribat a Bormio i ja tinc ganes de no tornar a Bellpuig. Són pocs dies, però els penso aprofitar al màxim i descansar de la rutina de cada dia.

Tinc ganes de conèixer la meva companya italiana, encara que ja em parlat pel messenger, i m’ha explicat algunes coses de la seva família i costums, perquè me’n comencés a fer una idea. També tinc ganes de conèixer els seus amics, família, costums, Bormio (ja sé que em toca anar a Bormio), sentir parlar Italià (que a les classes que hem fet a l’institut m’ha agradat molt), el menjar, etc.

Dijous, 24

Ja som a Bormio! El viatge m’ha passat molt ràpid, tot i que al final no vaig dormir ni una mica... A l’hora de dinar hem parat a Milà. Després de buscar en totes les pizzeries que hem trobat, ja que no ens

deixaven entrar perquè la colla que anàvem eram bas-tants o perquè encara no era hora de dinar; hem pogut entrar en una. Ens han atès molt bé, per això ja em començat a veure que els italians són molt simpàtics. A sobre les pizzes que ens han portat eren boníssimes. Quan hem acabat entraven els professors que han tingut la mateixa idea que nosaltres. Hem pagat i hem marxat a donar un tom per les botigues, que, per cert, eren molt cares! També hem vist el castell i la catedral de Milà. La catedral només l’hem vist una mica de lluny però era molt bonica. I pels carrers quasi ens atropella un tramvia! N’hi havia molts.

Quan ha sigut l’hora hem anat cap a l’autocar i hem començat el tros el qual la pròxima parada ja seria Bormio! I sí, l’últim tros de camí ha sigut el que se’ns ha fet més llarg, no arribàvem mai. Però quan ho hem fet hem baixat ràpid de l’autocar i hem agafat les maletes i hem començat a veure els italians allà a l’escola. Hi hem anat i hem començat a saludar als italians i a buscar el nostre company (la meva es diu Marta). Allà ens han donat una mica de menjar i després ens han donat unes targetes amb el nostre nom mentre ens presentaven. Quan hem acabat hem anat a buscar les male-tes i cap a casa. La meva nova mare de Bormio m’ha ajudat a posar-la al cotxe, que per cert no

hi cabia i hem anat fins a casa amb la porta del maleter oberta. Quina por que he passat! Sort que la casa està a tres carrers més amunt de l’escola. Quan hem arribat he desfet la maleta, mentre els dos germans de la meva italiana, la nena la Francesca (11 anys) i el nen l’Andrea (7 anys), em miraven encuriosits. Hem sopat i he conegut el pare, és molt simpàtic i no ha parat de preguntar-me coses sobre Bellpuig i Catalunya. Durant el sopar també em preguntaven com es deien moltes coses amb català i ells em deien com es deien amb dialecte italià, i la majoria eren molt semblants. Per cert, hem sopat pollastre arrebossat amb patates fregides, estava molt bo perquè s’assemblava al de casa meva. I ara me’n vaig a dormir que aquest llit és molt còmode comparat amb els seients de l’autocar. Només són les 22:00, i no me’n recordo de l’últim cop que vaig anar a dormir tant d’hora, però estic cansadíssima.

L’apunt del dia: La meva nova habitació

És bastant petita, però està molt bé. Només entrar es veu el paisatge d’una muntanya nevada a través d’una fi-nestra bastant gran. És molt bonic despertar-se i veure-ho tot nevat, o amb gel, perquè aquests dies els carrers estan plens de gel i has de vigilar de no relliscar i caure. A una banda de l’habitació hi ha el seu llit, i ara, el meu,

Tots al castell de Milà

Catedral de Milà.

28

Lo G

rip

au

A fons

i al costat un armari molt gran on hi té molta roba. I a l’altra banda l’escriptori.

Divendres, 25

Ens hem aixecat a les 7 ja que a les 7:50 havíem d’estar a l’escola, a l’hora que m’acostumo a aixecar! M’he dutxat tan de pressa com he pogut, ens hem vestit i hem esmorzat. Però per no trencar la seva costum de fer tard, hem arribat a l’escola a les 8 en punt. Cal dir que no hem sigut les úniques que hem fet tard. Quan hem entrat a l’escola hem anat a l’auditori on vam anar ahir. Allà hi havia els nostres com-panys. Tothom parlava de la primera impressió de Bormio i de la família, i estàvem molt emocionats. Ens han fet una mica de presentació sobre Bormio i després de l’escola. Els que més m’ha impressionat de l’escola ha sigut les vistes que tenen i la classe d’informàtica (és molt gran, amb uns ordinadors molt nous i elegants, no com al nostre institut...). Quan hem acabat hem anat a veure el «Museo Civico di Bormio» i després per grups hem anat a visitar diferents edificis de Bormio. Els nostres companys italians ens feien de guies, ho feien prou bé encara que no n’enteníem ni la meitat.

en compte els postres. Però hi ha una cosa a l’escola que m’ha cridat l’atenció, i es que les lavabos de les noies no són lavabos normals i corrents... No hi ha tassa, sinó que al terra hi ha un forat... Per tant, li he dit a la Marta si podíem anar un moment a casa, aprofitant que és molt a prop i hem agafat uns mitjons ben dobles per anar a patinar sobre gel i hem pogut anar a un lavabo normal (com el de casa enlloc!). Quan hem estat llestes hem anat al lloc on anà-vem a patinar sobre gel, que també està al costat de casa. Millor! Però tot i això hem fet una mica tard (com sempre) i els altres ja estaven patinant. Ens hem posat els patins i hem patinat fins que ens han tancat les pistes, després de moltes relliscades, caigudes i riures. M’ha agradat molt i espero repetir-ho. Els nostres companys han anat cap a les seves cases, però nosaltres ens hem quedat a berenar a la cafeteria d’allà al costat, amb la nostra família i una altra. Aquí tot ho fan en família! Ens han portat un got de xocolata desfeta coberta amb nata, que bona! Ens ho hem passat molt bé, per tant hem quedat per anar a sopar les dos famílies en una pizzeria. Hem anat cap a casa i ens hem quedat allà fins a l’hora que havíem quedat. Hem agafat el cotxe i hem anat a la pizzeria que estava al poble del costat, a Valdidentro. Les pizzes estaven molt bones! Quan hem acabat hem tornat a Bormio. Havíem quedat d’anar amb trineu, però ja era tard i hem anat a donar un tomb per Bormio. Ens hem trobat amb els altres companys que també estan a Bor-mio, però com que ja marxaven, nosaltres també. I ara me’n vaig a dormir (avui bastant més tard), que per cert, la nit passada vaig dormir com mai.

L’apunt del dia: Un monument de Milà

A Milà vam veure la catedral, però no la vam visitar, per tant no en sé massa coses. Només que era molt gran i bonica. En una botiga molt alta d’allà a prop, vam pujar fins a l’últim pis, on hi havia la terrassa, i teníem la catedral allà mateix, per la banda de darrera, com es veu en la foto:

i hem fet una visita per la Valtellina. De guia ens en feia un home amb una veu molt greu que ha fet que a més d’un li agafés mal de cap. Era una mica pesat i no callava mai, però ningú l’escoltava. Quan hem parat hem anat a visitar una cantina anomenada «Negri». I després algun castell on feia molt de fred. El guia era el mateix que el de l’autocar, per tant estàvem molt avorrits i cansats. Però per fi hem anat a dinar, tots teníem molta gana. Hem anat a un restaurant on ens han servit un plat que ens ha agradat molt, es han dit que es deia Pizzoccheri, era com una mena d’espaguetis, la qüestió es que estava molt bo, no com la lassanya que també ens han servit. Hem tornat a agafar l’autocar i hem anat a visitar més esglésies i castells. Quin avorriment! Però com han dits els professors: s’ha de fer de tot. O sigui que quan vinguin ells ja els portarem a la Seu Vella tot el dia i nosaltres de mentre al Carrer Major de compres! Quan per fi ho hem visitat tot, hem anat a bere-nar a un poble del costat de Bormio, a Grosoto. Ens han preparat un berenar molt complert i bo. Hem arribat a Bormio i tothom ha anat cap a casa seva. Després de sopar hem anat a un pub, amb tots els catalans i italians, d’aquí a Bormio que està molt bé, però hi havia molta gent i al cap d’una estona hem anat a un altre on feien discoteca. Aquí ens han dedicat dos cançons en espanyol, i quan ha sigut l’hora hem tornat cap a casa. La Marta també m’ha explicat que tots els dissabtes a la nit obren alguna pista d’esquí, la il·luminen i es pot esquiar. I després d’un dia una mica avorrit, sense tenir en compte la nit, me’n vaig a dormir, que avui encara es més tard.

L’apunt del dia: El meu company italià

Es diu Marta i té 15 anys. És bastant alta, ni grassa ni prima. És rossa amb uns ulls preciosos de color

Museo Civico di Bormio

Un dels edificis que hem visitat

Quan ha sigut l’hora hem anat a dinar a la «Scuola Alberghiera». El dinar estava bastant bo, sense tenir

Dissabte, 26

Avui ens hem tornat a aixecar a les 7 del matí i amb les mateixes presses m’he dutxat, esmorzat i marxat. I hem tornat a fer tard. Hem agafat l’autocar

29

Lo G

rip

au

A fons

blau. És molt simpàtica i divertida, sempre està rient. Sap parlar molt bé l’anglès, i entre les dos parlem en anglès, però m’ensenya com es diuen les coses en italià, i jo li ensenyo en català. Ens hem fet amigues de seguida, ja que tenim moltes coses en comú i ens portem molt bé. També em quedat que em quedaré a viure aquí a Bormio i que a l’abril ja anirem cap a Bellpuig (ja ens agradaria!).

La marta i jo

La Marta i els meus germans de Bormio (La mitjana: Francesca, i el petit: l’Andrea).

Diumenge, 27

Avui hem tingut unes hores més per dormir, però no gaires perquè hem anat al balneari. Hi hem anat casi tots els catalans i italians. El balneari és preciós! Ens ha encantat. Te diverses piscines i una d’aquestes és exte-rior. T’estàs banyant amb l’aigua calentona i tens just al costat les plaques de gel típiques d’aquí. Tot i així només tens fred al cap, s’hi està molt bé. Però els típics matats han començat a donar toms damunt del gel, quin fred! Quan se’ns ha passat l’hora, ens hem dutxat i hem marxat. La Marta i jo hem anat a casa a buscar la roba d’esquiar, perquè en teoria anàvem a esquiar, però a la pràctica feia molt de vent i no ens han deixat. Però ja que anàvem amb la roba de neu, hem anat a dinar a pistes. He tornat a menjar pizza! Des d’allà a pistes es veia un paisatge preciós, tot nevat, i des de molta altura. Quan hem acabat hem decidit tornar al balneari amb els que al matí no hi havien anat, ja que no podíem esquiar. Aquest cop per baixar cap a Bormio ho hem fet amb el funicular. Com que feia una mica de vent es movia, però encara estem vius! Hem anat a casa a buscar un altre cop la roba per anar al balneari i hi hem anat. Quan hem sortit hem anat cap a casa. Hem estat allà fins a l’hora de sopar, que hem anat a un restaurant d’aquí a Bormio amb tots els nostres companys catalans i italians. Hem tornat a menjar pizza! I un altre cop estava molt bona. Quan hem acabat hem anat al primer

pub que vam anar ahir, ja que l’altre estava tancat. Hem passat casi tota la nit jugant al futbolí. I ara cap a dormir! Que demà ens tenim que tornar a aixecar d’hora.

L’apunt del dia: Racons del meu poble italià

Bormio és un poble molt bonic. Les vistes cada dia són fabuloses. M’encanta. No marxaria mai. Hi ha moltes activitats per fer, com anar a esquiar, a patinar, banyar-se al balneari, etc. L’únic inconvenient és que als carrers hi ha molt de gel, i s’ha de vigilar, ja que aquests dies més d’un ha caigut! Però no n’hi ha més d’inconvenients, els italians diuen que hi fa molt fred, però jo he tingut el mateix fred que a Bellpuig. Respecte les cases són molt boniques totes de pedra i amb les teulades de pissarra. La gent del poble ens saluda amb una rialla, encara que ja estan acostumats al turisme. I els cambrers dels restaurants on hem anat ens han tractat molt bé.

30

Lo G

rip

au

A fons

També hi ha bastants edificis per visitar. Però els llocs on ens ho passem més bé són els pubs on anem per la nit, les pistes de patinatge i el balneari.

Dilluns, 28

Com de costum ens hem despertat a les 7, i ens hem arreglat amb presses. Però per primer cop, sense fer tard. Avui els catalans hem anat a Livigno, mentre els italians preparaven la festa de comiat. Hem pujat a l’autocar. Ens esperava un bon tros de camí, però hem estat distrets amb les vistes, que encara eren més blanques que les de Bormio i les pistes d’esquí eren allà mateix.

Livigno es una ciutat com Andorra, plena de botigues. Hem passat per totes les botigues que hem pogut i hem comprat souvenirs per la família i per nosaltres. Abans de marxar hem anat a dinar en un restaurant, on ens han atès molt bé i el menjar era força bo. Quan hem acabat hem anat a l’autocar. Mentre esperàvem per marxar hem fet una mica de baralla de boles de neu. Hem pujat a l’autocar i hem tornat cap a Bormio, però ja estàvem una mica tristos perquè després de la festa tornaríem cap a Bellpuig, i primer ens havien dit que marxaríem el dimarts, però ara ens havien dit que mar-xaríem avui mateix. Hem arribat a Bormio, hem anat a buscar les maletes a casa i hem anat cap a la festa. La festa s’ha fet a l’auditori de sempre. Hi havia una

mica de menjar i després els italians ens han ballat uns balls que després ens han fet ballar a nosaltres. Hem rigut molt. Després de ballar hem fet les últi-mes fotos i hem firmat uns cartells on hem posat el messenger. Finalment ens han donat unes bosses a tots on hi havia dos samarretes, clauers i fullets de propaganda. Era hora de marxar, hem fet l’hora dels adéus, hem anat a buscar la maleta, l’hem posat a l’autocar i ens hem quedat una estona més a baix l’autocar acabant de dir adéu a tothom. Estàvem tots molt tristos i ens ha costat molt acabar de pujar a l’autocar per marxar. Fins i tot hi ha hagut italians que també pujaven a l’autocar per venir amb nosaltres. No cal dir que a més d’un li ha caigut la llagrimeta. I ara cap a dormir, que amb aquestes pel·lícules no n’hi ha ni un que no s’adormi.

L’apunt del dia: Un plat típic italià

El pizzoccheri ens ha agradat bastant i més d’un se n’ha comprat en paquets abans de marxar a Bellpuig.

Ingredients: - 300g de farina negra (típica) - 100g de farina blanca - 300g de formatge - (100g de formatge ratllat típic) - 250g de patata

- 400g de col - 200g de mantega - 2 fulles de sàlvies, all i seva

Dimarts, 29

Opinion Essay: Bormio. Sens and Sensibility

Bormio was fantastic! Is a beautiful town, with a very beautiful landscape of snowed mountains. It was fan-tastic to wake up at the morning and think that I was in Bormio. I said to Marta I wanted to live in Bormio. Marta’s parents were very kind, and her sister and brother were very friendly and crazy. The house was a little small but very comfortable. The only problem was that the classes started at 7:50, and Saturdays also there were. But we didn’t do normal classes: we visited monuments, churches, we did ice skating, went to the spa, we went shopping in Livigno, etc. So there are lots of things that we can do in Bormio! But we couldn’t ski because it made a lot of wind. There were also pubs, where we went at nights. In the pubs we talked, we danced, we played the billiards, etc. We enjoyed with all of the things we did. But everything finishes. So the day we left we were very sad, and also the Italians. We will never forget Bormio and its people. CIAO BORMIO!! WE WILL MISS YOU!!!

31

Lo G

rip

au

A fons

19 de febrer de 2008

Inici oficial de les obres del nou InstitutDimarts 19 de febrer de 2008 es portà a terme una reunió in-formativa a les 19,00h a la Sala d’Exàmens de l’institut, la qual significà el tret de sortida oficial a les obres del nou centre.

La reunió fou presidida pel Direc-tor dels Serveis Territorials a Lleida, Sr. Antoni Llevot i el director del centre, Sr. Josep M. Mir, i comptà amb la presència de l’alcalde de Bellpuig, Sr. Ramon Jounou, de l’arquitecte de l’obra, Sr. Alfonso Alvarez, el Cap dels Servei d’Obres de la Delegació Territorial, Sr. Josep Rovira, i representants de l’empresa constructora Cots i Cla-ret de Manresa, i de l’empresa que porta a terme el pla de seguretat de l’obra.

S’hi explicaren les principals carac-terístiques de la nova construcció i vàrem conèixer en detall les

mesures de seguretat previstes. Els pares i mares assistents, al vol-tant d’un centenar, varen també poder fer les pròpies consultes i intervencions.

