II REPBLICA
II REPBLICA
1. DRETA
Monrquic:
Renovacin espaola: Calvo sotelo
Tradicionalista carl: Fal Conde
Accin espaola: intellectuals feixistes ( Maeztu)
Autoritaris:
Partido nacionalista espaol: Albiana
Jons: Ledesma ramos i Onsimo redondo
Falange espaola: jos Antonio primo de Rivera
Fe de les jons ( falange + jons) grups dacci paramilitar
Autonmics:
Lliga regionalista de Catalunya: Camb
Republicans conservadors
Partido agrario: Martnez velasco
Liberal demcrata: Melquades Alvarez
CEDA: Gil Robles
Derecha liberal republicana: Alcal Zamora
Radical: Larroux
2.ESQUERRES
Republicans moderats:
Radical socialista: M. Domingo
Accin repblicana: Azaa
Izquierda republicana ( accin + radical socialista+ORGA)
Uni democrtica de Catalunya
Autonomistes:
Esquerra republicana de Catalunya: Francesc Maci, Lluis Companys
i Josep Tarradellas.
Partit catalista republic: Nicolau Olwer
ORGA: Casares Quiroga
PNB: Aguirre-Irujo
Republicans obrers:
PSOE: 3 tendncies { esquerra ( Largo Caballero) centrista (
Basteiro) dretana (Prieto) }
PCE ( leninista-estalinista): Ibarruri
POUM ( troskista i nacionalista) Andreu Nil
PSUC ( marxista leninista)
FAI ( Durruti)
Partit sindicalista
Sindicats:
UGT: bra sindical del PSOE
CGTU ( confederaci general del treball unitari)
CNT (F.Montseny)
GOVERN PROVISIONAL:
Hi ha dos presidents per la qesti religiosa, Zamora no estava
dacord amb el tema religis a la constituci i deixa el govern a
Azaa.
El govern fa una amnistia i prepara les eleccions pel 1931, a
les presons hi ha gent del temps de Primo i la crisi del 17.
Quan Francesc Maci proclama la repblica catalana, el govern va
anar a dir-li de manera dialogant que no ho fes. Era un acte de
independncia.
Lany 1931 a les eleccions, lesquerra, t ms poders que la dreta i
la constituci ser ms desquerres. I ara el parlament i les corts
seran la mateixa i nica cambra.
La crisi del 29 marca aquesta poca i hi haur menys comandes i
els pasos perden les exportacions cap a lexterior. A Espanya la
paritat de la moneda anava canviant constantment i molts pasos la
devaluen. Espanya sortia duna dictadura i al estar tancada a la
crisi no li afecten tant perqu estaven tancats a lexterior.
LEstat deixa dexportar primeres matries ( ctrics, oli, vi i
minerals) i hi ha una devaluaci de la pesseta. El capital espanyol
es treu capa lexterior perqu tenen por de les nacionalitzacions i
hi haur menys inversions i ms atur. Al principi hi haur un
increment de salaris. Lestat no inverteix i una part de leconomia
no avana i entra en crisi, llavors hi ha una intensa conflictivitat
social.
A nivell de Catalunya els sectors sacosten ms a Europa encara
que no queda tant lluny. La txtil al estar en crisi es troba molt
afectada. Els problemes financers havien caigut els dos grans
bancs.
BIENNI PROGRESSISTA
Alcal Zamora ( 1931-1936)
Azaa (1936-1939)
Reforma agrria: molts sense terra i pocs amb molta terra i hi ha
poca productivitat. Per solucionar aquest problema 1- sexpropien
terres de grans terratinents, a canvi de pgar a lestat una
quantitat baixa. 2- Es confisquen les terres per sense pagar res a
canvi ( com a cstig) 3- Es crea lIra ( institut de reforma Agrria)
per repatriar terres a tothom, s un institut destadstiques, es va
aprovar lany 32, desprs del cop destat de St.Jurgo.
Reforma militar: lexrcit s monrquic i en qualsevol moment pot
fer un cop dEstat contra la repblica, i hi ha molt nombre dhomes i
molt vells. 1-La reforma s coneguda com la reforma Azaa ( que era
el ministeri de la guerra) i preveu que tots els militars que no
siguin fidels a la repblica es puguin retirar i amb un sou ntegre,
per tot i aix encara quedaven oficials monrquics. 2- la repblica
tanca lacadmia militar de Saragossa ( era un niu de conspiradors) 3
i com que no es podia fiar de la gurdia civil o dels militars, va
crear la gurdia dassalt, i va posar carrabiners a la frontera.
Reforma clerical: POSITIVES: 1- separaci esglsia Estat. 2-
saccepta el matrimoni civil i el divorci i que tothom es casi com
vulgui. 3- Secularitzaci dels cementiris ( ja no son llocs sagrats)
NEGATIVES: expulsi dels Jesutes ( perden gent molt preparada i es
posaven en contra) 2- els ordres religiosos no poden ensenyar ( de
cop hi manca personal ensenyament).
