La lògica informal

LA LÒGICA INFORMALIntroducció al diàleg argumentatiu

Objectius de l’aprenentatge

• Desenvolupar una actitud crítica davant el discurs filosòfic, científic, polític o argumentatiu en general.

• Identificar les trampes d’algunes formes de discurs i els biaixos cognitius que les fonamenten.

• Comprendre les normes bàsiques del diàleg argumentatiu i els bons usos de la raó.

Avaluació• Identificació i justificació de fal·làcies a l’examen del dia 15

de març, serà el 30% de la nota final de l’assignatura.

• Participació a l’apartat de «Activitat recent» de www.filosofiafran.com formulant preguntes i dubtes adequadament puja fins a un 5% la nota del meu examen.

• Activitat optativa d’ampliació: Escollir «Les bones raons» o bé «La fal·làcia d’autoritat a la ciència» i respondre breument a la pregunta plantejada, que es podrà premiar pujant fins a un 5% la nota final de l’assignatura.

Criteris d’avaluació

• Es valorarà amb la mateixa puntuació tant el fet d’identificar correctament un error argumentatiu com la justificació de l’error.

• Les justificacions han de ser acurades.

• Es valorarà l’expressió i la correcció ortogràfica.

• Es valorarà la pertinença i l’adequació de les preguntes realitzades per la pàgina web.

Índex

0. Introducció1 Regles del diàleg argumentatiu2 Eines del diàleg argumentatiu3 Erros de les argumentacions o fal·làcies

0.1 Introducció: Llenguatges naturals• El terme llengua natural designa una varietat lingüística o

forma de llenguatge humà amb finalitats comunicatives

• Els llenguatges naturals no són purament lògics, tenen ambigüitats, són equívocs i ens porten a errors:

Exemple d’enunciats ambigu «Els barcelonesos són alts»

• Això pot portar a errors d’interpretació.

0.2 Introducció: La lògica formal

• La lògica formal té alguns problemes:

1. No ens diu res sobre el context2. És un llenguatge artificial3. Parteix d’axiomes que són punts de partida arbitraris4. Representa un empobriment respecte als lleng. naturals 5. Només estudia la forma del nostre raonament6. Estudia allò implícit al llenguatge, però no el contingut7. Un argument no convincent pot ser formalment vàlid8. No ens pot dir res sobre la veritat de les premisses

•

0.3 Introducció: La lògica informal• La lògica informal es centre en l’estudi dels llenguatges

naturals i els seus contextos

• És més propera a la dimensió pragmàtica del llenguatge

• Estudia les condicions que han de complir els arguments per ser contextualment correctes

• Informalment anomenem arguments correctes o inferències plausibles aquelles en les quals la conclusió es basa en les premisses

1 Regles del diàleg argumentatiu

• Un diàleg argumentatiu és un joc lingüístic en el qual al menys dos participants o interlocutors intercanvien missatges entre ells respectant unes regles

• En aquest apartat veurem:

1.1 Regles generals del diàleg argumentatiu1.2 Principis bàsics de l’acció comunicativa*

1.1 Regles generals del diàleg

1.1.1 Principi cooperatiu1.1.2 Regla de la quantitat1.1.3 Regla de la qualitat1.1.4 Regla de la rellevància1.1.5 Regla del mode

1.1.1 Principi cooperatiu • Hem de contribuir a la conversa tal com exigeix l’objectiu

o el propòsit que li correspongui, això implica obligacions:

1. Porta el pes de la prova quan et correspongui2. No facis que el teu interlocutor porti el pes de la prova

quan no li correspongui3. No facis servir premisses no admeses per altres per a

donar suport a una conclusió no admesa per tothom4. Defineix, aclareix o justifica el significat dels termes que

utilitzis sempre que t’ho demanin5. No forçar prematurament el tancament del diàleg

1.1.2 Regla de la quantitat• Cal proporcionar tanta informació com calgui per mantenir

el teu punt de vista, no més de la necessària.

• Exemple: Si un jutge em demana que expliqui què vaig fer el dia del crim, li explicaré on era i què feia en relació al crim que s’està jutjant, no li detallaré segon per segon tot el que vaig fer aquell dia com, per exemple, que va sonar l’alarma, em vaig mirar el despertador, vaig aixecar-me lentament, em vaig posar les sabatilles d’anar per casa, vaig mirar el sostre, vaig caminar cap al lavabo...