El president de l’AMPA, Sr. Pere Boleda, va insistir en la necessitat de deixar una cuina i menjador aptes per a l’atenció de la gran quantitat d’alumnat de transport que caracteritza la nostra zona educativa. Agraïm al Sr. Rafel Cos, membre de la Junta de l’AMPA, el material informàtic amb què vàrem poder contemplar i explicar els detalls del nou centre. Dilluns

32

Lo G

rip

au

Tala dels pins de l’entrada principal

Nova parada del bus a la cruïlla dels C/ Jacint Verdaguer amb Francesc Macià

Desmuntatge de l’aula prefabricada Trasllat de l’aula prefabricada

Aula prefabricada col·locada a la pista posterior

Muntatge de l’aula prefabricada

Moviments de terres

Muntatge de la grua

Adequació de l’escala d’emergència de l’ala sud

A fons

33

Lo G

rip

au

façana posterior

façana principal

25 de febrer han començat les obres, amb el desmuntatge i tras-llat del barracó de la part davante-ra a la pista posterior, i la tala dels pins que hi havia en aquest pati davanter, els quals durant més de trenta anys han format part de la façana del nou centre.

LES OBRES DEL NOU INSTITUT AVANCEN A BON RITME

Les obres han començat amb el trasllat de l’aula prefabricada del pati de davant, on hi haurà una de les ales del nou centre, cap al pati posterior. També va procedir-se a la tala dels pins que, des de feia més de trenta anys, havien estat plantats pels professors i alumnes d’aleshores.

Les mesures de seguretat de les obres són controlades per una empresa especialitzada i inde-pendent de l’empresa construc-tora. Actualment, un mes i mig després de l’inici de les obres, ja s’està treballant en l’excavació dels fonaments dels dos blocs de què constarà el centre i també es preveu que durant l’estiu s’efectuï el condicionament del gimnàs. De manera que, a l’inici del proper curs, ja podrem estrenar un pa-velló adequat i renovat.

El termini de construcció de l’obra és de 18 mesos. Confiem que els treballs puguin acabar en aquesta data per tal de procedir al trasllat i mudança cap al nou centre. Final-ment, quedarà pendent l’enderroc del centre actual, tan estimat i de ple de records pels qui hi han passat i pels qui hi som.

La comunitat educativa del cen-tre, representada en tots els seus sectors (professorat, alumnat, representants de l’AMPA i dels pares i mares, personal laboral i ajuntament de Bellpuig), expressa la seva joia i satisfacció per veure aquesta renovació total del centre que, sens dubte, permetrà la mi-llora de les condicions de treball i estudi.

Aprofitem aquest moment per manifestar la nostra admiració pels homes i dones que, ara ja fa 38 anys, van fer possible que Be-llpuig i comarca disposessin d’un centre educatiu de secundària. La seva visió de futur ha resultat cabdal, sense cap mena de dub-te, per a la formació acadèmica i humana de generacions de joves i per a l’avanç social i econòmic de la nostra societat.

A fons

ESTRENA DE L’ENLLUMENAT DE LA PISTA ESPORTIVA

El passat mes de febrer es van instal-lar les dues torres d’enllumenat de la pista esportiva de l’institut. Cada torre disposa de dos grans focus, amb la qual cosa serà possible de portar-hi a terme els entrenaments i totes les altres activitats del nostre club esportiu.

Ens cal agrair molt sincerament la implicació i col·laboració decisives de l’Ajuntament de Bellpuig en aquesta obra, tan important per tal que les activitats esportives, de tan llarga tradició al nostre centre, es puguin continuar, ara i per primer cop amb unes condicions de llum adequades a l’horari hivernal. Per molts anys!

34

Lo G

rip

au

Temes oberts

El rei Jaume I, 800 anys després

Rafael RocaUniversitat de ValènciaBelianes (l’Urgell) –Alaquàs (l’Horta-Sud, País Valencià)

Enguany celebrem VIIIé centenari del naixement del rei Jaume I, conegut pel sobrenom del Con-queridor, un personatge històric especialment estimat i magnificat per mallorquins i valencians que «deu tant a la història com al mite». Entre els actes que s’estan portant a terme al País Valencià per tal de commemorar tan sig-nificativa data voldria destacar, a banda de les edicions de la Crònica de Jaume I o Llibre dels Fets que actualment preparen els professors Antoni Ferrando i Vicent Josep Escartí, la publicació d’un magnífic volum que, amb el títol El rei Conqueridor. Jaume I: entre la història i la llegenda, a principis d’any portà a terme l’editorial Bromera, i que ha sigut redactat pel professor Antoni Furió. El llibre ofereix un text àgil i directe que pretén destriar la his-tòria de la llegenda, i que resulta molt assequible i revetlador per al gran públic. A més, ha sigut il·lustrat amb una gran quantitat de fotografies, pintures, retaules i miniatures d’enorme bellesa i qualitat que, sens dubte, en fan molt més agradable la lectura.

D’aquesta manera, El rei Conque-ridor es presenta com una síntesi biogràfica de Jaume I fonamenta-da al damunt de la informació que ofereixen: la Crònica autobiogràfi-ca que dictà el propi monarca en la senectut –«l’únic cas, juntament amb la del seu besnét Pere el Ce-

rimoniós, de vida d’un rei escrita per ell mateix», segons que afirma el professor Furió–; les cròniques medievals de Bernat Desclot –«un contemporani que l’havia conegut i tractat»– i Ramon Muntaner; i els relats de diversos historiadors de reconegut prestigi, com ara Ferran Soldevila i Robert I. Burns. Estruc-turada en tres grans capítols, a les paraules introductòries el pro-fessor Furió ens situa en juliol de 1876 a la ciutat d’Alzira, població de la Ribera Alta on morí Jaume I, en el moment en què, agonitzant, el rei crida davant seu l’infant Pere, fill gran i hereu del tron, per tal de comunicar-li la seua darrera voluntat. I ens informa que varen ser tres les obsessions que acom-panyaren el monarca durant tota la vida: l’imperi de la fe i la salvació de l’ànima; la guerra i l’eixampla-ment dels seus regnes; i les dones, ja que, a l’igual que son pare, Pere el Catòlic, el Conqueridor fou un gran femeller.

Al primer dels capítols, «Aprenent de rei», se’ns explica com s’esde-vingué el pintoresc engendrament de Jaume I, que Desclot farcí d’elements literaris i Muntaner reelaborà per a qualificar-lo de mi-raculós; se’ns parla de la batalla de Muret, on trobà la mort son pare, una contesa que «tancà una por-ta, una possibilitat: la d’un estat occità des dels Alps fins a Tortosa, dirigit des de Barcelona»; i també de quina manera varen discórrer els anys d’infantesa i l’educació del futur rei, sobretot a partir del moment en què, amb cinc anys, quedà orfe de pare i mare i visqué: primer a Carcassona, al costat de Simó de Montfort, amb la filla del qual havia sigut pactat el casament quan només tenia tres anys; i després a Montsó, on de la mà dels templers «va ser educat com un guerrer».

El capítol següent, dedicat a «Les empreses militars: la conquesta d’al-Andalus», s’ocupa de les ges-tes que li valgueren el sobrenom pel qual seria conegut per sempre més: la conquesta de Mallorca, que, «des de la presa de la capital fins a l’ocupació completa de l’illa, va ser d’una violència extrema»; la de València, «una successió de set-ges i rendicions de viles i castells» en què només tingué lloc un únic combat a camp obert: la batalla del Puig; i l’ocupació de Múrcia, una empresa que Jaume I portà a terme en novembre de 1265 per encàrrec del seu gendre, el monar-ca castellà Alfons el Savi. Antoni Furió també explica quines varen ser les aventures amoroses del Conqueridor, i identifica esposes,

Portada del llibre El rei Conqueridor, de Bromera.

35

Lo G

rip

au

Temes oberts

amants i concubines, a més d’una dotzena de fills, entre legítims i il·legítims. El capítol es clou amb «La visió dels vençuts», és a dir, amb la manera com els poetes i escriptors àrabs deploraren les conquestes cristianes.

La part final del llibre, titulada «L’ofici de rei», parla dels darrers anys de vida de Jaume I, marcats per l’intent de croada a Terra San-ta, els enfrontaments amb els seus propis fills, les revoltes nobiliàries i la insurrecció dels musulmans valencians. És així com el profes-sor Furió arredoneix el retrat d’un monarca que, abans de tot, fou un guerrer; «però també un polític pragmàtic i realista, conscient de les seues limitacions i de les del seu estat».

L’aura mítica i llegendària amb què els valencians contemplem la figura de Jaume I es fonamenta, bàsicament, en les seues conques-tes: en el fet de ser el rei que ens féu entrar en el cristianisme i que ens dotà d’identitat i de cultura. En aquest sentit, val la pena asse-nyalar que en un excel·lent estudi titulat Els mites nacionals catalans i publicat recentment per Eumo, l’editorial de la Universitat de Vic, el professor Magí Sunyer assegu-ra que Jaume I «no és un simple conqueridor de terres, sinó el rei que completa el país». És a dir, el «polític» que defineix a grans trets l’àrea lingüística i cultural que actualment agrupa catalans, mallorquins i valencians.

A València aquesta mitificació del personatge, que es remunta a l’endemà de la seua mort, rebé un gran impuls al segle XIX, el període en què experimentà una major vitalitat la nostra mitologia nacional. Així cal tindre present que en 1874 el poeta i periodista Teodor Llorente, ideòleg de la

Renaixença valenciana, traduí al castellà i publicà la biografia Don Jaime I el Conquistador, que havia sigut escrita per l’occità Charles de Tourtoulon; que, posteriorment, en juliol de 1876, la major part dels escriptors valencians celebra-ren el VIé centenari de la defunció del rei amb un magne certamen literari en què prengueren part provençals, catalans i valencians; que l’any 1891 fou inaugurada a València una magnífica estàtua del Conqueridor realitzada per l’escultor Agapit Vallmitjana, una estàtua molt simbòlica als peus de la qual cada Nou d’Octubre, diada nacional valenciana, tenen lloc nombrosos aplecs i manifesta-cions; i, finalment, que l’any 1908

València celebrà tan dignament i sorollosa com sabé el VIIé cente-nari de la seua mort.

D’altra banda, el sepulcre de Jau-me I al Monestir de Poblet és, des de fa molt de temps i enguany especialment, lloc de peregrinació de tots molts dels qui s’interessen per la història i la cultura dels territoris catalanoparlants. No debades els dies de Pasqua fou visitat pels presidents autonòmics de tres dels quatre territoris que integraven l’antiga Corona d’Ara-gó: Catalunya, Balears i Aragó, que homenatjaren així al gran rei Conqueridor. Hi mancava, és evi-dent, el President de la Generalitat Valenciana, una institució que des de fa anys busca la fotografia amb

Grup d’estudiants de la Facultat de Filologia de València als peus de l’estàtua de Jaume I.

36

Lo G

rip

au

Temes oberts

Múrcia i la defuig amb Catalunya i les Balears; que evita tant com pot afirmar la unitat lingüística i cul-tural del territori catalanoparlant, i que fins i tot, contra tota norma científica, ha arribat a negar-la.

Una actitud, per cert, ben diferent a la que manifestaren les autori-tats polítiques i intel·lectuals va-lencianes fa 125 anys. De fet, del 17 al 21 de maig de 1882 quinze membres de l’entitat cultural Lo Rat Penat encapçalats per Teodor Llorente, director del diari Las Provincias i líder del Partit Con-servador valencià, i Fèlix Pizcueta, redactor del diari El Mercantil Va-lenciano i regidor de l’Ajuntament de València, realitzaren una llarga visita que els portà a recórrer els monestirs de Poblet i Santes Creus i les ciutats de Valls i Tarragona amb l’objectiu de visitar la tomba del bon rei Jaume I per a «segellar

una volta més la germandat lite-rària i històrica dels dos pobles», segons que afirmà Llorente. Du-rant aquelles jornades varen ser acompanyats en tot moment per una quinzena de catalanistes, col·laboradors del periòdic La Re-naixensa, entre els quals figuraven mossén Jacint Verdaguer, mossén Jaume Collell, Àngel Guimerà, Francesc Matheu, Joaquim Riera i Bertran i Antoni Gaudí. Oh, tem-pora! Oh, mores...!

Per un motiu exclusivament polí-tic, que venim patint des dels anys de la transició democràtica, no cal esperar cap acte d’afirmació cultural catalana de part de les institucions oficials valencianes durant aquest «Any Jaume I». Per això, si desitgeu conéixer la manera tan natural i festiva com, al marge de celebracions oficials –totes elles interessades, des d’un

punt de vista polític–, molts valen-cians estan recordant la biografia d’«un bon home que va ser un bon rei», vos recomane que, entre d’altres, visiteu l’adreça http://enjaumeelconqueridor.blogspot.com, «La plana web del Rei Jaume I», un blog d’informació, notícies, anècdotes i fotografies relatives al Conqueridor que ha sigut magis-tralment elaborat pels alumnes de 5é del C. P. Carles Salvador de la ciutat de València. És en aquests mostres de fidelitat lingüística i d’eficàcia pedagògica, i no en el desdeny històric i cultural dels seus governants, on el poble va-lencià continua manifestant, 800 anys després, el seu respecte i estima a la memòria de Jaume I i a tot el que aquest personatge representa.

37

Lo G

rip

au

Macroturisme Guillem Closas

Temes oberts

Després de passar per l’encantador poble de Santa Cruz de la Serós, amb la seva esplèndida esglèsia romànica i l’ermita de sant Caprasi, cal agafar l’estreta carretera que et duu al monestir de San Juan de la Peña. El monestir continua igual que sempre, parcialment encastat a dins d’una cova, i amb un aspec-te romàntic i encantador. Com que no hi ha gaire lloc per deixar el vehicle, els turistes han d’accedir a les esplanades que hi han al costat del monestir nou, d’estil barroc, per agafar el minibús i tornar a baixar. Fins fa poc, allí només hi ha-via un petit centre d’interpretació, obres i alguns caminets de mun-tanya que portaven (i continuen portant) a alguns indrets interes-sants. Ara, s’ha ampliat el centre d’interpretació, hi ha hotel de luxe, sales d’exposicions, i un gran audiovisual instal.lat al monestir nou. Al meu entendre, aquestes grans infraestructures, tot i que algunes estan molt ben fetes, contrasten desagradablement amb la senzillesa del monestir vell, que és el monument veritable-ment important. Probablement, hauria estat molt millor intentar conservar almenys l’església del monestir nou. A més, l’audiovisual que s’hi ha instal.lat, tècnicament molt ben fet, presenta una visió molt particular de la història de la Corona d’Aragó, que pot resultar ofensiva per als visitants catalans, ja que presenta la unió dels regnes català i aragonès gairebe com una conquesta aragonesa. Si això fou així, m’agradaria que algú m’expli-qués per quin motiu gairebé tots els reis de la confederació van ser enterrats a Catalunya.

Acabada la visita dels monestirs, molts turistes acostumem a diri-gir-nos a Jaca, on això del macro-turisme no és cap novetat ja que, per exemple, cada cop resulta més complicat aparcar. A la part baixa, a més de la pista de gel, hi ha un munt d’urbanitzacions i edificis moderns, més cap a dalt, hi ha el que més sol interessar als visitants, és a dir, el centre històric. Resulta sempre atractiu passejar-se pels carreronets plens de bars de tapes, i , sobretot, pel Carrer Major, on hi ha el convent de “las Benitas” i l’ajuntament, amb la seva portada plateresca. Cap al tard, molts dies s’hi fan xerrades i activitats, fins i tot a l’estiu. Òbviament, és totalment imprescindible visitar la catedral romànica, amb les portades, les meravelloses capelles renaixen-tistes, les pintures de fra Manuel Bayeu, l’entranyable placeta plena de bars i botiguetes... i l’extraor-dinari Museu Diocesà, que porta sorprenentment un munt d’anys tancat, qui sap si perquè els diners de les subvencions s’han de gastar en pagar els interminables litigis jurídics amb el bisbat de Lleida i el seu museu.

A totes hores del dia, la ciutat és plena de militars. Un s’imagina que les moltes persones que a la tarda fan footing és molt probable que també ho siguin. La ciutat accepta la seva presència amb naturalitat i crec que, també, amb orgull. No puc evitar pensar que a Catalunya no sol passar així, per les circumstàncies històriques que tots coneixem. Ara mateix, fa fins i tot por pensar en el lamentable

-per no dir ridícul- destí que es-pera al castell de Montjuïc i a la seva col.lecció d’armes, que en qualsevol país civilitzat normal gaudiria d’una àmplia promoció com una de les millors d’Europa, i que qualsevol govern guiat pel sentit comú i l’esperit de servei als ciutadans hauria conservat amb una renovació dels plafons i del discurs museístic, enlloc de disgregar-la, entre altres coses perquè no sols representa el pas-sat militar d’Espanya, sinó també el de Catalunya. A Jaca, en canvi, la gran fortificació pentagonal -la Ciutadella- ha rebut premis inter-nacionals per la seva conservació, i els usos militars es compaginen sense problemes amb les visites turístiques. A la nit, potser des-prés de gaudir d’algun concert a la catedral, veurem un munt de ciutadans que s´hi passegen pels voltants.

No us sabria dir els motius de la meva estimació per aquestes terres. Com tothom sap, els senti-ments tenen les seves pròpies lleis, moltes vegades inescrutables. Alguna de les rares excursions que fèiem a l’escola i als campaments, en aquelles llunyanes èpoques de la infantesa. El fet que voltava per allí quan el Barça va guanyar per 0 a 1 al Milan a la Copa d’Europa? Els nostres alumnes passejant-se per Jaca amb la bandera catalana a l’autocar el dia després de la final de París? Les belleses del seu paisatges i dels seus monuments? No us ho sabria dir, però, de fet, qui ho sabria dir?

