Embed Size (px)
Citation preview
PLA D’ACTIVITATS DEL DEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ
IES PUIG DE SA FONT
CURS 16-17
ÍNDEX
1.- ANÀLISI DEL CONTEXT DEL DEPARTAMENT DINS DEL CENTRE1.1. EL DEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ I EL CENTRE
1.2. EL DEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ COMPOSICIÓ I ORGANITZACIÓ
1.3. EL DEPARTAMENT I L’EQUIP DIRECTIU
1.4. EL DEPARTAMENT I LA COMISSIÓ DE COORDINACIÓ PEDAGÒGICA
1.5. EL DEPARTAMENT I ELS EQUIPS DOCENTS
1.6. EL DEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ I LA SEVA RELACIÓ AMB ELS CENTRES I
SERVEIS EDUCATIUS DEL SECTOR ·
2.- MESURES D'ATENCIÓ A LA DIVERSITAT: PLA DE SUPORT AL PROCÉS D’ENSENYANÇA-APRENENTATGE
2.1.ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITATS EDUCATIVES DE SUPORT
-PLA ANUAL D’ACTUACIÓ DE L’EQUIP DE SUPORT ·
-PLA D’ACTUACIÓ D’AUDICIÓ I LLENGUATGE ·
-TALLER DE COMPENSATÒRIA .
-PROGRAMA INTERVENCIÓ SOCIOEDUCATIVA (PISE/ALTER)
-TALLER DE LLENGUA
2.2. PROGRAMA DE FORMACIÓ PROFESSIONAL BÀSICA
-MODULS OBLIGATORIS ESPECÍFICS: INS. ELECT. I TELEC.
-MODULS OBLIGATORIS GENERALS (mòdul de comunicació, àmbit social i àmbit
científic)
3.- PLA D’ACCIÓ TUTORIAL I D’ORIENTACIÓ ACADÈMICO PROFESSIONAL ·
4.- OPTATIVA DE PSICOLOGIA (BATXILLERAT)
1.- ANÀLISI DEL CONTEXT DEL DEPARTAMENT DINS DEL CENTRE
1.1. EL DEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ I EL CENTRE
* Nom oficial del centre: IES PUIG DE SA FONT.
Direcció: Ctra. Son Servera -Cala Millor, s/n 07550 Son Servera
Telf.- 971-817396
* Nivells educatius:
1er d’ESO ........................... 6 grups
2n d’ESO ............................ 7 grups + 1 d'escolarització compartida
3er d’ESO ........................... 5 grups
4t d’ESO ............................. 5 grups
1er de Batxiller ................... 2 grups
2n de Batxiller .................... 2 grups
FPB 1r nivell (Cuina) .................. ... 1 grup
FPB 1r nivell (Electricitat i electrònica) .................. ... 1 grup
FPB 2n nivell (Cuina) ..................... 1 grup
FPB 2n nivell (Electricitat i electrònica) .................. ... 1 grup
1r CFGM de Tècnic en cuina ....... 1 grup
2n CFGM de Tècnic en cuina........ 1 grup
*Nº professorat: 82'5 de quota, en total nombre físic de professors 87
*Nº alumnes: aprox. 781 alumnes
Aquest any funcionarà el Pla de suport d'atenció a l’alumnat NESE (per alumnat amb NEE i DEA), la
Formació Professional Bàsica (un grup d'Electricitat i electrònica i un de Cuina de primer nivell i un
grup de segon nivell), el programa d'atenció per a l'alumnat NESE per HE / CP (aula taller de
compensatòria a 1r, 2n i 3r d’ESO) i el programa d’Acollida Lingüística per alumnat NESE per IT
(Taller de llengua, aula d’acollida i suport lingüístic a 1r, 2n, 3r i 4t d’ESO). A més, segueix en
funcionament el programa d’intervenció socioeducativa d'escolarització compartida (PISE amb
l’Ajuntament de Son Servera i ALTER amb l'Ajuntament de Sant Llorenç).
1.2. EL DEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ COMPOSICIÓ I ORGANITZACIÓ
El departament d'orientació està compost per :
∙ Dues orientadores educatives a temps complet Cristina Navarro Rosselló i Margarita Cabrer
Servera
∙ Tres mestres de Pedagogia Terapèutica a jornada completa i una a mitja jornada: M Dolores
Botella Barranca (cap de departament) Aina Cañamaque Batlle, Monserrat Bonet Nadal i
Marina Cortés Fullana
∙ Una mestra d’Audició i Llenguatge: M.Teresa Maria Fuster
∙ Professor ASL: Julen Adrián Gorostiza
∙ Professor d’àmbit pràctic: Pep Cladera Massanet
∙ Professora AD : Antònia Ferrer Tur
∙ Dos professors ASL (palic): Eva Tomàs Sanchis i Joan Gelabert
∙ Dos professor de Mòduls obligatoris específics (Formació Professional Bàsica d'Electricitat i
Electrònica): Miquel Riutort Riutort i Guillem Ferragut
∙ Professora Mòduls obligatoris generals (Formació Professional Bàsica): Maria Arenas Zarco
Les hores de reunió dels membres del departament són els dimarts a segona hora . Entre els temes
que ens ocuparan part de les reunions de coordinació, podem destacar:
- Programació de les activitats del departament
- Avaluació i revisió de les activitats programades
- Atendre demandes d’orientacions i suports per alumnes concrets
- Informar d’aspectes tractats a la CCP, a la reunió d’equip directiu i d’altres reunions que siguin
competència del DO
- Prendre decisions comunes respecte a termes que afecten a tot el departament
- Distribució de tasques burocràtiques
Serà la Cap de Departament l’encarregada d’assegurar el compliment d’aquestes reunions mitjançant
l’establiment d’una ordre del dia i el calendari regular de reunions. Així mateix, es realitzarà l'acta de
cada una de les reunions efectuades .
El professorat de suport assisteixen a les reunions dels diferents departaments relacionats amb la
seva tasca.
1.2.1. Pla de feina del departamentD'acord amb la normativa vigent de les orientacions del Servei d’Innovació Educativa i les Instruccions
específiques per al departament d’Orientació dels centres d’Educació Secundària per al curs present,
el pla d'activitats del departament d'Orientació ha de referir-se en concret a tres àmbits:
- Suport al procés d'ensenyament-aprenentatge.
- Suport al Pla d’orientació acadèmica i professional.
- Suport al Pla d’acció tutorial.
La nostra feina com a departament col·laborador per a millorar el procés d’ensenyament-
aprenentatge, en general, fa que posem en marxa una sèrie de programes complementaris al procés
ordinari d’ensenyament. La programació més detallada de cada un d’ells quedarà recollida en el punt
2: “Suport al procés d’ensenyament-aprenentatge. Mesures d’atenció a la diversitat”.
La feina dels diferents membres del departament queda configurada de la següent manera:
Els professors de Formació Professional Bàsica es distribueixen de la següent manera:
- La professora dels mòduls obligatoris generals realitza el seu horari en el mòdul de comunicació
(català i castellà) i Societat de 1r de FPB d'Electricitat i electrònica, mòdul de Ciències aplicades de 1r
de FPB d'Electricitat i electrònica, mòdul de comunicació (català i castellà) i Societat de 1r de FPB de
cuina , mòdul de Ciències i és la coordinadora del gabinet de premsa.
- Els professors dels mòduls obligatoris específics de la Formació Professional Bàsica
d’Instal·lacions electrotècniques i telecomunicacions són també tutors, un del grup de primer i s’altre
del grup de segon qui a més és el coordinador de riscs laborals.
Els professors de cuina pertany al departament de la família professional CFGM i per tant la
seva programació anirà inclosa en aquest departament)
- Les mestres i el mestre de Pedagogia Terapèutica realitzen activitats educatives de suport als
alumnes amb NEE, vinculades a discapacitats, problemes greus de conducta, dificultats de
comunicació, DEA i altres que es consideri adient. La seva feina se centrarà en donar suport als
alumnes i al professorat que els atén (coordinacions entre els diferents departaments). Les hores de
les mestres de Pedagogia Terapèutica es repartiran entre diferents suports dins i/o fora de l’aula
(segons les característiques del grup i de l’alumne) i es repartiran per àrees. Es prioritzaran els
suports dins l’aula, per rentabilitzar les hores de dedicació a aquells alumnes ja valorats.
- Els suports realitzats per la mestra d’audició i llenguatge aniran destinats a aquells alumnes amb
NEE associades a discapacitat sensorial auditiva, alumnes amb trastorns de la comunicació i amb
dificultats de lectura i escriptura i altres alumnes que es consideri adient.
El Programa de Compensatòria es torna a organitzar seguint les pautes i propostes del curs
passat. Els alumnes NESE per CP/HE estan dispersos per tots els grups de 1r, 2n i de 3r d’ESO.
Enguany continuarem incloent als alumnes repetidors de 1r d’ESO que, degut a les seves
característiques curriculars, comportamentals i socials, s’ha decidit incloure en el programa com una
mesura complementària més. Els alumnes disposaran d’un horari compartit entre les classes
ordinàries i l’aula del taller de Compensatòria. La quantitat d’hores de sortida depèn de cada cas i de
les possibilitats horàries del taller.
Aquest curs, els alumnes de l’agrupament específic de PISE/ALTER realitzaran una hora setmanal al
taller de compensatòria, excepte una alumna d’ALTER i una alumna de PISE que la seva empresa és
d’estètica i tanquen els dilluns que faran també dues hores de compensatòria.. Hem de remarcar que
l’objectiu bàsic de la feina que es realitzarà amb aquest alumnat és aconseguir crear hàbits i
competències socials (en la majoria dels casos) i no de manera prioritària, la recuperació a nivell
curricular (no hem d’oblidar que aquest alumnat ja ha fracassat dins un sistema ordinari i presenta un
clar rebuig cap a ell).
Aquest curs, com en cursos anteriors, ens marcarem com un dels objectius prioritaris intentar
involucrar a les famílies en el procés educatiu dels seus fills/filles.
La professora AD dedica quasi la totalitat del seu horari al taller a més de tasques de coordinació de
la biblioteca. El professor AP dedica tot el seu horari al taller.
Continuarem amb el Taller de Llengua i Cultura, segons les directrius aprovades en el PALIC
(veure document de referència inclòs al PCC).
Es formarà un grup de Taller de llengua per aquells alumnes procedents de llengües no romàniques
i/o què no dominen cap de les dues llengües oficials a la comunitat. La dedicació dels professors ASL serà compartida entre els dos.
L’objectiu principal plantejat amb l’alumnat que formi part d’aquest programa és que pugui
reincorporar-se, el més aviat possible, al ritme normal de classes del seu grup i integrar-se en la
dinàmica general de l’aula, del centre i de l’entorn.
Cal destacar, que els alumnes susceptibles d’entrar en qualsevol modalitat del programa,
estan repartits per tots els grups dels diferents nivells, la qual cosa dificulta considerablement els
horaris dels alumnes i l’atenció més individualitzada per part del professorat del Taller i Aula d’Acollida
Les tasques encomanades als orientadors es distribuiran de la següent manera:
Margarita Cabrer Servera: totes les tasques d’orientació del segon cicle, FPB, Mòduls Voluntaris,
CFGM i Batxillerat, Psicologia de segon de Batxillerat.
Cristina Navarro Rosselló: totes les tasques d’orientació del primer i segon d’ESO i la tutoria del grup
de PISE/ALTER.
És continuarà mantenint una coordinació amb els Serveis Socials de Son Servera i de Sant
Llorenç, seguiment de l’absentisme, derivació a diferents programes, atenció individual a alumnes i
famílies i la coordinació amb UCSMIA. A més a més, tindran hores de coordinació amb els
coordinadors de cicles.
La resta de funcions del departament (reunions d’àmbits, resta de coordinacions, atenció al
professorat, alumnat, pares, participació a les reunions d’equips educatius i juntes d’avaluació...) es
realitzaran de manera conjunta.
L’atenció psicopedagògica als alumnes es derivarà cap als orientadors i es farà de forma
individual. El departament disposa d’un full de derivació que tenen tots els tutors del centre, per tant,
aquesta figura recull totes les informacions i, si cal, es deriva a les orientadores. A partir d’aquí es
valora la necessitat o no de valoració i/o intervenció
La tutoria individual estarà oberta als alumnes amb problemes de comportament i/o
absentistes i també s’aplicarà a l’alumnat nouvingut (tasques de seguiment, reforç escolar, personal,
contacte familiar...).
1.3. EL DEPARTAMENT I L’EQUIP DIRECTIU
Els contactes s’estableixen, casi sempre, director/cap d’estudis amb la cap de departament o
orientadores. Això no significa l’exclusió de la resta de membres del departament en el contacte amb
l’equip directiu sinó què, per poder complir les tasques assignades a cadascú, es podrà fer els
contactes necessaris.
En aquestes reunions es tractaran, principalment, tots aquells temes referits a qüestions
pedagògiques del procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumnat, seguiment dels diferents plans
de treball que, amb caràcter general, es desenvolupen al centre, qüestions sorgides a les reunions de
tutor... Aquest també es prioritzarà la dinamització de l’adaptació i aplicació dels nous currículums i la
seva incorporació al Projecte Curricular de les diferents etapes del centre.
Les reunions es duran a terme els dijous a 3a hora i divendres a 3a: orientadors amb l’equip
directiu
1.4. EL DEPARTAMENT I LA COMISSIÓ DE COORDINACIÓ PEDAGÒGICA
Dins d’aquest àmbit de treball, ens centrarem en les funcions adjudicades en el Reglament de
Centres. La cap de departament pertanyerà a la CCP, com a cap de departament, també assistirà un
dels orientadors (Margarita Cabrer Servera) , i es tractarà de desenvolupar les tasques pròpies
d’aquest àmbit: aspectes pedagògics del currículum, mesures d’atenció a la diversitat, posada en
marxa dels documents que formen part del PCC, pla de millora de l’atenció tutorial....
Les reunions de CCP es contemplen els dimarts o dijous a 7a hora. La periodicitat de les reunions les
marca l’equip directiu.
1.5. EL DEPARTAMENT I ELS EQUIPS DOCENTS
El model de treball que tractarem d’assolir, estarà basat en una coordinació horitzontal dels
equips (s’intentarà adjudicar en blocs les àrees d’ESO), encara que també tractarem d’aconseguir una
coordinació vertical (dins dels propis departaments).
El DO assistirà als Equips Educatius per a les qüestions pedagògiques que es plantegin, així
com en la seva gestió i coordinació. A fi de realitzar millor el seguiment, els membres del DO
assessoraran sempre els mateixos equips educatius. En aquestes reunions s’analitza el procés
d’ensenyament i aprenentatge dels alumnes quan a normes de funcionament dels grups, el treball
dels objectius expressats en termes de capacitats prenent com a referència el cicle i no només el
curs, el seguiment de les ACS que prèviament es treballen a les reunions de departaments didàctics,
etc... Dels temes tractats i dels acords presos, els responsables de coordinació de la reunió prendran
nota i serà el punt de partida per a la següent reunió.
Es preveuen reunions periòdiques dels equips, sempre amb la col·laboració dels cap d’estudis
i representants del nostre departament. Aquestes reunions es convocarien, generalment, els dimarts o
dijous a 7a hora.
1.6. EL DEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ I LA SEVA RELACIÓ AMB ELS CENTRES I SERVEIS EDUCATIUS DEL SECTOR
1.6.1.- Relació amb els centres de PrimàriaLa relació amb aquests centres es preveu més intensa a partir del 2n i 3er trimestre perquè es
transmetrà la informació més significativa dels alumnes que s’incorporaran a 1r d’ESO el següent
curs. Durant el primer trimestre, els contactes aniran dirigits, sobretot, a posar en contacte a tutors i
acabar de concretar i passar informació de determinats alumnes. També tindrem una major relació
amb aquells casos d’alumnes amb NESE (derivats dels orientadors de primària ). Altres temes sobre
els que s’intentarà informar, faran referència als diferents programes del centre, models de traspàs de
informació referida als alumnes que arribaran al nostre centre, visites dels nous alumnes al final de
curs, etc.
Els centres de Primària que estan adscrits al nostre institut i amb els que tindrem major contacte, son:
* CP Na Penyal ( Cala Millor ).
* CP Jaume Fornaris ( Son Servera ).
* CP Punta de N’Amer ( Sa Coma ).
1.6.2.- Amb els centres de Secundària.La nostra actuació amb altres instituts se centrarà en l’intercanvi d’experiències, materials, resolució
de casos, programes nous, suport tècnic...
Així mateix es donarà informació sobre l’oferta educativa en el centre (Batxillerats, Cicles Formatius
de Grau Mitjà i Superior, FPB,...).
1.6.3.- Altres institucionsLa relació del nostre departament amb altres institucions de la zona, la podríem resumir en contactes
amb:
- Equip d’Orientació i Intervenció Psicopedagògica del Sector/ Orientador de Primària.
Els contactes es faran via professores PT i tutors de primària i/o l’orientadora adscrita al primer de
l’ESO conjuntament amb la cap d’estudis adjunta. L’objectiu és el traspàs de informació dels casos
revisats pels professionals dels Equips i DO. Es faran a mida que sigui necessari (sobretot, a partir del
tercer trimestre).
- CPR de Manacor.
Per promoure activitats de formació i perfeccionament, sobre tot, en la funció tutorial o adaptacions
curriculars, que tractarem de fomentar entre el professorat del centre. La distribució de la informació
es farà mitjançant el/la representant del centre en el CEP.
- Ajuntament.
Aquesta relació estarà basada, principalment, en l’intercanvi de informació sobre activitats
extraescolars, difusió de informació educativa,... També ens mantindrem en contacte amb l’Oficina de
Informació Juvenil i els Serveis Educatius Municipals.
- Serveis Socials dels Ajuntaments de la zona:
L’objectiu principal d’aquest contacte és l’intercanvi de informació sobre alumnes que pertanyen al
centre i que són atesos per dits serveis, així com la col·laboració i seguiment de les intervencions que
es realitzin per part d’aquest servei o de l’institut. Aquest curs la treballadora social de Son Servera i la
de Sant Llorenç prendran part amb dues hores d’atenció al grup específic de PISE/ALTER.
Es realitzaran les coordinacions /quinzenals) amb les orientadores des dels serveis de Son Servera
com de Sant Llorenç.
Aquest curs continuarem amb el Programa d’Intervenció Socio-educativa (PISE i ALTER) en aquells
casos que poden tenir un cert èxit, amb agrupament específic o sense.
- Conselleria de Sanitat. PAC de Son Servera
Ens ajudaria al desenvolupament de programes com: sexualitat, drogues, salut,... i /o consultes
puntuals de malalties que sofreixen alguns alumens del nostre centre.
- Consell Insular ( Joventut, Cultura, Esports ,...).
- SOIB
Ens serà de molta utilitat per a desenvolupar el programa d’orientació acadèmica-professional
(sortides de treball i previsió de futur a la comarca ).
-Unitat de Salut Mental de Manacor (en casos d’atenció psicològica). UCSMIA
El seguiment dels casos derivats o que estan en tractament els realitza l’orientadora, generalment via
email .
-Serveis Educatius de Son Servera
Informació del Centre Universitari de Son Servera, seguiment dels alumnes que provenen del
CAPI, oferta educativa, etc.
2.- MESURES D'ATENCIÓ A LA DIVERSITAT: PLA DE SUPORT AL PROCÉS D’ENSENYANÇA-APRENENTATGE
2.1.ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITATS EDUCATIVES DE SUPORT
2.1.1.PLA ANUAL D’ACTUACIÓ DE L’EQUIP DE SUPORTINTRODUCCIÓ
El pla d’actuació de l’equip de suport (PTs), té com a finalitat facilitar que l’escola sigui un
àmbit inclusiu, pretén facilitar una resposta educativa a les característiques personals dels alumnes
respectant les seves diferències individuals i ritmes d’aprenentatge, d’aquesta manera es contribueix
al desenvolupament de les seves capacitats.
L’elaboració del Pla d’actuació de l’equip de suport ha d’anar lligada a l’actuació del centre. Es
farà en funció dels trets d’identitat del centre, així com dels objectius pedagògics i metodològics.
L’acció educativa d'aquest Pla s’ha de dissenyar tenint en compte la diversitat d’interessos, de
capacitats o qualsevol altra condició personal o social de l’alumnat, de forma que el seu
desenvolupament sigui accessible i pertinent per a tots ells. Tots el professorat ha d’assumir la
responsabilitat del progrés de tots els alumnes sense exclusions.
L’objectiu del Pla és desenvolupar al màxim les capacitats dels alumnes NESE.
MESTRES DE PEDAGOGIA TERAPÈUTICA
La finalitat dels suports que ofereixen els mestres especialistes en pedagogia terapèutica (PT)
en els centres docents ordinaris, és la de proporcionar a l’alumnat amb necessitats educatives
especials el progrés en l’adquisició de les capacitats establertes en el currículum de l’etapa i la seva
participació de les activitats generals de les aules ordinàries i del centre.
Els mestres PT prioritzaran l’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials.
El Departament d’Orientació aquest curs disposa de tres places de pedagogia terapèutica a
jornada completa (Monserrat Bonet Nadal, Aina Cañamaque Batle i Ma Dolores Botella Barranca) i
una plaça a mitja jornada (Marina Cortès Fullana).
ORGANITZACIÓ DE L’EQUIP DE SUPORT
Per tal d’optimitzar el suport directe a l’alumnat ens hem distribuït les àrees de la següent
manera:
Ma Dolores Botella Barranca i N’Aina Cañamaque Batlle: àrees de matemàtiques i ciències
naturals.
Monserrat Bonet Nadal: àrees de castellà i ciències socials.
Na Marina Cortes Fullana i la mestra d’AL s’encarregaran de fer suport a l’àrea de català, la
mestra d’AL també farà logopèdia.
Els recursos personals de suport s’organitzaran amb l’objectiu d’aconseguir el grau màxim
d’eficiència i evitar interferències i duplicats amb l’excepció dels casos en què actuïn sobre el mateix
alumne els mestres especialistes d’audició i llenguatge i de pedagogia terapèutica.
El suport indirecte es coordinarà participant en les reunions setmanals dels diferents
departaments: Català, Castellà, Matemàtiques, Naturals i Socials.
Prioritzarem el suport a les àrees instrumentals ja que faciliten l’accés als aprenentatges de la
resta d’assignatures.
La majoria d’hores el suport es realitza a dins l’aula ordinària. Encara que cal dir que les hores
d’atenció directa amb l’alumnat, així com la modalitat de suport variarà en funció de les necessitats
tant dels alumnes NESE, els grups-classe o les propostes dels tutors i professors dels equips
educatius.
La relació de l’alumnat amb NESE és la següent:
CURSnº d’alumnes
1r 3 alumnes amb NEE
27 alumnes NESE2n 3 alumnes NEE
34 alumnes amb NESE3r 3 alumnes amb NEE
9 alumnes amb NESE4t 7 alumnes amb NESEFPB 2 alumnes amb NESE
OBJECTIUS CURS 2016-2017
Els objectius que ens hem proposat treballar i intentar assolir durant aquest curs estan dirigits cap a
els tres grans àmbits d’intervenció: centre, família i alumnes.
∙ Col·laborar en el desenvolupament global de l’alumnat.
∙ Intervenir directament amb l’alumnat, prioritzant el suport dins l’aula.
∙ Donar suport al professorat (coordinant-nos) de manera que pugui desenvolupar la seva
programació a l’aula, tot adaptant-la a les diferents necessitats que presenti l’alumnat.
∙ Col·laborar en l’elaboració i revisió de les Adaptacions Curriculars.
∙ Recollir i analitzar la informació sobre l’alumnat nou amb NESE.
∙ Tractar d’implicar a les famílies en el procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumnat.
∙ Col·laborar amb els recursos de l’entorn (serveis externs: Serveis Socials,...).
∙ Col·laborar amb l’equip directiu del centre.
En relació al centre:
- Elaborar el pla d’actuació anual.
- Participar en l’elaboració i revisió dels documents generals del centre (PEC, PCC, plans anuals,…).
- Establir la modalitat de suport, prioritzant el suport dins l’aula. Fixar l’horari i procediments de
coordinació.
- Potenciar, facilitar i coordinar la intervenció amb el DO i els serveis externs.
- Col·laborar participant activament en la planificació, l’elaboració, el seguiment i l’avaluació de l’ACI
de l’alumne amb NESE
- Assessorar i orientar en relació a estratègies organitzatives i metodològiques que facilitin la resposta
a la diversitat de l’alumnat.
- Orientar i facilitar la recerca i/o elaboració de materials curriculars per treballar el desenvolupament
de les capacitats de l’alumnat.
- Col·laborar mitjançant l’observació dins l’aula, en la detecció i l’anàlisi de les necessitats educatives
de l’alumnat.
- Participar en l’avaluació/promoció i la modalitat educativa de l’alumnat amb NESE i l’orientació en
relació amb la sortida del centre.
- Realitzar l’avaluació inicial. Primera presa de decisions sobre el tipus i grau d’adaptacions curriculars
necessàries.
En relació a l’alumnat:
Dins el marc de l’adaptació curricular individual, l’equip de suport intervindrà amb l’alumnat amb
necessitats educatives especials tenint present que el treball amb aquests alumnes es desenvoluparà
majoritàriament dins l’aula ordinària, de forma coordinada amb el professorat. Sols en aquells casos
en que s’hagi justificat a l’adaptació curricular, es podran treballar fora de l’aula alguns continguts
concrets i en períodes determinats de la jornada.
- Recollida i revisió de la informació sobre l’alumnat NESE.
- Potenciar el treball d’aquelles capacitats, necessàries pel desenvolupament personal, establertes
com a prioritàries a l’adaptació curricular.
- Seleccionar materials adaptats a les NEE i reorganitzar el centre de recursos.
- Elaborar materials adaptats a les NESE.
- Donar suport directe als alumnes amb NESE, preferentment dins l’aula.
- Activitats encaminades a facilitar la integració social dels alumnes NESE en el seu grup i en la vida
escolar.
En relació a les famílies:
- Orientar i col·laborar amb les famílies dels alumnes que rebin suport a fi d’aconseguir una major
col·laboració i implicació.
- Assessorar sobre la transició a la vida professional i adulta
TASQUES CURS 2016-2017
Relació de tasques a desenvolupar durant el curs.1. A principi de curs:- Revisar els expedients dels alumnes que van rebre atenció de l’equip durant el curs anterior.
- Documentar-se sobre el tipus d’alumnat amb que s’ha de treballar.
- Analitzar la informació recollida.
- Elaborar el pla d’actuació anual de l’equip de suport, una vegada conegudes les necessitats de cada
alumne.
- Organització del suport de forma flexible.
- Revisar, seleccionar i requerir material. Reorganització i difusió de material.- Preparar el lloc on s’ha de treballar (equipar-lo, reorganitzar-lo,...).
- Entrevistar-se amb les famílies i implicar-les en l’educació dels seus fills.
- Participar en l’avaluació inicial.
- Definició dels criteris d’avaluació i promoció.
- Observació a l’aula amb la pertinent recollida d’informació. Elaboració i revisió dels DIAC.
2. Durant tot el curs:- Coordinar-se amb els professors i assessorar-los. Unificar criteris i actuacions. Treball cooperatiu i
en equip.
- Adaptació de les activitats i materials prevists pel grup-classe a les NESE dels alumnes.
- Assessorar a les famílies.
- Coordinar-se amb els serveis externs.
- Intervenir amb els alumnes.
- Realització i transmissió de demandes al D.O.
- Col·laboració en el procés d’avaluació psicopedagògica.
- Informar al claustre sobre els alumnes amb necessitats educatives especials i les seves necessitats.
(Reunió dels Equip Educatius)
- Fer propostes de formació permanent del professorat.
- Col·laborar amb els professors en l’elaboració, avaluació i seguiment del Document Individual
d’Adaptació Curricular (DIAC).
- Ajudar a l’equip docent a elaborar pautes que ajudin en la integració.- Participar en les reunions dels departaments.
- Entrevistes personals periòdiques, juntament amb el tutor-a amb les famílies.
- Entrega trimestral d’informes.
3. A final de curs:- Participar en l’avaluació i promoció dels alumnes que reben suport per part de l’equip.
- Avaluar el pla d’actuació anual de l’equip de suport.
- Elaboració de la memòria final de curs.
INDICADORS CURS 2016-2017
Relació d’indicadors que s’utilitzaran per avaluar el Pla a final de curs
A l’hora d’avaluar el Pla es tindran en compte els següents indicadors:
1. Funcionament de l’equip de suport
2. Tasques de coordinació amb els professors
3. Elaboració i execució de les ACIs
4. Avaluar el grau de satisfacció de les famílies
A final de curs es redactarà una memòria que serà el document que recollirà l’avaluació del treball
desenvolupat en funció d’aquest pla d’actuació.
Ha d’incloure la revisió de cada apartat del pla d’actuació per indicar si s’han dut a terme o no tots els
aspectes esmentats. La memòria s’inclourà a la memòria del centre.
Aquesta avaluació ens servirà de base per elaborar les propostes de millora per al proper curs, així
com dissenyar les modificacions pertinents en quan a l’alumnat i els recursos humans i materials.
La finalitat és facilitar a l’equip de suport l’anàlisi de la seva tasca a partir de la reflexió i el debat
necessari per a concretar les mesures que s’han de prendre per millorar l’atenció a la diversitat.
2.1.2.PLA D’ACTUACIÓ D’AUDICIÓ I LLENGUATGEIntroducció Com a equip de suport, el meu objectiu principal és atendre a la diversitat de l’alumnat,
juntament amb la resta dels professionals que fan feina al Centre i amb la col·laboració de les famílies
dels nostres alumnes. Per dur a terme aquesta tasca tendré en compte els principis de
NORMALITZACIÓ (utilització dels recursos ordinaris del centre), INTEGRACIÓ (l’atenció es procurarà
dins l’aula) i INDIVIDUALITZACIÓ (cal atendre a cada persona segons el seu grau de
desenvolupament, evolució i les seves característiques personals ).
El Centre disposa amb un equip de suport, dins el qual es situa la mestra/e d’audició i
llenguatge, que col·laborarà amb els professors, pares, alumnes i serveis externs amb l’objectiu
d’aconseguir que es pugui fer efectiva l’atenció a tots els alumnes que ho necessiten.
A partir de les Orientacions de la Direcció General d’Ordenació i Innovació, per al curs
2016/2017, la finalitat del suport que ofereix la professora especialista en AL és prioritzar l’atenció
logopèdica als alumnes amb deficiència auditiva i trastorns de la comunicació, la parla i el llenguatge,
tant a nivell oral com escrit ,a més d´oferir el suport de català i castellà a tots els nins que estan dins
el programa de suport (DEA, NESE, NEE, IT .....).
L’objectiu és proporcionar a l’alumnat les eines necessàries per a l’adquisició de les capacitats
establertes en el currículum i facilitar-li l’accés per a la participació de les activitats generals de les
aules ordinàries i del centre.
Els alumnes amb ANEE vénen diagnosticats per l’Equip d’Orientació Psicopedagògica del
Centre de procedència on varen cursar l’etapa d’Educació Primària o pel EOEP de zona; o també es
pot donar el cas de què durant el curs sorgeixin alumnes amb necessitats d’audició i llenguatge .
En aquest curs 2016/2017 la major part dels alumnes que necessitaran atenció logopèdica i
suport a l`àrea de català i de castellà es troben distribuïts en els següents cursos:
− A) 28 alumnes de 1r d'ESO .
− B) 39 alumnes de 2n d'ESO.
− C) 15 alumnes de 3r d'ESO.
− D) 5 alumnes de 4t d’ESO-
− E). Cal tenir en compte els nous casos que vagin sorgint al llarg del curs.
Es prioritza que el suport es faci dins l´aula en tots els casos possibles, només es farà el
suport fora , als alumnes que necessitin una intervenció individualitza i una reeducació logopèdica.
Normalment la mestra d´Al entra dins l´aula i fa feina amb un grup flexible, en principi heterogeni, on
es troben els nins que tenen dificultats de llenguatge.
Aquest curs com l´any passat també es farà un taller de lectura amb aquells nins que tenen
dificultat per poder llegir el llibre de la lectura de la resta de la classe. S´ha intentat que llegeixin el
mateix llibre però una versió adaptada al seu nivell curricular ( LF), i si no es possible cercar aquells
llibres que les pugui motivar i tenguin com un objectiu prendre gust per la lectura.
INTERVENCIÓ LOGOPÈDICA. Les necessitats de cada un dels alumnes són les que marcaran les pautes d’actuació i per
això s’elaboraran els programes, segons el tipus d’afectació.
Programes de reeducació logopèdica.
Basant-nos en les dificultats que presenten els nostres alumnes a l’àrea de comunicació farem una
proposta d’intervenció on proposarem una sèrie d’objectius per treballar amb l’alumne, els quals seran
orientatius, ja que s’aniran modificant a mida que anem els aconseguint o no.
Retard del llenguatge: --- Estimulació del llenguatge oral: dirigit i espontani.
--- Discriminació sonora i exercicis d’atenció.
--- Correcció fonètica i adquisició de nous fonemes.
--- Correcció i adquisició de nou vocabulari (camps semàntics) i integració en el seu llenguatge
habitual.
--- Correcció gramatical. Estructuració de frases simples i integració en el llenguatge habitual.
Dislàlies: --- Correcció fonètica.
--- Exercicis d’articulació i vocalització.
--- Integració dels fonemes treballats en el seu llenguatge habitual.
__ Manteniment i generalització dels aprenentatges.
Disfèmies:--- Reducció de la freqüència i severitat de la disfèmia
--- Reducció de la conducta d’evitació.
--- Reducció de la por a parlar.
--- Reducció d’actituds, creences, pensaments que interfereixen en la fluïdesa.
--- Augmentar la freqüència de parlar i les relacions socials dins la seva aula.
--- Augmentar la parla fluïda (augmentar el control sobre el seu propi cos i autorelaxar-se).
--- Ajudar al nin amb disfèmia a prendre les seves decisions terapèutiques i per tant adquirir
consciència de les seves pròpies necessitats.
Problemes de tonicitat de l’aparell buco-fonatori. --- Exercicis d’articulació i vocalització.
--- Exercicis de respiració i relaxació.
--- Exercicis de moviments buco-facials.
Trastorns de lectoescriptura (dislèxia): --- Discriminació i identificació fonètica.
--- Exercicis de lateralitat i orientació espacial.
--- Relacionar fonemes, grafies i conceptes.
--- Exercicis de comprensió lectora.
--- Estructuració de frases.
-- Disgrafia,disortografia, discalculia.
Altres problemes associats (dificultats d’aprenentatge, dèficit d’atenció impulsivitat...) Seran treballats conjuntament amb els aspectes anteriors.
--- Exercicis d’atenció auditiva.
--- Exercicis d’atenció visual.
--- Adquisició d’habilitats bàsiques per a la comunicació.
Dificultats per poder aconseguir els objectius mínims a l`àrea de català i castellà establerts per això és necessari fer un reforç dins l´aula:
- Adaptar els exercicis del llibre per poder aconseguir els objectius mínims.
- Preparar material més específic per aquests nins.
- Ajudar-los a resumir i fer esquemes per facilitar-los el seu procés d´ensenyança-
aprenentatge.
- Fent les adaptacions pertinents de manera individualitzada als alumnes que ho necessitin.
- Adaptar la metodologia al seu nivell currricular.
Degut a que la intervenció de logopèdia requereix d’un ambient concret, sense interferències,
la majoria d’actuacions es faran fora de l’aula, individualment o en petits grups segons les necessitats
de cada alumne en concret. El seu programa reeducatiu es farà a partir de l’avaluació de les dificultats
de l’alumne i es revisarà a mida vagi avançant en els seus aprenentatges.
ÀMBITS D’ACTUACIÓ
Les actuacions de l’especialista en audició i llenguatge s’organitzen en tres àmbits: alumnat,
tutors/es (incloent la relació amb les famílies) i Centre (com a comunitat educativa).
ALUMNAT --- Realitzar una tasca informativa i preventiva amb l’objectiu de aconseguir la màxima col·laboració
per part de l’alumne.
--- Potenciar la participació dels alumnes dins l’aula per tal de treballar els aspectes funcionals del
llenguatge, aconseguint així l’objectiu de generalització dels aprenentatges, mitjançant el qual podem
avaluar si ha superat les seves dificultats a nivell comunicatiu.
--- Desenvolupar l’atenció logopèdica que es proposi dins el marc curricular de l’alumne, duent a
terme els objectius plantejats a principi de curs.
TUTOR/ES I FAMILIES --- Assessorar i col·laborar amb els pares i mares.
--- Col·laborar en la detecció i valoració dels problemes del llenguatge a nivell oral i escrit, i fer les
derivacions oportunes als especialistes, si cal.
--- Proposar un pla d’actuació davant les dificultats del nostres alumnes.
--- Establir formes d’actuació coordinades amb els altres membres de l’equip de suport.
--- Assessorar i arribar a acords sobre les activitats i situacions que potencien les habilitats
lingüístiques i de comunicació (sistemes alternatius de comunicació, ajuts tècnics i tecnològics...).
--- En relació a les famílies: orientar i unificar les pautes d’actuació família-Centre.
CENTRE I COMUNITAT EDUCATIVA --- Establir relacions de coordinació per a l’elaboració de programes i materials.
--- Afavorir les relacions amb altres logopedes externs i altres especialistes per poder fer feina en
una mateixa línia i aconseguir intervenció comú més eficaç.
--- Fer un seguiment de l’evolució del nin i del seu entorn per tal de assabentar-nos de tot allò que
pugui influir en el seu procés d’ensenyança i aprenentatge.
-- Establir relacions de coordinació amb les mestres de suport, per poder fer un seguiment més
complet de cada un dels alumnes amb els quals treballam conjuntament.
-- Fer reunions setmanals amb els departaments de català i castellà amb la finalitat de realitzar la
programació conjunta d´aquests alumnes, les acis tant significatives i no significatives que calguin, i
fer un seguiment del seu procés educatiu al llarg de tot el curs.
RECURSOS
--- Recursos humans: les persones implicades són tots els membres de la comunitat educativa
(alumnes, pares i professors).
--- Recursos materials: disposam de recursos de caire bibliogràfic per a la intervenció en problemes
específics (llenguatge bimodal, dislèxia...) i per realitzar activitats de suport per als nostres alumnes.
També s´utilitzaran les noves tecnologies ( ordinadors) com un recurs més dins l´aula de suport.
A nivell d’espai tenim un aula degudament acondicionada per poder dur a terme la reeducació
logopèdica. Ambientalment té les condicions necessàries ja que no hi ha estímuls sonors ni visuals
que puguin distorsionar les sessions; i d’altra banda hi ha recursos materials com un ordinador, un
mirall i una taula gran. A més a més tenim material fungible per poder emprar quan sigui necessari.
AVALUACIÓ. Durant el curs es realitzaran tres informes, un per cada trimestre, per informar tant als pares, als
mestres, com els alumnes del progressos que han realitzat respecte a les dificultats logopèdiques que
presenta i sobre el seu rendiment.
Als nins/es dislèxics a l´hora de fer els exàmens es faran adaptacions no significatives i d´accés
amb la finalitat d'ajudar-los a aconseguir els objectius del curs.
També a final de curs es farà una avaluació final, adjuntant propostes de millora ,de tasques a
realitzar durant l´estiu, per tal d´aconseguir que el nin no perdi els coneixements que ha aconseguit , i
pugui començar el proper curs més preparat.
