Embed Size (px)
Citation preview
PLA D’ACTIVITATS DEL DEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ
IES PUIG DE SA FONT
CURS 15-16
ÍNDEX
1.- ANÀLISI DEL CONTEXT DEL DEPARTAMENT DINS DEL CENTRE
1.1. EL DEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ I EL CENTRE
1.2. EL DEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ COMPOSICIÓ I ORGANITZACIÓ
1.3. EL DEPARTAMENT I L’EQUIP DIRECTIU
1.4. EL DEPARTAMENT I LA COMISSIÓ DE COORDINACIÓ PEDAGÒGICA
1.5. EL DEPARTAMENT I ELS EQUIPS DOCENTS
1.6. EL DEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ I LA SEVA RELACIÓ AMB ELS CENTRES I
SERVEIS EDUCATIUS DEL SECTOR ·
2.- MESURES D'ATENCIÓ A LA DIVERSITAT: PLA DE SUPORT AL PROCÉS D’ENSENYANÇA-
APRENENTATGE
2.1.ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITATS EDUCATIVES DE SUPORT
-PLA ANUAL D’ACTUACIÓ DE L’EQUIP DE SUPORT ·
-PLA D’ACTUACIÓ D’AUDICIÓ I LLENGUATGE ·
-TALLER DE COMPENSATÒRIA .
-PROGRAMA INTERVENCIÓ SOCIOEDUCATIVA (PISE/ALTER)
-TALLER DE LLENGUA
2.2. PROGRAMA DE PMAR:
-ÀMBIT CIENTIFIC I MATEMÀTIC
-ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC
-ÀMBIT PRÀCTIC
2.3.PROGRAMA DE DIVERSIFICACIÓ:
-ÀMBIT SOCIOLINGÜÍSTIC.
-ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC .
2.4. PROGRAMA DE FORMACIÓ PROFESSIONAL BÀSICA
-MODULS OBLIGATORIS ESPECÍFICS: INS. ELECT. I TELEC.
-MODULS OBLIGATORIS GENERALS (mòdul de comunicació i societat i mòdul de
ciències aplicades)
3.- PLA D’ACCIÓ TUTORIAL I D’ORIENTACIÓ ACADÈMIC PROFESSIONAL
4.- OPTATIVA DE PSICOLOGIA (BATXILLERAT)
5.- SEGURETAT I HIGIENE DE LA MANIPULACIÓ D'ALIMENTS (CFGM)
6.- PROGRAMACIÓ ANUAL DE LA BIBLIOTECA
1.- ANÀLISI DEL CONTEXT DEL DEPARTAMENT DINS DEL CENTRE
1.1. EL DEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ I EL CENTRE
* Nom oficial del centre: IES PUIG DE SA FONT.
Direcció: Ctra. Son Servera -Cala Millor, s/n 07550 Son Servera
Telf.- 971-817396
* Nivells educatius:
1er d’ESO ........................... 7 grups
2n d’ESO ............................ 7 grups + 1 d'escolarització compartida
3er d’ESO ........................... 5 grups + 1de PMAR
4t d’ESO ............................. 4 grups + 1 de diversificació
1er de Batxiller ................... 2 grups
2n de Batxiller .................... 2 grups
FPB 1r nivell (Cuina) .................. ... 1 grup
FPB 1r nivell (Electricitat i electrònica) .................. ... 1 grup
FPB 2n nivell (Cuina) ..................... 1 grup
FPB 2n nivell (Electricitat i electrònica) .................. ... 1 grup
1r CFGM de Tècnic en cuina ....... 1 grup
2n CFGM de Tècnic en cuina........ 1 grup
*Nº professorat: 82'5
*Nº alumnes: aprox. 781 alumnes
Aquest any funcionarà el Pla de suport d'atenció alumnat NESE (per alumnat amb NEE i DEA), el
programa de PMAR (un grup a a 3r) i el programa de Diversificació Curricular (un grup de 4t), la
Formació Professional Bàsica (un grup d'Electricitat i electrònica i un de Cuina de primer nivell i un
grup de segon nivell), el programa d'atenció per a l'alumnat NESE per HE / CP (aula taller de
compensatòria a 1r, 2n i 3r d’ESO) i el programa d’Acollida Lingüística per alumnat NESE per IT
(Taller de llengua, aula d’acollida i suport lingüístic a 1r, 2n, 3r i 4t d’ESO). A més, segueix en
funcionament el programa d’intervenció socioeducativa d'escolarització compartida (PISE amb
l’Ajuntament de Son Servera i ALTER amb l'Ajuntament de Sant Llorenç).
1.2. EL DEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ COMPOSICIÓ I ORGANITZACIÓ
El departament d'orientació està compost per :
Tres orientadors educatius: Maria Rosa Reynés a temps complet i Margarita Cabrer Servera i
Mica Garau amb mitja jornada cadascuna
Dos mestres de Pedagogia Terapèutica: M Dolores Botella Barranca (cap de departament)
i Monserrat Bonet Nadal
Una mestra d’Audició i Llenguatge: M.Teresa Maria Fuster
Professora ACT ( diversificació): Joana Maria Barceló Pascual
Professora ASL (diversificació): Julen Adrián Gorostiza
Professor d’àmbit pràctic: Pep Cladera Massanet
Professora AD : Antònia Ferrer Tur
Professora ASL (FPB) i palic: Eva Tomàs Sanchis
Dos professor de Mòduls obligatoris específics (Formació Professional Bàsica d'Electricitat i
Electrònica): Jaume Calvó Velasco i Miquel Riutort Riutort
Professora Mòduls obligatoris generals (Formació Professional Bàsica): Maria Arenas Zarco
Les hores de reunió dels membres del departament són els dijous a quarta hora (dues orientadores,
professorat ACT i ASL ,professora ASL(FPB) i palic, professora Mòduls obligatoris generals de la
Formació Professional Bàsica, professorat de PT i AL i la cap de departament i divendres a 3a hora
(orientador,a professorat de Formació Professional Bàsica, professorat AP i AD , cap de departament
i cap d'estudis).
Entre els temes que ens ocuparan part de les reunions de coordinació, podem destacar:
Programació de les activitats del departament
Avaluació i revisió de les activitats programades
Atendre demandes d’orientacions i suports per alumnes concrets
Informar d’aspectes tractats a la CCP, a la reunió d’equip directiu i d’altres reunions que siguin
competència del DO
Prendre decisions comunes respecte a termes que afecten a tot el departament
Distribució de tasques burocràtiques
Serà la Cap de Departament l’encarregada d’assegurar el compliment d’aquestes reunions mitjançant
l’establiment d’una ordre del dia i el calendari regular de reunions. Així mateix, es realitzarà l'acta de
cada una de les reunions efectuades .
Els membres del departament que són tutors assisteixen a les diferents reunions de tutors de nivell
del centre.
El professorat de suport assisteixen a les reunions dels diferents departaments relacionats amb la
seva tasca.
1.2.1. Pla de feina del departament
D'acord amb la normativa vigent de les orientacions del Servei d’Innovació Educativa i les Instruccions
específiques per al departament d’Orientació dels centres d’Educació Secundària per al curs present,
el pla d'activitats del departament d'Orientació ha de referir-se en concret a tres àmbits:
- Suport al procés d'ensenyament-aprenentatge.
- Suport al Pla d’orientació acadèmica i professional.
- Suport al Pla d’acció tutorial.
La nostra feina com a departament col·laborador per a millorar el procés d’ensenyament-
aprenentatge, en general, fa que posem en marxa una sèrie de programes complementaris al procés
ordinari d’ensenyament. La programació més detallada de cada un d’ells quedarà recollida en el punt
2: “Suport al procés d’ensenyament-aprenentatge. Mesures d’atenció a la diversitat”.
La feina dels diferents membres del departament queda configurada de la següent manera:
El professorat d’àmbit tindrà al seu càrrec els grups de PMAR (un grup a de 3r) i Diversificació (un
grup de 4t):
1. Professora Àmbit Científic-Tecnològic:
ACT de PMAR de 3r i diversificació de 4t
Tutoria al grup de 4t de Diversificació
Seguretat i higiene de 2n de GFGM
2. Professor Àmbit Sociolingüístic:
àmbit social de PMAR de 3r
ASL de diversificació 4t d'ESO
Tutoria al grup de 3r de PMAR
La Professora Àmbit Sociolingüístic
Modul de comunicació de 2n FPB
Un hora amb l'agrupament específic de PISE/ALTER
Taller de llengua (PALIC)
EA a un grup de quart d’ESO (4tC)
Els professors de Formació Professional Bàsica es distribueixen de la següent manera:
La professora del mòduls obligatoris generals realitza el seu horari en el mòdul de
comunicació (català i castellà) i Societat de 1r de FPB d'Electricitat i electrònica, mòdul de
Ciències aplicades de 1r de FPB d'Electricitat i electrònica, mòdul de comunicació (català i
castellà) i Societat de 1r de FPB de cuina , mòdul de Ciències aplicades de 1r de FPB de
cuina, a més realitza un EA a un grup de quart d’ESO (4tB) i és la coordinadora del gabinet de
premsa
El professorat dels mòduls obligatoris específics de la Formació Professional Bàsica
d’Instal·lacions electrotècniques i telecomunicacions són també tutors, un del grup de 1 r i
l'altre del de 2n, a més un d'ells realitza un EA a un grup de quart d’ESO (4tD)
El professorat de cuina pertany al departament de la família professional CFGM i per tant la
seva programació anirà inclosa en aquest departament.
Les mestres de Pedagogia Terapèutica realitzen activitats educatives de suport als alumnes
amb NEE, vinculades a discapacitats, problemes greus de conducta, dificultats de comunicació, DEA i
altres que es consideri adient. La seva feina se centrarà en donar suport als alumnes i al professorat
que els atén (coordinacions entre els diferents departaments). Les hores de les mestres de Pedagogia
Terapèutica es repartiran entre diferents suports dins i/o fora de l’aula (segons les característiques del
grup i de l’alumne) i es repartiran per àrees. Es prioritzaran els suports dins l’aula, per fer més
rentables les hores de dedicació a aquells alumnes ja valorats. A més una de les mestres de PT és la
cap de departament.
Els suports realitzats per la mestra d’audició i llenguatge aniran destinats a aquells alumnes
amb NEE associades a discapacitat sensorial auditiva, alumnes amb trastorns de la comunicació i
amb dificultats de lectura i escriptura i altres alumnes que es consideri adient.
El Programa de Compensatòria es torna a organitzar seguint les pautes i propostes del curs
passat. Els alumnes NESE per CP/HE estan dispersos per tots els grups de 1r, 2n i de 3r d’ESO.
Enguany continuarem incloent als alumnes repetidors de 1r d’ESO què, degut a les seves
característiques curriculars, comportamentals i socials, s’ha decidit incloure en el programa com una
mesura complementària més. De moment, i degut a la manca de professorat suficient per poder cobrir
totes les hores necessàries per aquest tipus d’alumnat, prioritzarem els horaris d’aquells alumnes amb
els que ja vàrem començar a fer feina el curs passat i que es proposar la seva continuació a les juntes
d’avaluació i reunions d’equips educatius. Podran incorporar-se nous alumnes amb el recolzament de
l’equip educatiu actual. Els alumnes disposaran d’un horari compartit entre les classes ordinàries i
l’aula del taller de Compensatòria. La quantitat d’hores de sortida depèn de cada cas i de les
possibilitats horàries del taller.
Aquest curs, els alumnes de l’agrupament específic de PISE/ALTER realitzaran quatre hores al taller
de compensatòria. Hem de remarcar que l’objectiu bàsic de la feina que es realitzarà amb aquest
alumnat és aconseguir crear hàbits i competències socials (en la majoria dels casos) i no de manera
prioritària, la recuperació a nivell curricular (no hem d’oblidar que aquest alumnat ja ha fracassat dins
un sistema ordinari i presenta un clar rebuig cap a ell).
Aquest curs, com en cursos anteriors, ens marcarem com un dels objectius prioritaris intentar
involucrar a les famílies en el procés educatiu dels seus fills/filles.
La professora AD dedica la quasi totalitat del seu horari al taller, a la coordinació de la biblioteca i
una hora de suport de matemàtiques a un grup de 1r d'ESO (1r G). El professor AP realitza l'àmbit
pràctic de 3r de PMAR, una hora amb l'agrupament de PISE/ALTER i la resta d’horari el fa al taller.
Continuarem amb el Taller de Llengua i Cultura, segons les directrius aprovades en el PALIC
(veure document de referència inclòs al PCC).
Es formarà un grup de Taller de llengua per aquells alumnes procedents de llengües no romàniques
i/o què no dominen cap de les dues llengües oficials a la comunitat. La dedicació del professor ASL
serà de 10 hores, la resta de hores les dedica al ASL de 2n FPB. La resta d'hores serà realitzada per
professorat del Departament de Català.
L’objectiu principal plantejat amb l’alumnat que formi part d’aquest programa és que pugui
reincorporar-se, el més aviat possible, al ritme normal de classes del seu grup i integrar-se en la
dinàmica general de l’aula, del centre i de l’entorn.
Cal destacar, que els alumnes susceptibles d’entrar en qualsevol modalitat del programa,
estan repartits per tots els grups dels diferents nivells, la qual cosa dificulta considerablement els
horaris dels alumnes i l’atenció més individualitzada per part del professorat del Taller i Aula d’Acollida
Les tasques encomanades als orientadors es distribuiran de la següent manera:
Mica Garau: totes les tasques d’orientació del segon cicle
Margarita Cabrer Servera: FPB, CFGM Batxillerat i Psicologia de segon de Batxillerat.
Maria Rosa Reynés: totes les tasques d’orientació del primer cicle d’ESO
És continuarà mantenint una coordinació amb els Serveis Socials de Son Servera i de Sant
Llorenç, seguiment de l’absentisme, derivació a diferents programes, atenció individual a alumnes i
famílies i la coordinació amb UCSMIA .A més a més, tindran hores de coordinació amb els
coordinadors de cicles.
La resta de funcions del departament (reunions d’àmbits, resta de coordinacions, atenció al
professorat, alumnat, pares, participació a les reunions d’equips educatius i juntes d’avaluació...) es
realitzaran de manera conjunta.
L’atenció psicopedagògica als alumnes es derivarà cap als orientadors i es farà de forma
individual. El departament disposa d’un full de derivació que tenen tots els tutors del centre, per tant,
aquesta figura recull totes les informacions i, si cal, es deriva a les orientadores. A partir d’aquí es
valora la necessitat o no de valoració i/o intervenció
La tutoria individual estarà oberta als alumnes amb problemes de comportament i/o
absentistes i també s’aplicarà a l’alumnat nouvingut (tasques de seguiment, reforç escolar, personal,
contacte familiar...).
1.3. EL DEPARTAMENT I L’EQUIP DIRECTIU
Els contactes s’estableixen, casi sempre, director/cap d’estudis amb la cap de departament o
orientadors. Això no significa l’exclusió de la resta de membres del departament en el contacte amb
l’equip directiu sinó què, per poder complir les tasques assignades a cadascú, es podrà fer els
contactes necessaris.
En aquestes reunions es tractaran, principalment, tots aquells temes referits a qüestions
pedagògiques del procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumnat, seguiment dels diferents plans
de treball que, amb caràcter general, es desenvolupen al centre, qüestions sorgides a les reunions de
tutor... Aquest també es prioritzarà la dinamització de l’adaptació i aplicació dels nous currículums i la
seva incorporació al Projecte Curricular de les diferents etapes del centre.
Les reunions es duran a terme els dilluns a 4a i a 5a hora.
1.4. EL DEPARTAMENT I LA COMISSIÓ DE COORDINACIÓ PEDAGÒGICA
Dins d’aquest àmbit de treball, ens centrarem en les funcions adjudicades en el Reglament de
Centres. La cap de departament pertanyerà a la CCP, com a cap de departament, també assistirà un
de les orientadores (Na Maria Rosa Reynés) , i es tractarà de desenvolupar les tasques pròpies
d’aquest àmbit: aspectes pedagògics del currículum, mesures d’atenció a la diversitat, posada en
marxa dels documents que formen part del PCC, pla de millora de l’atenció tutorial....
Les reunions de CCP es contemplen els dimarts a 6a hora. La periodicitat de les reunions les marca
l’equip directiu.
1.5. EL DEPARTAMENT I ELS EQUIPS DOCENTS
El model de treball que tractarem d’assolir, estarà basat en una coordinació horitzontal dels
equips (s’intentarà adjudicar en blocs les àrees d’ESO), encara que també tractarem d’aconseguir una
coordinació vertical (dins dels propis departaments).
El DO assistirà als Equips Educatius per a les qüestions pedagògiques que es plantegin, així
com en la seva gestió i coordinació. A la fi de realitzar millor el seguiment, els membres del DO
assessoraran sempre els mateixos equips educatius. En aquestes reunions s’analitza el procés
d’ensenyament i aprenentatge dels alumnes quan a normes de funcionament dels grups, el treball
dels objectius expressats en termes de capacitats prenent com a referència el cicle i no només el
curs, el seguiment de les ACS que prèviament es treballen a les reunions de departaments didàctics,
etc... Dels temes tractats i dels acords presos, els responsables de coordinació de la reunió prendran
nota i serà el punt de partida per a la següent reunió.
Es preveuen reunions periòdiques dels equips, sempre amb la col·laboració dels cap
d’estudis i representants del nostre departament. Aquestes reunions es convocarien, generalment, els
dimarts a 7a hora.
1.6. EL DEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ I LA SEVA RELACIÓ AMB ELS CENTRES I
SERVEIS EDUCATIUS DEL SECTOR
1.6.1.- Relació amb els centres de Primària
La relació amb aquests centres es preveu més intensa a partir del 2n i 3er trimestre perquè es
transmetrà la informació més significativa dels alumnes que s’incorporaran a 1r d’ESO el següent
curs. Durant el primer trimestre, els contactes aniran dirigits, sobretot, a posar en contacte a tutors i
acabar de concretar i passar informació de determinats alumnes. També tindrem una major relació
amb aquells casos d’alumnes amb NESE (derivats dels orientadors de primària ). Altres temes sobre
els que s’intentarà informar, faran referència als diferents programes del centre, models de traspàs de
informació referida als alumnes que arribaran al nostre centre, visites dels nous alumnes al final de
curs, etc.
Els centres de Primària que estan adscrits al nostre institut i amb els que tindrem major contacte, son:
* CP Na Penyal ( Cala Millor ).
* CP Jaume Fornaris ( Son Servera ).
* CP Punta de N’Amer ( Sa Coma ).
1.6.2.- Amb els centres de Secundària.
La nostra actuació amb altres instituts se centrarà en l’intercanvi d’experiències, materials, resolució
de casos, programes nous, suport tècnic...
Així mateix es donarà informació sobre l’oferta educativa en el centre (Batxillerats, Cicles Formatius
de Grau Mitjà i Superior, FPB,...).
1.6.3.- Altres institucions
La relació del nostre departament amb altres institucions de la zona, la podríem resumir en contactes
amb:
- Equip d’Orientació i Intervenció Psicopedagògica del Sector/ Orientador de Primària.
Els contactes es faran via professorat de PT i tutors de primària i/o l’orientadora adscrita al primer de
l’ESO conjuntament amb la cap d’estudis adjunta. L’objectiu és el traspàs de informació dels casos
revisats pels professionals dels Equips i DO. Es faran a mida que sigui necessari (sobretot, a partir del
tercer trimestre).
- CPR de Manacor.
Per promoure activitats de formació i perfeccionament, sobre tot, en la funció tutorial o adaptacions
curriculars, que tractarem de fomentar entre el professorat del centre. La distribució de la informació
es farà mitjançant el/la representant del centre en el CEP.
- Ajuntament.
Aquesta relació estarà basada, principalment, en l’intercanvi de informació sobre activitats
extraescolars, difusió de informació educativa,... També ens mantindrem en contacte amb l’Oficina de
Informació Juvenil i els Serveis Educatius Municipals.
- Serveis Socials dels Ajuntaments de la zona:
L’objectiu principal d’aquest contacte és l’intercanvi de informació sobre alumnes que pertanyen al
centre i que són atesos per dits serveis, així com la col·laboració i seguiment de les intervencions que
es realitzin per part d’aquest servei o de l’institut. Aquest curs la treballadora social de Son Servera i la
de Sant Llorenç prendran part amb dues hores d’atenció al grup específic de PISE/ALTER.
Es realitzaran les coordinacions /quinzenals) amb les orientadores des dels serveis de Son Servera
com de Sant Llorenç.
Aquest curs continuarem amb el Programa d’Intervenció Socio-educativa (PISE i ALTER) en aquells
casos que poden tenir un cert èxit, amb agrupament específic o sense.
- Conselleria de Sanitat. PAC de Son Servera
Ens ajudaria al desenvolupament de programes com: sexualitat, drogues, salut,... i /o consultes
puntuals de malalties que sofreixen alguns alumens del nostre centre.
- Consell Insular ( Joventut, Cultura, Esports ,...).
- SOIB
Ens serà de molta utilitat per a desenvolupar el programa d’orientació acadèmica-professional
(sortides de treball i previsió de futur a la comarca ).
-Unitat de Salut Mental de Manacor (en casos d’atenció psicològica). UCSMIA
El seguiment dels casos derivats o que estan en tractament els realitza l’orientadora, generalment via
email .
-Serveis Educatius de Son Servera
Informació del Centre Universitari de Son Servera, seguiment dels alumnes que provenen del
CAPI, oferta educativa, etc.
2.- MESURES D'ATENCIÓ A LA DIVERSITAT: PLA DE SUPORT AL PROCÉS D’ENSENYANÇA-
APRENENTATGE
2.1.ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITATS EDUCATIVES DE SUPORT
2.1.1.PLA ANUAL D’ACTUACIÓ DE L’EQUIP DE SUPORT
INTRODUCCIÓ
El pla d’actuació de l’equip de suport (PTs), té com a finalitat facilitar que l’escola sigui un
àmbit inclusiu, pretén facilitar una resposta educativa a les característiques personals dels alumnes
respectant les seves diferències individuals i ritmes d’aprenentatge, d’aquesta manera es contribueix
al desenvolupament de les seves capacitats.
L’elaboració del Pla d’actuació de l’equip de suport ha d’anar lligada a l’actuació del centre. Es
farà en funció dels trets d’identitat del centre, així com dels objectius pedagògics i metodològics.
L’acció educativa d'aquest Pla s’ha de dissenyar tenint en compte la diversitat d’interessos, de
capacitats o qualsevol altra condició personal o social de l’alumnat, de forma que el seu
desenvolupament sigui accessible i pertinent per a tots ells. Tots el professorat ha d’assumir la
responsabilitat del progrés de tots els alumnes sense exclusions.
L’objectiu del Pla és desenvolupar al màxim les capacitats dels alumnes NESE.
MESTRES DE PEDAGOGIA TERAPÈUTICA
La finalitat dels suports que ofereixen els mestres especialistes en pedagogia terapèutica (PT)
en els centres docents ordinaris, és la de proporcionar a l’alumnat amb necessitats educatives
especials el progrés en l’adquisició de les capacitats establertes en el currículum de l’etapa i la seva
participació de les activitats generals de les aules ordinàries i del centre.
Els mestres PT prioritzaran l’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials.
El Departament d’Orientació disposa de dues places de pedagogia terapèutica (Monserrat
Bonet Nadal i Ma Dolores Botella Barranca).
ORGANITZACIÓ DE L’EQUIP DE SUPORT
Per tal d’optimitzar el suport directe a l’alumnat ens hem distribuït les àrees de la següent
manera:
Ma Dolores Botella Barranca: àrees de matemàtiques i ciències naturals.
Monserrat Bonet Nadal: àrees de castellà i ciències socials.
La mestra d’AL s’encarrega de fer suport a l’àrea de català.
Els recursos personals de suport s’organitzaran amb l’objectiu d’aconseguir el grau màxim
d’eficiència i evitar interferències i duplicats amb l’excepció dels casos en què actuïn sobre el mateix
alumne els mestres especialistes d’audició i llenguatge i de pedagogia terapèutica.
El suport indirecte es coordinarà participant en les reunions setmanals dels diferents
departaments: Català, Castellà, Matemàtiques, Naturals i Socials.
Prioritzarem el suport a les àrees instrumentals ja que faciliten l’accés als aprenentatges de la
resta d’assignatures i el suport al primer cicle d'ESO.
La majoria d’hores el suport es realitza a dins l’aula ordinària. Encara que cal dir que les hores
d’atenció directa amb l’alumnat, així com la modalitat de suport variarà en funció de les necessitats
tant dels alumnes NESE, els grups-classe o les propostes dels tutors i professors dels equips
educatius.
La relació de l’alumnat amb NESE és la següent:
CURS Nº D’ALUMNES
1r 38 alumnes NESE del quals hi ha 4 alumnes amb NEE2n 25 alumnes NESE dels quals hi ha 5 alumnes amb NEE3r 16 alumnes amb NESE 1 alumne dels quals amb NEE i 3
amb DSA4t 4 alumnes amb NESE
1r Batx 1 alumna amb NESE
ELE 3 alumnes amb NESE
HOT 1 7 alumnes amb NESE
HOT 2 6 alumnes amb NESE
OBJECTIUS CURS 2015-2016
Els objectius que ens hem proposat treballar i intentar assolir durant aquest curs estan dirigits cap a
tres àmbits: centre, família i alumnes.
Col·laborar en el desenvolupament global de l’alumnat.
Intervenir directament amb l’alumnat, prioritzant el suport dins l’aula.
Donar suport al professorat (coordinant-nos) de manera que pugui desenvolupar la seva
programació a l’aula, tot adaptant-la a les diferents necessitats que presenti l’alumnat.
Col·laborar en l’elaboració i revisió de les Adaptacions Curriculars.
Recollir i analitzar la informació sobre l’alumnat nou amb NESE.
Tractar d’implicar a les famílies en el procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumnat.
Col·laborar amb els recursos de l’entorn (serveis externs: Serveis Socials,...).
Col·laborar amb l’equip directiu del centre.
Aquests objectius es concreten en els grans àmbits d’intervenció: en relació al centre, a l’alumnat i la
família.
En relació al centre:
- Elaborar el pla d’actuació anual.
- Participar en l’elaboració i revisió dels documents generals del centre (PEC, PCC, plans anuals,…).
- Establir la modalitat de suport, prioritzant el suport dins l’aula. Fixar l’horari i procediments de
coordinació.
- Potenciar, facilitar i coordinar la intervenció amb el DO i els serveis externs.
- Col·laborar participant activament en la planificació, l’elaboració, el seguiment i l’avaluació de l’ACI
de l’alumne amb NESE
- Assessorar i orientar en relació a estratègies organitzatives i metodològiques que facilitin la resposta
a la diversitat de l’alumnat.
- Orientar i facilitar la recerca i/o elaboració de materials curriculars per treballar el desenvolupament
de les capacitats de l’alumnat.
- Col·laborar mitjançant l’observació dins l’aula, en la detecció i l’anàlisi de les necessitats educatives
de l’alumnat.
- Participar en l’avaluació/promoció i la modalitat educativa de l’alumnat amb NESE i l’orientació en
relació amb la sortida del centre.
- Realitzar l’avaluació inicial. Primera presa de decisions sobre el tipus i grau d’adaptacions curriculars
necessàries.
En relació a l’alumnat:
Dins el marc de l’adaptació curricular individual, l’equip de suport intervindrà amb l’alumnat amb
necessitats educatives especials tenint present que el treball amb aquests alumnes es desenvoluparà
majoritàriament dins l’aula ordinària, de forma coordinada amb el professorat. Sols en aquells casos
en que s’hagi justificat a l’adaptació curricular, es podran treballar fora de l’aula alguns continguts
concrets i en períodes determinats de la jornada.
- Recollida i revisió de la informació sobre l’alumnat NESE.
- Potenciar el treball d’aquelles capacitats, necessàries pel desenvolupament personal, establertes
com a prioritàries a l’adaptació curricular.
- Seleccionar materials adaptats a les NEE i reorganitzar el centre de recursos.
- Elaborar materials adaptats a les NESE.
- Donar suport directe als alumnes amb NESE, preferentment dins l’aula.
- Activitats encaminades a facilitar la integració social dels alumnes NESE en el seu grup i en la vida
escolar.
En relació a les famílies:
- Orientar i col·laborar amb les famílies dels alumnes que rebin suport a fi d’aconseguir una major
col·laboració i implicació.
- Assessorar sobre la transició a la vida professional i adulta
TASQUES CURS 2015-2016
Relació de tasques a desenvolupar durant el curs.
1. A principi de curs:
- Revisar els expedients dels alumnes que van rebre atenció de l’equip durant el curs anterior.
- Documentar-se sobre el tipus d’alumnat amb que s’ha de treballar.
- Analitzar la informació recollida.
- Elaborar el pla d’actuació anual de l’equip de suport, una vegada conegudes les necessitats de cada
alumne.
- Organització del suport de forma flexible.
- Revisar, seleccionar i requerir material. Reorganització i difusió de material.- Preparar el lloc on s’ha de treballar (equipar-lo, reorganitzar-lo,...).
- Entrevistar-se amb les famílies i implicar-les en l’educació dels seus fills.
- Participar en l’avaluació inicial.
- Definició dels criteris d’avaluació i promoció.
- Observació a l’aula amb la pertinent recollida d’informació. Elaboració i revisió dels DIAC.
2. Durant tot el curs:
- Coordinar-se amb els professors i assessorar-los. Unificar criteris i actuacions. Treball cooperatiu i
en equip.
- Adaptació de les activitats i materials prevists pel grup-classe a les NESE dels alumnes.
- Assessorar a les famílies.
- Coordinar-se amb els serveis externs.
- Intervenir amb els alumnes.
- Realització i transmissió de demandes al D.O.
- Col·laboració en el procés d’avaluació psicopedagògica.
- Informar al claustre sobre els alumnes amb necessitats educatives especials i les seves necessitats.
(Reunió dels Equip Educatius)
- Fer propostes de formació permanent del professorat.
- Col·laborar amb els professors en l’elaboració, avaluació i seguiment del Document Individual
d’Adaptació Curricular (DIAC).
- Ajudar a l’equip docent a elaborar pautes que ajudin en la integració. - Participar en les reunions dels departaments.
- Entrevistes personals periòdiques, juntament amb el tutor-a amb les famílies.
- Entrega trimestral d’informes.
3. A final de curs:
- Participar en l’avaluació i promoció dels alumnes que reben suport per part de l’equip.
- Avaluar el pla d’actuació anual de l’equip de suport.
- Elaboració de la memòria final de curs.
INDICADORS CURS 2015-2016
Relació d’indicadors que s’utilitzaran per avaluar el Pla a final de curs
A l’hora d’avaluar el Pla es tindran en compte els següents indicadors:
1.Funcionament de l’equip de suport
2.Tasques de coordinació amb els professors
3.Elaboració i execució de les ACIs
4.Avaluar el grau de satisfacció de les famílies
A final de curs es redactarà una memòria que serà el document que recollirà l’avaluació del treball
desenvolupat en funció d’aquest pla d’actuació.
Ha d’incloure la revisió de cada apartat del pla d’actuació per indicar si s’han dut a terme o no tots els
aspectes esmentats. La memòria s’inclourà a la memòria del centre.
Aquesta avaluació ens servirà de base per elaborar les propostes de millora per al proper curs, així
com dissenyar les modificacions pertinents en quan a l’alumnat i els recursos humans i materials.
La finalitat és facilitar a l’equip de suport l’anàlisi de la seva tasca a partir de la reflexió i el debat
necessari per a concretar les mesures que s’han de prendre per millorar l’atenció a la diversitat.
2.1.2.PLA D’ACTUACIÓ D’AUDICIÓ I LLENGUATGE
Introducció
Com a equip de suport, el meu objectiu principal és atendre a la diversitat de l’alumnat,
juntament amb la resta dels professionals que fan feina al Centre i amb la col·laboració de les famílies
dels nostres alumnes. Per dur a terme aquesta tasca tendré en compte els principis de
NORMALITZACIÓ (utilització dels recursos ordinaris del centre), INTEGRACIÓ (l’atenció es procurarà
dins l’aula) i INDIVIDUALITZACIÓ (cal atendre a cada persona segons el seu grau de
desenvolupament, evolució i les seves característiques personals ).
El Centre disposa amb un equip de suport, dins el qual es situa la mestra/e d’audició i
llenguatge, que col·laborarà amb els professors, pares, alumnes i serveis externs amb l’objectiu
d’aconseguir que es pugui fer efectiva l’atenció a tots els alumnes que ho necessiten.
A partir de les Orientacions de la Direcció General d’Ordenació i Innovació, per al curs
2015/2016, la finalitat del suport que ofereix la professora especialista en AL és prioritzar l’atenció
logopèdica als alumnes amb deficiència auditiva i trastorns de la comunicació, la parla i el llenguatge,
tant a nivell oral com escrit ,a més d´oferir el suport de català i castellà a tots els nins que estan dins
el programa de suport (DEA, NESE, NEE, IT .....).
L’objectiu és proporcionar a l’alumnat les eines necessàries per a l’adquisició de les capacitats
establertes en el currículum i facilitar-li l’accés per a la participació de les activitats generals de les
aules ordinàries i del centre.
Els alumnes amb ANEE vénen diagnosticats per l’Equip d’Orientació Psicopedagògica del
Centre de procedència on varen cursar l’etapa d’Educació Primària o pel EOEP de zona; o també es
pot donar el cas de què durant el curs sorgeixin alumnes amb necessitats d’audició i llenguatge .
En aquest curs 2015/16 la major part dels alumnes que necessitaran atenció logopèdica i
suport a l`àrea de català i de castellà es troben distribuïts en els següents cursos:
A) alumnes de 1r d'ESO: 34.
B) alumnes de 2n d'ESO.: 27
C) alumnes de 3r d'ESO.: 2
E). Cal tenir en compte els nous casos que vagin sorgint al llarg del curs.
Es prioritza que el suport es faci dins l´aula en tots els casos possibles, només es farà el
suport fora , als alumnes que necessitin una intervenció individualitza i una reeducació logopèdica.
Normalment la mestra d´Al entra dins l´aula i fa feina amb un grup flexible, en principi heterogeni, on
es troben els nins que tenen dificultats de llenguatge.
Aquest curs com l´any passat també es farà un taller de lectura amb aquells nins que tenen
dificultat per poder llegir el llibre de la lectura de la resta de la classe. S´ha intentat que llegeixin el
mateix llibre però una versió adaptada al seu nivell curricular ( LF), i si no es possible cercar aquells
llibres que les pugui motivar i tenguin com un objectiu prendre gust per la lectura.
INTERVENCIÓ LOGOPÈDICA
Les necessitats de cada un dels alumnes són les que marcaran les pautes d’actuació i per
això s’elaboraran els programes, segons el tipus d’afectació.
Programes de reeducació logopèdica:
Basant-nos en les dificultats que presenten els nostres alumnes a l’àrea de comunicació
farem una proposta d’intervenció on proposarem una sèrie d’objectius per treballar amb l’alumne, els
quals seran orientatius, ja que s’aniran modificant a mida que anem els aconseguint o no.
Retard del llenguatge:
--- Estimulació del llenguatge oral: dirigit i espontani.
--- Discriminació sonora i exercicis d’atenció.
--- Correcció fonètica i adquisició de nous fonemes.
--- Correcció i adquisició de nou vocabulari (camps semàntics) i integració en el seu llenguatge
habitual.
--- Correcció gramatical. Estructuració de frases simples i integració en el llenguatge habitual.
Dislàlies:
--- Correcció fonètica.
--- Exercicis d’articulació i vocalització.
--- Integració dels fonemes treballats en el seu llenguatge habitual. Manteniment i generalització
dels aprenentatges.
Disfèmies:
--- Reducció de la freqüència i severitat de la disfèmia
--- Reducció de la conducta d’evitació.
--- Reducció de la por a parlar.
--- Reducció d’actituds, creences, pensaments que interfereixen en la fluïdesa.
--- Augmentar la freqüència de parlar i les relacions socials dins la seva aula.
--- Augmentar la parla fluïda (augmentar el control sobre el seu propi cos i autorelaxar-se).
--- Ajudar al nin amb disfèmia a prendre les seves decisions terapèutiques i per tant adquirir
consciència de les seves pròpies necessitats.
Problemes de tonicitat de l’aparell buco-fonatori:
--- Exercicis d’articulació i vocalització.
--- Exercicis de respiració i relaxació.
--- Exercicis de moviments buco-facials.
Trastorns de lectoescriptura (dislèxia):
--- Discriminació i identificació fonètica.
--- Exercicis de lateralitat i orientació espacial.
--- Relacionar fonemes, grafies i conceptes.
--- Exercicis de comprensió lectora.
--- Estructuració de frases.
Altres problemes associats (dificultats d’aprenentatge, dèficit d’atenció impulsivitat...)
Seran treballats conjuntament amb els aspectes anteriors.
--- Exercicis d’atenció auditiva.
--- Exercicis d’atenció visual.
--- Adquisició d’habilitats bàsiques per a la comunicació.
Dificultats per poder aconseguir els objectius mínims a l`àrea de català i castellà establerts
per això és necessari fer un reforç dins l´aula:
-Adaptant els exercicis del llibre per poder aconseguir els objectius mínims.
-Preparar material més específic per aquests nins.
-Ajudar-los a resumir i fer esquemes per facilitar-los el seu procés d´ensenyança-aprenentatge.
-Fent les adaptacions pertinents de manera individualitzada als alumnes que ho necessitin.
-Adaptar la metodologia al seu nivell currricular.
Degut a que la intervenció de logopèdia requereix d’un ambient concret, sense interferències,
la majoria d’actuacions es faran fora de l’aula, individualment o en petits grups segons les necessitats
de cada alumne en concret. El seu programa reeducatiu es farà a partir de l’avaluació de les dificultats
de l’alumne i es revisarà a mida vagi avançant en els seus aprenentatges.
ÀMBITS D’ACTUACIÓ
Les actuacions de l’especialista en audició i llenguatge s’organitzen en tres àmbits: alumnat,
tutors/es (incloent la relació amb les famílies) i Centre (com a comunitat educativa).
ALUMNAT
--- Realitzar una tasca informativa i preventiva amb l’objectiu de aconseguir la màxima col·laboració
per part de l’alumne.
--- Potenciar la participació dels alumnes dins l’aula per tal de treballar els aspectes funcionals del
llenguatge, aconseguint així l’objectiu de generalització dels aprenentatges, mitjançant el qual podem
avaluar si ha superat les seves dificultats a nivell comunicatiu.
--- Desenvolupar l’atenció logopèdica que es proposi dins el marc curricular de l’alumne, duent a
terme els objectius plantejats a principi de curs.
TUTOR/ES I FAMÍLIES
--- Assessorar i col·laborar amb els pares i mares.
--- Col·laborar en la detecció i valoració dels problemes del llenguatge a nivell oral i escrit, i fer les
derivacions oportunes als especialistes, si cal.
--- Proposar un pla d’actuació davant les dificultats del nostres alumnes.
--- Establir formes d’actuació coordinades amb els altres membres de l’equip de suport.
--- Assessorar i arribar a acords sobre les activitats i situacions que potencien les habilitats
lingüístiques i de comunicació (sistemes alternatius de comunicació, ajuts tècnics i tecnològics...).
--- En relació a les famílies: orientar i unificar les pautes d’actuació família-Centre.
CENTRE I COMUNITAT EDUCATIVA
--- Establir relacions de coordinació per a l’elaboració de programes i materials.
--- Afavorir les relacions amb altres logopedes externs i altres especialistes per poder fer feina en
una mateixa línia i aconseguir intervenció comú més eficaç.
--- Fer un seguiment de l’evolució del nin i del seu entorn per tal de assabentar-nos de tot allò que
pugui influir en el seu procés d’ensenyança i aprenentatge.
-- Establir relacions de coordinació amb les mestres de suport, per poder fer un seguiment més
complet de cada un dels alumnes amb els quals treballam conjuntament.
-- Fer reunions setmanals amb els departaments de català i castellà amb la finalitat de realitzar la
programació conjunta d´aquests alumnes, les acis tant significatives i no significatives que calguin, i
fer un seguiment del seu procés educatiu al llarg de tot el curs.
RECURSOS
--- Recursos humans: les persones implicades són tots els membres de la comunitat educativa
(alumnes, pares i professors).
--- Recursos materials: disposam de recursos de caire bibliogràfic per a la intervenció en
problemes específics (llenguatge bimodal, dislèxia...) i per realitzar activitats de suport per als nostres
alumnes.
També s´utititzaran les noves tecnologies ( ordinadors) com un recurs més dins l´aula de suport.
A nivell d’espai tenim un aula degudament acondicionada per poder dur a terme la reeducació
logopèdica. Ambientalment té les condicions necessàries ja que no hi ha estímuls sonors ni visuals
que puguin distorsionar les sessions; i d’altra banda hi ha recursos materials com un ordinador, un
mirall i una taula gran. A més a més tenim material fungible per poder emprar quan sigui necessari.
AVALUACIÓ.
Durant el curs es realitzaran tres informes, un per cada trimestre, per informar tant als pares, als
mestres, com els alumnes del progressos que han realitzat respecte a les dificultats logopèdiques que
presenta i sobre el seu rendiment.
Als nins/es dislèxics a l´hora de fer els exàmens es faran adaptacions no significatives i d´accés
amb la finalitat d´ajudar-los a aconseguir els objectius del curs. A principi de curs es dóna a l´equip
educatiu unes pautes a seguir dins classe per millorar el seu rendiment i facilitar-lo el seu
aprenentage.
També a final de curs es farà una avaluació final, adjuntant propostes de millora ,de tasques a
realitzar durant l´estiu, per tal d´aconseguir que el nin no perdi els coneixements que ha aconseguit , i
pugui començar el proper curs més preparat.
2.1.3.TALLER DE SUPORT EDUCATIU
1. CARACTERÍSTIQUES, ORGANITZACIÓ , PERFIL DE L'ALUMNE I ACCÉS.
El recurs que anomenem Taller de Suport Educatiu, està dirigit als alumnes que presenten dificultats
en l’aprenentatge, conductes apàtiques o absentistes i dificulten el funcionament del grup de
referència. Aquesta situació escolar i personal dels alumnes és fruit de varis factors que porten a una
actitud negativa davant el món acadèmic (que viuen com un vertader càstig) i que condueix a un alt
risc d’abandonament del sistema educatiu reglat.
Al Taller treballem amb grups molt heterogenis. però amb un element comú: la situació afecta a tots
els àmbits de relació: companys, professors, família i entorn social.
El Taller, amb el disseny actual, està integrat en el PIE que es revisa cada curs.
Resumint, els alumnes gairebé tots presenten:
1. Rendiment escolar baix o molt baix.
2. Manca d’hàbits de feina.
3. Absentisme, més a menys declarat .
4. Baixa integració en el grup classe.
5. Comportaments fora de norma.
6. Manca d’interès per l’estudi.
7. Expectatives d’èxit acadèmic molt minses.
8. Auto estima molt baixa que es sol compensar amb aspiracions acadèmiques i professionals
poc realistes.
9. Necessitats educatives i socials importants.
L'activitat diària del Taller es concreta en “la tasca per projectes”, que ha demostrat, al llarg dels
darrers cursos, adequar-se a les característiques dels alumnes i per això, amb els canvis, adaptacions
o ampliacions necessaris , tindrà continuïtat en el present curs 15-16.
El taller està organitzat ( espai, maquinària, eines i materials) per a rebre grups de 4 a 8 alumnes que
canvien, cada hora i cada dia, per tal de:
1. Assegurar una atenció individualitzada.
2. Minorar la problemàtica personal, social i familiar.
3. Adaptar els continguts i els objectius del programa a cada alumne.
4. Disminuir l’absentisme dels alumnes (una part important presenta o ha presentat episodis
greus d’absentisme escolar).
5. Aconseguir realitzacions que suposin èxit i reconeixement.
El programa atén entre 25 i 30 alumnes, essent molt freqüents els canvis per baixes i incorporacions
al llarg de tot el curs.
Els horaris, pactats amb tutors i prefectura, es fan seguint grosso modo aquestes pautes:
1. No ocupar més d’una hora per setmana de la mateixa àrea.
2. Respectar l’hora de tutoria, els desdoblaments i les àrees més pràctiques.
3. Procurar que no surtin en hores de classe del tutor.
4. Donar prioritat a les àrees instrumentals: llengües i matemàtiques, si es troba convenient.
Si es considera necessari i adequat s’atenen alumnes que presenten NEE.
La majoria d’alumnes són de 1r i 2n d’ESO, molt puntualment participa algun alumne de 3r o 4t
d’ESO.
Per participar del programa cal:
1. Que l’alumne sigui proposat per l’equip educatiu en la junta d’avaluació de juny (del curs
anterior) o en la primera de setembre (aquests són els primers que entren en el programa) o
2. Que al llarg del curs l’equip educatiu faci la proposta.
3. Que el departament d’orientació faci una avaluació psicopedagògica on consti el nivell de
retràs escolar i les directrius generals a seguir amb l’alumne per part de tot el professorat
afectat.
4. Que prefectura d’estudis i el departament d’orientació informin favorablement.
2. OBJECTIUS GENERALS.
Els objectius d’aquesta mesura figuren al PIE i són:
1. Facilitar una auto-percepció positiva de l’alumne i de les seves possibilitats de millora en els
aprenentatges.
2. Assegurar l’assistència a classe i evitar l’absentisme i el posterior abandonament escolar.
3. Valorar les realitzacions pròpies i les dels altres.
4. Formar equips de feina que permetin un desenvolupament equilibrat de les relacions
personals i la col·laboració amb altres persones (professors, companys i altres)
5. Propiciar l’autonomia personal, elaborant estratègies per a solucionar els problemes que es
presentin en el desenvolupament dels projectes.
6. Valorar i respectar l’entorn, comprenent que formem part del mateix i que mitjançant un
tractament positiu i el desenvolupament d’hàbits d’higiene i seguretat en el propi treball
podem contribuir a aconseguir una millor qualitat de vida.
7. Apreciar els coneixements i sabers tècnics i artístics que s’utilitzen en els diferents projectes i
relacionar-los amb la tradició industrial i/o artesana del seu entorn.
8. Entendre, interpretar i reproduir missatges de tipus tècnic necessaris pel desenvolupament
dels diferents projectes de treball que es proposin a l’aula taller.
9. Realitzar els projectes implicant-se positivament en tot el procés de disseny, elaboració i
avaluació dels mateixos.
10. Valorar la Re-utilització, la Reducció i el Reciclatge de materials.
11. Participar en els esdeveniments (fires, mercats, exposicions...) que sigui possible.
Aquests objectius, es treballen de forma global tenint com a referència objectius que són propis de
l’àrea de tecnologia i alguns objectius de les àrees de matemàtiques, llengua i plàstica que es
treballen de forma transversal i majoritàriament pràctica.
Posant un exemple pràctic: al Taller es decideix, a proposta del Departament de Matemàtiques,
construir un àbac, en fusta o material reciclat; el que més ens interessa són els objectius abans
detallats, si l'àbac ha de ser més gran o més petit dependrà o bé de la demanda, de les existències de
materials o de la capacitat dels alumnes.
3. CONTINGUTS.
Els continguts,lògicament, són part del programa de Tecnologia. Gairebé tots el projectes fan part de
tots els continguts adaptats, però ens assegurem de que tots es treballen de forma específica en
algun dels projectes que desenvolupem al llarg del curs.
Bloc 1. Procés de Resolució tècnica de problemes.
Conceptes:
1. Definició de problema i necessitats humanes a solucionar.
Procediments:
1. Recopilar i analitzar problemes i necessitats.
Actituds, Valors i Normes:
1. Actitud creativa davant els problemes plantejats.
Bloc 2. Dibuix tècnic.
Conceptes:
1. Instruments de dibuix i disseny: transportador d’angles, regla, esquadra i cartabó, plantilles i
trames.
Procediments:
1. Representar a mà alçada objectes mitjançant el croquis.
2. Confeccionar models i maquetes a escala..
Actituds, Valors i Normes:
1. Netedat i ordre en la presentació de documents gràfics.
Bloc 3. Planificació i realització.
Conceptes :
1. Eines elementals i màquines.
2. Procediments de fabricació i acabat:
3. Normes de seguretat general del taller.
Procediments:
1. Analitzar i repartir les tasques a realitzar.
2. Aplicar les normes de seguretat necessàries.
Actituds, Valors i Normes:
1. Iniciativa personal i confiança en la realització de feines.
2. Prendre consciència del perill que suposa una mala utilització de les eines.
3. Mantenir una actitud austera en l’ús dels materials i recursos.
4. Valorar la necessitat i l’imperatiu legal de l’ús dels EPI.
Bloc 4. Recursos científics i tècnics.
Conceptes:
1. El circuit elèctric.
Procediments:
1. Construir circuits elèctrics senzills de commutació.
2. Utilitzar com elements bàsics de construcció la llenya, el plàstic i el metall.
Actituds, Valors i Normes:
1. Valorar la importància del materials.
Bloc 5. Organització i Gestió.
Conceptes:
1. Organització de tasques:
2. Concepte de recurs.
3. Tipus de recursos materials: classificació.
Procediments:
1. Organitzar i planificar la realització del treball:
Actituds, Valors i Normes:
1. Reconèixer i valorar les tècniques d’organització i gestió en l’elaboració de projectes i en el
treball en equip.
Bloc 6. Tecnologia, ciència i societat.
Conceptes:
1. El cost dels productes
Procediments:
1. Dissenyar i crear propostes de publicitat creativa.
Actituds, Normes i Valors:
Actitud crítica davant missatges consumistes.
4. CONTRIBUCIÓ DEL TALLER DE SUPORT A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES.
Competència lingüística:
Descriure verbalment el procés de construcció d’un objecte senzill.
Realitzar l’autoavaluació per escrit.
Interpretar la informació dels envasos dels productes comercials emprats al taller.
Fer de guia dels seus companys de classe en una visita al taller.
Transmetre als membres del taller una idea o millora de forma clara i convincent.
Competència matemàtica:
Mesurar diferents materials amb l’instrument adient.
Fer càlculs de proporcions directes senzilles.
Manejar instruments de mesura del taller.
Plantejar un problema de forma intel·ligible.
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic:
Utilitzar materials reciclats.
Realitzar croquis i maquetes.
Competència en el tractament de la informació i competència digital:
Cercar informació general a Internet.
Cercar la informació necessària sobre eines, materials...
Realitzar presentacions amb medis audiovisuals (fotos, films, powerpoint..)
Competència social i ciutadana:
Formar part d’equips de feina.
Respectar el torn de paraula.
Reflexionar sobre les seves actuacions i les dels altres.
Competència cultural i artística:
Valorar les produccions independentment del seu autor o autors.
Imitar models que considerem valuosos.
Analitzar els procediments, les tècniques i els materials; també la dificultat, l’originalitat
presents en els objectes.
Competència per aprendre a aprendre:
Escoltar activament les explicacions, siguin d’un professor o d’un company.
Observar amb atenció el treball dels altres per intentar millorar-lo.
Posar en pràctica tots el recursos que es van adquirint en la realització de cada projecte.
Actuar com a mestre d’un company en un projecte o durant una sessió.
Realitzar un projecte de forma totalment autònoma.
5. METODOLOGIA.
La metodologia per projectes ens serveix per:
1. Millorar aspectes com: compromís, solidaritat i responsabilitat, ja que suposa una implicació
personal en tot el procés.
2. Reforçar d’una manera pràctica els aprenentatges necessaris per a construir nous
coneixements.
3. Orientar el alumnes cap a una preparació professional.
4. Aproximar-los al món laboral.
5. Gaudir de la satisfacció de la feina ben feta i valorada pels demés
A grans trets les línies metodològiques són les següents:
1. Treball a partir de projectes.
2. Incidència en els aspectes tècnics i instrumentals com l’expressió escrita i verbal, càlcul,
disseny, interpretació de plànols etc.
3. Compromís de l’alumne, o grup d’alumnes, a lliurar un treball ben acabat en un temps
determinat.
4. Motivació de l’alumne en l’aprenentatge, pel que té de pràctica i de semblant amb el món del
treball l’activitat que es desenvolupa al taller.
5. Tenir molt en compte la corba de rendiment /cansament i les característiques dels alumnes
(constància, autonomia...).
6. Flexibilitat per atendre les necessitats de cadascun, i que es manifesta en:
L’adaptació al ritme de treball, a les destreses i als interessos individuals.
La possibilitat de treballar objectius d’àrees a través dels projectes dels tallers.
La participació dels educadors municipals en el seguiment d’alguns alumnes.
L’adaptació, si és possible, d’horaris i activitats a cada situació.
Encara que cada alumne presenta uns trets particulars hi ha algunes pautes metodològiques que
s'apliquen de forma general:
1. L’adquisició d’hàbits de puntualitat, pel que fa al taller i a la presentació de la feina.
2. La previsió de la tasca diària amb la revisió de la realitzada en les sessions anteriors.
3. L’ús adequat del material necessari per a cada moment del procés.
4. La dedicació d’un temps determinat a la recollida i neteja de les eines, maquinària i del taller.
5. La valoració del reciclatge i la reparació dels objectes.
6. L’exigència d’una conducta respectuosa envers professors, companys, materials, eines, etc.
6. AVALUACIÓ I RECUPERACIÓ.
1.Avaluació. Es farà de forma individual i continua:
Una avaluació inicial per determinar el grau de destresa i coneixement d'un taller: parts, funcions i ús
de les eines i màquines que es fa individualment aprofitant la incorporació gradual dels alumnes
Una avaluació processal que consistirà en:
1. Una avaluació continuada per part dels professors del taller de les feines i
projectes encomanats als alumnes..
2. Una autoavaluació de l’alumne per a potenciar una imatge ajustada de si
mateix , la seva autonomia i la participació en la totalitat del seu projecte i
més àmpliament en seu procés educatiu.
Aquesta avaluació és la que serveix de base als informes trimestrals que es lliuren als tutors i les
habilitats que s'avaluem són:
Traçar.
Trepar.
Unir.
Quadrar.
Tallar.
Observar.
Interpretar.
Muntar.
Una avaluació final per a mesurar els aprenentatges que han assolit els alumnes durant el curs
escolar en relació als objectius proposats . Aquesta avaluació serà la que ens informarà de
l’aprofitament que l’alumne ha fet del recurs que s’ha posat al seu abast i ens ajudarà en la seva
orientació professional o acadèmica.
Aquest procés d’avaluació comporta la valoració diària de la feina de l’alumne (d’acord amb tots els
professors que participen en les activitats del taller); possibilitant així que tots: alumnes, professors i
tutors coneguin i participin, si ho troben pertinent, del procés d’avaluació.
Es valora sobre tot la puntualitat i l’assistència, la realització de les tasques i l’actitud positiva respecte
al grup.
2. Els criteris d’avaluació.
Són els següents:
1. Utilitzar les eines i aparells per a la seva funció específica i d’acord amb les normes de
seguretat.
2. Descriure les propietats i aplicacions més importants d’alguns materials bàsics.
3. Indicar les diferents magnituds, els símbols que les representen, les unitats corresponents i
els instruments que les mesuren .
4. Realitzar les operacions (habilitats) que formen part d’un procés, comprovant-ne el resultat.
5. Descriure un objecte a partir del material, dels elements que el constitueixen i de la funció que
fan.
6. Analitzar objectes, processos i el funcionament d’aparells senzills de l’entorn immediat .
7. Construir objectes després d’haver-ne seleccionat i preparat materials i components .
Considerem ,molt important que l’alumne sàpiga, en tot moment, sobre què i com serà avaluat
(continguts, actituds, hàbits...)
Els professors del taller lliuren al tutor/a un informe de cada avaluació.
3. Instruments d’avaluació.
Bàsicament són l’estudi de la producció de l’alumne/a, fitxes d’autocontrol, comparació amb el model
original.
La recuperació, pel tipus de treball realitzat ha de ser immediata i en cada moment del procés i
suposa l’anàlisi de les errades i la seva correcció.
7. RECURSOS.
1. Recursos materials:
1. Folis i fotocopies; material informàtic.
2. Material de tecnologia (fusta, eines del taller, paper, cola...).
3. Material reciclat aportat pels professors i els alumnes.
2. Recursos espacials:
1. Un taller.
2. Els que són propis d’un institut.
3. Recursos humans:
Hores de docència directa previstes al cura 2014-2015
1. 13 hores professor d'Atenció a la Diversitat.
2. 11 hores professor d'Àmbit Pràctic.
4. Recursos organitzatius:
1. 1 reunió setmanal del Departament d’Orientació.
8. ACTIVITATS EXTRAORDINÀRIES.
Les activitats depenen en gran mesura de les ofertes i possibilitats. Si la convocatòria de la Fira de la
Ciència ens pareix adaptable a les nostres necessitats, ens plantejarem la participació.
Sortida dins la comarca per visitar fàbriques i tallers.
Els alumnes del taller de suport reben, sobretot de part del professorat, pares i visitants, donatius a
canvi de petits objectes realitzats al taller, clauers, objectes de bijuteria, jocs, tamborets.
9. ACTIVITATS DE FOMENT DE LA LECTURA.
Verbalitzar el procés d’elaboració del projecte.
Realitzar la fitxa de cada projecte.
Llegir les instruccions dels productes que s'empren al Taller.
Jugar amb els dòminos lingüístics.
Consultar llibres sobre eines, materials. tècniques...
10. COL·LABORACIÓ AMB ALTRES SERVEIS.
Les característiques dels alumnes del Taller de Suport fan necessària la col·laboració i coordinació
amb institucions i programes que no pertanyen estrictament al món educatiu. Aquestes actuacions es
solen dur a terme a través del Departament d’Orientació i Prefectura d'Estudis.
2.1.4-PROGRAMA INTERVENCIÓ SOCIOEDUCATIVA (PISE/ALTER)
1. INTRODUCCIÓ.
Al Taller treballem amb un grup homogeni pel que fa a edat, i situació acadèmica. presenten o
han presentat al llarg de la vida escolar alguns d'aquests trets:
1. Rendiment escolar molt baix.
2. Manca d’hàbits de feina.
3. Absentisme, més a menys declarat .
4. Manca d’interès per l’estudi.
5. Expectatives d’èxit acadèmic molt minses.
6. Dificultats per establir relacions amb companys i professors.
2. CONTRIBUCIÓ DEL TALLER DE PISE A LES COMPETENCIES BÀSIQUES.
Competència lingüística:
a) Descriure verbalment el procés de construcció d’un objecte senzill.
b) Interpretar la informació dels envasos dels productes comercials emprats al taller.
c) Transmetre als membres del taller una idea, explicar una tècnica o una millora de forma clara
i convincent.
Competència matemàtica:
a) Mesurar diferents materials amb l’instrument adient.
b) Fer càlculs de proporcions directes senzilles.
c) Plantejar un problema de forma intel·ligible.
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic:
a) Utilitzar materials reciclats.
Competència en el tractament de la informació i competència digital:
a) Cercar informació general a Internet.
b) Cercar la informació necessària sobre eines, materials...
c) Preparar material per a presentacions amb medis àudio visuals (cartells, fotos, films,
powerpoint..)
Competència social i ciutadana:
a) Formar part d’equips de feina.
b) Respectar el torn de paraula.
c) Reflexionar sobre les seves actuacions i les dels altres.
Competència cultural i artística:
a) Valorar les produccions independentment del seu autor o autors.
b) Imitar models que considerem valuosos.
c) Analitzar els procediments, les tècniques i els materials, la dificultat, l’originalitat presents en
els objectes més quotidians.
Competència per aprendre a aprendre:
a) Escoltar activament les explicacions, siguin d’un professor o d’un company.
b) Observar amb atenció el treball dels altres per intentar millorar-lo.
c) Posar en pràctica tots el recursos que es van adquirint en la realització de cada projecte.
d) Actuar com a mestre d’un company en un projecte o durant una sessió.
e) Realitzar un projecte de forma totalment autònoma.
3. OBJECTIUS GENERALS.
1. Facilitar una percepció més positiva de l’alumne, i de les possibilitats de millorar el seu
procés d’aprenentatge.
2. Assegurar l’assistència a classe i evitar l’absentisme i el posterior abandonament escolar.
3. Valorar les realitzacions pròpies i les dels altres.
4. Aconseguir una imatge ajustada de si mateixos.
5. Formar equips de feina que permetin un desenvolupament equilibrat de les relacions
personals i la col·laboració amb altres persones de diferent condició.
6. Propiciar l’autonomia personal, elaborant estratègies per a solucionar els problemes que es
presentin en el desenvolupament dels projectes.
7. Valorar i respectar l’entorn, comprenent que formem part del mateix i que mitjançant un
tractament positiu i el desenvolupament d’hàbits d’higiene i seguretat en el propi treball
podem contribuir a aconseguir una millor qualitat de vida.
Aquests objectius es traslladaran, aquest curs, a la creació i funcionament d'una empresa a
determinar. Això implicarà dur a terme moltes activitats de discussió, plantejament i presa de
decisions sobre cada moment de l'activitat proposada. Serà el fil conductor d'aprenentatges i
activitats.
4. CONTINGUTS.
Bloc 1. Procés de Resolució tècnica de problemes.
Bloc 2. Planificació i realització de les tasques.
Bloc 3. Recursos científics i tècnics.
Bloc 4. Organització i Gestió.
5. METODOLOGIA.
La metodologia per projectes ens serveix per:
1. Atendre aspectes importants: compromís, solidaritat i responsabilitat, ja que suposa una
implicació personal en tot el procés.
2. Reforçar d’una manera pràctica els aprenentatges necessaris per a construir nous
coneixements.
3. Orientar el alumnes cap a una preparació professional, sigui un PQPI, CAPI o un CFM.
4. Aproximar-los al món laboral.
5. Gaudir de la satisfacció de la feina ben feta i valorada pels demés.
Hi ha algunes pautes metodològiques que són de caràcter general:
a) L’adquisició d’hàbits de puntualitat, pel que fa al taller i a la presentació de la feina.
b) La previsió de la tasca diària amb la revisió de la realitzada en les sessions anteriors.
c) L’ús adequat del material necessari per a cada moment del procés.
d) La dedicació d’un temps determinat a la recollida i neteja de les eines, maquinària i del taller.
e) La valoració del reciclatge i la reparació dels objectes.
f) L’exigència d’una conducta respectuosa envers professors, companys, materials, eines, etc.
Tot això es concreta en l’execució , sigui d’un treball molt senzill o d’un projecte amb una certa
dificultat, que suposa:
a) Concreció de la idea inicial i càlcul aproximat de les hores necessàries per a la seva
realització.
b) Desenvolupament del projecte, plànols, esborranys, croquis...
c) Previsió del material necessari.
d) Tria de les eines i maquinària a utilitzar.
e) Càlcul dels terminis.
f) Confecció del pressupost si s’escau.
g) Aplicació de les normes de seguretat.
h) Ús dels Elements de Protecció Individual (EPI) del taller.
6. AVALUACIÓ I RECUPERACIÓ.
L’avaluació es farà de forma individual i continua:
Una avaluació inicial dels alumnes per determinar el grau de destresa i coneixements (aquest curs, el
100% dels alumnes assistiren al Taller de Suport el curs passat).
Una avaluació processal que consistirà en:
a) Una avaluació continuada per part dels professors del taller de les feines i projectes
encomanats als alumnes..
b) Una auto avaluació de l’alumne per a potenciar una imatge ajustada de si mateix , la seva
autonomia i la participació en la totalitat del seu projecte i més àmpliament en el seu procés
educatiu.
Aquesta és l’avaluació que ens dona més informació sobre el progrés dels alumnes i tan una com Aquesta és l’avaluació que ens dona més informació sobre el progrés dels alumnes i tan una com
l’altra es fan sempre sobre l’anàlisi que professors i alumnes fem conjuntament de les següents l’altra es fan sempre sobre l’anàlisi que professors i alumnes fem conjuntament de les següents
habilitats que aquí presentem com a nivells, encara que els projectes sempre participen de dos o méshabilitats que aquí presentem com a nivells, encara que els projectes sempre participen de dos o més
d’ells.d’ells.
Nivell 1. Traçar:Nivell 2. Trepar . Nivell 3. Unir.Nivell 4. Quadrar.Nivell 5. Muntar.Nivell 6. Tallar.Nivell 7. Observar.Nivell 8. Interpretar.Nivell 9. Calcular.Nivell 9. Calcular.
Una avaluació final per a mesurar els aprenentatges que han assolit els alumnes durant el curs
escolar en relació als objectius proposats . Aquesta avaluació serà la que ens orientarà en quant a
l’aprofitament que l’alumne ha fet del recurs que s’ha posat al seu abast i en la seva orientació
professional o acadèmica.
Aquest procés d’avaluació comporta la valoració diària de la feina de l’alumne (d’acord amb tots els
professors que participen en les activitats del taller); possibilitant així que tots: alumnes, professors i
tutors coneguin i participin, si ho troben pertinent, del procés d’avaluació.
Es valora sobre tot la puntualitat i l’assistència, la realització de les tasques i l’actitud positiva
respecte al grup classe.
6.1. Els criteris d’avaluació.
Són els següents:
a. Utilitzar les eines i aparells per a la seva funció específica i d’acord amb les normes de
seguretat.
b. Descriure les propietats i aplicacions més importants d’alguns materials bàsics.
c. Indicar les diferents magnituds, els símbols que les representen, les unitats corresponents i
els instruments que les mesuren .
d. Realitzar alguna operació de les que formen part d’un procés, comprovar-ne el resultat i
situar-la en la seqüència d’operacions del procés .
e. Descriure un objecte a partir del material, dels elements que el constitueixen i de la funció
que fa .
f. Analitzar objectes, processos i el funcionament d’aparells senzills de l’entorn immediat .
g. Construir objectes després d’haver-ne seleccionat i preparat materials i components .
Considerem ,molt important que l’alumne sàpiga, en tot moment, sobre què i com serà avaluat
(continguts, actituds, hàbits...)
6.2. Instruments d’avaluació.
Bàsicament són l’estudi de la producció de l’alumne/a, fitxes d’auto control, comparació amb el model
original.
Els professors del taller lliuren al tutor/a un informe de cada avaluació.
La recuperació, pel tipus de treball realitzat ha de ser immediata i en cada moment del procés i
suposa l’anàlisi de les errades i la seva correcció.
7. RECURSOS.
1.1. Recursos materials:Recursos materials:
Folis i fotocopies; material informàtic.
Material de tecnologia (fusta, eines del taller, paper, cola...). El grup de PISE consumeix
aproximadament un 30% dels recursos materials del taller. No tenir una assignació econòmica
específica, suposa una minva en els recursos materials que ara mateix fan impossible l’activitat del
taller com l’hem coneguda aquests darrers 12 anys.
Material reciclat aportat pels professors i els alumnes.
2. Recursos espacials:
• Un taller.
• Els que són propis d’un institut.
3. Recursos humans:
Hores de docència directa:
• 1 hora mestra d'Atenció a la Diversitat.
• 1 hora professor d'Àmbit Pràctic.
4. Recursos organitzatius:
1 reunió setmanal de Seguiment del Programa..
8. ACTIVITATS DE FOMENT DE LA LECTURA.
a) Verbalitzar el procés d’elaboració del projecte.
b) Realitzar la fitxa de cada projecte.
c) Llegir les instruccions dels productes que s’emprin al Taller.
d) Jugar amb els dòminos lingüístics.
e) Consulta de llibres/revistes sobre decoració.
2.1.4. TALLER DE LLENGUA
INTRODUCCIÓ
Els principis que impregnen la tasca educativa en els centres escolars quant a atenció a
l’alumnat i a la diversitat que se’n deriva són el d’igualtat d’oportunitats i el de normalització. És
imprescindible tenir en compte aquests principis per a l’atenció de l’alumnat d’incorporació tardana al
nostre sistema educatiu.
La migració és un fenomen actual i es manifesta en l’augment a les nostres aules d’alumnat
de procedència estrangera en qualsevol moment del curs escolar. És un alumnat molt heterogeni que
en el cas de les Illes Balears, prové de gran nombre d’estats, amb presència de tot tipus de cultures,
religions i llengües molt diverses.
Posar els recursos perquè es respectin els drets de totes les persones que viuen i conviuen
en la nostra comunitat és tasca de les diferents administracions i serveis, que des de cada un dels
àmbits han de preveure i donar resposta a les necessitats que van sorgint per a l’adequada atenció a
la població migrada, sempre des del punt de vista del respecte i de la participació.
A l’escola li correspon facilitar l’adaptació i la integració de l’alumnat i de les seves famílies en
la vida quotidiana del centre, sense perdre de vista l’objectiu final que ha de ser el de la d’inserció
social.
El procés d’adaptació ha de començar per un bon acolliment al centre educatiu i es concreta
en la presa de decisions de la comunitat escolar en general, dels claustres i equips docents en
particular, sobre l’organització adient per atendre a un alumnat que arriba al centre amb una situació
possiblement diferent a la de l’alumnat autòcton. Aquest acolliment, si es planifica correctament,
facilitarà una ràpida integració social i lingüística, per tant permetrà als alumnes comunicar-se,
relacionar-se i accedir als diferents continguts curriculars.
La incorporació d’alumnat de distintes procedències i edats, en qualsevol moment del curs
escolar, afecta no sols l’organització del centre sinó també el currículum ja que el fet social
multicultural, obliga tot el professorat a reflexionar i a actualitzar els objectius de l’educació
intercultural. Fruit d’aquest procés de reflexió que ens ha dut la diversitat cultural, hem d’extreure les
conclusions que ens permetran una millora de la pràctica educativa, factor imprescindible per a la
permanent renovació pedagògica.
Per tot això, cal fer una anàlisi del context del centre, una revisió dels documents escolars per
tal de veure si s’adapten a la nova realitat social, i conseqüentment la incorporació dels canvis
necessaris quant a l’organització i la pràctica educativa.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ALUMNAT ESTRANGER
En aquest alumnat esdevenen una sèrie de característiques que condicionen qualsevol planificació a
l’hora d’integrar-lo socialment, lingüísticament i acadèmicament:
- Té un perfil cultural heterogeni ja que prové de diferents països amb diferents realitats socials,
culturals, econòmiques i religioses la qual cosa fa que s’adoptin actituds i comportaments
diferents.( Senegal, Equador, Colòmbia, Alemanya, Xina, Argentina…)
- Prové de sistemes educatius heterogenis segons els països de procedència..
- En alguns casos conflueix una situació d’escolarització irregular o fins i tot nul·la.
- Segons l’edat i l’escolarització anterior, potser que no hagi finalitzat el procés de consolidació de
la seva llengua materna. La nova situació escolar portarà aquest alumnat a haver de fer un
esforç afegit alhora d’aprendre català, castellà i almenys una altra llengua. La seva llengua
materna, en molts casos, té caràcters orals i escrits que són diferents a les llengües catalana i
castellana.
- El contacte amb la llengua catalana fora de l’àmbit escolar pot variar segons la zona on resideix,
malgrat que en un breu període de temps ha de poder incorporar-se al ritme normal
d’escolarització en classes impartides en aquesta llengua.
- Pot arribar al centre en diferents moments del curs escolar.
Pel que fa al tractament educatiu cal tenir present:
- No viu una situació d’immersió encara que pugui tenir un contacte molt intens amb la L2 ja que:
el mestre no ha de conèixer necessàriament la seva L1,
la seva L1 no sol ser dominant en el context,
en la majoria dels casos el nostre sistema educatiu no té en compte el tractament de la seva
L1 en el currículum.
- No es troba en una situació d’aprenentatge d’una llengua estrangera ja que:
té una necessitat immediata d’usar la nova llengua,
el seu desconeixement li suposa una dificultat afegida per continuar l’escolaritat amb
normalitat.
L’alumnat estranger escolaritzat a l’etapa d’educació infantil i al primer cicle de primària pot
presentar mancances dels nous codis lingüístics i culturals. Aquesta situació genera la necessitat
d’aplicar estratègies metodològiques que són molt properes a les específiques d’aquestes etapes
perquè l’objectiu bàsic de l’àrea de comunicació és assolir una adequada comprensió i expressió oral.
TRACTAMENT EDUCATIU AMB L’ALUMNAT ESTRANGER
Un dels objectius bàsics dins l’àmbit educatiu és el de preveure, treballar i aplicar estratègies
facilitadores per a un adequat procés de socialització de l’alumnat, de qualsevol edat, qualsevol
procedència i pertinença social.
D’acord amb els drets dels infants, una de les mesures d’obligat compliment en l’àmbit
educatiu consisteix a donar una plaça escolar a qualsevol infant/jove que arribi a les Illes Balears i
que estigui en edat d’escolarització obligatòria. Aquesta mesura es compleix rigorosament, però
s’aplica dins un dèficit d’infraestructura d’espais escolars.
El cas de l’alumnat procedent de països estrangers i segons l’edat, la situació social i familiar
que viu i el moment d’incorporació al sistema educatiu de les Illes Balears, hi ha característiques
que cal incorporar a la reflexió pedagògica prèvia a l’aplicació de qualsevol estratègia organitzativa a
fi de facilitar el seu procés de socialització dins un medi que li és desconegut i que a priori moltes
vegades pot semblar amenaçador per a ambdues parts.
És necessari, doncs, partir del coneixement i reconeixement de les característiques que sol
presentar l’alumnat estranger en el moment d’arribada a un centre escolar per tal d’elaborar
estratègies d’acolliment i d’atenció educativa que ens condueixin a afavorir l’èxit personal i curricular
aplicant així, els principis de normalització i d’igualtat d’oportunitats.
Algunes de les característiques d’aquests alumnes són les següents:
- Culturalment té unes característiques molt diferenciades ja que prové de països diferents. Ser
estranger no és una condició unificadora, cal conèixer característiques culturals, lingüístiques i
religioses perquè la seva resposta va íntimament lligada al referent cultural que constitueix el seu
marc referencial de vida. Sempre hem de partir de la història personal i dels coneixements previs
dels infants i joves que s’incorporen a les aules.
- Els motius familiars per iniciar un procés migratori són diferents i generen una vivència de la nova
situació que condiciona les relacions de la família a nivell intern, de la família a nivell social i de
l’infant/jove en referència a la seva nova situació escolar i de relació amb companys i
companyes.
- Els sistemes educatius dels quals prové són, novament, diversos i cal conèixer les
característiques més generals dels esmentats sistemes per tal de començar allà on l’alumnat va
deixar el seu itinerari educatiu en el país de procedència. Cal tenir present, també, que en
ocasions el nou alumnat arriba amb una mancança afegida per una escolarització irregular o
nul·la, la qual cosa ens obligarà a implantar estratègies educatives molt específiques.
- El moment d’arribada al centre escolar no és previsible i en moltes ocasions es van incorporant
durant tot el curs escolar.
- Les característiques lingüístiques dels alumnes immigrats, són molt diferents segons els països
d’on provenen.
- A les etapes d’infantil i primària, els infants són molt receptius. És en aquesta època quan estan
elaborant les seves actituds, valors i percepcions envers persones, situacions i experiències.
Convé, per tant, tenir presents els valors culturals de procedència. En qualsevol cas, sempre es
mereixen el respecte que únicament ens pot generar el coneixement. Hem de tenir en compte
que aquests valors culturals formaran part, tant si ho volem com si no, dels valors que
constituiran el referent de convivència del grup/classe.
- Quan ens referim a alumnat en edat preadolescent o adolescent que coincideix amb
l’ensenyament secundari hem de tenir present que passa per un moment personal, propi de la
seva edat, de reafirmació del propi jo en contraposició a l’adult i que quan parlem d’alumnat
estranger que viu un procés migratori podem afegir que en aquest moment part de la seva
reafirmació pateix o pot patir un qüestionament de la seva identitat en un context aliè i que
aquesta situació li pot generar inseguretat i desenvolupar, en conseqüència, actituds de rebuig i
fracàs escolar.
Volem fer especial menció a aquest tema perquè sembla evident que les famílies que arriben a
les Illes Balears es troben amb no poques dificultats: els processos de regularització, el
desconeixement del nou país quant a serveis i recursos, la manca de formació específica o de
reconeixement per trobar treball, el problema de l’habitatge, els mecanismes de participació
social...Està clar que tota la família haurà de fer un procés d’adaptació.
I els infants? Com viuen els infants aquest procés? Els adults, a partir de la necessitat o la
reflexió prenen decisions, mentre que els infants naturalment, no, perquè no han interioritzat el canvi
quan ja es troben en un país diferent, lluny dels padrins, dels amics...un altre paisatge, un altre clima,
altres menjars, altres costums, gent diferent, una nova llengua... altre sistema educatiu (si en el millor
dels casos han estat escolaritzats en el seu país d’origen)...Com viuen els infants aquest procés?
Quins mecanismes defensius estableixen? Com canalitzen les seves emocions?
La presència d’aquests alumnes d’origen estranger és un repte per al sistema educatiu. L’escola
ha d’adaptar-se a aquesta nova realitat on tots els agents socials tenen un paper importantíssim en la
construcció d’un nou model, i encara més: l’escola ha d’acompanyar l’alumnat en el reajustament del
procés d’identitat que li tocarà viure.
La noció d’identitat o la representació mental que cada persona construeix basant-se en els
seus sentiments, capacitats, records i projectes referits a si mateix, es basa en la interpretació de les
experiències viscudes que serveixen per afrontar noves situacions i es va transformant en funció
d’aspectes del passat i els projectes de futur.
Tot aquest procés, l’adolescent no el viu tot sol. Ha de projectar els conflictes d’identitat, de
maduració, d’incerteses, a fi de trobar respostes que l’ajudin a estructurar-se.
El nin o la nina es trobarà sol i indefens davant l’allau de canvis que viurà i on els patrons
culturals bàsics de la família i de l’escola seran diferents, la qual cosa podrà suposar un risc en el
procés de maduració global i de socialització i això podria desenvolupar conductes negatives.
El professorat, ens haurem de replantejar la nostra feina des d’una altra perspectiva si volem
tenir en compte les diferents cultures que interactuen en els nostres centres. En aquest procés,
l’escola hi juga un paper molt important. Pot ser de molta utilitat que el professorat ens documentem
sobre els trets culturals més característics dels països d’origen dels nostres alumnes.
ALUMNAT D’INCORPORACIÓ TARDANA
Anomenam alumnat d’incorporació tardana aquell que s’incorpora al nostre sistema educatiu,
en qualsevol moment del curs escolar, a partir del segon cicle de primària fins al darrer nivell de
secundària obligatòria (8-16 anys).
El motiu per delimitar aquesta franja d’edat és perquè a partir del segon cicle de primària les
àrees instrumentals són el punt de partida de l’adquisició de molts aprenentatges, la qual cosa fa que
l’alumnat que s’incorpora en aquestes etapes, sense competència en la llengua d’aprenentatge,
estigui en inferioritat de condicions respecte a altre alumnat que no presenta aquesta mancança.
L’alumnat d’incorporació tardana amb desconeixement de les llengües oficials de les Illes Balears
presenta les esmentades característiques de l’alumnat estranger i les dificultats següents:
- A partir dels 8 anys l’alumnat s’incorpora a un grup/classe que té consolidat l’aprenentatge de les
àrees instrumentals.
- Després dels 11-12 anys l’evolució pròpia de la preadolescència en l’aspecte personal i de grup,
la reafirmació del procés d’identitat que es produeix en aquestes edats i la confrontació entre les
diferències culturals que percep l’alumne poden influir, entre d’altres causes, que se senti insegur
i desenvolupi actituds de rebuig envers el centre educatiu i l’adquisició d’aprenentatges.
D’altra banda, no tenir una adequada competència lingüística en català i castellà per assolir els
aprenentatges dificulta la consolidació dels aspectes conceptuals i procedimentals. És per això, que
cal adaptar els procediments d’ensenyament-aprenentatge a l’alumne i no a l’inrevés, i ser conscients
que malgrat que hagi passat un temps prudencial d’escolarització i s’hagin notat millores en la
comprensió i l’expressió lingüística les nostres expectatives poden ser desproporcionades a les seves
possibilitats reals quant a l’adquisició de nous aprenentatges.
El tret més comú és que són alumnes que s’han incorporat recentment a les aules de les
nostres escoles i desconeixen la llengua de relació, la llengua que els permet comunicar-se i seguir
els aprenentatges escolars.