38

Lo G

rip

au

Temes oberts

NOVEMBRE 2007-FEBBRAIO 2008

Prima di arrivare a Bellpuig conos-cevo già la Spagna e la Catalogna. Avevo visitato Madrid, San Sebas-tian e Barcellona. Episodi della storia catalana riecheggiavano nella mia mente, memore del libro Homage to Catatonia di George Orwell, che tanto mi aveva appas-sionato negli anni dell’università. In Italia da molti anni la Spagna è famosa per essere all’avanguardia in molti settori, per essere ricca, dinamica, piena di prospettive per i giovani, aperta al futuro. Prima di arrivare a Bellpuig, i contatti telefonici e la corrispondenza via email con la scuola mi avevano dato subito un’ottima impressio-ne. Avevo capito che sarei andata a lavorare con persone disponi-bili, accoglienti e serie. Prima di arrivare a Bellpuig pensavo che andare a lavorare in un paesino di quattromila abitanti mi avrebbe dato la possibilità di recuperare quella concentrazione che in una grande città caotica come Roma, dove tuttora abito, avevo perso. E’ con tutte queste immagini che ho preso finalmente l’aereo per Barcellona, fiduciosa, piena di aspettative e con le braccia aperte a cogliere tutto ciò che questa oc-casione mi avrebbe offerto.

Arrivata a Bellpuig, all’inizio mi sono dovuta abituare al freddo e alla nebbia, ma il rigore del clima è stato ampiamente compensato dal calore delle persone. Infatti, fin da subito mi sono sentita ben voluta e ben accolta da tutti. Mi sono trovata immediatamente a

mio agio, addirittura posso affer-mare che mi sono sentita quasi adottata. Ho ricevuto tanto affet-to, ho ricevuto tanta energia che credo mi basterà per molto tempo a venire. Oltre al clima, un’altra difficoltà è stata vivere in un ambiente bilingue. All’inizio devo confessare di aver fatto fatica a distinguere i due idiomi, anche perché tutti, per aiutarmi mi dice-vano: “Francesca, questo oggetto si chiama così in catalano….ma così in castigliano…”, provocando

in me uno sdoppiamento e un po’ di confusione. Però, dopo il primo mese mi sono perfettamente abi-tuata e anzi considero vivere in un ambiente bilingue un’occasione di arricchimento. Ora sono a Roma e tutti parlano solo italiano: che noia!

Con gli insegnanti il lavoro è sta-to proficuo, ci siamo scambiati opinioni e abbiamo confrontato metodologie di lavoro. Grazie al loro supporto e alla loro continua assistenza ho potuto dare un con-

Francesca Carboni (Roma; Italia)– Assistente Comenius

39

Lo G

rip

au

Temes oberts

tributo efficace nell’insegnamento dell’inglese e dell’italiano agli alunni. Le mie competenze profes-sionali sono migliorate tantissimo. Mi è piaciuto molto lavorare con i ragazzi e le ragazze, nel caso delle classi di inglese sono stati molto bravi e veloci ad abituarsi a parla-re con me solo in inglese e io ho cercato di capire le loro esigenze formative in classe con l’aiuto de-lle loro insegnanti. L’occasione del Natale ha permesso lo scambio di tradizioni e culture italiane, inglesi e catalane. Gli alunni ad esempio mi hanno spiegato la tradizione tutta catalana del “tio’”.

Oltre al lavoro in classe, ho avuto l’occasione di fare molte escursi-oni, prima di tutto Bormio. Pur essendo italiana, non ero mai stata a Bormio. I catalani così mi hanno dato l’opportunità di conoscere una parte del mio stesso Paese! Questa potrebbe essere una meta-fora di ciò che accade tutti i giorni: conosciamo noi stessi attraverso l’incontro con l’altro, attraverso le esperienze che avvengono fuori di noi. A proposito delle escursioni, ho notato che nella scuola se ne organizzano molte e lo trovo mol-to interessante e formativo.

Altre cose mi hanno colpito po-sitivamente della scuola: l’or-ganizzazione e il fatto che tutti i professori, i genitori e le altre persone coinvolte nell’andamento della scuola partecipino attiva-mente alle varie attività. In Italia purtroppo a livello generale non è così, si respira insoddisfazione nei confronti della professione insegnante e nei confronti della scuola dell’obbligo. L’esperienza catalana, ai miei occhi, ha ridato a questa professione la dignità che merita. Tornata in Italia, utilizzo l’esperienza catalana come metro di paragone, parlandone con i

Sopar de Nadal 2007

miei colleghi, professori, amici, parenti.

Molte cose accomunano i catalani e gli italiani: ad esempio l’amore per il cibo e l’importanza dei pasti nell’arco della giornata, i pasti come momento di socializzazione, l’accoglienza e l’apertura verso il prossimo. Negli adolescenti cata-lani ho rivisto quelli italiani che incontro a scuola e in metropoli-tana: stesso abbigliamento, stessi hobby, stessi gusti musicali, stessa vivacità. E gli adolescenti descritti nella commedia Els altres limits, alle cui prove di messa in scena ho avuto la fortuna di assistere, decisamente sono anche quelli italiani!

Sono stati tre mesi davvero intensi in cui ho imparato tante cose: un po’ della lingua catalana, alcune tradizioni catalane tra cui quelle culinarie, la storia di Bellpuig e di Lleida attraverso i loro monu-menti. E queste sono solo alcune delle cose che ho fatto. Confesso che sarei voluta rimanere più a lungo.

Il commiato è durato una settima-na, come per le grandi occasioni.

Quella settimana è stata emotiva-mente intensa, non avevo messo nel conto che le professioni che prevedono il contatto umano por-tano con sé un carico emotivo che bisogna imparare a gestire.

Posso dire che l’esperienza cata-lana abbia lasciato un’impronta indelebile nel mio percorso sia professionale che personale. Tanto più che il lavoro svolto nei tre mesi a Bellpuig sarà oggetto di una parte importante della prova orale che dovrò sostenere per l’esame di abilitazione all’insegnamento il prossimo maggio.

Infine, mi preme dire che conside-ro questa esperienza come l’inizio di un’amicizia e di una collaborazi-one tra la Catalogna e l’Italia.

Grazie infinite a tutti. Con affet-to.

Francesca Carboni

40

Lo G

rip

au

Temes oberts

“Aquest agost ha explotat una “bombolla”. No ha estat la pri-mera, ni serà l’última.

Hem sentit conceptes com hipo-teques subprime, hedge funds, volatilitat de la borsa, credit crunch,…

També hem vist com el govern espanyol, i la resta de represen-tants del poder fent de cor, no feien més que repetir: Tranquils! A Espanya això no passarà per-què els nostres bancs són els millors! Tenim una economia sòlida com el ciment! Tenim uns banquers que no ens els me-reixem! (Sens dubte una gran veritat…) ”

Així començava un article de 39 pàgines que vaig escriure i repartir entre amics i alumnes a comença-ment del curs que ara s’acaba.

Explicava què havia passat, el perquè, i quin era el futur, negre, que ens esperava.

No és el lloc, ni el moment, ni l’es-pai, per fer un article d’economia, sinó de què fem per intentar que els nostres alumnes entenguin millor el món real on viuen.

El primer que fem els professors és donar conceptes: ui! quin rotllo!

Primer dia de classe: definició d’ECONOMIA:

- “És la ciència que estudia com els éssers humans i les societats administren uns recursos escassos que poden tenir usos alternatius per a obtenir béns i serveis que co-breixin unes necessitats humanes il·limitades”.

- Coi! I per a què vull saber això?

Llavors, arriba la segona cosa a fer: aconseguir que entengueu el concepte i sapigueu fer-lo servir. És l’hora de explicar que el nom economia ve de les paraules gre-gues oikos (casa, família) i nemo (administrador) o de nomos (llei). Economia vol dir administració de la casa. Us pregunto si teniu paga o no, quanta, i a què la dediqueu. De sobte descobriu que cada dia, vosaltres i les vostres famílies, feu deures, uns millor i uns altres pitjor, d’economia.

Quantes famílies estan amb l’ai-gua fins al coll per no saber què és l’Euríbor?

O per confondre els conceptes de preu (el que pagues) i valor

(el que realment val la cosa que pagues)?

Fa uns dies es va publicar un estudi que demostrava que el 15% de les families hipotecades no sabien quin tipus d’interés pagaven per la seva hipoteca... ni per aproxi-mació!... segurament no debien escoltar aquell dia a classe.

Un cop assolit això, vindrien els encontres a la tercera fase: fer de Morfeo i donar-vos a escollir entre la pastilla blava i la vermella. Fer-vos veure, de vegades amb un fina i despietada ironia, que la realitat en la que viviu no és l’única pos-sible, i que generalment, sobretot en temps electoral, tothom falta lleugerament a la veritat.

La veritat és que la pel·lícula que ens van explicar sobre la globalit-zació i vam creure’ns: productes barats, diner regalat i bon nivell de vida s’ha acabat també amb aquest curs: 3.000 milions de persones volen cotxe i menjar 3 cops al dia. Màtrix ha de tornar-se a reinventar, un altre cop, com es fa sistemàticament cada aproxi-madament 45 anys.

Classe d’economiaJosep M. Farré

41

Lo G

rip

au

Esports

Associació Esportiva EscolarIES LO PLA D’URGELL

La nostra Associació o Club està en plena forma, ja que cada any ens superem, així cada any hi ha més socis, practicants, activitats espor-tives i recreatives, més títols,...I pensar que només tres anys enrera érem un dels Centres escolars que, segons Esports, menys activitats fisicoesportives realitzava i no participava en els Jocs Esportius de Catalunya. Actualment, tot i ser un centre petit, som un I.E.S. de referència a la província, tant pel nombre de practicants com d’activitats esportivorecreatives s’ofereixen.

Aquest curs escolar hem mogut aproximadament més de 150 alumnes, ja sigui en activitats internes, on hem patit les obres del nou Institut que ens ha limitat de forma considerable l’espai de pràctica, com en activitats fora del Centre on ja hem aconseguit un dels títols prestigiosos de l’esport escolar, ser campions de Catalunya juvenil masculí en bàsquet.

Gràcies a tota aquesta moguda, el Departament d’Esports de la Generalitat ens ha augmentat la subvenció, que juntament amb la de l’AMPA i Ajuntament. Això fa que podem oferir un bon ventall d’activitats esportives i recreatives, tant dins com fora del Centre, tenir un bon material esportiu i, sobre-tot, disposar d’un magnífic grup de dinamitzadors, col·laboradors i monitors que fan possible el bon funcionament del Club.

Secció d’atletismeCom ja sabeu la nostra Associació té a l’atletisme l’esport prioritari,

per aquest motiu cada any dedi-quem més esforços a augmentar les participacions a tot tipus de trobades atlètiques, incrementar el número d’atletes i diversificar la tipologia dels alumnes practicants. Gràcies a tot això, hem fet que el nostre Institut sigui dels pocs de la província (per no dir l’únic) que

aporta atletes en tots els esdeve-niments atlètics, lluitant colze a colze amb els clubs federats per ser els primers. Fet a destacar fou que al nostre Cros de Bellpuig, i gràcies al Departament d’Educació Física de l’IES varen tenir una par-ticipació rècord d’uns 70 alumnes de totes les edats i sexes.

Cross a Agramunt

Pista a Arbeca

42

Lo G

rip

au

Esports

Per ordre cronològic hem partici-pat als següents esdeveniments :

Cros de Tàrrega (Judit Rodrigo 4t, Dani Florensa 1r, Pol Costa 1rº, Carles Ibañez 2n, Xavier Pueyo 3r, Erik Scmitz 4t, Gerard Salvia 5è, Agnés Oromí 4t, Aida Garcia 3r).

Cros de Palau d’Anglesola

Cros d’Agramunt (Roger Galitó 4t, Melània Bori 4t, Pol Costa 1r, Carles Ibañez 3r, Erik Schmitz 4t, Manel Suarez 5è)

Cros de Bellpuig (Aida Garcia 2n, Dani Florensa 2n, Núria Salla 3r, Ivan Aluja 2n, Edgar Aldana 3r, Pol Costa 4t, Ariadna Salla 3r, Agnés Oromí 4t)

Cros de Mollerussa (Núria Salla 2n, Antoni Martí 2n, Pol Costa 4t)

Dues trobades atlètiques a les pistes d’Arbeca, amb proves de 80/100 m.ll., 1000/3000 m.ll, relleus de 100 m.ll, llançament de pes, salts de llargada i d’alçada.

També, i degut als bons resultats obtinguts, els nostres millors atletes van ser cridat pel Centre de Tecnificació d’Atletisme de la Federació Catalana a la nostra pro-víncia a la Residència d’Esportistes Màrius Torres de Lleida, on se’ls varen informar i oferir la possibi-litat de formar-ne part.

Els nostres atletes han estat:

Infantil masculí : Dani Florensa, Ro-ger Galitó, Edgar Aldana, Swen Sch-mitz, Gerard Torres, Joan R. Capdevila i Adrià Gassó

Infantil femení : Núria Salla, Ariadna Civico, Melània Bori, Dipti Gimeno, Judit Minguell, Ester Culleré i Judit Rodrigo

Cadet masculí : Pol Costa, Eric Artac-ho, Gerard Salvia, David Meda, Carles Ibañez, Xavier Pueyo, Martí Llanes, Andreu Culleré, Tomàs Sala, Anouar Boumakhtaf, Eric Bustamente, Agustí Galitó, Erik Schmitz, Jordi Torres, Ro-bert Tavira, Blai Nomen, Adrià Amoròs, Jaume Huguet, Aaron Ballarín, Manel Suarez, Roger Gassó

Cadet femení : Ariadna Salla, Natàlia Guim, Anna Visens, Agnés Oromí, Marta Termens, Mónica Santiveri, Ariadna Sellés, Rebeca Almodovar, Ariadna Balsells i Mireia Vendrell

Oberta masculí : Antoni Martí i David Acero

Oberta femení : Aida Garcia.

Entrenadors o monitors: Victor, Ro-ger, Antoni, David i Jaume

Cros de Juneda

Cros de Bellpuig

Cros de Juneda (Pol Costa 2n, Edgar Aldana 3r, Eric Artacho 4t, Núria Salla 3r, Ariadna Salla 2n.

Campionat de Catalunya de cros a Rubi (Dani Florensa, Pol Costa, Núria i Ariadna Salla)

Cros d’Arbeca ( Núria Salla 2n, Ariad-na Salla 2n, Anna Visens 4t, Pol Costa 2n, Eric Artacho 3r)

Secció de BàsquetCom hem comentat abans, aquest any ha estat fantàstic en resultats, ja que a la pista i en categoria masculina no hi hagut rival, al menys a la Província. Tot i els condicionants que hem patit com ha sigut la pèrdua del nostre camp i el no poder fer partits amb altres IES.

Juvenil masculí : Aquí s’ha aconseguit els millors resultats, ser els Campions de Catalunya Escolar, la final celebra-da durant el 30 i 1 de juny al Morell (Tarragona). L’equip està format per en Ferran Cabrol, Isaac Torres, Roger

Pista a Arbeca

43

Lo G

rip

au

Esports

Torres, David Carné, Mustafa Bou-derbala, Eduard Guasch i Jordi Oliva. Entrenats per l’ Aida Garcia.

Cadet masculí : També han assolit èxits molt importants com el Sotscam-pionat de Catalunya Escolar amb un equip molt jove, la final es celebrar a Tremp (Lleida) els dies 30, 31 i 1 de juny. L’equip està format per en Blai Nomen, Roger Guim, Andreu Culleré, Agustí Galitó, Ivan Perez, Acharaf Azouzi, Roger gassó, Pau Berdegué, Sergi Minguell, i l’ajuda dels infantils Adrià Gassó i Gerard Torres. Entrenats per l’Olga Targa.

Infantil masculí : Tampoc s’han quedat enrera i han estat Campions provincials i si haguessin participat a la final Catalana, segur que l’haurien guanyat, ja que els guanyadors han estat els sotscampions de Lleida. L’equip està integrat per l’Adrià Gas-só, Gerard Torres, J.Pol Aragoncillo, Oleguer Gabernet, Xavier Pijuan, Ra-mon Coma, David Feilliene i Leonard Bergada.

Infantil femení : degut a alguns problemes d’agenda el dia de la final Territorial ens vam quedar amb les ganes de guanyar-la, així sols han estat campiones comarcals. L’equip està format per la Judit Minguell, Alba Arqué, Ariadna Civico, Maria Boleda i Alba Solsona

Secció de FutbolEn aquesta temporada tampoc hem estat de sort amb els infantils masculins i cadets, tant masculins com femenins, i vàrem caure eli-minats a les Semifinals Territorials. Les úniques que fan anar a la Final Territorial van ser les infantils fèmi-nes, que van caure clarament.

Infantil masculí : Edgar Viles, Ian Massana, Roger Galitó, Oriol Garcia, Eduard Guim, Francesc Bellet, Erik Ruiz, Joel Parramon, Marc Grau, Ro-

44

Lo G

rip

au

Esports

Infantil femení : Anna Trilla, Estefania Navarro, Núria Salla, Nerea Mont-many, Ester Culleré, Marina Armengol i Denis Lopez

Infantil masculí : Albert Pasqual, Eloi Rulló i Jordi Saltiveri.