2.1.3.TALLER DE SUPORT EDUCATIU
1. CARACTERÍSTIQUES, ORGANITZACIÓ , PERFIL DE L'ALUMNE I ACCÉS.
El recurs que anomenem Taller de Suport Educatiu, està dirigit als alumnes que presenten dificultats
en l’aprenentatge, conductes apàtiques o absentistes i dificulten el funcionament del grup de
referència. Aquesta situació escolar i personal dels alumnes és fruit de diversos factors: desfassament
curricular de més de dos anys, dificultats en les relacions amb els seus companys i professors,
problemes a l’àmbit social i familiar. A més, presenten una actitud negativa davant el món acadèmic
(que viuen com un vertader càstig) que condueix a un alt risc d’abandonament del sistema educatiu
reglat.
Al Taller treballem amb grups molt heterogenis però amb un element comú: la situació afecta a tots
els àmbits de relació: companys, professors, família i entorn social.
El Taller, amb el disseny actual, està integrat en el PIE que es revisa cada curs.
Resumint, els alumnes presenten gairebé tots:
Rendiment escolar baix o molt baix.
Manca d’hàbits de feina.
Absentisme, més o menys declarat .
Baixa integració en el grup classe.
Comportaments fora de norma.
Manca d’interès per l’estudi.
Expectatives d’èxit acadèmic molt minses.
Autoestima molt baixa que es sol compensar amb aspiracions acadèmiques i professionals poc
realistes.
Necessitats educatives i socials importants.
L'activitat diària del Taller es concreta en “la tasca per projectes”, que ha demostrat, al llarg dels
darrers cursos, adequar-se a les característiques dels alumnes i per això, amb els canvis, adaptacions
o ampliacions necessaris , tindrà continuïtat en el present curs 16-17..
El taller està organitzat ( espai, maquinària, eines i materials) per a rebre grups de 4 a 8 alumnes que
canvien cada hora i cada dia, per tal de:
Assegurar una atenció individualitzada.
Minorar la problemàtica personal, social i familiar.
Adaptar els continguts i els objectius del programa a cada alumne.
Disminuir l’absentisme dels alumnes (una part important presenta o ha presentat episodis greus
d’absentisme escolar).
Aconseguir realitzacions que suposin èxit i reconeixement.
El programa atén uns 25 alumnes, essent molt freqüents els canvis per baixes i incorporacions al llarg
de tot el curs.
Els horaris, pactats amb tutors i prefectura, es fan seguint grosso modo aquestes pautes:
No ocupar més d’una hora per setmana de la mateixa àrea.
Respectar l’hora de tutoria, els desdoblaments i les àrees més pràctiques.
Procurar que no surtin en hores de classe del tutor.
Donar prioritat a les àrees instrumentals: llengües i matemàtiques, si es troba convenient.
Si es considera necessari i adequat s’atenen alumnes que presenten NNEE.
La majoria d’alumnes són de 1r i 2n d’ESO, molt puntualment participa algun alumne de 3r o 4t
d’ESO.
Per participar del programa cal:
Que l’alumne sigui proposat per l’equip educatiu en la junta d’avaluació de juny (del curs anterior) o en
la primera de setembre (aquests són els primers que entren en el programa) o
Que al llarg del curs l’equip educatiu faci la proposta.
Que el departament d’orientació faci una avaluació psicopedagògica on consti el nivell de retràs
escolar i les directrius generals a seguir amb l’alumne per part de tot el professorat afectat.
Que prefectura d’estudis i el departament d’orientació informin favorablement.
2. OBJECTIUS GENERALS.Els objectius d’aquesta mesura figuren al PIE i són:
Facilitar una auto-percepció positiva de l’alumne i de les seves possibilitats de millora en els
aprenentatges.
Assegurar l’assistència a classe i evitar l’absentisme i el posterior abandonament escolar.
Valorar les realitzacions pròpies i les dels altres.
Formar equips de feina que permetin un desenvolupament equilibrat de les relacions personals i la
col·laboració amb altres persones (professors, companys i altres)
Propiciar l’autonomia personal, elaborant estratègies per a solucionar els problemes que es presentin
en el desenvolupament dels projectes.
Valorar i respectar l’entorn, comprenent que formem part del mateix i que mitjançant un tractament
positiu i el desenvolupament d’hàbits d’higiene i seguretat en el propi treball podem contribuir a
aconseguir una millor qualitat de vida.
Apreciar els coneixements i sabers tècnics i artístics que s’utilitzen en els diferents projectes i
relacionar-los amb la tradició industrial i/o artesana del seu entorn.
Entendre, interpretar i reproduir missatges de tipus tècnic necessaris pel desenvolupament dels
diferents projectes de treball que es proposin a l’aula taller.
Realitzar els projectes implicant-se positivament en tot el procés de disseny, elaboració i avaluació
dels mateixos.
Valorar la Re-utilització, la Reducció i el Reciclatge de materials.
Participar en els esdeveniments (fires, mercats, exposicions...) que sigui possible.
Aquests objectius, es treballen de forma global tenint com a referència objectius que són propis de
l’àrea de tecnologia i alguns objectius de les àrees de matemàtiques, llengua i plàstica que es
treballen de forma transversal i majoritàriament pràctica.
2.1. Objectius específics.
Apreciar la fusta com a material noble, natural i viu.
Conèixer i identificar els diferents defectes de la fusta.
Conèixer les característiques principals dels taulers i les xapes.
Valorar les qualitats de la fusta com a material decoratiu i de construcció.
Conèixer i utilitzar correctament els instruments de mesura i marcat.
Conèixer la utilitat, el funcionament i el maneig correcte de les eines i màquines del taller.
Conèixer algunes tècniques molt elementals de les operacions de mecanitzat de la fusta (serrar,
foradar, polir...)
Realitzar les operacions requerides pel procés d’acabat de la fusta ( emplastre, polit, tintat,
envernissat, i encerat) amb les diferents tècniques d’aplicació (pinzell, pistola, esponja...) fent-ho amb
qualitat i respectant les mesures de seguretat.
Conèixer els tipus i la utilitat de diferents elements de fixació i forrellats.
Conèixer i comprendre la importància de les diferents mesures de seguretat que s’han d’emprar al
taller.
Adquirir hàbits d’ordre, neteja i responsabilitat.
Conèixer i utilitzar adequadament els equipaments de protecció individuals.
Conèixer els circuits elèctrics elementals.
Utilitzar l’equip informàtic de que disposa el taller.
Posant un exemple pràctic: al Taller es decideix, a proposta del Departament de Matemàtiques,
construir un àbac, en fusta o material reciclat; el que més ens interessa són els objectius abans
detallats, si l'àbac ha de ser més gran o més petit dependrà o bé de la demanda, de les existències de
materials o de la capacitat dels alumnes.
3. CONTINGUTS.Els continguts,lògicament, són part del programa de Tecnologia. Gairebé tots el projectes fan part de
tots els continguts adaptats, però ens assegurem de que tots es treballen de forma específica en
algun dels projectes que desenvolupem al llarg del curs.
Bloc 1. Procés de Resolució tècnica de problemes.Conceptes:
Definició de problema i necessitats humanes a solucionar.
Procediments:
Recopilar i analitzar problemes i necessitats.
Actituds, Valors i Normes:
Actitud creativa davant els problemes plantejats.
Bloc 2. Dibuix tècnic.Conceptes:
Instruments de dibuix i disseny: transportador d’angles, regla, esquadra i cartabó, plantilles i trames.
Procediments:
Representar a mà alçada objectes mitjançant el croquis.
Confeccionar models i maquetes a escala..
Actituds, Valors i Normes:
Netedat i ordre en la presentació de documents gràfics.
Bloc 3. Planificació i realització.Conceptes :
Eines elementals i màquines.
Procediments de fabricació i acabat:
Unió: aferrar, clavar, cargolar i soldar.
Separació: serrar, llimar, polir.
Normes de seguretat general del taller.
Procediments:
Analitzar i repartir les tasques a realitzar.
Utilitzar correctament les eines, màquines i utillatge.
Aplicar les normes de seguretat necessàries.
Actituds, Valors i Normes:
Iniciativa personal i confiança en la realització de feines.
Prendre consciència del perill que suposa una mala utilització de les eines.
Mantenir una actitud austera en l’ús dels materials i recursos.
Valorar la necessitat i l’imperatiu legal de l’ús dels EPI.
Bloc 4. Recursos científics i tècnics.Conceptes:
El circuit elèctric.
Procediments:
Construir circuits elèctrics senzills de commutació.
Utilitzar com elements bàsics de construcció la llenya, el plàstic i el metall.
Actituds, Valors i Normes:
1. Valorar la importància del materials.
Bloc 5. Organització i Gestió.Conceptes:
Organització de tasques.
Concepte de recurs.
Tipus de recursos materials: classificació.
Procediments:
Organitzar i planificar la realització del treball.
Actituds, Valors i Normes:
1. Reconèixer i valorar les tècniques d’organització i gestió en l’elaboració de projectes i en el
treball en equip.
Bloc 6. Tecnologia, ciència i societat.Conceptes:
El cost dels productes
Procediments:
Dissenyar i crear propostes de publicitat creativa.
Actituds, Normes i Valors:
Actitud crítica davant missatges consumistes.
4. CONTRIBUCIÓ DEL TALLER DE COMPENSATÒRIA A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES.Competència lingüística:
Descriure verbalment el procés de construcció d’un objecte senzill.
Realitzar l’autoavaluació per escrit.
Interpretar la informació dels envasos dels productes comercials emprats al taller.
Fer de guia dels seus companys de classe en una visita al taller.
Transmetre als membres del taller una idea o millora de forma clara i convincent.
Competència matemàtica:
Mesurar diferents materials amb l’instrument adient.
Fer càlculs de proporcions directes senzilles.
Manejar instruments de mesura del taller.
Plantejar un problema de forma intel·ligible.
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic:
Emplear diferents materials i entendre’n el seu origen i propietats.
Utilitzar materials reciclats.
Realitzar croquis i maquetes.
Competència en el tractament de la informació i competència digital:
Cercar informació general a Internet.
Cercar la informació necessària sobre eines, materials...
Realitzar presentacions amb medis audiovisuals (fotos, films, powerpoint..)
Manejar el processador de textos per crear plantilles
Competència social i ciutadana:
Formar part d’equips de feina.
Respectar el torn de paraula.
Reflexionar sobre les seves actuacions i les dels altres.
Competència cultural i artística:
Valorar les produccions independentment del seu autor o autors.
Imitar models que considerem valuosos.
Analitzar els procediments, les tècniques i els materials; també la dificultat, l’originalitat presents en
els objectes.
Competència per aprendre a aprendre:
Escoltar activament les explicacions, siguin d’un professor o d’un company.
Observar amb atenció el treball dels altres per intentar millorar-lo.
Posar en pràctica tots el recursos que es van adquirint en la realització de cada projecte.
Actuar com a mestre d’un company en un projecte o durant una sessió.
Realitzar un projecte de forma totalment autònoma.
5. METODOLOGIA.La metodologia per projectes ens serveix per:
Atendre aspectes com: compromís, solidaritat i responsabilitat, ja que suposa una implicació personal
en tot el procés.
Reforçar d’una manera pràctica els aprenentatges necessaris per a construir nous coneixements.
Orientar el alumnes cap a una preparació professional, sigui una PQPI o un CF.
Aproximar-los al món laboral.
Gaudir de la satisfacció de la feina ben feta i valorada pels demés
A grans trets les línies metodològiques són les següents:
Treball a partir de projectes.
Incidència en els aspectes tècnics i instrumentals com l’expressió escrita i verbal, càlcul, disseny,
interpretació de plànols etc. Fent-ho seguint un procés que suposa: reflexionar sobre la tasca
encomanada, preveure les fases necessaris per a la seva execució, els materials a emprar, les
dificultats, els compromisos...
Compromís de l’alumne, o grup d’alumnes, a lliurar un treball ben acabat en un temps determinat.
Motivació de l’alumne en l’aprenentatge, pel que té de pràctica i de semblant amb el món del treball
l’activitat que es desenvolupa al taller.
Tenir molt en compte la corba de rendiment /cansament i les característiques dels alumnes
(constància, autonomia...).
Flexibilitat per atendre les necessitats de cadascun, i que es manifesta en:
L’adaptació al ritme de treball, a les destreses i als interessos individuals.
La possibilitat de treballar objectius d’àrees a través dels projectes dels tallers.
La participació dels educadors municipals en el seguiment d’alguns alumnes.
L’adaptació, si és possible, d’horaris i activitats a cada situació.
Encara que cada alumne presenta uns trets particulars hi ha algunes pautes metodològiques que
s'apliquen de forma general:
L’adquisició d’hàbits de puntualitat, pel que fa al taller i a la presentació de la feina.
La previsió de la tasca diària amb la revisió de la realitzada en les sessions anteriors.
L’ús adequat del material necessari per a cada moment del procés.
La dedicació d’un temps determinat a la recollida i neteja de les eines, maquinària i del taller.
La valoració del reciclatge i la reparació dels objectes.
L’exigència d’una conducta respectuosa envers professors, companys, materials, eines, etc.
Tot això es fa realitat en l’execució , sigui d’un treball molt senzill o d’un projecte amb una certa
dificultat, que suposa:
Concreció de la idea inicial i càlcul aproximat de les hores necessàries per a la seva realització.
Desenvolupament del projecte, plànols, esborranys, croquis...
Previsió del material necessari.
Tria de les eines i maquinària a utilitzar.
Càlcul dels terminis.
Confecció del pressupost si s’escau.
Aplicació de les normes de seguretat.
6. AVALUACIÓ I RECUPERACIÓ.1.Avaluació. Es farà de forma individual i continua:
Una avaluació inicial per determinar el grau de destresa i coneixement d'un taller: parts, funcions i ús
de les eines i màquines que es fa individualment aprofitant la incorporació gradual dels alumnes
Una avaluació processal que consistirà en:
Una avaluació continuada per part dels professors del taller de les feines i projectes encomanats als
alumnes..
Una autoavaluació de l’alumne per a potenciar una imatge ajustada de si mateix, la seva autonomia i
la participació en la totalitat del seu projecte i més àmpliament en seu procés educatiu.
Aquesta avaluació és la que serveix de base als informes trimestrals que es lliuren als tutors i les
habilitats que s'avaluem són:
Traçar.Traçar amb plantilla.
Decorar amb una plantilla (nombres, lletres...)
Enganxar un element de paper sobre fusta (horari personal).
Trepar.Marcar els punts amb el punxó.
Triar la broca adequada ( calibre i material)
Muntar la broca ( al trepant de sobretaula o al manual)
Ajustar la màquina a la profunditat necessària.
Respectar les mesures de seguretat.
Foradar una paret de forma correcta.
Penjar un quadre, un llistó utilitzant el nivell de bimbolla.
Unir.Fer unions estables amb diferents materials: fusta-fusta, fusta-metall, metall-metall.
Mesurar els elements, gruix i profunditat, de les unions amb el peu de rei: forats, cargols, ànimes...
Fer una soldadura tova amb estany.
Llimar l’escòria.
Quadrar.Aconseguir un costat recte llimant sobre la cinta de banc.
Ajustar l’esquadra sobre el costat bo i traçar la perpendicular al punt exacte.
Comprovar les mesures.
Tallar.A mà alçada, retallar seguint una plantilla.
Utilitzar el cúter.
Emprar la cinta de carrosser.
Marcar el centre d’un quadrat.
Serrar perfils de màxima dificultat.
Utilitzar llimes d’orfebreria.
Calcular la millor disposició d’un element d’unió.
Clavar un soquet centrat i perpendicular.
Observar.Observar un model.
Fer el croquis d’un objecte.
Posar cotes al croquis.
Descriure els elements necessaris per a una construcció.
Fer el llistat exhaustiu del material necessari.
Comprova i rectificar mesures i nivells en el moment indicat.
Interpretar.Calcular proporcions directes.
Calcular ½, 1/3 i ¼ .
Nivell 9. Calcular.
Reflexionar sobre els recursos que tenim per a la construcció dels objectes.
Calcular el cost d’un producte.
Calcular costos segons els materials emprats.
Identificar elements superflus.
Comparar productes iguals o similars.
Muntar.Seleccionar els materials més adequats i necessaris segons un model i unes mides determinades.
Decidir quines cares o elements han d’anar tenyits.
Aferrar plantilles de paper sobre fusta amb pegament no permanent.
Serrar interiors mantenint la línia del traçat segons les especificacions.
Llimar i polir interiors.
Centrar un element a sobre d’un suport.
Ajustar elements a un buit determinat.
Centrar, encolar i premsar elements diferents per aconseguir-ne un de nou.
Aferrar cinta americana com a frontissa.
Una avaluació final per a mesurar els aprenentatges que han assolit els alumnes durant el curs
escolar en relació als objectius proposats . Aquesta avaluació serà la que ens informarà de
l’aprofitament que l’alumne ha fet del recurs que s’ha posat al seu abast i ens ajudarà en la seva
orientació professional o acadèmica.
Aquest procés d’avaluació comporta la valoració diària de la feina de l’alumne (d’acord amb tots els
professors que participen en les activitats del taller); possibilitant així que tots: alumnes, professors i
tutors coneguin i participin, si ho troben pertinent, del procés d’avaluació.
Es valora sobre tot la puntualitat i l’assistència, la realització de les tasques i l’actitud positiva respecte
al grup.
2. Els criteris d’avaluació.
Són els següents:
Utilitzar les eines i aparells per a la seva funció específica i d’acord amb les normes de seguretat.
Descriure les propietats i aplicacions més importants d’alguns materials bàsics.
Indicar les diferents magnituds, els símbols que les representen, les unitats corresponents i els
instruments que les mesuren .
Realitzar les operacions (habilitats) que formen part d’un procés, comprovant-ne el resultat.
Descriure un objecte a partir del material, dels elements que el constitueixen i de la funció que fan.
Analitzar objectes, processos i el funcionament d’aparells senzills de l’entorn immediat .
Construir objectes després d’haver-ne seleccionat i preparat materials i components .
Considerem ,molt important que l’alumne sàpiga, en tot moment, sobre què i com serà avaluat
(continguts, actituds, hàbits...)
Els professors del taller lliuren al tutor/a un informe de cada avaluació.
3. Instruments d’avaluació.
Bàsicament són l’estudi de la producció de l’alumne/a, fitxes d’autocontrol, comparació amb el model
original.
La recuperació, pel tipus de treball realitzat ha de ser immediata i en cada moment del procés i
suposa l’anàlisi de les errades i la seva correcció.
7. RECURSOS.1. Recursos materials:
Folis i fotocopies; material informàtic.
Material de tecnologia (fusta, eines del taller, paper, cola...).
Material reciclat aportat pels professors i els alumnes.
2. Recursos espacials:
Un taller.
Els que són propis d’un institut.
3. Recursos humans:
Hores de docència directa previstes al cura 2016-2017.
13 hores professor d'Atenció a la Diversitat.
12 hores professor d'Àmbit Pràctic.
4. Recursos organitzatius:
1 reunió setmanal del Departament d’Orientació.
1 reunió setmanal dedicada al Taller.
8. ACTIVITATS EXTRAORDINÀRIES.Les activitats depenen en gran mesura de les ofertes i possibilitats. Si la convocatòria de la Fira de la
Ciència ens pareix adaptable a les nostres necessitats, ens plantejarem la participació.
Sortida dins la comarca per visitar fàbriques i tallers.
Els alumnes del taller de compensatòria reben, sobretot de part del professorat, pares i visitants,
donatius a canvi de petits objectes realitzats al taller, clauers, objectes de bijuteria, jocs, tamborets...
Aquestes activitats reporten petits beneficis que sempre s'han reinvertit en maquinària pel taller: una
nova serra sense fi ,serres, aspirador... en la compra de màquines, eines o materials molt
necessàries pel taller.
9. ACTIVITAS DE FOMENT DE LA LECTURA.
Verbalitzar el procés d’elaboració del projecte. Realitzar la fitxa de cada projecte.
Llegir les instruccions dels productes que s'empren al Taller.
Jugar amb els dòminos lingüístics.
Consultar llibres sobre eines, materials. tècniques...
10. COL·LABORACIÓ AMB ALTRES SERVEIS.Les característiques dels alumnes del Taller de Compensatòria fan necessària la col·laboració i
coordinació amb institucions i programes que no pertanyen estrictament al món educatiu. Aquestes
actuacions es solen dur a terme a través del Departament d’Orientació i Prefectura d'Estudis.
2.1.4-PROGRAMA INTERVENCIÓ SOCIOEDUCATIVA (PISE/ALTER)INTRODUCCIÓEls programes d'intervenció socioeducativa d'escolarització compartida van destinats a alumnes
matriculats a l'ESO de 14 a 16 anys d'edat, amb dificultats d'adaptació a l'entorn escolar derivades de
condicions especials de caràcter escolar, social, personal o familiar i en situació de risc d'exclusió
escolar i/o social.
Aquests programes es duen a terme amb la col·laboració de la Conselleria de Família i Serveis
Socials, dels Consells Insulars, Ajuntament, associacions i entitats sense ànim de guany i qualsevol
altra entitat o administració que tengui conveni signat amb la Conselleria d'Educació, Cultura i
Universitats, i que, per la seva experiència i especialització, pugui oferir activitats específiques
complementàries adaptades a les necessitats derivades de la inadaptació al medi escolar.
El curs 2016-2017 a l' IES Puig de Sa Font està dirigit a un total de 10 alumnes.
CARACTERÍSTIQUES DEL PROGRAMAEls programes d' escolarització Compartida han de constituir una mesura integradora d'acord amb les
necessitats, els interessos i les expectatives de l'alumnat en situació de risc i/o de conflicte social que
atenen, en el sentit de facilitar al màxim la continuïtat o, en alguns casos, el retorn al sistema
educatiu, formatiu ordinari o laboral.
Aquests programes PISE i ALTER pretenen:
- Facilitar que l'alumnat no abandoni l'activitat acadèmica i/o formativa.
- Atendre les necessitats educatives específiques de caràcter socioeducatiu de l'alumnat amb risc
d'exclusió escolar i/o social per al qual mitjançant les mesures ordinàries i extraordinàries aplicades
dins els centres educatius de secundària no s'han aconseguit els resultats desitjats.
Les activitats que es realitzin al centre educatiu tendran un caràcter globalitzador i pràctic, i es
treballaran les capacitats que facilitin els processos de maduració, equilibri personal, relacions
interpersonals, actuació i inserció escolar, social i laboral.
PERFIL DE L'ALUMNAT
L’alumnat susceptible de participar d’aquests programes es pot trobar en diferents situacions escolars
i/o socials:
MODALITAT PISE:
-Situació de risc d'exclusió escolar i/o social dirigida a aquell alumnat que, tot i assistir a classe de
manera més o menys regular, es troba en perill d'abandonament degut a diferents motius, sovint
interrelacionats.
-Rebuig envers la institució escolar.
-Forta desmotivació.
-Fracàs generalitzat en els estudis.
-I qualsevol altra circumstància que afecti de manera important el comportament i rendiment dels
alumnes.
MODALITAT ALTER:
-Alumnat absentista, desescolaritzat o no, que tengui expedient obert en els serveis socials d'atenció
primària corresponents o altres serveis d'atenció al menor (protecció, mesures judicials,...) en situació
de risc escolar i/o social.
-Alumnat desescolaritzat i que, detectat pels serveis socials municipals o altres recursos
socioeducatius que intervenen en menors en situació de risc social i/o escolar sigui proposat per
entrar als programes d'escolarització compartida.
-Alumnat amb desajustaments de conducta greus de manera reiterada i contínua que posi en perill la
convivència del centre.
-Alumnat amb rebuig al centre educatiu però que manifesti algun interès per a una formació més
practica i funcional vinculada amb el món professional i laboral.
MOTIUS DE BAIXA AL PROGRAMA
Els motius que poden causar baixa són:
-Desig de l'alumne d'incorporar-se a l'escolarització ordinària.
-Incompliment de les condicions establertes per participar en el programa (no aprofitament del recurs,
manca d'adaptació a la seva dinàmica i funcionament, conductes inadequades envers companys,
professionals,etc.).
-De manera excepcional en haver complit els 16 anys per voluntat pròpia i amb el consentiment del
pare, mare o tutor legal.
-Altres motius justificats que considerin els responsables del programa.
PLANIFICACIÓ HORÀRIAPer aquest curs escolar 2016-2017 la planificació setmanal i distribució horària és la següent:
DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRESPràctiques Formatives a l’EMPRESA
Pràctiques Formatives a l’EMPRESA
Pràctiques Formatives a l’EMPRESA
08'00 CATALÀ/MUSICA
8'55 MATEMATIQUES/CN9'50 CASTELLA/CS11'05 SS(HHSS)12'00 turo13'10 TUTORIA14'05 TALLER
Disposam d’una hora setmanal de coordinació entre les educadores i la tutora del programa per tal de fer-ne un seguiment individual dels alumnes.
Els dimarts de 11'05 a 12'00 hores s’ha establert una hora de coordinació de tot l'equip educatiu del programa.
A més s’ha contemplat una hora de tutoria amb els alumnes els dijous 12:00 a les 12:55 hores per tal de fer un seguiment més personalitzat amb els alumnes i conèixer les seves inquietuds, satisfacció vers el programa, perspectives d’estudi i/o de treball...així com també la tutora els farà seguir els dossiers de les àrees d’anglès i valors ètics.
ENTITATS QUE PARTICIPEN EN EL DESENVOLUPAMENT DEL PROGRAMA
ENTITATS COMPETÈNCIESIES PUIG DE SA FONT FORMACIÓ BÀSICASERVEIS SOCIALS (Ajuntament de Son Servera i Sant Llorenç)
Programa de competència social, ciutadana i emocional.Seguiment de les activitats formatives en les aules externes.
EMPRESES COL·LABORADORES- COMPLEX ESPORTIU RAD ESPORT SON SERVERA- NEUMATICOS SON SERVERA- SES SUREDES-EMPRESA AUTOSANGAR.-HIPOCAMPO PLAYA.-PERRUQUERIA TARDOR-RCO GRUP- ESTETICA FRAULA-NISSAN
FORMACIÓ ESPECÍFICA
ÀREES EN EL CENTRE EDUCATIULes activitats tindran, preferentment, un caràcter globalitzador i pràctic, i es prioritzaran les competències que facilitin els processos de maduració i equilibri personal, relacions interpersonals, actuació i inserció escolar, social i laboral, com són:
- Assumir de manera responsable els seus drets, conèixer i exercir els seus drets en el respecte als altres i a si mateix, practicar la cooperació i la solidaritat entre les persones i exercitar-se en el diàleg, fiançant els drets humans com a valors comuns d’una societat plural i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica.- Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip, com a condició necessària per a una realització eficaç de les tasques de l’aprenentatge, i com a mitjà per al desenvolupament personal.
- Enfortir les seves capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seves relacions amb els altres, així com rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.
- Consolidar la capacitat emprenedora desenvolupant actituds de confiança en un mateix, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.
Aquest curs es desenvoluparà un projecte “creació d'una empresa”. Aquest projecte és desenvoluparà des de l'àrea de taller amb la participació de la resta d'àrees.
Des del centre treballarem aquestes competències a traves de les àrees instrumentals: Llengua Castellana, Llengua Catalana, Matemàtiques, Ciències Socials, Ciències Naturals i Taller.
PROGRAMACIÓ DEL TALLER DE PISEINTRODUCCIÓ.
Al Taller treballem amb un grup homogeni pel que fa a edat, i situació acadèmica. En general,
presenten o han presentat al llarg de la vida escolar :
Rendiment escolar molt baix.
Manca d’hàbits de feina.
Absentisme, més a menys declarat .
Manca d’interès per l’estudi.
Expectatives d’èxit acadèmic molt minses.
Dificultats per establir relacions amb companys i professors.
CONTRIBUCIÓ DEL TALLER DE PISE A LES COMPETENCIES BÀSIQUES.
Competència lingüística:
a) Descriure verbalment el procés de construcció d’un objecte senzill.
b) Realitzar l’auto avaluació per escrit.
c) Interpretar la informació dels envasos dels productes comercials emprats al taller.
d) Transmetre als membres del taller una idea, explicar una tècnica o una millora de forma clara i
convincent.
Competència matemàtica:
a) Mesurar diferents materials amb l’instrument adient.
b) Fer càlculs de proporcions directes senzilles.
c) Plantejar un problema de forma intel·ligible.
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic:
a) Utilitzar materials reciclats.
b) Realitzar croquis i maquetes.
Competència en el tractament de la informació i competència digital:
a) Cercar informació general a Internet.
b) Cercar la informació necessària sobre eines, materials...
c) Realitzar presentacions amb medis àudio visuals (cartells, fotos, films, powerpoint..)
Competència social i ciutadana:
a) Formar part d’equips de feina.
b) Respectar el torn de paraula.
c) Reflexionar sobre les seves actuacions i les dels altres.
Competència cultural i artística:
a) Valorar les produccions independentment del seu autor o autors.
b) Imitar models que considerem valuosos.
c) Analitzar els procediments, les tècniques i els materials, la dificultat, l’originalitat presents en els
objectes més quotidians.
Competència per aprendre a aprendre:
a) Escoltar activament les explicacions, siguin d’un professor o d’un company.
b) Observar amb atenció el treball dels altres per intentar millorar-lo.
c) Posar en pràctica tots el recursos que es van adquirint en la realització de cada projecte.
d) Actuar com a mestre d’un company en un projecte o durant una sessió.
e) Realitzar un projecte de forma totalment autònoma.
OBJECTIUS GENERALS
Facilitar una percepció més positiva de l’alumne, i de les possibilitats de millorar el seu procés
d’aprenentatge.
1. Assegurar l’assistència a classe i evitar l’absentisme i el posterior abandonament escolar.
2. Valorar les realitzacions pròpies i les dels altres.
3. Aconseguir una imatge ajustada de si mateixos.
4. Formar equips de feina que permetin un desenvolupament equilibrat de les relacions personals i la
col·laboració amb altres persones de diferent condició.
5. Propiciar l’autonomia personal, elaborant estratègies per a solucionar els problemes que es presentin
en el desenvolupament dels projectes.
6. Valorar i respectar l’entorn, comprenent que formem part del mateix i que mitjançant un tractament
positiu i el desenvolupament d’hàbits d’higiene i seguretat en el propi treball podem contribuir a
aconseguir una millor qualitat de vida.
Aquests objectius es traslladaran, aquest curs, a la creació i funcionament d'una empresa d'objectes
d'ús domèstic que anomenarem “Casa Nostra”. Pensem que això implicarà dur a terme moltes
activitats de discussió, plantejament i presa de decisions sobre cada moment de l'activitat proposada.
Serà el fil conductor d'aprenentatges i activitats.
CONTINGUTS.
Bloc 1. Procés de Resolució tècnica de problemes.
Bloc 2. Dibuix tècnic i artístic.
Bloc 3. Planificació i realització de les tasques.
Bloc 4. Recursos científics i tècnics.
Bloc 5. Organització i Gestió.
Bloc 6. Ciència i societat.
METODOLOGIA.
La metodologia per projectes ens serveix per:
1. Atendre aspectes importants: compromís, solidaritat i responsabilitat, ja que suposa una implicació
personal en tot el procés.
2. Reforçar d’una manera pràctica els aprenentatges necessaris per a construir nous coneixements.
3. Orientar el alumnes cap a una preparació professional, sigui un PQPI, CAPI o un CFGM.
4. Aproximar-los al món laboral.
5. Gaudir de la satisfacció de la feina ben feta i valorada pels demés.
Cada alumne presenta uns trets particulars, però hi ha algunes pautes metodològiques que són de
caràcter general:
a) L’adquisició d’hàbits de puntualitat, pel que fa al taller i a la presentació de la feina.
b) La previsió de la tasca diària amb la revisió de la realitzada en les sessions anteriors.
c) L’ús adequat del material necessari per a cada moment del procés.
d) La dedicació d’un temps determinat a la recollida i neteja de les eines, maquinària i del taller.
e) La valoració del reciclatge i la reparació dels objectes.
f) L’exigència d’una conducta respectuosa envers professors, companys, materials, eines, etc.
Tot això es concreta en l’execució , sigui d’un treball molt senzill o d’un projecte amb una certa
dificultat, que suposa:
a) Concreció de la idea inicial i càlcul aproximat de les hores necessàries per a la seva realització.
b) Desenvolupament del projecte, plànols, esborranys, croquis...
c) Previsió del material necessari.
d) Tria de les eines i maquinària a utilitzar.
e) Càlcul dels terminis.
f) Confecció del pressupost si s’escau.
g) Aplicació de les normes de seguretat.
h) Ús dels Elements de Protecció Individual (EPI) del taller.
6. AVALUACIÓ I RECUPERACIÓ.
L’avaluació es farà de forma individual i contínua:
Una avaluació inicial dels alumnes per determinar el grau de destresa i coneixements.
Una avaluació processal que consistirà en:
a) Una avaluació continuada per part dels professors del taller de les feines i projectes encomanats als
alumnes..
b) Una auto avaluació de l’alumne per a potenciar una imatge ajustada de sí mateix , la seva autonomia i
la participació en la totalitat del seu projecte i més àmpliament en seu procés educatiu.
Aquesta és l’avaluació que ens dona més informació sobre el progrés dels alumnes i tan una com
l’altra es fan sempre sobre l’anàlisi que professors i alumnes fem conjuntament de les següents
habilitats que aquí presentem com a nivells, encara que els projectes sempre participen de dos o més
d’ells.
Nivell 1. Traçar:Nivell 2. Trepar .Nivell 3. Unir.Nivell 4. Quadrar.Nivell 5. Muntar.Nivell 6. Tallar.Nivell 7. Observar.Nivell 8. Interpretar.Nivell 9. Calcular.
Una avaluació final per a mesurar els aprenentatges que han assolit els alumnes durant el curs
escolar en relació als objectius proposats . Aquesta avaluació serà la que ens orientarà en quant a
l’aprofitament que l’alumne ha fet del recurs que s’ha posat al seu abast i en la seva orientació
professional o acadèmica.
Aquest procés d’avaluació comporta la valoració diària de la feina de l’alumne (d’acord amb tots els
professors que participen en les activitats del taller); possibilitant així que tots: alumnes, professors i
tutors coneguin i participin, si ho troben pertinent, del procés d’avaluació.
Es valora sobre tot la puntualitat i l’assistència, la realització de les tasques i l’actitud positiva
respecte al grup classe.
6.1. Els criteris d’avaluació.
Són els següents:
a. Utilitzar les eines i aparells per a la seva funció específica i d’acord amb les normes de seguretat.
b. Descriure les propietats i aplicacions més importants d’alguns materials bàsics.
c. Indicar les diferents magnituds, els símbols que les representen, les unitats corresponents i els
instruments que les mesuren .
d. Realitzar alguna operació de les que formen part d’un procés, comprovar ne el resultat i situar la en la
seqüència d’operacions del procés .
e. Descriure un objecte a partir del material, dels elements que el constitueixen i de la funció que fa .
f. Analitzar objectes, processos i el funcionament d’aparells senzills de l’entorn immediat .
g. Construir objectes després d’haver-ne seleccionat i preparat materials i components .
Considerem ,molt important que l’alumne sàpiga, en tot moment, sobre què i com serà avaluat
(continguts, actituds, hàbits...)
6.2. Instruments d’avaluació.
Bàsicament són l’estudi de la producció de l’alumne/a, fitxes d’auto control, comparació amb el model
original.
Els professors del taller lliuren al tutor/a un informe de cada avaluació.
La recuperació, pel tipus de treball realitzat ha de ser immediata i en cada moment del procés i
suposa l’anàlisi de les errades i la seva correcció.
7. RECURSOS.
Recursos materials:
• Folis i fotocopies; material informàtic.
Material de tecnologia (fusta, eines del taller, paper, cola...). El grup de PISE consumeix
aproximadament un 30% dels recursos materials del taller. No tenir una assignació econòmica
específica, suposa una minva en els recursos materials que ara mateix fan impossible l’activitat del
taller com l’hem coneguda aquests darrers 12 anys.
Material reciclat aportat pels professors i els alumnes.
Recursos espacials:
• Un taller.
• Els que són propis d’un institut.
Recursos humans:
Hores de docència directa:
• 1 hora mestra d'Atenció a la Diversitat.
• 1 hora professor d'Àmbit Pràctic.
4. Recursos organitzatius:
1 reunió setmanal de Seguiment del Programa..
8. ACTIVITAS DE FOMENT DE LA LECTURA.
a) Verbalitzar el procés d’elaboració del projecte.
b) Realitzar la fitxa de cada projecte.
c) Llegir les instruccions dels productes que s’emprin al Taller.
d) Jugar amb els dòminos lingüístics.
e) Consulta de llibres/revistes sobre decoració.
PROGRAMACIÓ ALTER/PISE. LLENGUA I LITERATURA CATALANA I CASTELLANA1. Contribució de l’àrea o matèria a les competències bàsiques- Competència en comunicació lingüística:
-Utilitzar el llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita.
-Ser conscients dels principals tipus d’interacció verbal.
-Ser progressivament competent en l’expressió i comprensió dels missatges orals que s’intercanvien en situacions comunicatives diverses.
-Adaptar la comunicació del context.
-Produir textos orals adequats a cada situació de comunicació.
-Cercar, recopilar i processar informació.
-Conèixer reflexivament el funcionament del llenguatge i les seves normes d’ús.
-Expressar adequadament les pròpies idees i emocions.
-Competència matemàtica
-Interpretar i expressar amb claredat i precisió informacions, dades i argumentacions.
-Conèixer i manejar els elements matemàtics bàsics en situacions reals o simulades de la vida quotidiana.
-Posar en pràctica els processos de raonament que duen a la solució dels problemes o a la obtenció d’informació.
-Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
-Identificar preguntes o problemes i obtenir conclusions basades en proves.
-Comprendre i prendre decisions sobre el món físic: ús de recursos naturals, cura del medi ambient i protecció de la salut social i individual.
-Desenvolupar un esperit crític en l’observació de la realitat en relació con qüestions individuals, temes socials o mediambientals.
-Tractament de la informació i competència digital
-Comprendre e integrar la informació en els esquemes previs de coneixement.
-Aprofitar la informació que proporcionen les TIC i analitzar-la de forma crítica mitjançant el treball personal autònom i el treball de col·laboració.
-Mantenir una actitud crítica i reflexiva en la valoració de la informació disponible, contrastant-la quan és necessari.
-Competència social i ciutadana
-Utilitzar el judici moral per a elegir i prendre decisions i exercir de manera activa i responsable els drets i deures de la ciutadania.
-Ser conscient dels valors de l’entorn i crear progressivament un sistema de valores propis que regeixi el comportament a l’hora d’afrontar una decisió o conflicte.
-Saber comunicar-se en distints contextos, expressant les pròpies idees i escoltant les alienes.
-Posar-se en el lloc de l’altre i comprendre el seu punt de vista, encara que sigui diferent del propi.
-Valorar les diferències i reconèixer la igualtat de drets, en particular entre home i dona.
-Defensar els drets dels altres.
-Competència cultural i artística
-Conèixer, comprendre, apreciar i valorar diferents manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font d’enriquiment i gaudi i considerar-les com a part del patrimoni dels pobles.
-Valorar la llibertat d’expressió, el dret a la diversitat cultural, la importància del diàleg intercultural i la realització ‘ experiències artístiques compartides.
-Cultivar la pròpia capacitat estètica i creadora.
