HISTÒRIA DE LA LLENGUA NIVELL D - blogs.cpnl.catblogs.cpnl.cat/nivelldgranollers/files/2011/01/HISTÒRIA-DE-LA... · llatins, mentre que el llatí vulgar evoluciona al llarg de tota

BIBLIOGRAFIA

Manual de Curs [372] PAZOS M LLUIumlSA Histograveria de la llengua catalana dels oriacutegens al segle XV La Busca SANCHIacuteS GUARNER MANEL Aproximacioacute a la histograveria de la llengua catalana (Diferents edicions) RAFANELL AUGUST La llengua silenciada Empuacuteries Diccionari del catalagrave antic Edicions 62 - El Cangur

Tema 1

El catalagrave llengua romagravenica

LA FORMACIOacute DEL CATALAgrave (Segles III aC ndash VII dC)

L a c o n q u e s t a R o m a n a L a Romanitzacioacute

La romanitzacioacute eacutes el proceacutes pel qual els romans van ocupar les terres d e l a Pe n iacute n s u l a I b egrave r i c a ( i pragravecticament tota la ribera de la Mediterragravenia) incorporant-la a lImperi Romagrave Els territoris on la

l l e n g u a l l a t i n a va a r r e l a r i evolucionar sanomenen Romagravenia Centrant-nos en el nostre cas ben aviat els pobles ibegraverics es van fer seva la cultura dels colonitzadors que tenia molt meacutes prestigi comenccedilant aixiacute el proceacutes de substitucioacute de les llenguumles autogravectones de la zona colonitzada pel llatiacute

Els romans arribaren a Empuacuteries lany 218 aC i crearen la proviacutencia Tarraconense

Primerament hi hagueacute una fase de bilinguumlisme amb un uacutes diglogravessic de les llenguumles la llengua colmiddotloquial i la llengua culta de relacioacute amb la civilitzacioacute fins arribar a la desaparicioacute de les llenguumles indiacutegenes

El llatiacute vulgar

Cal distingir entre el llatiacute vulgar i el llatiacute culte o clagravessic Durant set-cents anys el llatiacute clagravessic gairebeacute no canvia Es tracta duna variant molt estandarditzada i utilitzada pels grans autors llatins mentre que el llatiacute vulgar evoluciona al llarg de tota la histograveria de la llengua llatina Tambeacute hem de parlar del llatiacute tardagrave el llatiacute que sescriu a partir del 200 dC Les llenguumles

HISTOgraveRIA DE LA LLENGUA CATALANANIVELL D

1

HISTOgraveRIA DE LA LLENGUA1 El catalagrave llengua romagravenica2 El catalagrave preliterari3 Formacioacute del catalagrave literari

a Primers textosb Ramon Llullc Les quatre grans crograveniques

4 Expansioacute del catalagrave5 Etapa de consolidacioacute La Cancelleria Reial6 Inici del retroceacutes La Decadegravencia7 El decret de Nova Planta8 La Renaixenccedila inicis de la recuperacioacute9 La recuperacioacute de lrsquooficialitat Pompeu Fabra10 El Franquisme11 La situacioacute actual

romagraveniques soacuten una evolucioacute del llatiacute vulgar que com a llengua parlada eacutes una llengua en contiacutenua evolucioacute i amb diferegravencies dialectals entre les regions de la progravepia Itagravelia i encara meacutes entre els diferents territoris de lrsquoImperi En comenccedilar la disgregacioacute de lrsquoImperi lrsquoevolucioacute i la fragmentacioacute de la llengua srsquoacceleren i accentuen fins que el llatiacute esdeveacute a cada proviacutencia una altra llengua en part igual i en part diferent de la llengua original

Cap al segle IX dC allograve que es parlava ja no era llatiacute ja eren les incipients llenguumles romagraveniques De fet la primera referegravencia documentada de llur existegravencia eacutes una disposicioacute del concili de Tours (any 813) en la qual es mana als bisbes que tradueixin les homilies (la part meacutes important de la missa) ldquoin rusticam romanam linguardquo fet que posa de manifest que el poble ja no entenia el llatiacute

Perograve abans de comenccedilar a veure quins elements varen influir en levolucioacute del llatiacute vulgar per donar pas finalment al catalagrave haurem de tenir en compte els conceptes seguumlents conceptes que tambeacute ens ajudaran a entendre per quegrave el llatiacute va evolucionar de manera diferent als diferents territoris de la Romagravenia

Substrat superstrat i adstrat

Aquest tres conceptes soacuten bagravesics a lrsquohora de parlar de les influegravencies rebudes drsquoaltres llenguumles

SUBSTRAT llengua que en un territori determinat eacutes substituiumlda per una altra a consequumlegravencia drsquouna conquesta o colonitzacioacute Els trets meacutes estables del substrat pertanyen sobretot a la fonegravetica al legravexic no fonamental i a la toponiacutemia la morfologia i el legravexic bagravesic en canvi rarament pervenen a la llengua drsquoimportacioacute

SUPERSTRAT llengua que en un territori determinat srsquoha introduiumlt agravempliament dins lrsquoagraverea drsquouna altra i sense arribar a substituir-la hi ha deixat algunes traces Eacutes el cas de les llenguumles germagraveniques en els territoris de parla llatina que han influiumlt en algunes solucions de lrsquoevolucioacute del llatiacute en les llenguumles romagraveniques

ADSTRAT llengua que determina una influegravencia parcial sobre una altra llengua o dialecte veiumlns Normalment aquesta influegravencia eacutes provocada per un periacuteode de convivegravencia limitat drsquoaquestes llenguumles o dialectes en un mateix territori

2

Elements preromans de la llengua catalana el substrat iberobasc i daltres

Abans de lrsquoarribada dels romans un seguit de pobles drsquoorigen divers (indoeuropeus procedents del nord grecs fenicis) srsquohavien establert a les terres del nord-est de la Peniacutensula Ibegraverica Les llenguumles que parlaven van influir primer en el llatiacute i posteriorment en la configuracioacute del catalagrave avui dia encara hi ha restes legravexiques drsquoaquestes llenguumles

Al voltant del segle VI aC com a resultat drsquoaquesta mescla de cultures va neacuteixer una civilitzacioacute autogravectona la civilitzacioacute ibegraverica Aquesta civilitzacioacute neix del contacte entre celtes grecs i fenicis i juntament amb els pobles drsquoorigen basc que poblaren els Pirineus constitueix el substrat iberobasc el que meacutes va influir en el llatiacute-catalagrave posterior

Exemples de legravexic catalagrave procedent del substrat- Indoeuropeu o cegraveltic Legravexic balma blat maduixa trencar banyacamisahellip Topogravenims Besaluacute Verduacute- Grec (arriben a Empuacuteries lany 600 abans de la nostra era) Legravexicpalangre calaix prestatgehellip Topogravenims Empuacuteries Roses- Fenici (arriben a Eivissa al segle VII aC) Topogravenims Eivissa MaoacuteTagomago- Iberobasc Legravexic bassa carabassa esquerra estalviar pissarrahellipTopogravenims Cardona Gerri Tossa Agraveneu Isavarre

Les invasions germagraveniques i agraverab el superstrat

Despreacutes de la caiguda de lrsquoImperi Romagrave pobles drsquoorigen germagravenic (visigots francs) i meacutes tard els agraverabs van ocupar la Peniacutensula Ibegraverica Les llenguumles dels pobles germagravenics no van substituir mai la varietat llatina parlada a les nostres terres perquegrave aquests ja estaven romanitzats parcialment i no van exercir un domini cultural important Els agraverabs en canvi tenien una cultura molt desenvolupada Aixograve afegit al fet que van dominar la peniacutensula durant cinc segles (711-1277) comportagrave que lrsquoagraverab substituiacutes la llengua autogravectona (el mossagraverab) drsquoaquelles zones on la seva presegravencia va ser meacutes intensa (eacutes el cas per exemple del Paiacutes Valenciagrave i de les Illes Balears ) La influegravencia drsquoaquests pobles constitueix el superstrat

Elements germagravenics guerra guanyar bandera espia guaita roba blauboig Abunden els antropogravenims Arnau Bernat Elvira Frederic GuillemRaimonElements agraverabs talaia duana albaragrave arrograves sucre carxofa alfagravebegamassapagrave xarop llebeig xaloc rajola safareig llimona taronja albercoc La toponiacutemia eacutes molt abundant els prefixos BENI BINI i AL soacuten dorigen agraverab (Benimelmiddotlagrave Benicagravessim Binissalem Biniali Binibona Binicanella Biniamar Alcuacutedia I antropogravenims Mesquida Rufat Borja Bennagravessar Salom Homar

3

Lrsquoadstrat visioacute diacrogravenica

Estagrave format per les llenguumles que determinen una influegravencia parcial sobre una altra Normalment aquesta influegravencia eacutes provocada per un periacuteode de convivegravencia en un mateix territori Al llarg de la histograveria totes les llenguumles reben influegravencies de les seves veiumlnes En el cas del catalagrave tenim adstrat occitagrave castellagrave francegraves Vegem-ne exemples

Occitans cal recordar lrsquoestreta relacioacute entre el poble catalagrave i lrsquooccitagrave a lrsquoedat mitjana A meacutes els poetes catalans escrivien en aquesta llengua les seves canccedilons faisoacute beutat ambaixada bacallagrave bressol

Castellans el catalagrave rep influegravencies del castellagrave des del segle XIV alabar bagravendol borratxo broma burro buscar esmorzar llagravestima mentida mosso preguntar quedar queixar-se tarda

Francesos beixamel biberoacute bidet bufet silueta jardiacute patge llinatge el sufix ndashATGE Incorporacions meacutes modernes croissant consomeacute somier xofer hotel

Italians camerino adagio alegro piano sonata soprano atrezzo sonet novelmiddotla

Grups amerindis (gairebeacute tots a traveacutes del castellagrave) canoa huracagrave mico lloro tauroacute tomagravetiga

Anglesos bistec bar cogravectel regravecord eslogravegan I tambeacute molts termes esportius com bagravesquet esport futbol golf xut tennis hoquei

El cas de Menorca reclama una atencioacute especial Des de principi del segle XVIII despreacutes de la guerra de Successioacute Menorca eacutes cedida a Anglaterra arran del tractat dUtrecht i restaragrave sota domini anglegraves durant cent anys Daquest periacuteode es conserven mots com megravervils (boles del mot marbles) xoc (guix del mot chalk) boinder (bow window) flor (paviment de fusta delmot floor) fagraveitim (tupada del mot fighting)

Portuguesos sarau cantigandash

Alemanys zinc blindarndash

Caloacute halar (menjar) pirar-se xaval cangueli dinyar-landash

4

APEgraveNDIX

Lrsquoevolucioacute del llatiacute vulgar cap a una llengua diferenciada i que en el nostre territori acaba esdevenint el catalagrave segueix uns procediments concrets Afecten la fonegravetica la morfologia la sintaxi el legravexic i la semagraventica

Per exemple el mot llatiacute vulgar VERECUNDIA ha acabat essent VERGONYA perquegrave la vocal agravetona abans de lrsquoaccent desapareix (VERCUNDIA) les oclusives sordes que queden entre vocals es sonoritzen (VERGUNDIA) les u breus es converteixen en o tancada (VERGONDIA) el grup ndashndia- eacutes afectat per un proceacutes meacutes complex que fa que la i es converteixi en [j] i que la n es palatalitzi de manera que en resulta VERGONYA

Els canvis morfosintagravectics meacutes importants soacuten lrsquoaparicioacute drsquoarticles a partir dels demostratius llatins (ILLA TABULA gt LA TAULA) lrsquouacutes de preposicions ndashque tampoc no existien en llatiacutendash etc

Els canvis legravexics es deriven dels fonegravetics i distingim els mots patrimonials que soacuten els que han seguit una evolucioacute logravegica (AUCULA gt ACUCLA gt AGULLA) els cultismes o mots presos directament del llatiacute en etapes meacutes evolucionades de la llengua (per exemple gragravecies a Ramon Llull) i que no han passat pel sedagraves de lrsquoevolucioacute fonegravetica (MIRACULUM gt MIRACULOacuteS) ETC

Finalment esmentem que hi ha hagut mots que a meacutes dels canvis formals en el pas del llatiacute vulgar al catalagrave han canviat de significat (NECARE llvg matar gt cat NEGAR)

La cultura ibegraverica (s VI aC-218 aC)El proceacutes de romanitzacioacute (218 aC-413 dC)Els visigots (413-v 720)Conquesta musulmana de Catalunya (v 720-finals s VIII)

5

Tema 2

El catalagrave preliterari(segles VII ndash XII)

Per catalagrave preliterari entenem el periacuteode de formacioacute de la llengua catalana limitat per una banda pel moment incert en quegrave ja es pot considerar una llengua diferenciada del llatiacute vulgar i per lrsquoaltra pel moment en quegrave apareix el primer uacutes en lletra escrita

Resulta molt difiacutecil de precisar el moment en el qual el catalagrave esdeveacute una llengua romagravenica ben diferenciada de la llatina Sembla que fou en els segles VII i VIII quan es produiumlren els canvis meacutes profunds en el llarg proceacutes que va del llatiacute al catalagrave Els historiadors consideren que en el segle VIII la llengua que parlaven els habitants del territori de Catalunya era ja catalagrave

Els documents de lrsquoegravepoca contenen poques i poc expliacutecites almiddotlusions al fet que llatiacute i catalagrave constituiumlen dues realitats linguumliacutestiques plenament diferenciades Cal suposar perograve que la situacioacute no devia ser gaire diferent de la de la Gagravelmiddotlia on els documents contenen referegravencies meacutes abundoses i expliacutecites Aixiacute els concilis de Maguacutencia Reims i Tours (any 813) evidencien que el poble no enteacuten el llatiacute eclesiagravestic i srsquoacorda en aquest darrer de fer la predicacioacute popular in rusticam Romanam linguam

Aixograve no comporta perograve que la llengua accedeixi a lrsquoescriptura Aquesta seragrave patrimoni exclusiu del llatiacute durant molt temps Recordem que els primers textos escrits iacutentegrament en catalagrave soacuten del segle XII No obstant aixograve coneixem en part el catalagrave preliterari ndashla llengua parlada entre els inicis del segle IX i finals del XIIndash gragravecies als documents escrits en llatiacute