Cadet masculí : Xavier Pallàs i Gerard Salvia.

Altres activitats esportivesS’ha participat en altres Trobades organitzades pel nostre Consell Esportiu, amb més o menys èxit, les que han tingut més participació han estat el futbol 7 i handbol (amb més de 40 alumnes en cadascuna) i les que menys les bitlles, el badminton i el duatló.

També s’ha participat a les pri-meres Jornades del Pla d’Esport a l’Escola de la província de Lleida a Mollerussa amb els alumnes de 2 ESO, amb la idea de promocionar i practicar diferents activitats fisi-coesportives i recreatives.

Jocs esportius del centreCom cada any la participació als XVI Jocs Esportius ha estat tot un èxit tant en la seva participació com en la competitivitat entre ells. En aquest curs, també s’ha volgut oferir més activitats esportives i/o recreatives, així per exemple la competició de voleibol s’ha fet per separat per sexes, amb molt d’èxit en la masculina i el voleibol recreatiu al gimnàs. En canvi, altres com l’aeròbic, el bàsquet, el badminton i qualsevol dels entrenaments als esports, no han durat massa dies o s’han anat fet de forma esporàdica.

De les competicions que s’han dut a terme, els guanyadors han estat els següents:

Futbol a 5

1. 4 ESO C : Franco Meneses, Eric Bustamante, J. Lluís Acero, Aaron Ballarín i Roger Petit.

bert Tavira, Elias Sibisan, Omar Hatibi i Xavier Bilbao.

Cadet masculí : Franco Meneses, Roger Petit, Aaron Ballarín, Eric Busta-mante, J. Ll. Acero, David Meda, Joan Vendrell, Albert Salla. Entrenador: Roger Torres.

Cadet femení : Raquel Alba, Sara Be-rengué, Anna Castañé, Esmaragda Cu-nillera, Mónica Font, Mónica Santiveri, Eva Chaparro, Selene Sellés i Tatiana Gómez. Entrenador: David Acero.

Secció de Tennis taulaTot i tenint molts practicants a les tardes no s’ha aconseguir tenir un bon nivell per competir als Territo-rials i arribar a alguna final, tot i així ho van fer molt bé.

Territorial a Vilanova

2. 4 ESO D : Marc Saladrigues, Jo-nathan Roma, Tomàs Sala, Joan Vendrell, Carles Ibañez, Xavier Pallàs, Eduard Marco, Anouar , Sergi Piñol i Xavier Pueyo.

3. 1 BTX : Ferran Cabrol, Isaac Torres, Eduard Guash, Roger Torres, Mus-tafa Bouderbala i Jordi Oliva.

Els màxims anotadors han estat en Franco Meneses amb 37 gols, Joan Vendrell amb 17 gols i David Meda amb 15 gols, tots en 7 partits.

45

Lo G

rip

au

Esports

Primer Cicle :1. 2 ESO D (147 punts)2. 2 ESO C (146 punts)3. 1 ESO C (132 punts)

El porter menys golejat han estat l’Aaron Ballarín amb 32 gols i el Jona-tan Roma amb 35 gols en 7 partits.

Voleibol (no s’han pogut finalitzar tots els partits degut a les obres del nou Institut, que ens han deixat sense pistes, tot i així s’han pogut jugar un 35%)

Masculí

1. 1 BTX : Ferran Cabrol, Isaac Torres, Eduard Guash, Roger Torres, Mus-tafa Bouderbala i Jordi Oliva.

2. 3 ESO D : Albert Salla, Enric Aygua-dé, Toni Buñales, Jordi Torres, Jordi Cos, Arnau Tarragona i David Ver-gé.

Femení

1. 3 ESO E : Natàlia Guim, Marina Perez, Núria Robert, Marta Bacar-dí, Noemí Fabregat, Laia Segarra i Denís Ruiz.

2. 3 ESO C : Agnès Oromí, Ariadna Balsells, Ariadna Salla, Marta Ter-mens, Clàudia Nadal, Anna Torres, Noemí Aragoncillo, Míriam Moli-na, Mireia Vendrell i Aura Sauch.

Tennis taula

1. Eduard Guim 2. Gerard Salvia

3. Oriol Garcia.

Els alumnes àrbitres i de taula han estat en Marc Saladrigues, Jonatan Roma, Eric Bustamante, David Acero i Aaron Ballarín.

La Superclasse‘08Com ja comença a ser tradició cada any tots els grups de l’ESO, sepa-rats per cicles, s’enfronten entre ells, per tal de ser la classe en millor forma física. Així doncs, aquests curs 2007-08, la millor classe en Condició Física han estat:

Segon Cicle1. 3 ESO C (144 punts)2. 4 ESO D (138 punts)3. 3 ESO D (134 punts)

Els millors en cada prova han estat els següents alumnes:

1 CICLE D’ESO 2 CICLE D’ESO

NOIS NOIES NOIS NOIES

VELOCITAT Ot Salvia Alba Arqué David Meda Noemí Aragon.

AGILITAT Bryan Alba. Mamru Chen Jonatan Roma Estefa Navarro

FLEXIBILITAT Adrià Ribalta Ariadna Tudela Agustí Galitó Tatiana Gomez

RESISTÈNCIA Adrià Gassó Judit Minguell Pol Costa Noemí Aragon.

POTÈNCIA Adrià Ribalta Mireia Sala Xavier Pallàs Laia Boleda

FORÇA Dani Florensa Núria Salla Jordi Torres Ariadna Salla

EQUILIBRI Pau Olivares Txell Minguell Alex Castelló Anna Ximenez

HABILITAT Gerard Torres Anna Trilla Sergi Minguell Anaís Tarragon

PRECISIÓ Oriol Amorós Wigdable Carles Ibañez Joanna Trif

COORDINACIÓ Oleguer Gab. Elisenda Vidal Jaume Huguet Marta Santiveri

46

Lo G

rip

au

Empremtes escolars

Article d’opinió sobre el text:

Samba per a un “menino da rua”

Projecte solidari

Com he pogut observar al text de Sam-ba per a un “menino da rua” és clara-ment un fragment de denuncia social i també un manera de fer-te obrir els ulls davant un problema tant important com n’és la pobresa i també en aquest cas, la desigualtat social.

Aquest és el típic exemple dels problemes que tenen la gent pobra de Brasil per poder sobreviure en un país on potser no se’ls hi dona aquesta possibilitat. Pro-blemes de drogues, armes, robatoris....és que es molt normal que la gent visqui de tot això. “si no poden viure de bones, viuran de males”.

Però jo hem faig una pregunta...com és que si pugem de les barriades cap amunt trobem mansions, xalets, cotxes de luxe?...Com és possible que mentre uns es

maten per un tros de pa, n’hi hagi d’altres que ho tinguin tot? D’aquí en podem treure diverses conclusions, no?

Aquí potser també estem generalitzant molt però el cas d’aquests nens està dins de tot aquest problema.

També em faig una altra pregunta. Per què no hi ha ni la més mínima possibili-tat que aquests nens rebin un ensenya-ment que els faci veure que entrant dins d’aquestes quadrilles de delinqüents, on “es senten protegits” només es perjudicaran a ells mateixos? Com ja

he dit, aquesta possibilitat no hi és per a ells.

Eduard Marco Castellà4rt ESO D

Activitats portades a terme dins el Projecte Solidari que el nostre IES ha desenvolupat durant el present curs escolar.

Xerrades informatives sobre la Marató de TV3.•

Compra de material a Fundatel (Fundación de •Ayuda contra la Leucemia).

Col·laboració econòmica del grup de •teatre amb Mans Unides i Pallassos sense fronteres (20% de la recapta-ció).

Participació en sessions teatrals orga-•nitzades per Transeduca (en què una part de l’entrada de cada alumne es destina a un projecte de solidaritat).

Caravana per la Pau amb la recollida de material •sanitari per al poble saharauí.

Xerrades “Experiències viscudes a Centramèri-•ca”, amb Aurora Aubach (Mans Unides) i Jordi Baiget (Pallassos sense Fronteres).

Venda de samarretes de Mans Unides al vestíbul •de l’institut.

Dotació econòmica del propi centre com a in-•stitució i de l’AMPA de l’institut.

Finalment, tant el centre com l’AMPA faran la seva aportació solidària als projectes de l’ONG Educació sense fronteres. Invertir en educació és alguna cosa més que construir una escola. Es tracta de millorar la qualitat de l’educació, formar mestres, promoure l’equitat de gènere, oferir formació a adults i impul-sar, d’aquesta manera, el desenvolupament de tota una comunitat. Aquesta és la tasca que fa Educació sense Fronteres.

47

Lo G

rip

au

Empremtes escolars

A partir del proper curs 2008-09, el nostre centre desenvoluparà un nou programa d’innovació, que se sumarà als programes ja en marxa, com són el Pla Català d’Esport a l’Escola, i el Programa d’Innovació en Educació Mediambiental. Aquest cop l’àmbit de treball se centrarà en la sensibilització sobre el plu-rilingüisme i la multiculturalitat, i l’aprofundiment en l’ús de les llengües estrangeres.

La introducció d’aquesta metodologia AICLE/CLIL (Content and Language Integrated Learning), sinto-nitza plenament amb els objec-tius establerts per l’actual PLC (Projecte Lingüístic de Centre) del nostre institut. Pretenem in-tegrar en aquesta metodologia i en totes aquelles altres activitats de sensibilització multilingüe tot l’alumnat del cursos implicats i no només els alumnes d’ESO més avançats.

En el cas concret de les matèries AICLE, es vol assolir un ús habitual a classe d’amb-dues llengües (català- anglès). Som conscients que el procés haurà de ser força lent en l’inici i la primera progressió, engrescador i, per tant, allunyat de les sensacions de dificultat inassolible. Assumim, doncs, que aquest inici haurà de ser molt limitat en ambici-ons i que haurem de mantenir constant l’atenció al rebuig per dificultat tinguda per inassolible.

Una classe CLIL tindrà en compte els continguts i la llengua en igual mesura i se seguiran els següents passos com a marc:

processament del text o activitat o pràctica.•

identificació i organització del coneixement.•

identificació de les estructures del llenguatge•

activitats per als alumnes.•

Les activitats que requereixin d’una producció per part dels alumnes seran orientades. Les activitats orals inclouran majoritàriament:

jocs d’endevinalles•

mots encreuats•

qüestionaris que proveeixin d’un marc de su-•port per fer preguntes

Programa AICLE experimental en llengües estrangeres

abundant informació visual i gràfica per poder-•la contrastar i integrar als coneixements obtin-guts de les lectures o de l’expressió oral.

activitats de relacionar i d’omplir espais buits •amb l’ajut de taules o d’informació escrita de suport

activitats individuals i en grups variables, en les •que s’hagin de seguir unes pautes o instrucci-ons per a dur a terme algun procés.

Els professors i àrees en què es desenvoluparan els diversos punts d’aquest projecte són:

Magda Quer (Tecnologia 4ESO) i Ricard Cuxart (CC.NN. 1ESO i 2ESO)

Aplicació progressiva de la me-todologia AICLE d’aplicació de continguts en anglès.

Cristina Núñez (Anglès), Cristina Morell (Aula Acollida) i Josep M.

Mir (Català). Aplicació activitats Portfolio, basades en el Marc Comú Europeu de Llengües. Sensibilitza-ció sobre les llengües d’origen i del nou entorn de rebuda de l’alumnat nouvingut. Aplicació metodo-logia de transferències lingüístiques entre llengües romàniques -Eurocomrom. Treball centrat en la com-prensió lectora simultània de les principals llengües romàniques.

48

Lo G

rip

au

La Formació Professional reglada a BellpuigLa Formació Professional va co-mençar a Bellpuig l’any 1990, ara ja fa 18 anys. La família que es va escollir va ser la d’Administratiu.

Els alumnes que no volien fer BUP tenien la possibilitat de quedar-se al poble i continuar fent un Primer Grau d’Administratiu. I si l’ofici els hi agradava molt , feien el Segon Grau a Tàrrega o a Mo-llerussa i desprès a la Universitat i a treballar.

LLavors , va venir la nova Llei i amb ella els estudis actuals: l’ESO i el Cicle Formatiu de Gestió Ad-ministrativa.

Desprès d’uns anys , l’equip do-cent del cicle formatiu es va ado-nar que seria molt profitós pels alumnes de Gestió Administrativa alternar-ho amb un cicle de Co-merç , així es podien quedar un any més al centre fins tenir l’edat per fer l’accés a grau superior (18 anys) i obtenir un altre títol.

Les avantatges pels alumnes són:

No han de marxar de Bellpuig •als 16 anys per aprendre una professió

En dos anys poden obtenir dos •títols oficials de grau mitjà

El segon any amb menys càrre-•ga lectiva degut a la convalida-ció d’assignatures entre cicles

La compactació d’horaris en as-•signatures convalidades (tardes o matins lliures) que els permet preparar-se la prova d’accés a grau superior o treballar

L’aprofundiment en la llengua •estrangera , l’anglès

Tenir una formació integral en •temes administratius i comer-cials

Un aspecte menys conegut del cicle formatiu es la funció de re-ciclatge que ha suposat per alguns adults, que ja amb feina i càrre-gues familiars s’han matriculat al nostre cicle i han anat fent les as-signatures en un o diferents anys. Els hi ha suposat una actualització

dels coneixements i l’obtenció d’una titulació oficial.

En aquests moments el Departa-ment d’Educació ens permet fer la modalitat de matricula semi-presencial, per aquests joves o adults que no volen deixar la seva feina però si que volen estudiar o reciclar-se.

Els requisits per entrar en un cicle formatiu de grau mitjà són :

-tenir 16 anys- l’ESO- o FP de primer grau aprovada- o haver passat la prova d’accès

Hem de dir que l’equip docent del cicle ens sentim orgulloses de les generacions d’Administratius que hem format, amb un alt grau d’inserció laboral o bé amb estudis universitaris.

M. Rosa PijuanCap de Departament de Cicle

Empremtes escolars

49

Lo G

rip

au

Empremtes escolars

Sortides Cicle FormatiuEl primer trimestre, durant el mes de novembre, els alumnes van anar a l’empresa San Miguel de Lleida. Allí ens van ensenyar les instal.lacions i ens van explicar l’organigrama de l’empresa.

El segon trimestre , el dia 22 de febrer varem anar a la Fira de la Formació Professional de Lleida on es van informar dels diferents cicles que es poden estudiar a la

fer un joc de rol que consistia en fer tots els passos per obrir una petita empresa. A cop de dau i en grups de 4 van contestar les preguntes i van omplir els for-mularis necessaris per fer el pla d’empresa.

Pares desentesos i mestres paternalsDiuen que un professor és com un pare. Malauradament no tots els pares tenen la capacitat d’educar un fill, ni tots els professors tenen l’obligació de ser pares.

Decorar els pasadissos de l’institut amb màquines expenedores de preservatius pot crear molta polè-mica entre els pares i els docents. Alguns pares poden estar d’acord perquè molts d’ells no tenen temps ni les ganes d’arribar a les 9 del vespre a casa després d’estar esperant 20 minuts per culpa del trànsit allà fora.

També hi ha la classe de pares que no tenen la capacitat de parlar de temes delicats amb els seus fills i en deixen la funció als professors de l’institut ja que ells són els nostres educadors, que per això

cobren un bon sou i fan moltes vacances. Els fills així acostumen a tenir dos vides i dos famílies; la vida a casa i la vida a l’institut.

Tots ens fem grans conforme van venint les circumstàncies i tots aprenem de tots. Aquí és quan entren al joc els professors i els companys de l’escola. Un grup de nois davant d’una màquina expenedora de preservatius pot fer-ne molts comentaris, crear opinions i dubtes. Els professors d’aquesta escola també faran comentaris, a favor o en contra, i sortirà el gran professor que vulgui explicar-los-ho. Els alumnes sempre escoltaran, ho sàpiguen o no. Perquè per molt que algun d’aquest alumnes tingui la clas-se de pares que puguin obrir-se

amb el seu fill per parlar-ne, o el seu fill pugui preguntar, aquests pares també agrairan una segona explicació i les que facin falta. No anem a l’institut a estudiar els països europeus després de la Primera Guerra Mundial o el verb To Be en anglès, anem a l’institut per formar-nos com a persones i ser una persona és saber de tot. El que no ens ensenyin, siguin els mestres, els pares o els amics ja que tots som mestres de tot, pot ser un punt menys com a formació de personeta. Gràcies als profes-sors i pares competents que ens ajuden a créixer com a persones i no només com a llibres.

Sara Berengué Blanco - 4 ESO D

província i alguns van deixar el currículum a empreses interessa-des en contractar alumnes amb aquesta formació.

Finalment l’últim trimestre va ve-nir una monitora de la Fundació Privada CPAC per la Promoció de l’Autoocupació a Catalunya per

50

Lo G

rip

au

LiteràrIES

Premis Sant JordiCONCURS JUVENIL DE CONTES IES Lo Pla d’Urgell i Ajuntament de Bellpuig

El mite de July AramMar Torres - 4C ESO1r premi de Segon Cicle d’ESO. Con-curs de contes de Sant Jordi 2008

Al cap i a la fi, la mort de Nazan era anunciada. Ni els mateixos pagesos de la vall, ni els nobles senyors i ben just una part del cler-gat van assistir al seu enterrament, per por que es produís el mateix que succeïa els darrers anys quan esdevenia la defunció d’algun membre vinculat al tribunal que jutjà i condemnà July Aram.