1.1.3 Regla de la qualitat1. No hem de mirar de mantenir a qualsevol preu una

opinió de la qual no tenim prou proves.

2. No podem presentar com a verdaderes coses que creiem que són falses.

• Les nostres creences poden ser F o V, però el nostre compromís és dir allò que creiem verdader.

1.1.4 Regla de la rellevància

1. S’ha de ser rellevant, és a dir, hem de centrar les nostres intervencions en el tema que es dialoga

2. No podem canviar de tema sense permís

• Exemple: Si som un portaveu del govern i ens pregunten sobre la finançament irregular del nostre partit, hem de respondre a aquesta qüestió i no llançar cortines de fum per evitar parlar sobre el tema.

1.1.5 Regla del mode• Explica’t de manera clara:

1. Sense ambigüitats2. Amb brevetat 3. Ordenadament

• Exemple: Si en una reunió de delgats em pregunten com penso que ha anat el curs, no respondré: «El tercer trimestre ha anat segons la profecia de l’any passat, però pitjor que el primer, encara que serà millor que l’any pròxim, tot i no estar segur si pitjor que el segon»

1.2 Principis de l’acció comunicativa*

• Tots els éssers humans necessitem el llenguatge per comunicar els nostres pensaments

• El llenguatge ha de servir per entendre’ns els uns amb els altres

• Però per comunicar-nos i entendre’ns no només necessitem paraules, també cal assumir certs supòsits (intel·ligibilitat, rectitud veritat i veracitat) que conformen la base de la validesa de l’acte de parla

1.2.1 Intel·ligibilitat i rectitud*• Intel·ligibilitat és la qualitat d’allò que pot ser entès pels

altres, resulta essencial per a la comunicació que els altres puguin entendre el que dic. Per exemple, si utilitzo un discurs molt especialitzat amb l’únic objectiu de no fer-me entendre, estic violant aquesta condició i, conseqüentment, no m’entendran.

• Rectitud és l’actitud de fer un bon ús d’un context normatiu, és a dir, mantenir el respecte per un conjunt de normes acceptades pels interlocutors. Per exemple, tots podem acceptar la norma de no coaccionar violentament als altres, perquè amb amenaces s’acaba el diàleg.

1.2.2 Veritat i veracitat*• Veritat és dir del que és que és i del que no és que no és.

(Aristòtil). Per exemple, l’enunciat «la terra gira al voltant del sol» és veritat si, i només si, la terra gira al voltant del sol.

• Veracitat és la qualitat de l’interlocutor que diu allò que realment creu i pensa, per exemple, si jo miro el meu mòbil i em diu que ara plou, suposant que cregui que la meva aplicació del temps funciona bé, en preguntar-me algú: «Està plovent?» Si sóc veraç respondré «Així és», en cas contrari, respondré que fa sol. En aquest cas podria ser veraç i no dir la veritat si realment no plou.

1.2.3 Què vol dir saber quelcom?*• Quan diem que sabem alguna cosa, què volem dir?

1) S creu que P2) S està justificat en creure P3) P és vertadera

Per exemple, jo (S) crec que la terra gira al voltant del sol (P), però no tinc una justificació fins que estudiï la física de Newton o Einstein, però a més, com necessito confirmar que això és verdader, faig observacions amb el telescopi espacial Hubble i confirmo que la meva creença justificada és vertadera, llavors ja puc dir que sé P

2 Eines del diàleg argumentatiu

• Quan intentem argumentar alguna cosa, necessitem certes eines, com un artesà necessita estris per fer la seva feina, aquestes eines són expressions que tenen una funció específica, com termes i definicions

• L’ús d’aquestes expressions pot ser incorrecte quan no es respecten les regles del diàleg argumentatiu o els seus principis bàsics, com per exemple un martell d’un artesà es pot utilitzar per clavar un clau o per atacar a una persona.

2.1 Expressions argumentatives

2.1.1 Termes asseguradors2.1.2 Termes protectors 2.1.3 Termes esbiaixats2.1.4 Definicions persuasives

2.1.1 Termes asseguradors• Són recursos per presentar com a segura una creença

per tal d’estalviar temps en donar raons extra, expressions com per exemple:

-Estudis científics han demostrat que...-El sentit comú diu que...-És evident que...-Fons ben informades han assegurat que...

