FEDERACIÓ DE SERVEIS A LA CIUTADANIA nº 7 • abril 2011 Via Laietana 16 • 08003 Barcelona www.ccoo.cat/fsc

ACORD ECONOMIC I SOCIAL

pàgs. 4-6

AFILIACIÓ

pàgs. 11-12

SINDICAL

pàgs. 13-17

ENTREVISTAGhassan Salibapàg. 6

Susanna Mirpàg. 24

INTERVENCIÓ SOCIAL

pàgs. 18-19

MOBILITZACIONS

pàgs. 7-10IniciativaLegislativaPopular

Som davant les portes d’un nouPrimer de Maig. Com tots, és unPrimer de Maig de mobilitza-cions i de celebració, però en-guany té un significat i unes ca-racterístiques molt especials. En-guany, el Primer de Maig estàemmarcat en una greu situacióde crisi, amb una actuació delGovern de Mas que, amb les me-sures de retallades, genera mésatur, disminueix, afebleix i de-grada els serveis públics, unesactuacions que combatem icombatrem des de CCOO.

Enguany, també, el Primer deMaig l’hem d’emmarcar en unmoment clau i fonamental enquè, després de la vaga generaldel 29 de setembre de 2010, elsindicalisme de classe ha pogutcapgirar la dinàmica d’imposi-cions de mesures dures i ha obli-gat el Govern a arribar a un acordsobre el sistema de pensions queel garanteix, així com en altresmatèries.

Tanmateix, cal continuarferms en la defensa dels drets so-cials i laborals, i en aquest con-text CCOO ha endegat una ini-ciativa legislativa popular per ferque es modifiquin els aspectesnegatius de la reforma laboral ies reorientin les polítiqueseconòmiques i socials del Go-vern. Una ILP és un instrumentlegal que permet que els ciuta-dans i ciutadanes d’un país pro-posin noves lleis o introdueixinmodificacions sobre d’altres queja estan en funcionament. A Es-panya, calen un mínim de500.000 signatures de suport per-què es tingui en compte.

Després de la vaga general del29 de setembre passat i de les di-verses mobilitzacions que handut a terme els treballadors i lestreballadores contra les reformes

del Govern del PSOE, la ILPcontinua en el mateix camí ipretén modificar els aspectesmés perjudicials de la refor-ma laboral i generar un canvien les bases del nostre siste-ma de relacions laborals.

Què volem aconseguir amb la ILP?

Amb la ILP es preténcombatre la segmentaciódel mercat de treball i la pre-carietat laboral que patei-xen molts treballadors i tre-balladores. Es busca la crea-ció de llocs de treball esta-bles i de qualitat, i que esposi fi a la temporalitat dellarga durada. La ILP tambévol afavorir l’ocupació, es-pecialment dels joves i deles persones aturades, almateix temps que es mi-llorin els serveis públicsd’ocupació.

Amb la iniciativa tam-bé es busca que els aco-miadaments que es pro-dueixin tinguin sempreuna causa justa, amb garantiesper als treballadors, que es tornia instaurar la possibilitat de de-clarar un acomiadament nul ique, en el cas de l’acomiadamentimprocedent, el treballador pu-gui triar entre una indemnitzacióo la reincorporació al seu lloc detreball.

Que a les empreses es reorde-nin les mesures de flexibilitat in-terna i que es negociïn amb elssindicats com a alternativa a l’úsde l’acomiadament davant dequalsevol situació de crisi o decanvis organitzatius a l’empresa.L’acomiadament ha de ser, endefinitiva, l’última mesura ne-

cessària per restablir la situacióeconòmica de l’empresa o pergarantir-ne la viabilitat.

Canviar de manera progressi-va l’actual model productiu, ori-gen dels greus problemes del’economia espanyola, per un al-tre que incentivi la competitivitatde les empreses a través de la in-novació tecnològica i la formaciódels treballadors.

En definitiva, la ILP perse-gueix modificar els aspectes méslesius de la reforma laboral i pro-moure un canvi en les bases es-tructurals del nostre sistema derelacions laborals.

Com fer efectiva la ILP

La ILP també és un instru-ment de mobilització i ha de for-mar part del nostre Primer deMaig, perquè per poder fer-laefectiva ens calen 500.000 signa-tures. Per tant, si s’està d’acordamb els objectius que persegueixla iniciativa legislativa popularque hem endegat, per poder sig-nar-la i donar-hi suport, cal tenirla nacionalitat espanyola, sermajor de 18 anys i estar inscrit enel cens electoral. A més, cal quela recollida de suports compleixi

uns requisits específics i que lessignatures es facin en un docu-ment oficial específic que had’estar validat per la Junta Elec-toral.

Perquè la ILP sigui vàlida calque hi hagi diverses persones de-signades que reconeguin que lessignatures són autèntiques itambé és molt important que,juntament amb la firma, s’inclo-guin el nom i els cognoms, el nú-mero de DNI, la data de naixe-ment i el municipi on s’està ins-crit en les llistes electorals (el llocon es vota).

LA ILP, UN INSTRUMENT MOBILITZADOR

Com veiem, la ILP és un ins-trument de mobilització, i CCOOpretén arribar al màxim nombrede treballadors i treballadorespossible, tant als que estan en ac-tiu com als que estan en situaciód’atur. A més, també és impor-tant que els joves, un dels col·lec-tius més afectats per la precarie-tat laboral i per les reformes delGovern, també hi participin. Desde CCOO també volem donar ca-buda en la ILP als integrants de

totes les organitzacions i entitatssocials que van donar suport a lavaga general.