Eren els volts de 1331, quan a la vila de Lagrasse aparegué de sobte una noia que amb la seva bellesa seduïa els habitants del llogaret. Fossin homes o fossin dones. Fossin joves o fossin vells. Creava en ells una sensació de placidesa i assossegament que esdevenia enorme quan July Aram caminava pels carrerons passejant la seva aura.

Ningú sabia ben bé d’on provenia, ni el lloc exacte on vivia. Tot i que la generositat d’aquells pagesos feia que sovint tingués lloc on menjar i dormir. La seva flaire els emmetzinava, feia agradable la seva presència i desprenia aquella calidesa que superava les llars de foc.

Recepta

Tres branques de canyella.

Una arrel de santonlina.

Una unça de pols de magrana .

Sajolida.

Romaní.

Cinc fulles de sàlvia.

Una branca de marialluïsa.

Flor de taronger.

Ungüent de flàvia.

Aigua de pluja.

Tot això a sol i serena durant vint dies des de la primera nit del sols-tici d’estiu.

La seva mare l’havia avisada dels efectes que produïa el fet d’apli-car-se només que fos als cabells el resultat d’aquella recepta. Però malgrat això, la jove, veient que aconseguia el que volia, no es va estar d’aplicar-se sovint aquell líquid meravellós.

Lagrasse esdevingué pròsper. D’ençà de l’arribada de la noia es produïen les millors collites dels darrers anys, la gent era feliç. Les pastures generaven uns ramats que produïen la millor carn i la millor llet de tota la contrada i July Aram continuava caminant pels carrerons de la vila sense que cap dia li faltés un lloc on menjar i dormir: a l’hostatgeria, al forn, a la taverna, al molí i fins i tot al bor-dell hi tenia reservada l’estada.

Tot això va fer que els vilatans no fossin dependents del senyor de la vall. Es negaven a pagar-li els delmes i les primícies i la part cor-responent que havien d’aportar al castell durant la festivitat de la Mare de Déu d’agost i el dia de

Nadal. La malfiança del senyor despertà.

Recepta

Tres dies de ira.

Cinc nits de malsons.

Rauxes de ràbia.

Els missatges a la inquisició no paraven d’arribar:

“La bruixa metzinera que em té els súbdits encantats fa que no m’arribin els impostos d’aquesta part de la vall. Els pobles veïns se n’assabenten i s’alcen en contra meva. La força de la meva host minva només en trepitjar aque-lles contrades. Hi ha quelcom desconegut que els envolta. Sos-pito d’una jove que amb els seus poders desplega la submissió de qualsevol que respira al seu costat. Joan de Raoric i Àlvar de Lux es riuen de mi. Ja voldria jo, que ells en fossin testimonis a les seves terres del que m’està passant a mi, és per això que demano la vostra presència al meu castell per tal de decidir què cal fer en el cas que m’afecta.”

Transcorreguts uns dies, al castell del senyor s’hi presentaren els membres del tribunal per tal de valorar els fenòmens que anaven succeint darrerament. La decisió fou unànime. S’havia de capturar i jutjar July Aram. Per tal de dur-ho a terme, calia però, tapar-se el nas i la boca amb draps de cotó gruixut barrejats amb llana i lli per aconseguir no respirar qualsevol

51

Lo G

rip

au

LiteràrIES

flaire que pogués desprendre la noia. Dictada la sentència la noia fou condemnada.

Lagrasse va entristir. Si July Aram moria, tota la prosperitat que ha-vien viscut fins ara s’esvairia amb ella. No ho podien permetre, però tot i així no varen poder evitar que cremés en la foguera.

La decisió no fou ben bé l’encer-tada. Mentre el cos de July Aram es perdia amb les flames, el fum que desprenia envaí tota la vall com una forma de figura humana d’un fosc intens. Totes les viles i llogarets pertanyents a senyors de més enllà van experimentar el mateix fenomen.

Malgrat la mort de July Aram, el flaire que deixà va ser respirat durant molt de temps per tots els habitants de la vall. Això no va poder evitar la mort dels que la jutjaren i la condemnaren: desco-neguda, dolorosa, i en el seu en-terrament la inesperada aparició d’aquella ombra fosca de figura humana i posteriorment a trenc d’alba l’aparició a la capçalera de les seves tombes de qualsevol dels ingredients que es barrejaven amb l’aigua de pluja durant la primera nit del solstici d’estiu: tres branques de canyella, una arrel de santonlina, una unça de pols de magrana, sajolida...

Nazan era el darrer dels clergues malfiats. Un cop l’ombra fosca va cobrir la seva tomba va començar a ploure a bots i a barrals, tot i que el dia era clar quan apuntà el sol per l’est.

Transcorreguts el temps i els anys, allò que havien estat llogarets i petites viles va anar creixent. L’economia no es basà tan sols en l’agricultura i la ramaderia. Petits artesans s’instal·laren a Lagrasse i comercialitzaren els seus pro-

ductes per les diferents rutes que s’havien establert.

Més endavant, es construïren preses, xarxes de regadiu, s’intro-duïren nous cultius, els artesans s’organitzaren en gremis cada cop més competitius, la introducció del ferrocarril potencià la comer-cialització i l’economia...

Lagrasse,1926.

Aquella nit de Sant Joan, quan les dones tornaren de replegar les herbes, es toparen de sobte amb una noia desconeguda però que en el fons els resultava familiar. No van poder evitar convidar-la a dor-mir i a menjar a les seves llars.

L’EspasaOlívia Guasch - 2 ESO1r premi de Primer Cicle d’ESO. Con-curs de contes de Sant Jordi 2008

Tot començà als baixos del teatre Armengol mentre es feia un assaig de pastorets… En la pròxima esce-na sortia la Laia que feia d’Àngel Grabiel però no trobava l’espasa, va cridar a la Júlia i a la Núria per-qué l’ajudessin a buscar-la. Fou lla-vors quan la Júlia es va arropenjar a la paret, va tocar un clau i sense voler el va fer girar. De repent es va sentir un soroll estrident i es va obrir un forat, primer es van assustar moltíssim però després es van atansar per veure que hi havia a dins, la més valenta era la Núria i sense pensar-ho dues vegades hi va posar la mà i amb ganyotes de fàstic va treure una carta plena de pols d’un paper estrany i antic. Cuidadosament la van obrir, i amb una lletra estranya hi ficava: Amb les claus més altes de Bellpuig trobaràs l’espasa que

* * *

busques. Van agafar el paper i van tancar una altra vegada el forat amb el clau. Al cap d’una estona van trobar l’espasa de la Laia, però aquell dia l’assaig no li va sortir gens de bé.

Aquella mateixa nit cap de les tres amigues va poder dormir i l’ende-mà van decidir que no explicarien a ningú el que havien trobat, tam-bé van decidir que no havien de tenir por de la troballa sinó tot el contrari, havien d’estar contentes perquè coses així sols els passa a gent molt especial. Van quedar el dijous per parlar sobre aquest tema, estaven il·lusionades de po-der fer de detectius, per començar havien de descobrir què volia dir allò de “més altes de Bellpuig”.

La Júlia va pensar que els llocs més alts de Bellpuig podien ser els tres turons de Bellpuig, l’església, el convent i el castell. Van pensar que als soterranis d’aquest tres edificis hi podria haver un clau que girant obrís un forat, i dins del forat trobar-hi una clau. Tot era estrany però també podia ser que la idea de la Júlia fos bona, després d’una bona estona discu-tint el que farien van decidir tirar endavant la idea de la Júlia. Abans d’anar a visita’ls, van pensar que el millor lloc per informar-se era la biblioteca, allí trobarien els plànols dels baixos del convent, del castell i de l’església.

Primerament van començar pel convent, van convèncer als seus pares perquè les acompanyessin juntament amb els seus germans; amb els germans ja havien pactat que quan elles marxessin co-mencessin successivament a fer preguntes, de manera que la guia no se’n adonés que havien marxat. Van seguir el plànol que havien trobat a la biblioteca i desprès de buscar una llarga estona sense

52

Lo G

rip

au

LiteràrIES

cap resultat la Núria es va adonar que hi havia un clau amagat, el va fer rodar i efectivament es va obrir un forat amb el mateix soroll que el primer. La Núria va tornar a posar la mà dins i aquesta vegada va trobar una clau rovellada amb un signe que no es veia, un cop netejada es va poder llegir: VIII. Es van quedar la clau, van tornar a tancar el forat i se’n van anar amb els seus pares. Estaven molt contentes perquè l’idea de la Jú-lia havia tingut resultat i això els demostrava que seguien la pista correcta.

Ara els tocava buscar per l’esglé-sia, a l’església no hi havia sub-terrani, cada dissabte i diumenge abans de començar la missa hi anaven i miraven a veure on podia haver-hi un clau. Van estar tres setmanes sense trobar res de res, però un diumenge al matí abans de començar la missa estaven a la part de d’alt, o sigui on abans es cantava, quan per fi la Laia va trobar el clau mig amagat entre unes cortines. Va cridar a les seves amigues i llavors va girar el clau i es va obrir un forat, com l’altra vegada hi havia una clau, també rovellada i bruta, després de nete-jar-la s’hi podia llegir: XXV.

Només els quedava el Castell. Van aprofitar que s’obria quan es feia teatre per anar pels baixos tot seguint els plànols que tenien fotocopiats del castell. El castell tenia moltes habitacions però no estava en cap, va passar tot un mes i no van trobar res, quan ja es plantejaven deixar-ho la Núria va pensar que podia estar sota l’escenari, ja que era l’únic lloc que no havien mirat i així va ser com la Júlia va trobar el tercer clau que va obrir el forat don va sortir l’ultima clau. Van fregar la clau i van poder llegir el signe: IX.

Ja tenien les tres claus, però què feien ara? També sabien que aquells signes eren números ro-mans però no sabien quin sentit tenien. A la Laia se li va acudir d’anar a veure el senyor Jaume Torres ja que és una de les perso-nes més enteses que hi ha a la vila sobre la història de Bellpuig. Quan les tres nenes li van ensenyar les claus amb els signes i la carta, ell ràpidament va dir: Aquest núme-ros romans estan en un banc de pedra que hi ha a la font de Sant Antoni. Ràpidament va trucar l’alcalde i tots es van dirigir cap allí, amb l’ajuda d’un paleta van treure la pedra del banc i va sortir una capsa rovellada. Hi havia tres candaus van ficar les tres claus i es va obrir. Hi havia l’espasa del Duch de Cardona. Tothom va quedar bocabadat.

La Laia buscava l’espasa de plàstic de sant Grabiel i es va trobar l’au-tèntica espasa del Duc de Cardona, que tothom es pensava que estava enterrada al mausoleu. Per tot això, el proper diumenge es va celebrar un acte al teatre Armengol on va venir molta gent important, com el president de la Generalitat, per donar a cadascuna de les nenes les gràcies i una medalla com a premi per la seva troballa.

D’això ja en fa un any, ara totes tres estan investigant un nou mis-teri sobre el poble, del qual no en volen parlar.

El SenyalAnna M. Rosselló - 1r D2n. Premi de Primer Cicle d’ESO. Con-curs de contes de Sant Jordi 2008

Hola! Em dic Queralt i us voldria explicar una cosa molt estranya

* * *

que em va passar fa dos anys. Per llavors jo feia 1r d’ ESO i era una persona normal fins que un dia tot va canviar. Em vaig aixecar amb un mal de cap terrible però hi havia escola i aquell dia precisa-ment teníem un examen i no volia perdre classe, així que em vaig anar a dutxar, llavors vaig veure una marca molt estranya al meu cos justament al costat del melic. Aquesta marca tenia forma d’espi-ral i a la punta d’aquesta hi havia una estrella de sis puntes; a baix hi havia el mot “IRIS” que en l’alfabet de les fades significava “l’elegida”. En aquell moment el meu cap es va omplir de preguntes sense res-posta. Però calia marxar perquè ja eren tres quarts de nou i estava a punt de tocar la sirena de l’institut , així que em vaig posar el primer que vaig veure a l’armari, em vaig menjar un iogurt i vaig marxar corrent . Per sort vivia i vic a prop de l’institut, per això hi vaig poder arribar just a temps. Durant les dos primeres hores del matí no parava de pensar en la marca que m’havia sortit i necessitava dir a algú el que m’havia passat aquell matí. Vaig pensar amb la Míriam, la meva millor amiga i que li diria a l’estona del pati. Dit i fet, vaig agafar la Míriam i li vaig dir:

-Míriam, et vull ensenyar una cosa.

-A veure?- em va contestar ella.

Jo em vaig aixecar la samarreta i li vaig ensenyar aquell dibuix tan estrany. Quan va veure aquell di-buix , va exclamar:

-Què diantres és això?

Jo li vaig dir que no sabia què era, però que hi havia estat pensant les dos primeres hores i que la meva mare tenia un llibre que a la tapa hi havia aquell dibuix. El primer que vaig fer quan vaig arribar a

53

Lo G

rip

au

LiteràrIES

casa va ser buscar aquell llibre, i per sort el vaig trobar. Li vaig fer un cop d’ull; aquest llibre tractava d’una nena que es deia Iris i era la salvadora del món de les fades. La qüestió era que tenia allò en comú en mi, res, res de res. Però el més fort estava per arribar. A la nit mentre dormia, la meva panxa es va il·luminar juntament amb el llibre,el llibre es va obrir i em va xu-clar. Quan vaig recobrar el conei-xement estava en un bosc fosc i jo, com era normal, estava espantada i no em parava de pessigar per si era un somni, però no ho era. Em vaig aixecar del terra, perquè sentia com si algú estigués plorant, vaig caminar durant deu minuts sense parar fins que vaig trobar un animaló molt bufó, era com un gosset però aquest tenia dues ales com una papallona. El vaig agafar i dolçament li vaig dir:

-Hola, em dic Queralt . Que tens amo?

Ell em va fer que no amb el cap.

-Doncs seré jo. Et diràs Tirú.

Llavors vaig veure que s’havia fet mal a la poteta, l’hi vaig curar i tot seguit em va ensenyar tota la ciutat de Zagoria. Aquesta ciutat era plena de fades de tots colors, mides i edats. Però jo encara no entenia què hi feia, allí, i vaig deci-dir d’anar a veure la reina de les fa-des perquè m’expliqués tot el que passava. Quan vaig ser a les portes del castell el Tirú va marxar, i els guardes molt amables em van fer entrar a veure la reina. Una mica més tard jo ja li estava explicant tot el que m’havia passat durant el dia i ella amable i comprensiva em va explicar:

-He sigut jo. Jo t’he demanat, et necessitem.

-Com que em necessiteu? Per què?- preguntava jo.

-Sí, ara t’ho explico. Jo sóc la reina d’aquest món i des de sempre hem tingut un enemic, l’ogre Patrix. Demà vindrà a la ciutat a desfiar una fada i vaig pensar que amb tu podríem guanyar.

Jo, en aquell moment, no feia ni bola, o sigui que no tenia força, i volien que lluités contra un ogre, anaven bé. Jo molt educada vaig respondre:

-Perdoni, és que jo...mai he tingut força i no sé lluitar.

-No lluitaràs amb força, sinó que lluitaràs amb la ment, seràs més llesta que ell i el guanyaràs.

-I per què jo?- replicava

-Perquè nosaltres, les fades ho podem veure tot i tu has sigut la nostra elegida per la teva intel-ligència- m’explicava.

I em vaig retirar. Aquella nit vaig passar la nit en un hotel molt bo-nic i acollidor, però també tenia por perquè jo sempre he tingut por als ogres. L’endemà al matí ja estava preparada per quan vin-gués l’ogre. A l’horitzó se sentien uns sorolls molts forts, vaig deduir que era l’ogre que em venia a rep-tar i per mala sort ho era. Havíem de que fer tres proves, les quals jo no les sabia. Els premis que eren si jo guanyava l’ogre no molestaria mai més les fades, i si guanyava ell seria el rei del món de les fades. Qui guanyava les tres o mínim dos guanyava el repte.

-Comencem- va dir la reina.

-Primera prova. Digueu-me les 7 meravelles del món.

L’ogre rapidíssimament les va dir:

-La ciutat de Zagoria, les cascades de Zeus, les piromides d’Ejaption, el bressol del Colorado, Tahmatel, el temple de Prituinia i el bosc encantat.

Jo vaig pensar que abans de re-tirar-me la reina em va dir que res era el que semblava, així que vaig dir:

-Estimar, escoltar, veure, olorar, tastar,tocar i pensar. Aquestes són les meravelles principals.

- Excel·lent- va dir la reina

-Segona prova, compteu de deu en deu fins arribar a cent amb nú-meros de les fades -va continuar.

Jo no sabia comptar amb els nú-meros de les fades així que vaig deixar guanyar a l’ogre.

-I finalment la tercera prova. Us donarem un diccionari i el qui tro-bi primer el significat d’amor gua-nya la competició. Preparats...

-Jo no el vull !-vaig exclamar.

-Com que no el vols?- va dir la reina molt nerviosa.

-No perquè encara que la definició d’amor sigui al diccionari, jo crec que l’amor no és un sentiment, és una habilitat que enriqueix les persones que el posseeixen.