El vatic diu que sha dacceptar la legalitat republicana, per el
cardenal de Toledo es posa en contra ( Cardenal Segura) es va
enfrontar molt amb lEstat i el van fer fora.
Reforma cultural: hi ha analfabetisme i manca descoles i de
mestres.
Van intentar portar la cultura i leducaci i ampliar els nens
escolaritzats i ampliar la cultura a les classe baixes. Creen
biblioteques mbils, exposicions, msica i actuacions.
Reformes laborals: negociacions collectives, jurats mixtos,
assegurances socials, reducci de jornades laborals, comits
paritaris, millora dels salaris.
La CNT va veure que ara que hi havia ms democrcia era el moment
de comenar la revoluci i fan moltes ms vagues i revoltes i si hi ha
tant problema econmic i revoltes socials lestat no va b. El
sindicalisme t dues parts, la moderada ( trentistes) i la FAI (
radical). La vaga ms important es va fer a lAlt Llobregat, mines
siderrgiques i metallrgiques i eren republicans.
Reforma autonmica: donen estatuts. Noms proclamar la repblica
Maci proclama Repblica Catalana. A les primeres eleccions del 31
guanyen els republicans. El primer que faran seran anar a Nria i
faran lestatut de Nria.
Lestat haur de passar moltes traves i es quedar un any a les
corts. Per a lagost del 1932 St. Jurgo intenta fer un cop dEstat i
llavors aproven lEstat i la llei agrria per tal que no es posin en
contra. Va costar molt que saprovs i va ser retallat.
Posici 1: Catalunya tingui autonomia per retallada// Posici 2:
unitat Espanya ( dretes) // Posici 3: Catalunya autonomista
Eleccions al parlament de Catalunya, guanya ERC amb 56 escons, i
no hi ha un partit socialista important perqu gaireb tots sn
anarquistes i no voten.
La generalitat es preocupa per el tema econmic i crea un servei
destadstica per veure com es troba el pas. Es fan moltes escoltes i
sintenta que tothom arribi a la cultura aix com la normalitzaci de
la llengua.
***Lescndol de Casas viejas: la poblaci es revolta perqu no
rebien terres i havia hagut una manifestaci molt violenta on van un
Guardia civil i van arribar tropes venes que van matar a tots els
revoltats, i el general va dir que Azaa havia ordenat aix (
bviament era fals i la premsa en comena a dir mentides). Llavors
Azaa es retira i Zamora convoca eleccions per al 33, on guanyen les
dretes, pel fet que els anarquistes no voten i que la dreta anava
ms unida que lesquerra.
La CEDA guanya les eleccions i llavos el partit radical,
aconsellat per Zamora sencarrega de governar amb el suport de la
CEDA
BIENNI NEGRE ( o dretes)
s un perode contrareformista, es frenen les reformes i fins i
tot tiren endarrere. Sintenta millorar la relaci esglsia i estat.
Hi haur molts conflictes a lEstat entre dreta i esquerra perqu
lesquerra no accepta que la CEDA entrin ministres al govern perqu
son antireformes.
Octubre de 1934: la revoluci dAstries, shavia proclamat una gran
vaga i llavors hi ha moltes revolucions i Astries es planteja com
un canvi radical i totes les fores desquerres( marxistes,
comunistes i socialistes) protesten durssimament i sha denviar la
legi des dfrica. La legi va sota Franco i acaben amb la revoluci,
molta repressi, 2000 ferits, 30.000 detinguts i 3000 morts.
6 Octubre: la llei de contractes de conreu, Companys defensava
als mons rurals, els rebassaries podien comprar la terra que
treballaven i com el propietari no podia que no la lliga va
protestar i es va derogar. Per part de la dreta, no es podia fer
res a Catalunya i companys va proclamar una repblica federal dins
de la repblica Espanyola i pensava que el govern enviaria alg per a
parlar-ho, per van enviar lexrcit contra Catalunya (comandant
Batet) i el govern li va ordenar que ans a la plaa St. Jaume, tot
el govern a la pres. Catalunya perd lautonomia i el govern s enviat
a Cadena perptua.
Gil Robles (CEDA) entra al govern de ministres de la guerra, i
nomena a Franco com a cap dels militars.
Acaba tot amb un escndol, lescndol destraperlo trucar les
ruletes de casino, aix i altres fraus per part dels ministres de
dreta fan que la CEDA i el partit radical hagin de dimitir. Zamora
fa fora els ministres i convoca eleccions per al Febrer de
1936.
El que a Catalunya s el front desquerres a Espanya s un front
popular ( coalici desquerres)
A les Catalunya les dretes sn el front dordre i a Espanya es el
bloque nacional.
Lesquerra es presenta molt ms unida que la dreta i els
anarquistes van a votar, i molts indecisos havien vist com actuava
la dreta i voten lesquerra. Llavors el front popular guanyar les
eleccions i fan fora a Zamora perqu al ser de centre no podia
afrontar les reformes i posen a Azaa.