Els escrivans que redacten en llatiacute les escriptures de compra-venda actes de qualsevol mena o testaments pensen i parlen en catalagrave que eacutes la llengua del seu entorn El llatiacute eacutes una segona llengua utilitzada gairebeacute nomeacutes en lrsquoescriptura No eacutes estrany doncs que sovint ja sigui per distraccioacute perquegrave vacilmiddotlen entre dos mots que creuen sinogravenims perquegrave no troben lrsquoequivalegravencia llatina drsquoun mot romagravenic o beacute per altres raons escriguin paraules i frases breus que soacuten inequiacutevocament catalanes

Aquestes formes de la parla romagravenica que apareixen en la documentacioacute de lrsquoegravepoca ens forneixen valuoses informacions sobre la fonegravetica la morfosintaxi i el legravexic del catalagrave meacutes primerenc El del vocabulari eacutes el camp que ens doacutena els materials meacutes rics

Cal remarcar que el legravexic eacutes especialment abundoacutes en topogravenims antropogravenims noms que indiquen la relacioacute familiar i termes que es refereixen a les eines i productes agriacutecoles

6

1El catalagrave llengua romagravenica2El catalagrave preliterari3Formacioacute del catalagrave literari

aPrimers textosbRamon LlullcLes quatre grans crograveniques

4Expansioacute del catalagrave5Etapa de consolidacioacute La Cancelleria Reial6Inici del retroceacutes La Decadegravencia7El decret de Nova Planta8La Renaixenccedila inicis de la recuperacioacute9La recuperacioacute de lrsquooficialitat Pompeu Fabra10El Franquisme11La situacioacute actual

Tema 3a

Formacioacute del catalagrave literariEls primers textos en llengua catalana (s XII)

Fins al segle XII el catalagrave no passa a la lletra escrita Els textos de lrsquoegravepoca preliteragraveria ja siguin histograverics literaris juriacutedics o simplement administratius (pactes tiacutetols de venda testaments etc) soacuten redactats en llatiacute llengua que u s e n e l s uacute n i c s q u e d o m i n e n lrsquoescriptura els clergues Quan comenccedila a fer-se necessari de posar a lrsquoabast del poble les lleis i les normes religioses i socials vigents les llenguumles

romagraveniques tindran acceacutes a lrsquoescriptura Les primeres manifestacions escrites iacutentegrament en catalagrave soacuten precisament religioses i juriacutediques

El meacutes antic drsquoaquests textos pertany a la primera meitat del segle XII Es tracta drsquoun fragment de la traduccioacute del Forum iudicum un codi de lleis visigogravetic amb algunes glosses intercalades Un segle despreacutes tenim els Usatges de Barcelona compilacioacute de normes juriacutediques que constitueixen el fonament del dret catalagrave Del 1261 daten els Furs de Valegravencia que recopilen les lleis del Regne valenciagrave i que tenen tambeacute un notable interegraves linguumliacutestic

De la darreria del segle XII o del comenccedilament del XII soacuten les Homilies drsquoOrganyagrave primer gran document de la llengua catalana i el text literari meacutes reculat que conservem Soacuten una colmiddotleccioacute de sis sermons amb fragments drsquoevangelis i epiacutestoles en llatiacute que lrsquoautor tradueix i comenta en catalagrave Cal suposar que sabem que la predicacioacute en vulgar srsquohavia posat en pragravectica des del segle IX De mitjan segle XIII soacuten els tres poemes religiosos meacutes antics que sersquons han conservat lrsquoEpiacutestola farcida de Sant Esteve la composicioacute ldquoAujats senyors qui credets en Deacuteu lo pairerdquo i el Planctus de la Verge

A partir de la segona meitat del segle XIII una nova classe social la burgesa sorgida arran de la crisi del feudalisme i del progreacutes del comerccedil comenccedilagrave a tenir un pes especiacutefic cada cop meacutes important en la vida catalana Aquest fet comportagrave un seguit de canvis culturals transcendents entre els quals destaquen lrsquouacutes del catalagrave com a llengua de cultura en competegravencia amb el llatiacute i la creacioacute drsquouna literatura bagravesicament en prosa destinada a un puacuteblic meacutes ampli Lrsquoobra de Ramon Llull se situa en aquest context i representa lrsquoempenta definitiva al catalagrave com a llengua de cultura i el naixement de la literatura catalana

Ens hem de referir tambeacute al fet que si beacute no en conservem testimonis escrits eacutes segur que hi hagueacute una literatura popular que sorgiacute a lrsquoensems que la mateixa llengua cants liacuterics (drsquoamor de tristesa de joia) i egravepics (narracions llegendagraveries histograveriques) Aquestes manifestacions literagraveries transmeses oralment srsquohan perdut Aixograve no obstant els cants egravepics soacuten coneguts en part gragravecies a les canccedilons de gesta prosificades en les Crograveniques de Jaume I

7




Desclot i Muntaner

Finalment cal recordar lrsquoexistegravencia drsquoun seguit de poetes catalans que al llarg dels segles XII i XIII conrearen una poesia culta i profana ndashla trobadorescandash que era consumida en els cercles cortesans Ara beacute la llengua que utilitzaren no fou el catalagrave sinoacute lrsquooccitagrave Aquest fet es perllongagrave durant el segle XIV i part del XV Tot i que els autors anaren catalanitzant ndasho desprovenccedilalitzantndash la llengua que empraven no eacutes fins al segle XV amb Ausiagraves Marc que la poesia culta en catalagrave assoleix la plena normalitat linguumliacutestica

ALGUNES CARACTERIacuteSTIQUES DEL CATALAgrave MEDIEVAL

middot Es perden les vocals finals llevat de la a mulagtmula dentegtdentmiddot Es mantenia encara la vocal neutra en posicioacute togravenica com en balear actualmiddot La neutralitzacioacute de les vocals a i e agravetones comenccedilagrave al segle XIII En canvi la neutralitzacioacute o

u no arribagrave fins al segle XVmiddot El catalagrave medieval distingia [v] de [b]middot A diferegravencia del llatiacute vulgar el catalagrave medieval ja molt drsquohora incorpora els sons palatals En

textos molt antics encara hi ha vacilmiddotlacions (seinors senyors)middot La l incial llatina es palatalitza al llarg del segle XIII (lentilla llentilla)middot Comenccedila la ioditzacioacutemiddot Fins al segle XVI no es va generalitzar lrsquoemmudiment de la r final (Principat)middot El plural masculiacute apareix sovint igual que el femeniacute (aragoneses)middot Era general lrsquouacutes en la Catalunya Vella de lrsquoarticle salatmiddot Predomini de lrsquoarticle masculiacute lomiddot Possessius femenins mia tua suamiddot Com en lrsquoactual balear la primera persona del present drsquoindicatiu no teacute desinegravencia (plor)middot Fins al segle XVI es manteacute com a uacutenic passat remot la forma simple (cantagrave)middot Apareixen encara el futur i el condicional en les formes primitives cantar he cantar hiamiddot Fins al segle XV no es generalitza lrsquouacutes de lrsquoafirmatiu siacute Srsquoemprava hoc(h)

Alta edat mitjana La conquesta caroliacutengia (759-801)Marca HispagravenicaProceacutes dindependegravencia dels francs (879-987)Destruccioacute de Barcelona (985) AlmanzorUnioacute dinagravestica reial entre Ctalunya i Aragoacute(1137) Matrimoni de Ramon Berenguer IV amb Peronella dAragoacuteBatalla de Muret (1213) Final de lexpansioacute catalana a Occitagravenia

8

Tema 3bFormacioacute del catalagrave literari Ramon Llull

RAMON LLULL (segle XIII)

La contribucioacute meacutes important a la creacioacute de la llengua literagraveria fou lrsquoobra del mallorquiacute Ramon Llull (1232 - ca 1316) Llull tenia una clara consciegravencia linguumliacutestica i va escriure en catalagrave en agraverab i en llatiacute amb la voluntat drsquoarribar entenedorament a tota mena de puacuteblic La importagravencia linguumliacutestica de la seva obra catalana rau drsquoantuvi en el fet drsquohaver escrit en aquesta llengua i drsquohaver-ho fet no solament en la poesia i la narrativa de ficcioacute sinoacute tambeacute en la prosa cientiacutefica i filosogravefica

Aquesta diversitat de gegraveneres que conreagrave amb els problemes drsquoexpressioacute que plantejava i que la seva inventiva va saber resoldre magistralment eacutes un altre dels factors que contribueixen a la magnitud de la seva aportacioacute linguumliacutestica

El caragravecter autoreflexiu i innovador del seu llenguatge la recerca de la bellesa de lrsquoestil fonamentada en la conviccioacute que la veritat de les idees demana la bellesa de lrsquoexpressioacute i lrsquoafany proselitista soacuten a lrsquoorigen de lrsquoactitud teograverica i pragravectica de Llull envers la llengua Eacutes precisament aquesta actitud la que transformaragrave el model linguumliacutestic incipient de la cancelleria reial en un instrument plenament apte per a lrsquoexpressioacute filosogravefica i conceptual meacutes subtil mitjanccedilant la riquesa del desenvolupament lexical i sintagravectic a quegrave Llull el sotmeteacute

Llull eacutes conscient de la limitacioacute del llenguatge per a expressar el pensament sobretot el pensament sublim La idea de Llull eacutes que ldquoparaula no ha poder que pusca demostrar ni significar tanta de veritat com enteniment pot entendrerdquo Allograve que interessa eacutes drsquoategravenyer la veritat i aquesta eacutes meacutes fagravecil de copsar intelmiddotlectualment que drsquoexpressar verbalment I malgrat aquesta conviccioacute Llull no desistiragrave de superar ldquola discograverdia de paraula e entenimentrdquo cercant el mot just i preciacutes creant-lo si cal i cercant lrsquoart drsquouna diccioacute sagravevia i ordenada

Els estudis sobre la llengua de Ramon Llull nrsquohan destacat les caracteriacutestiques seguumlents

1) Pel que fa a la fonegravetica La llengua de Llull presenta un vocalisme evolucionat progravexim en alguns aspectes a la llengua actual com en la confusioacute entre a i e agravetones que ja era normal o entre o i u

9




fenomen molt meacutes tardagrave Altres solucions soacuten progravepies de la modalitat mallorquina o beacute soacuten manlleus de lrsquooccitagrave

2) Quant a les formes gramaticals En els plurals dels substantius llatins en ndashINES predominen les formes amb ndashn- etimologravegica hogravemens vegravergens El superlatiu habitual eacutes analiacutetic lo pus ndash lo meacutes Hi ha una preferegravencia per les formes fortes dels pronoms emprats com a regravegim verbal per comptes de les febles i pel relatiu qui com a subjecte encara que no tingui un antecedent personal En el verb abunden formes drsquoinfinitiu com jaer laer trer seer veer que suposen una terminacioacute llatina ndashCcedilRE per comptes dels actuals jeure lleure treure seure veure que suposen una terminacioacute -ERE Tambeacute hi ha formes drsquoinfinitiu en les quals per comptes de perdrersquos la E final ha desaparegut la E postogravenica interna venccedilre lt VINCERE tembre lt TIMERE per vegravencer teacutemer Hi ha formes arcaiques de present de lrsquoindicatiu avui conservades en baleagraveric (jo) man desempar envellesc parlam etc formes de perfet fortes (amb accent al radical) al costat de les febles (degrendegueren) al present de subjuntiu formes sense desinegravencia (deman perdoacute) i amb desinegravencia (pusca viva) Entre els adverbis apareixen formes arcaiques denant lsquodavantrsquo pres lsquoproprsquo ans i enans lsquoabansrsquo apreacutes puys lsquodespreacutesrsquo tost lsquoprestrsquo tostemps tots jorns lsquosemprersquo assats lsquoproursquo siacute i hoc lsquosiacutersquo Entre les preposicions ves i enveacutes lsquoenversrsquo enfre lsquoentrersquo tro a lsquofins arsquo Entre les conjuncions mas donques com per que amb valor modal

3) En sintaxi a) Preferegravencia pels pronoms forts en funcioacute de complement verbal (servir a voacutes) fins i tot en casos que podrien induir a confusioacute ldquoel cavaller demanagrave a sa muller que li digueacutes veritat car si no la deiumla ella auciriardquo [= (ell) lrsquoocciria] b) Hi ha un gust per la reiteracioacute que sovint doacutena lloc a una construccioacute similar a lrsquoanomenat ldquoacusatiu internrdquo de la gramagravetica llatina ldquocom hac vista la visioacuterdquo ldquoparlar paraulesrdquo o a drsquoaltres com en el text esmentat meacutes amunt ldquo[] com enteniment [] entendrerdquo c) Hi abunden les oracions compostes construiumldes mitjanccedilant lrsquouacutes drsquoinfinitius directament subordinats a un verb personal lrsquouacutes abundant de la coordinacioacute i de les oracions de relatiu i el desplegament de tota mena de nexes de subordinacioacute adverbial que permeten recollir multiplicitat de matisos logravegics (causals finals concessius etc) De vegades es reitera el nexe completiu que en una mostra no pas lrsquouacutenica drsquoaproximacioacute al registre oral ldquojo us prec que los pecadors qui amem la vostra misericograverdia quemiddotls perdonetsrdquo d) Lrsquoordre dels mots presenta inversions frequumlents el subjecte rere el verb i de vegades al final de lrsquooracioacute el complement directe davant el verb i aquest al final de lrsquooracioacute si no es vol donar relleu al subjecte

4) El legravexic de Llull consta drsquounes set mil paraules de les quals el 72 eacutes de derivacioacute popular el 18 llatinismes lrsquo1 provenccedilalismes el 2 noms propis i el 7 lulmiddotlismes Lrsquoabundor de llatinismes i lulmiddotlismes respon a les necessitats expressives a quegrave el seu pensament especulatiu va sotmetre la llengua vulgar mancada encara del desplegament conceptual i terminologravegic necessari La distribucioacute drsquoaquest material lexical no eacutes ogravebviament homogegravenia sinoacute que eacutes predominant en les obres filosogravefiques