-Competència per a aprendre a aprendre
-Ser conscient del que se sap i del que és necessari aprendre, de com s’aprèn, i de com se gestionen i controlen de forma eficaç els processos d’aprenentatge.
-Ser capaç d’obtenir informació i transformar-la en coneixement propi, integrant-la amb els sabers previs i amb l’experiència personal.
-Valorar l’aprenentatge com un element que enriqueix la vida personal i social.
-Autonomia i iniciativa personal
-Elegir amb criteri propi.
-Poder transformar les idees en accions, és a dir, proposar-se objectius i planificar i posar en pràctica projectes.
-Analitzar possibilitats i limitacions, planificar, prendre decisions, actuar, avaluar, extraure conclusions i valorar les possibilitats de millora.
-Mostrar una actitud positiva cap el canvi i la innovació.
-Relacionar-se, cooperar i treballar en equip.
2. Adequació i seqüenciació dels objectius generals i específics
Aquest grup d’alumnes tindrà una hora setmanal de Llengua i literatura catalana i castellana, sols aquest motiu ja suposarà una tria d’objectius generals que ha d’acabar en un llistat molt just:
-Comprendre i produir textos orals i escrits en llengua catalana i castellana emprats principalment a l’àmbit personal, i social.
-Participar activament de les activitats que fomenten l’expressió oral.
-Entendre els textos com a mitjans de comunicació entre persones i institucions.
-Reconèixer diferents tipus de textos.
-Conèixer i valorar la realitat lingüística.
-Practicar la lectura en silenci.
-Utilitzar la llengua catalana i castellana per a comunicar-se a classe.
I uns objectius específics molt assequibles:
-Identificar, classificar i diferenciar els noms i els adjectius.
-Reconèixer i classificar els sons vocàlics.
-Llegir un text amb l’entonació pertinent.
-Interpretar un text informatiu i produir-ne d’altres.
-Crear vocabulari adequat mitjançant l’ús d’afixos.
-Identificar, classificar i diferenciar els determinants i els pronoms.
-Conèixer i utilitzar correctament les normes d’accentuació.
-Saber utilitzar el diccionari.
-Conèixer els dígrafs i les regles ortogràfiques en la partició.
-Analitzar sintagmes nominals i identificar els nuclis.
-Conèixer els prefixos i sufixos per formar derivats i antònims.
-Deduir el significat d’un mot i de frases fetes.
-Utilitzar i distingir les paraules sinònimes, polisèmiques i homòfones.
-Reconèixer els pronoms forts i febles i saber utilitzar-los.
-Conèixer i saber emprar correctament els sons i les grafies d’essa sonora i essa sorda.
-Reconèixer i classificar els adverbis.
-Identificar el ritme del vers i saber-ne produir-ne d’altres.
-Saber emprar correctament l’apòstrof.
-Reconèixer el verb i les formes verbals: temps, persona i conjugació.
-Refermar els usos verbals més corrents.
-Conèixer, diferenciar i saber utilitzar enllaços: preposicions i conjugacions.
-Identificar les oracions i els seus elements: subjecte, predicat i complements.
-Comprendre textos orals i escrits.
-Expressar verbalment l’emotivitat i el pensament propis.
-Descriure verbalment sensacions pròpies.
-Contar oralment un succés de forma objectiva.
-Expressar-se per escrit correctament.
La seqüenciació dels objectius dependrà de l'evolució individual de cada alumne i s'anirà adaptant a l'evolució i la capacitat de cadascun dels alumnes que configuren el grup.
- Seqüenciació dels continguts (conceptuals, procedimentals, actitudinals)
Aquests serien els continguts mínims a treballar per a tota la classe. Si és possible ampliar ho faríem adaptant la programació de 2n d’ESO ja que aquest grup tindrà 1 hora setmanal de Llengua i literatura catalana i castellana.
3.Continguts
Bloc 1. Comunicació - La diversitat dels textos - L’exposició i l’argumentació. - La narració i la descripció. - El diàleg.
Habilitats lingüístiques- Escoltar, parlar i conversar
- Comprensió de discursos de la vida quotidiana i de notícies d’actualitat pròximes als interessos de l’alumnat procedents dels mitjans de comunicació audiovisual.- Comprensió de textos orals utilitzats en l’àmbit acadèmic amb atenció especial a la presentació de tasques i instruccions per realitzar-los, a exposicions orals breus i a l’obtenció d’informacions en informatius i documentals.- Resum oral de textos.
- Narració oral, a partir d’un guió preparat prèviament, de fets relacionats amb l’experiència, presentada de manera seqüenciada i amb claredat, amb ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació.- Exposició d’informacions preses dels mitjans de comunicació posant en relleu diferències en la manera de presentar els fets en diferents mitjans.- Utilització de la llengua per prendre consciència dels coneixements, les idees i els sentiments propis i per regular la pròpia conducta.- Utilització de la llengua d’acord amb el registre adequat a cada situació comunicativa plantejada.- Valoració del diàleg com a mitjà per a arribar a acords i resoldre conflictes tant en l’àmbit personal com social.- Participació activa en situacions de comunicació pròpies de l’àmbit acadèmic: petició d’aclariments davant d’una instrucció, propostes sobre la manera d’organitzar les tasques, descripció de seqüències senzilles d’activitats realitzades, intercanvi d’opinions i exposició de conclusions.
- Actitud de cooperació i de respecte en situacions d’aprenentatge compartit.
- Llegir. Comprensió de textos escrits
- Comprensió de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbits pròxims a l’experiència de l’alumnat.
- Comprensió de textos dels mitjans de comunicació.- Comprensió de textos de l’àmbit acadèmic, sobretot els de caràcter expositiu i explicatiu, les instruccions per realitzar tasques i la consulta en diversos suports (diccionaris, glossaris i altres fonts d’informació com enciclopèdies i webs educatives).
- Identificació del tema d’un text.- Actitud reflexiva i crítica referida a la informació de missatges que suposin qualsevol tipus de discriminació o manipulació de la informació.
- Escriure. Composició de textos escrits- Consolidació d’una lletra personal, adequada a la seva maduresa, clara i diferent, amb ús normatiu de majúscules i minúscules així com el coneixement de les regles de marges.- Composició de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbits pròxims a l’experiència de l’alumnat.- Composició de textos propis dels mitjans de comunicació, especialment notícies destinades a un suport imprès o digital.- Composició, manuscrita o digital, de textos propis de l’àmbit acadèmic, especialment resums, exposicions senzilles, glossaris i conclusions sobre tasques i aprenentatges efectuats.
- Conversió de textos orals en escrits.- Interès per la composició escrita com a font d’informació i aprenentatge, com a forma de comunicar les experiències, idees, opinions i coneixements propis i com a forma de regular la conducta.
Bloc 2. Llengua i societat- La realitat plurilingüe de l’Estat espanyol.
Bloc 3. Coneixement de la llengua
- Fonètica i ortografia-Principals esquemes sil·làbics del castellà. Diftongs, triftongs i hiats.- La síl·laba en l’escriptura.- Ús de la titlla en combinacions vocàliques (diftongs, triftongs, hiats).- Ús dels signes d’exclamació i d’interrogació.- Ús del guió, la ratlla, les cometes i el parèntesi.- Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques, apreciant el seu valor social i la necessitat de cenyir els escrits a la norma lingüística.
- Gramàtica- Classes de paraules. El substantiu i l’adjectiu. El pronom: classificació. El determinant: classificació. - El verb: la conjugació. L’adverbi. La preposició. La conjunció. La interjecció.- Distinció entre paraules flexives i no flexives i reconeixement de les diferents categories gramaticals.- Oracions simples.- Classes d’oracions.- Utilització d’una terminologia sintàctica bàsica: oració, subjecte i predicat, predicat nominal i predicat verbal; subjecte i verb.- Reconeixement i ús coherent de les formes verbals als textos.- Lèxic-Relacions entre paraules per la forma i pel significat: polisèmia i homonímia; sinonímia i antonímia.
Bloc 4. L’educació literària- Desenvolupament de l’autonomia lectora i estimació per la literatura com a font de plaer personal i de coneixement del món.- Lectura comprensiva de diverses obres adequades, en extensió i contingut, a l’edat. - Recensió de lectures.- Lectura comentada de relats.- Lectura comentada i dramatitzada de fragments d’obres teatrals.- Valoració de la creació literària pròpia com a expressió del pensament.
Bloc 5. Tècniques de treball
- Ús de diccionaris generals i especialitzats (sinònims, refranys, locucions, dubtes, etc.) i de correctors ortogràfics dels processadors de textos.- Presa d’apunts.- Síntesi. Elaboració d’esquemes i resums.- Planificació i elaboració de guions, esquemes i esborranys previs a la producció de textos propis.- Valoració de l’atenció, la concentració i la memòria com a eines útils per a l’aprenentatge de conceptes lingüístics.- Autoavaluació i crítica del propi procés d’aprenentatge. Correcció de les pròpies produccions, orals i escrites. Acceptació de l’error com a part dels procés d’aprenentatge amb una actitud positiva.- Utilització progressivament autònoma de la biblioteca del centre i de les biblioteques virtuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació com a font per obtenir informació i de models per a la composició escrita.- Interès per la bona presentació dels textos orals i escrits, tant manuscrits com digitals, respectant les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques.
4.Enfocaments metodològics
Aquests grups solen presentar greus dificultats a l’hora de comprendre i produir textos escrits i missatges orals, treballarem de forma exhaustiva aquest aspecte de la llengua i ho farem a partir de textos literaris i de textos de producció individual o col·lectiva; així l’estudi dels continguts es farà sobre textos més propers a la seva realitat i s'enllaçaran amb continguts (activitats) que tenguin relació directa amb el projecte que s'elaborarà aquest curs.
Atribuir significat als continguts, procediments i valors és l’objectiu de l’acció educativa i qualsevol intent de construcció d’aprenentatges significatius necessita:
-L’existència d’una organització coherent i entenedora que ha de proporcionar el docent i ha de ser clarament percebuda per l’alumne.
-L’acceptació, actualització i posada en valor dels coneixements que posseeixen els alumnes i que seran els fonaments dels nous aprenentatges.
La motivació per aprendre aquests nous continguts, procediments i valors que presentem amb el convenciment de que els seran útils i necessaris en el seu desenvolupament, és el principi rector del progrés i de la construcció de nous coneixements sobre la base de les experiències i capacitats prèvies, que són les que possibiliten un aprenentatge significatiu que desperta l’interès perquè connecta amb aspectes de la realitat més propera.
Una metodologia activa i participativa suposa que:
-L’experiència, l’entorn i les necessitats de l’alumne s’entenen com una font segura de motivació.
-L’estudi de la llengua com a part de la cultura pròpia d’un país a través de poemes, cançons, còmics, diaris, frases fetes...ens poden servir de suport físic als objectius que volem treballar.
-Es fomenti la iniciativa dels alumnes en la selecció de les lectures.
-L’alumne és protagonista del seu aprenentatge i pugui percebre el valor del seu treball i esforç.
-L’alumne conegui els objectius plantejats.
Així la metodologia es basa en els següents principis:
-Sempre partim dels coneixements previs que tenen els alumnes.
-Practicar el principi del Bon tracte com a element bàsic de respecte i comunicació.
-Iniciar els treball diari amb l’anàlisi d’una situació comunicativa: una salutació, un poema, una dita, una portada...
-Els aprenentatges han de ser significatius, han de servir per a millorar i fer més rica la nostra vida.
5.Temps i espaiEl temps s'anirà adequant a les necessitats i les capacitats dels alumnes, ja que es tractarà d'un treball individual que dependrà del propi alumne i de la seva evolució. L'espai, generalment, serà la seva aula de referència.
6. Material i recursosEn les àrees lingüístiques els alumnes tendran un dossier adaptat a 1r i 2n de l'ESO, un recull de tasques que s'aniran realitzant durant el curs i que s'ampliaran o es reduiran un cop vistes les necessitats dels alumnes.
7. Avaluació
Adequació i seqüència dels criteris d’avaluació
-Copsar les idees essencials i la intenció de textos orals i escrits d’àmbits socials pròxims a l’experiència de l’alumnat i en l’àmbit acadèmic; expressar-ne el contingut oralment i per escrit; captar la idea global d’informacions llegides a la premsa i seguir instruccions poc complexes per realitzar tasques d’aprenentatge.
-Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes d’ús lingüístic per solucionar problemes de comprensió de textos orals i escrits.
-Aplicar els coneixements sobre la llengua per expressar-se oralment i per escrit de la manera més adequada a cada situació comunicativa.
-Realitzar narracions, exposicions i resums orals i escrits en suport paper o
digital, d’una manera clara i ben estructurada amb l’ajuda de mitjans audiovisuals i de les noves tecnologies, emprant el registre adequat, respectant es normes gramaticals i ortogràfiques i valorant la importància de planificar i revisar el text.
-Utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: recerca, elaboració i presentació amb ajuda dels mitjans tradicionals i l’aplicació de les noves tecnologies de la informació i la comunicació...
-Saber llegir expressivament textos en prosa, literaris o no, amb entonació, ritme i volum adequats.
-Exposar una opinió sobre la lectura d’una obra completa adequada a l’edat.
-Reconèixer el gènere i l’estructura global i valorar l’ús del llenguatge.
-Diferenciar sentit literal i sentit de l’obra i relacionar el contingut amb la pròpia experiència.
-Composar textos breus amb intenció literària i utilitzar i valorar la lectura i la literatura en general com a formes d’aprenentatge i d’accés al patrimoni cultural i com a mètode d’enriquiment personal.
-Conèixer els principis fonamentals de la gramàtica, reconeixent les diferents unitats de la llengua i les seves combinacions.
-Comprendre l’origen i l’evolució de la llengua catalana. Relacionar la llengua catalana amb altres llengües i identificar-ne els fenòmens de contacte.
Procediments d’avaluació i criteris de qualificació de l’aprenentatge
Tipus avaluació
-Individualitzada, centrant-nos en l’evolució de cada alumne i en la seva situació inicial.
-Integradora, tindrem en compte l’existència de diferències i la flexibilitat en l’aplicació de criteris d’avaluació.
-Qualitativa, valorarem tots els aspectes que incideixen en cada situació particular i avaluarem de manera equilibrada els diversos nivells de desenvolupament de l’alumne, no només els de caràcter cognitiu.
-Orientadora, donat que aportarem a l’alumnat la informació precisa per a millorar l’aprenentatge i adquirir estratègies apropiades per a realitzar les tasques de forma eficient..
-Continua, atendrem l’aprenentatge com a procés, contrastant els diversos moments i fases.
-Avaluació inicial, Ens proporcionarà dades sobre el punt de partida de cada alumne, informació sobre els coneixements previs i les característiques personals, que ens permetrà una atenció a les diferències i una metodologia adequada.
-Avaluació formativa, Ens donarà una visió de les dificultats i progressos de cada cas al llarg del procés.
-Avaluació sumativa, Establirà els resultats al final del procés total de l’aprenentatge i l’assoliment dels objectius.
Així mateix, tindrem en compte l’existència d’elements d’autoavaluació que impliquen l’alumnat en el procés.
A més dels aspectes concrets de l’assignatura, s’avaluaran una sèrie d’actituds i hàbits com:
Puntualitat i assistència.
Actitud positiva a l’aula.
Responsabilitat i compliment de les seves obligacions.
Respecte a les persones i els materials.
Autonomia per a fer les seves activitats.
Presentació dels treballs de forma correcta i acurada.
Esforç i superació de les dificultats.
Tan important serà, a l’hora d’avaluar, l’actitud a classe com la realització dels treballs dins o fora de l’aula i les proves o controls. Un alumne amb qualificacions negatives en actituds o procediments pot suspendre l’assignatura igualment que si la mancança és en conceptes.
Instruments avaluació
Si valorem diversos aspectes és necessari l’ús de instruments d'avaluació com:
-Proves objectives o exàmens, realitzats en data concreta a tots els alumnes del grup en les mateixes condicions. Avaluen els conceptes i procediments assimilats o aconseguits.
-Activitats de classe, realitzades al llarg d'un període de temps, aquest aspecte inclou tota l’activitat de classe: apunts, exercicis, pràctiques, treballs, organització..., que ha de quedar reflectida normalment un quadern o en qualsevol altre suport acordat. S'hi avaluaran conceptes i procediments en procés d'assimilació o consolidació.
-Observació de l'actitud mostrada per l'alumne tant a classe com en el treball. S'hi valorarà l’interès per la matèria, la participació, el comportament, l'esforç, l'assistència...
Criteris de qualificació
Per a determinar la nota seguirà la ponderació següent:
Exàmens, proves, treballs i presentacions: 50%
Activitats d’aula i feina: 25%
Actitud i motivació:25%
Criteris i procediments de recuperació
L’alumnat que no aprovi l’assignatura al mes de juny, tindrà l’oportunitat de fer els exàmens al mes de setembre i recuperar. Els departaments posaran a disposició de l’alumnat un treball per a l’estiu amb activitats per a preparar aquest examen de setembre.
8. Connexió amb altres àrees o matèriesEl curs 2014-2015 es caracteritzarà pel treball comú de les àrees de català i castellà, a més, del treball paral·lel de l'assignatura d'anglès. Aquest treball estarà totalment coordinat cada setmana per tal de veure l'evolució dels alumnes i poder modificar, així, els continguts, els objectius... per tal d'adaptar-nos a les necessitats dels alumnes. El treball que es realitzarà en anglès tractarà de la revisió i control del dossier facilitat pel departament d'anglès per tal de recuperar aquesta àrea, així el treball s'anirà coordinant entre les dues professores d'àrea que controlaran aquest dossier i es coordinaran, a la vegada, amb la cap del departament d'anglès que serà qui avaluarà i posarà la nota final de pendents als alumnes que la portin suspesa.
PROGRAMACIÓ ALTER/PISE. MATEMÀTIQUES
1.- OBJECTIUS
Millorar la capacitat de pensament reflexiu i incorporar al llenguatge i a les maneres d’argumentació les formes d’expressió i raonament matemàtic, tant en els processos matemàtics o científics com en els diferents àmbits de l’activitat humana, a fi de comunicar-se de manera clara, concisa i precisa.
Aplicar amb facilitat i adequadament les eines matemàtiques adquirides a situacions de la vida diària.
Reconèixer i plantejar situacions susceptibles de ser formulades en termes matemàtics, elaborar i utilitzar diferents estratègies per abordar-les i analitzar-ne els resultats utilitzant els recursos més apropiats.
Detectar els aspectes de la realitat que siguin quantificables i que permetin interpretar-la millor. Utilitzar tècniques de recollida d’informació i procediments de mesura i realitzar l’anàlisi de les dades mitjançant l’ús de diferents classes de nombres i la selecció dels càlculs apropiats a cada situació.
Identificar els elements matemàtics (dades estadístiques, geomètriques, gràfics, càlculs, etc.) presents en els mitjans de comunicació, Internet, publicitat o altres fonts d’informació, en especial de les Illes Balears; analitzar críticament les funcions que exerceixen aquests elements matemàtics i valorar la seva aportació per a una millor comprensió dels missatges.
Elaborar estratègies personals per a l’anàlisi de situacions concretes i la identificació i resolució de problemes, utilitzant diferents recursos i instruments i valorant la conveniència de les estratègies utilitzades en funció de l’anàlisi dels resultats i del seu caràcter exacte o aproximat.
Manifestar una actitud positiva davant la resolució de problemes i mostrar confiança en la pròpia capacitat per enfrontar-s’hi amb èxit; adquirir un nivell d’autoestima adequat, que permeti gaudir dels aspectes creatius, manipulatius, estètics i utilitaris de les matemàtiques.
Valorar les matemàtiques com a part integrant de la nostra cultura, tant des d’un punt de vista històric com des de la perspectiva del seu paper en la societat actual; aplicar les competències matemàtiques adquirides per analitzar i valorar fenòmens socials, en especial de les Illes Balears, com la diversitat cultural, el respecte al medi ambient, la salut, el consum, la igualtat entre els sexes o la convivència pacífica.
2. - CONTINGUTS
Bloc 1. Continguts comuns
- Utilització d’estratègies i tècniques en la resolució de problemes, com ara l’anàlisi de l’enunciat, l’assaig i l’error o la divisió del problema en parts, i comprovació de la solució obtinguda.- Descripció verbal de procediments de resolució de problemes utilitzant termes adequats.- Interpretació de missatges que contenguin informacions de caràcter quantitatiu o sobre elements o relacions espacials.- Confiança en les pròpies capacitats per afrontar problemes, comprendre les relacions matemàtiques i prendre decisions a partir d’aquestes.- Perseverança i flexibilitat en la recerca de solucions als problemes i en la millora de les trobades.- Aplicació de les matemàtiques per analitzar i valorar fenòmens socials i activitats econòmiques de la comunitat de les Illes Balears.
Bloc 2. Nombres− Interpretació de codis numèrics presents en la vida quotidiana.
− Divisibilitat de nombres naturals. Múltiples i divisors comuns a varis nombres. Criteris de divisibilitat. Nombres primers i nombres compostos. Descomposició factorial en nombres primers. Mínim comú múltiple i màxim comú divisor. Ús de la divisibilitat en la resolució de problemes associats a situacions quotidianes.
− Necessitat dels nombres negatius per expressar estats i canvis. Reconeixement i conceptualització en contextos reals.
− Nombres enters. Representació dels enters a la recta. Significats i usos de les operacions elementals.
− Jerarquia de les operacions i ús del parèntesi.− Nombres fraccionaris i decimals en entorns quotidians. Relacions entre fraccions i decimals.− Comparació i ordre en els nombres fraccionaris i decimals. Aproximacions, truncament i
arrodoniment. Fraccions equivalents. Amplificació i simplificació de fraccions. Reducció a comú denominador. Operacions elementals.
− Càlcul mental utilitzant les propietats de les operacions numèriques.− Elaboració i utilització d’estratègies personals per al càlcul mental, aproximat i amb calculadores.− Raó i proporció.− Identificació i utilització en situacions de la vida quotidiana de magnituds directament
proporcionals.− Aplicació a la resolució de problemes en els quals intervingui la proporcionalitat directa.
Bloc 3. Àlgebra− Ús de lletres per simbolitzar nombres inicialment desconeguts i nombres sense concretar.− Utilitat de la simbolització per expressar quantitats en diferents contextos.− Traducció d’expressions del llenguatge quotidià a l’algebraic i viceversa.− Recerca i expressió de propietats, relacions i regularitats en seqüències numèriques.− Obtenció de valors numèrics en fórmules senzilles.− Valoració de la precisió i simplicitat del llenguatge algebraic per representar i comunicar diferents
situacions de la vida quotidiana.
Bloc 4. Geometria− Elements bàsics de la geometria del pla: punt, recta, segment i angle. Utilització de la
terminologia adequada per descriure amb precisió situacions, formes, propietats i configuracions del món físic.
− Descripció de les figures planes elementals: triangles, quadrilàters, polígons regulars.− Classificació de triangles i quadrilàters a partir de diferents criteris. Estudi de les seves propietats
característiques i relacions en aquests polígons.− Mesura i càlcul d’angles en figures planes. Sistema sexagesimal.− Estimació i càlcul d’àrees i perímetres de les figures planes. Càlcul d’àrees per descomposició en
figures simples.
Bloc 5. Funcions i gràfics− Organització de dades en taules de valors.− El pla cartesià. Eixos de coordenades. Utilització de les coordenades cartesianes per representar
i identificar punts.− Identificació de relacions de proporcionalitat directa a partir de l’anàlisi de la seva taula de valors.
Utilització d’exemples en els quals les magnituds no són directament proporcionals.− Identificació i verbalització de relacions de dependència en situacions quotidianes.− Interpretació i lectura de gràfics i taules relacionats amb els fenòmens naturals i el món de la
informació.− Detecció d’errors als gràfics que poden afectar-ne la interpretació.
3.- METODOLOGIA
El professor, juntament amb el departament de matemàtiques, ha preparat un dossier d'exercicis i problemes, els quals seran resolts pels alumnes al llarg del curs. A l'inici de la classe el professor
explicarà als alumnes els continguts a desenvolupar durant els 55 minuts de feina que tenim disponibles a la setmana, una vegada acabada la breu exposició per part del professor, els alumnes hauran de resoldre els exercicis corresponents a aquella sessió. El professor supervisarà en tot moment el correcte desenvolupament de les tasques per part dels alumnes, prestant especial atenció a aquells que demostrin més dificultats.
4.- CRITERIS D'AVALUACIÓ
- Utilitzar estratègies i tècniques simples de resolució de problemes tals com l’anàlisi de l’enunciat, l’assaig i error o la resolució d’un problema més senzill, i comprovar la solució obtinguda i expressar, utilitzant el llenguatge matemàtic adequat al seu nivell, el procediment que s’ha seguit en la resolució.
Amb aquest criteri es valora la forma d’enfrontar-se a tasques de resolució de problemes per als que no es disposa d’un procediment estàndard que permeti obtenir la solució. S’avalua des de la comprensió de l’enunciat a partir de l’anàlisi de cadascuna de les part del text i la identificació dels aspectes més rellevants, fins a l’aplicació d’estratègies simples de resolució, així com l’hàbit i la destresa necessàries per comprovar la resolució. Es tracta d’avaluar, així mateix, la perseverança en la recerca de solucions i confiança en la pròpia capacitat per aconseguir-ho, i valorar la capacitat de transmetre amb un llenguatge adequat, les idees i processos personals desenvolupats, de mode que es facin entendre i entenguin els seus companys. També es pretén valorar la seva actitud positiva per realitzar aquesta activitat d’intercanvi.
- Utilitzar nombres naturals, enters, fraccionaris, decimals, les seves operacions i propietats per recollir, interpretar, transformar i intercanviar informació.
Es tracta de comprovar la capacitat d’identificar i emprar els nombres i les operacions (les quatre operacions elementals, les potències d’exponent natural i les arrels quadrades exactes) essent conscient del seu significat i propietats, elegir la forma de càlcul més apropiada (mental, escrita o amb calculadora) i transmetre informacions utilitzant els nombres de manera adequada. Cal prestar una especial atenció a valorar, en casos senzills, la competència en l’ús d’operacions combinades com a síntesi de la seqüència d’operacions aritmètiques, aplicant correctament les regles de prioritat i fent un ús adequat de signes i parèntesis.
- Resoldre problemes que precisin la utilització d’operacions amb nombres enters, decimals i fraccionaris, utilitzant la forma de càlcul apropiada i valorant l’adequació del resultat al context.
Es tracta de valorar la capacitat per assignar a les distintes operacions nous significats i determinar quin dels mètodes de càlcul és adequat a cada situació. Es pretén avaluar, així mateix, com s’interpreten els resultats obtinguts als càlculs i comprovar si s’adopta l’actitud que du a no prendre el resultat per bo sense contrastar-lo amb la situació de partida.
- Identificar relacions de proporcionalitat directa i utilitzar-les per resoldre problemes en situacions de la vida quotidiana.
Es pretén comprovar la capacitat d’identificar, a diversos contextos, una relació de proporcionalitat directa entre dues magnituds. Es tracta, així mateix, d’utilitzar diverses estratègies (utilització de taules, obtenció i ús de la constant de proporcionalitat, reducció a la unitat, regla de tres, etc.) per obtenir elements desconeguts a un problema a partir d’altres coneguts en situacions de la vida real on existeixin relacions de proporcionalitat directa. S’avaluaran també els percentatges com a cas particular de la proporcionalitat directa.
- Identificar i descriure regularitats, pautes i relacions en conjunts de nombres, utilitzar lletres per simbolitzar diverses quantitats i obtenir expressions algebraiques com a síntesi a seqüències numèriques, així com el valor numèric de fórmules senzilles.
Aquest criteri pretén comprovar la capacitat per percebre en un conjunt numèric allò que és comú, la seqüència lògica de la seva construcció, un criteri que permeti ordenar el seus elements i, quan sigui possible, expressar algebraicament la regularitat percebuda. Es pretén, així mateix, valorar l’ús del signe igual com assignador i de la lletra en les seves diverses accepcions. Forma part d’aquest criteri també l’obtenció del valor numèric en fórmules simples amb una sola lletra.
- Reconèixer i descriure figures planes, utilitzar les seves propietats per classificar-les i aplicar el coneixement geomètric adquirit per interpretar i descriure el mon físic, fent ús de la terminologia adequada.
Es pretén comprovar la capacitat d’utilitzar els conceptes bàsics de la geometria per abordar diverses situacions i problemes de la vida quotidiana. Es pretén avaluar també l’experiència adquirida en la utilització de diversos elements i formes geomètriques.
- Estimar i calcular perímetres, àrees i angles de figures planes, utilitzant la unitat de mesura adequada.
Es pretén valorar la capacitat d’estimar algunes mesures de figures planes per diversos mètodes i d’emprar la unitat i precisió més adequada. Es valorarà també l’ús de mètodes de descomposició mitjançant figures geomètriques elementals per al càlcul d’àrees de figures planes de l’entorn.
- Utilitzar les unitats angulars i temporals per efectuar mesures, directes i indirectes, en la resolució de problemes relacionats amb la vida quotidiana.
Es tracta d’avaluar el domini en l’ús del sistema sexagesimal i les seves unitats, tant temporals com angulars. A més, es valorarà la capacitat per utilitzar el sistema sexagesimal per fer mesures i càlculs en situacions concretes i reals.
- Organitzar i interpretar informacions diverses mitjançant taules i gràfics, i identificar relacions de dependència en situacions quotidianes.
Aquest criteri pretén valorar la capacitat d’identificar les variables que intervenen a una situació quotidiana, la relació de dependència entre elles i visualitzar-la gràficament. Es tracta d’avaluar, a més, l’ús de les taules com instrument per recollir informació i transferir-la a uns eixos de coordenades, així com la capacitat per interpretar de forma qualitativa la informació presentada mitjançant taules i gràfics.
5.- CRITERIS DE QUALIFICACIÓ
A l'hora de qualificar als alumnes el professor tindrà en compte els següents ítems, cadascund'ells ponderarà en la nota final el percentatge que hi figura al costat:
a) Actitud (25%). Es valorarà l'interès per l'assignatura i la participació; l'assistència i puntualitat; l'expressió oral i escrita; el respecte per les normes del centre i el respecte envers als companys i al professor.
b) Feina (25%). Es valorarà l'entrega amb puntualitat de les feines assignades pel professor.
c) Continguts (50%). Es valorarà l'assimilació dels continguts, l'assoliment dels objectius i la correcció en les tasques desenvolupades al llarg del curs.
2.1.4. TALLER DE LLENGUA
INTRODUCCIÓ
Els principis que impregnen la tasca educativa en els centres escolars quant a atenció a
l’alumnat i a la diversitat que se’n deriva són el d’igualtat d’oportunitats i el de normalització. És
imprescindible tenir en compte aquests principis per a l’atenció de l’alumnat d’incorporació tardana al
nostre sistema educatiu.
La migració és un fenomen actual i es manifesta en l’augment a les nostres aules d’alumnat
de procedència estrangera en qualsevol moment del curs escolar. És un alumnat molt heterogeni que
en el cas de les Illes Balears, prové de gran nombre d’estats, amb presència de tot tipus de cultures,
religions i llengües molt diverses.
Posar els recursos perquè es respectin els drets de totes les persones que viuen i conviuen
en la nostra comunitat és tasca de les diferents administracions i serveis, que des de cada un dels
àmbits han de preveure i donar resposta a les necessitats que van sorgint per a l’adequada atenció a
la població migrada, sempre des del punt de vista del respecte i de la participació.
A l’escola li correspon facilitar l’adaptació i la integració de l’alumnat i de les seves famílies en
la vida quotidiana del centre, sense perdre de vista l’objectiu final que ha de ser el de la d’inserció
social.
El procés d’adaptació ha de començar per un bon acolliment al centre educatiu i es concreta
en la presa de decisions de la comunitat escolar en general, dels claustres i equips docents en
particular, sobre l’organització adient per atendre a un alumnat que arriba al centre amb una situació
possiblement diferent a la de l’alumnat autòcton. Aquest acolliment, si es planifica correctament,
facilitarà una ràpida integració social i lingüística, per tant permetrà als alumnes comunicar-se,
relacionar-se i accedir als diferents continguts curriculars.
La incorporació d’alumnat de distintes procedències i edats, en qualsevol moment del curs
escolar, afecta no sols l’organització del centre sinó també el currículum ja que el fet social
multicultural, obliga tot el professorat a reflexionar i a actualitzar els objectius de l’educació
intercultural. Fruit d’aquest procés de reflexió que ens ha dut la diversitat cultural, hem d’extreure les
conclusions que ens permetran una millora de la pràctica educativa, factor imprescindible per a la
permanent renovació pedagògica.
Per tot això, cal fer una anàlisi del context del centre, una revisió dels documents escolars per
tal de veure si s’adapten a la nova realitat social, i conseqüentment la incorporació dels canvis
necessaris quant a l’organització i la pràctica educativa.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ALUMNAT ESTRANGER
En aquest alumnat esdevenen una sèrie de característiques que condicionen qualsevol planificació a
l’hora d’integrar-lo socialment, lingüísticament i acadèmicament:
- Té un perfil cultural heterogeni ja que prové de diferents països amb diferents realitats
socials, culturals, econòmiques i religioses la qual cosa fa que s’adoptin actituds i
comportaments diferents (Senegal, Pakistan, Colòmbia, Alemanya, Romania, Argentina,
República Dominicana, Marroc...)
- Prové de sistemes educatius heterogenis segons els països de procedència.
- En alguns casos conflueix una situació d’escolarització irregular o fins i tot nul·la.
- Segons l’edat i l’escolarització anterior, potser que no hagi finalitzat el procés de
consolidació de la seva llengua materna. La nova situació escolar portarà aquest alumnat a
haver de fer un esforç afegit a l'hora d’aprendre català, castellà i almenys una altra llengua. La
seva llengua materna, en molts casos, té caràcters orals i escrits que són diferents a les
llengües catalana i castellana.
- El contacte amb la llengua catalana fora de l’àmbit escolar pot variar segons la zona on
resideix, malgrat que en un breu període de temps ha de poder incorporar-se al ritme normal
d’escolarització en classes impartides en aquesta llengua.
- Pot arribar al centre en diferents moments del curs escolar.
Pel que fa al tractament educatiu cal tenir present:
- No viu una situació d’immersió encara que pugui tenir un contacte molt intens amb la L2 ja que:
a) el mestre no ha de conèixer necessàriament la seva L1,
b) la seva L1 no sol ser dominant en el context,
c) en la majoria dels casos el nostre sistema educatiu no té en compte el tractament de la
seva L1 en el currículum.
- No es troba en una situació d’aprenentatge d’una llengua estrangera ja que:
- té una necessitat immediata d’usar la nova llengua,
- el seu desconeixement li suposa una dificultat afegida per continuar l’escolaritat amb
normalitat.
L’alumnat estranger escolaritzat a l’etapa d’educació infantil i al primer cicle de primària pot
presentar mancances dels nous codis lingüístics i culturals. Aquesta situació genera la necessitat
d’aplicar estratègies metodològiques que són molt properes a les específiques d’aquestes etapes
perquè l’objectiu bàsic de l’àrea de comunicació és assolir una adequada comprensió i expressió oral.
TRACTAMENT EDUCATIU AMB L’ALUMNAT ESTRANGER
Un dels objectius bàsics dins l’àmbit educatiu és el de preveure, treballar i aplicar estratègies
facilitadores per a un adequat procés de socialització de l’alumnat, de qualsevol edat, qualsevol
procedència i pertinença social.
D’acord amb els drets dels infants, una de les mesures d’obligat compliment en l’àmbit
educatiu consisteix a donar una plaça escolar a qualsevol infant/jove que arribi a les Illes Balears i que
estigui en edat d’escolarització obligatòria. Aquesta mesura es compleix rigorosament, però s’aplica
dins un dèficit d’infraestructura d’espais escolars.
El cas de l’alumnat procedent de països estrangers i segons l’edat, la situació social i familiar
que viu i el moment d’incorporació al sistema educatiu de les Illes Balears, hi ha característiques
que cal incorporar a la reflexió pedagògica prèvia a l’aplicació de qualsevol estratègia organitzativa a fi
de facilitar el seu procés de socialització dins un medi que li és desconegut i que a priori moltes
vegades pot semblar amenaçador per a ambdues parts.
És necessari, doncs, partir del coneixement i reconeixement de les característiques que sol
presentar l’alumnat estranger en el moment d’arribada a un centre escolar per tal d’elaborar
estratègies d’acolliment i d’atenció educativa que ens condueixin a afavorir l’èxit personal i curricular
aplicant així, els principis de normalització i d’igualtat d’oportunitats.
Algunes de les característiques d’aquests alumnes són les següents:
- Culturalment té unes característiques molt diferenciades ja que prové de països
diferents. Ser estranger no és una condició unificadora, cal conèixer característiques culturals,
lingüístiques i religioses perquè la seva resposta va íntimament lligada al referent cultural que
constitueix el seu marc referencial de vida. Sempre hem de partir de la història personal i dels
coneixements previs dels infants i joves que s’incorporen a les aules.
- Els motius familiars per iniciar un procés migratori són diferents i generen una vivència
de la nova situació que condiciona les relacions de la família a nivell intern, de la família a nivell
social i de l’infant/jove en referència a la seva nova situació escolar i de relació amb companys i
companyes.
- Els sistemes educatius dels quals prové són, novament, diversos i cal conèixer les
característiques més generals dels esmentats sistemes per tal de començar allà on l’alumnat va
deixar el seu itinerari educatiu en el país de procedència. Cal tenir present, també, que en
ocasions el nou alumnat arriba amb una mancança afegida per una escolarització irregular o
nul·la, la qual cosa ens obligarà a implantar estratègies educatives molt específiques.
- El moment d’arribada al centre escolar no és previsible i en moltes ocasions es van
incorporant durant tot el curs escolar.
- Les característiques lingüístiques dels alumnes immigrats, són molt diferents segons
els països d’on provenen.
- A les etapes d’infantil i primària, els infants són molt receptius. És en aquesta època
quan estan elaborant les seves actituds, valors i percepcions envers persones, situacions i
experiències. Convé, per tant, tenir presents els valors culturals de procedència. En qualsevol
cas, sempre es mereixen el respecte que únicament ens pot generar el coneixement. Hem de
tenir en compte que aquests valors culturals formaran part, tant si ho volem com si no, dels valors
que constituiran el referent de convivència del grup/classe.
- Quan ens referim a alumnat en edat preadolescent o adolescent que coincideix amb
l’ensenyament secundari hem de tenir present que passa per un moment personal, propi de la
seva edat, de reafirmació del propi jo en contraposició a l’adult i que quan parlem d’alumnat
estranger que viu un procés migratori podem afegir que en aquest moment part de la seva
reafirmació pateix o pot patir un qüestionament de la seva identitat en un context aliè i que
aquesta situació li pot generar inseguretat i desenvolupar, en conseqüència, actituds de rebuig i
fracàs escolar.
Volem fer especial menció a aquest tema perquè sembla evident que les famílies que arriben a
les Illes Balears es troben amb no poques dificultats: els processos de regularització, el
desconeixement del nou país quant a serveis i recursos, la manca de formació específica o de
reconeixement per trobar treball, el problema de l’habitatge, els mecanismes de participació
social...Està clar que tota la família haurà de fer un procés d’adaptació.
