Maria Llum Miralles es jubila

revista de l’ies lo pla d’urgell. bellpuig. juny del 2009revista de l’ies lo pla d’urgell. bellpuig. juny del 2009

COMIAT

DE L’EDIFICI

de l’ies

(1970-2009)

Índex

COORDINACIÓJosep Maria Mir Joan Cornudella

EDITAIES Lo Pla d’UrgellAvinguda d’Urgell, 26 BellpuigTel. i fax: 973 32 00 83E-mail: ieslopladurgell-bellpuig@xtec.catWeb: ieslopladurgell-bellpuig.cat

MAQUETACIÓ I DISSENYSaladrigues SLBellpuig

Dipòsit legal: L-611-2000

Amb la col.laboració de l’AMPA de l’Institut

La revista no es fa responsable ni com-parteix necessàriament les opi nions dels seus col·laboradors

EDITORIAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .3

ACTIVITATS I SERVEIS De tant en tant, convé sortir de les aules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .4 Una mirada cap a altres eines pedagògiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8 Nit dels estels . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10 Projecte Rius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .11 Les noves metodologies lingüístiques... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .12 Proves PISA: presentació solemne, execució mediocre . . . . . . . . . . .14 visita del Director del SSTT d’Educació a l’IES . . . . . . . . . . . . . . . . . .15 The Fonix 2009 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .15

PREMIES Premis diversos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .16

AULA D’ACOLLIDA L’Aula d’acollida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .20 Concurs Protagonistes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22

AULA OBERTA Bellpuig sobre rodes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .23

DOSSIER VIATGER . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Alaquàs Dossier . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .24

A FONS Trenta-nou (39)... i seguim . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .26 L’esperit del ciment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .28 Records de l’IES Bellpuig . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .29 La transició de l’acadèmia a l’institut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .31 Imatges per al record . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .32 Més i més records! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .34

GENT DE CASA. La Maria Llum es jubila Carta de comiat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .37 Un record ben viu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .38 Física i Químia de la (Maria) Llum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .39 Maria Llum Miralles des dels inicis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .40 Càlida Llum / Agraïment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .42 Agraïments dels alumnes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .43

TEMES OBERTS En memòria de mossèn Malé . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .44 Temps era temps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .45 De futbol d’empresa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .46

ESPORTS Associació Esportiva Escolar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .47

EMPREMTES ESCOLARS La Maleta del Temps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .51 25 anys de Premi Valeri Serra de cultura popular . . . . . . . . . . . . . . .52

LITERÀRIES Premis Sant Jordi (concurs juvenil de contes) . . . . . . . . . . . . . . . . . .54 Concurs de poesia ràpida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .56 El telèfon màgic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .57

AMPA Notícies de l’AMPA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .58

TEATRIES Mar de Babel . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .59 De nou, l’Escola de Teatre de l’Institut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .61

11a PROMOCIÓ DE L’INSTITUT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .64

CÒMICS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .67

Portada: Fotografia actual de l’institut vell i el nou, un darrere l’altre

2

Lo G

rip

au

Editorial

Final de curs, final d’una època

Arriba el juny amb el final del curs, els llibres que es van tancant, les avaluacions i les notes que les resu-meixen, el foc alliberador de Sant Joan, les vacances que ens esperen. Després d’un curs d’esforç i treball, encetarem l’estiu i l’aprofitarem per descansar i es-bargir-nos per tal que al setembre puguem tornar tots a l’insti amb nous reptes i il·lusions.

Aquest estiu del 2009, però, ens portarà també el final d’una època. Es clourà el cicle vital del vell i singular edifici de l’any 1970, construït per acollir el Col·legi Lliure Adoptat Sant Tomàs i que, al cap de dos cursos, esdevingué l’Institut de Batxillerat de Bellpuig. Hauran passat, doncs, 39 anys, durant els quals les aules de l’edifici (que després va resultar aluminós). Han vist créixer, instruir-se i formar-se tants i tants joves bellputxencs i de molts altres pobles de l’Urgell, Pla d’Urgell i fins de les Garrigues, la Noguera i la Se-garra. En aquells inicis l’institut fou veritablement un centre d’educació secundària per a tot el Pla d’Urgell, en el sentit geogràfic i social que Valeri Serra donà a

aquest topònim en el setmanari del mateix títol, LoPla d’Urgell (1912-1921), fundat a Bellpuig i del qual el nostre institut en prengué el nom.

Ens toca de viure i acomiadar una llarga època, un bell edifici. Ho fem amb recança i nostàlgia. Però tot i que en veurem caure les parets, la pols no se’n podrà endur la infinitat de records, anècdotes, vivències i secretets. Quantes emocions viscudes per tots els qui hi han passat!

No t’oblidarem, vell edifici de l’institut. I no ho farem perquè gràcies a la teva presència i als qui et van aixecar, ara reviuràs en el nou edifici, diferent però singular també, i t’assegurem des d’ara mateix que treballarem i ens esforçarem per reviure-hi i continu-ar-hi el teu esperit: l’esperit de la formació, de l’edu-cació, de la convivència, de la ciutadania. Aquest serà el nostre millor homenatge. Moltes, moltes, moltes gràcies, vell institut. Com seràs, institut nou?

Bon estiu per a tothom.

3

Lo G

rip

au

Activitats i Serveis

De tant en tant, convé sortir de les aules

Un any més, des de la coordinació d’activitats i serveis de l’Institut, s’anota a la llibreta el particu-lar balanç d’excursions, visites i passejades fora de les aules que viuen durant tot l’any el nostre alumnat. Diuen que som un centre molt viatger. I això ens honora. Seguint la tònica de l’any passat, s’han prioritzat les propostes que han arribat des dels diferents de-partaments. Es continua pensant que hem d’apropar l’aula al carrer, a les empreses, als museus, als teatres, a la natura o a indrets geogràfics nous. I si pot ser amb un dossier de treball contrastat. L’interès interdisciplinari ha estat el pal de paller que ha marcat el quadern de bitàcola de la major part de les activitats del centre. Respecte a l’any passat, s’ha re-duït el nombre de sortides d’acord amb les directrius marcades des de direcció, sobretot a partir del mes de maig.

Ara toca recordar les sortides i ac-tivitats que s’han realitzat durant el curs escolar 2008-2009. Aquest llistat no ho diu tot, però insinua. Els alumnes ja es van encarregar al seu dia, a casa i entre els com-panys, d’explicar les anècdotes vis-cudes. L’oferirem, seguint el ritual de cada any, en format cronològic i en atenció al mes, curs i activitat realitzada. Les fotografies també ajudaran a recordar-les amb més detall.

Octubre de 2008

14, 15, 16 i 17: Camp d’apre-nentatge de la Vall de Boí.

Realització d’activitats diverses a l’Escola de Natura de Bar-ruera i al Parc Natural d’Aigües Tortes. Ruta del romànic, pràc-tiques de biologia, de ciències de la Terra i Medi Ambient i de tecnologia (2n de batxillerat)

21: Participació a les activitats de la 19a ruta del bus de les professions a Tàrrega (4t d’ESO –optativa formació professio-nal i orientació laboral)

30: Participació al programa d’activitat física i salut en el medi aquàtic a la piscina coberta de Mollerussa (2n de batxillerat – optativa “Posa’t en forma”)

Novembre de 2008

12, 13, 14 i 15: Intercanvi teatral amb el Liceo Giuseppe Manno (L’Alguer) i amb el Liceu François Arago (Perpinyà) a l’illa de Sardenya en el Projecte Europeu Comènius “Mar de Babel” (taller de teatre)

14: Visita als museus de Geo-logia i de Ciències Naturals del parc de la Ciutadella i a l’Expo-miner de Barcelona (Exposició Universal de la Fira de Montju-ïc) (1r de batxillerat – Ciències de la Terra i Medi Ambient)

19: Taller-visita a la cova del Toll i al museu de Moià (1r d’ESO)

21: Participació al taller de so i acústica al CaixaFòrum de Lleida (4t d’ESO)

27: Sortida guiada al museu i arxiu de la Noguera i a les res-

tes arqueològiques Pla Almatà i sant Crist de Balaguer. Visita guiada al castell de Montsó (2n d’ESO)

Desembre de 2008

12: Assistència a l’estrena de l’obra en anglès “High school friends” al Teatre Principal de Lleida i visita guiada a l’IEI i a les exposicions “Infància mar-ginada” i “Pintures del cercle de Belles Arts” (2n d’ESO)

16: Visita al viver d’empreses del Consorci de Promoció Econòmica de Lleida, a la re-dacció del diari Segre i Lleida TV, al registre mercantil i de la propietat i al Museu de Lleida (1r i 2n batxillerat – economia i empresa i llatí)

17: Assistència a la preestrena de l’obra en anglès “Skakes-peare’s love hits” a cura de la Companyia 2B Theatre al teatre Armengol de Bellpuig (3r i 4t d’ESO, CF, 1r i 2n de batxille-rat)

Gener de 2009

23: Visita guiada a les instal-lacions del teatre de la Passió i participació en un taller d’arts

4

Lo G

rip

au

Activitats i Serveis

escèniques (4t d’ESO – optativa de teatre)

Febrer de 2009

4: Participació a les XIV Jorna-des d’Orientació Universitària (JOU) de Tàrrega (2n de batxi-llerat)

9: Tallers de pedra seca, de cre-ació d’un tangram i d’eines per a la construcció a Santa Oliva (1r d’ESO)

10: Visita a la borsa de Bar-celona i a l’exposició “El valor del diner”, itineraris per Caixa de Sabadell i per la Barcelona romana i descoberta de les termes de Badalona (1r i 2n de batxillerat – economia i llatí / Cicle Formatiu)

11: Visita guiada a la caldera de biomassa (Linyola) i a la planta solar fotovoltaica (El Poal) (2n d’ESO i 1r i 2n de batxillerat –Ciències de la Terra i Medi Ambient)

20: Itinerari geoambiental al Montsec (Embassament de Santa Anna, llacs d’Estanya, congost de Mont-rebei, castell de Mur, embassament de Terra-dets i carretera del Doll) (2n de batxillerat - Ciències de la Terra i Medi Ambient)

23: Participació a la XXII Olim-píada Química de Catalunya (2n de batxillerat)

24: Taller de robòtica a l’Institut dins del programa Enginycat! ( 2n i 3r d’ESO i aula oberta)

25, 26 i 27: Esquiada a l’esta-ció de la Molina (1r, 2n, 3r i 4t d’ESO i 1r de batxillerat)

Visita a poblacions i monu-ments històrics (Sigüenza, Toledo, centre de Madrid, el

Escorial, valle de los Caídos, Medinacelli...) i als museus del Prado, reina Sofía i botànic. (2n de batxillerat)

xerrades i tallers de la 3a Fira de Formació professional i treball de Lleida (4t d’ESO, aula oberta i cicle formatiu)

Març de 2009

4, 5, 6 i 7: Intercanvi amb Ala-quàs (País Valencià) amb visites a València, a l’albufera i a Puçol (1r d’ESO)

10: Participació en les activi-tats sobre les energies reno-vables al parc eòlic de la serra del Tallat, recorregut pel medi i observació del paisatge (2n d’ESO)

17: Participació a la final de la V Gimcana Lingüística de

27: Assistència a l’estrena de l’obra de teatre “El fantasma de Canterville” a la Sala d’ac-tes dels Maristes de Lleida i recorregut per la Mitjana (1r i 2n d’ESO) / Participació a les

5

Lo G

rip

au

Activitats i Serveis

l’Urgell a l’Ateneu de Tàrrega (2n d’ESO)

24, 25 i 26 : Activitats del crèdit de síntesi – Circuit de motocròs (1r d’ESO) / visita a la llotja i al mercat de Bellpuig (2n d’ESO) / ruta dels canals d’Urgell –Be-llpuig, Agramunt i Ponts (4t d’ESO) / visita a l’estany d’Ivars i Vila-sana (3r d’ESO) / itinerari geoambiental a peu per la Ser-ra de Prades (3r d’ESO)

26: Participació a la I Mostra de Música Escolar al teatre Ateneu de Tàrrega (1r d’ESO)

26 (març) – 2 (abril): Excursió de fi de curs a Àustria i a Ale-manya (1r de batxillerat)

31: Sortida a Palau de Plega-mans (taller d’excavació arque-ològica) i a Barcelona (museu egipci i taller de jeroglífics) (1r d’ESO)

Abril de 2008

31 (març), 1 i 2 (abril): Viatge de fi de curs a València. Visita al museu d’Onda i Vall d’Uixó. Recorregut per la València his-tòrica i visita a la Ciutat de les

Arts i les Ciències. Parc natural de l’Albufera. (4t d’ESO)

2: Participació al programa d’activitat física i temps de lleure al rocòdrom de Bellpuig (2n de batxillerat – optativa “Posa’t en forma”)

21: Excursió de regust clàssic a Tarragona (muralles, amfi-teatre, circ romà, museu ar-queològic, aqüeducte romà) i assistència a l’obra de teatre “Ifigenia en Áulide” d’Eurípides (2n de batxillerat –llatí)

Visita a la mincentral dels 9 salts i a la planta de tractament de purins VAG de Juneda (1r i 2n de batxillerat – tecnologia)

Visita cultural a Girona (es-glésia de sant Feliu, catedral, banys àrabs, sant Pere de Ga-lligants, barri jueu i museu del cinema) (2n d’ESO)

28, 29 i 30: Participació a la XXIV Trobada de Teatre de Secundària de les Terres de Po-nent i comarques tarragonines a Tarragona. Hi van actuar els grups de teatre de Cervera (IES La Segarra), de Lleida (Les Do-miniques), de Valls (IES Narcís Oller i Col·legi Cor de Maria), de Mollerussa (IES La Serra), de Perpinyà (Liceu François Arago), de l’Alguer (Liceo Giu-seppe Manno), de Tarragona (IES Antoni de Martí i Franquès

6

Lo G

rip

au

Activitats i Serveis

i del Complex Educatiu), de Reus (IES Gabriel Ferrater),de Torredambarra, de Tàrrega (EASD Ondara) i de Bellpuig (IES Lo Pla d’Urgell) (4t d’ESO, 1r i 2n de batxillerat – Taller de Teatre)

30: Recorregut geològic i me-diambiental a la Noguera i al Pallars Jussà (1r de batxillerat

–ciències de la Terra i Medi Ambient)

Maig de 2009

5: Excursió de regust clàssic a Tarragona (muralles, amfitea-tre, circ romà, museu arque-ològic, aqüeducte romà) i a la catedral (1r d’ESO)

7: Estrena teatral a la IX Jorna-da Escolar de Teatre de l’Urgell. Teatre Ateneu de Tàrrega (4t d’ESO – taller de teatre)

15: Recorregut geològic i mediambiental a cavall entres les comarques de l’Urgell i la Noguera (1r de batxillerat –ciències de la Terra i Medi Ambient)

19: Participació a fase comarcal del V Certamen Nacional de lectura en veu alta al Teatre Armengol de Bellpuig (2n d’ESO)

21: Excursió històrica a Bolea, Loarre i Jaca (col·legiata de Bo-

lea, castells de Loarre i de Jaca, catedral, ciutadella de Jaca (2n d’ESO)

29: Visita al Museu de l’Aigua dels Canals d’Urgell i al tea-tre de l’Amistat i trobada de coneixença i d’intercanvis al parc de la Serra de Mollerussa (Alumnes de l’aula d’acollida)

31: Participació de l’Associació Esportiva de l’Institut a la XXV Marxa ecològica i per la pau de Belianes.

Juny de 2009

8: Activitat esportiva al camp de golf “L’Urgell” de Bellpuig (1r d’ESO)

Excursió a la vall del Corb dins del Projecte Rius: inspecció de la Bovera i del riu Corb, descoberta de Guimerà i del monestir de Vallsanta (3r d’ESO – Educació per la Ciutadania)

9: Visita a la Barcelona romana, al museu de la Història de la Ciutat i a la casa dels Dofins i Jardí de Quint Licini de Bada-lona (4t d’ESO – llatí)

12: Teatre Armengol de Bell-puig – Estrenes de les obres “Sociologia” (teatre extraesco-lar) i “Teràpia” (4t d’ESO)

16: Participació a la final del V Certamen Nacional de lectura en veu alta al Teatre Nacional de Catalunya de Barcelona (4t d’ESO- Taller de Teatre)

22: Sortida lúdicoesportiva a Pineda de Mar. Activitats aquàtiques: vela, windsurfing i altres disciplines marítimes (alumnes de l’Associació Espor-tiva de l’Institut)

Joan CornudellaCoordinació d’activitats i sortides

7

Lo G

rip

au

Activitats i Serveis

Una mirada cap a altres eines pedagògiques

IX Programa Comarcal de Suport a l’Educació a l’Urgell.L’IES Lo Pla d’Urgell ha parti-cipat en els ajuts a projectes mediambientals, a la IX Jorna-da de teatre escolar, al IX Premi comarcal a la realització de treballs de recerca, a la visita al parc eòlic del Tallat, al VIII Pre-mi literari Sant Jordi de poesia ràpida, al concurs de curtme-tratges “Protagonistes”, al cicle de cinema formatiu i cultural, a la I Mostra de música escolar, a la xerrada sobre La maternitat d’Elna i a la V Gimcana Lingü-ística de l’Urgell.

11 de novembre de 2008. Dins del programa Salut a l’escolaes va fer una xerrada per als alumnes de 1r d’ESO sota el títol de “Adolescència i tu” (el mirall i els canvis del cos)

18 de novembre de 2008. Taller de salut per als alumnes de 1r d’ESO sobre “La festa: què fem per passar-ho bé?”.

20 de novembre de 2008.L’Institut Guttman de Badalona informà, a manera de xerra-da participativa per als de 4t d’ESO, sobre els accidents que causen lesions medul·lars.

17 de desembre de 2008. La Marató de TV3. Xerrada au-diovisual sobre les malalties mentals degenatives per als alumnes de cicle formatiu i 1r i 2n de batxillerat. Impartí la xerrada la infermera Dolors Teruel, sota els auspicis de la Direcció General d’Acció Cívica del Departament de Benestar Social i Família.

18 de desembre de 2008.Dins del IX Programa Comarcal

de Suport a l’Educació a l’Ur-gell es passà la projecció de la pel·lícula “Cobardes”. L’obra anava adreçada als alumnes de 3r i 4t d’ESO en col·laboració amb el Circuit Urgellenc de Cinemes.

4 de desembre de 2008. Elsalumnes de 2n d’ESO assis-teixen al teatre Armengol per veure l’obra de teatre “Ja n’hi ha prou”. El tema a debat és l’assetjament i el bulling.

27 de gener de 2009. Dins del programa Salut a l’escola, a càrrec de la Fundació Alcohol i societat s’impartí un programa pedagògic sobre el món de l’alcohol dedicat als alumnes de 2n d’ESO. Es desglossà en tres grans temes: Perjudicis de l’alcohol quan se n’abusa; l’alcohol i la pressió social i l’alcohol i els amics.

5 i 12 de febrer de 2009. Els alumnes de 4t d’ESO van viure un taller participatiu amb l’ob-jectiu de reflexionar de forma individual i en grup sobre les falses creences, la pressió social i publicitària que gira entorn de la sexualitat i de les drogues.

7 de febrer de 2009. Taller i exposició sobre el món del cannabis “Com ho vius?” per als alumnes de 3r d’ESO. El treball es va anar perllongant durant les hores de tutoria.

17 de febrer de 2009. Taller d’equip “Sota pressió” per als alumnes de 2n d’ESO. El treball es va centrar sobretot en els problemes i en la resolució de conflictes.

5 de març de 2009. Taller sobre sexualitat “Sex o no

sex” per als alumnes de 1r de batxillerat. Es va fer reflexió i treball per promoure entre els adolescents una consciència crítica davant de les conductes sexuals de risc generant un estat d’opinió favorable als hàbits saludables.

10 de març de 2009. Els alum-nes de batxillerat van assistir a la xerrada sobre la memò-ria històrica “La maternitat d’Elna”. El rescat dels camps de concentració de les dones embarassades que van marxar a l’exili i recollides perquè po-guessin donar llum en aquesta maternitat.

17 de març de 2009. Especialis-tes de Gas Natural van realitzar una xerrada audiovisual sobre “El gas natural i el medi am-bient”.

28 de març de 2009. Molts alumnes de l’Institut es van apuntar a la iniciativa de plan-tar arbres i arbustos a l’es-tany d’Ivars.

25 de març de 2009. L’escrip-tor i cantautor Miquel Pujadóva ser convidat dins de la cam-panya del gust per la lectura a fer una xerrada audiovisual sobre “Viatjant pel temps i per l’espai sense moure’ns de casa”.

21 d’abril de 2009. Xerrada in-formativa sobre el tabaquismeper als alumnes de 1r d’ESO.

23 d’abril de 2009. Festivi-tat de Sant Jordi a l’Institutamb esmorzar popular, venda de roses, activitats musicals i exhibició de ball de bastons.

8

Lo G

rip

au

Activitats i Serveis

28 d’abril de 2009. Els alum-nes de 1r d’ESO van participar en una xerrada-audiovisual sobre Mans Unides. S’aprofità l’ocasió per vendre samarretes de l’ONG. Per la seva part, els de 3r d’ESO van escoltar uns consells sobre mediació i fis-calitat de menors a cura d’es-pecialistes del Departament de Justícia.

6 i 12 de maig de 2009. Xer-rada-tertúlia sobre “Ús i abús d’internet, perills de la xarxa” a cura de Jaume Solé del cos de Mossos d’esquadra i inter-locutor de l’oficina de relació amb la comunitat en l’àmbit Urgell-Segarra. Els alumnes de 1r d’ESO van escoltar una xerrada que recordava on són els límits permesos en la xarxa

informàtica.

14 de maig de 2009. Dos agents rurals van reflexionar sobre les situacions que són previsibles i les que es poden

evitar a l’hora de prevenir els incendis forestals. Conèixer ens ajuda a prevenir.

26 de maig de 2009. Xerrada sobre el fenomen de la immi-gració per als alumnes de 3r d’ESO.

29 de maig de 2009. Acte acadèmic de la promoció 2008-2009 de batxillerat al pavelló poliesportiu de l’Ins-titut. Lliurament de diplomes, discursos protocol·laris, cant coral i peces musicals amenit-zades pels alumnes de 1r d’ESO i alumnes de l’escola de música mossèn Jesús Capdevila de Be-llpuig i piscolabis de cortesia.

12 de juny de 2009. El Taller de Teatre “Lo Galliner” de l’Institut va fer l’estrena oficial de l’obra “Teràpia” al Teatre Armengol de Bellpuig amb l’assistència de més de 150 espectadors. En aquesta vetllada els alumnes de teatre extraescolar (2n i 3r d’ESO) també van oferir al pú-blic l’obra de creació col·lectiva “Sociologia”. Una part de la recaptació es destinà a Mans Unides.

19 de juny de 2009. Activitats de final de curs al teatre Ar-mengol. Acte de lliurament de la revista Lo Gripau, de trofeus i medalles dels XVII Jocs Es-portius de l’Institut, esmorzar popular i teatre escolar.

Esther CastellàCoordinadora pedagògica

9

Lo G

rip

au

Activitats i Serveis

Nit dels estelsDescobrint el cel com Galileu Galilei l’any 1609

Una de les activitats que hem portat a terme al nostre Institut aquest curs és l’observació as-tronòmica del dia 15 de maig. En principi, s’havia programat l’observació pel dia 2 d’abril, però finalment es va ajornar per mal temps.

Aquesta observació es va fer dintre del programa Nits dels estels que la Xarxa Catalana per l’any Internaci-onal de l’Astronomia 2009 va pre-parar amb motiu de les 100 hores d’Astronomia que es van celebrar a principis del mes d’abril.