EDUCACIÓ SECUNDÀRIA
Els trets característics dels centres d’educació secundària i la varietat d'estudis que s'hi
imparteixen fan que a l'hora d'organitzar el suport lingüístic específic per als alumnes d'incorporació
tardana, tot i que la manera de fer-ho parteix dels mateixos pressupòsits bàsics que a primària (donar
a aquests alumnes una atenció específica intensa en un primer moment i extensa al llarg del procés),
cada centre hagi de cercar les seves pròpies estratègies i formes organitzatives (hores de guàrdia
d'algun professor, aules d'autoaprenentatge, classes de suport...) la finalitat de les quals ha de ser
atendre transitòriament les possibles mancances d’escolarització i dels aprenentatges bàsics d’aquest
alumnat. Caldrà tenir present que la formació de tot el professorat i un tractament específic de centre
poden ajudar a resoldre la integració d’aquesta tipologia d’alumnat.
Les tasques d’assessorament i intervenció a famílies les assumirà el Departament d’Orientació, on
estarà adscrit el mestre de Compensació educativa (AD), en estreta col·laboració amb els serveis
socials de la zona.
El suport variarà segons les necessitats lingüístiques i socials de l’alumnat. Segons les
habilitats lingüístiques podem establir els tipus genèrics de suport:
L’agrupament del present curs es fa per nivells (s'hi adjunta annex de l'horari dels grups,
alumnes i professors responsables) corresponents als cursos de l’ESO. En total i, llevat de casos
excepcionals, l’atenció serà de 5 hores setmanals com a màxim a cada grup. S'ha de tenir en compte
que els alumnes no podran sortir més d’un hora setmanal de la mateixa assignatura, i que ho hauran
de fer sempre amb l'autorització prèvia del professor de l'àrea afectada i del tutor del grup. Durant el
curs els alumnes podran variar l'horari d'acord amb la seva evolució.
El curs 2007-2008 s’elaborà el PALIC. Pla d’Acolliment Lingüístic i Cultural. On s’explica el
funcionament exhaustivament.
OBJECTIUS
Co
mp
ren
sió
ora
la) Comprendre preguntes que se'ls formulin relacionades amb l'àmbit dels seus interessos o
dels seus coneixements.
b) Comprendre avisos, advertiments, ordres i consells adreçats a ells en particular o a un
conjunt de persones.
c) Comprendre explicacions, indicacions i instruccions, especialment les que es deriven de la
seva activitat escolar.
d) Comprendre contes adequats a la seva edat.
Ex
pre
ssió
ora
l
a) Demanar i donar informació sobre un mateix i sobre el seu entorn (familiar, local, social i
escolar).
b) Expressar sentiments i estats d'ànim.
c) Descriure persones, objectes i llocs.
d) Narrar experiències viscudes.
e) Transmetre informació rebuda a través d'altres persones o d'altres canals (escrits, gràfics,
audiovisuals) i explicitar les idees principals dels missatges escoltats.
f) Expressar raonaments senzills.
g) Formular peticions, demanar ajut i expressar necessitats, desitjos o voluntat de fer alguna
cosa.
h) Participar en diàlegs propis de la vida quotidiana (demanar indicacions, comprar, saludar,
felicitar-se, demanar consell...).
i) Llegir textos senzills en veu alta, amb adequació de pronúncia, dicció i ritme.
j) Participar en diàlegs, debats, etc., respectant el torn de paraula i escoltant la persona que
hi intervé.
Co
mp
ren
sió
esc
rita
a) Conèixer l'alfabet llatí i la correspondència entre els sons i les grafies de la llengua
catalana.
b) Comprendre el sentit global de textos senzills i adequats al seu nivell.
c) Identificar les idees principals d'un text.
d) Extreure informació específica a partir de textos.
e) Ser capaços de comprendre diversos tipus de text adequats a la seva edat (textos
didàctics; anuncis, avisos i rètols; revistes il·lustrades, contes i còmics; correspondència
personal; impresos senzills; notícies breus de premsa).
f) Iniciar-se en l'ús i maneig dels diccionaris de llengua catalana i bilingües.
Ex
pre
ssió
es
cri
ta
a) Aplicar en els seus escrits les normes ortogràfiques bàsiques, com també les normes de
puntuació i d'utilització de majúscules.
b) Aplicar en els seus escrits les normes bàsiques de concordança gramatical: gènere,
nombre i conjugació de temps verbals senzills.
c) Resumir o esquematitzar textos senzills.
d) Dur l'agenda de la seva activitat escolar i extraescolar (horaris, adreces, telèfons,
activitats...)
e) Expressar per escrit, en forma de dietari, de resum o de correspondència, experiències
relacionades amb la seva activitat quotidiana o lectiva.
f) Omplir impresos (d'inscripció a un club, a una biblioteca...)
g) Mantenir correspondència amb amics (cartes o postals).
Centres d’interès del nivell llindar
Identificació personal- Identificació personal: nom, edat, lloc de
naixement, adreça, telèfon, sexe, lloc deprocedència...
- Característiques físiques: estatura, colord’ulls, color de cabells...
- Temperament: caràcter personal, conducta,emocions...
Compres- Activitats comercials: pagar, comprar,
vendre...- tipus d’establiment: botiga, centre comercial...- quantitat, equivalències...- monedes: canvi i valor
Funcions lingüístiques del nivell llindar
- Presentar-se, informar sobre el lloc d’origen.
- Saludar.
- Demanar i dir l’adreça i el número de telèfon.
- Demanar com s’escriu una paraula.
- Demanar i donar informació sobre membres de la família.
- Demanar i donar informació sobre activitats i ocupacions.
- Descriure persones.
- Demanar i donar informació sobre dies, dates i horaris.
- Parlar de rutines i activitats quotidianes.
- Descriure un habitatge.
- Descriure animals i objectes domèstics.
- Expressar possessió.
- Expressar gusts i preferències.
- Expressar opinions i punts de vista.
- Descriure un lloc.
- Demanar informació per arribar a un lloc.
- Demanar informació sobre un servei públic.
- Demanar i descriure eines, objectes i aparells.
- Mantenir una conversa en establiments comercials i demanar i dir el preu.
- Demanar i donar informació sobre costums, hàbits, maneres de ser de distints països.
- Fer propostes i suggeriments, convidar i acceptar o rebutjar una proposta o invitació.
- Expressar desitjos.
- Demanar excuses i disculpes.
- Demanar i donar consells.
- Expressar sorpresa o incredulitat.
- Demanar i donar informació sobre fets actuals o recents.
- Demanar i donar informació sobre fets passats.
- Expressar prediccions i plans per al futur.
- Demanar i donar instruccions, permisos i ajuda.
- Interessar-se i expressar l’estat anímic d’algú.
PROCEDIMENTS
Per fer més distès i facilitador l’aprenentatge lingüístic dels alumnes es treballà des de diferentscentres d’interès:
1. Àrea de llengua, basada en el manual d’aprenentatge (els nins compraven un llibre), espretenia l’adquisició dels coneixements bàsics de l’estructura i el bescanvi de tots elsnivells (lèxic, sintàctic, morfològic...) de la llengua, en tots els nivells comunicatius:adquisició de coneixements bàsics orals, escrits, i comprensius i expressius.
2. Àrea de matemàtiques. Conjuntament amb el departament de matemàtiques esdissenyaren una sèrie de classes que intentaren abastar els mínims lingüístics referents al’àrea (els nombres, les operacions, les superfícies, les hores, els volums, les distàncies,els diners, etc.)
3. Àrea de ciències socials, treball elaborat en coordinació amb el departament de ciènciessocials i molt centrat a l’entorn de l’illa. Així la geografia i la història del territori català haestat un punt de partida per a l’aprenentatge lingüístic (alguns dels temes que hem tractathan estat els següents: etapes històriques d’ocupació de l’illa, situació nacional al territoriespanyol, conseqüent ubicació de la nova situació geogràfica dins el món, descripciófísica de l’entorn, costums, cultura popular, manifestacions artístiques diverses, etc.També hem realitzat algunes sortides.
4. Àrea de ciències naturals. Elaborat conjuntament amb el departament de ciènciesnaturals. S’intentà seguir el temari ordenat que es duia a terme al nivell de primer cicle,per avaluacions: el cos, les plantes i vegetals, fongs i líquens, al primer trimestre; al segonel sol, la terra, la lluna, l’atmosfera, animals terrestres; el tercer, l’aigua, els torrents, elspoders del mar, la sostenibilitat, la vida oceànica, meteorologia, etc.
5. Les sortides didàctiques intenten compendiar una visió de les petjades que les distintspobles i cultures han deixat al llarg de l'historia. Amb el convenciment que aquesta és lamillor via per a poder comprendre les particularitats psicològiques i ideològiques del poblemallorquí. Són obligatòries i es corresponen amb els continguts de la programació.
6. Utilització de les noves tecnologies en la mesura del possible al centre. Activitats diverses amb les TIC. Elaboració de portfolis amb ppt.
7. Recursos sonors amb l’audacity.8. Diferents presentacions en diversos formats. 9. Bloc educatiu de l’alumnat de Taller de llengua.
CONTINGUTS
1. Propis d’un nivell llindar A1 de llengua catalana:
1. INTRODUCCIÓ.........................................................................................2. OBJECTIUS..............................................................................................3. CONTINGUTS ..........................................................................................3.1 IDENTIFICACIÓ PERSONAL (TEMA 1).................................................3.2 ENSENYAMENT I EDUCACIÓ (TEMA 2).............................................3.3 DOMINI DE LA LLENGUA (TEMA 3) .....................................................3.4 RELACIONS FAMILIARS (TEMA 4).......................................................3.5 ESTATS FÍSICS I ANÍMICS D’UNA PERSONA (TEMA 5).....................3.6 MENJAR I BEURE (TEMA 6).................................................................3.7 RUTINES DIÀRIES (TEMA 7)................................................................3.8 TEMPS LLIURE I ENTRETENIMENTS (TEMA 8)..............................3.9 HABITATGE I LLOCS DE RESIDÈNCIA (TEMA 9)................................3.10 COMPRES (TEMA 10).........................................................................3.11 VIATGES I TRASLLATS (TEMA 11) ....................................................
Aquests es treballaran amb l’ajuda del material Vincles 1, I 2. També utilitzem la versió digital del material. Per reforçar i repassar continguts.
En una segona fase al taller de llengua es fan una altra sèrie de continguts, separats per nivells educatius. Enguany s’ha decidit fer els agrupament per nivells educatius. Així podrem aprofitar per fer repassar contingut comú a la resta del grup dins del Taller. Dedicant-se el taller no només a l’aspecte lingüístic sinò també a altres àmbits curriculars.
BIBLIOGRAFIA:GRUP PROMOTOR SANTILLANA. MÓN. Llengua i interculturalitat.
EDICIONS L'ÀLBER. Dolors Badia. Llengua Catalana, nivell llindar 1.SES SITGES. Tomeu Albrines, Antònia Capó, altres... La Brulla.Lledó Montanyès, Maria Magdalena Pons. Maite Vidal. Fitxes de llengua per a no catalanoparlants.EUMO EDITORIAL. Salvador Comelles i Anna Cross. Exercicis autocorrectius d’ampliació de vocabulari.PELC: http://pelc.illesbalears.cat/pelc/VINCLES: http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/vincles/index.htm
2. AAM. Àrea de Matemàtiques :
1. Els números ordinals.2. Els números cardinals.3. Els dies de la setmana.4. Mesos i estacions.5. Hores del dia.6. Parts del dia.7. Fig. Planes. ( joc de fig amb gometes elàstiques ).8. Fig volum. ( joc dep. Mat, Distesa ).9. Operacions terminologia. 1 ( Suma , resta, mult, arrel, potènci, divis, fracc,...)10. Activitat model concurs televisiu cifras i letras.11.Els diners. ( Monedes i billets . Miniland )12. Operacions terminologia 2 ( gràfics, estadístic, funcions,...)13. L'Euro.( Joc departament ).14. Operacions terminologia. 3. ( Naturals, decimals, enters, racionals o fracc,...)15. Sistemes de mesura de distàncies.16. Sistemes de mesura de capacitat.17. Sistemes de mesura de volum.18. Sistemes de mesura de pes.19. Sist mesura tradicionals.20. Jocs amb números 1 Dòmino21. Jocs amb números 2 Xifres aproximació operacional a un nombre 22. Jocs amb números 3 Sèries.23. Jocs amb números 4 Dau sis amb les operacions. 2 Daus de 10 amb els nombres.
BIBLIOGRAFIA:
Fitxes departament de Matemàtiques. Material infogràfic. El clic. Sinera. Joc de figures planes.Tangram. Disset. Panell per a la construcció de fig planes amb gomes elàstiques. Joc de l’Euro. Euro 2002. Educa. Monedes i billets d’Euro. Miniland.Joc de construcció de figures amb volum. Distesa.
3. AAM. Àrea de Ciències Socials
1. Mapa del municipi de Son Servera. Llogarets, nuclis turístics, alqueries.2. Els primers pobladors. Les coves.3. Mapa Mallorca mut.4. L'etapa Púnica.5. Illes Balears. Pobles.6. Romans fins a Jesucrist.7. Illes Balears mut.8. Lluites contra els vàndals.9. Mapa polític d'Espanya10. Musulmans fins la independència.11.Almoràvids vs. Almohades.12. Europa.13. Continents.14. Països del món.15. Regne de Mallorca.16. Castell de Bellver.17. Corona d'Aragó.18. Època del s Austries19. Guerra de successió20. Els Borbons. Nova Planta21. Monarquia constitucional.22. I República.23. Restauració.24. I Dictadura.25. II República.26. Guerra civil27. Boom Turistic
BIBLIOGRAFIA
* ED. MOLL. Gabriel Gener Manila. Història de l'illa de Mallorca. Explicada així com jo hauria volgut que me l'hagessin explicada.* SACO ROTO EDICIONES. Equip butifarra!. Història de les Balears en còmic.* FITXES de Geografia i Història. Dep. Ciències Socials.Webs sobre geografia de l’estat I d’Europa.
4. AACN. Àrea de Ciències Naturals :
1. Fitxa del cos humà. Brulla. La Brulla 1.2. Fitxa de les plantes (arrels -tronc-fulles). Brulla 5 ametler . Tipus d’arbres.3. Altres tipus de plantes. Falgueres, líquens, algues, molses.4. Flors i fruites.5. Els animals I, domèstics. La Brulla 6.6. Els animals II, salvatges. La Brulla 7.7. Peixos ossis.8. Animals del mar. Material del dep de CN. 9. Estels i eriçons10. Esponges i brumers11.Escopinyes i problemàtica ambiental.12. Cossos dels animals13. Caps dels animals14. Papallones
15. Escarabats, formigues i abelles16. Aracnits17. Cucs18. Els ocells. Material dep de CN.19. Aparell digestiu-respiratòri.20. Aparell excretor-circulatòri21. Canvis de la natura ++ Brulla 8 ++.22. Temps meteorològic/ Castes de núvols23. Torrents-riu24. Curs d'un riu25. Línea de costa26. Fons oceànic27. Paisatge ++Brulla 9++
BIBLIOGRAFIA:* SES SITGES, Tomeu Albrines, Antònia Capó, altres... La Brulla.* ALTEA, Peter Kindersley, Clare Shedden, altres... Diccionari visual Altea* Fitxes del cos humà.El cos humà. Educa 2009
6. AAL. Àrea Lingüística:
Vocal neutre.L’apostrofació de l’article. La preposició ( de ). Contraccions ( a + el ).Canvi de masculí a femení.Canvi de masculí a femení. Adjectius.L·L, R, RR.B, V, P, T, K, D, G.G, J, X, IX. TX, IGS, SS, Ç, Z, CDiftong , dígraf hiatus.Accentuació.Diacrític i dièresi.
Propostes de treball oral
1. Quants anys tens ?2. On vius?3. Quants germans tens?4. Qui és el teu ... favorit?5. ...6. Activitats quotidianes.7. La casa8. L'escola9. El carrer.10. Adverbis de temps.11.Verbs...12. Invitacions i suggeriments13. T'agradaria...?14. Per què, no...?15. Anem a...?16. Vocabulari d'oci.17. Descripcions.
AVALUACIÓ / ESPAIS
Veure PALIC
MATERIALS DIDÀCTICS
Materials enviats per l’Administració:
- Llibres de text. Vincles. Edició de les IB.
- Material informàtic divers (DOCTA, DIC, A l’Abast...)
-Material lúdic (Connector, scrabble, La quina d’accions, fitxes visuals...)
-Llibres (Xarxa, Dic, Digui Digui, Diccionaris traductors de la Gran EnciclopèdiaCatalana...)
-Altres: vídeos, estructures de volum, un rellotge, rètols, mapes...)
Altres materials facilitat des del corresponent departament del centre:
Llibres: Diccionari visual Altea, Refranys i frases fetes, Còmics diversos en català, llibres de text ordinaris de Secundària, Lèxic 1-2-3
Materials elaborats entre professors i alumnes
Dossiers de fitxes de vocabulari recollides d’aplecs com La Brulla, Llindar, Història de Mallorca en còmic; fitxes de mapes del Departament de Ciències Socials; i material del Departament de Ciències Naturals, jocs diversos, etc.
Material digital:
En la seva major part provinent del xtec, edu365, i gencat.
http://www.scribd.com/doc/33092508/Recursos-en-linia-per-a-l-aula-d-acollida
Llibres digitals:
Vincles 1, 2, 3.
Programari:
Vine. GV
De persona a persona. GV
Curs d’autoaprenentatge nivell B. GC departament de Justícia.
ALUMNES
El grup d'alumnes és obert perquè sempre arriben incorporacions noves que necessiten aquest suport. Els alumnes que, actualment, participen en aquest programa són:
Esha Sohail (1r C)
Abel Guerra (1r C)
Alejandro Carrasco (1r E)
Nerea Márquez (1r E)
Virginia Brandt (1r E)
Juan Andrés (1r G)
Diop (2n G)
Fatima Fall (2n G)
Mohamed Diene (2n F)
Diego León (2n F)
Daniela Villa (3r A)
Jerome (3r A)
William Rodríguez (3r B)
Awa Tall(3r C)
Gino (3r C)
Ainhoa Sánchez (3r D)
Melissa Noboa (3r D)
Xiomara Herrera (3r E)
Usama Sohail (3r F)
PROFESSORAT
Els professors encarregats d'impartir aquestes sessions de llengua són:
Xesca Marquès
M. Antònia Torrendell
Montserrat Santandreu
Mercè Rojals
M. Antònia Rosselló
Joan Gelabert
Eva Maria Tomàs
DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES
1a EVA
Virginia (1r E)
Jerome (3r A)
2a M.ATORRENDELL
Gino (3r C)
Xiomara (3r E)
Daniela (3rA)
William (3r B)
EVA
Esha (1r C)
Awa (3r C)
Usama (3r F)
3a EVA
Virgina (1r E)Jerome (3r A)
EVA
Fatima (2n G)Mohamed (2n
F)
Juan Andrés(1r G
MONTSERRAT
Nerea (1r E)Alejandro(1rE) Diop (2nG) Diego
León (2n F) )
JOAN
Gino (3r C)Daniela(3r A)
William (3rB)Ainhoa (3r D)
EVA
Esha (1r C)Awa(3r C)Usama
(3r F)
MERCÈ
Ainhoa (3r D)
Melissa (3r D)
Xiomara (3r E)
4a EVA
Esha (1r C)
Awa (3r C)
Usama (3r F)
M.ATORRENDEL
L
Gino (3r C)Xiomara(3r E)Daniela(3r A)
William (3rB)Ainhoa (3r D)
EVA
Juan Andrés (1rG) Fatima (2n G)
Mohamed (2n F)Diego león (2n F)
XESCA
Nerea (1r E)Alejandro(1r E) Diop
(2n G)
Virginia (1r E)
M.A ROSSELLÓ
Abel Guerra (1rC)
5a JOAN
Gino (3r C)
Xiomara (3r E)
Daniela (3rA)
William (3r B)
Ainhoa 3r D
EVA
Esha (1r C)
Awa (3r C)
Usama (3r F)
EVA
Virginia (1r E)
Jerome (3r A)
6a EVA
Esha (1r C)
Awa (3r C)
Usama (3r F)
7a
2.2.PROGRAMA DE PMAR (3r)
2.2.1-ÀMBIT CIENTÍFIC I MATEMÀTIC
1. Introducció
L’àmbit científic i matemàtic inclou les disciplines de Matemàtiques, de Biologia i Geologia, i de
Física i Química. Les particularitats dels alumnes als quals va dirigit aquest programa fan
necessari un enfocament globalitzat d’aquestes matèries.
Intentarem motivar els alumnes mitjançant la contextualització dels continguts, de manera que
els alumnes comprenguin la relació existent entre el que han estudiat, el seu entorn i els seus
interessos personals presents i futurs.
Un dels principals objectius del programa és l’alfabetització científica de l’alumnat. La ciència i la
tecnologia estan presents a les nostres vides, per tant la cultura científica és essencial en la
formació de les persones. La cultura general ha de incloure un component científic.
Afavorirem el treball cooperatiu en grup per facilitar el seu desenvolupament social i
personal. Procurarem que les tasques proposades connectin amb els seus interessos i els
aprenentatges siguin funcionals. Potenciarem la capacitat de l'alumne per estructurar i ordenar
la informació que l'arriba (resums, esquemes, ...) i l'estructuració de la seva feina. També
habituarem als alumnes a la feina individual en classe, en forma d'exercicis o problemes, per a
potenciar la seva capacitat de concentració, facilitar la seva autonomia i possibilitar una
intervenció més personalitzada del professor. I promourem activitats que surtin del context
habitual de la classe, com recerques bibliogràfiques, observacions a l'entorn real,...
L'àmbit científic i matemàtic ha d'incloure els currículums corresponents a les matèries de
matemàtiques i física i química del segon i el tercer curs de l'ESO i de biologia i geologia de
tercer. La metodologia garantirà l'assoliment de les competències clau i dels objectius del segon i
el tercer curs de l'educació secundària obligatòria.
Aquesta programació està pensada per a ser aplicada a l’aula amb un màxim de 15 alumnes ( tal
com es contempla en l’ordenació dels programes de PMAR ) . Aquest curs escolar 15/16 el
PMAR només s'aplicarà al tercer curs.
Les hores lectives setmanals de àmbit científic i matemàtic pel tercer curs són 10 que se
distribuiran de la següent manera: 4 matemàtiques, 3 física i química i 3 biologia i geologia.
2. PROGRAMACIÓ DEL SEGON CURS DE PMAR DE L’ÀMBIT CIENTÍFIC I MATEMÀTIC
2.1. PROGRAMACIÓ DE MATEMÀTIQUES
2.1.1.METODOLOGIA
La base de la metodologia serà l'activitat desenvolupada per part de l'alumne de cara a
aconseguir un aprenentatge significatiu, partint de situacions i contextos pròxims a la seva realitat
i incrementant progressivament el seu nivell d'abstracció. El paper del professor en aquest
procés serà el de guia i catalitzador del mateix, seleccionant situacions, contextos i activitats que
l'afavoreixin.
El punt de partida del desenvolupament de cada unitat serà un diagnòstic dels coneixements
previs seleccionats dels alumnes, que servirà per a motivar-los i connectar-los amb el tema. Una
vegada establerts els conceptes previs i motivats els alumnes, s'aniran desenvolupant les
activitats adequades per anar adquirint els continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals
fixats per a cada una de les unitats, sempre partint de l'entorn i el context més pròxim a l'alumne i
augmentant progressivament el nivell d'abstracció incidint força en dos aspectes: a) la realització
de la tasca diària a classe, per a formar-los en el mètode matemàtic (resolució de problemes); b)
l’elaboració i bon ús del quadern de matemàtiques, per a formar-los en la confecció d’apunts.
2.1.2. TEMPORALITZACIÓ :
PRIMERA AVALUACIÓ SEGONA AVALUACIÓ TERCERA AVALUACIÓ
Unitat 1 : Nombres racionals.
Unitat 2 : Potències. Notació científica.
Unitat 3 : Monomis i polinomis
Unitat 4 : Equacions de primer grau
Unitat 5 : Equacions de segon grau
Unitat 6: Sistemes d’equacions.
Unitat 7 : Estadística. Paràmetres estadístics .
Unitat 8 : Funcions
Unitat 9 : Funcions lineals i afins
Unitat 10 : Geometria
2.1.3. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS :
Per a poder a dur a terme les activitats assenyalades en la programació es necessiten els següents
mitjans :
· Manuals de consulta : Llibre de text recomanat als alumnes i altres d’un nivell similar amb
la finalitat de poder ampliar la informació i elaborar un dossier de fitxes que permetin assolir
un nivell de competència curricular mínim .
· Calculadora científica.
· Aula amb possibilitat de connexió a Internet .
2.1.4.CRITERIS DE QUALIFICACIÓ I AVALUACIÓ :
L’avaluació es farà de forma contínua i mitjançant activitats d’avaluació que incloguin la feina a classe i a casa, el nivell de participació a l’aula, la confecció d’un quadern de l’assignatura, la resolució d’exercicis a la pissarra i la realització de controls escrits de duració i tipologia variada. La qualificació final de cada trimestre s’obtindrà d’aplicar els següents percentatges :
Actitud ......................................... 10%
(Assistència; retards; participació; interès; partes)
Quadern i Treballs ....................... 20%
(Presentació; deures i fitxes; ordre)
Exàmens ...................................... 70%
Per a no suspendre un trimestre cal superar el cinc.
Es considera, però, la possibilitat de modificar lleugerament la distribució dels percentatges enfunció de les necessitats del grup i així donar més importància a l’actitud, quadern i presentacióde treballs si els resultats de les proves són insuficients.
Per aquells alumnes que duguin suspesa alguna avaluació es realitzà durant el curs activitatsde recuperació si l’alumne mostra interès. Aquesta recuperació se durà a terme la darrerasetmana del curs.
Recordar que la qualificació de l’àmbit científic i matemàtic s'ha d'entendre com la qualificació de cada una de les matèries que el formen.
Si l'alumne no supera la matèria en la convocatòria ordinària de juny, haurà de presentar-se ala convocatòria de setembre, on realitzarà una prova escrita de tots els continguts de la matèria.A més a més, haurà de lliurar la feina d'estiu
2.1.5. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A L’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES
BÀSIQUES
La matèria de matemàtiques contribueix especialment al desenvolupament de la
competència matemàtica, reconeguda per la Unió Europea com una competència clau. Aquesta
s’entén com l’habilitat per desenvolupar i aplicar el raonament matemàtic amb l’objectiu de
resoldre diversos problemes en situacions quotidianes; en concret, seguint la classificació del
marc teòric de PISA, engloba les capacitats següents: comunicar, matematitzar, representar,
raonar i argumentar, idear estratègies per resoldre problemes, emprar eines matemàtiques i
utilitzar el llenguatge simbòlic, formal i tècnic i les operacions. A més, el desenvolupament
matemàtic ajuda a adquirir la resta de competències.
Per tant, les matemàtiques dins el currículum afavoreixen el progrés en l’adquisició de la
competència matemàtica a partir del coneixement dels continguts i el seu ampli conjunt de
procediments de càlcul, anàlisi, mesura i estimació dels fenòmens de la realitat i de les seves
relacions, com a instrument imprescindible en el desenvolupament dels individus i component
essencial de comprensió, la modelització i la transformació dels fenòmens de la realitat. D’altra
banda, les matemàtiques contribueixen a la formació intel·lectual dels alumnes, la qual cosa els
permetrà millorar tant en l’àmbit personal com en el social.
Convé assenyalar que no totes les maneres d’ensenyar matemàtiques contribueixen
igualment a adquirir la competència matemàtica: l’èmfasi en la funcionalitat dels aprenentatges,
la seva utilitat per comprendre el món que ens envolta o la mateixa selecció d’estratègies per
resoldre un problema determinen la possibilitat real d’aplicar les matemàtiques en diferents
camps de coneixement o en diferents situacions de la vida quotidiana.
La resolució de problemes i els projectes d’investigació constitueixen eixos fonamentals en el
procés d’ensenyament-aprenentatge de les matemàtiques. L’habilitat de formular, plantejar,
interpretar i resoldre problemes és una de les capacitats essencials de l’activitat matemàtica,
perquè permet a les persones emprar els processos cognitius per abordar i resoldre situacions
multidisciplinàries reals, fet que resulta de màxim interès per al desenvolupament de la creativitat
i el pensament lògic. Per tant, les tècniques heurístiques que desenvolupa la resolució de
problemes constitueixen models generals de tractament de la informació i de raonament i
consoliden l’adquisició de destreses involucrades en la competència d’aprendre a aprendre,
com ara l’autonomia, la perseverança, la sistematització, la reflexió crítica i l’habilitat per
comunicar amb eficàcia els resultats del propi treball.
La incorporació d’eines tecnològiques com a recurs didàctic per aprendre i per resoldre
problemes contribueix a millorar la competència digital dels alumnes, de la mateixa manera que
la utilització dels llenguatges gràfic i estadístic ajuda a interpretar millor la realitat expressada
pels mitjans de comunicació. No és menys important la interacció entre els diferents tipus de
llenguatge: natural, numèric, gràfic, geomètric i algebraic com a forma de lligar el tractament de la
informació amb l’experiència dels alumnes.
D’altra banda, les matemàtiques contribueixen a la competència de consciència i
expressions culturals, perquè el mateix coneixement matemàtic és expressió universal de la
cultura; en particular, la geometria és part integral de l’expressió artística de la humanitat, que
ofereix mitjans per descriure i comprendre el món que ens envolta i per apreciar la bellesa de les
estructures que ha creat.
La matèria també contribueix a la competència en comunicació lingüística, quan es
llegeixen de forma comprensiva els enunciats i s’expressen tant oralment com per escrit els
processos duits a terme i els raonaments seguits, la qual cosa ajuda a formalitzar el pensament.
El mateix llenguatge matemàtic és, per ell mateix, un vehicle de comunicació d’idees que destaca
per la precisió en els termes i per la gran capacitat per transmetre conjectures gràcies a un lèxic
propi de caràcter sintètic, simbòlic i abstracte.
En els processos de resolució i investigació s’involucren altres competències, com per
exemple el sentit d’iniciativa i esperit emprenedor, quan s’estableix un pla de feina en revisió i
modificació contínua a mesura que es va resolent el problema; i les competències socials i
cíviques, quan s’implica una actitud oberta enfront d’opinions i resolucions diferents.
COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLARAN A CADA UNITAT DIDÀCTICA
Competènciamatemàtica
Competènciadigital
Competènciaen
comunicaciólingüística
Competènciade
consciència iexpressions
culturals
Competènciaper aprendre a
aprendre
Competènciasocial i cívica
Iniciativa iesperit
emprenedor
TEMA 1 X X X X X X
TEMA 2 X X X X
TEMA 3 X X X X X X
TEMA 4 X X X X X X
TEMA 5 X X X X X X
TEMA 6 X X X X X X
TEMA 7 X X X X X X X
TEMA 8 X X X X X X X
TEMA 9 X X X X X X X
TEMA10 X X X X X X
2.1.6. OBJECTIUS I CONTINGUTS
UNITAT 1: NOMBRES RACIONALS
OBJECTIUS
CONTINGUTS
CONCEPTUALS PROCEDIMENTALS ACTITUDINALS
1. Conèixer els nombres racionals i les diferents interpretacions d’una fracció.2. Identificar i obtenir fraccions equivalents. Obtenir la fracció irreductible per simplificació.3. Operar correctament amb fraccions .4. Utilitzar correctament la prioritat d’operacions i l’ús de parèntesis en l’àmbit dels nombres racionals5. Distingir i classificar els diferents tipus de nombresdecimals6. Expressar en forma decimal els nombres racionals.7. Utilitzar les propietats dels nombres racionals perresoldre problemes de la vida quotidiana.
1.Fraccions2. Operacions amb fraccions3. Jerarquia de les operacions 4. Tipus de nombres decimals5. Pas de fracció a nombre decimal6.Problemes amb fraccions. 7. Aproximacions i errors
-Identificació i utilització d’una fracció com a part de la unitat, com a quocient i com a operador.- Càlcul de fraccions equivalents per simplificació i amplificació- Càlcul de la fracció irreductible.-Automatització de les operacions amb nombres fraccionaris i la seva utilització en contextos variats.- Classificació dels diferents tipus del nombres decimals.- Pas de fracció a nombre decimal. - Operacions amb fraccions.- Operacions combinades de fraccions.- Resolució de problemes on intervenen fraccions.
-Qüestionar-ne en cada situació la forma més adequada d’efectuar els càlculs numèrics depenent de la situació i del tipus denombres. - Valoració de les aportacions del món dels nombres, propietats d’aquests i operacions que poden realitzar-se amb ells enles diferents ciències i la vida quotidiana - Anàlisi de la coherència dels resultats obtinguts en la resolució de problemes.
8. Emprar tècniques adequades per fer aproximacions i reconèixerels errors d’aproximació comesos en cada cas.
- Aproximació nombres decimals per truncament i per arrodoniment i càlcul de l’error comès.
UNITAT 2: POTÈNCIES. NOTACIÓ CIENTÍFICA
OBJECTIUS
CONTINGUTS
CONCEPTUALS PROCEDIMENTALS ACTITUDINALS
1. Conèixer i calcular potències d’exponent enter.2. Conèixer i aplicar les propietats de les potències3. Reduir expressions numèriques o algebraiques senzilles amb potències4. Utilitzar les potències debase deu per expressar nombres molt grans o moltpetits. 5. Conèixer la notació científica i les seves operacions.6. Utilitzar la calculadora per a treballar amb potències i nombres en notació científica.
1. Potències d’exponent enter2. Propietats de les potències i operacions3. Potències de base 10 i notació científica4. Operacions en notació científica
- Càlcul de potències d’exponent natural i enter.- Càlcul d’operacions ambpotències.- Simplificació d’expressions amb potències aplicant les seves propietats- Expressió de nombres en notació científica.- Càlcul d’operacions en notació científica.
- Perseverança i flexibilitat en la recerca de solucions als problemes numèrics.- Interès per l’elaboració d’estratègies de càlcul
UNITAT 3: POLINOMIS
OBJECTIUS
CONTINGUTS
CONCEPTUALS PROCEDIMENTALS ACTITUDINALS
1. Conèixer els monomis i les seves operacions.2. Determinar el grau d’un polinomi i reconèixer els termes que el formen.3. Obtenir el valor numèric d’un polinomi.4. Sumar, restar, i multiplicar polinomis.5. Desenvolupar les igualtats notables: quadrat d’una suma, quadrat d’unadiferència i producte de suma per diferència
1. Monomis. Operacions.2. Polinomis. 3. Suma i resta de polinomis4. Multiplicació de polinomis5. Identitats notables
- Coneixement del concepte de monomi i les seves parts: coeficient, part literal, grau, valor numèric. - Obtenció de monomis semblants a un donat.- Operacions amb monomis.- Obtenció del grau d’un polinomi i identificació del terme independent i dels coeficients dels polinomis.- Reducció de polinomis.- Càlcul del valor numèric d’un polinomi.- Càlcul de sumes, restes i multiplicacions de polinomis.- Utilització de les igualtats notables per simplificar diferents expressions - Desenvolupament de les igualtats notables.
- Valorar el llenguatge algebraic com un llenguatge clar i útil perexpressar resultats quotidians.- Gust per fer les operacions amb polinomis de manera precisa i amb cura.
UNITAT 4: EQUACIONS DE PRIMER GRAU
OBJECTIUS
CONTINGUTS
CONCEPTUALS PROCEDIMENTALS ACTITUDINALS
1. Distingir si una igualtat algebraica és una identitat o una equació.2. Reconèixer els elements d’una equació3. Determinar si un nombre és o no solució d’una equació.4. Resoldre equacions de primer grau.5. Plantejar i resoldre problemes per mitjà d’equacions de primer grau.
1. Elements d’una equació2. Equacions equivalents3. Equacions de primergrau. Resolució.4. Problemes amb equacions de primer grau
- Distinció entre identitat i equació.- Comprovació d’una solució d’una equació.- Resoldre equacions de primer grau, amb parèntesis i/o denominadors- Plantejament i resolució de problemes d’equacionsde primer grau.
- Valoració del llenguatge algebraic com un llenguatge clar,concís i útil per resoldre situacions problemàtiques de la vida quotidiana. - Valoració de la necessitat de seguir lesfases del mètode de resolució de problemes.- Comprovar si la soluciód’un problema és coherent i raonable.
- Precisió a l’hora d’expressar relacions opropietats en el llenguatge natural com a pas previ a la simbolització.
UNITAT 5: EQUACIONS DE SEGON GRAU
OBJECTIUS
CONTINGUTS
CONCEPTUALS PROCEDIMENTALS ACTITUDINALS
1. Reconèixer les equacions de segon grau.2. Resoldre equacions de segon grau completes fentservir la fórmula general.3. Determinar el nombre de solucions d’una equació de segon grau analitzant el valor del seu discriminant. 4. Resoldre equacions de segon grau incompletes fent servir el mètode adequat.5. Plantejar i resoldre problemes per mitjà d’equacions de segon grau.
1. Equacions de segongrau completes. Nombre de solucions2. Equacions de segongrau incompletes3. Resolució de problemes amb equacions de segon grau
- Aplicació de la fórmula per resoldre equacions desegon grau completes.- Determinació del nombrede solucions d’una equació de segon grau analitzant el valor del seu discriminant.- Aplicació dels mètodes de resolució d’equacions de segon grau incompletes.- Plantejament i resolució de problemes mitjançant equacions de segon grau
- Valorar el llenguatge algebraic com un llenguatge clar, concís iútil per a resoldre situacions problemàtiques de la vida quotidiana.- Aplicació dels coneixements adquirits en temes anteriors i en l’actual per a resoldre situacions.- Cura i precisió a l’hora d’aplicar mètodes i algorismes numèrics.- Respecte per les solucions i el plantejaments d’altres companys.
UNITAT 6 : SISTEMES D’EQUACIONS
OBJECTIUS
CONTINGUTS
CONCEPTUALS PROCEDIMENTALS ACTITUDINALS
1. Reconèixer una equaciólineal de dues incògnites i obtenir-ne algunes solucions.2. Determinar si un parell de nombres donats és solució o no d’un sistema d’equacions.3. Conèixer la relació entreel nombre de solucions d’un sistema i la seva representació gràfica (mètode gràfic)4.Classificar els sistemes segons el nombre de solucions.5. Conèixer els algoritmes (mètodes de substitució, igualació reducció) de resolució algebraica de
1. Sistemes d’equacions lineals2. Nombre de solucions i classificaciódels sistemes: mètode gràfic3. Mètodes de resolució de sistemes: substitució, igualació i reducció
- Interpretació d’un sistema d’equacions.- Traducció d’un enunciat verbal a un sistema d’equacions i al revés- Representació gràfica dels sistemes d’equacionsi classificació segons els nombre de solucions.- Càlcul de les solucions d’un sistema usant els mètode de substitució, igualació i reducció.
- Valoració de la precisió i la utilitat de l’àlgebra per a comunicar o resoldre distintes situacions.- Valoració de la coherència de les solucions obtingudes
sistemes d’equacions.6. Traduir enunciats verbals amb dues quantitats desconegudes aun sistema de dues equacions amb dues incògnites.
UNITAT 7: ESTADÍSTICA. PARÀMETRES ESTADÍSTICS
OBJECTIUS
CONTINGUTS
CONCEPTUALS PROCEDIMENTALS ACTITUDINALS
1. Reconèixer fenòmens estadístics.2. Diferenciar entre població i mostra.3. Conèixer les condicions que ha de reunir una bona mostra.4. Diferenciar entre el caràcter estadístic qualitatiu i quantitatiu.5. Elaborar estudis estadístics senzills.6. Ordenar dades en una taula de freqüències que en faciliti la interpretació.7. Conèixer i interpretar lestaules de freqüències absolutes i relatives i els percentatges.8. Representar les dades d’un caràcter estadístic permitjà de gràfics com els diagrames de barres, de sectors, poligonals i histogrames i elaborar en cada cas el més adequat.9. Interpretar gràfics estadístics.10. Obtenir i interpretar la mitjana, la mediana i la moda d’un conjunt de dades numèric.11. Calcular i interpretar el rang, la variància, la desviació típica i el coeficient de variació.12. Calcular i interpretar els quartils13. Comparar la mitjana i desviació típica de dues variables estadístiques.
1. Conceptes bàsics: població, mostra, variables estadístiques.2. Taules de freqüències3. Taules amb dades agrupades. 4. Gràfics estadístics5. Mesures de centralització: moda, mediana, mitjana.6. Mesures de dispersió: rang, variància, desviació típica, coeficient de variació7. Mesures de posició: quartils8. Interpretació conjunta de la mitjana ila desviació típica.
- Diferència entre poblaciói mostra.- Determinació de les condicions que ha de teniruna mostra per a ésser representativa de la població.- Diferència entre caràcterqualitatiu i quantitatiu.- Diferència entre variable discreta i contínua.- Elaboració de taules de freqüència, amb dades sense agrupar i amb dades agrupades en intervals.- Interpretació de taules de freqüència.- Elaboració de gràfics estadístics.- Interpretació de gràfics estadístics.- Càlcul i interpretació delsparàmetres de centralització.- Càlcul i interpretació delsparàmetres de dispersió.- Càlcul i interpretació delsparàmetres de posició.- Comparació de la mitjana i la desviació típica de dues variables estadístiques
- Reflexió sobre el procés inherent a un estudi estadístic- Adquisició i utilització del vocabulari adequat per descriure, analitzar i interpretar informació estadística.- Valoració de la representació gràfica com a mitjà de d’interpretació ràpida i sintètica de la informació.- Posicionament crític davant informacions presentades mitjançanttaules i gràfics.- Interès per la precisió, l’ordre i la claredat en el tractament i representació de les dades estadístiques.- Gust per la feina en equip per a planificar i realitzar investigacions estadístiques.- Interès per la precisió,l’ordre i la claredat en el tractament i representació de les dades estadístiques.
UNITAT 8: FUNCIONS.
OBJECTIUS
CONTINGUTS
CONCEPTUALS PROCEDIMENTALS ACTITUDINALS
1. Interpretar fenòmens donats mitjançant expressions verbals, gràfiques i fórmules algebraiques.2. Distingir una relació funcional d’una que no en sigui.3. Reconèixer la variable independent i la dependent d’una funció.4. Representar gràficament relacions funcionals obtingudes de situacions de la vida quotidiana.5. Obtenir informació i treure conclusions de distintes gràfiques.6. Determinar el domini i elrecorregut d’una funció en casos senzills.7.Estudiar la continuïtat o discontinuïtat d’una funció.Indicar els punts de discontinuïtat.8. Obtenir els punts de tall amb els eixos d’una funció.9. Estudiar el creixement i decreixement d’una funció,i analitzar-ne la gràfica.10. Reconèixer els màximsi els mínims d’una funció apartir de la seva gràfica.11. Reconèixer les simetries i la periodicitat d’una funció, si les té. 12. Estudiar el gràfic d’unafunció i descriure les sevescaracterístiques.
1. Concepte de funció2. Formes d’expressar una funció. Interpretació de funcions3. Domini i recorregut4. Continuïtat i discontinuïtat. 5. Punts de tall amb els eixos6. Creixement i decreixement. Màxims i mínims.7. Periodicitat i simetries8. Estudi d’una funció
- Determinació de la relació entre dues variables i indicar si és o no és funcional.- Expressió d’una funció per mitjà del llenguatge ordinari, algebraic, numèric i gràfic, i obtenciód’unes expressions a partir d’unes altres.- Determinació de si una gràfica donada representao no una funció.- Anàlisi completa i representació gràfica d’una funció.- Reconeixement de les funcions simètriques i periòdiques.- Resolució de problemes reals, determinant l’equació de la funció corresponent, fent-ne un estudi i representant-la.- Interpretació de gràfiques representades.
- Curiositat per a investigar relacions entre magnituds i fenòmens.-Sentit crític davant la forma de presentar la informació gràfics.- Ordre i claredat en lesrepresentacions gràfiques i en les expressions verbals defenòmens.- Valoració de la importància de les funcions per estudiar situacions de la vida quotidiana.
UNITAT 9: FUNCIONS LINEALS I AFINS.
OBJECTIUS
CONTINGUTS
CONCEPTUALS PROCEDIMENTALS ACTITUDINALS
1. Reconèixer situacions en què apareixen funcions de primer grau. 2. Representar gràficament funcions de primer grau.
1. Funció lineal, afí i constant. Representació2. Pendent i ordenada a l’origen. Interpretació3. Determinar l’equació
- Reconeixement i representació de funcions lineals i afins- Obtenció del pendent i de l’ordenada de les funcions de la forma y =
- Valoració de la correcta elecció d’escales i llegendes per als eixos.- Apreciació de l’elaboració precisa de
3. Reconèixer la pendent d’una funció lineal i associar-la amb el seu creixement i decreixement.4. Reconèixer l’ordenada ol’origen i interpretar-la.5. Determinar l’equació d’una equació de primer grau a partir del seu gràfic,identificant el pendent i l’ordenada.6. Obtenir l’equació de la recta que passa per dos punts.7. Estudiar funcions linealsi afins extretes de contextos reals i representar-les gràficament.8. Comparar dues funcionsde creixement diferent.9. Conèixer les funcions quadràtiques, els seus paràmetres i característiques.10. Conèixer les passes per a representar funcions quadràtiques i aplicar-les correctament per a representar paràboles
d’una recta a partir del gràfic4. Equació de la recta que passa per dos punts (punt-pendent, general, explicita) 5. Funcions quadràtiques: paràmetres i característiques6. Representació de paràboles
mx + n- Representació de les rectes paral·leles als eixos.- Càlcul de l’equació d’unarecta coneixent-ne dos punts, coneixent-ne el pendent i l’ordenada en l’origen, o coneixent-ne el pendent i un punt per on passa.- Representar funcions quadràtiques, seguint les passes corresponents
les gràfiques per a mostrar globalment propietats i característiques dels fenòmens associats.- Valoració de la representació gràfica com a llenguatge sintètic que facilita el estudi de les funcions.- Utilització del llenguatge algebraic i de les funcions de primer grau per a modelitzar i representarsituacions quotidianes.
UNITAT 10: GEOMETRIA
OBJECTIUS
CONTINGUTS
CONCEPTUALS PROCEDIMENTALS ACTITUDINALS
1. Repassar els conceptesde geometria adquirits en cursos anteriors per calcular àrees i perímetresde figures planes. 2. Repassar el Teorema de Tales i aplicar-ho al càlcul indirecte de longituds3. Conèixer i aplicar els criteris semblança en figures planes4. Reconèixer i classificar els políedres i els seus elements.5. Desenvolupar els políedres (prismes i piràmides) i obtenir-ne la superfície i el volum.6. Reconèixer els cossos de revolució, classificar-los i anomenar els seus
1.Àrees i perímetres defigures planes2. Teorema de Tales i semblança. Poliedres: elements i classificació.Plans de simetria3. Prismes. Àrea i volum4. Piràmides. Àrea i volum5. Cossos de revolució:àrea i volum de cilindres, cons i esferes
- Càlcul d’àrees i perímetres de figures planes.- Aplicació del Teorema de Tales per a calcular mesures indirectes.- Aplicació dels criteris de semblança per a trobar longituds desconegudes en figures semblants - Descripció d’un políedre pels seus elements.- Identificació i desenvolupament d’un prisma i una piràmide.- Càlcul de la superfície iel volum d’un prisma i una piràmide - Identificació i desenvolupament de
- Gust i interès per enfrontar-se amb situacions geomètriques.
- Gust per identificar figures i relacions geomètriques en els elements quotidians.
- Confiança en les pròpies capacitats per a investigar sobre formes geomètriques
- Disposició favorable per prendre mesures indirectes, per mitjà de fórmules, del volum de cossos geomètrics.
elements.7. Conèixer el desenvolupament de cilindres i cons.8. Conèixer i aplicar les fórmules per al càlcul de la superfície i el volum d’un cilindre, un con i una esfera
cilindres i cons.- Identificació i descripció de l’esfera.- Càlcul de la superfície iel volum d’un cilindre, uncon i una esfera
- Confiança en les capacitats de cadascú per percebre l’espai
2.1.7. CRITERIS D’AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE.
UD1:NOMBRES RACIONALS
1. Utilitzar les propietats dels nombres racionals i decimals per operar-hi, emprant la forma de càlcul i de notació adequada, per resoldre problemes, i presentant els resultats amb la precisió requerida.1.1. Calcula el valor d’expressions numèriques de nombres enters, decimals i fraccionaris mitjançant les operacions elementals aplicant correctament la jerarquia de les operacions.1.2. Distingeix, en trobar el decimal equivalent a una fracció, entre decimals finits i decimals infinitsperiòdics, i en aquest cas indica el grup de decimals que es repeteixen o formen període.1.4. Distingeix i empra tècniques adequades per fer aproximacions per defecte i per excés d’un nombres en problemes contextualitzats, i justifica els procediments.1.5. Aplica adequadament tècniques de truncament i arrodoniment en problemes contextualitzats, ireconeix els errors d’aproximació en cada cas per determinar el procediment més adequat.2.-Resoldre amb nombres racionals i decimals problemes de la vida quotidiana interpretant adequadament els resultats.2.1. Empra nombres racionals i decimals per resoldre problemes de la vida quotidiana i analitza la coherència de la solució.2.2 Expressa el resultat d’un problema en contextos reals utilitzant la unitat de mesura adequada.
UD2: POTÈNCIES. NOTACIÓ CIENTÍFICA
1.-Conèixer i calcular potències amb exponent natural i enter. Conèixer les propietats de les potències i aplicar-les per reduir expressions amb potències. 1.1 Calcula el valor de les potències de nombres naturals i exponent enter aplicant correctament lajerarquia de les operacions.2.-Expressar correctament nombres en notació científica i realitzar operacions en notació científica2.1. Expressa certs nombres molt grans i molt petits en notació científica, hi opera, amb calculadora i sense, i els utilitza en problemes contextualitzats.
UD3:POLINOMIS.
1. Utilitzar el llenguatge algebraic per expressar una propietat o relació donada mitjançant un enunciat, extreure’n la informació rellevant i transformar-la.1.1 Tradueix situacions reals al llenguatge algebraic.1.2Anomena les diferents parts dels monomis.1.2 Opera amb monomis.1.4Identifica el grau, el terme independent i els coeficients d’un polinomi.1.5. Suma, resta i multiplica polinomis i expressa el resultat en forma de polinomi ordenat.1.6. Coneix i fa servir les identitats notables corresponents al quadrat d’un binomi i una suma per diferència, i les aplica en un context adequat.
UD4:EQUACIONS DE PRIMER GRAU:1. Resoldre problemes de la vida quotidiana en els quals es necessiti el plantejament i la resolució d’equacions de primer grau aplicant tècniques de manipulació algebraiques, gràfics o recursos tecnològics, i valorar i contrastar els resultats obtinguts.1.1Determina si una igualtat algebraica és una identitat o una equació.1.2Determina si un nombre és o no solució d’una equació.1.3. Resol equacions de primer grau amb parèntesis i denominadors
1.4. Formula algebraicament una situació de la vida quotidiana mitjançant equacions de primer les resol i interpreta críticament el resultat obtingut.
UD5:EQUACIONS DE SEGON GRAU
1. Resoldre problemes de la vida quotidiana en els quals es necessiti el plantejament i la resolució d’equacions segon grau, aplicant tècniques de manipulació algebraiques, gràfics o recursos tecnològics, i valorar i contrastar els resultats obtinguts.1.1. Resol equacions de segon grau completes i incompletes mitjançant procediments algebraics i gràfics.
1.2. Formula algebraicament una situació de la vida quotidiana mitjançant equacions de segon graui sistemes, les resol i interpreta críticament el resultat obtingut.
UD6: SISTEMES D’EQUACIONS
1. Resoldre problemes de la vida quotidiana en els quals es necessiti el plantejament i la resolució de sistemes lineals de dues equacions amb dues incògnites, aplicant tècniques de manipulació algebraiques, gràfics o recursos tecnològics, i valorar i contrastar els resultats obtinguts.
1.1. Resol sistemes de dues equacions lineals amb dues incògnites mitjançant procedimentsalgebraics (substitució, igualació i reducció) i gràfics i interpreta críticament el resultat obtingut.
UD7:ESTADÍSTICA. PARÀMETRES ESTADÍSTICS.
1. Elaborar informacions estadístiques per descriure un conjunt de dades mitjançant taules i gràficsadequats a la situació analitzada, i justificar si les conclusions són representatives per a la poblacióestudiada.1.1. Distingeix població i mostra, i justifica les diferències en problemes contextualitzats.1.2. Valora la representativitat d’una mostra a través del procediment de selecció, en casos senzills.1.3. Distingeix entre variable qualitativa, variable quantitativa discreta i variable quantitativa contínua, i en posa exemples.1.4. Elabora taules de freqüències, relaciona els diferents tipus de freqüències i obté informació dela taula elaborada.1.5. Construeix, amb l’ajuda d’eines tecnològiques si fos necessari, gràfics estadístics adequats a diferents situacions relacionades amb variables associades a problemes socials, econòmics i de lavida quotidiana.2. Calcular i interpretar els paràmetres de posició i de dispersió d’una variable estadística per resumir les dades i comparar distribucions estadístiques.2.1. Calcula i interpreta les mesures de posició d’una variable estadística per proporcionar un resum de les dades.2.2. Calcula els paràmetres de dispersió d’una variable estadística (amb calculadora i amb full de càlcul) per comparar la representativitat de la mitjana i descriure les dades.3. Analitzar i interpretar la informació estadística que apareix en els mitjans de comunicació, i valorar-ne la representativitat i la fiabilitat.3.1. Utilitza un vocabulari adequat per descriure, analitzar i interpretar informació estadística en elsmitjans de comunicació.3.2. Empra la calculadora i mitjans tecnològics per organitzar les dades, generar gràfics estadísticsi calcular paràmetres de tendència central i dispersió.
3.3. Usa mitjans tecnològics per comunicar informació resumida i rellevant sobre una variable estadística que analitzada.
UD8 FUNCIONS
1. Conèixer els elements que intervenen en l’estudi de les funcions i la seva representació gràfica.1.1. Interpreta el comportament d’una funció donada gràficament i associa enunciats de problemescontextualitzats a gràfiques.1.2. Identifica les característiques més rellevants d’una gràfica i les interpreta dins el seu context.1.3. Construeix una gràfica a partir d’un enunciat contextualitzat i descriu el fenomen exposat.1.4. Associa raonadament expressions analítiques senzilles a funcions donades gràficament.1.5.Obté el domini, recorregut i punts de tall amb els eixos d’una funció.1.6. Analitza la continuïtat d’una funció1.7.Determina els intervals de creixement i decreixement i els màxims i els mínims
1.8.Determina si una funció és periòdica o simètrica.
UD9 FUNCIONS LINEALS I AFINS
1. Identificar relacions de la vida quotidiana i d’altres matèries que es poden modelitzar mitjançant una funció lineal, de proporcionalitat inversa i quadràtiques i valora la utilitat de la descripció d’aquest model i dels seus paràmetres per descriure el fenomen analitzat.1.1. Determina les diferents formes d’expressió de l’equació de la recta a partir d’una de donada (equació punt-pendent, general, explícita i per dos punts), n’identifica punts de tall i pendent, i les representa gràficament.1.2. Obté l’expressió analítica de la funció lineal associada a un enunciat i la representa.1.3 Reconeix i representa una funció de proporcionalitat inversa a partir de l’equació o d’una taula de valors1.4 Representa gràficament una funció polinòmica de grau dos i en descriu les característiques.
1.5 Identifica i descriu situacions de la vida quotidiana que puguin ser modelitzades mitjançant funcions lineals, de proporcionalitat inversa i quadràtiques, les estudia i les representa amb mitjanstecnològics quan sigui necessari.
UD10 GEOMETRIA
1. Resoldre problemes que impliquin el càlcul de longituds, àrees i volums utilitzant propietats, regularitats i relacions dels poliedres.1.1 Resol problemes de la realitat mitjançant el càlcul de longituds, àrees i volums de figures i cossos geomètrics, utilitzant el llenguatge geomètric i algebraic adequats.2. Utilitzar el teorema de Tales i les fórmules usuals per fer mesures indirectes d’elements inaccessibles i per obtenir les mesures de longituds d’exemples presos de la vida real.2.1. Divideix un segment en parts proporcionals a altres donats i estableix relacions de proporcionalitat entre els elements homòlegs de dos polígons semblants.2.2. Reconeix triangles semblants, i en situacions de semblança, empra el teorema de Tales per alcàlcul indirecte de longituds.
2.2. PROGRAMACIÓ DE FÍSICA I QUÍMICA
2.2.1.METODOLOGIA
La matèria de la física i química ha de servir als alumnes per explicar els fenòmens que tenen lloc a lanatura, establir relacions entre ells i aplicar els coneixements i estratègies apresos a l’anàlisi i resolució de situacions o problemes plantejats. Ha d’ajudar a entendre el món que ens envolta des de la perspectiva de la ciència i la tecnologia, i ha d’encuriosir els alumnes motivant-los a fer-se preguntes, cercar informació i plantejar-se nous reptes.La metodologia que utilitzarem servirà perquè els alumnes assoleixin les competències clau. Tendremen compte els coneixements previs dels alumnes, així com els seus interessos i motivacions. Ens assegurarem que l’aprenentatge de coneixements és significatiu. Utilitzarem la metodologia d’aprenentatge basada en problemes, el treball en petit grup (preferentment al laboratori), l’elaboració de problemes i qüestions relacionades amb el món que ens envolta.La matèria de física i química permetrà un tractament transdisciplinari d’alguns continguts i mètodes amb les matemàtiques (representacions gràfiques, tractament de dades…)i amb la biologia i geologia ( matèria, canvis, energia…).
2.2.2. TEMPORALITZACIÓ :PRIMERA AVALUACIÓ SEGONA AVALUACIÓ TERCERA AVALUACIÓUnitat 1 : La matèria i la sevamesura.
Unitat 2 :El mètode científic.Material i normes.
Unitat 3: Estats físics de la matèria.
Unitat 4 : Com es presenta lamatèria.
Unitat 5 : La matèria: l'àtom.
Unitat 6: Elements i compostosquímics.
Unitat 7 : Canvis químics.
Unitat 8 : Formulació
2.2.3. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS :Per a poder a dur a terme les activitats assenyalades en la programació es necessiten els següents mitjans :
· Manuals de consulta : Llibre de text recomanat als alumnes i altres d’un nivell similar amb
la finalitat de poder ampliar la informació i elaborar un dossier de fitxes que permetin assolir
un nivell de competència curricular mínim .
· Aula amb possibilitat de connexió a Internet .
· Pissarra digital
· Laboratori de física i química .
· Calculadora científica.
2.2.4. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ I AVALUACIÓ :
L’avaluació es farà de forma contínua i mitjançant activitats d’avaluació que incloguin la feina a classe i a casa, el nivell de participació a l’aula, la confecció d’un quadern de l’assignatura, la resolució d’exercicis i la realització de controls escrits de duració i tipologia variada. La qualificació final de cadatrimestre s’obtindrà d’aplicar els següents percentatges :
Actitud ......................................... 10%
(Assistència; retards; participació; interès; partes)
Quadern i Treballs ....................... 20%
(Presentació; deures i fitxes; ordre)
Exàmens ...................................... 70%
Per a no suspendre un trimestre cal superar el cinc.
Es considera, però, la possibilitat de modificar lleugerament la distribució dels percentatges enfunció de les necessitats del grup i així donar més importància a l’actitud, quadern i presentació detreballs si els resultats de les proves són insuficients.
Per aquells alumnes que duguin suspesa alguna avaluació es realitzà durant el curs activitats derecuperació si l’alumne demostra interès. Aquesta recuperació se durà a terme la darrera setmana delcurs.
Recordar que la qualificació de l’àmbit científic i matemàtic s'ha d'entendre com la qualificació de cada una de les matèries que el formen.
Si l'alumne no supera la matèria en la convocatòria ordinària de juny, haurà de presentar-se a laconvocatòria de setembre, on realitzarà una prova escrita de tots els continguts de la matèria. A més amés, haurà de lliurar la feina d'estiu
2.2.5. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A L’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES
BÀSIQUES
Es treballarà la competència matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia ambel reconeixement i la utilització dels instruments i el material de laboratori, a través de la resolució deproblemes, aplicant principis i lleis apresos, analitzant i interpretant resultats i fomentant l’ús derecursos tecnològics.
Es treballarà la competència lingüística a través de la comprensió i expressió tant oral com escritaen l’elaboració i exposició de treballs.
La competència d’aprendre a aprendre amb la planificació i posterior revisió de la feina.
La competència digital en el procés de recerca, selecció i organització de la informació.
També se potenciarà l’esperit crític amb les explicacions del professor dels processos que tenenrepercussió industrial, mediambiental i social.
2.2.6. OBJECTIUS, CONTINGUTS, CRITERIS D’AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE
U.1: LA MATÈRIA I LA SEVA MESURA.
Objectius:
- Establir relacions entre magnituds i unitats utilitzant, preferentment, el SistemaInternacional d’Unitats i la notació científica per expressar els resultats.
- Diferenciar entre mesures directes i indirectes.
Continguts
Les magnituds i la seva mesura.
Sistema internacional d’unitats.
Canvis d’unitats amb factors de conversió
Notació científica.
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Conèixer els procediments científics per determinar magnituds.
1.1. Estableix relacions entre magnituds i unitats emprant, preferentment, el sistema internacionald’unitats i la notació científica per expressar els resultats.
2.-Realitzar canvis d’unitats amb factors de conversió
U.2: EL MÈTODE CIENTÍFIC. MATERIAL I NORMES
Objectius:
- Enumerar i diferenciar les característiques del mètode científic.
- Familiaritzar-se amb els materials, i instruments bàsics presents del laboratori de física i dequímica.
- Conèixer i respectar les normes de seguretat i d’eliminació de residus per a la protecció del mediambient
- Entendre la informació sobre temes científics de caràcter divulgatiu que apareix en publicacions i
mitjans de comunicació.
- Dur a terme petits treballs d’investigació en els quals es posi en pràctica l’aplicació del mètodecientífic i la utilització de l’as TIC
Continguts
El mètode científic: etapes.
Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.
El treball al laboratori. Normes i material.
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Reconèixer i identificar les característiques del mètode científic.
1.1. Formula hipòtesis per explicar fenòmens quotidians emprant teories i models científics.
1.2. Registra observacions, dades i resultats de manera organitzada i rigorosa, i els comunica deforma oral i escrita utilitzant esquemes, gràfics, taules i expressions matemàtiques.
2. Valorar la investigació científica i el seu impacte en la indústria i en el desenvolupament de lasocietat.
2.1. Relaciona la investigació científica amb les aplicacions tecnològiques en la vida quotidiana.
3. Reconèixer els materials, i instruments bàsics presents al laboratori de física i en el de química;conèixer i respectar les normes de seguretat i d’eliminació de residus per a la protecció del mediambient.
3.1. Reconeix i identifica els símbols més freqüents usats en l’etiquetatge de productes químics iinstal·lacions, i n’interpreta el significat.
3.2. Identifica material i instruments bàsics de laboratori i sap com s’empren per dur a termeexperiències respectant les normes de seguretat i identificant actituds i mesures d’actuaciópreventives.
4. Interpretar la informació sobre temes científics de caràcter divulgatiu que apareix en publicacions imitjans de comunicació.
4.1. Selecciona, comprèn i interpreta informació rellevant en un text de divulgació científica i transmetles conclusions obtingudes utilitzant el llenguatge oral i escrit amb propietat.
4.2. Identifica les principals característiques lligades a la fiabilitat i objectivitat del flux d’informacióexistent a Internet i altres mitjans digitals.
5. Desenvolupar petits treballs d’investigació en els quals es posi en pràctica l’aplicació del mètodecientífic i l’ús de les TIC.
5.1. Elabora petits treballs d’investigació sobre algun tema objecte d’estudi aplicant el mètode científic,i emprant les TIC per cercar i seleccionar informació i presentar conclusions.
5.2. Participa, valora, gestiona i respecta la feina individual i en equip.
U.3: ESTATS FÍSICS DE LA MATÈRIA
Objectius:
- Distingir els estats en els quals es presenta la matèria i els canvis que aquesta pot experimentar.
- Interpretar les gràfiques de refredament i escalfament d’una substància
- Explicar algunes propietats de la matèria a partir de la TCM, així com els canvis d’estat.
- Enunciar i comprendre el significat de les lleis dels gasos, coneixent quines són les magnitudsfísiques que intervenen en cada una d’elles.
- Demostrar iniciativa i perseverança en el moment d’afrontar problemes i defensar opinions demanera crítica.
Continguts:
Propietats de la matèria.
Estats d’agregació. Canvis d’estat. Model cineticomolecular.
Lleis dels gasos.
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Reconèixer les propietats generals i característiques específiques de la matèria i relacionar-les amb la seva naturalesa i les seves aplicacions.
1.1. Distingeix entre propietats generals i propietats característiques de la matèria, i utilitzaaquestes darreres per a la caracterització de substàncies.
1.2. Descriu la determinació experimental del volum i de la massa d’un sòlid i calcula la sevadensitat.
2. Justificar les propietats dels diferents estats d’agregació de la matèria i els seus canvis d’estat,a través del model cineticomolecular.
2.1. Justifica que una substància pot presentar-se en diferents estats d’agregació depenent deles condicions de pressió i temperatura en les quals es trobi.
2.2. Explica les propietats dels gasos, líquids i sòlids emprant el model cineticomolecular.
2.3. Descriu i interpreta els canvis d’estat de la matèria utilitzant el model cineticomolecular il’aplica en la interpretació de fenòmens quotidians.
2.4. Dedueix a partir dels gràfics d’escalfament d’una substància els punts de fusió i d’ebullició, ila identifica fent servir les taules de dades necessàries.
U.4: COM ES PRESENTA LA MATÈRIA
Objectius:
- Distingir els components d’una dissolució.
- Conèixer diferents mètodes de separació de mescles.
- Identificar distints sistemes materials.
- Explicar els canvis de solubilitat en funció de la temperatura, basant-se en la TCM.
- Obtenir la solubilitat d’una substància pura en aigua a una temperatura determinada mitjançant laseva corba de solubilitat.
- Entendre la informació i familiaritzar-se amb el vocabulari sobre la solubilitat.
- Desenvolupar un treball experimental amb el suport d’un guió de pràctiques, explicant el seu procés iinterpretant els resultats.
Continguts:
Classificació dels sistemes materials. Substàncies pures i mescles.
Mescles d’especial interès: dissolucions aquoses i aliatges.
Mètodes de separació de mescles.
Solubilitat-
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Identificar sistemes materials com a substàncies pures o mescles i valorar la importància i lesaplicacions de mescles d’especial interès.
1.1. Distingeix i classifica sistemes materials d’ús quotidià en substàncies pures i mescles,especificant en aquest darrer cas si es tracta de mescles homogènies o heterogènies.
1.2. Identifica el dissolvent i el solut en analitzar la composició de mescles homogènies d’especialinterès.
1.3. Duu a terme experiències senzilles de preparació de dissolucions, descriu el procediment seguit iel material emprat, determina la concentració i l’expressa en grams per litre.
2. Proposar mètodes de separació dels components d’una mescla.
2.1. Dissenya mètodes de separació de mescles segons les propietats característiques de lessubstàncies que les componen, descrivint el material de laboratori adequat.
3 Explicar el concepte de solubilitat i identificar els factors que afecten la solubilitat.
U.5: LA MATÈRIA: L’ÀTOM
Objectius:
- Destacar la importància dels models atòmics com instruments interpretatius de les diferents teories ila necessitat de la seva utilització per a la interpretació i comprensió de l’estructura interna de lamatèria.
- Explicar la utilitat científica i tecnològica dels isòtops radioactius. .
- Diferenciar les capes de l’escorça electrònica i deduir la formació de cations i anions a causa de lapèrdua o guany d’electrons.
- Entendre la informació i familiaritzar-se amb el vocabulari sobre l’estructura interna dels àtoms, elsisòtops i l’escorça electrònica.
Continguts:
Estructura atòmica.
Isòtops.
Models atòmics.
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Reconèixer que els models atòmics són instruments interpretatius de les diferents teories i lanecessitat d’utilitzar-los per interpretar i comprendre l’estructura interna de la matèria.
1.1. Representa l’àtom, a partir del nombre atòmic i el nombre màssic, emprant el model planetari.
1.2. Descriu les característiques de les partícules subatòmiques bàsiques i la seva localització al’àtom.
1.3. Relaciona la notació amb el nombre atòmic, el nombre màssic determinant el nombre decada una dels tipus de partícules subatòmiques bàsiques.
2. Analitzar la utilitat científica i tecnològica dels isòtops radioactius.
2.1. Explica en què consisteix un isòtop i comenta aplicacions dels isòtops radioactius, laproblemàtica dels residus originats i les solucions per gestionar-los.
U.6: ELEMENTS I COMPOSTS QUÍMICS
Objectius:
- Identificar els elements químics, els seus noms i els seus símbols.
- Entendre l’ordenació dels elements a la taula periòdica i destacar els més rellevants a partir delsseus símbols.
- Explicar com s’uneixen els àtoms per formar estructures més complexes i desenvolupar lespropietats de les agrupacions resultants.
- Calcular el valor de la massa molecular.
- Distingir entre àtoms i molècules, i entre elements i compostos en substàncies d’ús freqüentconegut.
- Entendre la informació i familiaritzar-se amb el vocabulari sobre elements, molècules, cristalls,massa atòmica, massa molecular.
Continguts:
El Sistema Periòdic dels elements.
Unions entre àtoms: molècules i cristalls.
Masses atòmiques i moleculars.
Elements i composts d’especial interès amb aplicacions industrials, tecnològiques i biomèdiques.
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Interpretar l’ordenació dels elements a la taula periòdica i reconèixer els més rellevants a partir delsseus símbols.
1.1. Justifica l’actual ordenació dels elements en grups i períodes a la taula periòdica.
1.2. Relaciona les principals propietats de metalls, no metalls i gasos nobles amb la seva posició a lataula periòdica i amb la seva tendència a formar ions, prenent com a referència el gas noble méspròxim.
2. Conèixer com s’uneixen els àtoms per formar estructures més complexes i explicar les propietatsde les agrupacions resultants.
2.1. Coneix i explica el procés de formació d’un ió a partir de l’àtom corresponent, utilitzant la notacióadequada per a la seva representació.
2.2. Explica com alguns àtoms tendeixen a agrupar-se per formar molècules interpretant aquest fet ensubstàncies d’ús freqüent i calcula les seves masses moleculars.
3. Diferenciar entre àtoms i molècules, i entre elements i composts en substàncies d’ús freqüent iconegut.
3.1. Reconeix els àtoms i les molècules que componen substàncies d’ús freqüent, classificant-les enelements o composts, basant-se en la seva expressió química.
3.2. Presenta, emprant les TIC, les propietats i aplicacions d’algun element i/o compost químicd’especial interès a partir d’una recerca guiada d’informació bibliogràfica i/o digital.
U.7: CANVIS QUÍMICS
Objectius:
- Diferenciar entre canvis físics i químics.
- Determinar les reaccions químiques com canvis d’unes substàncies en d’altres.
- Enunciar la llei de conservació de la massa i distingir reactius i productes.
- Definir i utilitzar la quantitat de substància: el mol.
- Calcular la massa i/o quantitat de substància mitjançant la massa molar.
- Aplicar la llei de conservació de la massa i realitzar càlculs estequiomètrics.
- Fer ressaltar la importància de la química en l’obtenció de noves substàncies i la seva importànciaen la millora de la qualitat de vida de les persones.
- Reconèixer la importància de la indústria química en la societat i la seva influència en el mediambient.
Continguts:
Canvis físics i canvis químics.
La reacció química.
Càlculs estequiomètrics senzills.
Llei de conservació de la massa.
La química en la societat i el medi ambient.
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Distingir entre canvis físics i químics mitjançant la realització d’experiències senzilles que posin demanifest si es formen o no substàncies noves.
1.1. Distingeix entre canvis físics i químics en accions de la vida quotidiana en funció que hi hagi o noformació de noves substàncies.
1.2. Descriu el procediment de realització d’experiments senzills en els quals es posi de manifest laformació de noves substàncies i reconeix que es tracta de canvis químics.
2. Descriure de manera gràfica reaccions químiques com un procés de reagrupació d’àtoms.
2.1. Representa i interpreta una reacció química utilitzant esquemes gràfics senzills.
3. Deduir la llei de conservació de la massa i reconèixer reactius i productes a través d’experiènciessenzilles al laboratori i/o de simulacions per ordinador.
3.1. Reconeix quins són els reactius i els productes a partir de la representació de reaccionsquímiques senzilles, i comprova experimentalment que es compleix la llei de conservació de lamassa.
4. Reconèixer la importància de la química en l’obtenció de noves substàncies i la seva importància enla millora de la qualitat de vida de les persones.
4.1. Classifica alguns productes d’ús quotidià en funció de la seva procedència natural o sintètica.
4.2. Identifica i associa productes procedents de la indústria química amb la seva contribució a lamillora de la qualitat de vida de les persones.
5. Valorar la importància de la indústria química en la societat i la seva influència en el medi ambient.
5.1. Descriu l’impacte mediambiental del diòxid de carboni, els òxids de sofre, els òxids de nitrogen iels CFC i altres gasos d’efecte hivernacle relacionant-lo amb els problemes mediambientalsd’àmbit global.
5.2. Proposa mesures i actituds, a nivell individual i col·lectiu, per mitigar els problemesmediambientals d’importància global.
U.8: FORMULACIÓ
Objectius:
- Formular i anomenar compostos binaris seguint les normes de l’IUPAC.
- Familiaritzar-se amb el vocabulari de la formulació inorgànica
Continguts:
Formulació i nomenclatura de composts binaris seguint les normes IUPAC
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
11. Formular i anomenar composts binaris seguint les normes IUPAC.
11.1. Utilitza el llenguatge químic per anomenar i formular composts binaris seguint les normesIUPAC.
Possibles pràctiques de laboratori
- Materials de laboratori
- Normes de l’ús del laboratori
- Aplicació del mètode científic.
- Canvi d’unitats. Factors de conversió.
- Mesura de la densitat
- Canvis d’estat
- Tècniques de separació de mescles
- Coneixement dels elements químics
- Reaccions químiques
2.2.8 Activitats complementàries i extraescolars.
Està previst que els alumnes facin una sortida per visitar el Banc de Sang i Teixits de les IllesBalears duran la segona avaluació. En aquesta visita ens parlaran de les característiques de la sang,la importància de la donació de sang, ...
3.3. PROGRAMACIÓ DE BIOLOGIA I GEOLOGIA
2.3.1.METODOLOGIA
La metodologia que utilitzarem ha de ser l’adequada perquè els alumnes adquireixin lescompetències clau, que se facin responsables del seu propi aprenentatge, que es planteginproblemes i que desenvolupin habilitats per avaluar críticament la informació que seleccionen o reben.
Se tendran en compte els coneixements previs dels alumnes, així com els seus interessos imotivacions. S’elaboraran els temes a partir de situacions pròpies de la vida quotidiana o relacionant-los amb qüestions d’actualitat. Ens assegurarem que l’aprenentatge dels coneixements científics éssignificatiu, és a dir, té sentit i és útil per entendre millor el món que ens envolta.
Utilitzarem el mètode d’aprenentatge basat en problemes, les explicacions col·lectives, lesactivitats en grup petit, la feina individualitzada, la feina al laboratori, l’ús de les tecnologies de lainformació i la comunicació.
2.3.2. TEMPORALITZACIÓ :PRIMERA AVALUACIÓ SEGONA AVALUACIÓ TERCERA AVALUACIÓUnitat 1 : La cèl·lula
Unitat 2: La nutrició. Els alimentsi la dieta.
Unitat 3 : L'aparell digestiu.
Unitat 4 : L’aparell respiratori.
Unitat 5: L’aparell circulatori.
Unitat 6: L’aparell excretor.
Unitat 7 : La reproducció.
Unitat 8 : Relació i coordinació.
Unitat 9 : Salut i malaltia.
2.3.3. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS :Per a poder a dur a terme les activitats assenyalades en la programació es necessiten els següents mitjans :
· Manuals de consulta : Llibre de text recomanat als alumnes i altres d’un nivell similar amb
la finalitat de poder ampliar la informació i elaborar un dossier de fitxes que permetin assolir
un nivell de competència curricular mínim .
· Aula amb possibilitat de connexió a Internet .
· Pissarra digital
· Laboratori de biologia i geologia .
· Calculadora científica.
2.3.4. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ I AVALUACIÓ :
L’avaluació es farà de forma contínua i mitjançant activitats d’avaluació que incloguin la feina a classe i a casa, el nivell de participació a l’aula, la confecció d’un quadern de l’assignatura, la resolució d’exercicis i la realització de controls escrits de duració i tipologia variada. La qualificació final de cadatrimestre s’obtindrà d’aplicar els següents percentatges :
Actitud ......................................... 10%
(Assistència; retards; participació; interès; partes)
Quadern i Treballs ....................... 20%
(Presentació; deures i fitxes; ordre)
Exàmens ...................................... 70%
Per a no suspendre un trimestre cal superar el cinc.
Es considera, però, la possibilitat de modificar lleugerament la distribució dels percentatges enfunció de les necessitats del grup i així donar més importància a l’actitud, quadern i presentació detreballs si els resultats de les proves són insuficients.
Per aquells alumnes que duguin suspesa alguna avaluació es realitzà durant el curs activitats derecuperació si l’alumne demostra interès. Aquesta recuperació se durà a terme la darrera setmana delcurs.
Recordar que la qualificació de l’àmbit científic i matemàtic s'ha d'entendre com la qualificació de cada una de les matèries que el formen.
Si l'alumne no supera la matèria en la convocatòria ordinària de juny, haurà de presentar-se a laconvocatòria de setembre, on realitzarà una prova escrita de tots els continguts de la matèria. A més amés, haurà de lliurar la feina d'estiu
2.3.5.CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A L’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUESCompetència lingüística
La contribució de la biologia i la geologia a aquesta competència es duu a terme fomentant:— L’adquisició i l’ús adequat del llenguatge de la ciència, imprescindible per descriure fets i fenòmens del món natural.— La comprensió de textos i informacions de caràcter científic bàsic i la distinció de les idees essencials de les secundàries.— L’elaboració d’exposicions orals i escrites coherents i sintàcticament i lèxicament correctes a l’hora de fer comentaris de textos científics,proposar hipòtesis, argumentar proves, definir conceptes, etc.— El manteniment d’una actitud favorable cap a la lectura mitjançant la utilització de textos relacionatsamb la ciència propers als interessos dels alumnes.
Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia
La contribució de la biologia i la geologia a aquesta competència es duu a terme fomentant:— L’aplicació del raonament matemàtic amb la finalitat de resoldre diversos problemes relacionats amb la biologia i la geologia.— La comprensió de la informació presentada en format numèric o gràfic.— L’organització i la representació de la informació utilitzant procediments matemàtics.— La comprensió dels conceptes científics i tècnics i de les teories científiques bàsiques i el reconeixement de la recerca com una forma de construir el coneixement al llarg de la història.— La resolució de problemes relacionats amb el món natural.— La utilització del mètode científic amb la identificació de problemes, l’observació, el contrast hipòtesis i les conclusions, amb l’objectiu de fer prediccions i prendre decisions.— La valoració del coneixement científic i la seva capacitat d’aportar millores a la societat.— La valoració crítica de l’impacte físic i social de les activitats humanes.— La implicació en l’ús responsable dels recursos naturals, així com en la conservació del medi ambient.— La utilització i la manipulació d’eines tecnològiques (microscopis, lupes binoculars, balances de precisió, sistemes electrònics diversos, etc.) per obtenir informació o dades.— L’adquisició de pautes de vida saludable a partir del coneixement del funcionament del cos humà.
Competència digital
La contribució de la biologia i la geologia a aquesta competència es duu a terme fomentant:— L’ús segur i crític de les TIC per al treball científic.— La utilització de les TIC per obtenir, emmagatzemar, processar, presentar i intercanviar informació relacionada amb la biologia i la geologia.— La utilització de les TIC perquè puguin interactuar professors ambalumnes i alumnes entre si (aula virtual, Moodle, blogs, etc.).— El desenvolupament de la capacitat de seleccionar la informació de manera crítica considerant la fiabilitat de les fonts científiques de les quals prové.
Aprendre a aprendre
La contribució de la biologia i la geologia a aquesta competència es duu a terme fomentant:— L’habilitat per iniciar l’aprenentatge i persistir-hi, per organitzar el propi aprenentatge i per gestionarel temps i la informació de forma eficaç, ja sigui individualment o en grups.— La presa de consciència del mateix alumne sobre el que sap, així com sobre el que ha d’aprendre.— La determinació de les necessitats d’aprenentatge de l’alumne a fi d’esbrinar les oportunitats disponibles per ser capaç de superar els obstacles i culminar l’aprenentatge amb èxit.— L’adquisició d’estratègies per planificar l’execució d’una tasca i per supervisar-la i avaluar-la.