Es redacten els estatuts de Galcia i Euskadi, i es restaura la
generalitat i Companys redacta de nou la llei de contractes de
conreus
A Espanya la situaci es molt violenta ( atacs de la Falange i
lluites pels carrers i Catalunya era el lloc ms moderar dEspanya (
loasi dEspanya)
Els capitalistes espantats per les noves reformes treuen capital
a fora lestat.
Primo de Rivera mou la falange de forma molt dura i
violenta.
GUERRA CIVIL ( 1936-1939)
s una prova de la segona guerra mundial, Feixisme contra
antifeixisme, el que s legal s la repblica i els qui saixequen de
forma ilegal son els feixistes.
Salvatjades: - Repblica: persecussi total religiosa ( massacre a
Calafell)
Feixisme: repressi sistemtica i morts monumentals en
massacres.
Les repressions de lesquerra son incontrolades, per en el
feixisme es el propi estat feixista qui diu que hi havia la
repressi sistemtica.
Terminologia: Nacionals, el gloriosos alzamiento nacional, aix
no s aix perqu no es revolta tota la naci i a ms aquests es diuen
nacionals com si ells fossin els autntics i diuen Rojos, venuts a
Madrid als republicans, per no sn ni marxistes ni comunistes. Son
anomenats en veritat la repblica o les esquerres i no els rojos
s un fet que mostra la grandssima importncia i la part repblica
es rebuda per tothom i est sempre a les primeres pgines dels
diaris, ja que el mn est dividit entre els feixistes i els
antifeixistes i es veu a venir la guerra mundial per causa del
feixisme
Des del febrer que lesquerre guanya les eleccions fins al Julio
el cop destat es prepara per: lexrcit, les classes altes, els
partits de dretes, la fe de les jons i els carlins o
tradicionalistes.
La repblica sabent quins son els militars problemtics els van
enviar per lEstat:
St.Jurgo - Lisboa (qui organitza)
Mola- Navarra
Cabanelles- Saragossa
Godet Balears
Queipo de llanos Sevilla
Franco Canries
Millan Estrai i llage Marroc
El que va servir dexcusa per a fer el cop dEstat va ser
lassassinat del tinent Castillo ( de la repblica, cos de seguretat)
iniciat per falangistes i llavors els seus amics van matar a Calvo
Sotelo i llavors se subleven les dretes fent servir lexcusa.
A tot aix Franco sadhereix a ltima hora. Senvia un avio des de
Londres ( dragon rapit) a busca a Franco i portar-lo a Marroc al
front de lexrcit.
Sinicia la sublevaci el 17 de juliol de 1936.
St. Jurgo es mort, i Hitler ajudar a Espanya sublebada si Franco
es converteix en el cap de lEstat i per aix Franco ser el cap de
tot.
La sublevaci va ser un fracs i noms va triomfar al camp i al mon
rural, a les ciutats importants no passa res, llavors els avions
alemanys i italians ajuden a lexrcit del Marroc a Travessar lestret
i passen a Cdiz i Sevilla, sense aquesta ajuda no hi hagus hagut
guerra civil.
A Barcelona la Guardia civil es fidel a la repblica i els
anarquistes son armats i paren la rebelli. Maten a Gotet que estava
al front davant la rebelli. Ning desprs els hi pot treure les armes
als anarquistes i la generalitat no tindr poder sobre ells.
El 18 i 19 de Juliol hi ha lextensi de la revelli.
Ajudes:
Nacionalistes: dItlia reben batallons i vaixells, i dAlemanya
reben armes de nova tecnologia ( proba per a saber el seu
potencial) i la legi Cndor, que era la ms important i amb aviadors
i avions fantstics. De Portugal tenen ajudes estratgiques.
Republicans: la URSS dna materials per molt vells i de tot
tipus. Mxic dna ajuda diplomtica , per surt molt afavorit Mxic
perqu quan sacaba la guerra marxen els intellectuals cap all
dEspanya. Les brigades internacionals: no eren soldats, sin que
eren 60.000-80.000 homes de pasos diferents que volien lluitar
contra el feixisme.
En tot aix a Londres es decideix la no intervenci i aix
afavoreix a Espanya nacionalista. Frana tanca la frontera i alguns
materials no entren, la repblica no se li ven petroli i els
nacionalistes rebien ajudes de famlies feixistes. El regne Unit i
EEUU no intervenen perqu creuen que sn comunistes i no volen un
govern comunista i no volen enviar ajudes.
El bndol nacionalista t el suport de tots els que suporten el
cop dEstat ms de lesglsia.
Els republicans conten amb lajuda de la meitat de lexrcit i
Guardia civil, aix com els partits desquerres i republicans i les
classes socials baixes.
FETS DE LA GUERRA CIVIL:
La primera acci de guerra s el transport de les tropes del
Marroc cap a Espanya.
Les tropes de Mola des del Nord i les de Franco des del Sud
volen arribar a Madrid, la capital. A la progressi del sud hi ha
dos fets importants, la matana a la plaa de Badajoz i la toma de
lalcasser de Toledo all es converteix en lheroica gesta.