I els infants? Com viuen els infants aquest procés? Els adults, a partir de la necessitat o la reflexió
prenen decisions, mentre que els infants naturalment, no, perquè no han interioritzat el canvi quan ja
es troben en un país diferent, lluny dels padrins, dels amics...un altre paisatge, un altre clima, altres
menjars, altres costums, gent diferent, una nova llengua... altre sistema educatiu (si en el millor dels
casos han estat escolaritzats en el seu país d’origen)...Com viuen els infants aquest procés? Quins
mecanismes defensius estableixen? Com canalitzen les seves emocions?
La presència d’aquests alumnes d’origen estranger és un repte per al sistema educatiu. L’escola
ha d’adaptar-se a aquesta nova realitat on tots els agents socials tenen un paper importantíssim en la
construcció d’un nou model, i encara més: l’escola ha d’acompanyar l’alumnat en el reajustament del
procés d’identitat que li tocarà viure.
La noció d’identitat o la representació mental que cada persona construeix basant-se en els
seus sentiments, capacitats, records i projectes referits a si mateix, es basa en la interpretació de les
experiències viscudes que serveixen per afrontar noves situacions i es va transformant en funció
d’aspectes del passat i els projectes de futur.
Tot aquest procés, l’adolescent no el viu tot sol. Ha de projectar els conflictes d’identitat, de
maduració, d’incerteses, a fi de trobar respostes que l’ajudin a estructurar-se.
El nin o la nina es trobarà sol i indefens davant l’allau de canvis que viurà i on els patrons
culturals bàsics de la família i de l’escola seran diferents, la qual cosa podrà suposar un risc en el
procés de maduració global i de socialització i això podria desenvolupar conductes negatives.
El professorat, ens haurem de replantejar la nostra feina des d’una altra perspectiva si volem
tenir en compte les diferents cultures que interactuen en els nostres centres. En aquest procés,
l’escola hi juga un paper molt important. Pot ser de molta utilitat que el professorat ens documentem
sobre els trets culturals més característics dels països d’origen dels nostres alumnes.
ALUMNAT D’INCORPORACIÓ TARDANA
Anomenam alumnat d’incorporació tardana aquell que s’incorpora al nostre sistema educatiu,
en qualsevol moment del curs escolar, a partir del segon cicle de primària fins al darrer nivell de
secundària obligatòria (8-16 anys).
El motiu per delimitar aquesta franja d’edat és perquè a partir del segon cicle de primària les
àrees instrumentals són el punt de partida de l’adquisició de molts aprenentatges, la qual cosa fa que
l’alumnat que s’incorpora en aquestes etapes, sense competència en la llengua d’aprenentatge,
estigui en inferioritat de condicions respecte a altre alumnat que no presenta aquesta mancança.
L’alumnat d’incorporació tardana amb desconeixement de les llengües oficials de les Illes Balears
presenta les esmentades característiques de l’alumnat estranger i les dificultats següents:
- A partir dels 8 anys l’alumnat s’incorpora a un grup/classe que té consolidat
l’aprenentatge de les àrees instrumentals.
- Després dels 11-12 anys l’evolució pròpia de la preadolescència en l’aspecte personal
i de grup, la reafirmació del procés d’identitat que es produeix en aquestes edats i la confrontació
entre les diferències culturals que percep l’alumne poden influir, entre d’altres causes, que se
senti insegur i desenvolupi actituds de rebuig envers el centre educatiu i l’adquisició
d’aprenentatges.
D’altra banda, no tenir una adequada competència lingüística en català i castellà per assolir els
aprenentatges dificulta la consolidació dels aspectes conceptuals i procedimentals. És per això, que
cal adaptar els procediments d’ensenyament-aprenentatge a l’alumne i no a l’inrevés, i ser conscients
que malgrat que hagi passat un temps prudencial d’escolarització i s’hagin notat millores en la
comprensió i l’expressió lingüística les nostres expectatives poden ser desproporcionades a les seves
possibilitats reals quant a l’adquisició de nous aprenentatges.
El tret més comú és que són alumnes que s’han incorporat recentment a les aules de les
nostres escoles i desconeixen la llengua de relació, la llengua que els permet comunicar-se i seguir
els aprenentatges escolars.
EDUCACIÓ SECUNDÀRIA
Els trets característics dels centres d’educació secundària i la varietat d'estudis que s'hi
imparteixen fan que a l'hora d'organitzar el suport lingüístic específic per als alumnes d'incorporació
tardana, tot i que la manera de fer-ho parteix dels mateixos pressupòsits bàsics que a primària (donar
a aquests alumnes una atenció específica intensa en un primer moment i extensa al llarg del procés),
cada centre hagi de cercar les seves pròpies estratègies i formes organitzatives (hores de guàrdia
d'algun professor, aules d'autoaprenentatge, classes de suport...) la finalitat de les quals ha de ser
atendre transitòriament les possibles mancances d’escolarització i dels aprenentatges bàsics d’aquest
alumnat. Caldrà tenir present que la formació de tot el professorat i un tractament específic de centre
poden ajudar a resoldre la integració d’aquesta tipologia d’alumnat.
Les tasques d’assessorament i intervenció a famílies les assumirà el Departament d’Orientació, on
estarà adscrit el mestre de Compensació educativa (AD), en estreta col·laboració amb els serveis
socials de la zona.
El suport variarà segons les necessitats lingüístiques i socials de l’alumnat. Segons les
habilitats lingüístiques podem establir els tipus genèrics de suport:
L’agrupament del present curs es fa per nivells (s'hi adjunta annex de l'horari dels grups,
alumnes i professors responsables) corresponents als cursos de l’ESO. En total i, llevat de casos
excepcionals, l’atenció serà de 5 hores setmanals com a màxim a cada grup. S'ha de tenir en compte
que els alumnes no podran sortir més d’un hora setmanal de la mateixa assignatura, i que ho hauran
de fer sempre amb l'autorització prèvia del professor de l'àrea afectada i del tutor del grup. Durant el
curs els alumnes podran variar l'horari d'acord amb la seva evolució.
OBJECTIUS
Com
pren
sió
ora
l
- Comprendre preguntes que se'ls formulin relacionades amb l'àmbit dels seus
interessos o dels seus coneixements.
- Comprendre avisos, advertiments, ordres i consells adreçats a ells en
particular o a un conjunt de persones.
- Comprendre explicacions, indicacions i instruccions, especialment les que es
deriven de la seva activitat escolar.
- Comprendre contes adequats a la seva edat.
Expr
essi
ó or
al
- Demanar i donar informació sobre un mateix i sobre el seu entorn (familiar,
local, social i escolar).
- Expressar sentiments i estats d'ànim.
- Descriure persones, objectes i llocs.
- Narrar experiències viscudes.
- Transmetre informació rebuda a través d'altres persones o d'altres canals
(escrits, gràfics, audiovisuals) i explicitar les idees principals dels missatges escoltats.
- Expressar raonaments senzills.
- Formular peticions, demanar ajut i expressar necessitats, desitjos o voluntat
de fer alguna cosa.
- Participar en diàlegs propis de la vida quotidiana (demanar indicacions,
comprar, saludar, felicitar-se, demanar consell...).
- Llegir textos senzills en veu alta, amb adequació de pronúncia, dicció i ritme.
- Participar en diàlegs, debats, etc., respectant el torn de paraula i escoltant la
persona que hi intervé.
Com
pren
sió
escr
ita
Conèixer l'alfabet llatí i la correspondència entre els sons i les grafies de la
llengua catalana.
Comprendre el sentit global de textos senzills i adequats al seu nivell.
Identificar les idees principals d'un text.
Extreure informació específica a partir de textos.
Ser capaços de comprendre diversos tipus de text adequats a la seva edat
(textos didàctics; anuncis, avisos i rètols; revistes il·lustrades, contes i còmics;
correspondència personal; impresos senzills; notícies breus de premsa).
Iniciar-se en l'ús i maneig dels diccionaris de llengua catalana i bilingües.
Expr
essi
ó - Aplicar en els seus escrits les normes ortogràfiques bàsiques,
com també les normes de puntuació i d'utilització de majúscules.
- Aplicar en els seus escrits les normes bàsiques de
concordança gramatical: gènere, nombre i conjugació de temps verbals
escr
ita
senzills.
- Resumir o esquematitzar textos senzills.
- Dur l'agenda de la seva activitat escolar i extraescolar
(horaris, adreces, telèfons, activitats...)
- Expressar per escrit, en forma de dietari, de resum o de
correspondència, experiències relacionades amb la seva activitat quotidiana o
lectiva.
- Omplir impresos (d'inscripció a un club, a una biblioteca...)
- Mantenir correspondència amb amics (cartes o postals).
FUNCIONS LINGÜÍSTIQUES
Presentar-se, informar sobre el lloc d’origen.
Saludar.
Demanar i dir l’adreça i el número de telèfon.
Demanar com s’escriu una paraula.
Demanar i donar informació sobre membres de la família.
Demanar i donar informació sobre activitats i ocupacions.
Descriure persones.
Demanar i donar informació sobre dies, dates i horaris.
Parlar de rutines i activitats quotidianes.
Descriure un habitatge. Descriure un habitatge.
Descriure animals i objectes domèstics.
Expressar possessió.
Expressar gusts i preferències.
Expressar opinions i punts de vista.
Descriure un lloc.
Demanar informació per arribar a un lloc.
Demanar informació sobre un servei públic.
Demanar i descriure eines, objectes i aparells.
Mantenir una conversa en establiments comercials i demanar i dir el preu.
Demanar i donar informació sobre costums, hàbits, maneres de ser de distints països.
Fer propostes i suggeriments, convidar i acceptar o rebutjar una proposta o invitació.
Expressar desitjos.
Demanar excuses i disculpes.
Demanar i donar consells.
Expressar sorpresa o incredulitat.
Demanar i donar informació sobre fets actuals o recents.
Demanar i donar informació sobre fets passats.
Expressar prediccions i plans per al futur.
Demanar i donar instruccions, permisos i ajuda
Interessar-se i expressar l’estat anímic d’algú.PROCEDIMENTS
Per fer més distès i facilitador l’aprenentatge lingüístic dels alumnes es treballa des de diferents centres d’interès:
- Àrea de llengua, basada en el manual d’aprenentatge (els nins compraven un llibre), es pretenia l’adquisició dels coneixements bàsics de l’estructura i el bescanvi de tots els nivells (lèxic, sintàctic, morfològic...) de la llengua, en tots els nivells comunicatius: adquisició de coneixements bàsics orals, escrits, i comprensius i expressius.
- Àrea de matemàtiques. Conjuntament amb el departament de matemàtiques es dissenyaren una sèrie de classes que intentaren abastar els mínims lingüístics referents a l’àrea (els nombres, les operacions, les superfícies, les hores, els volums, les distàncies, els diners, etc.)
- Àrea de ciències socials, treball elaborat en coordinació amb el departament de ciències socials i molt centrat a l’entorn de l’illa. Així la geografia i la història del territori català ha estat un punt de partida per a l’aprenentatge lingüístic (alguns dels temes que hem tractat han estat els següents: etapes històriques d’ocupació de l’illa, situació nacional al territori espanyol, conseqüent ubicació de la nova situació geogràfica dins el món, descripció física de l’entorn, costums, cultura popular, manifestacions artístiques diverses, etc. També hem realitzat algunes sortides.
- Àrea de ciències naturals. Elaborat conjuntament amb el departament de ciències naturals. S’intentà seguir el temari ordenat que es duia a terme al nivell de primer cicle, per avaluacions: el cos, les plantes i vegetals, fongs i líquens, al primer trimestre; al segon el sol, la terra, la lluna, l’atmosfera, animals terrestres; el tercer, l’aigua, els torrents, els poders del mar, la sostenibilitat, la vida oceànica, meteorologia, etc.
- Les sortides didàctiques intenten compendiar una visió de les petjades que les distints pobles i cultures han deixat al llarg de la història. Amb el convenciment que aquesta és la millor via per a poder comprendre les particularitats psicològiques i ideològiques del poble mallorquí. Són obligatòries i es corresponen amb els continguts de la programació.
- Utilització de les noves tecnologies en la mesura del possible al centre. Activitats diverses amb les TIC. Elaboració de presentacions amb ppt.
- Recursos sonors amb activitats diverses.- Diferents presentacions en diversos formats.
CONTINGUTS
1. CONTINGUTS TEMÀTICS1.1 IDENTIFICACIÓ PERSONAL 1.2 ENSENYAMENT I EDUCACIÓ 1.3 DOMINI DE LA LLENGUA 1.4 RELACIONS FAMILIARS 1.5 ESTATS FÍSICS I ANÍMICS D’UNA PERSONA 1.6 MENJAR I BEURE 1.7 RUTINES DIÀRIES 1.8 TEMPS LLIURE I ENTRETENIMENTS 1.9 HABITATGE I LLOCS DE RESIDÈNCIA 1.10 COMPRES 1.11 VIATGES I TRASLLATS 1.12 PROPOSTES INICIALS DE TREBALL ORAL
- Quants anys tens ?- On vius?- Quants germans tens?- Qui és el teu ... favorit?
- Activitats quotidianes.- La casa- L'escola- El carrer.- Adverbis de temps.- Verbs...- Invitacions i suggeriments- T'agradaria...?- Per què, no...?- Anem a...?- Vocabulari d'oci.- Descripcions.
Els blocs temàtics abans esmentats seran els eixos a partir dels quals desenvoluparem les diferents habilitats lingüístiques.A més, aprofundirem en la resolució d'aspectes específics que hagin resultat d'especial dificultat durant el transcurs de les seves respectives matèries ordinàries.
L'agrupació dels alumnes s'ha fet tenint en compte el seu lloc de procedència i, per tant, la llengua que parlen. Alhora, s'ha fet la valoració de la competència lingüística de cada alumne a fi de confeccionar els grups de manera homogènia.
ESPAIS
Les classes s'impartiran a l'aula específica del taller de llengua i a les altres aules assignades per la
cap d'estudis, Belén Merino.
AVALUACIÓ
Es farà una avaluació inicial per determinar el nivell que presenta cada alumne. Al final de cada
avaluació es farà un informe que s'adjuntarà al butlletí de notes per informar als pares dels seus
progressos.
MATERIALS DIDÀCTICS I RECURSOS
GRUP PROMOTOR SANTILLANA. MÓN. Llengua i interculturalitat.
EDICIONS L'ÀLBER. Dolors Badia. Llengua Catalana, nivell llindar 1.
SES SITGES. Tomeu Albrines, Antònia Capó, altres... La Brulla.Lledó Montanyès, Maria Magdalena Pons. Maite Vidal. Fitxes de llengua per a no catalanoparlants.EUMO EDITORIAL. Salvador Comelles i Anna Cross. Exercicis autocorrectius d’ampliació de vocabulari.PELC: http://pelc.illesbalears.cat/pelc/VINCLES: http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/vincles/index.htm
Materials enviats per l’Administració:
- Llibres de text. Vincles. Edició de les IB.
- Material informàtic divers (DOCTA, DIC, A l’Abast...)
-Material lúdic (Connector, scrabble, La quina d’accions, fitxes visuals...)
-Llibres (Xarxa, Dic, Digui Digui, Diccionaris traductors de la Gran Enciclopèdia
Catalana...)
-Altres: vídeos, estructures de volum, un rellotge, rètols, mapes...)
Altres materials facilitat des del corresponent departament del centre:
Llibres: Diccionari visual Altea, Refranys i frases fetes, Còmics diversos en català, llibres de
text ordinaris de Secundària, Lèxic 1-2-3
Materials elaborats entre professors i alumnes
Dossiers de fitxes de vocabulari recollides d’aplecs com La Brulla, Llindar, Història de
Mallorca en còmic; fitxes de mapes del Departament de Ciències Socials; i material del
Departament de Ciències Naturals, jocs diversos, etc.
Material digital:
En la seva major part provinent del xtec, edu365, i gencat.
http://www.scribd.com/doc/33092508/Recursos-en-linia-per-a-l-aula-d-acollida
Llibres digitals:
Vincles 1, 2, 3.
Programari:
Vine. GV
De persona a persona. GV
ALUMNES
El grup d'alumnes és obert perquè sempre arriben incorporacions noves que necessiten aquest
suport. Els alumnes que, actualment, participen en aquest programa són:
1r A
Chnaf , Wasim Karabas, Volkan Sinan
1r B
Brand, Virginia Juliette Cano Lemos, ClaudiaHussain, Hammad Muñoz Moreno, JeniferSánchez Soliz, Hugo Andres
1r C
Carpatorea, Patricia
1r D
Moya Vega, ElenaDe Oca Afanador, Juan Andrés
1r E
Dana Morel
2n B
Lluveres López, Yohanny Massiel
2n C
Jiménez, CristianRomero, Alejandro
2n D
Vaca, Said
3r B
Wessel, L. Marie
3r D
Cordero, AlexanderLópez, Gabriel
3r E
Rodríguez, William
4t A
Tall, Awa
4t B
Karabas, JoelinaSohail, Usama
4t C
González, AndreaVilla, DanielaDaniel Sánchez
PROFESSORAT
Els professors encarregats d'impartir aquestes sessions de llengua són:
M. Antònia Torrendell
Joan Gelabert
Eva Maria Tomàs
DILLUNS
DIMARTS DIMECRES
DIJOUS DIVENDRES
1a
JOAN Virginia(1r B) Claudia (1r B) Alejandro (2n C) Lina
Marie (3r B) Cristian Jiménez (2n C)
JOANHammad (1r B) Jennifer (1r
B) Claudia (1r B) Patricia (1r C)Elena (1r D) ….......................
EVA (1.7)Wassim (1r A) Gabriel (3r D) Andrea González (4t C)Daniel Sánchez (4t)
JOANHammad (1r B) Jennifer
(1r B) Claudia (1r B) Patricia (1r C)Elena (1r
D)…........................
EVA (1.7)Wassim (1r A) Gabriel (3r D)Andrea González (4t C)Daniel Sánchez
(4t C)
2a
JOAN Virginia(1r B) Dana (1r E)
Alejandro (2n C) Lina Marie (3r B) Cristian
Jiménez (2n C) William Rodríguez(3r E)
JOANHammad (1r B) Jennifer
(1r B) Claudia (1r B) Patricia (1r C)Elena (1r
D) …....................
EVA (1.17)Esha (2n A) Ariel (2n A) Alexander (3r D)Awa (4t A) Usama (4t B) Joelina
(4t B) Daniela
3a
EVAVolkan (1r A) Alexander (3r
D)Awa (4t A)Usama (4t B) Joelina (4t B) Daniela (4t C)
JOAN Jennifer (1r B) Hugo (1r
B)Elena (1r D) Dana (1r E)
JOAN Hugo (1r B)Juan Andrés
(1r D)Esha (2n A) Ariel (2n A) Yohanny (2n B) Said (2n
D)
JOAN Virginia(1r B) Dana (1r
E) Alejandro (2n C) Lina Marie (3r B)
Cristian Jiménez (2n C) William Rodríguez(3r E)
4a
JOANVolkan (1r A) Patricia (1r
C)Juan Andrés (1r D) Yohanny (2n B)Said (2n
D)…..............................
EVA (1.7)Esha (2n A) Ariel (2n A) Alexander (3r D)Awa (4t
A)Usama (4t B) Joelina (4t B) Daniela (4t C)….......................
M.ANTÒNIA TORRENDELL(1.5)
William Rodríguez(3r E) Hammad (1r B) Ainhoa (4t
A)
5a
JOANVolkan (1r A) Hugo (1r
B)Juan Andrés(1r D)Yohanny(2n B)Said(2n
D)
6a
EVAWassim (1r A) Gabriel (3r D)
Andrea González (4t C)Daniel
Sánchez (4t C)
EVAWassim (1r A) Gabriel (3r D) Andrea González (4t C)
Daniel Sánchez (4tC)
2.2.FORMACIÓ PROFESSIONAL BÀSICA
2.2.1-MÒDULS OBLIGATORIS ESPECÍFICS: INSTAL·LACIONS ELECTROTÈCNIQUES I TELECOMUNICACIONS
Mòdul professional: Instal·lacions de TelecomunicacionsFormació professional bàsica: Electricitat i Electrònica
Objectius generals.
a) Seleccionar l'utillatge, eines, equips i mitjans de muntatge i de seguretat, reconeguent els
materials reals, analitzant les condiciones d'obra i considerant les operacions que s'han de
realitzar per recopilar els recursos i els mitjans.
b) Marcar la posició i aplicar tècniques de fixació de canalitzacions, tubs i suports utilitzant
les eines adequades i el procediment establert per realitzar el muntatge.
c) Aplicar tècniques d'estesa i guiatge de conductors elèctrics seguint els procediments
establerts, manejant les eines i mitjans corresponents per estendre el cablejat.
d) Aplicar tècniques senzilles de muntatge, maneig d'equips, eines i instruments, segons
procediments establerts, en condicions de seguretat, per muntar equips i elements auxiliars.
e) Identificar i manejar les eines utilitzades per mecanitzar i unir elements de les instal·lacions
en diferents situacions que es produeixin en el mecanitzat i unió d'elements de les
instal·lacions.
f) Utilitzar equips de mesura relacionant els paràmetres a mesurar amb la configuració dels
equips i amb la seva aplicació en les instal·lacions d'acord a les instruccions dels fabricants
per realitzar proves i verificacions.
g) Substituir els elements defectuosos desmuntant i muntant els equips i realitzant els
ajustaments necessaris, per mantenir i reparar instal·lacions i equips.
h) Verificar el connexionat i paràmetres característics de la instal·lació utilitzant els equips de
mesura, en condicions de qualitat i seguretat, per realitzar operacions de manteniment.
Competències professionals.
Les competències professionals, personals i socials que els alumnes aconseguiran després de
superar aquest mòdul, són les següents:a) Acopiar els materials i eines per afrontar l'execució del muntatge o del manteniment en
instal·lacions elèctriques de baixa tensió, domòtiques i de telecomunicacions en edificis.
b) Muntar canalitzacions i tubs en condicions de qualitat i seguretat, tot seguint el
procediment establert.
c) Estendre el cablejat en instal·lacions elèctriques de baixa tensió i domòtiques en edificis,
aplicant les tècniques i procediments normalitzats.
d) Muntar equips i altres elements auxiliars de les instal·lacions electrotècniques en
condicions de qualitat i seguretat, tot seguint el procediment establert.
e) Aplicar tècniques de mecanitzat i unió per el manteniment i muntatge de instal·lacions,
d'acord amb les necessitats de les mateixes.
f) Realitzar proves i verificacions bàsiques, tant funcionals com reglamentaries de les
instal·lacions, utilitzant els instruments adequats, tot seguint el procediment establert.
g) Mantenir hàbits d'ordre, puntualitat, responsabilitat i pulcritud durant tot el que duri
l'activitat o tasca.
CONTINGUTS.
Organització
Bloc 1: Selecció dels elements d’instal·lacions de telecomunicació.
- Instal·lacions de telefonia i xarxes locals. Característiques. Mitjans de transmissió. Equips:
Centraletes, «hub», «switch», «encaminador», entre d’altres.
- Instal·lacions d’infraestructures de telecomunicació en edificis. Característiques. Mitjans de
transmissió. Equips i elements.
- Instal·lacions de megafonia i sonorització. Tipus i característiques. Difusors de senyal.
Cables i elements d’interconnexió. Equips: amplificadors, reproductors, enregistradors, entre
d’altres.
- Instal·lació d’antenes.
- Equips de processament de senyal.
- Identificació de les possibles fonts de contaminació de l’entorn ambiental.
- Instal·lacions de circuits tancats de televisió.
Bloc 2: Muntatge de canalitzacions, suports i armaris a les instal·lacions de
telecomunicació.
- Característiques i tipus de les canalitzacions: tubs rígids i flexibles, canals, safates i suports,
entre d’altres.
- Preparació i mecanització de canalitzacions. Tècniques de muntatge de canalitzacions i tubs.
- Mitjans i equips de seguretat
- Característiques i tipus de fixacions. Tècniques de muntatge
Bloc 3: Muntatge de conductors en les instal·lacions de telecomunicacions.
- Característiques i tipus de conductors: cable coaxial, de parells, fibra òptica, entre d’altres.
- Tècniques d’estesa dels conductors.
- Identificació i etiquetatge de conductors.
- Normes de seguretat.
Bloc 4: Muntatge d’equips i elements de les instal·lacions de telecomunicació.
- Instal·lació i fixació d’equips en instal·lacions de telecomunicació
- Tècniques de fixació: en armaris, en superfície. Normes de seguretat.
- Tècniques de muntatge d'antenes de radio i televisió.
- Tècniques de connexionat dels conductors.
- Instal·lació i fixació de preses de senyal.
- Riscos en alçada. Mitjans i equips de seguretat.
TEMPORALITZACIÓ.
La seqüenciació i distribució horària setmanal del mòdul professional de instal·lacions de
Telecomunicacions, és de 8 hores setmanals que fan un total de 210 h durant el curs.
Primera Avaluació:
Dia 19 de setembre comença el curs i el final de la primera avaluació és el dia 22 de
novembre, on desenvoluparíem els següents blocs:
○ Selecció dels elements d’instal·lacions de telecomunicació.
○ Muntatge de canalitzacions, suports i armaris a les instal·lacions de telecomunicació.
Segona Avaluació:
Del 22 de novembre que comença al 14 de febrer que acaba, desenvoluparíem els següents
blocs:
○ Muntatge de canalitzacions, suports i armaris a les instal·lacions de telecomunicació.
○ Muntatge de conductors en les instal·lacions de telecomunicacions.
Tercera Avaluació:
Durant la tercera avaluació del 14 de febrer al 2 de maig es desenvoluparan els dos següents
blocs i del 8 de maig al 20 de juny el tercer o FCT's.
○ Muntatge d’equips i elements de les instal·lacions de telecomunicació
○ FCT.
METODOLOGIA.
L’ordinador i el projector passen a formar part del material d’aula, propiciant la motivació que
ha de tenir aquest mòdul, i integrant a l’aula les TIC com una eina quotidiana, i no com un
recurs esporàdic tot potenciant aquest fet dins el procés d’ensenyament-aprenentatge.
Es farà un petit repàs durant el curs de tot el que es pugi, referent al temari vist l'any passat,
amb l'objectiu de no es perdin els coneixements adquirits.
També es farà un petit incís amb l'aplicació AutoCAD, que és de dibuix tècnic, a un nivell
bàsic. Així es fomentarà el seu ús de cara a un futur pròxim, ja sigui laboral o didàctic.
Realització de pràctiques elèctriques, descrites en el bloc de continguts, per desenvolupar les
aptituds tècniques i pràctiques dels alumnes, desenvolupant la iniciativa, la creativitat i l’auto-
confiança en la qual l’alumne participi i intervingui, per a comprovar el seu nivell
d’assimilació, atenció i interès. Elaboració per part dels alumnes d’un informe memòria de
cada pràctica realitzada.
CRITERIS D'AVALUACIÓ, QUALIFICACIÓ (mínims exigibles) I PROMOCIÓ.
Una vegada acabat un bloc temàtic de continguts, (realitzat en una o més unitats didàctiques),
Segons el currículum, l'alumne hauria d'assolir uns coneixements i realitzar les següents
funcions, referents als continguts de cada bloc. Els mínims exigibles seràn els punts ressaltats
en gris:
Bloc 1: Selecció dels elements d’instal·lacions de telecomunicació.
Selecciona els elements que configuren les instal·lacions de telecomunicacions, identificant i
descrivint les seves principals característiques i funcionalitat.
Identifica els tipus d’instal·lacions relacionades amb la infraestructura comuna de
telecomunicacions en edificis.
Identifica els elements (canalitzacions, cablatges, antenes, armaris («racks») i caixes, entre
d’altres) d’una instal·lació d’infraestructura de telecomunicacions d’un edifici.
Classifica els tipus de conductors (parell de coure, cable coaxial, fibra òptica, entre
d’altres).
Determina la tipologia de les diferents caixes (registres, armaris, «racks», caixes de
superfície, d’encastar, entre d’altres).
Descriu els tipus de fixacions (tacs, brides, cargols, femelles, grapes, entre d’altres) de
canalitzacions i equips.
Relaciona les fixacions amb l’element a subjectar.
Relaciona el subministrament dels elements de la instal·lació amb el ritme d’execució
de la mateixa.
Realitza totes les operacions tenint en compte la normativa de seguretat laboral i de protecció
ambiental. esquemes de les instal·lacions i indicacions.
Bloc 2: Muntatge de canalitzacions, suports i armaris a les instal·lacions de
telecomunicació.
- Munta canalitzacions, suports i armaris en instal·lacions d’infraestructures de
telecomunicacions en edificis, interpretant els croquis de la instal·lació.
- Descriu les tècniques emprades en el corbat de tubs de PVC, metàl·lics o d’altres.
- Indica les eines emprades en cada cas i la seva aplicació.
- Descriu les tècniques i elements emprades en les unions de tubs i canalitzacions.
- Descriu les fases típiques de muntatge d’un armari «rack».
- Identifica en un croquis de l’edifici o part de l’edifici els llocs d’ubicació dels elements de la
instal·lació.
- Prepara els buits per a la ubicació de caixes i canalitzacions.
- Prepara i/o mecanitza les canalitzacions i caixes.
- Munta els armaris («racks»).
- Munta canalitzacions, caixes i tubs, entre d’altres., assegurant la seva fixació mecànica.
- Aplica normes de seguretat en l’ús d’eines i equips.
- Identifica les possibles fonts de contaminació de l’entorn ambiental
- Valora l’ordre i la neteja d’instal·lacions i equips com a primer factor de prevenció de riscos.
Bloc 3: Muntatge de conductors en les instal·lacions de telecomunicacions.
- Munta cables en instal·lacions de telecomunicacions en edificis, aplicant les tècniques
establertes i verificant el resultat.
- Descriu els conductors emprats en diferents instal·lacions de telecomunicacions (ràdio,
televisió, telefonia i d’altres).
- Enumera els tipus de guies passafils més habituals, indicant la forma òptima de subjectar els
cables a la guia.
- Introdueix la guia passafils al tub.
- Subjecta adequadament el cable a la guia passafils de forma escalonada.
- Estira de la guia passafils evitant que es deixi anar el cable o es faci malbé.
- Talla el conductor deixant una «coca» en cada extrem.
- Etiqueta el conductor seguint el procediment establert.
- Aplica normes de seguretat, en l’ús d’eines i equips.
- Identifica les possibles fonts de contaminació de l’entorn ambiental
- Valora l’ordre i la neteja d’instal·lacions i equips com a primer factor de prevenció de riscos.
Bloc 4: Muntatge d’equips i elements de les instal·lacions de telecomunicació.
- Instal·la elements i equips d’instal·lacions d’infraestructures de telecomunicacions en edificis,
aplicant les tècniques establertes i verificant el resultat.
- Acobla els elements que constin de diverses peces.
- Identifica el cablatge en funció del seu etiquetatge o colors.
- Col·loca els equips o elements (antenes, amplificadors, entre d’altres) al seu lloc d’ubicació.
- Fixa els equips o elements (antenes, amplificadors, entre d’altres).
- Connecta el cablatge amb els equips i elements, assegurant un bon contacte.
- Col·loca els embellidors, tapes i elements decoratius.
- Determina les possibles mesures de correcció en funció dels resultats obtinguts.
- Aplica normes de seguretat, en l’ús d’eines i equips.
- Identifica les possibles fonts de contaminació de l’entorn ambiental
- Valora l’ordre i la neteja d’instal·lacions i equips com a primer factor de prevenció de riscos.
Qualificació.
Una vegada acabat el bloc temàtic o les unitats didàctiques que el formen. Es realitzarà un
control per comprovar si s'han assolit els objectius fixats d'acord amb els criteris d'avaluació
abans esmentats. També la realització de les pràctiques al taller ens donarà una visió prou
ampla del compliment o no dels objectius bàsics del bloc treballat.
Els alumnes tindran la possibilitat de recuperar els diferents blocs amb una prova de
recuperació que es realitzarà en el transcurs de cada avaluació i una darrera prova, a final de
curs.
S'estableixen uns criteris de qualificació fàcilment comprensibles i assimilables per a
l'alumnat en aquest mòdul, tenint en compte punts molt importants a l'hora de formar
professionals, però sobretot la formació de persones capaces de desenvolupar-se en el món
laboral i en el seu entorn social i cultural. Els punts més importants són:
1. - Controls escrits
50% de la nota final
1.1 Coneixement de continguts.
2. - Realització de pràctiques
25% de la nota final
2.1 Estètica i funcionalitat dels exercicis
realitzats.
2.2 Temps emprat.
2.3 Procediments emprats en el
desenvolupament dels exercicis.
3. - Quadern amb els exercicis
diaris i documentació
elaborada per l'alumne
25% de la nota final
3.1 Elaboració de documents, esquemes,
memòria.
3.2 Realització de les tasques a la classe i a casa
seva.
Qualificació.
· Per fer la mitja i treure la nota final, és obligatori treure com a mínim un 4 de cada bloc de
qualificació.
Bloc 1. Controls escrits
50% de la nota final
· Per tal de treure la mitja del bloc de controls escrits, l'alumne com a mínim ha de treure un 3 dels
exàmens, en cas contrari l'alumne ha de recuperar obligatòriament l'examen suspès.
Recuperació exàmens.
· Els alumnes tindran la possibilitat de recuperar els exàmens suspesos amb una prova de
recuperació, que es realitzarà durant la mateixa avaluació, amb una setmana de marge, com a mínim
de la data de l'examen ordinari.
Bloc 2 i 3. realització de pràctiques
50% de la nota final
· Per tal d'aprovar el bloc de pràctiques, és indispensables tenir-les totes realitzades. Si n'hi ha cap
amb una nota inferior a 4, és obligatori que la recuperi.
· Per a començar la pràctica, primer s'ha d'entregar el projecte, i per donar-la per finalitzada, s'ha
d'entregar l'informe memòria.
· Si es posa un dia concret per a l'entrega d'una pràctica o un treball, per cada dia de retard l'alumne
es veurà penalitzat amb un punt menys a la nota del treball o pràctica.
Recuperació pràctiques o treballs.
Els alumnes que han de recuperar qualque pràctica o treball, tenen la possibilitat d'entregar-la durant
el desenvolupament del curs, amb una data límit de 5 dies hàbils abans de la junta d'avaluació final.
On el professor haurà mantingut les seves notes i aplicarà els nous resultats obtinguts.
Procediments de recuperació per a l'avaluació extraordinària.
Atenent a la nova normativa, els alumnes que tenguin mòduls suspesos, tenen el dret de
convocatòria extraordinària en el mes de setembre. És per això que el mòdul Instal·lacions de
telecomunicacions, amb una durada de 210h, s'ha convertit amb un mòdul que ha d'oferir a
l'alumnat, que durant el curs ordinari no hagi superat els mínims exigibles, la possibilitat de
recuper-ho pel setembre.
La prova consistirà amb un examen teòric-pràctic de no menys de 4h de duració, on es
desenvoluparan qüestions del temari vist durant el curs. Per poder accedir a la prova l'alumne
haurà de realitzar els exercicis i treballs que el professor entregarà a l'alumne, amb l'objectiu
de reforçar els coneixements de l'alumne i així poder afrontar la prova amb garanties d'èxit. És
condició innegociable entregar la feina d'estiu per poder realitzar la prova, ja què la tasca feta
farà mitja amb la nota de l'examen.
* Nota de l'examen 70% * Nota de la tasca d'estiu 30%
Per realitzar la mitja, és necessari treure un 3 com a mínim de cada part.
SORTIDES DIDÀCTIQUES
Durant la durada del curs he proposat realitzar un mínim de tres sortides didàctiques per tal de
reforçar d'una manera visual els coneixements adquirits dins el taller i l'aula. Pendents de
confirmació del departament.
Mòdul professional: Instal·lació i manteniment per a xarxa de transmissió de dades.Formació professional bàsica: Electricitat i Electrònica
Objectius generals.
a) Seleccionar l'utillatge, eines, equips i mitjans de muntatge i de seguretat, reconeguent els
materials reals, analitzant les condiciones d'obra i considerant les operacions que s'han de
realitzar per recopilar els recursos i els mitjans.
b) Marcar la posició i aplicar tècniques de fixació de canalitzacions, tubs i suports utilitzant
les eines adequades i el procediment establert per realitzar el muntatge.
c) Aplicar tècniques d'estesa i guiatge de conductors elèctrics seguint els procediments
establerts, manejant les eines i mitjans corresponents per estendre el cablejat.
d) Aplicar tècniques senzilles de muntatge, maneig d'equips, eines i instruments, segons
procediments establerts, en condicions de seguretat, per muntar equips i elements auxiliars.
e) Identificar i manejar les eines utilitzades per mecanitzar i unir elements de les instal·lacions
en diferents situacions que es produeixin en el mecanitzat i unió d'elements de les
instal·lacions.
f) Utilitzar equips de mesura relacionant els paràmetres a mesurar amb la configuració dels
equips i amb la seva aplicació en les instal·lacions d'acord a les instruccions dels fabricants
per realitzar proves i verificacions.
g) Substituir els elements defectuosos desmuntant i muntant els equips i realitzant els
ajustaments necessaris, per mantenir i reparar instal·lacions i equips.
h) Verificar el connexionat i paràmetres característics de la instal·lació utilitzant els equips de
mesura, en condicions de qualitat i seguretat, per realitzar operacions de manteniment.
Competències professionals.
Les competències professionals, personals i socials que els alumnes aconseguiran després de
superar aquest mòdul, són les següents:a) Acopiar els materials i eines per afrontar l'execució del muntatge o del manteniment en
instal·lacions elèctriques de baixa tensió, domòtiques i de telecomunicacions en edificis.
b) Muntar canalitzacions i tubs en condicions de qualitat i seguretat, tot seguint el
procediment establert.
c) Estendre el cablejat en instal·lacions elèctriques de baixa tensió i domòtiques en edificis,
aplicant les tècniques i procediments normalitzats.
d) Muntar equips i altres elements auxiliars de les instal·lacions electrotècniques en
condicions de qualitat i seguretat, tot seguint el procediment establert.
e) Aplicar tècniques de mecanitzat i unió per el manteniment i muntatge de instal·lacions,
d'acord amb les necessitats de les mateixes.
f) Realitzar proves i verificacions bàsiques, tant funcionals com reglamentaries de les instal·lacions,
utilitzant els instruments adequats, tot seguint el procediment establert.
g) Mantenir hàbits d'ordre, puntualitat, responsabilitat i pulcritud durant tot el que duri l'activitat o tasca.
CONTINGUTS.
Organització
Bloc 1: Selecció dels elements de xarxes per la transmissió de veu i dades.
- Mitjans de transmissió: cable coaxial, parell trenat i fibra òptica.
- Sistemes: Centraletes, «hub»,«switch», «router», patch panels.
- Instal·lacions de infraestructures de telecomunicacions en edificis.
- Sistemes i elements de interconnexió.
Bloc 2: Muntatge de canalitzacions, suports i armaris en xarxes per la transmissió de veu
i dades.
- Tipologia d'armaris.
- Tipologia de soports.
- Muntatge de canalitzacions, soports i armaris en les instal·lacions de telecomunicacions.
- Tipologia de canalitzacions.
- Característiques i tipus de canalitzacions: tubs rígids i flexibles, canals i suports entre d'altres.
- Preparació i mecanitzat de canalitzacions. Tècniques de muntatge de canalitzacions i tubs.
Bloc 3: Desplegament de conductors.
- Recomanacions en la instal·lació del cablejat.
- Plànols de cablejat en les instal·lacions de telecomunicacions.