— L’adquisició, el processament i l’assimilació de nous coneixements i capacitats.— La curiositat per aprendre basada en la percepció que l’alumne té de l’entorn.
Competències socials i cíviques
La contribució de la biologia i la geologia a aquesta competència es duu a terme fomentant:— El coneixement de la dimensió social i ètica dels avenços científics i tecnològics i dels debats que han sorgit sobre alguns d’aquests avenços, a fi que els alumnes entenguin l’evolució de la humanitat i es formin com a ciutadans amb opinió pròpia i capacitat per participar en les decisions que afecten la societat.— La valoració de la importància que té per a la humanitat conèixer els éssers vius, els sistemes terrestres i l’Univers.— L’avaluació de les conseqüències dels estils de vida, a fi d’assumir la responsabilitat que comporten i exercir una ciutadania activa compatible amb els principis del desenvolupament sostenible i el manteniment de la salut.— L’alfabetització científica i tecnològica per adquirir opinions pròpies i fonamentades, per poder participar en les principals controvèrsies de la societat actual.
Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor
La contribució de la biologia i la geologia a aquesta competència es duu a terme fomentant:— El desenvolupament dels projectes amb responsabilitat, mostrant iniciativa i creativitat, planificant-los adequadament i aprenent dels errors.— La creativitat, la innovació i l’assumpció de riscs, així com l’habilitat per planificar i gestionar projectes amb la finalitat d’assolir objectius.
Consciència i expressions culturals
La contribució de la biologia i la geologia a aquesta competència es duu a terme fomentant:— El coneixement del patrimoni natural, la dimensió cultural de la ciència i l’aportació de les diferents cultures a l’evolució del progrés de la humanitat.— L’adquisició de recursos per dur a terme tasques amb pulcritud i criteri estètic.— L’apreciació dels valors estètics i culturals del patrimoni natural.— La valoració de la importància de les persones que han fet possible l’evolució del pensament científic com a part de la cultura.
Desenvolupament de les competències bàsiques1. Consciència i expressions culturals− Diferenciar els grups d'aliments i valorar els beneficis d'una dieta equilibrada.− Desenvolupar hàbits de vida saludables que contribueixin a evitar malalties i a millorar la qualitat de vida.− Conèixer l'aparell reproductor humà, el seu funcionament i els mètodes anticonceptius.2. Competència matemàtica− Aplicar el llenguatge matemàtic per fenòmens naturals.− Analitzar les causes i les conseqüències d'un procés natural.− Descriure un fenomen del medi físic utilitzant eines matemàtiques.− Resoldre problemes científics aplicant estratègies matemàtiques.3. Tractament de la informació i competència digital− Organitzar la informació relativa a un tema elaborant esquemes i mapes conceptuals.− Redactar memòries en les quals s'interrelacionin els llenguatges natural, gràfic i estadístic.− Elaborar informació textual o gràfica utilitzant diferents programes informàtics.− Cercar recursos educatius a Internet.4. Competència social i ciutadana− Considerar els avantatges i els inconvenients d'una situació per prendre decisions fonamentades.− Comprendre l'evolució de la societat sota el prisma dels avenços científics.− Alliberar la societat de prejudicis sense fonament científic.− Contribuir a l'alfabetització científica per valorar adequadament les investigacions recents.− Jutjar els debats científics que han contribuït a l'extensió dels drets humans.5. Competència en comunicació lingüística− Argumentar les afirmacions de caràcter científic i tècnic.− Explicar oralment o per escrit les etapes successives d'un experiment.− Descriure fenòmens naturals utilitzant un lèxic precís.− Transmetre idees sobre la natura.
6. Competència per aprendre a aprendre− Analitzar les causes i les conseqüències d'un procés natural.− Adquirir les destreses creatives lligades al treball científic.− Cercar una coherència global dels coneixements científics.− Integrar els nous coneixements a l'estructura de coneixement personal.− Expressar idees oralment i per escrit.− Conèixer els diferents nivells d'organització del cos humà.
− Reconèixer l'estructura bàsica, la funció i les malalties relacionades amb l'aparell digestiu. Conèixer el funcionament dels aparells i sistemes corporals responsables de la nutrició, la percepció i la locomoció..
7. Iniciativa i esperit emprenedor− Potenciar l'esperit crític davant d'informacions de qualsevol mena.− Dur a terme projectes de tipus experimental i desenvolupar la capacitat d'anàlisi.− Proposar hipòtesis i analitzar-ne la coherència amb les observacions realitzades.− Participar en la construcció temptativa de solucions d'un problema.
2.3.6. OBJECTIUS, CONTINGUTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ
Unitat didàctica 1: La cèl·lulaObjectius didàctics:− Conèixer l’estructura d’una cèl·lula i el seu funcionament.− Reconèixer la complexitat del nostre cos.− Comprendre que la nostra organització interna es troba dirigida cap a la realització de les funcions vitals que tot ésser viu ha de fer.− Fer activitats senzilles per observar o deduir el comportament i la funció de les diferents estructures que ens componen.
Continguts:− Els nivells d’organització.− La morfologia i el funcionament de les cèl·lules eucariotes.
- Orgànuls cel·lulars.− Els teixits.− Els òrgans.− Els aparells i els sistemes.− Ús d’un aparell òptic per a l’observació de cèl·lules.
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables1. Catalogar els diferents nivells d’organització de la matèria viva — cèl·lules, teixits, òrgans i aparells o sistemes— i diferenciar les principals estructures cel·lulars i les funcions que tenen.1.1. Interpreta els diferents nivells d’organització en l’ésser humà i cerca la relació que hi ha entre aquests.1.2. Diferencia els diversos tipus cel·lulars i coneix i descriu la funció dels orgànuls més importants.3. Diferenciar els teixits més importants de l’ésser humà i la funció que tenen.3.1. Reconeix els principals teixits que conformen el cos humà i hi associa la funció que tenen.
Unitat didàctica 2. La nutrició. Els aliments i la dieta
Objectius didàctics- Entendre la diferència que hi ha entre alimentació i nutrició.-Avaluar les necessitats energètiques d’una persona i relacionar-les amb el tipus d’activitat física.-Diferenciar els aliments segons la funció que tenen en l’organisme.-Comprendre la necessitat d’una dieta equilibrada.-Conèixer alguns hàbits saludables en relació amb la nutrició i la dieta.- Aprendre diverses tècniques de conservació dels aliments.- Conèixer diversos tipus d’additius i per a què s’utilitzen.-Saber interpretar la informació de les etiquetes dels aliments.− Entendre la importància de les vitamines i la seva necessitat en diferents funcions de l’organisme.− Valorar la importància d’una dieta adequada per un bon funcionament del cos.
Continguts- Distinció entre què és alimentació, nutrició i nutrients.
- Els nutrients orgànics i inorgànics. Funcions.- Les necessitats energètiques i nutricionals de l’organisme.- Classificació dels aliments.- La dieta equilibrada. Hàbits saludables en la nutrició.- Tècniques de conservació dels aliments. Reconeixement dels diferents tipus d’additius que s’incorporen als aliments.− La conservació dels aliments.− Característiques d’una alimentació adequada.− Trastorns de l’alimentació.− Cercar informació relacionada amb el contingut en biomolècules dels aliments i el seu valor energètic.− Promoure en l’alumne/a una cultura sobre l’alimentació correcta, sabent el que contenen els aliments, el seu valor energètic, així com la proporció i la quantitat en què s’han d’ingerir.
- Interpretació d’esquemes, taules, imatges i dibuixos.- Anàlisi de textos científics.- Actitud oberta per acceptar modificacions en els hàbits alimentaris dirigides a millorar la nostra salut.- Consciència del risc dels desequilibris en la dieta i les malalties que poden ocasionar.- Desenvolupament d’una actitud crítica davant de determinats hàbits consumistes poc saludables.
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables1. Reconèixer la diferència entre alimentació i nutrició i diferenciar els principals nutrients i les funcions bàsiques d’aquests.1.1. Discrimina el procés de nutrició del d’alimentació.1.2. Relaciona cada nutrient amb la funció que exerceix a l’organisme i reconeix hàbits nutricionalssaludables.2. Relacionar les dietes i l’exercici físic amb la salut.2.1. Reconeix els hàbits nutricionals i d’activitats físiques saludables i els relaciona amb la necessitat de mantenir una dieta equilibrada un exercici físic adequats a les diferents situacions vitals
Unitat didàctica 3: L’aparell digestiuObjectius didàctics
− Conèixer els diferents trams del tub digestiu i les glàndules annexes així com les seves funcions.− Diferenciar clarament els conceptes de digestió i d’absorció i entendre la seva funció.− Conèixer las importància dels bacteris de la flora intestinal en la formació de les matèries fecals.− Conèixer els principals trastorns que poden ocórrer relacionats amb les funcions digestives.
Continguts− L’aparell digestiu.− La cavitat bucal.− L’estómac.− La digestió intestinal.− L’absorció intestinal.− La formació de les matèries fecals.− Trastorns de l’aparell digestiu.− Interpretar el paper que porta a terme cada tram del tub digestiu en la funció digestiva.− Extreure informació sobre qüestions relacionades amb els aliments o la funció digestiva a partir de les il·lustracions de la unitat didàctica i de la informació del text.− Fer mapes conceptuals, esquemes i dibuixos relacionats amb l’aparell digestiu.− Evidenciar la importància que té la correcta higiene dental per evitar alguns trastorns digestius provocats en les dents.− Valorar els efectes que tenen sobre la salut els hàbits d’alimentació, d’higiene i de cura personal.
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables1. Diferenciar les malalties més freqüents de l’aparell digestiu i associar-les a les causes que les provoquen.2. Identificar els components del aparell digestiu i conèixer-ne el funcionament.2.1. Coneix i explica els components i el funcionament del aparell digestiu.
Unitat didàctica 4: Aparell respiratoriObjectius didàctics
− Diferenciar respiració cel·lular de ventilació pulmonar.− Conèixer les parts de l’aparell respiratori humà.− Saber com es produeix l’intercanvi de gasos.− Conèixer els perills de contreure malalties que comporta el tabaquisme.
Continguts− La respiració cel·lular.− L’aparell respiratori humà.− La ventilació pulmonar.− L’intercanvi de gasos.− La respiració i la salut.− Realització i interpretació d’esquemes.− Tenir una visió positiva de la necessitat de fer exercici periòdicament per tal de mantenir un bon ritme respiratori.− Conèixer quin tipus de mesures s’han de prendre per tal d’evitar les malalties de l’aparell respiratori, i com tractar-les.− Actitud responsable i crítica davant els suggeriments de consum de tabac, alcohol i altres drogues, i d’activitats que suposen un atemptat contra la salut personal o col·lectiva.
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables1. Diferenciar les malalties més freqüents de l’aparell respiratori i associar-les a les causes que lesprovoquen.2. Identificar els components del aparell respiratori i conèixer-ne el funcionament.2.1. Coneix i explica els components i el funcionament del aparell respiratori.
Unitat Didàctica 5: L’aparell circulatoriObjectius didàctics
− Conèixer les parts del sistema circulatori i el seu funcionament.− Comprendre les relacions existents entre l’aparell circulatori i la resta d’aparells i sistemes.− Conèixer els trastorns de l’aparell circulatori.
Continguts− L’aparell circulatori i la sang ( composició i funcions).− El cor i el seu funcionament.− Els vasos sanguinis.− Malalties de l’aparell circulatori.− Les substàncies addictives.− Interpretar esquemes anatòmics.− Interpretar anàlisis de sang.− Actitud solidària cap a la donació de sang i d’òrgans.
− Fer mapes conceptuals, esquemes i dibuixos relacionats amb l’aparell circulatori.− Lectura de textos i estudis en els que es demostra l’efecte de els drogues en el funcionament delcos.− Valorar la importància de fer exercici periòdicament.− Actitud responsable i crítica davant els suggeriments de consum de tabac, alcohol i altres drogues, i d’activitats que suposen un atemptat contra la salut personal o col·lectiva.− Valorar la importància de la dieta en el funcionament del cos.
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables1. Diferenciar les malalties més freqüents de l’aparell circulatori i associar-les a les causes que les provoquen.2. Identificar els components del aparell circulatori i conèixer-ne el funcionament.2.1. Coneix i explica els components i el funcionament del aparell circulatori.
Unitat didàctica 6: L’aparell excretorObjectius didàctics− Conèixer les parts de l’aparell excretor.− Saber què és l’excreció i diferenciar-la de la defecació.− Comprendre com es forma l’orina a les nefrones del ronyó.− Conèixer les principals malalties relacionades amb l’aparell urinari.Continguts− L’aparell excretor.− L’excreció. La formació d’orina.
− Les malalties de l’aparell urinari.− Realització i interpretació d’esquemes.− Elaboració de treballs sobre determinats aspectes del tema.− Valoració dels efectes que tenen sobre la salut els hàbits d’alimentació, d’higiene, consultes preventives i de cura personal.− Actitud solidària cap a la donació d’òrgans.
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables1. Diferenciar les malalties més freqüents de l’aparell excretor i associar-les a les causes que les provoquen.2. Identificar els components del aparell excretor i conèixer-ne el funcionament.2.1. Coneix i explica els components i el funcionament del aparell excretor.
Unitat didàctica 7: Relació i coordinació humana.Objectius didàctics− Conèixer el funcionament dels òrgans dels sentits.− Conèixer l’anatomia i la fisiologia del sistema nerviós.− Conèixer l’anatomia i la fisiologia del sistema hormonal.Continguts− Els òrgans dels sentits− El sistema nerviós.− El sistema endocrí.− Malalties més freqüents.− Realització de dibuixos esquemàtics d’alguns òrgans dels sentits.− Descripció del sistema nerviós i les seves parts.− Realització d’esquemes que demostrin el funcionament de l’impuls nerviós.− Descripció del sistema hormonal i les seves parts.− Valorar la importància dels òrgans dels sentits en la percepció del món en el que vivim.− Reconeixement de la necessitat d’una vida saludable pel bon funcionament del sistema nerviós i endocrí.− Actitud responsable davant de conductes de risc per a la salut.
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables1. Reconèixer i diferenciar els òrgans dels sentits.2 .Explicar la missió integradora del sistema nerviós davant diferents estímuls i descriure’n el funcionament2.1 Coneix les parts del sistema nerviós i el seu funcionament.2.2. identifica algunes malalties comunes del sistema nerviós i les relaciona amb les causes que les provoquen, els factors de risc i la forma de prevenir-les.3. Associar les principals glàndules endocrines amb les hormones que sintetitzen i la funció que exerceixen3.1 Enumera les glàndules endocrines i associa les glàndules secretades3.2 Relaciona les hormones amb la seva funció.4. Relacionar funcionalment el sistema neuroendocrí
Unitat didàctica 8: Reproducció humana: Aparell reproductor.Objectius didàctics− Conèixer l’anatomia i la fisiologia dels aparells reproductors humans.− Assimilar els canvis corporals durant la pubertat.− Prendre decisions responsables en el tema de les relacions sexuals.Continguts− Aparells reproductor masculí i femení.
- Canvis físics i químics en l’adolescència.- La reproducció humana- El cicle menstrual
− Fecundació, embaràs i part.- Mètodes anticonceptius.- Tècniques de reproducció assistida− Malalties de transmissió sexual.
− Dibuixar els aparells sexuals masculí i femení indicant les parts.− Investigar, classificar i definir els mètodes de control de la natalitat.− Reconèixer la responsabilitat moral, social i econòmica del fet de tenir descendència.− Valorar els mètodes de control de la natalitat en relació en els casos de superpoblació.
− Assumir la seva pròpia imatge, en funció dels canvis corporals que tenen lloc en l’etapa de l’adolescència.− Valorar la importància de la prevenció de la utilització de mètodes de prevenció de malalties de transmissió sexual.
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables1. Indicar els aspectes bàsics de l’aparell reproductor i diferenciar entre sexualitat i reproducció. Interpretar dibuixos i esquemes de l’aparell reproductor.1.2 Coneix i Identifica en esquemes els diferents òrgans de l’aparell reproductor masculí i del femení i n’especifica la funció.3. Reconèixer els aspectes bàsics de la reproducció humana i descriure els esdeveniments fonamentals de la fecundació, l’embaràs i el part.3.1. Descriu les principals etapes del cicle menstrual i indica quines glàndules i quines hormones el regulen.3.2 Identifica les tècniques de reproducció assistida més freqüents.3.3 Descriu els esdeveniments principals que tenen lloc a la fecundació, embaràs i part.4. Comparar els diferents mètodes anticonceptius, classificar-los segons la seva eficàcia i reconèixer la importància que tenen alguns en la prevenció de malalties de transmissió sexual.4.1. Discrimina els diferents mètodes d’anticoncepció humana.4.2. Categoritza les principals malalties de transmissió sexual i argumenta sobre com prevenir-les.
Unitat didàctica 9: La salut i la malaltia.Objectius didàctics:- Saber que salut no és només absència de malaltia.- Conèixer la importància dels hàbits de salut en la prevenció de malalties infeccioses.- Conèixer el funcionament de la resposta immunitària.Continguts :- Què és la salut?- Les malalties infeccioses.- Les malalties no infeccioses- El sistema immunitari.- Els trasplantaments.- Estudi dels principals agents infecciosos i com afecten a la salut de les persones.- Lectura de textos sobre les principals malalties que afecten a la societat actual.- Descripció del funcionament de la resposta immunitària.- Estudi de la importància dels trasplantaments..- Reconèixer que salut no és només absència de malaltia.- Reconeixement i valoració dels avanços de la tècnica i la ciència per conèixer i donar resposta als problemes actuals.- Reconeixement i valoració de la importància dels hàbits de vida saludables.- Reconèixer la importància de les donacions d’òrgans.
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables3. Descobrir, a partir del coneixement dels conceptes de salut i malaltia, els factors que els determinen.3.1. Argumenta les implicacions que tenen els hàbits per a la salut i justifica amb exemples les tries que fa o pot fer per promoure-la individualment i col·lectivament.4. Classificar les malalties i valorar la importància dels estils de vida per prevenir-les.4.1. Reconeix les malalties i les infeccions més comunes i les relaciona amb les causes que les provoquen.5. Determinar les malalties infeccioses i les no infeccioses més comunes que afecten la població, les causes que les provoquen i com es poden prevenir i tractar.5.1. Distingeix i explica els diferents mecanismes de transmissió de les malalties infeccioses.6. Identificar hàbits saludables com a mètode de prevenció de les malalties.6.1. Coneix i descriu hàbits de vida saludable i els identificant com a mitjà per promoure la seva salut i la dels altres.6.2. Proposa mètodes per evitar el contagi i la propagació de les malalties infeccioses més comunes.7. Determinar el funcionament bàsic del sistema immunològic, així com les contínues aportacions de les ciències biomèdiques.7.1. Explica en què consisteix el procés d’immunitat i valora el paper dels vacunes com a mètode de prevenció de les malalties.8. Reconèixer i transmetre la importància que té la prevenció com a pràctica habitual i integrada a
les seves vides i les conseqüències positives de la donació de cèl·lules, sang i òrgans.8.1. Detalla la importància que té per a la societat i per a l’ésser humà la donació de cèl·lules, sangi òrgans.9. Investigar les alteracions produïdes per diferents tipus de substàncies additives i elaborar propostes de prevenció i control.9.1. Detecta les situacions de risc per a la salut relacionades amb el consum de substàncies tòxiques i estimulants com el tabac, l’alcohol, les drogues, etc.; contrasta els efectes nocius que tenen, i proposa mesures de prevenció i control.10. Reconèixer les conseqüències de les conductes de risc en l’individu i en la societat.10.1. Identifica les conseqüències de les conductes de risc amb les drogues per a l’individu i la societat.
Possibles pràctiques de laboratori:· L’ús del microscopi· Observació de preparacions microscòpiques· Tinció i observació de cèl·lules animals· Tinció i observació de cèl·lules vegetals· Anàlisi de l’etiqueta dels aliments.· Determinació de la capacitat pulmonar: espirometria· Determinació de la tensió arterial· Dissecció d’un cor de xot
2.3.7 Activitats complementàries- Visita al banc de sang i teixits a Palma.
- Participar en altres activitats organitzades des de la comissió mediambiental del centre.
2.4. JUSTIFICACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ
Els alumnes que cursaran tercer dins PMAR s’han incorporat a aquest programa al segon curs.
Per aquest motiu, se treballarà el bloc7 del programa del primer curs perquè els alumnes no han fet
aquests continguts a segon d’ESO. El bloc 11 i 7 del programa dels segon curs no se treballaran
perquè els alumnes ho han treballat a segon d’ESO i a més els tercers ordinaris no les treballen. I El
bloc 12 ho treballaran a l’àmbit pràctic. El motiu d’aquests canvis és intentar aconseguir que l’alumne
millori al màxim l’alfabetització científica
2.5 ADEQUACIONS NECESSÀRIES PER ATENDRE L’ALUMNAT AMB NECESSITAT
ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU
Per atendre a la diversitat dels alumnes la metodologia utilitzada estarà basada en l’anàlisi dels
coneixements (nivell de competència curricular) i idees prèvies i la recollida de les inquietuds dels
alumnes . Es farà un treball conjunt amb el D.O. Atenent a les recomanacions per a cada alumne
amb diagnòstic de NESE:
Qualsevol ACI Significativa es durà a terme amb les pautes del Departament d’Orientació.
2.2.2-ÀMBIT SOCIOLINGÜÍSTIC
Dins programa PMAR, l’àmbit sociolingüístic (ASL) s’organitzarà a partir dels objectius i
continguts relacionats fonamentalment amb el desenvolupament de les capacitats d’expressió i
comprensió oral i escrita i el coneixement dels elements bàsics de l’organització social.
Les àrees curriculars de referència són, en aquest cas, Llengua catalana i literatura, Llengua
castellana i literatura i Ciències Socials, Geografia i Història, i els continguts i estàndards
d'aprenentatge avaluables venen fixats per la LOMQE en vigor.
2.1.1. CONTRIBUCIÓ DE L’ÀMBIT SOCIOLINGÜÍSTIC A L’ADQUISICIÓ DE LES
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
El caràcter integrador de l’àmbit fa que el seu aprenentatge contribueixi a l’adquisició de diverses
competències bàsiques.
- Competència social i ciutadana:
o Ciències Socials: la comprensió de la realitat social, actual i històrica és l’objecte
d’aprenentatge.
o Llengua catalana i llengua castellana: entén la llengua com un conjunt d’habilitats i
destreses per a les relacions, la convivència, el respecte i l’enteniment entre les persones.
D’altra banda, l’educació lingüística té un component estretament vinculat amb aquesta
competència: la constatació de la varietat dels usos de la llengua, la diversitat lingüística i
la valoració de totes les llengües.
- Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic:
o Ciències Socials: percepció i coneixement de l’espai físic en què es desenvolupa l’activitat
humana, tant en grans àmbits com a l’entorn immediat, així com la interacció que es
produeix entre tots dos. Una altra aportació es possibilita des del coneixement de la
interacció home-medi i l’organització del territori resultant.
- Competència cultural i artística:
o Ciències Socials: es contribuirà treballant una selecció d’obres d’art rellevants i dotant
l’alumnat de destreses d’observació i de comprensió d’aquells elements tècnics
imprescindibles per a la seva anàlisi dins el context real i com a expressió dels seus
autors. A més s’ajuda a valorar el patrimoni cultural, a respectar-lo i a interessar-se per la
seva conservació.
o Llengua catalana i llengua castellana: la lectura, la interpretació i la valoració de les obres
literàries. La seva contribució serà més rellevant si es relacionen l’estimació de les
manifestacions literàries amb altres manifestacions artístiques, com ara la música, la
pintura o el cinema.
- Tractament de la informació i competència digital:
o Ciències Socials: és necessari comptar amb destreses relatives a l’obtenció i comprensió
d’informació, element imprescindible d’una bona part dels aprenentatges de la matèria.
o Llengua catalana i llengua castellana: les tecnologies de la informació i de la comunicació
són un instrument de comunicació oral i escrita.
- Competència en comunicació lingüístic:
o Ciències Socials: utilització de diferents variants del discurs i l’adquisició del vocabulari
específic.
o Llengua catalana i llengua castellana: el currículum de les àrees de llengües contribueix
de manera decisiva al desenvolupament de tots els aspectes que conformen aquesta
competència.
- Competència matemàtica:
o Ciències Socials: hi contribueix en certa manera, incorpora operacions senzilles,
magnituds, percentatges...
- Competència per aprendre a aprendre:
o Ciències Socials: aplicar raonaments de diferents tipus, per cercar explicacions
multicausals i predir efectes dels fenòmens socials... També s’hi contribueix quan
s’afavoreix el desenvolupament d’estratègies per pensar, per organitzar, memoritzar i
recuperar informació, com ara resums, esquemes o mapes conceptuals.
o Llengua catalana i llengua castellana: les llengües són un mitjà de representació del món i
la base del pensament i del coneixement. Així mateix, els continguts de reflexió sobre la
llengua recullen un conjunt de coneixements conceptuals (metallenguatge gramatical) i
procedimentals (capacitat per analitzar, contrastar, ampliar i reduir enunciats...)
- Autonomia i iniciativa personal: realització de debats i de treballs individuals o en grup, ja que
aquesta tasca implica idear, analitzar, planificar, actuar, revisar el fet, comparar els objectius
previstos amb els assolits i extreure’n conclusions. D’altra banda, aprendre a usar la llengua és
també aprendre a analitzar i resoldre problemes, traçar plans i emprendre processos de decisió.
2.1.2. OBJECTIUS RELACIONATS AMB LES CC. BB.
CCBB
SO
CIA
L I C
IUTA
DA
NA
CO
NE
IXE
ME
NT
I I
NT
ER
AC
CIÓ
AM
B E
L M
ÓN
FÍS
IC
CU
LTU
RA
L I A
RT
ÍST
ICA
TR
AC
TAM
EN
T I
NF
OR
MA
CIÓ
IC
OM
PE
TÈ
NC
IA.D
IGIT
AL
EN
CO
MU
NIC
AC
IÓ L
ING
ÜÍS
TIC
A
MA
TE
-MA
TI-
CA
PE
R A
PR
EN
DR
E A
AP
RE
ND
RE
AU
TO
NO
MIA
I I
NIC
IAT
IVA
PE
RS
ON
AL
Comprendre i produir amb correcció
missatges orals i escrits, reconeixent-hi
les diferents finalitats i les diferents
situacions de comunicació en què es
produeixen. Gaudir autònomament de la
lectura com a font de plaer personal.
Expressar-se oralment i per escrit amb
coherència, correcció i adequació,
utilitzant diferents recursos expressius en
funció de les diferents finalitats i les
diferents situacions de comunicatives
plantejades. Gaudir de l'escriptura com a
forma de comunicació.
Assimilar els conceptes bàsics d'ortografia
i de gramàtica de cada un dels temes del
curs, juntament amb la seva aplicació
pràctica.
Utilitzar la llengua com a instrument per a
l'adquisició de nous aprenentatges, per a
la comprensió i l'anàlisi de la realitat, la
fixació i el desenvolupament del
pensament i la regulació de la pròpia .
Valorar la diversitat lingüística i cultural del
món com a dret dels pobles a la seva
identitat, superant estereotips socio-
lingüístics i manifestant actituds de
tolerància i respecte per altres cultures.
Reconèixer els principals gèneres i formes
de la tradició literària i els principals
corrents, autors, obres de les literatures
catalana i castellana.
Valorar els drets, deures i llibertats
democràtiques com una consecució
irrenunciable de la Humanitat i una
condició necessària per a la pau,
participar críticament en els seus
projectes, valors i problemes i denunciar
actituds i situacions discriminatòries i
injustes.
Participar en discussions i debats amb
una actitud constructiva, crítica i tolerant,
fonamentant adequadament les seves
opinions i propostes i valorant la
discrepància i el diàleg com una via
necessària per a la solució de problemes
humans i socials, aplicant-les a la
realització de tasques de grup.
Valorar i respectar el patrimoni natural,
cultural, lingüístic, literari i artístic,
interpretant-lo i preuant-lo com a font de
cultura i de coneixement. Aprendre a
gaudir-ne i a assumir les responsabilitats
que suposa la seva conservació i la seva
millora.
Identificar el processos i mecanismes
bàsics que regeixen el funcionament de
les societats contemporànies, les
interaccions que s'hi estableixen, el món
del treball, analitzar alguns dels problemes
que les afecten i formar-se un judici
personal crític i raonable.
Analitzar bàsicament l'evolució i els canvis
històrics de les societats humanes des de
les interrelacions que es produeixen entre
els fets polítics, econòmics i culturals, així
com el paper dels individus.
Realitzar estudis i petites investigacions
aplicant conceptes apresos i utilitzant les
tècniques i procediments bàsics
d'investigació de les Ciències i de l'àmbit
sociolingüístic, fent ús d'elementals
informacions estadístiques,
cartogràfiques, icòniques, tot interpretant-
les i classificant-les.
2.2. OBJECTIUS GENERALS DE L’ÀMBIT SOCIOLINGÜÍSTIC
- Comprendre i produir amb correcció missatges orals i escrits, reconeixent-hi les diferents finalitats
i les diferents situacions de comunicació en què es produeixen. Gaudir autònomament de la
lectura com a font de plaer personal.
- Expressar-se oralment i per escrit amb coherència, correcció i adequació, utilitzant diferents
recursos expressius en funció de les diferents finalitats i les diferents situacions de comunicatives
plantejades. Gaudir de l’escriptura com a forma de comunicació.
- Assimilar els conceptes bàsics d’ortografia i de gramàtica de cada un dels temes del curs,
juntament amb la seva aplicació pràctica.
- Utilitzar la llengua com a instrument per a l’adquisició de nous aprenentatges, per a la comprensió
i l’anàlisi de la realitat, la fixació i el desenvolupament del pensament i la regulació de la pròpia
activitat. Valorar la diversitat lingüística i cultural del món com a dret dels pobles a la seva
identitat, superant estereotips sociolingüístics i manifestant actituds de tolerància i respecte per
altres cultures.
- Reconèixer els principals gèneres i formes de la tradició literària i els principals corrents, autors i
obres de les literatures catalana i castellana.
- Valorar els drets, deures i llibertats democràtiques com una consecució irrenunciable de la
Humanitat i una condició necessària per a la pau, participar críticament en els seus projectes,
valors i problemes i denunciar actituds i situacions discriminatòries i injustes.
- Participar en discussions i debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant, fonamentant
adequadament les seves opinions i propostes i valorant la discrepància i el diàleg com una via
necessària per a la solució de problemes humans i socials, aplicant-les a la realització de tasques
de grup.
- Valorar i respectar el patrimoni natural, cultural, lingüístic, literari i artístic, interpretant-lo i preuant-
lo com a font de cultura i de coneixement. Aprendre a gaudir-ne i a assumir les responsabilitats
que suposa la seva conservació i la seva millora.
- Identificar els processos i els mecanismes bàsics que regeixen el funcionament de els societats
contemporànies, les interaccions que s’hi estableixen, el món del treball, analitzar alguns dels
problemes que les afecten i formar-se un judici personal crític i raonable.
- Analitzar bàsicament l’evolució i els canvis històrics de les societats humanes des de les
interrelacions que es produeixen entre els fets polítics, econòmics i culturals, així com el paper
dels individus.
- Realitzar estudis i petites investigacions aplicant conceptes apresos i utilitzant les tècniques i
procediments bàsics d’investigació de les Ciències i de l’àmbit sociolingüístic, fent ús d’elementals
informacions estadístiques, cartogràfiques, icòniques, tot interpretant-les i classificant-les.
2.3. CONTINGUTS Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
2.3.1. CATALÀ I CASTELLÀ
BLOC 1. COMUNICACIÓ ORAL: ESCOLTAR I PARLARContingutsEscoltarComprensió, interpretació i valoració de textos orals en relació amb l’àmbit d’ús: àmbit personal, àmbitacadèmic/escolar i àmbit social.Comprensió, interpretació i valoració de textos orals en relació amb la finalitat que persegueixen: textosnarratius, descriptius, instructius, expositius, argumentatius i dialogats.Observació, reflexió, comprensió i valoració del sentit global dels debats, col·loquis i conversesespontànies, de la intenció comunicativa de cada interlocutor i aplicació de les normes bàsiques que elsregulen.ParlarConeixement i ús progressivament autònom de les estratègies necessàries per a la producció i avaluacióde textos orals.Coneixement, ús i aplicació de les estratègies necessàries per parlar en públic: planificació del discurs,pràctiques orals formals i informals i avaluació progressivaParticipació en debats, col·loquis i converses espontànies mitjançant l’observació i el respecte de lesnormes bàsiques d’interacció, intervenció i cortesia que regulen aquestes pràctiques orals.Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables1. Comprendre, interpretar i valorar textos orals propis de l’àmbit personal, acadèmic/escolar i social.1.1. Comprèn el sentit global de textos orals propis de l’àmbit personal, escolar/acadèmic i social,n’identifica l’estructura, la informació rellevant i la intenció comunicativa del parlant.1.2. Anticipa idees i infereix dades de l’emissor i del contingut del text i analitza fonts de procedència noverbal.1.3. Reté informació rellevant i n’extreu informacions concretes.1.4. Segueix i interpreta instruccions orals i respecta la jerarquia donada.1.5. Comprèn el sentit global de textos publicitaris, informatius i d’opinió que procedeixen dels mitjans decomunicació, en distingeix la informació de la persuasió en la publicitat i la informació de l’opinió ennotícies, reportatges, etc., i n’identifica les estratègies d’emfatització i d’expansió.1.6. Resumeix textos, de forma oral, en recull les idees principals i les integra, de forma clara, en oracionsque es relacionin lògicament i semànticament.2. Comprendre, interpretar i valorar textos orals de diferent tipus.2.1. Comprèn el sentit global de textos orals d’intenció narrativa, descriptiva, instructiva, expositiva iargumentativa, i n’identifica la informació rellevant, en determina el tema i en reconeix la intenciócomunicativa del parlant, així com la seva estructura i les estratègies de cohesió textual oral.2.2. Anticipa idees i infereix dades de l’emissor i del contingut del text analitzant fonts de procedència noverbal.2.3. Reté informació rellevant i n’extreu informacions concretes.2.4. Interpreta i valora aspectes concrets del contingut i de l’estructura de textos narratius, descriptius,expositius, argumentatius i instructius, i emet judicis raonats i els relaciona amb conceptes personals perjustificar un punt de vista particular.2.5. Usa progressivament els instruments adequats per localitzar el significat de paraules o enunciatsdesconeguts (demana ajuda, cerca en diccionaris, recorda el context en el qual apareix...).2.6. Resumeix textos narratius, descriptius, instructius i expositius i argumentatius de forma clara, enrecull les idees principals i integra la informació en oracions que es relacionin lògicament isemànticament.3. Comprendre el sentit global de textos orals.3.1. Escolta, observa i explica el sentit global de debats, col·loquis i converses espontànies, identifica lainformació rellevant, determina el tema i reconeix la intenció comunicativa i l’actitud de cada participant,així com les diferències formals i de contingut que regulen els intercanvis comunicatius formals i elsintercanvis comunicatius espontanis.3.2. Observa i analitza les intervencions particulars de cada participant en un debat i es té en compte el toemprat, el llenguatge que s’utilitza, el contingut i el grau de respecte cap a les opinions dels altres.3.3. Reconeix i assumeix les regles d’interacció, intervenció i cortesia que regulen els debats i qualsevolintercanvi comunicatiu oral.
4. Valorar la importància de la conversa en la vida social mitjançant la pràctica d’actes de parla: comptant,descrivint, opinant, dialogant..., en situacions comunicatives pròpies de l’activitat escolar.4.1. Intervé i valora la seva participació en actes comunicatius orals.5. Reconèixer, interpretar i avaluar progressivament la claredat expositiva, l’adequació, la coherència i lacohesió del contingut de les produccions orals pròpies i alienes, així com els aspectes prosòdics i elselements no verbals (gestos, moviments, mirada...).5.1. Coneix el procés de producció de discursos orals i en valora la claredat expositiva, l’adequació, lacoherència del discurs, així com la cohesió dels continguts.5.2. Reconeix la importància dels aspectes prosòdics del llenguatge no verbal i de la gestió de temps il’ajuda dels suports audiovisuals en qualsevol tipus de discurs.5.3. Reconeix els errors de la producció oral pròpia i aliena a partir de la pràctica habitual de l’avaluació iautoavaluació, i proposa solucions per millorar-les.6. Aprendre a parlar en públic, en situacions formals i informals, de forma individual o en grup.6.1. Fa presentacions orals.6.2. Organitza el contingut i elabora guions previs a la intervenció oral formal, en selecciona la ideacentral i el moment en què ha de ser presentada al seu auditori, així com les idees secundàries iexemples que han de donar suport al seu desenvolupament.6.3. Dur a terme intervencions no planificades, dins l’aula, analitza i compara les similituds i lesdiferències entre discursos formals i discursos espontanis.6.4. Incorpora progressivament paraules pròpies del nivell formal de la llengua en les seves pràctiquesorals.6.5. Pronuncia amb correcció i claredat, modula i adapta el seu missatge a la finalitat de la pràctica oral.6.6. Avalua, per mitjà de guies, les produccions pròpies i alienes, i millora progressivament les pràctiquesdiscursives.7. Participar i valorar la intervenció en debats, col·loquis i converses espontànies.7.1. Participa activament en debats, col·loquis... escolars i respecta les regles d’interacció, intervenció icortesia que els regulen, manifesta les seves opinions i respecta les opinions dels altres.7.2. Se cenyeix al tema, no divaga i atén les instruccions del moderador en debats i col·loquis.7.3. Avalua les intervencions pròpies i alienes.7.4. Respecta les normes de cortesia que han de regular les converses orals i s’ajusta al torn de paraula,respecta l’espai, gesticula de forma adequada, escolta activament els altres i usa fórmules de salutació icomiat.8. Reproduir situacions reals o imaginàries de comunicació potenciant el desenvolupament progressiu deles habilitats socials, l’expressió verbal i no verbal i la representació de realitats, sentiments i emocions.8.1. Dramatitza i improvisa situacions reals o imaginàries de comunicació.BLOC 2. COMUNICACIÓ ESCRITA: LLEGIR I ESCRIUREContingutsLlegirConeixement i ús de les tècniques i les estratègies necessàries per a la comprensió de textos escrits.Lectura, comprensió, interpretació i valoració de textos escrits d’àmbit personal, àmbit acadèmic/escolar iàmbit social.Lectura, comprensió i interpretació de textos narratius, descriptius, instructius, expositius, argumentatius idialogats.Actitud progressivament crítica i reflexiva davant de la lectura, organitza raonadament les idees i lesexposa i respecta les dels altres.Ús progressivament autònom dels diccionaris, de les biblioteques i de les tecnologies de la informació i lacomunicació com a font d’obtenció d’informació.EscriureConeixement i ús de les tècniques i les estratègies per a la producció de textos escrits: planificació,obtenció de dades, organització de la informació, redacció i revisió del text. L’escriptura com a procés.Escriptura de textos relacionats amb l’àmbit personal, àmbit acadèmic/escolar i àmbit social.Escriptura de textos narratius, descriptius, instructius, expositius, argumentatius i dialogats.Interès creixent per la composició escrita com a font d’informació i aprenentatge i com a forma decomunicar sentiments, experiències, coneixements i emocions.Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables1. Aplicar estratègies de lectura comprensiva i crítica de textos.1.1. Posa en pràctica diferents estratègies de lectura en funció de l’objectiu i el tipus de text.1.2. Comprèn el significat de les paraules pròpies de nivell formal de la llengua i les incorpora al seurepertori lèxic.1.3. Relaciona la informació explícita i implícita d’un text i la posa en relació amb el context.1.4. Dedueix la idea principal d’un text, reconeix les idees secundàries i comprèn les relacions que s’hiestableixen.1.5. Fa inferències i hipòtesis sobre el sentit d’una frase o d’un text que contengui diferents matisos
semàntics i que afavoreixin la construcció del significat global i l’avaluació crítica.1.6. Avalua el seu procés de comprensió lectora usant fitxes senzilles d’autoavaluació.2. Llegir, comprendre, interpretar i valorar textos.2.1. Reconeix i expressa el tema i la intenció comunicativa de textos escrits propis de l’àmbit personal ifamiliar, àmbit acadèmic/escolar i àmbit social (mitjans de comunicació), identifica la tipologia textualseleccionada, l’organització del contingut, les marques lingüístiques i el format utilitzat.2.2. Reconeix i expressa el tema i la intenció comunicativa de textos narratius, descriptius, instructius,expositius, argumentatius i dialogats, i identifica la tipologia textual seleccionada, les marqueslingüístiques i l’organització del contingut.2.3. Localitza informacions explícites i implícites en un text, les relaciona entre si, les seqüencia i dedueixinformacions o valoracions implícites.2.4. Reté informació, reconeix la idea principal i les idees secundàries i comprèn les relacions entreaquestes.2.5. Entén instruccions escrites de certa complexitat que li permeten desenvolupar-se en situacions de lavida quotidiana i en els processos d’aprenentatge.2.6. Interpreta, explica i dedueix la informació donada en diagrames, gràfics, fotografies, mapesconceptuals, esquemes...3. Manifestar una actitud crítica davant la lectura de qualsevol tipus de textos o obres literàries a travésd’una lectura reflexiva, que permeti identificar actituds d’acord o desacord respectant a tota hora lesopinions dels altres.3.1 Identifica i expressa les actituds d’acord i desacord sobre aspectes parcials, o globals, d’un text.3.2. Elabora la seva pròpia interpretació sobre el significat d’un text.3.3. Respecta les opinions dels altres.4. Seleccionar els coneixements que s’obtenguin de les biblioteques o de qualsevol altra font d’informacióimpresa en paper o digital i els integra en un procés d’aprenentatge continu.4.1. Empra, de forma autònoma, diverses fonts d’informació i integra els coneixements adquirits als seusdiscursos orals o escrits.4.2. Reconeix i empra habitualment diccionaris impresos o en versió digital.4.3. Coneix el funcionament de biblioteques (escolars, locals...), així com de biblioteques digitals i éscapaç de sol·licitar llibres, vídeos... autònomament.5. Aplicar progressivament les estratègies necessàries per produir textos adequats, coherents icohesionats.5.1. Aplica tècniques diverses per planificar els escrits: esquemes, arbres, mapes conceptuals, etc., iredacta esborranys d’escriptura.5.2. Escriu textos usant el registre adequat, n’organitza les idees amb claredat, enllaça enunciats enseqüències lineals cohesionades i respecta les normes ortogràfiques i gramaticals.5.3. Revisa el text en diverses fases per aclarir problemes amb el contingut (idees i estructura) o la forma(puntuació, ortografia, gramàtica i presentació) i avalua la seva pròpia producció escrita o la delscompanys.5.4. Reescriu textos propis i aliens, aplica les propostes de millora que es dedueixen de l’avaluació de laproducció escrita i s’ajusta a les normes ortogràfiques i gramaticals que permeten una comunicació fluida.6. Escriure textos en relació amb l’àmbit d’ús.6.1. Escriu textos propis de l’àmbit personal i familiar, àmbit escolar/acadèmic i àmbit social i imita textosmodel.6.2. Escriu textos narratius, descriptius i instructius, expositius, argumentatius i dialogats i imita textosmodel.6.3. Escriu textos argumentatius amb diferent organització seqüencial, incorpora diferents tipusd’argument i imita textos model.6.4. Usa diferents i variats organitzadors textuals en les exposicions i les argumentacions.6.5. Resumeix textos i generalitza termes que tenen trets en comú, globalitza la informació i la integra aoracions que es relacionin lògicament i semànticament, i evita parafrasejar el text resumit.6.6. Fa esquemes i mapes i explica per escrit el significat dels elements visuals que poden aparèixer enels textos.7. Valorar la importància de l’escriptura com a eina d’adquisició dels aprenentatges i com a estímul deldesenvolupament personal.7.1. Produeix textos diversos i reconeix en l’escriptura l’instrument que és capaç d’organitzar el seupensament.7.2. Empra en els seus escrits paraules pròpies del nivell formal de la llengua, les incorpora al seurepertori lèxic i reconeix la importància d’enriquir el seu vocabulari per expressar-se oralment i per escritamb exactitud i precisió.7.3. Valora i incorpora progressivament una actitud creativa davant l’escriptura.7.4. Coneix i utilitza eines de les tecnologies de la informació i la comunicació, participa, intercanviaopinions, comenta i valora escrits aliens o escriu i dóna a conèixer els seus propis.
BLOC 3. CONEIXEMENT DE LA LLENGUAContingutsLa paraulaReconeixement, ús i explicació de les categories gramaticals: substantiu, adjectiu, determinant, pronom,verb, adverbi, preposició, conjunció i interjecció.Reconeixement, ús i explicació dels elements constitutius de la paraula. Procediments per formarparaules.Comprensió i interpretació dels components del significat de les paraules: denotació i connotació.Coneixement reflexiu de les relacions semàntiques que s’estableixen entre les paraules.Observació, reflexió i explicació dels canvis que afecten el significat de les paraules: causes imecanismes. Metàfora, metonímia, paraules tabú i eufemismes.Coneixement, ús i valoració de les normes ortogràfiques i gramaticals reconeixent el seu valor social i lanecessitat de cenyir-s’hi per aconseguir una comunicació eficaç.Utilització de diccionaris i altres fonts de consulta en paper i format digital sobre l’ús de la llengua.Les relacions gramaticalsReconeixement, identificació i explicació de l’ús dels diferents grups de paraules: grup nominal, adjectival,preposicional, verbal i adverbial i de les relacions que s’estableixen entre els elements que els conformenen el marc de l’oració simple.Reconeixement, ús i explicació dels elements constitutius de l’oració simple: subjecte i predicat. Oracionsimpersonals, actives i oracions passives.El discursReconeixement, ús i explicació dels connectors textuals i dels principals mecanismes de referènciainterna, tant gramaticals com lèxics.Reconeixement, ús i explicació dels diferents recursos de modalització en funció de la persona que parlao escriu.L’expressió de l’objectivitat i la subjectivitat a través de les modalitats oracionals i les referències internesa l’emissor i al receptor en els textos.Explicació progressiva de la coherència del discurs tenint en compte les relacions gramaticals i lèxiquesque s’estableixen en l’interior del text i la seva relació amb el context.Les varietats de la llenguaConeixement dels orígens històrics de la realitat plurilingüe d’Espanya i valoració com a font d’enriquimentpersonal i com a mostra de la riquesa del nostre patrimoni històric i cultural.Llengua i societatLes llengües com a elements configuradors de la identitat personal i col·lectiva. Actituds i prejudicis.Coneixement i reflexió de la diversitat lingüística en el món actual. Principals famílies lingüístiques.Coneixement de les llengües romàniques.Coneixement de les llengües de l’Estat espanyol i de com estan distribuïdes geogràficament.Coneixement del domini lingüístic. El nom de la llengua. La unitat de la llengua catalana i la variaciógeogràfica del català. El nom de la llengua castellana i la variació geogràfica del castellàComprensió i anàlisi de l’origen i l’evolució de les llengües castellana i catalana.Reflexió sobre la relació de les llengües catalana i castellana amb altres llengües i identificació delsfenòmens de contacte. Comprensió i reconeixement del conflicte lingüístic.Coneixement de l’estatut jurídic de les llengües de les Illes Balears.Observació i coneixement de la variació social del català i del castellà.Coneixement de l’Institut d’Estudis Catalans i la RAE.Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables1. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les seves normes d’ús per resoldre problemes decomprensió de textos orals i escrits i per compondre i revisar progressivament autònoma els textos propisi aliens, a més d’utilitzar la terminologia gramatical necessària per explicar els diversos usos de la llengua.1.1. Reconeix i explica l’ús de les categories gramaticals en els textos i utilitza aquest coneixement percorregir errors de concordança en textos propis i aliens.1.2. Reconeix i corregeix errors ortogràfics i gramaticals en textos propis i aliens, aplica els coneixementsadquirits per millorar la producció de textos verbals a les seves produccions orals i escrites.1.3. Coneix i usa adequadament les formes verbals en les seves produccions orals i escrites.2. Reconèixer i analitzar l’estructura de les paraules pertanyents a les diferents categories gramaticals idistingir les flexives de les no flexives.2.1. Reconeix i explica els elements constitutius de la paraula: arrel i afixos, aplica aquest coneixement ala millora de la comprensió de textos escrits i a l’enriquiment del seu vocabulari actiu.2.2. Explica els diferents procediments de formació de paraules i distingeix les compostes, les derivades,les sigles i els acrònims.3. Comprendre el significat de les paraules en tota la seva extensió per reconèixer i diferenciar els usosobjectius dels usos subjectius.3.1. Diferencia els components denotatius i connotatius en el significat de les paraules dins una frase o un
text oral o escrit.4. Comprendre i valorar les relacions d’igualtat i de contrarietat que s’estableixen entre les paraules i elseu ús en el discurs oral i escrit.4.1. Reconeix i usa sinònims i antònims d’una paraula i explica el seu ús concret en una frase o en un textoral o escrit.5. Reconèixer els diferents canvis de significat que afecten la paraula en el text: metàfora, metonímia,paraules tabú i eufemismes.5.1. Reconeix i explica l’ús metafòric i metonímic de les paraules en una frase o en un text oral o escrit.5.2. Identifica i explica els fenòmens contextuals que afecten el significat global de les paraules: tabú ieufemisme.6. Emprar de forma efectiva els diccionaris i altres fonts de consulta, tant en paper com en format digital,per resoldre dubtes en relació amb l’ús de la llengua i per enriquir el propi vocabulari.6.1. Utilitza fonts variades de consulta en formats diversos per resoldre els dubtes sobre l’ús de la llenguai per ampliar el vocabulari.7. Observar, reconèixer i explicar els usos dels grups nominals, adjectivals, verbals, preposicionals iadverbials dins el marc de l’oració simple.7.1. Identifica els diferents grups de paraules en frases i textos, diferencia la paraula nuclear de la restade paraules que el formen i explica el seu funcionament en el marc de l’oració simple.7.2. Reconeix i explica en els textos el funcionament sintàctic del verb a partir del seu significat i distingeixels grups de paraules que poden funcionar com a complements verbals argumentals i adjunts.8. Reconèixer, usar i explicar els elements constitutius de l’oració simple.8.1. Reconeix i explica en els textos els elements constitutius de l’oració simple, diferencia subjecte ipredicat i interpreta la presència o absència del subjecte com una marca de l’actitud, objectiva osubjectiva, de l’emissor.8.2. Transforma oracions actives en passives i a l’inrevés i explica els diferents papers semàntics delsubjecte: agent, pacient, causa.8.3. Amplia oracions en un text, usa diferents grups de paraules, utilitza els nexes adequats i creaoracions noves amb sentit complet.9. Identificar els connectors textuals presents en els textos i reconèixer la funció que fan en l’organitzaciódel contingut del discurs.9.1. Reconeix, usa i explica els connectors textuals (d’addició, contrast i explicació) i els principalsmecanismes de referència interna, gramaticals (substitucions pronominals) i lèxics (el·lipsi i substitucionsmitjançant sinònims i hiperònims), i valora la seva funció en l’organització del contingut del text.10. Identificar la intenció comunicativa de la persona que parla o escriu.10.1. Reconeix l’expressió de l’objectivitat o subjectivitat i identifica les modalitats assertives,interrogatives, exclamatives, desideratives, dubitatives i imperatives en relació amb la intenciócomunicativa de l’emissor.10.2. Identifica i empra en textos orals o escrits les formes lingüístiques que fan referència a l’emissor i alreceptor, o audiència: la persona gramatical, l’ús de pronoms, el subjecte agent o pacient, les oracionsimpersonals, etc.10.3. Explica la diferència significativa que implica l’ús dels temps i maneres verbals.11. Interpretar de forma adequada els discursos orals i escrits tenint en compte els elements lingüístics,les relacions gramaticals i lèxiques, l’estructura i la disposició dels continguts en funció de la intenciócomunicativa.11.1. Reconeix la coherència d’un discurs, atén la intenció comunicativa de l’emissor i identifical’estructura i la disposició de continguts.11.2. Identifica diferents estructures textuals: narració, descripció, explicació i diàleg, explica elsmecanismes lingüístics que les diferencien i aplica els coneixements adquirits a la producció i millora detextos propis i aliens.12. Conèixer la realitat plurilingüe d’Espanya, la distribució geogràfica de les seves diferents llengües idialectes, els seus orígens històrics i alguns dels seus trets diferencials.12.1. Localitza en un mapa les diferents llengües d’Espanya, n’explica alguna característica diferencial icompara diversos textos, en reconeix els orígens històrics i en descriu alguns dels trets diferencials.12.2. Reconeix les varietats geogràfiques del català i del castellà dins i fora de l’Estat espanyol.13. Reconèixer les semblances que hi ha entre les diferents llengües romàniques.13.1. Reconeix les semblances que hi ha entre les diferents llengües romàniques.13.2. Distingeix tant les diferències com les coincidències amb el castellà per evitar errors (gramaticals,lèxics, fonètics o sintàctics).14. Identificar els fenòmens de contacte.14.1. Identifica els fenòmens de contacte de llengües.15. Reconèixer els principals conceptes sociolingüístics.15.1. Reconeix els principals conceptes sociolingüístics.16. Reconèixer la tasca normativitzadora de l’Institut d’Estudis Catalans i de la RAE
16.1. Reconeix la tasca normativitzadora de l’Institut d’Estudis Catalans.BLOC 4. EDUCACIÓ LITERÀRIAContingutsPla lectorLectura lliure d’obres de la literatura castellana, catalana i universal i de la literatura juvenil com a font deplaer, d’enriquiment personal i de coneixement del món per aconseguir el desenvolupament dels seuspropis gustos i interessos literaris i la seva autonomia lectora.Introducció a la literatura a través dels textos.Aproximació als gèneres literaris i a les obres més representatives de la literatura catalana des de l’edatmitjana fins al segle XVIII a través de la lectura i l’explicació de fragments significatius i, si és el cas,textos complets.Aproximació als gèneres literaris i a les obres més representatives de la literatura espanyola des de l’edatmitjana al Segle d’Or a través de la lectura i l’explicació de fragments significatius i, si és el cas, textoscomplets.CreacióRedacció de textos d’intenció literària a partir de la lectura de textos i l’ús de les convencions formals delgènere i amb intenció lúdica i creativa.Consulta i ús de fonts i recursos variats d’informació per dur a terme treballs.Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables1. Llegir obres de la literatura catalana, castellana i universal i de la literatura juvenil, properes als gustos iaficions dels alumnes, i mostrar interès per la lectura.1.1. Llegeix i comprèn amb un grau creixent d’interès i autonomia obres literàries properes als seusgustos, aficions i interessos.1.2. Valora alguna de les obres de lectura lliure, resumeix el contingut, explica els aspectes que més licriden l’atenció i el que la lectura li aporta com a experiència personal.1.3. Desenvolupa progressivament el seu propi criteri estètic i persegueix com a única finalitat el plaer perla lectura.2. Afavorir la lectura i la comprensió d’obres literàries de la literatura catalana, castellana i universal i de laliteratura juvenil, properes als propis gustos i aficions dels alumnes, contribuint a la formació de lapersonalitat literària.2.1. Desenvolupa progressivament la capacitat de reflexió a través de l’observació, anàlisi i explicació dela relació existent entre diverses manifestacions artístiques de totes les èpoques (música, pintura,cinema...).2.2. Reconeix i comenta la pervivència o l’evolució de personatges tipus, temes i formes al llarg dediversos períodes historicoliteraris fins a l’actualitat.2.3. Compara textos literaris i peces dels mitjans de comunicació que responguin a un mateix tòpic, através de l’observació, anàlisi i explicació dels diferents punts de vista segons el mitjà, l’època o la culturai valora i critica el que llegeix o veu.3. Promoure la reflexió sobre la connexió entre la literatura i la resta de les arts: música, pintura, cinema,etc., com a expressió del sentiment humà, a més d’analitzar i d’interrelacionar obres (literàries, musicals,arquitectòniques...), personatges, temes, etc., de totes les èpoques.3.1. Parla en classe dels llibres i comparteix les seves impressions amb els companys.3.2. Treballa en equip determinats aspectes de les lectures proposades, o seleccionades pels alumnes,investiga i experimenta de forma progressivament autònoma.3.3. Llegeix en veu alta, modula, adequa la veu, s’ajuda d’elements de la comunicació no verbal ipotencia l’expressivitat verbal.3.4. Dramatitza fragments literaris breus, desenvolupa progressivament l’expressió corporal com amanifestació de sentiments i emocions, i respecta les produccions dels altres.4. Fomentar el gust i l’hàbit per la lectura en tots els vessants: com a font d’accés al coneixement i com ainstrument de lleure i diversió que permet explorar mons diferents dels nostres, reals o imaginaris.4.1. Llegeix i comprèn una selecció de textos literaris, en versió original o adaptats, i representatius de laliteratura de l’edat mitjana al segle XVIII, n’identifica el tema, en resumeix el contingut i n’interpreta elllenguatge literari.5. Comprendre textos literaris representatius de la literatura de l’edat mitjana al segle XVIII, reconèixer laintenció de l’autor, relacionar el seu contingut i la seva forma amb els contextos socioculturals i literaris del’època, identificar el tema, reconèixer l’evolució d’alguns tòpics i formes literàries i expressar aquestarelació amb judicis personals raonats.5.1. Expressa la relació que existeix entre el contingut de l’obra, la intenció de l’autor i el context i lapervivència de temes i formes, i emet judicis personals raonats.6. Redactar textos personals d’intenció literària segons les convencions del gènere, amb intenció lúdica icreativa.6.1. Redacta textos personals d’intenció literària a partir de models donats seguint les convencions delgènere amb intenció lúdica i creativa.
6.2. Desenvolupa el gust per l’escriptura com a instrument de comunicació capaç d’analitzar i regular elsseus propis sentiments.7. Consultar i citar adequadament fonts d’informació variades, per fer un treball acadèmic en suport papero digital sobre un tema del currículum de literatura, adoptar un punt de vista crític i personal i utilitzar lestecnologies de la informació.7.1. Aporta en els treballs escrits o orals conclusions i punts de vista personals i crítics sobre les obresliteràries estudiades, i s’expressa amb rigor, claredat i coherència.7.2. Utilitza recursos variats de les tecnologies de la informació i la comunicació per fer treballsacadèmics.
2.3.2. DISTRIBUCIÓ TEMPORAL
Català
PRIMERA AVALUACIÓ SEGONA AVALUACIÓ TERCERA AVALUACIÓ
0. Obrim la porta:
Gèneres literaris. Morfologia,
categories gramaticals. Sintaxi:
funcions, sintagma i oració,
subjecte i predicat. Diccionaris.
1. Històries intemporals:
Morfologia. classes de paraules.
Fonètica i ortografia: vocals
tòniques i àtones, monosílabs
tònics i àtons. Locucions i frases
fetes. Literatura medieval: els
trobadors, Raimon Llull, arnau
de Vilanova. Literatura
prerrenaixentista: Ausiàs March,
Tirant Lo Blanc, cant de la
Sibil·la, passió, entremesos.
Contacte de llengües,
bilingüisme i diglòsia.
2. si fos...
La conjugació verbal. Temps
simples, compostos, perífrasis
verbals, veu activa i veu
passiva. La vocal neutra. Les
vocals o/u àtones. Derivació: els
sufixos. La poesia trobadoresca
3. Fonaments sòlids
Mitjans de comunicació i
gèneres periodístics. Els
registres de la llengua: formals i
informals. Els pronoms
personals: forts i febles.
Pronoms interrogatius,
exclamatius i relatius.
L'accentuació. Oberts i tancats.
Regles d'accentuació. La
4. En evolució constant:
La notícia. Modalitat oracional.
Oracions simples i compostes,
proposicions. Verbs en forma
personal i no personal.
Accentuació diacrítica. La
Composició.: paraules simples i
compostes Les cròniques. El
conflicte lingüístic: ll.
majoritàries, minoritàries,
minoritzades. Substitució i
normalització llingüística
5. Bona sort o mala sort
La crònica periodística. L'oració
simple: subjecte, predicat, SVP,
SVC, Funcions de la dièresi.
Composició culta. Literatura
religiosa i moralitzant: Francesc
Eiximenis i Anselm Turmeda
6. Models a seguir?
El reportatge. Esquemes i
mapes de concepte. Els CV1:
OD, OI, CR, C Ag,
Pronominalització. La dièresi en
les formes verbals, conjugació
verbal.. L'habilitació i la
metonímia. S. XIV i XV
L'Humanisme i la Cancelleria
Real, Bernat Metge, la faula de
Torroella
Lectura PENDENT DE TRIAR
AMB LA PARTICIPACIÓ DE
7. Vull ser escriptor
L'entrevista. Els CC. L'Atribut,
els C Pvo. Pronominalització.
Accent gràfic de la o i la e.
Abreviacions, símbols, sigles i
acrònims. El segle d'Or. La
novel·la cavalleresca: curial e
Güelfa, tirant Lo Blanc.
Normalització i normativització.
8. Progressos evidents
Els gèneres periodístics
d'opinió: l'article, l'editorial, la
crítica, l'acudit i la tira còmica.
L'oració composta, les relacions
entre proposicions,
preposicions, connectors i
signes de puntuació, L'encaix
de proposicions. Tipus
d'oracions compostes:
coordinació i composició. L'ús
de l'apòstrof. Els manlleus,
neologismes i castellanismes.
El segle d'Or. Poesia: Ausiàs
March, Jaume Roig i l'Espill
9. Punt i seguit
L'expressió de l'opinió personal:
cartes al director, blogs i fòrums.
Els connectors. L'apòstrof i el
guionet en els pronoms febles. .
La correcció lèxica. Els segles
XVI, XVII i XVIII: Renaixement,
barroc i Il3lustració. Literatura
popular.: els romanços
derivació: prefixos e infixos
Lectura obligatòria: De Nador a
Vic
L’ALUMNAT LECTURA PENDENT DE TRIAR
AMB LA PARTICIPACIÓ DE
L’ALUMNAT
2.3.3. Castellà
PRIMERA AVALUACIÓ SEGONA AVALUACIÓ TERCERA AVALUACIÓ
- Diario de letras:
Géneros periodísticos: opinión,
información i géneros mixtos.
Variedades de la lengua: oral y
escrita, variedades de registro,
fórmulas de tratamiento, la
derivación, sonidos y grafías.
Reglas de acentuación: agudas,
graves, esdrújulas, hiatos y a.
Diacríticos. Signos de
puntuación,
Los géneros literarios: lírica,
narrativa, teatro y g. Didácticos.
Etapas de la literatura
occidental
- Desde el medievo
El reportaje: concepto y
estructura. Enunciado, oración,
sintagma, constituyentes
oracionales. Modalidad
Oracional. O. Simple y O.
Compuesta. Composición y
acronimia. Acentuación de
diptongos, triptongos, hiatos y
monosílabo. La Edad media:
lírica tradicional, lírica culta,
poesía trovadoresca, Poesía del
s. XV: M. De Santillana, Juan de
Mena, Jorge Manrique
- Perfiles de héroes
la entrevista, El SN. El sujeto,
estructura del SN, funciones del
SN, el sujeto y la O. Impersonal.
Formación de sustantivos;
- Astuta y muy ladina, y
de mucho saber
La descripción, concepto y
clases, El sintagma adjetival:
estructura y funciones, el
atributo y los C. Pvo. Formación
de adjetivos. Ortografía de
g/gu/j. a. Us de los dos puntos.
Acentuación e los
demostrativos. El s.XV: la
Celestina
- Salid sin duelo,
lágrimas, corriendo
Los complementos del verbo:CD, CI, Cag., CR,pronominalización.Loísmo.leísmo y laísmo. Grafíasb/v, uso de puntos suspensivos,acentuación deverbos+pronombres enclíticos.El Renacimiento;Garcilaso de laVega. p. Ascética y Mística:Fray Luis de León y S. Juan dela Cruz.
- Entre pícaros y
caballeros.
El diálogo y la conversación. El
discurso citado: estilo directo e
indirecto/libre y regido. El
sintagma adverbial. Estructura y
funiones, los CC. Las
locuciones adverbiales.
Formación de artículos.
Ortografía de s/x. El guión. La
narrativa renacentista: El
Lazarillo de Tormes,
8. Cervantes y el Quijote
- El gran teatro del
mundo
La exposición y los textos
expositivos. L a O,Compuesta:
coordinación y subordinación.
Clases de coordinadas. Campo
semántico, ortografía de la h.
Signos de interrogación y
exclamación. El barroco. Teatro
clásico, Lope y la comedia
nacional, Calderón
- Juegos y artificios
Circulares y reglamentos: textos
prescriptivos, Las proposiciones
subordinadas: adjetivas y
sustantivas Sinonimia y
antonimia. Ortografía ll/y
acentuació de sólo/solo. El
punto y coma. La poesía
barroca: Góngora y Quevedo
- Retazos en prosa
Convocatorias, órdenes del día
y actas. Las Proposiciones
subordinadas adverbiales.
Polisemia y homonimia. Grafías
z/c Tilde en interrogativos y
exclamativos. Paréntesis y
corchetes. Prosa narrativa del
XVII: Guzmán de Alfarache y El
Buscón, Gracián
- La unidad de las luces
Proyectos e informes.
Propiedades del texto:
adecuación,coherencia,
derivación acronimia,
parasíntesis, composición. Uso
de las mayúsculas. El punto.
Cantares de Gesta, Cantar de
Mio Cid, Romancero viejo,
- En el escriptorium
La narración, estructura y
orden, El predicado. Estructura
del SVP y SVC. La conjugación
verbal. Verbos irregulares.
Perífrasis verbales. Voz activa y
voz pasiva. Formación de
verbos. Acentuación de verbos.
La coma, grafía c/qu/kj .
Gonzalo de BerceoLibro de
Buen Amor, Prosa castellana:
Alfonso X , Calila e Dimna,
Sendebar, D. Juan Manuel: El
conde Lucanor
Lectura obligatoria: Prohibido
tener 14 años
O. Impersonales, activas y
pasivas, atributivas y
predicativas, transitivas e
intransitivas, Familia léxica,
Ortografía r/rr acemtuación de
préstamos la raya.Cervanteas y
El Quijote.
Lectura obligatoria: La gitanilla
cohesión.Conectores,
procedimientos léxicos,
anafóricos y deícticos. Cambio
semántico. Ortografía de la w,
aún/aun y uso de las comillas.
La Ilustración
Lectura obligatoria: PENDENT
DE TRIAR AMB LA
PARTICIPACIÓ DE L’ALUMNAT
2.4. CIÈNCIES SOCIALS
2.4.1 CONTINGUTS DEL TERCER CURS
Les Illes Balears, Espanya, Europa i el món: la població; l’organització territorial; modelsdemogràfics; moviments migratoris; la ciutat i el procés d’urbanització.
Activitats humanes: àrees productores del món.
Sistemes i sectors econòmics. Espais geogràfics segons l’activitat econòmica. Els tressectors.
Aprofitament i futur dels recursos naturals. Desenvolupament sostenible.
Impacte mediambiental i aprofitament de recursos.
2.4.2. SEQÜENCIACIÓ DELS CONTINGUTS DE TERCER
En el curs 2015/2016 el Departament de Geografia i història prescindeix del llibre detext. La professora que imparteix l'assignatura elabora un material que es pot estructuraren aquests blocs:
1. Introducció a la geografia
2. La població
3. La ciutat
4. Els sectors econòmics
5. Conflictes internacionals i món globalitzat
6. El medi ambient
Durant el curs es veuran els mapes físics i polítics de les Illes Balears, Espanya, Europa,Amèrica, Àfrica, Àsia i Oceania.
2.4.3. TEMPORALITZACIÓ DELS CONTINGUTS DE TERCER
Socials
PRIMERA AVALUACIÓ SEGONA AVALUACIÓ TERCERA AVALUACIÓ
1. Introducció de la geografia.
2. La població
3. La ciutat.
Mentre s'imparteixin aquests
continguts repassarem els
mapes físics i polítics de les
Illes Balears, Espanya, Europa
i Amèrica
4. Els sectors econòmics.
Mapes físics i polítics d'Àfrica
i Àsia. En el cas que no es
poguessin veure els mapes
físics i polítics d'Amèrica es
faria durant aquest segon
trimestre.
5. Els conflictes internacionalsi el món globalitzat.6 El medi ambient.Mapes físic i polític d'Oceania.
2.4.4 CRITERIS D’AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS AVALUABLES DE TERCER CURS.
1. Analitzar i identificar les formes de representació del nostre planeta: el mapa. Localitzarespais geogràfics i llocs en un mapa utilitzant dades de coordenades geogràfiques.
1.1. Analitza un mapa de fusos horaris i diferencia zones del planeta amb horari semblant.1.2. Localitza un punt geogràfic en un planisferi i distingeix els hemisferis de la Terra i les principalscaracterístiques que presenten.1.3. Localitza espais geogràfics i llocs en un mapa utilitzant dades de coordenades geogràfiques
2. Conèixer l’organització territorial d’Espanya.2.1. Distingeix en un mapa polític la distribució territorial d’Espanya: comunitatsautònomes, capitals, províncies, illes.
3. Conèixer i analitzar els problemes i els reptes mediambientals als quals hande fer front les Illes Balears i Espanya, l’origen que tenen i les possibles vies persuperar-los.3.1. Compara paisatges humanitzats espanyols segons l’activitat econòmica que s’hi duua terme.
4. Conèixer els principals espais naturals protegits peninsulars i insulars.4.1. Situa els parcs naturals espanyols en un mapa i explica la situació actual d’algunsd’ells.
5. Identificar els principals paisatges humanitzats espanyols i classificar-los percomunitats autònomes.5.1. Classifica els principals paisatges humanitzats espanyols a través d’imatges.
6. Reconèixer les característiques de les ciutats espanyoles i les diferentsformes d’ocupació de l’espai urbà.6.1. Interpreta textos que expliquen les característiques de les ciutats d’Espanya ambl’ajuda d’Internet o de mitjans de comunicació escrits.
7. Analitzar la població europea pel que fa a la distribució, l’evolució, ladinàmica, les migracions i les polítiques de població.7.1. Explica les característiques de la població europea.
7.2. Compara la població europea de diferents països tenint en compte la distribució,l’evolució i la dinàmica.
8. Reconèixer les activitats econòmiques dels tres sectors que es duen a termea Europa, a Espanya i a les Illes Balears i identificar diferents polítiqueseconòmiques.8.1. Diferencia els diversos sectors econòmics europeus.
9. Comprendre el procés d’urbanització a Europa, a Espanya i a les Illes Balearsi els pros i els contres que suposa.9.1. Distingeix els diversos tipus de ciutats existents al nostre continent.
9.2. Resumeix elements que diferencien el món urbà i el rural a Europa.
10. Comentar la informació sobre la densitat de població i les migracions enmapes del món.10.1. Localitza al mapa mundial els continents i les àrees més densament poblats.
10.2. Situa al mapa del món les vint ciutats més poblades, esmenta a quin paíspertanyen i explica la posició econòmica que ocupen.
10.3. Explica l’impacte de les onades migratòries als països d’origen i als d’acollida.
11. Conèixer les característiques de diversos tipus de sistemes econòmics.
11.1. Diferencia aspectes concrets dins un sistema econòmic i analitza com es relacionen.
12. Entendre la idea de desenvolupament sostenible i les implicacions que té.
12.1. Defineix el concepte de desenvolupament sostenible i descriu conceptes clau que hiestan relacionats.
13. Localitzar els recursos agraris i naturals al mapa mundial.
13.1. Situa al mapa mundial les principals zones cerealícoles i les masses boscoses mésimportants del món.
13.2. Localitza i identifica en un mapa les principals zones productores de minerals almón.
13.3. Localitza i identifica en un mapa les principals zones productores i consumidoresd’energia al món.
13.4. Identifica i anomena algunes energies alternatives.
14. Explicar la distribució desigual de les regions industrialitzades al món.
14.1. Localitza en un mapa, mitjançant els símbols i la llegenda adequats, els països mésindustrialitzats del món.
14.2. Localitza i identifica en un mapa les principals zones productores i consumidoresd’energia al món.
15. Analitzar l’impacte dels mitjans de transport a l’entorn immediat.
15.1. Traça sobre un mapamundi l’itinerari que segueix un producte agrari i un altre deramader des que el recol·lecten o el produeixen fins que el consumeixen en zonesllunyanes, i n’extreu conclusions.
16. Comparar les dades del pes del sector terciari d’un país amb les del pes delsector primari i del secundari i extreure’n conclusions.
16.1. Compara la població activa de cada sector a diversos països i analitza el grau dedesenvolupament que mostren aquestes dades.
17. Assenyalar en un mapamundi les grans àrees urbanes i analitzar-les.
17.1. Elabora gràfics de diferent tipus (gràfics lineals, gràfics de barres i diagrama desectors) en suports virtuals o analògics que reflecteixen informació econòmica idemogràfica de països o àrees geogràfiques a partir de les dades seleccionades.
18. Identificar el paper de grans ciutats mundials com a dinamitzadores del’economia de les regions en què es troben.
18.1. Descriu adequadament el funcionament dels intercanvis internacionals utilitzantmapes temàtics i gràfics en els quals es reflecteixen les línies d’intercanvi.
18.2. Elabora un gràfic amb dades de l’evolució del creixement de la població urbana almón.
19. Analitzar textos que reflecteixin un nivell de consum contrastat a diferentspaïsos i extreure’n conclusions.
19.1. Compara les característiques del consum interior de països com el Brasil i França.
20. Analitzar gràfics de barres per països en què es representi el comerçdesigual i el deute extern entre països en desenvolupament i païsosdesenvolupats.
20.1. Elabora mapes conceptuals, emprant recursos impresos i digitals, per explicar elfuncionament del comerç i indica els organismes que agrupen les zones comercials.
21. Relacionar àrees de conflicte bèl·lic al món amb factors econòmics i polítics.
21.1. Elabora un informe sobre les mesures per intentar superar les situacions depobresa.
21.2. Assenyala àrees de conflicte bèl·lic al mapamundi i les relaciona amb factorseconòmics i polítics.
2.4.5 COMPETÈNCIES BÀSIQUES CC.SS.
Contribució de l’assignatura al desenvolupament de les competències:
Comunicació lingüística
— Adquisició del lèxic adequat mitjançant la pràctica de l’oralitat i l’escriptura a l’aula.
— Resolució de problemes que inclouen aplicar destreses comunicatives a l’hora de llegir,escriure, parlar, escoltar i conversar.
— Adquisició d’habilitats vinculades al tractament de la informació a través de laproducció de textos electrònics.
— Utilització del diàleg, mitjançant debats, com a eina per a la convivència, la resolucióde conflictes i el desenvolupament de les capacitats afectives.
Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia
— Utilització d’eines matemàtiques (magnituds, percentatges, taxes, escales) peranalitzar i descriure gràfics, fer càlculs i elaborar i interpretar mapes.
— Aplicació del mètode científic en tasques en les quals es duen a terme observacions,s’estableixen hipòtesis i s’extreuen conclusions, amb l’objectiu de prendre decisions iadquirir disciplina, rigor, paciència, risc i responsabilitat.
— Coneixement de la història de la Terra i dels processos que han originat la configuracióque té actualment.
— Relació dels sabers geològics amb la producció agrícola, ramadera, marítima, minera iindustrial.
— Associació de l’aparició de noves tecnologies i avenços científics a la millora de lescondicions de vida al llarg de la història.
— Implicació en l’ús raonable dels recursos naturals, així com en la conservació del mediambient.
— Valoració crítica de l’impacte de les activitats humanes sobre el medi físic.
Competència digital
— Coneixement i ús de diferents motors de cerca i bases de dades a fi de triar el mésadequat a les pròpies necessitats.
— Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per cercar, obtenir i processarinformació de manera crítica; és a dir, per comparar-la, avaluar-ne la fiabilitat il’adequació i transformar-la en coneixement.
— Creació de continguts digitals en diversos formats (text, àudio, vídeo, imatges)utilitzant els programes o les aplicacions que s’adapten millor a les tasques.
— Respecte dels principis ètics en l’ús de les fonts informàtiques i reconeixement delsriscs associats a l’ús de recursos en línia i l’addicció a determinats aspectes de latecnologia digital.
— Demostració d’una actitud activa, crítica i realista cap a les tecnologies i valoració deles fortaleses i les debilitats que presenten.
— Motivació per aprendre a emprar les tecnologies i per millorar-ne l’ús.
Aprendre a aprendre
— Coneixement dels processos per al propi aprenentatge partint del que sap, del quedesconeix, del que és capaç d’aprendre i del que li interessa.
— Obtenció d’estratègies de planificació per resoldre una tasca (pensar abans d’actuar),supervisar el propi treball (analitzar el curs i ajustar el procés) i avaluar els resultatsobtinguts (consolidar l’aplicació del pla si ha donat bons resultats o modificar-lo si elsresultats no han estat bons).
— Ús de la motivació i la confiança per aconseguir sentir-se protagonista del procés i elresultat de l’aprenentatge a partir de metes realistes.
— Ús i aplicació de nous coneixements gràcies a la curiositat per aprendre a partird’experiències vitals prèvies.
Competències socials i cíviques
— Comprensió i anàlisi crítica dels diferents codis de conducta de les societats a través del’estudi de la història i la geografia humana.
— Identificació de conceptes ètics relatius a la igualtat, la no-discriminació, la democràciai els drets humans en l’organització social, política i econòmica d’Espanya, d’Europa i delmón.
— Comprensió dels processos socials i culturals de caràcter migratori en un mónglobalitzat.
— Organització de debats en els quals es respectin les diferències i se superin elsprejudicis, a fi de manifestar solidaritat i participar en la presa de decisions de formademocràtica.
Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor
— Elaboració de projectes mostrant creativitat i imaginació a l’hora de planificar-los,analitzar-los, organitzar-los i gestionar-los, tant de forma individual com col·lectiva dinsun equip.
— Utilització de debats sobre temes de geografia i història per saber comunicar-se,presentar idees i negociar de manera argumentada.
— Adquisició de pensament crític i de sentit de responsabilitat.
Consciència i expressions culturals
— Coneixement, comprensió i valoració de les diferents manifestacions culturals iartístiques com a font d’enriquiment i gaudi personal i consideració d’aquestesmanifestacions com a part de la riquesa i el patrimoni dels pobles.
— Aplicació de diferents habilitats perceptives i comunicatives i de pensament, sensibilitati sentit estètic per comprendre i valorar les obres artístiques i les manifestacions culturalsi gaudir-ne.
— Identificació de la relació entre manifestacions artístiques i culturals i societat, la qualcosa implica prendre consciència de l’evolució del pensament, dels corrents estètics, deles modes i dels gusts.
— Respecte per la diversitat cultural i el diàleg entre cultures i societats.
— Gaudi, valoració crítica i promoció de la conservació del patrimoni cultural i artístic coma resultat de l’evolució de les diferents cultures i demostració d’interès, estimació irespecte per aquest patrimoni.
— Potenciació de la iniciativa, la creativitat i la imaginació mitjançant la realització detasques que suposin recreació, innovació i transformació.— Promoció de la participació enactivitats culturals de l’entorn immediat, la qual cosa implica comportaments favorables ala convivència.
2.5. CRITERIS D’AVALUACIÓ DE L’ÀMBIT SOCIOLINGÜÍSTIC
La nota de l’assignatura serà la suma de les tres àrees. Per aprovar s’han de tenir aprovades
les 3 àrees.
En les tres àrees la nota de cada trimestre sortirà de la suma de les notes següents, segons
el percentatge que s’hi expressa. Per fer la mitjana s’ha de tenir un mínim de 4 de cada part.
- Proves escrites (exàmens): 40% de la nota final.
- Treball de la lectura, treballs, expressió oral: 30% de la nota final.
- Assistència, feina a classe, material, deures, quadern: 30% de la nota final.
- ÀREA DE LLENGÜES: s’avaluarà mitjançant avaluació contínua, per tant, no es faran
recuperacions.
La nota final serà la resultant del 25% de la 1ª avaluació, més el 35 % de la segona avaluació més
40% de la tercera avaluació. Aprovant la tercera avaluació s’aprova el curs.
En cas de suspendre se farà examen final de recuperació.
El llibre de lectura (dur-lo, llegir-lo i fer els treballs) és imprescindible per aprovar l’assignatura. En
cas de no fer-ho s’haurà de recuperar el juny.