Es creuen que Madrid caur de sobte i el govern republic marxa
cap a Valncia i hi ha molt ajuda cap a Madrid, molts catalans a la
ciutat, i finalment sn aturats a les portes.
A lany 1937 hi ha dues batalles per enviar Madrid, la de Jarama
i Guadalaja, on sn aturats pel front popular.
La ciutat de Belchite es una ciutat que desprs de la guerra la
deixen sense reconstruir.
Lany 1937 el bombardeig de Gernika per la legi Cndor. Era el
centre espiritual del Pas Basc, era atacar all ms profund. Va
quedar absolutament destrossada i els bascos. Segons els
nacionalistes son els propis comunistes els que han cremat la
ciutat per aix no pot ser perqu els hi diuen rojos i els bascos son
tant catlics que aquests no poden ser comunistes.
Lany 1938, la batalla de lEbre, nacionalistes i republicans
ajunten les seves tropes. Havia hagut moltes vctimes humanes i a
partir daqu les tropes entren a Catalunya, perqu en un principi
haurien separat Benicarl de Catalunya. El 26 de Gener cou Barcelona
i ells encara a Montserrat i a Figueres tindran alguna reuni del
govern. Franco el primer que fa quan arriba a Catalunya es derogar
lEstatut. L1 dAbril sacaba la guerra, desprs de Catalunya, Madrid i
Valncia cauen sense problemes. Anomenat el dia de la Victria
Els nacionalistes guanyen la guerra perqu els militars shavien
sublevat per recuperar la monarquia i perqu les classes altres no
perdessin les possessions i terres, i el pronunciament en teoria es
per a la monarquia.
1 doctubre de 1939: exaltacion del caudillo a la jefatura del
Estado Espaol, Franco arribava a ser el cap de lEstat generalissimo
de los ejrcitos Salamanca passa a ser la capital. Primo de Rivera s
afusellat i per tant Franco ja no t problemes per governar.
Dos partits el van ajudar: Carlins i Falangistes. No poden i
doncs Serrano Sunyer( cunyat de Franco) li proposa un decreto de
unificacin la FE de LES JONS se li afegeix una T i llavors es FET
de les JONS la t de tradicionalistes.
Els hi va sentar fatal, tant s aix que un falangista, MEdilla s
condemnat a mort perqu era sindicalista.
Derogaran lestatut dAutonomia de Catalunya
Fuero del Treball ( els treballadors representa que tenen drets)
Estat corporatiu ( sorganitza tot per corporacions qui t veu s el
sindicat nic que funciona per gremis en corporacions.
La sublevaci militar t lloc per la restauraci de la monarquia,
no perqu hi pogus haver un militar que governa, i tamb per frenar
les reformes de la repblica.
A la carta collectiva els bisbes diuen que laixecament s una
croada contra lalliberaci nacional, 2 bisbes no van firmar-lo, el
de Vitria i el Cardenal Barraquer.
Espanya republicana
Regna el caos i el desordre i aix far difcil que pugui guanyar
la guerra, perqu no hi ha autoritat. Hi haur una persecuci
incontrolada religiosa i seguiment dels rebels. A Catalunya es crea
un comit de milcies antifeixistes, i funciona malament perqu tots
aquests grups no van junts. Intenten que tota leconomia funcioni
per a la guerra.
Quant arriben al Setembre, Tarradellas es va fer lexecutiu del
govern( una economia de Guerra, tot per a la guerra) va dissoldre
el comit i va passar a manar la Generalitat.
A nivell espanyol mana Largo Caballero amb socialistes,
marxistes, republicans i anarquistes. El Govern es trasllada a
Valncia i formen un exrcit popular. Hi ha dos generals molt
importants, el general NIAJA I el general ROJO.
Collectivitzaci:
Daquelles indstries que passen dels 100 treballadors i es troben
a sota un sindicat. Si hi havia entre 50-100 treballadors shavien
de posar dacord per a fer la collectivitzaci o no. Estaven sota la
supervisi de sindicats i de la Generalitat i destinada a sempre a
ser una indstria de guerra. Sobretot estava sota el mento de Josep
Tarradellas. Hi haur una socialitzaci de leconomia i aix vol dir
que lEstat ho planifica tot. La uni de Rebassaries va tenir molta
importncia. Els terrenys urbans van tenir una municipalitzaci perqu
tothom tingus terrenys per a la vivenda.
La intervenci de les persones t molta importncia fent tnels i
menjadors populars.
La Generalitat vol salvarguar lart i la cultura, apareix la
importncia de la premsa i la censura sobre tot all que es vol i no
s vol. Hi ha escoles mixtes, es permet labort, la dona pren molt de
protagonisme per part de la CNT.
El 1937 dins lEspanya republicana hi ha una guerra civil dins de
la guerra civil als fets de maig del 37 on hi ha enfrontaments
entre forces republicanes: CNT+POUM (volen la revoluci ja) contra
ERC+PSOE+PSUC+UGT ( primer volen guanyar la guerra i desprs ja
pensaran)
Tot aix va venir perqu uns anarquistes van ocupar ledifici de
telefnica, no van voler marxar i aix va portar a lenfrontament pel
carrer. I els comissaris sovitics van matar Andreu Nil, llavors des
de Valncia senvia unes tanquetes i aquests acaben amb la desaparici
del POUM i dels anarquistes i cada cop el PSUC guanya ms
importncia.