Aquest esdeveniment ha sigut a nivell mundial i representa una celebració global de l’Astronomia i de la seva contribució a la societat, a la cultura i al desenvolupament de la humanitat.

per descobrir les fases de Venus, els satèl·lits principals de Júpiter (Io, Calixte, Ganimedes i Europa), muntanyes i cràters a la Lluna, que la Via Làctia és formada per estels, les taques solars que canviaven

teoria copernicana, segons la qual la Terra girava al voltant del Sol, és totalment correcta, enfrontant-se a la teoria tolemaica, la creença que la Terra era el centre de l’Uni-vers. Aquesta darrera equivocada teoria havia sigut adoptada per les autoritats eclesiàstiques de l’època. Galileu es va negar a obeir les ordres de l’Església Catòlica perquè deixés d’exposar les seves teories, i va ser condemnat a reclu-sió perpètua al seu domicili.

Reconeixement final

Fins l’any 1992, l’Església Catòlica no va reconèixer el seu greu error, però molts anys abans, Galileu va començar els descobriments astro-nòmics que encara continuen. Al 2006 es va declarar per part de la UNESCO el 2009 com l’any inter-nacional de l’Astronomia, just 400 anys des de la primera observació de Galileu Galilei.

Galileu i el seu telescopi

Com possiblement sabeu, l’any 1609 Galileu Galilei (Pisa, 1564 – Florència, 1642) apuntà per primer cop un telescopi cap al cel. Es tractà d’un telescopi de refracció (amb dos lents) diferent dels que vam fer servir la nit de l’observació, de reflexió (amb dos miralls).

Encara que nosaltres vam obser-var el Cel a uns cent augments, Galileu ho va fer a vint, suficient

segons els dies... part d’aquests descobriments els va recopilar al llibre El missatger dels astres. Això sí, amb greus conseqüències.

Procés inquisitorial

Fetes les abundants observacions, Galileu arribà a la conclusió que la

10

Lo G

rip

au

Activitats i Serveis

Aquest curs, des de l’Institut, hem intentat que la matèria d’Educació per a la ciutadania que fan tots els alumnes de 3r d’ESO fos el màxim de vivencial possible ja que partim de la idea que només es pot arribar a ser bon ciutadà experimentant en primera per-sona alguns dels continguts que surten en el currículum d’aquesta assignatura. Durant el curs hem utilitzat la metodologia de l’apre-nentatge cooperatiu, realitzant activitats diverses per treballar te-mes com les relacions personals, els drets humans i la democràcia entre altres i, finalment, partint de la idea de l’aprenentatge ser-vei, aquest últim trimestre s’ha ofert als alumnes la possibilitat de començar una proposta d’in-tervenció comunitària emmarcada dins el “Projecte Rius” per tal que els alumnes coneguin de més a prop el Riu Corb i a la vegada inspeccionin la qualitat de la seva aigua i entorn més proper i facin propostes de millora adreçades a l’Ajuntament, el Consell Comar-cal de l’Urgell i altres entitats del territori. De moment el centre, una vegada el projecte ha estat

acceptat i debatut per les tres classes de 3r d’ESO, ha signat ja els compromisos amb l’Associació Hàbitats que és qui tira endavant el Projecte Rius a tota Catalunya (poden consultar informació sobre aquest projecte a la pàgina www.projecterius.org) i la primera ac-tuació està prevista per al dia 8 de juny en la qual tots els alumnes de 3r i tres professors acompanyants farem una excursió per conèixer més d’a prop el curs del Riu Corb i també en prendrem les primers

Projecte Rius

mostres (Inspecció biològica, quí-mica...). Si tot va bé esperem que això només sigui l’inici d’aquest projecte d’intervenció comunità-ria i que el curs vinent puguem continuar-lo i anar una mica més enllà, adoptant un tram del riu i cuidant-lo per aconseguir millorar-ne la qualitat de l’aigua i l’aspecte i per contribuir a apropar el riu als habitants de Bellpuig.

11

Lo G

rip

au

Activitats i Serveis

Durant aquest curs i des del nostre centre s’ha iniciat un nou projecte d’innovació educativa anomenat Pla Experimental de Llengües Estrangeres que porta per títol Go! Aquest pla es ver-tebra en tres vessants diferents, cadascuna basada en una meto-dologia específica.

En primer lloc, proposa l’apli-cació de la metodologia CLIL (Content and Language Inte-grated Learning) amb l’objectiu d’utilitzar l’anglès com a llengua d’aprenentatge per accedir a continguts curriculars d’àrees no lingüístiques. Les àrees i cursos en què s’han impartit parcialment continguts en anglès han estat Tecnologia a 4ESO i CC.NN. a 1ESO i 2ESO. Els alumnes de 4t d’ESO (grups C, D, E i F) durant el segon trimestre han anat treba-llant per grups i a l’aula de tecno-logia en el disseny i la construcció d’una joguina, seguint els passos del procés tecnològic i aplicant i posant en pràctica el màxim de coneixements, tècniques i habi-litats adquirides en la matèria. El projecte porta per nom ‘The

Les noves metodologies lingüístiques dins el Pla Experimental de Llengües Estrangeres

Design Process: Designing and Making a Toy’ i és el material elaborat per la professora Magda Quer durant la llicència per a la formació en CLIL a Nottingham (Anglaterra).

El progrés de tot l’alumnat, especi-alment a nivell de l’anglès oral, ha estat molt satisfactori i cal reconèi-xer que per la seva part hi va haver una implicació i una predisposició inicial que es va mantenir durant tot el projecte.

A 1ESO i 2ESO, grups C i D, la introducció de l’anglès com a llengua única a CC.NN. a càrrec del professor Ricard Cuxart es va donar amb més intensitat durant els mesos de gener, febrer i part de març amb una sessió setmanal d’un terç de classe a càrrec de la professora estrangera de pràcti-ques, per mitjà d’una aproximació només en anglès a la necessitat de reciclar els diversos materials. Dintre de les explicacions habitu-als de l’àrea, en moltes sessions s’ha aportat l’expressió en anglès dels termes més importants de cada tema. Així a tall d’exemple hem parlat de la ‘kinetic energy’, de relació entre ‘power’ i ‘work’, de la ‘waning moon’ o lluna minvant, i també de l’interès en el consum de ‘pulse’, els llegums, o potser de la ‘pillow lava’ o lava coixí dels ‘sea volcanoes’. Tot i ser encara uns passos modestos esperem anar creixent a mesura que vegem possibilitats d’anar

12

Lo G

rip

au

endavant sense perdre ningú pel camí.

Per al reforçament de l’aplicació de l’aprenentatge de matèries diverses en anglès, el centre ha disposat des del mes de desembre al març d’una assistent lingüística del programa europeu Comènius, l’Elena Vienozinskyte, especialista en anglès i procedent de Lituània. Així mateix, el professorat que forma part del projecte ha rebut diversos cursos de formació del Departament d’Educació per a la reflexió i coneixement d’aquestes noves metodologies i l’elaboració de materials.

Activitats i Serveis

El nostre centre, a més, espera l’aprovació d’un programa mul-tilateral Comènius, amb centres d’Itàlia, Alemanya, Suècia i Po-lònia, anomenat ARC (Action Research on CLIL), amb el qual el professorat del nostre centre que forma part del Projecte Experi-mental de Llengües Estrangeres podrà preparar dossiers i materials didàctics en de matèries diverses en anglès o altres llengües en col·laboració amb els respectius col·legues europeus. En aquest sentit, el passat mes de desembre es va fer una visita preparatòria a Bassano del Grappa (Vèneto, Ità-lia) per a la redacció del projecte en col·laboració amb l’IES Manuel de Pedrolo de Tàrrega.

Quant a l’aplicació de la metodo-logia PEL (Portfolio Europeu de les Llengües) a fi de fomentar la sensi-bilització sobre llengües d’origen i

d’entorn del nostre centre durant aquest curs, s’han desenvolupat diverses activitats a l’Aula d’Aco-llida (Cristina Morell), aprofitant la diversitat lingüística de l’alumnat, ja que en aquesta aula hi conviuen fins a nou llengües diferents. Tam-bé els alumnes de 2ESO B i 3ESO

B han pogut experimentar amb la Cristina Núñez l’aplicació meto-dològica d’aquesta nova eina. Els alumnes de 2n B van fer un pro-jecte sobre Malta en què s’aplicava l’aprenentatge “per bastides” per anar combinant coneixement pre-vis amb altres de nova adquisició; a 3ESO B s’ha treballat especial-ment la competència d’”aprendre a aprendre”: després de cada unitat, els alumnes han omplert unes graelles en què, mitjançant una pauta interrogativa, han re-flexionat sobre l’assoliment dels objectius i continguts de la unitat i, en definitiva, sobre el seu propi procés d’aprenentatge.

treball per a l’alumnat, ESORom, curs d’intercomprensió lectora romànica i cultura europea. Es tracta d’un manual de més de 400 pàgines que proposa nom-broses activitats per aprendre a llegir en les set principals llengües romàniques europees (portuguès, espanyol, català, occità, francès, italià i romanès), tot aprofitant els coneixements que des de la llengua pròpia, i també del caste-llà, es poden transferir i aprofitar per a la comprensió de textos de registre estàndard i formal en la resta de llengües, ja que es trac-ta òbviament de llengües de la mateixa família lingüística i que comparteixen una bona part de les seves característiques.

Quant a l’aplicació de la metodo-logia de transferències lingüís-tiques en llengües romàniques, i conjuntament amb l’IES Ronda de Lleida (Joan Capdevila i Valeri Mallol, amb Josep M. Mir), s’ha desenvolupat un material de

Aquest curs, doncs, hem iniciat el camí d’aquest projecte, en què el professorat que en forma part ha rebut formació i assessorament durant tot el curs. Precisament aquest assessorament i l’apli-cació satisfactòria de bona part d’aquestes metodologies ens porta a fer-ne una valoració posi-tiva i ens encoratja a continuar en aquesta línia. En propers cursos el projecte previsiblement serà am-pliat a altres àrees, professorat i nivells, i es continuarà comptant amb la col·laboració necessària i imprescindible del departament de llengües estrangeres.

13

Lo G

rip

au

Què és l’informe PISA?

PISA són les sigles en anglès del Programa per a l’Avaluació Internacional

de l’Alumnat. És un estudi comparatiu, internacional i periòdic que avalua

el rendiment de l’alumnt de 15 anys en acabar l’etapa escolar obligatòria, a

partir de certes competències bàsiques considerades claus, com la lectora, la

matemàtica i la científica.

Aquest projecte està organitzat i dirigit per l’OCDE (Organització per a la Coo-

peració i Desenvolupament Econòmic) i els seus països associats. Aquest any

2009, es porta a terme en un total de 67 països del món. S’avalua la capacitat

de l’alumnat d’aplicar els conceptes i utilitzar-los en diverses situacions dins

de cada àrea, en comptes de centrar-se en l’avaluació curricular escolar, és a

dir, s’interessa per la connexió del que s’aprèn en el centre escolar amb l’apre-

nentatge al llarg de la vida. Finalment, ens proporciona dades i indicadors

comparatius dels diferents sistemes educatius dels països participants, dirigits

a la definició i desenvolupament de les seves polítiques educatives.

Els estudis PISA s’apliquen cada tres anys. En cada aplicació s’estudien prin-

cipalment els rendiments de l’alumnat en tres competències claus: lectura,

matemàtiques i ciències, però una d’aquestes, de forma rotatòria, rep una

atenció més profunda. El primer estudi PISA de l’any 2000 va tenir com a

competència principal la comprensió lectora; l’estudi de l’any 2003, les mate-

màtiques i el de l’any 2006, les ciències. L’estudi PISA 2009 se centra un altre

cop en la comprensió lectora.

Per a l’IES Lo Pla d’Urgell de Bellpuig fou una sorpresa saber que havia estat

seleccionat per tal que 35 alumnes de 15 anys, nascuts doncs l’any 1993 i que

fan 3r o bé 4t d’ESO, participessin en l’estudi internacional de les conegudes

proves PISA, les quals avaluen certes competències claus de l’alumnat que

acaba els estudis obligatoris, de manera comparativa i periòdica, en més de

60 països del món.

Vam ser convocats a Barcelona al mes d’abril a una reunió solemne, encapça-

lada pel Conseller d’Educació, Sr. Ernest Maragall, i pel President del Consell

Superior d’Avaluació de Catalunya, Sr. Joaquim Prats, on ens van fer veure la

importància de les proves per valorar el nivell dels alumnes catalans , alhora

que ens insistiren en la cura que havíem de tenir els centres per preparar

l’alumnat instructivament i emocionalment, ja que durant tres hores haurien

de contestar uns dossiers força exhaustius, enguany dedicats principalment

a la comprensió lectora.

El dia 19 de maig era la data destinada a passar les proves al nostre centre, però

vàrem tenir una altra (poc agradable) sorpresa pels fets següents:

1.- L’instructor de l’empresa que administrava les proves va fer tard perquè es

va perdre per arribar a Bellpuig.

2.- A l’hora de distribuir les proves, l’administrador es va fer un embolic entre

els dossiers i la llista d’alumnes seleccionats.

3.- L’instructor va ser incapaç de donar cap mena d’explicació de la mecànica

per a la resolució dels dossiers.

4.- Vam constatar el nul control en la identitat dels alumnes i les llistes, de

manera que hagués estat possible qualsevol trampa.

5.- En els dossiers hi havia alguna dada equivocada. Exemple: el valor donat

al nombre ”Pi”, amb la qual cosa tots els càlculs posteriors haurien estat

erronis.

Des de l’equip directiu pensem que l’execució de les proves hauria de ser feta

a través d’un sistema més rigorós i per persones que coneguessin el funciona-

ment d’un centre de secundària, i que la seva administració fos ben acurada

per tal que els resultats reflectissin al màxim el nivell educatiu real, enlloc

d’entorpir-ne els resultats, les dades i els indicadors que acabaran definint el

nivell del sistema educatiu de Catalunya.

Volem constatar també que el nostre alumnat va ser felicitat per la seva actitud

positiva, respectuosa i pacient, però volem testimoniar públicament i en veu

alta que, si volem donar serietat a unes proves que estadísticament ens fan

ballar el cap quan surten escampades als quatre vents pels mitjans de comuni-

cació, cal ser seriosos en la seva aplicació. Sabem que no és responsabilitat del

Departament d’Educació ni del Consell Superior d’Avaluació de Catalunya, però

els fem arribar la nostra visió perquè ho trametin a les instàncies pertinents per

tal que no es torni a produir una circumstància tan lamentabilíssima. El nostre

centre educatiu i la nostra comunitat educativa, així com la gran majoria de

centres escolars de Catalunya, intenta de i s’esforça per, amb encerts i segu-

rament també amb errors, donar una dignitat a l’ensenyament i guanyar-se

el respecte de la societat a què serveix. I per això, en justa correspondència,

el nostre alumnat, les famílies i el professorat es mereixen una atenció i una

Proves PISA: presentació solemne, execució mediocre

Activitats i Serveis

consideració que en aquesta ocasió no se’ls ha donat per part dels responsables

d’aquestes proves.

L’ Equip Directiu de l’IES Lo Pla d’Urgell

14

Lo G

rip

au

Activitats i Serveis

Visita del Director del SS.TT. d’Educació a l’IES

El dijous 21 de maig, el Sr. Antoni López, Director dels SS.TT. d’Educació a Lleida, va visitar el nostre IES, acompanyat del Subdirector dels SS.TT., Sr. Xavier Ara, i de la inspectora del centre, Sra. Carme de Andrés. Durant la seva estada entre nosaltres, es van visitar les obres del nou edifici, ja molt avançades, i se’n va poder comprovar la funcionalitat i adequació de les

instal·lacions per a un ensenyament en condicions òptimes. En una posterior reunió amb l’equip directiu i el president de l’AMPA, també se li van fer arribar les peticions per a una millor dotació de les aules i espais del nou centre, de la cuina i del menjador, així com sobre la continuïtat del Cicle Formatiu.

2n Concurs d’Anglès Interescolar de Catalunya

The Fonix 2009Per segon cop es convoca el concurs organitzat per Interna-tional House Barcelona i per la Fundació Catalana de l’Esplai. El concurs compta amb el suport de la Direcció General d’Innovació del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, com a activitat organitzada en el marc d’iniciatives socials d’accions d’en-torn i d’activitats vers l’excel·lència i en el del Pla d’impuls de la llen-gua anglesa als centres educatius catalans.

Com en l’edició anterior el Depar-tament de Llengües Estrangeres del centre ha realitzat la primera fase local del concurs i s’ha esco-

llit un representant de cada nivell educatiu d’ESO i de Batxillerat.

Aquests alumnes han participat en la fase territorial de Lleida el dia 7 de març de 2009.

L’alumna seleccionada per a la prova final va ser l’Aida Garcia Bò-ria de 2n de Batxillerat. En la fase final celebrada a Barcelona el dia 25 d’abril l’Aida va quedar en una molt bona posició tot i no quedar en primer lloc. Des del Departa-ment de Llengües Estrangeres felicitem a tots els participants.

Departament de Llengües DEstrangeres

15

Lo G

rip

au

Premis diversos

Gemma Saladrigues, Premi Treball de Recerca de la UdLEl passat 14 de novembre va tin-dre lloc l’acte de lliurament dels V Premis a Treballs de Recerca d’estudiants de batxillerat de la Universitat de Lleida. Un dels tre-balls premiats fou el de l’alumna Gemma Saladrigues, 2n BTX curs 2007-08, sobre la síndrome del TDH dirigit pel catedràtic de filoso-fia de l’institut, Jaume Llanes.

Fem arribar la nostra més cordial enhorabona tant a l’autora del tre-ball com al seu director, i animem a tots els alumnes de batxillerat a esmerçar-s’hi a fons. La bona feina sempre té recompensa. Ànims!

Guanyadors de la 25a edició del premi Valeri Serra i Boldú de Cultura PopularPremi infantil1r premi

Clàudia Guasch Niubó – 1r ESOEl món de les campanesIES Lo Pla d’Urgell (Bellpuig)

Premi juvenil A

1r accèssit

Clàudia Nadal Sabaté – 4t ESOEl rastre de la repúblicaIES Lo Pla d’Urgell (Bellpuig)

1r premi

Olívia Guasch Niubó -3r ESOLa maternitat d’abansIES Lo Pla d’Urgell (Bellpuig)

Premi juvenil B

1r premi

Aida Garcia Bòria - 2n btxEl recurs amagat: les aigües de l’UrgellIES Lo Pla d’Urgell (Bellpuig)

PremIES

Lliurament dels premis Valeri Serra i Boldú de cultura popular

Lliurament de premis del Concurs de Contes de Sant Jordi

16

Lo G

rip

au

PremIES

Concurs de contes de Sant JordiEls guanyadors d’enguany han estat:

Categoria C (1r i 2n d’ESO)

Guanyador: Francesc Coll Arda-nuy, amb el conte “La llegenda remasteritzada de Sant Jordi (Pa-tró de Catalunya i més països en moments ociosos)”

Finalista: Laia Boqué Granollers, amb el conte “Un nou producte d’inversió per a en Bill (versióac-tualitzada del vestit nou de l’Em-perador)”

Categoria D (3r i 4t d’ESO)

Guanyador: Míriam Molina Cap-devila, amb el conte “La Sirene-ta”

Finalista: Marc Galitó Flotats, amb el conte “De nou el gegant del pi”.

Elisenda Vidal, 3r premi Coca-cola de narrativa en catalàEl dia 23 de maig va tenir lloc el lliurament dels 39 Premis Coca-Cola de Narrativa en català. El nos-tre institut va estar representat a la final per l’alumna Elisenda Vidal de 2ESO, la qual va aconseguir un dels tercers premis. Enhorabona a la nostra escriptora!

Premis Treball de RecercaDins del IX Programa Comarcal de Suport a l’Educació del Consell Comarcal de l’Urgell, enguany han resultat guardonats els següents alumnes de 2n de Batxillerat:

1r. Premi: Aida Garcia Boria, El recurs amagat. Aigües del sub-

sòl de Bellpuig (tutor Josep M. Mas).

2n. Premi: Imma Calaf Vall, Dos alarmes a prova d’intrusos: Els grups sanguinis AOB i RH a la po-blació de Bellpuig i rodalies (tutor Josep M. Mas).

Accèssit: Isaac Torres Panadés, Acudam. Un exemple d’atenció a les persones discapacitades (tutor Joan Cornudella).

Així mateix, l’alumna Carla Ivars Estiarte ha estat guanyadora del Premi Argó de Treballs de Recerca de la UAB, amb el treball Clint Eastwood: un retrat d’Amèrica a través de la càmera, tutorat pel professor d’història Guillem Closas.

També ha resultat guanyadora del Primer Concurs de Poesia Ràpida dins d’aquest mateix programa comarcal, l’alumna Júlia Ortís Sunyer de 1ESO.

Beca de la Caixa CatalunyaAgnès Oromí, beca de Caixa Cata-lunya per a una estada de 12 dies a les Planes de Son, juntament amb 55 estudiants catalans de 4ESO, per tal de participar en programes d’investigació científica a través del programa Joves i Ciència.

17

Lo G

rip

au

PremIES

Primer premi “Tropa de Corsaris” del V Certamen Nacional de Lectura en veu altaTeatre Nacional de Catalunya (Barcelona), 16 de juny de 2009

L’escriptor Josep Vallverdú amb els participants al premi

Guanyadors del V certamen (Laia Segarra, Núria Robert i Mireia Vendrell) amb els seus companys del Taller de teatre

18

Lo G

rip

au

És competència general del tècnic en gestió administrativa:

Registrar, processar i transmetre informació. Realitzar, registrar i arxivar la documentació de les operacions de compra i venda. Realitzar les gestions administratives de personal. Realitzar les gestions de tresoreria i registres compta-bles: arqueig de caixa, assentaments comptables. Informar i atendre el client sobre productes i/o serveis financers i d’assegurances. Realitzar gestions en l’administració pública.

Llocs de treball que pot ocupar Auxiliar administratiu. Ajudant d’oficina. Auxiliar de documentació i arxiu. Administratiu de banca. Auxiliar administratiu de l’administració pública. Administratiu comercial.

Àmbit professional i de treballEn el sector financer:

– Bancs privats i públics, caixes d’estalvis. – Corporacions i institucions de crèdit i finança-ment. – Assegurances.

En qualsevol empresa d’àmbit públic i privat que realitzi la seva activitat en qualsevol dels tres sectors econòmics, dintre de la funció d’administració i gestió.En l’administració pública central, local o autonòmica.

Mòduls professionalsComunicació, arxiu de la informació i operatòria de teclats.Gestió administrativa de compra/venda.Gestió administrativa de personal.Comptabilitat general i tresoreria.

Productes i serveis financers i assegurances.Principis de gestió administrativa pública.Aplicacions informàtiques.Llengua estrangera: anglèsFormació i orientació laboral.Formació en centres de treball. Crèdit de síntesi

Durada del cicle1.300 hores repartides entre: Formació a l’IES Lo Pla d’Urgell: 990 hores Formació en centre de treball: 310 hores

Titulació: TÈCNIC EN GESTIÓ ADMINISTRATIVA

Accés al cicle formatiuGraduat en educació secundàriaTítol de Tècnic en un altre cicle formatiuSuperació de 1r i 2n BUPTítol de Tècnic (Fp1)Superar la prova d’accés, complint les següents con-dicions:

Tenir o complir durant l’any de la prova 17 anysComplir una de les quatre condicions següents:— Tres mesos d’experiència laboral, o— Haver cursat i superat un programa de garantia

social, o— Haver realitzat un curs de formació ocupacional de

400 h, o — Haver realitzat un curs de preparació de la prova

d’accés d’una durada mínima de 4 mesos.

Aula d’acollida

JOC DEL “SI JIAO BAN”

Em dic Renrong Chen, vinc de la Xina i ara us explicaré un joc inte-ressant del meu país.

El joc es diu “els quadrats de paper” (si jiao ban). Necessitem més d’un jugador i fulls de paper. Cada jugador doblega un full de manera que quedi un quadrat i el

L’Aula d’acollida

posa damunt la taula o al terra. Un dels jugadors llança el seu quadrat a sobre dels altres quadrats per tal de girar-los. Si ho aconsegueix, es queda el quadrat del contrincant. Ho van fent tots els jugadors i guanya qui aconsegueix més quadrats.

Renrong Chen, 1r C.