10

Baixa edat mitjanaConquesta de Mallorca (1229-1230)Conquesta de Valegravencia (1233-1245)Tractat de Corbeil (1258) Fixacioacute de la frontera nordCreacioacute del Regne de Mallorca (1276)Vespres Sicilianes (1282) Incorporacioacute del Regne de Siciacutelia a la CoronaPau dAnagni (1294) Siciacutelia torna a mans angevines Incorporacioacute de Sardenya i Cograversega a la CoronaConquesta dAlbarrasiacute (1284) Incorporacioacute del Senyoriu a la CoronaConquesta de Menorca (1287)Conquesta del Regne de Muacutercia (1296-1300)

Tema 3b

Formacioacute del catalagrave literari Les quatre grans crograveniques

La diversificacioacute de gegraveneres la c o n t i n u iuml t a t d e l a p r agrave c t i c a escriptuagraveria de la cancelleria reial la creacioacute de lrsquoEstudi General de Lleida (1300) ndashprimera universitat de Catalunyandash i les noves aportacions des de la perifegraveria contribuiumlren a lrsquoelaboracioacute drsquouna norma linguumliacutestica comuna i a la capacitat expressiva del catalagrave La prosa historiogragravefica i c a n c e l l e r e s c a l rsquo o r a t ograve r i a par lamentagraver ia la p red icac ioacute r e l i g i o s a i l a i n fl u egrave n c i a d e

lrsquohumanisme soacuten alguns dels factors a considerar

Les quatre grans crograveniques ndashla de Jaume I o Llibre dels feits la de Bernat Desclot la de Ramon Muntaner i la de Pere el Cerimonioacutesndash constitueixen sengles monuments de la historiografia medieval i la seva contribucioacute a lrsquoafaiccedilonament de la prosa catalana eacutes bagravesica En les tres primeres hom ha volgut trobar-hi exemples de prosificacions de les antigues canccedilons de gesta catalanes Segons aixograve lrsquouacutenic vestigi drsquoaquelles composicions originagraveriament orals estaria en aquests fragments prosificats eacutes a dir en aquestes redaccions en prosa drsquoun text original en vers

1) El Llibre dels feits (1274) narra les gestes del Conqueridor Segurament eacutes un producte mixt de la cancelleria reial i de la intervencioacute directa del rei la qual cosa es reflecteix en la juxtaposicioacute de dos registres un de meacutes curialesc i un de meacutes popular i en la coexistegravencia

11




de lrsquoestil indirecte i lrsquoestil directe amb parlaments solemnes i diagravelegs vius fins i tot amb presegravencia del fenomen de lrsquoalternanccedila de llenguumles en lrsquoestil directe segons la llengua de lrsquoautor del discurs reportat (de fet hi ha alternanccedila catalagravellatiacute catalagraveagraverab catalagravemossagraverab catalagravecastellagrave catalagraveoccitagrave catalagravefrancegraves) El Llibre dels feits fou escrit sota la direccioacute del monarca Lrsquoobra destinada a difondrersquos oralment posseeix en lrsquoordre linguumliacutestic un marcat caragravecter planer i popular eacutes fagravecil de trobar-hi repeticions i vacilmiddotlacions mostres de llengua viva i espontagravenia i nombrosos refranys Hi predominen les construccions paratagravectiques Des del punt de vista legravexic srsquohi ha trobat aragonesismes occitanismes i altres manlleus que com en la Crogravenica de Desclot obeeixen al desig verista de reproduir la llengua dels no catalans aixiacute hi apareixen paraules expressions o paragravegrafs en francegraves provenccedilal mossagraverab agraverab castellagrave i aragonegraves

2) La Crogravenica de Bernat Desclot (1288) narra els fets ocorreguts des del regnat drsquoAlfons el Cast fins al de Pere el Gran A diferegravencia de lrsquoanterior es caracteritza pel seu to curialesc i objectiu ben allunyat de lrsquoestil directe i lrsquoexpressioacute personal Segons Coll i Alentorn la llengua de la Crogravenica de Desclot presenta particularitats drsquoun dialecte de la zona oriental del Pirineu i abunda en arcaismes Conveacute destacar-hi lrsquouacutes drsquoaltres llenguumles quan parlen personatges no catalans

3) La Crogravenica de Ramon Muntaner (1325) eacutes la meacutes llarga de totes i abraccedila el periacuteode que va del naixement de Jaume I fins a la coronacioacute drsquoAlfons III Tot i que dins la tradicioacute unificadora de la cancelleria reial la llengua drsquoaquesta crogravenica excelmiddotleix per la seva riquesa estiliacutestica i capacitat drsquoexpressioacute personal soacuten progravepies de lrsquoestil de Muntaner les repeticions de mots i estructures sintagravectiques les adjectivacions formulars i reiteratives lrsquoabundor drsquoanacoluts drsquoinversions i drsquoexpressions hiperbograveliques drsquoapelmiddotlacions comparacions i proverbis Hom ha assenyalat que en Muntaner lrsquouacutes de la construccioacute ldquova + infinitiurdquo deixa drsquoeacutesser un recurs propi de lrsquoestil egravepic per a consolidar-se com a expressioacute gramatical del passat Tot plegat contribueix a crear la impressioacute drsquoun estil popular i espontani una mostra excelmiddotlent del ldquopus bell catalanescrdquo per dir-ho amb les seves paraules Lrsquoentusiasme de Ramon Muntaner per la dinastia de Barcelona eacutes paralmiddotlel al que sent per la llengua el ldquobell catalanescrdquo de lrsquoexpansioacute de la qual esdeveacute un testimoni directe Tanmateix seguint la tradicioacute escriu en occitagrave un poema el Sermoacute que intercala en el text Cal remarcar la voluntat de lrsquoescriptor drsquoacostar-se als oiumldors o lectors de la seva obra voluntat palesa en un estil viu i familiar en lrsquouacutes drsquoexpressions populars i en la presegravencia de recursos narratius i joglarescos

4) La Crogravenica de Pere el Cerimonioacutes (1386) reflecteix la consciegravencia del prestigi de la reialesa catalana i la voluntat de perpetuar-lo i enaltir-lo mitjanccedilant la redaccioacute dels fets reials Lrsquoexpressioacute linguumliacutestica hi eacutes meacutes controlada que en les de Jaume I o Muntaner la sintaxi hi eacutes meacutes articulada i les figures retograveriques meacutes abundoses donant lloc a un estil afectat perograve tambeacute meacutes feixuc efecte al qual contribueix la relacioacute per jornades La Crogravenica de Pere el Cerimonioacutes fou redactada sota el control directe del monarca en plural majestagravetic com la de Jaume I i srsquoha conservat en dues redaccions una meacutes primitiva i la segona meacutes elaborada i completa La seva prosa manca del caragravecter viu i popular de les anteriors i en certs moments quan adquireix la forma de dietari esdeveacute seca i eixuta perograve manteacute sempre un to estiliacutestic elevat Com en les altres crograveniques en aquesta alguns personatges parlen segons la seva procedegravencia en altres llenguumles que la catalana la provenccedilal lrsquoaragonesa i la castellana

12

Tema 4

Expansioacute del catalagraveLrsquoexpansioacute poliacutetica i geogragravefica de la nacioacute catalana durant els segles XIII i XIV comportagrave tambeacute lrsquoexpansioacute geogragravefica de la llengua i contribuiacute a afaiccedilonar-ne lrsquoevolucioacute El catalagrave que es parla a les Illes Balears al Paiacutes Valenciagrave i a lrsquoAlguer eacutes la llengua que hi dugueren els repobladors catalans a aquelles terres provinents de la confederacioacute catalanoaragonesa

Constitueixen els actuals dialectes consecutius Balear Valenciagrave i Algueregraves

La implantacioacute del catalagrave en les terres reconquerides va comenccedilar a mitjan segle XIII quan la poliacutetica catalana va orientar lrsquoexpansioacute cap al sud un cop fracassat lrsquointent de constituir un estat pirinenc (Pere I batalla de Muret) Aquesta expansioacute motivada pel creixement demogragravefic i econogravemic va comenccedilar per la recerca de nous territoris Mediterrani enllagrave

La repoblacioacute de Mallorca es va fer amb catalans i catalanes provinents especialment de lrsquoEmpordagrave del Rosselloacute i drsquoOccitagravenia que conjuntament amb el substrat linguumliacutestic dels antics pobladors de les Illes i dels agraverabs van consolidar les actuals caracteriacutestiques de la variant balear Aixograve queda reflectit en lrsquoabundagravencia de cognoms com Barceloacute Blanes Rosselloacute en la ioditzacioacute la neutralitzacioacute i lrsquouacutes de lrsquoarticle salat en gentilicis agraverabs com Mesquida Omarhellip topogravenims (Alcuacutedia) i mots del legravexic comuacute (ramadam ndashgresca)

Valegravencia fou repoblada de forma bastant equitativa entre catalans occidentals orientals i aragonesos la qual cosa explica les actuals caracteriacutestiques del Valenciagrave Perograve no solament aixograve sinoacute tambeacute altres fets com la llargada de la reconquesta la procedegravencia social dels conqueridors les caracteriacutestiques del repoblament ndashmeacutes complex que a les Illesndash els substrat agraverab i mossagraverab i lrsquoevolucioacute poliacutetica del Paiacutes Valenciagrave dibuixen els trets dialectals

Com que lrsquoexpansioacute catalana arribagrave a lrsquohorta de Muacutercia (Jaume I 1266) i srsquohi mantingueacute fins al segle xvi quan fou cedida a Castella encara hi queden restes de catalagrave (comarca del Carxe) i de catalanismes en el castellagrave de Muacutercia (pernil peacutesoleshellip) A aquest dialecte castellagrave lrsquoanomenen popularment panotxo

13




Pel que fa a lrsquoAlguer no se sap beacute la procedegravencia dels repobladors Perograve sabem que a Sardenya el catalagrave fou la llengua de lrsquoAdministracioacute fins al segle XVII lrsquouacuteltim parlament celebrat sota el domini de la corona espanyola es va fer a la ciutat de Cagraveller i en catalagrave Era lrsquoany 1699 Les caracteriacutestiques dialectals de lrsquoAlgueregraves soacuten fruit de la influegravencia sarda i italiana i subsisteix en part per la fidelitat idiomagravetica dels seus parlants

Apegravendix Lextensioacute del catalagrave fora del PrincipatFont Gran Enciclopegravedia Catalana

Lexpansioacute geogragravefica del catalagrave fora del Principat anagrave lligada a la poliacutetica de conquesta dels reis de Catalunya-Aragoacute a partir de Jaume I i de la ulterior repoblacioacute dels territoris amb efectius procedents de la corona catalanoaragonesa En el cas de Mallorca (1229) aquests repobladors foren exclusivament catalans i la identificacioacute linguumliacutestica amb el Principat fou total les variants de fonegravetica i de legravexic existents actualment es poden explicar meacutes que no pas per la pressioacute de substrats ancestrals per lorigen comarcal dels nous aveiumlnats Tambeacute fou aixiacute el cas dEivissa (1235) La incorporacioacute del Paiacutes Valenciagrave (1233-48) shagueacute de plantejar en uns altres termes puix que la participacioacute militar aragonesa hi fou important i els conqueridors i els subseguumlents colons procedents dAragoacute hi aportaren llur idioma El catalagrave restagrave implantat a les comarques valencianes del litoral i a algunes de linterior precisament les duna major importagravencia econogravemica o estrategravegica mentre que el castellanoaragonegraves perduragrave a les zones meacutes extenses perograve tambeacute meacutes pobres i sotmeses a regravegim feudal prograveximes a la frontera dAragoacute o de Castella Jaume I ajudagrave el seu gendre Alfons X de Castella a recobrar el regne de Muacutercia arran duna revolta dels indiacutegenes islagravemics (1266) i despreacutes facilitagrave la repoblacioacute daquelles terres amb gent catalana encara Ramon Muntaner (1325-36) en parla com a vers catalans que parlen del bell catalanesc del moacuten Una part del regne de Muacutercia (entre la liacutenia Busot-Biar i el Segura) passagrave a formar part del Regne de Valegravencia en temps de Jaume II (1296) en la qual continua predominant el catalagrave Menorca conquerida sota Alfons II (1287) fou repoblada per catalanoparlants del Principat i del Paiacutes Valenciagrave i ha estat idiomagraveticament homogegravenia La projeccioacute catalana per la Mediterragravenia que inauguragrave Pere el Gran amb les seves campanyes africanes i amb locupacioacute de Siciacutelia (1282) no arribagrave a traduir-se en imposicions linguumliacutestiques duradores Tant a Itagravelia com a Gregravecia i Turquia el catalagrave shi mantingueacute merament com a llengua oficial dels equips militars o administratius que protagonitzaren la peripegravecia i nomeacutes en la mesura en quegrave entre la poblacioacute nativa o entre les classes dirigents hi hagueacute una presegravencia meacutes o menys voluminosa de catalans Si als ducats dAtenes i de Neopagravetria lepisodi no sobrepassagrave els vuitanta anys (1311-88) a Sardenya sallargagrave fins a la primeria del s XVIII en qualsevol cas es tractava essencialment dun uacutes oficinesc o legislatiu del catalagrave aguantat per la minoria colonitzadora Nomeacutes a les ciutats sardes de Cagraveller (1326) i de lAlguer (1372) hi hagueacute una autegraventica repoblacioacute amb catalans (la darrera de les quals encara avui en preserva la llengua) cosa que facilitagrave juntament amb lescagraves desenvolupament del sard com a llengua culta ladopcioacute del catalagrave per les classes urbanes de tota lilla de manera gairebeacute exclusiva fins ben entrat el s XVII o la seva utilitzacioacute com a llengua de la cultura del comerccedil i de ladministracioacute (fins als meacutes remots registres parroquials) Posteriorment els grups de catalanoparlants instalmiddotlats arreu del moacuten per emigracioacute o per exili han mantingut lidioma beacute que tan sols en la vida privada aixiacute a Nagravepols i a Roma al s XV i sobretot en egravepoca meacutes moderna al nord dAgravefrica i a Amegraverica Lextensioacute del catalagrave dins els liacutemits geograficosocials previsibles incloiumla sectors almiddotlogravegens que eren tambeacute almiddotlogravefons La minoria jueva mai no renunciagrave a lhebreu com a llengua ritual i durant ledat mitjana els seus intelmiddotlectuals escriviren en hebreu llurs obres literagraveries i cientiacutefiques A la llarga tanmateix i un cop convertits al cristianisme sassimilaren de ple entre els judaiumltzants processats per la inquisicioacute als ss XVI i