- Eines, tipologia i utilització
- Tècniques d'estesa dels conductors.
- Identificació i etiquetatge de conductors.
Bloc 4: Instal·lació d'elements en sistemes de transmissió de veu i dades.Instal·lació i
fixació de sistemes de telecomunicació.
- Característiques i tècniques de fixació.
- Eines. Tipologia i utilització.
- Tècniques de connexionat dels conductors.
- Connexió de preses i patch panels.
Bloc 5: Configuració bàsica de xarxes locals.- Tipologia de xarxes locals.
- Característiques. Avantatges i inconvenients. Elements de xarxa.
- Identificació d'elements i espais físics d'una xarxa local.
- Locals i armaris de comunicacions. Característiques elèctriques bàsiques.
- Connectors i preses de xarxa.
- Dispositius de interconnexió de xarxes.
- Interconnexió de sistemes en xarxes locals.
- Adaptadors per a xarxes inalàmbriques.
- Dispositius de interconnexió per a xarxes inalàmbriques.
- Configuració bàsica dels dispositius de interconnexió d'una xarxa cablejada i inalàmbrica.
Bloc 6. Compliment de les normes de prevenció de riscos laborals i protecció ambiental.
- Normes de seguretat.
- Compliment de les normes de prevenció de riscos laborals i protecció ambiental.
- Identificació dels riscos.
- Determinació de les mesures de prevenció dels riscos laborals.
- Prevenció dels riscos laborals en els procediments de muntatge.
- Sistemes de protecció individual.
- Compliment de la normativa de prevenció de riscos laborals.
- Compliment de la normativa de protecció ambiental.
TEMPORALITZACIÓ.
La seqüenciació i distribució horària setmanal del mòdul professional de instal·lacions i
manteniment de xarxes per la transmissió de dades, és de 7 hores setmanals que fan un total de
190 h durant el curs.
Primera Avaluació:
Dia 19 de setembre comença el curs i el final de la primera avaluació és el dia 22 de
novembre, on desenvoluparíem els següents blocs:
- Selecció dels elements de xarxes per la transmissió de veu i dades.
- Muntatge de canalitzacions, suports i armaris en xarxes per la transmissió de veu i
dades.
Segona Avaluació:
Del 22 de novembre que comença al 14 de febrer que acaba, desenvoluparíem els següents
blocs:
- Desplegament de conductors.
- Instal·lació d'elements en sistemes de transmissió de veu i dades.
Tercera Avaluació.
Durant la tercera avaluació del 14 de febrer al 2 de maig es desenvoluparan els dos següents
blocs i del 8 de maig al 20 de juny el tercer o FCT's.
- Configuració bàsica de xarxes locals.
- Compliment de les normes de prevenció de riscos laborals i protecció ambiental.
- FCT.
METODOLOGIA.
L’ordinador i el projector passen a formar part del material d’aula, propiciant la motivació que
ha de tenir aquest mòdul, i integrant a l’aula les TIC com una eina quotidiana, i no com un
recurs esporàdic tot potenciant aquest fet dins el procés d’ensenyament-aprenentatge.
Es farà un petit repàs durant el curs de tot el que es pugi, referent al temari vist l'any passat,
amb l'objectiu de no es perdin els coneixements adquirits.
També es farà un petit incís amb l'aplicació AutoCAD, que és de dibuix tècnic, a un nivell
bàsic. Així es fomentarà el seu ús de cara a un futur pròxim, ja sigui laboral o didàctic.
Realització de pràctiques elèctriques, descrites en el bloc de continguts, per desenvolupar les
aptituds tècniques i pràctiques dels alumnes, desenvolupant la iniciativa, la creativitat i l’auto-
confiança en la qual l’alumne participi i intervingui, per a comprovar el seu nivell
d’assimilació, atenció i interès. Elaboració per part dels alumnes d’un informe memòria de
cada pràctica realitzada.
CRITERIS D'AVALUACIÓ, QUALIFICACIÓ (mínims exigibles) I PROMOCIÓ.
Una vegada acabat un bloc temàtic de continguts, (realitzat en una o més unitats didàctiques),
Segons el currículum, l'alumne hauria d'assolir uns coneixements i realitzar les següents
funcions, referents als continguts de cada bloc. Els mínims exigibles seran els punts ressaltats
en gris:
Bloc 1: Selecció dels elements d’instal·lacions de telecomunicació.
Selecciona els elements que configuren les instal·lacions de telecomunicacions, identificant i
descrivint les seves principals característiques i funcionalitat.
Identifica els tipus d’instal·lacions relacionades amb la infraestructura comuna de
telecomunicacions en edificis.
Identifica els elements (canalitzacions, cablatges, antenes, armaris («racks») i caixes,
entre d’altres) d’una instal·lació d’infraestructura de telecomunicacions d’un edifici.
Classifica els tipus de conductors (parell de coure, cable coaxial, fibra òptica, entre
d’altres).
Determina la tipologia de les diferents caixes (registres, armaris, «racks», caixes de
superfície, d’encastar, entre d’altres).
Descriu els tipus de fixacions (tacs, brides, cargols, femelles, grapes, entre d’altres) de
canalitzacions i equips.
Relaciona les fixacions amb l’element a subjectar.
Relaciona el subministrament dels elements de la instal·lació amb el ritme d’execució
de la mateixa.
Realitza totes les operacions tenint en compte la normativa de seguretat laboral i de protecció
ambiental. esquemes de les instal·lacions i indicacions.
Bloc 2: Muntatge de canalitzacions, suports i armaris a les instal·lacions de
telecomunicació.
- Munta canalitzacions, suports i armaris en instal·lacions d’infraestructures de
telecomunicacions en edificis, interpretant els croquis de la instal·lació.
- Descriu les tècniques emprades en el corbat de tubs de PVC, metàl·lics o d’altres.
- Indica les eines emprades en cada cas i la seva aplicació.
- Descriu les tècniques i elements emprades en les unions de tubs i canalitzacions.
- Descriu les fases típiques de muntatge d’un armari «rack».
- Identifica en un croquis de l’edifici o part de l’edifici els llocs d’ubicació dels elements de la
instal·lació.
- Prepara els buits per a la ubicació de caixes i canalitzacions.
- Prepara i/o mecanitza les canalitzacions i caixes.
- Munta els armaris («racks»).
- Munta canalitzacions, caixes i tubs, entre d’altres., assegurant la seva fixació mecànica.
- Aplica normes de seguretat en l’ús d’eines i equips.
- Identifica les possibles fonts de contaminació de l’entorn ambiental
- Valora l’ordre i la neteja d’instal·lacions i equips com a primer factor de prevenció de riscos.
Bloc 3: Muntatge de conductors en les instal·lacions de telecomunicacions.
- Munta cables en instal·lacions de telecomunicacions en edificis, aplicant les tècniques
establertes i verificant el resultat.
- Descriu els conductors emprats en diferents instal·lacions de telecomunicacions (ràdio,
televisió, telefonia i d’altres).
- Enumera els tipus de guies passafils més habituals, indicant la forma òptima de subjectar els
cables a la guia.
- Introdueix la guia passafils al tub.
- Subjecta adequadament el cable a la guia passafils de forma escalonada.
- Estira de la guia passafils evitant que es deixi anar el cable o es faci malbé.
- Talla el conductor deixant una «coca» en cada extrem.
- Etiqueta el conductor seguint el procediment establert.
- Aplica normes de seguretat, en l’ús d’eines i equips.
- Identifica les possibles fonts de contaminació de l’entorn ambiental
- Valora l’ordre i la neteja d’instal·lacions i equips com a primer factor de prevenció de riscos.
Bloc 4: Muntatge d’equips i elements de les instal·lacions de telecomunicació.
- Instal·la elements i equips d’instal·lacions d’infraestructures de telecomunicacions en
edificis, aplicant les tècniques establertes i verificant el resultat.
- Acobla els elements que constin de diverses peces.
- Identifica el cablatge en funció del seu etiquetatge o colors.
- Col·loca els equips o elements (antenes, amplificadors, entre d’altres) al seu lloc d’ubicació.
- Fixa els equips o elements (antenes, amplificadors, entre d’altres).
- Connecta el cablatge amb els equips i elements, assegurant un bon contacte.
- Col·loca els embellidors, tapes i elements decoratius.
- Determina les possibles mesures de correcció en funció dels resultats obtinguts.
- Aplica normes de seguretat, en l’ús d’eines i equips.
- Identifica les possibles fonts de contaminació de l’entorn ambiental
- Valora l’ordre i la neteja d’instal·lacions i equips com a primer factor de prevenció de riscos.
Qualificació.
Una vegada acabat el bloc temàtic o les unitats didàctiques que el formen. Es realitzarà un
control per comprovar si s'han assolit els objectius fixats d'acord amb els criteris d'avaluació
abans esmentats. També la realització de les pràctiques al taller ens donarà una visió prou
ampla del compliment o no dels objectius bàsics del bloc treballat.
Els alumnes tindran la possibilitat de recuperar els diferents blocs amb una prova de
recuperació que es realitzarà en el transcurs de cada avaluació i una darrera prova, a final de
curs.
S'estableixen uns criteris de qualificació fàcilment comprensibles i assimilables per a
l'alumnat en aquest mòdul, tenint en compte punts molt importants a l'hora de formar
professionals, però sobretot la formació de persones capaces de desenvolupar-se en el món
laboral i en el seu entorn social i cultural. Els punts més importants són:
1. - Controls escrits
50% de la nota final
1.1 Coneixement de continguts.
2. - Realització de pràctiques
25% de la nota final
2.1 Estètica i funcionalitat dels exercicis
realitzats.
2.2 Temps emprat.
2.3 Procediments emprats en el
desenvolupament dels exercicis.
3. - Quadern amb els exercicis
diaris i documentació elaborada
per l'alumne
25% de la nota final
3.1 Elaboracióde documents, esquemes,
memòria.
3.2 Realització de les tasques a la classe i a casa
seva.
· Per fer la mitja i treure la nota final, és obligatori treure com a mínim un 4 de cada bloc de
qualificació.
Bloc 1. Controls escrits
50% de la nota final
· Per tal de treure la mitja del bloc de controls escrits, l'alumne com a mínim ha de treure un 3 dels
exàmens, en cas contrari l'alumne ha de recuperar obligatòriament l'examen suspès.
Recuperació exàmens.
· Els alumnes tindran la possibilitat de recuperar els exàmens suspesos amb una prova de
recuperació, que es realitzarà durant la mateixa avaluació, amb una setmana de marge, com a mínim
de la data de l'examen ordinari.
Bloc 2 i 3. realització de pràctiques
50% de la nota final
· Per tal d'aprovar el bloc de pràctiques, és indispensables tenir-les totes realitzades. Si n'hi ha cap
amb una nota inferior a 4, és obligatori que la recuperi.
· Per a començar la pràctica, primer s'ha d'entregar el projecte, i per donar-la per finalitzada, s'ha
d'entregar l'informe memòria.
· Si es posa un dia concret per a l'entrega d'una pràctica o un treball, per cada dia de retard l'alumne
es veurà penalitzat amb un punt menys a la nota del treball o pràctica.
Recuperació pràctiques o treballs.
Els alumnes que han de recuperar qualque pràctica o treball, tenen la possibilitat d'entregar-la
durant el desenvolupament del curs, amb una data límit de 5 dies hàbils abans de la junta
d'avaluació final. On el professor haurà mantingut les seves notes i aplicarà els nous resultats
obtinguts.
Procediments de recuperació per a l'avaluació extraordinària.
Atenent a la nova normativa, els alumnes que tenguin mòduls suspesos, tenen el dret de
convocatòria extraordinària en el mes de setembre. És per això que el mòdul Instal·lacions de
telecomunicacions, amb una durada de 210h, s'ha convertit amb un mòdul que ha d'oferir a
l'alumnat, que durant el curs ordinari no hagi superat els mínims exigibles, la possibilitat de
recuper-ho pel setembre.
La prova consistirà amb un examen teòric-pràctic de no menys de 4h de duració, on es
desenvoluparan qüestions del temari vist durant el curs. Per poder accedir a la prova l'alumne
haurà de realitzar els exercicis i treballs que el professor entregarà a l'alumne, amb l'objectiu
de reforçar els coneixements de l'alumne i així poder afrontar la prova amb garanties d'èxit. És
condició innegociable entregar la feina d'estiu per poder realitzar la prova, ja què la tasca feta
farà mitja amb la nota de l'examen.
* Nota de l'examen 70% * Nota de la tasca d'estiu 30%
Per realitzar la mitja, és necessari treure un 3 com a mínim de cada part.
SORTIDES DIDÀCTIQUES
Durant la durada del curs he proposat realitzar un mínim de tres sortides didàctiques per tal de
reforçar d'una manera visual els coneixements adquirits dins el taller i l'aula. Pendents de
confirmació del departament.
Mòdul professional: Instal·lacions Elèctriques i domòtiquesFormació professional bàsica: Electricitat i Electrònica
1. OBJECTIUS GENERALS
a) Seleccionar l'utillatge, eines, equips i mitjans de muntatge i de seguretat, reconeguent
els materials reals, analitzant les condicions d'obra i considerant les operacions que
s'han de realitzar per recopilar els recursos i els mitjans.
b) Marcar la posició i aplicar tècniques de fixació de canalitzacions, tubs i suports
utilitzant les eines adequades i el procediment establert per realitzar el muntatge.
c) Aplicar tècniques d'estesa i guiatge de conductors elèctrics seguint els procediments
establerts, manejant les eines i mitjans corresponents per estendre el cablejat.
d) Aplicar tècniques senzilles de muntatge, maneig d'equips, eines i instruments, segons
procediments establerts, en condicions de seguretat, per muntar equips i elements
auxiliars.
e) Identificar i manejar les eines utilitzades per mecanitzar i unir elements de les
instal·lacions en diferents situacions que es produeixin en el mecanitzat i unió
d'elements de les instal·lacions.
f) Utilitzar equips de mesura relacionant els paràmetres a mesurar amb la configuració dels
equips i amb la seva aplicació en les instal·lacions d'acord a les instruccions dels
fabricants per realitzar proves i verificacions.
g) Substituir els elements defectuosos desmuntant i muntant els equips i realitzant els
ajustaments necessaris, per mantenir i reparar instal·lacions i equips.
h) Verificar el connexionat i paràmetres característics de la instal·lació utilitzant els equips
de mesura, en condicions de qualitat i seguretat, per realitzar operacions de
manteniment.
2. COMPETÈNCIES PROFESSIONALS
Les competències professionals, personals i socials que els alumnes aconseguiran
després de superar aquest mòdul, són les següents:
a) Acopiar els materials i eines per afrontar l'execució del muntatge o del manteniment en
instal·lacions elèctriques de baixa tensió, domòtiques i de telecomunicacions en
edificis.
b) Muntar canalitzacions i tubs en condicions de qualitat i seguretat, tot seguint el
procediment establert.
c) Estendre el cablejat en instal·lacions elèctriques de baixa tensió i domòtiques en
edificis, aplicant les tècniques i procediments normalitzats.
d) Muntar equips i altres elements auxiliars de les instal·lacions electrotècniques en
condicions de qualitat i seguretat, tot seguint el procediment establert.
e) Aplicar tècniques de mecanitzat i unió per el manteniment i muntatge de instal·lacions,
d'acord amb les necessitats de les mateixes.
f) Realitzar proves i verificacions bàsiques, tant funcionals com reglamentaries de les
instal·lacions, utilitzant els instruments adequats, tot seguint el procediment establert.
g) Mantenir hàbits d'ordre, puntualitat, responsabilitat i pulcritud durant tot el que duri
l'activitat o tasca.
3. CONTINGUTS.
Bloc 1: Muntatge de canalitzacions, suports i caixes en instal·lacions elèctriques de baixa
tensió i/o domòtiques.
Característiques i tipus de canalitzacions: tubs metàl·lics i no metàl·lics, canals, palanganes i
suports entre d'altres.
Tècniques de muntatge de diferents sistemes de instal·lació ( superfície, encastada o aèria).
Fixacions, tipus i característiques. Eines més utilitzades.
Preparació, mecanitzat i execució de: quadres elèctrics, armaris elèctrics, canalitzacions,
conductors, terminals, connexions. Mitjans i equips.
Mitjans i equips de seguretat. Prevenció d'accidents. Normes de seguretat elèctrica. Treball en
altura.
Bloc 2: Estesa de cablejat entre equips i elements de instal·lacions elèctriques i
domòtiques.
Característiques i tipus de conductors: aïllats i no aïllats, unipolars, multi-conductors, barres,
entre d'altres.
Tècniques de instal·lació i estesa de conductors. Guies passa-conductors. Precaucions.
Separació de circuits.
Identificació i etiquetat.
Mesures de seguretat i protecció.
Bloc 3: Instal·lació de mecanismes i elements de les instal·lacions elèctriques i
domòtiques.
Aparells de protecció. Tipus i característiques. Fusibles, interruptor de control de potència,
interruptor diferencial, interruptors magneto-tèrmics, entre d'altres. Tècniques de muntatge.
Tècniques de instal·lació i fixació sobre rail. Connexió. Aparells de maniobra. Tipus i
característiques. Interruptors, commutadors, polsadors, entre d'altres.
Instal·lació i fixació. Connexió.
Preses de corrent: tipus, instal·lació i fixació. Connexió.
Receptors elèctrics. Lluminàries, motors, brunzidors, entre d'altres. instal·lació i fixació.
Connexió.
Instal·lació i fixació d'equips de control domòtics. Mesures de seguretat i protecció.
Bloc 4: Manteniment de instal·lacions elèctriques i domòtiques en edificis.
Magnituds elèctriques: tensió, intensitat, resistència i continuïtat. Potència i aïllament entre
d'altres.
Equips de mesura. Procediments d'utilització. Reparació d'avaries. Substitució d'elements.
Tècniques de manteniment preventiu i correctiu.
Mesures de seguretat i protecció.
Bloc 5: Selecció d'elements, equips i eines de les instal·lacions elèctriques i domòtiques.
Instal·lacions d'enllaç. Parts.
Instal·lacions en els habitatges: graus d'electrificació.
Instal·lacions en locals que contenen banys i dutxes.
Característiques i tipus d'elements: quadres de distribució, elements de comandament i
protecció, tubs i canalitzacions, caixes, conductors elèctrics, elements de maniobra i de
connexió entre d'altres.
Protecció contra contactes directes i indirectes. Dispositius.
Instal·lacions domòtiques. Tipus i característiques. Sensors. Equips de control, actuadors.
Seguretat en les instal·lacions.
4. TEMPORALITZACIÓ.
La seqüenciació i distribució horària setmanal del mòdul professional de instal·lacions
elèctriques i domòtiques és de 10 hores setmanals durant 32 setmanes que fan un total de 320
h durant el curs.
Primera Avaluació:
Dia 19 de setembre comença el curs i el final de la primera avaluació és el dia 9 de
desembre, això ens deixa repartint 10 hores lectives per setmana un total de 11 setmanes, on
desenvoluparíem els següents blocs:
Manteniment de instal·lacions elèctriques i domòtiques en edificis.
Muntatge de canalitzacions, suports i caixes en instal·lacions elèctriques de
baixa tensió i/o domòtiques.
Estesa de cablejat entre equips i elements de instal·lacions elèctriques i
domòtiques.
Segona Avaluació:
Seguint el criteri anterior, ens queden un total de 11 setmanes, on desenvoluparíem els
següents blocs:
Muntatge de canalitzacions, suports i caixes en instal·lacions elèctriques de
baixa tensió i/o domòtiques.
Estesa de cablejat entre equips i elements de instal·lacions elèctriques i
domòtiques.
Instal·lació de mecanismes i elements de les instal·lacions elèctriques i
domòtiques.
Tercera Avaluació:
Seguint el criteri anterior, ens queden un total de 11 setmanes, on desenvoluparíem els
següents blocs:
Manteniment de instal·lacions elèctriques i domòtiques en edificis.
Instal·lació de mecanismes i elements de les instal·lacions elèctriques i
domòtiques.
5. METODOLOGIA.
Per a una millor organització de la programació, he agafat els 6 blocs de continguts,
descrits en el currículum , i els he separat en unitats didàctiques. En cada unitat didàctica hi ha
una petita introducció, que parlarà del tema o temes a tractar. Hi haurà una explicació teòrica
dels temes per part del professor.
L’ordinador i el projector passen a formar part del material d’aula, propiciant la
motivació que ha de tenir aquest mòdul, i integrant a l’aula les TIC com una eina quotidiana, i
no com un recurs esporàdic tot potenciant aquest fet dins el procés d’ensenyament-
aprenentatge.
Realització de pràctiques elèctriques, descrites en el bloc de continguts, per
desenvolupar les aptituds tècniques i pràctiques dels alumnes, desenvolupant la iniciativa, la
creativitat i l’auto-confiança en la qual l’alumne participi i intervingui, per a comprovar el seu
nivell d’assimilació, atenció i interès. Elaboració per part dels alumnes d’un informe memòria
de cada pràctica realitzada.
6. CRITERIS D'AVALUACIÓ, QUALIFICACIÓ (mínims exigibles) I PROMOCIÓ.
Una vegada acabat un bloc temàtic de continguts, (realitzat en una o més unitats
didàctiques), Segons el currículum, l'alumne hauria d'assolir uns coneixements i realitzar les
següents funcions, referents als continguts de cada bloc. Els mínims exigibles seran els punts
ressaltats en gris:
Bloc1: Muntatge de canalitzacions, suports i caixes en instal·lacions elèctriques de baixa
tensió i/o domòtiques.
S'han identificat les eines utilitzades segons les seves característiques (pvc, metàl·lics, entre
d'altres)
S'han descrit les tècniques i els elements utilitzats en la unió dels tubs i les canalitzacions.
S'han descrit les tècniques de corbat dels tubs.
S'han descrit les diferents tècniques de subjecció de tubs i canalitzacions (mitjançant
grampons, abraçaderes, grapes i fixacions químiques entre d'altres).
S'han marcat la ubicació de les canalitzacions i caixes.
S'han preparat els espais destinats a la ubicació de caixes i canalitzacions.
S'han muntat els quadres elèctrics i elements de sistemes automàtics i domòtics d'acord amb
els esquemes de les instal·lacions i indicacions.
Bloc 2: Estesa de cablejat entre equips i elements de instal·lacions elèctriques i
domòtiques.
S'han descrit les característiques principals dels conductors (secció, aïllament,
agrupament, color, entre d'altres).
S'han descrit els tipus d'agrupament de conductors segons la seva aplicació en la
instal·lació (unipolar, bipolar, multi-conductors, barres, entre d'altres).
S'han relacionat els colors dels conductors amb la seva aplicació d'acord el seu codi
corresponent.
S'han descrit els tipus de passa-conductors més habituals.
S'ha identificat la forma de subjecció dels conductors i el passa-conductors.
S'han preparat els conductors estesos per al seu connexionat deixant una baga per
previsió, i etiquetant-los.
S'han operat amb les eines i materials amb la qualitat i seguretat requerida.
S'han realitzat els treballs amb ordre i neteja.
S'ha operat amb autonomia en les activitats proposades.
S'ha mostrat una actitud responsable i interès per la millora del procés.
Bloc 3: Instal·lació de mecanismes i elements de les instal·lacions elèctriques i
domòtiques.
S'han identificat els mecanismes i elements de les instal·lacions.
S'han descrit les principals funcions dels mecanismes i elements (interruptors,
commutadors i sensors)
S'han connectat els elements formats per un conjunt de peces.
S'han col·locat i fixat mecanismes, actuadors i sensors en el seu lloc d'ubicació.
S'han preparat els terminals de connexió segons el seu tipus.
S'han connectat els conductors amb els mecanismes i aparells elèctrics assegurant un
bon contacte elèctric i la correspondència entre el conductor i el terminal de l'aparell o
mecanisme.
S'ha operat amb les eines i materials amb la qualitat i seguretat requerida.
S'han col·locat les tapes dels mecanismes quan ha estat necessari.
S'ha operat amb les eines i materials amb la qualitat i seguretat requerides.
Bloc 4: Manteniment de instal·lacions elèctriques i domòtiques en edificis.
S'han descrit les avaries típiques en les instal·lacions elèctriques dels edificis.
S'han descrit les avaries típiques domòtiques dels edificis.
S'ha inspeccionat la instal·lació, comprovant visual o funcionalment la disfunció
apareguda.
S'ha reconegut l'estat de la instal·lació o d'algun dels seus elements efectuant proves
funcionals o mesures elèctriques elementals.
S'ha verificat l'absència de perill per la integritat física i per la instal·lació.
S'ha substituït l'element deteriorat o avariat seguint el procediment establert o d'acord
amb les instruccions rebudes.
S'ha aplicat les normes de seguretat en totes les intervencions de reparació de la
instal·lació.
S'ha demostrat responsabilitat davant els errors i fracassos.
Bloc 5: Selecció d'elements, equips i eines de les instal·lacions elèctriques i domòtiques.
S'han identificat les palanganes, tubs, suports i accessoris de fixació segons el seu ús en la
instal·lació.
S'han identificat els diferents tipus de conductors segons la seva aplicació en les instal·lacions
elèctriques.
S'han identificat les caixes, registres i mecanismes segons la seva funció.
S'han descrit les diferents formes d'ubicació de caixes i registres.
S'han identificat les lluminàries i accessoris segons el tipus ( de descàrrega, incandescents...),
relacionant-los amb l'espai on van col·locades.
S'han identificat els equips i elements típics utilitzats en les instal·lacions domòtiques amb la
seva funció i característiques principals.
S'han associat les eines i equips emprats en el muntatge i el manteniment amb les operacions
que es van a realitzar.
S'ha executat la recerca de material, eines i equips a ritme de la intervenció.
S'ha tramès la informació amb claredat, de manera ordenada i estructurada.
S'ha mantingut una actitud ordenada i metòdica.
7. QUALIFICACIÓ
Una vegada acabat el bloc temàtic o les unitats didàctiques que el formen. Es realitzarà
un control per comprovar si s'han assolit els objectius fixats d'acord amb els criteris
d'avaluació abans esmentats. També la realització de les pràctiques al taller ens donarà una
visió prou ampla del compliment o no dels objectius bàsics del bloc treballat.
Els alumnes tindran la possibilitat de recuperar els diferents blocs amb una prova de
recuperació que es realitzarà en el transcurs de cada avaluació i una darrera prova, a final de
curs.
S'estableixen uns criteris de qualificació fàcilment comprensibles i assimilables per a
l'alumnat en aquest mòdul, tenint en compte punts molt importants a l'hora de formar
professionals, però sobretot la formació de persones capaces de desenvolupar-se en el món
laboral i en el seu entorn social i cultural. Els punts més importants són:
1. - Controls escrits
30% de la nota final1.1 Coneixement de continguts.
2. - Realització de pràctiques
45% de la nota final
2.1 Estètica i funcionalitat dels exercicis
realitzats.
2.2 Elaboració de documents, esquemes,
memòria.
2.3 Procediments emprats en el
desenvolupament dels exercicis.
2.4 Activitats, quadern i realització de treballs
pràctics (execució de les tècniques) 10%
3. - Actitud i comportament
25 % de la nota final
3.1 Assistència i puntualitat a classe 5%
3.2 Actitud i comportaments adequats 20%
7.1 Qualificació.
∙ Per fer la mitja i treure la nota final, és obligatori treure com a mínim un 4 de cada bloc de qualificació.
Bloc 1. Controls escrits
30% de la nota final
∙ Per tal de treure la mitja del bloc de controls escrits, l'alumne com a mínim ha de treure un 3 dels exàmens, en cas contrari l'alumne ha de recuperar obligatòriament l'examen suspès.
Recuperació exàmens.
∙ Els alumnes tindran la possibilitat de recuperar els exàmens suspesos amb una prova de recuperació, que es realitzarà durant la mateixa avaluació, amb una setmana de marge, com a mínim de la data de l'examen ordinari.
Bloc 2 realització de pràctiques
45% de la nota final
∙ Per tal d'aprovar el bloc de pràctiques, és indispensables tenir-les totes realitzades. Si n'hi ha cap amb una nota inferior a 4, és obligatori que la recuperi.
∙ Per a començar la pràctica, primer s'ha d'entregar el projecte, i per donar-la per finalitzada, s'ha d'entregar l'informe memòria.
∙ Si es posa un dia concret per a l'entrega d'una pràctica o un treball, per cada dia de retard l'alumne es veurà penalitzat amb un punt menys a la nota del treball o pràctica.
Recuperació pràctiques o treballs.
Els alumnes que han de recuperar qualque pràctica o treball, tenen la possibilitat
d'entregar-la durant el desenvolupament del curs, amb una data límit de 5 dies hàbils abans de
la junta d'avaluació final. On el professor haurà mantingut les seves notes i aplicarà els nous
resultats obtinguts.
Bloc 3 Actitud i comportament
25% de la nota final
Assistència i puntualitat (5%)
Molt malament (< 60%) 0
Malament (60 - 68 %) 0.1
Regular (69 - 77 %) 0.2
Suficient (78 - 86 %) 0.3
Bona (87 – 95 %) 0.4
Molt bona (>96%) 0.5
Per la valoració del comportament (20%) de l'alumne s'utilitzarà una tabla amb 10 ítems a
valorar a final del trimestre, d'acord amb el seguiment que s'haurà fet, segons l'alumne els
compleixi mai, a vegades o sempre. Segons el número d'ítems valorats positivament s'atorgarà
una puntuació d'acord a la disposició de la taula següent. Perquè un ítem puntuï positivament
s'ha de complir “sempre”. Les qualificacions “mai” o “a vegades”, no puntuen positivament.
TAULA DE VALORACIÓ DEL COMOPORTAMENT
ALUMNE 1a Av 2a Av 3a Av
M AV S M AV S M AV
Mostra motivació i interès pel treball
Manté una actitud crítica envers el propi treball
Accepta les orientacions i crítiques que se li donen per millorar
Accepta les normes i compleix les normes i responsabilitats assignadesAprofita el temps i és constant en l'execució de les tasques
Pren decisions i és autosuficient davant l'aparició de problemes o la falta de recursos
Utilitza els materials i les eines correctament i té cura de les instal·lacions
Manté l'ordre a l'aula-taller, retirant els materials i les eines quan acaba una tasca i participant en la neteja general diàriaEs relaciona correctament amb els companys, durant les tasques individuals i les de grupManté les normes bàsiques d'educació xerrant amb el vocabulari i to de veu adequat
TOTAL
7.2. Procediments de recuperació per a l'avaluació extraordinària.
Els alumnes que tenguin mòduls suspesos, tenen el dret de convocatòria extraordinària
en el mes de setembre. És per això que el mòdul Instal·lacions Elèctriques i domòtiques, amb
una durada de 320h, s'ha convertit amb un mòdul que ha d'oferir a l'alumnat, que durant el
curs ordinari no hagi superat els mínims exigibles, la possibilitat de recuperar-lo al setembre.
La prova consistirà amb un examen teòric-pràctic de no menys de 4h de duració, on es
desenvoluparan qüestions del temari vist durant el curs. Per poder accedir a la prova l'alumne
haurà de realitzar els exercicis i treballs que el professor entregarà a l'alumne, amb l'objectiu
de reforçar els coneixements de l'alumne i així poder afrontar la prova amb garanties d'èxit. És
condició innegociable entregar la feina d'estiu per poder realitzar la prova, ja què la tasca feta
farà mitja amb la nota de l'examen.
* Nota de l'examen 70% * Nota de la tasca d'estiu 30%
Per realitzar la mitja, és necessari treure un 3 com a mínim de cada part.
8. SORTIDES DIDÀCTIQUES
Durant la durada del curs he proposat realitzar un mínim de tres sortides didàctiques
per tal de reforçar d'una manera visual els coneixements adquirits dins el taller i l'aula.
Pendents de confirmació del departament.
Mòdul professional: Equips Elèctrics i ElectrònicsFormació professional bàsica: Electricitat i Electrònica
1. OBJECTIUS GENERALS
a) Seleccionar l'utillatge, eines, equips i mitjans de muntatge i de seguretat, reconeguent els
materials reals, analitzant les condiciones d'obra i considerant les operacions que s'han de
realitzar per recopilar els recursos i els mitjans.
b) Aplicar tècniques senzilles de muntatge, maneig d'equips, eines i instruments, segons
procediments establerts, en condicions de seguretat, per muntar equips i elements auxiliars.
c) Identificar i manejar les eines utilitzades per mecanitzar i unir elements de les instal·lacions
en diferents situacions que es produeixin en el mecanitzat i unió d'elements de les
instal·lacions.
d) Utilitzar equips de mesura relacionant els paràmetres a mesurar amb la configuració dels
equips i amb la seva aplicació en les instal·lacions d'acord a les instruccions dels fabricants
per realitzar proves i verificacions.
e) Substituir els elements defectuosos desmuntant i muntant els equips i realitzant els
ajustaments necessaris, per mantenir i reparar instal·lacions i equips.
2. COMPETÈNCIES PROFESSIONALS
Les competències professionals, personals i socials que els alumnes aconseguiran després de
superar aquest mòdul, són les següents:
a) Acopiar els materials i eines per afrontar l'execució del muntatge o del manteniment en
instal·lacions elèctriques de baixa tensió, domòtiques i de telecomunicacions en edificis.
b) Muntar equips i altres elements auxiliars de les instal·lacions electrotècniques en
condicions de qualitat i seguretat, tot seguint el procediment establert.
c) Aplicar tècniques de mecanitzat i unió per el manteniment i muntatge de instal·lacions,
d'acord amb les necessitats de les mateixes.
d) Realitzar proves i verificacions bàsiques, tant funcionals com reglamentaries de les
instal·lacions, utilitzant els instruments adequats, tot seguint el procediment establert.
e) Realitzar operacions auxiliars de manteniment i reparació d'equips i elements en les
instal·lacions, garantint el seu funcionament.
f) Mantenir hàbits d'ordre, puntualitat, responsabilitat i pulcritud durant tot el que duri
l'activitat o tasca.
3. CONTINGUTS.
Bloc 1: Identificació de materials, eines i equips de muntatge. Connexitat i manteniment.
Magnituds elèctriques. Instruments de mesura.
Circuits elèctrics bàsics (elements de protecció i comandament entre d'altres)
Connectors: característiques i tipologia.
Conductors: característiques i tipologia. Normalització
Tipus d'equips: maquines-eina, electrodomèstics, equips informàtics, equips d'àudio, equips de
vídeo, equips industrials.
Eines manuals i màquines-eina.
Materials auxiliars. Elements de connexió i subjecció.
Bloc 2: Procés de muntatge i manteniment d'equips.
Simbologia elèctrica i electrònica.
Interpretació de plànols i esquemes.
Identificació de components comercials.
Identificació de connectors i conductors comercials.
Interpretació d'esquemes i guies de muntatge i desmuntatge.
Interpretació d'esquemes i guies de connexió.
Caracterització de les operacions.
Seqüenciació d'operacions.
Selecció d'eines i equips.
Normes de prevenció de riscs, salud laboral i protecció del medi ambient.
Riscs en la manipulació de sistemes i instal·lacions.
Bloc 3: Muntatge i desmuntatge d'equips.
Components electrònics, tipus i característiques.
Tècniques de muntatge i inserció de components electrònics.
Eines manuals.
Tècniques de soldadura blana
Utilització d'eines manuals i màquines-eina.
Tècniques de muntatge i connexionat d'equips elèctrics i electrònics.
Muntatge d'elements accessoris.
Tècniques de muntatge i desmuntatge d'equips elèctrics i electrònics.
Tècniques de substitució d'elements i components d'equips elèctrics i electrònics.
Operacions d'etiquetat i control.
Equips de protecció i seguretat.
Normes de seguretat.
Normes de protecció ambiental.
Bloc 4: Aplicació de tècniques de connexionat.
Tècniques de connexió.
Soldadura, embornat i fixació de connectors.
Eines manuals i màquines-eina.
Operacions d'etiquetat i control.
Elements de fixació: brides, tancaments per torsió, elements passa-conductors, entre d'altres.
Equips de protecció i seguretat.
Normes de seguretat.
Normes de protecció ambiental
Bloc 5: Aplicació de tècniques de substitució d'elements.
Característiques elèctriques dels equips i els seus elements: tensió, intensitat.
Subjeccions. Tipus i característiques.
Operacions bàsiques de manteniment preventiu.
Plans d'emergència.
Actuació en cas d'accident.
4. TEMPORALITZACIÓ.
La seqüenciació i distribució horària setmanal del mòdul professional de Equips
Elèctrics i Electrònics és de 8 hores setmanals durant 32 setmanes que fan un total de 255 h
durant el curs.
Primera Avaluació:
Dia 19 de setembre comença el curs i el final de la primera avaluació és el dia 9 de
desembre, això ens deixa repartint 8 hores lectives per setmana un total de 11 setmanes, on
desenvoluparíem els següents blocs:
Identificació de materials, eines i equips de muntatge. Connexitat i
manteniment.
Procés de muntatge i manteniment d'equips.
Segona Avaluació:
Seguint el criteri anterior, ens queden un total de 11 setmanes, on desenvoluparíem els
següents blocs:
Procés de muntatge i manteniment d'equips.
Muntatge i desmuntatge d'equips.
Aplicació de tècniques de connexionat.
Tercera Avaluació.
Seguint el criteri anterior, ens queden un total de 11 setmanes, on desenvoluparíem els
següents blocs:
Aplicació de tècniques de connexionat.
Aplicació de tècniques de substitució d'elements.
5. METODOLOGIA
Per a una millor organització de la programació, he agafat els 5 blocs de continguts,
descrits en el currículum , i els he separat en unitats didàctiques. En cada unitat didàctica hi ha
una petita introducció, que parlarà del tema o temes a tractar. Hi haurà una explicació teòrica
dels temes per part del professor.
L’ordinador i el projector passen a formar part del material d’aula, propiciant la
motivació que ha de tenir aquest mòdul, i integrant a l’aula les TIC com una eina quotidiana, i
no com un recurs esporàdic tot potenciant aquest fet dins el procés d’ensenyament-
aprenentatge.
Realització de pràctiques elèctriques, descrites en el bloc de continguts, per
desenvolupar les aptituds tècniques i pràctiques dels alumnes, desenvolupant la iniciativa, la
creativitat i l’auto-confiança en la qual l’alumne participi i intervingui, per a comprovar el seu
nivell d’assimilació, atenció i interès. Elaboració per part dels alumnes d’un informe memòria
de cada pràctica realitzada.
6. CRITERIS D'AVALUACIÓ, QUALIFICACIÓ (mínims exigibles) I PROMOCIÓ.
Una vegada acabat un bloc temàtic de continguts, (realitzat en una o més unitats
didàctiques), Segons el currículum, l'alumne hauria d'assolir uns coneixements i realitzar les
següents funcions, referents als continguts de cada bloc. Els mínims exigibles seran els punts
ressaltats en gris:
Bloc 1: Identificació de materials, eines i equips de muntatge. Connexitat i manteniment.
S'han identificat i descrit els elements i components tipus d'un equip elèctric i electrònic.
S'han identificat i classificat les subjeccions (grampons, clips, patilles, entre d'altres) d'un
equip elèctric o electrònic en funció de la seva aplicació, rigidesa i estabilitat.
S'han identificat i classificat les eines (trepant elèctric, tornavisos plans i Phillips, claus
fixes...) normalment utilitzades en el connexionat d'un equip elèctric o electrònic en funció de
la seva idoneïtat i aplicació.