UCRAÏNA

Em dic Bohdan, tinc 14 anys i sóc d’Ucraïna, un país situat en l’Eu-ropa de l’Est. Fa deu mesos que vaig arribar a Bellpuig.

El meu país és una mica diferent de Catalunya: hi ha molts arbres, flors, camps de conreu ... Al gener fa molt fred, la temperatura és

d’uns 28 graus sota zero, en canvi, els estius són calorosos. La capital d’Ucraïna és Kíev, hi ha 52 milions d’habitants i els idiomes oficials són l’ucraïnès i el rus.

Quan vaig arribar no tenia amics, però ara en tinc molts. A mi m’agrada jugar a tennis, anar amb bicicleta i viatjar. Estic apre-nent català i la meva professora de l’aula d’acollida diu que ja el parlo molt bé.

Bohdan Voytso, 2n B

La bandera d’Ucraïna

Ucraïna dins d’Europa

TROBADA INTERCOMARCAL D’AULES D’ACOLLIDA DE SECUNDÀRIA

Un any més, dins de l’activitat “Ens escrivim”, ens hem reunit 120 alumnes de les aules d’acollida de Tàrrega, Mollerussa, Les Borges Blanques i Bellpuig.

Els nostres alumnes de l’aula d’acollida

Al Museu de l’aigua

Després d’haver-nos escrit una postal, una carta i un correu electrònic amb alumnes d’altres instituts, ens hem conegut perso-nalment i hem compartit plegats una estona a Mollerussa.

20

Lo G

rip

au

Aula d’acollida

Ha estat un bon moment per parlar en català i conviure amb companys i companyes d’altres centres.

Cristina Morell, tutora de l’aula d’acollida

Excursió a Mollerussa

El dijous 28 de maig vam fer una excursió de

l’aula d’acollida a Mollerussa. Quan vam arribar

a Mollerussa vam esmorzar i després vam visitar el

Museu de l’Aigua, on una professora ens va explicar

moltes coses que no sabia i més tard vam veure un

documental. Ens van explicar per on passen els

canals de Catalunya, com es diuen i, finalment, ens

van fer preguntes del riu Segre. Aquest museu és

molt maco i us recomano que l’aneu a veure.

A l’hora de dinar vam anar al Parc de la Serra i

vam conèixer els alumnes amb què ens hem escrit

durant el curs. Hi havia nois i noies de diferents

països: del Marroc, de Colòmbia, d’Equador, de

Bulgària de la Xina, del Brasil, d’Ucraïna, del Perú,

de Romania, del Pakistan, de Senegal ..., ens vam

reunir 120 alumnes.

Després de dinar vaig conèixer la meva parella

lingüística, el Jonatan, és molt simpàtic i li agrada

molt jugar a futbol com a mi. Vam fer un partit

molt divertit.

També vam jugar a jocs tradicional catalans, com

“el mocador”, “la cadireta” ...

Ens vam reunir més de 120 alumnes de diferents països

Abans de tornar cap a Bellpuig ens vam fer una foto

tots plegats. El proper curs espero fer una excursió

com aquesta perquè m’ha agradat molt conèixer

gent d’altres països.

Bilal Dalaa, 1r D

Aquest mes hem fet la sortida de final de

curs de l’aula d’acollida. La fem cada any i

m’agrada molt.

A dos quarts de deu vaig marxar amb els meus

amics i la professora de català, la Cristina, cap a

Mollerussa amb autocar. Quan vam arribar vam

conèixer molts alumnes d’altres països. Vam

esmorzar mentre ens coneixíem i, més tard vam

veure el Museu de l’Aigua. Ens van explicar moltes

coses dels canals i del riu Segre.

Abans de dinar, vaig jugar amb les meves amigues,

l’Amanda i la Wijdane, i també vaig parlar amb

unes noies molt simpàtiques del Marroc. Una

d’aquestes noies era del meu poble, Wajda, quina

casualitat!

A la tarda, vam fer jocs tradicionals de Catalunya i

vaig adonar-me’n que ja els coneixia perquè al meu

país són iguals. Quan vam acabar els jocs, la nostra

professora ens va fer una foto molt xula.

Icram Mamouni, 1r C.

jo. El Hary és un noi romanès de Mollerussa que

va néixer cec. El vaig conèixer a l’excursió de l’any

passat i encara se’n recordava de mi. És un noi

que necessita l’ajuda dels altres i per això vam

elegir-lo per al nostre equip. Ens va portar sort

perquè vam guanyar.

A les quatre de la tarda ens vam acomiadar de

tothom i vam tornar cap a Bellpuig. Aquesta

sortida m’ha agradat molt perquè he conegut gent

de diferents països.

Màrius Pasca, 4t B

L’excursió de l’aula d’acollida ha estat la millor

de l’any. Hem conegut gent nova d’altres

països, hem vist moltes noies boniques i hem

parlat moltíssim.

Al Museu de l’Aigua hem vist per quines comar-

ques passa el Canal d’Urgell i moltes altres coses

interessants del passat.

Al Parc de la Serra hem pogut prendre l’aire i això

m’ha encantat. També m’han agradat els jocs que

hem fet per conèixer-nos millor. He fet nous amics,

però el que més m’ha agradat han estat les noies

que he conegut. El que no m’ha agradat ha sigut

quan havíem de marxar cap a Bellpuig.

Vull convèncer la Cristina, la meva professora,

perquè el proper any em deixi tornar a fer aquesta

sortida.

Elias Sibisan, 2n B

El Bohdan i la Sara al Museu de l’aigua

La Icram amb la seva parella lingüística

Parc de la Serra (Sara, Màrius i George)Jocs tradicionals (“el mocador”)

A finals de maig, vam anar a Mollerussa amb

els alumnes de l’aula d’acollida i la nostra

professora Cristina.

Vam arribar al Museu de l’Aigua cap a les deu del

matí. Dins, hi havia una senyora que ens va explicar

moltes coses del canal principal, del canal auxiliar

i del túnel. Quan vam sortir, vam fer fotos de grup,

fins i tot, hi havia una fotògrafa d’un diari.

Després, vam anar al Parc de la Serra a dinar i

ens vam conèixer amb tots els grups de la resta

d’instituts. Vam fer un joc molt divertit: havíem

de trobar la parella amb qui ens havíem escrit

una postal, una carta i un correu electrònic durant

aquest curs. Per grups de 20 persones, vam fer una

rotllana i vam presentar el nostre nou amic a la

resta d’alumnes.

També vam jugar al “mocador” i vam fer una cursa.

Al meu equip, hi havia l’Elias, el George, el Hary i

21

Lo G

rip

au

Aula d’acollida

Concurs PROTAGONISTES

M’agradaria parlar-vos de la meva experiència al concurs “Protagonistes”. A principi de curs,

les meves professores, la Cristina Morell i la Núria Sans, em van proposar de participar-hi. Es tractava de conèixer una altra noia que no fos amiga meva i explicar les nostres vides en un vídeo. Ho vaig accep-tar sense saber ben bé què havia de fer. Després d’uns quants minuts va arribar la Clàudia, ens vam presen-tar i vam parlar del que volíem gravar, on i quan. La Clàudia és de Bellpuig i jo del Marroc, i vaig pensar que segur que tindríem moltes coses a explicar-nos.

Vam començar a gravar a casa meva: el nostre men-jar típic, la música marroquina, la meva arribada a Bellpuig i com ha canviat la meva vida. Després, la Clàudia em va ensenyar jocs i festes catalanes que jo no coneixia.

Tres dies més tard vam anar a gravar a casa seva. Vaig conèixer la seva mare, el seu pare i la seva germana. Mentre gravàvem la seva germana parlava i no po-díem parar de riure.

En dues setmanes teníem feta la nostra tasca i vam entregar les càmeres plenes d’imatges a les nostres professores. Llavors, va començar la feina de la Cris-tina i la Núria.

No va ser fàcil per elles però, finalment, se’n van sor-tir. I ... vam guanyar! No ens ho podíem creure. Ha valgut la pena perquè el premi ha estat una càmera de vídeo per a cadascuna i, a més, també he guanyat una nova amiga.

Wijdane Boukadi, 3r C

Si hagués de definir la meva experiència en una paraula, triaria sens dubte: curiosa. Curiosa al

principi, quan no sabíem ben bé què fer, després, a mesura que aprenia sobre la Wijdane i la seva cultura, també me m’adonava que, al cap i a la fi, tampoc érem tan diferents. Va ser divertit mentre ens coneixíem i ens fèiem amigues i mentre rèiem quan gravàvem. Vam viure amb incertesa el temps d’espera abans de la resolució final. I, finalment, va ser curiós el sentiment que em va omplir en saber que havia guanyat. Gràcies Núria i Cristina per fer-ho possible.

Clàudia Nadal, 4t C

Al mes de juny, dins del programa Comarques de TV3, s’ha emès un petit reportatge que recull l’experiència viscuda per les nostres dues alumnes protagonistes.

Les guanyadores i les seves professores

22

Lo G

rip

au

Aula oberta

Un dimarts a la tarda vam rebre la visita del Pere Fabregat, un noi que treballa al Consell Comarcal de l’Urgell, a Tàrrega, i que va amb cadira de rodes des de fa un temps. Vam passar tota la tarda junts i ens va preguntar si podríem ajudar-lo amb un petit problema que era detectar els llocs de Bellpuig que tinguessin barreres arquitectòniques i que per tant no estiguessin adaptats. D’aquesta manera va sorgir el projecte anomenat “Bellpuig so-

Bellpuig sobre rodes

bre rodes”. Vam decidir que cada dimarts a les hores d’Educació per a la Ciutadania sortiríem a revisar els llocs no adaptats de Bellpuig i per tal de recollir totes les dades vam apuntar els punts no adaptats de tot el poble en uns fulls que ens vam dissenyar i un mapa dividit en diferents zones.

No hem pogut acabar el mapa per falta de temps però n’hem analitzat un bon tros i esperem poder transmetre tota la feina feta a l’Ajuntament perquè sàpi-

guen quines són aquestes zones i prenguin mesures com més aviat millor.

Pensem que si ens fessin cas mi-lloraríem l’accessibilitat a tots els llocs públics de Bellpuig.

Aquesta experiència ens ha per-mès fer un nou amic i ens ha fet veure que cal ser responsable i que tots, si volem, podem fer alguna cosa per millorar els serveis del nostre poble.

Alumnes de l’Aula Oberta

23

Lo G

rip

au

Dossier viatger

Dia 4, dimecresLa meva nova família i la meva nova amiga

La família que m’acollí a Alaquàs és una família composta per la mare (Pilar), una xiqueta de la meva edat i el seu germà. La noia es diu Mar i el germà Òscar. Aquest germà té 10 anys, ,olt bon xiquet i molt obert amb els altres. La Pilar, la mare, era molt simpàtica i xarraire, treballa a l’ajuntament de València. La Mar, la meva companya, és també una noia molt amable, simpàtica i encantadora.

El costum de la família és que a les 8,30h s’havia d’arribar a casa, ens dutxàvem i després fèiem els deures o miràvem la tele. Mentre ho fèiem, la Pilar ens preparava el sopar. Abans de menjar, l’Òscar torrava el pa i la Mar i jo paràvem la taula. Quan acabàvem de sopar, fins a les 11 miràvem la tele i a un quart de 12 ja érem a dormir.

Al matí, ens aixecàvem a les 7,30h i esmorzàvem. A les 8,15h la Pilar ens acompanyava al col·legi. La Mar, la meva companya, era una persona molt carinyosa i una per-sona amb qui es podia confiar. A les nits, quan ens posàvem a dormir, ens quedàvem parlant de les nostres coses, i totes dues ens explicàrem els nostres secrets. La família que em va acollir em va agradar molt i si pogués, tornaria a repetir!

Dia 5, dijousUn plat típic de la meva família d’Alaquàs

Un plat típic de la meva família és l’arròs amb bledes. Ara n’es-

criuré els ingredients i després els passos:

Ingredients: patata, bledes, ar-ròs, menta, tomata, pebrot roig i alls.

Passos: Primer es fregeix la patata amb les bledes, i s’hi afegeix una mica de tomata, pebrot roig i alls. Després es posa aigua a la cassola i s’espera que bulli amb l’arròs i una mica de menta. Es deixa bullir uns 20 minuts i se serveix caldós.

Dia 6, divendresL’Albufera

L’Albufera de València està situada a la costa mediterrània al sud de la Ciutat de València. De llargada fa 23,94 km², de profunditat fa una mitjana d’1 m, i està envoltada de 223 km² de camps d’arròs. L’Albufera i els camps d’arròs va ser declarats Parc Natural el 1986 amb el nom de “Parc natural de l’Albufera. La seva conca hidro-gràfica té una extensió de 917,1 Km². Està separada del mar per una estreta barra litoral arenosa amb dunes estabilitzades per un bosc de pins (El Saler). El seu valor ecològic és molt gran ja que no abunden aquest tipus de zones

Alaquàs DossierClàudia Guasch Niubó - 1r ESO C

Arròs amb bledes

24

Lo G

rip

au

que la vergonya se’ns va menjar la llengua a tots, però després ja ens va passar i no paràvem de parlar i parlar. El segon bon record va ser quan vam anar a València a visitar els monuments, a veure la mas-cletà a la Plaça de l’Ajuntament i a dinar a la platja. La mascletà ens va agradar molt, tot i que ens vam quedar una mica sords i a la platja ens ho vam passar molt bé, tot i que el temps no ens va acompanyar gaire. El tercer re-cord inoblidable va ser quan a la tarda del dijous, vam anar al cen-tre comercial “Bon Aire” a jugar a “bolos” amb els companys de València. Allà ens ho vam passar fantàsticament, jo no hi havia ju-gat mai i em va agradar molt.

L’últim record, el divendres quan vam anar amb barca, i vàrem veure els ocells... I també quan a la tarda vam anar a l’oceanogràfic de València a veure els animals amb els companys d’Alaquàs. Va ser una tarda molt divertida. I l’ única experiència que no em va agradar va ser haver de marxar d’allà, ja que m’ho vaig passar d’allò més bé.

Dossier viatger

conservar-la. S’afanyà a recons-truir-les i va poder rebutjar la invasió castellana, gràcies també a la col·laboració dels habitants de la ciutat. Quan vàrem parar per veure aquesta muralla vaig entendre el perquè quan estàs despistat et diuen que: “estàs a la lluna de València”. T’ho diuen perquè a la nit tancaven la porta per on s’entrava, i si feies tard et quedaves a la lluna de València, o sigui al ras. I per aquesta raó es diu així.

Dia 7, dissabte L’experiència més bonica de l’intercanvi

Durant aquest intercanvi he vis-cut experiències fantàstiques que m’agradaria moltíssim poder-les repetir. He après moltes coses so-bre València i Alaquàs. Per parlar sobre l’experiència més bonica, no puc fer-ho ja que tinc molts bons records i tots junts fan una bonica experiència de l’intercanvi. El pri-mer record bonic, va ser quan vam anar a visitar el Castell d’Alaquàs amb els nostres companys d’allà; al principi no ens parlàvem gaire ja

Fotos de totes les experiències viscudes a l’Alaquàs.

humides en aquesta localització geogràfica.

Quan és capvespre a l’Albufera de València es pot veure el mirall de llum que forma els rajos de sol damunt les aigües, que es coneix com El Lluent i on també s’hi veu un grup d’ànecs nedant. És un bon lloc per parar-s’hi les espècies migratòries d’aus.

L’Albufera té llocs molt bonics i el trajecte amb barca va ser divertit. Una cosa molt curiosa és que l’ai-gua surt del subsòl.

Muralla del segle XIV de València

La muralla del segle XIV de Valèn-cia és l’últim recinte que va envol-tar la ciutat abans del segle XIX. La muralla fou construïda el 1356, durant el regnat del rei d’Aragó, Pere el Cerimoniós. Una de les ra-ons per la qual la va construir va ser perquè volia permetre integrar els nous ravals formats extramurs, i per protegir millor la ciutat en cas que el rei castellà Pedro el Cruel pensés d’atacar la ciutat, com era previsible que fos i com va ser el 1363 i 1364.

Les muralles foren bastides el 1356, però va necessitar fer di-verses reconstruccions per poder

Fotos de l’intercanvi a: http://picasaweb.google.com/ies.lopladurgell.intercanvis

25

Lo G

rip

au

A fons

Trenta-nou (39)... i seguimJosep M. Mir

Tal com ho recordàvem en el llibre commemoratiu del XXX Aniver-sari, el curs 1970-71 començaren les classes a l’edifici del vell edifici del nostre institut i hi foren tras-lladades les activitats del Col·legi St. Tomàs. La placa inaugural, conservada a la sala de visites del nostre centre diu:

...Y LOS HOMBRES DE MAÑANA,SON LOS NIÑOS Y LOS JÓVENES DE HOY...

CONSTRUIDO BAJO EL PATROCINIO DEL ESTADO,CAJA DE AHORROS DE LA DIPUTACIÓN DE BARCELONA

Y MUNICIPIO;EN TERRENOS CEDIDOS POR

D. RAMON BERTRAN PONT, FUE INAUGURADOCON LA ASISTENCIA DEL EXCMO. SR.

GOBERNADOR CIVIL DE LA PROVINCIAD. JOSE APARICIO CALVO RUBIO,

EL EXCMO. Y RCBO. DOCTOR JOSE PONT Y GOL,ARZOBISPO DE TARRAGONA, Y

AUTORIDADES LOCALES PRESIDIDASPOR EL SR. ALCALDE DE LA VILLA

D. JOSE PUJOL CABESTANY

BELLPUIG, 2 DE ABRIL DE 1971

Certament, fa del tot estrany haver de llegir aquest testimoni històric, de feliç i joiosa memòria per a tots nosaltres, en la “lengua común” i en l’estil de l’ominosa època del moment. A banda això, hem de deixar constància del nostre agraïment històric cap a les persones que van fer possible que Bellpuig disposés d’aquell imponent institut, en una època que no n’hi havia en gaires poblacions. Dos anys després, i aprofitant l’empenta que el nou edifici havia donat als estudis secundaris, naixia l’Insti-tut de Bellpuig pròpiament dit. Aquella tardor del 72 veié l’inici oficial dels estudis de batxillerat, sense que calgués sortir fora vila a examinar-se. Naixia adminis-trativament com una extensió

de l’institut de Tàrrega, tan sols quatre anys anterior, i afortuna-dament de seguida cresqué en democràcia i també esdevingué un centre independent des del curs acadèmic 1976-77.

Indiscutiblement, el fet més ca-racterístic i definitori del nostre institut n’ha estat la seva peculiar arquitectura. Amb tota seguretat, es tracta d’un dels primers blocs construïts a Bellpuig. I si tenim en compte que s’aixeca en el vessant de la pujada cap a la carrereta N-II, la seva presència s’ha fet visible i notòria durant aquests decennis des de gairebé tots quatre punts cardinals. Sobretot en els seus primers trenta anys, perquè la darrera onada construc-tora l’ha anat envoltant d’altres edificis, companys d’alçada i de grandària. Des del seu terrat superior la vista sobre la vila i el nostre entorn rural és imponent. En canvi, sol ser poc coneguda la raó que va motivar aquesta particularitat arquitectònica. I és que els terrenys sobre els quals va construir-se foren una donació

d’una família local al municipi amb motiu de la urbanització de l’Avinguda Urgell, que endreçaria el carrer per unir el nucli de la vila amb la “nacional”. Es tractava del Sr. Ramon Bertran, nat a la vila de Bellpuig, però emigrat a Amèrica, on va fer fortuna. La donació d’aquest “indiano” (nom amb què eren coneguts els emigrants quan retornaven enriquits) va possibilitar la construcció del nou centre educatiu.

L’actual Avinguda Urgell, de traç absolutament rectilini, va deixar a la banda dreta, segons que pugem, un petit espai desglossat de la finca original, que va que-dar majoritàriament a l’esquerra. Aquest espai era més aviat estret i allargassat, i això condicionà tant l’arquitectura elevada de la construcció com les limitacions que durant una bona colla d’anys ha tingut el pati escolar . On, per cert, uns pins enormes, tan alts com el propi edifici, deixen constància que aquells primers professors i alumnes van voler-lo embellir i proporcionar una mica

COMIATDE

L’EDIFICI

26

Lo G

rip

au

A fons

d’ombra al pati del davant. La primera fesomia del nostre petit “gratacel” tenia forma de L, amb l’ala de davant aixecada de planta baixa, tres pisos i golfes (sempre n’hem dit la part vella), i l’ala de cap al poble més baixa, que amb el temps també s’aixecaria com l’altra, però que llavors només constava de soterrani, que fun-cionava com a gimnàs, la planta baixa amb el menjador i la cuina i la casa del conserge, i el primer pis ocupat per l’aula de dibuix i la sala d’exàmens. Com a gran novetat, el centre disposava d’ascensor des de la seva mateixa construcció.

La donació de la parcel·la per de-dicar-la a fins educatius contribu-iria amb els anys a desenvolupar aquest nou pol de creixement de la nostra vila. I vistes les coses gai-rebé quaranta anys després, cal dir que l’èxit urbanístic d’aquest marge dret ha estat absolut. Per la seva banda posterior, la pista esportiva de l’institut ha quedat envoltada completament de cases i carrers, i ara també comença a omplir-se l’altra part de l’Avingu-da. La fesomia actual, a la qual ara direm adéu, es va anar for-jant a empentes durant els anys fins arribar a la darrera reforma (l’any 1998), amb l’afegiment de la pista posterior, les grades i el pavelló esportiu.

Trenta-nou anys després dels inicis, arribarà la piqueta, i tot el solar del vell edifici s’afegirà a la pista esportiva i plegats conformaran el nou gran pati de l’institut. L’edifici nou quedarà col·locat als marges del solar, de manera que tota la superfície de què es disposava ha esdevingut superfície útil, per a l’edifici nou i per al nou pati posterior. La con-cepció arquitectònica d’aquest

nou IES, més enllà dels gustos personals, és impecable: la façana de l’Avinguda Urgell és imponent, allargassada avinguda avall, amb les tres vidrieres de dalt a baix de les tres escales d’emergència, la central i les laterals. Aquesta façana és expressament opaca,

trànsit de l’avinguda i a la calor del sol de tarda, tal com passava fins ara a la part vella. En canvi, totes les aules i dependències del centre queden obertes per la part posterior, amb grans finestrals, encarats al sol de l’est i del matí, molt més agradable i desitjable durant l’hivern, quan no s’ajau la boira.

El complex quedarà acabat amb una llarga marquesina que lligarà l’edifici principal amb el pavelló, tot cobrint les grades. De mane-ra que hi haurà espais d’ombra i recer de la pluja. En definiti-va, un nou edifici singular, que volem digne successor del seu antecessor, que esdevingui fun-cional i pràctic, i que perllongui la “llegenda” del vell institut. A això hi hauran d’ajudar els més de 6 milions d’euros invertits, però encara més decisius seran la il·lusió i les ganes renovades curs rere curs de totes les persones que formem aquesta gran família de la comunitat educativa de l’IES Lo Pla d’Urgell de Bellpuig.

això és, poc obert a l’exterior, ja que es tracta dels passadissos que van de cap a cap del centre. D’aquesta manera es crea un do-ble coixí: d’insonorització per a les aules i d’aïllant tèrmic, ja que s’evita exposar-les al soroll del

COMIATDE

L’EDIFICI

27

Lo G

rip

au

A fons

L’esperit del cimentJosep Pont i Sans

Poques vegades he tingut un sen-timent tan agredolç, com quan en una reunió a la Delegació d’Ense-nyament ens varen comunicar el veredicte. L’Institut, aquell edifici amb una personal arquitectura, aquell edifici de tants records, -alguns gairebé èpics si jutgem l’enorme esforç dels que varen agafar el compromís de bastir-lo-, havia d’esser enderrocat!

Bé la “notícia” no era aquesta. La notícia era que la Generalitat ens faria un edifici nou i més gran amb els avals de millor seguretat i menys molèsties pels usuaris. El sentiment al·ludit en fou -suposo que també en va estar per molts- la primera conseqüència, allà on el pensament et porta gairebé de forma automàtica.