• Seria incorrecte emprar-los per tancar el diàleg abans de temps, perquè violaria el principi cooperatiu (1.1.1)

2.1.2 Termes protectors • Són expressions que utilitzem per protegir les nostres

afirmacions de les crítiques o els contraexemples que ens puguin donar els altres. Per exemple:

-Probablement....-Alguns x són...-La majoria dels x són...-Potser sigui cert que...

• Novament no és legítim utilitzar-los per tancar la discussió ni per acusar a ningú sense proves

2.1.2 Termes protectors • Per a ser persuasius en el discurs cal evitar expressions

categòriques com:

-És una veritat inqüestionable que...-Tots els x són...-S’ha demostrat universalment que...

• Difícilment es poden fer afirmacions com aquestes sense ser una eminència mundial en la matèria i conèixer en profunditat tots els casos. Si no tenim aquesta certesa absoluta millor que protegim el nostre discurs.

2.1.2 Termes protectors Exemples:

En comptes de dir: «Segur que no trobarem a tota la història de la humanitat un poble civilitzat a favor del canibalisme» podríem dir «Probablement no trobarem a la història recent...», «Potser sigui cert que no hi ha a la història coneguda...»

En comptes de dir: «Tots els homes són un porcs» podríem dir «Alguns homes es comporten com a porcs», «la majoria dels homes en determinades situacions es comporten com a porcs».

2.1.3 Termes esbiaixats• Són noms o expressions que intenten presentar un

objecte, persona o grup de persones amb certes connotacions. Normalment l’ús de connotacions poc objectives juga en contra de la persuasió del discurs:

• Vells / Gent gran• Un gavatx / un francès• Un ianqui / un nordamericà• Un llepaciris / un religiós• Un negre / una persona d’arrels africanes

2.1.3 Termes esbiaixats

2.1.3 Termes esbiaixats• Poden tenir un ús trampós quan tracten d’ocultar alguna

veritat sense declarar les seves intencions

• Amnistia fiscal / Regulació fiscal • Rescat bancari / Injecció d’una línia de capital bancari• Desnonament / Aplicació de les clàusules contemplades• Privatització de la sanitat / Externalització de la sanitat

Veure més exemples online: Telefònica, Ana Madrazo

http://www.youtube.com/watch?feature=player_detailpage&v=kApUEVndMQ4

https://www.youtube.com/watch?v=Rbd4ngCcc54

2.1.4 Definicions persuasives

• Són maneres inadequades de definir o presentar alguna cosa per ressaltar aspectes positius o negatius:

«Els ordinadors són amics fidels dels seus amos»«Els ordinador són tirans que envien a l’atur a milers de persones»

Cap dels dos enunciats donen una veritable definició, sinó són una valoració disfressada de definició. No són acceptables en la mesura que es confonen intencionadament el pla dels fets amb el pla de les valoracions personals.

2.2 El debat filosòfic*

• Els debats són una forma de diàleg argumentatiu entre persones en el qual els participants estan disposats a canviar els seus punts de vista si té sentit fer-ho.

• A vegades algunes persones confonen un debat amb un sermó o xerrada.

• Aquestes no-discussions són una pèrdua de temps, atès que totes les parts mantenen immutables les seves postures inicials.

2.2.1 Com debatre?* ¿Pots concebre un argument que canvií el teu punt de vista sobre aquest assumpte?

Si es demostra que un dels teus arguments és erroni, ¿Deixaràs d'utilitzar-lo (amb tothom)?

¿Estàs preparat per acatar els principis bàsics de la raó al discutir d'aquest assumpte?

Això és un debat.Parlaré amb tu sobre aquest assumpte si obeeixes certes normes:

1. No utilitzaràs uns arguments mentre hi hagi uns altres que encara no s'hagin resolt2. No saltaràs a un altre argument si es demostra que un fet que has empleat per raonar és fals3. Proporcionaràs proves per donar suport al teu posicionament.4. No diràs que no necessites proves.

¿Has infringit alguna d'aquestes normes durant la discussió?