Desprs daix Largo Caballero renuncia i Negrn puja al govern, i
hi ha tamb un canvi dorientaci, el govern de la repblica passa a
Barcelona i els comunistes els recolzen. Negrn intentar arribar a
una Pau amb els nacionalistes els 13 punts, i com que Franco es veu
guanyador no accepta.
El 29 de setembre hi ha el pacte de Munic, pensaven que si
iniciaven la guerra tindrien ajudes per no va comenar la guerra. La
Batalla de lEbre acaba amb Catalunya i el coronel Casado fa un cop
destat a Madrid.
L1 dabril final de la guerra i guanyen els nacionalistes.
Els nacionalistes van molt units i els republicans son un caos,
tenen ajudes alemanyes i tamb als millors oficials.
A lEspanya un dels mancaments son els aliments a la part
republicana, que no nhi havia. Neix el mercat negre, per no ho
podia pagar ning. Van arribar un mili de refugiats a Catalunya i
uns 400.000 els posen a camps de concentraci. Es construeixen molts
refugis per a la gent. Van bombardejar els ports i no rebien
res.
Els alemanys van utilitzar les armes com a proba dels nous
productes.
la quinta columna pronosionalistes que feien despies i que
envien informes cap a lEspanya nacionalista i son de lEspanya
republicana.
Es crea el SIM per trobar els espies, i aix portar a judicis i
execucions. Com que no hi havia soldats, la repblica crida a gent
gran i a molts joves ( la quinta del bibern)
TEMA 15
POSTGUERRA (1939-1951)
Etapa de la guerra mundial(39-45) victries nazis i victries
aliats
Etapa de la postguerra mundial (46-51)
REESTABLIMENT RELACIONS INTERNACIONALS (1951-58)
Inicis guerra freda
DESENVOLUPAMENT ECONMIC (1969-1973)
Enorme evoluci econmica europea
FINAL DEL FRANQUISME (1974-1976)
El rgim s un rgim personal, per sobre el feixisme, perqu mort el
dictador sacaba la dictadura. Noms impera la persona i se serveix
delements feixistes. Tothom enlaira el bra sigui de bon grat o
no.
Franco tenia tot el poder, es torna a una visi medieval, era
caudillo per grcia divina. Era el cap del clergue i presenta sempre
els possibles bisbes ( PAU VI va posar un administratiu apostlic
per poder saltar-se les peticions a bisbes de Franco.
1938: deroguen lestatut / Fuero del trabajo
1939: llei de responsabilitats poltiques
1940: OSE/ Llei de repressi de la maoneria i del comunisme
1945: fuero de los espanyoles / llei de referndum
1947: lei de successin a la jefatura del estado espanyol
Hi ha una repressi planificada, una concentraci de poders de
franco, una centralitzaci per part de madrid i la ciutat important
per sobre de BCN ser Madrid, franco anomena tots els crrecs, el
rgim es basa en els impostos indirectes, i no hi ha cap estat del
benestar. A les corts hi ha procuradors i formen part dun sistema
corporatiu.
Tothom era hitleri perqu li amagaven la realitat i hi ha una
manipulaci de la informaci. Lexrcit sempre ser franquista.
Segueixen havent judicis militars i dictaran les sentncies de mort
i hi haur la cruzada de liberacin de forma constant.
Lany 1940 hi ha una trobada a Hendaia amb Hitler. Franco li
demana a Hitler el Marroc a canvi dentrar a la guerra, per Hitler
diu que no i aix porta a Franco a no entra a la guerra, per tal de
salvar la cara, el franquisme enviar la divisi azul per lluitar
contra els sovitics, al front hi havia Muoz Grandes que era un
personatge que li feia ombra a Franco.
Espanya segueix enviant aliments i materials a alemanya ( coses
que a linterior faltaven)
Quan es veu la batalla dStallingrad i la de les illes Midway al
43, es veu que els aliats poden guanyar i els braos baixen i Hitler
perd fora a Espanya i sordena una moderaci perqu no es vegi un rgim
tant feixista. Quan mor Hitler hi ha una exaltaci encara pels
alguns.
El fuero dels espanyol ( 1945) parla de llibertat per no hi ha
de cap tipus, i no hi ha ordre no es compleix res. Podien agafar a
tothom per on volguessin.
Llei de sucessin (1947): el pas es declarava un regne sense
rei
Lany 1943 Franco rep un document que li demanen per generals que
es restauri la monarquia.
Amb la derrota del feixisme a Europa, a Espanya cada cop hi haur
ms catlics i menys falangistes.
Lany 1946 hi ha una retirada dambaixadors de Madrid quan es
forma la ONU i es retiren tots i lnic suport que tenen es per part
del general Pern dArgentina.