L’altra deducció inevitable va ésser pensar el que per a molts en po-dria significar, ja que són molts els que han conviscut al fil de la seva particular història.

Una història en primer lloc, íntima. Aquella que parla de les relacions d’amistat, de fortes arrels. Són les amistats de l’adolescència, lligams emocionals de per vida.

Un segon sentiment, és el de les primeres vivències socials. A quin alumne no li passaran pel seu enteniment -des de la pers-pectiva important que dóna el temps -, els records entranyables de molts professors i de molts companys? Situacions còmiques, desesperants, de nervis, alegres, exultants...També desencisos, frustracions, protestes, vagues i totes aquelles sensacions i reacci-ons de rebel·lia consubstancials de

l’adolescència. És el naixement a la vida d’adult en el que l’Institut ve a ser-ne un dels passadissos que ens hi condueixen.

Un passadís en el que sortosament el ara ja vell edifici ha excel·lit en detalls. Són aquells detalls sobre-vinguts en la pedagogia, en la for-mació de la persona. Un apartat que, sens dubte, devem a molts dels equips directius, professors i com no, pares, que han estat mo-del en el compromís de traspassar la ratlla de la simple obligació, entrant en el camp de la molt especial devoció. Parlem del tea-tre? Parlem dels agermanaments? Parlem dels viatges? Parlem de Jornades de Medi ambient? Par-lem de la revista, de jornades a la ràdio o dels Premis Valeri Serra? Parlem de la cuina?...

I no voldria acabar sense un darrer sentiment que sempre m’he es-forçat en transmetre. És l’obligat record per aquells que el varen fer possible. Quina gent ! Ara que estem en una societat en la que prima allò de “qui li pertoqui, que ho faci”, el nostre institut –i per tant el vell edifici- és el testimoni d’un repte que va ésser immens per als prohoms d’aquell moment, els pares que venien ja d’un pro-jecte ambiciós –l’acadèmia Sant Tomàs- i el consistori, que en va agafar el repte.

Un repte que a l’alcalde del mo-ment, Josep Pujol, va costar-li una part de la seva salut. L’edifici va ultrapassar les previsions eco-nòmiques de llarg, i ell com els que el varen seguir amb molt de sacrifici, responsabilitat personal i

una gran càrrega de discreció, tots a una, sense queixes públiques van anar solucionant la gruixuda papereta...

Gràcies a ells i a l’influx del Dr. Pont i Gol i d’en Lluís Mís, la nostra vila i l’institut, varen fer un important salt qualitatiu –avançant els temps i a moltes poblacions més grans- adquirint el rang d’oficialitat. Altra vegada el compromís i el tots a una!

Tot aquest repte significà un veritable endarreriment de les infraestructures bàsiques de Be-llpuig, però un inestimable guany en l’apartat de l’educació i de la cultura. Vàries generacions no sols de la nostra vila sinó també d’un bon radi que comprenia diverses comarques varen poder gaudir d’una possibilitat de cursar estudis. A uns l’institut els ho va fer més fàcil, a molts d’altres els representà el tot o res.

Tot aquest garbell de pensaments, fou el que passà pel meu cap en el moment de la notícia. I és que també les pedres i el ciment, a més d’exercir de muts testimonis, poden acumular sentiments i po-den alimentar amb ells l’esperit d’allò que no mor, que no morirà a l’abocador de la runa!

Així romandrà per sempre en el nostre imaginari, en aquest lloc difós dins nostre, que és el record, on més enllà del temps podrem conviure.

COMIATDE

L’EDIFICI

28

Lo G

rip

au

A fons

Records de l’IES de BellpuigConstantí Torres Bosch

El meu amic Josep M. Mir m’ha demanat que escrigui unes línies amb motiu de l’enderrocament de l’edifici que ha estat IES durant 37 anys.

Sóc fill de Bellpuig, i vaig comen-çar a treballar com a docent en aquest edifici que, justament ha d’anar a terra el mateix any que em jubilo. Per tant, els meus anys de docència coincideixen amb els anys de vida del vostre estimat institut.

Hi vaig treballar els dos primers cursos, del 1970 al 1972, quan encara oficialment no era institut. L’edifici es va inaugurar el dia dels Dolors de 1971. No hi vaig poder assistir perquè aquell dia estava molt atrafegat amb la festa, ja que casualment n’era el prior (molt jovenet, per cert).

Es va construir, en bona part, gràcies a la donació dels terrenys

per part de Ramon Bertran, be-llpuigenc que va anar a Mèxic, a fer fortuna i de gran va tornar al poble. La seva edificació es va fer amb diners públics, perquè la vila comptava amb un fill il·lustre que va saber portar molt bé tota la gestió perquè això fos possible. Recordo que el Sr. Mis, director del centre, sempre explicava l’anèc-dota de quan va anar, juntament amb l’alcalde que hi havia alesho-res i un pare de l’APA, al Ministerio de Educación y Ciencia a Madrid, amb tota la paperassa oportuna, per demanar la seva construcció i el pas a Col·legi Lliure Adoptat. Explica que els va rebre un funci-onari que no els va fer massa cas i se’n van tornar decebuts cap a Bellpuig. El pare de l’APA, però, va tenir una brillant idea: la propera vegada que tornessin a Madrid, demanarien al bisbe Pont i Gol que els acompanyés. En aquells

temps les forces vives eclesiàsti-ques tenien un pes específic molt important. El bisbe, que sempre va demostrar una gran estima pel seu poble, va accedir gustosament i les negociacions van fer un gir radical. Aquest cop, quan van arribar al Ministerio, va sortir a rebre’ls a l’escalinata, el ministre en persona i la gestió va anar rodada.

Cal dir que els dos primers anys de funcionament de l’edifici, ho va fer amb el nom de Col·legi Lliure Adoptat. Era, doncs, un centre on s’impartia Batxillerat, amb un professorat que no podia examinar de manera oficial els seus alumnes. Les avaluacions que fèiem durant el curs eren orienta-tives i els alumnes s’ho jugaven tot a una carta a final de curs. Durant un dia se’ls examinava de totes les matèries amb una prova preparada, vigilada en el moment de la seva realització i corregida

COMIATDE

L’EDIFICI

Primera façana del centre

29

Lo G

rip

au

A fonsCOMIAT

DE

L’EDIFICI

per professors de l’únic institut que hi havia a Lleida, que aquell dia es desplaçaven fins a Bellpuig. Aquesta situació comportava que els alumnes havien d’haver donat tots els continguts de cada matèria i tenir-los ben fixats a la memòria.

Nosaltres, els professors que te-níem els alumnes durant el curs, érem espectadors d’aquest procés avaluatiu. Podíem tenir la sort de què ens deixessin corregir algun examen, si els de Lleida veien que no tenien prou temps per fer-ho ells. El nostre director tenia una es-tratègia perquè això passés. Se’ls emportava a fer un dinar opulent a l’Hostal Bellpuig, regat amb força vi i cava i... el temps anava passant. Al tornar del banquet, no els quedava cap més remei que demanar-nos ajuda en la correcció dels exàmens. Com bé us podeu imaginar, nosaltres escombràvem cap a casa.

L’ensenyament en aquells mo-ments era molt selectiu, ja que s’havia de passar per sis cursos de batxillerat amb dues revàlides, una a l’acabar quart i l’altra al final del sisè. Per entrar a la universitat calia fer un curs més: el Preu que després es va convertir amb el COU. Pel camí es quedaven bas-tants alumnes que abandonaven el sistema per posar-se al món del treball. Aquest martiri estudiantil començava als deu anys. I encara més, durant els anys 50 i 60 s’ha-via de fer prèviament tot un curs de preparació per al Batxillerat que s’anomenava, lògicament, Ingrés.

Quan vàrem venir a aquest edifici hi havia alumnes de tota la rodalia, com ara, però també en venia de Guissona, i poblacions que ara te-nen l’alumnat de secundària con-centrat a Tàrrega, com Tornabous,

Anglesola, Maldà, Sant Martí, ... Al convent hi havia una residència estudiantil dels Pares Paüls que fe-ien els seus estudis aquí al CLA. La majoria provenien de poblacions del Segrià i de les Garrigues més allunyades de Lleida.

Els alumnes d’aquells temps eren molt disciplinats, amb un respecte exagerat pel professor. Tenien molt imbuïda la cultura de l’esforç, i clar el concepte de què amb estudis et guanyaves millor la vida, i que a més no caldria fer feines tan dures com les dels pares. No cal dir que els pares estaven molt a l’aguait del procés d’aprenentatge del seu fill o filla.

A continuació us llisto alguns cos-tums propis de l’època, que disten moltíssim dels actuals i que en són el contrapunt::

Quan entrava el professor a classe, els alumnes s’aixecaven i es feia un silenci sepulcral, tot esperant que els ordenés seure.

Tots els professors rebien el tracte de vostè, a cap se’l tutejava.

Si al professor li queia el guix a terra quan explicava, els alumnes es barallaven per anar-li a plegar.

En els canvis de classe era impen-sable el més mínim xivarri mentre s’esperava el proper professor.

No hi havia taules individuals a les aules, hi havia pupitres per a dos alumnes.

Els professors fumaven a classe, i el puro de després de dinar era gairebé obligatori. Impensable, però, que un alumne s’atrevís a fumar dins del recinte educatiu. La sanció era de campionat.

Els professors anaven amb ameri-cana i corbata a classe, era la seva indumentària habitual.

Hi havia classe tota la setmana, matí i tarda. Només es feia festa

el dissabte a la tarda i el diu-menge.

No calia passar llista a classe, el verb pilar-se no existia.

En aquells moments, el nombre de professors era limitat, però n’hi havia de joves com jo, com l’Isidor Consul, també fill de Bellpuig, amb qui sempre he mantingut una bona amistat. Professor molt competent i molt apreciat pels alumnes. També el Juli Quadrat, amb qui cada any ens trobem almenys un cop, per recordar vells temps.

Però he de nomenar especialment el director que vaig tenir i que em va contractar per treballar aquí. El Sr. Mis, home carismàtic i amb un gran do de gents. Vaig apren-dre molt al seu costat, sobretot en matèria de saber anar per la vida, doncs jo, aleshores, era un pardalet que començava la seva vida professional. Com que feia les matemàtiques, la física i la química, les mateixes matèries que ell, sempre li vaig notar una certa estima cap a la meva persona.

També tinc ganes de dir-vos que aquí vaig tenir una alumna que més tard seria la meva dona. No cal que us digui totes les virtuts que li trobava, a banda de ser una excel·lent estudiant. Per això aquest edifici em porta un record afectuós i entranyable.

Al cap dels dos anys, aquest centre va passar a institut que, en princi-pi, depenia de Tàrrega. Les gesti-ons per aconseguir-ho van ser més fàcils que les anteriors. Hi havia a favor una qüestió molt important, l’edifici ja estava fet i no calia cap despesa econòmica en obres. Els impulsors d’aquest pas van ser un cop més, el Sr. Mis, l’alcalde i, per descomptat, el nostre fill il·lustre Dr. Pont i Gol.

30

Lo G

rip

au

A fonsCOMIAT

DE

L’EDIFICI

La transició de l’acadèmia a l’institut

Finals dels anys seixanta. En aquell temps jo era alumna de l’escola pública d’Ivars d’Urgell. Arribada l’edat dels onze o dotze anys, se-gons els designis dels nostres pares, els mestres ens impartien, a més de l’ensenyament primari, classes de primer de batxillerat i de segon, en un equilibri d’hores i de continguts acadèmics que abastava fins els dissabtes i tot. És a dir, que estudi-àvem dues coses i que combinàvem els dos currículums, com diríem ara, amb gran esforç per part de mestres i alumnes, i amb un gavadal d’hores de dedicació que quasi convertia les aules en la nostra llar. El grup que combinava la primària i el bat-xillerat era format per deu nenes i la duplicitat d’estudis durà mentre cursàrem ensenyament primari. Acabada la primària, ens vèiem obligades a deixar l’escola; per això a casa nostra van decidir portar-nos a Bellpuig, el poble més a prop on podíem continuar el batxillerat.

Corria el mes de setembre de 1969 quan vàrem emprendre la gran aventura d’absentar-nos de casa tot el dia. A Bellpuig vam entrar en un centre escolar que s’assembla-va poc a la nostra escola, primera perquè estava dividit en dos àmbits diferents i segona perquè la nostra escola era lluminosa i allò en canvi era rònec i tronat.

El nucli del centre escolar era un pis gran que fou la seu de l’antiga acadèmia Sant Tomàs d’Aquino. Completava l’acadèmia un altre àm-bit escolar que albergaven els baixos del castell, més concretament, les antigues cavallerisses del castell dels barons de Bellpuig, d’arrels medievals i de demostrada noblesa al llarg de la història, sobretot al segle XVI.

El tracte era familiar i hi havia molta dedicació per part dels mestres o professors, que en aquella època jo no distingia gaire bé si eren d’una condició o de l’altra, ja que si la mestra del poble em feia batxillerat, aquells nous professors eren més mestres que altra cosa, sobretot per allò del tracte familiar.

En aquestes condicions vaig fer tot tercer de batxillerat i el primer trimestre de quart, ja que estaven construint el que seria l’institut de batxillerat. Una vegada acabat, les autoritats havien decidit que ens hi traslladaríem per començar les classes després de les vacances de Nadal, al gener de 1971. Però aquell hivern va ser molt cru i el canvi a la flamant construcció es va retardar fins a finals de gener o principis de febrer. Transcorria el segon trimestre de quart de batxillerat quan ens hi vam instal·lar. El trasllat va ser sen-sacional: el nou edifici tenia espais amplis i lluminosos, i constituïa el fonament pel qual les autoritats de Bellpuig ja havien iniciat els llargs tràmits que convertirien la nostra institució escolar, que en aquell moments era un col·legi lliure adop-tat, en un institut de batxillerat al setembre de 1973.

Hi havia gimnàs, aula de dibuix, laboratori, aula de mitjans audio-visuals... Tot un luxe, si es compara amb el que era la vella acadèmia. Per primera vegada teníem un professor per cada matèria. Tot i això el tracte continuava sent molt familiar i els primers anys ens hi trobàvem am-ples, amb un nombre d’estudiants limitat que afavoria la qualitat de l’ensenyament. A mesura que pas-sàvem cursos, l’exigència dels pro-grames va fer que el procés fos més selectiu; de les deu alumnes d’Ivars,

només la meitat vam acabar COU i vam seguir estudis universitaris. Si segueixo el fil cronològic del meu batxillerat, vaig viure els tres primers anys del nou centre, que en comen-çar el sisè curs se’m va transformar en institut de batxillerat, com ha quedat dit més amunt, i fins acabar el curs d’orientació universitària que es feia en aquella època al final del batxillerat: el popular COU. Entre aquells professors, a quart i a cinquè de batxillerat, encara dins de l’etapa de col·legi lliure adoptat, en vaig tenir un que ens feia matemàtiques, Constantí Torres, que anomeno expressament perquè anys a venir seria el meu marit.

Després la vida m’ha fet recórrer molts camins i durant molts anys no vaig trepitjar el meu institut. Quan al cap de vint-i-cinc anys de la seva creació vaig tenir l’oportunitat de tornar-hi, vaig entrar en una classe i vaig notar que no havia passat el temps: les mateixes pissarres pinta-des a la paret, el mateix mobiliari una mica més gastat, colors dife-rents, espais que al principi no es feien servir gaire i ara estaven con-vertits en aules, etc. Es podia reviure l’ambient de quan hi estudiava.

Però ara aquest espai físic, entranya-ble per a mi, té els dies comptats, la fatiga de les seves estructures farà que deixi d’existir per donar pas a una estructura nova que poc a poc ha anat pujant fent ombra a l’antic edifici, fins que arribarà el dia en què la pinça mecànica el deixarà reduït al no-res. Per a mi, però, sempre em resultarà inevitable el record abundant i nostàlgic de la meva època d’estudiant a l’institut de Bellpuig, el meu institut.

Teresa Vilalta Coll

31

Lo G

rip

au

Imatges

per AL RECORD

Part posterior abans de la urbanització de la pista poliesportiva

Façana del centre amb l’ala sud ja aixecada

Aula de l’institut

L’entrada a l’institut nevada Pati davanter amb el barracó

Carnestoltes al pati davanter Menjador-bar

Pati davanter abans de la instal·lació de barracons

32

Lo G

rip

au

La tanca de l’IES encara sense reixes Els vells urinaris

Laboratori de física i química Visita del Conseller Ernest Maragall, febrer 2007

Antiga aula de tecnologia El menjador

Senyores de la neteja a la sala de professorsLa cuinaLa cuina

33

Lo G

rip

au

A fonsCOMIAT

DE

L’EDIFICI

ELS MEUS RECORDS DE L’INSTITUT DE

BATXILLERAT “LO PLA D’URGELL”

El director de l’IES “lo Pla d’Urgell”, m’ha demanat

una col·laboració per a “Lo Gripau”, amb motiu

de l’enderroc del vell edifici, on vaig exercir com a

professor de Llengua i literatura espanyoles durant

dos cursos (1983-1985).

El curs anterior havia estat a Balaguer, però la do-

cència l’havia exercit a Barcelona, al Penedès i al Gar-

raf. Faig aquesta precisió perquè ja em va agradar

el nom: Institut de batxillerat Lo Pla d’Urgell, amb

el seu article “lo”, com diem aquí. Jo, personalment,

l’utilitzo sempre que s’hi escau. Val la pena que el

conservem com un tret nostre d’identitat.

Quan vaig arribar, vaig preguntar per la directora,

que era la Maria Llum Miralles. Amb la seva senzille-

sa i amabilitat em va atendre i em va ensenyar aquell

edifici construït més en vertical que en horitzontal.

L’espai era limitat i així s’aprofitava el poc espai de

què es disposava. Reformes posteriors han anat

eixamplant l’espai, que ja convenia, i ara sembla

que va de bo: enhorabona.

Recordo molt aquella petita sala de professors,

presidida per una gran fotografia del poble en blanc

i negre; recordo, també, el menjador, al davant del

pati, administrat pels pares que hi abocaven hores

i diners perquè funcionés bé.

Els record de les persones són els més entranyables.

Sempre recordaré aquell dilluns que vaig arribar a

l’institut i em vaig assabentar de l’accident ocorregut

el cap de setmana anterior a uns alumnes nostres

que van perdre la vida en un revolt de carretera, quan

venien de Mollerussa. El drama d’aquelles joves

vides perdudes va ser una pesada llosa durant molt

de temps entre els companys i els professors.

Els records positius són molts. Començo fent esment

del personal d’administració i serveis, i especialment

de la Maria Xinxó, amable i pacient amb tothom,

alumnes i professors: una excel·lent bibliotecària.

També recordo sovint els companys professors,

entre els qual hi havia relacions cordials, tot i que el

caràcter peculiar d’algú tensava a vegades aquell

ambient tranquil i assossegat.

I què en diré dels alumnes? De les meves classes de

llatí i de llengua i literatura espanyoles? Jo m’ho

vaig passar bé, tot i que ells no dirien segurament

el mateix. I d’una manera especial, recordo el recital

de lectures poètiques amb fons musical, que vam

realitzar al teatre del castell de Bellpuig i després

a I.B. de Tàrrega.

Han passat ja vint-i-sis anys: molts anys o un

instant, segons qui ho miri i des d’on ho miri. Hi

ha un aspecte molt important que vull subratllar:

la satisfacció que em produeix assabentar-me de

l’èxit dels qui han estat alumnes meus. Quan vull

dir èxit, em refereixo, naturalment, a una professió

i a unes relacions familiars i humanes satisfactòries,

que els omplin com a persones, no als diners que

poden guanyar.

Amb alguns d’aquests ex alumnes de Bellpuig hi he

tingut un contacte molt directe i cordial durant anys,

perquè han esdevingut professors i hem treballat

junts. Amb uns altres, hi ha hagut unes relacions

més esporàdiques perquè no hi ha hagut tanta

ocasió de contacte, però sé que ara són professors

d’escola primària, secundària o d’universitat. I de

molts altres no en sé res o gairebé res; sàpiguen,

però, que si un dia ens creuem pel carrer, jo no els

reconeixeré, segurament, però em faran content si

em saluden, i més si em diuen que són feliços amb

la seves relacions i amb la seva feina.

El poeta Jorge Guillén diu “Ya son buen vino mis viñe-

dos viejos”. Jo puc dir el mateix: aquells alumnes,

aquelles persones que vaig intentar formar en la

mesura que vaig poder, “ya son buen vino”: ja són

persones adultes, formades i –aquest és el meu

desig per a tots- felices.

Miquel Millà Novell

* * *

Em fa certa il·lusió poder escriure a la revista de l’IES

Lo Pla d’Urgell (vaig estar com a delegat, membre

de la comissió per la recerca del nom i penseu que

no va ser fàcil, i per poc que els de Mollerussa no ens

agafen el nom, i el que vam tenir clar és posar-hi el

Lo que és molt nostre com diria el personatge televisu

lo Cartanyà) també tinc un cert orgull de formar part

del primer equip de redacció de Lo Gripau, quan la re-

vista sortia amb ciclostil, la fotocopiadora d’aquells

temps, eren els anys ’80 i jo feia els primers cursos

del BUP. L’arribada a l’Institut des d’una escola de

poble (bé el poble és Linyola, avui conegut per altres

aspectes més esportius) a l’Institut es feia entrant

per l’edifici que ara serà desfet, i feia respecte, aquells

escales, el moviment de gent, a la primera planta hi

havia el santa sactòrum del centre els despatxos del

Cap d’Estudis i de la Directora.

I vet aquí que aquest càrrec unipersonal de la direc-

tora era ocupat per la Maria Llum, la profe de Física y

Química, que no vaig poder gaudir com a professora

ja que jo era de Lletres (l’única Física y Química que

conec és la sèrie de la tele que m’he de tragar per

poder comentar amb els meus alumnes i coneguts

més joves, i poder estar al dia). Però, estava escrit,

que tindria el plaer de conèixer-la com a directora,

les vegades que em va tocar anar al seu despatx,

però no us feu mals pensaments, no era només per

una conducta que ara en diuen conflictiva i antiso-

cial (que també! ho us penseu que no fèiem de les

nostres, vaig estar en més d’un marron, i ara ja ho

veieu intentant salvar ànimes i educant als marrecs

de la meva escola en valors i ciutadania).

En aquells anys em va tocar (de vegades et tocava

més que una altra cosa, ja que la gent passava una

mica de la feina abnegada, desinteressada i gratuïta

de ser delegat de curs, i a mi em va tocar ser-ho tots

els cursos del BUP i el COU i a més membre del Consell

de Direcció, i fins que ens van treure la representació

dels estudiants, membre també del claustre, i això

feia que el dia a dia hagués de parlar, dialogar,

lluitar, reclamar,... amb la Maria Llum, i us puc asse-

gurar que sempre tenia la porta oberta, mai hi havia

un no radical, era persona dialogant, poc sorollosa,

però també clara i exigent. Ens tocava anar a parlar

de les vagues, dels professors, de les activitats, de les

instal·lacions, de... de vegades pensava però que ha

fet ella si lo seu són les fórmules, la taula periòdica,

per tenir-nos d’aguantar tota la testosterona que

hi havia flotant en l’ambient, i unes exigències que

riu-te’n de lo de Bolonya.

M’acomiado d’una fisonomia, del rostre del centre

que durant tants anys ens ha acompanyat, que està

molt a dins de la meva retina, que sempre hi serà,

i amb ella molts moments significatius de la meva

vida, recordo amb moltes ganes la festa dels 30 anys,

quina festa poder retrobar-se amb la gent després de

tant de temps, de vegades encara vaig a fer alguna

boda i sents que diuen ei, no ets lo Mayoral de

l’Institut, i comencem a repassar records i vivències.

I també em toca felicitar a una bona docent en lo

professional i en lo humà, la Maria Llum Miralles que

després de molts anys de servei a moltes generacions

d’estudiants ara es jubila, merescudament.