FelicitatsAixí és com intercanvien idees els éssers humans racionals

Sí Sí Sí

No

Això no és un debat. No penso parlar amb tu sobre aquest tema

NoNo

Has fet trampes.El debat ha acabat

Sí

Arribats a aquest punt s’estima que no has acceptat tots els arguments del teu oponentHas perdut el dret a queixar-te sobre aquest debat

Llavors

Exemples: -La postura que sigui més raonable i que tingui més proves que li donin suport serà considera com certa.-La persona que realitza una afirmació és la que ha de demostrar la seva validesa

2.2.2 Les bones raons pel debat*• En línies generals una bona raó és aquella que:

1. Es basa en els fets o premisses verdaderes2. És rellevant per l’objectiu de la recerca3. Dóna suport a l’objectiu de la recerca4. El suport de la qual es fa plausible mitjançant una

referència a una cosa familiar5. Està oberta a l’avaluació dels membres que prenen part

a la recerca

3 Les fal·làcies

Fal·làcia: En general, és una forma d’argumentació incorrecta que té una aparença de correcció. Són maneres de raonar que violen les regles del diàleg argumentatiu.

• Sofismes: És una fal·làcia expressada intencionalment

• Paralogismes: És una fal·làcia expressada sense intenció

A

B C

3 Les fal·làcies

• Exemple de raonament correcte

A

B C

x

xx

3 Les fal·làcies

• Exemple de raonament incorrecte

A

B C

xx

3 Les fal·làcies

• Exemple de raonament incorrecte

3.0.1 Categories de fal·làcies

• Podem dividir-les en fal·làcies formals i fal·làcies informals:

• Fal·làcies formals: La pròpia estructura del raonament és errònia

• Fal·làcies informals: Les premisses empleades poden ser F o V, però no donen suport a la conclusió que es desprèn d'elles

3.1 Les fal·làcies formals• Una fal·làcia formal és un patró de raonament erroni que

aparenta ser vàlid

• Raonament (1): Si plou, el carrer es mulla. El carrer està mullat, per tant, ha plogut.

3.1 Les fal·làcies formals

p q pq (pq) q ((pq) q) p1 1 1 1 1

1 0 0 0 1

0 1 1 1 0

0 0 1 0 1

• Analitzem el raonament (1): «((pq) q) p»

• Veiem que l’argument (1) és la fal·làcia lògica de l’afirmació del conseqüent, no funciona perquè hi ha una interpretació de les premisses que la fa falsa

3.1 Les fal·làcies formals• Exemple de raonament correcte: Modus ponendo ponens

(mode que afirmant afirma).

1. Si P, llavors Q2. P3. Per tant, Q

• Sigui P i Q qualsevol proposició amb qualsevol valor de veritat, si es compleix la primera i la segona condició, es complirà la tercera. Raonament (2): «Si plou, el sòl es mulla. Ha plogut, llavors el sòl s’ha mullat»

3.1 Les fal·làcies formals

p q pq (pq) p ((pq) p) p1 1 1 1 1

1 0 0 0 1

0 1 1 0 1

0 0 1 0 1

• El raonament (2) «((pq) p) p» es demostra que és deductivament vàlid, és a dir, la conclusió és conseqüència lògica de les premisses

Hi ha un molí a la meva barbaEl teu argument és invàlid

Confondre el teu oponent per a què es calli no significa que hagis guanyat la discussió

3.2 Fal·làcies informals• 3.2.1 Preguntes complexes• 3.2.2 Argument ad ignorantiam• 3.2.3 Argument circular• 3.2.4 Argument ad hominem• 3.2.4 Argument tu quoque• 3.2.5 Argument d’autoritat• 3.2.6 Argument ad baculum• 3.2.7 Argument populista o ad populum• 3.2.8 Argument ex populo• 3.2.9 Argument de la falsa causa• 3.2.10 La generalització precipitada • 3.2.11 Argument del pendent relliscós

3.2.1 Preguntes complexes

• Són formes retòriques o tramposes de preguntar que comporten implícitament la veritat d’un supòsit.

• Exemple (3) «Va deixar l’Albert de beure?»

-Veiem com l’enunciat (3) pressuposa l’enunciat (0) «l’Albert era un bevedor», la qual cosa podria ser falsa, però responent a la pregunta afirmativament o negativament s’ha de pressuposar com a premissa vertadera, tot i ser una premissa oculta no declarada.

3.2.1 Preguntes complexes• Exemple (4) «Quan va xocar amb el seu cotxe, va sortir

cridant cap a l’altre conductor amenaçant-lo?»

-Responent si o no a (4), l'interlocutor està admetent que va xocar amb el seu cotxe, tot i que potser no és cert.

• Exemple (5) «Per què els creacionistes estan contra la ciència? No tenen prou amb demostrar la seva tesis?»