A tot aix Franco anir rebent el ttol de Sentinella dOccident
Espanya queda exclosa del pla Marshall i de la OTAN.
Repressi:
Passar comptes: es van venjar molt. Hi ha una gran quantitat de
presos poltics, i com que no hi ha prou amb les presons habituals
es fan camps de concentraci a BCN. Els falangistes passaven cada
dia amb el cami els afusellats a la platja de la bota. Fins lany
62-63 hi ha lltima execuci poltica i de comunistes, un any desprs
el papa va demanar clemncia a Franco i ell no fa res. El Valle de
los cados es la gran toma de Franco( construda per presos).
Tortures:
La brigada social: una mena de policia secreta
Jurisdiccion militar: fins lany 63. La immensa majoria que eren
jutjats era per rebelli militar XD.
Llei de responsabilitats poltiques: hi haur depuraci de
personal, simplement per ser funcionari de la Generalitat.
Importncia de la censura: a cada impremta i diari hi havia un
censor dofici ( fsic ) fins als 60. A les escoles hi havia la
formacin del espiritu nacional un cop a la setmana, un falangista
els hi explicava la classe ( temes de censura, sexuals, etc.).
Nacional catolicisme: simbiosi catlics i estat dels collegis
religiosos fins als 60 els obliguen a anar amb el bra alat. La dona
t un paper domstic. Les noies abans de casar-se havien danar 6
mesos a la secci femenina! I sempre vestides amb una faldilleta i
una camisa blava
Lliga imperial, es lescut de lpoca franquista.
COSTOS DE LA GUERRA
Cas catal: 1.perda de poblaci important entre morts i exiliats.
2 com que t una natalitat molt baixa encara o es perd ms poblaci
que noms queda compensada per linici de la immigraci andalusa per
la indstria. 3 hi ha una poltica no noms espanyolista sin
anticatalana( genocidi cultural). 4 llus companys es detingut per
la Gestapo a Pars i afusellat(castell de Montjuic) i torturat a
Madrid.
Els espanyols sn adictos ( a favor rgim) desofectos ( en contra
dels perseguits) indiferents (depn).
5.restriccions elctriques. 6 menys llocs de treball. 7 als camps
de concentraci de Mauthassen i Auswitch i van anar molts
catalans.
Dins de lEstat hi ha una resistncia dels Maquis (eren de Frana i
no eren molts) el rgim els veiem com a assassins i no com a
poltics.
Dins de lEstat els que actuen ms i els ms ben organitzats son
els comunistes ( el PSUC a cat i el PCE a Espanya,. Al final del
anys 40 hi va haver alguns vagues al pas Basc i a CAT. La ms
important va ser lany 1951, la vaga dels tramvies , havien apujat
molt el bitllet ( a Madrid seguia amb el mateix preu) i llavors els
usuaris no pugen, desprs ja ser tamb una vaga de treballadors.
Finalment van reduir el preu com estava.
2a ETAPA:
A nivell internacional: dels 50-53 hi ha la guerra de Corea. Com
que el rgim franquista s anticomunista els EEUU es relaciona amb
Espanya perqu li interessa posar bases militars. EEUU decideix
restablir lambaixador a Madrid, i a canvi Espanya rep diners.
Que hi hagi persecuci o no depenia del governador civil. Tamb hi
havia un franquisme catal i un tercio de regetes de nuestra senyora
de Montserrat. A la majoria de les grans famlies industrials.
ECONOMIA:
Viu una altre vegada en lautarquia
Hi ha guerra mundial
Els contactes amb lexterior sn mnims ( retirada
dambaixadors)
No hi ha divises al banc
El pas est totalment destroat
Es triga molt a recuperar-se de la SGM ( 9 anys) fins a la
situaci dabans de la guerra, aix perqu no hi havia llibertat
econmica ( lestat ho fa tot, tot i ser un pas capitalista)
El canvi de la pesseta, est molt sobrevalorada ( el poc que es
podia exportar no sexportava)
La preocupaci de lEstat s produeix en lmbit siderrgic i
metallrgic per aix es crea el INF (institut Nacional dIndstria) hi
ha empreses que depenen de lEstat ( Iberia, Endesa, Seat). Manquen
aliments bsics, els preus estan marcats per lEstat a la baixa, i hi
ha molt mercat negre (es venen ms cars perqu no hi havia aliments
bsics) han de comprar productes espanyols perqu no hi ha altres
productes. La pesseta es va devaluant a poc a poc.
POLTICA:
Lany 1953 es fa un nou concordat amb el vatic, lany 1955 Espanya
ingressa lONU
Hi ha 2 organitzacions obreristes degressi, la HOAC ( hermandat
obrera de accin catlica) i el JOC ( joventut obrera de CAT).
Aquestes comencen a protestar per les males condicions de vida.
Any 1956 fins llavors els universitries tenien lobligaci destar
afiliats al sindicat dels falangistes i hi ha que no volen. I les
forces pbliques no poden entrar sense demanar perms a les
universitats o a les esglsies.