14

XVII la ignoragravencia de lhebreu eacutes habitual Els musulmans que romangueren al Paiacutes Valenciagrave despreacutes de la conquesta habitant pobles o comarques sense gaire convivegravencia amb cristians continuaren parlant agraverab i es resistiren a la imposicioacute del catalagrave o el castellagrave Quan foren expulsats el 1609 encara constituiumlen un terccedil de la poblacioacute valenciana i lespai que deixaren buit hagueacute deacutesser repoblat cosa que no sempre fou feta amb gent de llengua catalana amb la consequumlegravencia inevitable dun augment de castellanismes en el legravexic general i fins i tot duna castellanitzacioacute total dalgunes viles Les comarques valencianes de parla castellanoaragonesa acceptaren el catalagrave com a llengua de documents des de mitjan s XIV fins a labolicioacute dels Furs (1707) i fins el 1500 com a llengua literagraveria Despreacutes la influegravencia dels mecanismes estatals hi petrificagrave la situacioacute i el Paiacutes Valenciagrave restagrave territorialment bilinguumle

15

Tema 5

Etapa de consolidacioacute La Cancelleria Reial (XIII-XVIII) El segle XV prosa i poesia

La Cancelleria Reial factor de cohesioacute idiomagravetica

L a C a n c e l l e r i a R e i a l e r a lrsquoorganisme administratiu i focus d e c u l t u r a d e l a C o r o n a Catalanoaragonesa Fou creada per Jaume I al segle XIII i va ser abo l ida a l seg le XVI I I La Cancelleria srsquoocupava de redactar t o t a l a d o c u m e n t a c i oacute administrativa de la Corona Els

documents eren redactats en catalagrave aragonegraves i llatiacute Ja lany 1276 el rei Jaume I ordenagrave que tota la documentacioacute del Regne de Valegravencia fos redactada en catalagrave

La traduccioacute a partir dels textos originals drsquoobres grecollatines i les relacions que mantenien els funcionaris amb les corts drsquoAvinyoacute (Franccedila) i la Toscana (Itagravelia) introduiumlren noves perspectives culturals que van marcar el pas de lrsquoedat mitjana a lrsquoHumanisme La Cancelleria es convertiacute en el primer centre humanista de Catalunya i de fet lHumanisme i en consequumlegravencia el Renaixement entren a la Peniacutensula ibegraverica a traveacutes de la Cancelleria

Els escrivans de la Cancelleria van crear un model de prosa catalana unificada sense dialectismes que serviacute com a model de la llengua per als documents administratius lestil era correcte fluid i modegravelic i eacutes el primer referent del que actualment anomenariacuteem una varietat estagravendard

La llengua de la Cancelleria Caracteriacutestiques i evolucioacute

middotEn una primera etapa els contactes dels funcionaris de la Cancelleria amb el llatiacute comportaren una llatinitzacioacute progressiva de la prosa catalana Una llatinitzacioacute que iniciada en els primers anys del regnat de Pere III obeiumla al desig drsquoimitar riacutegidament els formularis burocragravetics de la llengua sagravevia fins al punt drsquoalterar intolerablement la sintaxi del catalagrave En soacuten una mostra les mateixes Ordinacions de la Cort de Pere III Els redactors drsquoaquells documents afirma Jordi Rubioacute ldquono tenen consciegravencia de la llei diferent que regeix la llengua sagravevia i el vernacle consideren aquest desvalgut i pobre i creuen donar-li categoria aplicant-li una llatinitzacioacute forccediladardquo

middotCap a finals del mateix regnat lrsquoabandonament ni que fos relatiu de la inflexibilitat

16




dels formularis per a la redaccioacute de cartes i documents (lrsquoArs dictandi de la retograverica medieval) i la incorporacioacute drsquoescrivans amb meacutes personalitat literagraveria redreccedilaren aquella anogravemala subjeccioacute del catalagrave al llatiacute

middotAl voltant de 1380 srsquoinicia un nou rumb estiliacutestic a la Cancelleria En les mans drsquouna fornada drsquoescrivents del quals Bernat Metge eacutes lrsquoexemple meacutes conspicu la llengua catalana assoliragrave una forma equilibrada clagravessica perfecta Seragrave lrsquoestil que ofereixen en paraules de Martiacute de Riquer ldquomilers de cartes redactades en un catalagrave preciacutes elegant i puriacutessim que contribuiumlren un dia darrere lrsquoaltre a imposar per tots els dominis de la llengua una prosa exemplar i belliacutessimardquo

La sintaxi de la llengua de la Cancelleria es caracteritza per

middotComplement avantposat al verb i separat drsquoell per una oracioacute intercalada ldquo si pena de 3000 florins drsquoAragoacute a la qual no falleria rigorosa execucioacute desitjats esquivarrdquo

middotAdjectiu separat del substantiu ldquo la dita sentegravencia contra aquell per sos demegraverits promulgadardquo

middotInfinitiu separat del verb regent ldquo han acostumat vostres predecessors a religioacute servirrdquo

middotParticipi separat de lrsquoauxiliar ldquo no hi haveu jameacutes no sabem per quina causa entegravesrdquo

middotOracions drsquoinfinitiu que avui expressariacuteem amb subordinades ldquo com se diga aquell eacutesser notable e virtuosa personardquo

La prosa catalana dels segles XIV I XV al contrari del que passava als textos medievals francesos castellans o italians eacutes una llengua pragravecticament sense dialectalismes(Janer)

Literatura religiosa Eiximenis i Vicent Ferrer

La importagravencia de les creences religioses justifica moltes accions a ledat mitjana Personatges com Vicent Ferrer despreacutes canonitzat i Francesc Eiximenis esdevingueren famosos per les seves predicacions i influegravenciaEiximenis (1330-1409) Va estudiar a les universitats de Pariacutes Roma Oxford i Cologravenia i va viure a Valegravencia Meacutes tard va ser conseller de Joan I Al final de la seva vida va ser nomenat bisbe drsquoElna Com a teograveleg va defensar la moral tradicional basada en lrsquoautegraventic esperit cristiagrave Per aixograve va escriure una mena drsquoenciclopegravedia titulada Lo CrestiagraveVicent Ferrer (Valegravencia 1350-1419) Sersquon conserven els sermons que pronunciava perquegrave uns reportadors que lrsquoacompanyaven els copiaven Fou predicador teograveleg i poliacutetic Ja en vida tenia fama internacional arrossegava una multitud de fidels per gran part drsquoEuropa Donava una visioacute del moacuten totalment apocaliacuteptica predicava la fi del moacuten En el compromiacutes de Casp va fer costat a Ferran drsquoAntequera de la dinastia dels Trastagravemara

Bernat Metge (Barcelona 13401346-1413)

Fou funcionari reial a la casa de Joan I Es veieacute involucrat en un escagravendol de corrupcioacute i en morir sobtadament el rei Metge va haver de defensar-se drsquohaver contribuiumlt a la damnacioacute de lrsquoagravenima del rei el qual havia mort sense confessioacute Va ser empresonat el 1396 i absolt al cap de 3 anys Amb la seva obra

17

Lo Somni va contribuir a guanyar-se el perdoacute i el favor del rei Martiacute I Es tracta drsquoun relat del presumpte somni que teacute lrsquoautor quan eacutes a la presoacute amb el qual es vol guanyar el favor de la monarquia

Ausiagraves Marc i la poesia del segle xv

En poesia Andreu Febrer traductor de la Divina Comegravedia de Dant Gilabert de Prograveixita i sobretot Pere i Jaume Marc ndashpare i oncle drsquoAusiagraves respectivamentndash i Jordi de Sant Jordi contemporani drsquoAusiagraves dugueren el llenguatge cap a un progressiu alliberament de la influegravencia occitana

Aquesta tendegravencia havia de culminar amb Ausiagraves Marc en qui els pocs occitanismes residuals soacuten condicionats per la rima i amb qui lrsquoexpressioacute esdeveacute plenament catalana i moderna per beacute que el seu to moralitzador eacutes deutor dels valors medievals

La voluntat de Marc de comunicar lrsquoexperiegravencia drsquouna vida interior envitricollada la seva constant anagravelisi introspectiva i la intensitat dels seus sentiments donen lloc a una poesia amatograveria drsquoexpressioacute complexa i condensada que de vegades en dificulta la comprensioacute perograve que pot arribar tambeacute a solucions molt sintegravetiques plagravestiques i directes El seu legravexic conteacute arcaismes cultismes propis de la terminologia escolagravestica neologismes de collita progravepia expressions populars Conceptualment la seva poesia srsquoestructura a lrsquoentorn drsquouns quants mots clau (amor amar i els seus derivats jo i altres formes pronominals afins delit i dolor beacute i mal vida i mort cors i agravenima cor rahoacute Deacuteu hom etc)

La novelmiddotla cavalleresca

En prosa lrsquoaportacioacute meacutes interessant eacutes en el terreny de la narrativa de ficcioacute El Tirant lo Blanc de Joanot Martorell i Martiacute Joan de Galba i lrsquoobra anogravenima Curial e Guumlelfa soacuten dos grans monuments de la novelmiddotla cavalleresca de tots els temps i de la literatura catalana

Tirant lo Blanc (14601490)En especial lrsquoobra de Martorell ha estat de sempre particularment preuada i considerada un model de gegravenere novelmiddotlesc En el Tirant coexisteixen dos estils que srsquoentrecreuen i se superposen lrsquoun a lrsquoaltre

a) Un estil elevat solemne model drsquoexpressioacute retograverica i cavallerescab) Un estil jocoacutes pintoresc amant de les descripcions humoriacutestiques i les situacions grotesques o divertides que utilitza la ironia els diagravelegs agravegils i agosarats el to colmiddotloquial els refranys i jocs de paraules les metagravefores obscenes i que es complau en les escenes picants

Aquesta constant alternanccedila dels dos estils doacutena a lrsquoobra de Martorell una frescor i una tendresa particulars com no srsquohavia aconseguit en altres obres i el contrast entre la solemnitat dels parlaments cortesans o el detall de les descripcions militars i lrsquoexpressioacute atrevida drsquoalguns personatges o la picardia de les escenes de cambra havien de fer les deliacutecies del lector contemporani i tambeacute del lector actualEn la llengua de Martorell trobem una preferegravencia per algunes solucions valencianes (la terminacioacute ndashe de la primera persona del singular del present drsquoindicatiu ndashplore parlendash la terminacioacute nominal de la mena que observem a bellea riquea lrsquouacutes drsquoarabismes i castellanismes etc)

18

Curial e Guumlelfa Quant a lrsquoanogravenim autor de Curial e Guumlelfa contemporani de Martorell mostra un bon coneixement de la tradicioacute literagraveria en quegrave srsquoinscriu i com aquell tendeix a barrejar el to greu amb la parogravedia escriu en un estil fluid i elegant amb trets dialectals que el situarien en una zona fronterera entre el catalagrave oriental i lrsquooccidental

Algunes caracteriacutestiques linguumliacutestiques que srsquohi poden observar soacuten

middot exemples de plurals masculins en ndashes al costat de casos en ndashos (arnesesarnesos francesesfrancesos)

middot los per lurs i son per lurmiddot la preferegravencia per aquestaqueix davant estmiddot la desinegravencia zero de la primera persona del singular del present drsquoindicatiu (port

prech) al costat de lrsquoeventual terminacioacute en ndashe (porte pregue)middot el manteniment de la terminacioacute ndashts en la segona persona del plural al costat de ndashau

(anats volets diets al costat de matau parlau digau)middot la intercalacioacute de pronoms agravetons en les formes de futur i condicional (donar-la-mrsquoha

fer-vos-hia)middot lrsquouacutes de les formes arcaiques del condicional en ndashra (donara volguera)

Joan Roiacutes de Corella i la valenciana prosa

La consciegravencia del predomini cultural de Valegravencia en el context del regne drsquoAragoacute menagrave alguns autors a autoproclamar-se conreadors drsquouna nova modalitat literagraveria que batejaren com a ldquoestil de valenciana prosardquo amb la intencioacute drsquoemfasitzar llur aportacioacute a la tradicioacute nacional literagraveria i sense voluntat de posar en quumlestioacute lrsquoheregravencia literagraveria comuna de catalans balears i valencians Alguns han interpretat aquest ldquoestil de valenciana prosardquo com una faiccediloacute literagraveria mentre que drsquoaltres creuen veure-hi una forma peculiar drsquoexpressioacute local perograve en qualsevol cas eacutes una varietat meacutes de la llengua catalana escrita

Una varietat arrelada en la tradicioacute de la prosa cancelleresca que nrsquoexagera lrsquoartificiositat el caragravecter llatinitzant i emfagravetic el gust pel desplaccedilament del verb al final de lrsquooracioacute per les construccions drsquoinfinitiu pel participi de present en funcioacute de clagraveusula relativa per les periacutefrasis i les construccions supletives (tenir fallenccedila lsquofaltarrsquo) per les construccions negatives en comptes drsquoafirmatives (no tard lsquoaviatrsquo etc) per la supressioacute del nexe completiu que pels neologismes i per lrsquoacumulacioacute drsquoadjectius per la recreacioacute del ritme una varietat de prosa en fi que preteacuten construir amb els elements de la llengua vulgar un sistema drsquoexpressioacute culte com el del llatiacute Lrsquoexpressioacute magravexima drsquoaquest corrent eacutes lrsquoobra de Joan Roiacutes de Corella

19

Tema 6Inici del retroceacutes La Decadegravencia

Del segle XVI a mitjan segle XIX srsquoesteacuten el periacuteode de lrsquoanomenada decadegravencia de la llengua catalana

Tanmateix el concepte srsquohauria drsquoaplicar amb propietat a la histograveria literagraveria catalana meacutes que no pas a la histograveria linguumliacutestica car allograve que entragrave en un decandiment profund fou en primer lloc la creacioacute literagraveria progravepiament dita i parcialment lrsquouacutes del catalagrave en lrsquoescriptura