- De nou es pressuposa que ser creacionista és estar en contra de la ciència, la qual cosa no és veritat

3.2.1 Preguntes complexes• Veiem que (3), (4) i (5) no són admissibles perquè

• a) Les pressuposicions lligades a la pregunta no tenen base argumental

• b) Es tracta de coaccionar o confondre l'interlocutor perquè admeti alguna cosa fent caure tot el pes de la pregunta en els detalls posteriors, que l'interlocutor poc atent negarà o afirmarà.

3.2.2 Argument ad ignorantiam

• És l’argument que apel·la al desconeixement de quelcom per provar la seva falsedat o veritat

• El podem trobar explicitat de dues maneres:

1. Negativa2. Afirmativa

3.2.2 Ad ignorantiam

• No es pot demostrar que A sigui verdadera, (i) llavors A és falsa (ii)

• Exemple (6) Ningú pot demostrar que jo vaig repartir sobres amb diners entre membres del PP (i), per tant, aquesta acusació és falsa. (ii)

• Aquest argument no funciona perquè no és legítim inferir la falsedat d'una proposició (ii) a partir de què no s'hagi pogut provar la seva veritat (i)

3.2.2 Ad ignorantiam versió negativa• Hi ha contextos on aquest estructura argumental pot ser

acceptat com a vàlida:

• Exemple (7) «Atès que no s’ha trobat cap prova que sostingui la culpabilitat de l’acusat, el tribunal el declara innocent»

• Funciona perquè l’acte de parla del jutge és performatiu, és a dir, el converteix en innocent, definint innocent com «persona que després d’un judici és declarada no culpable», no obstant, això no implica que l’acusat no hagi comès un acte criminal, sinó que no s’ha demostrat.

3.2.2 Ad ignorantiam versió negativaExemple (8):

Profe: «L'he suspès perquè vostè va copiar a l'examen» Alumne: «Això no és cert.»Profe: «Pot vostè demostrar que no va copiar?» Alumne: «No ho puc demostrar ara» (i)Professor: «Llavors vostè va copiar a l’examen» (ii)

• L’argument no funciona perquè l’alumne, malgrat no poder donar una demostració indubtable de què no va copiar, podria ser vertader que no va copiar.

3.2.2 Ad ignorantiam versió negativa• Exemple (9):

• No s’ha pogut provar l’existència de Déu (i), per tant, Déu no existeix (ii)

• No funciona aquest argument. Que fins ara no haguem trobat evidència empírica per justificar l’existència de Déu no vol dir que en un futur no puguem trobar-la, llavors no hi pot haver una demostració deductiva i definitiva de què Déu no existeix.

3.2.2 Ad ignorantiam versió afirmativa

• No es pot demostrar que A sigui falsa, (a) llavors A és verdadera (b)

• Aquest argument tampoc funciona perquè de la impossibilitat de demostrar que una cosa sigui falsa no es pot deduir que sigui vertadera

3.2.2 Ad ignorantiam versió afirmativa• Exemple (6):

No es pot demostrar que hi ha vida en altres planetes. (a)Per tant, és fals que hi ha vida en altres planetes. (b)

Falla l’argument (6) perquè que avui no tinguem els instruments suficients per viatjar fora de la via làctia o fer observacions acurades d’altres planetes, això no exclou la possibilitat de què hi hagi vida més enllà de la terra sense descobrir encara. El no haver-la descobert és independent de la seva existència.

3.2.3 Argument circular

BC

A


• Apareix quan en la demostració d’una conclusió s’utilitza la mateixa conclusió

• Poden ser simples del tipus A es demostra amb A, o bé complexos, amb premisses intermèdies: ABCDA

• Exemple (10) «La inducció es demostra perquè ha funcionat a la majoria dels casos»

• No és lícit demostrar una inducció amb una inducció


• Exemple (11) «No s'ha de permetre que els homosexuals ocupin càrrecs públics. Això és acceptat per tots, de manera que un funcionari que es descobreixi com homosexual sempre perd el seu lloc. Un homosexual que ocupi un càrrec, per tant, farà el que sigui per ocultar la seva condició, i estarà obert al xantatge de qualsevol que el descobreixi. Per això els homosexuals no poden ni han d'ocupar càrrecs públics.»

• Es pressuposa la tesis que es vol demostrar a la primera premissa i es reformula a la conclusió, és circular.