S'han identificat els diferents medis i equips de seguretat personal EPI, en funció de la seva
aplicació i tenint en compte les eines a emprar.
Bloc 2: Procés de muntatge i manteniment d'equips.
S'ha reconegut la simbologia de representació gràfica dels elements i components dels equips
elèctrics i electrònics.
S'ha interpretat el procediment i seqüència de muntatge/connexió, a partir d'esquemes o guies
de muntatge.
S'han identificat cada un dels elements representats en l'esquema com element real.
S'ha identificat el procediment i seqüència muntatge/connexió dels diferents elements.
S'ha definit el procés i seqüència muntatge/connexió a partir de l'esquema o guia de
muntatge.
Bloc 3: Muntatge i desmuntatge d'equips.
S'han seleccionat els esquemes i guies de muntatge indicats per un model determinat.
S'han seleccionat les eines indicades en els esquemes i guies de muntatge.
S'han preparat els elements i materials que s'utilitzaran que s'utilitzaran, seguint procediments
normalitzats.
S'han identificat la ubicació dels diferents elements de l'equip.
S'han unit els diferents components, seguint procediments normalitzats, aplicant les normes de
seguretat dels mateixos.
S'han fixat els components amb els elements de subjecció indicats en els esquemes i guies de
muntatge aplicant la pressió establerta.
S'han aplicat tècniques de muntatge de components i connectors electrònics en plaques de
circuits impresos.
S'han aplicat tècniques de desmuntatge d'equips elèctrics o electrònics.
S'han observat els requeriments de seguretat establerts.
S'ha elaborat un informe recollint les activitats desenvolupades i els resultats obtinguts.
Bloc 4: Aplicació de tècniques de connexionat.
S'han seleccionat els esquemes i guies de muntatge indicats per un model determinat.
S'han seleccionat les eines indicades en els esquemes i guies de connexió.
S'han disposat i col·locat les peces dels connectors i els conductors.
S'han disposat i col·locat les proteccions personal i dels elements.
S'han condicionat els conductors seguint el procediment.
S'han inserit les peces del connector en l'ordre correcte i unit els conductors de la forma
establerta en el procediment.
S'ha realitzat la connexió segons el procediment establert.
S'han observat les mesures de seguretat en la utilització d'equips i eines.
S'han dispost i col·locat les etiquetes en els conductors, segons el procediment establert.
S'han tractat els residus generats d'acord a la normativa medi-ambiental.
Bloc 5: Aplicació de tècniques de substitució d'elements.
S'han seleccionat els esquemes i guies indicats per un model determinat.
S'han seleccionat les eines segons les operacions a realitzar.
S'han identificat els elements a substituir.
S'han cercat els elements de substitució.
S'han desmuntat els elements a substituir, utilitzant les tècniques i eines apropiades segons els
requeriments de cada intervenció.
S'han muntat els elements de substitució, utilitzant les tècniques i eines apropiades segons els
requeriments de cada intervenció.
S'han realitzat les operacions observant les mesures de seguretat previstes per els components
i personals.
S'ha elaborat un informe-memòria amb les operacions realitzades en un document amb el
format establert.
7. QUALIFICACIÓ
Una vegada acabat el bloc temàtic o les unitats didàctiques que el formen. Es realitzarà
un control per comprovar si s'han assolit els objectius fixats d'acord amb els criteris
d'avaluació abans esmentats. També la realització de les pràctiques al taller ens donarà una
visió prou ampla del compliment o no dels objectius bàsics del bloc treballat.
Els alumnes tindran la possibilitat de recuperar els diferents blocs amb una prova de
recuperació que es realitzarà en el transcurs de cada avaluació i una darrera prova, a final de
curs.
S'estableixen uns criteris de qualificació fàcilment comprensibles i assimilables per a
l'alumnat en aquest mòdul, tenint en compte punts molt importants a l'hora de formar
professionals, però sobretot la formació de persones capaces de desenvolupar-se en el món
laboral i en el seu entorn social i cultural. Els punts més importants són:
1. - Controls escrits
30% de la nota final 1.1 Coneixement de continguts.
2. - Realització de pràctiques
45% de la nota final
2.1 Estètica i funcionalitat dels exercicis
realitzats.
2.2 Elaboració de documents, esquemes,
memòria.
2.3 Procediments emprats en el
desenvolupament dels exercicis.
2.4 Activitats, quadern i realització de treballs
pràctics (execució de les tècniques) 10%
3. - Actitud i comportament
25 % de la nota final3.1 Assistència i puntualitat a classe 5%
3.2 Actitud i comportaments adequats 20%
7.1 Qualificació
∙ Per fer la mitja i treure la nota final, és obligatori treure com a mínim un 4 de cada bloc de qualificació.
Bloc 1 Controls escrits 30% de la nota final
∙ Per tal de treure la mitja del bloc de controls escrits, l'alumne com a mínim ha de treure un 3 dels exàmens, en cas contrari l'alumne ha de recuperar obligatòriament l'examen suspès.
Recuperació exàmens.
∙ Els alumnes tindran la possibilitat de recuperar els exàmens suspesos amb una prova de recuperació, que es realitzarà durant la mateixa avaluació, amb una setmana de marge, com a mínim de la data de l'examen ordinari.
Bloc 2 realització de pràctiques 45% de la nota final
∙ Per tal d'aprovar el bloc de pràctiques, és indispensables tenir-les totes realitzades. Si n'hi ha cap amb una nota inferior a 4, és obligatori que la recuperi.
∙ Si es posa un dia concret per a l'entrega d'una pràctica o un treball, per cada dia de retard l'alumne es veurà penalitzat amb un punt menys a la nota del treball o pràctica.
Recuperació pràctiques o treballs.
Els alumnes que han de recuperar qualque pràctica o treball, tenen la possibilitat
d'entregar-la durant el desenvolupament del curs, amb una data límit de 5 dies hàbils abans de
la junta d'avaluació final. On el professor haurà mantingut les seves notes i aplicarà els nous
resultats obtinguts.
Bloc 3 Actitud i comportament 25% de la nota final
Assistència i puntualitat (5%)
Molt malament (< 60%) 0
Malament (60 - 68 %) 0.1
Regular (69 - 77 %) 0.2
Suficient (78 - 86 %) 0.3
Bona (87 – 95 %) 0.4
Molt bona (>96%) 0.5
Per la valoració del comportament (20%) de l'alumne s'utilitzarà una tabla amb 10 ítems a
valorar a final del trimestre, d'acord amb el seguiment que s'haurà fet, segons l'alumne els
compleixi mai, a vegades o sempre. Segons el número d'ítems valorats positivament s'atorgarà
una puntuació d'acord a la disposició de la taula següent. Perquè un ítem puntuï positivament
s'ha de complir “sempre”. Les qualificacions “mai” o “a vegades”, no puntuen positivament.
TAULA DE VALORACIÓ DEL COMOPORTAMENT
ALUMNE 1a Av 2a Av 3a Av
M AV S M AV S M AV
Mostra motivació i interès pel treball
Manté una actitud crítica envers el propi treball
Accepta les orientacions i crítiques que se li donen per millorar
Accepta les normes i compleix les normes i responsabilitats assignades
Aprofita el temps i és constant en l'execució de les tasques
Pren decisions i és autosuficient davant l'aparició de problemes o la falta de recursosUtilitza els materials i les eines correctament i té cura de les instal·lacions
Manté l'ordre a l'aula-taller, retirant els materials i les eines quan acaba una tasca i participant en la neteja general diàriaEs relaciona correctament amb els companys, durant les tasques individuals i les de grupManté les normes bàsiques d'educació xerrant amb el vocabulari i to de veu adequat
TOTAL
7.2. Procediments de recuperació per a l'avaluació extraordinària.
Els alumnes que tenguin mòduls suspesos, tenen el dret de convocatòria extraordinària
en el mes de setembre. És per això que el mòdul Equips elèctrics i electrònics, amb una
durada de 255h, s'ha convertit amb un mòdul que ha d'oferir a l'alumnat, que durant el curs
ordinari no hagi superat els mínims exigibles, la possibilitat de recuper-ho pel setembre.
La prova consistirà amb un examen teòric-pràctic de no menys de 4h de duració, on es
desenvoluparan qüestions del temari vist durant el curs. Per poder accedir a la prova l'alumne
haurà de realitzar els exercicis i treballs que el professor entregarà a l'alumne, amb l'objectiu
de reforçar els coneixements de l'alumne i així poder afrontar la prova amb garanties d'èxit. És
condició innegociable entregar la feina d'estiu per poder realitzar la prova, ja què la tasca feta
farà mitja amb la nota de l'examen.
* Nota de l'examen 70% * Nota de la tasca d'estiu 30%
Per realitzar la mitja, és necessari treure un 3 com a mínim de cada part.
8. SORTIDES DIDÀCTIQUES
Durant la durada del curs he proposat realitzar un mínim de tres sortides didàctiques
per tal de reforçar d'una manera visual els coneixements adquirits dins el taller i l'aula.
Pendents de confirmació del departament.
2.3.2-MÒDULS OBLIGATORIS GENERALS:
Comunicació i societat I / Ciències Aplicades I
INTRODUCCIÓ. ESTRUCTURA DELS MÒDULSEls mòduls professionals dels títols professionals bàsics s’expressen en termes de resultats
d’aprenentatge, criteris d’avaluació i continguts, prenent com a referència les competències
professionals, personals i socials o de l’aprenentatge permanent que es pretenen desenvolupar a
través del mòdul professional. La seva estructura respon a la dels mòduls professionals de la resta
d’ensenyaments de la formació professional del sistema educatiu.
Els mòduls són els següents:
a) Mòduls associats a unitats de competència del Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals
b) Mòduls associats als blocs comuns:
- Mòduls Comunicació i societat I i II( Llengua Catalana, castellana, estrangera i Ciències Socials)
- Mòduls Ciències Aplicades I i II ( Matemàtiques)
c) Mòdul Formació en centres de treball
OBJECTIUS GENERALS RELACIONATS AMB ELS MÒDULS DE COMUNICACIÓ I SOCIETAT/ CIÈNCIES APLICADES I
1.- Conèixer els fenòmens que succeeixen a l'entorn natural mitjançant el coneixement científic com a
un saber integrat, així com conèixer i aplicar els mètodes per identificar i resoldre problemes bàsics
als diversos camps del coneixement i de l'experiència.
2.- Desenvolupar habilitats per formular, plantejar, interpretar i resoldre problemes, aplicar el
raonament de càlcul matemàtic per a desenvolupar-se a la societat, a l'entorn laboral i gestionar els
seus recursos econòmics.
3.- Identificar i comprendre els aspectes bàsics de funcionament del cos humà i posar-los en relació
amb la salut individual i col·lectiva i valorar la higiene i la salut per permetre el desenvolupament i
assoliment d'hàbits saludables de vida en funció de l'entorn on es troba.
4.- Desenvolupar hàbits i valors d'acord amb la conversació i sostenibilitat del patrimoni natural,
entenent la interacció entre els éssers vius i el medi natural per valorar les conseqüències que venen
derivades de l'acció humana sobre l'equilibri mediambiental.
5.- Desenvolupar les habilitats bàsiques de les fonts d'informació utilitzant amb sentit crític les
tecnologies de la informació i de la comunicació per obtenir i comunicar informació a l'entorn personal,
social o professional.
6.- Reconèixer característiques bàsiques de produccions culturals i artístiques, aplicant tècniques
d'anàlisis bàsic dels seus elements per actuar amb respecte i sensibilitat cap a la diversitat cultural, el
patrimoni històric-artístic i les manifestacions culturals i artístiques.
7.- Desenvolupar i consolidar habilitats lingüístiques i aconseguir el nivell de precisió, claredat i
fluïdesa necessàries, utilitzant els coneixements de la llengua catalana i castellana per comunicar-se
en el seu entorn social, en la seva vida quotidiana i en l'activitat laboral.
8.- Desenvolupar habilitats lingüístiques bàsiques en llengua estrangera per comunicar-se de forma
oral i escrita en situacions habituals de la vida quotidiana i professional.
9.- Reconèixer causes i característiques pròpies de fenòmens i esdeveniments contemporanis,
evolució històrica, distribució geogràfica per explicar les característiques pròpies de les societats
contemporànies.
10.- Desenvolupar valors i hàbits de comportament fonamentats en principis democràtics, aplicant-los
en les seves relacions socials habituals i en la resolució pacífica dels conflictes.
11.- Desenvolupar la iniciativa, la creativitat i l'esperit emprenedor, així com la confiança en sí mateix,
la participació i l'esperit crític per resoldre situacions i incidències tant de l'activitat professional com de
la personal.
12.- Desenvolupar tasques en equip, assumint els seus deures, respectant als altres i cooperant amb
ells, actuant amb tolerància i respecte cap als altres per a la realització eficaç de les tasques i com a
mitjà de desenvolupament personal.
13.- Utilitzar les tecnologies de la informació i de la comunicació per informar-se, comunicar-se,
aprendre i facilitar-se les tasques laborals.
14.- Relacionar els riscos laborals i ambientals amb l'activitat laboral amb el propòsit d'utilitzar les
mesures preventives corresponents per a la protecció personal, evitant perjudicar als altres i al medi
ambient.
15.- Comparar i seleccionar recursos i ofertes formatives existents per a l'aprenentatge al llarg de la
vida per adaptar-se a les noves situacions laborals i personals.
16.- Desenvolupar les tècniques de la seva activitat professional assegurant l'eficàcia i la qualitat en la
seva feina, proposant, si cal, millores en les activitats de treball.
17.- Reconèixer els seus drets i deures com agent actiu en la societat, tenint en compte el marc legal
que regula les condicions socials i laborals per participar com a ciutadà democràtic.
COMPETÈNCIES PROFESSIONALS, PERSONALS, SOCIALS I D'APRENENTATGE PERMANENT RELACIONATS AMB ELS ÀMBITS DE COMUNICACIÓ I SOCIETAT/ CIÈNCIES APLICADES I
1.- Resoldre problemes relacionats amb el seu entorn físic, social, personal i productiu, utilitzant el
raonament científic i els elements proporcionats per les ciències aplicades i socials.
2.- Actuar de forma saludable en distints contexts quotidians que afavoreixin el desenvolupament
personal i social, analitzant hàbits i influències positives per a la salut humana.
3.- Valorar actuacions que ens duguin a la conservació del medi ambient diferenciant les
conseqüències de les activitats quotidianes que pugui afectar a l'equilibri d'ell mateix.
4.- Obtenir i comunicar informació destinada a l'autoaprenentatge i al seu ús en diferents contexts del
seu entorn personal, social o professional mitjançant els recursos que tengui al seu abast i els que
ofereixin les tecnologies de la informació i de la comunicació.
5.- Actuar amb respecte i sensibilitat cap a la diversitat cultural, el patrimoni històric-artístic i les
manifestacions culturals i artístiques.
6.- Comunicar-se amb claredat, precisió i fluïdesa en diferents contexts socials o professionals i per
diferents mitjans i canals que estiguin al seu abast, utilitzant i adequant recursos lingüístics orals i
escrits de la llengua castellana i catalana.
7.- Comunicar-se en situacions habituals tant laborals com personals i socials utilitzant recursos
lingüístics bàsics en llengua estrangera.
8.- Realitzar explicacions senzilles sobre aconteixements i fenòmens característics de les societats
contemporànies a partir d'informació històrica i geogràfica a la seva disposició.
9.- Adaptar-se a les noves situacions laborals originades per canvis tecnològics i organitzatius en la
seva activitat laboral, utilitzant les ofertes formatives que tenen al seu abast i emprant els recursos
que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació.
10.- Complir les tasques pròpies del seu nivell amb autonomia i responsabilitat, utilitzant criteris de
qualitat i eficiència en el treball assignat de forma individual o en equip.
11.- Comunicar-se d'una manera eficaç, respectant l'autonomia i competència de les diferents
persones que intervenen en el seu àmbit de treball, contribuint a la qualitat del treball realitzat.
12.- Assumir i complir les mesures de prevenció de riscs i seguretat laboral en la realització de les
activitats laborals evitant danys personals, laborals i ambientals.
13.- Complir les normes de qualitat, d'accessibilitat universal i disseny per tots que afecten a la seva
activitat professional.
14.- Actuar amb esperit emprenedor, iniciativa personal i responsabilitat en l'elecció dels procediments
de la seva activitat professional.
15.- Exercir els seus drets i complir amb les obligacions derivades de la seva activitat professional,
d'acord amb la legislació vigent i participar activament en la vida econòmica, social i cultural.
Es refereix a la utilització del llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita, de
representació, interpretació i comprensió de la realitat, de construcció i comunicació del coneixement i
d’organització i autoregulació del pensament, les emocions i la conducta. El desenvolupament de la
competència lingüística comporta el domini de la llengua oral i escrita en múltiples contextos, i l’ús
funcional d’una llengua estrangera( en el nostre centre l’anglesa).
b) Competència matemàtica
Consisteix en l’habilitat per utilitzar i relacionar els nombres, les operacions bàsiques, els símbols i les
formes d’expressió i de raonament matemàtic, tant per produir i interpretar diferents tipus d’informació,
com per ampliar el coneixement sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat, i per resoldre
problemes relacionats amb la vida quotidiana i amb el món laboral.
La competència matemàtica comporta el coneixement i la utilització dels elements matemàtics bàsics
(diferents tipus de nombres, mesures, símbols, elements geomètrics, etc.) i la posada en pràctica de
processos de raonament que duen a la solució
CONTRIBUCIÓ DELS MÒDULS A L’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Els objectius i els continguts de cada mòdul asseguren el desenvolupament de totes les
competències. Els criteris d’avaluació serviran de referència per valorar el grau d’adquisició
progressiu. Les competències bàsiques són les següents:
a) Competència en comunicació lingüística dels problemes o a l’obtenció de la informació. El desenvolupament de la competència matemàtica al
final del primer nivell dels programes comporta utilitzar espontàniament –en els àmbits personal i
social– els elements i raonaments matemàtics per interpretar i expressar amb claredat i precisió
informacions, dades i argumentacions.
c) Competència en el coneixement i la interacció amb el món físicÉs l’habilitat per interactuar amb el món físic, tant en els aspectes naturals com en els generats per
l’acció humana, de manera que es possibilita la comprensió de successos, la predicció de
conseqüències i l’activitat dirigida a la millora i preservació de les condicions de vida pròpia, de les
altres persones i de la resta dels éssers vius. Incorpora habilitats per desenvolupar-se adequadament,
amb autonomia i iniciativa personal en àmbits de la vida i del coneixement molt diversos (salut,
activitat productiva, consum, ciència, processos tecnològics, etc.), per interpretar el món, cosa que
exigeix l’aplicació dels conceptes i els principis bàsics de la ciència que permeten l’anàlisi dels
fenòmens des dels diferents camps de coneixement científic involucrat i per adquirir nous
coneixements. Són part d’aquesta competència bàsica l’ús responsable dels recursos naturals, la cura
del medi ambient, el consum racional i responsable, i la protecció de la salut individual i col·lectiva
com a elements clau de la qualitat de vida de les persones. El desenvolupament de la competència en
el coneixement i la interacció amb el món físic prepara per poder identificar hàbits saludables
d’higiene, salut i alimentació, per a l’ús responsable dels recursos naturals, per a la cura del medi
ambient, per al consum racional i responsable, i per a la protecció de la salut individual i col·lectiva
com a elements clau de la qualitat de vida de les persones.
d) Tractament de la informació i competència digitalConsisteix a disposar d’habilitats per cercar, obtenir, processar i comunicar informació, i per
transformar-la en coneixement. Incorpora diferents habilitats, que van des de l’accés a la informació
fins a la seva transmissió en diferents suports una vegada tractada, incloent-hi la utilització de les
tecnologies de la informació i de la comunicació com a eina essencial per informar-se, aprendre i
comunicar-se. El desenvolupament de la informació i la competència digital implica ser una persona
autònoma, eficaç, responsable, crítica i reflexiva en seleccionar, tractar i utilitzar la informació i les
seves fonts, així com les diferents eines tecnològiques; també tenir una actitud crítica i reflexiva en la
valoració de la informació disponible, contrastant-la quan és necessari, i respectar les normes de
conducta acordades socialment per regular l’ús de la informació i les seves fonts en els diferents
suports.
e) Competència social i ciutadanaFa possible comprendre la realitat social en què es viu, cooperar, conviure i exercir la ciutadania
democràtica en una societat plural, així com comprometre’s a contribuir a millorar-la. Integra
coneixements diversos i habilitats complexes que permeten participar, prendre decisions, escollir com
comportar-se en determinades situacions i responsabilitzar-se de les eleccions i decisions adoptades.
Globalment suposa utilitzar, per desenvolupar-se socialment, el coneixement sobre l’evolució i
l’organització de les societats i sobre els trets i valors del sistema democràtic, així com utilitza el judici
moral per escollir i prendre decisions, i exercir activament i responsablement els drets i deures de la
ciutadania. El desenvolupament de la competència social i ciutadana suposa comprendre la realitat
social en què es viu, afrontar la convivència i els conflictes utilitzant el judici ètic basat en els valors i
les pràctiques democràtiques, i exercir la ciutadania, actuant amb criteri propi, contribuir a la
construcció de la pau i la democràcia, i mantenir una actitud constructiva, solidària i responsable
davant el compliment dels drets i les obligacions cíviques.
f) Competència cultural i artísticaSuposa conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions culturals i
artístiques, utilitzar-les com a font d’enriquiment i gaudir i considerar-les com a part del patrimoni dels
pobles. Apreciar el fet cultural en general, i el fet artístic en particular, implica disposar de les habilitats
i actituds que permeten accedir a les seves diferents manifestacions, així com habilitats de
pensament, perceptives i comunicatives, sensibilitat i sentit estètic per poder comprendre-les, valorar-
les, emocionar-se i gaudir-ne.
g) Competència per aprendre a aprendreCerca fomentar habilitats per iniciar-se en l’aprenentatge i ser capaç de continuar aprenent de manera
cada vegada més eficaç i autònoma d’acord amb els propis objectius i necessitats. Comporta dues
dimensions fonamentals. D’una banda, adquirir la consciència de les pròpies capacitats (intel·lectuals,
emocionals, físiques), i del procés i de les estratègies necessàries per desenvolupar-les, així com del
que pot fer un mateix i del que es pot fer amb l’ajuda d’altres persones o recursos. D’altra banda,
disposar d’un sentiment de competència personal, que incideix en la motivació, la confiança en un
mateix i el gust per aprendre. El desenvolupament de la competència aprendre a aprendre implica la
consciència, la gestió i el control de les pròpies capacitats i coneixements des d’un sentiment de
competència o d’eficàcia personal, i inclou tant el pensament estratègic com la capacitat de cooperar,
d'autoavaluar-se, i el maneig eficient d’un conjunt de recursos i tècniques de treball intel·lectual, la
qual cosa es desenvolupa a través d’experiències d’aprenentatge conscients i gratificadores, tant
individuals com col·lectives.
h) Autonomia i iniciativa personalEs refereix, d’una banda, a l’adquisició de la consciència i l’aplicació d’un conjunt de valors i actituds
personals interrelacionades, com la responsabilitat, la perseverança, el coneixement de si mateix i
l’autoestima, la creativitat, l’autocrítica, el control emocional, la capacitat d’escollir, de calcular riscos i
d’afrontar els problemes, així com la capacitat de demorar la necessitat de satisfacció immediata,
d’aprendre dels errors i d’assumir riscos. De l’altra, remet a la capacitat d’escollir amb criteri propi,
d’imaginar projectes, de tirar endavant les accions necessàries per desenvolupar les opcions i els
plans necessàries per desenvolupar les opcions i els plans personals –en el marc de projectes
individuals o col·lectius- i responsabilitzar-se’n, tant en l’àmbit personal com social i laboral. El
desenvolupament de la competència de l’autonomia i la iniciativa personal suposen ser capaç
d’imaginar, emprendre, desenvolupar i avaluar accions o projectes individuals o col·lectius amb
creativitat, confiança, responsabilitat i sentit crític.
CONTINGUTS DELS MÒDULS PROFESSIONALS
MÒDUL DE COMUNICACIÓ I SOCIETAT I
SOCIETAT I
1.- Valoració de les societats prehistòriques i antigues i la seva relació amb elmedi natural: .-- Els paisatges naturals. Aspectes generals i locals.* Factors i components del paisatge natural: clima, relleu, hidrografia i vegetació natural.
El territori espanyol.
* Comentari de gràfiques sobre temps i clima.
- Les societats prehistòriques.* Distribució de les societats prehistòriques. La seva relació amb el medi ambient.
* El procés d'hominització. Del nomadisme al sedentarisme.
* Art i pensament màgic. Estratègies de representació i la seva relació amb les arts audiovisuals
actuals.
- El naixement de les ciutats.* L'hàbitat urbà i la seva evolució.
* Gràfics de representació urbana.
* Les societats urbanes antigues. Els orígens del món mediterrani.
* La cultura grega: extensió, trets i fites principals.
* Característiques essencials de l'art grec. Models arquitectònics i escultòrics: el cànon europeu.
* La cultura romana. Extensió militar i comercial. Característiques socials i polítiques.
* Característiques essencials de l'art romà. Models arquitectònics i escultòrics.
* Perspectiva de gènere en l'estudi de les societats urbanes antigues.
* Presència i pervivència de Grècia i Roma a la Península Ibèrica i el territori espanyol.
- Tractament i elaboració d'informació per a les activitats educatives.
- Autonomia.
- Fonts i recursos per obtenir informació.
- Recursos bàsics: guions, esquemes i resums, entre d’altres.
- Eines senzilles de localització cronològica.
- Estratègies de composició d'informació escrita. Ús de processadors de text.
- Vocabulari seleccionat i específic.
2.- Valoració de la creació de l'espai europeu en les edats mitjanes i moderna:- L'Europa medieval
- L'extensió i localització dels nous regnes i territoris.
- Característiques i principals fites històriques de la societat feudal.
- Pervivència d'usos i costums. L'espai agrari i les seves característiques.
- El contacte amb altres cultures. El món musulmà: naixement i expansió.
Comerç amb Orient.
- Relacions entre cultures en l'actualitat.
- L'Europa de les monarquies absolutes.
- Les grans monarquies europees: ubicació i evolució sobre el mapa en
el context europeu.
- Principis de la monarquia absoluta.
- La monarquia absoluta a Espanya. Les societats modernes: nous
grups socials i expansió del comerç.
- Evolució del sector productiu durant aquest període.
- La colonització d'Amèrica.
- El desembarcament castellà: 1492, causes i conseqüències.
- El desembarcament castellà: 1492, causes i conseqüències.
- L'imperi americà espanyol. Altres imperis colonials.
- Les societats ameríndies: destrucció, sincretisme i mestissatge. Aportacions a la cultura espanyol
- Estudi de la població- Evolució demogràfica de l'espai europeu.
- La primera revolució industrial i les seves transformacions socials i econòmiques.
- Indicadors demogràfics bàsics per analitzar una societat. Trets i característiques de la població
europea i mundial actuals.
- Comentari de gràfiques de població: pautes i instruments bàsics.
- L'evolució de l'art europeu de les èpoques medieval i moderna- L'art medieval: característiques i períodes principals.
- El Renaixement: canvi i transformació de l'art.
- Profunditat i ús del color a la pintura i la seva evolució fins al romanticisme.
- Pautes bàsiques per al comentari d'obres pictòriques.
- Tractament i elaboració d'informació per a les activitats educatives- Recerca d'informació a través d'Internet.
- Ús de repositoris de documents i enllaços web.
- Recursos bàsics: resums, fitxes temàtiques, biografies, fulls de càlcul o similars, elaboració,
entre d'altres.
- Vocabulari específic.
LLENGUA CASTELLANA
UTILITZACIÓ D'ESTRATÈGIES DE COMUNICACIÓ ORAL EN LLENGUA CASTELLANA- Textos orals.* Tipus i característiques.
* Característiques dels reportatges.
* Característiques de les entrevistes.
- Aplicació d'escolta activa en la comprensió de textos orals.* Memòria auditiva.
* Atenció visual.
* Empatia.
* Estratègies lingüístiques: parafrasejar, emetre paraules de reforç o d’elogi, resumir, entre d'altres.
- Pautes per evitar la disrupció en situacions de comunicació oral.- L'intercanvi comunicatiu.* Elements extralingüístics de la comunicació oral.
* Usos orals informals i formals de la llengua.
* Adequació al context comunicatiu.
* El to de veu
- Aplicació de les normes lingüístiques en la comunicació oral. Organització de lafrase:estructures gramaticals bàsiques. Coherència semàntica.
- Composicions orals.* Exposicions orals senzilles sobre fets de l'actualitat.
* Presentacions orals senzilles.
* Ús de mitjans de suport: audiovisuals i TIC.
UTILITZACIÓ D'ESTRATÈGIES DE COMUNICACIÓ ESCRITA EN LLENGUA CASTELLANA- Tipus de textos. Característiques de textos propis de la vida quotidiana iprofessional.
- Estratègies de lectura: elements textuals.* Prelectura.
* Lectura.
* Postlectura.
- Pautes per a la utilització de diccionaris diversos.* Tipus de diccionaris.
* Recursos a la xarxa i el seu ús.
- Estratègies bàsiques en el procés de composició escrita.* Planificació.
* Textualització.
* Revisió.
- Aplicació en textos propis de la vida quotidiana, de l'àmbit acadèmic i delsmitjans de comunicació.
- Presentació de textos escrits en diferents suports.* Aplicació de les normes gramaticals.
* Aplicació de les normes ortogràfiques.
* Instruments informàtics de programari per al seu ús en processadors de text.
- Textos escrits.* Principals connectors textuals.
* Aspectes bàsics de les formes verbals en els textos, amb especial atenció als valors aspectuals
de perífrasis verbals.
* Funció subordinada, substantiva, adjectiva i adverbial del verb.
* Sintaxi: enunciat, frase i oració; subjecte i predicat; complement directe, indirecte, de règim,
circumstancial, agent i atribut.
LECTURA DE TEXTOS LITERARIS EN LLENGUA CASTELLANA ANTERIORS AL SEGLE XIX
- Pautes per a la lectura de fragments literaris.- Instruments per a la recollida d'informació de la lectura d'una obra literària.
- Característiques estilístiques i temàtiques de la literatura en llengua castellanaa partir de l'Edat Mitjana fins al segle XVIII.* Literatura medieval.
* Renaixement.
* El Segle d'Or.
* La literatura il·lustrada.
- La narrativa. Temes i estils recurrents segons l'època literària.* Valoració dels recursos estilístics i expressius més significatius.
* Pautes per a l'elaboració de petites composicions pròpies sobre temes d'interès.
- Lectura i interpretació de poemes. Temes i estils recurrents segons l'èpocaliterària.* Valoració dels recursos estilístics i expressius més significatius.
* Pautes per a l'elaboració de petites composicions pròpies sobre temes d'interès.
- El teatre. Temes i estils segons l'època literària.
LLENGUA CATALANA
LA COMUNICACIÓ ORAL. ESTRATÈGIES EN LLENGUA CATALANA
- Textos orals.* Trets i tipologia.
* Característiques de la conversa. El diàleg.
* Característiques de l’exposició oral.
- Tècniques per a la comprensió de textos orals.* Recursos pnemotècnics.
* Audició activa.
* Empatia.
* Estratègies lingüístiques: sintetitzar, emfasitzar, parafrasejar, etc.
- Mesures per evitar interferències en situacions comunicatives orals.- La comunicació.* Elements extralingüístics.
* Diferències entre llengua oral formal i informal.
* Adequació al context.
* L’entonació.
- Aplicació de les propietats textuals a l’oralitat. Coherència i cohesió.* Producció de textos orals.
* Exposicions orals senzilles sobre fets propers a l’alumnat
* Utilització de les TIC com a eina de suport.
- Producció de textos orals.* Exposicions orals senzilles sobre fets propers a l’alumnat
* Utilització de les TIC c om a eina de suport.
LA COMUNICACIÓ ESCRITA.ESTRATÈGIES EN LLENGUA CATALANA- Trets de textos de producció pròpia propers a la realitat acadèmica i social.- Tipologia textual.- Estratègies de lectura:* Abans de la lectura: objectius, activació dels coneixements previs, establiment de prediccions sobre
el text, promoció de preguntes sobre el text.
* Durant la lectura: tasques de lectura compartida, la lectura inde pendent, errades i llacunes de
comprensió.
* Després de la lectura: la idea principal, el resum, preguntes i respostes, conclusió.
- Ús i coneixement dels diccionaris de la llengua catalana en suport paper,digital i en xarxa.- Aplicació d’estratègies en la producció de textos escrits en els àmbits propers al’alumnat, acadèmic i dels mitjans de comunicació:* Planificació.
* Elaboració.
* Revisió.
- Aplicació de les normes gramaticals i ortogrà fiques, i ús del processadors detextos en la presentació de produccions escrites.- Ús i aplicació d’elements per garantir la coherència i la cohesió del textos escrits:tema, estructura, connectors, temps i formes verbals, pronominalitzacions,recursos lèxics, sintaxi, etc
LECTURA DE TEXTOS LITERARIS EN LLENGUA CATALANA ANTERIORS AL SEGLE XIX
Estratègies per a la lectura i el comentari de textos literaris.
Consulta de fonts d’informació per a la implementació de la lectura.
Lectura de fragments significatius tant de poesia com de narrativa i teatre dels períodes literaris de la
literatura des de l’Edat Mitjana fins al segle XVIII.
Recursos expressius i tòpics literaris més recurrents.
Producció de textos escrits senzills relacionats amb la temàtica tractada.
CONTINGUTS CIÈNCIES APLICADES I
Resolució de problemes mitjancant operacions bàsiques:Reconeixement i diferenciació dels diferents tipus de nombres.
Representació a la recta real.
Utilització de la jerarquia de les operacions.
Interpretació i utilització dels nombres reals i les operacions en diferents contextos.
Proporcionalitat directa i inversa.
Els percentatges a l' economia.
Reconeixement de materials i instal·lacions de laboratori:Normes generals de treball al laboratori.
Material de laboratori. Tipus i utilitat dels mateixos.
Normes de seguretat.
- Reconeixement de les formes de la matèria:* Unitats de longitut.
* Unitats de capacitat
* Unitats de massa.
* Matèria.Propietats de la matèria.
* Classificació de la matèria segons el seu estat.
* Canvis d'estat de la matèria.
- Separació de mescles i substàncies:* Diferència entre Substàncies pures i mescles.
* Tècniques bàsiques de separació de mescles.
* Classificació de les substàncies pures. Taula periòdica.
* Diferència entre elements i compostos.
* Diferència entre mescles i compostos.
* Materials relacionats amb el perfil professional.
- Reconeixement de l'energia en els processos naturals:* Manifestacions de l'energia a la natura i a la vida quotidiana.
* Tipus d'energia.
* Transformació de l'energia.
* Energia,calor i temperatura. Unitats.
* Fonts d'energia renovable i no renovable.
- Localització d'estructures anatòmiques:* Nivells d'organització de la matèria viva.
* Procés de nutrició.
* Procés d'excreció.
* Procés de relació.
* Procés de reproducció.
- Diferència entre salut i malaltia:* Salut i malaltia.
* El sistema immunitari.
* Malalties infeccioses i no infeccioses.
* Higiene i prevencions de malalties.
* Les vacunes.
* Trasplants i donacions.
* Malalties de transmissió sexual. Prevencions.
* La salut mental: prevencions de drogodependències i de transtorns alimentaris.
- Elaboració de menús i dietes:* Aliments i nutrients.
* Alimentació i salut.
* Hàbits alimenticis i saludables.
* Dietes i elaboració.
- Resolució d'equacions:* Progressions aritmètiques i geomètriques.
* Traducció de situacions del llenguatge verbal a l'algebraic
* Transformació d'expressions algebràiques.
* Resolució d'equacions de primer grau amb una incògnita.
1.- Valora l'evolució històrica de les societats prehistòriques i de l'Edat Antiga i lesseves relacions amb els paisatges naturals, analitzant els factors i elementsimplicats, i desenvolupant actituds i valors d'estima del patrimoni natural iartístic.Criteris d'avaluació:
a) S’han descrit mitjançant l’anàlisi de fonts gràfiques les característiques principals d’un
paisatge natural i s’han reconegut els elements esmentats en l’entorn més pròxim.
b) S’han explicat la ubicació, el desplaçament i l’adaptació al medi dels grups humans des del
període de l’hominització fins al domini tècnic dels metalls de les principals cultures que
ho exemplifiquen.
c) S’han relacionat les característiques de les fites artístiques més significatives del període
prehistòric amb l’organització social i el cos de creences i se n’han valorat les diferències
amb les societats actuals.
d) S’ha valorat la pervivència d’aquestes societats en les societats actuals i s’han comparat
les seves característiques principals.
e) S’han discriminat les característiques principals que requereix l’anàlisi de les obres
arquitectòniques i escultòriques mitjançant exemples arquetípics i s’han diferenciat els
estils canònics.
f) S’ha jutjat l’impacte de les primeres societats humanes en el paisatge natural i s’han analitzat
les característiques de les ciutats antigues i la seva evolució en l’actualitat.
g) S’ha analitzat la pervivència a la península Ibèrica i els territoris extrapeninsulars espanyols
de les societats prehistòriques i de l’edat antiga.
h) S’han elaborat instruments senzills de recollida d’informació mitjançant estratègies de
composició protocol·litzades, utilitzant tecnologies de la informació i la comunicació.
i) S’han desenvolupat comportaments d’acord amb el desenvolupament del propi esforç
i el treball col·laboratiu.
2.- Valora la construcció de l’espai europeu fins a les primeres transformacionsindustrials i les societats agràries, analitza les seves característiques principals ivalora la seva pervivència en la societat actual i en l’entorn immediat.Criteris d’avaluació:
a) S’ha analitzat la transformació del món antic al medieval i s’han analitzat l’evolució de
l’espai europeu, les seves relacions amb l’espai extraeuropeu i les característiques més
significatives de les societats medievals.
b) S’ha valorat les característiques dels paisatges agraris medievals i la seva pervivència
en les societats actuals i s’han identificat els seus elements principals.
c) S’han valorat les conseqüències de la construcció dels imperis colonials a Amèrica en les
cultures autòctones i en l’europea. d) S’ha analitzat el model polític i social de la monarquia
absoluta durant l’edat moderna a les principals potències europees.
e) S’han valorat els indicadors demogràfics bàsics de les transformacions en la població
europea durant el període analitzat.
f) S’han descrit les principals característiques de l’anàlisi de les obres pictòriques a través
de l’estudi d’exemples arquetípics de les escoles i els estils que se succeeixen a Europa
des del Renaixement fins a la irrupció de les avantguardes històriques.
g) S’ha analitzat l’evolució del sector o dels sectors productius propis del perfil del títol
i se n’han analitzat les transformacions i les principals fites d’evolució en els seus
sistemes organitzatius i tecnològics.
h) S’han elaborat instruments senzills de recollida d’informació mitjançant estratègies de
composició protocol·litzades, utilitzant tecnologies de la informació i la comunicació.
i) S’han desenvolupat comportaments d’acord amb el desenvolupament del propi esforç
i el treball en equip.
3.- Utilitza estratègies comunicatives per interpretar i comunicar informació oralen llengua castellana i catalana, aplicant els principis de l’escolta activa, lesestratègies senzilles de composició i les normes lingüístiques bàsiques.