De fet alguns autors menors i una certa classe de literatura popular continuagrave produint-se en catalagrave com tambeacute la documentacioacute juriacutedica i administrativa fins al comenccedilament del segle XVIII Perograve sobretot el catalagrave mai no cessagrave drsquoeacutesser la llengua parlada del poble llevat drsquoalguns sectors de lrsquoaristocragravecia i de la intelmiddotlectualitat el desconeixement del castellagrave restagrave un fet absolutament normal entre el poble fins que ben entrat el segle XIX no es declaragrave obligatograveria lrsquoescolaritzacioacute dels infants

Durant el segle XV va tenir lloc el Compromiacutes de Casp (1412) on es va elegir com a rei Ferran drsquoAntequera (1410-1416) amb la qual cosa srsquointrodueix a Catalunya la dinastia castellana dels Trastagravemara La llengua de la cort passa a ser doncs la castellana Lrsquoany 1479 es produiacute la unioacute dinagravestica dAragoacute i Castella que malgrat que juriacutedicament no canviagrave res siacute que tingueacute consequumlegravencies negatives per als Paiumlsos Catalans pegraverdua de forccedila de les classes dirigents autogravectones i submissioacute poliacutetica de la Corona que posagrave en perill el catalagrave com a llengua de cultura

Es donagrave a meacutes la circumstagravencia que Castella passa a ser durant els segles XVI i XVII una potegravencia mundial Eacutes tambeacute legravepoca dels segles dor de la literatura castellana La majoria descriptors catalans escriuen en castellagrave i es fa configurant la idea que el catalagrave no eacutes una llengua apta per a la literatura ni en general per a la cultura circumstagravencies que provoquen un decandiment de la literatura catalana culta

El 1659 pel Tractat dels Pirineus (en acabar la guerra dels Segadors) els territoris de la Catalunya nord passen a formar part de lrsquoEstat francegraves Llavors comencen les prohibicions contra la llengua catalana i una segraverie de mesures paralmiddotleles

bull 1654 expulsioacute drsquoeclesiagravestics catalans i la seva substitucioacute per clergues francesosbull 1677 prohibicioacute de predicar en catalagrave a la catedral de Perpinyagravebull 1682 ordre que exigeix la llengua francesa als rossellonesos per obtenir cagraverrecs puacuteblics i

universitarisbull 1700 edicte de Lluiacutes XIV que obliga els jutges magistrats notarishellip a redactar tota la

documentacioacute exclusivament en francegraves i a usar-lo oralment en les deliberacions

20




Perograve el fet meacutes decisiu pel que fa a lensorrament de luacutes del catalagrave eacutes la Guerra de Successioacute a causa de la mort sense descendegravencia de Carles II el 1700 dues dinasties aposten per ocupar la corona espanyola Carles dels Agraveustria i Felip dels Borboacute que finalment va vegravencer

Els Agraveustries (1516-1700) Revolta de les Germanies (1519-1523)Expulsioacute dels moriscos (1609-1610)Guerra dels Trenta Anys (1618-1648)La Guerra dels Segadors (1640-1659) Corpus de Sang (1640)Proclamacioacute de la Repuacuteblica Catalana per Pau Claris (1641) El Tractat dels Pirineus (1659)

21

Tema 7

El decret de Nova PlantaEl segle XVIII representa un proceacutes drsquoinflexioacute en lrsquoetapa de decadegravencia ja que en la guerra de Successioacute pel tron drsquoEspanya pel qual competien Carles drsquoAgraveustria i Felip drsquoAnjou els catalans srsquoarrengleraren amb aquell primer i foren finalment venccediluts despreacutes del setge i la caiguda de Barcelona Els vencedors borbogravenics aboliren totes les lleis i institucions de Catalunya i promulgaren els Decrets de Nova Planta Nomeacutes sersquon salvagrave Menorca que durant el segle XVIII estigueacute

majoritagraveriament sota dominacioacute britagravenica (i ogravebviament les terres nord-catalanes ja incorporades a Franccedila el 1659)

Les consequumlegravencies de la Nova Planta per a lrsquouacutes de la llengua catalana foren nombroses

a) Srsquoimposagrave si meacutes no en teoria lrsquoespanyol com a uacutenica llengua oficialb) Es tancaren totes les universitats de Catalunya i es creagrave la de Cerverac) Es prohibiren determinats tipus de publicacions populars en catalagraved) Una pragmagravetica de Carles III imposagrave lrsquoensenyament obligatori en espanyol a les escoles(tot i que potser no srsquoaconseguiacute de facto)e) Es prohibiren les representacions teatrals que no fossin en espanyol etc

De fet perograve no seragrave fins al segle XIX que sota la influegravencia del model drsquoestat centralitzador eixit de la revolucioacute francesa i de lrsquoimperi napoleogravenic moltes drsquoaquestes prohibicions esdevindran efectives

I tanmateix malgrat tot lrsquoaparell juriacutedic i repressiu de lrsquoestat el catalagrave srsquoha mantingut en lrsquouacutes oral i espontani com la llengua del poble no ha estat sinoacute fins a les grans transformacions econogravemiques demogragravefiques i tecnologravegiques del segle XX ndashi amb els grans trasbalsos poliacutetics que les han acompanyatndash que ha aparegut la primera generacioacute catalana enterament bilinguumle Ultra la voluntat de permanegravencia dels seus parlants com a comunitat diferenciada eacutes evident que el manteniment del catalagrave ha estat directament proporcional a la ineficagravecia amb que els diversos estats ndashespanyol francegraves italiagravendash hi han aplicat el pes del seu aparell repressiu Aixograve explicaria en part la desigualtat en el proceacutes de descatalanitzacioacute dels diversos territoris

La decadegravencia de la creacioacute literagraveria llevat de certes manifestacions populars (romanccedilos goigs teatre) la defeccioacute linguumliacutestica de les classes dirigents i la subordinacioacute social i poliacutetica havien conduiumlt a una situacioacute en quegrave mancava un model de referegravencia propi o en quegrave aquesta funcioacute ja no lrsquoacomplia el catalagrave sinoacute la llengua forastera

22




Certament el catalagrave era al final del segle XVIII la llengua quotidiana de la major part de la poblacioacute perograve la pressioacute cultural sobre aquesta cada dia era meacutes forta i el camiacute vers la hibridacioacute linguumliacutestica i la conversioacute en un patuegraves srsquohavia iniciat Aparentment res no hauria fet sospitar que en un termini relativament curt havia de produir-se una renaixenccedila i poc despreacutes lrsquoendegament drsquoun proceacutes de reconstruccioacute nacional en el qual la llengua hauria drsquoocupar una funcioacute primordial i la creacioacute drsquoun nou model de llengua literagraveria comuna hauria drsquoarribar no solament a eacutesser proposat des drsquounes miacutenimes instagravencies de poder recuperades sinoacute fins i tot a eacutesser acceptat pel conjunt de la colmiddotlectivitat Tanmateix el camiacute que havia de menar a aquest objectiu no era planer

APEgraveNDIXCom a represagravelia contra els venccediluts Felip V va promulgar els Decrets de Nova Planta pels quals suprimia les lleis i organismes propis dAragoacute Regne de Valegravencia Illes Balears i Catalunya Lrsquoobjectiu era drsquoimposar la unificacioacute cultural i linguumliacutestica a tot lestat i implantar el centralisme europeu El resultat va ser lrsquoabolicioacute de la institucions drsquoautogovern i lrsquoestabliment del castellagrave com a uacutenica llengua oficial del paiacutes Es perdia per primera vegada en la histograveria loficialitat de la llengua catalana

La manca de lligams poliacutetics i culturals ocasionagrave lafebliment duna consciegravencia unitagraveria i apareixen denominacions particularistes de la llengua com ara valenciagrave mallorquiacute A pesar del prestigi del castellagrave i de les prohibicions que hi hagi pogut haver contra la llengua catalana cal recordar que per substituir una llengua cal conegraveixer-ne una segona La major part de la poblacioacute era analfabeta i no sabia castellagrave No eacutes doncs estrany que en estrats socials populars (els meacutes nombrosos) el castellagrave no penetreacutes

Com ja hem destacat anteriorment un cas especial el representa Menorca Com a consequumlegravencia de la Guerra de Successioacute Espanya lliura a Anglaterra Gibraltar i Menorca Durant quasi tot el segle XVIII lilla estagrave sota domini britagravenic i no lafecten per tant els Decrets de Nova Planta La llengua oficial continua essent el catalagrave encara que sutilitza el castellagrave per a les relacions puntuals entre les autoritats estrangeres i les locals Menorca viu una autegraventica Ilmiddotlustracioacute i ofereix a la cultura catalana intelmiddotlectuals de la talla de Joan Ramis i Ramis autor dun conjunt dobres dramagravetiques en les quals sap adaptar al catalagrave els alexandrins apariats dorigen francegraves De les seves obres destaquen els drames Lucregravecia (1769) Arminda (1775) Constagravencia (1779) i la tragicomegravedia Rosaura o el meacutes constant amor (1783) i Antoni Febrer i Cardona

Els Borbons absolutistes i la repressioacuteRevolta dels Angelets de la terra (1669 - 1774)La Guerra de Successioacute (1700-1714)Carles III coronat a Barcelona (1705)Batalla dAlmansa (1707)Batalla dAlmenar (1710)Tractat dUtrecht (1713) Setge de Barcelona (1714)Decrets de Nova Planta (1716)

23

Tema 8La Renaixenccedila inicis de la recuperacioacute

Sota lrsquoimpuls del moviment romagraventic que va promoure una consciegravencia histograverica i un interegraves per les realitats nacionals i tambeacute sota lrsquoimpuls de la represa econogravemica i de la revolucioacute industr ial tardana es desenvolupagrave la Renaixenccedila catalana lrsquoinici de la qual hom fixa convencionalment el 1833 any de publicacioacute de lrsquooda La pagravetria de Bonaventura Carles Aribau La llengua catalana tornava a eacutesser emprada com a llengua de cultura de primer en lrsquoagravembit de la poesia despreacutes en lrsquoassaig i en la premsa

literagraveria i humoriacutestica i finalment en la premsa diagraveria

Els Jocs Florals i la llengua

La restauracioacute dels Jocs Florals tingueacute un gran ressograve popular Hi participaren autors tan importants com Jacint Verdaguer ndashveritable forjador del catalagrave modernndash i Agravengel Guimeragrave entre molts altres i erudits com Manuel Milagrave i Fontanals Joaquim Rubioacute i Ors i el mallorquiacute Mariagrave Aguiloacute El conreu de la poesia com a gegravenere i lrsquoenaltiment patriogravetic anaren de la magrave i ben aviat la reivindicacioacute de lrsquoautonomia linguumliacutestica i de lrsquoautonomia (i fins i tot independegravencia) poliacutetica esdevingueren inseparables Aviat fou percebuda la necessitat drsquouna nova codificacioacute de la llengua i alguna iniciativa en aquest sentit fou promoguda des del mateix Consistori dels Jocs Florals

Milagrave i Fontanals Antoni de Bofarull i Rubioacute i Ors publicaren un assaig drsquoortografia catalana que tanmateix no va prosperar La dificultat drsquoassolir un llenguatge literari unificat era deguda a la ruptura que havia representat la decadegravencia perograve tambeacute a la creacioacute de tradicions drsquoescriptura diferenciades al llarg del segle XIX

Els tres models de catalagrave escrit

Hom ha reconegut tres concepcions diferenciades del que havia drsquoeacutesser el catalagrave escrit Aquestes concepcions arrelaven eacutes clar en actituds determinades envers la llengua la comunitat linguumliacutestica i lrsquoabast del proceacutes de recuperacioacute com tambeacute en usos i costums personals o de grup 1) ldquoEl catalagrave acadegravemic de tradicioacute modernardquo designat aixiacute perquegrave es basava en lrsquoadopcioacute de la tradicioacute del catalagrave literari dels segles XVII i XVIII que fou anomenat ldquoacadegravemicrdquo pel seu artifici i distanciament de la llengua parlada Quant a les seves caracteriacutestiques formals era una barreja de la llengua clagravessica basada en la norma occidental i de la llengua escrita al cantoacute oriental del nostre domini en el periacuteode de la decadegravencia En ortografia els autors que seguien aquest model escrivien amb ndasha- les formes de plural dels substantius femenins (noias)

24




ndashperograve no de tots (mares)ndash i tambeacute certes formes verbals (parlas parlan parlavas perdiacuteam temiacuteau dormiacutean parlariacuteas perdriacuteam dormiriacuteau) mentre que en altres formes usaven ndashe- (parlares rebeacuterem reben dormen parle parles ndashper lrsquoactual parli parlisndash) escrivien amb ndashr final els infinitius en ndashre (moacuteurer peacuterdrer) i tambeacute alguns substantius acabats en ndashe (cagravelzer) no empraven la grafia ccedil (perograve mantenien alternances com bras brassosbracejar) representaven el so de xeix tant entre vocals com a final de mot amb el diacutegraf ndashix- etc

2) ldquoEl catalagrave acadegravemic de tradicioacute antigardquo anomenat aixiacute perquegrave els seus partidaris adoptaven lrsquoortografia del catalagrave dels segles XIII i XIV quan existia un llenguatge literari unificat amb el qual srsquoidentificaven catalans valencians i balears Tambeacute creien en la diferegravencia entre la llengua escrita i lrsquooral tenien la voluntat drsquoarribar a una norma comuna per a tot el domini i defensaven les solucions ortogragravefiques antigues com ara els plurals en ndashes

3) ldquoEl catalagrave que ararsquos parlardquo els defensors del qual no veien la necessitat de crear un llenguatge literari unificat que pogueacutes eacutesser acceptat arreu del domini linguumliacutestic Ridiculitzaven els models que cercaven drsquoenllaccedilar amb la tradicioacute ja fos moderna o antiga i pretenien adreccedilar-se al gran puacuteblic ndashmolts conreaven el teatre o altres gegraveneres popularsndash drsquouna manera entenedora i directa reflectint el llenguatge parlat en el seu agravembit local De fet doncs no era una sola manera sinoacute moltes drsquoescriure el catalagrave La consequumlegravencia de tot aixograve fou que a final del segle XIX el desgavell gramatical dels textos que es publicaven en catalagrave era considerable i lrsquoanarquia ortogragravefica superior Aquesta situacioacute seragrave el punt de partida de lrsquoortografia fabriana