- ÀREA DE SOCIALS: Es faran recuperacions dels continguts suspesos de cada avaluació (la nota
de les recuperacions serà 5). La nota final serà la mitjana ponderada de les tres avaluacions (25%
+35%+40%). En cas de suspendre una avaluació, se recuperarà en juny; si són dues o més, se farà
examen final.
El quadern es presentarà abans de cada examen.
Ortografia: se faran proves periòdiques. Se traurà una nota que contarà com a nota d’examen. Als
exàmens se descomptarà 0’1 per falta (màxim 2 punts) i als dictats 0’25.
Expressió oral: se posaran dues notes per avaluació.
Treballs: en tots els treballs es descomptarà 1 punt per cada dia de retard en el lliurament (fins a 5
punts, després la qualificació serà 0).
2.6 METODOLOGIA
Treballarem al llarg del curs amb llibres de text, corresponents a les àrees de Llengua Catalana i
Llengua Castellana, i amb els materials d'elaboració pròpia del departament de CC.SS.. Està
previst de realitzar les següents activitats:
- Treballs l’expressió oral i escrita
- Activitats de motivació, d’introducció, de desenvolupament, d’aplicació i d’avaluació.
- Activitats de memorització comprensiva i de raonament.
- Activitats per a promoure la participació de l’alumnat.
- Activitats individuals i en grup per treballar els conceptes teòrics vists a classe.
- Se dedicarà 3 hores sermanals a treballar amb els ordinadors els conceptes estudiats (ortografia i
tractament de textos, diccionaris en xarxa, lectures, cercadors, mapes...)
2.7. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS
Àrea de Ciències Socials:
Materials elaborats pel departament de CC.SS.
Àrea de Llengua Catalana:
SEGON CURS DE PMAR
Llengua i Literatura. Els camins del saber. · 3r.. ESO. Santillana
Àrea de Llengua Castellana:
SEGON CURS DE PMAR
- Lengua castellana y Literatura 3r. ESO Oxford
llibres de lectura obligatòria:
Primer curs de diversificació:
Català:
De les sis lectures propostes en triarem 3, de manera negociada amb els alumnes. 1ª AVALUACIÓ: Laila Karrouche De Nador a Vic Ed. Columna 3 1. Pau Joan Hernàndez. Porta falsa Ed. Estrella Polar 2. Jules Verne La volta al món en 80 dies Ed. Estrella Polar 3. Oscar Wilde El fantasma dels Canterville Ed. Teide 4. Dai Sijie Balzac i la petita modista xinesa Ed. la butxaca 5. Molière El Misantrop Educaula 62 3 6. Molière El Tartuf. L’avar. Ed. Teide
Castellà
1ª AVALUACIÓ: SANTIAGO, R y OLMO, J Prohibido tener 14 años (Edebé. ISBN: 9788423676767)
2ª AVALUACIÓ : M. Cervantes La gitanilla,
3ª AVALUACIÓ: pendent de seleccionar una obra teatre barroc
Es dedicarà una hora setmanal a llegir i treballar a classe el llibre de lectura de català i una hora al de
castellà. S’afegiran lectures o es canviaran a mesura que avanci el curs i segons com es desenvolupi.
Es treballarà la lectura i la expressió oral i escrita conjuntament amb la metodologia de «reading
circles»
2.8. CRITERIS PER A LA RECUPERACIÓ DE PENDENTS DE L’ÀMBIT SOCIOLINGÜÍSTIC
L’alumnat que tengui suspesa alguna de les àrees corresponents a l’ASL, per tal de recuperar haurà
d’acomplir alguna de les opcions següents:
a) Aprovar la primera avaluació (la nota de recuperació serà 5) i lliurar el quadernet
d’activitats (lliurar el quadernet serà obligatori)
b) Aprovar la segona avaluació i lliurar el quadernet d’activitats (la nota de recuperació serà 5,
lliurar el quadernet serà obligatori)
c)Aprovar un examen el mes de pendents de febrer i lliurar un quadernet d’activitats
obligatori.
c) Aprovar un examen el mes de setembre i lliurar un quadernet d’activitats obligatori.
2.9. ACTIVITATS EXTRAESCOLARS
Es faran totes les sortides i activitats extraescolars que facin els altres grups de 3r. d’ESO.
(Visita a Ciutat organitzada pel departament de CC.SS.) Es deixa oberta la possibilitat de realitzar
qualsevol activitat que es realitzi dins la comarca (sortides a peu).
Activitat extraescolar extraorinària
El curs de 2. de PMAR (3F) i el de 4rt. de Diversificació (4E) sortiran el 29 i 30 d'octubre al
PARC NATRURAL DE LLEVANT amb pernoctació a les cases de S'Arenalet d'Albarca.
Les activitats que realitzaran els alumnes seran les següents:
Durant la sortida:
1. Activitats de voluntariat: reforestació i neteja de platges.
2. Activitats de convivència: elaboració del sopar i berenar, neteja de les instal·lacions
3. Visita al Camí i Campament dels presos.
4. Visita a les rotes de S'Alqueria Vella
5. vista als conreus
6. Activitats de coneixement dels diferents habitats del PNL.
7.Passejada S'Alqueria Vella - S'Arenalet d'Albarca i s'Arenalet – Cala Estreta.
8. Fotografiar diferents paisatges del recorregut pel PNL
Activitats abans i després de la sortida
1. Elaborar un informe sobre l'Història del PNL en relació a l'entramat institucional de la CAIB
2. Elaborar presentacions I una línia de temp (DIPITY)sobre les diferents activitats de
l'Excursió.
3. Elaborar mapes i situar-hi els itineraris realitzats i els punts d'interès.
4. Estudiar el medi físic de la península de Llevant.
5. Realitzar descripcions de paisatges, persones i activitats realitzades
ACTIVITATS PER AL FOMENT DE LA COMPRENSIÓ LECTORA I L’EXPRESSIÓ ORAL I
ESCRITA
Des de l’Àmbit Sociolingüístic se treballarà la comprensió lectora i l’expressió oral i escrita
amb les següents activitats:
• lectura de textos i realització d’activitats de comprensió lectora
• lectura dels enunciats i de les explicacions teòriques dels llibres de text
• elaboració de textos breus, orals i escrits
• elaboració setmanal d’una redacció
• exposicions orals (mínim dues per avaluació)
• exercicis orals a l’aula
• elaboració de resums d’un text o d’una explicació (orals i escrits)
• lectura dels llibres de lectura obligatoris a cada avaluació
Pel fet de tractar-se de grups reduïts podem treballar els llibres de lectura amb més
deteniment. Se dedicarà una hora setmanal al llibre de lectura de català i una hora al de castellà.
Durant aquesta hora els alumnes llegiran en veu alta i en silenci i realitzaran una sèrie d’activitats de
comprensió. Les activitats de comprensió seran orals (resumir el capítol anterior, descriure un
personatge...) i escrites (preguntes de comprensió, de vocabulari, de redacció, de recerca
d’informació...). Les activitats escrites se lliuraran a la professora, que les valorarà i puntuarà. La nota
final suposarà un 30% de la nota d’avaluació. Si no s’aprova la lectura no es pot aprovar l’assignatura;
en cas de ser així, l’alumne podrà recuperar-la fent un treball escrit. En els casos que sigui possible,
en acabar de llegir el llibre se veurà la pel·lícula per treballar el llenguatge cinematogràfic, o bé la
representació teatral.
2.2.3-ÀMBIT PRÀCTIC (Tecnologia i EPV)
L'alumnat d'aquest grup pertany al 2ª curs dels programes de millora d'aprenentatge i del rendiment,
el qual té una organització dels continguts i de les matèries diferents a la que s'estableix de forma
general per què es pugui assolir els objectius I competències clau de l'etapa i obtenir així el títol de
l'ESO.
1.TIPOLOGIA ALUMNAT
Les característiques dels nostres alumnes del grup de PMAR es molt diversa. El seu nivell de
competències és mínima en relació als continguts instrumentals necessaris per a accedir a nous
coneixements. La lectura, el càlcul, l'expressió oral i escrita, el coneixement de la llengua , les
estratègies i hàbits d'estudi són continguts que cal prioritzar per a que aquests alumnes tenguin els
coneixements mínims necessaris per accedir als estudis ordinaris el curs següent. Cal mencionar
també la baixa autoestima i manca de motivació de la majoria d'ells, lo qual obliga a la realització
d'activitats pràctiques, motivadores , atractives, lúdiques... La multiculturalitat del grup també es un
tret significatiu a considerar.
2.MÈTODES PEDAGÒGICS
El procés d'ensenyament-aprenentatge estarà sobretot basat en la competència d'aprendre a
aprendre i que les activitats proposades siguin de caire molt pràctic per a que puguin assolir d'una
manera més activa i significativa els objectius de l’àmbit, d'aquesta manera l'alumne estarà més
motivat envers l'assignatura.
També tendrem molt en compte a l'hora de programar les activitats que els ritmes d'aprenentatge
d'aquestes siguin diferents segons l'alumne que els hagi de realitzar. Per tant els mètodes utilitzats
seran bàsicament Tallers; Exposicions orals; Treballs i/o projectes de recerca.
Utilitzaran (sempre que sigui possible) les tecnologies de la informació i la comunicació, entenent-
les com a eina d’ajuda al procés pedagògic, com a instrument per a la comunicació oral i escrita i com
a font de consulta i camp d’experimentació cap a noves formes d’expressió i creació.
S' aprofitaran els recursos de la biblioteca del centre, que l’alumnat ha de conèixer i utilitzar de forma
autònoma progressivament, ja sigui tant per satisfer els seus desigs de lectura com a mitjà
d’entreteniment o diversió, com per aprendre o obtenir informació manejant diversos recursos o
consultant diferents fonts documentals
Les activitats seran globalitzades i interdisciplinars donat el caràcter d’àmbit que té l’organització
dels continguts i el tractament competencial
3.OBJECTIUS de L'ÀMBIT:
Els objectius que han de desenvolupar els alumnes de l’assignatura de tecnologia són els següents:
1. Abordar amb autonomia i creativitat problemes tecnològics treballant de forma ordenada i metòdica
per estudiar el problema; recopilar i seleccionar informació procedent de diferents fonts; elaborar la
documentació pertinent; concebre, dissenyar, planificar i construir objectes o sistemes que resolguin
el problema estudiat, i avaluar-ne la idoneïtat des de diferents punts de vista.
2. Disposar de destreses tècniques i coneixements suficients per analitzar, dissenyar, elaborar i
manipular materials, objectes i sistemes tecnològics de forma segura.
3. Analitzar els objectes i sistemes tècnics senzills per comprendre el funcionament; conèixer-ne els
elements i les funcions que realitzen; aprendre la millor forma d’usar-los i controlar-los; entendre les
condicions fonamentals que han intervengut en el seu disseny i la seva construcció, i valorar les
repercussions que ha generat la seva existència.
4. Expressar i comunicar idees i solucions tècniques, així com explorar-ne la viabilitat i abast utilitzant
els mitjans tecnològics, els recursos gràfics, la simbologia i el vocabulari adequats.
5. Adoptar actituds favorables en la resolució de problemes tècnics, desenvolupant interès i curiositat
cap a l’activitat tecnològica, i analitzar i valorar críticament la investigació i el desenvolupament
tecnològic i la influència que tenen en la societat, el medi ambient, la salut i el benestar personal i
col·lectiu.
6. Comprendre les funcions dels components físics d’un ordinador i conèixer-ne el seu funcionament i
les formes de connexió i manejar amb facilitat aplicacions informàtiques que permetin buscar,
emmagatzemar, organitzar, manipular, recuperar i presentar informació, emprant de forma habitual les
xarxes de comunicació.
7. Assumir de forma crítica i activa l’avenç i l’aparició de noves tecnologies, incorporant-les a la tasca
quotidiana, desenvolupant una opinió crítica sobre la influència que exerceixen sobre la societat i el
medi ambient.
8. Actuar de forma dialogant, flexible i responsable en el treball en equip, en la recerca de solucions,
en la presa de decisions i en l’execució de les tasques encomanades amb actitud de respecte,
cooperació, tolerància, igualtat i solidaritat.
9. Ser receptiu a les necessitats personals i col·lectives més pròximes, així com a les solucions més
adequades que ofereix l’entorn tecnològic més proper. Conèixer les tecnologies utilitzades en els
diferents sectors productius de les Illes Balears.
Els objectius que han de desenvolupar els alumnes de l’assignatura d’educació plàstica, visual
i audiovisual són els següents:
1. Observar, percebre, comprendre i interpretar críticament la comunicació mitjançant les imatges i lesformes del seu entorn natural i cultural, així com ser sensibles envers les seves qualitats evocadores,simbòliques, plàstiques, estètiques i funcionals.
2. Apreciar els valors culturals i estètics i identificar-ne, interpretar-ne i valorar-ne els continguts;entendre’ls com a part de la diversitat cultural i contribuir al seu respecte, conservació i millora.
3. Interpretar les relacions del llenguatge visual i plàstic amb altres llenguatges i cercar la manerapersonal i expressiva més adequada per comunicar les troballes obtingudes amb el signe, el color il’espai. La interpretació correcta de la comunicació publicitària.
4. Desenvolupar la creativitat i expressar-la, preferentment, amb la subjectivitat del seu llenguatgepersonal, utilitzant els codis, la terminologia i els procediments del llenguatge visual i plàstic amb lafinalitat d’enriquir estèticament les seves possibilitats de comunicació.
5. Utilitzar el llenguatge plàstic per representar emocions, sentiments, vivències i idees i contribuir a lacomunicació, la reflexió crítica i el respecte.
6. Apreciar les possibilitats expressives que ofereix la investigació amb diverses tècniques plàstiques ivisuals i les tecnologies de la informació i la comunicació, i valorar l’esforç de superació que comporta
el procés creatiu.
7. Representar cossos i espais simples mitjançant el domini de la perspectiva, les proporcions i larepresentació de les qualitats de les superfícies i el detall, de manera que siguin eficaços per a lacomunicació volguda.
8. Planificar i reflexionar, de forma individual i cooperativa, sobre el procés de realització d’un objectepartint d’uns objectius prefixats i revisar i valorar, al final de cada fase, l’estat de consecució.
9. Relacionar-se amb altres persones i participar en activitats de grup, adoptar actituds de flexibilitat,responsabilitat, solidaritat, interès i tolerància i superar inhibicions i prejudicis i rebutjantdiscriminacions o estigmes personals o socials.
10. Contribuir activament al coneixement, el respecte, la conservació, la divulgació i la millora delpatrimoni europeu, espanyol i de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears com a senyal d’identitatpròpia.
11. Conèixer i valorar el patrimoni artístic i cultural de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears coma base de la nostra identitat i idiosincràsia i contribuir activament a la seva defensa, conservació idesenvolupament i acceptar la convivència amb valors artístics propis d’altres cultures quecoexisteixen amb la nostra per fer de la diversitat un valor enriquidor i integrador.
12. Respectar, apreciar i aprendre a interpretar altres maneres d’expressió visual i plàstica diferentsde la pròpia i de les formes dominants a l’entorn; superar estereotips i convencionalismes, i elaborarjudicis o adquirir criteris personals que permetin als alumnes actuar amb iniciativa responsable.
13. Acceptar i participar en el respecte i seguiment dels valors i les normes que regulen elcomportament en les diferents situacions que sorgeixen en les relacions humanes i en els processoscomunicatius, reconèixer-los com a integrants d’una formació global i integrar-los en l’expressiód’idees mitjançant els missatges visuals.
4.Contribució de l'àmbit a l’adquisició de les competències clau.
Competència en comunicació lingüística
· Vocabulari específic.
· Lectura, interpretació i redacció de documents
Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia
· Mesures de magnituds bàsiques i ús d'escales.
· Resolució de problemes tecnològics.
Competència digital
· Localitzar, processar i analitzar informacions emprant les tecnologies d'informació.
Competències socials i cíviques
· Treball en col·laboració.
· Desenvolupar habilitats socials i humanes.
Competència per aprendre a aprendre
· Consciència de les pròpies capacitats intel·lectuals i manuals
· Estratègies de planificació i de valoració de respostes a un mateix problema
Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor.
· Presa de decisions
· Resolució de problemes
· Planificació i organització individual i col·lectiva de les activitats
· Tria de recursos
· Valoració de resultats
· Diàleg, debat, participació, aproximació respectuosa a les diferències
· Assumpció de riscos en les relacions interpersonal i en la presa de decisions
· Construcció de coneixements mitjançant el llenguatge
· Creativitat, iniciativa, exploració de possibilitats
· Confiança en la pròpia capacitat per enfrontar-se a situacions incertes
· Auto-superació, perseverança i actitud positiva
La valoració i integració de les competències clau dins el currículum es fa mitjançant els estàndards
d'aprenentatge avaluables.
5.Continguts criteris d'avaluació i estàndards d'aprenentatge avaluables:
Tecnologia:
BLOC 1. PROCÉS DE RESOLUCIÓ DE PROBLEMES TECNOLÒGICS
Continguts
Fases del projecte tecnològic i mètode de resolució de problemes. Documents tècnics necessaris perelaborar un projecte.
Disseny, planificació, construcció i avaluació de prototips mitjançant l’ús de tècniques i materialsapropiats.
Utilització d’eines informàtiques per elaborar documents tècnics.
Eines a l’aula taller.
Distribució de tasques i responsabilitats per treballar en equip.
Normes de seguretat a l’aula taller.
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Identificar i descriure les etapes necessàries per crear un producte tecnològic des de l’origen fins ala comercialització, investigar la seva influència en la societat i proposar millores tant des del punt devista de la utilitat com del possible impacte social.
1.1. Dissenya un prototip que dóna solució a un problema tècnic mitjançant el procés de resolució deproblemes tecnològics.
2. Fer les operacions tècniques previstes en un pla de feina emprant els recursos materials iorganitzatius amb criteris d’economia, seguretat i respecte al medi ambient i valorant les condicionsde l’entorn de feina.
2.1. Elabora la documentació necessària per planificar i construir el prototip.
3. Explicar mitjançant documentació tècnica les diferents fases d’un producte des del disseny fins a lacomercialització.
3.1. Produeix els documents necessaris relacionats amb un prototip emprant quan sigui necessariprogramari específic de suport.
BLOC 2. EXPRESSIÓ I COMUNICACIÓ TÈCNIQUES
Continguts
Instruments de dibuix (de traçat i auxiliars). Suports, formats i normalització.
Sistemes senzills de representació (vistes i perspectives). Proporcionalitat entre dibuix i realitat.Escales i acotació.
Esbossos i croquis.
Metrologia.
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Representar objectes mitjançant vistes i perspectives aplicant criteris de normalització i escales.Adquirir habilitat i destresa en l’ús dels instruments de dibuix.
1.1. Representa objectes i sistemes tècnics mitjançant vistes i perspectives i mitjançant croquis iemprant criteris normalitzats d’acotació i escala.
2. Interpretar croquis i esbossos com elements d’informació de productes tecnològics.
2.1. Interpreta croquis i esbossos com elements d’informació de productes tecnològics.
BLOC 3. MATERIALS D’ÚS TÈCNIC
Continguts
Obtenció, propietats i característiques generals dels materials d’ús habitual: fusta, metall, plàstic imaterials de construcció.
Aplicacions més comunes. Tècniques bàsiques i industrials per treballar amb diferents materials.
Ús segur d’eines. Elaboració d’objectes senzills emprant diferents materials.
Repercussions mediambientals.
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Analitzar les propietats dels materials utilitzats en la construcció d’objectes tecnològicsreconeixent-ne l’estructura interna i relacionant-la amb les propietats que presenten i lesmodificacions que es puguin produir.
1.1. Descriu les característiques pròpies dels materials d’ús tècnic i en compara les propietats.
1.2. Explica com es poden identificar les propietats mecàniques dels materials d’ús tècnic.
2. Manipular i mecanitzar materials convencionals associant la documentació tècnica al procés deproducció d’un objecte, respectant-ne les característiques i emprant tècniques i eines adequadesamb especial atenció a les normes de seguretat i salut.
2.1. Identifica i manipula les eines del taller en operacions bàsiques de conformació dels materialsd’ús tècnic.
2.2. Elabora un pla de feina al taller amb especial atenció a les normes de seguretat i salut.
BLOC 4. ESTRUCTURES I MECANISMES: MÀQUINES I SISTEMES
Continguts
Tipus d’estructures resistents: massives, d’armadura (entramades, triangulades, penjades) i laminars.Triangulació.
Esforços bàsics i resistents. Aplicacions.
Màquines simples: roda, politja, palanca, pla inclinat i caragol.
Descripció, funcionament i aplicacions de mecanismes de transmissió i transformació de moviment.
Normes de seguretat en la feina amb màquines.
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Analitzar i descriure els esforços a què estan sotmeses les estructures experimentant en prototips.
1.1. Descriu, basant-se en informació escrita, audiovisual o digital, les característiques pròpies queconfiguren les tipologies d’estructura.
1.2. Identifica els esforços característics i la transmissió dels mateixos en els elements queconfiguren l’estructura.
2. Observar i emprar operadors mecànics responsables de transformar i transmetre moviments, enmàquines i sistemes, integrats a una estructura.
2.1. Descriu mitjançant informació escrita i gràfica com transforma el moviment o el transmeten elsdiferents mecanismes.
2.2. Calcula la relació de transmissió de diferents elements mecànics com les politges i elsengranatges.
2.3. Explica la funció dels elements que configuren una màquina o sistema des del punt de vistaestructural i mecànic.
2.4. Simula mitjançant programari específic i mitjançant simbologia normalitzada circuits mecànics.
BLOC 5. ENERGIES. ELECTRICITAT I ELECTRÒNICA
Continguts
Energia elèctrica: generació, transport i distribució. Descripció i tipus de centrals. Anàlisi de lesrepercussions mediambientals.
Circuit elèctric: magnituds elèctriques, simbologia i tipus de circuits (en sèrie, en paral·lel i mixt). Lleid’Ohm.
Descripció de components i muntatge de circuits elèctrics senzills. Aplicacions del polímetre.
Introducció a l’electrònica bàsica: components i muntatges bàsics.
Valoració de les aplicacions de l’electricitat i l’electrònica a la vida quotidiana.
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Relacionar els efectes de l’energia elèctrica i la seva capacitat de conversió en altresmanifestacions energètiques.
1.1. Explica els principals efectes del corrent elèctric i la seva conversió.
2. Experimentar amb instruments de mesura i obtenir les magnituds elèctriques bàsiques.
2.1. Utilitza les magnituds elèctriques bàsiques.
2.2. Manipula els instruments de mesura per conèixer les magnituds elèctriques de circuits bàsics.
3. Dissenyar i simular circuits amb simbologia adequada i muntar circuits amb operadors elementals.
3.1. Dissenya, fent servir programari específic i simbologia adequada, circuits elèctrics bàsics iexperimenta amb els elements que els configuren.
3.2. Dissenya i munta circuits elèctrics bàsics emprant bombetes, brunzidors, díodes LED, motors,bateries i connectors.
BLOC 6. TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ
Continguts
Elements, funcionament, ús, connexions, emmagatzematge i organització d’un ordinador. Sistemaoperatiu. Recuperació de la informació en suports físics, locals i extraïbles.
Coneixement i aplicació de l’entorn de treball del programari lliure OpenOffice.org (processador detext, presentacions, full de càlcul, base de dades, disseny gràfic).
Eines i aplicacions bàsiques per cercar, baixar, intercanviar i difondre informació.
Introducció al llenguatge HTML. Elaboració de pàgines web.
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Distingir les parts operatives d’un equip informàtic i emprar correctament el programariOpenOffice.org.
1.1. Identifica les parts d’un ordinador i és capaç de substituir i muntar peces clau.
1.2. Instal·la i empra programari bàsic.
1.3. Fa servir adequadament equips informàtics i dispositius electrònics.
2. Utilitzar de forma segura sistemes d’intercanvi d’informació.
2.1. Gestiona espais web, plataformes i altres sistemes d’intercanvi d’informació.
2.2. Coneix les mesures de seguretat aplicables a cada situació de risc.
3. Usar un equip informàtic per elaborar i comunicar projectes tècnics.
3.1. Elabora projectes tècnics amb equips informàtics i és capaç de presentar-los i difondre’ls.
Educació plàstica i visual:
BLOC 1. EXPRESSIÓ PLÀSTICA
Continguts
Elements configuradors de la imatge.
Experimentació amb les variació del punt, la línia i el pla.
Experimentació i exploració dels elements que estructuren formes i imatges (punt, línia, color,textures, formes, dimensió, clarobscur, etc.).
Conceptes d’equilibri, proporció i ritme en composicions bàsiques.
Experimentació amb les mescles additives i substractives del color dels colors primaris. Creació decomposicions harmòniques i contrastades experimentant amb els colors anàlegs i complementaris.
Colors llum i colors pigment per expressar sensacions en composicions senzilles (el clarobscur, lescomposicions abstractes, les composicions volumètriques, etc.).
Diferents tipus de textures i les seves capacitats expressives. Diferents tècniques de producció detextures (frottage, plegat, tallat, etc.).
Introducció a la diversitat de mètodes creatius per aplicar-los en el disseny i les arts plàstiques.Proposta escrita dels projectes artístics.
Creació de composicions graficoplàstiques. Apreciació i valoració del patrimoni artístic i cultural de lesIlles Balears. Respecte per les obres dels companys i per les formes d’expressió diferents de lanostra. Creació d’imatges amb diferents graus d’iconicitat com l’esbós, dibuixos esquemàtics,mimètics, etc.
Utilització dels diferents mitjans d’expressió graficoplàstica (llapis de grafit, retoladors, pastels, ceres,guix, carbonet, tinta, pinzell, pintures al tremp, collage, etc.) i dels diferents tipus de suports (paper,fusta, cartró, etc.).
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Identificar els elements configuradors de la imatge.
1.1. Identifica i valora la importància del punt, la línia i el pla i analitza de manera oral i escritaimatges i produccions graficoplàstiques pròpies i alienes.
2. Experimentar amb les variacions formals del punt, el pla i la línia.
2.1. Analitza els ritmes lineals mitjançant l’observació d’elements orgànics, en el paisatge, elsobjectes i composicions artístiques i els empra com a inspiració en creacions graficoplàstiques.
2.2. Experimenta amb el punt, la línia i el pla amb el concepte de ritme i els aplica de forma lliure iespontània.
2.3. Experimenta amb el valor expressiu de la línia i el punt i les seves possibilitats tonals i aplicadiferents graus de duresa, diferents posicions del llapis de grafit o de color (tombat o vertical) i lapressió exercida en l’aplicació en composicions a mà alçada, estructurades geomètricament o méslliures i espontànies.
3. Expressar emocions utilitzant diferents elements configuradors i recursos gràfics: línia, punts,colors, textures i clarobscurs.
3.1. Elabora composicions que transmeten emocions bàsiques (calma, violència, llibertat, opressió,alegria, tristesa, etc.) utilitzant diferents recursos gràfics en cada cas (clarobscur, línies, punts,textures, colors...).
4. Identificar i aplicar els conceptes d’equilibri, proporció i ritme en composicions bàsiques.
4.1. Analitza, identifica i explica oralment, per escrit i gràficament l’esquema compositiu bàsic d’obresd’art i obres pròpies atenent els conceptes d’equilibri, proporció i ritme.
4.2. Elabora composicions bàsiques amb diferents tècniques segons les propostes establertes perescrit.
4.3. Elabora composicions modulars amb diferents procediments graficoplàstics en aplicacions endisseny tèxtil, ornamental, arquitectònic o decoratiu.
4.4. Representa objectes aïllats i agrupats del natural o de l’entorn immediat i els proporciona enrelació amb les seves característiques formals i amb el seu entorn.
5. Experimentar amb els colors primaris i secundaris.
5.1. Experimenta amb els colors primaris i secundaris, i estudia la síntesi additiva i substractiva i elscolors complementaris.
6. Identificar i diferenciar les propietats del color llum i el color pigment.
6.1. Fa modificacions del color i les seves propietats emprant tècniques pròpies del color pigment idel color llum i aplica les TIC per expressar sensacions en composicions senzilles.
6.2. Representa amb clarobscur la sensació espacial de composicions volumètriques senzilles.
6.3. Realitza composicions abstractes amb diferents tècniques gràfiques per expressar sensacionsper mitjà de l’ús del color.
7. Diferenciar les textures naturals, artificials, tàctils i visuals i valorar-ne la capacitat expressiva.
7.1. Transcriu textures tàctils a textures visuals mitjançant les tècniques de frottage, i les utilitza encomposicions abstractes o figuratives.
8. Conèixer i aplicar els mètodes creatius graficoplàstics aplicats a processos d’arts plàstiques idisseny.
8.1. Crea composicions aplicant processos creatius senzills mitjançant propostes per escrit i s’ajusta
als objectius finals.
8.2. Coneix i aplica mètodes creatius per elaborar disseny gràfic, dissenys de producte, moda i lesseves múltiples aplicacions.
9. Crear composicions graficoplàstiques personals i col·lectives.
9.1. Reflexiona i avalua oralment i per escrit el procés creatiu propi i aliè des de la idea inicial fins al’execució definitiva.
10. Dibuixar amb diferents nivells d’iconicitat de la imatge.
10.1. Comprèn i empra els diferents nivells d’iconicitat de la imatge gràfica, elabora esbossos,apunts, dibuixos esquemàtics, analítics i mimètics.
11. Conèixer i aplicar les possibilitats expressives de les tècniques graficoplàstiques seques, humidesi mixtes. La témpera, els llapis de grafit i de color. El collage.
11.1. Utilitza amb propietat les tècniques graficoplàstiques conegudes i les aplica de forma adequadaa l’objectiu de l’activitat.
11.2. Utilitza el llapis de grafit i de color, creant el clarobscur en composicions figuratives i abstractesmitjançant l’aplicació del llapis de forma contínua en superfícies homogènies o degradades.
11.3. Experimenta amb les temperes aplicant la tècnica de diferents formes (pinzells, esponges,degotejos, diferents graus d’humitat, estampacions...) i en valora les possibilitats expressives segonsel grau d’opacitat i la creació de textures visuals cromàtiques.
11.4. Utilitza el paper com a material, manipulant-lo, esquinçant-lo o plegant-lo i crea textures visualsi tàctils per elaborar composicions, collages i figures tridimensionals.
11.5. Crea amb el paper retallat formes abstractes i figuratives i les compon amb finalitatsil·lustratives, decoratives o comunicatives.
11.6. Aprofita materials reciclats per elaborar obres de forma responsable amb el medi ambientaprofitant-ne les qualitats graficoplàstiques.
11.7. Manté el seu espai de treball i el seu material en perfecte ordre i estat i l’aporta a l’aula quan ésnecessari per dur a terme les activitats.
BLOC 2. COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL
Continguts
Identificació de les causes per les quals es produeixen les il·lusions òptiques. Factors i elements quehi intervenen.
Introducció a les lleis visuals de la Gestalt i aplicació d’aquests coneixements en l’elaboració d’obrespròpies.
Significant i significat en les obres visuals.
Creació d’imatges amb diferents graus d’iconicitat com ara esbossos, dibuixos esquemàtics,mimètics, etc.
Identificació i creació de símbols i icones.
Anàlisi d’imatges valorant-ne els elements significatius i fent-ne una lectura objectiva (descriptiva) isubjectiva (interpretació del significat).
Introducció a la composició fotogràfica i aplicació dels seus fonaments en la realització d’obrespròpies.
Creació de còmics fent un ús creatiu dels recursos estilístics propis d’aquest llenguatge visual ambuna finalitat expressiva i comunicativa.
Experimentació i ús de la imatge en moviment per a la creació d’animacions.
Identificació dels diferents elements de la comunicació visual.
Utilització correcta dels elements que intervenen en la comunicació audiovisual.
Experimentació de tot el procés de la creació en el llenguatge audiovisual (guió, guió il·lustrat, etc.) ivaloració objectiva dels resultats obtinguts.
Publicitat i els seus recursos visuals. Identificació i experimentació dels recursos visuals emprats enla producció de publicitat.
Anàlisi del llenguatge cinematogràfic i interès per la seva funció expressiva i el reconeixement de lafunció que aquest art té en el nostres dies.
Utilització de les eines digitals per realitzar projectes de manera adequada.
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Identificar els elements i factors que intervenen en el procés de percepció d’imatges.
Analitzar i realitzar còmics aplicant els recursos de manera apropiada.
1.1. Analitza les causes per les quals es produeix una il·lusió òptica aplicant coneixements delsprocessos perceptius.
2. Reconèixer les lleis visuals de la Gestalt que possibiliten les il·lusions òptiques i aplicar aquesteslleis en l’elaboració d’obres pròpies.
2.1. Identifica i classifica diferents il·lusions òptiques segons les diferents lleis de la Gestalt.
2.2. Dissenya il·lusions òptiques basant-se en les lleis de la Gestalt.
3. Identificar significant i significat en un signe visual.
3.1. Distingeix significant i significat en un signe visual.
4. Reconèixer els diferents graus d’iconicitat en imatges presents en l’entorn comunicatiu.
4.1. Diferencia imatges figuratives d’abstractes.
4.2. Reconeix diferents graus d’iconicitat en una sèrie d’imatges.
4.3. Crea imatges amb diferents graus d’iconicitat basant-se en un mateix tema.
5. Distingir i crear diferents tipus d’imatges segons la relació significant-significat: símbols i icones.
5.1. Distingeix símbols d’icones.
5.2. Dissenya símbols i icones.
6. Descriure, analitzar i interpretar una imatge distingint-ne els aspectes denotatiu i connotatiu.
6.1. Fa la lectura objectiva d’una imatge i n’identifica, classifica i descriu els elements.
6.2. Analitza una imatge mitjançant una lectura subjectiva, n’identifica els elements de significació,narratius i les eines visuals utilitzades i en treu conclusions i n’interpreta el significat.
7. Analitzar i fer fotografies i comprendre’n i aplicar-ne els fonaments.
7.1. Identifica diferents enquadraments i punts de vista en una fotografia.
7.2. Realitza fotografies amb diferents enquadraments i punts de vista i aplica diferents lleiscompositives.
8. Analitzar i elaborar còmics aplicant els recursos de forma apropiada.
8.1. Dissenya un còmic utilitzant de manera adequada vinyetes i cartel·les, globus, línies cinètiques ionomatopeies.
9. Conèixer els fonaments de la imatge en moviment i explorar-ne les possibilitats expressives.
9.1. Elabora una animació amb mitjans digitals o analògics.
10. Diferenciar i analitzar els diferents elements que intervenen en un acte de comunicació.
10.1. Identifica i analitza els elements que intervenen en diferents actes de comunicació visual.
11. Reconèixer les diferents funcions de la comunicació.
11.1. Identifica i analitza els elements que intervenen en diferents actes de comunicació audiovisual.
11.2. Distingeix la funció o funcions que predominen en diferents missatges visuals i audiovisuals.
12. Utilitzar de manera adequada els llenguatges visual i audiovisual amb diferents funcions.12.1.Dissenya, en equip, missatges visuals i audiovisuals amb diferents funcions, utilitza diferentsllenguatges i codis i segueix de manera ordenada les diferents fases del procés (guió tècnic , guióil·lustrat, realització...). Valora de manera crítica els resultats.
13. Identificar i reconèixer els diferents llenguatges visuals; apreciar-ne els diferents estils itendències, i valorar, respectar i gaudir del patrimoni històric i cultural.
13.1. Identifica els recursos visuals presents en missatges publicitaris visuals i audiovisuals.
14. Identificar i emprar recursos visuals com ara les figures retòriques en el llenguatge publicitari.
14.1. Dissenya un missatge publicitari i empra recursos visuals com les figures retòriques.
15. Apreciar el llenguatge del cinema, analitzar obres de manera crítica, ubicar-les en el seu contexthistòric i sociocultural i reflexionar sobre la relació del llenguatge cinematogràfic amb el missatge del’obra.
15.1. Reflexiona críticament sobre una obra de cinema, la ubica en el seu context i analitza lanarrativa cinematogràfica en relació amb el missatge.
16. Comprendre els fonaments del llenguatge multimèdia, valorar les aportacions de les tecnologiesdigitals i ser capaç d’elaborar documents mitjançant aquest llenguatge.
16.1. Elabora documents multimèdia per presentar un tema o projecte emprant els recursos digitalsde manera adequada.
BLOC 3. DIBUIX TÈCNIC
Continguts
Entendre, identificar i traçar els elements geomètrics bàsics.
Ús de les eines pròpies del dibuix tècnic de forma correcta (llapis portamines, escaire, cartabó,compàs, etc.).
Representació tècnica de triangles i quadrilàters: punts i rectes característics, propietatsgeomètriques i matemàtiques i construccions més habituals.
Estudi i representació tècnica de les diferents formes poligonals regulars.
Representació de corbes tècniques i còniques i aplicació de tangències.
Creació de composicions amb finalitats estètiques mitjançant mòduls.
Representació de volum amb els diferents sistemes de representació: sistema dièdric, sistemaaxonomètric i perspectiva cònica de manera bàsica.
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Comprendre i emprar els conceptes espacials de punt, línia i pla.
1.1. Traça les rectes que passen per cada parell de punts, usant el regle, i ressalta el triangle que esforma.
2. Analitzar com es pot definir una recta amb dos punts i un pla amb tres punts no alineats o ambdues rectes secants.
2.1. Assenyala dues de les arestes d’un paral·lelepípede sobre models reals, estudia si defineixen unpla o no i explica quin és, en cas afirmatiu.
3. Construir diferents tipus de rectes utilitzant l’escaire i el cartabó, havent repassat prèviamentaquests conceptes.
3.1. Traça rectes paral·leles, transversals i perpendiculars a una altra de donada, que passin perpunts definits utilitzant escaire i cartabó amb suficient precisió.
4. Conèixer amb fluïdesa els conceptes de circumferència, cercle i arc.
4.1. Construeix una circumferència lobulada de sis elements utilitzant el compàs.
5. Utilitzar el compàs i fer exercicis variats per familiaritzar-se amb aquesta eina.
5.1. Divideix la circumferència en sis parts iguals, usant el compàs, i dibuixa amb el regle l’hexàgonregular i el triangle equilàter que es possibilita.
6. Comprendre els conceptes d’angle i bisectriu i la classificació d’angles aguts, rectes i obtusos.
6.1. Identifica els angles de 30°, 45°, 60° i 90° a l’escaire i al cartabó.
7. Estudiar la suma i resta d’angles i comprendre la forma de mesurar-los.
7.1. Suma o resta angles positius o negatius amb regle i compàs.
8. Estudiar el concepte de bisectriu i el seu procés de construcció.
8.1. Construeix la bisectriu d’un angle qualsevol, amb regla i compàs.
9. Diferenciar clarament entre recta i segment prenent mesures de segments amb el regle o utilitzantel compàs.
9.1. Suma o resta segments, sobre una recta, mesurant amb el regle o utilitzant el compàs.
10. Traçar la mediatriu d’un segment utilitzant compàs i regle; també utilitzant regle, escaire i cartabó.
10.1. Traça la mediatriu d’un segment utilitzant compàs i regle; també utilitzant regle, escaire icartabó.
11. Estudiar les aplicacions del teorema de Tales.
11.1. Divideix un segment en parts iguals aplicant el teorema de Tales.
11.2. Escala un polígon aplicant el teorema de Tales.
12. Conèixer llocs geomètrics i definir-los.
12.1. Explica, verbalment o per escrit, els exemples més comuns de llocs geomètrics (mediatriu,bisectriu, circumferència, esfera, rectes paral·leles, plans, paral·lels).
13. Comprendre la classificació dels triangles en funció dels costats i els angles.
13.1. Classifica qualsevol triangle observant-ne els costats i els angles.
14. Construir triangles coneixent-ne tres dades (costats o angles).
14.1. Construeix un triangle coneixent dos costats i un angle, o dos angles i un costat, o els trescostats, utilitzant correctament les eines.
15. Analitzar les propietats dels punts i rectes característics d’un triangle.
15.1. Determina el baricentre, l’incentre o el circumcentre de qualsevol triangle, construint prèviamentles mitjanes, bisectrius o mediatrius corresponents.
16. Conèixer les propietats geomètriques i matemàtiques dels triangles rectangles i aplicar-les ambpropietat per construir-los.
16.1. Dibuixa un triangle rectangle coneixent la hipotenusa i un catet.
17. Conèixer els diferents tipus de quadrilàters.
17.1. Classifica correctament qualsevol quadrilàter.
18. Executar les construccions més habituals de paral·lelograms.
18.1. Construeix qualsevol paral·lelogram coneixent dos costats consecutius i una diagonal.
19. Classificar els polígons en funció dels costats, reconeixent els regulars i els irregulars.
19.1. Classifica correctament qualsevol polígon de 3 a 5 costats i diferencia clarament si és regular oirregular.
20. Estudiar la construcció dels polígons regulars inscrits en la circumferència.
20.1. Construeix correctament polígons regulars de fins a 5 costats inscrits en una circumferència.
21. Estudiar la construcció de polígons regulars coneixent-ne el costat.
21.1. Construeix correctament polígons regulars de fins a 5 costats coneixent-ne el costat.
22. Comprendre les condicions dels centres i les rectes tangents en els diferents casos de tangènciai enllaços.
22.1. Resol correctament els casos de tangència entre circumferències utilitzant adequadament leseines.
22.2. Resol correctament els diferents casos de tangència entre circumferències i rectes utilitzantadequadament les eines.
23. Comprendre la construcció de l’oval i de l’ovoide bàsics i aplicar les propietats de les tangènciesentre circumferències.
23.1. Construeix correctament un oval regular coneixent-ne el diàmetre major.
24. Analitzar i estudiar les propietats de les tangències en els ovals i els ovoides.
24.1. Construeix diversos tipus d’ovals i ovoides segons els diàmetres coneguts.
25. Aplicar les condicions de les tangències i enllaços per construir espirals de 2, 3, 4 i 5 centres.
25.1. Construeix correctament espirals de 2, 3 i 4 centres.
26. Estudiar els conceptes de simetria, gir i translació i els aplica al disseny de composicions ambmòduls.
26.1. Executa dissenys aplicant repeticions, girs i simetries de mòduls.
27. Comprendre el concepte de projecció i aplicar-lo al dibuix de les vistes d’objectes i comprendre lautilitat de les acotacions practicant sobre les tres vistes d’objectes senzills partint de l’anàlisi de lesvistes principals.
27.1. Dibuixa correctament les vistes principals de volums freqüents i identifica les tres projeccionsdels vèrtexs i les arestes.
28. Comprendre i practicar el procediment de la perspectiva cavallera aplicada a volums elementals.
28.1. Construeix la perspectiva cavallera de prismes i cilindres simples aplicant correctamentcoeficients de reducció senzills.
29. Comprendre i practicar els processos de construcció de perspectives isomètriques de volums
senzills.
29.1. Realitza perspectives isomètriques de volums senzills utilitzant correctament l’escaire i elcartabó per al traçat de paral·lels.
6.UBICACIÓ ESPAI TEMPS
l'espai disponible es un aula per activitats de grup amb taules i cadires per a cada alumne. Un taller
de plàstica. I un equipament d'eines per a les activitats de tecnologia.
Seqüenciació dels projectes pràctics en l'aula/taller.
Ubicació: 1er trimestre
Projectes:
-Reciclatge de paper
-Elaborar motlles de guix
-Dissenyar ròtuls amb diferents
tècniques
-murals
Ubicació: 2on trimestre
Projectes:
-Disseny i construcció d'un
recollidor de fems
- Mosaic de rajoles
-construcció d'una capsa de fusta i
la seva decoració
Ubicació: 3er trimestre
Projectes:
- circuit habitatge.
- Jocs electrònics.
- Mural fotografies
publicitat
De forma transversal durant tot el curs es faran els continguts de informàtica que hi ha en la
programació així com tots els continguts de caràcter competencial que son transversals als continguts
de l’àmbit.
7.Activitats de reforç
Les mesures de reforç inclouran els continguts curriculars de la matèria en les quals l’alumne o grup
d’alumnes tinguin dificultats, i s’impartiran amb una metodologia que tingui en compte les dificultats
dels alumnes i n’estimuli les capacitats, la motivació i, tant com es pugui, l’èxit a l’aula ordinària.
Amb aquesta anticipació es facilita la seva participació en el grup classe i es millora la seva motivació
per assolir els objectius que s’hi proposen.
8.Criteris qualificació
La qualificació de cada alumne sortirà de la mitjana de la puntuació de les activitats programades
durant el trimestre corresponent, la nota mitjana de les proves d’avaluació i la valoració dels
progressos personals de l’alumne.
Les avaluacions seran qualificades numèricament del 0 al 4 amb insuficient, 5 suficient, 6 be, 7 y 8
notable, 9 excel·lent i 10 matrícula d’honor.
9.Procediments de suport i de recuperació
Suport
Les mesures de suport a aquest grup d’alumnes venen donades per les característiques del propi
programa, dins una perspectiva d’escola inclusiva. La metodologia proposada: activa, cooperativa,
lúdica,etc., l’organització de continguts en àmbits , la reducció de professorat per grup d’alumnes, una
ràtio menor que els grups ordinaris ,són mesures de suport pel grup d’alumnes proposats per a
aquest curs escolar.
Recuperació dels conceptes suspesos:
· Es farà recuperació dins de cada avaluació, sempre i quant l'alumnat estigui interessat o el demani
expressament. S'entén que l'alumne haurà recuperat sempre i quan tregui 5 o més.
· La prova de recuperació, realitzada l’última setmana del curs per l'alumne interessat. Estarà
composta de tres parts amb cinc preguntes per avaluació, només tindran que realitzar-la aquells
alumnes que no hagin aconseguit assolit una, dues o les tres avaluacions i només de les avaluacions
que tinguin suspeses. La qualificació d’aquesta prova, no té perquè fer mitja amb la nota de les
avaluacions aprovades durant el curs (criteri del professor) .
· La Qualificació de la convocatòria ordinària serà la mitjana de les qualificacions de totes les
avaluacions incloent la 3ª avaluació.
· La Qualificació de la convocatòria extraordinària, per als alumnes que no hagin superat els
coneixements mínims de l’àmbit en juny. En aquesta convocatòria hi haurà una única prova teòrica
dels continguts del curs . En tot cas els alumnes hauran d'entregar el quadern complet del curs, un
resum de cada projecte i els exercicis resolts si així li demana el professor.
10. Estratègies i procediments d’avaluació del procés d’ensenyament - aprenentatge
· Durant sis vegades (dues per avaluació) es revisarà si la temporalització prevista és la programada
a la planificació d'aula.
· Una vegada per avaluació es revisaran els resultats obtinguts de l'alumnat en relació als diferents
instruments o activitats realitzades. S'adoptaran les mesures de compensació o de reforç per aquell
alumnat que ho necessiti.
· Es plantejaran i valoraran les dificultats trobades en les reunions de departament per trobar
alternatives amb tot l’equip multidisciplinar que hi ha al departament d’orientació.
11.Adequacions necessàries per atendre l’alumnat amb necessitat específica de suport
educatiu
Per atendre a la diversitat dels alumnes la metodologia utilitzada estarà basada en l’anàlisi dels
coneixements (nivell de competència curricular) i idees prèvies i la recollida de les inquietuds dels
alumnes . Es farà un treball conjunt amb el D.O. Atenent a les recomanacions per a cada alumne
amb diagnòstic de NESE:
Qualsevol ACI Significativa es durà a terme amb les pautes del Departament d’Orientació.
2.3.PROGRAMA DE DIVERSIFICACIÓ(4t)
2.3.1-ÀMBIT SOCIOLINGÜÍSTIC.
Dins el programa de diversificació curricular, l’àmbit sociolingüístic (ASL) s’organitzarà a partir
dels objectius i continguts relacionats fonamentalment amb el desenvolupament de les capacitats
d’expressió i comprensió oral i escrita i el coneixement dels elements bàsics de l’organització social.
Les àrees curriculars de referència són, en aquest cas, Llengua catalana i literatura, Llengua
castellana i literatura i Ciències Socials, Geografia i Història.
1. CONTRIBUCIÓ DE L’ÀMBIT SOCIOLINGÜÍSTIC A L’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES
BÀSIQUES
El caràcter integrador de l’àmbit fa que el seu aprenentatge contribueixi a l’adquisició de diverses
competències bàsiques.
- Competència social i ciutadana:
o Ciències Socials: la comprensió de la realitat social, actual i històrica és l’objecte
d’aprenentatge.
o Llengua catalana i llengua castellana: entén la llengua com un conjunt d’habilitats i
destreses per a les relacions, la convivència, el respecte i l’enteniment entre les persones.
D’altra banda, l’educació lingüística té un component estretament vinculat amb aquesta
competència: la constatació de la varietat dels usos de la llengua, la diversitat lingüística i
la valoració de totes les llengües.
- Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic:
o Ciències Socials: percepció i coneixement de l’espai físic en què es desenvolupa l’activitat
humana, tant en grans àmbits com a l’entorn immediat, així com la interacció que es
produeix entre tots dos. Una altra aportació es possibilita des del coneixement de la
interacció home-medi i l’organització del territori resultant.
- Competència cultural i artística:
o Ciències Socials: es contribuirà treballant una selecció d’obres d’art rellevants i dotant
l’alumnat de destreses d’observació i de comprensió d’aquells elements tècnics
imprescindibles per a la seva anàlisi dins el context real i com a expressió dels seus
autors. A més s’ajuda a valorar el patrimoni cultural, a respectar-lo i a interessar-se per la
seva conservació.
o Llengua catalana i llengua castellana: la lectura, la interpretació i la valoració de les obres
literàries. La seva contribució serà més rellevant si es relacionen l’estimació de les
manifestacions literàries amb altres manifestacions artístiques, com ara la música, la
pintura o el cinema.
- Tractament de la informació i competència digital:
o Ciències Socials: és necessari comptar amb destreses relatives a l’obtenció i comprensió
d’informació, element imprescindible d’una bona part dels aprenentatges de la matèria.
o Llengua catalana i llengua castellana: les tecnologies de la informació i de la comunicació
són un instrument de comunicació oral i escrita.
- Competència en comunicació lingüístic:
o Ciències Socials: utilització de diferents variants del discurs i l’adquisició del vocabulari
específic.
o Llengua catalana i llengua castellana: el currículum de les àrees de llengües contribueix
de manera decisiva al desenvolupament de tots els aspectes que conformen aquesta
competència.
- Competència matemàtica:
o Ciències Socials: hi contribueix en certa manera, incorpora operacions senzilles,
magnituds, percentatges...
- Competència per aprendre a aprendre:
o Ciències Socials: aplicar raonaments de diferents tipus, per cercar explicacions
multicausals i predir efectes dels fenòmens socials... També s’hi contribueix quan
s’afavoreix el desenvolupament d’estratègies per pensar, per organitzar, memoritzar i
recuperar informació, com ara resums, esquemes o mapes conceptuals.
o Llengua catalana i llengua castellana: les llengües són un mitjà de representació del món i
la base del pensament i del coneixement. Així mateix, els continguts de reflexió sobre la
llengua recullen un conjunt de coneixements conceptuals (metallenguatge gramatical) i
procedimentals (capacitat per analitzar, contrastar, ampliar i reduir enunciats...)
- Autonomia i iniciativa personal: realització de debats i de treballs individuals o en grup, ja que
aquesta tasca implica idear, analitzar, planificar, actuar, revisar el fet, comparar els objectius
previstos amb els assolits i extreure’n conclusions. D’altra banda, aprendre a usar la llengua és
també aprendre a analitzar i resoldre problemes, traçar plans i emprendre processos de decisió.
2 .OBJECTIUS RELACIONATS AMB LES CC. BB.
CCBB
SO
CIA
L I
CIU
TAD
AN
A
CO
NE
IXE
ME
NT
I IN
TE
RA
CC
IÓ A
MB
EL
MÓ
N F
ÍSIC
CU
LTU
RA
L I A
RT
ÍST
ICA
TR
AC
TAM
EN
T
INF
OR
MA
CIÓ
I C
OM
PE
TÈ
N.
DIG
ITA
L
EN
CO
MU
NI-
CA
CIÓ
LIN
GÜ
ÍST
ICA
MA
TE
-MÀ
TI-
CA
PE
R A
PR
EN
DR
E A
AP
RE
ND
RE
AU
TO
NO
MIA
I
INIC
IAT
IVA
PE
RS
ON
AL
Comprendre i produir amb correcció
missatges orals i escrits, reconeixent-
hi les diferents finalitats i les diferents
situacions de comunicació en què es
produeixen. Gaudir autònomament de
la lectura com a font de plaer personal.
Expressar-se oralment i per escrit amb
coherència, correcció i adequació,
utilitzant diferents recursos expressius
en funció de les diferents finalitats i les
diferents situacions de comunicatives
plantejades. Gaudir de l'escriptura
com a forma de comunicació.
Assimilar els conceptes bàsics
d'ortografia i de gramàtica de cada un
dels temes del curs, juntament amb la
seva aplicació pràctica.
Utilitzar la llengua com a instrument
per a l'adquisició de nous
aprenentatges, per a la comprensió i
l'anàlisi de la realitat, la fixació i el
desenvolupament del pensament i la
regulació de la pròpia . Valorar la
diversitat lingüística i cultural del món
com a dret dels pobles a la seva
identitat, superant estereotips socio-
lingüístics i manifestant actituds de
tolerància i respecte per altres
cultures.
Reconèixer els principals gèneres i
formes de la tradició literària i els
principals corrents, autors, obres de
les literatures catalana i castellana.
Valorar els drets, deures i llibertats
democràtiques com una consecució
irrenunciable de la Humanitat i una
condició necessària per a la pau,
participar críticament en els seus
projectes, valors i problemes i
denunciar actituds i situacions
discriminatòries i injustes.
Participar en discussions i debats amb
una actitud constructiva, crítica i
tolerant, fonamentant adequadament
les seves opinions i propostes i
valorant la discrepància i el diàleg com
una via necessària per a la solució de
problemes humans i socials, aplicant-
les a la realització de tasques de grup.
Valorar i respectar el patrimoni natural,
cultural, lingüístic, literari i artístic,
interpretant-lo i preuant-lo com a font
de cultura i de coneixement. Aprendre
a gaudir-ne i a assumir les
responsabilitats que suposa la seva
conservació i la seva millora.
Identificar el processos i mecanismes
bàsics que regeixen el funcionament
de les societats contemporànies, les
interaccions que s'hi estableixen, el
món del treball, analitzar alguns dels
problemes que les afecten i formar-se
un judici personal crític i raonable.
Analitzar bàsicament l'evolució i els
canvis històrics de les societats
humanes des de les interrelacions que
es produeixen entre els fets polítics,
econòmics i culturals, així com el
paper dels individus.
Realitzar estudis i petites
investigacions aplicant conceptes
apresos i utilitzant les tècniques i
procediments bàsics d'investigació de
les Ciències i de l'àmbit sociolingüístic,
fent ús d'elementals informacions
estadístiques, cartogràfiques,
icòniques, tot interpretant-les i
classificant-les.
3. OBJECTIUS GENERALS DE L’ÀMBIT SOCIOLINGÜÍSTIC
- Comprendre i produir amb correcció missatges orals i escrits, reconeixent-hi les diferents finalitats
i les diferents situacions de comunicació en què es produeixen. Gaudir autònomament de la
lectura com a font de plaer personal.
- Expressar-se oralment i per escrit amb coherència, correcció i adequació, utilitzant diferents
recursos expressius en funció de les diferents finalitats i les diferents situacions de comunicatives
plantejades. Gaudir de l’escriptura com a forma de comunicació.
- Assimilar els conceptes bàsics d’ortografia i de gramàtica de cada un dels temes del curs,
juntament amb la seva aplicació pràctica.
- Utilitzar la llengua com a instrument per a l’adquisició de nous aprenentatges, per a la comprensió
i l’anàlisi de la realitat, la fixació i el desenvolupament del pensament i la regulació de la pròpia
activitat. Valorar la diversitat lingüística i cultural del món com a dret dels pobles a la seva
identitat, superant estereotips sociolingüístics i manifestant actituds de tolerància i respecte per
altres cultures.
- Reconèixer els principals gèneres i formes de la tradició literària i els principals corrents, autors i
obres de les literatures catalana i castellana.
- Valorar els drets, deures i llibertats democràtiques com una consecució irrenunciable de la
Humanitat i una condició necessària per a la pau, participar críticament en els seus projectes,
valors i problemes i denunciar actituds i situacions discriminatòries i injustes.
- Participar en discussions i debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant, fonamentant
adequadament les seves opinions i propostes i valorant la discrepància i el diàleg com una via
necessària per a la solució de problemes humans i socials, aplicant-les a la realització de tasques
de grup.
- Valorar i respectar el patrimoni natural, cultural, lingüístic, literari i artístic, interpretant-lo i preuant-
lo com a font de cultura i de coneixement. Aprendre a gaudir-ne i a assumir les responsabilitats
que suposa la seva conservació i la seva millora.
- Identificar els processos i els mecanismes bàsics que regeixen el funcionament de els societats
contemporànies, les interaccions que s’hi estableixen, el món del treball, analitzar alguns dels
problemes que les afecten i formar-se un judici personal crític i raonable.
- Analitzar bàsicament l’evolució i els canvis històrics de les societats humanes des de les
interrelacions que es produeixen entre els fets polítics, econòmics i culturals, així com el paper
dels individus.
- Realitzar estudis i petites investigacions aplicant conceptes apresos i utilitzant les tècniques i
procediments bàsics d’investigació de les Ciències i de l’àmbit sociolingüístic, fent ús d’elementals
informacions estadístiques, cartogràfiques, icòniques, tot interpretant-les i classificant-les.
4. CONTINGUTS
ÀREA DE LLENGUA (4rt ESO diversificació)
Bloc 1. Comunicació
1. Els mitjans de comunicació
- Els gèneres periodístics d’argumentació: carta al director, editorial, columna i article d’opinió.
- El llenguatge publicitari. Principals recursos expressius.
- El llenguatge cinematogràfic. Principals recursos expressius.
2. El llenguatge administratiu
3. Estructures formals del text
- Estructures expositives
- Estructures argumentatives
- Reconeixement i utilització d’algunes formes d’expressió de la subjectivitat en textos de caràcter
expositiu i argumentatiu
4. Habilitats lingüístiques
4.1. Escoltar, parlar i conversar *(les mateixes que a primer curs)
4.2. Llegir. Comprensió de textos escrits
- Comprensió de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbits pròxims a
l’experiència de l’alumnat.
- Comprensió de textos dels mitjans de comunicació , sobretot en els gèneres d’opinió com editorials
o columnes.
- Comprensió de textos de l’àmbit acadèmic.
- Lectura expressiva en veu alta. Dramatització. Memorització.
- Reconeixement de fets, opinions i interpretacions en un text escrit.
- Identificació del tema d’un text. Idees principals i secundàries.
- Reconeixement dels trets distintius i de les peculiaritats formals dels textos escrits.
- Actitud reflexiva i crítica respecte a la informació de missatges que suposin qualsevol tipus de
discriminació, exclusió o manipulació de la informació.
4.3. Escriure. Composició de textos escrits
- Composició de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials.
- Composició de textos propis dels mitjans de comunicació.
- Composició, manuscrita o digital, de textos propis de l’àmbit acadèmic.
- Conversió de textos orals en escrits.
- Transformació de textos d’un registre a un altre.
- Valoració dels diferents recursos lingüístics i extralingüístics que utilitzen els missatges publicitaris.
- Interès per la composició escrita com a font d’informació i aprenentatge, com a forma de comunicar
les experiències i els coneixements propis.
Bloc 2. Llengua i societat
- La variació lingüística. Variació geogràfica, social, funcional i històrica.
- La llengua estàndard i el registre formal. El procés d’estandardització.
- Llengües de l’Estat espanyol i normativa legal. L’estatut jurídic de les llengües a les Illes Balears.
- La situació del castellà al món. El castellà d’Amèrica.
- Situació de les llengües d’Europa, estudi de la planificació i els processos de normalització en
aquests països.
- Actituds envers la situació sociolingüística actual.
Bloc 3. Coneixement de la llengua
1. Fonètica i ortografia
- Abreviatures, acrònims i sigles.
- Revisió del vocalisme i del consonantisme.
- Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques.
- Ús de correctors ortogràfics.
2. Gramàtica
- Formes i usos dels pronoms febles i dels pronoms de relatiu.
- Els complements verbals.
- L’oració composta. Classificació. Anàlisi sintàctica.
- Text i discurs. Ús dels principals marcadors.
- Reconeixement dels esquemes semàntic i sintàctic de l’oració.
- Ús coherent de la correlació temporal en la coordinació i subordinació d’oracions i en el discurs
relatat (pas d’estil directe a indirecte).
- Ús de procediments per compondre els enunciats amb un estil cohesionat
- Identificació i ús reflexiu de diferents procediments de connexió als textos
3. Lèxic i semàntica
- Relacions pel significat: sinonímia, antonímia, polisèmia i homonímia. L’habilitació.
- Formació del lèxic de la llengua catalana i castellana veus patrimonials, mots populars, cultismes,
préstecs o manlleus, neologismes.
- Coneixement dels diferents registres i dels factors que incideixen en l’ús de la llengua
Bloc 4. Educació literària
1. El llenguatge literari *(els mateixos que a primer curs)
Pendent del curs passat
2. La literatura medieval
- Les quatre grans cròniques.
- Literatura religiosa i moralitzant.
- La lírica.
3. El Segle d’Or
- Característiques generals.
- L’humanisme i Bernat Metge.
- La modernització de la poesia: Ausiàs March.
- Les novel·les cavalleresques. Joanot Martorell.
- Renaixement, barroc
- La lírica: Garcilaso de la Vega, Luis de Góngora, Francisco de Quevedo.
- La prosa: El Lazarillo de Tormes i El Quijote.
- El teatre: Lope de Vega i Calderón de la Barca.
4. El context historicosocial fins al segle XVIII
- La Il·lustració.
- La il·lustració a Menorca: Joan Ramis i Ramis.
- El teatre i la prosa castellana.
2. El segle XIX
- Context historicosocial del segle XIX. La Renaixença.
- Jacint Verdaguer, Narcís Oller i Àngel Guimerà.
- José de Espronceda i Gustavo Adolfo Bécquer.
- La narrativa realista: Benito Pérez Galdós i Leopoldo Alas Clarín.
3. El segle XX
- Característiques generals.
- El modernisme. Joan Maragall. Víctor Català. Santiago Rusiñol.
- Generació del 98.
- L’Escola Mallorquina. Miquel Costa i Llobera. Joan Alcover.
- El noucentisme. Eugeni d’Ors. Josep Carner.
- Generació del 27.
- Les avantguardes. Joan Salvat-Papasseit. J. V. Foix.
- La literatura fins als anys quaranta. Carles Riba i J. M. de Sagarra.
- La literatura de postguerra. Narrativa: Josep Pla, Llorenç Villalonga, Mercè Rodoreda, Manuel de
Pedrolo, Pere Calders. Poesia: Pere Quart, Salvador Espriu. Teatre: Joan Oliver, Joan Brossa.
- La literatura contemporània: la narrativa, la poesia, el teatre.
Bloc 5. Tècniques de treball
- Tècniques de recerca d’informació en suports tradicionals (fitxes, biblioteques, etc.) i en nous
suports (CD-ROM, DVD, Internet, etc.).
- Comprensió de textos de l’àmbit acadèmic
- Interpretació, assimilació i integració als coneixements previs de les informacions lingüístiques i
literàries que proporcionen les diferents fonts de consulta.
- Utilització de les biblioteques i de les tecnologies de la informació i la comunicació de forma
autònoma.
- Utilització autònoma de manera progressiva de la biblioteca del centre, de les biblioteques de
l’entorn i de les biblioteques virtuals.
- Ús progressivament autònom de diccionaris i de correctors ortogràfics dels processadors de textos.
- Presa d’apunts.
- Anàlisi. Estratègies per a una lectura correcta i tècniques per a la presa d’anotacions.
- Síntesi. Elaboració d’esquemes i resums.
- Planificació i elaboració de guions, esquemes i esborranys previs a la producció de textos propis.
- Revisió i correcció de textos produïts per un mateix d’acord amb les habilitats i els continguts
apresos.
- Valoració de l’atenció, la concentració i la memòria com a eines útils per a l’aprenentatge de
conceptes lingüístics.
- Autoavaluació i crítica del propi procés d’aprenentatge.
- Interès per la bona presentació dels textos escrits tant manuscrits com digitals, amb respecte per les
normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques.
CIÈNCIES SOCIALS
Bloc 1. Bases històriques de la societat actual
- Transformacions polítiques i econòmiques a l’Europa de l’antic règim. L’absolutisme i la seva crisi.
Il·lustració i despotisme il·lustrat i parlamentarisme anglès. L’absolutisme i la Nova Planta.
Reformisme borbònic a Espanya.
- Transformacions polítiques i socioeconòmiques al segle XIX. Revolució industrial. Revolucions
polítiques i canvis socials : les revolucions liberals.
- El moviment obrer. Formes de vida a la ciutat industrial. Les internacionals socialistes. La Comuna
de París.
- Crisi de l’antic règim i construcció de l’estat liberal a l’Espanya del segle XIX.
- Grans canvis i conflictes a la primera meitat del XX. Imperialisme i Primera Guerra Mundial. La
revolució russa. El període entre guerres: el crac del 29 i l’ascens dels totalitarismes: feixisme,
estalinisme i dictadures conservadores. La Segona Guerra Mundial.
- Transformacions a l’Espanya del segle XX: crisi de l’estat liberal. La crisi de la restauració. La II
República. La Guerra Civil. El franquisme. Les Illes Balears del maurisme a la repressió franquista.
- Art i cultura a l’època contemporània.
Bloc 2. El món actual
- L’ordre polític i econòmic mundial a la segona meitat del segle XX: blocs de poder i models
socioeconòmics. La guerra freda i la política de blocs. El paper dels organismes internacionals. Els
processos descolonitzadors. La revolució xinesa. La construcció de l’estat del benestar.
- Transició política i configuració de l’Estat democràtic a Espanya. La constitució de 1978 i la formació
de l’estat de les autonomies.
- Procés de construcció de la Unió Europea. L’Estat espanyol i la Unió Europea avui.
- Canvis a les societats actuals. Els nous moviments socials i culturals. La crisi i caiguda del bloc
comunista.
- Els mitjans de comunicació i la seva influència. La societat de la informació.
- Globalització i nous centres de poder.
Focus de tensió i perspectives en el món actual. La crisi de l’estat del benestar.
5. DISTRIBUCIÓ TEMPORAL
4t DIVERSIFICACIÓ
Català
PRIMERA AVALUACIÓ SEGONA AVALUACIÓ TERCERA AVALUACI
0. La recta final: microrrelats. Oració
simple i O. Composta. Proposicions,
Forma i funció, paraula i sintagma. La
definició, l'ús del diccionari. Història
de la literatura catalana: segles XIV a
XVIII
La O. Simple: anàlisi gramatical,
enunciat, paraules, sintagmes i
oració. Subjecte, atribut,
Complements del Verb, CN, CAdj,
CAdv. Sintaxi el/al els/als. El sentit
figurat.
1 La Renaixença. La diversitat
lingüística.
2. Si cerques, trobaràs. Els tipus de
text. Els complements del verb:
Atribut, CD, CI, CR, CC, CPv. Sintaxi:
pel/per al pels /per als. Sinomímia i
antonímia. El modernisme..
3. anam des d'aquí fins on vulguis: la
narració i la descripció. L'oració
composta: proposicions, la relació
entre proposicions: coordinació i
subordinació. Tipus d'oracions
compostes. Des de /fins a...
Hiponímia i homonímia, homòfones,
homògrafes. El noucentisme. L'escola
mallorquina
Lectura obligatòria: Mentida
4. És veritat op mentida? L'exposició.
La juxtaposició i la coordinació. Sinó/
si no. El lèxic culte, mots patrimonials i
cultismes, doblets. Les avantguardes:
Joan Salvat-Papasseit, Bartomeu
Rosselló Pòrcel. La planificació
lingüística en estats plurilingües.
5. No és el que pareix L'exposició
oral, les presentacions visuals La
subordinació substantiva. Tant/tant.
Recursos expressius del llenguatge
col·loquial. Locucions i frases fetes.
Literatura de la Guerra civil, l'exili i la
postguerra.
6. Què penses de...?L'argumentació.
(I) Tipus d'argumentació Els debats.
La subordinació adjectiva, els relatius i
llurs normes d'ús. Que/què. Els
manlleus i els neologismes. La
literatura dels anys 60. Poesia i teatre.
Lectura obligatòria:
7.Somnàmbul. L'argumentació (II)
estructures i texts argumentatius.
La subordinació adverbial (I)
circumstancials de temps, lloc i
manera. La conjunció que/el
pronom què. Els mots emfàtics:
interjeccions i onomatopeies. La
literatura dels anys 60. Narrativa.
Funcions, coneixement i ús del
català.
8. El final s'acosta. La instrucció i la
predicció. La subordinació
adverbial (II) Le4s proposicions
adverbials oracionals. Per
què/perquè. La precisió i la
correcció lèxica. L'assaig.
9.El futur ja es aquí. Texts laborals,
administratius i comercials: la carta
administrativa o comercial la
sol·licitud, el currículum. L'anàlisi
de l'oració composta. Quantes
paraules? El lèxic administratiu i
comercial. La literatura catalana a
partir dels anys 70
Lectura obligatòria:
Castellà
PRIMERA AVALUACIÓ SEGONA AVALUACIÓ TERCERA AVALUACIÓ
1. Una nueva mirada. La
argumentación. Enunciado, frase,
oración y texto. La creación de
palabras: derivación, composición y
acronimia. La norma ortográfica., Tilde
diacrítica.
Renacimiento, Barroco ii Ilustración: :
teatro, poesía y prosa. (pendiente de
3º de ESO)
El romanticismo (I) El movimiento
romántico, el Romanticismo en
España,: teatro, poesía y prosa
2. Siempre habrá poesía. Estructuras
argumentativas: el ensayo. La oración
simple y la oración compuesta. Clases
de oraciones simples. Modalidad
oracional, complementos del verbo.
Formantes griegos. Uso del punto,
punto y coma, y coma. El
Posromanticismo: Bécquer y Rosalía.
3. Perspectivas de la realidad. El
editorial y las cartas al director. Las
proposiciones coordinadas y sus
clases. Formantes latinos. Uso de los
puntos suspensivos, paréntesis, coma
en sustitución de verbos, y
abreviaturas. El realismo (i). Pereda,
Valera, Galdós
4. La cduestión palpitante. El artículo
de opinión y la columna. Las
proposiciones adjetivas. Formación de
adjetivos. La puntuación de los
incisos: coma, raya, paréntesis,
corchetes, homófonos g/j. La narrativa
realista (II) Realismo y Naturalismo.
Clarín, Emilia Pardo Bazán, Blasco
Ibáñez.
Lectura obligatòria:
Rimas y Leyendas, G.A. Bécquer
5. Era un aire suave. El debate y la
participación de los oyentes. Las
proposiciones sustantivas (I).
funciones de las PSS, sustantivación
de las PS Adjetivas. La derivación
nominal. Puntuación de los diálogos:
dos puntos, comillas, raya. El
Modernismo.
6. Haciendo camino. Los textos
expositivo-argumentativos. Las
proposiciones sustanbtivas (II)
Formación de verbos. Signos para
presentar citas: dos puntos, comillas,
paréntesis y corchetes, puntos
suspensivos. Literatura de fin de siglo.
La generación del 98:
7. Un arte nuevo. El currículum vitae y
la carta de presentación.
Proposiciones de tiempo, lugar y
modo. La adverbialización. Signos
para alterar el orden oracional, la
coma. La renovación estética de
principios del siglo XX: las
vanguardias, Juan Ramón Jiménez.
8. Emoción y razón. La carta
comercial y administrativa. Las
subordinadas adverbiales de causa,
consecuencia y comparación. La
composición. Signos para llamar la
atención del receptor, dos puntos,
comillas, guión. La generación del 27
Lectura obligatòria: La casa de
Bernarda AlbaLectura obligatòria:
PENDENT DE TRIAR AMB LA
PARTICIPACIÓ DE L’ALUMNAT
9. Nos queda la palabra. Solicitudes,
instancias y reclamaciones.
Proposiciones condicionales,
concesivas y finales. La composición
(II). Signos para apelar al destinatario:
coma, interrogación y exclamación. La
literatura desde la Guerra Civil. Lírica
10. Tiempo de silencio. El contrato:
concepto y estructura. El texto y sus
propiedades: coherencia, cohesión,
adecuación y corrección. Marcadores y
conectores textuales, organizadores
del discurso. Acrónimos, signos de
puntuación y marcadores del discurso..
La novela posterior a la Guerra Civil.
11. Festival de teatro. El anuncio,
Variedades sociales y estilísticas, Los
registros, Los préstamos. Combinación
de signos de puntuación. El teatro
posterior a la Guerra Civil.
12.Hacia el futuro. La publicidad (II) el
folleto. La realidad plurilingüe de
España. El español en el mundo. El
español en américa. Locuciones y
frases latinas. Usos no lingüísticos de
los signos de puntuación.La literatura
hispanoamericana.
Lectura obligatòria: PENDENT DE TRIAR
AMB LA PARTICIPACIÓ DE L’ALUMNAT
Socials
PRIMERA AVALUACIÓ SEGONA AVALUACIÓ TERCERA AVALUACI
Introducció a la Història
1. El segle XVIII: La crisi de
l'Antic Règim
2. Liberalisme i nacionalisme
3. La industrialització de les
societats europees
4. L'Espanya del segle XIX:
La construcció d'un règim
liberalL
5. Indutrialització i societat a
l'Espanya del segle XIX
6. L'època de l'imperialisme
7. L'art del segle XIX.
8. El període d'entreguerres
(1919-1939)
9. Temps de confrontació a
Espanya (1902-1939)
10. La II guerra mundial i les
seves conseqüències
11. Un món bipolar
12. Els anys del franquisme
13. Democràcia i autonomia
14. La Unió Europea
15. El món actual
16. L'art del segle XIX
6. CRITERIS D’AVALUACIÓ
ÀREA DE LLENGUA
Elaborar el resum escrit d’una exposició o debat oral sobre un tema específic i conegut, reflectint
de forma ordenada les idees exposades tot aportant una opinió personal.
Exposar oralment, de forma ordenada i fluïda, petits treballs, realitzats individualment o en equip,
on s’hagin utilitzat formes d’expressió orals, escrites i gràfiques, ajustant-se a un guió
previ tot mantenint l’atenció del receptor.
Analitzar, contrastar i sintetitzar, oralment i per escrit, el contingut de diferents fonts d’informació
(documents escrits, objectes materials, imatges, objectes d’art, gràfics, mapes,
audiovisuals, etc.), identificant els punts de vista i les intencions dels seus autors, per tal
de comunicar de forma intel·ligible els resultats del treball.
Produir textos escrits de diferents tipologies (narratius, descriptius, expositius i argumentatius)
sobre temes pròxims als alumnes, utilitzant l’estructura organitzativa de cada tipus de text
i respectant els criteris de correcció.
Reconstruir els principals aspectes de la formació i evolució del català i del castellà i assimilar-ne
les principals àrees lingüístiques.
Establir relacions entre les obres, els autors i els moviment literaris fonamentals de la història de
les literatures catalana i castellana.
Identificar, localitzar i descriure les diferents llengües de l’Estat Espanyol, les varietats dialectals
de cada llengua i les zones d’influència del castellà i del català.
Identificar les característiques dels diferents usos socials de la llengua (catalana i castellana)
mitjançant l’observació directa i comparativa de diferents produccions.
Valorar la lectura i l’escriptura com a formes d’enriquiment i de plaer personal i com a formes
d’accés al patrimoni cultural.
Assimilació dels conceptes bàsics de fonètica, ortografia i de morfologia de cada un dels temes
del curs, juntament amb la seva aplicació pràctica.
Lectura obligatòria de tres obres al llarg del curs, una per cada trimestre.
ÀREA DE SOCIALS
Reconèixer el pensament il·lustrat i entendre el que suposà per a les revolucions posteriors.
Identificar les causes i les conseqüències de la Revolució Francesa.
Explicar les causes de la Revolució Industrial i analitzar-ne les conseqüències.
Conèixer les característiques sociopolítiques de l’Espanya del segle XIX.
Identificar les causes del colonialisme europeu de final del segle XIX i principis del segle XX, a
partir d’una descripció prèvia.
Explicar algunes de les causes i de les conseqüències de la Primera Guerra Mundial.
Explicar alguns trets de la ideologia nazi o feixista, a partir de fonts i identificar-ne els seus líders.
Situar cronològicament cada una d’aquestes grans transformacions i conflictes mundials que han
tingut lloc als segles XVIII, XIX i XX.
Reconèixer les idees bàsiques d’un text i saber-ne resumir el contingut.
CRITERIS D’AVALUACIÓ DE L’ÀMBIT SOCIOLINGÜÍSTIC
La nota de l’assignatura serà la suma de les tres àrees. Per aprovar s’han de tenir aprovades les 3
àrees.
En les tres àrees la nota de cada trimestre sortirà de la suma de les notes següents, segons el
percentatge que s’hi expressa. Per fer la mitjana s’ha de tenir un mínim de 4 de cada part.
- Proves escrites (exàmens): 60% de la nota final.
- Treball de la lectura, treballs, expressió oral: 20% de la nota final.
- Assistència, feina a classe, material, deures, quadern: 20% de la nota final.
- ÀREA DE LLENGÜES: s’avaluarà mitjançant avaluació contínua, per tant, no es faran
recuperacions.
La nota final serà la resultant del 25% de la 1ª avaluació, més el 35 % de la segona avaluació més
40% de la tercera avaluació. Aprovant la tercera avaluació s’aprova el curs.
En cas de suspendre se farà examen final de recuperació.
El llibre de lectura (dur-lo, llegir-lo i fer els treballs) és imprescindible per aprovar l’assignatura. En
cas de no fer-ho s’haurà de recuperar el juny.
- ÀREA DE SOCIALS: Es faran recuperacions dels continguts suspesos de cada avaluació (la nota
de les recuperacions serà 5). La nota final serà la mitjana ponderada de les tres avaluacions (25%
+35%+40%). En cas de suspendre una avaluació, se recuperarà en juny; si són dues o més, se farà
examen final.
El quadern es presentarà abans de cada examen.
Ortografia: se faran proves periòdiques. Se treurà una nota que contarà com a nota d’examen. Als
exàmens se descomptarà 0’1 per falta (màxim 2 punts) i als dictats 0’25.
Expressió oral: se posaran dues notes per avaluació.
Treballs: en tots els treballs es descomptarà 1 punt per cada dia de retard en el lliurament (fins a 5
punts, després la qualificació serà 0).
7. METODOLOGIA
Treballarem al llarg del curs amb tres llibres de text, corresponents a les àrees de Llengua
Catalana, Llengua Castellana i Ciències Socials, i està previst de realitzar les següents activitats:
- Treballar l’expressió oral i escrita. Especialment dedicarem atenció a la comprensió lectora, ús de
diccionaris en línia, cercadors d'internet, google maps, etc.
- Activitats de motivació, d’introducció, de desenvolupament, d’aplicació i d’avaluació.
- Activitats de memorització comprensiva i de raonament.
- Activitats per a promoure la participació de l’alumnat.
- Activitats individuals i en grup per treballar els conceptes teòrics vists a classe.
- Se dedicarà al manco 2 hores setmanals a treballar amb els ordinadors els conceptes estudiats
(ortografia, lectura, mapes...)
8. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS
Àrea de Ciències Socials:
Quadern per a la diversitat. Cives 4. Ciències Socials, història. Editorial Vicens Vives.
Àrea de Llengua Catalana:
Llengua i Literatura. Els camins del saber. · 3r.. ESO. Santillana
Llengua i Literatura. Els camins del saber. · 4t. ESO. Santillana
Àrea de Llengua Castellana:
- Lengua castellana y Literatura 3r. ESO Oxford
- Lengua castellana y Literatura 4t.. ESO Oxford
Llibres de lectura obligatòria:
Català:
-Mentida .Mentida, Care Santos.Edebé.ISBN978-84-683-1578-2,
-El noi del pijama de ratlles, John Boyne. Ed. La butxaca. ISBN978-84-99-30-014-6
- pendent de seleccionar
Castellà
• Rimas y leyendas, G.A.Béquer, AUSTRAL. Isbn 9788467033311;
• La casa de Bernarda Alba, F.García Lorca;
• El misterio de la cripta embrujada. E. Mendoza
Es dedicarà una hora setmanal a llegir i treballar a classe el llibre de lectura de català i una
hora al de castellà. S’afegiran lectures o es canviaran a mesura que avanci el curs i segons com es
desenvolupi.