Nota: Ja veieu que molts càrrecs i molta història,

però al final res, no sóc ni un gran personatge de

la política, ni de la vida social, però em dono per

pagat per haver format part també de la història

Més i més records!

34

Lo G

rip

au

COMIATDE

L’EDIFICIA fons

activa del nostre Institut Lo Pla d’Urgell. Gràcies per

la vostra paciència.

Jaume Mayoral Martí

* * *

NOSTÀLGIA

Anys de despertar a la vida, on tot era possible i on

es barrejava el carpe diem, la il·lusió de viure, amb

la necessitat de formar-se per un futur apressat pels

pares. Tot el món girava entorn a aquesta senzilla

dualitat.

Temps d’amics, de professors, dels primers amors,

l’evocació dels quals provoquen ara un entranyable

somrís.

Una part important de la meva vida va girar entorn

d’aquest edifici. Ell n’era el dipositari, en guardava

gelosament els records i, per uns instants, me’ls

entregava.

Teníem, ell i jo, un antic pacte. Cada vegada que

passava per davant me’l mirava i, a canvi, obtenia un

difús però valuós record, una situació, una imatge...

Una mirada un record, aquest era el tracte, una

sensació plaent i breu de vivències passades.

Quantes il·lusions quantes vides s’han forjat en

aquest edifici! Amb el seu enderroc sento que perdo

una referència de la meva adolescència i joventut.

No puc evitar sentir nostàlgia.

Ramon Morell

* * *

RECORD A L’INSTITUT:

Ja fa uns anyets que li vaig dir adéu a l’insti però

tot aquell temps viscut allí m’és imposible d’oblidar

perque s’ha converit amb una part de la meva vida.

Va ser un pesic del temps que em va regalar un

munt de coses. Un lloc on vaig fer molts dels meus

millors amics i on vaig aprendre moltes coses, no

solament les temàtiques de classe sinò d’altres com

el companyerisme. Allí, caminant pels aquells pas-

sadisos cada día, i sentant-me en aquells pupitres

verds mentres vas xarran amb la gent i comentant

la jugada, les hores del pati, la conserjeria, el

menjador... cada racó està ple de records i moments

inolvidables. Per això, el fet de que aquest lloc ja no

hi sigui més fisicament, no vol dir que desapareixi

ja que sempre existira en el record de tots aquells

que hi hem viscut.

Anna Civit Forcat

* * *

Ja fa alguns anys que no estic a l’institut però ho

recordo com si fos ahir mateix. Moments de tota

mena, moments molt bons i algun altre no tan bo,

però sempre al costat dels meus companys i com-

panyes, amics i professors que van aconseguir que

el meu pas per aquí em portés a recordar vivències

inoblidables.

Montse Cunillera Roma

* * *

L’EDIFICI DE L’INSTITUT, RECORDS DE

L’AHIR I PROJECTE DE FUTUR

Encara puc recordar aquell raig de sol que entrava

per les finestres de l’aula el primer dia de curs. Un

curs molt especial, érem la primera promoció que

“enganxava” de ple l’Educació Secundària Obliga-

tòria, per tant, érem uns canalles. Bellpuig era la

població que ens acollia en els nostres estudis de

l’etapa secundària, i l’IES Lo Pla d’Urgell l’institut

encarregat de formar a uns alumnes provinents de

les poblacions de la vora. Era impressionant veure

aquell edifici on ens hi havíem de passar quatre anys

de la nostra vida, i si algú encara tenia ganes de

continuar estudiant se’n podia passar dos més, per

això quan la xerrada de benvinguda que ens va fer

la directora ens va dir que seria com la nostra segona

casa, tenia tota la raó. No ens enganyava.

Érem uns “vint-i-pico” a les aules, acostumats als

deu o dotze per classe que formàvem part de les

aules del cole del poble. Nens i nenes de diferents po-

bles que ben just coneixíem, i tots allí preparats per

aprovar assignatures i amb la por de repetir algun

curs, no érem al poble... érem a l’institut i allò anava

en serio. Una primera planta on hi havia secretaria

i la sala d’exàmens, per cert, immensa! Un passadís

on hi havia un seminari, que sonava de molt bé, però

ben bé no sabia que s’hi feia. Seguidament teníem

l’aula de tecnologia, que semblava més un taller

mecànic que no pas una classe per estudiar-hi. A la

primera planta hi havia la sala de professors, que

era com la sala on millor no entrar-hi, estava ple de

“profes” que et miraven amb un somriure a la boca

que no sabies si era bo o dolent, i que em direu de la

sala de direcció, uf... quina por! Als laterals hi havia

les classes, i també algun que altre seminari, que

encara no sabia per a què era. Si pujaves al segon

pis, més classes i més seminaris, i alt tercer... més del

mateix, allò no s’acabava mai! Però encara falta el

millor per descriure, el pis menys 1, allà on hi havia el

menjador, la cuina i el gimnàs. Allí, allí si que ens ho

passaríem bé, ens alimentarien i després ho aniríem

a pair a les hores d’educació física a un gimnàs que

ben just s’hi cabia, i vigila a l’hora de saltar el poltre

perquè tocaves al sostre.

Records de l’ahir i projecte de futur, records d’un

edifici on s’han intentat encaminar en el món de

l’educació a molts joves i projecte de futur, ja què

el nou significa un abans i un després; els canvis a

nivell social i de valors en els quals està immergida

la nostra societat postmodernista faran que aquest

nou edifici tingui un precedent al qual seguir, un

edifici amb gran identitat educativa.

Josep Rubiol Capdevila

Ex-alumne de l’IES “Lo Pla d’Urgell”, (1996 – 2002)

* * *

COMIAT EDIFICI HISTÒRIC INSTITUT

BELLPUIG

Si gaudir dels bons records de la vida, ens fa viure dos

vegades! No n’hi ha prou amb un canvi de fatxada per

oblidar els companys, els professors, les hores del pati,

els “entre classe i classe” i les mil i una que vaig viure a

l’IES Lo Pla d’Urgell, el meu institut! Per molts anys!

Natàlia Duch Elies

(Promoció 2002-2004)

Fotografia de la primera aula de dibuix

35

Lo G

rip

au

L’àlbum

Viatge 1r batxillerat a Àustria, Suïssa i Alemanya

36

Lo G

rip

au

La Maria Llum es jubila!

Gent de casa

El dia 6 de maig he assistit a l’últim claustre de la meva vida professional, ja que el proper és de preparació del nou curs. Quan el Josep M. Mir ens ha comunicat que el 19 de juny fem la festa de comiat de l’institut vell, m’he emocionat. Són tants anys, tants records, tantes vivències!

Sembla ahir que va començar la meva “aventura” a l’ensenyament; era l’estiu de 1972, havia acabat els estudis i llavors treballar en una indústria o en uns laboratoris a la província de Lleida era gairebé impensable. Així que vaig decidir buscar feina a l’ensenyament, i és per això que em vaig entrevis-tar amb el Sr. Lluís Mis, director i responsable del Col·legi Lliure Adoptat St. Tomàs. La veritat és que em va impressionar una mica, però ell molt amablement em va indicar què havia de fer: anar a la Delegació d’Educació del Minis-terio a Lleida, situada en aquells anys a Blondel, i apuntar-m’hi. El Delegat d’Educació era el Sr. Octavi Mestre, i les secretàries que em van fer omplir els papers eren la M.Cruz i la Dolors Ramírez, que llavors també començaven i ara també arriben a la jubilació.

A l’octubre d’aquell 72, doncs, vaig començar a ensenyar a l’Ins-titut de Tàrrega, però aquell mateix curs, l’institut de Bellpuig va passar a ésser-ne agregat (fins a l’any 1976, en què va passar a ésser un institut independent), i jo vaig acabar de completar el

Carta de comiatMaria Llum Miralles, professora de Física i Química

meu horari al centre de Bellpuig, en aquest edifici històric que ara també s’ha de jubilar. A partir d’aleshores jo sempre he treballat a l’institut de Bellpuig, tret del curs que vaig aprovar les “opos”, en què vaig fer les pràctiques al centre de Tàrrega.

Què he de dir de tots aquests anys? Que he disfrutat, he co-negut molta gent, companys professors que sempre recordaré, alumnes que m’han donat satis-faccions. Amb alguns he de dir

per escollir, però destil·lant alegria en tot moment.

Dono gràcies a Déu per aquests anys passats a l’insti, desitjo molta sort a tothom i que el nou centre, amb les seves instal·lacions, us serveixi a tots per treballar més a gust i fer la feina cada dia millor. Penso que l’edifici és important, però encara ho és més el caliu, l’estimació i la dedicació i esforços adreçats als alumnes. Sense això, l’ensenyament mai serà de quali-tat. I els alumnes, mai no dubteu que l’esforç val sempre la pena, us farà forts per caminar per la vida i també us donarà satisfaccions.

Us desitjo molta sort a tots, als professors que esteu i heu estat al centre, als alumnes, a la M.Jesús i al Ramon de Secretaria, al Jordi i al Jaume de Consergeria, a la Mercè Sanfeliu i totes les de la cuina, a la Magda Sambola i totes les de la neteja, als membres de l’AMPA, a tots els pares i mares dels alumnes.

Vull agrair la feina i els esforços a totes les directives, en especial a la de la Magdalena Clavera i a la del Josep M. Mir, de vegades una càrrega feixuga, però que si es fa amb il·lusió i amb ganes de treballar, també té moments bons i deixa records.

Finalment, un record molt especial per a tots el qui han marxat més enllà durant aquests anys. Sempre us portaré al cor.

A tots, MOLTES GRÀCIES I BONA SORT!

que he tingut el plaer de poder-hi treballar i veure després que ha valgut la pena dedicar esforços a aquesta tasca tan important que és l’ensenyament.

Penso que en aquesta feina tenim la sort de treballar sempre amb gent jove, així sembla que els anys no passen. Les cares dels adoles-cents s’assemblen tant! Les cabe-lleres de les noies, el “passotisme” dels nois, les il·lusions, les pors, sempre una mica desorientats en aquest món on hi ha tantes coses

37

Lo G

rip

au

Gent de casa

Alguns savis comenten que hau-ríem de viure dues vides: una per a aprendre a viure i una altra per viure el que hem après. Avui, quan el director de l’IES m’ha proposat escriure quatre ratlles per a la revista, ràpidament m’ha vingut al cap la idea que pretén trans-metre aquesta frase de la saviesa popular.

La veritat, és que els quatre anys que vaig passar a l’institut, són a primer cop de vista una bufada en la multitud de vivències que un va recollint. Tot i així, si em paro a rumiar van sorgint dins del meu tupí una quantitat de moments inoblidables, i al mateix temps, importants pel camí que cadascun de nosaltres, estudiants adolescents, iniciàvem en aquells anys noranta.

Sovint ara, per la meva condició d’alcalde, em toca dir en alguna inauguració, que l’important més que els espais i els edificis, són les persones. Sempre he pensat, que més enllà de la idoneïtat del comentari en el moment concret, aquest és un concepte en el que crec fermament. Per això, quan un recorda les estones viscudes a l’IES sempre les associa a un grup de companys, i com no, a un col-lectiu de professors que amb paci-ència i dedicació anava encarrilant les nostres assignatures, i al cap i a la fi, el nostre futur. Segurament en molts moments tenien també ben present aquell comentari d’Al-bert Einstein: Per tal que existeixi una educació vàlida és necessari que es desenvolupi el pensament crític i independent entre els jove. I en aquest punt, és enguany una

satisfacció poder englobar un homenatge merescut i nostrat a la professora M. Llum Miralles en motiu de la seva jubilació. En nom propi, i del col·lectiu de joves be-llpugencs i de la comarca, et dedi-co un agraïment especial a la teva trajectòria i vinculació personal amb l’IES Lo Pla d’Urgell des dels seus primers passos. Que n’era de fàcil la Química al teu costat. Que n’era de senzill i constructiu resoldre al teu costat, els dubtes i problemes que com alumnes, però també com a persones, teníem. Moltes gràcies, M. Llum!

I resseguint en l’anàlisi personal, em motivà especialment la dar-rera visita a l’edifici de l’institut en construcció, pel fet d’intuir la il·lusió que per part del nombrós col·lectiu de professors, hi ha en continuar educant als joves del nostre territori en aquestes noves instal·lacions. Amb el nou IES, Bellpuig posa al dia la capacitat aglutinadora d’una bona part

Un record ben viuRamon Jounou i Baldrich,

Ex-alumne 1993-1997 - Batlle de Bellpuig

d’alumnes del pobles de la nostra comarca, a cavall entre l’Urgell i el Pla d’Urgell. I al mateix, Bellpuig continua posant a disposició de tothom la seva rica xarxa associ-ativa i formativa, per tal que els adolescents puguin aconseguir un creixement integral durant el seu pas per l’educació secundà-ria. Alumnes, professors, pares, personal de serveis i administra-tiu i col·laboradors, continueu fent possible que cada curs sigui una realitat, que cada curs pugui convertir-se al cap dels anys en un record ben viu!38

Lo G

rip

au

Gent de casa

Tot i que ja ens hi hem anat fent a la idea des que es va

confirmar a final del mes de març que la Maria Llum Miralles es jubilava, encara no deixa de fer-se’ns estrany pensar que aquest serà el darrer final de curs que compartirem. La seua presència, la seua física, és una imatge que ha estat tan present i indissociable de les aules i laboratoris del vell edifici del centre que, sens dubte, la hi trobarem a faltar. Atzars de la vida, s’acomiadarà juntament amb l’edifici. Aquest, construït de l’any 1970; ella, professora interina des del 1972 i amb plaça definitiva de funcionària docent des del 1977, si no fallem les da-tes. Ben mirat, com si haguessin estats fets l’un per l’altra: la seua bata blanca, la seua veu sempre amb el to just, els seus consells i comentaris mesurats, la seua de-dicació als alumnes, la seua tasca callada, pacient, incansable, ens deixaran una mica orfes. Per una banda, ja sabem que una jubilació

Física i Química de la (Maria) LlumJosep M. Mir

el buit de la teua absència es farà present. Això és el que ens passa-rà, Maria Llum, trobarem a faltar la teua física.

Ara bé, allò que més ens mancarà serà la teua química. Per des-comptat que la trobaran a faltar els alumnes. Però no només ells: també els teus companys i resta de personal del centre. Ja que és la teua companyonia, la teua manera de ser, el teu exemple com a professora allò que roman-drà entre nosaltres i en el record d’aquest vell i aviat renascut ins-

és motiu de satisfacció i que l’hora del repòs professional és ben re-buda, i més després de 37 anys de carrera docent com a professora, i també com a directora. Però per l’altra, deixa en els companys, en els de fa tant de temps i en els més recents, una sensació agredolça d’enyorament, de nostàlgia, so-bretot quan un bon dia, asseguts a la Sala de Profes o passant pel passadís, a les avaluacions o re-unions, ens vindrà a la memòria la seua imatge, la seua conversa, llavors, en aquell mateix moment,

Al laboratori. Curs 2008-09

Maria Llum Miralles amb Josep M. Mas.

titut. Quan als altres companys ens arribi aquesta feliç hora, que sigui amb la professionalitat, la dignitat, l’elegància, la maduresa i la jovialitat amb què l’has viscuda. La Física i la Química t’han acom-panyat durant tota la teua carrera docent, tu n’has estrat professora. Les assignatures continuaran, amb nous alumnes i altres profes, però nosaltres sempre recordarem unes altres física i química, més enllà de les assignatures: recordarem la física i la química de la teua bonhomia i de la teua persona. Sempre ens quedarà la física i la química de la Maria Llum. Enho-rabona i feliç jubilació!La Maria Llum en un claustre de professors 1992-93

39

Lo G

rip

au

Maria Llum Miralles des dels inicisRamon Miró

Arribar a la prejubilació amb bones condicions físiques i

mentals, i que hom podria con-tinuar encara, és una situació immillorable, més que res perquè aquesta bona situació anímica permet una bona adequació a un altre plantejament de la vida més reposat i tranquil. Ara, Maria Llum, és l’hora de fer aquest plan-tejament i la nova situació familiar t’ho posa ben fácil. Més de trenta-cinc anys de treball a l’Institut bé mereixen aquest canvi.

Els qui hi deixes i que t’hem acom-panyat en una bona part d’aques-ta trajectòria educativa t’envegem en secret i obertament, per què no dir-ho. Esperem poder arribar-hi igual de bé i en similars condicions econòmiques. Que el fantasma de la crisi no faci més ronyós el Departament d’Ensenyament.

Ara és l’ocasió també de fer la vista enrere i tenir una mica de visió del recorregut.

Els primers anys que el Col·legi Lliure Adoptat Sant Tomàs es convertí en part de l’Institut mixt

Tàrrega-Bellpuig (la segona part del nom), ja et va tocar de fer classes a un i altre lloc.

Just quan vam començar a l’Insti-tut, el 1978, la Magdalena Clavera i jo, era l’any que no hi eres; però des del curs següent podem dir que hi hem conviscut una bona colla d’anys. I hem començat per entrar en responsabilitats de direcció, pràcticament alhora; i tu entrares en un grau més tot acceptant ser directora i exercint com a tal els anys 1982-1985.

Foren anys d’afermament de l’Institut, tot prenent nom i de-senrotllant una tasca cultural més enllà de les pròpies portes, amb setmanes culturals ben completes i amb el funcionament de l’Arxiu Cultural de les terres de l’Urgell, amb el qual vam convocar els primers anys del Premi Valeri Serra i Boldú.

Just en aquests anys i en aquesta línia vam intervenir també en el bateig de l’Escola Pública Valeri Serra i Boldú (la fotografia que n’ha quedat ens ho recorda). I hi hagué la visita del President de la Generalitat, Jordi Pujol, a la vila i a l’Institut (una altra bona instan-tània, eh!).

Després hi ha hagut una colla d’anys de canvis i adaptacions que Déu n’hi do el que ens han marejat i fet canviar vocabularis, plantejaments de programacions i bona colla d’altres històries, fins fer que en bona part l’Institut sigui una extensió de l’Escola Pública, en allargar el període d’ensenya-ment obligatori i posar-nos tot La Maria Llum en la visita del president de Catalunya, Jordi Pujol, a l’institut (18-01-1984)

Inauguració del col·legi Valeri Serra

Gent de casa

40

Lo G

rip

au

Gent de casa

l’ESO com a etapa a fer, completa, a l’Institut.

Hem conegut els reciclatges i cada any beneïm les noves disposicions del Departament i del Ministerio per aconseguir l’excel·lència i la millora dels resultats als PISA: la nova taula esportiva de valors, la nostra lliga europea de l’ense-nyament.

Tot això només és rememoració fins al moment present. En en-davant, ja t’ho anirem explicant quan ens trobem o ens visitis al flamant Institut nou que estrena-rem el curs vinent. Bé n’has patit, com nosaltres, la construcció, i per

la teva manera de fer constant, senzilla, discreta i seriosa, molt vàlida a nivell professional, que haurà fet també que una bona colla de promocions d’alumnes et recordin.

De les noves situacions en tindràs notícies directes per l’Anna, que, a no tardar, esperem que pugui venir també a fer classes en aquest Institut, si li plau. No serà pas la primera alumna que retrobem de professora, i ens anirà assenyalant l’acostament d’altres jubilacions. Fugit irreparabile tempus ... gau-dim el present.

tant tens drets adquirits per venir sempre que vulguis. No dubtis que et trobarem a faltar, així com

Departaments de Ciències i Física i química. Josep M. Mas, M. Llum Miralles, Sergi Palou, Ricard Cuxart, Lluís Masip i Josep M. Aparicio

41

Lo G

rip

au

Gent de casa

A dalt, La Maria Llum en la festa del XXX aniversari de l’IES Lo Pla d’Urgell.

Càlida LlumRecent obertes les portes, arriba la Mª Llum a l’institut de Bellpuig. Jove, alta, maca, serena i seductora d’alumnes de ciències.Ensenya mates i agrada.Els alumnes de lletres la mirem passar i pensem que potser amb ella les mates i la química haurien estat diferents.Passen anys i anys i aquest cop la Mª Llum no tan jove, alta, maca, serena i àviatanca les portes de l’IES Lo Pla d’Urgell i comença una nova etapa.L’edifici envellit i cansat, pateix d’aluminosi aguda i sap que li queda poc.Com seguir sense la llum de la seva musa.Està trist i decaigut, qualsevol moment es plegarà.Quan ho faci s’endurà milers de secrets, de moments que van transcórrer entre aquestes parets imolts dels quals ja ni tan sols guardem a la memòria.L’àvia Mª Llum en sap una colla que a partir d’ara podrà explicar als seus néts.

Antonieta Sió

AgraïmentLa Maria Llum es jubila, renoi! Si fa quatre dies que em feia BUP. Llavors li dèiem “la Miralles”. Quants records! Després de tota una vida dedicada a l’educació d’adolescents, t’ho ben mereixes. Queda’t amb els bons records, que de segur que amb tots aquests anys en tens molts, i de part de l’AMPA, que disfrutis d’una bona jubilació amb salut. Gràcies de tot cor!

Pere Boleda, president de l’AMPA

42

Lo G

rip

au

Gent de casa

Agraïments dels alumnes

Moltes gràcies per tot el que ens va ensenyar tant a

dins com a fora de l’aula. Em sento molt afortunada

d’haver-la tingut com a professora. Espero que dis-

fruti molt de la nova etapa i que sigui molt feliç.

Laura Bergadà Bertran (Promoció 1997-04)

Moltes gràcies Mª Llum. És una gran professora i

una gran persona, fets que són molt importants en

aquesta professió.

Andrea Bergadà Bertran (Promoció 1997-04)

Ha estat una bona professora i per això m’enduc un

bon record de vostè!

Natàlia Duch Elies (Promoció 1997-2004)

Ha estat una gran professora i una gran persona per

sobre de tot. Dos requisits indispensables perquè els

alumnes tinguin, el dia de demà, un bon record dels

seus professors. Moltes gràcies per tots els moments

compartits amb la nostra promoció!

Jaume C. Grimau Datsira (Promoció 1997-04)

Ha estat un plaer ser la seva alumna! Gràcies pel

suport que em va donar! i espero que tot li vagi

molt bé!

Anna Molet Rodríguez (Promoció 2001-2007)

Mª Llum, només vaig tenir-te com a professora un

any, a 4rt d’ESO, però volia donar-te les gràcies

per compartir els teus coneixements durant tots

aquests anys.

Èlia Nadal (Promoció 1998-2003)

Hola Marillum sóc l’Estefania, tan sols vull dir-li

que estic molt orgullosa d’haver-la tingut com a

professora en el seu dia, va aportar-me moltes coses

bones a part de l’assignatura i li desitjo lo millor en

aquesta vida ja que s’ho mereix!!!

Molta sort i a disfrutar d’aquesta nova etapa de la

vida!!! Gràcies per tot. Una forta abraçada.

Estefania Lozano (Promoció 2001-2007)

Gràcies per les seves classes, la seva empatia i la

seva calidesa.

Judith Aluja Esqué (Promoció 2001 – 2007)

Gràcies per fer les classes de Física i Quimica tan

entretingudes i interessants!

Ester Minguella (Promoció 2001-2007)

Gràcies per tot, espero que t’enduguis un bon record

d’aquest institut. Ha estat un plaer compartir part

de les classes amb tu.

Montse Freixes (Promoció 2001-2007)

Gràcies pels coneixements que ens vas ensenyar en

física i química. Has estat una gran professora, no

t’oblidarem!

Maria Giribet (Promoció 2001-2007)

Moltes gràcies per tot el que ens vas ensenyar,

ens vas apropar a la física i química, unes nocions

molt útils al llarg de la vida per entendre el nostre

entorn.

No oblidarem ni l’après ni qui va tenir la paciència

de preocupar-se per nosaltres.

Mireia Ayguadé (Promoció 2001-2007)

Quan miro enrere i recordo el camí que vaig recórrer

durant aquells anys d’institut, són molts els records

que se’m dibuixen a la ment, i un d’ells és que una

professora de Física, a més de fórmules i mètodes

científics també va saber ensenyar-me a ser millor

persona.