Criteris d’avaluació:
a) S’ha analitzat l’estructura de textos orals procedents dels mitjans de comunicació d’actualitat
i se n’han identificat les característiques principals.
b) S’han aplicat les habilitats bàsiques per dur a terme una escolta activa i s’han identificat el sentit
global i els continguts específics d’un missatge oral.
c) S’ha fet un bon ús dels elements de comunicació no verbal en les argumentacions i exposicions.
d) S’han analitzat els usos i nivells de la llengua i les normes lingüístiques en la comprensió i
composició de missatges orals, valorant i revisant els usos discriminatoris, específicament en
les relacions de gènere.
e) S’ha utilitzat la terminologia gramatical apropiada en la comprensió de les activitats gramaticals
proposades i en la seva resolució.
4.- Utilitza estratègies comunicatives per interpretar i comunicar informacióescrita en llengua castellana i catalana, aplicant estratègies de lecturacomprensiva i aplicant estratègies d’anàlisi, síntesi i classificació de formaestructurada i progressiva a la composició autònoma dels textos breusseleccionats.
Criteris d’avaluació:
a) S’han valorat i analitzat les característiques principals dels tipus en relació amb la seva idoneïtat
per al treball que desitja fer.
b) S’han utilitzat eines de recerca diverses en la comprensió d’un text escrit i s’han aplicat estratègies
de reinterpretació de continguts.
c) S’han aplicat, de forma sistemàtica, estratègies de lectura comprensiva en la comprensió dels
textos, se n’han extret conclusions per aplicar-les en les activitats d’aprenentatge i se n’han
reconegut els possibles usos discriminatoris des de la perspectiva de gènere.
d) S’ha resumit el contingut d’un text escrit, extraient-ne la idea principal, les secundàries i el propòsit
comunicatiu i revisant i reformulant les conclusions obtingudes.
e) S’ha analitzat l’estructura de diferents textos escrits d’utilització diària i s’han reconegut usos i
nivells de la llengua i pautes d’elaboració.
f) S’han aplicat les principals normes gramaticals i ortogràfiques en la redacció de textos de manera
que el text final resulti clar i precís.
g) S’han desenvolupat pautes sistemàtiques en l’elaboració de textos escrits que permetin la valoració
dels aprenentatges desenvolupats i la reformulació de les necessitats d’aprenentatge per millorar
la comunicació escrita.
h) S’han observat pautes de presentació de treballs escrits tenint en compte el contingut, el format
i el públic destinatari i s’ha utilitzat un vocabulari adequat al context.
i) S’han resolt activitats de comprensió i anàlisi de les estructures gramaticals i s’ha comprovat la
validesa de les inferències que s’han fet.
5.- Fa la lectura de textos literaris representatius de la literatura en llenguacastellana i catalana anteriors al segle XIX i genera criteris estètics per a laconstrucció del gust personal.
Criteris d’avaluació:
a) S’han contrastat les etapes d’evolució de la literatura en llengua castellana i catalana en el període
considerat i se n’han reconegut les obres principals més representatives.
b) S’ha valorat l’estructura i l’ús del llenguatge d’una lectura personal d’una obra literària adequada
al nivell, situant-la en el seu context i utilitzant instruments protocol·litzats de recollida d’informació.
c) S’han expressat opinions personals raonades sobre els aspectes més apreciats i menys apreciats
d’una obra i sobre la implicació entre el seu contingut i les pròpies experiències vitals.
d) S’han aplicat estratègies per a la comprensió de textos literaris, tenint en compte els temes i
motius bàsics.
e) S’ha presentat informació sobre períodes, autors i obres de la literatura en llengua castellana i
catalana a partir de textos literaris.
MÒDUL DE COMUNICACIÓ I SOCIETAT I
1.- Resol problemes matemàtics en situacions quotidianes, utilitzant els elementsbàsics del llenguatge matemàtic i les seves operacions.
Criteris d’avaluació:
a) S’han identificat els diferents tipus de nombres i s’han utilitzat per interpretar adequadament la
informació quantitativa.
b) S’han fet càlculs amb eficàcia, mitjançant càlcul mental o mitjançant algoritmes de llapis i
calculadora (física o informàtica).
c) S’han utilitzat les TIC com a font de recerca d’informació.
d) S’ha operat amb potències d’exponent natural i enter aplicant les propietats.
e) S’ha utilitzat la notació científica per representar i operar amb nombres molt grans o molt petits.
f) S’han representat els diferents nombres reals sobre la recta numèrica.
g) S’ha caracteritzat la proporció com a expressió matemàtica.
h) S’han comparat magnituds i se n’ha establert el tipus de proporcionalitat.
i) S’ha utilitzat la regla de tres per resoldre problemes en què intervenen magnituds directament i
inversament proporcionals.
j) S’ha aplicat l’interès simple i compost en activitats quotidianes.
2.- Reconeix les instal·lacions i el material de laboratori i els valora com arecursos necessaris per fer les pràctiques.
Criteris d’avaluació:
a) S’han identificat cada una de les tècniques experimentals que s’han d’aplicar.
b) S’han manipulat adequadament els materials instrumentals del laboratori.
c) S’han tingut en compte les condicions d’higiene i seguretat per a cada una de les tècniques
experimentals que s’han d’aplicar.
3.- Identifica propietats fonamentals de la matèria en les diferents formes en quèes presenta en la naturalesa, fent servir les seves magnituds físiques i lesseves unitats fonamentals en unitats del sistema mètric decimal.Criteris d’avaluació:
a) S’han descrit les propietats de la matèria.
b) S’han practicat canvis d’unitats de longitud, massa i capacitat.
c) S’ha identificat l’equivalència entre unitats de volum i capacitat.
d) S’han efectuat mesures en situacions reals utilitzant les unitats del sistema mètric decimal i
utilitzant la notació científica.
e) S’ha identificat la denominació dels canvis d’estat de la matèria.
f) S’han identificat amb exemples senzills diferents sistemes materials homogenis i heterogenis.
g) S’han identificat els diferents estats d’agregació en què es presenta la matèria utilitzant models
cinètics per explicar els canvis d’estat.
h) S’han identificat sistemes materials i s’han relacionat amb el seu estat en la naturalesa.
i) S’han reconegut els diferents estats d’agregació d’una substància ateses la seva temperatura
de fusió i ebullició.
j) S’han establert diferències entre ebullició i evaporació utilitzant exemples senzills.
4.- Utilitza el mètode més adequat per a la separació de components de mesclessenzilles i el relaciona amb el procés físic o químic en què es basa.
Criteris d’avaluació:a) S’ha identificat i descrit allò que es considera substància pura i mescla.
b) S’han establert les diferències fonamentals entre mescles i compostos.
c) S’han discriminat els processos físics i químics.
d) S’han seleccionat, d’un llistat de substàncies, les mescles, els compostos i els elements químics.
e) S’han aplicat de forma pràctica diferents separacions de mescles per mètodes senzills.
f) S’han descrit les característiques generals bàsiques de materials relacionats amb les professions,
utilitzant les TIC.
g) S’ha treballat en equip en la realització de tasques
5.- Reconeix com l’energia és present en els processos naturals i descriufenòmens simples de la vida real.Criteris d’avaluació:
a) S’han identificat situacions de la vida quotidiana en què queda de manifest la intervenció
de l’energia.
b) S’han reconegut diferents fonts d’energia.
c) S’han establert grups de fonts d’energia renovable i no renovable.
d) S’han mostrat els avantatges i inconvenients (obtenció, transport i utilització) de les fonts
d’energia renovables i no renovables, utilitzant les TIC.
e) S’han aplicat canvis d’unitats de l’energia.
f) S’ha mostrat en diferents sistemes la conservació de l’energia.
g) S’han descrit processos relacionats amb el manteniment de l’organisme i de la vida en els
quals s’aprecia clarament el paper de l’energia.
6.- Localitza les estructures anatòmiques bàsiques, discriminant els sistemes oaparells als quals pertanyen i associant-los amb les funcions que produeixenen l’organisme.
Criteris d’avaluació:
a) S’han identificat i descrit els òrgans que configuren el cos humà i se’ls ha associat amb el sistema
o aparell corresponent.
b) S’ha relacionat cada òrgan, sistema i aparell amb la seva funció i se n’han ressenyat les
associacions.
c) S’ha descrit la fisiologia del procés de nutrició.
d) S’ha detallat la fisiologia del procés d’excreció.
e) S’ha descrit la fisiologia del procés de reproducció.
f) S’ha detallat com funciona el procés de relació.
g) S’han utilitzat eines informàtiques per descriure adequadament els aparells i sistemes.
7.- Diferencia la salut de la malaltia, relaciona els hàbits de vida amb les malaltiesmés freqüents i reconeix els principis bàsics de defensa contra aquestes.
Criteris d’avaluació:
a) S’han identificat situacions de salut i de malaltia per a les persones.
b) S’han descrit els mecanismes encarregats de la defensa de l’organisme.
c) S’han identificat i classificat les malalties infeccioses i no infeccioses més comunes en la població
i se n’han reconegut les causes, la prevenció i els tractaments.
d) S’han relacionat els agents que causen les malalties infeccioses habituals amb el contagi produït.
e) S’ha entès l’acció de les vacunes, els antibiòtics i altres aportacions de la ciència mèdica per al
tractament i la prevenció de malalties infeccioses.
h) S’ha reconegut el paper que tenen les campanyes de vacunació en la prevenció de malalties
infeccioses i s’han descrit adequadament els aparells i sistemes.
f) S’ha descrit el tipus de donacions que existeixen i els problemes que es produeixen en els
trasplantaments.
g) S’han reconegut situacions de risc per a la salut relacionades amb el seu entorn professional més
pròxim.
h) S’han dissenyat pautes d’hàbits saludables relacionats amb situacions quotidianes.
8.- Elabora menús i dietes equilibrades senzilles diferenciant els nutrients quecontenen i adaptant-los als diferents paràmetres corporals i a situacions diverses.
Criteris d’avaluació:
a) S’ha discriminat entre el procés de nutrició i el d’alimentació.
b) S’han diferenciat els nutrients necessaris per al manteniment de la salut.
c) S’ha reconegut la importància d’una bona alimentació i de l’exercici físic en la cura del cos humà.
d) S’han relacionat les dietes amb la salut, diferenciant les necessàries per mantenir la salut de les
que poden perjudicar-la.
e) S’ha fet el càlcul sobre balanços calòrics en situacions habituals del seu entorn.
f) S’ha calculat el metabolisme basal i els seus resultats s’han representat en un diagrama per establir
comparacions i conclusions.
g) S’han elaborat menús per a situacions concretes, investigant a la xarxa les propietats dels aliments.
9.- Resol situacions quotidianes, utilitzant expressions algebraiques senzilles iaplicant els mètodes de resolució més adequats.
Criteris d’avaluació:
a) S’han concretat propietats o relacions de situacions senzilles mitjançant expressions algebraiques.
b) S’han simplificat expressions algebraiques senzilles utilitzant mètodes de desenvolupament i
factorització.
c) S’ha aconseguit resoldre problemes de la vida quotidiana en què sigui necessari el plantejament i
la resolució d’equacions de primer grau.
d) S’han resolt problemes senzills utilitzant els mètodes gràfics i les TIC.
6- ORIENTACIONS PEDAGÒGIQUESLa metodologia ocupa un paper important en el procés d’e/a i molt més amb el grup d’alumnes que
componen aquesta formació professional bàsica. Per tant, aquesta serà general i interdisciplinar entre
tots els mòduls que la formen.
Ens basarem en els principis constructivistes, sempre partirem dels coneixements previs dels
alumnes, pel que serà necessari fer una avaluació inicial( oral/escrita) al començament de cada unitat
didàctica.
Els continguts i la pròpia metodologia han d’estar al servei de les condicions generals de l’alumnat i de
les seves expectatives.
La metodologia serà activa, implicarem l’alumnat en el seu aprenentatge fent-los de guia per tal que
aprenguin a aprendre, sempre tenint en compte les individualitats, fomentant activitats de reforç o
d’ampliació segons les necessitats de cada un dels alumnes.
Hem d’aconseguir que els aprenentatges siguin sempre significatius. Cada un dels continguts han
d’estar connectats amb els seus interessos i amb l’opció de formació professional bàsica que hagin
escollit.
Els continguts seran abordats des d’una pràctica totalment participativa per part dels alumnes, ja sigui
fent-los entrar en debats o cercant informació en el món que els envolta, o en els mitjans de
comunicació, Internet, biblioteca…
Gràcies a la dotació de l’aula en recursos TIC ( pissarra digital) aquests recursos seran utilitzats
diàriament en els diferents mòduls.
MÒDUL DE COMUNICACIÓ I SOCIETAT I
Aquest mòdul contribueix a assolir les competències per a l’aprenentatge permanent i conté la
formació perquè les alumnes i els alumnes siguin capaços de reconèixer les característiques bàsiques
dels fenòmens relacionats amb l’activitat humana i millorar les seves habilitats comunicatives.
L’estratègia d’aprenentatge per a l’ensenyament d’aquest mòdul, que integra coneixements bàsics
relatius a ciències socials, llengua castellana i literatura, llengua catalana i literatura i llengua anglesa,
està enfocada a l’ús d’eines bàsiques de l’anàlisi textual, l’elaboració d’informació estructurada, tant
oral com escrita, la localització espaciotemporal dels fenòmens socials i culturals i el respecte a la
diversitat de creences i a les pautes de relació quotidiana en diferents societats i grups humans, i
involucra els estudiants en tasques significatives que els permetin treballar de manera autònoma i en
equip.
La formació del mòdul es relaciona amb els següents objectius generals del cicle formatiu n), ñ), o),
p), q) i r) i les competències professionals, personals i socials m), n), ñ), o) i p) del títol. A més, es
relaciona amb els objectius s), t), u), v), w), x) i y) i les competències q), r), s), t), u), v) i w) que
s’inclouen en aquest mòdul professional de forma coordinada amb la resta de mòduls professionals.
Les línies d’actuació en el procés d’ensenyament i aprenentatge que permeten assolir els objectius
del mòdul estan orientades cap a:
− La concreció d’un pla personalitzat de formació que tingui com a objectiu aconseguir la integració de
l’alumne en les situacions d’aprenentatge proposades, mitjançant l’aplicació d’estratègies
motivadores.
− La potenciació de l’autonomia en l’execució de les activitats i en la gestió del seu temps
d’aprenentatge en l’àmbit de les competències i els continguts de l’àmbit sociolingüístic.
− La realització de dinàmiques sobre el desenvolupament d’habilitats socials que afavoreixin
l’assentament d’hàbits de disciplina i de treball individual i en equip.
− La utilització d’estratègies, recursos i fonts d’informació al seu abast, fomentant l’ús de les TIC, que
contribueixin a la reflexió sobre la valoració de la informació necessària per construir explicacions
estructurades de la realitat que l’envolta.
− La utilització de mètodes globalitzadors (projectes, centres d’interès, entre d’altres) que permetin la
integració de l’alumnat en les activitats d’aprenentatge, concretada en una metodologia de treball que
els relacioni amb l’actualitat.
− La programació d’activitats que es relacionin, sempre que sigui possible, amb capacitats que es
derivin del perfil professional.
Les línies d’actuació en el procés d’ensenyament i aprenentatge que permeten assolir els objectius
del mòdul en relació amb les ciències socials estan relacionades amb:
− La integració motivadora de sabers que li permetin analitzar i valorar la diversitat de les societats
humanes.
− La utilització de recursos i fonts d’informació al seu abast per organitzar la informació que extregui
i afavorir-ne la integració en el treball educatiu.
− El reconeixement de l’empremta del passat en la vida diària mitjançant l’apreciació de la diversitat
dels grups humans i els seus èxits al llarg del temps.
− La valoració dels problemes del seu entorn a partir de l’anàlisi de la informació disponible, la
formulació d’explicacions justificades i la reflexió sobre la seva actuació davant d’aquestes en
situacions d’aprenentatge pautades.
− La potenciació de les capacitats d’observació i els criteris de gaudi de les expressions artístiques
mitjançant l’anàlisi pautada de produccions artístiques arquetípiques, apreciant-ne els valors estètics
i temàtics.
Les línies d’actuació en el procés d’ensenyament aprenentatge que permeten assolir els objectius del
mòdul en relació amb l’aprenentatge de les llengües estan relacionades amb:
− La utilització de la llengua tant en la interpretació com l’elaboració de missatges orals i escrits
senzills, mitjançant el seu ús en diferents tipus de situacions comunicatives i textuals del seu entorn.
− La utilització d’un vocabulari adequat a les situacions del seu entorn que orienti la concreció dels
continguts, les activitats i els exemples que s’utilitzen en el mòdul.
− La selecció i execució d’estratègies didàctiques que facilitin l’autoaprenentatge i que incorporin l’ús
de la llengua en situacions de comunicació com més reals millor, utilitzant les possibilitats de la
tecnologia de la informació i de la comunicació (correu electrònic, SMS, Internet, xarxes socials, entre
d’altres).
− La utilització de les tècniques de comunicació per potenciar el treball en equip que els permeti
integrar-se en les activitats educatives amb garantia d’èxit.
− L’apreciació de la varietat cultural i de costums presents en el seu entorn, posant-la en relació amb
les necessitats derivades de l’ús de la llengua amb diferents parlants.
− El desenvolupament d’hàbits de lectura que els permetin gaudir de la producció literària mitjançant
l’ús de textos seleccionats segons les seves necessitats i característiques.
TRACTAMENT DE LA LECTURA
La lectura comprensiva serà una pràctica habitual, continua i transversal en l’aprenentatge dels
continguts de totes les àrees. Entenem que la comprensió és una condició per a l’aprenentatge
significatiu , per tant, la
comprensió dels textos és la primera passa per a què els nostres alumnes entenguin, relacionin,
assimilin i recordin els conceptes específics de cada àrea i ho sàpiguen interrelacionar.
A l’aula utilitzarem: la lectura prèvia , la lectura lenta i la lectura de síntesi i assimilació personal.
Farem proves de comprensió lectora al llarg del curs hi hauran de llegir un llibre de català i un de
castellà al segon i tercer trimestre.
CIÈNCIES APLICADES I
Aquest mòdul contribueix a assolir les competències per a l’aprenentatge permanent i conté la
formación perquè l’alumne sigui conscient tant de la seva pròpia persona com del mitjà que l’envolta.
Els continguts d’aquest mòdul contribueixen a consolidar i aplicar hàbits saludables en tots els
aspectes de la seva vida quotidiana. Així mateix, utilitzen el llenguatge operacional de les
matemàtiques en la resolució de problemes de diferent índole, aplicats a qualsevol situació, tant en la
seva vida quotidiana com en la seva vida laboral.
L’estratègia d’aprenentatge per a l’ensenyament d’aquest mòdul, que integra ciències com les
matemàtiques, la química, la biologia i la geologia, s’enfoca als conceptes principals i els principis de
les ciències, i involucra els estudiants en la solució de problemes senzills i altres tasques
significatives, per tal que puguin treballar de manera autònoma per construir el seu propi aprenentatge
i culminar amb resultats reals generats per ells mateixos.
La formació del mòdul contribueix a assolir els objectius j), k), l), m) i n) del cicle formatiu i les
competències j), k), l) i m) del títol. A més, es relaciona amb els objectius s), t), u), v), w), x) i y) i les
competències q), r), s), t), u), v) i w) que s’inclouen en aquest mòdul professional de forma coordinada
amb la resta de mòduls professionals.
Les línies d’actuació en el procés d’ensenyament i aprenentatge que permeten assolir les
competències del mòdul tracten sobre:
− La utilització dels nombres i les seves operacions per resoldre problemes.
− El reconeixement de les formes de la matèria.
− El reconeixement i ús de material de laboratori bàsic
− La identificació i localització de les estructures anatòmiques.
− La realització d’exercicis d’expressió oral, aplicant les normes bàsiques d’atenció al públic.
− La importància de l’alimentació per a una vida saludable.
− La resolució de problemes, tant en l’àmbit científic com quotidià.
7. TEMPORALITZACIÓLa seqüenciació i la distribució horària setmanal dels mòduls professionals que integren cada cicle
formatiu de formació professional bàsica és la que es determina en la norma que estableix el
desenvolupament curricular de cadascun dels cicles esmentats.
Els continguts seran repartits equitativament en els tres trimestres.
8.- ACTIVITATS D’ENSENYANÇA-APRENENTATGE
Les activitats d’ensenyança-aprenentage estan destinades a reforçar i millorar els aprenentatges
adquirits en tots els mòduls amb la finalitat d’assolir els objectius utilitzant una metodologia motivadora
i estimulant.
El tipus d’activitats que durem a terme seran:
D’avaluació.- Es realitzaran activitats,una vegada finalitzada la unitat, amb la finalitat de comprovar
el que han aprés i poder reforçar els continguts on presentin una major dificultat. Es realitzaran,
també, aquests tipus d’activitats a final de cada trimestre( sempre que el professor ho consideri
oportú).
De reforç.- Una vegada realitzades les activitats d’avaluació, es reforçaran aquells continguts que
presentin més dificultats.
De formació.- Es faran aquest tipus d’activitats al llarg del curs amb la finalitat de reforçar de manera
pràctica els continguts desenvolupats a cada tema de cada un dels diferents mòduls.
Aquestes activitats es duran a terme tenint en compte el principi d’individualització, per la qual cosa es
valoraran les capacitats de cada alumne/a i es realitzaran activitats de recuperació per aquells
alumnes que no superin les corresponents avaluacions.
Aquestes activitats consistiran , o bé en una prova escrita de recuperació o en l’entrega d’un treball
corresponent al mòdul suspès.
Recuperació de les avaluacions: procés d’avaluació contínua.
Entenem que cada alumne/a ha de recuperar tot allò on no ha arribat als objectius proposats, de
manera que haurà de realitzar o rectificar aquells treballs que no ha fet en el seu moment o que no ha
realitzat de manera satisfactòria, tornar a estudiar els continguts de l’avaluació si es constata que és
allà on radica la seva dificultat. De manera que no pot haver un únic mecanisme de recuperació, ja
que aquest s’ajustarà a la realitat dels alumnes a cada avaluació. Acordarem amb els alumnes el
moment més adequat per a la realització de les proves o treballs necessaris.
Recuperació extraordinària per alumnat absentista o d’incorporació tardana
A dins aquest grup d’alumnes, diferenciarem tres casos distints i tres procediments per recuperar els
continguts treballats:
a) Alumnes amb faltes justificades per malaltia greu que impedeix la seva assistència a classe. Per
aquests alumnes, si no han funcionat altres mecanismes institucionals d’ajuda domiciliària o
hospitalària, s’elaboraran propostes d’activitats que podran fer a ca seva, si les característiques de la
malaltia ho permeten, o després de la seva incorporació al centre.
Així mateix, se’ls hi proposarà proves escrites de recuperació sobre els continguts treballats durant la
seva absència.
b) Alumnes que s’incorporen tard al programa
A aquests alumnes se’ls hi proposaran activitats sobre els continguts treballats abans de la seva
incorporació.
c) Alumnes absentistes que rectifiquen la seva actitud i que han presentat de manera esporàdica o
sistemàtica un gran número de faltes d’assistència no justificades. Se’ls hi propondran activitats i
proves escrites de recuperació sobre els continguts treballats durant la seva absència.
9. AVALUACIÓ I CRITERIS DE QUALIFICACIÓ
Tenint en compte com a referent els diferents objectius establerts a les programacions fetes per
l’equip educatiu de la formació professional bàsica, l’avaluació serà contínua, formativa i integradora.
En consonància en el que hem dit anteriorment, és convenient contemplar tres moments d’avaluació
dels continguts:
a) Avaluació inicial.- Es realitzarà a l’inici del programa per fer un diagnòstic de la situació de partida
dels alumnes i de l’ajustament de la programació segons les seves necessitats.
b) Avaluació formativa.- Es durà a terme durant tot el període de duració del curs.
c) Avaluació final.- Es realitzarà al final del programa i servirà per valorar si els alumnes han
aconseguit els objectius proposats.
Les estratègies i instruments d’avaluació seran diversos en funció de les característiques del grup-
classe i avaluarem el procés seguit per l’alumnat, la pràctica docent, els objectius, continguts i
metodologia del programa, les activitats programades, els aspectes materials i el funcionament en
general del programa.
En relació als procediments d’avaluació i qualificació de l’alumnat tendrem en compte:
- L’observació i anàlisi de tasques:
. Assistència a classe.
. Participació en les activitats de l’aula
. Treball, deures, etc interès, ordre i neteja en el treball diari.
. Quadern de l’alumne/a
- Proves
. Exàmens.- Quan acabi la unitat o tema, es realitzarà una prova escrita o oral dels diferents mòduls.
- Treballs.-
Es faran treballs al llarg del curs que seran d'entrega obligatòria per a l'alumnat.
A les assignatures de llengua catalana i castellana es triaran llibres de lectura i els alumnes hauran de
fer un resum de cada capítol i una exposició oral a classe. La lectura, treball i exposició oral és
obligatòria.
No podran aprovar l'assignatura si no compleixen els requisits mínims.
Per tant, els instruments d’avaluació del desenvolupament dels alumnes seran: l’observació,
seguiment dels treballs a classe, seguiment dels quaderns, preguntes a classe i exercicis, exàmens,
deures fets i entregats el dia acordat i el comportament dins classe.
Els criteris de qualificació als diferents Mòduls seran els següents: els coneixements suposaran un
60% de la qualificació( la nota mínima serà un quatre) els treballs i exposicions un 20%( la nota
mínima serà un quatre) i l'actitud suposarà un 20%( assistència, participació, comportament, material,
deures... La nota mínima serà d'un quatre)
10. ATENCIÓ A LA DIVERSITATLa formació professional bàsica s’organitza d’acord amb el principi d’atenció a la diversitat dels
alumnes i les alumnes i el seu caràcter d’oferta obligatòria. Les mesures d’atenció a la diversitat estan
orientades a respondre a les necessitats educatives concretes dels alumnes i les alumnes i a la
consecució dels resultats d’aprenentatge vinculats a les competències professionals del títol, i respon
al dret a una educación inclusiva que els permeti assolir els objectius esmentats i la titulació
corresponent, segons el que estableix la normativa vigent en matèria de drets de les persones amb
discapacitat i de la seva inclusió social.
Per aquest motiu, a l’hora d’avaluar els/les nostres alumnes, tendrem en compte principalment el
progrés de l’alumnat dia a dia. Partirem d’un currículum obert i flexible. Les adaptacions en els
elements bàsics de l’alumnat suposa modificar els mètodes d’ensenyament, els continguts, etc. que
es consideren adequats per a la majoria de l’alumnat. L’avaluació contínua és l’instrument potenciador
del tractament diversificat.
Aquí és on adquireix major sentit l’avaluació diagnòstica, la qual ens permetrà detectar i conèixer des
del començament el punt de partida en què es troba cada alumne/a i, a partir d’aquí, s’avaluarà la
participació i l’interès i el progrés continu.
MESURES DE REFORÇ I SUPORT
Amb l’objectiu d’establir una programació que s’ajusti a la realitat del nostre alumnat haurem de fer
una valoració de les seves característiques segons els paràmetres següents:
Què valoram: situació econòmica i cultural de la família, rendiment de l’alumne/a en l’etapa anterior,
personalitat, afeccions i interessos...
Com obtendrem la informació: qüestionari previ a l’alumnat, entrevista individual, anàlisi de l’expedient
escolar de Primària i Secundària.
Dins les adaptacions curriculars diferenciarem dos models de resposta en funció de les situacions de
diferent naturalesa que trobarem:
- Adaptacions per a alumnes amb necessitats educatives especials (ANEE). Els casos en què hi hagi
dificultats serioses perquè un/a alumne/a assoleixi els objectius corresponents al seu nivell implicaran
també una consideració especial i hauran de conduir al disseny d’un currículum individual( possibilitat
de fer en dos anys el curs de Formació Professional Bàsica).
Tractament dels Alumnes amb NEE
L’alumnat amb necessitat educatives especials es beneficiarà d’un tractament individualitzat gràcies al
suport que rebrà unes determinades hores per part d’un professor/a especialitzat( logopeda, PT).
- Modificacions en el temps d’assoliment dels objectius: Conscients que aquests alumnes necessiten
més temps per assolir els diferents coneixements, adaptarem la temporalització dels continguts
d’acord amb el seu ritme.
- Adequacions en els criteris d’avaluació en funció de les seves dificultats específiques: adaptació dels
percentatges que atorgam als diferents tipus de continguts (procedimentals, conceptuals i
actitudinals), etc.
- Adaptacions sobre la programació didàctica general. No afecten els aspectes prescriptius del
currículum. Tracten, senzillament, de facilitar el procés educatiu de cada alumne/a considerat
individualment.
Les adaptacions que es preveuen es refereixen als aspectes següents: agrupaments, continguts,
activitats, metodologia, materials utilitzats, procediments i instruments d’avaluació.
ORGANITZACIÓ DELS ESPAIS, RECURSOS HUMANS I MATERIALS
Els alumnes de Formació Professional Bàsica compten amb dos espais ben diferenciats. Tota la part
pràctica es du a terme a les aules específiques ( de cuina i d’ electricitat) i la part dels mòduls
associats als blocs comuns a les seves aules corresponents.
A l’IES Puig de Sa Font hi ha dos perfils de Formació Professional Bàsica.
Els tutors són els encarregats de fer els mòduls professionals específics i la resta de mòduls són
impartits per diferents professors/es.
A la pàgina web del nostre centre està especificat el material que s’empra per treballar el currículum:
-Quadern d’exercicis
- Apunts de la pissarra.
-Fotocòpies facilitades pel mestre.
-Altres llibres de consulta (enciclopèdies, diccionaris, llibres de temàtica concreta,…..)
-Material d’Internet.
- Pissarra digital
ACTIVITATS EXTRAESCOLARSLes activitats extraescolars tenen com objectiu oferir a l’alumnat la possibilitat de mantenir activitats
esportives i culturals que, al mateix temps contribueixen a la consecució dels objectius programats,
afavoreixen l’adquisició d’hàbits positius en relació a l’oci i al temps lliure. Aquestes activitats estan
programades en funció de les característiques de cada grup d’alumnes i, sempre que sigui possible,
amb la
seva participació.
Els objectius que ens proposam són els següents:
1. Cercar alternatives d’oci i temps lliure.
2. Coordinar-se amb les associacions del nostre municipi i participar en les seves
activitats.
3. Responsabilitzar-se en l’organització i realització de les activitats que es
programin.
Per tant, organitzarem activitats culturals, recreatives, esportives... programades amb els alumnes en
funció dels seus interessos. Es potenciarà també la coordinació amb altres projectes d’iniciació
Professional que es duguin a terme a la nostra localitat.
Entre altres, es programen les següents visites:
- Centre d’Informació Juvenil de Son Servera
- Visita a fires i mercats
- Visita a empreses relacionades amb el sector laboral que ens ocupa
- Sortides per conèixer l’entorn local
3. PLA D’ACCIÓ TUTORIAL I PLA D’ORIENTACIÓ ACADÈMICA I PROFESSIONAL
INTRODUCCIÓSi entenem per Acció Tutorial la dimensió personalitzada de l’educació, i que la tutoria i l’orientació
formen part de la funció docent, un pla d’acció tutorial no es pot reduir a un conjunt d’activitats
realitzades a l’hora de la tutoria grupal sota la responsabilitat del tutor/a del grup. Més bé, ha de ser la
línia integradora que aglutini tot el conjunt d’activitats educatives que incideixen damunt un grup
d’alumnes, i damunt cada un d’ells/es individualment considerats, assumides per tot l’equip educatiu
sota la coordinació del tutor/a.
Ara bé, si les finalitats de l'acció tutorial, pel que fa referència al grup i els/les alumnes individualment
considerats/es, s'han de treballar en cadascun dels àmbits implicats en l'acció educativa del centre
(alumnes, pares, professors) i implica tot el col·lectiu docent (no pot continuar essent considerada com
a responsabilitat exclusiva dels tutors i tutores), és necessària d'una banda una estructura
organitzativa que ho permeti i ho faciliti, i de l'altra, una nova professionalització de les persones que
d'una manera més directa l'han d'assumir i coordinar.
Segons les instruccions de la Conselleria d’Educació referides al Pla d’Activitats del D.O., l’orientació
s’entén com un element inherent a la pròpia educació, contribuint a assolir una formació integral. Per
això, l’orientació és competència de tot el professorat, especialment mitjançant l’acció tutorial.
Per tal d'afavorir la tasca tutorial es comptarà amb aquest document on es recullen un conjunt
d’activitats d’acollida, d’adquisició d’hàbits, d’orientació acadèmica i professional, amb un programa
de tutories individualitzades per alumnes concrets, que puguin presentar dificultats al llarg de la seva
escolarització tant a nivell d'aprenentatge, personal, convivència, familiar...
Aquest Pla d'Acció Tutorial es presenta com a un document obert, en el qual es tracen unes línies a
seguir i es proposen una sèrie d'activitats que poden canviar, adaptant-se a les circumstàncies
(diversitat d'alumnat i professorat, situacions socials diferents, problemes dels diferents grups).
OBJECTIUS GENERALS DEL PAT:El DO té encomanada la tasca de planificar, col·laborar i donar suport a la funció tutorial, participant
en les accions que es organitzin a l’institut per atendre la diversitat de l’alumnat, diversitat de
capacitats, motivacions, interessos i diferències d’origen sociocultural.
Aquesta tasca, global i molt complexa, ha de tenir com a objectius generals:
El seguiment i suport al procés d’aprenentatge dels alumnes.
Facilitar la presa de decisions acadèmics-professionals.
El desenvolupament integral i positiu dels alumnes com a persones que formen part d’un
entorn social més ample.
Com a objectius més específics es tendra present:
1. Promoure la integració de l’alumnat en el seu grup classe i aconseguir implicar-los en la participació
de les diferents activitats del centre.
2. Orientar a l’alumnat en els aspectes personals i professionals.
3. Que el professorat conegui les aptituds i interessos de l’alumnat del seu grup.
4. Coordinar la comunicació entre tutors, famílies i entre aquests/es i la resta del professorat del grup.
5. Fomentar les relacions interpersonals entre els diferents membres de la comunitat escolar.
6. Aconseguir que l’alumne conegui el funcionament del centre i dels seus mecanismes de
participació.
7. Informar a l’alumnat dels acords presos en les sessions d’avaluació i comentar-los de manera
personal el seu rendiment.
8. Programar les activitats que s’han de desenvolupar en les sessions de tutoria setmanals amb el
grup classe.
Per tal d’assolir els objectius, l’acció tutorial anirà dirigida als següents àmbits:
− Activitats dirigides als tutors/es i professorat en general.
− Activitats dirigides al grup d’alumnes.
− Activitats dirigides a les famílies.
Per al correcte funcionament de la tutoria serà fonamental una estreta coordinació entre prefectura
d’estudis, orientador/a i tutors/es.
Per tal de fer possible aquesta coordinació l’equip directiu estableix un sessió setmanal de reunió
entre cap d’estudis, orientador/a i tutors del mateix nivell a fi de poder tractar i treballar els objectius i
continguts de les sessions de tutoria, revisar les activitats que es duen a terme, atendre demandes del
professorat...
CONTINGUTS DEL PAT• Continguts funcionals i organitzatius.En aquest apartat s’inclouen les intervencions que s’han de dur a terme amb l’alumnat per a que el
grup disposi d’una correcta organització dins el centre:
Acollida i presentació per part del tutor el primer dia de classe.
Prendre consciència dels drets, deure i normes de comportament exigides.
Preparar i organitzar l’elecció del delegat/da i subdelegat/da.
Recollida prèvia d’informació sobre les circumstàncies individuals de cada alumnat.
Preparar la valoració de l’alumnat sobre l’avaluació i transmetre les opinions generals de l’equip de
professors sobre el grup.
Acceptar, si és el cas, les justificacions aportades per la família en els casos d’absència de l’alumnat.
• Continguts informatius.En aquest apartat s’inclouen les intervencions que fan referència a la informació que l’alumnat ha de
tenir en compte per prendre decisions personals o per opcions futures:
○ Informació acadèmica: Conèixer les oportunitats acadèmiques i professionals del sistema educatiu i la
seva relació amb el mercat laboral.
○ Informació professional. Conèixer la informació relacionada amb el món laboral futur, el mercat de
treball, l’ensenyament no reglat, els tallers ocupacionals, etc.
○ Informació medio-ambiental o ecològica. Oferir informació sobre l’entorn i el medi en el que viu
l’alumnat i les propostes per a millorar-lo.
• Continguts formatius o orientadors.
En aquest apartat s’inclouen les intervencions que desenvolupen valors, actituds, hàbits personals,
estils de vida, etc. El PAT ha de tenir en compte i afavorir activitats que puguin contribuir a que
l’alumne/a:
○ Adquireixi un major coneixement de si mateix i un bon autoconcepte personal, escolar i social.
○ Pugui trobar una resposta clara a les inquietuds i problemes propis de l’adolescència.
○ Adquireixi una educació preventiva davant els riscos amb els que es poden trobar els joves (drogues,
alcoholisme, delinqüència, SIDA, hàbits alimentaris, assajament escolar) i tot allò que faci relació amb
una correcta educació per a la salut i la prevenció.
Tots aquests continguts es concretaran en la programació d’activitats de tutoria on quedarà reflectida
la planificació trimestral d’aquestes activitats que els tutors/es duran a terme a la seva hora de tutoria
amb el grup corresponent.
Dins aquesta programació d’activitats de tutoria n’hi haurà de dos tipus:
-Aquelles que es consideren bàsiques i que, obligatòriament, tots els grups hauran de
tractar.
-Aquelles de caràcter opcional i que estaran a disposició dels tutors/es per si consideren
necessari el seu desenvolupament dins la sessió tutorial.
El Pla d’Acció tutorials se vertebra en torn a quatre grans blocs:
ENSENYAR A CONVIURE.
- Afavorir la integració de l’alumne en el grup i en el centre, fomentant actituds participatives.
- Respectar les normes de convivència, companys, professors,...
- Fomentar la cooperació, solidaritat, el treball en grup respectant les regles.
- Establir relacions fluides entre els pares i el centre, la qual cosa influirà positivament en el rendiment
de l’alumnat.
ENSENYAR A SER PERSONA.
- Educar a l’alumne en la convivència democràtica i participativa.
- Afavorir el desenvolupament moral i l’adquisició de valors.
- Desenvolupar en l’alumne un judici crític i raonat.
- Ensenyar a l’alumne a acceptar la seva pròpia identitat i afavorir la seva autoestima.
- Tolerar, respectar i valorar les diferències individuals.
- Desterrar actitud d’intolerància.
- Desenvolupar actituds positives i de responsabilitat moral.
ENSENYAR A PENSAR.
Adquirir estratègies per afavorir el procés d’ensenyament-aprenentatge.
Ensenyar a organitzar el temps d’estudi.
Manejar tècniques d’estudi que li permetin millorar el seu rendiment acadèmic.
Autoavaluació (per poder conèixer les seves pròpies errades i aprendre d’elles).
Desenvolupar un judici crític i raonat sobre el seu treball.
ENSENYAR A DECIDIR.
Informar sobre les diferents opcions a triar en cada nivell educatiu.
Ajudar a l’alumne a la presa de decisions que desenvolupin la seva responsabilitat i coneixement.
Afavorir el coneixement de les seves aptituds i qualitats personals, interessos i expectatives.
Informar i orientar a l’alumne sobre els possibles itineraris acadèmics i professionals per facilitar la
inserció en el món laboral.