- Quadern de classe, quadriculat mida foli (A4).
- Fotocòpies.
- Bolígraf blau o negre, bolígraf vermell, llapis, goma, cola per aferrar, retoladors i pintures de
colors.
9. CRITERIS PER A LA RECUPERACIÓ DE PENDENTS DE L’ÀMBIT SOCIOLINGÜÍSTIC
L’alumnat que tengui suspès l’Àmbit Sociolingüístic (ASL) del Primer Curs de Diversificació, o que
tengui suspesa alguna de les àrees corresponents a l’àmbit, per tal de recuperar haurà d’acomplir
alguna de les opcions següents:
Aprovar la primera avaluació (la nota de recuperació serà 5)
Aprovar la segona avaluació i lliurar un quadernet d’activitats (la nota de recuperació serà 5,
lliurar el quadernet serà obligatori)
Aprovar un examen el mes de setembre i lliurar un quadernet d’activitats obligatori.
10. ACTIVITATS EXTRAESCOLARS
Es faran totes les sortides i activitats extraescolars que facin els grups de 3r. i 4t. d’ESO. Se
deixa oberta la possibilitat de realitzar qualsevol activitat que es realitzi dins la comarca (sortides a
peu).
Activitat extraescolar extraordinària
Els cursos de PMAR I Diversificació i (3F i 4E) sortiran el 29 i 30 d'octubre al PARC
NATRURAL DE LLEVANT amb pernoctació a les cases de S'Arenalet d'Albarca.
Les activitats que realitzaran els alumnes seran les següents:
Durant la sortida
1. Activitats de voluntariat: reforestació i neteja de platges.
2. Activitats de convivència: elaboració del sopar i berenar, neteja de les instal·lacions
3. Visita al Camí i Campament dels presos.
4. Visita a les rotes de S'Alqueria Vella
5. vista als conreus
6. Activitats de coneixement dels diferents habitats del PNL.
7.Passejada S'Alqueria Vella - S'Arenalet d'Albarca i s'Arenalet – Cala Estreta.
8. Fotografiar diferents paisatges del recorregut pel PNL
Activitats abans i després de la sortida
1. Elaborar una línia de temps amb Dipity amb les activitats realitzades durant la sortida.
2. Estudiar el medi físic de la península de Llevant.
3. Preparar menús i receptes.
4. Estudiar la Guerra Civil Espanyola en Mallorca i la postguerra en el context de la 2ª G.M. i
elaborar presentacions sobre els continguts treballats i les imatges dels llocs visitats.
11. ACTIVITATS PER AL FOMENT DE LA COMPRENSIÓ LECTORA I L’EXPRESSIÓ ORAL I
ESCRITA
Des de l’Àmbit Sociolingüístic se treballarà la comprensió lectora i l’expressió oral i escrita
amb les següents activitats:
• lectura de textos i realització d’activitats de comprensió lectora
• lectura dels enunciats i de les explicacions teòriques dels llibres de text
• elaboració de textos breus, orals i escrits
• elaboració setmanal d’una redacció
• exposicions orals (mínim dues per avaluació)
• exercicis orals a l’aula
• elaboració de resums d’un text o d’una explicació (orals i escrits)
• lectura dels llibres de lectura obligatoris a cada avaluació
• Pel fet de tractar-se de grups reduïts podem treballar els llibres de lectura amb més
deteniment. Se dedicarà una hora setmanal al llibre de lectura de català i una hora al de
castellà. Durant aquesta hora els alumnes llegiran en veu alta i en silenci i realitzaran una
sèrie d’activitats de comprensió. Les activitats de comprensió seran orals (resumir el capítol
anterior, descriure un personatge...) i escrites (preguntes de comprensió, de vocabulari, de
redacció, de recerca d’informació...). Les activitats escrites se lliuraran a la professora, que
les valorarà i puntuarà. La nota final suposarà un 20% de la nota d’avaluació. Si no s’aprova
la lectura no es pot aprovar l’assignatura; en cas de ser així, l’alumne podrà recuperar-la fent
un treball escrit. En els casos que sigui possible, en acabar de llegir el llibre se veurà la
pel·lícula per treballar el llenguatge cinematogràfic, o bé la representació teatral.
2.2.2-ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC
a. Introducció
Els alumnes que accedeixen a un programa de diversificació curricular tenen una sèrie de
característiques comunes (manca d'autoestima, desmotivació, baixa competència en matèries
instrumentals,...) que s’han de tenir molt presents en el moment de planificar els continguts, però
sobretot, en concretar la metodologia que es farà servir.
En base a aquestes característiques comunes, però tenint en compte que no tots els alumnes
de diversificació són iguals, i que s’ha de permetre que cadascun avanci al seu ritme i segons les
seves possibilitats, treballarem basant-nos en els següents criteris:
o Promoure el desenvolupament i l'aprenentatge d'estratègies implicades en els processos de
l'aprenentatge significatiu, com la planificació i regulació de la pròpia activitat, la formulació
d'hipòtesis i el seu contrast,...
o L'acció educativa ha de partir sempre de la realitat i necessitats dels alumnes, tenint en compte
les seves possibilitats de raonament i aprenentatge.
o Procurar que les tasques proposades connectin amb els seus interessos.
o Els aprenentatges han de ser funcionals. S'ha de facilitar a l'alumnat seguir aprenent, a partir
dels nostres continguts, en situacions diferents on els puguin aplicar, i contribuir a connectar amb
el seu entorn immediat.
o Cal afavorir el treball cooperatiu en grup per facilitar el seu desenvolupament social i personal.
o Procurar que el mateix alumne pugui planificar la seva feina, donant a conèixer, a l'alumne, els
camins del seu futur aprenentatge i els criteris per avaluar-lo.
o S'ha de fer, per determinats continguts d'algunes àrees, un tractament globalitzat i interdisciplinar.
o La contínua interacció entre alumnat i professor és un aspecte fonamental i imprescindible per a
que el professor pugui oferir la ajuda pedagògica més adequada.
o La contínua interacció entre alumnat i professor és un aspecte fonamental i imprescindible per a
que el professor pugui oferir la ajuda pedagògica més adequada.
o S'han de promoure activitats que surtin del context habitual de la classe, com recerques
bibliogràfiques, observacions a l'entorn real,...
o S'ha de potenciar la capacitat de l'alumne per estructurar i ordenar la informació que l'arriba
(resums, esquemes, ...) i l'estructuració de la seva feina.
o Habituar els alumnes a la feina individual en classe, en forma d'exercicis o problemes, per a
potenciar la seva capacitat de concentració, facilitar la seva autonomia i possibilitar una
intervenció més personalitzada del professor.
Aquesta programació està pensada per a ser aplicada a l’aula amb un màxim de 15 alumnes (
tal com es contempla en l’ordenació dels programes de diversificació ) durant el curs acadèmics de 6
hores setmanals .
2.Objectius generals de diversificació curricular de l’àmbit científic-tècnic
Donades les característiques especials de l’alumnat d’aquest programa i tenint en compte que
la base del mateix és establir uns continguts globalitzats per a les àrees de matemàtiques i ciències
naturals és convenient establir una selecció limitada d’objectius , procurant potenciar l’aprenentatge
de procediments en l’àmbit CT , agafant sempre com a referent els objectius generals de les àrees
de matemàtiques i Ciències de la Naturalesa de l’ESO .
Conseqüentment , els objectius triats per a l’àmbit CT són :
1.Comunicació : Comprendre i expressar missatges científics , interpretant i usant adequadament els
codis pertinents .
2.Informació : Cercar , utilitzar i produir informació amb un objectiu determinat .
3. Interpretació del medi : Aplicar els conceptes bàsics de les ciències i les matemàtiques per tal
d’interpretar el medi físic natural i les aplicacions tècniques més generals .
4.Estratègies i procediments : Aplicar estratègies d’anàlisis i resolució de problemes propis de la
ciència i la tecnologia , usant els recursos propis de l’àmbit en diferents situacions pràctiques .
5.Autoestima : Aprendre a confiar en les pròpies capacitats i a perseverar en l’esforç per fer front a
situacions que necessitin emprar-les.
6.Treball en equip : Treballar en equip per tal de dur a terme una tasca, saber confrontar les opinions
pròpies amb les dels altres i valorar els avantatges del treball cooperatiu.
7.Treball personal : Desenvolupar hàbits de treball individuals .
8.Salut : Assolir un coneixement suficient del seu propi cos de manera que pugui desenvolupar hàbits
saludables .
9.Respecte al medi : Utilitzar els seus coneixements del medi per tal de gaudir d’ell i també proposar,
valorar i si de cas participar en iniciatives que tendeixen a la seva conservació i millora.
10.Coneixement : Conèixer els conceptes , codis i recursos bàsics de l’àmbit amb la finalitat de poder-
los aplicar en situacions quotidianes
3.Criteris de qualificació de l’àmbit científico-tècnic .
Dins l’àmbit científic–tècnic del programa de diversificació, s’inclouen les àrees de Ciències
Naturals i Matemàtiques. L’àrea de Tecnologia es tracta com un àrea a part, ja que per les seves
característiques es pot incloure dins un àmbit més pràctic, encara així s’establiran uns contactes amb
el professor de tecnologia, per tractar certs continguts d’una forma interdisciplinar.
La base del programa és establir uns continguts globalitzats per les àrees de Matemàtiques i
de Ciències Naturals. Ara, a efectes pràctics, i degut a la falta de bibliografia i de material preparat
que permeti d’una forma efectiva aquesta globalització de continguts, s’optarà per fer un tractament
separat de les àrees en quant als conceptes, però establint uns procediments comuns i que permetin
a l’alumnat veure la connexió i relació real entre aquestes dues àrees, de forma que els conceptes
treballats a Matemàtiques tinguin una aplicació concreta dins les Ciències Naturals.
D’aquesta manera la qualificació de l’àmbit cientificotècnic s’obtindrà fent la mitjana de les
qualificacions de Matemàtiques i C. Naturals, però l’alumne haurà d’obtenir una nota mínima
de quatre de Ciències Naturals i de Matemàtiques per poder fer la mitja.
4.Recuperació d’assignatures pendents de cursos anteriors
En aquest apartat s’aclariran la recuperació de pendents que poden afectar a l’àmbit CT
Metodologia a seguir
La recuperació de les pendents s’efectuarà de la següent manera :
L’alumne aprovarà si aprova la primera avaluació de l’assignatura que pertany a l’àmbit.
La nota serà de 5.
Si no aprova la primera avaluació haurà de presentar un quadernet d’activitats i aprovar
com a mínim una de les dues avaluacions restants.
Si la pendent queda suspesa, l’alumne es presentarà al setembre a fer l’examen i haurà
de lliurar el quadernet d’activitats. ( examen 80% de la nota i quadernet 20% de la nota)
5. PROGRAMACIÓ 4t DIVERSIFICACIÓ
FÍSICA I QUÍMICA
METODOLOGIA
La base de la metodologia serà l'activitat desenvolupada per part de l'alumne de
cara a aconseguir un aprenentatge significatiu, partint de situacions i contextos pròxims a la
seva realitat i incrementant progressivament el seu nivell d'abstracció. El paper del professor
en aquest procés serà el de guia i catalitzador del mateix, seleccionant situacions, contextos
i activitats que l'afavoreixin.
El punt de partida del desenvolupament de cada unitat serà un diagnòstic dels
coneixements previs seleccionats dels alumnes, que servirà per a motivar-los i connectar-los
amb el tema. Una vegada establerts els conceptes previs i motivats els alumnes, s'aniran
desenvolupant les activitats adequades per anar adquirint els continguts conceptuals,
procedimentals i actitudinals fixats per a cada una de les unitats, sempre partint de l'entorn i
el context més pròxim a l'alumne i augmentant progressivament el nivell d'abstracció incidint
força en dos aspectes: a) la realització de la tasca diària a classe, per a formar-los en el
mètode científic (resolució de problemes); b) l’elaboració i bon ús del quadern, per a formar-
los en la confecció d’apunts.
AVALUACIÓ
L'avaluació serà continuada mitjançant l'observació directa de l'activitat de l'alumne,
el control del treball diari i la realització de proves objectives. La qualificació final de cada
trimestre s’obtindrà d’aplicar els següents percentatges:
Actitud ......................................... 10%
(Assistència; retards; participació; interès; partes)
Quadern i Treballs ....................... 20%
(Presentació; deures i fitxes; ordre)
Exàmens ...................................... 70%
Per a no suspendre un trimestre cal superar el quatre . Es considera, però, la
possibilitat de modificar lleugerament la distribució dels percentatges en funció de les
necessitats del grup i així donar més importància a l’actitud, quadern i presentació de
treballs si els resultats de les proves són insuficients. Per aquells alumnes que duguin
suspesa alguna avaluació es realitzaran durant el curs activitats de recuperació.
TEMPORALITZACIÓ
Primera avaluació Segona avaluació Tercera avaluacióUnitat 1 : L’enllaç químic
Unitat 2 : Cinemàtica
Unitat 4 : L’energia
Unitat 5 : Genètica
Unitat 7 : La Terra
Unitat 8 :Medi ambient
Unitat 3 : Dinàmica Unitat 6 : Classificació i
evolució dels éssers vius
MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS :
Per a poder a dur a terme les activitats assenyalades en la programació es necessiten els
següents mitjans :
- Manuals de consulta : Llibre de text recomanat als alumnes i altres d’un nivell
similar amb la finalitat de poder ampliar la informació i elaborar un dossier de
fitxes que permetin assolir un nivell de competència curricular mínim .
- Aula d’informàtica amb possibilitat de connexió a Internet .
- Laboratori de Física i Química .
- Calculadora científica .
CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A L’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
La competència científica es troba del tot relacionada amb la capacitat per conèixer i
interactuar amb el món físic. Un coneixement correcte del món físic requereix, precisament,
l’aprenentatge dels conceptes i procediments essencials de cadascuna de les ciències de la
naturalesa i l’ús de les seves relacions. A més, aquesta competència també requereix els
aprenentatges relatius a la manera de generar el coneixement sobre els fenòmens naturals. És
necessari, per això aconseguir la familiarització amb les diverses maneres pròpies del treball
científic: discussió sobre problemes d’interès social relacionats amb la ciència i la tecnologia;
plantejament de conjectures i inferències fonamentades; elaboració d’estratègies per obtenir
conclusions; planificació i implementació de dissenys experimentals; anàlisi i comunicació dels
resultats mitjançant l’ús de la terminologia científica adient per a cada cas, etc.
D’altra part, convé tenir en compte que alguns aspectes d’aquesta competència requereixen
una atenció específica. És el cas, per exemple, del coneixement del propi cos i les relacions
entre els hàbits i les formes de vida i la salut. També ho són les implicacions que determinats
comportaments individuals i col·lectius i la utilització dels desenvolupaments
cientificotecnològics, derivats d’un model econòmic concret, tenen en el medi ambient. En
aquest sentit, és necessari evitar caure en actituds simplistes d’exaltació o de rebuig del paper
de la tecnociència, afavorir el coneixement de la naturalesa i les arrels dels grans problemes
als quals s’enfronta avui la humanitat i cercar solucions per avançar cap a la sostenibilitat.
La competència matemàtica està íntimament associada als aprenentatges de les ciències de la
naturalesa. En el treball científic es presenten sovint situacions de resolució de problemes de solució
més o menys oberta, que exigeixen posar en joc estratègies associades a aquesta competència i la
utilització adequada de les eines matemàtiques a cada context: mesura, tractament de dades,
elaboració i interpretació de gràfiques, representacions geomètriques, ús de models matematitzats,
etc. que convé treballar en la recerca de respostes a cada problema concret relacionat amb els
fenòmens de la naturalesa.
La contribució d’aquesta matèria a la competència en comunicació lingüística, oral i escrita, es
realitza a partir del coneixement i de l’ús del llenguatge de la ciència, imprescindible per descriure fets
i fenòmens. D’altra banda, la configuració i la transmissió de les idees i les informacions sobre la
naturalesa, posa en joc una manera específica de construcció del discurs, dirigit a argumentar o a fer
explícites les relacions entre conceptes, idees, fets, fenòmens, etc. La cura en la precisió dels termes
utilitzats, en l’encadenament adequat de les idees o en l’expressió verbal d’aquestes relacions farà
efectiva la contribució. La utilització del català com a llengua vehicular en l’estudi de les matèries
científiques pot contribuir de manera molt important a capacitar els alumnes per poder-se expressar
en aquesta llengua en tots els àmbits de la seva activitat.
La competència en el tractament de la informació i la competència digital pot dur-se a terme a
partir de la consideració que el treball científic té maneres específiques per a la recerca, la recollida, la
selecció, el processament i la presentació de la informació que s’utilitza, a més, de formes molt
diferents: verbal, numèrica, simbòlica o gràfica.
Així, afavoreix l’adquisició d’aquesta competència la utilització de recursos com són els esquemes, els
mapes conceptuals, la producció i la presentació de memòries, textos, etc. D’altra banda, en la faceta
de competència digital, també es contribueix, mitjançant la utilització de les tecnologies de la
informació i la comunicació (TIC), a l’aprenentatge de les ciències per comunicar-se, recollir
informació, retroalimentar-la, simular i visualitzar situacions, obtenir i tractar dades, etc. Els recursos
propis de les TIC també permeten, de manera especial, la modelització de fenòmens, la qual cosa
permet mostrar una visió actualitzada de l’activitat científica.
La contribució de les ciències de la naturalesa a la competència social i ciutadana està lligada, en
primer lloc, al paper de la ciència en la preparació de futurs ciutadans d’una societat democràtica per
a la seva participació activa en la presa fonamentada de decisions: la realitat de cada dia ens diu que
l’art, la ciència, la tècnica, la política, l’economia i els interessos de la societat en general, no es
troben compartimentats segons el model de disciplines acadèmiques sinó que, de manera conjunta i
integrada, constitueixen el coneixement i el saber, o sigui, la cultura. En segon lloc, el coneixement
sobre determinats debats que han estat essencials per a l’avanç de la ciència, contribueix a
comprendre millor l’evolució de la societat en èpoques passades i el món actual.
En aquesta línia de consideració global del coneixement, cal subratllar també la contribució que la
ciència pot aportar també a la competència cultural i artística. Efectivament, el desenvolupament
científic i les seves aplicacions s’acompanyen sovint d’estratègies basades en l’observació, la intuïció,
la imaginació, la creativitat, etc., pròpies de l’art i de les diverses formes en què es manifesta. A més,
per expressar idees, conceptes i principis de les ciències de la naturalesa, la utilització de distints
codis per representar i explicar fenòmens és una constant en el quefer quotidià dels científics. Sens
dubte, els museus de la ciència, amb els seus mitjans interpretatius, han de constituir un àmbit
privilegiat per explorar com es manifesten les maneres de pensar relacionades amb la ciència que
tenen les diferents cultures.
Els continguts associats a la forma de construir i transmetre el coneixement científic constitueixen una
oportunitat per al desenvolupament de la competència per aprendre a aprendre. L’aprenentatge al
llarg de la vida, en el cas del coneixement de la naturalesa, es va produint per la incorporació
d’informacions provinents unes vegades de la mateixa experiència i, altres, de mitjans escrits o
audiovisuals. La integració d’aquesta informació en l’estructura de coneixement de cada persona es
produeix si es tenen adquirits, d’una part, els conceptes i teories essencials lligats al nostre
coneixement del món natural i, d’altra banda, els procediments i destreses que són habituals en el
treball científic. Això comporta la necessitat de plantejar-se qüestions sobre els fenòmens del nostre
entorn i de donar-hi respostes coherents, de tenir la capacitat de treballar en grup i de saber compartir
el coneixement amb els altres.
Finalment, la contribució al desenvolupament de l’autonomia i la iniciativa personal pot abordar-se
des de la formació d’un esperit crític, capaç de qüestionar dogmes i prejudicis, propi del treball
científic. És important, en aquest sentit, assenyalar el paper de l’estudi de les ciències com a
potenciador de les capacitats d’enfrontar-se a problemes oberts, de saber resoldre les dificultats,
d’assumir els errors com a part del procés de descobriment, de participar en la construcció temptativa
de solucions i, en síntesi, d’implicar-se en allò que sol anomenar-se l’aventura de fer ciència.
COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLARAN A CADA UNITAT DIDÀCTICA
1.-
Com
petè
nci
a e
n c
omun
ica
ció
lin
güís
tica
2.-
Com
petè
nci
a m
ate
mà
tica
3.-
Com
petè
nci
a e
n e
l co
neix
em
ent
i la
inte
racc
ió a
mb
el m
ón fí
sic
4.-
Tra
cta
me
nt d
e la
info
rma
ció
i co
mp
dig
ital
5.-
Com
petè
nci
a s
oci
al i
ciu
tad
ana
6.-
Com
petè
nci
a c
ultu
ral i
art
ístic
a
7.-
Com
petè
nci
a p
er
apre
ndre
a a
pren
dre
8.-
Au
ton
omia
i in
icia
tiva
pe
rso
nal
Unitat 1 : L’enllaç químic X X X X X X XUnitat 2 : Cinemàtica X X X X X XUnitat 3 : Dinàmica X X X X X XUnitat 4 : L’energia X X X X X X XUnitat 5 : Genètica X X X X X X X XUnitat 6 : Classificació i evolució
dels éssers vius
X X X X X X X X
Unitat 7 : La Terra X X X X X X X XUnitat 8 : Medi ambient X X X X X X
A continuació , es detallen breument el contingut de cada unitat didàctica :
Unitat 1 : L’enllaç químic
Objectius
1.- Fer muntatges de laboratori, observant les normes de seguretat i reconeixent el nom dels aparells,
per realitzar mescles senzilles.
2.- Comprendre l’estructura i composició de la matèria i la seva organització en àtoms i molècules, i
aplicar els coneixements per explicar les propietats dels elements i dels compostos.
3.- Reconèixer l’existència de les denominades propietats periòdiques dels elements i justificar
mitjançant aquestes la classificació dels elements en el sistema periòdic.
4.- Relacionar les propietats de les substàncies amb el tipus d enllaç entre els seus àtoms.
5.-Formular alguns compostos senzills i relacionar la fórmula de cada compost amb la seva
composició atòmica.
Conceptes
1.- L'àtom. Partícules subatòmiques. Models atòmics.
2.-Les molècules.
3.-La taula periòdica.
4.-Enllaç químic.
5.- La valència
6.- Els enllaços entre els àtoms.
Enllaç iònic.
Enllaç covalent.
Enllaç metàl·lic.
7.- Massa molecular. Mol de molècules.
8.-El llenguatge químic. Combinacions binàries de l’oxigen. Combinacions binàries de l’hidrogen.
Procediments
1.- Diferenciar entre metalls i no metalls pel seu aspecte i altres característiques a la vida real i en el
laboratori.
2.- Situar correctament les partícules subatòmiques a l’àtom
3.- Reconèixer l’existència d’un patró comú per tots els elements d’un grup de la taula periòdica, que
explica la similitud de les seves propietats químiques.
4.- Explicar les unions entre diferents tipus d’àtoms
5.-Utilització del llenguatge químic per a formular compostos binaris.
Actituds
1.- Reconeixement de la importància dels models i de la seva confrontació amb els fets empírics.
2.- Valoració de la provisionalitat de les explicacions com element diferenciador del coneixement
científic i com a base del caràcter no dogmàtic i canviant de la Ciència.
3.- Reconeixement i valoració de la importància del treball en equip en la planificació i realització
d’experiències.
4.- Reconeixement i valoració de la importància dels hàbits de claredat i ordre en l’elaboració
d’informes, en la realització de treballs i en les exposicions.
5.- Hàbits d’ordre i neteja en el laboratori i en l’ús del material de classe, com quaderns i llibres.
6.- Apreciació de la senzilles que hi ha darrera la rica varietat de compostos químics que existeixen.
7.- Curiositat per la història dels elements químics: l’origen dels seus noms, qui les descobrir, la seva
abundància, etc.
8.-Valoració de l’ús d’una nomenclatura comú.
Unitat 2 : Cinemàtica
Objectius
1.-Descriure les característiques essencials del moviment, especialment el seu caràcter relatiu.
2,.Explicar els conceptes de velocitat i acceleració.
3.-Descriure el moviment uniforme, conèixer-ne l'equació i saber representar-lo gràficament.
Conceptes
1. Caràcter relatiu del moviment. Estudi qualitatiu dels moviments rectilinis i curvilinis.
2. Estudi quantitatiu del moviment rectilini i uniforme. Acceleració. Galileu i l’estudi
experimental de la caiguda lliure.
3. Anàlisi dels moviments quotidians. Estudi experimental de moviments senzills.
Procediments
1. Disseny i realització d’experiències per a l’anàlisi dels distints tipus de moviments
senzills.
2. Anàlisi I interpretació de gràfiques I taules.
3. Estudi de fenòmens d’inducció per a l’obtenció de la llei de caràcter universal sempre
que sigui possible.
4. Observació i anàlisi de moviments que es produeixen en la vida quotidiana.
5. Utilització del mètode científic en totes les observacions que realitzem.
Actituds
1. Disposició científica davant el plantejament d’interrogants al voltant de fets que ocorren al
nostre entorn.
2. Potenciació del treball individual i en equip.
3. Aproximació del coneixement científic a les situacions de la vida real.
Unitat 3 : Dinàmica
Objectius
1.-Reconèixer les forces com la manera de mesurar els efectes de les interaccions i descriure'n el
comportament i els efectes que produeixen.
2.-Comprendre un sistema de forces per obtenir-ne la resultant.
3.- Determinar si un cos està o no en equilibri
4.- Descriure el procediment per mesurar les forces i conèixer les seves unitats.
Conceptes
- Identificació de forces que intervenen en la vida quotidiana: formes d’interacció.
- Composició de forces. Equilibri de forces.
- Les lleis de Newton de la dinàmica. Aplicacions. Forces de fregament.
Procediments
1. Mesurar les forces i comprovar el seu caràcter vectorial.
2. Composar i descomposar forces.
3. Comprovar com es poden equilibrar diferents forces.
4. Comprovació del compliment de les lleis físiques en els cossos que ens envolten,
tractant d’explicar els seus moviments senzills.
5. Disseny i realització d’experiències que permeten comprovar una hipòtesi
determinada.
6. Resolució d’activitats i exercicis numèrics.
Actituds
1. Desenvolupament amb rigor i cura en la planificació i realització d’experiències i mesures, així
com en la seva representació.
2. Valoració positiva del fet de plantejar interrogants davant fenòmens quotidians.
3. Valoració dels hàbits de claredat, neteja i ordre en l’elaboració i presentació d’exercicis,
informes, activitats, etc.
4. Comprensió de la importància de la precisió del llenguatge i del rigor matemàtic en l’expressió
oral i escrita dels conceptes estudiats.
Unitat 4 : Energia
Objectius
1.- Valorar la ciència com a font de coneixement sobre l’entorn i com a instrument de
desenvolupament de la tecnologia, que millora les condicions d’existència de les persones.
2.- Reconèixer i valorar les aportacions de la Ciència per a la millora de l’existència dels éssers
humans, apreciar la importància de la informació científica, utilitzar en les activitats diàries els valors i
les actituds pròpies del pensament científic, i adoptar una actitud crítica davant els grans problemes
que avui hi ha entre Ciència i Societat.
3.- Valorar el coneixement científic com un procés de construcció lligat a les característiques i
necessitats de la societat en cada moment històric i sotmès a evolució i revisió contínua
Conceptes
1.- Energies tradicionals. Les energies tradicionals a les Illes Balears.
2.- Fonts d’energia.
3.- Energies alternatives.
4.- Conservació i degradació de l’energia.
Procediments
1.- Elaboració d’un informe sobre les energies tradicionals a les Illes Balears.
2.- Realització d’una ampliació sobre alguna de les energies alternatives.
Actituds
1.- Valoració de la importància de l’energia en les activitats quotidianes i la seva repercussió
sobre la qualitat de vida i el desenvolupament econòmic.
2.- Prendre consciència de la limitació dels recursos energètics.
Unitat 5 : Genètica
Objectius
1.- Conèixer els principis de la genètica i diferenciar entre genoma i fenotip.
2.-Descriure les lleis de Mendel i saber-les aplicar.
3.-Descriure les variacions en la transmissió dels caràcters i saber que l'herència també es transmet
amb el sexe.
4.-Conèixer el concepte de genoma humà i les malalties genètiques.
Conceptes
1. Reproducció cel·lular: Mitosi i meiosi.
2. Reproducció i herència.
3. Les lleis de Mendel.
4. Aproximació al concepte de gen.
5. Estudi d’algunes malalties hereditàries. Aspectes preventius: diagnòstic prenatal.
Procediments
1. - Representació d’esquemes de meiosi i mitosi.
2. - Fer un llistat de caràcters i un llistat de manifestacions de cada un d'aquesta caràcters, entre
els membres de la classe.
3. - Estudiar com s'han transmès determinats caràcters entre pares i fills en una família.
4. - Resoldre problemes senzills d'un i de dos caràcters sobre herència mendeliana.
5. - Realitzar preparacions microscòpiques per observar cèl·lules vegetals en mitosi.
6. - Treballar sobre texts científics.
7. - Estudiar les bases de l'Enginyeria Genètica a partir d'esquemes.
8. - Debatre en grups sobre bioètica.
Actituds
1. - Despertar la curiositat per saber com es transmeten els caràcters de pares a fills.
2. - Valorar les aplicacions de la Genètica. Interès per l’avanç de l’enginyeria genètica.
3. - Reconèixer la importància dels avanços científics en el desenvolupament de la societat.
4. - Despertar l'interès per les aplicacions de l'Enginyeria genètica.
5. - Reconèixer la importància dels avanços científics en el desenvolupament de la societat.
6. - Interès pels problemes bioètics que han sorgit amb els avanços de la genètica.
Unitat 6 : Classificació i evolució dels éssers vius
Objectius
1.-Comprendre l'origen dels éssers vius.
2.- Conèixer les teories que expliquen l'evolució.
Conceptes
1. L’origen de la vida. Principals teories.
2. L’evolució: mecanismes i proves.
3. Teories evolucionistes.
4. Insularitat i evolució. El cas de les Balears.
Procediments
1. - Observació de la col·lecció de fòssils del laboratori.
2. - Estudiar els canvis en els éssers vius a partir de dades, esquemes o dibuixos.
3. - Realitzar exercicis d'anatomia comparada i explicar les línies evolutives de les formes vives.
4. - Exposar i analitzar les teories evolucionistes a partir d'exemples.
5. - Estructurar i ordenar els coneixements en esquemes conceptuals.
Actituds
1. Interès pel desenvolupament històric de les teories científiques sobre l’origen de la vida i
l’evolució.
2. - Reconèixer la importància dels avanços científics en el desenvolupament de la societat.
3. - Ser conscients que les actuals formes de vida són el resultat d'un procés llarg i lent.
4. - Respecte envers les particularitats genètiques d eles diferents races humanes.
Unitat 7: La Terra
Objectius
1.-Definir placa tectònica i diferenciar els principals tipus de plaques.
2.- Identificar els tres tipus de límits de plaques.
3.-Conèixer les característiques dels límits divergents, convergents i neutres.
4.- Interpretar les proves de la tectònica de plaques.
5.- Explicar l'origen dels terratrèmols. Definir intensitat i magnitud d'un terratrèmol.
6.- Explicar el volcans i descriure els productes volcànics.
Conceptes
1. Distribució geogràfica de terratrèmols i volcans.
2. Wegener i la deriva continental.
3. Proves de la tectònica de plaques.
4. L’expansió del fons oceànic.
5. Les plaques litosfèriques. Vores de placa.
6. Els terratrèmols i els volcans.
7. Les Illes Balears en el context tectònic de la Mediterrània.
Procediments
1. - Interpretar gràfiques sísmiques i extreure’n informació.
2. - Elaboració de models per explicar les estructures tectòniques.
3. - Damunt el mapa, relacionar l’activitat sísmica i volcànica amb els límits de placa.
4. - A partir d’exemples, veure els efectes dels moviments de les plaques.
5. - A partir d’esquemes estudiar les característiques dels plecs i de les falles.
6. - Interpretació de talls geològics senzills.
7. - Elaboració d’esquemes o gràfics sobre la història geològica de la Terra, tot relacionant-ho
amb els esdeveniments geològics de les Balears.
Actituds
1. - Valorar la importància dels avanços científics i tecnològics en el coneixement de l’estructura
de la Terra.
2. - Valorar la feina fels geòlegs i palentòlegs en l’estudi de la història geològica.
3. - Valorar la feina fels geòlegs en la previsió d’erupcions volcàniques i terratrèmols.
4. - Ser conscients de la possibilitat de canvi a què estan sotmeses les teories científiques.
Unitat 8: Medi ambient
Conceptes
1. El medi ambient i els seus tipus.
2. Conceptes d’espècie, poblacions i comunitats.
3. Les adaptacions als diferents medis.
4. Ecosistemes terrestres.
5. Ecosistemes aquàtics.
6. El flux de l’energia en un ecosistema.
7. El cicle de la matèria. Principals cicles biogeoquímics.
8. Relacions entre espècies.
9. Canvis naturals en els ecosistemes.
10. Canvis produïts per l’home. Impactes ambientals. La seva prevenció.
11. Successió i clímax.
12. Els ecosistemes de les Illes Balears.
13. La defensa del medi ambient a les Illes Balears. Figures de protecció. Agents implicats.
14. Els espais naturals protegits de les Illes Balears.
Procediments
1. - Estudi d'experiències per demostrar la influència de determinats factors abiòtics sobre els
éssers vius.
2. - Interpretació i representació gràfiques de dades.
3. - Representació gràfica dels cicles biogeoquímics principals.
4. - Representació de cadenes i xarxes tròfiques.
1. - Elaboració de mapamundis i mapes zonals sobre distribució d’ecosistemes.
2. - Recollir i comentar notícies de premsa sobre problemes ambientals al món i a les Illes
Balears.
3. - Redacció d'informes i exposició amb murals de la informació tractada.
5. - Realitzar experiències per demostrar els efectes de la contaminació de l'aire.
6. - Estructurar els coneixements a través de mapes conceptuals.
7. - Visitar una planta separadora de residus sòlids urbans.
8. - Utilitzar gràfics o esquemes per determinar els canvis que tenen lloc en un ecosistema.
9. - Localització dels principals espais naturals protegits de les Illes Balears.
Actituds
1. - Fomentar l'interès pel medi en el que vivim.
2. - Posar de manifest la necessitat de tenir hàbits de comportament respectuosos amb el medi i
actituds que tendeixin cap a un desenvolupament sostenible i especialment la seva aplicació
en el cas de les Illes Balears.
3. - Prendre consciència de la dependència de l'espècie humana respecte a la natura.
4. - Conscienciar dels efectes que tenen les activitats humanes sobre el medi.
5. - Valoració de la importància que té per a les Illes Balears l’existència d’espais naturals
protegits.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Saber utilitzar la taula periòdica per tal de preveure els tipus de enllaç que formaran els
diversos element i la seva configuració electrònica.
2. Utilitzar la teoria atòmica i algun model atòmic d’estructura de l’àtom per explicar el
comportament elèctric de la matèria, la conservació de la massa en tota reacció química i la
formació de noves substàncies a partir d’altres.
3. Relacionar el tipus d’enllaç amb les propietats de les substàncies.
4. Saber explicar la necessitat de triar un sistema de referència per estudiar qualsevol
moviment.
5. Conèixer els conceptes de posició, trajectòria, desplaçament, velocitat i accelaració.
6. Saber explicar les característiques del MRU, utilitzar l'equació i representar els moviment.
7. Saber explicar els efectes que produeixen les forces. Conèixer les seves unitats
8. Deduir la resultant, gràficament i analíticament de diverses forces que actuen sobre un cos.
9. Descriure les interrelacions existents en l’actualitat entre societat, ciència i tecnologia.
10. Raonar avantatges i inconvenients de les fonts energètiques
11. Descriure la reproducció cel·lular, assenyalant les diferències principals entre meiosi i mitosi,
com també la finalitat d’ambdues,
12. Poder fer una llista de caràcters de les persones i les manifestacions que poden tenir.
13. Saber explicar la transmissió d'un o dos caràcters basant-se en les lleis de Mendel. Ser
capaç de resoldre problemes senzills de transmissió de caràcters hereditaris, incloent els
relacionats amb malalties en l’home, aplicant els coneixements de les lleis de Mendel.
14. Valorar la importància dels avanços en Genètica per entendre el funcionament del cos humà.
15. Interès per conèixer nous conceptes científics.
16. Conèixer els mecanismes bàsics de les tècniques utilitzades en Biotecnologia.
17. Reconèixer la importància que té l'Enginyeria Genètica en el futur de la humanitat. Poder
enumerar fets que evidenciïn els canvis soferts pels éssers vius.
18. Saber exposar raonadament algunes dades sobre les quals es fonamenta la teoria de
l’evolució, com també les controvèrsies científiques i religioses que suscità aquesta teoria.
19. Ser capaç d'explicar , en grans tretes, els punts principals de les teories sobre l'origen de la
vida.
20. Comprendre l'origen del terratrèmols i entendre els conceptes d'intensitat i magnitud d'un
sisme.
21. Conèixer l'origen dels volcans i saber descriure els productes volcànics.
22. Comprendre el concepte de placa tectònica. Distingir els tres tipus de límits de plaques.
23. Conèixer les característiques dels tres tipus de límits.
24. Saber posar exemples d'ecosistemes i justificar perquè es consideren així.
25. Ser capaços d'explicar l'efecte d'algun factor abiòtic a l'ecosistema.
26. Saber construir cadenes i xarxes tròfiques.
27. A partir de dades concretes poder interpretar el flux d'energia i el cicle de matèria en un
ecosistema.
28. Poder posar algun exemple de relacions entre espècies.
29. Identificar en un ecosistema els factors desencadenants de desequilibris i establir estratègies
per restablir-ne l’equilibri.
30. Saber descriure els ecosistemes terrestres i marins més importants de les illes Balears.
31. Ser capaç d'argumentar les causes que provoquen els problemes ambientals actuals.
32. Utilitzant la informació disponible, proposar alternatives als fenòmens de contaminació.
33. Analitzar algunes actuacions humanes sobre diferents ecosistemes i exposar les actuacions
individuals, col·lectives i administratives per evitar el deteriorament del medi ambient.
34. Localitzar els principals espais naturals protegits de les illes Balears i exposar raonadament la
conveniència d’establir mesures de protecció adients per a la conservació del patrimoni
natural.
35. Comportar-se de manera respectuosa amb l'ambient.
MATEMÀTIQUES
METODOLOGIA
La base de la metodologia serà l'activitat desenvolupada per part de l'alumne de cara a
aconseguir un aprenentatge significatiu, partint de situacions i contextos pròxims a la seva realitat i
incrementant progressivament el seu nivell d'abstracció. El paper del professor en aquest procés serà
el de guia i catalitzador del mateix, seleccionant situacions, contextos i activitats que l'afavoreixin.
El punt de partida del desenvolupament de cada unitat serà un diagnòstic dels coneixements
previs seleccionats dels alumnes, que servirà per a motivar-los i connectar-los amb el tema. Una
vegada establerts els conceptes previs i motivats els alumnes, s'aniran desenvolupant les activitats
adequades per anar adquirint els continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals fixats per a
cada una de les unitats, sempre partint de l'entorn i el context més pròxim a l'alumne i augmentant
progressivament el nivell d'abstracció incidint força en dos aspectes: a) la realització de la tasca diària
a classe, per a formar-los en el mètode matemàtic (resolució de problemes); b) l’elaboració i bon ús
del quadern de matemàtiques, per a formar-los en la confecció d’apunts.
TEMPORALITZACIÓ :
Primera avaluació Segona avaluació Tercera avaluació
Unitat 1 : Nombres racionals
Unitat 2 : Potències
Unitat 3 : Polinomis
Unitat 4 : Equacions de
primer grau amb una incògnita
i de segon grau
Unitat 5 : Sistemes
d’equacions amb 2 incògnites
Unitat 6 : Mètode de Ruffini i
Unitat 7 : Funcions
Unitat 8 : Funcions lineals
Unitat 9 : Funcions més
complexes
Inequacions
MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS :
Per a poder a dur a terme les activitats assenyalades en la programació es necessiten els següents
mitjans :
- Manuals de consulta : Llibre de text recomanat als alumnes i altres d’un nivell similar
amb la finalitat de poder ampliar la informació i elaborar un dossier de fitxes que permetin
assolir un nivell de competència curricular mínim .
- Calculadora científica .
CRITERIS DE QUALIFICACIÓ I AVALUACIÓ :
L'avaluació serà continuada mitjançant l'observació directa de l'activitat de l'alumne, el control
del treball diari i la realització de proves objectives. La qualificació final de cada trimestre s’obtindrà
d’aplicar els següents percentatges:
Actitud ......................................... 10%
(Assistència; retards; participació; interès; partes)
Quadern i Treballs ....................... 20%
(Presentació; deures i fitxes; ordre)
Exàmens ...................................... 70%
Per a no suspendre un trimestre cal superar el quatre . Es considera, però, la possibilitat de
modificar lleugerament la distribució dels percentatges en funció de les necessitats del grup i així
donar més importància a l’actitud, quadern i presentació de treballs si els resultats de les proves són
insuficients. Per aquells alumnes que duguin suspesa alguna avaluació es realitzaran durant el curs
activitats de recuperació.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Podem entendre que tot el currículum de la matèria contribueix a l’adquisició de la competència
matemàtica, ja que la capacitat per utilitzar diferents formes de pensament matemàtic, per a
interpretar i descriure la realitat i actuar-hi, forma part del propi objecte d’aprenentatge. Tots els blocs
de continguts estan orientats a aplicar les destreses i actituds que permeten raonar matemàticament,
comprendre una argumentació matemàtica i expressar-se i comunicar-se amb el llenguatge
matemàtic, mitjançant les eines adequades, i integrant el coneixement matemàtic amb altres tipus de
coneixement per obtenir conclusions, reduir la incertesa i per enfrontar-se a situacions quotidianes de
diferent grau de complexitat
La discriminació de formes, relacions i estructures geomètriques, especialment amb el
desenvolupament de la visió espacial i la capacitat per transferir formes i representacions entre el pla i
l’espai, contribueix a aprofundir la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
La incorporació d’eines tecnològiques com a recurs didàctic per a l’aprenentatge i per a la resolució
de problemes, contribueix a millorar el tractament de la informació i la competència digital dels
estudiants, de la mateixa manera que la utilització dels llenguatges gràfic i estadístic ajuda a
interpretar millor la realitat expressada pels mitjans de comunicació. També volem ressaltar la
interacció entre els diferents tipus de llenguatge: natural, numèric, gràfic, geomètric i algebraic com a
forma de lligar el tractament de la informació amb l’experiència de l’alumnat.
Les matemàtiques contribueixen a la competència en comunicació lingüística ja que són
concebudes com una àrea d’expressió que utilitza contínuament l’expressió oral i escrita en la
formulació i expressió de les idees. Per això, en totes les relacions d’ensenyament i aprenentatge de
les matemàtiques i en particular en la resolució de problemes, adquireix especial importància
l’expressió oral i escrita dels processos realitzats i dels raonament seguits, ja que ajuden a formalitzar
el pensament. El propi llenguatge matemàtic és un vehicle de comunicació d’idees que destaca per la
precisió en els seus termes i per la gran capacitat per transmetre conjectures gràcies a un lèxic propi
de caràcter sintètic, simbòlic i abstracte.
Les matemàtiques contribueixen a la competència cultural i artística perquè el coneixement
matemàtic és expressió universal de la cultura i en particular, la geometria part integral de l’expressió
artística de la humanitat, que ofereix mitjans per descriure i comprendre el món que ens envolta i per
apreciar la bellesa de les estructures que ha creat. Cultivar la creativitat i la sensibilitat són objectes
d’aquesta matèria.
Els mateixos processos de resolució de problemes contribueixen especialment a fomentar l’autonomia
i iniciativa personal perquè s’utilitzen per planificar estratègies, assumir reptes i contribueixen a
conviure amb la incertesa, controlant a la vegada els processos de presa de decisions. També, les
tècniques heurístiques que desenvolupa constitueixen models generals de tractament de la informació
i de raonament i consolida l’adquisició de destreses involucrades el la competència d’aprendre a
aprendre tals com l’autonomia, la perseverança, la sistematització, la reflexió crítica o l’habilitat per
comunicar amb eficàcia els resultats del propi treball.
La utilització de les matemàtiques per descriure fenòmens socials, mitjançant l’anàlisi funcional i de
l’estadística, contribueix a la competència social i ciutadana, i aporta criteris científics per predir i
prendre decisions. També es contribueix a aquesta competència enfocant els errors comesos en els
processos de resolució de problemes amb esperit constructiu
COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLARAN A CADA UNITAT DIDÀCTICA
1.-
Com
petè
nci
a e
n c
omun
ica
ció
lin
güís
tica
2.-
Com
petè
nci
a m
ate
mà
tica
3.-
Com
petè
nci
a e
n e
l co
neix
em
ent
i la
inte
racc
ió a
mb
el m
ón fí
sic
4.-
Tra
cta
me
nt d
e la
info
rma
ció
i co
mp
dig
ital
5.-
Com
petè
nci
a s
oci
al i
ciu
tad
ana
6.-
Com
petè
nci
a c
ultu
ral i
art
ístic
a
7.-
Com
petè
nci
a p
er
apre
ndre
a a
pren
dre
8.-
Au
ton
omia
i in
icia
tiva
pe
rso
nal
Unitat 1 : Nombres racionals X X x X X XUnitat 2 : Potències X X x X XUnitat 3 : Polinomis X X X XUnitat 4 : Equacions de primer i de
segon grau
X X X X X X
Unitat 5 : Sistemes d’equacions
amb 2 incògnites
X X X X X X
Unitat 6 : Mètode de Ruffini i
Inequacions
X X X X X X
Unitat 7 : Funcions X X X x X X X XUnitat 8 : Funcions lineals X X X x X X X XUnitat 9 : Funcions més complexes X X X x X X X X
Unitat 1 : Nombres racionals
Objectius :
1.- Fiançar el coneixement de nombre i els seu caràcter necessari en la vida real.
2.- Emprar els nombres racionals per, mitjançant càlculs, obtenir informació.
3.- Identificar i obtenir fraccions equivalents. Obtenir la fracció irreductible per simplificació.
4.- Expressar en forma decimal els nombres racionals i a l’inrevés.
5.- Operar correctament amb fraccions .
6.- Utilitzar correctament la prioritat d’operacions i l’ús de parèntesis en l’àmbit dels nombres
racionals.
7.- Resoldre problemes on apareguin fraccions.
Continguts:
Conceptes:
- Fraccions. El nombre racional.
- Fraccions equivalents.
- Fracció irreductible.
- Fracció generatriu.
- Operacions amb fraccions.
- Operacions combinades.
- Problemes amb fraccions.
Procediments:
- Identificació i utilització d’una fracció com a proporció i operador.
- Automatització de les operacions amb nombres fraccionaris i la seva utilització en
contextos variats.
- Pas de fracció a nombre decimal. Obtenció de la fracció generatriu.
- Operacions amb fraccions.
- Operacions combinades de fraccions.
- Resolució de problemes on intervenen fraccions.
Actituds:
Qüestionar-se en cada situació la forma més adequada d’efectuar els càlculs numèrics
depenent de la situació i del tipus de nombres
Valoració de les aportacions del món dels nombres, propietats d'aquests i operacions que
poden realitzar-se amb ells en les diferents ciències i la vida quotidiana
Unitat 2 : Potències
Objectius :
1.- Conèixer el concepte de potència d’exponent natural i utilitzar les propietats elementals.
2.- Conèixer i calcular potències d’exponent enter.
3.- Utilitzar les potències de base deu per expressar nombres molt grans o molt petits.
4.- Utilitzar la calculadora per a treballar amb potències, arrels i nombres en notació científica.
5.- Conèixer les potències d’exponent fraccionari.
6.- Reduir expressions numèriques o algebraiques amb potències i radicals.
Continguts:
Conceptes:
7. Potències d’exponent natural.
8. Potències d’exponent enter.
9. Potències d’exponent fraccionari.
10. Equivalència entre les potències d’exponent fraccionari i els radicals
11. Operacions amb potències.
12. Potències de base 10.
13. Notació científica.
Procediments:
14. Càlcul de potències d’exponent natural.
15. Interpretació de les potències amb exponent enter.
16. Interpretació de les potències amb exponent fraccionari.
17. Càlcul d’expressions amb potències.
18. Aplicació de les propietats de les potències per simplificar expressions.
19. Expressió de nombres amb notació científica.
20. Extracció de factors de l’arrel.
Actituds:
21. Perseverança i flexibilitat en la recerca de solucions als problemes numèrics.
22. Interès per l’elaboració d’estratègies de càlcul.
Unitat 3 : Polinomis
Objectius :
1.- Transformar en expressions algebraiques relacions entre quantitats a la vida real.
2.- Distingir entre llenguatge numèric i llenguatge algebraic.
3.- Fer operacions amb monomis.
4.- Determinar el grau d’un polinomi i reconèixer el terme independent i els coeficients d’un polinomi.
5.- Obtenir el valor numèric d’un polinomi.
6.- Sumar, restar i multiplicar polinomis.
7.- Desenvolupar les igualtats notables: quadrat d’una suma, quadrat d’una diferència i producte de
suma per diferència.
Continguts:
Conceptes:
Llenguatge algebraic.
Monomis. Operacions.
Polinomi: grau, terme independent i coeficients.
Valor numèric d’un polinomi.
Suma, resta i multiplicacions de polinomis.
Igualtats notables.
Procediments:
Transformació en expressions algebraiques relacions entre quantitats.
Obtenció del grau d’un polinomi i identificació del terme independent i dels coeficients dels polinomis.
Càlcul del valor numèric d’un polinomi.
Operacions amb monomis.
Càlcul de sumes, restes i multiplicacions de polinomis.
Desenvolupament de les igualtats notables.
Utilització de les igualtats notables per simplificar diferents expressions.
Actituds:
Valorar el llenguatge algebraic com un llenguatge clar i útil per expressar resultats quotidians.
Gust per fer les operacions amb polinomis de manera precisa i amb cura.
Unitat 4 : Equacions de primer grau i segon grau
Objectius :
1.- Distingir si una igualtat algebraica és una identitat o una equació.
2.- Determinar si un nombre és o no solució d’una equació.
3.- Construir equacions equivalents a una donada aplicant la regla de la suma i del producte.
4.- Distingir si una equació és compatible o incompatible.
5.- Resoldre equacions de primer grau i segon grau.
6.- Plantejar i resoldre problemes per mitjà d’equacions de primer grau i segon grau.
Continguts:
Conceptes:
Identitat i equació.
Incògnita, coeficients, membres, termes i grau.
Solució d’una equació
Equacions equivalents.
Equacions de primer grau.
Equacions de segon grau.
Problemes d’equacions de primer i segon grau.
Procediments:
Distinció entre identitat i equació.
Comprovació d’una solució d’una equació.
Construcció d’equacions equivalents.
Algoritme per resoldre equacions de primer i segon grau.
Plantejament i resolució de problemes d’equacions de primer i segon grau.
Actituds:
Valoració del llenguatge algebraic com un llenguatge clar, concís i útil per resoldre situacions
problemàtiques de la vida quotidiana.
Valoració de la necessitat de seguir les fases del mètode de resolució de problemes.
Comprovar si la solució d’un problema és coherent i raonable.
Precisió a l’hora d’expressar relacions o propietats en el llenguatge natural com a pas previ a la
simbolització.
Unitat 5 : Sistemes d’equacions amb dues incògnites
Objectius :
1.- Reconèixer una equació lineal de dues incògnites i obtenir-ne algunes solucions.
2.- Determinar si una parell de nombres donats és solució o no d’un sistema d’equacions.
3.- Reconèixer si dos sistemes d’equacions són equivalents.
4.- Traduir enunciats verbals amb dues quantitats desconegudes a un sistema de dues equacions
amb dues incògnites.
5.- Conèixer els algoritmes (mètodes de substitució i reducció) de resolució algebraica de sistemes
d’equacions.
6.- Plantejar i resoldre problemes utilitzant sistemes d’equacions.
Continguts:
Conceptes:
- Sistema d’equacions lineals. Incògnites i terme independent.
- Solució d’un sistema d’equacions. Nombre de solucions.
- Sistemes equivalents.
- Mètodes de resolució: substitució i reducció.
Procediments:
- Interpretació d’un sistema d’equacions.
- Traducció d’un enunciat verbal a un sistema d’equacions i viceversa
- Reconeixement de sistemes equivalents.
- Càlcul de les solucions d’un sistema usant els mètode de reducció i substitució.
- Interpretació de les solucions d’un problema: descripció del seu significat en el context del
problema.
Actituds:
- Valoració de la precisió i la utilitat de l’àlgebra per a comunicar o resoldre distintes situacions.
- Perseverança en la recerca de solucions d’un problema.
Unitat 6 : Mètode de Ruffini i Inequacions
Objectius :
1.- Traduir al llenguatge algebraic expressions verbals i resoldre situacions senzilles de la vida
quotidiana.
2.- Plantejar i resoldre equacions de primer i segon grau utilitzant, en cada cas, el mètode més
adequat.
3.- Resoldre equacions de grau superior a 2 utilitzant mètodes com treure factor comú i Ruffini.
4.- Resoldre equacions biquadrades i equacions amb radicals.
5.- Reconèixer si un valor donat és o no solució d'una equació.
6.- Identificar equacions equivalents.
7.- Reconèixer el significat numèric i geomètric d'un sistema d'equacions i de les seves solucions.
9.- Identificar i obtenir sistemes equivalents.
10.-Resoldre sistemes lineals i no lineals de dues equacions amb dues incògnites pels mètodes
algebraics.
11.- Comprendre les regles que permeten passar d’una inequació a una altra.
12.- Resoldre inequacions de primer i segon grau i expressar la solució en forma de desigualtat, en
forma d’interval i gràficament.
13.- Traduir a inequacions lineals d'una i de dues incògnites situacions i condicions habituals.
Continguts:
Conceptes:
- Conceptes generals.
- Equacions amb una incògnita, de 1er i 2on grau.
- Equacions de grau superior.
- Equacions biquadrades i equacions amb radicals.
- Sistemes d’equacions lineals i no lineals amb dues incògnites.
- Problemes que es resolen mitjançant el plantejament i resolució d’equacions.
- Inequacions de 1r grau amb una incògnita.
- Inequacions de 2n grau amb una incògnita.
Procediments:
- Formulació de problemes usant el llenguatge algebraic i simbòlic.
- Resolució d’equacions de primer i de segon grau.
- Resolució d’equacions de grau superior utilitzant tècniques com la de treure factor comú i/o Ruffini.
- Resolució de sistemes d’equacions plantejats i comprovació de la solució.
- Ús d’estratègies diverses en la resolució de problemes.
- Elecció adequada de la incògnita que permeti plantejar una equació més senzilla.
- Resolució d’inequacions de primer grau amb una incògnita.
- Resolució d’inequacions de segon grau amb una incògnita.
- Representació gràfica de la solució d’inequacions.
Actituds:
- Valoració de la utilització del llenguatge algebraic per a resoldre de forma senzilla situacions
diverses.
- Sensibilitat i gust per la presentació ordenada i clara del procés seguit i dels resultats en càlculs i
problemes algebraics.
Unitat 7 : Funcions
Objectius :
1.- Interpretar fenòmens donats mitjançant expressions verbals, gràfiques i dibuixos.
2.- Obtenir informació i treure conclusions de distintes gràfiques.
3.- Distingir una relació funcional d’una que no en sigui.
4.- Reconèixer la variable independent i la dependent d’una funció.
5.- Representar gràficament relacions funcionals obtingudes de situacions de la vida quotidiana.
6.- Estudiar la continuïtat o discontinuïtat d’una funció. Indicar els punts de discontinuïtat.
7.- Determinar la taxa de variació d’una funció entre dos valors.
8.- Determinar el domini i el recorregut d’una funció en casos senzills.
9.- Obtenir els punts de tall amb els eixos d’una funció.
10.- Reconèixer els màxims i els mínims d’una funció a partir de la seva gràfica.
11.- Estudiar el creixement i decreixement d’una funció, i analitzar-ne la gràfica.
12.- Reconèixer les simetries i la periodicitat d’una funció, si les té.
Continguts:
Conceptes:
Relació funcional.
Variable independent i variable dependent.
Domini i recorregut d’una funció.
Funció contínua i funció discontínua.
Taxa de variació.
Funció creixent i funció decreixent.
Màxims i mínims.
Simetries i periodicitat.
Procediments:
Determinació de la relació entre dues variables i indicar si és o no és funcional.
Expressió d’una funció per mitjà del llenguatge ordinari, algebraic, numèric i gràfic, i obtenció d’unes
expressions a partir d’unes altres.
Determinació de si una gràfica donada representa o no una funció.
Anàlisi completa i representació gràfica d’una funció.
Reconeixement de les funcions simètriques i periòdiques.
Resolució de problemes reals, determinant l’equació de la funció corresponent, fent-ne un estudi i
representant-la.
Interpretació de gràfiques representades.
Actituds:
Curiositat per a investigar relacions entre magnituds i fenòmens.
Sentit crític davant la forma de presentar la informació gràfics.
Ordre i claredat en les representacions gràfiques i en les expressions verbals de fenòmens.
Valoració de la importància de les funcions per estudiar situacions de la vida quotidiana.
Unitat 8 : Funcions lineals
Objectius
1.- Reconèixer situacions en què apareixen funcions lineals.
2.- Representar gràficament funcions lineals.
3.- Reconèixer la pendent d’una funció lineal i associar-la amb el seu creixement i decreixement.
4.- Reconèixer les situacions en què apareixen funcions afins.
5.- Distingir la pendent i l’ordenada en l’origen d’una funció afí, i representar les funcions afins.
6.- Obtenir l’equació de la recta que passa per dos punts.
7.- Determinar si dues rectes són paral·leles o secants.
8.- Obtenir el punt de tall de dues rectes secants de manera gràfica i analítica.
9.- Estudiar funcions lineals i afins extretes de contextos reals i representar-les gràficament.
10.- Comparar dues funcions de creixement diferent.
Continguts:
Conceptes:
- Funció lineal, y = mx.
- Pendent d’una recta.
- Funció afí, y = mx + n.
- Ordenada en l’origen.
- Equació de la recta.
- Rectes paral·leles i secants.
Procediments:
- Reconeixement i representació de funcions de la forma y = mx.
- Obtenció del pendent i de l’ordenada de les funcions de la forma y = mx + n, i fer-ne la
representació gràfica.
- Representació de les rectes paral·leles als eixos.
- Determinació de la posició relativa de dues rectes.
- Obtenció del punt de tall de dues rectes secants.
- Càlcul de l’equació d’una recta coneixent-ne dos punts, coneixent-ne el pendent i l’ordenada en
l’origen, o coneixent-ne el pendent i un punt per on passa.
Actituds:
Valoració de la correcta elecció d'escales i llegendes per als eixos.
Apreciació de l'elaboració precisa de les gràfiques per a mostrar globalment propietats i
característiques dels fenòmens associats.
Valoració de la representació gràfica com a llenguatge sintètic que facilita el estudi de les funcions.
Reconeixement de la importància de les noves tecnologies per a la comprovació ràpida de com són
les diferents famílies de funcions i de com influeixen a les seves gràfiques els canvis de
paràmetres.
Unitat 9 : Funcions més complexes
Objectius :
1.- Interpretar dades presentades en taules o gràficament, considerant la situació d'on son extretes.
2.- Triar adequadament les unitats en cadascun dels eixos coordenats segons el fenomen estudiat i
sistematitzar la recollida d'informació.
3.- Relacionar entre si les diferents formes d'expressar una funció: utilitzant taules numèriques, a
partir d'una gràfica, per descripció d'una situació o mitjançant expressions algebraiques molt senzilles.
4.- Reconèixer i descriure algunes característiques globals de funcions: creixement, continuïtat i
extrems.
5.- Utilitzar adequadament els termes propis de les funcions i tenir sentit crític en front informacions
gràfiques o numèriques de fenòmens presentats en els mitjans de comunicació.
6.- Reconèixer i representar funcions lineals, quadràtiques i definides a trossos, funcions exponencials
i funcions de proporcionalitat inversa.
Continguts:
Conceptes:
- La informació gràfica.
- El pla cartesià.
- Correspondències numèriques i funcions.
- Estudi gràfic d’una funció.
- Funció lineal.
- Funció quadràtica.
- Funcions definides a trossos.
- Funcions exponencials.
- Funcions de proporcionalitat inversa.
Procediments
- Elaboració e interpretació de taules numèriques a partir de conjunts de dades, de gràfiques o
d'expressions funcionals.
- Interpretació i utilització del llenguatge gràfic, tenint present la situació que es vol representar
utilitzant el vocabulari i símbols adequats.
- Utilització d'expressions algebraiques per descriure funcions en casos senzills.
- Reconeixement d'intervals de creixement i decreixement.
- Identificació dels paràmetres de cada tipus de funció i del seu significat.
- Selecció de les unitats i escales més convenients.
- Identificació de gràfiques contínues, discontínues i periòdiques.
- Reconeixement i representació gràfica de funcions lineals, quadràtiques, definides a trossos,
exponencials i de proporcionalitat inversa.
Actituds:
Valoració de la utilitat del llenguatge gràfic per a representar situacions de la vida diària i qüestions de
les diferents ciències.
Actitud crítica en front de l'ús del llenguatge gràfic en informacions procedents de l'àmbit social,
polític, econòmic,...
Curiositat per a descobrir les característiques més destacades d'una funció i l'interès de la seva
interpretació.
Estima per l'elaboració precisa de gràfiques.
Les matemàtiques i les ciències contribueixen a
- Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, textos i missatges
complexos
- Interpretar i produir amb propietat, autonomia i creativitat missatges que utilitzen codis
científics i tècnics amb la finalitat d’enriquir les possibilitats de comunicació i d’expressió
- Desenvolupar habilitats bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per assolir nous
coneixements, amb sentit crític. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les
tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació
Amb la finalitat d’estimular l’interès i l’hàbit de lectura i millorar l’expressió oral, es duran a terme les
següents activitats que contribueixen a millorar la comprensió lectora i la capacitat d’expressió:
- Fomentar la lectura comprensiva dels enunciats
- En la resolució de problemes, fomentar l’expressió oral i escrita dels processos realitzats i
dels raonament seguits.
- Cercar informació sobre qualque personatge important dins el mon de les matemàtiques i
les ciències i redactar una ressenya
- Llegir (en veu alta o a nivell individual) els apartat de teoria del llibre i comprendre el que
s’ha llegit, subratllant les idees principals i explicant els termes que no s’entenguin
- Llegir qualque apartat de teoria del llibre i redactar-ne un resum
- Llegir qualque història breu relacionada amb les matemàtiques i realitzar algunes
activitats de comprensió
- Lectura dels distints apartats de cada unitat didáctica, ja sigui en veu alta o no, per
extreure’n les idees principals.
- Treballar en el laboratori a partir de les instruccions que venen donades en els guions de
les pràctiques.
- Comprensió lectora i treball de vocabulari específic de l’àrea a partir de lectures científico-
tècniques.
- Resum dels apartats llegits.
- Informes de practiques de laboratori, per expressar per escrit la feina feta, els resultats
obtinguts i les conclusions que se’n poden treure.
Pla de foment de la lectura
Des
del departament d'ORIENTACIÓ es té previst, al llarg d’aquest curs, fer una intervenció més
personalitzada amb els alumnes repetidors a fi de millorar els seu rendiment acadèmic i evitar al
màxim el fracàs escolar. En aquest sentit es duran a terme un seguit de passos al llarg de tot el curs:
1.- Detecció de les dificultats per presenta l’alumne en el procés d’aprenentatge
2.- Aplicació d’unes mesures de millora
3.- Valoració del procés d’aprenentatge de l’alumne.
Pla de repetidors personalitzat
2.4.FORMACIÓ PROFESSIONAL BÀSICA
INTRODUCCIÓ
Els mòduls professionals dels ensenyaments de Formació Professional Bàsica estaran
constituïts per àrees de coneixements teòrics i pràctics, l'objectiu de les quals és l'adquisició de
les competències professionals, personals i socials i de les competències de l'aprenentatge
permanent al llarg de la vida.
Els cicles formatius de Formació Professional Bàsica incluiran els següents mòduls
professionals:
a) Mòduls associats a unitats de competència del Catàleg Nacional de Qualificacions
Professionals
b) Mòduls associats als blocs comuns establerts a l'article 42.4 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3
de maig, segons la modificació introduïda per l'apartat trenta-cinc de l'article únic de la Llei
Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la Millora de la Qualitat Educativa, que garantiran
l'adquisició de les competències de l'aprenentatge permanent:
b.1
Mòdul de Comunicació i Societat I i Mòdul de Comunicació i Societat II, que inclouen les
següents matèries:
1. Llengua catalana.
2. Llengua castellana.
3. Llengua anglesa.
4. Ciències Socials.
b.2
Mòdul de Ciències Aplicades I i Ciències Aplicades II, en les quals es desenvolupen
competències de les matèries del bloc comú de Ciències Aplicades, que inclouen les següents
matèries:
1. Matemàtiques Aplicades al Context Personal i d'Aprenentatge d'un Camp Professional.
2. Ciències Aplicades al Context Personal i d'Aprenentatge d'un Camp Professional.
c) Mòdul de formació en centres de treball.
OBJECTIUS GENERALS DEL TÍTOL
A) TÍTOL PROFESSIONAL BÀSIC EN ELECTRICITAT I ELECTRÒNICA.
Els objectius generals d'aquest cicles formatiu són els següents:
a) Seleccionar la utilització, les eines i els equips i mitjans de muntatge i de seguretat, i
reconéixer els materials reals i considerar les operacions que s'han de realitzar.
b) Marcar la posició i aplicar tècniques de fixació de canalitzacions, tubs i suports i utilitzar les
eines adients i el procediment establert per a realitzar el muntatge
c) Aplicar tècniques de guiat de cables seguint el procdiments establerts i emprant les eines i el
mitjans corresponents per al cablejat.
d) Aplicar tècniques senzilles de muntatge, emprant equips, eines i instruments, segons
procediments establerts, en condicions de seguretat, per a muntar equips i elemets auxiliars.
e) Identificar i emprar les eines utilitzades per a mecanitzar i unir elements de les instal·lacions
en diferents situacions que es produesquen en el mecanitzat i unió d'elements de les
instal·lacions.
f) Utilitzar equips de mesura relacionant els peràmetres a mesusar amb la configuració dels
equips i amb la seva aplicació en les instal·lacions en diferents situacions que es produesquen
en el mecanitzat i unió d'elements de les instal·lacions.
g) Substituir els elements defectuosos desmuntant i mountant els equips i realitzant els
ajustaments necessaris, per a mantenir i reparar instal·lacions i equips.
h) Verificar el conexionat i paràmetres característics de la instal·lació utlitzant els equips de
mesura, en condicions de qualitat i seguretat, per a realitzar operacions de manteniment.
i) Comprendre els fenòmens que ocorren a l'entorn natural mitjançant el coneixement científic
com un saber integrat, aixó com conéixer i aplicar els mètodes per a identificar i resoldre
problemes bàsics en els diversos camps del coneixement i de l'experiència.
j) Desenvolupar habiltats per a formular, plantejar, interpretar i resoldre problemes; aplicar el
raonament de càlcul matemàtic per a entendre's en la societat, en l'entorn laboral i gestionar i
gestionar els seus recursos econòmics.
k) Identificar i comprendre els aspectes bàsics de funcionament del cos humà i posar-los en
relació amb la salut individual i col·lectiva i valorar la higiene i la salut per permetre el
desenvolupament i consolidació d'hàbits saludables de vida en funció de l'entorn en el qual es
troba.
l) Desenvolupar hàbits i valors en relació amb la conservació i sostenibilitat del patrimoni
natural, comprenent la interacció entre els éssers vius i el mitjà natural per valorar les
conseqüències que es deriven de l'acció humana sobre l'equilibri medioambiental.
m) Desenvolupar les destreses bàsiques de les fonts d'informació utilitzant amb sentit crític les
tecnologies de la informació i de la comunicació per a obtenir i comunicar informació en
l'entorn personal, social i professional.
n) Reconèixer característiques bàsiques de produccions culturals i artístiques, aplicant
tècniques d'anàlisi bàsic dels seus elements per actuar amb respecte i sensibilitat cap a la
diversitat cultural, el patrimoni historicoartístic i les manifestacions culturals i artístiques.
o) Desenvolupar i consolidar habilitats i destreses lingüístiques i aconseguir el nivell de
precisió, claredat i fluides requerides, utilitzant els coneixements sobre la llengua catalana i
castellana per a comunicar-se en el seu entorn social, en la seva vida quotidiana i en l'activitat
laboral.
p) Desenvolupar habilitats lingüístiques bàsiques en llengua estrangera per comunicar-se de
manera oral i escrita en situacions habituals de la vida quotidiana i professional.
q) Reconèixer causes i trets propis de fenòmens i esdeveniments contemporanis, evolució
històrica, distribució geogràfica per a explicar les característiques pròpies de les societats
contemporànies.
r) Desenvolupar valors i hàbits de comportament basats en principis democràtics, aplicant-los
en les seves relacions habituals i en la resolució pacífica dels conflictes.
s) Comparar i seleccionar recursos i ofertes formatives existents per a l'aprenentatge al llarg de
la vida per adaptar-se a les noves situacions laborals i personals.
t) Desenvolupar la iniciativa, la creativitat i l'esperit emprenedor, així com la confiança en si
mateix, la participació i l'esperit crític per resoldre situacions i incidències tant de l'activitat
professional com de la personal.
u) Desenvolupar treballs en equip, assumint els seus deures, respectant la resta i cooperant
amb ells, actuant amb tolerància i respecte a la resta per a la realització eficaç de les tasques i
com a mitjà de desenvolupament personal.
v) Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació per a informar-se, comunicar-se,
aprendre i facilitar-se les tasques laborals.
w) Relacionar els riscos laborals i ambientals amb l'activitat laboral amb el propòsit d'utilitzar
les mesures preventives corresponents per a la protecció personal, evitant danys a la resta de
persones i al medi ambient.
x) Desenvolupar les tècniques de la seva activitat professional assegurant l'eficàcia i la qualitat
del seu treball, proposant, si escau, millores en les activitats de treball.
y) Reconèixer els seus drets i deures com a agent actiu en la societat, tenint en compte el marc
legal que regula les condicions socials i laborals per a participar com a ciutadà democràtic.
B) TÍTOL PROFESSIONAL BÀSIC EN CUINA I RESTAURACIÓ
Els objectius generals del títol són:
a) Reconèixer les aplicacions i condicionants de materials i instal·lacions de rentat i
manteniment associant-les a cada element de parament per a rentar els estris i equips en
condicions higièniques i sanitàries.
b) Identificar la necessitat de manipulacions prèvies de les matèries primeres,
emmagatzematge de mercaderies, reconeixent les seves característiques i possibles
aplicacions, per a executar els processos bàsics de preelaboració i/o regeneració.
c) Analitzar tècniques culinàries senzilles, reconeixent les possibles estratègies d'aplicació, per
a executar les elaboracions culinàries elementals i de múltiples aplicacions.
d) Identificar procediments de finalització i presentació d'elaboracions senzilles de cuina
relacionant-les amb les característiques bàsiques del producte fianl per a realitzar la decoració
/finalització de les elaboracions.
e) Analitzar les tècniques de servei en cuina relacionant-les amb els processos establerts per a
la satisfacció del client per a col·laborar en la realització del servei.
f) Distingir mètodes i equips de conservació i envasat, valorant la seva adequació a les
característiques dels gèneres o de les elaboracions per a executar els processos d'envasat i /
conservació.
g) Caracteritzar els distints tipus de serveis d'aliments i begudes relacionant-los amb els
processos establerts i el tipus de client per a col·laborar en el servei.
h) Diferenciar les preparacions culinàries i les tècniques associades, pròpies del bar-restaurant
i dels serveis de catering, aplicant els protocols propis de la seva elaboració i conservació per a
realitzar processos de preparació i presentació d'elaboracions senzilles.
i) Caracteritzar les activitats de servei i atenció al client aplicant les normes de protocol segons
situació i instruccions rebudes per assistir en les activitats d'atenció al client.
j) Analitzar el procediment d'atenció de suggerències i reclamacions dels clients reconeixent els
contextos i responsabilitats implicades per a atenció i comunicar queixes i suggerències.
k) Comprendre els fenòmens que ocorren a l'entorn natural mitjançant el coneixement científic
com un saber integrat, això com conèixer i aplicar els mètodes per a identificar i resoldre
problemes bàsics en els diversos camps del coneixement i de l'experiència.
l) Desenvolupar habilitats per a formular, plantejar, interpretar i resoldre problemes; aplicar el
raonament de càlcul matemàtic per a entendre's en la societat, en l'entorn laboral i gestionar i
gestionar els seus recursos econòmics.
m) Identificar i comprendre els aspectes bàsics de funcionament del cos humà i posar-los en
relació amb la salut individual i col·lectiva i valorar la higiene i la salut per permetre el
desenvolupament i consolidació d'hàbits saludables de vida en funció de l'entorn en el qual es
troba.
n) Desenvolupar hàbits i valors en relació amb la conservació i sostenibilitat del patrimoni
natural, comprenent la interacció entre els éssers vius i el mitjà natural per valorar les
conseqüències que es deriven de l'acció humana sobre l'equilibri medioambiental.
o) Desenvolupar les destreses bàsiques de les fonts d'informació utilitzant amb sentit crític les
tecnologies de la informació i de la comunicació per a obtenir i comunicar informació en
l'entorn personal, social i professional.
p) Reconèixer característiques bàsiques de produccions culturals i artístiques, aplicant
tècniques d'anàlisi bàsic dels seus elements per actuar amb respecte i sensibilitat cap a la
diversitat cultural, el patrimoni historicoartístic i les manifestacions culturals i artístiques.
q) Desenvolupar i consolidar habilitats i destreses lingüístiques i aconseguir el nivell de
precisió, claredat i fluides requerides, utilitzant els coneixements sobre la llengua catalana i
castellana per a comunicar-se en el seu entorn social, en la seva vida quotidiana i en l'activitat
laboral.
r) Desenvolupar habilitats lingüístiques bàsiques en llengua estrangera per comunicar-se de
manera oral i escrita en situacions habituals de la vida quotidiana i professional.
s) Reconèixer causes i trets propis de fenòmens i esdeveniments contemporanis, evolució
històrica, distribució geogràfica per a explicar les característiques pròpies de les societats
contemporànies.
t) Desenvolupar valors i hàbits de comportament basats en principis democràtics, aplicant-los
en les seves relacions habituals i en la resolució pacífica dels conflictes.
u) Comparar i seleccionar recursos i ofertes formatives existents per a l'aprenentatge al llarg de
la vida per adaptar-se a les noves situacions laborals i personals.
v) Desenvolupar la iniciativa, la creativitat i l'esperit emprenedor, així com la confiança en si
mateix, la participació i l'esperit crític per resoldre situacions i incidències tant de l'activitat
professional com de la personal.
w) Desenvolupar treballs en equip, assumint els seus deures, respectant la resta i cooperant
amb ells, actuant amb tolerància i respecte a la resta per a la realització eficaç de les tasques i
com a mitjà de desenvolupament personal.
x) Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació per a informar-se, comunicar-se,
aprendre i facilitar-se les tasques laborals.
x) Relacionar els riscos laborals i ambientals amb l'activitat laboral amb el propòsit d'utilitzar les
mesures preventives corresponents per a la protecció personal, evitant danys a la resta de
persones i al medi ambient.
y) Desenvolupar les tècniques de la seva activitat professional assegurant l'eficàcia i la qualitat
del seu treball, proposant, si escau, millores en les activitats de treball.
z) Reconèixer els seus drets i deures com a agent actiu en la societat, tenint en compte el marc
legal que regula les condicions socials i laborals per a participar com a ciutadà democràtic.
2.4.1-MÒDULS OBLIGATORIS ESPECÍFICS: INSTAL·LACIONS ELECTROTÈCNIQUES I
TELECOMUNICACIONS
Mòdul professional: Equips elèctrics i electrònicsFormació professional bàsica: Electricitat i Electrònica
1. O bjectius Generals.
a) Seleccionar l'utillatge, eines, equips i mitjans de muntatge i de seguretat, reconeguent
els materials reals, analitzant les condiciones d'obra i considerant les operacions que
s'han de realitzar per recopilar els recursos i els mitjans.
b) Aplicar tècniques senzilles de muntatge, maneig d'equips, eines i instruments, segons
procediments establerts, en condicions de seguretat, per muntar equips i elements
auxiliars
c) Identificar i manejar les eines utilitzades per mecanitzar i unir elements de les
instal·lacions en diferents situacions que es produeixin en el mecanitzat i unió
d'elements de les instal·lacions.
d) Utilitzar equips de mesura relacionant els paràmetres a mesurar amb la configuració
dels equips i amb la seva aplicació en les instal·lacions d'acord a les instruccions dels
fabricants per realitzar proves i verificacions.
e) Substituir els elements defectuosos desmuntant i muntant els equips i realitzant els
ajustaments necessaris, per mantenir i reparar instal·lacions i equips.
3.1 Competències professionals.
Les competències professionals, personals i socials que els alumnes aconseguiran
després de superar aquest mòdul, són les següents:
a) Acopiar els materials i eines per afrontar l'execució del muntatge o del manteniment
en instal·lacions elèctriques de baixa tensió, domòtiques i de telecomunicacions en
edificis.
b) Muntar equips i altres elements auxiliars de les instal·lacions electrotècniques en
condicions de qualitat i seguretat, tot seguint el procediment establert.
c) Aplicar tècniques de mecanitzat i unió per el manteniment i muntatge de
instal·lacions, d'acord amb les necessitats de les mateixes.
d) Realitzar proves i verificacions bàsiques, tant funcionals com reglamentaries de les
instal·lacions, utilitzant els instruments adequats, tot seguint el procediment establert.
e) Realitzar operacions auxiliars de manteniment i reparació d'equips i elements en les
instal·lacions, garantint el seu funcionament.
f) Mantenir hàbits d'ordre, puntualitat, responsabilitat i pulcritud durant tot el que duri
l'activitat o tasca.
3. CONTINGUTS.
3.1 Organització
Bloc 1: Identificació de materials, eines i equips de muntatge. Connexitat i
manteniment.
– Magnituds elèctriques. Instruments de mesura.
– Circuits elèctrics bàsics (elements de protecció i comandament entre d'altres)
– Connectors: característiques i tipologia.
– Conductors: característiques i tipologia. Normalització
– Tipus d'equips: maquines-eina, electrodomèstics, equips informàtics, equips
d'àudio, equips de vídeo, equips industrials.
– Eines manuals i màquines-eina.
– Materials auxiliars. Elements de connexió i subjecció.
Bloc 2: Procés de muntatge i manteniment d'equips.
– Simbologia elèctrica i electrònica.
– Interpretació de plànols i esquemes.
– Identificació de components comercials.
– Identificació de connectors i conductors comercials.
– Interpretació d'esquemes i guies de muntatge i desmuntatge.
– Interpretació d'esquemes i guies de connexió.
– Caracterització de les operacions.
– Seqüenciació d'operacions.
– Selecció d'eines i equips.
– Normes de prevenció de riscs, salud laboral i protecció del medi ambient.
– Riscs en la manipulació de sistemes i instal·lacions.
Bloc 3: Muntatge i desmuntatge d'equips.
– Components electrònics, tipus i característiques.
– Tècniques de muntatge i inserció de components electrònics.
– Eines manuals.
– Tècniques de soldadura blana
– Utilització d'eines manuals i màquines-eina.
– Tècniques de muntatge i connexionat d'equips elèctrics i electrònics.
– Muntatge d'elements accessoris.
– Tècniques de muntatge i desmuntatge d'equips elèctrics i electrònics.
– Tècniques de substitució d'elements i components d'equips elèctrics i
electrònics.
– Operacions d'etiquetat i control.
– Equips de protecció i seguretat.
– Normes de seguretat.
– Normes de protecció ambiental.
Bloc 4: Aplicació de tècniques de connexionat.
– Tècniques de connexió.
– Soldadura, embornat i fixació de connectors.
– Eines manuals i màquines-eina.
– Operacions d'etiquetat i control.
– Elements de fixació: brides, tancaments per torsió, elements passa-conductors,
entre d'altres.