Àngels Carulla Argilés (Promoció 2001-2007)

Espero que aquesta nova etapa de la seva vida

estigui plena de satisfaccions. Em va agradar tenir-la

com a professora i ha estat un plaer conèixer-la.

Lídia Pons Monistrol (Promoció 2001-2007)

Aprendre és una de les coses més satisfactòries que

hi ha. El poder interactuar amb els alumnes i el

professor, intercanviar les idees, escoltar coses que

són completament noves per tu i així omplir-nos de

coneixement. És per això que et vull donar les gràcies

i desitjar-te el millor!

Anna Civit Forcat

43

Lo G

rip

au

Dilluns 10 de novembre, a trenc d’alba, a la casa familiar de Sol-sona, moria Mn. Malé, rector de Sidamon i vicari de Mollerussa, a més de professor de religió durant molts i molts anys del nostre IES fins a la seua jubilació. A l’euca-ristia de comiat, van llegir-se unes paraules de comiat de Mn. Josep, adreçades especialment als “seus” immigrants. Deien així:

Temes oberts

En memòria de mossèn Malé (10-11-2008)

Dels teus companys de l’institut,

de tota la comunitat educa-

tiva de l’IES Lo Pla d’Urgell, i

en reconeixement de la teua

llavor docent i en agraïment

per la teua amistat i estima, no

et diem pas adéu, sinó fins a

sempre, perquè és en el nostre

record i en els nostres cors on

continuarem sentint la teua

presència. Perquè sempre et

recordem a l’institut, entre

nosaltres, en aquelles profun-

des, constants, inacabables

converses.

Amb la teua radical catalanitat,

amb la teua sentida espirituali-

tat de fons, amb la teua humil

saviesa de mestre, comentàvem,

comentaves amb tothom que

et temptava amb la conversa,

actituds dignes i mesquines,

fets petits i grans, escrits curts i

llargs.

Fins a sempre, Mn. Malé. T’es-

timem.

Inspirat en la Carta de Sant Pau als de Filips 1, 1-11

Dono gràcies a Déu quan us recordo en totes les meves pregàries ... us porto sempre al cor ... Déu és testimoni de com us enyoro, a tots vosaltres, per l’amor entranyable que us té Jesucrist... Això és el que us vull dir a tots vosaltres que heu vingut de lluny, que heu deixat família i terra, sigueu del nord, del centre o del sud. Déu us ha posat en el meu camí. I us he estimat i us estimo. M’he sentit acollit per vosaltres. Per-què crec que sempre m’heu donat més del que jo us hagi pogut oferir. Alguns, tots!, ja som com de família. us he casat, he batejat els vostres fills (el Jordi,m la Carla, fins i tot d’algun en sóc padrí). Heu volgut que fos present en els vostres aniversaris, quan arribaven i marxaven “los viejos”. N’hauríem d’aprendre de la vostra delicadesa amb els vostres grans. Avui, a tots, us dono gràcies pels bons moments, d’aquests trossets de cel que m’heu ajudat a viure. I demano en la pregària que el vostre amor s’enriqueixi més i més. Pregueu per mi.

Josep MaléDia 31 d’octubre (de 2008).

44

Lo G

rip

au

Temes oberts

Temps era tempsGuillem Closas i Serrano

Em demanen que parli del “vell” institut, aquest edifici ja sentenciat en el qual encara estem treballant i al qual ja fa més de 10 anys que vaig arribar, quan es va començar a aplicar la ja difunta LOGSE. El cert és que hi vaig arribar amb sentiments una mica contradic-toris, d’una banda, amb l’orgull de poder acompanyar els meus alumnes de sisé de primària en el seu pas a la nova secundària; d’al-tra, amb la impressió que s’estava substituint un sistema educatiu que més o menys funcionava per un altre amb poques possibilitats d’anar bé.

De l’edifici, ara que els arbres de l’entrada han desaparegut, no se me n’acudeix gran cosa. El que sempre m’ha cridat l’atenció és la situació de la Direcció, amb els seus amplis vitralls, controlant ho tot ,com si fos el pont de co-manament d’un cuirassat de la Segona Guerra Mundial. La resta, si ho pensem bé, són aules, des-patxos, sales...tot plegat, bastant funcional i modern (encara que, finalment amb aluminosi) i amb tot el valor sentimental de les vi-vències dels molt alumnes, profes-sors, pares, inspectors, reformes i contrareformes educatives que hi han passat.

Quan vaig arribar com a professor a l’institut, un company meu del Valeri Serra deia que els polítics, psicopedagogs de la universitat, sociòlegs experts i altres espècies parasitàries similars havien entrat “a sac” al món educatiu. Com que des de llavors la tempesta ha anat augmentant, i ho continua

fent, em permetreu que aprofiti els meus molts anys de docència en Bellpuig per parlar d’èpoques més afortunades, anteriors a l’assassinat encara impune del sistema educatiu (l’EGB i el BUP), responsable, segons la premsa, d’haver portat a la universitat les generacions més preparades de tota la història d’Espanya.

Permeteu-me, doncs, que vagi molt enrere, que em remunti a aquells temps gairebé prehistòrics en que encara no hi havia Internet, l’autovia s’estava fent i el Barça no havia guanyat cap champions. Permeteu-me que vagi més enllà d’aquells anys en què vaig venir a l’institut formant part del jurat del premi Valeri Serra, i hi vaig conèi-xer a alguns professors i directores (el Joan, la Magdalena, la Teresa Ribes...), fins i tot d’alguna reunió de coordinació entre professors de socials de primària i secundària, i em remunti al meu primer record de l’Institut de Batxillerat (no IES) Lo Pla d’Urgell.

Va ser el curs 1989-90 (els docents comptem moltes vegades així). L’URSS existia. La guerra freda con-tinuava. L’ESO , en canvi, encara no existia. La reforma de l’ense-nyament (la LOGSE) es veia com una amenaça llunyana, i també com una esperança. Davant del parador de Bellpuig, no hi havia rotonda, sinó un encreuament de la Nacional-II on de tant en tant hi havia algun accident impor-tant. Els ordinadors més potents duien el sistema operatiu MS-DOS i discos durs de 40 Mb que, segons, els experts, no acabaríem

mai d’emplenar. A les escoles, es feia l’EGB, amb exàmens finals i exàmens de Setembre. A l’institut, BUP i FP . A les sales de professors, no es sentien dir mai les temudes paraules que ara deixen a molts astorats, mirant al cel i sense saber què fer: “-No funciona Internet”. No hi havia Internet, potser, ni tant sols telèfons mòbils. El programa estelar del Departament d’Ense-nyament era un “paquet integrat” (processador de text, full de càlcul, base de dades ) anomenat Fra-mework III molt dificultós d’instal.lar. L’escola havia comprat alguns ordinadors de la marca Hyundai, i a l’institut hi predominava la marca Honeywell. I va ser utilitzant aquests Honeywell que es va fer un curs d’introducció a la informà-tica educativa i d’usuari que ens aplegava per les tardes, al tercer pis de l’institut, als mestres i als professors de batxillerat. Cursos llarguíssims, que s’iniciaven a les cinc i deu de la tarda, i que com-prenien el berenar, i on el treball no estava renyit amb la diversió. Segurament, molts dels qui ens hi vam trobar i ara som a l’institut ens ho preníem amb més il.lusió perquè érem més joves.

Temps era temps. El “Gran Her-mano” era un personatge d’una novel.la de ciència-ficció, i no un sistema de control informàtic de l’ensenyament anomenat SAGA.No sabíem encara que l’objectiu essencial de l’ensenyament no és formar persones, sinó obtenir bons resultats a l’informe PISA.

45

Lo G

rip

au

Temes oberts

Escollir un tema no és tan fàcil. Hi ha tantes possibilitats! I un públic tan ampli i divers com és tota la comunitat educativa de l’IES Lo Pla d’Urgell! Primer vaig pensar a parlar de la crisi econòmica que tant ens ha afectat aquest curs. No ho vaig veure clar, ja en vaig parlar a l’article del curs passat. El següent pas va ser: I si parlo del que ens espera? Als 5 minuts vaig decidir que no. Massa dur. Per molt que es parli de “brots verds”, que la borsa pugi i que al maig l’atur hagi baixat, ens espera un futur molt negre. La seqüència de tota crisi és la següent: Pri-mer, la crisi financera; després, la crisi econòmica (on som ara) i per acabar, la crisi social. Algú haurà de pagar els plats trencats i netejar després de la festa! Bé sigui amb més impostos, bé sigui amb retallades socials. Per posar un exemple, al mític i daurat es-tat de Califòrnia, per afrontar el dèficit fiscal, es prendran mesures com retallades del 15% del sou als funcionaris, tancament de 200 dels 275 “parcs d’Aigües Tortes” (parcs naturals), eliminació de la gratuïtat de les proves de la SIDA i un milió de nens pobres sense cobertura mèdica. De moment a Espanya, d’aquí a un any i mig, ens quedarem sense la desgrava-ció fiscal per la compra de l’habi-tatge, per anar fent boca amb els “brots verds”.

Era dimecres ja, i el Barça guanya-va la “Champions”. I vaig veure el tema per l’article: Utilitzar els equips de Futbol per explicar com funciona una empresa.

A nivell local tenim un Lleida que és incapaç de pagar als seus juga-dors i un “èpic” Benavent capaç de plantar-se a tercera divisió.

Podem definir empresa com un conjunt d’elements organitzats i coordinats per la direcció, orien-tats cap a l’obtenció d’una sèrie d’objectius i que actuen sota condicions de risc.

UEFA i que ha acabat a segona divisió A.

Els objectius han de ser cohe-rents, realistes i assolibles amb la situació del club/empresa. Cone-gut també com no estirar més el braç que la màniga.

Un cop sabem on som i on volem arribar, hem de plantejar-nos la resposta a l’última pregunta: Com hi arribem a aquests ob-jectius?

La resposta és organitzar els ele-ments humans i materials de la nostra empresa/club de la manera adequada. Mirem al Barça. Què ha canviat en un any per passar de l’infern a la glòria? Què ha donat el Pep als jugadors? Mo-tivació. Ha sabut treure el millor de cada jugador.

Però no ens enganyem tampoc, Ronaldinyo, el de les natilles i “model” per les mares va ser ve-nut i continua la seva decadència i caiguda a l’abisme, ara a Itàlia. Del tot al res. Difícilment es pot treure res d’algú que no vol o ja no pot donar gran cosa.

El temps se m’acaba i encara no tinc un tema clar. Mirant el nou edifici penso: Ben pensat el nostre institut serviria d’exemple per explicar què és una empresa. Som un conjunt d’elements hu-mans (la comunitat educativa) i materials (sembla bonic el nou edifici) orientats per assolir un objectiu comú (trobar bons Ini-estes) amb el risc de que acabin com Ronaldinyo.

De futbol d’empresaJosep M. Farré

La direcció de l’empresa, el club, ha de tenir clar els riscos als quals farà front, com baixar de categoria, i els objectius que vol assolir.

La valoració de riscos és una cosa que s’ha de fer fredament i amb sentit comú. Cosa una mica difí-cil quan parlem de sentiments, passions i emocions que és el que “vénen” els clubs de futbol. Posem-nos per un moment en la pell dels aficionats del Betis, un club que s’havia marcat aquest any l’objectiu de lluitar per la

46

Lo G

rip

au

Esports

Associació Esportiva EscolarIES LO PLA D’URGELL

La nostra Associació Esportiva s’ha consolidat com a Club esportiu està en plena forma, ja que cada any ens superem, així cada any hi ha més socis, practicants, activi-tats esportives i recreatives, més títols.

En aquest curs escolar s’ha acon-seguit moure aproximadament més de 150 alumnes, ja sigui en activitats internes, on hem patit les obres del nou Institut que ens ha limitat de forma considerable l’espai de pràctica, com en activi-tats fora del Centre

Gràcies a tota aquesta moguda, el Departament d’Esports de la Generalitat ens ha augmentat la subvenció, que juntament amb la de l’AMPA. Això fa que podem oferir un bon ventall d’activitats esportives i recreatives, tant dins com fora del Centre, tenir un bon material esportiu i, sobretot, disposar d’un magnífic grup de dinamitzadors, col·laboradors i monitors que fan possible el bon funcionament del Club.

Secció d’AtletismeCom ja sabeu la nostra Associació té a l’atletisme l’esport prioritari, per aquest motiu cada any dedi-quem més esforços a augmentar les participacions a tot tipus de trobades atlètiques, incrementar el número d’atletes i diversificar la tipologia dels alumnes practi-cants. Fet a destacar fou que al nostre Cros de Bellpuig, i gràcies al Departament d’Educació Física de l’IES varen tenir una participació rècord d’uns 70 alumnes de totes les edats i sexes.

Per ordre cronològic hem partici-pat als següents esdeveniments:

Cros dels Esbufecs a Mollerussa (26 octubre)Cros de Tàrrega (16 novembre)Cros d’Agramunt (23 novembre)Cros de Bellvís (30 novembre)

Cros d’Arbeca (25 gener)Cros de Juneda (8 febrer)Cros de Mollerussa (8 març)Campionat de Catalunya de cros a Arbeca Cros d’Arbeca

Dues trobades atlètiques a les pistes d’Arbeca (març i abril), amb proves de 80/100 m.ll., 1000/3000 m.ll, relleus de 100 m.ll, llançament de pes, salts de llargada i d’alçada.

Els nostres atletes han estat:

Infantil masculí: Roger Galitó, Marc Grau, Xavier Gassó, Swen Schmitz.

Infantil femení: Núria Salla, Marina Ar-mengol, Judit Rodrigo, Nerea Montmany, Rosa Olivé i Mercè Solsona.

Cros d’Arbeca: cadets

Ivan Aluja i Dani Florensa

Cros d’Arbeca: juvenils

Cros de Bellpuig: cadets masculins

infantils femenins

Cadet masculí: Dani Florensa, Marc Galitó, Marc Fontova, Oscar Garrós, Fran Andorrà, Gerard Torres, Xavier Serret, Jordi Cunillera, Aleix Calafell, Albert Pascual, Maxim Adaykin, Pol Costa, Enric Canela, Xavier Pueyo, Martí Llanes, Al-bert Cunillera, Erik Schmitz, Blai Nomen, Aaron Ballarín, Roger Gassó.

Cadet femení: Dipti Gimeno, Alba Ale-jandro, Ariadna Salla, Mariona Benet,

47

Lo G

rip

au

Esports

Melania Bori, Ariadna Civico, Raquel Contreras, Judit Roig, Sara Sibisan, Mireia Vendrell, Agnés Oromí, Ariadna Civico i Ariadna Salla.

Juvenil masculí: Agustí Galitó, Andreu Culleré, Eduard Marco,

Juvenil femení: Mónica Santiveri, Anna Castanyer, Esmaragda Cunillera, Mónica Font, Selene Sellés, Ariadna Gomà, Gisela Nadal.

Secció de BàsquetAquest any no s’ha pogut repetir els èxits de la temporada passada, en què vàrem ser campions de Lleida i Catalunya, degut a proble-mes extraesportius i en les dates que no han pogut ser-hi tots, però hem ofert un bon nivell de joc.

Els equips participants en les fases finals territorials són els següents:

Juvenil masculí: Ferran Cabrol, Isaac Torres, Roger Torres, Eduard Guasch, Jor-di Oliva, Andreu Culleré i Agustí Galitó.

Cadet masculí: Blai Nomen, Acharaf Azouzi, Roger Gassó, Sergi Minguell, Albert Pasqual, Pau Cots, Adrià Gassó, Gerard Torres, J.Pol Aragoncillo, Xavier Pijuan i Leonard Bergada.

Infantil femení: Judit Minguell, Maria Boleda, Júlia Cots, Ester Culleré, Anna Trilla i Denís López.

Secció FutbolEn aquesta temporada, tot i tenir molt bons equips, tampoc hem es-tat de sort i vàrem caure eliminats a les Semifinals Territorials.

Infantil masculí: Edgar Viles, Ian Mas-sana, Roger Galitó, Jordi Llobera,Oriol Garcia, Eduard Guim i Marc Grau

Infantil femení: Anna Trilla, Núria Salla, Nerea Montmany, Ester Culleré, Maria Boleda, Judit Minguell, Marina Armengol i Denis Lopez

Cadet masculí: Enric Canela, Oriol Amorós, Roger Saladrigues, Gerard Tor-res, Adrià Gassó, Fran Andorrà, Leonard Bergadà, Cristian Fabregat, Roger Gassó, Erik Ruiz i Jordi Cos.

Juvenil femení: Raquel Alba, Sara Berengué, Anna Castañé, Esmaragda Cunillera, Mónica Font, Mónica Santiveri, Eva Chaparro, Selene Sellés i Tatiana Gómez.

Juvenil masculí: Franco Meneses, Roger Petit, Aaron Ballarín, Eric Bus-tamante, Joan Vendrell, Albert Salla i Adrià Mata.

Altres activitats esportives S’ha participat en altres Trobades escolars organitzades pel nostre Consell Esportiu, amb més o menys èxit, les que han tingut més participació han estat el futbol 7 i handbol (amb més de 30 alum-nes en cadascuna) i les activitats físiques recreatives.

També com l’any passat s’ha participat a les Jornades del Pla d’Esport a l’Escola de la provín-cia de Lleida a Mollerussa amb alguns alumnes de 2 ESO, en què es promouen i practiquen dife-rents activitats fisicoesportives i recreatives.

A més a més, s’han realitzat acti-vitats en col·laboració amb el De-partament d’ Educació Física com l’esquiada a la Molina, la natació a la piscina coberta de Mollerus-sa, el ball de danses populars i la iniciació al golf a Bellpuig.

Finalitzant la temporada amb una sortida a la platja, per a tots aquells que més han participat durant l’any, a Pineda de Mar a fer activitats aquàtiques com vela, windsurf, canoa, etc.

Jocs esportius del CentreCom cada any la participació als nostres Jocs Esportius ha estat tot un èxit tant en la participació com en la competitivitat. En aquest curs, s’ha incorporat una altra activitat esportiva de bàsquet, així s’ha ofert la possibilitat de fer un torneig de 3 x 3.

Els guanyadors en les diferents competicions han estat els se-güents esportistes:

FUTBOL A 5

4 ESO B: Franco Meneses, Roger Petit, Aaron Ballarín, Jordi Rius, Adrià Mata, Joel Motlló, Joel Grau i Jordi Torres.

Guanyadors de futbol 5

48

Lo G

rip

au

Esports

1 BTX: Marc Saladrigues, Jonathan Roma, Eric Bustamante, Tomàs Sala, Joan Vendrell, Eduard Marco, Andreu Culleré, Anouar i Yumeji.

4 ESO D: Albert Salla, Eric Artacho, Roger Gassó, Ricatrd Ximenez, Blai Nomen, Carles Ibañez, Pau Cots, Toni Buñales i Ariadna Balsells.

Els màxims anotadors han estat en Franco Meneses amb 31 gols, Enric Canela amb 24 gols i Gerard Torres amb 22 gols.

El porter menys golejat han estat el Jonatan Roma amb 22 gols l’Aa-ron Ballarín i amb 29 gols.

Bàsquet

Adrià Gassó, Leonard Bergadà i Gerard Torres.

Blai Nomen, Albert Salla i Roger Gassó.

Guanyadors de bàsquet

Voleibol

Masculí

3 ESO C: Adrià Gassó, Gerard Torres, Enric Canela, Xavier Pijuan, Roger Sala-drigues i Oriol Amorós.

1 BTX: Eric Bustamante, Marc Saladri-gues, Jonatan Roma, Joan Vendrell, Agustí Galitó, Andreu Culleré, Tomàs Sala i Anouar.

Femení

2 BTX: Mireia Cerdà, Aurembiaix Coll, Roser Coll, Blanca Moreno, Adelaida Pérez i Melania Cobacho.

Guanyadores de voleibol

Guanyadors de voleibol

Jonatan Roma, Eric Bustamante, Aaron Ballarín, Natàlia Guim i Noemí Aragoncillo.

“La Superclasse’09“Com ja comença a ser tradició cada any tots els grups de l’ESO, separats per cicles, s’enfronten entre ells, per tal de ser el grup classe en millor forma física. Així doncs, aquests curs 2008-09, la classificació ha estat la següent:

Primer Cicle

2 ESO C (165 punts)1. 1 ESO C (146 punts)2. 2 ESO D (139 punts)3. 1 ESO D (115 punts)4.

4 ESO E: Natàlia Guim, Dennis Ruiz, Núria Robert, Anaïs Tarragona, Ariadna Sellés i Marina Pérez.

Els alumnes àrbitres i de taula han estat en Marc Saladrigues,

49

Lo G

rip

au

Esports

Guanyadors de primer cicle Guanyadors de segon cicle

1 CICLE D’ESO 2 CICLE D’ESO

NOIS NOIES NOIS NOIES

VELOCITAT Genís Morera Ester Culleré Marc Fontova Ariadna Salla

AGILITAT Ian Massana Denís lopez Roger Petit Estefania Navarro

FLEXIBILITAT De la Rosa Gomez 1c Roger Martí Ariadna Tudela

RESISTÈNCIA Marc Grau Judit Minguell Ivan Aluja Dipti Gimeno

POTÈNCIA Juan Ignacio Imane Zouita Roger Martí Laia Boleda

FORÇA Amorós Núria Salla Arnau Serret Eva Chaparro

EQUILIBRI Eduard Guim Marta 1d Pau Olivares Judit Bornao

HABILITAT Xavier Gassó Anna Trilla Blai Nomen Anaïs Tarragona

PRECISIÓ Edgar Viles Culleré 1c Oriol Amorós Noemí Fabregat

COORDINACIÓ Joel Inglés Carné 1d David Vergé Claudia Nadal

Jaume Capdevila Secanell

2 ESO B (109 punts)5. 1 ESO B (97 punts)6.

Segon Cicle

4 ESO D (134 punts)1. 4 ESO F (127 punts)2.

4 ESO C (126 punts)3. 3 ESO D (124 punts)4. 3 ESO C (123 punts)5. 4 ESO B (82 punts)6.

Els millors en cada prova han estat els següents alumnes:

50

Lo G

rip

au

Durant el mes de novembre, l’IES lo Pla d’Urgell, ha disposat del recurs pedagògic ‘La Maleta del Temps’. Tot i el seu nom, no es tracta d’una maleta pròpia-ment dita, sinó d’una estació meteorològica que el CRP de l’Urgell posa a disposició dels diversos centres educatius de la comarca. Aquesta estació viatja per diferents centres durant tot l’any.

En aquesta estació meteorològica les dades no s’obte-nen de forma manual. Com es pot veure en la imatge adjunta, les dades s’agafen a partir d’uns dispositius electrònics que transmeten les dades d’interès i les envien a un ordinador perquè, posteriorment, qual-sevol persona les pugui consultar per Internet. Hi ha sensors de temperatura, de pressió, d’humitat, un pluviòmetre, un penell i un anemòmetre. Les dades es van agafant de forma automàtica cada dos minuts i amb això es pot tenir una idea de com van canviat les diverses variables meteorològiques al llarg de vint-i-quatre hores.

La Maleta del Temps

Tot i el que es podria pensar, i seguint el que diuen els experts, les dades d’aquesta estació no es poden utilit-zar en els telenotícies de la televisió ni en la www.me-teo.cat . Perquè això fos possible s’haurien de complir unes normes que la nostra estació no té. Per exemple, per ser una estació meteorològica de referència s’ha d’assegurar que s’instal·larà en un lloc fix. Si fos així, ja no parlaríem de la ‘Maleta del Temps’.

En aquesta imatge hi trobem els alumnes de 1r ESO B junt a l’estació meteorològica itinerant. Per tal d’evi-tar possibles interferències en el funcionament dels diversos sensors, l’estació es va instal·lar en el terrat que hi ha en el segon pis, damunt els despatxos de Direcció. Les dades s’enviaven, via ràdio, als ordina-dors del laboratori de Física i Química.

Per acabar, volem donar les gràcies als que, amb la seva col·laboració, han fet possible que la instal·lació d’aquesta estació s’hagi portat a terme.

