La crisi de l’Estat del benestar en l’educació,

la sanitat, la dependència i

els serveis socials

Josep Lluís Oliver Torelló

Índex 0.- Introducció 1.- Evolució dels sistemes productius 2.- Sistema educatiu 3.- Sistema sanitari 4.- Atenció a la dependència 5.- Serveis socials 6.- Renda bàsica

Bibliografia -  Del Pino, Eloísa y Rubio, Mª Josefa (editoras): Los estados del bienestar en la encrucijada. Políticas sociales en perspectiva comparada. Ed. Tecnos, Madrid, 2013. -Richard Sennett:

- La corrosión del carácter. Ed. Anagrama, Barcelona, 2000 . - El respeto. Ed. Anagrama, Barcelona, 2003. - La cultura del nuevo capitalismo. Ed. Anagrama, Barcelona, 2006.

0. Introducció Idees bàsiques: 1.- Cobertura de necessitats 2.- La substitució dels mecanismes tradicionals. Desplaçament de la família i del mercat. 3.- Un apunt i una dada

1.- Cobertura de necessitats ¿com cobrim les persones les nostres necessitats a totes les societats? - Des de quatre agències:

-  La família: alimentació, cura, educació, afecte - El mercat: produint i consumint productes - Les xarxes socials: amics, veïns, organitzacions socials - La provisió pública

2.- La substitució dels mecanismes tradicionals

- Desplaçament de la família: la criança dels infants i la cura dels majors. Familiarisme.

-  Desmercantilització: garantia de rendes (pensions, protecció per atur, etc.) vinculats a ciutadania.

- Desplegament dels sistemes de protecció: educació, sanitat, pensions, justícia i serveis socials.

- Legitimitat de la protecció: infància, majors i persones amb discapacitat. Adscripció territorial.

3.- Un apunt i una dada

Amb el procés d’industrialització l’estat-nació assumeix entre d’altres funcions bàsiques la de facilitar la uniformitat dels individus. Els sistemes educatius centralitzats t e n e n l a f u n c i ó d ' e s t e n d r e l’alfabetització, possibilitant la mobilitat ocupacional. Una funció així només la pot exercir un estat fort i centralitzat. (Ernest Gellner)

Els efectes de la II Guerra Mundial. Desastre humanitari . Yang Kyoungjong

ETAPA BENÈFICO-

ASISTENCIAL (1930-1950)

-Demanda de professionals tècnics per a la millora

de l’administració de l’antigua beneficència pública

i privada.

-Sorgeixen les primeres escoles de formació.

-Autarquia i aïllament internacional.

ETAPA D’EXPANSIÓ I DESENVOLUPAMENT (1950-

1970)

-Periode de reactivació econòmica i increment de

llocs de treball.

-Creació d’escoles de formació en quasi tota

Espanya.

-Reconeixement (1964) de la titulació pel MEC

amb el nom d’“asistents socials” i categoria de grau

mitjà.

ETAPA D’ESTABILITZACIÓ

TÈCNICA I PRECIENTÍFICA (1970-1980)

Increment de Congressos especialitzats I

Increment de publicacions i d’investigacions.

.ETAPA CIENTÍFICA (1980, …)

-Accentuació de la reflexió en torn a l’objecte i el

subjecte del treball social.

-Accentuació de la investigació en relació al

métode i tècniques i instruments d’intervenció.

Gráfic n. .- De la Red (1993)

ETAPA DE DISPERSIÓ(Fins a principis del SigloXX)

ETAPA DECONCENTRACIÓ(Primera meitat del Segle XX)

ETAPA DE ESPECIALIZACIÓN(Meitat del Segle XX fins als anys80)

ETAPA D’ INSERCIÓSOCIAL(Anys 80 fins a laactualitat)

-Actuació basada en labeneficència

-Tractament dispers

-L’Estat actúa enescasa mesura

-Actuació basada en labeneficència

-Tractament massiu de lesNecesitats

-Concentració deProblemàtiques

-Transició vers l’Estat del Benestar

-Intervencions centrades en laproblemàtica específica

-Segregació dels col.lectius de necesitatper problemàtiques

-Estat del Benestar

-Normalització. Pèrduade preponderància de laidea del tractamentespecialitzat.

-Inserció social delsdiferents col.lectius denecesitat.

Evolució històrica de la intervenció social

NIVELLS DE SATISFACCIÓ DE LES NECESSITATS

LA REALITAT DELS SERVEIS SOCIALS

1.-Visió parcial de les diferents parcel·les de la realitat social generadores de

necessitats i, en conseqüència, de la resposta a aquestes, en funció de la tradició, la

distribució “funcional” (que està deixant de ser-lo) dels objectius d'intervenció, les inèrcies institucionals, els prejudicis professionals irreflexius, etc.

2.-Primacia de criteris aliens als propis de la planificació estratègica basats en

interessos de grups de pressió, conjunturals i per això mateix difícilment perdurables.

3.-Estancament de les estratègies metodològiques per a la intervenció social. Si no hi

ha producció teòrica sobre la praxi per a la praxi social i estem destinats a esgotar

els antics models i estratègies d'intervenció que, solament parcialment, van a poder

donar resposta a les noves necessitats que d'acord amb la tònica general del nostre

actual sistema social, són també cada vegada més dinàmiques.

4.-Creixement desordenat dels serveis socials.

5.-Serioses dificultats per a la implantació en serveis socials de l'avaluació, les

polítiques de qualitat i, en menor mesura, de bona pràctica professional.

6.-Interès per tècniques de gestió derivades de la gestió empresarial.

Bibliografia complementària - Robert Castel: LAS METAMORFOSIS DE LA CUESTION SOCIAL, PAIDOS IBERICA, 2002. ISBN 9789501254570

- TONY JUDT: POSTGUERRA. UNA HISTORIA DE EUROPA DESDE 1945. ED. TAURUS, 2010.

- JOSEP FONTANA: POR EL BIEN DEL IMPERIO. UNA HISTORIA DEL MUNDO DESDE 1945. ED. PASADO Y PRESENTE, 2011.

- ERNEST GELLNER: NACIONES Y NACIONALISMO. ALIANZA EDITORIAL, 2008.