– Equips de protecció i seguretat.
– Normes de seguretat.
– Normes de protecció ambiental
Bloc 5: Aplicació de tècniques de substitució d'elements.
– Característiques elèctriques dels equips i els seus elements: tensió, intensitat.
– Subjeccions. Tipus i característiques.
– Operacions bàsiques de manteniment preventiu.
– Plans d'emergència.
– Actuació en cas d'accident.
4. TEMPORALITZACIÓ.
La seqüenciació i distribució horària setmanal del mòdul professional de instal·lacions
elèctriques i domòtiques és de 10 hores setmanals durant 32 setmanes que fan un total
de 320 h durant el curs.
Primera Avaluació:
Dia 21 de setembre comença el curs i el final de la primera avaluació és el dia 9 de
desembre, això ens deixa repartint 8 hores lectives per setmana un total de 11 setmanes,
on desenvoluparíem els següents blocs:
• Identificació de materials, eines i equips de muntatge. Connexitat i
manteniment.
• Procés de muntatge i manteniment d'equips.
Segona Avaluació:
Seguint el criteri anterior, ens queden un total de 11 setmanes, on desenvoluparíem els
següents blocs:
• Procés de muntatge i manteniment d'equips.
• Muntatge i desmuntatge d'equips.
• Aplicació de tècniques de connexionat.
Tercera Avaluació.
Seguint el criteri anterior, ens queden un total de 8 setmanes, on desenvoluparíem els
següents blocs:
• Aplicació de tècniques de connexionat.
• Aplicació de tècniques de substitució d'elements.
6. METODOLOGIA.
Per a una millor organització de la programació, he agafat els 5 blocs de continguts,
descrits en el currículum , i els he separat en unitats didàctiques. En cada unitat
didàctica hi ha una petita introducció, que parlarà del tema o temes a tractar. Hi haurà
una explicació teòrica dels temes per part del professor.
L’ordinador i el projector passen a formar part del material d’aula, propiciant la
motivació que ha de tenir aquest mòdul, i integrant a l’aula les TIC com una eina
quotidiana, i no com un recurs esporàdic tot potenciant aquest fet dins el procés
d’ensenyament-aprenentatge.
Realització de pràctiques elèctriques, descrites en el bloc de continguts, per
desenvolupar les aptituds tècniques i pràctiques dels alumnes, desenvolupant la
iniciativa, la creativitat i l’auto-confiança en la qual l’alumne participi i intervingui, per
a comprovar el seu nivell d’assimilació, atenció i interès. Elaboració per part dels
alumnes d’un informe memòria de cada pràctica realitzada.
7. CRITERIS D'AVALUACIÓ, QUALIFICACIÓ (mínims exigibles) I
PROMOCIÓ.
Una vegada acabat un bloc temàtic de continguts, (realitzat en una o més unitats
didàctiques), Segons el currículum, l'alumne hauria d'assolir uns coneixements i
realitzar les següents funcions, referents als continguts de cada bloc. Els mínims
exigibles seran els punts ressaltats en gris:
Bloc1: Identificació de materials, eines i equips de muntatge. Connexitat i
manteniment.
• S'han identificat i descrit els elements i components tipus d'un equip elèctric i
electrònic.
• S'han identificat i classificat les subjeccions (grampons, clips, patilles, entre
d'altres) d'un equip elèctric o electrònic en funció de la seva aplicació, rigidesa i
estabilitat.
• S'han identificat i classificat les eines (trepant elèctric, tornavisos plans i
Phillips, claus fixes...) normalment utilitzades en el connexionat d'un equip
elèctric o electrònic en funció de la seva idoneïtat i aplicació.
• S'han identificat els diferents medis i equips de seguretat personal EPI, en
funció de la seva aplicació i tenint en compte les eines a emprar.
Bloc 2: Procés de muntatge i manteniment d'equips.
• S'ha reconegut la simbologia de representació gràfica dels elements i components
dels equips elèctrics i electrònics.
• S'ha interpretat el procediment i seqüència de muntatge/connexió, a partir
d'esquemes o guies de muntatge.
• S'han identificat cada un dels elements representats en l'esquema com element real.
• S'ha identificat el procediment i seqüència muntatge/connexió dels diferents
elements.
• S'ha definit el procés i seqüència muntatge/connexió a partir de l'esquema o guia
de muntatge.
Bloc 3: Muntatge i desmuntatge d'equips.
• S'han seleccionat els esquemes i guies de muntatge indicats per un model
determinat.
• S'han seleccionat les eines indicades en els esquemes i guies de muntatge.
• S'han preparat els elements i materials que s'utilitzaran que s'utilitzaran, seguint
procediments normalitzats.
• S'han identificat la ubicació dels diferents elements de l'equip.
• S'han unit els diferents components, seguint procediments normalitzats, aplicant les
normes de seguretat dels mateixos.
• S'han fixat els components amb els elements de subjecció indicats en els esquemes i
guies de muntatge aplicant la pressió establerta.
• S'han aplicat tècniques de muntatge de components i connectors electrònics en
plaques de circuits impresos.
• S'han aplicat tècniques de desmuntatge d'equips elèctrics o electrònics.
• S'han observat els requeriments de seguretat establerts.
• S'ha elaborat un informe recollint les activitats desenvolupades i els resultats
obtinguts.
Bloc 4: Aplicació de tècniques de connexionat.
• S'han seleccionat els esquemes i guies de muntatge indicats per un model
determinat.
• S'han seleccionat les eines indicades en els esquemes i guies de connexió.
• S'han disposat i col·locat les peces dels connectors i els conductors.
• S'han disposat i col·locat les proteccions personal i dels elements.
• S'han condicionat els conductors seguint el procediment.
• S'han inserit les peces del connector en l'ordre correcte i unit els conductors de la
forma establerta en el procediment.
• S'ha realitzat la connexió segons el procediment establert.
• S'han observat les mesures de seguretat en la utilització d'equips i eines.
• S'han dispost i col·locat les etiquetes en els conductors, segons el procediment
establert.
• S'han tractat els residus generats d'acord a la normativa medi-ambiental.
Bloc 5: Aplicació de tècniques de substitució d'elements.
• S'han seleccionat els esquemes i guies indicats per un model determinat.
• S'han seleccionat les eines segons les operacions a realitzar.
• S'han identificat els elements a substituir.
• S'han cercat els elements de substitució.
• S'han desmuntat els elements a substituir, utilitzant les tècniques i eines
apropiades segons els requeriments de cada intervenció.
• S'han muntat els elements de substitució, utilitzant les tècniques i eines
apropiades segons els requeriments de cada intervenció.
• S'han realitzat les operacions observant les mesures de seguretat previstes per
els components i personals.
• S'ha elaborat un informe-memòria amb les operacions realitzades en un
document amb el format establert.
7 .1 Qualificació.
Una vegada acabat el bloc temàtic o les unitats didàctiques que el formen. Es realitzarà
un control per comprovar si s'han assolit els objectius fixats d'acord amb els criteris
d'avaluació abans esmentats. També la realització de les pràctiques al taller ens donarà
una visió prou ampla del compliment o no dels objectius bàsics del bloc treballat.
Els alumnes tindran la possibilitat de recuperar els diferents blocs amb una prova de
recuperació que es realitzarà en el transcurs de cada avaluació i una darrera prova, a
final de curs.
S'estableixen uns criteris de qualificació fàcilment comprensibles i assimilables per a
l'alumnat en aquest mòdul, tenint en compte punts molt importants a l'hora de formar
professionals, però sobretot la formació de persones capaces de desenvolupar-se en el
món laboral i en el seu entorn social i cultural. Els punts més importants són:
1. - Controls escrits
50% de la nota final1.1 Coneixement de continguts.
2. - Realització de pràctiques
25% de la nota final
2.1 Estètica i funcionalitat dels exercicis
realitzats.
2.2 Temps emprat.
2.3 Procediments emprats en el
desenvolupament dels exercicis.
3. - Quadern amb els exercicis
diaris i documentació elaborada
3.1 Elaboració de documents, esquemes,
memòria.
per l'alumne
25% de la nota final
3.2 Realització de les tasques a la classe i a
casa seva.
7.1 Qualificació.
· Per fer la mitja i treure la nota final, és obligatori treure com a mínim un 4 de cadabloc de qualificació.
Bloc 1. Controls escrits
50% de la nota final
· Per tal de treure la mitja del bloc de controls escrits, l'alumne com a mínim ha detreure un 3 dels exàmens, en cas contrari l'alumne ha de recuperar obligatòriamentl'examen suspès.
Recuperació exàmens.
· Els alumnes tindran la possibilitat de recuperar els exàmens suspesos amb una provade recuperació, que es realitzarà durant la mateixa avaluació, amb una setmana demarge, com a mínim de la data de l'examen ordinari.
Bloc 2 i 3. realització de pràctiques
50% de la nota final
· Per tal d'aprovar el bloc de pràctiques, és indispensables tenir-les totes realitzades. Sin'hi ha cap amb una nota inferior a 4, és obligatori que la recuperi.
· Per a començar la pràctica, primer s'ha d'entregar el projecte, i per donar-la perfinalitzada, s'ha d'entregar l'informe memòria.
· Si es posa un dia concret per a l'entrega d'una pràctica o un treball, per cada dia deretard l'alumne es veurà penalitzat amb un punt menys a la nota del treball opràctica.
Recuperació pràctiques o treballs.
Els alumnes que han de recuperar qualque pràctica o treball, tenen la possibilitat
d'entregar-la durant el desenvolupament del curs, amb una data límit de 5 dies hàbils
abans de la junta d'avaluació final. On el professor haurà mantingut les seves notes i
aplicarà els nous resultats obtinguts.
7.2 Procediments de recuperació per a l'avaluació extraordinària.
Atenent a la nova normativa, els alumnes que tenguin mòduls suspesos, tenen el dret de
convocatòria extraordinària en el mes de setembre. És per això que el mòdul Equips
elèctrics i electrònics, amb una durada de 255h, s'ha convertit amb un mòdul que ha
d'oferir a l'alumnat, que durant el curs ordinari no hagi superat els mínims exigibles, la
possibilitat de recuper-ho pel setembre.
La prova consistirà amb un examen teòric-pràctic de no menys de 4h de duració, on es
desenvoluparan qüestions del temari vist durant el curs. Per poder accedir a la prova
l'alumne haurà de realitzar els exercicis i treballs que el professor entregarà a l'alumne,
amb l'objectiu de reforçar els coneixements de l'alumne i així poder afrontar la prova
amb garanties d'èxit. És condició innegociable entregar la feina d'estiu per poder
realitzar la prova, ja què la tasca feta farà mitja amb la nota de l'examen.
* Nota de l'examen 70% * Nota de la tasca d'estiu 30%
Per realitzar la mitja, és necessari treure un 3 com a mínim de cada part.
SORTIDES DIDÀCTIQUES
Durant la durada del curs he proposat realitzar un mínim de tres sortides didàctiques per
tal de reforçar d'una manera visual els coneixements adquirits dins el taller i l'aula.
Pendents de confirmació del departament.
Mòdul professional: Instal·lacions de TelecomunicacionsFormació professional bàsica: Electricitat i Electrònica
1. O bjectius Generals.
a) Seleccionar l'utillatge, eines, equips i mitjans de muntatge i de seguretat, reconeguent
els materials reals, analitzant les condiciones d'obra i considerant les operacions que
s'han de realitzar per recopilar els recursos i els mitjans.
b) Marcar la posició i aplicar tècniques de fixació de canalitzacions, tubs i suports
utilitzant les eines adequades i el procediment establert per realitzar el muntatge.
c) Aplicar tècniques d'estesa i guiatge de conductors elèctrics seguint els procediments
establerts, manejant les eines i mitjans corresponents per estendre el cablejat.
d) Aplicar tècniques senzilles de muntatge, maneig d'equips, eines i instruments, segons
procediments establerts, en condicions de seguretat, per muntar equips i elements
auxiliars.
e) Identificar i manejar les eines utilitzades per mecanitzar i unir elements de les
instal·lacions en diferents situacions que es produeixin en el mecanitzat i unió
d'elements de les instal·lacions.
f) Utilitzar equips de mesura relacionant els paràmetres a mesurar amb la configuració
dels equips i amb la seva aplicació en les instal·lacions d'acord a les instruccions dels
fabricants per realitzar proves i verificacions.
g) Substituir els elements defectuosos desmuntant i muntant els equips i realitzant els
ajustaments necessaris, per mantenir i reparar instal·lacions i equips.
h) Verificar el connexionat i paràmetres característics de la instal·lació utilitzant els
equips de mesura, en condicions de qualitat i seguretat, per realitzar operacions de
manteniment.
3.1 Competències professionals.
Les competències professionals, personals i socials que els alumnes aconseguiran
després de superar aquest mòdul, són les següents:
a) Acopiar els materials i eines per afrontar l'execució del muntatge o del manteniment
en instal·lacions elèctriques de baixa tensió, domòtiques i de telecomunicacions en
edificis.
b) Muntar canalitzacions i tubs en condicions de qualitat i seguretat, tot seguint el
procediment establert.
c) Estendre el cablejat en instal·lacions elèctriques de baixa tensió i domòtiques en
edificis, aplicant les tècniques i procediments normalitzats.
d) Muntar equips i altres elements auxiliars de les instal·lacions electrotècniques en
condicions de qualitat i seguretat, tot seguint el procediment establert.
e) Aplicar tècniques de mecanitzat i unió per el manteniment i muntatge de
instal·lacions, d'acord amb les necessitats de les mateixes.
f) Realitzar proves i verificacions bàsiques, tant funcionals com reglamentaries de les
instal·lacions, utilitzant els instruments adequats, tot seguint el procediment establert.
g) Mantenir hàbits d'ordre, puntualitat, responsabilitat i pulcritud durant tot el que duri
l'activitat o tasca.
3. CONTINGUTS.
3.1 Organització
Bloc 1: Selecció dels elements d’instal·lacions de telecomunicació.
– Instal·lacions de telefonia i xarxes locals. Característiques. Mitjans de
transmissió. Equips: Centraletes, «hub», «switch», «encaminador», entre
d’altres.
– Instal·lacions d’infraestructures de telecomunicació en edificis.
Característiques. Mitjans de transmissió. Equips i elements.
– Instal·lacions de megafonia i sonorització. Tipus i característiques. Difusors de
senyal. Cables i elements d’interconnexió. Equips: amplificadors, reproductors,
enregistradors, entre d’altres.
– Instal·lació d’antenes.
– Equips de processament de senyal.
– Identificació de les possibles fonts de contaminació de l’entorn ambiental.
– Instal·lacions de circuits tancats de televisió.
Bloc 2: Muntatge de canalitzacions, suports i armaris a les instal·lacions de
telecomunicació.
– Característiques i tipus de les canalitzacions: tubs rígids i flexibles, canals,
safates i suports, entre d’altres.
– Preparació i mecanització de canalitzacions. Tècniques de muntatge de
canalitzacions i tubs.
– Mitjans i equips de seguretat.
– Característiques i tipus de fixacions. Tècniques de muntatge
Bloc 3: Muntatge de conductors en les instal·lacions de telecomunicacions.
– Característiques i tipus de conductors: cable coaxial, de parells, fibra òptica,
entre d’altres.
– Tècniques d’estesa dels conductors.
– Identificació i etiquetatge de conductors.
– Normes de seguretat.
Bloc 4: Muntatge d’equips i elements de les instal·lacions de telecomunicació.
– Instal·lació i fixació d’equips en instal·lacions de telecomunicació.
– Tècniques de fixació: en armaris, en superfície. Normes de seguretat.
– Tècniques de muntatge d'antenes de radio i televisió.
– Tècniques de connexionat dels conductors.
– Instal·lació i fixació de preses de senyal.
– Riscos en alçada. Mitjans i equips de seguretat.
4. TEMPORALITZACIÓ.
La seqüenciació i distribució horària setmanal del mòdul professional de instal·lacions
de Telecomunicacions, és de 8 hores setmanals durant 26 setmanes que fan un total de
210 h durant el curs.
Primera Avaluació:
Dia 21 de setembre comença el curs i el final de la primera avaluació és el dia 24 de
novembre, això ens deixa repartint 10 hores lectives per setmana un total de 10
setmanes, on desenvoluparíem els següents blocs:
• Selecció dels elements d’instal·lacions de telecomunicació.
• Muntatge de canalitzacions, suports i armaris a les instal·lacions de
telecomunicació.
Segona Avaluació:
Seguint el criteri anterior, ens queden un total de 10 setmanes, on desenvoluparíem els
següents blocs:
• Muntatge de canalitzacions, suports i armaris a les instal·lacions de
telecomunicació.
• Muntatge de conductors en les instal·lacions de telecomunicacions.
• Muntatge d’equips i elements de les instal·lacions de telecomunicació.
Tercera Avaluació.
Durant la tercera avaluació només es disposarà de 6 setmanes, ja què els alumnes
començaran les FCT's.
• Muntatge d’equips i elements de les instal·lacions de telecomunicació.
• FCT.
6. METODOLOGIA.
L’ordinador i el projector passen a formar part del material d’aula, propiciant la
motivació que ha de tenir aquest mòdul, i integrant a l’aula les TIC com una eina
quotidiana, i no com un recurs esporàdic tot potenciant aquest fet dins el procés
d’ensenyament-aprenentatge.
Realització de pràctiques elèctriques, descrites en el bloc de continguts, per
desenvolupar les aptituds tècniques i pràctiques dels alumnes, desenvolupant la
iniciativa, la creativitat i l’auto-confiança en la qual l’alumne participi i intervingui, per
a comprovar el seu nivell d’assimilació, atenció i interès. Elaboració per part dels
alumnes d’un informe memòria de cada pràctica realitzada.
7. CRITERIS D'AVALUACIÓ, QUALIFICACIÓ (mínims exigibles) I
PROMOCIÓ.
Una vegada acabat un bloc temàtic de continguts, (realitzat en una o més unitats
didàctiques), Segons el currículum, l'alumne hauria d'assolir uns coneixements i
realitzar les següents funcions, referents als continguts de cada bloc. Els mínims
exigibles seran els punts ressaltats en gris:
Bloc 1: Selecció dels elements d’instal·lacions de telecomunicació.
• Selecciona els elements que configuren les instal·lacions de telecomunicacions,
identificant i descrivint les seves principals característiques i funcionalitat.
• Identifica els tipus d’instal·lacions relacionades amb la infraestructura comuna
de telecomunicacions en edificis.
• Identifica els elements (canalitzacions, cablatges, antenes, armaris («racks») i
caixes, entre d’altres) d’una instal·lació d’infraestructura de telecomunicacions
d’un edifici.
• Classifica els tipus de conductors (parell de coure, cable coaxial, fibra òptica,
entre d’altres).
• Determina la tipologia de les diferents caixes (registres, armaris, «racks», caixes
de superfície, d’encastar, entre d’altres).
• Descriu els tipus de fixacions (tacs, brides, cargols, femelles, grapes, entre
d’altres) de canalitzacions i equips.
• Relaciona les fixacions amb l’element a subjectar.
• Relaciona el subministrament dels elements de la instal·lació amb el ritme
d’execució de la mateixa.
• Realitza totes les operacions tenint en compte la normativa de seguretat laboral
i de protecció ambiental. esquemes de les instal·lacions i indicacions.
Bloc 2: Muntatge de canalitzacions, suports i armaris a les instal·lacions de
telecomunicació.
• Munta canalitzacions, suports i armaris en instal·lacions d’infraestructures de
telecomunicacions en edificis, interpretant els croquis de la instal·lació.
• Descriu les tècniques emprades en el corbat de tubs de PVC, metàl·lics o
d’altres.
• Indica les eines emprades en cada cas i la seva aplicació.
• Descriu les tècniques i elements emprades en les unions de tubs i canalitzacions.
• Descriu les fases típiques de muntatge d’un armari «rack».
• Identifica en un croquis de l’edifici o part de l’edifici els llocs d’ubicació dels
elements de la instal·lació.
• Prepara els buits per a la ubicació de caixes i canalitzacions.
• Prepara i/o mecanitza les canalitzacions i caixes.
• Munta els armaris («racks»).
• Munta canalitzacions, caixes i tubs, entre d’altres., assegurant la seva fixació
mecànica.
• Aplica normes de seguretat en l’ús d’eines i equips.
• Identifica les possibles fonts de contaminació de l’entorn ambiental
• Valora l’ordre i la neteja d’instal·lacions i equips com a primer factor de
prevenció de riscos.
Bloc 3: Muntatge de conductors en les instal·lacions de telecomunicacions.
• Munta cables en instal·lacions de telecomunicacions en edificis, aplicant les
tècniques establertes i verificant el resultat.
• Descriu els conductors emprats en diferents instal·lacions de telecomunicacions
(ràdio, televisió, telefonia i d’altres).
• Enumera els tipus de guies passafils més habituals, indicant la forma òptima de
subjectar els cables a la guia.
• Introdueix la guia passafils al tub.
• Subjecta adequadament el cable a la guia passafils de forma escalonada.
• Estira de la guia passafils evitant que es deixi anar el cable o es faci malbé.
• Talla el conductor deixant una «coca» en cada extrem.
• Etiqueta el conductor seguint el procediment establert.
• Aplica normes de seguretat, en l’ús d’eines i equips.
• Identifica les possibles fonts de contaminació de l’entorn ambiental
• Valora l’ordre i la neteja d’instal·lacions i equips com a primer factor de
prevenció de riscos.
Bloc 4: Muntatge d’equips i elements de les instal·lacions de telecomunicació.
• Instal·la elements i equips d’instal·lacions d’infraestructures de
telecomunicacions en edificis, aplicant les tècniques establertes i verificant el
resultat.
• Acobla els elements que constin de diverses peces.
• Identifica el cablatge en funció del seu etiquetatge o colors.
• Col·loca els equips o elements (antenes, amplificadors, entre d’altres) al seu lloc
d’ubicació.
• Fixa els equips o elements (antenes, amplificadors, entre d’altres).
• Connecta el cablatge amb els equips i elements, assegurant un bon contacte.
• Col·loca els embellidors, tapes i elements decoratius.
• Determina les possibles mesures de correcció en funció dels resultats obtinguts.
• Aplica normes de seguretat, en l’ús d’eines i equips.
• Identifica les possibles fonts de contaminació de l’entorn ambiental
• Valora l’ordre i la neteja d’instal·lacions i equips com a primer factor de
prevenció de riscos.
7 .1 Qualificació.
Una vegada acabat el bloc temàtic o les unitats didàctiques que el formen. Es realitzarà
un control per comprovar si s'han assolit els objectius fixats d'acord amb els criteris
d'avaluació abans esmentats. També la realització de les pràctiques al taller ens donarà
una visió prou ampla del compliment o no dels objectius bàsics del bloc treballat.
Els alumnes tindran la possibilitat de recuperar els diferents blocs amb una prova de
recuperació que es realitzarà en el transcurs de cada avaluació i una darrera prova, a
final de curs.
S'estableixen uns criteris de qualificació fàcilment comprensibles i assimilables per a
l'alumnat en aquest mòdul, tenint en compte punts molt importants a l'hora de formar
professionals, però sobretot la formació de persones capaces de desenvolupar-se en el
món laboral i en el seu entorn social i cultural. Els punts més importants són:
1. - Controls escrits
50% de la nota final1.1 Coneixement de continguts.
2. - Realització de pràctiques
25% de la nota final
2.1 Estètica i funcionalitat dels exercicis
realitzats.
2.2 Temps emprat.
2.3 Procediments emprats en el
desenvolupament dels exercicis.
3. - Quadern amb els exercicis
diaris i documentació elaborada
per l'alumne
25% de la nota final
3.1 Elaboració de documents, esquemes,
memòria.
3.2 Realització de les tasques a la classe i a
casa seva.
7.1 Qualificació.
· Per fer la mitja i treure la nota final, és obligatori treure com a mínim un 4 de cadabloc de qualificació.
Bloc 1. Controls escrits
50% de la nota final
· Per tal de treure la mitja del bloc de controls escrits, l'alumne com a mínim ha detreure un 3 dels exàmens, en cas contrari l'alumne ha de recuperar obligatòriamentl'examen suspès.
Recuperació exàmens.
· Els alumnes tindran la possibilitat de recuperar els exàmens suspesos amb una provade recuperació, que es realitzarà durant la mateixa avaluació, amb una setmana demarge, com a mínim de la data de l'examen ordinari.
Bloc 2 i 3. realització de pràctiques
50% de la nota final
· Per tal d'aprovar el bloc de pràctiques, és indispensables tenir-les totes realitzades. Sin'hi ha cap amb una nota inferior a 4, és obligatori que la recuperi.
· Per a començar la pràctica, primer s'ha d'entregar el projecte, i per donar-la perfinalitzada, s'ha d'entregar l'informe memòria.
· Si es posa un dia concret per a l'entrega d'una pràctica o un treball, per cada dia deretard l'alumne es veurà penalitzat amb un punt menys a la nota del treball opràctica.
Recuperació pràctiques o treballs.
Els alumnes que han de recuperar qualque pràctica o treball, tenen la possibilitat
d'entregar-la durant el desenvolupament del curs, amb una data límit de 5 dies hàbils
abans de la junta d'avaluació final. On el professor haurà mantingut les seves notes i
aplicarà els nous resultats obtinguts.
7.2 Procediments de recuperació per a l'avaluació extraordinària.
Atenent a la nova normativa, els alumnes que tenguin mòduls suspesos, tenen el dret de
convocatòria extraordinària en el mes de setembre. És per això que el mòdul
Instal·lacions de telecomunicacions, amb una durada de 210h, s'ha convertit amb un
mòdul que ha d'oferir a l'alumnat, que durant el curs ordinari no hagi superat els mínims
exigibles, la possibilitat de recuper-ho pel setembre.
La prova consistirà amb un examen teòric-pràctic de no menys de 4h de duració, on es
desenvoluparan qüestions del temari vist durant el curs. Per poder accedir a la prova
l'alumne haurà de realitzar els exercicis i treballs que el professor entregarà a l'alumne,
amb l'objectiu de reforçar els coneixements de l'alumne i així poder afrontar la prova
amb garanties d'èxit. És condició innegociable entregar la feina d'estiu per poder
realitzar la prova, ja què la tasca feta farà mitja amb la nota de l'examen.
* Nota de l'examen 70% * Nota de la tasca d'estiu 30%
Per realitzar la mitja, és necessari treure un 3 com a mínim de cada part.
SORTIDES DIDÀCTIQUES
Durant la durada del curs he proposat realitzar un mínim de tres sortides didàctiques per
tal de reforçar d'una manera visual els coneixements adquirits dins el taller i l'aula.
Pendents de confirmació del departament.
Mòdul professional: Instal·lacions Elèctriques i domòtiquesFormació professional bàsica: Electricitat i Electrònica
1. O bjectius Generals.
a) Seleccionar l'utillatge, eines, equips i mitjans de muntatge i de seguretat, reconeguent
els materials reals, analitzant les condiciones d'obra i considerant les operacions que
s'han de realitzar per recopilar els recursos i els mitjans.
b) Marcar la posició i aplicar tècniques de fixació de canalitzacions, tubs i suports
utilitzant les eines adequades i el procediment establert per realitzar el muntatge.
c) Aplicar tècniques d'estesa i guiatge de conductors elèctrics seguint els procediments
establerts, manejant les eines i mitjans corresponents per estendre el cablejat.
d) Aplicar tècniques senzilles de muntatge, maneig d'equips, eines i instruments, segons
procediments establerts, en condicions de seguretat, per muntar equips i elements
auxiliars.
e) Identificar i manejar les eines utilitzades per mecanitzar i unir elements de les
instal·lacions en diferents situacions que es produeixin en el mecanitzat i unió
d'elements de les instal·lacions.
f) Utilitzar equips de mesura relacionant els paràmetres a mesurar amb la configuració
dels equips i amb la seva aplicació en les instal·lacions d'acord a les instruccions dels
fabricants per realitzar proves i verificacions.
g) Substituir els elements defectuosos desmuntant i muntant els equips i realitzant els
ajustaments necessaris, per mantenir i reparar instal·lacions i equips.
h) Verificar el connexionat i paràmetres característics de la instal·lació utilitzant els
equips de mesura, en condicions de qualitat i seguretat, per realitzar operacions de
manteniment.
3.1 Competències professionals.
Les competències professionals, personals i socials que els alumnes aconseguiran
després de superar aquest mòdul, són les següents:
a) Acopiar els materials i eines per afrontar l'execució del muntatge o del manteniment
en instal·lacions elèctriques de baixa tensió, domòtiques i de telecomunicacions en
edificis.
b) Muntar canalitzacions i tubs en condicions de qualitat i seguretat, tot seguint el
procediment establert.
c) Estendre el cablejat en instal·lacions elèctriques de baixa tensió i domòtiques en
edificis, aplicant les tècniques i procediments normalitzats.
d) Muntar equips i altres elements auxiliars de les instal·lacions electrotècniques en
condicions de qualitat i seguretat, tot seguint el procediment establert.
e) Aplicar tècniques de mecanitzat i unió per el manteniment i muntatge de
instal·lacions, d'acord amb les necessitats de les mateixes.
f) Realitzar proves i verificacions bàsiques, tant funcionals com reglamentaries de les
instal·lacions, utilitzant els instruments adequats, tot seguint el procediment establert.
g) Mantenir hàbits d'ordre, puntualitat, responsabilitat i pulcritud durant tot el que duri
l'activitat o tasca.
3. CONTINGUTS.
3.1 Organització
Bloc 1: Muntatge de canalitzacions, suports i caixes en instal·lacions elèctriques de
baixa tensió i/o domòtiques.
– Característiques i tipus de canalitzacions: tubs metàl·lics i no metàl·lics, canals,
palanganes i suports entre d'altres.
– Tècniques de muntatge de diferents sistemes de instal·lació ( superfície,
encastada o aèria). Fixacions, tipus i característiques. Eines més utilitzades.
– Preparació, mecanitzat i execució de: quadres elèctrics, armaris elèctrics,
canalitzacions, conductors, terminals, connexions. Mitjans i equips.
– Mitjans i equips de seguretat. Prevenció d'accidents. Normes de seguretat
elèctrica. Treball en altura.
Bloc 2: Estesa de cablejat entre equips i elements de instal·lacions elèctriques i
domòtiques.
– Característiques i tipus de conductors: aïllats i no aïllats, unipolars, multi-
conductors, barres, entre d'altres.
– Tècniques de instal·lació i estesa de conductors. Guies passa-conductors.
Precaucions.
– Separació de circuits.
– Identificació i etiquetat.
– Mesures de seguretat i protecció.
Bloc 3: Instal·lació de mecanismes i elements de les instal·lacions elèctriques i
domòtiques.
– Aparells de protecció. Tipus i característiques. Fusibles, interruptor de control
de potència, interruptor diferencial, interruptors magneto-tèrmics, entre d'altres.
Tècniques de muntatge.
– Tècniques de instal·lació i fixació sobre rail. Connexió. Aparells de maniobra.
Tipus i característiques. Interruptors, commutadors, polsadors, entre d'altres.
– Instal·lació i fixació. Connexió.
– Preses de corrent: tipus, instal·lació i fixació. Connexió.
– Receptors elèctrics. Lluminàries, motors, brunzidors, entre d'altres. instal·lació i
fixació. Connexió.
– Instal·lació i fixació d'equips de control domòtics. Mesures de seguretat i
protecció.
Bloc 4: Manteniment de instal·lacions elèctriques i domòtiques en edificis.
– Magnituds elèctriques: tensió, intensitat, resistència i continuïtat. Potència i
aïllament entre d'altres.
– Equips de mesura. Procediments d'utilització. Reparació d'avaries. Substitució
d'elements. Tècniques de manteniment preventiu i correctiu.
– Mesures de seguretat i protecció.
Bloc 5: Selecció d'elements, equips i eines de les instal·lacions elèctriques i
domòtiques.
– Instal·lacions d'enllaç. Parts.
– Instal·lacions en els habitatges: graus d'electrificació.
– Instal·lacions en locals que contenen banys i dutxes.
– Característiques i tipus d'elements: quadres de distribució, elements de
comandament i protecció, tubs i canalitzacions, caixes, conductors elèctrics,
elements de maniobra i de connexió entre d'altres.
– Protecció contra contactes directes i indirectes. Dispositius.
– Instal·lacions domòtiques. Tipus i característiques. Sensors. Equips de control,
actuadors.
– Seguretat en les instal·lacions.
4. TEMPORALITZACIÓ.
La seqüenciació i distribució horària setmanal del mòdul professional de instal·lacions
elèctriques i domòtiques és de 10 hores setmanals durant 32 setmanes que fan un total
de 320 h durant el curs.
Primera Avaluació:
Dia 21 de setembre comença el curs i el final de la primera avaluació és el dia 9 de
desembre, això ens deixa repartint 10 hores lectives per setmana un total de 11
setmanes, on desenvoluparíem els següents blocs:
• Manteniment de instal·lacions elèctriques i domòtiques en edificis.
• Muntatge de canalitzacions, suports i caixes en instal·lacions
elèctriques de baixa tensió i/o domòtiques.
• Estesa de cablejat entre equips i elements de instal·lacions elèctriques i
domòtiques.
Segona Avaluació:
Seguint el criteri anterior, ens queden un total de 11 setmanes, on desenvoluparíem els
següents blocs:
• Muntatge de canalitzacions, suports i caixes en instal·lacions elèctriques
de baixa tensió i/o domòtiques.
• Estesa de cablejat entre equips i elements de instal·lacions elèctriques i
domòtiques.
• Instal·lació de mecanismes i elements de les instal·lacions elèctriques i
domòtiques.
Tercera Avaluació.
Seguint el criteri anterior, ens queden un total de 8 setmanes, on desenvoluparíem els
següents blocs:
• Manteniment de instal·lacions elèctriques i domòtiques en edificis.
• Instal·lació de mecanismes i elements de les instal·lacions elèctriques i
domòtiques.
6. METODOLOGIA.
Per a una millor organització de la programació, he agafat els 6 blocs de continguts,
descrits en el currículum , i els he separat en unitats didàctiques. En cada unitat
didàctica hi ha una petita introducció, que parlarà del tema o temes a tractar. Hi haurà
una explicació teòrica dels temes per part del professor.
L’ordinador i el projector passen a formar part del material d’aula, propiciant la
motivació que ha de tenir aquest mòdul, i integrant a l’aula les TIC com una eina
quotidiana, i no com un recurs esporàdic tot potenciant aquest fet dins el procés
d’ensenyament-aprenentatge.
Realització de pràctiques elèctriques, descrites en el bloc de continguts, per
desenvolupar les aptituds tècniques i pràctiques dels alumnes, desenvolupant la
iniciativa, la creativitat i l’auto-confiança en la qual l’alumne participi i intervingui, per
a comprovar el seu nivell d’assimilació, atenció i interès. Elaboració per part dels
alumnes d’un informe memòria de cada pràctica realitzada.
7. CRITERIS D'AVALUACIÓ, QUALIFICACIÓ (mínims exigibles) I
PROMOCIÓ.
Una vegada acabat un bloc temàtic de continguts, (realitzat en una o més unitats
didàctiques), Segons el currículum, l'alumne hauria d'assolir uns coneixements i
realitzar les següents funcions, referents als continguts de cada bloc. Els mínims
exigibles seran els punts ressaltats en gris:
Bloc1: Muntatge de canalitzacions, suports i caixes en instal·lacions elèctriques de
baixa tensió i/o domòtiques.
• S'han identificat les eines utilitzades segons les seves característiques (pvc,
metàl·lics, entre d'altres)
• S'han descrit les tècniques i els elements utilitzats en la unió dels tubs i les
canalitzacions.
• S'han descrit les tècniques de corbat dels tubs.
• S'han descrit les diferents tècniques de subjecció de tubs i canalitzacions
(mitjançant grampons, abraçaderes, grapes i fixacions químiques entre d'altres).
• S'han marcat la ubicació de les canalitzacions i caixes.
• S'han preparat els espais destinats a la ubicació de caixes i canalitzacions.
• S'han muntat els quadres elèctrics i elements de sistemes automàtics i domòtics
d'acord amb els esquemes de les instal·lacions i indicacions.
Bloc 2: Estesa de cablejat entre equips i elements de instal·lacions elèctriques i
domòtiques.
• S'han descrit les característiques principals dels conductors (secció, aïllament,
agrupament, color, entre d'altres).
• S'han descrit els tipus d'agrupament de conductors segons la seva aplicació en la
instal·lació (unipolar, bipolar, multi-conductors, barres, entre d'altres).
• S'han relacionat els colors dels conductors amb la seva aplicació d'acord el seu codi
corresponent.
• S'han descrit els tipus de passa-conductors més habituals.
• S'ha identificat la forma de subjecció dels conductors i el passa-conductors.
• S'han preparat els conductors estesos per al seu connexionat deixant una baga per
previsió, i etiquetant-los.
• S'han operat amb les eines i materials amb la qualitat i seguretat requerida.
• S'han realitzat els treballs amb ordre i neteja.
• S'ha operat amb autonomia en les activitats proposades.
• S'ha mostrat una actitud responsable i interès per la millora del procés.
Bloc 3: Instal·lació de mecanismes i elements de les instal·lacions elèctriques i
domòtiques.
• S'han identificat els mecanismes i elements de les instal·lacions.
• S'han descrit les principals funcions dels mecanismes i elements (interruptors,
commutadors i sensors)
• S'han connectat els elements formats per un conjunt de peces.
• S'han col·locat i fixat mecanismes, actuadors i sensors en el seu lloc d'ubicació.
• S'han preparat els terminals de connexió segons el seu tipus.
• S'han connectat els conductors amb els mecanismes i aparells elèctrics assegurant
un bon contacte elèctric i la correspondència entre el conductor i el terminal de
l'aparell o mecanisme.
• S'ha operat amb les eines i materials amb la qualitat i seguretat requerida.
• S'han col·locat les tapes dels mecanismes quan ha estat necessari.
• S'ha operat amb les eines i materials amb la qualitat i seguretat requerides.
Bloc 4: Manteniment de instal·lacions elèctriques i domòtiques en edificis.
• S'han descrit les avaries típiques en les instal·lacions elèctriques dels edificis.
• S'han descrit les avaries típiques domòtiques dels edificis.
• S'ha inspeccionat la instal·lació, comprovant visual o funcionalment la disfunció
apareguda.
• S'ha reconegut l'estat de la instal·lació o d'algun dels seus elements efectuant proves
funcionals o mesures elèctriques elementals.
• S'ha verificat l'absència de perill per la integritat física i per la instal·lació.
• S'ha substituït l'element deteriorat o avariat seguint el procediment establert o
d'acord amb les instruccions rebudes.
• S'ha aplicat les normes de seguretat en totes les intervencions de reparació de la
instal·lació.
• S'ha demostrat responsabilitat davant els errors i fracassos.
Bloc 5: Selecció d'elements, equips i eines de les instal·lacions elèctriques i
domòtiques.
• S'han identificat les palanganes, tubs, suports i accessoris de fixació segons el
seu ús en la instal·lació.
• S'han identificat els diferents tipus de conductors segons la seva aplicació en les
instal·lacions elèctriques.
• S'han identificat les caixes, registres i mecanismes segons la seva funció.
• S'han descrit les diferents formes d'ubicació de caixes i registres.
• S'han identificat les lluminàries i accessoris segons el tipus ( de descàrrega,
incandescents...), relacionant-los amb l'espai on van col·locades.
• S'han identificat els equips i elements típics utilitzats en les instal·lacions
domòtiques amb la seva funció i característiques principals.
• S'han associat les eines i equips emprats en el muntatge i el manteniment amb
les operacions que es van a realitzar.
• S'ha executat la recerca de material, eines i equips a ritme de la intervenció.
• S'ha tramès la informació amb claredat, de manera ordenada i estructurada.
• S'ha mantingut una actitud ordenada i metòdica.
7 .1 Qualificació.
Una vegada acabat el bloc temàtic o les unitats didàctiques que el formen. Es realitzarà
un control per comprovar si s'han assolit els objectius fixats d'acord amb els criteris
d'avaluació abans esmentats. També la realització de les pràctiques al taller ens donarà
una visió prou ampla del compliment o no dels objectius bàsics del bloc treballat.
Els alumnes tindran la possibilitat de recuperar els diferents blocs amb una prova de
recuperació que es realitzarà en el transcurs de cada avaluació i una darrera prova, a
final de curs.
S'estableixen uns criteris de qualificació fàcilment comprensibles i assimilables per a
l'alumnat en aquest mòdul, tenint en compte punts molt importants a l'hora de formar
professionals, però sobretot la formació de persones capaces de desenvolupar-se en el
món laboral i en el seu entorn social i cultural. Els punts més importants són:
1. - Controls escrits
50% de la nota final1.1 Coneixement de continguts.
2. - Realització de pràctiques
25% de la nota final
2.1 Estètica i funcionalitat dels exercicis
realitzats.
2.2 Temps emprat.
2.3 Procediments emprats en el
desenvolupament dels exercicis.
3. - Quadern amb els exercicis
diaris i documentació elaborada
per l'alumne
25% de la nota final
3.1 Elaboració de documents, esquemes,
memòria.
3.2 Realització de les tasques a la classe i a
casa seva.
7.1 Qualificació.
· Per fer la mitja i treure la nota final, és obligatori treure com a mínim un 4 de cadabloc de qualificació.
Bloc 1. Controls escrits
50% de la nota final
· Per tal de treure la mitja del bloc de controls escrits, l'alumne com a mínim ha detreure un 3 dels exàmens, en cas contrari l'alumne ha de recuperar obligatòriamentl'examen suspès.
Recuperació exàmens.
· Els alumnes tindran la possibilitat de recuperar els exàmens suspesos amb una prova
de recuperació, que es realitzarà durant la mateixa avaluació, amb una setmana demarge, com a mínim de la data de l'examen ordinari.
Bloc 2 i 3. realització de pràctiques
50% de la nota final
· Per tal d'aprovar el bloc de pràctiques, és indispensables tenir-les totes realitzades. Sin'hi ha cap amb una nota inferior a 4, és obligatori que la recuperi.
· Per a començar la pràctica, primer s'ha d'entregar el projecte, i per donar-la perfinalitzada, s'ha d'entregar l'informe memòria.
· Si es posa un dia concret per a l'entrega d'una pràctica o un treball, per cada dia deretard l'alumne es veurà penalitzat amb un punt menys a la nota del treball opràctica.
Recuperació pràctiques o treballs.
Els alumnes que han de recuperar qualque pràctica o treball, tenen la possibilitat
d'entregar-la durant el desenvolupament del curs, amb una data límit de 5 dies hàbils
abans de la junta d'avaluació final. On el professor haurà mantingut les seves notes i
aplicarà els nous resultats obtinguts.
7.2 Procediments de recuperació per a l'avaluació extraordinària.
Atenent a la nova normativa, els alumnes que tenguin mòduls suspesos, tenen el dret de
convocatòria extraordinària en el mes de setembre. És per això que el mòdul
Instal·lacions Elèctriques i domòtiques, amb una durada de 320h, s'ha convertit amb un
mòdul que ha d'oferir a l'alumnat, que durant el curs ordinari no hagi superat els mínims
exigibles, la possibilitat de recuper-ho pel setembre.
La prova consistirà amb un examen teòric-pràctic de no menys de 4h de duració, on es
desenvoluparan qüestions del temari vist durant el curs. Per poder accedir a la prova
l'alumne haurà de realitzar els exercicis i treballs que el professor entregarà a l'alumne,
amb l'objectiu de reforçar els coneixements de l'alumne i així poder afrontar la prova
amb garanties d'èxit. És condició innegociable entregar la feina d'estiu per poder
realitzar la prova, ja què la tasca feta farà mitja amb la nota de l'examen.
* Nota de l'examen 70% * Nota de la tasca d'estiu 30%
Per realitzar la mitja, és necessari treure un 3 com a mínim de cada part.
SORTIDES DIDÀCTIQUES
Durant la durada del curs he proposat realitzar un mínim de tres sortides didàctiques per
tal de reforçar d'una manera visual els coneixements adquirits dins el taller i l'aula.
Pendents de confirmació del departament.
Mòdul professional: Instal·lació i manteniment per a xarxa de transmissió.Formació professional bàsica: Electricitat i Electrònica
1. O bjectius Generals.
a) Seleccionar l'utillatge, eines, equips i mitjans de muntatge i de seguretat, reconeguent
els materials reals, analitzant les condiciones d'obra i considerant les operacions que
s'han de realitzar per recopilar els recursos i els mitjans.
b) Marcar la posició i aplicar tècniques de fixació de canalitzacions, tubs i suports
utilitzant les eines adequades i el procediment establert per realitzar el muntatge.
c) Aplicar tècniques d'estesa i guiatge de conductors elèctrics seguint els procediments
establerts, manejant les eines i mitjans corresponents per estendre el cablejat.
d) Aplicar tècniques senzilles de muntatge, maneig d'equips, eines i instruments, segons
procediments establerts, en condicions de seguretat, per muntar equips i elements
auxiliars.
e) Identificar i manejar les eines utilitzades per mecanitzar i unir elements de les
instal·lacions en diferents situacions que es produeixin en el mecanitzat i unió
d'elements de les instal·lacions.
f) Utilitzar equips de mesura relacionant els paràmetres a mesurar amb la configuració
dels equips i amb la seva aplicació en les instal·lacions d'acord a les instruccions dels
fabricants per realitzar proves i verificacions.
g) Substituir els elements defectuosos desmuntant i muntant els equips i realitzant els
ajustaments necessaris, per mantenir i reparar instal·lacions i equips.
h) Verificar el connexionat i paràmetres característics de la instal·lació utilitzant els
equips de mesura, en condicions de qualitat i seguretat, per realitzar operacions de
manteniment.
3.1 Competències professionals.
Les competències professionals, personals i socials que els alumnes aconseguiran
després de superar aquest mòdul, són les següents:
a) Acopiar els materials i eines per afrontar l'execució del muntatge o del manteniment
en instal·lacions elèctriques de baixa tensió, domòtiques i de telecomunicacions en
edificis.
b) Muntar canalitzacions i tubs en condicions de qualitat i seguretat, tot seguint el
procediment establert.
c) Estendre el cablejat en instal·lacions elèctriques de baixa tensió i domòtiques en
edificis, aplicant les tècniques i procediments normalitzats.
d) Muntar equips i altres elements auxiliars de les instal·lacions electrotècniques en
condicions de qualitat i seguretat, tot seguint el procediment establert.
e) Aplicar tècniques de mecanitzat i unió per el manteniment i muntatge de
instal·lacions, d'acord amb les necessitats de les mateixes.
f) Realitzar proves i verificacions bàsiques, tant funcionals com reglamentaries de les
instal·lacions, utilitzant els instruments adequats, tot seguint el procediment establert.
g) Mantenir hàbits d'ordre, puntualitat, responsabilitat i pulcritud durant tot el que duri
l'activitat o tasca.
3. CONTINGUTS.
3.1 Organització
Bloc 1: Selecció dels elements d’instal·lacions de telecomunicació.
– Instal·lacions de telefonia i xarxes locals. Característiques. Mitjans de
transmissió. Equips: Centraletes, «hub», «switch», «encaminador», entre
d’altres.
– Instal·lacions d’infraestructures de telecomunicació en edificis.
Característiques. Mitjans de transmissió. Equips i elements.
– Instal·lacions de megafonia i sonorització. Tipus i característiques. Difusors de
senyal. Cables i elements d’interconnexió. Equips: amplificadors, reproductors,
enregistradors, entre d’altres.
– Instal·lació d’antenes.
– Equips de processament de senyal.
– Identificació de les possibles fonts de contaminació de l’entorn ambiental.
– Instal·lacions de circuits tancats de televisió.
Bloc 2: Muntatge de canalitzacions, suports i armaris a les instal·lacions de
telecomunicació.
– Característiques i tipus de les canalitzacions: tubs rígids i flexibles, canals,
safates i suports, entre d’altres.
– Preparació i mecanització de canalitzacions. Tècniques de muntatge de
canalitzacions i tubs.
– Mitjans i equips de seguretat.
– Característiques i tipus de fixacions. Tècniques de muntatge
Bloc 3: Muntatge de conductors en les instal·lacions de telecomunicacions.
– Característiques i tipus de conductors: cable coaxial, de parells, fibra òptica,
entre d’altres.
– Tècniques d’estesa dels conductors.
– Identificació i etiquetatge de conductors.
– Normes de seguretat.
Bloc 4: Muntatge d’equips i elements de les instal·lacions de telecomunicació.
– Instal·lació i fixació d’equips en instal·lacions de telecomunicació.
– Tècniques de fixació: en armaris, en superfície. Normes de seguretat.
– Tècniques de muntatge d'antenes de radio i televisió.
– Tècniques de connexionat dels conductors.
– Instal·lació i fixació de preses de senyal.
– Riscos en alçada. Mitjans i equips de seguretat.
4. TEMPORALITZACIÓ.
La seqüenciació i distribució horària setmanal del mòdul professional de instal·lacions
de Telecomunicacions, és de 8 hores setmanals durant 26 setmanes que fan un total de
210 h durant el curs.
Primera Avaluació:
Dia 21 de setembre comença el curs i el final de la primera avaluació és el dia 27 de
novembre, això ens deixa repartint 10 hores lectives per setmana un total de 10
setmanes, on desenvoluparíem els següents blocs:
• Selecció dels elements d’instal·lacions de telecomunicació.
• Muntatge de canalitzacions, suports i armaris a les instal·lacions de
telecomunicació.
Segona Avaluació:
Seguint el criteri anterior, ens queden un total de 10 setmanes, on desenvoluparíem els
següents blocs:
• Muntatge de canalitzacions, suports i armaris a les instal·lacions de
telecomunicació.
• Muntatge de conductors en les instal·lacions de telecomunicacions.
• Muntatge d’equips i elements de les instal·lacions de telecomunicació.
Tercera Avaluació.
Durant la tercera avaluació només es disposarà de 6 setmanes, ja què els alumnes
començaran les FCT's.
• Muntatge d’equips i elements de les instal·lacions de telecomunicació.
• FCT.
6. METODOLOGIA.
L’ordinador i el projector passen a formar part del material d’aula, propiciant la
motivació que ha de tenir aquest mòdul, i integrant a l’aula les TIC com una eina
quotidiana, i no com un recurs esporàdic tot potenciant aquest fet dins el procés
d’ensenyament-aprenentatge.
Realització de pràctiques elèctriques, descrites en el bloc de continguts, per
desenvolupar les aptituds tècniques i pràctiques dels alumnes, desenvolupant la
iniciativa, la creativitat i l’auto-confiança en la qual l’alumne participi i intervingui, per
a comprovar el seu nivell d’assimilació, atenció i interès. Elaboració per part dels
alumnes d’un informe memòria de cada pràctica realitzada.
7. CRITERIS D'AVALUACIÓ, QUALIFICACIÓ (mínims exigibles) I
PROMOCIÓ.
Una vegada acabat un bloc temàtic de continguts, (realitzat en una o més unitats
didàctiques), Segons el currículum, l'alumne hauria d'assolir uns coneixements i
realitzar les següents funcions, referents als continguts de cada bloc. Els mínims
exigibles seran els punts ressaltats en gris:
Bloc 1: Selecció dels elements d’instal·lacions de telecomunicació.
• Selecciona els elements que configuren les instal·lacions de telecomunicacions,
identificant i descrivint les seves principals característiques i funcionalitat.
• Identifica els tipus d’instal·lacions relacionades amb la infraestructura comuna
de telecomunicacions en edificis.
• Identifica els elements (canalitzacions, cablatges, antenes, armaris («racks») i
caixes, entre d’altres) d’una instal·lació d’infraestructura de telecomunicacions
d’un edifici.
• Classifica els tipus de conductors (parell de coure, cable coaxial, fibra òptica,
entre d’altres).
• Determina la tipologia de les diferents caixes (registres, armaris, «racks», caixes
de superfície, d’encastar, entre d’altres).
• Descriu els tipus de fixacions (tacs, brides, cargols, femelles, grapes, entre
d’altres) de canalitzacions i equips.
• Relaciona les fixacions amb l’element a subjectar.
• Relaciona el subministrament dels elements de la instal·lació amb el ritme
d’execució de la mateixa.
• Realitza totes les operacions tenint en compte la normativa de seguretat laboral
i de protecció ambiental. esquemes de les instal·lacions i indicacions.
Bloc 2: Muntatge de canalitzacions, suports i armaris a les instal·lacions de
telecomunicació.
• Munta canalitzacions, suports i armaris en instal·lacions d’infraestructures de
telecomunicacions en edificis, interpretant els croquis de la instal·lació.
• Descriu les tècniques emprades en el corbat de tubs de PVC, metàl·lics o
d’altres.
• Indica les eines emprades en cada cas i la seva aplicació.
• Descriu les tècniques i elements emprades en les unions de tubs i canalitzacions.
• Descriu les fases típiques de muntatge d’un armari «rack».
• Identifica en un croquis de l’edifici o part de l’edifici els llocs d’ubicació dels
elements de la instal·lació.
• Prepara els buits per a la ubicació de caixes i canalitzacions.
• Prepara i/o mecanitza les canalitzacions i caixes.
• Munta els armaris («racks»).
• Munta canalitzacions, caixes i tubs, entre d’altres., assegurant la seva fixació
mecànica.
• Aplica normes de seguretat en l’ús d’eines i equips.
• Identifica les possibles fonts de contaminació de l’entorn ambiental
• Valora l’ordre i la neteja d’instal·lacions i equips com a primer factor de
prevenció de riscos.
Bloc 3: Muntatge de conductors en les instal·lacions de telecomunicacions.
• Munta cables en instal·lacions de telecomunicacions en edificis, aplicant les
tècniques establertes i verificant el resultat.
• Descriu els conductors emprats en diferents instal·lacions de telecomunicacions
(ràdio, televisió, telefonia i d’altres).
• Enumera els tipus de guies passafils més habituals, indicant la forma òptima de
subjectar els cables a la guia.
• Introdueix la guia passafils al tub.
• Subjecta adequadament el cable a la guia passafils de forma escalonada.
• Estira de la guia passafils evitant que es deixi anar el cable o es faci malbé.
• Talla el conductor deixant una «coca» en cada extrem.
• Etiqueta el conductor seguint el procediment establert.
• Aplica normes de seguretat, en l’ús d’eines i equips.
• Identifica les possibles fonts de contaminació de l’entorn ambiental
• Valora l’ordre i la neteja d’instal·lacions i equips com a primer factor de
prevenció de riscos.
Bloc 4: Muntatge d’equips i elements de les instal·lacions de telecomunicació.
• Instal·la elements i equips d’instal·lacions d’infraestructures de
telecomunicacions en edificis, aplicant les tècniques establertes i verificant el
resultat.
• Acobla els elements que constin de diverses peces.
• Identifica el cablatge en funció del seu etiquetatge o colors.
• Col·loca els equips o elements (antenes, amplificadors, entre d’altres) al seu lloc
d’ubicació.
• Fixa els equips o elements (antenes, amplificadors, entre d’altres).
• Connecta el cablatge amb els equips i elements, assegurant un bon contacte.
• Col·loca els embellidors, tapes i elements decoratius.
• Determina les possibles mesures de correcció en funció dels resultats obtinguts.
• Aplica normes de seguretat, en l’ús d’eines i equips.
• Identifica les possibles fonts de contaminació de l’entorn ambiental
• Valora l’ordre i la neteja d’instal·lacions i equips com a primer factor de
prevenció de riscos.
7 .1 Qualificació.
Una vegada acabat el bloc temàtic o les unitats didàctiques que el formen. Es realitzarà
un control per comprovar si s'han assolit els objectius fixats d'acord amb els criteris
d'avaluació abans esmentats. També la realització de les pràctiques al taller ens donarà
una visió prou ampla del compliment o no dels objectius bàsics del bloc treballat.
Els alumnes tindran la possibilitat de recuperar els diferents blocs amb una prova de
recuperació que es realitzarà en el transcurs de cada avaluació i una darrera prova, a
final de curs.
S'estableixen uns criteris de qualificació fàcilment comprensibles i assimilables per a
l'alumnat en aquest mòdul, tenint en compte punts molt importants a l'hora de formar
professionals, però sobretot la formació de persones capaces de desenvolupar-se en el
món laboral i en el seu entorn social i cultural. Els punts més importants són:
1. - Controls escrits
50% de la nota final1.1 Coneixement de continguts.
2. - Realització de pràctiques
25% de la nota final
2.1 Estètica i funcionalitat dels exercicis
realitzats.
2.2 Temps emprat.
2.3 Procediments emprats en el
desenvolupament dels exercicis.
3. - Quadern amb els exercicis
diaris i documentació elaborada
per l'alumne
25% de la nota final
3.1 Elaboració de documents, esquemes,
memòria.
3.2 Realització de les tasques a la classe i a
casa seva.
7.1 Qualificació.
· Per fer la mitja i treure la nota final, és obligatori treure com a mínim un 4 de cadabloc de qualificació.
Bloc 1. Controls escrits
50% de la nota final
· Per tal de treure la mitja del bloc de controls escrits, l'alumne com a mínim ha detreure un 3 dels exàmens, en cas contrari l'alumne ha de recuperar obligatòriamentl'examen suspès.
Recuperació exàmens.
· Els alumnes tindran la possibilitat de recuperar els exàmens suspesos amb una provade recuperació, que es realitzarà durant la mateixa avaluació, amb una setmana demarge, com a mínim de la data de l'examen ordinari.
Bloc 2 i 3. realització de pràctiques
50% de la nota final
· Per tal d'aprovar el bloc de pràctiques, és indispensables tenir-les totes realitzades. Sin'hi ha cap amb una nota inferior a 4, és obligatori que la recuperi.
· Per a començar la pràctica, primer s'ha d'entregar el projecte, i per donar-la perfinalitzada, s'ha d'entregar l'informe memòria.
· Si es posa un dia concret per a l'entrega d'una pràctica o un treball, per cada dia deretard l'alumne es veurà penalitzat amb un punt menys a la nota del treball opràctica.
Recuperació pràctiques o treballs.
Els alumnes que han de recuperar qualque pràctica o treball, tenen la possibilitat
d'entregar-la durant el desenvolupament del curs, amb una data límit de 5 dies hàbils
abans de la junta d'avaluació final. On el professor haurà mantingut les seves notes i
aplicarà els nous resultats obtinguts.
7.2 Procediments de recuperació per a l'avaluació extraordinària.
Atenent a la nova normativa, els alumnes que tenguin mòduls suspesos, tenen el dret de
convocatòria extraordinària en el mes de setembre. És per això que el mòdul
Instal·lacions de telecomunicacions, amb una durada de 210h, s'ha convertit amb un
mòdul que ha d'oferir a l'alumnat, que durant el curs ordinari no hagi superat els mínims
exigibles, la possibilitat de recuper-ho pel setembre.
La prova consistirà amb un examen teòric-pràctic de no menys de 4h de duració, on es
desenvoluparan qüestions del temari vist durant el curs. Per poder accedir a la prova
l'alumne haurà de realitzar els exercicis i treballs que el professor entregarà a l'alumne,
amb l'objectiu de reforçar els coneixements de l'alumne i així poder afrontar la prova
amb garanties d'èxit. És condició innegociable entregar la feina d'estiu per poder
realitzar la prova, ja què la tasca feta farà mitja amb la nota de l'examen.
* Nota de l'examen 70% * Nota de la tasca d'estiu 30%
Per realitzar la mitja, és necessari treure un 3 com a mínim de cada part.
SORTIDES DIDÀCTIQUES
Durant la durada del curs he proposat realitzar un mínim de tres sortides didàctiques per
tal de reforçar d'una manera visual els coneixements adquirits dins el taller i l'aula.
Pendents de confirmació del departament.
2.4.2-MÒDULS OBLIGATORIS GENERALS
(Mòdul professional Comunicació i societat I / Ciències Aplicades I)
1. INTRODUCCIÓ. ESTRUCTURA DELS MÒDULS
Els mòduls professionals dels títols professionals bàsics s’expressen en termes de resultatsd’aprenentatge, criteris d’avaluació i continguts, prenent com a referència les competènciesprofessionals, personals i socials o de l’aprenentatge permanent que es pretenen desenvolupara través del mòdul professional. La seva estructura respon a la dels mòduls professionals de laresta d’ensenyaments de la formació professional del sistema educatiu.Els mòduls són els següents:
a) Mòduls associats a unitats de competència del Catàleg Nacional de QualificacionsProfessionals
b) Mòduls associats als blocs comuns: - Mòduls Comunicació i societat I i II( Llengua Catalana, castellana, estrangera i CiènciesSocials)- Mòduls Ciències Aplicades I i II ( Matemàtiques)
c) Mòdul Formació en centres de treball
2. OBJECTIUS GENERALS RELACIONATS AMB ELS MÒDULS DE COMUNICACIÓ I
SOCIETAT/ CIÈNCIES APLICADES I
1.- Conèixer els fenòmens que succeeixen a l'entorn natural mitjançant el coneixementcientífic com a un saber integrat, així com conèixer i aplicar els mètodes per identificar i
resoldre problemes bàsics als diversos camps del coneixement i de l'experiència.
2.- Desenvolupar habilitats per formular, plantejar, interpretar i resoldre problemes, aplicar elraonament de càlcul matemàtic per a desenvolupar-se a la societat, a l'entorn laboral igestionar els seus recursos econòmics.
3.- Identificar i comprendre els aspectes bàsics de funcionament del cos humà i posar-los enrelació amb la salut individual i col·lectiva i valorar la higiene i la salut per permetre eldesenvolupament i assoliment d'hàbits saludables de vida en funció de l'entorn on es troba.
4.- Desenvolupar hàbits i valors d'acord amb la conversació i sostenibilitat del patrimoninatural, entenent la interacció entre els éssers vius i el medi natural per valorar lesconseqüències que venen derivades de l'acció humana sobre l'equilibri mediambiental.
5.- Desenvolupar les habilitats bàsiques de les fonts d'informació utilitzant amb sentit crític lestecnologies de la informació i de la comunicació per obtenir i comunicar informació a l'entornpersonal, social o professional.
6.- Reconèixer característiques bàsiques de produccions culturals i artístiques, aplicanttècniques d'anàlisis bàsic dels seus elements per actuar amb respecte i sensibilitat cap a ladiversitat cultural, el patrimoni històric-artístic i les manifestacions culturals i artístiques.
7.- Desenvolupar i consolidar habilitats lingüístiques i aconseguir el nivell de precisió, claredat ifluïdesa necessàries, utilitzant els coneixements de la llengua catalana i castellana percomunicar-se en el seu entorn social, en la seva vida quotidiana i en l'activitat laboral.
8.- Desenvolupar habilitats lingüístiques bàsiques en llengua estrangera per comunicar-se deforma oral i escrita en situacions habituals de la vida quotidiana i professional.
9.- Reconèixer causes i característiques pròpies de fenòmens i esdeveniments contemporanis,evolució històrica, distribució geogràfica per explicar les característiques pròpies de lessocietats contemporànies.
10.- Desenvolupar valors i hàbits de comportament fonamentats en principis democràtics,aplicant-los en les seves relacions socials habituals i en la resolució pacífica dels conflictes.
11.- Desenvolupar la iniciativa, la creativitat i l'esperit emprenedor, així com la confiança en símateix, la participació i l'esperit crític per resoldre situacions i incidències tant de l'activitatprofessional com de la personal.
12.- Desenvolupar tasques en equip, assumint els seus deures, respectant als altres icooperant amb ells, actuant amb tolerància i respecte cap als altres per a la realització eficaçde les tasques i com a mitjà de desenvolupament personal.
13.- Utilitzar les tecnologies de la informació i de la comunicació per informar-se, comunicar-se,aprendre i facilitar-se les tasques laborals.
14.- Relacionar els riscos laborals i ambientals amb l'activitat laboral amb el propòsit d'utilitzarles mesures preventives corresponents per a la protecció personal, evitant perjudicar als altresi al medi ambient.
15.- Comparar i seleccionar recursos i ofertes formatives existents per a l'aprenentatge al llargde la vida per adaptar-se a les noves situacions laborals i personals.
16.- Desenvolupar les tècniques de la seva activitat professional assegurant l'eficàcia i laqualitat en la seva feina, proposant, si cal, millores en les activitats de treball.
17.- Reconèixer els seus drets i deures com agent actiu en la societat, tenint en compte elmarc legal que regula les condicions socials i laborals per participar com a ciutadà democrà
3.- COMPETÈNCIES PROFESSIONALS, PERSONALS, SOCIALS I D'APRENENTATGEPERMANENT RELACIONATS AMB ELS ÀMBITS DE COMUNICACIÓ I SOCIETAT/CIÈNCIES APLICADES I
1.- Resoldre problemes relacionats amb el seu entorn físic, social, personal i productiu,utilitzant el raonament científic i els elements proporcionats per les ciències aplicades i socials.
2.- Actuar de forma saludable en distints contexts quotidians que afavoreixin eldesenvolupament personal i social, analitzant hàbits i influències positives per a la saluthumana.
3.- Valorar actuacions que ens duguin a la conservació del medi ambient diferenciant lesconseqüències de les activitats quotidianes que pugui afectar a l'equilibri d'ell mateix.
4.- Obtenir i comunicar informació destinada a l'autoaprenentatge i al seu ús en diferentscontexts del seu entorn personal, social o professional mitjançant els recursos que tengui alseu abast i els que ofereixin les tecnologies de la informació i de la comunicació.
5.- Actuar amb respecte i sensibilitat cap a la diversitat cultural, el patrimoni històric-artístic i lesmanifestacions culturals i artístiques.
6.- Comunicar-se amb claredat, precisió i fluïdesa en diferents contexts socials o professionalsi per diferents mitjans i canals que estiguin al seu abast, utilitzant i adequant recursoslingüístics orals i escrits de la llengua castellana i catalana.
7.- Comunicar-se en situacions habituals tant laborals com personals i socials utilitzantrecursos lingüístics bàsics en llengua estrangera.
8.- Realitzar explicacions senzilles sobre aconteixements i fenòmens característics de lessocietats contemporànies a partir d'informació històrica i geogràfica a la seva disposició.
9.- Adaptar-se a les noves situacions laborals originades per canvis tecnològics i organitzatiusen la seva activitat laboral, utilitzant les ofertes formatives que tenen al seu abast i emprant elsrecursos que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació.
10.- Complir les tasques pròpies del seu nivell amb autonomia i responsabilitat, utilitzant criterisde qualitat i eficiència en el treball assignat de forma individual o en equip.
11.- Comunicar-se d'una manera eficaç, respectant l'autonomia i competència de les diferentspersones que intervenen en el seu àmbit de treball, contribuint a la qualitat del treball realitzat.
12.- Assumir i complir les mesures de prevenció de riscs i seguretat laboral en la realització deles activitats laborals evitant danys personals, laborals i ambientals.
13.- Complir les normes de qualitat, d'accessibilitat universal i disseny per tots que afecten a laseva activitat professional.
14.- Actuar amb esperit emprenedor, iniciativa personal i responsabilitat en l'elecció delsprocediments de la seva activitat professional.
15.- Exercir els seus drets i complir amb les obligacions derivades de la seva activitatprofessional, d'acord amb la legislació vigent i participar activament en la vida econòmica,social i cultural.
3.1.CONTRIBUCIÓ DELS MÒDULS A L’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIESBÀSIQUES
Els objectius i els continguts de cada mòdul asseguren el desenvolupament de totes lescompetències. Els criteris d’avaluació serviran de referència per valorar el grau d’adquisicióprogressiu. Les competències bàsiques són les següents:
a) Competència en comunicació lingüística Es refereix a la utilització del llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita, derepresentació, interpretació i comprensió de la realitat, de construcció i comunicació delconeixement i d’organització i autoregulació del pensament, les emocions i la conducta. Eldesenvolupament de la competència lingüística comporta el domini de la llengua oral i escritaen múltiples contextos, i l’ús funcional d’una llengua estrangera( en el nostre centre l’anglesa).
b) Competència matemàtica Consisteix en l’habilitat per utilitzar i relacionar els nombres, les operacions bàsiques, elssímbols i les formes d’expressió i de raonament matemàtic, tant per produir i interpretardiferents tipus d’informació, com per ampliar el coneixement sobre aspectes quantitatius iespacials de la realitat, i per resoldre problemes relacionats amb la vida quotidiana i amb elmón laboral. La competència matemàtica comporta el coneixement i la utilització dels elements matemàticsbàsics (diferents tipus de nombres, mesures, símbols, elements geomètrics, etc.) i la posadaen pràctica de processos de raonament que duen a la solució dels problemes o a l’obtenció dela informació. El desenvolupament de la competència matemàtica al final del primer nivell delsprogrames comporta utilitzar espontàniament –en els àmbits personal i social– els elements iraonaments matemàtics per interpretar i expressar amb claredat i precisió informacions, dadesi argumentacions.
c) Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic És l’habilitat per interactuar amb el món físic, tant en els aspectes naturals com en els generatsper l’acció humana, de manera que es possibilita la comprensió de successos, la predicció deconseqüències i l’activitat dirigida a la millora i preservació de les condicions de vida pròpia, deles altres persones i de la resta dels éssers vius. Incorpora habilitats per desenvolupar-seadequadament, amb autonomia i iniciativa personal en àmbits de la vida i del coneixement moltdiversos (salut, activitat productiva, consum, ciència, processos tecnològics, etc.), perinterpretar el món, cosa que exigeix l’aplicació dels conceptes i els principis bàsics de laciència que permeten l’anàlisi dels fenòmens des dels diferents camps de coneixement científicinvolucrat i per adquirir nous coneixements. Són part d’aquesta competència bàsica l’úsresponsable dels recursos naturals, la cura del medi ambient, el consum racional iresponsable, i la protecció de la salut individual i col·lectiva com a elements clau de la qualitatde vida de les persones. El desenvolupament de la competència en el coneixement i lainteracció amb el món físic prepara per poder identificar hàbits saludables d’higiene, salut ialimentació, per a l’ús responsable dels recursos naturals, per a la cura del medi ambient, peral consum racional i responsable, i per a la protecció de la salut individual i col·lectiva com aelements clau de la qualitat de vida de les persones.
d) Tractament de la informació i competència digital Consisteix a disposar d’habilitats per cercar, obtenir, processar i comunicar informació, i pertransformar-la en coneixement. Incorpora diferents habilitats, que van des de l’accés a lainformació fins a la seva transmissió en diferents suports una vegada tractada, incloent-hi lautilització de les tecnologies de la informació i de la comunicació com a eina essencial perinformar-se, aprendre i comunicar-se. El desenvolupament de la informació i la competènciadigital implica ser una persona autònoma, eficaç, responsable, crítica i reflexiva en seleccionar,tractar i utilitzar la informació i les seves fonts, així com les diferents eines tecnològiques;també tenir una actitud crítica i reflexiva en la valoració de la informació disponible, contrastant-la quan és necessari, i respectar les normes de conducta acordades socialment per regular l’úsde la informació i les seves fonts en els diferents suports.
e) Competència social i ciutadana
Fa possible comprendre la realitat social en què es viu, cooperar, conviure i exercir laciutadania democràtica en una societat plural, així com comprometre’s a contribuir a millorar-la.Integra coneixements diversos i habilitats complexes que permeten participar, prendre
decisions, escollir com comportar-se en determinades situacions i responsabilitzar-se de leseleccions i decisions adoptades. Globalment suposa utilitzar, per desenvolupar-se socialment,el coneixement sobre l’evolució i l’organització de les societats i sobre els trets i valors delsistema democràtic, així com utilitza el judici moral per escollir i prendre decisions, i exerciractivament i responsablement els drets i deures de la ciutadania. El desenvolupament de lacompetència social i ciutadana suposa comprendre la realitat social en què es viu, afrontar laconvivència i els conflictes utilitzant el judici ètic basat en els valors i les pràctiquesdemocràtiques, i exercir la ciutadania, actuant amb criteri propi, contribuir a la construcció de lapau i la democràcia, i mantenir una actitud constructiva, solidària i responsable davant elcompliment dels drets i les obligacions cíviques.
f) Competència cultural i artística Suposa conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions culturals iartístiques, utilitzar-les com a font d’enriquiment i gaudir i considerar-les com a part delpatrimoni dels pobles. Apreciar el fet cultural en general, i el fet artístic en particular, implicadisposar de les habilitats i actituds que permeten accedir a les seves diferents manifestacions,així com habilitats de pensament, perceptives i comunicatives, sensibilitat i sentit estètic perpoder comprendre-les, valorar-les, emocionar-se i gaudir-ne.
g) Competència per aprendre a aprendre Cerca fomentar habilitats per iniciar-se en l’aprenentatge i ser capaç de continuar aprenent demanera cada vegada més eficaç i autònoma d’acord amb els propis objectius i necessitats.Comporta dues dimensions fonamentals. D’una banda, adquirir la consciència de les pròpiescapacitats (intel·lectuals, emocionals, físiques), i del procés i de les estratègies necessàries perdesenvolupar-les, així com del que pot fer un mateix i del que es pot fer amb l’ajuda d’altrespersones o recursos. D’altra banda, disposar d’un sentiment de competència personal, queincideix en la motivació, la confiança en un mateix i el gust per aprendre. El desenvolupamentde la competència aprendre a aprendre implica la consciència, la gestió i el control de lespròpies capacitats i coneixements des d’un sentiment de competència o d’eficàcia personal, iinclou tant el pensament estratègic com la capacitat de cooperar, d'autoavaluar-se, i el maneigeficient d’un conjunt de recursos i tècniques de treball intel·lectual, la qual cosa es desenvolupaa través d’experiències d’aprenentatge conscients i gratificadores, tant individuals comcol·lectives.
h) Autonomia i iniciativa personal Es refereix, d’una banda, a l’adquisició de la consciència i l’aplicació d’un conjunt de valors iactituds personals interrelacionades, com la responsabilitat, la perseverança, el coneixementde si mateix i l’autoestima, la creativitat, l’autocrítica, el control emocional, la capacitatd’escollir, de calcular riscos i d’afrontar els problemes, així com la capacitat de demorar lanecessitat de satisfacció immediata, d’aprendre dels errors i d’assumir riscos. De l’altra, remeta la capacitat d’escollir amb criteri propi, d’imaginar projectes, de tirar endavant les accionsnecessàries per desenvolupar les opcions i els plans necessàries per desenvolupar les opcionsi els plans personals –en el marc de projectes individuals o col·lectius- i responsabilitzar-se’n,tant en l’àmbit personal com social i laboral. El desenvolupament de la competència del’autonomia i la iniciativa personal suposen ser capaç d’imaginar, emprendre, desenvolupar iavaluar accions o projectes individuals o col·lectius amb creativitat, confiança, responsabilitat isentit crític.
4- CONTINGUTS DELS MÒDULS PROFESSIONALS
4. 1. MÒDUL DE COMUNICACIÓ I SOCIETAT I
4. 1. 1. SOCIETAT I
1.- Valoració de les societats prehistòriques i antigues i la seva relació amb el medi
natural: .-
- Els paisatges naturals. Aspectes generals i locals.
* Factors i components del paisatge natural: clima, relleu, hidrografia i vegetació natural. El territori espanyol.
* Comentari de gràfiques sobre temps i clima.
- Les societats prehistòriques.
* Distribució de les societats prehistòriques. La seva relació amb el medi ambient.
* El procés d'hominització. Del nomadisme al sedentarisme.
* Art i pensament màgic. Estratègies de representació i la seva relació amb les arts audiovisuals actuals.
- El naixement de les ciutats.
* L'hàbitat urbà i la seva evolució.
* Gràfics de representació urbana.
* Les societats urbanes antigues. Els orígens del món mediterrani.
* La cultura grega: extensió, trets i fites principals.
* Característiques essencials de l'art grec. Models arquitectònics i escultòrics: el cànon europeu.
* La cultura romana. Extensió militar i comercial. Característiques socials i polítiques.
* Característiques essencials de l'art romà. Models arquitectònics i escultòrics.
* Perspectiva de gènere en l'estudi de les societats urbanes antigues.
* Presència i pervivència de Grècia i Roma a la Península Ibèrica i el territori espanyol.
- Tractament i elaboració d'informació per a les activitats educatives.
• Autonomia.• Fonts i recursos per obtenir informació.• Recursos bàsics: guions, esquemes i resums, entre d’altres.• Eines senzilles de localització cronològica.• Estratègies de composició d'informació escrita. Ús de
processadors de text.• Vocabulari seleccionat i específic.
2.- Valoració de la creació de l'espai europeu en les edats mitjanes i moderna:
- L'Europa medieval.
• L'extensió i localització dels nous regnes i territoris.• Característiques i principals fites històriques de la societat feudal.• Pervivència d'usos i costums. L'espai agrari i les seves característiques.
• El contacte amb altres cultures. El món musulmà: naixement i expansió. Comerç amb Orient.
• Relacions entre cultures en l'actualitat.
- L'Europa de les monarquies absolutes.
• Les grans monarquies europees: ubicació i evolució sobre el mapa en el context europeu.
• Principis de la monarquia absoluta.• La monarquia absoluta a Espanya. Les societats modernes: nous grups
socials i expansió del comerç.• Evolució del sector productiu durant aquest període.
- La colonització d'Amèrica.
• El desembarcament castellà: 1492, causes i conseqüències.• El desembarcament castellà: 1492, causes i conseqüències. • L'imperi americà espanyol. Altres imperis colonials. • Les societats ameríndies: destrucció, sincretisme i mestissatge.
Aportacions a la cultura espanyola.
- Estudi de la població
• Evolució demogràfica de l'espai europeu.• La primera revolució industrial i les seves transformacions socials i
econòmiques• Indicadors demogràfics bàsics per analitzar una societat. Trets i
característiques de la població europea i mundial actuals. • Comentari de gràfiques de població: pautes i instruments bàsics.
– L'evolució de l'art europeu de les èpoques medieval i moderna
* L'art medieval: característiques i períodes principals. * El Renaixement: canvi i transformació de l'art. * Profunditat i ús del color a la pintura i la seva evolució fins al romanticisme. * Pautes bàsiques per al comentari d'obres pictòriques.
- Tractament i elaboració d'informació per a les activitats educatives
* Recerca d'informació a través d'internet. * Ús de repositoris de documents i enllaços web. * Recursos bàsics: resums, fitxes temàtiques, biografies, fulls de càlcul o similars, elaboració,entre d'altres. * Vocabulari específic.
4. 1.2. LLENGUA CASTELLANA
4.1.2.1.UTILITZACIÓ D'ESTRATÈGIES DE COMUNICACIÓ ORAL
EN LLENGUA CASTELLANA
- Textos orals.
* Tipus i característiques.
* Característiques dels reportatges. * Característiques de les entrevistes.
- Aplicació d'escolta activa en la comprensió de textos orals.
* Memòria auditiva. * Atenció visual. * Empatia. * Estratègies lingüístiques: parafrasejar, emetre paraules de reforç o d’elogi, resumir, entre d'altres.
- Pautes per evitar la disrupció en situacions de comunicació oral.
- L'intercanvi comunicatiu.
* Elements extralingüístics de la comunicació oral. * Usos orals informals i formals de la llengua. * Adequació al context comunicatiu. * El to de veu
- Aplicació de les normes lingüístiques en la comunicació oral. Organització de la frase:estructures gramaticals bàsiques. Coherència semàntica.
- Composicions orals.
* Exposicions orals senzilles sobre fets de l'actualitat. * Presentacions orals senzilles. * Ús de mitjans de suport: audiovisuals i TIC.
4.1.2.2.UTILITZACIÓ D'ESTRATÈGIES DE COMUNICACIÓ ESCRITA
EN LLENGUA CASTELLANA
- Tipus de textos. Característiques de textos propis de la vida quotidiana i
professional.
- Estratègies de lectura: elements textuals.
* Prelectura. * Lectura. * Postlectura.
- Pautes per a la utilització de diccionaris diversos.
* Tipus de diccionaris. * Recursos a la xarxa i el seu ús.
- Estratègies bàsiques en el procés de composició escrita.
* Planificació. * Textualització. * Revisió.
- Aplicació en textos propis de la vida quotidiana, de l'àmbit acadèmic i dels mitjans de comunicació.
- Presentació de textos escrits en diferents suports.
* Aplicació de les normes gramaticals. * Aplicació de les normes ortogràfiques. * Instruments informàtics de programari per al seu ús en processadors de text.
- Textos escrits.
* Principals connectors textuals. * Aspectes bàsics de les formes verbals en els textos, amb especial atenció als valors aspectuals de perífrasis verbals. * Funció subordinada, substantiva, adjectiva i adverbial del verb. * Sintaxi: enunciat, frase i oració; subjecte i predicat; complement directe, indirecte, de règim, circumstancial, agent i atribut.