• 3.2.1 Preguntes complexes• 3.2.2 Argument ad ignorantiam• 3.2.3 Argument circular• 3.2.4 Argument ad hominem• 3.2.4 Argument tu quoque• 3.2.5 Argument d’autoritat• 3.2.6 Argument ad baculum• 3.2.7 Argument populista o ad populum• 3.2.8 Argument ex populo• 3.2.9 Argument de la falsa causa• 3.2.10 La generalització precipitada • 3.2.11 Argument del pendent relliscós

3.2.4 Argument ad hominem

A A


• Literalment vol dir argument contra l’home

• Consisteix en negar l’opinió d’algú sense fer referència al contingut de l’opinió, sinó basant-se en:

• a) Una crítica a la persona, o bé• b) Una crítica a les circumstàncies personals


• Exemple (12) Plató defensa que els filòsofs han de ser reis; tothom sap que Plató era un masclista, classista i defensor d’una societat sense cap tipus de llibertat; per tant, els filòsofs no han de ser dirigents.

• No es fa referència a tesis política de Plató, sinó que s’intenta atacar la seva teoria deslegitimant-lo com a persona


A A

3.2.4 Argument ad hominem• Exemple (13) «Tu no ets dona, així que el que vagis a dir

sobre l'avortament no compta.»

Evidentment no cal ser dona per poder opinar sobre l’avortament

• Exemple (14) «Vostè fa preguntes per perjudicar al govern»

S’ataca personalment a qui planteja les preguntes per desviar l’atenció, en comptes de respondre a les preguntes.

Ad Hitlerum

Llei de Godwin

«A mesura que una discussió online s'allarga, la probabilitat que aparegui una comparació en la qual

s'esmenti a Hitler o als nazis, tendeix a un»

3.2.4 Argument tu quoquePots dir-me que sóc un carronyer per haver-me menjat al meu germà, però tu també vas provar la seva carn, així que jo no puc ser tan carronyer

3.2.4 Argument tu quoque

• Veiem l’estructura:

Sigui P un argument o una conducta determinada i S un subjecte qualsevol:

S critica PS també és culpable de PPer tant, la crítica a P és rebutjada


• És una varietat d’argument ad hominem que utilitza la fórmula del «i tu més» o «i tu també»

• Es rebutja un argument al·legant la inconsistència de la persona que el proposa

• Té un ús legítim però també un ús il·legítim


• Resulta legítim i no fal·laç per rebutjar l’autoritat moral d’algú, però no per rebutjar els seus raonaments

• Per autoritat moral entenem aquella la solvència de la qual consisteix en ser conseqüent amb el que aconsella pels altres, és a dir, que argumenta amb l'exemple, a la qual ofereix un model viu de la conducta que predica.

• Exemple (15) No hi ha res més intolerable que exigir a un altre comptes de la seva vida qui no pot rendir-les de la seva (Ciceró)

3.2.4 Argument tu quoque• Resulta il·legítim i fal·laç per excusar una conducta (ex.

16) o un raonament (ex. 17)

• Exemple (16) El govern que jo presideixo no és corrupte, respecte a això de què m’acusa l’oposició, ells, quan governaven, també ho feien.

No és vàlid (16) perquè per demostrar que una determinada acusació és falsa, s’acusa l’acusador d’allò mateix, perquè la condició de l’acusador és indiferent del valor de veritat de l’acusació.


• Exemple (17) «Doctor, vostè no em pot dir que hauria de deixar de menjar dolços perquè són la causa de la meva obesitat, vostè mateix aquest matí estava esmorzant donuts al bar, evidenciant que això que em diu no es pot prendre seriosament»

• (17) no és un argument vàlid perquè el fet que el metge prengui donuts al bar no té cap relació ni incidència amb el postulat científic de què els dolços en excés causen obesitat.

3.2.5 Argument d’autoritat

D

AB

EC

A BC

ED


• Consisteix en defensar quelcom com a verdader perquè ho afirma algú amb autoritat (o no) en la matèria o una institució prestigiosa.

• S’apel·la a l’autoritat d’algú per demostrar una conclusió.

• La trampa consisteix en intentar eludir la càrrega de la prova amb l’autoritat d’algú, és a dir, evitar-se l’obligació d’aportar dades sobre les nostres afirmacions.


• Exemple (18) «L’arrel quadrada de 2 és irracional perquè així ho va dir Euclides»

• L'arrel de 2 dóna un resultat irracional, però no perquè ho hagi dit Euclides com defensa l’argument (18), sinó perquè hi ha una demostració matemàtica que ho prova.