Joaqun Jimnez: no permet lentrada de la Guardia a la universitat
i va renunciar a ser ministre, va dimitir. Un cop restaurada la
democrcia tots els partits el voten com a defensor del poble.
Carrero Blanco: nic amic que tenia Franco ( ms Franco amic seu
que al revs) Estava a lombra de Franco fins que el nomena cap del
govern. Franco esperava que ell segui el govern per lany 1973 ETA
el fa volar XD.
TEMA 16
Comena el desenvolupament econmic. Es coneix com el pla
destabilitzaci perqu entren persones del Opus Dei i tenen un valor
intellectual. LOpus es un grup especial que s com si fos un Bisbat
i actuen pel seu compte. Funcionaven a travs dassociats a la grup i
donen una part dels seus ingressos. Son ministres secretaris amb
llocs importants, aquesta gent quan instauren el pla destabilitzaci
intent dadequar lestructura econmica espanyola amb la cultura
capitalista de lEuropa occidental.
Aconseguir crdit del FMI -OCDE
Devaluaci de la pesseta
Limitaci de la despesa pblica
Repatriaci de capitals
LEMIGRACI: des dels finals del 50 fins al 70, hi hauria un mnim
de 2 milions a lexterior. A Europa el mon anava molt b, i aix
permet absorbir la m dobra. Des de fora aquest emigrants envien
diners cap a Espanya, i ha fugit tant gent que no hi ha atur al
pas, aix les famlies tenen millores.
El comer sobre a lexterior i el rgim vol millorar
lexportaci.
El turisme s un punt clau, als 60 la millora econmica permet que
vinguin molts turistes, massiu i que deixa molts diners i compren
productes i hi ha vitalitat. Representen una gran economia. I des
del punt de vista ideolgic era molt important, perqu veien que la
gent vivia millor i tenia llibertat i ells no i quan comparen es
quan comencen els sindicats clandestins.
Lpez Rod: empleat els planos de desarrollo, uns plans
determinats llocs on no hi ha indstria o no funciona lagricultura
doncs sha dintentar que funcioni.
Sincrementen les importacions i exportacions, la tecnologia
permet que no noms siguin ctrics o matries. La balana comercial de
lEstat s deficitria per la balana de pagaments fan que sigui
excedentria. Al banc dEspanya hi haur grans quantitats de divises.
El fet que es pogus vendre a terminis fa que la gent pugui comprar
ms coses.
Catalunya segueix sent la zona ms important dEspanya, per a poc
a poc les quantitats es van reduint. Entre el 50 fins al 70 el
txtil ha disminut molt i el metall guanya forces i comena el boom
de la construcci de mala qualitat i molt corruptes.
INP: desprs es va convertir en la seguretat social, i estava
portat per falangistes.
CAT guanya 1.000.000 habitants, descompensaci entre Barcelona i
lrea. LA renda per cpita de Catalunya es va escurant perqu com que
hi ha ms poblaci es va repartit ms. Quan sacaba el franquisme, la
renda segueix sent baixa.
Hi ha una inflaci de preus:
- LEstat segueix regulant molt
-Quan hi ha problemes fan ms monedes i llavors hi ha ms
inflaci
-Els preus agraris sincrementen
-Poca tcnica i llavors productes ms tards
-No hi ha competncia.
Hi ha a Espanya un creixement demogrfic, expansi urbanstica i
emigraci. Lxode rurar fa millorar una mica fora la modernitzaci de
lagricultura. Es redueix el preu dels aliments. La poblaci est ms
ben alimentada, i hi ha molts naixements.
Sobra molta m dobra al camp a mida que es va mecanitzant, grcies
als aliments, la situaci del camp, els naixements... provoquen un
xode rural. Es posen nous conreus i hi ha una varietat ms
ample.
Malgrat la immigraci, lany 1975 hi ha 36M dhabitants. Molts dels
emigrats espanyols sortien de lEstat sense papers, una bona majoria
van a Frana i a linterior de lEstat. La m dobra que va a les
ciutats estan al menys qualificades no tenien cap ofici, alguns
analfabets. Sest creant una classe mitjana baixa, i que es pot
gastar uns diners en loci i poden estalviar una mica. Ara lalta
burgesia es diversifica ms ja que no s noms en un nic factor.
Es comena a sortir a fora el cap de setmana. Es canvien
conceptes, perqu el plan dictatorial, la televisi ajuda molt a
pensar sobre les condicions comercials i socials i s una finestra
oberta a lexterior.
La primera obra en catal va ser al monestir Montserrat a finals
dels 50, 1a revista serra dor.
mnium cultural t un gran paper per a la cultura recolzat per
Carulla (Avecrem). T mola fora la nova can ( Raimon i Llach)
Al llarg dels 60 hi ha lluites entre falangistes i els de lopus,
perqu els falangistes voler ser ells els que controlin, i hi ha un
cas fort. Lany 1969 esclata el cas Matesa, era de les primeres
empreses dEspanya exportant, i el govern donava diners per les
exportacions, i Matesa havia dit que nhavia exportat moltes i sen
troben els telers no exportats en un taller. Llavors els
falangistes intenten desplaar els de lopus per no ho van
aconseguir.