4.1.2.3.LECTURA DE TEXTOS LITERARIS EN LLENGUA CASTELLANA ANTERIORS AL
SEGLE XIX
- Pautes per a la lectura de fragments literaris.
- Instruments per a la recollida d'informació de la lectura d'una obra literària.
- Característiques estilístiques i temàtiques de la literatura en llengua castellana a partir de l'Edat Mitjana fins al segle XVIII.
* Literatura medieval. * Renaixement. * El Segle d'Or. * La literatura il·lustrada.
- La narrativa. Temes i estils recurrents segons l'època literària.
* Valoració dels recursos estilístics i expressius més significatius. * Pautes per a l'elaboració de petites composicions pròpies sobre temes d'interès.
- Lectura i interpretació de poemes. Temes i estils recurrents segons l'època literària.
* Valoració dels recursos estilístics i expressius més significatius. * Pautes per a l'elaboració de petites composicions pròpies sobre temes d'interès.
- El teatre. Temes i estils segons l'època literària.
4.1.3.LLENGUA CATALANA
4.1.3.1. LA COMUNICACIÓ ORAL. ESTRATÈGIES EN LLENGUA CATALANA
- Textos orals.
* Trets i tipologia. * Característiques de la conversa. El diàleg. * Característiques de l’exposició oral.
- Tècniques per a la comprensió de textos orals.
* Recursos pnemotècnics. * Audició activa. * Empatia. * Estratègies lingüístiques: sintetitzar, emfasitzar, parafrasejar, etc.
- Mesures per evitar interferències en situacions comunicatives orals.
- La comunicació.
* Elements extralingüístics. * Diferències entre llengua oral formal i informal. * Adequació al context. * L’entonació.
- Aplicació de les propietats textuals a l’oralitat. Coherència i cohesió.
* Producció de textos orals. * Exposicions orals senzilles sobre fets propers a l’alumnat * Utilització de les TIC com a eina de suport.
- Producció de textos orals.
* Exposicions orals senzilles sobre fets propers a l’alumnat * Utilització de les TIC c om a eina de suport.
4.1.3.2.LA COMUNICACIÓ ESCRITA.ESTRATÈGIES EN LLENGUA CATALANA
- Trets de textos de producció pròpia propers a la realitat acadèmica i social.
- Tipologia textual.
- Estratègies de lectura: * Abans de la lectura: objectius, activació dels coneixements previs, establiment de prediccions sobre el text, promoció de preguntes sobre el text. * Durant la lectura: tasques de lectura compartida, la lectura inde pendent, errades i llacunes de comprensió. * Després de la lectura: la idea principal, el resum, preguntes i respostes, conclusió.
- Ús i coneixement dels diccionaris de la llengua catalana en suport paper, digital i en xarxa. - Aplicació d’estratègies en la producció de textos escrits en els àmbits propers a l’alumnat, acadèmic i dels mitjans de comunicació: * Planificació.
* Elaboració. * Revisió.
- Aplicació de les normes gramaticals i ortogrà fiques, i ús del processadors de textos en la presentació de produccions escrites. - Ús i aplicació d’elements per garantir la coherència i la cohesió del textos escrits: tema, estructura, connectors, temps i formes verbals, pronominalitzacions,recursos lèxics, sintaxi, etc
4.1.3.3.LECTURA DE TEXTOS LITERARIS EN LLENGUA CATALANA ANTERIORS AL
SEGLE XIX
– Estratègies per a la lectura i el comentari de textos literaris.
– Consulta de fonts d’informació per a la implementació de la lectura.
– Lectura de fragments significatius tant de poesia com de narrativa i teatre dels períodes literaris de la literatura des de l’Edat Mitjana fins al segle XVIII.
– Recursos expressius i tòpics literaris més recurrents.
– Producció de textos escrits senzills relacionats amb la temàtica tractada.
4.2. CONTINGUTS CIÈNCIES APLICADES I
– Resolució de problemes mitjancant operacions bàsiques:
* Reconeixement i diferenciació dels diferents tipus de nombres.
* Representació a la recta real.
* Utilització de la jerarquia de les operacions.
* Interpretació i utilització dels nombres reals i les operacions en diferents contextos.
* Proporcionalitat directa i inversa.
* Els percentatges a l' economia.
– Reconeixement de materials i instal·lacions de laboratori:
* Normes generals de treball al laboratori. * Material de laboratori. Tipus i utilitat dels mateixos.
* Normes de seguretat.
- Reconeixement de les formes de la matèria: * Unitats de longitud. * Unitats de capacitat.
* Unitats de massa.
* Matèria. Propietats de la matèria.
* Classificació de la matèria segons el seu estat. * Canvis d'estat de la matèria.
- Separació de mescles i substàncies:
* Diferència entre Substàncies pures i mescles.
* Tècniques bàsiques de separació de mescles.
* Classificació de les substàncies pures. Taula periòdica.
* Diferència entre elements i compostos.
* Diferència entre mescles i compostos.
* Materials relacionats amb el perfil professional.
- Reconeixement de l'energia en els processos naturals:
* Manifestacions de l'energia a la natura i a la vida quotidiana.
* Tipus d'energia.
* Transformació de l'energia.
* Energia,calor i temperatura. Unitats.
* Fonts d'energia renovable i no renovable.
- Localització d'estructures anatòmiques:
* Nivells d'organització de la matèria viva.
* Procés de nutrició.
* Procés d'excreció.
* Procés de relació.
* Procés de reproducció.
- Diferència entre salut i malaltia:
* Salut i malaltia.
* El sistema immunitari.
* Malalties infeccioses i no infeccioses.
* Higiene i prevencions de malalties.
* Les vacunes.
* Trasplantaments i donacions.
* Malalties de transmissió sexual. Prevencions.
* La salut mental: prevencions de drogodependències i de trastorns alimentaris.
- Elaboració de menús i dietes:
* Aliments i nutrients.
* Alimentació i salut.
* Hàbits alimentaris i saludables.
* Dietes i elaboració.
- Resolució d'equacions:
* Progressions aritmètiques i geomètriques.
* Traducció de situacions del llenguatge verbal a l'algebraic.
* Transformació d'expressions algebraiques. * Resolució d'equacions de primer grau amb una incògnita.
5- RESULTATS D'APRENENTATGE I CRITERIS D'AVALUACIÓ
1
5. 1. MÒDUL DE COMUNICACIÓ I SOCIETAT I
1.- Valora l'evolució històrica de les societats prehistòriques i de l'Edat Antiga i les seves relacions amb els paisatges naturals, analitzant els factors i elements implicats, i desenvolupant actituds i valors d'estima del patrimoni natural i artístic.
Criteris d'avaluació: a) S’han descrit mitjançant l’anàlisi de fonts gràfiques les característiques principals d’un paisatge natural i s’han reconegut els elements esmentats en l’entorn més pròxim.
b) S’han explicat la ubicació, el desplaçament i l’adaptació al medi dels grups humans des del període de l’hominització fins al domini tècnic dels metalls de les principals cultures queho exemplifiquen.
c) S’han relacionat les característiques de les fites artístiques més significatives del període prehistòric amb l’organització social i el cos de creences i se n’han valorat les diferències amb les societats actuals.
d) S’ha valorat la pervivència d’aquestes societats en les societats actuals i s’han comparat les seves característiques principals.
e) S’han discriminat les característiques principals que requereix l’anàlisi de les obres arquitectòniques i escultòriques mitjançant exemples arquetípics i s’han diferenciat els estils canònics.
f) S’ha jutjat l’impacte de les primeres societats humanes en el paisatge natural i s’han analitzat les característiques de les ciutats antigues i la seva evolució en l’actualitat.
g) S’ha analitzat la pervivència a la península Ibèrica i els territoris extrapeninsulars espanyols de les societats prehistòriques i de l’edat antiga.
h) S’han elaborat instruments senzills de recollida d’informació mitjançant estratègies de composició protocol·litzades, utilitzant tecnologies de la informació i la comunicació.
i) S’han desenvolupat comportaments d’acord amb el desenvolupament del propi esforç i el treball col·laboratiu.
2.- Valora la construcció de l’espai europeu fins a les primeres transformacions industrials i les societats agràries, analitza les seves característiques principals i valora la seva pervivència en la societat actual i en l’entorn immediat.
Criteris d’avaluació:
a) S’ha analitzat la transformació del món antic al medieval i s’han analitzat l’evolució de l’espai europeu, les seves relacions amb l’espai extraeuropeu i les característiques méssignificatives de les societats medievals.
b) S’han valorat les característiques dels paisatges agraris medievals i la seva pervivència en les societats actuals i s’han identificat els seus elements principals.
c) S’han valorat les conseqüències de la construcció dels imperis colonials a Amèrica en les cultures autòctones i en l’europea. d) S’ha analitzat el model polític i social de la monarquia absoluta durant l’edat moderna a les principals potències europees.
e) S’han valorat els indicadors demogràfics bàsics de les transformacions en la població europea durant el període analitzat.
f) S’han descrit les principals característiques de l’anàlisi de les obres pictòriques a través de l’estudi d’exemples arquetípics de les escoles i els estils que se succeeixen a Europa des del Renaixement fins a la irrupció de les avantguardes històriques.
g) S’ha analitzat l’evolució del sector o dels sectors productius propis del perfil del títol i se n’han analitzat les transformacions i les principals fites d’evolució en els seus sistemes organitzatius i tecnològics.
h) S’han elaborat instruments senzills de recollida d’informació mitjançant estratègies de composició protocol·litzades, utilitzant tecnologies de la informació i la comunicació.
i) S’han desenvolupat comportaments d’acord amb el desenvolupament del propi esforç i el treball en equip.
3.- Utilitza estratègies comunicatives per interpretar i comunicar informació oral en llengua castellana i catalana, aplicant els principis de l’escolta activa, les estratègies senzilles de composició i les normes lingüístiques bàsiques.
Criteris d’avaluació:
a) S’ha analitzat l’estructura de textos orals procedents dels mitjans de comunicació d’actualitat i se n’han identificat les característiques principals.
b) S’han aplicat les habilitats bàsiques per dur a terme una escolta activa i s’han identificat el sentit global i els continguts específics d’un missatge oral.
c) S’ha fet un bon ús dels elements de comunicació no verbal en les argumentacions i exposicions.
d) S’han analitzat els usos i nivells de la llengua i les normes lingüístiques en la comprensió i composició de missatges orals, valorant i revisant els usos discriminatoris, específicament en les relacions de gènere.
e) S’ha utilitzat la terminologia gramatical apropiada en la comprensió de les activitats gramaticals proposades i en la seva resolució.
4.- Utilitza estratègies comunicatives per interpretar i comunicar informació escrita en llengua castellana i catalana, aplicant estratègies de lectura comprensiva i aplicant estratègies d’anàlisi, síntesi i classificació de forma estructurada i progressiva a la composició autònoma dels textos breus seleccionats.
Criteris d’avaluació:
a) S’han valorat i analitzat les característiques principals dels tipus en relació amb la seva idoneïtat per al treball que desitja fer.
b) S’han utilitzat eines de recerca diverses en la comprensió d’un text escrit i s’han aplicat estratègies de reinterpretació de continguts.
c) S’han aplicat, de forma sistemàtica, estratègies de lectura comprensiva en la comprensió dels textos, se n’han extret conclusions per aplicar-les en les activitats d’aprenentatge i se n’han reconegut els possibles usos discriminatoris des de la perspectiva degènere.
d) S’ha resumit el contingut d’un text escrit, extraient-ne la idea principal, les secundàries iel propòsit comunicatiu i revisant i reformulant les conclusions obtingudes.
e) S’ha analitzat l’estructura de diferents textos escrits d’utilització diària i s’han reconegutusos i nivells de la llengua i pautes d’elaboració.
f) S’han aplicat les principals normes gramaticals i ortogràfiques en la redacció de textos de manera que el text final resulti clar i precís.
g) S’han desenvolupat pautes sistemàtiques en l’elaboració de textos escrits que permetin la valoració dels aprenentatges desenvolupats i la reformulació de les necessitats d’aprenentatge per millorar la comunicació escrita.
h) S’han observat pautes de presentació de treballs escrits tenint en compte el contingut,el format i el públic destinatari i s’ha utilitzat un vocabulari adequat al context.
i) S’han resolt activitats de comprensió i anàlisi de les estructures gramaticals i s’ha comprovat la validesa de les inferències que s’han fet.
5.- Fa la lectura de textos literaris representatius de la literatura en llengua castellana i catalana anteriors al segle XIX i genera criteris estètics per a la construcció del gust personal.
Criteris d’avaluació:
a) S’han contrastat les etapes d’evolució de la literatura en llengua castellana i catalana en el període considerat i se n’han reconegut les obres principals més representatives.
b) S’ha valorat l’estructura i l’ús del llenguatge d’una lectura personal d’una obra literària adequada al nivell, situant-la en el seu context i utilitzant instruments protocol·litzats de
recollida d’informació.
c) S’han expressat opinions personals raonades sobre els aspectes més apreciats i menys apreciats d’una obra i sobre la implicació entre el seu contingut i les pròpies experiències vitals.
d) S’han aplicat estratègies per a la comprensió de textos literaris, tenint en compte els temes i motius bàsics.
e) S’ha presentat informació sobre períodes, autors i obres de la literatura en llengua castellana i catalana a partir de textos literaris.
5. 2. MÒDUL DE CiÈNCIES APLICADES I
1.- Resol problemes matemàtics en situacions quotidianes, utilitzant els elements bàsics del llenguatge matemàtic i les seves operacions.
Criteris d’avaluació:
a) S’han identificat els diferents tipus de nombres i s’han utilitzat per interpretar adequadament la informació quantitativa.
b) S’han fet càlculs amb eficàcia, mitjançant càlcul mental o mitjançant algoritmes de llapisi calculadora (física o informàtica).
c) S’han utilitzat les TIC com a font de recerca d’informació.
d) S’ha operat amb potències d’exponent natural i enter aplicant les propietats.
e) S’ha utilitzat la notació científica per representar i operar amb nombres molt grans o molt petits.
f) S’han representat els diferents nombres reals sobre la recta numèrica.
g) S’ha caracteritzat la proporció com a expressió matemàtica.
h) S’han comparat magnituds i se n’ha establert el tipus de proporcionalitat.
i) S’ha utilitzat la regla de tres per resoldre problemes en què intervenen magnituds directament i inversament proporcionals.
j) S’ha aplicat l’interès simple i compost en activitats quotidianes.
2.- Reconeix les instal·lacions i el material de laboratori i els valora com a recursos necessaris per fer les pràctiques.
Criteris d’avaluació:
a) S’han identificat cada una de les tècniques experimentals que s’han d’aplicar.
b) S’han manipulat adequadament els materials instrumentals del laboratori.
c) S’han tingut en compte les condicions d’higiene i seguretat per a cada una de les tècniques experimentals que s’han d’aplicar.
3.- Identifica propietats fonamentals de la matèria en les diferents formes en què es
presenta en la naturalesa, fent servir les seves magnituds físiques i les seves unitats fonamentals en unitats del sistema mètric decimal.
Criteris d’avaluació:
a) S’han descrit les propietats de la matèria.
b) S’han practicat canvis d’unitats de longitud, massa i capacitat.
c) S’ha identificat l’equivalència entre unitats de volum i capacitat.
d) S’han efectuat mesures en situacions reals utilitzant les unitats del sistema mètric decimal i utilitzant la notació científica.
e) S’ha identificat la denominació dels canvis d’estat de la matèria.
f) S’han identificat amb exemples senzills diferents sistemes materials homogenis i heterogenis.
g) S’han identificat els diferents estats d’agregació en què es presenta la matèria utilitzant models cinètics per explicar els canvis d’estat.
h) S’han identificat sistemes materials i s’han relacionat amb el seu estat en la naturalesa.
i) S’han reconegut els diferents estats d’agregació d’una substància ateses la seva temperatura de fusió i ebullició.
j) S’han establert diferències entre ebullició i evaporació utilitzant exemples senzills.
4.- Utilitza el mètode més adequat per a la separació de components de mescles senzilles i el relaciona amb el procés físic o químic en què es basa.
Criteris d’avaluació:
a) S’ha identificat i descrit allò que es considera substància pura i mescla.
b) S’han establert les diferències fonamentals entre mescles i compostos.
c) S’han discriminat els processos físics i químics.
d) S’han seleccionat, d’un llistat de substàncies, les mescles, els compostos i els elements químics.
e) S’han aplicat de forma pràctica diferents separacions de mescles per mètodes senzills.
f) S’han descrit les característiques generals bàsiques de materials relacionats amb les professions, utilitzant les TIC.
g) S’ha treballat en equip en la realització de tasques.
5.- Reconeix com l’energia és present en els processos naturals i descriu fenòmens simples de la vida real.
Criteris d’avaluació:
a) S’han identificat situacions de la vida quotidiana en què queda de manifest la intervenció de l’energia.
b) S’han reconegut diferents fonts d’energia.
c) S’han establert grups de fonts d’energia renovable i no renovable. d) S’han mostrat els avantatges i inconvenients (obtenció, transport i utilització) de les fonts d’energia renovables i no renovables, utilitzant les TIC.
e) S’han aplicat canvis d’unitats de l’energia.
f) S’ha mostrat en diferents sistemes la conservació de l’energia. g) S’han descrit processos relacionats amb el manteniment de l’organisme i de la vida en els quals s’aprecia clarament el paper de l’energia.
6.- Localitza les estructures anatòmiques bàsiques, discriminant els sistemes o aparells als quals pertanyen i associant-los amb les funcions que produeixen en l’organisme.
Criteris d’avaluació:
a) S’han identificat i descrit els òrgans que configuren el cos humà i se’ls ha associat ambel sistema o aparell corresponent.
b) S’ha relacionat cada òrgan, sistema i aparell amb la seva funció i se n’han ressenyat les associacions.
c) S’ha descrit la fisiologia del procés de nutrició.
d) S’ha detallat la fisiologia del procés d’excreció.
e) S’ha descrit la fisiologia del procés de reproducció.
f) S’ha detallat com funciona el procés de relació.
g) S’han utilitzat eines informàtiques per descriure adequadament els aparells i sistemes.
7.- Diferencia la salut de la malaltia, relaciona els hàbits de vida amb les malalties mésfreqüents i reconeix els principis bàsics de defensa contra aquestes.
Criteris d’avaluació:
a) S’han identificat situacions de salut i de malaltia per a les persones.
b) S’han descrit els mecanismes encarregats de la defensa de l’organisme.
c) S’han identificat i classificat les malalties infeccioses i no infeccioses més comunes en la població i se n’han reconegut les causes, la prevenció i els tractaments.
d) S’han relacionat els agents que causen les malalties infeccioses habituals amb el contagi produït.
e) S’ha entès l’acció de les vacunes, els antibiòtics i altres aportacions de la ciència mèdica per al tractament i la prevenció de malalties infeccioses.
h) S’ha reconegut el paper que tenen les campanyes de vacunació en la prevenció de malalties infeccioses i s’han descrit adequadament els aparells i sistemes.
f) S’ha descrit el tipus de donacions que existeixen i els problemes que es produeixen en
els trasplantaments.
g) S’han reconegut situacions de risc per a la salut relacionades amb el seu entorn professional més pròxim.
h) S’han dissenyat pautes d’hàbits saludables relacionats amb situacions quotidianes.
8.- Elabora menús i dietes equilibrades senzilles diferenciant els nutrients que contenen i adaptant-los als diferents paràmetres corporals i a situacions diverses.
Criteris d’avaluació:
a) S’ha discriminat entre el procés de nutrició i el d’alimentació.
b) S’han diferenciat els nutrients necessaris per al manteniment de la salut.
c) S’ha reconegut la importància d’una bona alimentació i de l’exercici físic en la cura del cos humà.
d) S’han relacionat les dietes amb la salut, diferenciant les necessàries per mantenir la salut de les que poden perjudicar-la.
e) S’ha fet el càlcul sobre balanços calòrics en situacions habituals del seu entorn.
f) S’ha calculat el metabolisme basal i els seus resultats s’han representat en un diagrama per establir comparacions i conclusions.
g) S’han elaborat menús per a situacions concretes, investigant a la xarxa les propietats dels aliments.
9.- Resol situacions quotidianes, utilitzant expressions algebraiques senzilles i aplicant els mètodes de resolució més adequats.
Criteris d’avaluació:
a) S’han concretat propietats o relacions de situacions senzilles mitjançant expressions algebraiques.
b) S’han simplificat expressions algebraiques senzilles utilitzant mètodes de desenvolupament i factorització.
c) S’ha aconseguit resoldre problemes de la vida quotidiana en què sigui necessari el plantejament i la resolució d’equacions de primer grau.
d) S’han resolt problemes senzills utilitzant els mètodes gràfics i les TIC.
6- ORIENTACIONS PEDAGÒGIQUES
La metodologia ocupa un paper important en el procés d’e/a i molt més amb el grup d’alumnes que componen aquesta formació professional bàsica. Per tant, aquesta serà generali interdisciplinar entre tots els mòduls que la formen. Ens basarem en els principis constructivistes, sempre partirem dels coneixements previs dels alumnes, pel que serà necessari fer una avaluació inicial( oral/escrita) al començament de cada unitat didàctica. Els continguts i la pròpia metodologia han d’estar al servei de les condicions generals de l’alumnat i de les seves expectatives. La metodologia serà activa, implicarem l’alumnat en el seu aprenentatge fent-los de guia
per tal que aprenguin a aprendre, sempre tenint en compte les individualitats, fomentant activitats de reforç o d’ampliació segons les necessitats de cada un dels alumnes.
Hem d’aconseguir que els aprenentatges siguin sempre significatius. Cada un dels continguts han d’estar connectats amb els seus interessos i amb l’opció de formació professional bàsica que hagin escollit.
Els continguts seran abordats des d’una pràctica totalment participativa per part dels alumnes, ja sigui fent-los entrar en debats o cercant informació en el món que els envolta, o en els mitjans de comunicació, Internet, biblioteca… Gràcies a la dotació de l’aula en recursos TIC ( pissarra digital) aquests recursos seran utilitzats diàriament en els diferents mòduls.
6. 1. MÒDUL DE COMUNICACIÓ I SOCIETAT I
Aquest mòdul contribueix a assolir les competències per a l’aprenentatge permanent i conté la formació perquè les alumnes i els alumnes siguin capaços de reconèixer les característiquesbàsiques dels fenòmens relacionats amb l’activitat humana i millorar les seves habilitats comunicatives. L’estratègia d’aprenentatge per a l’ensenyament d’aquest mòdul, que integra coneixements bàsics relatius a ciències socials, llengua castellana i literatura, llengua catalana i literatura i llengua anglesa, està enfocada a l’ús d’eines bàsiques de l’anàlisi textual, l’elaboració d’informació estructurada, tant oral com escrita, la localització espaciotemporal dels fenòmens socials i culturals i el respecte a la diversitat de creences i a les pautes de relació quotidiana en diferents societats i grups humans, i involucra els estudiants en tasques significatives que els permetin treballar de manera autònoma i en equip.
La formació del mòdul es relaciona amb els següents objectius generals del cicle formatiu n), ñ), o), p), q) i r) i les competències professionals, personals i socials m), n), ñ), o) i p) del títol. A més, es relaciona amb els objectius s), t), u), v), w), x) i y) i les competències q), r), s), t),u), v) i w) que s’inclouen en aquest mòdul professional de forma coordinada amb la resta de mòduls professionals.
Les línies d’actuació en el procés d’ensenyament i aprenentatge que permeten assolir els objectius del mòdul estan orientades cap a:
− La concreció d’un pla personalitzat de formació que tingui com a objectiu aconseguir la integració de l’alumne en les situacions d’aprenentatge proposades, mitjançant l’aplicació d’estratègies motivadores.
− La potenciació de l’autonomia en l’execució de les activitats i en la gestió del seu temps d’aprenentatge en l’àmbit de les competències i els continguts de l’àmbit sociolingüístic.
− La realització de dinàmiques sobre el desenvolupament d’habilitats socials que afavoreixin l’assentament d’hàbits de disciplina i de treball individual i en equip.
− La utilització d’estratègies, recursos i fonts d’informació al seu abast, fomentant l’ús de lesTIC, que contribueixin a la reflexió sobre la valoració de la informació necessària per construir explicacions estructurades de la realitat que l’envolta.
− La utilització de mètodes globalitzadors (projectes, centres d’interès, entre d’altres) que permetin la integració de l’alumnat en les activitats d’aprenentatge, concretada en una metodologia de treball que els relacioni amb l’actualitat.
− La programació d’activitats que es relacionin, sempre que sigui possible, amb capacitats que es derivin del perfil professional.
Les línies d’actuació en el procés d’ensenyament i aprenentatge que permeten assolir els objectius del mòdul en relació amb les ciències socials estan relacionades amb:
− La integració motivadora de sabers que li permetin analitzar i valorar la diversitat de les societats humanes.
− La utilització de recursos i fonts d’informació al seu abast per organitzar la informació queextregui i afavorir-ne la integració en el treball educatiu.
− El reconeixement de l’empremta del passat en la vida diària mitjançant l’apreciació de ladiversitat dels grups humans i els seus èxits al llarg del temps.
− La valoració dels problemes del seu entorn a partir de l’anàlisi de la informació disponible,la formulació d’explicacions justificades i la reflexió sobre la seva actuació davant d’aquestesen situacions d’aprenentatge pautades.
− La potenciació de les capacitats d’observació i els criteris de gaudi de les expressionsartístiques mitjançant l’anàlisi pautada de produccions artístiques arquetípiques, apreciant-neels valors estètics i temàtics.
Les línies d’actuació en el procés d’ensenyament aprenentatge que permeten assolir els objectius del mòdul en relació amb l’aprenentatge de les llengües estan relacionades amb:
− La utilització de la llengua tant en la interpretació com l’elaboració de missatges orals i escrits senzills,mitjançant el seu ús en diferents tipus de situacions comunicatives i textuals del seu entorn.
− La utilització d’un vocabulari adequat a les situacions del seu entorn que orienti la concreció dels continguts, les activitats i els exemples que s’utilitzen en el mòdul.
− La selecció i execució d’estratègies didàctiques que facilitin l’autoaprenentatge i que incorporin l’ús de la llengua en situacions de comunicació com més reals millor, utilitzant les possibilitats de la tecnologia de la informació i de la comunicació (correu electrònic, SMS, Internet, xarxes socials, entre d’altres).
− La utilització de les tècniques de comunicació per potenciar el treball en equip que els permeti integrar-se en les activitats educatives amb garantia d’èxit.
− L’apreciació de la varietat cultural i de costums presents en el seu entorn, posant-la en relació amb les necessitats derivades de l’ús de la llengua amb diferents parlants.
− El desenvolupament d’hàbits de lectura que els permetin gaudir de la producció literària mitjançant l’ús de textos seleccionats segons les seves necessitats i característiques.
TRACTAMENT DE LA LECTURA
La lectura comprensiva serà una pràctica habitual, continua i transversal en l’aprenentatge delscontinguts de totes les àrees. Entenem que la comprensió és una condició per a l’aprenentatgesignificatiu , per tant, la comprensió dels textos és la primera passa per a què els nostres alumnes entenguin, relacionin, assimilin i recordin els conceptes específics de cada àrea i ho sàpiguen interrelacionar.A l’aula utilitzarem: la lectura prèvia , la lectura lenta i la lectura de síntesi i assimilació personal.Farem proves de comprensió lectora al llarg del curs hi hauran de llegir un llibre de català i unde castellà al segon i tercer trimestre.
6. 2. CIÈNCIES APLICADES I
Aquest mòdul contribueix a assolir les competències per a l’aprenentatge permanent i contéla formació perquè l’alumne sigui conscient tant de la seva pròpia persona com del mitjà quel’envolta. Els continguts d’aquest mòdul contribueixen a consolidar i aplicar hàbits saludables en totsels aspectes de la seva vida quotidiana. Així mateix, utilitzen el llenguatge operacional de lesmatemàtiques en la resolució de problemes de diferent índole, aplicats a qualsevol situació,tant en la seva vida quotidiana com en la seva vida laboral. L’estratègia d’aprenentatge per a l’ensenyament d’aquest mòdul, que integra ciències comles matemàtiques, la química, la biologia i la geologia, s’enfoca als conceptes principals i elsprincipis de les ciències, i involucra els estudiants en la solució de problemes senzills i altrestasques significatives, per tal que puguin treballar de manera autònoma per construir el seupropi aprenentatge i culminar amb resultats reals generats per ells mateixos.
La formació del mòdul contribueix a assolir els objectius j), k), l), m) i n) del cicle formatiu iles competències j), k), l) i m) del títol. A més, es relaciona amb els objectius s), t), u), v), w), x)i y) i les competències q), r), s), t), u), v) i w) que s’inclouen en aquest mòdul professional deforma coordinada amb la resta de mòduls professionals.
Les línies d’actuació en el procés d’ensenyament i aprenentatge que permeten assolir lescompetències del mòdul tracten sobre:
− La utilització dels nombres i les seves operacions per resoldre problemes.
− El reconeixement de les formes de la matèria.
− El reconeixement i ús de material de laboratori bàsic.
− La identificació i localització de les estructures anatòmiques.
− La realització d’exercicis d’expressió oral, aplicant les normes bàsiques d’atenció alpúblic.
− La importància de l’alimentació per a una vida saludable.
− La resolució de problemes, tant en l’àmbit científic com quotidià.
7. TEMPORALITZACIÓ
La seqüenciació i la distribució horària setmanal dels mòduls professionals que integren cada cicle formatiu de formació professional bàsica és la que es determina en la norma que estableix el desenvolupament curricular de cadascun dels cicles esmentats. Els continguts seran repartits equitativament en els tres trimestres.
8.- ACTIVITATS D’ENSENYANÇA-APRENENTATGE
Les activitats d’ensenyança-aprenentage estan destinades a reforçar i millorar els aprenentatges adquirits en tots els mòduls amb la finalitat d’assolir els objectius utilitzant una metodologia motivadora i estimulant.
El tipus d’activitats que durem a terme seran:
a) D’avaluació.- Es realitzaran activitats,una vegada finalitzada la unitat, amb la finalitat de comprovar el que han aprés i poder reforçar els continguts on presentin una major dificultat. Es realitzaran, també, aquests tipus d’activitats a final de cada trimestre( sempre que el professor ho consideri oportú).
b) De reforç.- Una vegada realitzades les activitats d’avaluació, es reforçaran aquells continguts que presentin més dificultats.
c) De formació.- Es faran aquest tipus d’activitats al llarg del curs amb la finalitat de reforçar de manera pràctica els continguts desenvolupats a cada tema de cada un dels diferents mòduls.
Aquestes activitats es duran a terme tenint en compte el principi d’individualització, per la qual cosa es valoraran les capacitats de cada alumne/a i es realitzaran activitats de recuperació peraquells alumnes que no superin les corresponents avaluacions.Aquestes activitats consistiran , o bé en una prova escrita de recuperació o en l’entrega d’untreball corresponent al mòdul suspès.
Recuperació de les avaluacions: procés d’avaluació contínua.
Entenem que cada alumne/a ha de recuperar tot allò on no ha arribat als objectius proposats, de manera que haurà de realitzar o rectificar aquells treballs que no ha fet en el seu moment o que no ha realitzat de manera satisfactòria, tornar a estudiar els continguts de l’avaluació si es constata que és allà on radica la seva dificultat. De manera que no pot haver un únic mecanisme de recuperació, ja que aquest s’ajustarà a la realitat dels alumnes a cada avaluació. Acordarem amb els alumnes el moment més adequat per a la realització de les proves o treballs necessaris.
Recuperació extraordinària per alumnat absentista o d’incorporació tardana
A dins aquest grup d’alumnes, diferenciarem tres casos distints i tres procediments per recuperar els continguts treballats:
a) Alumnes amb faltes justificades per malaltia greu que impedeix la seva assistència a classe. Per aquests alumnes, si no han funcionat altres mecanismes institucionals d’ajuda domiciliària o hospitalària, s’elaboraran propostes d’activitats que podran fer a ca seva, si les característiques de la malaltia ho permeten, o després de la seva incorporació al centre.Així mateix, se’ls hi proposarà proves escrites de recuperació sobre els continguts treballats durant la seva absència. b) Alumnes que s’incorporen tard al programa
A aquests alumnes se’ls hi proposaran activitats sobre els continguts treballats abans de la seva incorporació. c) Alumnes absentistes que rectifiquen la seva actitud i que han presentat de manera esporàdica o sistemàtica un gran número de faltes d’assistència no justificades. Se’ls hi proposaran activitats i proves escrites de recuperació sobre els continguts treballats durant la seva absència.
9. AVALUACIÓ I CRITERIS DE QUALIFICACIÓ
Tenint en compte com a referent els diferents objectius establerts a les programacions fetes per l’equip educatiu de la formació professional bàsica, l’avaluació serà contínua, formativa i integradora.En consonància en el que hem dit anteriorment, és convenient contemplar tres moments d’avaluació dels continguts:
a) Avaluació inicial.- Es realitzarà a l’inici del programa per fer un diagnòstic de la situació de partida dels alumnes i de l’ajustament de la programació segons les sevesnecessitats.
b) Avaluació formativa.- Es durà a terme durant tot el període de duració del curs.
c) Avaluació final.- Es realitzarà al final del programa i servirà per valorar si els alumnes han aconseguit els objectius proposats.
Les estratègies i instruments d’avaluació seran diversos en funció de les característiques del grup-classe i avaluarem el procés seguit per l’alumnat, la pràctica docent, els objectius, continguts i metodologia del programa, les activitats programades, els aspectes materials i el funcionament en general del programa.En relació als procediments d’avaluació i qualificació de l’alumnat tendrem en compte:
- L’observació i anàlisi de tasques:
. Assistència a classe. . Participació en les activitats de l’aula . Treball, deures, etc interès, ordre i neteja en el treball diari. . Quadern de l’alumne/a.
- Proves
. Exàmens.- Quan acabi la unitat o tema, es realitzarà una prova escrita o oral dels diferents mòduls.
- Treballs.-
Es faran treballs al llarg del curs que seran d'entrega obligatòria per a l'alumnat.
A les assignatures de llengua catalana i castellana es triaran llibres de lectura i els alumnes hauran de fer un resum de cada capítol i una exposició oral a classe. La lectura, treball i exposició oral és obligatòria.No podran aprovar l'assignatura si no compleixen els requisits mínims.
Per tant, els instruments d’avaluació del desenvolupament dels alumnes seran: l’observació, seguiment dels treballs a classe, seguiment dels quaderns, preguntes a classe i exercicis, exàmens, deures fets i entregats el dia acordat i el comportament dins classe.
Els criteris de qualificació als diferents Mòduls seran els següents: els coneixements suposaranun 60% de la qualificació( la nota mínima serà un quatre) els treballs i exposicions un 20%( la nota mínima serà un quatre) i l'actitud suposarà un 20%( assistència, participació, comportament, material, deures... La nota mínima serà d'un quatre)
10. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
La formació professional bàsica s’organitza d’acord amb el principi d’atenció a la diversitatdels alumnes i les alumnes i el seu caràcter d’oferta obligatòria. Les mesures d’atenció a ladiversitat estan orientades a respondre a les necessitats educatives concretes dels alumnes iles alumnes i a la consecució dels resultats d’aprenentatge vinculats a les competènciesprofessionals del títol, i respon al dret a una educació inclusiva que els permeti assolir elsobjectius esmentats i la titulació corresponent, segons el que estableix la normativa vigent enmatèria de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social.
Per aquest motiu, a l’hora d’avaluar els/les nostres alumnes, tendrem en compte principalment el progrés de l’alumnat dia a dia. Partirem d’un currículum obert i flexible. Les adaptacions en els elements bàsics de l’alumnat suposa modificar els mètodes d’ensenyament, els continguts,
etc. que es consideren adequats per a la majoria de l’alumnat. L’avaluació contínua és l’instrument potenciador del tractament diversificat. Aquí és on adquireix major sentit l’avaluació diagnòstica, la qual ens permetrà detectar i conèixer des del començament el punt de partida en què es troba cada alumne/a i, a partir d’aquí, s’avaluarà la participació i l’interès i el progrés continu.
MESURES DE REFORÇ I SUPORT
Amb l’objectiu d’establir una programació que s’ajusti a la realitat del nostre alumnat haurem defer una valoració de les seves característiques segons els paràmetres següents:
Què valoram: situació econòmica i cultural de la família, rendiment de l’alumne/a en l’etapa anterior, personalitat, afeccions i interessos...
Com obtendrem la informació: qüestionari previ a l’alumnat, entrevista individual, anàlisi de l’expedient escolar de Primària i Secundària.
Dins les adaptacions curriculars diferenciarem dos models de resposta en funció de les situacions de diferent naturalesa que trobarem:
- Adaptacions per a alumnes amb necessitats educatives especials (ANEE). Els casos en què hi hagi dificultats serioses perquè un/a alumne/a assoleixi els objectius corresponents al seu nivell implicaran també una consideració especial i hauran de conduir al disseny d’un currículum individual( possibilitat de fer en dos anys el curs de Formació Professional Bàsica).
- Adaptacions sobre la programació didàctica general. No afecten els aspectes prescriptius del currículum. Tracten, senzillament, de facilitar el procés educatiu de cada alumne/a considerat individualment.
Les adaptacions que es preveuen es refereixen als aspectes següents: agrupaments, continguts, activitats, metodologia, materials utilitzats, procediments i instruments d’avaluació.
Tractament dels Alumnes amb NEE
L’alumnat amb necessitat educatives especials es beneficiarà d’un tractament individualitzat gràcies al suport que rebrà unes determinades hores per part d’un professor/a especialitzat( logopeda, PT).
- Modificacions en el temps d’assoliment dels objectius: Conscients que aquests alumnes necessiten més temps per assolir els diferents coneixements, adaptarem la temporalització dels continguts d’acord amb el seu ritme.
- Adequacions en els criteris d’avaluació en funció de les seves dificultats específiques: adaptació dels percentatges que atorgam als diferents tipus de continguts (procedimentals, conceptuals i actitudinals), etc.
ORGANITZACIÓ DELS ESPAIS, RECURSOS HUMANS I MATERIALS
Els alumnes de Formació Professional Bàsica compten amb dos espais ben diferenciats. Tota la part pràctica es du a terme a les aules específiques ( de cuina i d’electricitat) i la part dels mòduls associats als blocs comuns a les seves aules corresponents.
A l’IES Puig de Sa Font hi ha dos perfils de Formació Professional Bàsica. Els tutors són els encarregats de fer els mòduls professionals específics i la resta de mòduls són impartits per diferents professors/es.
A la pàgina web del nostre centre està especificat el material que s’empra per treballar el currículum:
- Quadern d’exercicis- Apunts de la pissarra.- Fotocòpies facilitades pel mestre.- Altres llibres de consulta (enciclopèdies, diccionaris, llibres de temàtica concreta,…..)- Material d’Internet.- Pissarra digital
ACTIVITATS EXTRAESCOLARS
Les activitats extraescolars tenen com objectiu oferir a l’alumnat la possibilitat de mantenir activitats esportives i culturals que, al mateix temps contribueixen a la consecució dels objectius programats, afavoreixen l’adquisició d’hàbits positius en relació a l’oci i al temps lliure.Aquestes activitats estan programades en funció de les característiques de cada grup d’alumnes i, sempre que sigui possible, amb la seva participació.
Els objectius que ens proposam són els següents:
a) Cercar alternatives d’oci i temps lliure.
b) Coordinar-se amb les associacions del nostre municipi i participar en les seves activitats.c) Responsabilitzar-se en l’organització i realització de les activitats que es programin.
Per tant, organitzarem activitats culturals, recreatives, esportives... programades amb els alumnes en funció dels seus interessos. Es potenciarà també la coordinació amb altres projectes d’iniciació Professional que es duguin a terme a la nostra localitat.
Entre altres, es programen les següents visites:
- Centre d’Informació Juvenil de Son Servera
- Visita a fires i mercats
- Visita a empreses relacionades amb el sector laboral que ens ocupa - Sortides per a conèixer l’entorn local
2.4.3-MÒDULS OBLIGATORIS GENERALS
(Mòdul professional Comunicació i societat II / Ciències Aplicades II)
1. CONTINGUTS DEL MÒDUL PROFESSIONAL COMUNICACIÓ I SOCIETAT II
CIÈNCIES SOCIALS
LLENGUA CASTELLANA
LLENGUA CATALANA
LLENGUA ANGLESA
2. METODOLOGIA
3.ORIENTACIONS PEDAGÒGIQUES
4. MATERIALS
5. RESULTATS D'APRENENTATGE I CRITERIS D'AVALUACIÓ
6. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ
7. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
8. MESURES DE REFORÇ I SUPORT
9. ACTIVITATS EXTRAESCOLARS
1. CONTINGUTS DEL MÒDUL PROFESSIONAL COMUNICACIÓ I SOCIETAT II
CIÈNCIES SOCIALS
Valoració de les societats contemporànies:
• La construcció dels sistemes democràtics.
- La Il·lustració i les seves conseqüències.
- La societat liberal.
+El pensament liberal.
+L’era de les revolucions: principals característiques i localització geogràfica.
+La societat liberal espanyola. Principals fites i evolució.
-La societat democràtica.
+Els moviments democràtics des del segle XIX.
+Les preocupacions de la societat actual: igualtat d’oportunitats, medi ambient i participació
ciutadana.
• Estructura econòmica i la seva evolució.
-Principis d’organització econòmica. L’economia globalitzada actual.
-La segona globalització. Sistemes colonials i segona revolució industrial.
-Crisi econòmica i model econòmic keynesià.
-La revolució de la informació i la comunicació. Els grans mitjans: característiques i influència
social.
-Tercera globalització: els problemes del desenvolupament.
-Evolució del sector productiu propi.
• Relacions internacionals.
-Grans potències i conflicte colonial.
-La guerra civil europea.
+Causes i desenvolupament de la Primera Guerra Mundial i les seves conseqüències.
+Causes i desenvolupament de la Segona Guerra Mundial i les seves conseqüències.
+Els altres conflictes: la Guerra Civil espanyola en el seu context.
-Descolonització i guerra freda. La dictadura franquista en el seu context.
-El món globalitzat actual.
-Espanya en el marc de les relacions actuals. Amèrica Llatina i el Magrib.
• La construcció europea.
• Art contemporani.
-El significat de l’obra artística en el món contemporani globalitzat.
-La ruptura del cànon clàssic. Avantguardes històriques. L’art actual. Gaudi i construcció de
criteris estètics.
-El cinema i el còmic com a entreteniment de masses.
• Tractament i elaboració d’informació per a les activitats educatives.
-Treball col·laboratiu.
-Presentacions i publicacions web.
Valoració de les societats democràtiques:
• La Declaració Universal dels Drets Humans.
-Els drets humans en la vida quotidiana.
-Conflictes internacionals actuals.
-Els organismes internacionals.
•El model democràtic espanyol.
-Característiques dels models democràtics existents: el model anglosaxó i el model continental
europeu. La seva extensió a altres societats.
-La construcció de l’Espanya democràtica.
-La Constitució espanyola. Principis. Carta de drets i deures i les seves implicacions en la vida
quotidiana. El model representatiu. Model territorial i la seva representació en el mapa.
• El principi de no discriminació en la convivència diària.
• Resolució de conflictes.
-Principis i obligacions que la fonamenten.
-Mecanismes per a la resolució de conflictes.
-Actituds personals davant dels conflictes.
• Tractament i elaboració d’informació per a les activitats educatives.
-Processos i pautes per al treball col·laboratiu.
-Preparació i presentació d’informació per a activitats deliberatives.
-Normes de funcionament i actituds en el contrast d’opinions.
LLENGUA CASTELLANA
ESTRATÈGIES DE COMUNICACIÓ ORAL
• Textos orals.
-Característiques dels formats audiovisuals.
-Característiques de les conferències, xerrades o altres formats de caràcter acadèmic.
• Tècniques d’escolta activa en la comprensió de textos orals.
-Memòria auditiva.
-Atenció visual.
-Recursos per a la presa de notes.
•L’exposició d’idees i arguments.
-Organització i preparació dels continguts: il·lació, successió i coherència.
-Estructura.
-Ús de la veu i la dicció.
-Usos orals informals i formals de la llengua.
-Adequació al context comunicatiu.
-Estratègies per mantenir l’interès.
-Llenguatge corporal.
•Aplicació de les normes lingüístiques en la comunicació oral.
-Organització de la frase: estructures gramaticals bàsiques.
-Coherència semàntica.
•Utilització de recursos audiovisuals
ESTRATÈGIES DE COMUNICACIÓ ESCRITA
•Treballs, informes, assajos i altres textos acadèmics i científics.
• Aspectes lingüístics a tenir en compte.
-Registres comunicatius de la llengua; factors que en condicionen l’ús.
-Diversitat lingüística espanyola.
-Variacions de les formes díctiques en relació amb la situació.
-Estil directe i indirecte.
•Estratègies de lectura amb textos acadèmics.
•Pautes per a la utilització de diccionaris especialitzats.
•Estratègies en el procés de composició d’informació acadèmica.
•Presentació de textos escrits.
-Aplicació de les normes gramaticals.
-Aplicació de les normes ortogràfiques.
-Aplicació de normes tipogràfiques.
-Instruments de suport per millorar el text. Composició i maquetació. Usos avançats del
processador de textos.
• Anàlisi lingüística de textos escrits.
-Connectors textuals: causa, conseqüència, condició i hipòtesi.
-Les formes verbals en els textos. Valors aspectuals de les perífrasis verbals.
-Sintaxi: complements, frases compostes.
-Estratègies per millorar l’interès de l’oient.
TEXTOS LITERARIS DES DEL S. XIX
•Pautes per llegir i interpretar textos literaris.
•Instruments per recollir informació de la lectura d’una obra literària.
• La literatura i els seus gèneres.
-Característiques de la novel·la contemporània.
-Les formes poètiques i teatrals a partir de les avantguardes històriques.
•Evolució de la literatura en llengua castellana des del segle xix fins a l’actualitat.
LLENGUA CATALANA
LA COMUNICACIÓ ORAL
• Textos orals.
-Trets i tipologia.
-Conferències, col·loquis, tertúlies, debats, etc.
•Tècniques per comprendre textos orals.
-Recursos mnemotècnics.
-Escolta activa.
-Empatia.
-Estratègies de presa d’apunts.
•L’exposició i l’argumentació.
-Elecció del tema i recollida d’informació.
-Estructuració dels continguts.
-Adequació al temps i a les normes: context comunicatiu, estil, registre, correcció, etc.
-Entonació i dicció.
-Estratègies per mantenir l’atenció.
-Llenguatge corporal.
• Aplicació de les propietats textuals a l’oralitat. Coherència i cohesió.
•Utilització de recursos audiovisuals.
LA COMUNICACIÓ ESCRITA
•Trets bàsics de textos escrits acadèmics i científics: informes, assajos, treballs, etc.
•Característiques lingüístiques generals: registres, tecnicismes, pronominalitzacions, dixis, etc.
•Estratègies de lectura amb textos acadèmics.
• Ús adequat de diccionaris especialitzats.
• Estratègies en el procés de producció de textos acadèmics.
• Presentació Aplicació de les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques, i ús avançat
dels recursos TIC en la de produccions
escrites.
• Anàlisi lingüística de textos escrits: connectors textuals (causa, conseqüència, condició i
hipòtesi), valors de les formes verbals i les
perífrasis, sintaxi (l’oració composta).
• Recursos per captar i mantenir l’atenció de l’oient.
TEXTOS LITERARIS DES DEL S. XIX
• Estratègies per a la lectura i la interpretació de textos literaris.
• Eines per a la consulta i el recull d’informació sobre una obra literària.
• Característiques generals de la novel·la contemporània a partir de fragments d’autors i obres
representatives.
• Lectura i comentari guiat de textos pertanyents als gèneres poètic i teatral del segle XIX fins a
l’actualitat.
Interpretació i comunicació de textos orals quotidians en llengua anglesa:
• Distinció d’idees principals i secundàries de textos orals breus i senzills, missatges directes i
converses telefòniques, presentats de manera clara i organitzada.
• Descripció d’aspectes concrets de persones, relacions socials, llocs, serveis bàsics, objectes i
de gestions senzilles.
•Experiències de l’àmbit personal, públic i professional: serveis públics i procediments
administratius senzills, entre d’altres.
• Narració d’esdeveniments i experiències del present, el passat i el futur: activitats molt
rellevants de l’activitat personal i professional.
• Lèxic, frases i expressions per realitzar transaccions i gestions quotidianes de l’àmbit
personal i professional.
• Tipus de textos i la seva estructura: models de comunicacions formals i informals.
• Recursos gramaticals:
-Temps i formes verbals simples i compostes. Formes no personals del verb.
-Funcions comunicatives associades a situacions habituals: expressar actituds, demanar un
favor i influir en l’interlocutor, entre d’altres.
-Elements lingüístics fonamentals.
-Marcadors del discurs: estructuradors, connectors i reformuladors.
-Oracions subordinades senzilles.
• Estratègies de comprensió i escolta activa: ús del context verbal i dels coneixements previs
del tema.
• Pronunciació de fonemes o grups fònics que presentin més dificultat. Patrons d’entonació i
ritme més habituals.
• Ús de registres adequats en les relacions socials. Normes de cortesia de països de parla
anglesa en situacions habituals de l’àmbit personal i professional.
LLENGUA ANGLESA
• Estratègies d’interacció per mantenir i seguir una conversa: atendre els aspectes més
rellevants i respectar els torns de paraula.
• Ús de frases estandarditzades per iniciar el discurs, per evitar silencis o errades en la
comunicació i per comprovar la interpretació adequada del missatge, entre d’altres.
Interpretació i elaboració de missatges escrits en llengua anglesa:
• Informació global i específica de missatges senzills referents a aspectes bàsics quotidians de
l’àmbit personal i professional: cartes comercials i socials, notes, xats, missatges breus en
fòrums virtuals.
• Composició de textos escrits breus i ben estructurats: transformació, modificació i expansió
de frases. Combinació d’oracions: subordinades substantives i adverbials.
• Lèxic per fer transaccions i gestions quotidianes, necessàries, senzilles i concretes de l’àmbit
personal i professional.
• Terminologia específica de l’àrea professional dels alumnes. Ús de textos característics dels
sectors d’activitat.
• Funcions comunicatives associades.
• Recursos gramaticals:
-Marcadors del discurs: estructuradors, connectors i reformuladors. Ús dels nexes.
-Ús de les oracions simples i compostes en el llenguatge escrit.
• Estratègies i tècniques de comprensió lectora: identificació del tema, inferència de significats
pel context.
• Propietats bàsiques del text: coherència, cohesió textual i adequació (registre de llengua,
context i situació).
• Normes socioculturals en les relacions de l’àmbit personal i professional en situacions
quotidianes.
• Estratègies de planificació del missatge. Causes dels errors sistemàtics i estratègies per
suplir la manca de vocabulari i d’estructura.
2. METODOLOGIA
A l'hora de programar les diferents activitats haurem de tenir en compte una sèrie de criteris
metodològics i didàctics:
1. L’aprenentatge ha de partir del nivell de desenvolupament de l’alumnat i dels seus
coneixements previs. Hem d’afavorir situacions en què els alumnes hagin d’actualitzar els
seus coneixements.
2. L’aprenentatge és responsabilitat tant de l’ensenyant com de l'aprenent.
3. Cal treballar amb una pedagogia activa i constructivista: l’activitat mental constructiva de
l'alumnat és el factor fonamental de l'aprenentatge: és l'alumne/a qui, en darrer terme, modifica
i reelabora els esquemes mentals dels seus coneixements, construint, d'aquesta manera, el
seu propi aprenentatge. El paper del professorat hi és fonamental: és mediador i guia d'aquest
aprenentatge. Hem d’atendre aspectes referits al clima de participació i d’integració de
l’alumnat en el procés d’aprenentatge:
- Integració activa de l’alumnat en la dinàmica general de l’aula i en l’adquisició i
configuració dels aprenentatges.
- Participació en el disseny i desenvolupament del procés d’ensenyament i
aprenentatge.
- També és important arbitrar dinàmiques que fomentin el treball en grup.
4. Per a afavorir la motivació és fonamental partir dels interessos, demandes, necessitats i
expectatives de l’alumnat. Hem de programar situacions d’aprenentatge que tinguen sentit per
a l’alumnat, a fi que resultin motivadores.
Hem de procurar que els nous aprenentatges que construeix l'alumnat siguin significatius, és
a dir, que estiguin i relacionats de forma coherent amb els coneixements previs de l'alumne/a.
És important propiciar activitats de reflexió personal del que s'ha realitzat i s'ha après, de
manera que l'alumnat pugui analitzar i elaborar conclusions referents a l'avanç en
l’aprenentatge.
·1 Cal assegurar la construcció d’aprenentatges significatius a través de la mobilització
dels seus coneixements previs i de la memorització comprensiva.
·2 Cal possibilitar que l’alumnat dugui a terme aprenentatges significatius amb autonomia.
·3 L’aprenentatge ha de ser funcional, és a dir, ha de ser aplicable a la pràctica i, alhora,
ha de servir per a poder fer nous aprenentatges (aprendre a aprendre).
·4 Les activitats han d’atendre a la diversitat. La nostra intervenció educativa amb
l’alumnat assumeix com un dels seus principis bàsics tenir en compte els diferents ritmes
d’aprenentatge, així com els diferents interessos i motivacions.
·5 El clima de treball ha de ser positiu, d'acceptació mútua i de cooperació que
afavoresqui les relacions entre l'alumnat i el professorat.
·6 Cal potenciar l'autoconcepte, l’autoestima i l’equilibri personal i afectiu de l'alumnat.
Així, hem de valorar positivament els seus èxits i hem d’evitar de posar-los en situacions
exemplificatives o de ridícul com a conseqüència d'un fracàs o d'una mala actitud. Així
mateix, hem d’exigir que l’alumnat respecte a tot el professorat.
La metodologia serà fonamentalment activa, fomentant la participació de l’alumnat en els
processos d'ensenyament i aprenentatge. Com correspon a una àrea de llengua els
plantejaments seran eminentment comunicatius i tendiran a desenvolupar al màxim la
competència lingüística en les diferents llengües.
Ja que l’àmbit comunicatiu és l’eix vertebrador es treballarà sempre amb l’objectiu que l’alumne
assolesqui les quatre habilitats lingüístiques. El fet de desenvolupar la competència
comunicativa suposa adquirir coneixements a través de la pràctica i la participació actives en
àmbits socials que es poden dur a terme tant en el context educatiu formal, a través del
currículum, com en els contextos comunicatius no formals i informals.
En aquest sentit s’han de dissenyar tasques o situacions d’aprenentatge que possibiliten,
imiten o reproduesquin de la manera més fidel possible situacions reals d’interacció,
comprensió i expressió oral i escrita, de manera que els estudiants puguin aplicar els
coneixement apresos.
3.ORIENTACIONS PEDAGÒGIQUES
Aquest mòdul contribueix a aconseguir les competències per a l'aprenentatge permanent i
conté la formació perquè utilitzant les passes del mètode científic, mitjançant l'anàlisi dels
principals fenòmens relacionats amb les activitats humanes al món contemporani i el
desenvolupament i el desenvolupament d'estratègies comunicatives suficients en llengua
castellana i catalana per a millorar i les possibilitats de desenvolupament personal, social i
professional, així com iniciar-se en la comunicació en llengua anglesa en diferents situacions
habituals.
L'estratègia d'aprenentatge per a l'ensenyament d'aquest mòdul que integra matèries com
ciències socials, llengua castellana i literatura, llengua catalana i literatura i llengua anglesa,
s'enfocarà a l'adquisició d'eines d'anàlisi espaciotemporal, el tractament de textos orals i
escrits, l'elaboració de missatges estructurats i el respecte cap a altres societats, involucrant
els estudiants en tasques significatives que els permeti treballar de manera autònoma i
col·laborat iva per a construir el seu propi aprenentatge i culminar en resultats generats per
ells.
La formació del mòdul contribueix a aconseguir els objectius m), n) ñ), o), p), y q) del cicle
formatiu i les competències l), m) n) o) i p) del títol. A més, es relaciona amb els objectius r), s),
t), u), v), w), y x) i les competències p), q), r), s), t), u), i v), que s'inclouran en aquest mòdul
professional, de manera coordinada, amb la resta de mòduls professionals.
Les línies d'actuació en el procés d'ensenyament-aprenentatge que permetin aconseguir els
objectius del mòdul estaran orientades cap a:
- La concreció d'un pla personalitzat de formació que tengui com a objectiu aconseguir la
implicació activa de l'alumne en el seu procés formatiu, on la pràctica i la funcionalitat dels
aprenentatges constituesquin un seguit que faciliti la realització de les activitats que dugui a
terme l'alumnat.
- La potenciació de l'autonomia i la iniciativa personal per a utilitzar les estratègies adequades
en l'àmbit sociolingüístic.
- La realització de dinàmiques sobre el desenvolupament d'habilitats socials que afavoresquin
el desenvolupament i assentament d'hàbits de disciplina i de treball individual i col·laboratiu.
- La utilització d'estratègies, recursos i fonts d'informació al seu abast que contribuesquin a la
reflexió sobre la valoració de la informació necessària per a construir explicacions raonades de
la realitat que els envolta.
- La garantia de l'accés a la informació per a tots els alumnes, fomentant l'ús de les TIC.
- La utilització de mètodes globalitzadors (projectes, centres d'interès, entre d'altres) que
permetin la integració de competències i continguts, concretada en una metodologia de treball
que els relacioni amb l'actualitat per a permetre l'adaptació dels alumnes a la realitat personal,
social i professional.
- La programació d'activitats que es relacionin, sempre que sigui possible, amb capacitats que
es derivin del perfil professional i la seva adaptació als requeriments professionals del seu
entorn.
Les línies d'actuació en el procés d'ensenyament aprenentatge que permeten aconseguir els
objectius del mòdul en relació amb les Ciències Socials estan relacionades amb:
- La integració de sabers que permeti l'estudi d'un fenomen relacionat amb les ciències socials
des d'una perspectiva multidisciplinar que li permetin valorar la diversitat de les societats
humanes.
-La utilització d'estratègies i destreses d'actuació, recursos i fonts d'informació al seu abast per
apropar-se al mètode científic i organitzar la informació que s'extragui per afavorir la seva
integració en el treball educatiu.
- El reconeixement de l'empremta del passat en la vida diària mitjançant l'apreciació dels
canvis i transformacions sofrides pels grups humans al llarg del temps.
- La valoració dels problemes de la societat actual a partir de l'anàlisi de la informació
disponible i la concreció d'hipòtesis pròpies i raonades d'explicació dels fenòmens observats en
situació d'aprenentatge.
- Potenciació de les capacitats d'apreciació i de creació, d'educar el gust per les arts,
mitjançant el desenvolupament de continguts i activitats que es relacionen amb obres i
expressions artístiques seleccionades.
Les línies d'actuació en el procés d'ensenyament aprenentatge que permetin aconseguir els
objectius del mòdul en relació amb l'aprenentatge de les llengües estan relacionades amb:
- La utilització de la llengua tant en la interpretació i elaboració de missatges orals i escrits,
mitjançant el seu ús en distints tipus de situacions comunicatives i textuals.
- La utilització d'un vocabulari adequat a les situacions de la vida personal, social i professional
que haurà de vehicular la concreció dels continguts, activitats i exemples utilitzats al mòdul.
- La selecció i execució d'estratègies didàctiques que facilitin l'autoaprenentatge i que
incorporin l'ús de la llengua en situacions de comunicació reals, utilitzant les possibilitats de les
TIC (correu electrònic, SMS, internet, xarxes socials, entre d'altres)
- La utilització de les tècniques de comunicació per a potenciar el treball col·laboratiu que
permeti desenvolupar el concepte d'intel·ligència col·lectiva i la seva relació amb l'àmbit
professional.
- L'apreciació de la varietat cultural i de costums característica de les societats
contemporànies, més específicament en l'àmbit de les cultures de parla anglesa.
- La creació d'hàbits de lectura i criteris estètics propis que els permetin gaudir de la producció
literària, amb el major aprofundiment en la producció en llengua castellana.
4. MATERIALS
Els materials que farem servir seran els següents
Smart Book. Ed Oxford.
Lengua Castellana. 2º FP Básica Santillana
Ortografia 2. Edebé
Competències Bàsiques 4 Edebé
Altres llibres de consulta (enciclopèdies, diccionaris...)
Material facilitat per la professora
Material audiovisual
5. RESULTATS D'APRENENTATGE I CRITERIS D'AVALUACIÓ
1. Interfereix les característiques essencials de les societats contemporànies a partir de
l'estudi de la seva evolució històrica, analitzant els trets bàsics de la seva organització
social, política i econòmica.
Criteris d'avaluació:
a) S'han discriminat les conseqüències per a l'organització de les societats actuals dels
corrents ideològics que l'han format.
b) S'ha valorat el model de relacions econòmiques globalitzat actual mitjançant l'estudi de les
transformacions econòmiques produïdes com a conseqüència de les innovacions
tecnològiques i els sistemes organitzatius de l'activitat productiva.
c) S'han categoritzat les característiques de l'organització social contemporània,a analitzant
l'estructura i les relacions socials de la població actual i la seva evolució durant el període.
d) S'ha examinat l'evolució de les relacions internacionals contemporànies, elaborant
explicacions causals i consecutives que permeten desenvolupar opinions pròpies sobre els
conflictes actuals.
e) S'ha valorat el procés d'unificació de l'espai europeu, analitzant la seva evolució,
argumentant la seva influència en les polítiques nacionals dels països membres de la Unió
Europea.
f) S'ha associat l'evolució dels esdeveniments històrics globals amb l'evolució històrica de
l'Estat espanyol, identificant les seves fases d'evolució, els principals conflictes i al seva
situació actual.
g) S'han identificat els trets essencials de l'art contemporani i la seva evolució fins a l'actualitat,
construint opinions i criteris propis d'ordre estètic.
h) S'ha analitzat l'evolució del sector o dels sectors productius propis del títol, descrivint les
seves transformacions i principals fets de l'evolució en els seus sistemes organitzatius i
tecnològics.
i) S'han elaborat instruments pautats de recollida i difusió d'informació que permeten
l'avaluació dels aprenentatges realitzats, utilitzant el vocabulari adient.
j) S'han desenvolupat comportaments acords amb el desenvolupament del propi esforç i el
treball col·laboratiu.
2. Valora els principis bàsics del sistema democràtic analitzant les seves institucions i
les diferents organitzacions polítiques i econòmiques en què es manifesta i inferint
pautes d'actuació per acomodar el seu comportament al compliment d'aquests principis.
Criteris d'avaluació:
a) S'han reconegut els principis bàsics de la Declaració Universal de Drets Humans i la seva
situació en el món actual, valorant la seva implicació per a la vida quotidiana.
b) S'han analitzat els principis rectors, les institucions i normes de funcionament de les
principals institucions internacionals, jutjant el seu paper en els conflictes mundials.
c) S'ha valorat la importància en la mediació i resolució dels conflictes en l'extensió del model
democràtic, desenvolupant criteris propis i raonats per a la seva resolució.
d) S'han jutjat els trets essencials del model democràtic espanyol , valorant el context històric
del seu desenvolupament.
e) S'ha valorat la implicació del principi de no discriminació en les relacions personals i socials
de l'entorn pròxim, jutjant comportaments propis i aliens i inferint pautes i accions apropiades
per acomodar l'actitud als drets i a les obligacions que se'n deriven.
f) S'ha elaborat informació pautada i organitzada per a la seva utilització en situacions de
treball col·laboratiu i contrast d'opinions.
3. Utilitza estratègies comunicatives per a interpretar i comunicar informació oral en
llengua castellana, aplicant els principis d'escolta activa, estratègies raonades de
composició i les normes lingüístiques correctes en cada cas.
Criteris d'avaluació:
a) S'han aplicat les tècniques de l'escolta activa en l'anàlisi de missatges orals procedents de
distintes fonts.
b) S'ha reconegut la intenció comunicativa i l'estructura temàtica de la comunicació oral,
valorant possibles respostes.
c) S'ha realitzat un ús correcte dels elements de comunicació no verbal en les argumentacions
i exposicions.
d) S'ha aplicat els usos i nivells de la llengua i les normes lingüístiques en la comprensió i
composició de missatges orals, valorant els usos discriminatoris.
e) S'ha utilitzat la terminologia gramatical correcta en la comprensió de les activitats
gramaticals proposades i en la resolució.
4. Utilitza estratègies comunicatives per a comunicar informació escrita en llengua
castellana, aplicant estratègies d'anàlisi, sintesi i classificació de manera estructurada a
la composició autònoma de textos de progressiva complexitat.
Criteris d'avaluació:
a) S'han valorat i analitzat les característiques principals dels tipus en relació amb la seva
adequació per al treball que desitja realitzar.
b) S'han utilitzat tècniques de recerca en la comprensió d'un text escrit, aplicant estratègies de
reinterpretació de continguts.
c) S'han aplicat, de manera sistemàtica, estratègies de lectura comprensiva en la comprensió
dels textos, reconeixent possibles usos discriminatoris.
d) S'ha resumit el contingut d'un text escrit, traient la idea principal, les secundàries i el propòsit
comunicatiu, revisant i formulant les conclusions obtingudes.
e) S'ha analitzat l'estructura de distints textos escrits d'ús acadèmic o professional, reconeixent
usos i nivells de la llengua i pautes d'elaboració.
f) S'han aplicat les principals normes gramaticals i ortogràfiques en la redacció de textos de
manera que el text final resulti clar, precís i adequat al format i al context comunicatiu.
g) S'han desenvolupat pautes sistematitzades en la preparació de textos escrits que permetin
millorat la comunicació escrita.
h) S'han observat pautes de presentació de treballs escrits tenint en compte el contingut, el
format i el públic destinatari, utilitzant un vocabulari correcte segons les normes lingüístiques i
els usos als quals es destina.
i) S'ha resolt activitats de comprensió i anàlisi de les estructures gramaticals, comprovant la
precisió i validesa de les inferències realitzades.
5. Interpreta textos literaris representatius de la Literatura en llengua castellana des del
segle XIX fins a l'actualitat, reconeixent la intenció de l'autor i relacionant-lo amb el seu
context històric, sociocultural i literari.
Criteris d'avaluació:
a) S'ha descrit els moviments literaris en llengua castellana en el període considerat i
reconeixent les obres més representatives.
b) S'ha valorat l'estructura i l'ús del llenguatge d'una lectura personal d'obres adequades al
nivell i situant-la en el seu context i utilitzant instruments pautats.
c) S'han expressat opinions personals fonamentals sobre els aspectes literaris.
d) S'han aplicat estratègies d'anàlisi de textos literaris, reconeixent els temes i motius i
elements simbòlics i la funcionalitat dels recursos estilístics més significatius.
e) S'ha informat sobre un autor, una obra o un període de la literatura en llengua castellana,
recollint en forma analítica la informació corresponent.
6. Utilitza estratègies per a interpretar i comunicar informació oral en llengua anglesa,
aplicant els principis de l'escolta activa i elaborant presentacions orals de poca
extensió, clares i estructurades, relatives a temes i aspectes concrets, freqüents i
quotidians, de l'àmbit personal i professional.
Criteris d'avaluació:
a) S'han aplicat de manera sistemàtica les estratègies d'escolta activa per a la comprensió
global i específica dels missatges rebuts, sense necessitat d'entendre'n els elements.
b) S'ha identificat la intenció comunicativa de missatges directes o emprant un repertori limitat
d'expressions, frases, paraules i marcadors de discurs estructurats.
c) S'ha identificat el sentit global i les idees principals del text oral i estructures gramaticals
bàsiques en oracions senzilles de situacions habituals freqüents i de contingut previsible i
concret.
d) S'han identificat trets fonètics i d'entonació essencials que ajuden a entendre el sentit global
i les idees principals i secundàries del missatge.
e) S'han realitzat composicions i presentacions orals breus d'acord amb un guió estructurat,
aplicant el format i els trets propis de cada tipus de text, d'àmbit personal o professional.
f) S'ha utilitzat estructures gramaticals bàsiques i marcadors de discurs per a iniciar, enllaçar,
ordenar i finalitzar el discurs el discurs, en situacions habituals, freqüents i aspectes concrets.
g) S'ha expressat la informació, usant una entonació i pronúncia raonables, acceptant les
pauses i petites vacil·lacions.
h) S'ha mostrat actitud reflexiva i crítica al voltant de la informació que suposi qualsevol tipus
de discriminació.
i) S'han identificat les normes de relació social més freqüents dels països on es parla la llengua
estrangera.
j) S'han identificat els costums o activitats quotidianes de la comunitat i del lloc de treball on es
parla la llengua estrangera.
k) S'han identificat les principals actituds i comportaments professionals en situacions de
comunicació habituals de l'àmbit professional.
7. Manté converses senzilles en llengua anglesa en situacions habituals i concretes de l'àmbit
personal i professional, utilitzant estratègies de comunicació bàsiques.
Criteris d'avaluació:
a) S'ha dialogat seguint un guió sobre temes i aspectes concrets i freqüents de l'àmbit personal
i professional.
b) S'ha escoltat i dialogat en interaccions senzilles, quotidianes de la vida professional i
personal, sol·licitant i proporcionant informació amb algun detall.
c) S'ha mantingut la interacció utilitzant diverses estratègies de comunicació essencials per a
mostrar l'interès i la comprensió.
d) S'han utilitzat estratègies de comprensió per a suplir carències en la llengua estrangera
(parafrasejar, llenguatge corporal, ajudes audiovisuals).
e) S'han utilitzat estructures gramaticals i oracions senzilles i un repertori essencial, limitat,
d'expressions, frases, paraules freqüents, i marcadors de discurs lineals.
f) S'ha expressat amb certa claredat , usant una entonació i pronúncia raonable i comprensible,
acceptant algunes pauses i vacil·lacions.
8. Elabora textos breus i senzills amb cert detall en llengua anglesa, relatius a situacions de
comunicació habituals de l'àmbit personal i professional, aplicant estratègies de lectura
comprensiva i desenvolupant estratègies sistemàtiques de composició.
Criteris d'avaluació:
a) S'ha llegit el text reconeixent els trets essencials del gènere i la seva estructura i interpretant
el seu contingut global i específic, sense necessitat d'entendre tots els seus elements.
b) S'ha identificat la intenció comunicativa bàsica del text organitzat de distinta manera.
c) S'ha identificat estructures gramaticals i oracions senzilles i un repertori limitat d'expressions,
frases, paraules i marcadors de discurs, bàsics i lineals, en situacions habituals freqüents i
concretes de contingut previsible.
d) S'han completat frases, oracions i textos senzills, atenent al propòsit comunicatiu, amb
estructures gramaticals d'escassa complexitat en situacions habituals i concretes de continguts
previsibles.
e) S'han elaborat textos breus i senzills, adequats a un propòsit comunicatiu, utilitzant els
connectors més freqüents per a enllaçar les oracions.
f) S'han respectat les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques seguint pautes
sistemàtiques i concretes de revisió i correcció.
g) S'ha demostrat una actitud reflexiva i crítica al voltant de la informació que suposi qualsevol
discriminació.
6. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ
L’avaluació de l’assignatura es farà de manera contínua, personalitzada i multidimensional. Per
poder avaluar d’aquesta manera, el professorat tindrà en compte el seguiment exhaustiu de
cada alumne individualment, com també la consecució dels objectius didàctics proposats en
cada curs.
Els criteris que es tindran en compte a l'hora de qualificar el mòdul de Comunicació i Societat II
són els següents:
60% = continguts
20% = treballs, redaccions, quadern
10% = deures i materials
10% = comportament i participació
La nota mínima que han d'aconseguir per a poder fer la mitjana amb tots els apartats és 4.
La lectura dels llibres és obligada. Per tant, és requisit indispensable llegir i superar la prova
que al voltant de la lectura es farà.
Si algun alumne no assisteix a un examen s'haurà d'aportar un justificant mèdic per tal que se li
repetesqui l'examen.
L’alumne aprovarà el curs si té les tres avaluacions aprovades o recuperades. També pot
aprovar si en té dues aprovades i una de suspesa, sempre que la mitja de les tres surti
aprovada. La nota final serà la mitjana de les tres avaluacions realitzades durant el curs.
Els alumnes que tenguin el mòdul suspès del curs anterior el recuperaran si aproven el curs
actual o si compleixen els criteris que es determinin al llarg del curs segons les circumstàncies
concretes de cada alumne.
7. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
La formació professional bàsica s’organitza d’acord amb el principi d’atenció a la diversitat dels alumnes i les alumnes i el seu caràcter d’oferta obligatòria. Les mesures d’atenció a la diversitat estan orientades a respondre a les necessitats educatives concretes dels alumnes i les alumnes i a la consecució dels resultats d’aprenentatge vinculats a les competències professionals del títol, i respon al dret a una educació inclusiva que els permeti assolir els objectius esmentats i la titulació corresponent, segons el que estableix la normativa vigent en matèria de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social.
Per aquest motiu, a l’hora d’avaluar els/les nostres alumnes, tendrem en compte principalment el progrés de l’alumnat dia a dia. Partirem d’un currículum obert i flexible. Les adaptacions en els elements bàsics de l’alumnat suposa modificar els mètodes d’ensenyament, els continguts, etc. que es consideren adequats per a la majoria de l’alumnat. L’avaluació contínua és l’instrument potenciador del tractament diversificat.Aquí és on adquireix major sentit l’avaluació diagnòstica, la qual ens permetrà detectar i conèixer des del començament el punt de partida en què es troba cada alumne/a i, a partir d’aquí, s’avaluarà la participació i l’interès i el progrés continu.
8. MESURES DE REFORÇ I SUPORT
Amb l’objectiu d’establir una programació que s’ajusti a la realitat del nostre alumnat haurem defer una valoració de les seves característiques segons els paràmetres següents:
Què valoram: situació econòmica i cultural de la família, rendiment de l’alumne/a en l’etapa anterior, personalitat, afeccions i interessos...
Dins les adaptacions curriculars diferenciarem dos models de resposta en funció de les situacions de diferent naturalesa que trobarem:
- Adaptacions per a alumnes amb necessitats educatives especials (ANEE). - Adaptacions sobre la programació didàctica general. No afecten els aspectes prescriptius del currículum. Tracten, senzillament, de facilitar el procés educatiu de cada alumne/a considerat individualment.Les adaptacions que es preveuen es refereixen als aspectes següents: agrupaments, continguts, activitats, metodologia, materials utilitzats, procediments i instruments d’avaluació.
9. ACTIVITATS EXTRAESCOLARS
Es participarà en aquelles que s’organitzin al centre.
El mòdul de ciències aplicades II el du a terme professorat dels departaments de Matemàtiques i Biologia i Geologia, per tant les programacions estaran incloses en les programacions d'aquests departaments.
3. PLA D’ACCIÓ TUTORIAL I PLA D’ORIENTACIÓ ACADÈMICA I PROFESSIONAL
INTRODUCCIÓ
Si entenem per Acció Tutorial la dimensió personalitzada de l’educació, i que la tutoria i
l’orientació formen part de la funció docent, un pla d’acció tutorial no es pot reduir a un conjunt
d’activitats realitzades a l’hora de la tutoria grupal sota la responsabilitat del tutor/a del grup.
Més bé, ha de ser la línia integradora que aglutini tot el conjunt d’activitats educatives que
incideixen damunt un grup d’alumnes, i damunt cada un d’ells/es individualment considerats,
assumides per tot l’equip educatiu sota la coordinació del tutor/a.
Ara bé, si les finalitats de l'acció tutorial, pel que fa referència al grup i els/les alumnes
individualment considerats/es, s'han de treballar en cadascun dels àmbits implicats en l'acció
educativa del centre (alumnes, pares, professors) i implica tot el col·lectiu docent (no pot
continuar essent considerada com a responsabilitat exclusiva dels tutors i tutores), és
necessària d'una banda una estructura organitzativa que ho permeti i ho faciliti, i de l'altra, una
nova professionalització de les persones que d'una manera més directa l'han d'assumir i
coordinar.
Segons les instruccions de la Conselleria d’Educació referides al Pla d’Activitats del D.O.,
l’orientació s’entén com un element inherent a la pròpia educació, contribuint a assolir una
formació integral. Per això, l’orientació és competència de tot el professorat, especialment
mitjançant l’acció tutorial.
Per tal d'afavorir la tasca tutorial es comptarà amb aquest document on es recullen un conjunt
d’activitats d’acollida, d’adquisició d’hàbits, d’orientació acadèmica i professional, amb un
programa de tutories individualitzades per alumnes concrets, que puguin presentar dificultats al
llarg de la seva escolarització tant a nivell d'aprenentatge, personal, convivència, familiar...
Aquest Pla d'Acció Tutorial es presenta com a un document obert, en el qual es tracen unes
línies a seguir i es proposen una sèrie d'activitats que poden canviar, adaptant-se a les
circumstàncies (diversitat d'alumnat i professorat, situacions socials diferents, problemes dels
diferents grups).
OBJECTIUS GENERALS DEL PAT:
El DO té encomanada la tasca de planificar, col·laborar i donar suport a la funció tutorial, parti -
cipant en les accions que es organitzin a l’institut per atendre la diversitat de l’alumnat, diversi -
tat de capacitats, motivacions, interessos i diferències d’origen sociocultural.
Aquesta tasca, global i molt complexa, ha de tenir com a objectius generals:
El seguiment i suport al procés d’aprenentatge dels alumnes,
Facilitar i assessorar la presa de decisions a nivell d'orientació personal, acadèmica durant
l'etapa educativa.
El desenvolupament integral i positiu dels alumnes com a persones que formen part d’un
entorn social més ample.
Com a objectius més específics es tendra present:
1. Promoure i afavorir la integració de l’alumnat en el seu grup classe i aconseguir
implicar-los en la participació de les diferents activitats del centre.
2. Orientar , assessorar a l’alumnat en els aspectes personals i professionals.
3. Que el professorat conegui les aptituds i interessos de l’alumnat del seu grup.
4. Coordinar la comunicació entre tutors, famílies i entre aquests/es i la resta del
professorat del grup.
5. Fomentar les relacions interpersonals entre els diferents membres de la comunitat
escolar.
6. Aconseguir que l’alumne conegui el funcionament del centre i dels seus mecanismes
de participació.
7. Informar a l’alumnat dels acords presos en les sessions d’avaluació i comentar-los de
manera personal el seu rendiment.
8. Programar les activitats que s’han de desenvolupar en les sessions de tutoria
setmanals amb el grup classe.
Per tal d’assolir els objectius, l’acció tutorial anirà dirigida als següents àmbits:
Activitats dirigides als tutors/es i professorat en general.
Activitats dirigides al grup d’alumnes.
Activitats dirigides a les famílies.
Per al correcte funcionament de la tutoria serà fonamental una estreta coordinació entre
prefectura d’estudis, orientador/a i tutors/es.
Per tal de fer possible aquesta coordinació l’equip directiu estableix un sessió setmanal de
reunió entre cap d’estudis, orientador/a i tutors del mateix nivell a fi de poder tractar i treballar
els objectius i continguts de les sessions de tutoria, revisar les activitats que es duen a terme,
atendre demandes del professorat...
CONTINGUTS DEL PAT
• Continguts funcionals i organitzatius.
En aquest apartat s’inclouen les intervencions que s’han de dur a terme amb l’alumnat per a
que el grup disposi d’una correcta organització dins el centre:
Acollida i presentació per part del tutor el primer dia de classe.
Prendre consciència dels drets, deure i normes de comportament exigides.
Preparar i organitzar l’elecció del delegat/da i subdelegat/da.
Recollida prèvia d’informació sobre les circumstàncies individuals de cada alumnat.
Preparar la valoració de l’alumnat sobre l’avaluació i transmetre les opinions generals
de l’equip de professors sobre el grup.
Acceptar, si és el cas, les justificacions aportades per la família en els casos
d’absència de l’alumnat.
• Continguts informatius.
En aquest apartat s’inclouen les intervencions que fan referència a la informació que l’alumnat
ha de tenir en compte per prendre decisions personals o per opcions futures:
o Informació acadèmica: Conèixer les oportunitats acadèmiques i professionals del sistema
educatiu i la seva relació amb el mercat laboral.
o Informació professional. Conèixer la informació relacionada amb el món laboral futur, el
mercat de treball, l’ensenyament no reglat, els tallers ocupacionals, etc.
o Informació medio-ambiental o ecològica. Oferir informació sobre l’entorn i el medi en el que
viu l’alumnat i les propostes per a millorar-lo.