Tothom es va aixecar i exclamava el meu nom, com si fos la nova reina. Havia guanyat, jo sense tenir poder. Va ser una cosa genial, però sense adonar-me’n ja era al llit.

-Com pot ser?- em vaig pregun-tar.

Però no li vaig donar importància. L’endemà quan em vaig aixecar del llit vaig veure què hi deia a l’última pàgina del llibre:”I l’elegida va salvar el món de les fades”. Deveu pensar que va ser un somni , si ho penseu, veniu i us ensenyaré la meva panxa.

* * *

54

Lo G

rip

au

LiteràrIES

Silencis dolorososMíriam Hatibi - 3 ESO2n Premi de Segon Cicle d’ESO. Concurs de contes de Sant Jordi 2008

6-03-2000, Barcelona. 9 del vespre.

La Marta surt de les oficines on treballa. Puja al cotxe per anar a casa seva. Ella viu a les afores de la ciutat amb el seu marit, però treballa al centre. Arranca el seu Audi negre i es dirigeix a casa seva. Arriba al cap de deu minuts, no és gaire lluny. Baixa del cotxe, agafa la bossa que gairebé havia oblidat i tanca la porta. Ha hagut d’apar-car una mica lluny perquè davant casa seva no hi havia lloc. Té por el carrer és fosc i no hi ha ningú, o si més no això es pensa ella.

Entra per un carrer on tan sols la lluna li il·lumina el camí, agafa el mòbil i amb l’ajuda d’aquest il·lumina el recorregut dels seus passos. Una ombra surt de la foscor i s’acosta ella. El cos se li paralitza, el telèfon cau al terra. La Marta fa un crit ofegat per una mà que se li posa a la boca, una altra mà l’agafa pel braç. La mà que li tapava la boca fa un recorregut de baixada. Li acaricia el coll, el pit, el melic. Sent que el botó dels pantalons estrenats el mateix dia s’obre. Ho intenta evitar, mossega la mà sense èxit. Les dos mans que la fan presonera la van destapant de la roba que porta. Plora, crida, gemega. L’estan violant, no sap qui és, no sap què és. La foscor no li permet veure qui és aquell home que l’està fent patir tant, alhora que ell gaudeix. Passa un cotxe i amb els fars il·lumina l’escena per uns instants, en aquests instants ella té la possibilitat de veure aquell que l’està maltractant. No s’ho pot creure.

- Si en dius alguna cosa te’n pene-diràs.- diu la veu d’aquell que ara li fa tanta angúnia.

I de cop les mans que li han tocat tot el cos la deixen anar.

Cau a terra, sent les sirenes de la policia, la lluna deixa d’il·luminar i és desmaia.

* * *

L’inspector Solé és dirigeix a la Marta que acaba de despertar-se. Està envoltada en una manta quan veu que un home amb gavardina marró se li acosta disposat a parlar amb ella.

- Hola, sóc l’inspector Solé. Algú ha trucat dient-nos el que estava passant i hem vingut. T’hauré de fer unes quantes preguntes, espe-ro que no et faci res.

- No, i ara, digui’m. Espero que pu-guin atrapar qui m’hagi fet això.

- Marta, parla’m amb sinceritat, no m’amaguis res o ens serà impossible fer bé la nostra feina. Tens alguna idea de qui hagi po-gut ser?

La Marta nega amb el cap, comen-ça mentint però es promet que no ho farà més.

Més preguntes, més i més. Al cap de tres quarts d’hora l’inspector s’aixeca de la cadira anunciant a la Marta que ja se’n pot anar. Li diu que estigui localitzable a tot hora, que la poden necessitar en qualsevol moment. Li dóna les gràcies i se’n va.

El Sol tot just comença a sortir. Aquesta vegada no és dirigeix a casa seva en l’Audi negre, ho fa en un taxi. A la porta l’espera el seu marit que sap el que ha passat, ella l’evita.

Aquell rostre, les preguntes, l’ins-pector, la foscor de la nit. Tantes coses, havia d’anar a dormir, no

podia amb tanta pressió. L’ende-mà tornaria a la feina com si no hagués passat res. Només desitja-va que la notícia no hagués arribat a orelles dels seus companys de feina, sobretot de les seves com-panyes.

És desperta amarada de suor, mira el rellotge. Són les 7 del matí, ha tingut un malson horrorós, no era res que no li hagués passat, havia tornat a reviure la nit anterior. Les mans, les sensacions, la fos-cor, la llum instantània, el rostre, les seves llàgrimes i més tard les sirenes.

És dirigeix a la dutxa, s’ho vol treu-re tot. L’aigua, l’aigua és símbol de puresa, pensa que amb una dutxa tot allò que l”embruta” desaparei-xerà. Havia vist una pel·lícula en que una noia amb problemes es dutxava per deslliurar-se de tot. Seria ella com aquella noia? No, no ho era. Ni les dutxes d’aigua freda, ni res ni ningú li podia treure la sensació en la que estava vivint. Ja no era la Marta, ara qui posseïa el seu cos era la por de la Marta.

Sempre ha sigut molt presumida, sempre fins aquell moment. Es ves teix però no és maquilla. Es pen-tina però no es posa joies. Es calça, però sense combinar. I és dirigeix a la feina en el seu cotxe. Arriba a les oficines poc després i a cada mira-da que li fan creu que l’acusen.

Està paranoica, i quan la mira el seu cap no ho pot resistir. La mira amb una mirada amenaçadora, com dient-li que no vol gent com ella allà. Deixa caure un floc de cabells sobre els seus ulls i plora. Plora tant com la nit anterior, i plora tant com plorarà la mateixa nit. El dia passa sense que ella recordi res del que ha fet. I la nit igual, sap que ha vist el seu marit però no sap el que li ha dit.

55

Lo G

rip

au

LiteràrIES

Plora tant com havia imaginat, però ja no plora perquè se senti impura, o perquè senti que tot-hom l’evita. Si plora, ara, és per-què els silencis a casa se li fan in-suportables, els silencis a l’oficina se li fan insuportables. Qualsevol silenci se li fa insuportable.

Durant setmanes acudeix al psicò-leg per esborrar aquella traumàti-ca nit del seu cap, però no en treu res. La Marta mai diu cap nom, aquell nom que la tortura nit i dia. El diu la seva consciència però no la seva boca. Els problemes amb el seu marit es fan cada vegada més constants, els crits, els insults per part seva. La seva vida canvia completament, no ho pot supor-tar, però no pot fer-hi res, aquell home… Aquell maleït home…

6-05-2000, Barcelona. 4 de la tarda.

El sol brilla damunt la Marta. Hau-ria d’estar tranquil·la però no és així. Avui fa dos mesos d’aquella nit, del canvi de la seva vida. El seu matrimoni s’està trencant, d’aquí poc estarà divorciada. Ha perdut la passió per la feina i la il·lusió de viure, tot ha quedat en aquell carrer fosc de Barcelona.

Ha quedat aquella tarda per anar a parlar amb l’Inspector Solé, encara no ha dit res ni té intenció de fer-ho.

Durant el camí cap a comissaria rep una trucada. És el seu cap que està al corrent de tot, però la Marta no sap com. Parla amb ell mentre tremola.

- Hola Marta, sé que has de parlar amb l’Inspector. Estàs nerviosa?

- No… Bé, una mica. – La Marta medeix cada una de les seves pa-raules, no vol que tothom sàpiga el que li està passant.

- Tu saps qui va ser? – ho diu amb una veu diferent a la que la Marta li ha sentit sempre.

- No.

No sap per què però treu el telèfon de la seva orella i l’apaga.

Arriba a comissaria i busca l’Ins-pector Solé, el troba una mica més tard i ell l’invita al seu despatx. S’asseu en una cadira molt dife-rent a les cadires de les oficines on treballa. On treballa amb el seu cap. Aleshores comencen a parlar.

- Inspector, jo li he de dir una cosa.

- Diga’m. Em diràs el nom de qui et va violar? Ho saps, Marta, i no sé per quin motiu m’ho estàs amagant.

- Per por, corro el perill de que-dar-me sense feina, i potser sense vida.

- Estaràs protegida, només di-gue’m qui va ser.

La Marta està tremolant, gairebé tant com aquella nit. Mira l’Ins-pector als seus ulls i aleshores hi descobreix una mirada tranquil·la que li transmet serenitat i amb aquesta serenitat pot començar a parlar.

- Tenia por, al principi no sabia qui era, però després va passar un cotxe i amb els fars vaig poder veure aquella cara. En Jaume, el meu cap. Em va dir que no digués res, però no ho puc suportar més. Si us plau detinguin-lo, jo no puc veure’l cada dia i saber que es pot repetir el mateix.

La Marta plora i l’Inspector l’abra-ça, li diu que ha fet bé, que no pateixi que el detindran. Ella no se l’acaba de creure però la tranquil-litza una mica.

* * *

23-11-2006, Tàrrega. 10 de la nit.

Es dirigeix a aquell restaurant al que sempre va amb l’Oriol. L’ha conegut fa poc, quan va arribar a Tàrrega fugint d’en Jaume que li estava al damunt constantment. Estava en llibertat per haver pagat la fiança, i tot i que ella s’havia canviat de feina la va trobar.

Ella i l’Oriol només són amics, de moment. És un noi molt atent, encara no sap allò seu però està segura que si li explica res no canviarà entre ells, potser fins i tot els unirà.

Arriba a una gasolinera i para el cotxe. Quan baixa veu una figura que se li acosta, al principi no sap qui és però després reconeix en Jaume. El fet que la violi és un mal menor comparat amb el que es disposa a fer. En Jaume l’agafa, ella crida. I tot seguit, foscor.

* * *

- És morta!!! L’han mort!!! Sang, hi ha molta sang!!!

Un cos estirat al terra, amb una profunda ferida al coll, envoltat de sang. Aquell cos estirat al costat d’un Audi negre, com els últims dies d’aquella dona que ara, per fi, deixaria de patir.

56

Lo G

rip

au

LiteràrIES

Com cada tarda, una cadira ver-mella llueix al balcó d’una vella casa. Una senyora gran surt a regar les flors brillants que pre-sumeixen de vida i seu a observar el carrer amb la seva bata blava. Per la vorera del davant passeja tranquil·la la gent, però la distreu en especial una dona i la seva filla. Van agafades de la mà. Hi ha alguna cosa en la mare que li crida l’atenció, en un primer moment no ho entén, al cap i a la fi no és més que una dona que passeja amb la seva filla que porta un barret blau. S’asseuen al banc de la plaça, la nena juga amb unes pedretes mentre la mare treu de la bossa un entrepà.

L’endemà la senyora no pot sortir perquè plou, però la casa li cau a sobre i espia des de darrere el vidre. Per un moment pensa en la seva neneta i desvia la vista. Al carrer sent el xipolleig d’una criatura jugant amb els tolls i veu la mare amb la nena. La dona somriu al veure com l’infant salta alegrement entre la pluja, gaudint sota el seu paraigua verd poma. La senyora recolza el cap al vidre i se sent atrapada en el passat. Les rialles s’allunyen.

Són les 8 del matí del 20 de Juny. Han passat dues setmanes des del dia plujós en què va veure la dona i la seva filla. Avui ha sortit a comprar el pa com cada matí, però ha decidit visitar abans la seva amiga Lluïsa i canvia la ruta diària per passar per davant de l’estació d’autobusos. Les veu de nou a les dos. La nena juga amb una pilota a la vorera, quan de sobte li cau rodolant als peus de la senyora de

la bata blava. La velleta baixa la vista i recull la pilota. I llavors veu els ulls blaus de la nena.

“Especial” li qualifica al seu marit quan arriba a casa. No sap del cert si l’home l’ha sentit, “però quina importància té?” es diu a sí mateixa mentre rega els clavells rosats del balcó.

“Quina ruqueria més gran vas fer, Elvira, et vas deixar endur pel que diria la gent”, es repeteix una altra vegada.

Durant uns dies, l’Elvira no es treu del cap aquells ulls de color cel i reflexiona. A partir d’aquell moment el nom de Sílvia ressor-geix a les converses del seu marit i ella. Al principi l’home esquiva el tema, però està tan afligit com ella i junts riuen recordant temps en què la nena era petita.

Sap que tan sols és una trucada. Marcar un número. “Per què et costa tant, noia?”

Hi ha una sola cosa que conver-teix una paraula en la més difícil de pronunciar, es diu orgull. Ens ajuda a tirar endavant, tanmateix moltes vegades ens prohibeix dir “perdona’m”. I quan aquesta paraula surt del més endins, quan la portes arrossegant durant anys, quan les ferides del passat seguei-xen obertes i és més necessària, llavors, l’orgull es transforma en una allau de temors.

“Perdona’m, petita”.

Ja som 30 de Juliol, quan, asse-guda a la cadira vermella, veu la nena. Aquesta vegada va acom-panyada per un home i porta una gran corona rosa al cap “ Felicitats, Sílvia! – 7 anys”. Això traspassa a la senyora. Sílvia. Retira brusca-

ment la cadira del balcó i es tanca dins de casa. L’Elvira sospira, el cor li pesa massa. Per avui ja en té prou de records trets a la força.

S’ha passat la nit desperta, com-prenent allò que mesos endarrere no va saber entendre. Ara veu cla-rament que era el que brillava als ulls de la jove mare, allò que li va cridar l’atenció la primera vegada que la veure i que ara li fa saltar les llàgrimes: satisfacció, el somriure misteriós que amaga el secret de l’amor desinteressat d’una mare. Era allò tan pur que va voler negar a la seva filla: l’alegria de veure com tot va bé, el saber que tu te l’estimes tal com és, veure que té el regal més gran que et pot fer la vida: ser feliç.

I l’endemà, quan la Sílvia i la seva mare passen pel carrer camí a la parada d’autobusos, ella baixa les escales i li dóna a la petita un cla-vell rosat, el més bonic del balcó, i li diu que en tingui cura.

- Gràcies

L’Elvira puja les escales de casa seva amb una alegria dins del cor que no sap explicar. Diuen que els sentiments es fan més tangibles a través de les paraules, però jo crec que són les més profundes, les més cruels i les més intenses són les emocions que no troben la manera de ser. El seu marit s’ale-gra de veure-la feliç i el sopar es fa més agradable. Alguna cosa ha tornat a néixer, un brot primaveral ha obert el cor que s’amagava darrere la bata blava.

Passen els dies i com cada tarda una cadira vermella llueix al balcó d’una vella casa. Però no hi ha cap senyora asseguda prenent

Un clavell rosat (Premi Acudam 2008)Clàudia Nadal 3 ESO

57

Lo G

rip

au

LiteràrIES

la fresca, sinó que ha sortit a la plaça a esperar una nena plena de màgia i encant i que posseeix l’increïble do de ser captivada per una bombolla de sabó.

“Potser avui no vindran”. En aquell moment creu corrent el carrer un infant i s’atura al seu davant, ensenyant-li una flor pansida: el clavell. El cor li fa un salt.

- Des del dia que li va donar, que sempre el porta amb ella! – li diu la mare.

La dona somriu i la petita ja juga a la sorra.

- Hem de marxar o perdrem l’au-tobús! Diguis adéu a aquesta senyora, Sílvia.

Un somriure val més que mil paraulesIvan Aluja (3r ESO C) / Finalista a l’Institut

La nena li fa una abraçada i s’allunya. L’Elvira es queda amb els ulls tancats, asseguda al banc. El sol li toca la cara. Records de nou: aquella discussió, l’última paraula....

- És el meu fill i jo me l’estimaré igual!- un cop de porta.

Es sent estúpida, per no haver cor-regut darrere seu i haver permès que el temps circulés entre elles. Ja han passat 7 mesos des que el nen va venir al món. Un any des de la discussió.

Li passa pel cap una última mi-rada: “Mare, ajuda’m” i els re-mordiments d’haver pensat “ per què no ho vols entendre, filla?”. I

finalment el somriure de la petita Sílvia i la seva bondat. I sent que es va equivocar, que fos com fos, ell sempre seria el seu nét.

“Deixaràs que l’orgull t’ataqui de nou?”

La pena s’intensifica i la senyora corre escales amunt. Obre el bal-có, enretira la cadira i es diu: “ ja n’hi ha prou”.

A 70 quilòmetres sona un telèfon. Una noia corre a agafar-lo.

- Sílvia? Hola, sóc la mare.

Ding, dong!

“Ui a? Xaie... Roie deure”

- D’acord, ara baixo. Digues-li que s’esperi un moment, Óscar. – Em vaig anar a rentar la cara i vaig baixar amb el pijama posat. La nit abans havia tingut febre i avui no havia pogut anar a l’escola. Segons l’Óscar, al rebedor m’es-perava el Roger, un amic de tota la vida i company de classe que em portava els deures. Però al re-bedor només hi havia l’Óscar amb els ulls vermells com si acabés de plorar. No volia que obrís la porta, feia que no i que no amb el cap. Li vaig preguntar que què li passava i, mig plorant, mig tartamudejant em va dir que el Roger li havia dit tartamut pel contestador auto-màtic. El vaig consolar com vaig poder. Li vaig eixugar tendrament les llàgrimes amb un mocador que duia les nostres inicials brodades amb colors: O i X. Llavors li vaig dir que se n’anés cap a la cuina. Ell, obedient com sempre, em va

mirar, va somriure, em va fer un petó i va marxar. Després d’això, vaig obrir la porta. Estava trist, decebut i alhora enfadat. El Roger em va saludar com si no passés res. Em va xocar la mà:

- Ei! Hola col·lega! Com et trobes? Suposo que demà vindràs a classe, no? Tothom m’ha preguntat per tu, fins i tot la teva “titi” (Riu). Té, aquí et porto els deures. Ah, ens ha dit el professor de català que hem de fer una redacció i que si la fem bé ens la presentarà a concurs. Té aquí tens el full d’instruccions i normes. Ei, Xavi, què et passa alguna cosa? Com és que no dius res?