3.2.5 Argument d’autoritat • Exemple (19) «Aquests cereals són bons perquè els

anuncia la televisió»

Els cereals de la tele poden ser tan bons com els de marca blanca, no tenim cap motiu independent per establir que un producte és bo perquè surt a la TV

• Exemple (20) «El PP ha de ser un bon partit perquè Vargas Llosa els va donar el seu suport»

Que el PP sigui o no un bon partit no depèn del prestigi o el reconeixement dels seus aliats.

Fumar ajuda a pensar

Una estupidesa és una estupidesa encara que la digui un geni

• 3.2.1 Preguntes complexes• 3.2.2 Argument ad ignorantiam• 3.2.3 Argument circular• 3.2.4 Argument ad hominem• 3.2.4 Argument tu quoque• 3.2.5 Argument d’autoritat• 3.2.6 Argument ad baculum• 3.2.7 Argument populista o ad populum• 3.2.8 Argument ex populo• 3.2.9 Argument de la falsa causa• 3.2.10 La generalització precipitada • 3.2.11 Argument del pendent relliscós

3.2.6 Argument ad baculum

3.2.6 Argument ad baculum• Vol dir: «Tenir l’argument al bastó»

• Consisteix en presentar amenaces com si fossin bones raons per donar suport a una tesis, opinió o conclusió

• Exemple (19) Mira Laura, tu necessites aquesta feina i jo necessito una secretària afectuosa, així que serà millor que ens entenguem.

Un argument que parteix d’una coacció mai pot ser vàlid, perquè cal simetria entre els interlocutors per a debatre.

3.2.6 Argument ad baculum• Exemple (21) «Si no acceptem les retallades en sanitat,

serveis públics i educació, llavors els mercats financers ens castigaran fins a portar-nos a la pobresa extrema, la fam, la destrucció del teixit productiu i la fallida de l’Estat»

• Exemple (22) «Si el govern ens posa més impostos a nosaltres, els rics, marxarem a tributar a un altre país i aquest país quedarà arruïnat i sense ocupació laboral»

De nou els argument (21) i (22) ens exigeixen en forma d’amenaça dissimulada que acceptem les retallades o evitem tributacions per por a terribles conseqüències.

3.2.7 Argument populista o ad populum


• Són arguments demagògics que recorren a sentiments per justificar la seva validesa

• Les raons que s’exposen, que se sap prèviament que seran acceptades per l’auditori, no estan vinculades amb la conclusió i només pretenen exaltar els sentiments i les emociones de la gent que els escolta per a que donin una tesi o opinió per vàlida


• Exemple (23) «Si voleu més llibertat, més qualitat de vida, més prestacions socials, menys impostos, menys delinqüència i menys atur, voteu-me»

• A (24) el polític que demana el seu vot no ens explica què vol fer ni de què manera ho farà, és a dir, no ens dóna bones premisses per acceptar la conclusió «m’heu de votar», sinó que fa promeses que sap que tenen acceptació entre el públic per despertar sentiments de simpatia i captar així el vot.


• En l’exemple del fullet electoral de Garcia Albiol, per demanar el vot s’intenta identificar la delinqüència amb el col·lectiu de romanesos, per tal d’apel·lar al sentiment d’odi i xenofòbia contra aquests per treure benefici polític.

3.2.8 Argument ex populo

A

A

3.2.8 Argument ex populo• És l’argument semblant a la fal·làcia a la autoritat, però en

aquest cas l’autoritat no és una persona ni una institució, sinó «l’opinió més estesa» o «tothom»

• Té aquestes dues estructures:

1) Tothom admet P com a verdadera o correcta. Per tant, P és verdadera o correcta.

2) Tothom admet P com a falsa o incorrecta. Per tant, P és falsa o incorrecta

3.2.8 Argument ex populo• Exemple (24) «Aquesta pel·lícula ha de ser estupenda

perquè hi ha unes cues enormes a la taquilla»

• No és vàlid perquè que tothom cregui que la pel·lícula sigui estupenda i vagi al cinema pot ser conseqüència d’una bona campanya de publicitat sobre aquesta, no necessàriament perquè sigui bona.

• Exemple (25) «Per tothom és sabut que els restaurants de fast food no provoquen la mort de ningú, llavors el menjar dels fast food no pot ser perjudicial per a la salut»

3.2.8 Argument ex populo• Exemple (26) «Si la gran majoria dels alemanys van votar

a Hitler com a canceller d'Alemanya, és que era un bon governant»

• (26) és fal·laç perquè les majories votin a un governan no justifica que un governant hagi de ser bo, les majories poden estar equivocades o ser manipulades.