Mariagrave Aguiloacute i les aportacions mallorquines

Mentrestant la influegravencia del moviment renaixentista havia arribat a Valegravencia amb Teodor Llorente i Constantiacute Llombart perograve hi tingueacute un efecte limitat malgrat que aquest darrer autor defensava la necessitat drsquoestablir una relacioacute permanent amb el Principat A Mallorca per contra hi hagueacute una segraverie de contribucions i de propostes ortogragravefiques gramaticals i lexicogragravefiques orientades al principi per una reivindicacioacute regionalista (mallorquinista) Aquesta tendegravencia perograve fou capgirada per lrsquoactitud de Mariagrave Aguiloacute el qual contribuiacute inestimablement a la recuperacioacute del sentit unitari de la llengua a meacutes de fer aportacions cabdals al coneixement de la llengua catalana mitjanccedilant lrsquoelaboracioacute drsquouna gramagravetica i drsquouna important obra lexicogragravefica

25

APEgraveNDIX

Despreacutes de tres segles en quegrave luacutes de la llengua catalana havia anat quedant apartat dagravembits duacutes tan importants com lensenyament ladministracioacute i lesgleacutesia (vegeu el concepte de decadegravencia) entrem en un segle meacutes favorable per al catalagrave El principi de segle ve marcat per la Guerra del francegraves (1808-1814) en quegrave Napoleoacute es vol annexionar Catalunya Les Corts de Cadis proclamen la constitucioacute de lany 1812 que duragrave 3 anys i lany 1823 es reinstaura el poder absolut amb Ferran VII A Europa havia aparegut un moviment artiacutestic que influiria en les reivindicacions de les nacions sense estat i en la defensa de la llibertat el Romanticisme La seva aparicioacute als Paiumlsos Catalans ocasionagrave un interegraves per la llengua pel passat medieval (legravepoca de magravexim esplendor nacional i cultural) i per la nostra literatura especialment el folklore i la cultura popular Paralmiddotlelament sorgeix a Catalunya (i en menor mesura al Paiacutes Valenciagrave i a les Balears) un moviment de recuperacioacute de la identitat catalana i de reivindicacions nacionals i poliacutetiques la Renaixenccedila que abastaria aproximadament el periacuteode compregraves entre 1830 i 1880 Els seus objectius soacuten

Estudiar i divulgar els escriptors clagravessicsPotenciar el prestigi social de la llenguaRecollir i divulgar la literatura popularAconseguir en general un nivell de normalitat per a la llengua catalanaRevitalitzar el conreu de tots els gegraveneres literaris

Per aixograve es van recuperar els Jocs Florals Era un certamen literari de passat medieval -shavien creat el 1324 a Tolosa de Llenguadoc (Occitagravenia) i varen ser importats a Barcelona pel rei Joan I el 1393- recuperat per potenciar la presegravencia del catalagrave en la literatura i en la vida social El seu lema era cantar lapagravetria la fe i lamor Els discursos que es pronunciaven cada any en la seva inauguracioacute eren utegraventiques proclames catalanistes pel que fa a la nacioacute i a la llengua Un paper importantiacutessim en la Renaixenccedila el van tenir els escriptors que van comenccedilar a fer del catalagrave un uacutes normal Fins llavors havien escrit les seves obres en castellagrave Joaquim Rubioacute i Ors (Lo Gaiter del Llobregat) eacutes el primer a reivindicar luacutes exclusiu del catalagrave a Barcelona Els grans escriptors del segle XIX soacuten Jacint Verdaguer Agravengel Guimeragrave i Narciacutes Oller A Valegravencia exerceix aquesta funcioacute reivindicativa Tomagraves Vilarroya A les Illes Mariagrave Aguiloacute es dedica a recollir la cultura popular per retrobar la llengua rica que conservava el poble Al llarg del segle augmenta el nombre de publicacions en catalagrave Lo Vertader Catalagrave Calendari Catalagrave Lo Gay Saber Diari Catalagrave La Renaixensa LEsquella de la Torratxa

Cal recordar que fins aquesta egravepoca cap institucioacute havia fixat la normativa del catalagrave ninguacute exercia el model linguumliacutestic de referegravencia que havia detingut a ledat mitjana la Cancelleria Reial Ara es demanava des dalguns sector que alguacute exerciacutes aquest paper perograve hi havia dues tendegravencies que defensaven dos models de llengua forccedila diferenciats per una banda els que defensaven un catalagrave antic inspirat en la llengua medieval per una altra els que defensaven el catalagrave colmiddotloquial com a model destagravendardLrsquoany 1890 la revista lrsquoAvens (despreacutes es diragrave lAvenccedil) publica una segraverie drsquoarticles en quegrave es va perfilant la necessitat de crear la codificacioacute del catalagrave Es debat luacutes del guionet de lapogravestrof laccentuacioacute gragravefica la lletra ccedil

26

Tema 9La recuperacioacute de lrsquooficialitat Pompeu Fabra

La contribucioacute de LrsquoAvenccedil a lrsquoevolucioacute de la llengua

A les acaballes del segle XIX un nou moviment pren forccedila a Catalunya el modernisme Aciacute el recordem per la contribucioacute que un grup de joves a lrsquoentorn drsquouna revista LrsquoAvenccedil feren al debat sobre la llengua a Catalunya

Jaume Massoacute i Torrents director de la revista acolliacute amb entusiasme la idea de Joaquim Casas-Carboacute Alexandre Cortada i Pompeu Fabra de llanccedilar una campanya linguumliacutestica des de la seva publicacioacute Tots ells coincidien en llur desig drsquouniformitat ortogragravefica llur preferegravencia per la varietat central de la llengua catalana llur afany de progreacutes i de modernitat i finalment llur profund anticastellanisme meacutes que no pas potser en les solucions ortogragravefiques concretes

Lrsquoobra de Pompeu Fabra i lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans

Una conjugacioacute de factors drsquoordre poliacutetic linguumliacutestic institucional i social contribuiragrave de manera decisiva a posar fi a lrsquoanarquia linguumliacutestica que caracteritzava les activitats literagraveries en el tombant de segle I no solament a aixograve sinoacute tambeacute a situar el catalagrave al nivell de les llenguumles estandarditzades en un periacuteode relativament breu

Entre els factors humans cal destacar dos noms el del poliacutetic Enric Prat de la Riba i el del gramagravetic Pompeu Fabra

Prat de la Riba amb la seva visioacute drsquohome drsquoestat aconseguiacute un miacutenim poder regional des del qual va poder iniciar una obra de recuperacioacute nacional la qual havia drsquointegrar una planificacioacute linguumliacutestica racional i decidida

Pompeu Fabra amb la seva competegravencia la seva decisioacute i la seva capacitat de cercar el consens havia de dirigir lrsquoexecucioacute de la codificacioacute linguumliacutestica del catalagrave

27




Perograve per damunt dels homes hi hagueacute el context poliacutetic social i institucional que afavoriacute el reeiximent drsquouna empresa que el poeta Carles Riba qualificagrave temps despreacutes de ldquonoble folliardquo Tal era la dificultat que feia presumir la situacioacute de partida abans descrita Alguns dels elements drsquoaquell context a tenir en compte soacuten els seguumlents

1) Lrsquoany 1901 el mallorquiacute mossegraven Antoni Maria Alcover llanccedila una Lletra de convit a tots els catalans perquegrave colmiddotlaborin en lrsquoobra del seu Diccionari de la llengua catalana aportant-hi informacioacute local

2) En 1903 i al marge de la universitat oficial es fundaren els Estudis Universitaris Catalans primera institucioacute cientiacutefica plenament catalana

3) A principi del segle XX apareix el moviment noucentista amb un programa de renovacioacute cultural i poliacutetica i amb una ferma voluntat drsquoassolir una llengua literagraveria comuna i institucionalitzada apta per al conreu de qualsevol disciplina

4) Lrsquoany 1906 se celebragrave tambeacute per iniciativa de mossegraven Alcover i sota la seva responsabilitat el I Congreacutes Internacional de la Llengua Catalana al qual assistiren uns 3000 congressistes entre els quals diverses figures de la filologia romagravenica internacional

5) Tambeacute en 1906 es constitueix el moviment poliacutetic unitari de Solidaritat Catalana que duragrave Prat de la Riba a la presidegravencia de la Diputacioacute de Barcelona (1907)

6) Lrsquoany 1907 Prat de la Riba creagrave lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans i el 1911 srsquohi creagrave la Seccioacute Filologravegica LrsquoIEC seragrave la institucioacute encarregada entre altres coses de dur a terme la codificacioacute de la llengua catalana la seva elaboracioacute i el seu estudi cientiacutefic

7) En 1914 es constituiacute la Mancomunitat de Catalunya de la qual esdevingueacute president Prat de la Riba Des drsquoaquesta institucioacute de poders relativament limitats es donaragrave lrsquoempenta decisiva cap a la normalitzacioacute de la llengua catalana

8) Entre 1913 i 1932 srsquoacompleixen els objectius de codificacioacute del catalagrave Les fites principals soacuten

a) Les Normes Ortogragravefiques de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans (1913) seguides de lrsquoimportant Diccionari Ortogragravefic de Pompeu Fabra publicat per lrsquoIEC (1917)b) La Gramagravetica Catalana de Pompeu Fabra assumida com a gramagravetica normativa oficial i publicada per lrsquoIEC (1918)c) El Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra assumit com a normatiu per lrsquoIEC (1932)

9) Potser meacutes important i tot i que els agents de la codificacioacute normativa fou la reaccioacute de la societat catalana en el seu conjunt davant la proposta normativa de lrsquoIEC Per beacute que no es pot pas dir que lrsquoacceptacioacute fos unagravenime de bell inici ja que existiren nuclis de contradictors tant al Principat com a Valegravencia o a les Illes en general la reaccioacute fou molt positiva i diaris escriptors i editors aplicaren les normes de lrsquoIEC de manera immediata Drsquoaltra banda les reticegravencies regionals foren venccediludes a poc a poc i quan lrsquoany 1932 se signaren puacuteblicament a Castelloacute unes Normes ortogragravefiques que eren les de lrsquoIEC amb lleus retocs la reforma fabriana havia estat acceptada arreu del domini linguumliacutestic

28

Relacionats aquest elements que ens han drsquoajudar a contextualitzar i a entendre lrsquoobra de Fabra ens centrarem a continuacioacute en els seus aspectes interns tot atenent drsquoantuvi als objectius i als principis que la inspiraven segonament als megravetodes i finalment als resultats

Lrsquoobjectiu era clar dotar el catalagrave drsquouna normativa uacutenica i estable modernitzar-lo a fi de convertir-lo en una llengua de cultura ilmiddotlimitadament apta per a les necessitats expressives de la vida i de la ciegravencia modernes a la manera de les altres llenguumles europees fer-ne un model de referegravencia per a tots els membres de la comunitat catalanoparlant ras i curt retornar als catalans lrsquoorgull i la dignitat de pertagravenyer a una comunitat nacional diferenciada en possessioacute drsquouna llengua amb una passat glorioacutes i sobretot amb capacitat de projeccioacute cap al futur

Tot aixograve tanmateix havia de resultar no pas de lrsquoabrandament de la passioacute sinoacute del rigor de lrsquoobservacioacute empiacuterica de lrsquoestudi i de la racionalitat de les propostes

Formalment lrsquoobjectiu de reconstruir el llenguatge literari catalagrave havia de consistir a recuperar lrsquoestat i la fesomia que la llengua catalana hauria tingut si no hagueacutes patit una decadegravencia literagraveria tan pronunciada si la comunitat dels parlants no hagueacutes estat subordinada poliacuteticament i culturalment a altres nacions i si una pressioacute cultural abassegadora no lrsquohagueacutes sotmegraves durant quatre segles a lrsquoinflux drsquoaltres llenguumles Ni podia ser la mera sancioacute del catalagrave parlat ni havia de ser un mer retorn a la seva forma arcaica

Aquesta llengua comuna de referegravencia ndashaquesta llengua estagravendard diriacuteem avuindash havia de ser necessagraveriament supradialectal A aquesta idea ndashi tambeacute a la feblesa de la cohesioacute de la comunitat linguumliacutesticandash respon el caragravecter composicional de la normativa fabriana

Fabra no es va limitar a seleccionar una varietat geogragravefica del catalagrave per a convertir-la en el catalagrave normatiu sinoacute que atengueacute diversos aspectes de la realitat dialectal a lrsquohora de prendre decisions normativesAixiacute quan en una quumlestioacute les solucions dialectals divergien formulava una proposta amb quegrave podien identificar-se diversos dialectes

Alguns aspectes de la normativa fabriana soacuten els seguumlents

1) En ortografia es va decantar pels plurals femenins en ndashes i per les formes verbals en ndashes i ndashen (i no en ndashas i ndashan com havien fet els ldquoacadegravemics de tradicioacute modernardquo del segle XIX) perquegrave a meacutes de ser meacutes antigues corresponien a la pronuacutencia real en catalagrave occidental mentre que la tria podia ser indiferent per als catalans orientals que confonen a i e agravetones

2) Va regular lrsquouacutes de b i v drsquoacord amb els dialectes que fan la distincioacute entre els sons corresponents fins i tot en contra del criteri etimologravegic

3) Va mantenir la grafia de r i t finals que en certs dialectes soacuten ldquomudesrdquo perograve en drsquoaltres no ho soacuten 4) Va mantenir el diacutegraf ndashix- per a representar el so de faixa o de feix que uns parlants pronuncien com un sol so i drsquoaltres com a dos sons

5) En la morfologia verbal va establir com a normatives les formes centrals sense deixar de consignar les balears i valencianes

6)En la quumlestioacute de la sintaxi pronominal no va sancionar cap dels sistemes existents sinoacute que va proposar un sistema hiacutebrid catalagrave-valenciagrave amb una logravegica interna progravepia

29

I amb aquest darrer punt arribem a un altre dels principis seguits per Fabra La idea que la llengua normativa ha de respondre a un ordre logravegic que faciliti la claredat i propietat de lrsquoexpressioacute eacutes antiga A Fabra lrsquohavia drsquoatreure a meacutes per tarannagrave i formacioacute La solucioacute donada al sistema dels pronoms febles i a la seva sintaxi basada en un principi de magravexima biunivocitat de la relacioacute forma-funcioacute anava en aquesta liacutenia La solucioacute donada a la quumlestioacute del participi concertat (Lrsquoha cantada molt beacute la canccediloacute)es basa drsquoantuvi ndashcontra el criteri que sostenia Alcoverndash en el reconeixement del funcionament actual de la llengua perograve tambeacute en el principi suara esmentat