Sergi Palou LamarcaProfessor de Ciències Naturals

Aquesta estació meteorològica es pot utilitzar com a recurs didàctic en diverses matèries, sobretot en ciències naturals o en matemàtiques, analitzant les dades i les funcions que van sortint. Nosaltres l’hem utilitzat a 1r ESO B per estudiar atmosfera. Per con-sultar les dades del lloc on es troba, hom pot anar a la direcció següent d’Internet: http://www.xtec.cat/crp-urgell/meteor/

A més de les dades instantànies (2 minuts), en aques-ta web també es pot consultar les mitjanes de les diverses variables meteorològiques, així com activitats per aprofundir

Empremtes escolars

51

Lo G

rip

au

Empremtes escolars

Aquest any s’ha celebrat la 25a edició dels Premis Valeri Serra de Cultura Popular. Puntuals a la cita de cada any, el dia dels Dolors se’n va celebrar l’acte de lliurament, presidit enguany per l’Honorable Conseller de Cultu-ra, Sr. Joan Manel Tresserras. És notori destacar que aquest premi nasqué de l’impuls del nostre IES. Com quedà escrit en el llibre del XXX Aniversari: “Justament al final d’aquell curs (1982-1983), naixia un dels esdeveniments culturals més destacats de les nostres terres occidentals i que, amb els anys, ha anat estenent el seu prestigi al llarg de totes les contrades dels Països Catalans. Es tractava de la primera convocatòria del premi Valeri Serra i Boldú, destinat a es-tudis que tractessin sobre aspectes geogràfics, històrics o culturals de les terres de l’Urgell, entenent aquest topònim en el sentit ampli que el mateix Valeri Serra li havia infós al seu Calendari Folklòric de l’Urgell”. Després de quarta con-vocatòria, es va obrir un període de reflexió sobre la continuïtat del

25 anys de Premi Valeri Serra de cultura popular

premi, que es va resoldre satis-factòriament per l’acord entre el centre i l’ajuntament de Bellpuig (amb l’aleshores alcalde Sr. Josep Pont, i el regidor de Cultura, Sr. Jofre Nomen), i el pare Massot de l’Abadia de Montserrat. A partir, doncs, de la cinquena convoca-tòria, el premi va ésser assumit pel consistori bellputxenc, en la seva categoria sènior, i l’institut va restar com a organitzador dels premis infantil i juvenil. És per aquest any d’aturada que els 25

anys arriben amb un any de re-tard, del 1983 al 2009. Els treballs dels alumnes del Premi Infantil i Juvenil han estat publicat per l’Abadia de Montserrat i el suport de l’Ajuntament de Bellpuig, sota el títol de Recull. L’última edició correspon al Recull/6 (2005-06). La col·lecció constitueix, sen dubte, un bon fons de la cultura popular catalana, i en particular del Pla d’Urgell, vista des de la mirada dels adolescents.

Del bracet de l’impuls al premi, va coincidir en el temps (primavera de 1983) la decisió presa pel Claus-tre del centre, sota la direcció de Maria Llum Miralles, de proposar al Departament d’Ensenyament un nom oficial a l’institut. En un article a El Pregoner de l’Urgell (núm.83 de 19 de març de 1983), el secretari del centre, Sr. Ramon Miró, escrivia les raons que havien portat a triar el nom que portem, i que són:

“1.- LO PLA D’URGELL fou el pri-mer periòdic (o almenys el primer periòdic d’una certa importància) de la vila de Bellpuig.

“2.- Fou dirigit per l’eminent fol-klorista Valeri Serra i Boldú, el qual donà al periòdic un bon nivell cul-tural i aconseguí col·laboracions d’importants escriptors i folkloris-tes de començament de segle.

52

Lo G

rip

au

Empremtes escolars

VSB qüestionari(preparat pels alumnes de 2B)

1. VSB va nàixer... a. al segle XIX b. al 1938 c. al 1984

“3.- Tractà també els problemes i successos més importants de l’entorn de la vida agrària.

“4.- Tenia un abast de difusió molt ampli, depassant en molt l’àmbit comarcal.

“5.- El nom resulta també ade-quat per la situació geogràfica de l’institut.

“Per fidelitat al títol originari i perquè la referència a la revista fou el motiu principal de l’elecció d’aquest nom (..), hem volgut

2. On va nàixer VSB... a. a BCN b. a Bellpuig c. a Castellserà

3. On va estudiar VSB... a. Als Escolapis de Balaguer b. A l’IES Lo Pla d’Urgell de Bellpuig c. A La Salle de Mollerussa

4. De quin gran escriptor va ésser-ne col·laborador... a. de Joan Maragall b. de Jacint Verdaguer c. de Jordi Pàmies

5. La casa on es va instal·lar després de casar-se és a... a. Bellpuig b. Ivars c. Preixana

6. VSB va fundar un setmanari, que s’anomenà... a. El Pregoner b. Lo Gripau c. Lo Pla d’Urgell

7. VSB va escriure... a. Tirant lo Blanc b. Calendari Folklòric de l’Urgell c. Mecanoscrit del Segon Origen

8. A quin famós diari va treballar VSB... a. La Vanguardia b. La Veu de Catalunya c. La Humanitat

9. Quin any va morir VSB... a. 1911 b. 1938 c. 1899

10. El Premi VSB de Cultura Popular va iniciar-se a l’IES Lo Pla d’Urgell de Bellpuig l’any... a. 1970 b. 1984 c. 2000

Respostes:

1a, 2c, 3a, 4b, 5a, 6c, 7b, 8a, 9b, 10b

respectar l’article ‘lo’ propi del nostre parlar nord-occidental, que es prou viu encara avui”.

Així doncs, una doble celebració per al nostre IES nascuda del gran impuls cultural del Bellpuig d’ara fa 25-26 anys.

53

Lo G

rip

au

LiteràrIES

Premis Sant JordiCONCURS JUVENIL DE CONTESIES Lo Pla d’Urgell i Ajuntament de Bellpuig

Un nou producte d’inversióper a en Bill(Versió actualitzada del Vestit nou de l’Emperador)

Laia Boqué Granollers - 1C ESOFinalista del Premi de Sant Jordi, categoria C

Ens trobem a Silicon Valley, bressol de la tecnologia d’on surten les grans

idees que mouen el món, a principis del segle XXI. D’entre tots els estels del firmament tecnològic ni ha un, que sobresurt més que tots, el seu nom és Bill, Bill Henry Gates III, conegut popu-larment com a Bill Gates; fundador i pre-sident del gegant informàtic Microsoft. Bé, Bill que s’havia anat fent gran, ho havia aconseguit tot en aquesta vida, i decideix passar a segon terme delegant la direcció de l’empresa als seus homes de confiança.

Un dia, rep una visita d’uns agents d’inversió; aquests li proposen invertir els seus estalvis en un producte financer adreçat exclusivament a persones amb un grau d’intel·ligència superior a la resta; en Bill que no entén ni mica la proposta d’inversió que li fan, i per no quedar com un ignorant, els hi segueix el corrent // - Aquesta gent té els estalvis dels homes més rics i famosos del món, i jo no vull quedar com un patates, per tant signaré el contracte que em pressenten // - Benvingut al club dels grans inversors - li diuen a en Bill amb un posat de satisfacció mentre es guar-den la ploma d’or a la butxaca del seu elegant vestit.

El que en Bill no sap, encara que s’ho pensa, és que està en mans dels estafa-

dors més agosarats dels últims temps; quan baixen per l’ascensor les 120 plantes de l’edifici emblemàtic no poden parar de riure i arriben a la planta baixa amb llàgrimes als ulls i vermells com perdigots.

Al cap d’un mes de la primera trobada van tornar a visitar en Bill per dir-li que gràcies a la inversió encara era més ric i li van proposar una nova inversió encara més sofisticada i complexa que l’anterior - Sort que hi ha persones tan intel·ligents com vostè Bill, perquè sinó no sabríem a qui oferir els nostres pro-ductes d’inversió.

En Bill que se sentia afalagat per aquells “gurus” de les finances no volia quedar en evidència i va signar un contracte molt més elevat que l’anterior. Immedia-tament va agafar el seu telèfon d’última generació i va trucar al seu advocat de confiança: // - James, he tancat una in-versió fantàstica, és un producte exclusiu per a ments privilegiades, vull que hi fa-cis un cop d’ull i me’n donis l’opinió, els hi he demanat si et podien deixar entrar en aquest club, i m’han dit que d’acord però que no fem córrer la veu, repeteixo, solament per a gent intel·ligent.

Quan en James va rebre les explicacions dels “assessors” se li va quedar la cara de pasta de moniato: - Ja li hem dit, només és per a persones molt intel·ligents.

En James es va quedar momificat durant uns instants. // – No entenc com en Bill s’ha deixat entabanar d’aquesta manera pensava però és clar, si dic que aquest producte és una enganyifa, en Bill pen-sarà que no hi he arribat i per tant, em despatxa per curt, així que no em toca més remei que seguir el corrent -.

Els assessors es partien la caixa de riure, mentre anaven engreixant el seu compte

bancari amb les aportacions d’aquells babaus, però quan comences una cosa així, ja no saps aturar-te i cada cop ho emboliques més.

El bo d’en Bill que, amb el seu esperit dels anys 70, volia compartir amb tot-hom les oportunitats, no parava de fer publicitat de la seva inversió: // - Potser no ho enteneu, però aquest producte tan sofisticat té una rendibilitat impres-sionant – deia en les festes i diferents actes socials en que participava, envol-tat de gent de l’alta classe social // I és clar, el tema va anar creixent i creixent sense parar. Els estafadors van haver de comprar tot un edifici per fixar-hi la seva oficina i van contractar un exèrcit de secretaries elegants i atractives. En un tres i nores s’havien convertit en els financers més famosos de la 7a avinguda de Nova York i es movien entre la flor i nata dels banquers i gent de poder de l’alta societat mundial, magnats del petroli, del món de la comunicació, propietaris d’equips de futbol, etc, etc. Ningú va gosar dir que no entenia “ni patata” sobre aquella inversió, ningú volia posar-se en evidència.

En Bill, el dia que va reunir tots els seus directius per anunciar-los que deixava la presidència executiva de Microsoft, va dir-los: // - No us preocupeu pel vostre futur, avui us vull explicar una inversió que us garantirà el vostre nivell de vida. // I així va ser com el bo d’en Bill comença a explicar sobre una pantalla gegant el producte d’inversió “exclusiu, només per a gent intel·ligent”

Els assistents, que ja havien sentit a parlar del tema, assentien amb el cap a les explicacions que anaven rebent // – No podem passar per curts, sinó ens despatxaran pensaven mentre es miraven.

54

Lo G

rip

au

LiteràrIES

La Camila, dominicana de fosca pell i galtes rodones, que denotaven la ge-nerositat de la seva figura, havia trobat feina de neteja en les instal·lacions de Microsoft, després d’haver passat les mil i una penúries amb la seva família que havia fugit de la misèria del seu país. Aquell dia li havia tocat guàrdia de neteja en la reunió i allí, palplantada, amb la “mopa” a les mans, es va posar a escoltar el discurs del gran Bill Gates.

No podia creure el que estava sentint, i primer se li escapava un somriure per sota el nas, però a mesura que avan-çaven les explicacions, no va poder més i va esclatar a riure i va exclamar: // - Aquest producte per a intel·ligents és una estafa, nosaltres ho fèiem amb estampes de sants per aconseguir men-jar, enganyant la gent!!! Jajajajaja – per a intel·ligents, jajajajaja i aquell riure desenfrenat es va anar contagiant a tot l’auditori, que s’esclafava de riure, i en Bill va haver de marxar a corre-cuita, amb un sentiment d’estupidesa que mai havia sentit.

L’endemà, quan van arribar a les oficines dels “assessors” juntament amb el seu advocat, van trobar que l’edifici estava Buit, només uns operaris estaven entrant documents i els hi van dir que sí, que ells treballaven pels nous propietaris d’aquell edifici, que acabaven de comprar-lo.

Dels assessors ningú en va saber res més, algú diu que es troben en una illa paradisíaca, fruint dels diners que d’aquesta manera tan senzilla havien aconseguit.

* * *

De nou el gegant del PiMarc Galitó - 3D ESOFinalista Premi Contes Sant Jordi, Categoria D

Temps era temps, quan la gent anava en carro pels camins,hi havia un

pagès alt i gros com un talòs. Era en Fort Farell, conegut com el Gegant del Pi. Vivia feliç en una masia de Caldes

de Montbui. Era un home treballador, robust i molt fort; sincer i bondadós. Estimava tothom i estimava la terra que treballava.

Un dia mentre llaurava les seves terres se li va acostar un home que anava a Barcelona i aquest li va dir:

-Tu sembles molt fort, em podries fer un favor?

-Quin?

-El Gegant moro s’ha apoderat de la ciutat de Barcelona, vols venir amb mi per lluitar contra el gegant moro i derrotar-lo?

Al Gegant del Pi tot això de la lluita li venia de nou, per tant, s’ho va pensar durant una bona estona. Mentre l’home desconegut li anava explicant històries terrorífiques del gegant moro. Tantes n’hi va contar que finalment el va convèncer per marxar amb ell cap a Barcelona.

Tot seguit es va acomiadar de la seva fa-mília i sense tenir-les totes va començar el viatge cap a la ciutat.

Camina que caminaràs per muntanyes i dreceres fins que es va fer fosc.

-Haurem de passar la nit aquí, Gegant, -va dir l’home.

-Estic cansat i tinc gana! –va exclamar el Gegant

-Doncs se’ns ha acabat el menjar i el beure també,- va respondre l’home.

-Déu meu, jo necessito menjar! –plori-quejava en Fort Farell, si no em trobo bé.

Passaven les hores i perduts enmig del bosc amb fred i gana el mal humor anava creixent. Finalment es van poder adormir.

L’endemà al matí la llum del sol els va despertar i amb l’estómac buit van reemprendre el camí. Xino, xano, xino, xano… cada vegada més desvalguts.

-Per aquí ja hi hem passat!, i per aquí també!, -va cridar espantat el Gegant.

-No sé per on continuar, estem perduts! – va dir l’home.

-Com ho farem, no tenim ni una gota d’aigua! –va continuar en Fort Farell.

-Mira Gegant, mira per tot arreu !, tu que ets alt a veure si descobreixes alguna cosa –cridava l’home.

Van passar moltes hores, qui sap quan-tes!, fins que el Gegant va exclamar:

-Veig uns homes que s’apropen, aixeca´t, aixeca’t !!.

-Qui són ? –va preguntar l’home.

-No ho sé –va respondre el Gegant. Van a cavall i semblen estrangers –va continuar en Fort Farell.

-Valgue’m Déu que seran moros! Ara sí que estem perduts! –va dir l’home amb cara d’espantat.

Els viatgers s’anaven acostant fins que es van aturar al seu costat:

-Auxili, ajudeu-nos -va cridar en Fort Farell.

-Estem perduts, no tenim ni una gota d’aigua –va seguir l’home amb una mica de por veient que eren aquells que ell temia tant.

-Beveu i pugeu als cavalls!. Us portarem a la ciutat –va contestar el que semblava que manava.

Van cavalcar hores. Finalment van arribar a Barcelona i els van acompanyar fins al palau del Gegant de la ciutat. Allí els van rebre molt bé i els van tractar com a invi-tats d’honor. El Gegant del Pi i el Gegant de la Ciutat es van fer força amics.

En Fort Farell va conèixer la germana del Gegant de la Ciutat i va quedar me-ravellat d’aquells ulls negres i aquella cabellera fosca com la nit.

El Gegant del Pi i el seu company van entendre que els seus enemics no eren ni tant diferents ni tant terribles com els havien dit.

En Fort Farell se’n va tornar cap a la masia de Caldes feliç d’haver conegut aquella gent i sobretot d’haver conegut la geganta Samira a la qual visitaria tot sovint i qui sap si algun dia la convence-ria per anar-se’n a viure amb ell.

55

Lo G

rip

au

LiteràrIES

El mercatQuan entres al mercat,ja sents molt de sorolli és que la gent que ven,crida com si se li acabés el món.

També sents un bafamb diverses olors,unes bones i altres no tant,però totes t’ acaben arribant.

Vénen persones de les rodalies,i és que com que no tenen manies,tant els fa vendre al carrer,i als gats això ja els és de bon parer.

“Samarretes i calcetes,totes molt baratetes!”Criden les que vénen roba,tot fent molta xerinola.

Quan s’ acaba el mercattot torna a la normalitat,i ja seria bona vidaanar-hi cada dia.

Júlia Ortís Sunyer 1r C

Poesia guanyadora del Primer Con-curs de Poesia Ràpida

Concurs de Poesia Ràpida

El mercatLa gent tota alegre i contentaEsperracada dimarts ben atenta,que el mercat es torni a muntar a la placeta.

Al mercat pots anar a comprar,Tot el que vulguis per tal de gastar,Ara, que també s’ha de aprofitar.

La fruita ben madura vull trobar-me,Per tal que la comprem,Ei! Hi hem d’anar ben de pressa, que si no, no en trobem.

Acaba quan tots els venedors desparen la paradeta,Però ben contents perquè tenen la car-tera ben pleneta, Després passa l’ajuntament i ho deixa tot ben netet.

I la gent torna a esperar,Que tot el mercat es torni a muntar,I ben contenta estarà quan vegi que dimarts serà demà,

Maria JovéPoesia finalista del Primer Concurs de Poesia Ràpida

El mercatAl mercat molta roba hi ha.Si taronges a mi em falten,vaig allà , que no són cares.

Molta gent hi va a comprar.Tot està cap per avall.Hi ha un xivarri que fa por ,i unes olives bones de debò.

Allò sembla les rebaixes,si no ho agafes t’ho prendran.Tota la vida ha tingut èxitperò a mi no m’agrada pas.

Sempre que fruita em falta,allà haig d’anar a comprar.Abans de sortir de casa,dos taps a les orelles,m’haig de posar.

Les sabates són boniques,més d’una padrina n’he vist comprar.Els conills amb les orelles llarguesa mi m’agrada acaronar.

Blanca GarrósPoesia finalista del Primer Concurs de Poesia Ràpida

56

Lo G

rip

au

LiteràrIES

Ja sona la sirena, és la història de cada dia, un m’estira de la motxilla, l’altre em trepitja la bamba, en pujar per l’escala em fan la traveta, per fi arribo a les taquilles. Mentre trec el llibre de matemàtiques, veig la Rosa que s’apropa, avui ho aconseguiré, li dic bon dia i m’evita, em gira la cara. No puc més!!

Ara que hi penso no m’he presen-tat, sóc en Pau, faig primer d’ ESO, sóc bon estudiant, esportista, divertit, m’agrada anar amb bici-cleta i connectar-me a l’ordinador, resumint, sóc un xaval de 13 anys i no tinc amics, bé, dit això, me’n vaig a classe que ja faig tard.

Quan arriba l’hora del pati, me’n vaig tot sol a menjar el meu entrepà, observo i tothom està enganxat al mòbil, o parlant en rotllana.

Perquè estigui gras, tingui acne, porti ulleres, no sigui alt i no tingui mòbil no cal que em tractin així.

Les hores van passant i per fi tre-pitjo el carrer, marxo cap a casa amb la mateixa rutina de sempre, però en passar per davant del contenidor de plàstic, veig un mòbil a terra, l’agafo i penso: “per impressionar ja em serveix”.

Encara no he agafat les claus de la butxaca que sento pip pip pip pip... és el mòbil, miro la pantalla i veig el següent missatge:

«Felicitats! És l’afortunat que ha guanyat 3 cupons

de desitjos perquè la seva vida sigui millor. Truqui

al mòbil següent quan li faci falta, sempre estarem

a la seva disposició: 638 42 53 00».

És l’oportunitat de la meva vida, hi truco sense pensar-m’ho dues vegades.

Si truca perquè li endevinin el fu-tur premi 1, si truca per tenir allò

El telèfon màgic

què desitja premi 2, si truca pels tres cupons de desitjos premi 3.

Apitxo 3 ...

Si truca perquè és el primer desig premi 1, si és el segon premi 2, si és l’últim pensi-s’ho bé abans de demanar i premi 3...

Premo 1. - dic tot convençut.

Benvingut al primer desig, què vol?

Demano que sigui un tio guai, conegut per la gent, en resum, que sigui popular.

Això està fet!

Caram, que senzill! Ja estic nerviós per anar a l’Insti.

Tot decidit, entro a l’escola he aconseguit arribar sense cap en-trebanc, quan sóc a la taquilla s’atansa la Rosa i em fa un petó, me la quedo mirant i em dóna la mà i marxem junts a classe. Això funciona. A l’hora del pati tothom va a darrera meu, Pau, vols en-trepà? Pau, véns al nostre equip? Pau, vols seure aquí amb nosal-tres? Pau, aquesta tarda quedem? Pau, Pau, Pau.... Què feliç sóc!

I així dia darrere dia. Quin fàstic, això no és ser guai, això és ser superficial. Quan arribaré avui a casa telefonaré per demanar el meu segon desig.

Si truca perquè li endevinin el fu-tur premi 1, si truca per tenir allò que desitja premi 2, si truca pels tres cupons de desitjos premi 3.

Premo 3 ...

Si truca perquè és el primer desig premi 1, si és el segon premi 2, si és l’últim pensi-s’ho bé abans de demanar i premi 3...

Premo 2. - dic tot convençut.

Benvingut al segon desig, què vol?

Demano que torni a ser com abans, vull ser JO.

Això està fet!

A les 9h del matí ja no recordava el desig que havia demanat a la nit i me’n vaig cap a la Rosa i li faig un petó i l’agafo de la mà, em va plantar una plantofada que tothom va venir i van començar a insultar-me i a dir-me: “quatre ulls!”, “sense mòbil!”, “bola de bi-llar!”, “enano que no et veiem!”... i coses així. Aquell dia al pati ja tornava a estar sol.

La veritat, no sé què és pitjor, però ja estic cansat. He de fer alguna cosa ja està decidit, tornaré a telefonar.

Agafo el mòbil tot empipat i truco a aquell telèfon i demano:

Si truca perquè li endevinin el fu-tur premi 1, si truca per tenir allò que desitja premi 2, si truca pels tres cupons de desitjos premi 3.

Premo 3 ...

Si truca perquè és el primer desig premi 1, si és el segon premi 2, si és l’últim pensi-s’ho bé abans de demanar i premi 3...

Premo 3. - dic tot convençut.

Benvingut al tercer desig, pensi que és l’últim, què vol?

Demano que tothom em respecti tal com sóc, valorin les meves qualitats i que no siguin tan su-perficials.

Això està fet!

A partir d’aquell dia la meva vida va canviar, no va ser fàcil, però poc a poc vaig començar a tenir amics i companys a l’escola que m’acceptaven tal com era.

Maria Ponsbasat en el llibre d’ Aladí

57

Lo G

rip

au

Notícies de L’AMPA

AMPA

Venda de llibres curs 2009-10La venda de llibres per al nou curs per als socis de l’AMPA es farà al nou centre (entrada per la part pos-terior, C/. Jacint Verdaguer) durant els dies i horaris següents:

nostres grups de 2ESO, permetrà que el tutor pugui fer un seguiment molt més acurat de les informacions i incidències relacionades amb cadascun dels alumnes del seu grup, de manera que s’agilitaran els tràmits i el traspàs d’informació entre els diversos professors i el tutor, i entre el tutor i la direcció del centre.

A més, i com a grans novetats destacades, cal citar que aquest programa permetrà el contacte directe entre el tutor i els pares i mares a través de correu electrònic, i en facilitarà una relació més directa, ja que els pares podran escriure-li en qualsevol moment i el tutor, en rebre el correu a la seua bústia, podrà respondre’ls immediatament. Així mateix, destaquem la possibilitat que els pares i mares tindran de consul-tar via on-line i en temps real les faltes d’assistència i altres incidències relacionades amb els fills i filles, ja que el professorat les introduirà directament a l’aplicatiu. Així doncs, des de casa o des de la feina, i a qualsevol hora del dia, cada família podrà con-sultar les dades corresponents als seus fills i enviar comentaris o peticions als tutors.