• Exemple (27) «Si un milió de mosques mengen merda, no poden estar equivocades»

• Qualsevol pot estar equivocat, encara que siguin un milió

3.2.9 Argument de la falsa causa

AB

A

B

3.2.9 Argument de la falsa causa• També anomenat «post hoc, ergo propter hoc» que vol dir

«després d’això, llavors, a causa d’aquest»

• Ens diu que A és la causa de B perquè A s’ha donat abans de B. Té aquesta estructura:

L’esdeveniment B es produeix a continuació de l’esdeveniment A,Per tant, A és la causa de B


• Exemple (27): Si fas el nus del diable, trobaràs allò que hagis perdut. Efectivament has trobat això que havies perdut perquè prèviament vas fer el nus del diable»

• Veiem que l’exemple (27) no és vàlid perquè que un fenomen A aparegui després d’un altre fenomen B és condició necessària però no suficient per establir una relació causal


• ABC planteja que els ajustos del govern immediatament al següent dia d’aprovar-se són la causa de què els inversors comprin deute públic i, llavors, baixi del seu interès.

• Després es va descobrir que la vertadera causa l’augment de la demanda de deute públic havia estat conseqüència de què el BCE havia prestat milers de milions i els inversors es van posar a comprar deute per la seva rendibilitat, per la qual cosa no es podia atribuir cap mèrit al govern.


• Exemple (28) «Si menges taronges quan estàs refredat les seves vitamines fan que et curis»

• Que mengis taronges i posteriorment observis que t’has curat del refredat no implica que les taronges siguin la causa de la teva curació. Els virus es moren sols rebutjats pels nostre sistema immunològic, tant si menges taronges com si menges marisc

3.2.9 Argument de la falsa causa• S’atribueix al tancament de MegaUpload ser la causa de

l’augment d’un 10% de l’audiència respecte la mateixa setmana de l’any passat només perquè aquest augment es dóna un dia després.

• Després d’examinar a fons la qüestió es va demostrar que aquest pic d’audiència corresponia a moments de pujades i baixades esperables que es donen estadísticament de manera aleatòria.

• Per tant, no hi havia proves suficients per establir una relació de causa-efecte només per la proximitat temporal

3.2.10 La generalització precipitada

3.2.10 La generalització precipitada

• Consisteix en passar precipitadament d’una proposició particular com a una proposició universal:

«Alguns barcelonesos són x...» «Tots els barcelonesos són x...»

• No obstant, les generalitzacions poden ser correctes quan comprovem exhaustivament tots els casos particulars que compleixin una certa condició, en cap altre cas ho són.

3.2.10 La generalització precipitada• Exemple (29) «Els romanesos del meu barri són tots

delinqüents, de fet mai he conegut a un romanès que no sigui delinqüent, per la meva experiència puc afirmar rotundament que tots el romanesos són delinqüents»

• Seria un exemple d’argumentació clarament fal·laç, perquè òbviament jo no he pogut conèixer a tots el romanesos i menys encara dir que perquè conec alguns que són delinqüents, segurament per motius de pobresa i necessitat, llavors necessàriament tots hagin de ser delinqüents.

3.2.11 Argument del pendent relliscós

A

A

A1

A2

A3

A4

3.2.11 Argument del pendent relliscós • Són arguments basats en un injustificat efecte dominó

• Intenten afirmar connexions entre premisses sense aportar proves convicents de la relació.

• Estructura:

Si fas A1, es desencadenarà A2’

De A2’ , se’n seguirà A3’ ...An’

Per tant, no facis A1

3.2.11 Argument del pendent relliscós

• Exemple (30): “Si retirem els crucifixos dels col·legis públics, hauríem també de destruir les catedrals, tancar museus, no aparèixer pels cementiris i retirar les làpides, destruir gran part de la literatura, teatre, poesia, pintura i art en general”

• Veiem que condicionals que segueixen a la primera proposició de (30) no tenen cap relació causal plausible a les altres proposicions conseqüents ni tampoc s’aporta proves de la seva suposada relació. Per tant, aquest l’efecte dominó no és acceptable.

ANNEXOSAltres exemples de fal·làcia

Documents

La lògica informal