- És que encara tinc una mica de febre- Vaig contestar jo. Vaig haver de mentir sinó volia que la ràbia em fes tirar a sobre seu i esgarrapar-lo. Vaig haver de retenir tota la ràbia que portava a sobre fins que quan no vaig poder aguantar més li vaig dir:- Gràcies. Ja ens veurem. Adéu. – Així de sec. Llavors vaig tancar la porta de cop i alguna llàgrima em

va començar a rodolar per la cara. Com es pot ser tan hipòcrita? Tan cruel? Com es pot fer passar pel meu amic si només fa mal als que més estimo? Com pot ser tan ma-nipulador i tan cínic?

Em vaig eixugar ràpidament les llàgrimes amb el mateix mocador i vaig anar cap a l’habitació. Em vaig asseure a l’escriptori i vaig començar a fer els deures. A mi m’agradava molt escriure així que vaig començar per la redacció. S’havia de fer una redacció, un conte, poesia o teatre, però havia de tractar de les persones amb discapacitat intel·lectual. De sobte vaig pensar amb el meu germà. No volia fer una redacció imaginària i, per tant, amb poca implicació. Volia fer quelcom real, palpable. Era una oportunitat única. No pretenia guanyar el concurs, no m’hi presentava per això, el que volia era que tothom s’adonés del malament que s’ho passen les per-sones amb discapacitats d’aquest

58

Lo G

rip

au

LiteràrIES

tipus, com d’incompreses que se senten, amb el rebuig que reben... En definitiva, era la meva oportu-nitat per parlar en nom del meu germà i trencar així els prejudicis de la gent del carrer.

Ràpidament vaig cridar a l’Óscar. –Óscar, que pots pujar un mo-ment?- I dit i fet, no me’n vaig ni adonar que ja era al meu costat.

-Escolta, t’agradaria ser el prota-gonista d’una història?

-Sí! Cooom e shonuoku?

-Sí, exacte, com el Shongoku.

-Po e shonuoku e oers... – I va posar una cara trista.

-El Shongoku pot tenir poders per a lluitar i fer mal, però tu també en tens. Pensa amb el mocador que porta els nostres noms. Aquest mocador també té poder, però no per fer mal sinó per unir amb amor. T’estimo, Óscar...

-Oh, moador, sí sí. Xaie, jo ame astimo.- I em besà a la galta ten-drament.

Bé, l’Óscar havia acceptat la meva proposta. Seria protagonista d’una història, potser per un dia, potser per sempre, tot dependria dels que s’ho llegissin. Li vaig començar a fer preguntes. Ell me les responia totes. Algunes somrient, altres a punt de plorar. Me’n vaig adonar de moltes males passades que li havien fet els meus amics que ni tan sols sabia. L’Óscar s’ho callava tot i no volia fer patir a ningú. Prou que patia ell, i més, sabent tot el que li havien fet.

El meu germà preferia anar a l’ACUDAM que a l’escola on anava jo. A l’ACUDAM tots eren “iguals” i se sentia bé. Ningú no se’n reia, ningú se n’aprofitava, jugava, reia, aprenia, s’ho passava bé... En canvi quan sortia al carrer tot era diferent. La gent se’l mirava, de vegades, fins i tot, canviaven de vorera. Els nens se’l miraven i li feien ganyotes i ell abaixava el cap. Abaixava el cap! Creieu que una

persona que tota ella és bondat, felicitat i amor ha d’abaixar el cap com si fos un delinqüent, com si s’estigués amagant d’alguna cosa que havia fet malament? L’Óscar tenia por. Por i inseguretat. L’Óscar agafava afecte molt aviat a les per-sones, però ara s’havia tornat més insegur per culpa dels que es feien passar pels meus “amics”.

Resulta que un dia que l’Óscar anava sol cap al parc i es va trobar els meus amics. Ells el van cridar efusivament i l’Óscar com a bon minyó se n’hi va anar. Mentre caminava ja sentia algunes rialles, però ell seguí tot confiat. Un cop va arribar allí, els nois li van donar un vas i li van dir que begués que era un refresc que feia poc que havia sortit al mercat. El meu germà els somrigué i s’ho va beure tot ràpi-dament. Els nois esclafiren a riure cada vegada més fort i l’Óscar no ho entenia. Al cap d’una estona li rodava el cap i no es trobava bé. Es marejava i va acabant vomitant. Els meus “amics” l’havien enganyat i l’Óscar s’havia emborratxat. Jo no me’n vaig assabentar ja que els amics foren prou intel·ligents: van esperar que li passés la bor-ratxera i després el coaccionaren. Li van dir que no em digués res, perquè només havia estat un joc i que els perdonés si s’havia sentit malament. L’Óscar els somrigué i els digué que no passava res, tot solucionat. Els va perdonar!

Una altra vegada que el meu germà també anava sol i se’ls va trobar, els meus amics li van dir que li presen-tarien unes noies molt guapes a les quals podria besar i tocar. El meu germà es va esverar. Ostres, totes les noies sempre s’escapaven de la seva vora i per fi avui en tindria tan-tes com volgués per fer petons! Els “amics” el van portar a un puticlub. El mal no és aquest, el mal està en el fet que ells es van quedar allí mi-rant-s’ho i rient, sempre rient-se’n. Quan l’Óscar m’explicà això em vaig quedar glaçat. Potser l’error

havia estat meu. Jo me l’estimava moltíssim i com que només anava de casa a l’escola ACUDAM i de l’escola ACUDAM a casa, vaig pen-sar que era bo que descobrís com eren les coses a fora d’aquests dos entorns. Llavors li vaig presentar els meus amics, li vaig ensenyar llocs perquè pogués sortir sol... Potser em vaig equivocar. Ara es sentia insegur i era culpa meva. Li vaig demanar perdó:

Perdona’m, germanet, jo no et volia cap mal.- I el vaig abraçar efusivament.

No paa re, Xaie. Tu e el meu heoi i jo el potagonita! – I em retornà l’abraçada.

Envejo la força, l’alegria i el som-riure del meu germà. Pot ser baixet i grassonet, amb la cara una mica aplanada i amb la boca molt peti-tona. Pot tenir el coll, les orelles, les cametes i els bracets més petits que jo. Pot tenir les mans més planes i amples; però també pot ser més persona que els que es creien ser els meus amics i que molta de la gent ignorant i cruel del carrer. Per molta d’aquesta gent, l’Óscar és un “subnormal”. Però que vol dir exac-tament subnormal? Algú ho sap? Algun espavilat contestaria:

-Sí, clar, que està per sota de lo normal, per sota meu, i segura-ment riuria.

Doncs llavors el subnormal seria ell, perquè és ell qui està per sota de l’Óscar. És ell qui se’n riu, qui és pervers, qui és dolent, qui no és normal. El meu germà ha demostrat ser millor i més bona persona que tots aquests. Sé que amb aquestes quatre ratlles no es pot canviar el món perquè els prejudicis són coses molt arrelades. Només espero que els que llegei-xin això, hi reflexionin, hi pensin, que no es quedin amb una simple història.

Per tu Óscar, i pels milions d’Óscars que hi ha al món.

59

Lo G

rip

au

LiteràrIES

Contes bonsai per Sant Jordi(Jocs amb la llengua)

Alumnes de 3r d’ESO

Drac – crac

Hi havia una vegada un drac que era molt descarat. Un dia va arribar Sant Jordi, un matadracs, i el drac –tot flipat- el volia matar. Sant Jordi, molt elegant, amb l’espasa el va matar. Era un crac.

Anna Torres

Hi havia un drac que portava un drap al braç. Jugava amb dos draquets a futbol i era un gran crac dels dracs. Aquest crac va agafar una pilota i va fer crec. Per això era el millor crac dels dracs i draquets.

Aura Sauch

En Dídac era un crac. Vivia al davant d’un pub i al costat tenia un prat sembrat. Un dia, cal al tard, estant en un parc, va fregar un tap amb un drap i en va sortir un cap quadrat. Li va pagar un pac de tabac i el mag va formar un drac amb un sac.

Agnès Oromí

Rosa- esposa o nosa

Aquesta és la llegenda de Sant Jordi. De la sang del drac un roser va brostar. En collí una rosa com les galtes rosades de la princesa i la hi regalà. La princesa, tota vermella, s’hi volia casar, però quan la rosa va perdre un pètal es va adonar que no podia. Aquesta és la llegenda d’una princesa que volia ser l’esposa d’un cavaller de roses.

Anna Torres

La Maria Rosa va regalar a la Rosalia una rosa vermella. Ella, tota sorpresa, va envermellir i li va dir que en preferia una de rosada. Així que la va enrosir amb

pintura rosa, però el resultat va ser una cosa de color rosa que li faria més nosa que servei.

Agnès Oromí

Jordi – ordi

En Jordi i la Georgina estan dins un nòrdic. S’aixequen i van cap al nord. Un policia ordinari els ordena que marxin. Es decideixen anar a orar a Déu i anar a segar el seu ordinari ordi.

Aura Sauch

L’Aurora i la flor

L’Aurora va plantar llavors de roser al terrat. D’allí en va néixer una roseta rosa regada per la rosada. Al principi tot era de color rosa per a la flor, però quan es van pansir, la rosa va començar a fer nosa, i com us imagineu, la història es va acabar com el rosari de l’Aurora!

Clàudia Nadal

“Clac!”, “Zac!” i “Pac”

El drac de l’estany del Bac es el cap del seu llac i sempre va molt enfeinat. Tots els seus amics envegen a en Jack, que era mag. Un dia, en Jack era a casa quan va sentir un “Clac!” i es va espantar, de copun “Zac” i un “Plas!” i en Jack va quedar atrapat dins d’un sac. Quan en Jack va tornar a veure la llum, va sentir un fort “Crac!” i la gresca va començar. S’havia tornat a oblidar de la seva festa d’aniversari al pub! Sempre se n’hi anava el cap!

Clàudia Nadal

60

Lo G

rip

au

Notícies de L’AMPA

Estalviar-se esforços?“S’explica d’un home que contem-plava els esforços d’una papallo-na per anar sortint, per un petit forat, de dintre de l’embolcall que construeix l’eruga per fer la metamorfosi. Ell, amb el desig d’ajudar-la, va eixamplar el forat amb unes estisores.

Efectivament, la papallona va sortir de l’embolcall amb més fa-cilitat. Però tenia el cos inflat i les ales molt petites.

L’home es va esperar una bona estona, pensant que la papallona s’aniria recuperant i que comença-ria a volar, Però no ho feia. Només anava fent petits desplaçaments circulars mantenint el cos defor-mat i les ales doblegades. Mai no va arribar a volar.

Aquell home que ignorava que l’esforç de la papallona per pas-sar a través del forat estret era el sistema previst per la natura

Auditoria del servei de menjadorUs presentem els resultats de les auditories del servei de menjador de l’IES durant els últims quatre anys, realitzada per Laboratoris Al-timir. Aquests resultats confirmen el que tots nosaltres sabem en la pràctica, que el servei de menjador gestionat des de l’AMPA és un servei d’alta qualitat.

AMPA

61

Lo G

rip

au

AMPA

VENDA DE LLIBRESSETEMBRE 2008

HORARI: De 10h a 15h

Dimarts 2 1 i 2 ESO

Dimecres 33 ESO

1 i 2 BTXCF

Dijous 4 4 ESO

La Junta de l’AMPA us farà arribar durant l’estiu una carta a cada fa-mília per tal de recordar-vos aquesta informació i adjuntar-vos el llistat de llibres del curs dels vostres fills-es.

per obligar els fluïts dels cos a anar cap a les ales i fer-les grans i fortes per poder volar. En estalviar aquest treball a la papallona, li va impedir de poder volar.” És el mateix error que cometen molts pares i mares. Per una estimació mal entesa, procuren estalviar als seus fills qualsevol mena d’esforç, de dificultat o de patiment. Tot els ho resolen ells. Però d’aquesta ma-nera construiran persones febles, incapaces d’enfrontar-se amb les dificultats que la vida, més en-davant, els plantejarà. Obliden, aquests pares, que l’objectiu de l’educació no és estalviar pati-ments als seus fills, sinó preparar-los perquè sàpiguen enfrontar-s’hi i superar-los. Suggerim unes breus recomanacions. No convé que els pares facin allò que els fills- potser més a poc a poc i d’una manera no tan perfecta- poden anar fent per ells mateixos. Quan ells es troben sols davant les dificultats, aprenen a ser imaginatius, I així progressen.

No s’ha d’acceptar l’excusa del “no en tinc ganes”, ni s’ha de permetre que deixin les tasques inacabades o que les facin de manera matussera, Inculcar-los el gust per les coses ben fetes.

No sempre s’ha de concedir imme-diatament tot el que demanem. Han d’aprendre que, en la vida,

aconseguir les coses suposa temps i esforç. Així van adquirint la virtut de la paciència, cosa difícil però necessària per no perdre la pau.

És important que segueixi un horari(flexible!) acomodat a la seva edat.

Cal que hi hagi, evidentment, temps per al joc i per la relació amb els amics, però han d’apren-dre que la llibertat cal guanyar-se-la: que s’han de complir, abans uns deures (tasques escolars, ordenar l’habitació...) Sobretot, cal exigir que es llevin a l’hora convenient.

És molt recomanable la pràctica de l’esport. Ajuda a envigorir el cos i crea hàbits positius: cal com-plir un horari, entrenar-se, saber perdre, exigeix esforç, s’aprèn a obeir (reglaments, entrenador, àrbitre), a tenir cura del material, a superar l’individualisme en bé de l’equip...

Exigir tot això als fills costa tam-bé un esforç als pares. Sovint els resultaria més fàcil, més ràpid i menys conflictiu fer les coses ells mateixos. Però aquesta exigència forma part de la tasca educativa. Si volem que els fills siguin homes i dones de valer, preparats per re-eixir capaços de lluitar sense fer-se enrere i que puguin ser feliços, els han d’ensenyar a esforçar-se.

No oblidem que la història de cada persona és el resultat de les seves victòries sobre les dificultats que ha viscut. Tan de bo que els pares ajudin els seus fill a ser com aquell nen de deu anys que deia: “Les coses difícils m’agraden!” Aquest tipus de persones arriben lluny en la vida. I també tenen una bona base per a ser creients. Perquè la fe és una formidable aventura que demana homes i dones madurs, capaços de lluitar i d’arriscar-se.

P. Lluís Armengol i Bernils.

62

Lo G

rip

au

TeatrIES

Des del dijous 13 fins al dissabte 15 d’aquest mes de desembre, el nostre IES ha rebut la visita de 3 professores i 8 alumnes de teatre del LICEO G.MANNO de l’Alguer (Sardenya). S’ha tractat d’una visita preparatòria del Projecte Comènius LA MAR DE BABEL, que a partir del món del teatre vol agermanar els centres de secundà-ria de Bellpuig, L’Alguer i del Liceu Aragó de Perpinyà. Un projecte destinat a compartir experiències i coneixements damunt de l’es-cenari, però també a retrobar les arrels de la nostra cultura comuna i les diferents parles de la nostra llengua, ja que ens reunirem –si el projecte fructifica- tres centres escolars dels Països Catalans.

Les professores alguereses Mari-antonietta Peana, Laura Viglietto i Paola, juntament amb els alumnes Marco Mura, Marco Velli, Daniele Tilocca, Danilo Tilocca, giulia Izza, Giada Piras, Veronica Neri i Agos-tina Cadone van compartir classes teatrals amb els grups teatrals de 4ESO i 1BTX del nostre IES, al Te-atre Armengol de Bellpuig i a les nostres aules, sota la direcció de Joan Cornudella. Els alumnes han estat allotjats a casa dels respec-tius alumnes catalans. Aprofitem per agrair la col·laboració de les famílies, sense la qual aquesta mena de projectes serien irrea-litzables.

També van conèixer les instal-lacions de l’Aula Municipal de Tea-tre de Lleida, on van compartir una classe de teatre amb el professor Antonio López i els grups de nivell 3. Prèviament, també vam visitar

l’exposició Una Mar de Llengües a l’IEI. A banda de les reunions de coordinació entre el professorat alguerès i els professors del nostre centre que coordinen el projecte (Joan Cornudella i Josep M. Mir), també vàrem conèixer l’Estany d’Ivars i la realitat socioeconòmica de la nostra plana amb una visita al Museu dels Canals d’Urgell.

Agraïm la col·laboració inesti-mable de l’AMPA en la rebuda i dinars dels visitants, així com amb els presents tradicionals de Nadal que els varen lliurar i que els van permetre conèixer-nos una mica millor.

Finalment, cal dir que sempre és una alegria per a nosaltres de poder parlar en aquesta mena de trobades europees fent ús amb normalitat de la nostra llengua i, en aquest cas, poder escoltar l’estimada variant algueresa del català. Fins aviat!