Aquests blocs s’adaptaran a les característiques de cada nivell educatiu.
LÍNIES GENERALS DEL PAT
L’acció tutorial serà motiu preferent d’atenció per part del centre, i a la vegada, el departament
d’orientació serà punt de suport, consulta i orientació continua i mantinguda dels tutors.
1.- El PAT és el marc en que s’especifiquen els criteris i procediments per a l’organització i
funcionament de les tutories. Inclourà, dins de la seva actuació, a tots els alumnes del centre, i serà
portat a terme pels professors tutors en col·laboració amb la resta del professorat.
2.- Els tutors de cada nivell disposaran d’una hora de reunió conjunta setmanal. a excepció del primer
cicle d’ESO (1r, 2n i 3r). Aquesta serà dirigida per la Prefectura d’Estudis, que podrà delegar la
coordinació de la tasca als Caps d’Estudis adjunts. També col·laboraran el departament d’Orientació
(orientador) i el coordinador de cicle.
3.- Inclou mesures que permetin una comunicació fluïda amb les famílies, tant per a intercanviar
informació sobre els processos d’aprenentatge com per orientar-les i promoure la col·laboració dels
pares amb la tasca educativa del professorat. S’optimitzaran les vies existents per contactar amb les
famílies, facilitant el contacte directe entre professors d’àrees i pares.
4.- Haurà d’assegurar la coherència educativa en el desenvolupament de les programacions dels
diferents professors de l’equip educatiu, determinant procediments de coordinació que permetin
l’adopció d’acords sobre l’avaluació de l’alumnat del grup i sobre les mesures preses per millorar la
marxa del mateix.
5.- Cada tutor/a, seguint les línies generals marcades pel PAT, podrà programar altres activitats més
acords amb el seu grup, encara que, abans de dur-les a terme haurà d’informar a Prefectura d’Estudis
i Departament d’Orientació.
6.- El pla preveu tant les activitats que hauran de realitzar-se en l’hora setmanal de tutoria, com
d’atenció individual als alumnes que ho precisin o les relacionades amb els departaments del centre.
Aquestes, al ser múltiples, es contemplen de forma generalitzada, pel que no es detallen al pla.
7.- La coordinació del pla global d’acció tutorial està a càrrec de la Prefectura d’Estudis, que compta
amb la col·laboració del DO.
8.- El DO col·laborarà en el desenvolupament del pla assessorant als tutors/es en les seves funcions,
facilitant-los els recursos necessaris i/o actuant directament en els casos que els tutors ( o altres
circumstàncies ) ho sol·licitin.
Ens plantejarem els següents objectius en els diferents grups d’intervenció:
A) Alumnat1.- Afavorir la integració i participació en la vida de l’ IES, tant en les activitats de caràcter lúdic com
les relacionades amb el funcionament i l’organització interna (Junta de delegats, Consell Escolar,.. ).
2.- Realitzar un seguiment personalitzat dels processos d’aprenentatge, mitjançant l’equip educatiu ,
persones tutores, DO...
3.- Prevenir situacions de risc o possible aparició de problemes d’aprenentatge . En cas de que ja
siguin detectats, oferir el suport necessari.
4.- Facilitar la presa de decisions respecte a l’itinerari acadèmic-professional, contribuint així a la
superació d’hàbits socials discriminatoris per raons de sexe, religió, cultura, ... que poguessin
condicionar l’accés als diferents estudis.
5.- Informar als alumnes d’ ESO sobre l’ opcionalitat educativa amb la que hauran de comptar al
finalitzar l’escolaritat obligatòria, per mig del Consell Orientador. També s’informarà a l’alumnat de
Batxillerat, FPB, Mòduls Voluntàris i Cicles Formatius sobre les diferents opcions educatives i
formatives de les que disposaran a la finalització dels seus estudis.
6.- Desenvolupar estratègies personals que afavoreixin el creixement positiu de l’alumne en el marc
escolar i social més ample.
B) Famílies7.- Afavorir la col·laboració, comunicació i participació de les famílies en la vida del centre ( Consell
Escolar, AMPA,... ).
8.- Oferir informació sobre els processos d’avaluació dels seus fills/es, intercanviant tot tipus de
informació rellevant per millorar els processos d’aprenentatge.
9.- Orientar a les famílies i promoure la seva cooperació acadèmica-professional, eliminant
discriminacions per raons de sexe,... ajudant a la presa de decisions.
10.- Aconseguir un seguiment estret, participació i implicació en aquells casos amb un major risc
d’abandonament escolar i/o de conductes disruptives a l’aula o al centre.
C) Professorat11.- Informar sobre les característiques de l’alumnat i coordinar les accions educatives de l’equip
educatiu, adoptant acords sobre l’avaluació del grup, per donar una resposta coordinada davant les
necessitats educatives de l’alumnat.
12.- Afavorir un ambient positiu entre el professorat i l’alumnat.
13.- Aconseguir la implicació de tot el professorat en la resolució de les situacions de conflicte que es
presenten en la vida del centre, proporcionant eines per enfrontar-se a l’ampli repertori conductual,
interessos i actituds dels alumnes.
D) Context14.- Mantenir relació amb els centres d’estudi-feina , fomentant la col·laboració en la inserció laboral
dels alumnes que s’incorporin al treball.
15.- Mantenir relacions amb altres institucions de l’entorn.
16.- Aconseguir noves vies de col·laboració amb altres institucions externes.
RECURSOS ORGANITZATIUS I PERSONALS PER AL DESENVOLUPAMENT DEL PAT
HORES DE DEDICACIÓ DELS TUTORS/RES DINS DE L’HORARI
-Tutoria lectiva: una hora a la setmana. A excepció de primer cicle (1r, 2n i 3r d’ ESO) que són
dues hores.
-Tutoria amb famílies: una hora setmanal d’atenció a les famílies.
-Treball tutorial: una hora al treball tutorial per a l’organització de les activitats per dur a terme
l’acció tutorial. I una hora setmanal per al reunió de tutors del mateix nivell.
REUNIÓ SETMANAL DE TUTORS/ES DEL MATEIX NIVELLEs fa un seguiment grupal i individual de l’alumnat (absentisme, disciplina, suports, ACI, derivació
al DOE...), planificació i revisió d’activitats de grup...
ATENCIÓ PSICOPEDAGOGICAEl centre compta amb dues orientadores que col·laboren en l’acció tutorial dels diferents cicles i/o
etapes educatives, participant en les reunions de tutors i atenent les demandes que per via dels tutors
en deriven per donar la millor resposta educativa i l’orientació escolar pertinent als alumnes que ho
necessitin en col·laboració amb l’equip de suport del centre (mestres de suport, AL i professorat de
compensatòria)
Les demandes d’intervenció es fan a través del Full Demanda, que es complementa amb una petita
entrevista amb l’orientadora. En aquesta entrevista es concreta més el problema o dificultats que han
motivat la demanda i es planifiquen, conjuntament, les primeres actuacions. De qualsevol intervenció
feta per les orientadores es farà un retorn al professorat que ha fet la demanda, assegurant sempre
que la informació arriba al tutor/a (en cas que no hagi partit d’aquest/a la demanda); així mateix es
farà un informe i se n’arxivarà una còpia d’aquest informe al Departament d’Orientació i estarà
disponible a qualsevol consulta per part dels tutors/es, amb el benentès de mantenir la confidencialitat
que algunes dades requereixen. Si s’ha d’actuar amb l’alumne/a es signa una conformitat
d’intervenció per tal de que els pares estiguin assabentat de la tasca orientadora que es durà a terme
respecte a donar una resposta educativa la més adient a l’alumne/a que per part del tutor/a o altra via
s’ha fet la demanda.
INFORMACIÓ DE CURSOS ANTERIORS.
Informes de Primària, informació tutories anteriors i informacions d’anteriors intervencions del DO amb
l’alumnat que ja presentava algun tipus de necessitat específica de suport educatiu ( NESE).
FAMÍLIESEl DO col·laborarà en aquelles entrevistes que puguin resultar més complexes o delicades, o en
aquelles en què el professorat de suport o orientadores intervinguin directament amb l’alumne/a.
COORDINACIÓ DE TUTORIES AL 1R I 2N CICLE DE L’ESOEls/les coordinador/res del primer i segon cicle de l’ESO tenen una disponibilitat de tres hores
setmanals per dur a terme aquesta tasca. Col·laboren en el desenvolupament de la tasca tutorial. Les
funcions que duen a terme són:
TUTORIES INDIVIDUALITZADES
El tutor/a individualitzat és el professor o professora que comparteix la tutoria amb el tutor/a del grup i
s’ocupa de que determinats alumnes se sentin vinculats el centre en moments de la seva
escolarització en les que s’enfronten a certes dificultats.
Ha de ser un referent per l’alumne, la persona en la que l’estudiant ha de trobar ajuda davant les
dificultats amb les que es troba respecte al rendiment acadèmic, convivència amb els companys/es,
conflictes a casa...
OBJECTIU:
Fer el seguiment personalitzat de certs alumnes que tenen problemes de rendiment acadèmic o de
convivència, donant així suport al tutor/a del grup.
FUNCIONS PRINCIPALS:
Amb l’alumne:
-Explicació d’hàbits de treball i d’estudi (Supervisar l'horari setmanal de l'alumne/a, ajudar-li a
planificar què i com ha d'estudiar, revisar la seva agenda, ajudar-li a fer i seguir un horari
individualitzat d’estudi, arribant a acords respecte a l’estudi i/o comportament...).
-Reunir-se, les vegades necessàries setmanalment, amb l'alumne depenent de la disponibilitat
horària i no coincidint sempre amb la mateixa hora de la matèria que cursa en el moment de
coordinació.
-Seguiment de les faltes d'assistència: Quantes, a què són degudes.
-Seguiment de les incidències i amonestacions.
-Mantenir un contacte amb la família, intentant que s'impliquen en el seguiment del seu fill, que
supervisen l'assistència a classe, l'estudi diari i el seu temps lliure.
-Premiar a l'alumne si aconsegueix els objectius proposats en el pla de treball.
-Cercar llocs diferents per crear ambients més formals o menys formals per poder establir el
contacte amb l'alumne, crear un clima de confiança,.... per parlar de les motivacions, interessos
de l'alumne, així com també parlar dels estudis, del comportament, dels deures,...
Amb les famílies:
-Mantenir una reunió abans d’iniciar la tutoria personalitzada, per donar el seu consentiment i
prestar col·laboració al centre.
-Tenir contactes amb la família per informar dels resultats de l’alumne, si pot ser setmanalment
,per saber del seguiment a l'institut i el seguiment i les pautes establertes a classe i casa.
Amb el tutor del grup:
-Mantenir informat al tutor del grup de les actuacions realitzades mitjançant reunions de
coordinació.
-Consensuar amb el tutor les accions que es faran per a la coordinació entre aquest, l'alumne i el
tutor individual tot marcat en el pla de feina i establir les pautes a seguir en el mateix pla de treball
consensuat.
Amb l'Equip Educatiu:
-Coordinar-se amb el professorat de les àrees que cursa l'alumne per conèixer l'evolució de l'alumne a
dins l'aula, la feina què fa, saber el comportament que té, l'actitud que presenta cap a cada àrees
segons el professor que té,.....
COM:
-Recavant el màxim d’informació de l’alumne, del tutor, de les notes d’avaluació, de l’expedient
acadèmic...
-Pactar un pla de treball consensuat entre el professor – tutor individual, l'alumne i la família amb el
recolzament del professor tutor del grup signant un contracte i una autorització d'intervenció. Exemple
del pla de treball seria:
- Control del deures i dels exàmens entre d'altres tasques a seguir.
- Control dels materials o revisió d'aquests.
- Establir un horari de feina pels horabaixes.
- Control de l'agenda.
- Control d'assistència,...
-Parlant i escoltant a l’alumne, intentant empatitzar amb ell.
-Dedicant-li un temps setmanal (almenys 1 hora a la setmana procurant que sigui en horari no
perjudicial per a l'alumne).
Arribant a acords (amb l'alumne/a, professors i la família).
-Compartint, en el centre, alguna activitat que li agradi o que vegi que té èxit. Resaltant els seus petits
progressos.
-Les reunions convé fer-les en llocs on pugui haver una certa intimitat , convé que no sigui a la seva
aula.
-S’ha de fer un registre del que es vagi treballant amb l’alumne.
SELECCIÓ DELS TUTORS INDIVIDUALITZATS:L’Equip Directiu selecciona a professors/es sense tutoria de grup que disposi d’hores per realitzar
aquesta funció.
Convé que hi hagi una llista de professorat voluntari, preferentment amb possibilitat de continuïtat en
el centre.
El tutor individual podria ser del mateix Equip Educatiu, o Extern, per evitar el prejudicis sobre
l'alumne establertes segons les informacions sentides en el mateix grup.
El perfil del professor- tutor individual hauria de ser un professor que pugui simpatitzar amb l'alumne
que se li fa el seguiment, tengui eines i recursos per resoldre problemes, conflictes i saber mediar
amb aquest. Al mateix temps hauria de tenir empatia amb aquest alumne i a l' inrevés també.
SELECCIÓ DELS ALUMNES:En les sessions d'Avaluació 0 i Primera Avaluació, i si es cau a la resta d'Avaluacions o al llarg del
curs, es farà una llista d’alumnes proposats per les tutories, després que s’hagin tractar les dificultats
en les reunions de tutors amb el/la cap d’estudis i orientadora.
Una vegada que comenci la tutoria personalitzada, si l’alumne comença a presentar faltes
injustificades o manifesta una actitud negativa cap a l’ajuda prestada, se li podrà donar de baixa
informant al tutor del grup i a la família.
NOMBRE D’ALUMNES TUTORITZATS PER PROFESSORS/ES:El nombre màxim d’alumnes tutoritzats per professor serà de dos.
AVALUACIÓ
El PAT ha de ser avaluat en els següents aspectes:
• funcionament del pla.
• programació de les activitats de tutoria.
• material emprat.
La metodologia d’avaluació serà duta a terme bàsicament pels tutors/es en les sessions amb
l’alumnat a final de curs i consistiran en:
• Aportacions, suggeriments de millora, punts forts de les actuacions realitzades i funcionament durant
la reunió setmanal de tutors/es.
• Aportacions sobre les activitats d’obligat compliment que facin referència a la seva idoneïtat,
adequació, temporalització...
• Aportacions per a la millora dels diferents materials que s’hagin facilitat.
A fi de poder tenir en compte totes aquestes aportacions i introduir-les com a mesures de millora per
al curs següent, serà l’orientador/a l’encarregat/da d’incloure-les en la memòria del DO i tenir-les en
compte de cara a la planificació d’activitats, realització de les actuacions i utilització de materials per al
curs següent.
4. OPTATIVA BATXILLERAT: PSICOLOGIA
1.- INTRODUCCIÓEn el Batxillerat l’interès dels adolescents pel coneixement de sí mateix/a i del context social en el
que es troben immersors fan de la Psicologia una matèria especialment apropiada per a ser introduïda
en aquesta etapa educativa.
En síntesi, la Psicologia del Batxillerat tracta que l’alumnat adquireixi coneixements sobre tres
dimensions:
*Individual: el propi funcionament psicològic.
*Social: les relacions interpersonals i les diferències individuals i culturals.
*Científica: la investigació i l’aplicació en els diferents àmbits de treball.
L’ús de les idees o esquemes previs de l’alumnat sobre les causes i conseqüències de la conducta i el
coneixement de les persones, servirà com a punt de partida en l’ensenyament de l’assignatura i per
facilitar l’autoavaluació de les diferents unitats didàctiques es compararà el coneixement d’abans i
l’actual.
2.- OBJECTIUS GENERALS
El desenvolupament d’aquesta matèria ha de contribuir a que els i les alumnes adquireixin les
següents capacitats:
1. Conèixer els principis bàsics de la psicologia.
2. Descobrir les i reflexionar sobre la incidència que té la psicologia sobre totes les accions humanes.
3. Valorar amb sentit ètic el propi procés de maduració personal, tot relacionant-lo amb els processos
psicològics estudiats i adoptar una actitud de tolerància i flexibilitat cap als diferents processos
personals.
4. Integrar amb coherència i actitud crítica els coneixements que configuren la matèria, per tal
d’adoptar independència de criteri i maduresa personal a l’hora de prendre decisions vitals.
3. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE LA MATÈRIA
La competència en la comprensió científica, reflexiva i crítica del comportament humà implica tenir
mètodes d’anàlisi de la realitat que es puguin aplicar a situacions derivades de l’experiència pròpia i
aliena.
La competència personal, social i cívica engloba la dimensió del creixement personal i la dimensió
social dels comportaments humans, que ajuden a situar-se i interaccionar en una societat complexa.
4. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A LES COMPETÈNCIES GENERALS DEL BATXILLERAT
La matèria de psicologia pot contribuir al desenvolupament de les competències generals del
batxillerat, en la mesura que treballa competències transversals, com la competència comunicativa i
lingüística (obtenció i ús d’informació, organització del coneixement, comunicació d’idees, reflexió
crítica i argumentació de conclusions), la competència digital i tractament de la informació ( recollida
de dades, anàlisis de resultats, recerca d’informació), la competència d’interacció amb el món físic
( relació de continguts d’aprenentatge amb l’experiència humana, establir connexions amb altres
àmbits del saber, implicació en el debat sobre l’acció humana en el món actual) i la competència
d’aprendre a aprendre.
5.- CONTINGUTS I OBJECTIUS ESPECÍFICS
BLOC TEMÀTIC I : INTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIA
1. LA PSICOLOGIA COM A CIÈNCIA
*OBJECTIUS ESPECÍFICS
- Saber definir la Psicologia com una ciència.
- Distingir les diferents branques de la Psicologia, delimitant els seus camps d’estudi, metodologia o
alternatives professionals.
- Conèixer el desenvolupament històric de la Psicologia precientífica
- Distingir les diferències essencials entre les més importants escoles psicològiques del segle XX.
- Valorar i diferenciar els diferents mètodes de treball
*CONTINGUTS
*CONCEPTUALS
- Definició de Psicologia. Objecte d’estudi.
- Distintes branques o especialitzacions de la Psicologia
- Història de la Psicologia precientífica.
- Escoles psicològiques.
- El mètode de la psicologia. El debat sobre el seu caràcter científic
*PROCEDIMENTALS
- Creació d’hàbits que permetin als alumnes ordenar lògicament la informació recollida (mapes
conceptuals, resums, …)
- Domini més precís del vocabulari psicològic, mitjançant de textos senzills o fragments seleccionats.
- Participació activa a classe, comentaris, opinions, recerca d’informació per argumentar les seves
opinions.
- Sistematització dels conceptes generals de la Psicologia.
*ACTITUDINALS
- Valoració de la Psicologia com una ciència que contribueix al coneixement humà.
- Curiositat i interès per les qüestions que aborda la Psicologia.
- Acceptació de que la ciència avança mitjançant la confrontació de postures antagòniques.ç
- Tolerància i respecte davant les opinions contràries, de manera que siguin capaços d’establir un
diàleg amb els altres i aconseguir punts de vista coincidents.
BLOC TEMÀTIC II : L’ÉSSER HUMÀ COM A PRODUCTE DE L’EVOLUCIÓ
2. EVOLUCIÓ BIOLÒGICA I CULTURAL DE L’ÈSSER HUMÀ
*OBJECTIUS ESPECÍFICS
- Comprendre les idees principals de la Tª de l’evolució.
- Reconèixer les distintes aportacions que s’han introduït a la Tª de Darwin.
- Dominar la terminologia conceptual dels discursos evolucionistes.
- Conèixer la filogènia de l’ésser humà.
- Reconèixer la igualtat essencial entre homes i dones i entre les distintes races del gènere humà.
*CONTINGUTS
*CONCEPTUALS
- L’evolució dels organismes
- Fonaments de l’evolució: Teories de l’evolució.
- Els processos de l’hominització.
*PROCEDIMENTALS
- Ús de la terminologia evolutiva.
- Elaboració de resums, esquemes, …
- Lectura de textos científics per la creació d’hàbits intel·lectuals.
- Observació del medi que ens envolta pel descobriment en la conducta humana de la influència de
les lleis evolutives.
*ACTITUDINALS
- Interès pel coneixement científic.
- Consciència de la complexitat de la naturalesa humana i de la existència d’unes lleis evolutives que
expliquen el desenvolupament dels organismes.
- Valoració positiva de les diferències ètniques, racials i culturals que caracteritzen a les societats.
3. BASES FISIOLÒGIQUES DE LA CONDUCTA HUMANA*OBJECTIUS ESPECÍFICS
- Distingir les estructures fonamentals del sistema nerviós i la seva relació amb les pautes de
conducta dels organismes.
- Saber situar topogràficament en el sistema nerviós les distintes funcions psíquiques de
l’ésser humà.
- Dominar el vocabulari bàsic psicofisiològic.
*CONTINGUTS
*CONCEPTUALS
- Genètica i conducta.
- El sistema nerviós: organització i estructura.
- Les neurones.
- Tècniques per l’estudi del cervell.
- El cervell de l’home i el cervell de la dona.
*PROCEDIMENTALS
- Ampliació de les nocions generals sobre el cervell.
- Organització interdisciplinària dels continguts conceptuals.
- Lectura i comentari de textos, comprensió lèxica, terminologia psicofisiològica, etc.
- Utilització del mitjans audiovisuals com a eines útils per l’aprofundiment dels continguts.
*ACTITUDINALS
- Interès per els problemes psicofisiològics, per a poder reflexionar sobre certes peculiaritats
psíquiques que caracteritzen el pensament del adolescent.
- Curiositat per conèixer les diferències i similituds fisiològiques entre homes i dones.
BLOC TEMÀTIC III : ELS PROCESSOS COGNITIUS
4. SENSACIÓ, PERCEPCIÓ I ATENCIÓ*OBJECTIUS ESPECÍFICS
- Reconèixer el cervell humà com a centre processador de la informació.
- Diferenciar entre estímuls i sensacions.
- Conèixer els mecanismes que actuen en la percepció.
- Comprendre la influència que la cultura, la societat i les motivacions exerceixen en la
percepció.
- Entendre la importància de l’atenció en el procés selectiu.
- Descobrir la importància dels tests com un instrument de mesura i diagnòstic en l’estudi
sobre la percepció i la memòria.
- Conèixer què és i com actua la memòria, així com la seva importància en els estudis
psicològics.
- Saber aplicar el que s’ha estudiat a la vida personal, per a la millora de les capacitats
perceptives i memorístiques.
*CONTINGUTS
*CONCEPTUALS
- Estímuls i sensacions
- La percepció: Fases del procés perceptiu i teories de la percepció
- Influències individuals i socials en la percepció.
- Trastorns de la percepció.
- L’atenció.
*PROCEDIMENTALS
- Ampliació de la capacitat crítica i comprensiva.
- Participació activa en debats i discussions ideològiques.
- Utilització de material divers: textos, audiovisuals, …
- Planificació del seu mètode d’estudi, cercant un millor rendiment del treball intel·lectual que
repercuteixi en la millora del seus aprenentatges acadèmics.
*ACTITUDINALS
- Recerca de la relació entre els continguts plantejats i aspectes de la seva pròpia
existència.
- Valoració del coneixement de les principals qüestions de percepció
- Utilització d’hàbits intel·lectuals: anàlisi, reflexió crítica, recerca d’informació, etc.
5. LA MEMÒRIA*OBJECTIUS ESPECÍFICS
- Conèixer què és i com actua la memòria, així com la seva importància en els estudis
psicològics.
- Saber aplicar el que s’ha estudiat a la vida personal, per a la millora de les capacitats
memorístiques.
*CONTINGUTS
*CONCEPTUALS
-Definició de memòria
-Processos bàsics
-Models teòrics de la memòria
*PROCEDIMENTALS
- Ampliació de la capacitat crítica i comprensiva.
- Utilització de material divers: textos, audiovisuals, …
- Planificació del seu mètode d’estudi, cercant un millor rendiment del treball intel·lectual que
repercuteixi en la millora del seus aprenentatges acadèmics.
*ACTITUDINALS
- Recerca de la relació entre els continguts plantejats i aspectes de la seva pròpia
existència.
- Utilització d’hàbits intel·lectuals: anàlisi, reflexió crítica, recerca d’informació, etc.
6. L’APRENENTATGE*OBJECTIUS ESPECÍFICS
- Saber què és i en què consisteix l’aprenentatge i explicar els principals processos implicats
en el mateix.
- Conèixer les teories psicològiques sobre els mecanismes de l’aprenentatge, sobre tot a nivell
conductual i cognitiu.
- Aprendre qualque fonament sobre les normes i característiques de les investigacions
psicològiques, sabent discriminar entre elles segons el procediment científic emprat.
- Conèixer les influències dels agents de socialització en l’aprenentatge.
- Valorar el propi procés d’aprenentatge, reflexionant en la tasca pedagògica de les diferents
institucions ( escola, família, …)
*CONTINGUTS
*CONCEPTUALS
- Què vol dir aprendre?
- L’aprenentatge per condicionament
- L’aprenentatge per observació
- L’aprenentatge cognitiu
- Estrtègies d’aprenentatge
*PROCEDIMENTALS
- Ampliació dels coneixements teòrics en l’estudi de l’aprenentatge.
- Reconeixement del lèxic i conceptes fonamentals dels teòrics de l’aprenentatge.
- Reconstrucció teòrica de qualque experiment conductista.
- Observació sobre els procediments essencials de la ciència.
*ACTITUDINALS
- Acceptació de la importància que l’aprenentatge té en la vida de les persones.
- Constància en la tendència socialitzadora, fent la valoració de la necessitat de col·laboració
humana per a la resolució de problemes individuals i socials.
- Tolerància i respecte envers a altres cultures valorant les seves peculiaritats fruits dels seus
aprenentatges en relació al medi on es desenvolupen.
7. LA INTEL·LIGÈNCIA HUMANA.*OBJECTIUS ESPECÍFICS
- Conèixer el debat històric sobre el concepte de la intel·ligència.
- Comprendre la terminologia en la que s’expressa la psicologia de la intel·ligència.
- Intervenir en el debat sobre la preponderància dels factors genètics o ambientals en la
intel·ligència humana.
- Definir conceptes específics com factor general, quocient d’intel·ligència, aptitud, etc.
- Adquirir habilitats que contribueixin a la millora de la capacitat de raonament.
- Aconseguir mitjançant els continguts conceptuals una major motivació per a aprendre de
manera continuada i autònoma.
- Aprendre que la intel·ligència no és un factor discriminatori, ja que les variables genètiques i
ambientals incideixen en ella de manera aliena a l’ individu.
*CONTINGUTS
*CONCEPTUALS
- El concepte d’intel·ligència.
- Teories sobre la intel·ligència: clàssiques i actuals
-Avaluació de la intel·ligència
- Desenvolupament cognitiu.
*PROCEDIMENTALS
- Augment de la motivació per a aprendre de forma autònoma.
- Utilització del pensament crític i de la presa de decisions en situacions de la vida quotidiana.
- Maneig de tests d’intel·ligència.
- Potenciació del treball en grup per promoure l’ajuda i suport entre els/les companys/es.
- Autoexperimentació sobre estratègies de pensament i aprenentatge.
*ACTITUDINALS
- Necessitat de marcar-se fites que contribueixin a la millora de la intel·ligència dins el procés
general educatiu.
- Consciència de la importància que tenen els programes i les estratègies d’ensenyar a
pensar.
- Interès per incrementar el seu autoconcepte, tractant de rentabilitzar les seves expectatives
d’eficàcia.
8. LLENGUATGE, PENSAMENT I CREATIVITAT*OBJECTIUS ESPECÍFICS
- Distingir els trets més generals dels diferents tipus de pensament, segons les escoles
psicològiques.
- Delimitar les relacions entre pensament i llenguatge.
- Conèixer les teories psicològiques que estudien aquestes relacions.
- Plantejar l’origen evolutiu del llenguatge.
- Identificar i descriure les etapes de desenvolupament del pensament i del llenguatge en els
infants.
- Adoptar raonaments crítics i creatius en la vida quotidiana per superar pensaments
conformistes
- Reconèixer les relacions del pensament i el llenguatge amb els mecanismes fisiològics del
cervell.
*CONTINGUTS
*CONCEPTUALS
- Definició de llenguatge. Etapes en l’adquisició
-Teories sobre l’adquisició del llenguatge
-Relació entre pensament i llenguatge
-El raonament. Tipus
-Resolució de problemes
-El pensament creatiu
*PROCEDIMENTALS
- Aplicació de les idees sobre el pensament i llenguatge a la presa de decisions personals.
- Ús del pensament creatiu davant els problemes personals i acadèmics.
- Lectura de textos psicològics analitzant la seva estructura i diferenciant les idees importants.
- Maneig de procediments de treball: resum, mapa conceptual, …
*ACTITUDINALS
- Interès pel coneixement científic.
- Preocupació per l’ús correcte del llenguatge.
- Tolerància cap el pensament de l’altre, respectant els individus encara que discrepin
en els seus arguments.
9. ELS ESTATS DE CONCIÈNCIA*OBJECTIUS ESPECÍFICS
-Diferenciar els distints estats de consciència
-Saber valorar la seva possibilitat d’alteració i les conseqüències que se’n deriven
*CONTINGUTS
*CONCEPTUALS
- La consciència
-Els somnis
-La hipnosi
-Les drogues que alteren la consciència
*PROCEDIMENTALS
-Lectures seleccionades
*ACTITUDINALS
-Apreciació de la rellevància de la consciència en la nostra vida
-Valoració crítica davant el consum de drogues
BLOC TEMÀTIC IV : PERSONALITAT I VIDA AFECTIVA
10. LA PERSONALITAT11. MOTIVACIÓ, EMOCIÓ I AFECTIVITAT12. TRASTORNS EMOCIONALS I DE CONDUCTA
*OBJECTIUS ESPECÍFICS
- Adquirir el concepte de personalitat.
- Conèixer mètodes de diagnòstic de la personalitat, derivats de la pràctica clínica i de
l’observació comparada.
- Distingir les diferents teories que tracten d’explicar el desenvolupament de la personalitat
humana.
- Dominar el lèxic i la conceptualització bàsica de les diferents escoles psicològiques.
- Reconèixer els símptomes, característiques i causes dels principals trastorns de la
personalitat.
- Utilitzar els coneixements adquirits per a reflexionar sobre la seva pròpia personalitat.
- Adquirir consciència sobre els efectes dels trastorns mentals, evitant la discriminació cap als
que els pateixen.
- Reconèixer les característiques psicològiques que defineixen la vida afectiva.
- Diferenciar entre emocions, sentiments i passions.
- Conèixer els fonaments de la intel·ligència emocional.
- Comprendre les teories que defineixen i expliquen els fenòmens de la motivació.
- Entendre de manera objectiva el paper de la sexualitat en la conducta humana.
*CONTINGUTS
*CONCEPTUALS
- Definició de la personalitat.
- Teories sobre la personalitat: psicoanàlisi, trets i tipus, humanista, aprenentatge
social.
-Motivació: característiques i tipus
-L’afectivitat i l’emoció
- Alguns trastorns emocionals i de conducta
*PROCEDIMENTALS
- Participació en el procés formatiu dels/les alumnes mitjançant debats, acords comuns, treball
de grup.
- Descobriment de trets de la pròpia personalitat poc coneguts, intentant fer-los conscients de
les seves potencialitats no desenvolupades.
- Utilització de tests i qüestionaris per a que ells/es mateixos/es vagin descobrint trets de la
seva personalitat.
- Descobriment de diferents tècniques per a augmentar la confiança en ells/es mateixos/es i el
reforçament de l’autoestima..
*ACTITUDINALS
- Comprensió dels actes de les altres persones i de les seves peculiaritats.
- Major tolerància social i individual com forma de respecte cap a personalitats
alienes.
- Interès per aconseguir un millor autoconeixement.
- Interès personal pels mecanismes que regulen les emocions.
- Preocupació per l’ús correcte del llenguatge.
BLOC TEMÀTIC V : EL COMPORTAMENT SOCIAL
13. PROCESSOS DE SOCIALITZACIÓ. RELACIONS SOCIALS I INTERPERSONALS. LA DIVERSITAT*OBJECTIUS ESPECÍFICS
- Conèixer els principis bàsics de la psicologia social.
- Comprendre les relacions entre la conducta individual i l’entorn sociocultural.
- Conèixer els factors que influeixen i modifiquen la conducta en els contextos socials.
- Identificar els nivells de la identitat personal.
- Conèixer els rols o papers que pot representar un subjecte.
- Identificar els missatges de la propaganda i la publicitat com factors de modificació
conductual.
*CONTINGUTS
*CONCEPTUALS
- La socialització.
- Identitat i pertinença.
- Relacions interpersonals
- Les relacions socials: grup, influència social, autoritat, lideratge, rol, estatus.
-Les actituds
-Diversitat social i cultural
*PROCEDIMENTALS
- Maneig de lectures sobre la psicologia social.
- Identificació dels processos implicats en els mecanismes de la socialització.
- Elaboració de mètodes que permetin analitzar els trets que configuren la seva identitat
individual.
- Reconeixement dels factors que desencadenen l’agressivitat humana.
- Potenciació de l’activitat crítica davant els mitjans de comunicació.
*ACTITUDINALS
- Respecte i tolerància a diferents cultures.
- Consciència de la pròpia conducta i de la seva relació amb els factors que la condicionen.
- Acceptació de l’entorn sociocultural, de forma crítica i constructiva, per a contribuir al procés
de millores socials.
6.- METODOLOGIA
La proposta metodològica per a l’assignatura de Psicologia és una metodologia activa i
participativa ( propicia la interacció dels alumnes dins l’aula) i pràctica, amb la que es pretén motivar
a l’alumnat. Es procurarà que l’alumne/a sigui el/la que controli el seu propi procés d’aprenentatge.
Seran els propis alumnes que preparin els temes en base a les indicacions i material aportat
pel professor i per ells/es mateixos.
S'adaptarà el contingut i la temporalització de la programació a la dinàmica que s'estableixi a
l'aula i als interessos dels propis alumnes, podent substituir, ampliar o reduir alguns dels temes.
No es faran exàmens. Tot es farà exposant.
REQUISITS MÍNIMS PER FER UNA MOLT BONA EXPOSICIÓ A PSICOLOGIA I APROVAR L’ASSIGNATURA. 1.-Seguretat en nosaltres mateixos: mostrarem durant l’exposició que dominam el tema. SEMPRE
ENS PRESENTAREM. NO DIREM PARAULOTES DURANT LES EXPOSICIONS. CADA
PARAULOTA DESCOMPTA 1 PUNT.
2.-Capacitat de resposta: davant les possibles preguntes dels companys/professora i del possibles
imprevistos que poden sortir a l’exposició.
3.-Puntualitat. Arribarem puntuals a les exposicions, tant si és la nostra com si és la d’un company/a.
És una qüestió de respecte cap als companys i cap a nosaltres mateixos. Les impuntutalitats
s’avaluen en negatiu.
4.-Els temes s’estructuraran de la següent manera per aquet ordre: introducció, cos del tema i
conclusió (ordre).
També és important incloure exemples (si són reals i actuals, molt millor), prezi, opinió personal,
vídeo, test, algun joc, saber captar l’atenció dels companys i que ens escoltin durant tota l’exposició.
5-L’assistència a les exposicions és obligatòria tant si som els que exposam com si no ho som. Hem
de tenir en present que els nostres companys s’ han preparat una feina i que els hem d’escoltar . A
tots ens agrada que ens escoltin. Per cada exposició a la que no assisteixin es descontarà 0.25.
L’única cosa que justifica la nostra absència és un justificant mèdic.
DURANT L’EXPOSICIÓ DELS COMPANYS ESTÀ PROHIBIT XERRAR.
6.-L’originalitat i la claredat són valors en alça/puixants en la nostra societat. Els hem de posar en
pràctica també en les nostres exposicions.
7.-Coordinació amb el nostre company d’exposició. Li donarem sempre pas i el tendrem en compte
durant tota l’exposició.
8.-Els alumnes que no assisteixin a les exposicions se’ls descomptarà un punt per exposició. És a dir,
si un dia hi ha dues exposicions, aquell dia que no han assistit tendran dos punts menys.
D’altra banda, a partir de la segona avaluació, els alumnes que arribin després de la professora no
entraran a clase i, com he dit abans, se’ls descomptaran els punts establerts al punt 8.
9.-Durant les exposicions, els alumnes que estiguin escoltant, hauran d’omplir una avaluació anónima
dels seus companys que estan exposant.
7.-TEMPORALITZACIÓ
1er trimestre
1. LA PSICOLOGIA COM A CIÈNCIA
2. EVOLUCIÓ BIOLÒGICA I CULTURAL DE L’ÈSSER HUMÀ
3. BASES FISIOLÒGIQUES DE LA CONDUCTA HUMANA
4. SENSACIÓ, PERCEPCIÓ I ATENCIÓ
2on trimestre:
5. LA MEMÒRIA
6. L’APRENENTATGE
7. LA INTEL·LIGÈNCIA HUMANA.
8. LLENGUATGE, PENSAMENT I CREATIVITAT
9. ELS ESTATS DE CONCIÈNCIA
3er trimestre: .
10 LA PERSONALITAT
11 MOTIVACIÓ, EMOCIÓ I AFECTIVITAT
12. TRASTORNS EMOCIONALS I DE CONDUCTA
13. PROCESSOS DE SOCIALITZACIÓ. RELACIONS SOCIALS I
INTERPERSONALS. LA DIVERSITAT
8.- CRITERIS D’AVALUACIÓ1.- Grau d'adquisició dels conceptes treballats.
2.- Participació de la dinàmica de l'aula.
3.- Treball voluntari aportat a l'assignatura.
4.- Valoració autoavaluativa dels seus companys i companyes.
5.- Autoavaluació de cada alumne/a.
9.- RECURSOS I MATERIAL DIDÀCTIC.Es troben a disposició tots aquells llibres existents a la biblioteca del centre i al departament
d’orientació, per la lliure consulta de qualsevol alumne/a. La professora elabora un dossier amb la
informació teòrica bàsica que els alumnes poden adquirir.
S’utilitzaran els següents materials per fonamentar els distints blocs temàtics:
-Alonso, J.I. i altres (2000): Psicologia. Batxillerat. Madrid: McGraw-Hill
-Aran & Güell (1999): Psicologia.Batxillerat. Barcelona: Teide.
-Caparrós, A. (1980): “Historia de la Psicologia”. Barcelona: Ceac
-Coleman, J. (1985): “Psicologia de la adolescencia”. Madrid: Morata.
-Lindzey & Hall &Thompson (1985): “Psicologia”. Barcelona: Omega
-Papalia &Wendkos Olds (1990):“Psicologia”.Madrid: McGraw-Hill
-Papalia & Wendkos Olds (1995): “Psicologia del desarrollo”. Mèxic: McGraw-Hill
-Vallejo, J. (1985): “Introducción a la psicopatología y la psiquiatría”. Barcelona: Salvat
Material audiovisual possible a utilitzar : “Gorilas en la niebla”, “En busca del fuego”, “El niño
salvaje de Aveiron”, “Los amigos de Peter”, “El príncipe de las mareas”, “La naranja mecánica”, “Los
amantes del círculo polar”, “Secretos y mentiras”, “El crisol”, “Raiman”, “Mi pie izquierdo”, “Mr. Jones”,
“Alguien voló sobre el nido del cuco”, “Forrest Gump”, “Mater Amatísima”