• Continguts formatius o orientadors.
En aquest apartat s’inclouen les intervencions que desenvolupen valors, actituds, hàbits
personals, estils de vida, etc. El PAT ha de tenir en compte i afavorir activitats que puguin
contribuir a que l’alumne/a:
o Adquireixi un major coneixement de si mateix i un bon autoconcepte personal, escolar i
social.
o Pugui trobar una resposta clara a les inquietuds i problemes propis de l’adolescència.
o Adquireixi una educació preventiva davant els riscos amb els que es poden trobar els joves
(drogues, alcoholisme, delinqüència, SIDA, hàbits alimentaris, assajament escolar) i tot allò
que faci relació amb una correcta educació per a la salut i la prevenció.
Tots aquests continguts es concretaran en la programació d’activitats de tutoria on quedarà
reflectida la planificació trimestral d’aquestes activitats que els tutors/es duran a terme a la
seva hora de tutoria amb el grup corresponent.
Dins aquesta programació d’activitats de tutoria n’hi haurà de dos tipus:
-Aquelles que es consideren bàsiques i que, obligatòriament, tots els grups hauran
de tractar.
-Aquelles de caràcter opcional i que estaran a disposició dels tutors/es per si
consideren necessari el seu desenvolupament dins la sessió tutorial.
El Pla d’Acció tutorials se vertebra en torn a quatre grans blocs:
ENSENYAR A CONVIURE.
- Afavorir la integració de l’alumne en el grup i en el centre, fomentant actituds participatives.
- Respectar les normes de convivència, companys, professors,...
- Fomentar la cooperació, solidaritat, el treball en grup respectant les regles.
- Establir relacions fluides entre els pares i el centre, la qual cosa influirà positivament en el
rendiment de l’alumnat.
ENSENYAR A SER PERSONA.
- Educar a l’alumne en la convivència democràtica i participativa.
- Afavorir el desenvolupament moral i l’adquisició de valors.
- Desenvolupar en l’alumne un judici crític i raonat.
- Ensenyar a l’alumne a acceptar la seva pròpia identitat i afavorir la seva autoestima.
- Tolerar, respectar i valorar les diferències individuals.
- Desterrar actitud d’intolerància.
- Desenvolupar actituds positives i de responsabilitat moral.
ENSENYAR A PENSAR.
Adquirir estratègies per afavorir el procés d’ensenyament-aprenentatge.
Ensenyar a organitzar el temps d’estudi.
Manejar tècniques d’estudi que li permetin millorar el seu rendiment acadèmic.
Autoavaluació (per poder conèixer les seves pròpies errades i aprendre d’elles).
Desenvolupar un judici crític i raonat sobre el seu treball.
ENSENYAR A DECIDIR.
Informar sobre les diferents opcions a triar en cada nivell educatiu.
Ajudar a l’alumne a la presa de decisions que desenvolupin la seva responsabilitat i
coneixement.
Afavorir el coneixement de les seves aptituds i qualitats personals, interessos i
expectatives.
Informar i orientar a l’alumne sobre els possibles itineraris acadèmics i professionals per
facilitar la inserció en el món laboral.
Aquests blocs s’adaptaran a les característiques de cada nivell educatiu.
LÍNIES GENERALS DEL PAT
L’acció tutorial serà motiu preferent d’atenció per part del centre, i a la vegada, el departament
d’orientació serà punt de suport, consulta i orientació continua i mantinguda dels tutors.
1.- El PAT és el marc en que s’especifiquen els criteris i procediments per a l’organització i
funcionament de les tutories. Inclourà, dins de la seva actuació, a tots els alumnes del centre, i
serà portat a terme pels professors tutors en col·laboració amb la resta del professorat.
2.- Els tutors de cada nivell disposaran d’una hora de reunió conjunta setmanal. Aquesta serà
dirigida per la Prefectura d’Estudis, que podrà delegar la coordinació de la tasca als Caps
d’Estudis adjunts. També col·laboraran el departament d’Orientació (orientador) i el
coordinador de cicle.
3.- Inclou mesures que permetin una comunicació fluïda amb les famílies, tant per a
intercanviar informació sobre els processos d’aprenentatge com per orientar-les i promoure la
col·laboració dels pares amb la tasca educativa del professorat. S’optimitzaran les vies
existents per contactar amb les famílies, facilitant el contacte directe entre professors d’àrees i
pares.
4.- Haurà d’assegurar la coherència educativa en el desenvolupament de les programacions
dels diferents professors de l’equip educatiu, determinant procediments de coordinació que
permetin l’adopció d’acords sobre l’avaluació de l’alumnat del grup i sobre les mesures preses
per millorar la marxa del mateix.
5.- Cada tutor/a, seguint les línies generals marcades pel PAT, podrà programar altres activitats
més acords amb el seu grup, encara que, abans de dur-les a terme haurà d’informar a
Prefectura d’Estudis i Departament d’Orientació.
6.- El pla preveu tant les activitats que hauran de realitzar-se en l’hora setmanal de tutoria, com
d’atenció individual als alumnes que ho precisin o les relacionades amb els departaments del
centre. Aquestes, al ser múltiples, es contemplen de forma generalitzada, pel que no es
detallen al pla.
7.- La coordinació del pla global d’acció tutorial està a càrrec de la Prefectura d’Estudis, que
compta amb la col·laboració del DO.
8.- El DO col·laborarà en el desenvolupament del pla assessorant als tutors/es en les seves
funcions, facilitant-los els recursos necessaris i/o actuant directament en els casos que els
tutors ( o altres circumstàncies ) ho sol·licitin.
Ens plantejarem els següents objectius en els diferents grups d’intervenció:
A) Alumnat
1.- Afavorir la integració i participació en la vida de l’ IES, tant en les activitats de caràcter lúdic
com les relacionades amb el funcionament i l’organització interna (Junta de delegats, Consell
Escolar,.. ).
2.- Realitzar un seguiment personalitzat dels processos d’aprenentatge, mitjançant l’equip
educatiu , persones tutores, DO...
3.- Prevenir situacions de risc o possible aparició de problemes d’aprenentatge . En cas de que
ja siguin detectats, oferir el suport necessari.
4.- Facilitar la presa de decisions respecte a l’itinerari acadèmic-professional, contribuint així a
la superació d’hàbits socials discriminatoris per raons de sexe, religió, cultura, ... que
poguessin condicionar l’accés als diferents estudis.
5.- Informar als alumnes d’ ESO sobre l’ opcionalitat educativa amb la que hauran de comptar
al finalitzar l’escolaritat obligatòria, per mig del Consell Orientador. També s’informarà a
l’alumnat de Batxillerat, FPB, Mòduls Voluntàris i Cicles Formatius sobre les diferents opcions
educatives i formatives de les que disposaran a la finalització dels seus estudis.
6.- Desenvolupar estratègies personals que afavoreixin el creixement positiu de l’alumne en el
marc escolar i social més ample.
B) Famílies
7.- Afavorir la col·laboració, comunicació i participació de les famílies en la vida del centre
( Consell Escolar, AMPA,... ).
8.- Oferir informació sobre els processos d’avaluació dels seus fills/es, intercanviant tot tipus de
informació rellevant per millorar els processos d’aprenentatge.
9.- Orientar a les famílies i promoure la seva cooperació acadèmica-professional, eliminant
discriminacions per raons de sexe,... ajudant a la presa de decisions.
10.- Aconseguir un seguiment estret, participació i implicació en aquells casos amb un major
risc d’abandonament escolar i/o de conductes disruptives a l’aula o al centre.
C) Professorat
11.- Informar sobre les característiques de l’alumnat i coordinar les accions educatives de
l’equip educatiu, adoptant acords sobre l’avaluació del grup, per donar una resposta
coordinada davant les necessitats educatives de l’alumnat.
12.- Afavorir un ambient positiu entre el professorat i l’alumnat.
13.- Aconseguir la implicació de tot el professorat en la resolució de les situacions de conflicte
que es presenten en la vida del centre, proporcionant eines per enfrontar-se a l’ampli repertori
conductual, interessos i actituds dels alumnes.
D) Context
14.- Mantenir relació amb els centres d’estudi-feina , fomentant la col·laboració en la inserció
laboral dels alumnes que s’incorporin al treball.
15.- Mantenir relacions amb altres institucions de l’entorn.
16.- Aconseguir noves vies de col·laboració amb altres institucions externes.
RECURSOS ORGANITZATIUS I PERSONALS PER AL DESENVOLUPAMENT DEL PAT
HORES DE DEDICACIÓ DELS TUTORS/RES DINS DE L’HORARI
-Tutoria lectiva: Durant el curs escolar 2015-16 els alumnes de 2n d'ESO, PISE, 3r PMAR,
4t ESO, 1r i 2n Batxillerat, CFGM 1r i 2n, FPB 1r i 2n tindran una hora setmanal. Mentre
que 1r i 3r ESO en tindran 2 hores.
-Tutoria amb famílies: una hora setmanal d’atenció a les famílies.
-Treball tutorial: una hora al treball tutorial per a l’organització de les activitats per dur a
terme l’acció tutorial. I una hora setmanal per al reunió de tutors del mateix nivell.
REUNIÓ SETMANAL DE TUTORS/ES DEL MATEIX NIVELL
Es fa un seguiment grupal i individual de l’alumnat (absentisme, disciplina, suports,ACI,
derivació al DOE...), planificació i revisió d’activitats de grup...
ATENCIÓ PSICOPEDAGOGICA
El curs 2015-16 el centre compta amb 3 orientadors/es, un a jornada sencera que s'encarrega
del primer cicle de l'ESO ( primer i segon), un a mitja jornada per dur el 2n cicle ( 3r i 4t) i l'altre,
també a mitja jornada s'encarrega de la FPB ( 1r i 2n) i del CFGM ( 1r i 2n). Tots col·laboren en
l’acció tutorial dels diferents cicles i/o etapes educatives, participant en les reunions de tutors i
atenent les demandes que per via dels tutors en deriven per donar la millor resposta educativa
i l’orientació escolar pertinent als alumnes que ho necessitin en col·laboració amb l’equip de
suport del centre (mestres de suport, AL i professorat de compensatòria)
Les demandes d’intervenció es fan a través del Full Demanda, que es complementa amb una
petita entrevista amb l’orientadora per a la recollida d'informació. En aquesta entrevista es
concreta més el problema o dificultats que han motivat la demanda i es planifiquen,
conjuntament, les primeres actuacions. Una vegada concretada la dificultat, problema o la
situació donada en farà una entrevista amb la família per tal de donar a conèixer a la família el
motiu de la demanda i, es farà signar la conformitat d'intervenció per tal de que els pares
estiguin assabentat de la tasca orientadora que es durà a terme respecte a donar una resposta
educativa la més adient a l’alumne/a que per part del tutor/a o altra via s’ha fet la demanda i
d'aquesta manera es pugui començar la intervenció amb l'alumne/a del que s'ha fet la
demanda.
De qualsevol intervenció feta per les orientadores es farà un retorn al professorat que ha fet la
demanda, assegurant sempre que la informació arriba al tutor/a (en cas que no hagi partit
d’aquest/a la demanda); així mateix es farà un informe i se n’arxivarà una còpia d’aquest
informe al Departament d’Orientació i estarà disponible a qualsevol consulta per part dels
tutors/es, amb el benentès de mantenir la confidencialitat que algunes dades requereixen.
INFORMACIÓ DE CURSOS ANTERIORS.
Informes de Primària, informació tutories anteriors i informacions d’anteriors intervencions del
DO amb l’alumnat que ja presentava algun tipus de necessitat específica de suport educatiu
( NESE).
FAMÍLIES
El DO col·laborarà en aquelles entrevistes que puguin resultar més complexes o delicades, o
en aquelles en què el professorat de suport o orientadores intervinguin directament amb
l’alumne/a.
COORDINACIÓ DE TUTORIES AL 1R I 2N CICLE DE L’ESO
El/la coordinadora de tota l'etapa de l'ESO té al seu té hores disponibles per dur a terme
aquesta tasca. Col·labora en el desenvolupament de la tasca tutorial. Les funcions que duen a
terme són:
TUTORIES INDIVIDUALITZADES
El tutor/a individualitzat és el professor o professora que comparteix la tutoria amb el tutor/a del
grup i s’ocupa de que determinats alumnes se sentin vinculats el centre en moments de la seva
escolarització en les que s’enfronten a certes dificultats.
Ha de ser un referent per l’alumne, la persona en la que l’estudiant ha de trobar ajuda davant
les dificultats amb les que es troba respecte al rendiment acadèmic, convivència amb els
companys/es, conflictes a casa...
OBJECTIU:
Fer el seguiment personalitzat de certs alumnes que tenen problemes de rendiment acadèmic
o de convivència, donant així suport al tutor/a del grup.
FUNCIONS PRINCIPALS:
Amb l’alumne:
-Explicació d’hàbits de treball i d’estudi (Supervisar l'horari setmanal de l'alumne/a, ajudar-li
a planificar què i com ha d'estudiar, revisar la seva agenda, ajudar-li a fer i seguir un horari
individualitzat d’estudi, arribant a acords respecte a l’estudi i/o comportament...).
-Reunir-se, les vegades necessàries setmanalment, amb l'alumne depenent de la
disponibilitat horària i no coincidint sempre amb la mateixa hora de la matèria que cursa en
el moment de coordinació.
-Seguiment de les faltes d'assistència: Quantes, a què són degudes.
-Seguiment de les incidències i amonestacions.
-Mantenir un contacte amb la família, intentant que s'impliquen en el seguiment del seu fill,
que supervisen l'assistència a classe, l'estudi diari i el seu temps lliure.
-Premiar a l'alumne si aconsegueix els objectius proposats en el pla de treball.
-Cercar llocs diferents per crear ambients més formals o menys formals per poder establir
el contacte amb l'alumne, crear un clima de confiança,.... per parlar de les motivacions,
interessos de l'alumne, així com també parlar dels estudis, del comportament, dels
deures,...
Amb les famílies:
-Mantenir una reunió abans d’iniciar la tutoria personalitzada, per donar el seu
consentiment i prestar col·laboració al centre.
-Tenir contactes amb la família per informar dels resultats de l’alumne, si pot ser
setmanalment ,per saber del seguiment a l'institut i el seguiment i les pautes establertes a
classe i casa.
Amb el tutor del grup:
-Mantenir informat al tutor del grup de les actuacions realitzades mitjançant reunions de
coordinació.
-Consensuar amb el tutor les accions que es faran per a la coordinació entre aquest,
l'alumne i el tutor individual tot marcat en el pla de feina i establir les pautes a seguir en el
mateix pla de treball consensuat.
Amb l'Equip Educatiu:
-Coordinar-se amb el professorat de les àrees que cursa l'alumne per conèixer
l'evolució de l'alumne a dins l'aula, la feina què fa, saber el comportament que té,
l'actitud que presenta cap a cada àrees segons el professor que té,.....
COM:
Recavant el màxim d’informació de l’alumne, del tutor, de les notes d’avaluació, de
l’expedient acadèmic...
Pactar un pla de treball consensuat entre el professor – tutor individual, l'alumne i la
família amb el recolzament del professor tutor del grup signant un contracte i una
autorització d'intervenció. Exemple del pla de treball seria:
Control del deures i dels exàmens entre d'altres tasques a seguir.
Control dels materials o revisió d'aquests.
Establir un horari de feina pels horabaixes.
Control de l'agenda.
Control d'assistència,...
Parlant i escoltant a l’alumne, intentant empatitzar amb ell.
Dedicant-li un temps setmanal (almenys 1 hora a la setmana procurant que sigui en
horari no perjudicial per a l'alumne).
Arribant a acords (amb l'alumne/a, professors i la família).
Compartint, en el centre, alguna activitat que li agradi o que vegi que té èxit. Ressaltant
els seus petits progressos.
Les reunions convé fer-les en llocs on pugui haver una certa intimitat , convé que no
sigui a la seva aula.
S’ha de fer un registre del que es vagi treballant amb l’alumne.
SELECCIÓ DELS TUTORS INDIVIDUALITZATS:
L’Equip Directiu selecciona a professors/es sense tutoria de grup que disposi d’hores per
realitzar aquesta funció.
Convé que hi hagi una llista de professorat voluntari, preferentment amb possibilitat de
continuïtat en el centre.
El tutor individual podria ser del mateix Equip Educatiu, o Extern, per evitar el prejudicis sobre
l'alumne establertes segons les informacions sentides en el mateix grup.
El perfil del professor- tutor individual hauria de ser un professor que pugui simpatitzar amb
l'alumne que se li fa el seguiment, tengui eines i recursos per resoldre problemes, conflictes i
saber mediar amb aquest. Al mateix temps hauria de tenir empatia amb aquest alumne i a l'
inrevés també.
SELECCIÓ DELS ALUMNES:
En les sessions d'Avaluació 0 i Primera Avaluació, i si es cau a la resta d'Avaluacions o al llarg
del curs, es farà una llista d’alumnes proposats per les tutories, després que s’hagin tractar les
dificultats en les reunions de tutors amb el/la cap d’estudis i orientadora.
Una vegada que comenci la tutoria personalitzada, si l’alumne comença a presentar faltes
injustificades o manifesta una actitud negativa cap a l’ajuda prestada, se li podrà donar de
baixa informant al tutor del grup i a la família.
NOMBRE D’ALUMNES TUTORITZATS PER PROFESSORS/ES:
El nombre màxim d’alumnes tutoritzats per professor serà de dos.
AVALUACIÓ
El PAT ha de ser avaluat en els següents aspectes:
• funcionament del pla.
• programació de les activitats de tutoria.
• material emprat.
La metodologia d’avaluació serà duta a terme bàsicament pels tutors/es en les sessions amb
l’alumnat a final de curs i consistiran en:
• Aportacions, suggeriments de millora, punts forts de les actuacions realitzades i funcionament
durant la reunió setmanal de tutors/es.
• Aportacions sobre les activitats d’obligat compliment que facin referència a la seva idoneïtat,
adequació, temporalització...
• Aportacions per a la millora dels diferents materials que s’hagin facilitat.
A fi de poder tenir en compte totes aquestes aportacions i introduir-les com a mesures de
millora per al curs següent, serà l’orientador/a l’encarregat/da d’incloure-les en la memòria del
DO i tenir-les en compte de cara a la planificació d’activitats, realització de les actuacions i
utilització de materials per al curs següent.
4. OPTATIVA BATXILLERAT: PSICOLOGIA
1.- INTRODUCCIÓ
En el Batxillerat l’interès dels adolescents pel coneixement de sí mateix/a i del context
social en el que es troben immersors fan de la Psicologia una matèria especialment apropiada
per a ser introduïda en aquesta etapa educativa.
En síntesi, la Psicologia del Batxillerat tracta que l’alumnat adquireixi coneixements
sobre tres dimensions:
*Individual: el propi funcionament psicològic.
*Social: les relacions interpersonals i les diferències individuals i culturals.
*Científica: la investigació i l’aplicació en els diferents àmbits de treball.
L’ús de les idees o esquemes previs de l’alumnat sobre les causes i conseqüències de
la conducta i el coneixement de les persones, servirà com a punt de partida en l’ensenyament
de l’assignatura i per facilitar l’autoavaluació de les diferents unitats didàctiques es compararà
el coneixement d’abans i l’actual.
2.- OBJECTIUS GENERALS
El desenvolupament d’aquesta matèria ha de contribuir a que els i les alumnes
adquireixin les següents capacitats:
1. Conèixer els principis bàsics de la psicologia.
2. Descobrir les i reflexionar sobre la incidència que té la psicologia sobre totes les accions
humanes.
3. Valorar amb sentit ètic el propi procés de maduració personal, tot relacionant-lo amb els
processos psicològics estudiats i adoptar una actitud de tolerància i flexibilitat cap als diferents
processos personals.
4. Integrar amb coherència i actitud crítica els coneixements que configuren la matèria, per tal
d’adoptar independència de criteri i maduresa personal a l’hora de prendre decisions vitals.
3. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE LA MATÈRIA
La competència en la comprensió científica, reflexiva i crítica del comportament humà implica
tenir mètodes d’anàlisi de la realitat que es puguin aplicar a situacions derivades de
l’experiència pròpia i aliena.
La competència personal, social i cívica engloba la dimensió del creixement personal i
la dimensió social dels comportaments humans, que ajuden a situar-se i interaccionar en una
societat complexa.
4. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A LES COMPETÈNCIES GENERALS DEL
BATXILLERAT
La matèria de psicologia pot contribuir al desenvolupament de les competències
generals del batxillerat, en la mesura que treballa competències transversals, com la
competència comunicativa i lingüística (obtenció i ús d’informació, organització del
coneixement, comunicació d’idees, reflexió crítica i argumentació de conclusions), la
competència digital i tractament de la informació ( recollida de dades, anàlisis de resultats,
recerca d’informació), la competència d’interacció amb el món físic ( relació de continguts
d’aprenentatge amb l’experiència humana, establir connexions amb altres àmbits del saber,
implicació en el debat sobre l’acció humana en el món actual) i la competència d’aprendre a
aprendre.
5.- CONTINGUTS I OBJECTIUS ESPECÍFICS
BLOC TEMÀTIC I : INTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIA
1. LA PSICOLOGIA COM A CIÈNCIA
*OBJECTIUS ESPECÍFICS
- Saber definir la Psicologia com una ciència.
- Distingir les diferents branques de la Psicologia, delimitant els seus camps d’estudi,
metodologia o alternatives professionals.
- Conèixer el desenvolupament històric de la Psicologia precientífica
- Distingir les diferències essencials entre les més importants escoles psicològiques del
segle XX.
- Valorar i diferenciar els diferents mètodes de treball
*CONTINGUTS
*CONCEPTUALS
- Definició de Psicologia. Objecte d’estudi.
- Distintes branques o especialitzacions de la Psicologia
- Història de la Psicologia precientífica.
- Escoles psicològiques.
- El mètode de la psicologia. El debat sobre el seu caràcter científic
*PROCEDIMENTALS
- Creació d’hàbits que permetin als alumnes ordenar lògicament la informació
recollida (mapes conceptuals, resums, ...)
- Domini més precís del vocabulari psicològic, mitjançant de textos senzills o
fragments seleccionats.
- Participació activa a classe, comentaris, opinions, recerca d’informació per
argumentar les seves opinions.
- Sistematització dels conceptes generals de la Psicologia.
*ACTITUDINALS
- Valoració de la Psicologia com una ciència que contribueix al coneixement
humà.
- Curiositat i interès per les qüestions que aborda la Psicologia.
- Acceptació de que la ciència avança mitjançant la confrontació de postures
antagòniques.
- Tolerància i respecte davant les opinions contràries, de manera que siguin
capaços d’establir un diàleg amb els altres i aconseguir punts de vista coincidents.
BLOC TEMÀTIC II : L’ÉSSER HUMÀ COM A PRODUCTE DE L’EVOLUCIÓ
2. EVOLUCIÓ BIOLÒGICA I CULTURAL DE L’ÈSSER HUMÀ
*OBJECTIUS ESPECÍFICS
- Comprendre les idees principals de la Tª de l’evolució.
- Reconèixer les distintes aportacions que s’han introduït a la Tª de Darwin.
- Dominar la terminologia conceptual dels discursos evolucionistes.
- Conèixer la filogènia de l’ésser humà.
- Reconèixer la igualtat essencial entre homes i dones i entre les distintes races del
gènere humà.
*CONTINGUTS
*CONCEPTUALS
- L’evolució dels organismes
- Fonaments de l’evolució: Teories de l’evolució.
- Els processos de l’hominització.
*PROCEDIMENTALS
- Ús de la terminologia evolutiva.
- Elaboració de resums, esquemes, …
- Lectura de textos científics per la creació d’hàbits intel·lectuals.
- Observació del medi que ens envolta pel descobriment en la conducta humana de la
influència de les lleis evolutives.
*ACTITUDINALS
- Interès pel coneixement científic.
- Consciència de la complexitat de la naturalesa humana i de la existència d’unes lleis
evolutives que expliquen el desenvolupament dels organismes.
- Valoració positiva de les diferències ètniques, racials i culturals que caracteritzen a
les societats.
3. BASES FISIOLÒGIQUES DE LA CONDUCTA HUMANA
*OBJECTIUS ESPECÍFICS
- Distingir les estructures fonamentals del sistema nerviós i la seva relació amb les
pautes de conducta dels organismes.
- Saber situar topogràficament en el sistema nerviós les distintes funcions psíquiques
de l’ésser humà.
- Dominar el vocabulari bàsic psicofisiològic.
*CONTINGUTS
*CONCEPTUALS
- Genètica i conducta.
- El sistema nerviós: organització i estructura.
- Les neurones.
- Tècniques per l’estudi del cervell.
- El cervell de l’home i el cervell de la dona.
*PROCEDIMENTALS
- Ampliació de les nocions generals sobre el cervell.
- Organització interdisciplinària dels continguts conceptuals.
- Lectura i comentari de textos, comprensió lèxica, terminologia psicofisiològica, etc.
- Utilització del mitjans audiovisuals com a eines útils per l’aprofundiment dels
continguts.
*ACTITUDINALS
- Interès per els problemes psicofisiològics, per a poder reflexionar sobre certes
peculiaritats psíquiques que caracteritzen el pensament del adolescent.
- Curiositat per conèixer les diferències i similituds fisiològiques entre homes i dones.
BLOC TEMÀTIC III : ELS PROCESSOS COGNITIUS
4. SENSACIÓ, PERCEPCIÓ I ATENCIÓ
*OBJECTIUS ESPECÍFICS
- Reconèixer el cervell humà com a centre processador de la informació.
- Diferenciar entre estímuls i sensacions.
- Conèixer els mecanismes que actuen en la percepció.
- Comprendre la influència que la cultura, la societat i les motivacions exerceixen en la
percepció.
- Entendre la importància de l’atenció en el procés selectiu.
- Descobrir la importància dels tests com un instrument de mesura i diagnòstic en
l’estudi sobre la percepció i la memòria.
- Conèixer què és i com actua la memòria, així com la seva importància en els estudis
psicològics.
- Saber aplicar el que s’ha estudiat a la vida personal, per a la millora de les capacitats
perceptives i memorístiques.
*CONTINGUTS
*CONCEPTUALS
- Estímuls i sensacions
- La percepció: Fases del procés perceptiu i teories de la percepció
- Influències individuals i socials en la percepció.
- Trastorns de la percepció.
- L’atenció.
*PROCEDIMENTALS
- Ampliació de la capacitat crítica i comprensiva.
- Participació activa en debats i discussions ideològiques.
- Utilització de material divers: textos, audiovisuals, …
- Planificació del seu mètode d’estudi, cercant un millor rendiment del treball
intel·lectual que repercuteixi en la millora del seus aprenentatges acadèmics.
*ACTITUDINALS
- Recerca de la relació entre els continguts plantejats i aspectes de la seva
pròpia existència.
- Valoració del coneixement de les principals qüestions de percepció
- Utilització d’hàbits intel·lectuals: anàlisi, reflexió crítica, recerca d’informació,
etc.
5. LA MEMÒRIA
*OBJECTIUS ESPECÍFICS
- Conèixer què és i com actua la memòria, així com la seva importància en els estudis
psicològics.
- Saber aplicar el que s’ha estudiat a la vida personal, per a la millora de les capacitats
memorístiques.
*CONTINGUTS
*CONCEPTUALS
-Definició de memòria
-Processos bàsics
-Models teòrics de la memòria
*PROCEDIMENTALS
- Ampliació de la capacitat crítica i comprensiva.
- Utilització de material divers: textos, audiovisuals, …
- Planificació del seu mètode d’estudi, cercant un millor rendiment del treball
intel·lectual que repercuteixi en la millora del seus aprenentatges acadèmics.
*ACTITUDINALS
- Recerca de la relació entre els continguts plantejats i aspectes de la seva
pròpia existència.
- Utilització d’hàbits intel·lectuals: anàlisi, reflexió crítica, recerca d’informació,
etc.
6. L’APRENENTATGE
*OBJECTIUS ESPECÍFICS
- Saber què és i en què consisteix l’aprenentatge i explicar els principals processos
implicats en el mateix.
- Conèixer les teories psicològiques sobre els mecanismes de l’aprenentatge, sobre tot
a nivell conductual i cognitiu.
- Aprendre qualque fonament sobre les normes i característiques de les investigacions
psicològiques, sabent discriminar entre elles segons el procediment científic emprat.
- Conèixer les influències dels agents de socialització en l’aprenentatge.
- Valorar el propi procés d’aprenentatge, reflexionant en la tasca pedagògica de les
diferents institucions ( escola, família, …)
*CONTINGUTS
*CONCEPTUALS
- Què vol dir aprendre?
- L’aprenentatge per condicionament
- L’aprenentatge per observació
- L’aprenentatge cognitiu
- Estratègies d’aprenentatge
*PROCEDIMENTALS
- Ampliació dels coneixements teòrics en l’estudi de l’aprenentatge.
- Reconeixement del lèxic i conceptes fonamentals dels teòrics de l’aprenentatge.
- Reconstrucció teòrica de qualque experiment conductista.
- Observació sobre els procediments essencials de la ciència.
*ACTITUDINALS
- Acceptació de la importància que l’aprenentatge té en la vida de les persones.
- Constància en la tendència socialitzadora, fent la valoració de la necessitat de
col·laboració humana per a la resolució de problemes individuals i socials.
- Tolerància i respecte envers a altres cultures valorant les seves peculiaritats fruits
dels seus aprenentatges en relació al medi on es desenvolupen.
7. LA INTEL·LIGÈNCIA HUMANA.
*OBJECTIUS ESPECÍFICS
- Conèixer el debat històric sobre el concepte de la intel·ligència.
- Comprendre la terminologia en la que s’expressa la psicologia de la intel·ligència.
- Intervenir en el debat sobre la preponderància dels factors genètics o ambientals en
la intel·ligència humana.
- Definir conceptes específics com factor general, quocient d’intel·ligència, aptitud, etc.
- Adquirir habilitats que contribueixin a la millora de la capacitat de raonament.
- Aconseguir mitjançant els continguts conceptuals una major motivació per a aprendre
de manera continuada i autònoma.
- Aprendre que la intel·ligència no és un factor discriminatori, ja que les variables
genètiques i ambientals incideixen en ella de manera aliena a l’ individu.
*CONTINGUTS
*CONCEPTUALS
- El concepte d’intel·ligència.
- Teories sobre la intel·ligència: clàssiques i actuals
-Avaluació de la intel·ligència
- Desenvolupament cognitiu.
*PROCEDIMENTALS
- Augment de la motivació per a aprendre de forma autònoma.
- Utilització del pensament crític i de la presa de decisions en situacions de la vida
quotidiana.
- Maneig de tests d’intel·ligència.
- Potenciació del treball en grup per promoure l’ajuda i suport entre els/les
companys/es.
- Autoexperimentació sobre estratègies de pensament i aprenentatge.
*ACTITUDINALS
- Necessitat de marcar-se fites que contribueixin a la millora de la intel·ligència dins el
procés general educatiu.
- Consciència de la importància que tenen els programes i les estratègies d’ensenyar a
pensar.
- Interès per incrementar el seu autoconcepte, tractant de rentabilitzar les seves
expectatives d’eficàcia.
8. LLENGUATGE, PENSAMENT I CREATIVITAT
*OBJECTIUS ESPECÍFICS
- Distingir els trets més generals dels diferents tipus de pensament, segons les
escoles psicològiques.
- Delimitar les relacions entre pensament i llenguatge.
- Conèixer les teories psicològiques que estudien aquestes relacions.
- Plantejar l’origen evolutiu del llenguatge.
- Identificar i descriure les etapes de desenvolupament del pensament i del llenguatge
en els infants.
- Adoptar raonaments crítics i creatius en la vida quotidiana per superar pensaments
conformistes
- Reconèixer les relacions del pensament i el llenguatge amb els mecanismes
fisiològics del cervell.
*CONTINGUTS
*CONCEPTUALS
- Definició de llenguatge. Etapes en l’adquisició
-Teories sobre l’adquisició del llenguatge
-Relació entre pensament i llenguatge
-El raonament. Tipus
-Resolució de problemes
-El pensament creatiu
*PROCEDIMENTALS
- Aplicació de les idees sobre el pensament i llenguatge a la presa de decisions
personals.
- Ús del pensament creatiu davant els problemes personals i acadèmics.
- Lectura de textos psicològics analitzant la seva estructura i diferenciant les idees
importants.
- Maneig de procediments de treball: resum, mapa conceptual, …
*ACTITUDINALS
- Interès pel coneixement científic.
- Preocupació per l’ús correcte del llenguatge.
- Tolerància cap el pensament de l’altre, respectant els individus encara que
discrepin en els seus arguments.
9. ELS ESTATS DE CONCIÈNCIA
*OBJECTIUS ESPECÍFICS
-Diferenciar els distints estats de consciència
-Saber valorar la seva possibilitat d’alteració i les conseqüències que se’n deriven
*CONTINGUTS
*CONCEPTUALS
- La consciència
-Els somnis
-La hipnosi
-Les drogues que alteren la consciència
*PROCEDIMENTALS
-Lectures seleccionades
*ACTITUDINALS
-Apreciació de la rellevància de la consciència en la nostra vida
-Valoració crítica davant el consum de drogues
BLOC TEMÀTIC IV : PERSONALITAT I VIDA AFECTIVA
10. LA PERSONALITAT
11. MOTIVACIÓ, EMOCIÓ I AFECTIVITAT
12. TRASTORNS EMOCIONALS I DE CONDUCTA
*OBJECTIUS ESPECÍFICS
- Adquirir el concepte de personalitat.
- Conèixer mètodes de diagnòstic de la personalitat, derivats de la pràctica clínica i de
l’observació comparada.
- Distingir les diferents teories que tracten d’explicar el desenvolupament de la
personalitat humana.
- Dominar el lèxic i la conceptualització bàsica de les diferents escoles psicològiques.
- Reconèixer els símptomes, característiques i causes dels principals trastorns de la
personalitat.
- Utilitzar els coneixements adquirits per a reflexionar sobre la seva pròpia personalitat.
- Adquirir consciència sobre els efectes dels trastorns mentals, evitant la discriminació
cap als que els pateixen.
- Reconèixer les característiques psicològiques que defineixen la vida afectiva.
- Diferenciar entre emocions, sentiments i passions.
- Conèixer els fonaments de la intel·ligència emocional.
- Comprendre les teories que defineixen i expliquen els fenòmens de la motivació.
- Entendre de manera objectiva el paper de la sexualitat en la conducta humana.
*CONTINGUTS
*CONCEPTUALS
- Definició de la personalitat.
- Teories sobre la personalitat: psicoanàlisi, trets i tipus, humanista,
aprenentatge social.
-Motivació: característiques i tipus
-L’afectivitat i l’emoció
- Alguns trastorns emocionals i de conducta
*PROCEDIMENTALS
- Participació en el procés formatiu dels/les alumnes mitjançant debats, acords
comuns, treball de grup.
- Descobriment de trets de la pròpia personalitat poc coneguts, intentant fer-los
conscients de les seves potencialitats no desenvolupades.
- Utilització de tests i qüestionaris per a que ells/es mateixos/es vagin descobrint trets
de la seva personalitat.
- Descobriment de diferents tècniques per a augmentar la confiança en ells/es
mateixos/es i el reforçament de l’autoestima..
*ACTITUDINALS
- Comprensió dels actes de les altres persones i de les seves peculiaritats.
- Major tolerància social i individual com forma de respecte cap a personalitats
alienes.
- Interès per aconseguir un millor autoconeixement.
- Interès personal pels mecanismes que regulen les emocions.
- Preocupació per l’ús correcte del llenguatge.
BLOC TEMÀTIC V : EL COMPORTAMENT SOCIAL
13. PROCESSOS DE SOCIALITZACIÓ. RELACIONS SOCIALS I
INTERPERSONALS. LA DIVERSITAT
*OBJECTIUS ESPECÍFICS
- Conèixer els principis bàsics de la psicologia social.
- Comprendre les relacions entre la conducta individual i l’entorn sociocultural.
- Conèixer els factors que influeixen i modifiquen la conducta en els contextos socials.
- Identificar els nivells de la identitat personal.
- Conèixer els rols o papers que pot representar un subjecte.
- Identificar els missatges de la propaganda i la publicitat com factors de modificació
conductual.
*CONTINGUTS
*CONCEPTUALS
- La socialització.
- Identitat i pertinença.
- Relacions interpersonals
- Les relacions socials: grup, influència social, autoritat, lideratge, rol, estatus.
-Les actituds
-Diversitat social i cultural
*PROCEDIMENTALS
- Maneig de lectures sobre la psicologia social.
- Identificació dels processos implicats en els mecanismes de la socialització.
- Elaboració de mètodes que permetin analitzar els trets que configuren la seva
identitat individual.
- Reconeixement dels factors que desencadenen l’agressivitat humana.
- Potenciació de l’activitat crítica davant els mitjans de comunicació.
*ACTITUDINALS
- Respecte i tolerància a diferents cultures.
- Consciència de la pròpia conducta i de la seva relació amb els factors que la
condicionen.
- Acceptació de l’entorn sociocultural, de forma crítica i constructiva, per a contribuir al
procés de millores socials.
6.- METODOLOGIA
La proposta metodològica per a l’assignatura de Psicologia és una metodologia activa i
participativa (propicia la interacció dels alumnes dins l’aula) i pràctica, amb la que es pretén
motivar a l’alumnat. Es procurarà que l’alumne/a sigui el/la que controli el seu propi procés
d’aprenentatge.
Seran els propis alumnes que preparin els temes en base a les indicacions i material
aportat pel professor i per ells/es mateixos.
S'adaptarà el contingut i la temporalització de la programació a la dinàmica que
s'estableixi a l'aula i als interessos dels propis alumnes, podent substituir, ampliar o reduir
alguns dels temes.
7.-TEMPORALITZACIÓ
1er trimestre
1. LA PSICOLOGIA COM A CIÈNCIA
2. EVOLUCIÓ BIOLÒGICA I CULTURAL DE L’ÈSSER HUMÀ
3. BASES FISIOLÒGIQUES DE LA CONDUCTA HUMANA
4. SENSACIÓ, PERCEPCIÓ I ATENCIÓ
2on trimestre:
5. LA MEMÒRIA
6. L’APRENENTATGE
7. LA INTEL·LIGÈNCIA HUMANA.
8. LLENGUATGE, PENSAMENT I CREATIVITAT
9. ELS ESTATS DE CONCIÈNCIA
3er trimestre: .
10 LA PERSONALITAT
11 MOTIVACIÓ, EMOCIÓ I AFECTIVITAT
12. TRASTORNS EMOCIONALS I DE CONDUCTA
13. PROCESSOS DE SOCIALITZACIÓ. RELACIONS SOCIALS I
INTERPERSONALS. LA DIVERSITAT
8.- CRITERIS D’AVALUACIÓ
1.- Grau d'adquisició dels conceptes treballats.
2.- Participació de la dinàmica de l'aula.
3.- Treball voluntari aportat a l'assignatura.
4.- Valoració autoavaluativa dels seus companys i companyes.
5.- Autoavaluació de cada alumne/a.
9.- RECURSOS I MATERIAL DIDÀCTIC.
Es troben a disposició tots aquells llibres existents a la biblioteca del centre i al
departament d’orientació, per la lliure consulta de qualsevol alumne/a. La professora elabora
un dossier amb la informació teòrica bàsica que els alumnes poden adquirir.
S’utilitzaran els següents materials per fonamentar els distints blocs temàtics:
-Alonso, J.I. i altres (2000): Psicologia. Batxillerat. Madrid: McGraw-Hill
-Aran & Güell (1999): Psicologia.Batxillerat. Barcelona: Teide.
-Caparrós, A. (1980): “Historia de la Psicologia”. Barcelona: Ceac
-Coleman, J. (1985): “Psicologia de la adolescencia”. Madrid: Morata.
-Lindzey & Hall &Thompson (1985): “Psicologia”. Barcelona: Omega
-Papalia &Wendkos Olds (1990):“Psicologia”.Madrid: McGraw-Hill
-Papalia & Wendkos Olds (1995): “Psicologia del desarrollo”. Mèxic: McGraw-Hill
-Vallejo, J. (1985): “Introducción a la psicopatología y la psiquiatría”. Barcelona: Salvat
Material audiovisual possible a utilitzar : “Gorilas en la niebla”, “En busca del fuego”, “El
niño salvaje de Aveiron”, “Los amigos de Peter”, “El príncipe de las mareas”, “La naranja
mecánica”, “Los amantes del círculo polar”, “Secretos y mentiras”, “El crisol”, “Raiman”, “Mi pie
izquierdo”, “Mr. Jones”, “Alguien voló sobre el nido del cuco”, “Forrest Gump”, “Mater
Amatísima”
5. SEGURETA I HIGIENE EN LA MANIPULACIÓ D'ALIMENTS (CFGM)
1. INTRODUCCIÓ.
2. OBJECTIUS GENERALS I COMPETÈNCIES PROFESSIONALS, PERSONALS ISOCIALS.
3. UNITATS DIDÀCTIQUES:
• Temporalització estimada.
• Objectiu (resultats de l'aprenentatge).
• Continguts.
• Procediments.
• Competències bàsiques.
• Criteris d'avaluació.
4. METODOLOGIA.
5. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS.
6. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ I PROMOCIÓ.
7. SISTEMA D'AVALUACIÓ DE L'APRENENTATGE DE L'ALUMNAT.
8. RECUPERACIÓ DE PENDENTS.
9. ADAPTACIONS CURRICULARS.
10. TEMES TRANSVERSALS.
11. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT.
12. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS.
13. ANNEX: INFORMACIÓ PER L'ALUMNE I ELS PARES
1. INTRODUCCIÓ.
Aquesta programació didàctica s'ha dissenyat basant-se en la següent normativavigent:
• Real Decret 1538/2006, de 15 de desembre, que regula l'ordenació general de laformació professional en el sistema educatiu.
• Real Decret 1396/2007, de 29 d'octubre, que estableix el títol de Tècnic en Cuina iGastronomia i les seves ensenyances mínimes.
• Ordre ESD/3408/2008, de 3 de novembre, per la qual s'estableix el currículum delcicle formatiu de GM corresponent al Títol de tècnic en Cuina i Gastronomia.
• Ordre de la consellera d’Educació i Cultura de 28 de novembre de 2008 per la quals’estableix el desenvolupament curricular per als títols de formació professional delsistema educatiu que es dictin d’acord amb la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig,d’educació,dins l’àmbit de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
La competència general del títol de Tècnic en Cuina i Gastronomia consisteix enexecutar les activitats de preelaboració, preparació, conservació, acabament/presentació iservei de tot tipus d'elaboracions culinàries en l'àmbit de la producció a la cuina, seguint elsprotocols de qualitat establerts i actuant segons normes d'higiene, prevenció de riscos laboralsi protecció ambiental.
La durada del mòdul d'”Seguretat i higiene en la manipulació d'aliments” és de 60hores, que seran distribuïdes en 3 hores setmanals durant el segon curs del Cicle Formatiu deGrau Mitjà de Cuina i Gastronomia.
Aquest mòdul conté la formació necessària per desenvolupar la funció de seguretatalimentària i ambiental.
2. OBJECTIUS GENERALS I COMPETÈNCIES PROFESSIONALS, PERSONALS ISOCIALS.
Els objectius de cada unitat de treball estan relacionats amb les capacitats que had’adquirir l’alumnat, per tant, estan estretament lligats als continguts conceptuals que elsdesenvolupen i els criteris d’avaluació establerts.
La formació del mòdul contribueix a que l'alumne assoleixi els següents objectiusgenerals del cicle formatiu:
• Identificar les matèries primes, caracteritzant les seves propietats i condicions idòniesde conservació, per recollir-les, emmagatzemar-les i distribuir-les.
• Seleccionar i determinar les variables d'ús de maquinària, utensilis i eines,reconeixent-les i aplicant els seus principis de funcionament, per posar a punt el lloc detreball.
• Identificar la necessitat de manipulacions prèvies de les matèries primes, reconeixentles seves característiques i possibles aplicacions, per executar els processos depreelaboració i/o regeneració.
• Analitzar les diferents tècniques culinàries, reconeixent les possibles estratègiesd'aplicació, per executar les elaboracions culinàries.
• Identificar i seleccionar les tècniques de decoració i acabament, relacionant-les ambles característiques físiques i organolèptiques del producte final, per realitzar ladecoració/acabament de les elaboracions.
• Analitzar les tècniques de servei de les elaboracions, relacionant-les amb la satisfacciódel client, per oferir un servei de qualitat.
• Analitzar i seleccionar mètodes i equips de conservació i encasat, valorant la sevaadequació a les característiques dels productes o de les elaboracions culinàries, per
executar els processos d'envasament i/o conservació.
• Identificar les normes de qualitat i seguretat alimentària i de prevenció de riscoslaborals i ambientals, reconeixent els factors de risc i paràmetres de qualitatassociades a la producció culinària, per aplicar els protocols de seguretat laboral iambiental, higiene i qualitat durant tot el proces productiu.
I les següents competències professionals, personals i socials del títol:
• Rebre, emmagatzemar i distribuir matèries primes, en condicions idònies demanteniment i conservació, fins el moment de la seva utilització.
• Posar a punt el lloc de treball, preparant espais, maquinària, utensilis i eines.
• Executar els processos de preelaboració i/o regeneració que siguin necessaris peraplicar a les diferents matèries primes, en funció de les seves característiques il'adequació a les seves possibles aplicacions.
• Executar les elaboracions culinàries, tenint en compte l'estandarització dels processos,per la seva decoració/acabament o conservació.
• Realitzar la decoració/acabament de les elaboracions, segons les necessitats iprotocols establerts, per la seva conservació o servei.
• Realitzar el servei de les elaboracions, tenint en compte necessitats, àmbit del'execució i protocols establerts.
• Executar els processos d'envasament i/o conservació per cada genero o elaboracióculinària, aplicant els mètodes apropiats i utilitzant els equips idonis, per preservar laseva qualitat i evitar riscos alimentaris.
• Aplicar els protocols de seguretat laboral i ambiental, higiene i qualitat durant tot elprocés productiu, per evitar danys en les persones i en l'ambient.
3. UNITATS DIDÀCTIQUES.
• Unitat didàctica 1: LA SEGURETAT ALIMENTÀRIA. APLICACIÓ DE BONESPRÀCTIQUES DE MANIPULACIÓ D'ALIMENTS
◦ Temporalització estimada: 12 hores.
◦ Objectiu (resultats de l'aprenentatge): Aplicar Bones Pràctiques de Manipulaciódels Aliments, relacionant-los amb la qualitat higenico-sanitària dels productes.
◦ Continguts:
a) Normativa general de manipulació d'aliments.
b) Alteració i contaminació dels aliments degut a pràctiques de manipulacióinadequades.
c) Perills sanitaris associats a pràctiques de manipulació inadequades.
d) Mètodes de conservació dels aliments.
e) Al·lèrgies i intoleràncies alimentàries. Procediments d'eliminació delsal·lergogens. Implicacions.
f) Procediments d'actuació front alertes alimentàries.
◦ Procediments:
a) Donar a conèixer la importància de la seguretat alimentària.
b) Identificació dels factors que garanteixin que el producte arribi amb garantiesal consumidor.
c) Identificació dels riscos i causes que poden provocar intoxicacions alimentàriesi donar a conèixer com poden evitar-se.
◦ Competències bàsiques:
En el següent quadre es determina el grau d'incidència en l'assoliment de lescompetències bàsiques:
Competència bàsica Gens Poc Bastant
Comunicació lingüística X
Matemàtica X
Coneixement i interacció amb el món físic X
Tractament de la informació i digital X
Social i ciutadana X
Cultural i artística X
Aprendre a aprendre X
Iniciativa personal X
En aquesta unitat didàctica s'atendrà la importància d'assolir la competènciade coneixement i integració amb el món físic, ja que l'alumnat podrà veurequina és la relació entre la seva activitat i l'alteració i contaminació delsaliments, i els riscos i les intoxicacions alimentàries que poden provocar. Amés, com en tot el mòdul es posarà especial esment en desenvoluparl'autonomia de cada un dels alumnes, ja que això pot condicionar el seu futurlaboral i social.
◦ Criteris d'avaluació:
a) S'han de reconèixer les normes higienico-sanitàries d'obligat complimentrelacionades amb les Pràctiques de Manipulació.
b) S'han de classificar i descriure els principals riscos i toxiinfeccions d'origenalimentària relacionant-les amb els agents causants.
c) S'han de saber valorar la repercussió d'una mala manipulació d'aliments en lasalut dels consumidors.
d) S'han de descriure les principals alternatives dels aliments.
e) S'han de descriure els diferents mètodes de conservació d'aliments.
f) S'han d'evitar el contacte de matèries primes o semielaborades amb elsproductes processats.
g) S'han d'identificar al·lèrgies i intoleràncies alimentàries.
h) S'han d'evitar la possible presència d'al·lergògens en productes lliures d'ells.
i) S'han de reconèixer els procediments d'actuació front a alertes alimentàries.
• Unitat didàctica 2: HIGIENE ALIMENTÀRIA, NORMATIVA. MANTENIMENT DEBONES PRÀCTIQUES HIGIÈNIQUES.
◦ Temporalització estimada: 10 hores
◦ Objectiu (resultats de l'aprenentatge): Mantenir Bones Pràctiques Higièniquesavaluant tots els perills associats als mals hàbits higènics.
◦ Continguts:
a) Normativa general d'higiene aplicable a l'activitat.
b) Alteració i contaminació dels aliments degut a hàbits inadequats delsmanipuladors.
c) Guies de Pràctiques Correctes d'Higiene (GPCH).
d) Malalties d'obligada declaració.
e) Mitjans de protecció de talls, cremades i ferides en el manipulador.
f) Vestimenta de treball i els seus requisits de neteja.
◦ Procediments:
a) Identificació de les normes de seguretat i higiene així com els dispositius degestió i control aplicables a locals, instal·lacions, gestió de productes i actituddels manipuladors.
b) Observació de les normes i actituds que ha de complir un manipuladord'aliments en l'exercici de la seva activitat.
◦ Competències bàsiques:
En el següent quadre es determina el grau d'incidència en l'assoliment de lescompetències bàsiques:
Competència bàsica Gens Poc Bastant
Comunicació lingüística X
Matemàtica X
Coneixement i interacció amb el món físic X
Tractament de la informació i digital X
Social i ciutadana X
Cultural i artística X
Aprendre a aprendre X
Iniciativa personal X
En aquesta unitat didàctica s'atendrà la importància d'assolir la competència deconeixement i integració amb el món físic, ja que l'alumnat podrà veure quina és larelació entre les normes que ha de complir com a manipuladors d'aliments i lesseves conseqüències en la higiene alimentària. A més, com en tot el mòdul esposarà especial esment en desenvolupar l'autonomia de cada un dels alumnes, jaque això pot condicionar el seu futur laboral i social.
◦ Criteris d'avaluació:
a) S'han de reconèixer les normes higienico-sanitàries d'obligat complimentrelacionades amb les pràctiques higièniques.
b) S'han d'identificar els perills sanitaris associats als mals hàbits i les sevesmesures de prevenció.
c) S'han d'identificar les mesures d'higiene personal associades a la manipulaciód'aliments.
d) S'han de reconèixer tots aquells comportaments o aptituds susceptibles deproduir una contaminació en els aliments.
e) S'han d'enumerar les malalties d'obligada declaració.
f) S'ha de reconèixer la vestimenta de treball completa i els seus requisits deneteja.
g) S'han d'identificar els mitjans de protecció de talls, cremades o ferides delmanipulador.
• Unitat didàctica 3: APLICACIÓ DE SISTEMES D'AUTOCONTROL
◦ Temporalització estimada: 18 hores
◦ Objectiu (resultats de l'aprenentatge): Aplicar els sistemes d'autocontrol basatsen l'APPCC i de control de la traçabilitat, justificant els principis associades a ellsmateixos.
◦ Continguts:
a) Gestió de qualitat. Conceptes. Pla de qualitat.
b) Manual de qualitat. Documentació.
c) Mesures de control relacionades amb els perills sanitaris en la manipulaciódels aliments.
d) Passos previstos als set principis del sistema d'autocontrol APPCC.
e) Els set principis dels sistema d'autocontrol APPCC.
f) Traçabilitat. Seguretat alimentària. Característiques, relació i procedimentsd'aplicació.
g) Punts crítics de control, límit crític, mesures de control i mesures correctives.Concepte i supòsits pràctics d'aplicació.
h) Principals normes voluntàries en el sector alimentari (BRC, IFS, UNE-EN ISO9001:2000, UNE-EN ISO 22000:2005 i altres). Anàlisi i interpretació.
◦ Procediments:
a) Identificació de la importància dels sistemes d'autocontrol i la seva posada enpràctica.
b) Aplicació de la terminologia utilitzada en els sistemes APPCC.
c) Realització de les activitats relacionades amb el lloc de treball seguint lespautes marcades en les GPCH.
◦ Competències bàsiques:
En el següent quadre es determina el grau d'incidència en l'assoliment de lescompetències bàsiques:
Competència bàsica Gens Poc Bastant
Comunicació lingüística X
Matemàtica X
Coneixement i interacció amb el món físic X
Tractament de la informació i digital X
Social i ciutadana X
Cultural i artística X
Aprendre a aprendre X
Iniciativa personal X
En aquesta unitat didàctica s'atendrà la importància d'assolir la competènciade tractament de la informació i digital, ja que l'alumnat haurà de dissenyar iposar en pràctica un sistema d'APPCC. A més, com en tot el mòdul es posaràespecial esment en desenvolupar l'autonomia de cada un dels alumnes, ja queaixò pot condicionar el seu futur laboral i social.
◦ Criteris d'avaluació:
a) S'han d'identificar la necessitat i transcendència per la seguretat alimentària
del sistema d'autocontrol.
b) S'han de reconèixer els conceptes generals del sistema d'Anàlisis de Perills iPunts de Control Crític (APPCC).
c) S'han de definir conceptes clau pel control de potencials perills sanitaris: puntcrític de control, límit crític, mesures de control i mesures correctives.
d) S'han de definir els paràmetres associats al control dels punts crítics decontrol.
e) S'han d'emplenar els registres associats al sistema.
f) S'han de relacionar la traçabilitat amb la seguretat alimentària.
g) S'han de documentar i traçar l'origen, les etapes del proces i el destí del'aliment.
h) S'han de reconèixer les principals normes voluntàries implantades en el sectoralimentari (BRC, IFS , UNE -EN ISO 9001:2000, UNE -EN ISO 22000:2005 ialtres).
• Unitat didàctica 4: NETEJA I DESINFECCIÓ D'EQUIPS I INSTAL·LACIONS.CONTROL DE PLAGUES.
◦ Temporalització estimada: 8 hores.
◦ Objectiu (resultats de l'aprenentatge): Netejar/desinfectar utillatge, equips iinstal·lacions, valorant la seva repercussió en la qualitat higinico-sanitària delsproductes.
◦ Continguts:
a) Conceptes i nivells de neteja.
b) Legislació i requisits de neteja generals d'utillatge, equips i instal·lacions.
c) Tractaments DDD. Característiques. Productes utilitzats i condicionsd'ocupació.
d) Perills sanitaris associats a aplicacions de neteja i desinfecció o desratització idesinsectació inadequats.
e) Processos i productes de neteja. Característiques i paràmetres de control delnivell de neteja i desinfecció associats.
f) Perills associats a la manipulació de productes de neteja i desinfecció.
g) Procediments per la recollida i retirada de residus.
◦ Procediments:
a) Anàlisis dels sistemes i mètodes de neteja i desinfecció d'instal·lacions iequips, així com els productes adequats a cada tipus de eines i superfícies.
b) Identificació de les causes que poden provocar l'aparició de plagues i aplicacióde les mesures preventives per evitar-les.
◦ Competències bàsiques:
En el següent quadre es determina el grau d'incidència en l'assoliment de lescompetències bàsiques:
Competència bàsica Gens Poc Bastant
Comunicació lingüística X
Matemàtica X
Coneixement i interacció amb el món físic X
Tractament de la informació i digital X
Social i ciutadana X
Cultural i artística X
Aprendre a aprendre X
Iniciativa personal X
En aquesta unitat didàctica s'atendrà la importància d'assolir la competènciade coneixement i integració amb el món físic, ja que l'alumnat podrà observarla relació existent entre bacteris, insectes, plagues,... i els coneixements queacaba d'adquirir en termes de desinfecció, desinsectació i desratització. A més,com en tot el mòdul es posarà especial esment en desenvolupar l'autonomiade cada un dels alumnes, ja que això pot condicionar el seu futur laboral isocial.
◦ Criteris d'avaluació:
a) S'han d'identificar els requisits higinico-sanitaris que han de complir els equips,utillatge i instal·lacions de manipulació d'aliments.
b) S'han avaluat les conseqüències per la iniquitat dels productes i la seguretatdels consumidors d'una neteja/desinfecció inadequada.
c) S'han de descriure els procediments, freqüències i equips de neteja idesinfecció (L+D).
d) S'han d'efectuar la neteja o desinfecció amb els productes establerts,assegurant la completa eliminació d'aquests.
e) S'han de descriure els paràmetres objecte de control associats al nivell deneteja o desinfecció requerits.
f) S'han de reconèixer els tractaments de Desratització, Desinsectació iDesinfecció (DDD).
g) S'han de descriure els procediments per la recollida i retirada dels residusd'una unitat de manipulació d'aliments.
h) S'han de classificar els productes de neteja, desinfecció i els utilitzats pelstractaments de DDD i les seves condicions d'ús.
i) S'han d'avaluar els perills associats a la manipulació de productes de neteja,desinfecció i tractaments DDD.
• Unitat didàctica 5: INCIDÈNCIA AMBIENTAL EN HOSTELERIA. UTILITZACIÓ DERECURSOS EFICAÇMENT. RECOLLIDA SELECTIVA DE RESIDUS.
◦ Temporalització estimada: 12 hores.
◦ Objectiu (resultats de l'aprenentatge): Utilitzar els recursos eficientment,avaluant els beneficis ambientals associats. Reconèixer els residus de formaselectiva reconeixent les seves implicacions a nivell sanitari i ambiental.
◦ Continguts:
a) Impacte ambiental provocat per l'us.
b) Concepte de les 3 R-s: Reducció, Reutilització i Reciclatge.
c) Metodologies per la reducció del consum dels recursos.
d) No conformitats i accions relacionades amb el consum dels recursos.Concepte i aplicacions pràctiques.
e) Legislació ambiental. Normativa europea, nacional i autonòmica.
f) Descripció dels residus generals i els seus efectes ambientals.
g) Tècniques de recollida, classificació i eliminació o abocament de residus.
h) Paràmetres pel control ambiental en els processos de producció dels aliments.
i) No conformitats i accions correctives relacionades amb la gestió de residus.Concepte i aplicacions pràctiques.
◦ Procediments:
a) Donar a conèixer les mesures adoptades en la Unió Europea per la reduccióde residus.
b) Identificació dels diferents tipus de residus.
c) Identificació dels residus generats en l'activitat hotelera i per poder classificar-los i posteriorment dur a terme el seu tractament i reciclatge.
◦ Competències bàsiques:
En el següent quadre es determina el grau d'incidència en l'assoliment de lescompetències bàsiques:
Competència bàsica Gens Poc Bastant
Comunicació lingüística X
Matemàtica X
Coneixement i interacció amb el món físic X
Tractament de la informació i digital X
Social i ciutadana X
Cultural i artística X
Aprendre a aprendre X
Iniciativa personal X
En aquesta unitat didàctica s'atendrà la importància d'assolir la competènciade coneixement i integració amb el món físic, ja que l'alumnat coneixerà enprofunditat els residus, especialment aquells generats per l'activitat hotelera, icom els ha de tractar, tenint sempre en compte els seus efectes sobre el mediambient. A més, com en tot el mòdul es posarà especial esment endesenvolupar l'autonomia de cada un dels alumnes, ja que això potcondicionar el seu futur laboral i social.
◦ Criteris d'avaluació:
a) S'ha de relacionar el consum de cada recurs amb l'impacte ambiental queprovoca.
b) S'han de definir els avantatges que el concepte de reducció de consumsaporta a la protecció ambiental.
c) S'han de descriure les avantatges ambientals del concepte de reutilització delsrecursos.
d) S'han de reconèixer aquelles energies i/o recursos que la seva utilització siguimenys perjudicial pel medi ambient.
e) S'han de saber caracteritzar les diferents metodologies existents per l'estalvid'energia i la resta de recursos que s'utilitzin en la industria alimentària i derestauració.
f) S'han d'identificar les no-conformitats i les accions correctives relacionadesamb el consum dels recursos.
g) S'han d'identificar i classificar els distints tipus de residus generats d'acordamb el seu origen, estat i necessitat de reciclatge, depuració o tractament.
h) S'han de reconèixer els efectes ambientals dels residus, contaminants i altresafeccions originades en el procés productiu.
i) S'han de descriure les tècniques de recollida, selecció, classificació i eliminacióo abocament de residus.
j) S'han de reconèixer els paràmetres que possibilitin el control ambiental en elsprocessos de producció dels aliments relacionats amb els residus, abocamento emissions.
k) S'ha de saber establir per ordre d'importància les mesures preses per laprotecció ambiental.
l) S'han d'identificar les no-conformitats i les accions correctives relacionadesamb la gestió de residus.
4. METODOLOGIA.
La metodologia partirà dels coneixements teòrics amb la finalitat de la seva utilitatpràctica.
Prenent com a punt de partida l’anàlisi de casos pràctics relacionats amb els contingutsa tractar, es fomentarà gradualment el treball autònom de l’alumne per tal de desenvolupar lapròpia capacitat d’aprenentatge. Per això les activitats d’ensenyament-aprenentatge tindran encompte els interessos i motivacions dels alumnes, sempre que estiguin relacionades amb elscontinguts a tractar.
En definitiva la metodologia a utilitzar es basarà en les directrius següents:
• L’alumne és el constructor dels propis aprenentatges.
El professor exposarà la part teòrica del tema de manera coherent i estructurada itenint en compte els coneixements previs dels alumnes. Seguidament plantejarà alsalumnes activitats motivadores per introduir-los i aprofundir dins del tema, ambl’objectiu que, amb el seu propi treball i amb la guia del professor, els duguin a assolirles capacitats establertes.
• La metodologia haurà de ser eminentment participativa.
Es fomentarà la participació activa de l’alumnat mitjançant debats, anàlisis de casos isituacions reals, exposicions orals dels alumnes als seus companys, problemes isituacions plantejades pel professor o pels alumnes, etc.
• Metodologia adequada a les necessitats i dificultats dels alumnes, a l’entorn i alsrecursos disponibles.
• Els alumnes disposaran, a més del llibre de text recomanat, dels materials que elprofessor els lliurarà (apunts, fotocopies, esquemes, articles de premsa, etc.).Puntualment es podrà utilitzar algun recurs audiovisual si es creu pertinent i estàdisponible.
• Metodologia funcional i pràctica.
Es treballarà la utilització i interpretació de les distintes fonts normatives, així com larecerca de informació per distints mitjans: BOE, BOIB, internet, premsa, etc.
5. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS.
Es considera necessari per un adequat desenvolupament de les activitatsd’ensenyament i aprenentatge, i per tant per l’adquisició de les capacitats terminals del mòdulper part de l’alumne, comptar amb els següents materials:
• Llibre de text titulat “Seguritat i higiene en la manipulació d'aliments”, de l'autora ElviraFernández Colom i altres , publicat per l'editorial ALTAMAR.
• Apunts del professor, fotocòpies i esquemes.
• Normativa oficial relacionada amb la seguretat i higiene en la manipulació d'aliments.
• Pissarra, projector, vídeo, ordinadors, etc.
• Articles de premsa i material bibliogràfic divers.
6. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ I PROMOCIÓ.
En el desenvolupament de les unitats didàctiques, l’alumnat haurà d’adquirir com amínim les següents capacitats terminals:
• Conèixer els conceptes de seguretat alimentària, codex alimentarius, cadenaalimentària, traçabilitat.
• Identificar els elements que poden provocar una alteració i contaminació dels aliments;i quin són els riscos i intoxicacions alimentàries més comuns.
• Reconèixer en el mercat les etiquetes i indicadors de la traçabilitat d'un producte.
• Ser capaç d'identificar les pràctiques que poden provocar una contaminació creuda.
• Conèixer les condicions que han de reunir els locals, les instal·lacions, els materials il'utillatge d'acord amb la normativa higienico-sanitària i de seguretat vigent.
• Elaborar un protocol i un codi de conducte tenint en compte tots els coneixementsadquirits relatius a la higiene personal, uniformes, formació i prohibicions.
• Dissenyar un petit establiment d'hoteleria i indicar, a cada dependència, les condicionsque hauria de reunir cada element que s'inclogui.
• Conèixer els sistemes d'autocontrol, especialment el sistema d'APPCC.
• Conèixer les GPCH i els quadres de gestió que aquestes guies desenvolupen.
• Ser capaç d'elaborar i complimentar fitxes de treball tenint en compte les GPCH.
• Elaborar un pla setmanal de vigilància per verificar el compliment de les GPCH.
• Dissenyar un diagrama de fluxos i utilitzar un arbre de decisions per determinar elspunts de control crítics en les activitats de restauració.
• Elaborar un Pla d'APCC per una activitat de restauració.
• Conèixer el concepte i nivells de neteja; i els processos i productes de neteja idesinfecció.
• Conèixer la normativa vigent per la neteja d'instal·lacions i d'equips.
• Elaboració d'un pla de control de plagues.
• Elaborar un pla de neteja per cada una de les dependències on es realitzi l'activitat derestauració.
• Conèixer les mesures preventives i sistemes i barreres de control de plagues.
• Identificar els tipus d'emissions i residus que produeixen les activitats de restauració.
• Conèixer com s'ha de dur a terme la gestió ambiental i de residus en el sector de larestauració.
7. SISTEMA D'AVALUACIÓ DE L'APRENENTATGE DE L'ALUMNAT.
Per avaluar l’assoliment de les capacitats terminals dels alumnes s’utilitzen al llarg delcurs diferents mètodes i eines.
Cada avaluació els alumnes fan les següents activitats d’avaluació:
• Treballs de grup o individuals, els quals són ponderats fins a un 30% de la nota
d’avaluació.
• Proves escrites individuals les quals es ponderen en un 60 % de la notad’avaluació. En general les proves escrites individuals es realitzaran al final decada bloc de continguts (que no té perquè coincidir amb les unitatsdidàctiques).
• El 10% restant s’obtindrà en funció de l’actitud a classe , l'assistència ipuntualitat de l’alumne.
Quan un treball no es presenti el dia acordat, sense una justificació documental, esqualificarà i se li restarà un punt a la qualificació per cada dia de retard en que es lliuri.
Les qualificacions de cada període avaluador s'obtendran fent la mitjana ponderadad’aquestes activitats, tot tenint en compte que totes les parts hauran d’estar superades perprocedir a la mitjana (en el cas de que una de les parts estigues suspesa i les altres duesaprovades, excepcionalment es podrà procedir a fer la mitjana, sempre i quan la part suspesatengui una nota superior a 4). La nota final es farà mitjançant una mitja aritmètica de lesqualificacions obtingudes a les avaluacions.
Els treballs es qualificaran en una escala de 0 a 10, considerant que l’alumne superaquan la qualificació sigui igual o superior a 5.
L’avaluació es considerarà superada quan la mitjana ponderada, dels treballs, proves iaptitud sigui igual o superior a 5.
En cas de no superar una o més avaluacions, al final de curs, durant les datesprevistes per recuperació, es donarà la possibilitat de fer una recuperació de les partspendents. En aquest cas l’alumne farà una prova escrita individual per superar la part pendent illiurarà les feines i treballs pendents si escau. La qualificació obtinguda d’aquesta forma maipot superar 5.
L'alumne perdrà el dret a l'avaluació continua si supera el 10% de faltes d'assistència aclasse de manera continuada i el 15% de manera alterna. Això suposarà que s’haurà d’avaluarde tota la matèria al final de cada avaluació. Només seria justificable superar aquest límit defaltes d'assistència si l'alumne presentàs un contracte de treball amb un horari que li impedís laseva assistència a classe.
8. ADAPTACIONS CURRICULARS.
No és d'aplicació en aquest mòdul.
9. TEMES TRANSVERSALS.
Els temes transversals més estretament relacionats amb el mòdul de “Seguretat ihigiene en la manipulació d'aliments” són:
• Educació mediambiental.
◦ Valorar el medi natural com un recurs que s'ha de conservar i defensar front a laforma indiscriminada en que es utilitzat per algunes grans empreses.
◦ Apreciar les conseqüències de l'activitat productiva sobre el medi ambient.
◦ Inculcar valors de conservació dels recursos naturals, entre d'altres motius perquèinflueixen en la qualitat de vida de les persones.
• Educació moral i cívica.
◦ Realitzar valoració critica d'actuacions que impliquin falta d'ètica empresarial en elmón de la restauració.
• Educació per la pau.
◦ Utilitzar el diàleg i la comunicació com a mitjans indispensables per treballar enequip, prendre decisions o arribar a acords.
10. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT.
L’atenció a la diversitat d’interessos, motivacions i capacitats dels alumnes implica lanecessitat de dissenyar i desenvolupar activitats d’ensenyament-aprenentatge, de reforç i/od’aprofundiment, per oferir una ajuda més individualitzada a cada cas. La confecció i realitzaciód’aquestes activitats es realitzaran a les respectives unitats didàctiques segons es considerinnecessàries per donar resposta a les diferents demandes dels alumnes.
En cas de necessitat, es realitzaran les pertinents adaptacions i es prendran lesmesures adients i oportunes que permetin facilitar l’evolució individualitzada de cada alumneper a què pugui complir els objectius, tot i que sigui de forma diferent.
11. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS.
Durant el curs 2015/2016 es proposarà a l'alumnat realitzar les següents activitatscomplementàries:
• Juntament amb la resta del professorat del Grau Mitjà de Cuina i Gastronomias'organitzarà un viatge d'un parell de dies a una fira gastronòmica, dins del territoriespanyol, durant la primera avaluació. Amb aquest viatge es pretén que l'alumnatconegui com s'executen les activitats de preelaboració, preparació, conservació,acabament/presentació i servei de tot tipus d'elaboracions culinàries en l'àmbit de laproducció a la cuina, seguint els protocols de qualitat establerts i actuant segonsnormes d'higiene, prevenció de riscos laborals i protecció ambiental.
Si al llarg del curs es tingués coneixement de més activitats que poguessin serconsiderades interessants o significatives per completar o millorar l’adquisició de les capacitatsterminals del mòdul, o presentar continguts, procediments o equips no disponibles en el centre,tal com conferencies, seminaris, cursos , xerrades, etc., es plantejarà l'assistència a la mateixacom si d’una activitat d’ensenyament i aprenentatge més es tractés, independentment del llocfísic on es desenvolupi.
ANNEX: INFORMACIÓ PER L'ALUMNE I PELS PARES
ASSIGNATURA: Seguretat i higiene en la manipulació d'aliments.PROFESSOR: Juana Maria Barceló Pascual.CURS: 2n curs del Cicle Formatiu de Grau Mitjà en Cuina i GastronomiaDURACIÓ: 60 hores (distribuïdes en tres hores setmanals)
CONTINGUT• UD 1: LA SEGURETAT ALIMENTÀRIA. APLICACIÓ DE BONES PRÀCTIQUES DE
MANIPULACIÓ D'ALIMENTS.• UD 2: HIGIENE ALIMENTÀRIA, NORMATIVA. MANTENIMENT DE BÒNES
PRÀCTQUES HIGIÈNIQUES.• UD 3: APLICACIÓ DE SISTEMES D'AUTOCONTROL.• UD4: NETEJA I DESINFECCIÓ D'EQUIPS I INSTAL·LACIONS. CONTROL DE
PLAGUES.• UD 5: INCIDÈNCIA AMBIENTAL EN HOSTELARIA. UTILITZACIÓ DE RECURSOS
EFICAÇMENT. RECOLLIDA SELECTIVA DE RESIDUS.
SISTEMA D'AVALUACIÓ DE L'APRENENTATGE DE L'ALUMNAT
Per avaluar l’assoliment de les capacitats terminals dels alumnes s’utilitzen al llarg delcurs diferents mètodes i eines.
Cada avaluació els alumnes fan les següents activitats d’avaluació:
• Treballs de grup o individuals, els quals són ponderats fins a un 30% de lanota d’avaluació.
• Proves escrites individuals les quals es ponderen en un 60 % de la notad’avaluació. En general les proves escrites individuals es realitzaran al final decada bloc de continguts (que no té perquè coincidir amb les unitatsdidàctiques).
• El 10% restant s’obtindrà en funció de l’actitud a classe, l'assistència ipuntualitat de l’alumne.
Quan un treball no es presenti el dia acordat, sense una justificació documental, esqualificarà i se li restarà un punt a la qualificació per cada dia de retard en que es lliuri.
Les qualificacions de cada període avaluador s'obtendran fent la mitjana ponderadad’aquestes activitats, tot tenint en compte que totes les parts hauran d’estar superades perprocedir a la mitjana (en el cas de que una de les parts estigues suspesa i les altres duesaprovades, excepcionalment es podrà procedir a fer la mitjana, sempre i quan la part suspesatengui una nota superior a 4). La nota final es farà mitjançant una mitja aritmètica de lesqualificacions obtingudes a les avaluacions.
Els treballs es qualificaran en una escala de 0 a 10, considerant que l’alumne superaquan la qualificació sigui igual o superior a 5.
L’avaluació es considerarà superada quan la mitjana ponderada, dels treballs, proves iaptitud sigui igual o superior a 5.
En cas de no superar una o més avaluacions, al final de curs, durant les datesprevistes per recuperació, es donarà la possibilitat de fer una recuperació de les partspendents. En aquest cas l’alumne farà una prova escrita individual per superar la part pendent illiurarà les feines i treballs pendents si escau. La qualificació obtinguda d’aquesta forma maipot superar 5.
L'alumne perdrà el dret a l'avaluació continua si supera el 10% de faltes d'assistència aclasse de manera continuada i el 15% de manera alterna. Això suposarà que s’haurà d’avaluarde tota la matèria al final de cada avaluació. Només seria justificable superar aquest límit defaltes d'assistència si l'alumne presentàs un contracte de treball amb un horari que li impedís laseva assistència a classe.
Més informació a http://www.iespuigdesafont.cat/
6. PROGRAMACIÓ ANUAL DE LA BIBLIOTECA
1. Definició.
La biblioteca ha de ser un espai educatiu i dinàmic; un centre de recursos per a l’aprenentatgei per a la recerca. És un servei per al desenvolupament del currículum i del projecte educatiude centre adreçat al professorat, a l’alumnat i a tota la comunitat educativa: Té com a missiófacilitar l’accés i difondre els recursos d’informació per a la millora del coneixement.
La biblioteca escolar és un recurs important per a l’adquisició de les competències bàsiques il'assoliment dels continguts curriculars a totes les àrees i etapes educatives. És un elementclau per al foment de la lectura i l’adquisició d’aprenentatges autònoms.
La biblioteca escolar ha de comunicar-se i interaccionar amb les seves comunitats d’usuarisutilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació, integrant-se als entorns virtualsd’aprenentatge i als sistemes d’informació del centre, així deixarà de ser una bibliotecaexclusivament en un espai físic, la sala, per ser una biblioteca que conté, també, espais virtualsper a la consulta i per a la comunicació. Aquest serà uns dels objectius prioritaris d'aquest curs.
2. Funcions.
• Organitzar i gestionar la informació i el fons documental.
• Impulsar la lectura.
• Facilitar l’adquisició de les competències en l’ús de la informació.
• Proveir de serveis i recursos per a l'aprenentatge.
• Col·laborar amb l’entorn.
3.Funcions del coordinador responsable de la biblioteca escolar
El professorat coordinador i responsable de la biblioteca escolar, amb formació especifica, ésel referent del centre per portar a terme tasques d’organització i gestió del programari de labiblioteca, la dinamització dels seus recursos i serveis i l’impuls del pla de lectura. Cal que lapersona coordinadora tingui la formació necessària per a portar a terme les tasquespedagògiques i de gestió, independent del curs, àrea o matèria que imparteixi, i per exercir lesfuncions següents:
• Liderar el projecte de biblioteca per facilitar l’assoliment dels objectius del centreeducatiu.
• Elaborar el pla i la memòria anual de la biblioteca, documents que queden recollits en el PEC (Projecte educatiu de centre).
• Identificar les necessitats relacionades amb la lectura i informació de tota la comunitatescolar i establir els processos per a resoldre-les, per mitjà d’una política adequada degestió dels fons i de la implementació de serveis.
• Gestionar la biblioteca de l’escola: seleccionar, adquirir, mantenir i retirar fonsdocumentals; catalogar i classificar els recursos de la biblioteca, electrònics i impresos;gestionar el pressupost.
• Organitzar l’espai i els recursos, de manera que s’ofereixi un entorn favorable al’aprenentatge sense exclusions de cap tipus.
• Participar en l’impuls del pla de lectura del centre liderat per l’equip directiu. • Facilitar informació al professorat i a l’alumnat sobre els recursos disponibles per al
desenvolupament del currículum i l’accés a la documentació. • Recopilar i fer conèixer entre el professorat experiències concretes de treball amb la
informació i la lectura, que incentivin l’ús de nous mètodes docents i promoguin l’ús dela biblioteca i els seus recursos.
• Preparar i difondre materials específics de suport a la docència, i organitzar labiblioteca escolar per convertir-la en centre de recursos per a l’aprenentatge.
• Potenciar l’ús de les tecnologies de la informació com un instrument per facilitar
l’aprenentatge i orientar la comunitat escolar en els aspectes que s’hi relacionin. • Establir coordinació amb els serveis educatius i amb altres organismes de l’entorn:
biblioteques escolars e Primària, biblioteques públiques municipals i universitàries,arxius...
• Treballar amb la comunitat en general, especialment amb les famílies.
4. Activitats.
El curs passat iniciarem tres activitats puntuals per a donar a conèixer la Biblioteca: "Labiblioteca surt al pati" , "Els alumnes de primer visitem la biblioteca" i "Els alumnes de segonconeixem la història de les biblioteques". Mantinguérem l'activitat de venda i préstec el Dia delLlibre. Aquest curs tenim la intenció de mantenir totes les activitats anteriors i afegir-ne duesdirigides als alumnes de Segon Cicle: la de tercer consistirà amb el visionat de la pel·lícula"Invictus" , treballant com la poesia pot formar part de la nostra vida i ajudar-nos en lasuperació de les dificultats. Pensem que podria ser una activitat interdisciplinar: les àreeslingüístiques i plàstiques i socials segur que hi tindran què dir i treballar. L'activitat pensada perals alumnes de quart consisteix amb l'assistència a una conferencia impartida per un convidatque parlaria sobre les seves lectures d'infància i joventut, aquesta activitat segurament es faràal Teatre La Unió.
L'activitat "La Biblioteca surt al pati" sol tenir una periodicitat mensual.
L'Activitat "Els alumnes de primer visitem la Biblioteca" es realitza al llarg del primer trimestre.
L'activitat "Els alumnes de segon coneixem la història de les biblioteques" es pot realitzar alllarg del primer o segon trimestre depenent dels horaris de Tutoria.
L'activitat "La poesia a la nostra vida" segurament es pot fer en dues sessions per a cada grupd'alumnes (tal vegada es poden ajuntar grups) més el temps que altres àrees hi puguindedicar.
L'activitat "Les lectures de la meva vida.." té una durada de dues hores ( anar-assistir-tornar)un sol dia.
Si es dona l'oportunitat voldríem iniciar alguna activitat puntual amb grups d'alumnes que elsinteressi algun autor/a, algun tema... podria ser una trobada, un fòrum...
5. Conclusions.
El catàleg no està acabat, encara que pensem que el da la Sala quedarà fet aquest curs.
Els fons dels departaments també hauríem de formar part del Catàleg General de la bibliotecaencara que estiguin ubicats en el propis departaments; és una qüestió de coneixement iinformació.
Les dues taules blanques i la mitja dotzena de cadires són, si es fa alguna comanda i es potaprofitat el viatge, primer per solventar la manca de cadires i segon per una qüestió d'uniformarel mobiliari, no és un tema urgent.
Dins les possibilitats procurarem que l'espai, amb l'ajut de tots, sigui ben polit.
La biblioteca accepta tots els llibres o altres materials que la comunitat educativa ens vulguidonar. Tot és ben rebut i anirà al fons de la biblioteca o la venda del Dia del Llibre.
Tant dels alumnes com del professorat esperem suggeriments per a millorar.