Cada família disposarà d’una contrasenya, que el centre us facilitarà en començar el curs tan bon punt el programa estigui en marxa, per efectuar aquesta consulta, contactar amb el tutor, consultar l’agenda d’activitats, etc. També serà una eina molt útil per al professorat i la direcció del centre, ja que s’hi podran consultar nombroses dades d’una manera molt més ràpida i sempre per internet, ja sigui des del propi centre o des de casa.

Esperem que aquesta inversió, que ha comportat un salt qualitatiu en la gestió informàtica del centre amb la incorporació d’un servidor propi (que en un futur pròxim esperem que també aculli el servei de la pàgina web del centre), doni uns bons fruits i que ajudi a mantenir aquesta proximitat entre el centre i les famílies, que tan admirada és pels qui ens visiten. Al seu moment, un cop començat el curs i instal·lats al nou edifici, les famílies rebreu una comunicació de com fer servir aquest aplicatiu i, si cal, conjunta-ment amb l’AMPA es faran les sessions d’informació oportunes perquè entre tots (com sempre ha de ser) en puguem traure el màxim profit.

1r i 2n d’ESO: DILLUNS 31 D’AGOST

3r i 4t d’ESO: DIMARTS 1 DE SETEMBRE

1r i 2n Batxillerat i CF: DIMECRES 2 DE SETEMBRE

HORARIS: de 10 a 14h.

La quota de l’AMPA per al proper curs serà de 30€.

Us recordem que durant tot el curs el menjador roman obert dimecres i divendres per tal que, si us convé, en pugueu fer ús, amb avís previ a la cuina el matí del mateix dia. El preu previst del menú serà de 6€.

Us recordem, també, que s’ha de renovar part de la Junta de l’AMPA. Per tant, si voleu formar-ne part, truqueu al telèfon de l’AMPA (p73 320640) o al telèfon del president (973 580518). Principalment, cal cobrir vacants de Bellpuig, Preixana, Castellnou i Barbens.

Així mateix, si sortís un grup de 6 o més pares/mares interessats en la socialització dels llibres de text, es faria una comissió d’aquests pares dins l’AMPA i s’estudiaria la possiblitat de fer-ho a partir del curs 2010-11.

Curs 2009-10: nou aplicatiu infor-màtic de gestió de tutoriaPer tal d’aprofundir encara més en una de les nostres senyes d’identitat com a centre rural, és a dir, de màxima proximitat i contacte entre família i institut, el proper curs 2009-10, el nostre institut posarà en marxa un nou programa informàtic de gestió de tuto-ria i de control de les faltes d’assistència de l’alumnat. Aquest aplicatiu, el qual ja ha funcionat internament en fase de prova aquest darrer trimestre en un dels

58

Lo G

rip

au

TeatrIES

Del 12 al 15 de novembre de 2008, s’ha portat a terme la primera trobada-intercanvi, dins del Pro-jecte Multilateral Comènius MAR DE BABEL, entre els instituts de se-cundària de l’IES LO PLA D’URGELL de Bellpuig, el Licée F. ARAGÓ de Perpinyà i el Liceo G. MANNO de l’Alguer.

La nostra expedició va partir el dimecres 12 des de l’aeroport de Girona. La formaven dotze alum-nes de teatre de 2n i 1r de Batxille-rat i de 4t d’ESO (Blanca Moreno, Roser Coll, Adelaida Pérez, Sara Berengué, Eric Bustamante, Tomàs Sala, Xavier Pueyo, Aurembiaix Coll, Carla Ibars, Eduard Marco, Maricel Pérez, Jordi Oliva), acom-

Mar de BabelDE BELLPUIG I PERPINYÀ CAP A L’ALGUER.

panyats per quatre professors de l’IES (Joan Cornudella, Montse Olivart, Quim Capdevila i Josep M. Mir). A l’Alguer vàrem retrobar-nos amb els companys i alumnes de Perpinyà, amb qui havíem compartit trobada teatral el mes de maig passat a la mateixa capital de la Catalunya Nord, i amb els companys i alumnes de l’Alguer, els quals havíem acollit a Bellpuig el mes de desembre de 2007.

El programa d’activitats dels tres dies ha estat atapeït de trobades, reunions i també de visites cultu-rals a la Barceloneta de la Sarde-nya, això és, a la bonica ciutat de l’Alguer, la qual testimonia encara avui la pervivència de la nostra llengua comuna des del s.XIV.

L’institut I.G.MANNO va acollir-nos, amb seu director Sr. Niccola Salvio i resta de professorat del projecte MAR DE BABEL (Mari-antonietta, Daniela i Mariolina). Aquest és un Comènius teatral destinat a la reflexió i el treball

del llegat teatral de la Mediter-rània.

59

Lo G

rip

au

TeatrIES

Els companys de la Catalunya Nord van participar també en la trobada, amb la professora Ro-salba Pagès i altres professors i alumnes del Licée de Perpinyà.

Tot i que la pluja no ens ha deixat durant els dies d’estada, la con-vivència entre l’alumnat de les tres ciutats ha estat molt cordial i plena d’afecte. Els alumnes s’han allotjat a casa dels corresponents companys d’intercanvi i han pogut conèixer d’a prop la manera de viure i les famílies de l’Alguer. Ha sigut realment important com-provar que, malgrat que entre els joves la llengua és poc parlada, a la ciutat la presència de la cultura catalana és visible i natural.

Les activitats teatrals s’han desen-volupat al Teatre Cívic de l’Alguer, amb una representació d’Orfeu i Eurídice, amb diàlegs en alguerès i cançons en italià, de part del grup teatral de l’institut I.G.Manno.

Han estat especialment interes-sants, pel coneixement directe de l’Alguer que ens han pogut transmetre, les trobades amb l’es-criptor alguerès Antoni Arca...

...i amb Carlo Secchi, president de l’Obra Cultural de l’Alguer i exalcalde de la ciutat, que ens va

oferir una magnífica xarrada sobre la realitat algueresa a la mateixa seu de l’entitat.

Un dinar de comiat, ofert per l’ins-titut que ens acollia, va marcar la

fi de les activitats i el retorn cap a casa.

A reveure i fins a la propera troba-da, amics de l’Alguer!

Fotos del Comènius de Teatre “Mar de Babel” al web: http://picasaweb.google.com/ies.lopladurgell.comenius.2008.10

60

Lo G

rip

au

TeatrIES

Un any més, i ja en van disset, la temporada teatral de l’IES Lo Pla d’Urgell de Bellpuig ha superat amb escreix les expectatives que s’havien marcat a l’inici del curs. Aquest curs ha estat el més actiu pel que fa a muntatges teatrals estrenats. Una bogeria, si ho mi-rem des de la direcció escènica. Sort que enguany s’han incor-porat a l’equip tècnic la Montse Olivart, professora de llengua i literatura de l’Institut i el Gerard Balcells, professor de l’EASD On-dara de Tàrrega, en tasques de coordinació del taller de teatre extraescolar.

Tot va començar amb un encàr-rec. La regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Bellpuig ens va demanar si podíem col·laborar en la marató de TV3. Òbviament no ens hi podíem negar. Calia fer uns esquetxos que fossin adients al tema de les malalties mentals degeneratives. Els alumnes de 4t d’ESO hi van dedicar unes quantes hores d’assajos del crèdit variable. Primer els vam representar al pa-velló poliesportiu de Bellpuig el diumenge 14 de desembre en el marc de les activitats de la Marató i després, amb el nom interí de TERÀPIA, els vam oferir als alum-nes al pavelló de l’Institut a punt de marxar cap a les vacances de Nadal.

Per la seva part, el grup de batxi-llerat treballava sense presses un esbós teatral que ens havien fet arribar des de l’Aula Municipal de Teatre de Lleida. Portava per títol LA REBEL·LIÓ DE LES DONES. Amb retocs i retocs al llarg del curs creixia aquest espectacle de

De nou, l’Escola de Teatre de l’Institut

regust clàssic, però amb aporta-cions modernes situades als anys del hippisme. El fet de muntar aquesta obra en horari extraes-colar dificultava molt el ritme d’assajos i, amb penes i treballs, se somiava poder estrenar l’obra a a finals del mes de juny. Davant de la urgència dels compromisos que ens arribaven (Caixaescena, premi

teatre Buero, trobades i jornades de teatre....), vam decidir descar-tar el muntatge de batxillerat i vam apostar per l’obra col·lectiva de TERÀPIA. Feta l’adaptació amb textos de Rusiñol, del Tricicle i de collita pròpia, el grup de 4t d’ESO assumia la responsabilitat de por-tar aquest muntatge a tot arreu. Mentrestant, l’altre grup de 4t

61

Lo G

rip

au

bides” de l’IES Alfons Costafreda de Tàrrega. L’intercanvi teatral va servir per a comprovar la feina feta durant el curs en aquestes centres urgellencs. Llàstima que no hi va haver prou públic en les representacions.

Atabalats per l’inici dels exàmens de suficiència i de selectivitat, l’actuació del divendres 12 de juny al Teatre Armengol ens serví per a carregar piles de cara a la cloenda de curs. Un total de 150 especta-dors van seguir amb molta atenció l’obra col·lectiva TERÀPIA. L’acció de l’obra transcorre en un Insti-tut de Salut Mental els residents del qual viuen en la monotonia i l’apatia depressiva. El Santi, intern avantatjat, amb un cert trastorn lí-mit de personalitat, té l’esperança de fer una vida millor i diferent. Un bon dia, una estudiant de psi-quiatria, la Lluïsa, entra al sanatori amb la intenció d’aprendre noves teràpies i de canviar els hàbits mal apresos entre els pacients. El Santi dóna suport als mètodes terapèutics de la Lluïsa, malgrat el rebuig de la majoria dels malalts. La televisió i les pastilles es con-verteixen en enemics dels canvis promoguts per la Lluïsa. Tots dos s’enamoren. Ella, tot i que no ha

TeatrIES

d’ESO iniciava els assajos de l’obra AIXÒ NO ÉS VIDA! de T de Teatre sota la direcció de la professora Montse Olivart.

La primera cita de TERÀPIA va ser Tarragona. Es portà el muntatge a la 24a Trobada de Teatre de Se-cundària de les terres de Ponent i de les comarques tarragonines. Tarragona ens aixoplugava com a espai mediterrani del projecte Comènius. Els grups es van allot-jar a la residència Lluís Vives del Complex Educatiu. El dia 28 d’abril el teatre de l’IES Antoni de Martí i Franquès acollia la inauguració de la trobada amb els parlaments de benvinguda de les autoritats locals i de Mercè Sardà, portaveu tarragonina del Seminari de Pro-fessorat de Teatre de Secundària. Al llarg dels tres dies tots els centres van posar en escena el seu treball amb obres com “Sempre hi ha una mica de soroll” (Ha-rold Pinter), “Ni flors ni violes!” (Cançoner popular), “Dígaselo con Valium” (José Luis Alonso), “El somni d’una nit d’estiu” (W. Shakespeare), TERÀPIA (El tricicle), “Orfeo ed Euridice” (Nicola Salvio), “Pervertiment i gestos per no res” (Josep Sanchís Sinisterra), “Políti-cament incorrecte” (Ray Cooney), “Ubú, rei” (Alfred Jarry), “Més, si us plau!” (Diversos autors), “Alè”

(Carole Fréchette i Laurent Gaudé), “Grease” i “Se suspèn la funció” (Fernando Lalana). A més a més, els prop de 250 alumnes- vinguts de Lleida, Tarragona, Valls, Cerve-ra, Reus, Torredembarra, Bellpuig, Mollerussa, L’Alguer, Perpinyà i Tàrrega - van poder descobrir –amb guies de la ciutat- el nucli històric de Tarragona i la seva es-sència romana. La companyia “Vol Ras” s’encarregà de la cloenda de la Trobada amb l’espectacle còmic “Canguelis”. Amb l’excusa del te-atre aprenien valors que serviran per a tota la vida.

Amb els retocs que cal fer després d’una preestrena, i sense descans després de la trobada, Tàrrega mantenia la flama de la 9a Jorna-da de Teatre Escolar de l’Urgell, emmmarcada dins del programa comarcal de suport a l’educació. El Servei Educatiu de l’Urgell i el Consell Comarcal organitzaven, un any més, una petita trobada entre centres de primària i de secundà-ria de la comarca. Es realitzava al teatre Ateneu durant els dies 5, 6 i 7 de maig. El programa de secun-dària comptà, a més de l’obra de 4t d’ESO de l’IES Lo Pla d’Urgell, amb “Somni d’una nit d’estiu” de l’EASD Ondara i “Cartes prohi-

62

Lo G

rip

au

TeatrIES

pogut renovar les ments adormi-des, marxa satisfeta de la seva fei-na. Ell es resigna, temporalment, a continuar amb la vida ensopida del centre psiquiàtric. Com a preludi de la vetllada teatral, els alumnes de 2n i 3r d’ESO que ha-vien realitzat durant tot el curs un taller de teatre extraescolar, sota la direcció de Gerard Balcells, van representar la comèdia SOCIO-LOGIA. En el marc del 1r Simposi Internacional de Sociologia Aplica-da, asssistim a la conferència de la Doctora Llicenciada en Sociologia Animal i Conductes Racionals per la Universitat de Princeton (Nova Jersei). La Doctora exposarà els re-sultats provisionals del seu darrer estudi comparatiu que porta per títol: “La conducta humana en l’entorn social més immediat, no exempt de condicionants psicolò-gics i antropològics, en tant que éssers comunitaris en el continu espai-temps”. La darrera oportu-nitat de descobrir els intrínsecs mecanismes de relació social de la mà de la més gran especialista en la matèria, aclamada arreu del món per la seva vàlua científica i personal.

Aquestes representacions deixa-ren un bon regust de boca entre

els assistents que van atansar-se al teatre i que amb la seva entrada van col·laborar amb el projecte de Mans Unides. Pocs dies des-prés, i sense tenir més temps sinó per a algun assaig d’última hora, arribava la cloenda escolar. El divendres 19 de juny, amb la presència dels assessors de Caixa-escena, s’oferien els espectacles TERÀPIA i AIXÒ NO ÉS VIDA! als alumnes i professors de l’Institut. S’aprofitava el descans entre les dues obres dels alumnes de 4t d’ESO per fer el lliurament de medalles i trofeus dels XVII Jocs Esportius. I, ja fora del calendari escolar, els alumnes de batxillerat presentaven en horari nocturn la comèdia LA REBEL·LIÓ DE LES DONES, una versió moderna de l’obra “Lisístrata” del dramaturg grec Aristòfanes. L’any 2006 vuit-cents grups teatrals de 43 països del món van llegir una adaptació de “Lisístrata” contra la guerra. La idea va sorgir del món teatral novaiorquès, que buscava una manera simple i efectiva d’insistir en la inconveniència d’un conflicte armat a l’Iraq. El clam antibel-licista que protagonitzà el món de la cultura va ser el motiu de la lectura pública de “Lisístrata”, una obra pacifista d’Aristòfanes,

que es va repetir en centenars de ciutats de tot el món.

El text de la Grècia clàssica narra la iniciativa de les dones de dos bàndols en conflicte que s’uneixen per aturar una guerra. Les dones, sense cap poder polític, decidei-xen declarar-se en vaga de sexe i obligar així els seus marits que abandonin les armes i firmin la pau. El mètode, dràstic, té el seu efecte. Ara nosaltres, però, l’hem situada als anys del hippisme. Els qui es pensaven que allò de “fer l’amor i no la guerra” era una moda d’aquells anys no van errats, però el que potser no sabien és que d’abans de Crist, i encara no n’hem après.

Un any més, la temporada teatral de l’IES Lo Pla d’Urgell de Bellpuig arriba a bon port sabent que s’han assolit tots els objectius marcats a l’inici del curs. En el proper curs, el Taller de Teatre “Lo Galliner” espera ser, de nou, a CaixaEscena; no tan sols en aquest projecte sinó en tots els que puguin anar sortint. Digueu-ne intercanvi eu-ropeu amb països mediterranis, digueu-ne 25 anys de la trobada de secundària, digueu-ne premi de teatre Buero, digueu-ne...Més ja no podem demanar. Això sí: salut i teatre, sempre!

Joan Cornudella OlivartDirector de Teatre

63

Lo G

rip

au

11a Promoció de l’Institut

Lliurament d’Orles 2009

Endreça de comiat a la Promoció 2007-09Benvolugudes famílies, professo-rat i autoritats,

Benvolguts/es exalumnes,

Ens plau, a partir d’ara mateix, d’anomenar-vos així: exalumnes. Heu arribat al final de la vostra trajectòria acadèmica en el nostre institut i ens hem d’acomiadar. Quants records, quants moments, bons i no tan bons, que heu com-partit, que hem compartit, i que de ben segur quedaran per sempre en la vostra i en la nostra memòria. Hem d’agrair-vos la feina i l’esforç posats en l’estudi.

És un dia de felicitació i alegria també per a les vostres famílies: vosaltres, pares i mares, padrins i padrines, sabeu més bé que ningú que el camí no ha estat de flors i violes, sabeu què costa empènyer i fer tirar endavant un jovent com el

dels nostres dies. Però ara podeu estar satisfets i segurs que l’esforç, el patiment, els disgustos, les en-rabiades, tenen una merescuda recompensa i són motiu de joia avui. Enhorabona, doncs, a tots els papes i mames!

Segurament, tots plegats ara entenem molt més bé la tasca àrdua i constant que classe rere classe, trimestre rere trimestre, curs rere curs, els i les profes de

l’insti us hem demanat. No és una tasca fàcil. Hem de reconèixer-los, per tant, aquesta dedicació posada en la vostra instrucció, en la vostra educació. Sense la seua constància, tenacitat i il·lusió no fóra possible el vostre camí cap a la sapiència, cap al civisme, cap a la maduresa. En nom de tota la comunitat educativa ens cal felici-tar-los i encoratjar-los a continuar. Gràcies, professors i professores, per la vostra empenta!

En aquesta alegre jornada, ens recordem també d’agrair molt sin-cerament el suport que el centre ha rebut i rep de manera efectiva de l’AMPA, de la seua junta i del seu president, Sr. Pere Boleda. Cal que siguem molt conscients que sense aquest ajut i caliu, que no és només econòmic sinó sobretot de ganes i disposició personals, trobaríem a faltar una colla d’ac-tivitats i recursos en el centre. Us ho agraïm, doncs, molt honorable president de l’AMPA!

Estenem les felicitacions d’un dia com avui a totes les institu-cions que d’una o altra manera col·laboren amb l’institut, i de manera molt destacada al consis-tori municipal de Bellpuig, al seu regidor d’Educació i al seu alcalde,

64

Lo G

rip

au

11a Promoció de l’Institut

Sr. Ramon Jounou. Aquesta col-laboració ens permet d’afermar cada vegada més la vigència, el sentit i la vitalitat d’una zona edu-cativa a cavall de dues comarques, però amb uns pobles i viles units a l’entorn del caliu projectat des del nostre institut.

No se’ns escapa a cap dels as-sistents que el comiat d’avui té, a més a més, un altre gran protagonista i un fort regust de nostàlgia i enyorança. Efectiva-ment, aquesta és l’última festa de les Orles que fem amb el vell edifici històric de l’institut encara

dempeus. Ja haureu notat, en entrar en aquest gimnàs remo-delat, que hem passat del color verd pistatxo al color blau cel. Els canvis, el curs vinent, encara seran més notoris: ja no tindrem l’em-balum físic del vell edifici vetllant l’entrada de Bellpuig des de l’any 1970. Hauran estat justament 39 anys de servei a les nostres viles i a nombroses generacions del nostre jovent. Ens cal recordar-nos i ésser agraïts amb els homes i dones que al seu moment van apostar per aixecar, amb una visió de futur encomiable, un edifici

singular i modern i adaptat a les necessitats educatives d’aquells anys. Sense aquell agosarament, perquè fou això un agosarament i una aposta, ja que Bellpuig no és capital de comarca ni una vila de les grans –i llavors encara menys-, sense aquell agosarament i aque-lla aposta per l’educació, avui no podríem ni somiar a disposar d’un edifici nou, també singular i modern, més gran, amb més bones instal·lacions, el qual ens ha de permetre encarar els reptes educatius del present, a partir del setembre vinent. Adéu-siau i grà-cies, vell edifici de l’IES! Benvingut i bona sort, nou institut!

La nostra societat sovint sol ser crítica amb l’administració pú-blica, a vegades de ben segur amb raó. En aquest cas, ens cal reconèixer l’esforç econòmic i la voluntat d’haver tirat endavant amb aquest projecte, i aprofitem la presència de la nostra inspecto-ra, Sra. M.Carme de Andrés, per transmetre-li aquest agraïment perquè el faci extensiu a les auto-ritats educatives corresponents.

Més important encara que el comiat d’un edifici, enguany en festejarem (o potser caldria dir en plorarem) un altre, de comiat. I aquest sí que ens deixarà un buit molt difícil d’omplir. D’aquí a un mes mal comptat, arribarà la feliç jubilació d’una professora de FQ que ben jove, l’any 1972, es va incorporar al nostre institut i que n’ha estat professora i també di-rectora (del curs 1982-83 al curs 1984-85), al peu del canó, durant 37 anys! Tota una vida de dedica-ció a la docència, en la qual més enllà dels continguts i ensenyances transmesos a centenars de joves, destaquen l’atenció pacient, la veu calmosa, el respecte absolut, el treball callat i persistent, cap als alumnes. Sens dubte, un valuós i

65

Lo G

rip

au

11a Promoció de l’Institut

immens magisteri docent, que és el que de debò dóna sentit a un institut, més enllà de les parets que es poden tombar i tornar a refer. És l’esperit de les persones, és l’esperit de la Maria Llum Mira-lles. Permeteu-me que, en nom de tots, la felicitem i li dediquem un fort aplaudiment, que vol resumir i significar la nostra més alta grati-tud i reconeixement. Enhorabona per l’alegria de la jubilació i, des de fa ben poc, per l’estrena de la

categoria de jove padrina! T’hi trobarem a faltar tant, a les aules del nou institut!

En fi, exalumnes, ja no sou aquells noiets i noietes que vàreu entrar fa sis anys al vell institut de Bellpuig. Ara ja sou joves fets i drets, i tot i l’èxit que avui festegem encara us queda molt camí per recórrer. Però amb una notabilíssima di-ferència amb el que fins ara heu fet: cada cop més haureu de fer via solets, per vosaltres mateixos, sense profes a qui queixar-se o sense papes i mames per fer el ploricó. Us demanem que sigueu valents, que tingueu coratge de seguir cadascú el vostre camí, que no serà fàcil, que hi troba-reu obstacles i frustracions, però no hi defalliu. Vostre és aquest futur, aquest camí, el personal, el professional i el col·lectiu de tots nosaltres.

Deixeu-me que us ho digui, per acabar, amb algunes estrofes d’un poema que dibuixa aquest camí de la vida precisament com un poema que s’ha d’anar construint dia a dia:

L’ODA INFINITA, Joan Maragall (1895)

Tinc una oda començadaque no puc acabar mai;dia i nit me l’ha dictadatot quant canta en la ventada,tot quant brilla per l’espai.

Va entonar-la ma infantesaentre ensomnis d’amor pur;decaiguda i mig malmesa,joventut me l’ha represa amb compàs molt més segur.(...)

Ja no sé com començava ni sé com acabarà,perquè tinc la pensa esclavad’una força que s’esbravadictant-me-la sens parar.(...)

Sols desitjo, per ma glòria,que si algú aquesta oda sap,al moment en que jo mòria,me la diga de memòriamot per mot, de cap a cap.

Us desitgem que continueu escri-vint amb lletra clara i neta aquesta oda de la vostra vida.

Enhorabona i fins a sempre!

Josep M. Mir,Director

66

Lo G

rip

au

Còmics

Rosa Olivé Farré 2n D

Elena Badia Pau 2n D

67

Lo G

rip

au

El n

ou

ed

ifici

de

l’IE

S en

s es

per

a al

set

emb

re!

ww

w.ie

slop

ladu

rgel

l-bel

lpui

g.ca

t