La llengua catalana com qualsevol altra llengua posseeix una autonomia progravepia amb relacioacute a les altres llenguumles veiumlnes Eacutes a dir el sistema linguumliacutestic del catalagrave no es confon amb cap altre Ara la poliacutetica drsquointervencioacute linguumliacutestica ndashaixograve eacutes la planificacioacutendash havia de permetre tanmateix donar encara meacutes relleu a les funcions que tota llengua nacional acompleix la funcioacute cohesionadora adreccedilada cap endins de la comunitat i tendent a dotar el grup drsquounitat interna i la funcioacute separadora adreccedilada cap enfora i tendent a distingir el grup de qualsevol altre grup veiacute

Eacutes des drsquoaquesta doble perspectiva que cal entendre lrsquoobra de depuracioacute del catalagrave i el decantament per solucions no coincidents amb lrsquoespanyol ndashque Fabra practicagrave des de lrsquoegravepoca de LrsquoAvenccedil Ara beacute el catalagrave no deixa de ser una llengua romagravenica ni de pertagravenyer a un agravembit cultural especiacutefic Convenia doncs estudiar la resposta que francegraves italiagrave i altres llenguumles europees havien donat a problemes gramaticals o ortogragravefics comparables i cercar solucions similars a fi que el catalagrave no en discrepeacutes gaire Aquest principi matisava doncs el principi drsquoautonomia en un sentit que el lligava a un context linguumliacutestic i cultural meacutes ampli A aquest principi responen les solucions donades a mots com agravecid diftong heroic (per les antigues agravecit diftonch heoryc) ndashcompareu llatiacute heoricus espanyol heroico italiagrave eroico francegraves heacuteroiumlque anglegraves heroic etc

Ja Prat de la Riba srsquohavia adonat que la llengua catalana no solament estava necessitada de normativitzacioacute sinoacute que tambeacute li calia un treball drsquoelaboracioacute lexicogragravefica terminologravegica sintagravectica fraseologravegica i estiliacutestica i aixograve srsquohavia drsquoaconseguir mitjanccedilant la concurregravencia de tres elements

1 Traductors calia endegar la sistemagravetica traduccioacute de textos clagravessics i moderns literaris i cientiacutefics2 Escriptors calia un desenvolupament intern de les potencialitats linguumliacutestiques3 Cientiacutefics calia que el catalagrave abraceacutes tambeacute lrsquoagravembit de la recerca cientiacutefica cada vegada meacutes important de cara a la modernitzacioacute i aquesta era una de les tasques assignades de bell antuvi a lrsquoIEC

La invitacioacute que Fabra adreccedilava als escriptors perquegrave comprovessin la viabilitat de les seves propostes i colmiddotlaboressin activament en la reforma linguumliacutestica i a difondre-la pot entendrersquos a la llum drsquoaquesta necessitat complementagraveria drsquoelaboracioacute de la llengua ndashi tambeacute com una manera de posar a prova les propostes normatives i de crear consens al seu entorn

Hem vist fins aciacute alguns dels objectius i principis generals que guien lrsquoobra de Fabra com a gramagravetic i lexicogravegraf Aquests principis contenen impliacutecits sovint uns certs megravetodes o maneres drsquoactual davant els problemes que calia resoldre Per comenccedilar calia una preparacioacute que no era a lrsquoabast de tothom ni de tots els qui escrivien sobre la quumlestioacute linguumliacutestica

30

1 Una familiaritat amb els principis i els megravetodes de la linguumliacutestica histograverica i comparativa2 Un coneixement de la llengua antiga de lrsquoetimologia i la histograveria de les formes linguumliacutestiques i de llur evolucioacute fonegravetica3 Un coneixement dels parlars actuals ja que sovint els uns conservaven encara allograve que ja havien perdut els altres4 Un coneixement dels procediments genuiumlns de formacioacute de mots5 Un coneixement de les altres llenguumles romagraveniques i de la seva gramagravetica histograverica6 Una capacitat drsquoanagravelisi linguumliacutestica logravegica i rigorosa7 Un coneixement pragravectic del context social en quegrave es duia a terme la reforma linguumliacutestica8 Una capacitat drsquoavaluacioacute de la viabilitat de les diverses propostes

Fabra havia acumulat una certa experiegravencia en aquests camps drsquoenccedilagrave dels seus primers treballs de joventut gaudia drsquouna autoritat moral i drsquoun reconeixement social que havien de facilitar-li la feina i tambeacute disposava de lrsquoautoritat institucional que emanava de lrsquoIEC Tanmateix lrsquouacutenica gragravecia drsquouna reforma linguumliacutestica com la que ell havia empregraves eacutes que acabi essent acceptada pel colmiddotlectiu social

Per aixograve podem dir que la persona les institucions i la societat lletrada van conjuminar-se feliccedilment per assolir en poc temps un dels objectius importants en el proceacutes de normalitzacioacute la creacioacute drsquoun estagravendard catalagrave uacutenic estable i universalment acceptat

Quant als resultats del seu treball cal recordar primerament les obres de caragravecter normatiu ja esmentades eacutes a dir les normes ortogragravefiques la gramagravetica i el diccionari oficials

Perograve lrsquoobra linguumliacutestica de Fabra eacutes meacutes extensa i inclou diverses gramagravetiques de caragravecter descriptiu o normatiu entre les quals destaquem la Gramaacutetica de la lengua catalana (1912) molt interessant des del punt de vista linguumliacutestic pel seu caragravecter descriptiu i per la informacioacute dialectal que conteacute i lrsquoanomenada pogravestuma la Gramagravetica catalana (1956) publicada a cura del seu deixeble Joan Coromines diversos tractats drsquoortografia entre els quals destaquem lrsquoesmentat Diccionari ortogragravefic lrsquoedicioacute amb M de Montoliu del Diccionari Aguiloacute diversos estudis i treballs drsquoordre tegravecnic sobre aspectes concrets de la gramagravetica catalana publicats en revistes especialitzades Obres de caragravecter doctrinal on explicita els objectius i els fonaments de la reforma linguumliacutestica com El catalagrave literari (1932) obres de divulgacioacute linguumliacutestica o de divulgacioacute de lrsquoobra de reforma escrites per al gran puacuteblic com Les principals faltes de gramagravetica (1925) les Quumlestions de gramagravetica catalana (1911) i les Converses Filologravegiques una llarga segraverie drsquoarticles publicats a La Publicitat del 1919 al 1928 que despreacutes han estat recollits en forma de llibre

Lrsquoobra de Fabra i de lrsquoIEC va dotar els paiumlsos de parla catalana dels instruments elementals per al seu redreccedilament cultural i linguumliacutestic i no solament aixograve sinoacute que tambeacute la va preparar per a la resistegravencia cultural i linguumliacutestica dels obscurs anys que srsquoaproximaven

31

Tema 10El franquismeExtractes del preagravembul del llibre de Josep Benet Catalunya sota el regravegim franquista Ed Blume 1978

El dia 26 de gener de 1939 les tropes del general Franco entre les quals es comptaven lexegravercit colonial espanyol del Marroc integrat per suacutebdits marroquins els mercenaris de la famosa Legioacute estrangera espanyola les tropes feixistes italianes enviades per Mussolini i la Legioacute Cogravendor tramesa per Hitler ocupaven la ciutat de Barcelona capital de Catalunya Uns quants dies despreacutes ocupaven tot el territori catalagrave La conquesta de Catalunya per les tropes franquistes representagrave la fi de la Repuacuteblica a Espanya el dia primer dabril de 1939 el regravegim

del general Franco quedava establert oficialment a tot el territori de lEstat espanyol Aixiacute acabava la guerra dEspanya que havia estat desencadenada per lalccedilament militar-feixista del mes de juliol de 1936 Quan les tropes franquistes ocuparen Barcelona lidioma catalagrave era llengua oficial a Catalunya juntament amb el castellagrave idioma oficial a tot el territori de la Repuacuteblica espanyola El catalagrave era lidioma oficial del govern autogravenom catalagrave del Parlament de Catalunya de ladministracioacute de justiacutecia de lescola i de la Universitat El catalagrave - idioma gairebeacute milmiddotlenari - era la llengua del poble utilitzada com a instrument de comunicacioacute social En llengua catalana eren editats anualment centenars de llibres de tota mena i el nombre de publicacions periogravediques que apareixien escrites en aquesta llengua superava el miler []Ocupada la ciutat de Barcelona una de les primeres mesures que prengueacute el govern del general Franco va eacutesser dabolir loficialitat de lidioma catalagrave a Catalunya Perograve a meacutes prengueacute altres mesures meacutes radicals encara prohibiacute absolutament luacutes puacuteblic de la llengua catalana a tot el territori catalagrave Els vencedors de la guerra dEspanya - i aixiacute ho establia oficialment el primer ban publicat per la magravexima autoritat franquista docupacioacute - declaraven que luacutes de la llengua catalana a partir del moment de locupacioacute nomeacutes seria permegraves en el clos de la vida familiar i privada []Com a consequumlegravencia daquesta prohibicioacute comenccedilagrave una de les persecucions meacutes totals que mai hagi tingut lloc modernament a lEuropa occidental per tal de fer desaparegraveixer una llengua i una cultura de la vida puacuteblica dun paiacutes i aconseguir per la forccedila dimposar-ne una altra []Tots els catalans neren viacutectimes qualsevol que hagueacutes estat la posicioacute que havien pres durant la guerra passada i qualsevol que fos llur ideologia []La persecucioacute del regravegim franquista contra la llengua i la cultura de Catalunya durant els primers anys de la postguerra espanyola coincidiacute amb la ferotge repressioacute que el franquisme desencadenagrave contra els venccediluts de la guerra dEspanya repressioacute que va eacutesser marcada a tot el territori de lEstat espanyol per centenars de milers dexecucions per centenars de milers dempresonats i dexilis poliacutetics pels atemptats meacutes greus als meacutes elementals drets de la persona humana

Catalunya juntament amb Euscadi va eacutesser el poble de lEstat espanyol que meacutes durament sofriacute aquella ferotge repressioacute del franquisme Catalunya avui veu simbolitzada aquella repressioacute en la figura del President del seu darrer govern autogravenom Lluiacutes Companys detingut per la Gestapo a la Franccedila ocupada on es trobava refugiat empresonat a Pariacutes i lliurat a la policia espanyola de -Falange

32




Espantildeola- que el traslladagrave a lEspanya franquista on fou torturat i finalment condemnat a mort iacute executat el 15 doctubre de 1940 en la sinistra fortalesa del castell de Montjuiumlc de Barcelona despreacutes dhaver estat sotmegraves a una parogravedia de consell de guerra sumariacutessim

Cal tenir en compte que va eacutesser dins aquest clima de repressioacute i de terror - que pretenia no solament de castigar els venccediluts ans tambeacute dextirpar totalment els adversaris del nou regravegim franquista de la vida puacuteblica - que va comenccedilar i es mantingueacute la persecucioacute contra la llengua i la cultura de Catalunya durant els primers anys de la postguerra espanyola

Acabada la segona guerra mundial lany 1945 amb la derrota total de les forces nazi-feixistes amigues i protectores del regravegim del general Franco aquest regravegim davant la ferma resistegravencia del poble catalagrave i els aires antitotalitaris que es respiraven pel moacuten es veieacute obligat a minvar una mica en lextensioacute de la seva persecucioacute contra la llengua i la cultura catalanes Perograve tanmateix no va cedir en res que considereacutes essencial per a aconseguir el seu objectiu de colonitzacioacute linguumliacutestica de Catalunya i de reduccioacute de lidioma catalagrave a un patois []Els catalans davant lintent de genocidi cultural per part dels vencedors de la guerra dEspanya es mantingueren fidels a llur idioma i fermament units en la seva defensa []Lidioma catalagrave enfront de la persecucioacute de quegrave era objecte cercagrave refugi duna banda entre els milers de catalans que es veieren obligats a emprendre el camiacute de lexili en acabar-se la guerra dEspanya i entre les nombroses comunitats catalanes establertes en diversos paiumlsos dEuropa Africa i especialment Amegraverica I entre aquests catalans de lemigracioacute continuagrave ledicioacute de periogravedics i de llibres en llengua catalana que a linterior de Catalunya era prohibida per les autoritats franquistes Daltra banda a linterior de la Catalunya sotmesa al franquisme el cultiu daquest idioma es refugiagrave en la clandestinitat Aixiacute en la clandestinitat continuagrave ensenyant-se la llengua catalana i clandestinament continuaren formant-se mestres daquest idioma Clandestinament continuaren editant-se llibres en llengua catalana i no sols originals del escriptors daquest idioma ans tambeacute versions de Shakespeare per exemple i dobres que apareixien en aquelles hores a lexterior de Catalunya per exemple els discursos de guerra del President Roosevelt prologats per Jules Romains o el Silenci del Mar de Vercors Fins i tot ledicioacute de llibres religiosos shagueacute de refugiar en la clandestinitat Per exemple clandestinament va eacutesser editada la Imitacioacute de Crist de Tomagraves de Kempis la Regla de sant Benet i el Catecisme de la Doctrina Cristiana destinat a lensenyament dels infants

Tambeacute clandestinament continuaren apareixent publicacions periogravediques en llengua catalana Unes de contingut poliacutetic i social de les tendegravencies meacutes diverses marxistes social-demogravecrates democristianes liberals Altres de contingut exclusivament literari com Ariel o artiacutestic com Dau al Set aquesta de notograveria importagravencia - a despit deacutesser clandestina - en el desenvolupament de lart modern mundial

33

Tema 11La situacioacute actualSEGLE XX DE LA NORMATIVITZACIOacute A LA NORMALITZACIOacute

Ja al segle XX el sentiment catalanista estava prou desenvolupat com per exigir una s i tuacioacute l inguumliacutes t ica i cul tural normalitzada