Intercanvi d’alumnes de teatre de l’IES Lo Pla d’Urgell Bellpuig, amb el Liceo G. Manno de l’Alguer (Sardenya)13-14-15 de Desembre de 2007

63

Lo G

rip

au

TeatrIES

L’Escola de Teatre de l’Institut, més activa que mai

Un any més, i ja en van setze, la temporada teatral de l’IES Lo Pla d’Urgell de Bellpuig arriba a bon port sabent que s’han cobert amb escreix les expectatives que s’havi-en marcat a l’inici del curs. L’únic desencís que s’ha viscut ha estat el fet d’haver renunciat al projecte de CaixaEscena per incompatibili-tats amb les obres que ens exigien que representéssim. L’any passat vam haver de suar la cansalada per complir amb el seu conveni. Hem de dir que ens ho hem pres com un descans.

No obstant això, aquest curs ha estat el més actiu pel que fa a muntatges teatrals estrenats. Una bogeria, si ho mirem des de la di-recció escènica. Tot va començar amb un encàrrec. El departament d’anglès ens va encarregar, a principis del mes d’octubre, que adaptéssim uns textos narratius per col·laborar en la festa de halloween. Tot i que inicialment ens semblava una bogeria, vam acceptar aquest repte. Sabíem que només disposaríem de vuit hores d’assajos. I tot i aquest entrebanc, hi vam posar el coll. Aquestes històries de fantasmes a la vora del banc van quedar embastades i es van presentar en horari esco-lar el dia 31 d’octubre de 2007. Posteriorment, i amb la voluntat d’eixamplar l’espectacle, vam adaptar dues llegendes castellanes de Bécquer perquè el mestissatge literari fos més acolorit. Hi vam poder afegir unes quantes hores més d’assajos per tancar el crèdit variable. En total, vint-i-quatre. El

calendari ja no donava per més. Aquest experiment col·lectiu no va deixar indiferent cap dels cent vint espectadors que van acudir a la cita el divendres 15 de febrer de 2008. No eren històries de por, ni pretenien fer por. Volien recordar aquells contes misteriosos que explicaven els nostres padrins a la vora del foc, ara fa uns quants anys. I les van posar en escena 13 actors i actrius, com havia de ser.

Per la seva part, el grup de batxille-rat treballava a fons un esbós tea-tral que ens havien fet arribar des de l’Aula Municipal de Teatre de Lleida. No portava títol, però tenia molta força. L’únic que calia fer era actualitzar-lo a partir de crear i recrear petites dramatitzacions al gust dels joves actuals. I així va créixer l’espectacle “Els altres límits” amb retocs i retocs al llarg del curs. Alguns d’aquests gags teatrals els vam compartir amb els alumnes de teatre de l’Alguer

(participants del futur projecte Comenius) que van ser a Bellpuig al mes de desembre de 2007. La primera cita d’aquest muntatge va ser a Tàrrega, ciutat que acollia la 8a Mostra de Teatre Escolar de l’Urgell, emmmarcada dins del programa comarcal de suport a l’educació. El Servei Educatiu de l’Urgell i el Consell Comarcal orga-

64

Lo G

rip

au

TeatrIES

nitzaven, un any més, una petita trobada entre centres de primària i de secundària de la comarca. Es realitzava al teatre Ateneu durant els dies 7, 8 i 9 de maig. El pro-grama de secundària comptà, a més de l’obra de batxillerat, amb “Addiktes als konfliktes” i “Camps de maduixes” del col·legi Sant Jo-sep, “Històries de fantasmes a la vora d’un banc” dels alumnes de 4t d’ESO de Bellpuig i els esquet-xos en francès “Dans un magasin de vêtements”, “Au marché de fruits et légumes” i “Corp Uman” de l’IES Manuel de Pedrolo de Tàrrega. L’intercanvi teatral va servir per a comprovar la feina feta durant el curs en aquestes centres urgellencs. Llàstima que no hi va haver prou públic en les representacions.

Amb els retocs que cal fer després d’una preestrena, i sense descans després de la mostra urgellenca, es portà el muntatge a la 23a Trobada de Teatre de Secundària de les terres de Ponent i de les comarques tarragonines. Perpinyà ens acollia com a capital de la Cul-tura Catalana 2008. L’allotjament dels grups va ser compartit entre l’alberg de joventut i els hotels Avenir, Mondial i Aragon. El dia

65

Lo G

rip

au

TeatrIES

14 de maig el Teatre Municipal de Perpinyà acollia la inauguració de la trobada amb els parlaments de benvinguda de Rosalba Pagès (professora de català del Liceu François Arago) i d’Adolf Boldú, membre del Seminari de Professo-rat de Teatre de Secundària.

Al llarg dels tres dies tots els cen-tres van posar en escena el seu treball amb obres com “L’esdeve-niment”, “La comèdia de l’olla”, “Els altres límits”, “Moulin rouge”, El secret de la Venus d’Illa”, “La caputxeta vermella”, “Dibuixos en paper mullat”, “L’escriptora” i “A (mort)”. A més a més, els més de 250 alumnes- vinguts de Lleida, Valls, Cervera, Bellpuig, Mollerus-sa, Solsona, Illa de Têt i Prada de Conflent- van poder descobrir – a través d’un joc de pistes- el nucli històric de Perpinyà i la seva essèn-cia catalana. La companyia “Théâ-tre de la Corneille” s’encarregà de la cloenda de la Trobada amb l’espectacle en català i francès “Un fil i una canya”. Amb l’excusa del teatre aprenien valors que serviran per a tota la vida.

Atabalats per l’inici dels exàmens de suficiència i de selectivitat, l’actuació del divendres 13 de juny al Teatre Armengol ens serví per a carregar piles de cara a la cloenda de curs. Un total de 150 especta-dors van seguir amb molta atenció l’obra col·lectiva “Els altres límits”, una comèdia social situada al se-gle XXV. El muntatge parlava dels wentsis, humanoides que havien clonat diversos joves del segle XXI, gràcies a unes restes d’acné troba-des en un mirall, amb la intenció d’estudiar el seu comportament. Una conferència virtual mostrava als científics del seu temps com es comportaven aquests joves pubertaris a través d’una sèrie de

dramatitzacions. Aquesta repre-sentació deixà un bon regust de boca entre els asssitents que van atansar-se al teatre i que amb la seva entrada van col·laborar amb el projecte de Mans Unides.

Pocs dies després, i sense tenir més temps sinó per a algun assaig d’última hora, arribava la doble cloenda escolar. Primer, el dijous 19 de juny s’oferia l’espectacle galàctic als alumnes i professors de l’Institut després d’una exhi-bició de malabars. Com a preludi d’aquesta mostra d’agilitat, els

alumnes de primer cicle d’ESO que s’havien apuntat al teatre extraes-colar (12 en total) van presentar un muntatge -barreja de música i d’expressió corporal- sobre les històries que poden passar en un “Aeroport” (facturació dels equi-patges, retard del vol, malsons durant l’espera, arribada de cli-ents d’hotels i de l’equip campió, simulació d’una discoteca, alarma d’un incendi, registre policial dels equipatges, assistència dels serveis mèdics o falsa alarma d’una bom-ba). Més enllà de la veu en off, la

66

Lo G

rip

au

TeatrIES

resta només eren coreografies i gestos. I segon, aprofitant el lliu-rament de medalles i trofeus dels XVI Jocs Esportius i de la posada en escena de l’espectacle musical “Cadires, escombres i taules”, el grup de teatre de 4t d’ESO estre-nava el dia 25 de juny l’obra “Afers confidencials”. Eren històries d’amor i desamor, basades en el muntatge “Minim·mal show” dels dramaturgs Sergi Belbel i Miquel Górriz. Circ i boleros, ingredients explosius d’una història absurda sobre la incomunicació humana.

Un any més, la temporada teatral de l’IES Lo Pla d’Urgell de Bellpuig arriba a bon port sabent que s’han assolit tots els objectius marcats a

l’inici del curs. En el proper curs, el Taller de Teatre “Lo Galliner”

espera ser, de nou, a CaixaEscena; no tan sols en aquest projecte sinó en tots els que puguin anar sortint. Digueu-ne intercanvi eu-ropeu amb països mediterranis, digueu-ne trobada de teatre a Tarragona, digueu-ne premi de teatre Buero, digueu-ne...Més ja no podem demanar. Això sí: Salut i teatre, sempre!

Joan Cornudella OlivartDirector de Teatre

67

Lo G

rip

au

10a Promoció de l’Institut

Lliurament d’Orles 2008

Benvolgudes famílies, autoritats, alumnes i assistents,

Arriba avui, per a la Comunitat escolar de Bellpuig i pobles de la nostra zona educativa, una altra Festa de Lliurament d’Orles als alumnes de 2Btx i CF, i això ens marca en el calendari que un altre curs se’ns ha escolat, i que una altra fornada de joves preparats en el nostre institut és a punt per dei-xar-nos, després d’una colla d’anys plegats. Els alumnes ho fareu, ho heu de fer, contents, alegres i convençuts dels aprenentatges rebuts, tot i que les famílies i els profes ens ho prenguem –per una simple qüestió d’edat- amb uns quants pessics més de nostàlgia, fins i tot de recança.

Ens cal agrair, profundament i en primer lloc, la feina feta, els esfor-ços esmerçats a tot el professorat i resta de personal del centre, sense la dedicació i il·lusió diària dels quals, arribar al punt que avui festegem fóra del tot inabastable.

Gràcies, doncs, professors i profes-sores, pel vostre compromís.

També hem d’agrair en una jorna-da com la d’avui, la tasca constant i perseverant dels membres de l’AMPA, amb el seu president al capdavant, ja que sense llur ajut i suport –i no només parlem de diners, sinó sobretot de temps i

disposició personals- tantes acti-vitats quotidianes i fonamentals per a la bona marxa del centre no serien possibles. Gràcies, doncs, Sr. President de l’AMPA, i feu ex-tensiva aquesta felicitació a tots els vostres col·laboradors.

Tampoc no podem oblidar en aquest moment de celebració, un agraïment sincer a totes les institucions que col·laboren amb l’institut al cap del curs, i espe-cialment al consistori municipal, atès que gràcies a la comprensió i recolzament de la principal institu-ció del municipi que acull el nostre centre, es porten a terme moltes iniciatives escolars que igualment incideixen en la formació del nos-tre alumnat.

Aquest agraïment al municipi, avui és destacable molt emotivament, pel fet que el Sr. Ramon Jounou, alcalde de Bellpuig, és alhora exalumne nostre, cosa que ens produeix a tots nosaltres una gran satisfacció.

68

Lo G

rip

au


espais i aules modernes i tot el que cal per a una tasca escolar ade-quada als temps que vivim. Però la substància, l’esperit, l’ànima del que s’hi faci ha de romandre inalterat, amb les mateixes ganes i el mateix desig que durant tants anys ha regnat entre l’aluminosi d’aquest edifici proper a la fi.

Ara bé, avui entre tots nosaltres, n’hi ha uns que no poden dir “un any més” o “com cada any” o etc. Són els veritables protagonistes de la Festa. Sou vosaltres, benvolguts alumnes.

A vosaltres, que vàreu entrar com a nens i en sortiu a les portes de la majoria d’edat, també us hem d’agrair l’esforç i la determinació posats per aconseguir aquest objectiu.

Encara que us resulti estrany, per un dia, pares, mares i professors, no us direm que encara us hi po-deu escarrassar més, que sempre cal estudiar i repassar més, que aquestes notes estan bé però que aquelles altres poden millorar, o etc. Avui toca celebrar i gaudir de la feina ben feta. Enhorabona, doncs, de tot cor.

Però això serà només avui. Demà ens caldrà a tots tornar a insistir,

Acabo els agraïments amb una felicitació sentida cap a totes les famílies avui presents. A vosaltres, pares i mares, també us pertoca una part –i ben important- de l’èxit i de la joia que avui feste-gem. Cadascú de vosaltres sap els patiments, els esforços i de vega-des els moments de vacil·lació i d’incertesa viscuts. Ara sabem que han valgut la pena i n’heu d’estar orgullosos i joiosos.

Molts de vosaltres, i cada cop més, també sou exalumnes. Aquest fet parla per ell mateix de la impor-tància que ha tingut per a Bellpuig i pobles veïns l’existència, des de ja fa 38 anys, d’aquest centre edu-catiu. Un lloc on no es produeix res que es compri i vengui, però que ens ha donat i ens continua proporcionant, sense cap mena de dubte, una formació personal i professional d’una vàlua del tot impossible de calcular. Una rique-sa espiritual, que no podem pesar ni tocar, però que veiem i sentim en tots els àmbits de la nostra societat local i comarcal.

El vell edifici de l’any 70 és a punt de jubilar-se, però tots i cadascun de nosaltres podem celebrar la seua renovació física. Hi haurà noves parets, nous finestrals, nous

a avisar, a advertir, que l’esforç i la lluita han de ser llargs i dura-dors, que no podem adormir-nos al primer objectiu que a la vida atenyem, perquè constantment, a partir d’ara, en la vida adulta, us sorgiran, desafiadors, noves metes, nous objectius, l’un dar-rere l’altre, en una cadena que, bé en l’àmbit personal i familiar, bé en l’àmbit professional, ja no s’aturarà.

La gran diferència és que, cada cop més, us hi haureu d’enfrontar tots solets. Sapigueu, us ho diem un cop més, que al costat de les alegries –com la que avui gaudim-, també existeix l’altra cara de la moneda de la vida: la desil·lusió, el disgust, el desànim, la rendició.

Sigueu valents, no dubteu ni tin-gueu pors infundades, demostreu la vostra voluntat d’anar sempre endavant; amb l’empenta i la força característiques del jovent, proveu de canviar-nos –per a millor, que pot ser- aquest món complex que us hem fet.

Permeteu-me que us ho digui, per acabar i abusant de la deformació professional, amb un magnífic poema de Sir Rudyard Kypling (l’autor del Llibre de la Selva),

69

Lo G

rip

au


britànic i Premi Nobel 1907, que va dedicar al seu fill mateix:

IFRudyard Kipling

If you can keep your head when all about you Are losing theirs and blaming it on you, If you can trust yourself when all men doubt you But make allowance for their doubting too, If you can wait and not be tired by waiting, Or being lied about, don’t deal in lies, Or being hated, don’t give way to hating, And yet don’t look too good, nor talk too wise:

If you can dream -and not make dreams your master, If you can think -and not make thoughts your aim; If you can meet with Triumph and Disaster And treat those two impostors just the same; If you can bear to hear the truth you’ve spoken Twisted by knaves to make a trap for fools, Or watch the things you gave your life to, broken, And stop and build ‘em up with worn-out tools:

If you can make one heap of all your winnings And risk it all on one turn of pitch-and-toss,

Si pots somiar sense que els teus somnis et dominin. Si pots pensar sense que els pensaments siguin la teva meta. Si te les pots veure amb el Triomf i el Desastre i tractar per igual aquests dos impostors.

Si pots aplegar guanys ben ufanosos i llençar-los al caprici de l’atzar, i perdre’ls, i tornar a començar des de zero sense que surti ni una queixa dels teus llavis.

Si pots posar al servei dels teus fins cor, entusiasme i fortalesa, i resistir encara que no et quedi res, tret de la Voluntat que et diu: “Endavant!”.

Si no perds l’honestedat entre les multituds, ni el seny quan et rodegi la grandesa.Si no poden ferir-te amics ni enemics. Si tots compten amb tu, però no massa.

Si pots omplir l’implacable minut amb seixanta segons d’esforç agosarat: TEUA ES LA TERRA I TOT ALLÒ QUE HI HA. i el que val més, fill meu: un home esdevindràs.

Josep M. Mir, director

And lose, and start again at your beginnings And never breath a word about your loss; If you can force your heart and nerve and sinew To serve your turn long after they are gone, And so hold on when there is nothing in you Except the Will which says to them: “Hold on!”

If you can talk with crowds and keep your virtue, Or walk with kings -nor lose the common touch, If neither foes nor loving friends can hurt you; If all men count with you, but none too much, If you can fill the unforgiving minute With sixty seconds’ worth of distance run, Yours is the Earth and everything that’s in it, And -which is more- you’ll be a Man, my son!

Si pots conservar el seny quan els qui et volten perden el seu,i et blasmen i et reproven; Si confies en tu quan tots de tu dubten, però tot i això tens en compte els seus dubtes.

Si pots esperar sense que et cansi l’espera, o suportar calúmnies sense pagar amb la mateixa moneda, o ésser odiat sens donar cabuda a l’odi, i no per això semblar massa bo o massa savi.

70

Lo G

rip

au

Còmics

Ariadna Tudela Pi2 ESO C

Oleguer Gabernet2 ESO C

71

Lo G

rip

au

Còmics

Olívia Guasch Niubó2 ESO A

Sandra Pareja Verdés2 ESO C

i si teniu fotografies, records, documents o qualsevol altre material que serveixi per refer i recordar el nostre centre edu-catiu i la nostra història, fes-nos-ho arribar, i l’inclourem en aquesta superpàgina web.

www.ieslopladurgell-bellpuig.cat

la comunitat web de l’IES ja rutlla!

Connecta-t’hi

Documents

LO GRIPAU 2008