Jos Maria de Porcioles (alcalde BCN) impulsen una poltica
urbanstica, basada en lespeculaci, sense cap ni peus, per sovint
materials molt dolents, aix ho fan tots els alcaldes de Franco.
25 aos de Paz: lany 1964 sarriba als 25 anys del rgim, i va fer
molta propaganda sobre que hi havia pau XD. La revista la Codorniz
en fa stira.
2 anys ms tard arriba la llei de premsa portada per Manuel Fraga
( ministre dinformaci i turisme) i ell va decidir fer una llei per
acabar amb la censura prvia, per no amb la censura. Diari de Madrid
es va guanyar lenemistat del Franquisme i fins i tot lany 1972 van
dinamitar ledifici del diari.
Lany 1969, Joan Carles, Princep dEspanya i successor de Franco,
es una instauraci monrquica de Franco.
La llei malac: lany 1970, educaci per a tothom, la EGB i
programar que tothom estudi fins als14.
LOPOSICI:
LESGLSIA, quan als 62, el concili Vatic II ( sentn que lesglsia
ha de posar-se al dia i del costat dels pobres. Llavors molts
bisbes espanyols entren a Roma i veuen i sentn unes idees que quan
tornen a Espanya molts canviaran de concepte. El que ser nou
president dels bisbes espanyols, cardenal Tarancn, es un bisbe que
interv molts i amb molta intelligncia, i instiga a escriure una
carta per demanar perd per estar al costat del rgim.
La primera manifestaci sonada ser de capellans, a la via
laietana de BCN, perqu van torturar a un noi i van decidir fer una
carta de protesta i la policia els va pegar i al dia segent totes
les premses en parlaven.
1964, lAbat Escarrer, va anar evolucionant cap a una lectura
crtica del rgim, i lexpulsen i ell marxa cap a Roma. Torna a Morir
aqu. I es fan actes pblics i per primera vegada es canten els
segadors.
1965: Caputxinada entren a la universitat de BCN per fundar un
sindicat democrtic destudiants . A dins del monestir es van tancar
i el sindicat es crea clandestinament.
Aoberos ( bisbe Bilbao) fa una pastoral per dir els drets dels
pobles a expressar-se en llibertat. Franco li va oferir marxar i
expulsar-lo per ell va dir que no, i Franco no es va atrevir a
fer-lo fer-ho perqu tenia por de posar-se en contra tota
lesglsia.
Hi ha una gran tancada dartistes i intellectuals a Montserrat
per a fer un escrit a favor de la llibertat i lAbat Casiajust
impedeix que entri la policia.
ELS GRUPS NACIONALISTES: 1- Jordi Pujol lany 1959 a una esglsia
de BCN el director de Vanguardia va anar a la missa de 9 i es
predicava en catal, llavors ell va sortir remugant i insultant els
catalans, i ell va proposar fer un boicot a Vanguardia i llavors
nomen a Manuel Aznar com a director de la Vanguardia perqu lhan de
fer fora al Galison.
2- Palacio de la msica: lorfe demana poder cantar en catal, el
govern ho prohibeix, per en un moment donat saixequen i canten
canons prohibides des del pblic. Jordi pujol es detingut i el
porten a Saragossa i el torturen i el porten a la pres.
3- Despenjar en diversos moments la senyera en els monestirs de
Montserrat a la Muntanya.
ELS SINDICALISTES: el grup ms amagat s el CCOO, (comunistes
obrers) grups reunits a cada fbrica per mirar pels treballadors.
Lany 1964, Marcelino Camacho per qestions sindicals 17 anys a la
pres.
LA DRETA DEMOCRTICA: lany 1962 a Munich hi ha lloc una reuni (
el rgim li posa el nom de Cantubernio. Dins del propi falangisme hi
ha veus contrries, Pedro Entralvo i Dioniso parlen en contra.
GRUPS ARMATS: MIL (movimiento ibrico de liberacin) sn 7 o 8 i el
lidera era Puig Antich, era anarquista i actuen durament, lany 74 s
executat a BCN. Hi fan un creuament de trets i mor un Guardia, per
mai sha descobert qui el va matar. Lestaven perseguint.
FRAP i GRAPO: ultra esquerra, va desapareixen i apareixen.
ETA: entre 58-59 i amb tota ladmiraci dels nacionalistes bascos,
lesglsia i els democrtics i aix dura fins als primers assassinats.
Funcionen a base de grups autnoms per altres no saben el que faran
altres grups. Sanomenen legals perqu no estan fitxats, i cada mort
dEta porta ms afiliats a Eta. Lany 1968 ( Militn Manzanas) un gran
torturador i comena fent assassinats molt selectius.
A partir dels 70 perd lamistat dels grups que abans ladmiraven.
Lany 1973 Carrero Blanco mor ( feia 3 mesos que havia estat
condemnat cap del govern) s un assassinat que representa per Franco
la NO continutat del franquisme.