En aquest context se celebra el 1906 el I Congreacutes Internacional de la Llengua Catalana que teacute lloc a Barcelona i en el qual participen linguumlistes de talla mundial (Meneacutendez i PelayoF Mistral P Shaumldel) Shi va reivindicar la necessita urgent delaborar una normativa uacutenica acceptada

per tothom i la necessitat dintroduir el catalagrave en lensenyament loficialitat del catalagrave Els estudis sobre el catalagrave prenen des de llavors un caragravecter cientiacutefic Hi van assistir uns 3000 congressistes es presentaren a discussioacute disset temes de fonegravetica ortografia morfologia sintaxi dialectologia i hi hagueacute 61 comunicacions entre les quals destaquen les Quumlestions dortografia de Pompeu Fabra

Una altra figura importantiacutessima en aquest congreacutes va ser Antoni Maria Alcover Alcover promotor i president del I Congreacutes filograveleg folklorista i capellagrave va comenccedilar estudiant la literatura popular mallorquina i va acabar preparant el DCVB lobra filologravegica excelsa de la llengua catalana i base de la dialectologia catalana

Lany 1907 i arran del Primer Congreacutes Internacional de la Llengua Catalana es funda lInstitut dEstudis Catalans (IEC) El seu objectiu era la recuperacioacute i la consolidacioacute de la llengua i la cultura catalanes en tots els agravembits Lany 1911 es crea la seccioacute filologravegica de lIEC que des de llavors teacute les funcions de fixar la normativa del catalagrave Eacutes Pompeu Fabra el filograveleg meacutes destacat de lentitat i sota les seves orientacions es publiquen el 1913 les Normes ortogragravefiques de la llengua catalana moderna el 1918 publicagrave la Gramagravetica catalana i el 1932 sortiacute publicat el Diccionari general de la llengua catalana

Al llarg del segle XX el catalagrave va anar recuperant transitograveriament loficialitat perograve mai va acabar de normalitzar-se En molts agravembits el castellagrave era la llengua de cultura i tradicioacute Els catalans llegien majoritagraveriament el diari en castellagrave les novelmiddotles Perograve el nombre de publicacions en catalagrave va augmentat Fins i tot lany 1931 es creagrave Ragravedio Associacioacute de Catalunya la primera emissora que emetia exclusivament en catalagrave

34




Tot sestronca de nou amb la guerra civil espanyola i el triomf dels feixistes ja que sinicia la persecucioacute meacutes ferotge que mai hagi patit la poblacioacute i la llengua catalana Aquest triomf va significar el final del sistema democragravetic i la repressioacute de qualsevol persona entitat o organisme que manifesteacutes una actitud contragraveria al nou regravegim La dictadura franquista va reprimir la llengua catalana per segona vegada durant el segle XX (durant la dictadura de Primo de Ribera del 1923 al 1930 havia estat perseguida per primer cop en aquest segle) Es va prohibir qualsevol siacutembol propi de la cultura catalana i la llengua nrsquoera el tret meacutes caracteriacutestic es va canviar el nom del carrers i la toponiacutemia es van clausurar tots els mitjans de comunicacioacute en catalagrave es va imposar el castellagrave en tots els nivells de lrsquoensenyament Es van prohibir les manifestacions de la cultura catalana en general sobretot lrsquouacutes puacuteblic de la llengua Aixograve va fer que es produiacutes un gran retroceacutes cultural i linguumliacutestic de fet srsquointentagrave fer desaparegraveixer el catalagrave i substituir-lo pel castellagrave

En recuperar lEstat espanyol les institucions democragravetiques despreacutes de quatre decennis de feixisme sestableix un sistema poliacutetic organitzat en autonomies Els Paiumlsos Catalans continuen fragmentats encara que disposen duna certa capacitat dautogovern (perograve amb nombroses restriccions per part del govern central) Saproven els respectius estatuts dautonomia en els quals queden reflectides les competegravencies dels governs dits a partir dara autonogravemics A partir daquests estatuts es publiquen les diferents lleis de normalitzacioacute linguumliacutestica motivades per la manca de normalitat duacutes de la llengua catalana amb lobjectiu de recuperar aquesta normalitat

El paper de lrsquoInstitu drsquoEstudis Catalans avui (informacioacute actualitzada a httpwwwieccatgcViewPageactionsiteNodeId=630amplanguageId=1ampcontentId=-1

En el terreny normatiu lrsquoIEC ha dut a terme treballs importants

a) Ha elaborat una proposta normativa per a la llengua estagravendard oralb) Ha publicat un nou Diccionari de la llengua catalana (1995)c) Ha iniciat els treballs per a una nova gramagravetica

En el terreny de la recerca linguumliacutestica lrsquoIEC porta a terme altres treballs que contribuiran a un millor coneixement de la llengua catalana i a la creacioacute drsquouna infraestructura que ha de possibilitat ulteriors investigacions Entre aquests treballs podem esmentar els seguumlents

a) El Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana ndashdel qual hom ha realitzat ja un diccionari de frequumlegravencies b) El Diccionari del Catalagrave Contemporanic) La BDOL o Base de Dades de les Oficines Lexicogragravefiques ndashfont del DIECd) LrsquoAtles linguumliacutestic del domini catalagravee) El Glossarium Mediae Latinitatisf) La part catalana del projecte panromagravenic Patronymica Romanicag) Altres projectes en els agravembits tradicionals de la lexicografia i la gramagravetica perograve tambeacute en els de la sociolinguumliacutestica la variacioacute linguumliacutestica i la bibliografia

En lrsquoagravembit de la terminologia lrsquoIEC participa com a entitat consorciada en el TERMCAT i en supervisa els treballs drsquoelaboracioacute terminologravegica

35

Afortunadament han quedat enrere els temps en quegrave la universitat oficial vivia drsquoesquena a la realitat catalana i a les necessitats de la societat Una mostra recent eacutes la declaracioacute pel reconeixement de la unitat de la llengua catalana signada pels rectors de les universitats del domini catalagrave i pel president de lrsquoIEC i adreccedilada a les autoritats poliacutetiques autonogravemiques i estatals (29 de maig de 1996)

Un dels objectius drsquoaquest centre de referegravencia seragrave la creacioacute de recursos linguumliacutestics ndashcorpus lexicogragravefics terminologravegics fonegravetics dialectals sociolinguumliacutesticsndash o infraestructures de recerca per a llur ulterior explotacioacute Aquest eacutes el primer pas per al tractament informagravetic de la llengua amb objectius teograverics o pragravectics i eacutes una necessitat de primer ordre per a la pervivegravencia drsquouna llengua al segle XXI

36

romagraveniques soacuten una evolucioacute del llatiacute vulgar que com a llengua parlada eacutes una llengua en contiacutenua evolucioacute i amb diferegravencies dialectals entre les regions de la progravepia Itagravelia i encara meacutes entre els diferents territoris de lrsquoImperi En comenccedilar la disgregacioacute de lrsquoImperi lrsquoevolucioacute i la fragmentacioacute de la llengua srsquoacceleren i accentuen fins que el llatiacute esdeveacute a cada proviacutencia una altra llengua en part igual i en part diferent de la llengua original

Cap al segle IX dC allograve que es parlava ja no era llatiacute ja eren les incipients llenguumles romagraveniques De fet la primera referegravencia documentada de llur existegravencia eacutes una disposicioacute del concili de Tours (any 813) en la qual es mana als bisbes que tradueixin les homilies (la part meacutes important de la missa) ldquoin rusticam romanam linguardquo fet que posa de manifest que el poble ja no entenia el llatiacute

Perograve abans de comenccedilar a veure quins elements varen influir en levolucioacute del llatiacute vulgar per donar pas finalment al catalagrave haurem de tenir en compte els conceptes seguumlents conceptes que tambeacute ens ajudaran a entendre per quegrave el llatiacute va evolucionar de manera diferent als diferents territoris de la Romagravenia

Substrat superstrat i adstrat

Aquest tres conceptes soacuten bagravesics a lrsquohora de parlar de les influegravencies rebudes drsquoaltres llenguumles

SUBSTRAT llengua que en un territori determinat eacutes substituiumlda per una altra a consequumlegravencia drsquouna conquesta o colonitzacioacute Els trets meacutes estables del substrat pertanyen sobretot a la fonegravetica al legravexic no fonamental i a la toponiacutemia la morfologia i el legravexic bagravesic en canvi rarament pervenen a la llengua drsquoimportacioacute

SUPERSTRAT llengua que en un territori determinat srsquoha introduiumlt agravempliament dins lrsquoagraverea drsquouna altra i sense arribar a substituir-la hi ha deixat algunes traces Eacutes el cas de les llenguumles germagraveniques en els territoris de parla llatina que han influiumlt en algunes solucions de lrsquoevolucioacute del llatiacute en les llenguumles romagraveniques

ADSTRAT llengua que determina una influegravencia parcial sobre una altra llengua o dialecte veiumlns Normalment aquesta influegravencia eacutes provocada per un periacuteode de convivegravencia limitat drsquoaquestes llenguumles o dialectes en un mateix territori

2








3













4

APEgraveNDIX







5

Tema 2









6




Tema 3a








7




Desclot i Muntaner







8









9








10


Tema 3b






11








12

Tema 4







13







14


15

Tema 5










16

















17











18











19











20






21

Tema 7








22









23









24









25

APEgraveNDIX





26










27















28













29








30







31





32








33








34












35



36








3













4

APEgraveNDIX







5

Tema 2









6




Tema 3a








7




Desclot i Muntaner







8









9








10


Tema 3b






11








12

Tema 4







13







14


15

Tema 5










16

















17











18











19











20






21

Tema 7








22









23









24









25

APEgraveNDIX





26










27















28













29








30







31





32








33








34












35



36













4

APEgraveNDIX







5

Tema 2









6




Tema 3a








7




Desclot i Muntaner







8









9








10


Tema 3b






11








12

Tema 4







13







14


15

Tema 5










16

















17











18











19











20






21

Tema 7








22









23









24









25

APEgraveNDIX





26










27















28













29








30







31





32








33








34












35



36

APEgraveNDIX







5

Tema 2









6




Tema 3a








7




Desclot i Muntaner







8









9








10


Tema 3b






11








12

Tema 4







13







14


15

Tema 5










16

















17











18











19











20






21

Tema 7








22









23









24









25

APEgraveNDIX





26










27















28













29








30







31





32








33








34












35



36

Tema 2









6




Tema 3a








7




Desclot i Muntaner







8









9








10


Tema 3b






11








12

Tema 4







13







14


15

Tema 5










16

















17











18











19











20






21

Tema 7








22









23









24









25

APEgraveNDIX





26










27















28













29








30







31





32








33








34












35



36

Tema 3a








7




Desclot i Muntaner







8









9








10


Tema 3b






11








12

Tema 4







13







14


15

Tema 5










16

















17











18











19











20






21

Tema 7








22









23









24









25

APEgraveNDIX





26










27















28













29








30







31





32








33








34












35



36

Desclot i Muntaner







8









9








10


Tema 3b






11








12

Tema 4







13







14


15

Tema 5










16

















17











18











19











20






21

Tema 7








22









23









24









25

APEgraveNDIX





26










27















28













29








30







31





32








33








34












35



36









9








10


Tema 3b






11








12

Tema 4







13







14


15

Tema 5










16

















17











18











19











20






21

Tema 7








22









23









24









25

APEgraveNDIX





26










27















28













29








30







31





32








33








34












35



36





10


Tema 3b






11








12

Tema 4







13







14


15

Tema 5










16

















17











18











19











20






21

Tema 7








22









23









24









25

APEgraveNDIX





26










27















28













29








30







31





32








33








34












35



36


Tema 3b






11








12

Tema 4







13







14


15

Tema 5










16

















17











18











19











20






21

Tema 7








22









23









24









25

APEgraveNDIX





26










27















28













29








30







31





32








33








34












35



36





12

Tema 4







13







14


15

Tema 5










16

















17











18











19











20






21

Tema 7








22









23









24









25

APEgraveNDIX





26










27















28













29








30







31





32








33








34












35



36

Tema 4







13







14


15

Tema 5










16

















17











18











19











20






21

Tema 7








22









23









24









25

APEgraveNDIX





26










27















28













29








30







31





32








33








34












35



36




14


15

Tema 5










16

















17











18











19











20






21

Tema 7








22









23









24









25

APEgraveNDIX





26










27















28













29








30







31





32








33








34












35



36


15

Tema 5










16

















17











18











19











20






21

Tema 7








22









23









24









25

APEgraveNDIX





26










27















28













29








30







31





32








33








34












35



36

Tema 5










16

















17











18











19











20






21

Tema 7








22









23









24









25

APEgraveNDIX





26










27















28













29








30







31





32








33








34












35



36














17











18











19











20






21

Tema 7








22









23









24









25

APEgraveNDIX





26










27















28













29








30







31





32








33








34












35



36











18











19











20






21

Tema 7








22









23









24









25

APEgraveNDIX





26










27















28













29








30







31





32








33








34












35



36











19











20






21

Tema 7








22









23









24









25

APEgraveNDIX





26










27















28













29








30







31





32








33








34












35



36











20






21

Tema 7








22









23









24









25

APEgraveNDIX





26










27















28













29








30







31





32








33








34












35



36



21

Tema 7








22









23









24









25

APEgraveNDIX





26










27















28













29








30







31





32








33








34












35



36

Tema 7








22









23









24









25

APEgraveNDIX





26










27















28













29








30







31





32








33








34












35



36






23









24









25

APEgraveNDIX





26










27















28













29








30







31





32








33








34












35



36









24









25

APEgraveNDIX





26










27















28













29








30







31





32








33








34












35



36






25

APEgraveNDIX





26










27















28













29








30







31





32








33








34












35



36

APEgraveNDIX





26










27















28













29








30







31





32








33








34












35



36










27















28













29








30







31





32








33








34












35



36












28













29








30







31





32








33








34












35



36













29








30







31





32








33








34












35



36








30







31





32








33








34












35



36







31





32








33








34












35



36





32








33








34












35



36





33








34












35



36








34












35



36









35



36



36

Documents

HISTÒRIA DE LA LLENGUA NIVELL D - blogs.cpnl.catblogs.cpnl.cat/nivelldgranollers/files/2011/01/HISTÒRIA-DE-LA... · llatins, mentre que el llatí vulgar evoluciona al llarg de tota