Cal actuar, mobilitzar-nos itreballar perquè, amb la ILP pu-guem aconseguir minimitzar elsefectes d’una reforma laboralque no ha servit per crear nousllocs de treball i que ni ha ajudata fomentar els contractes indefi-nits ni ha disminuït els efectesnegatius de la crisi econòmica.

En el Primer de Maig ens mobilitzem amb la ILP,

perquè hi ha molts motius

I en el Primer de Maig torna-rem a omplir els carrers, altrecop, en defensa dels treballadorsi les treballadores, en defensadels serveis públics com a garan-tia de drets per a la ciutadania,en defensa de l’ocupació i contraaquelles polítiques que perse-gueixen la privatització de tot elque és públic i volen una societatsense drets socials ni laborals.

Per tots aquests motius,aquest Primer de Maig és espe-cial, i hem de mobilitzar-noscom sempre, amb fermesa i res-ponsabilitat.

2 ABRIL 2011

EDITORIAL 2

Primer de maig i la Iniciativa Legislativa

Popular

Com veiem, la ILP és un instrument

de mobilització, i CCOO pretén

arribar al màxim nombre de

treballadors i treballadores possible,

tant als que estan en actiu com

als que estan en situació d’atur

Els principals valors de l’Acordsobre pensions són que preser-va el caràcter públic, de repar-timent i solidari del sistema depensions enfront de la voluntatde desmuntar-lo i convertir-loen un sistema que combinés laprotecció pública amb els plansprivats de capitalització.

A més, evita la retallada in-justificada de drets, com ara lageneralització de la jubilació als67 anys, al mateix temps quegaranteix la viabilitat futura delsistema i el suficient nivell decobertura, i recupera el diàlegsocial, la intervenció sindical enles decisions sobre pensions i elpaper del Pacte de Toledo.

Des de CCOO sempre hemdefensat la necessitat d’ajusta-ments periòdics del sistema depensions, per assegurar-ne laviabilitat i per garantir més i ma-jors pensions durant més anys.Aquest acord és equilibrat, jaque augmenta la contributivitat

però inclou mesures de com-pensació que impedeixin un im-pacte negatiu de la reforma so-bre qui té més dificultats en elmercat de treball i augmenta lasolidaritat del sistema. Millora laprotecció i intensifica la relacióentre l’esforç de cotització i lapensió resultant, la qual cosa in-centiva la cotització i desincen-tiva els plans privats. És coher-ent perquè actua sobre els rep-tes del sistema (financers i de-mogràfics) des dels ingressos(millora de les bases de cotitza-ció dels règims especials, man-teniment de cotitzacions i de lajubilació parcial…) i des de ladespesa (la fa més equitativa illigada a la contributivitat).

Per analitzar l’Acord és ne-cessari emmarcar-lo en el con-text en què s’ha desenvolupat:un entorn advers per la crisieconòmica i la necessitat de re-ducció del dèficit públic; ambdesconfiança dels mercats in-

ternacionals sobre el deute es-panyol i l’amenaça d’interven-ció de la nostra economia; ambuna política europea dirigida ala reducció dràstica de la despe-sa pública, sobretot en protec-ció social, que ha comportatl’enduriment de les condicionsd’accés a la jubilació en païsosdel nostre entorn.

El Govern espanyol ha utilit-zat aquest context com a excusaper aplicar retallades injustes iinjustificades de drets relacio-nats amb les pensions, sense te-nir en compte que el sistema depensions ha suportat millor quecap altre sistema l’impacte de lacrisi i no genera dèficit, ja ques’autofinança amb cotitzacionssocials. A més, també per aplicarmesures d’ajustament de la des-pesa que, entre d’altres, hanconsistit a congelar les pen-sions, reduir els salaris de lespersones ocupades en les admi-nistracions públiques o la retira-

da d’estímuls econòmics. I aravenia l’endarreriment de l’edatde jubilació i la reducció de ladespesa en pensions.

El Govern va trencar les reglesdel joc de les reformes

de pensions

En primer lloc, va decidirunilateralment congelar lespensions i va anunciar l’enda-rreriment de la jubilació als 67anys. En segon lloc, va determi-nar una data fixa per aprovarl’avantprojecte de llei de refor-ma de les pensions, ambl’acord dels interlocutors so-cials o sense.

En aquest escenari, l ’es-tratègia sindical per recuperarel diàleg social ha estat mante-nir la mobilització sostinguda,amb l’anunci d’una nova vagageneral en cas que el Governactués al marge de la negocia-ció amb els agents socials, i am-pliar tant el contingut del’Acord, més enllà de la reformadel sistema de pensions, comels implicats: organitzacionsempresarials i partits polítics.La capacitat de negociació ipressió (mobilització si no hiha negociació) i de propostadel sindicalisme confederal querepresentem CCOO i UGT haforçat l’Acord.

La importància que la refor-ma es dugui a terme des del’acord social rau en el fet que esgaranteix el paper dels trebal-ladors i treballadores, a travésdels sindicats, en el Govern i elcontrol de les pensions. Es dotala reforma de legitimitat social ipolítica, i es manté el model dereforma de les pensions, amb lavalidació del Pacte de Toledo ide la negociació amb els agentssocials, cosa que evita que lespensions tornin a ser monedade canvi polític o objecte de ne-goci de determinats lobbieseconòmics.

CONTINGUT DE L’ACORD DE PENSIONS

Amb l’Acord hem impedit lespropostes del Govern de refor-ma de pensions, que consistien,bàsicament, en una retallada li-neal de despesa injusta i injusti-ficada (taula 1).

Hem forçat unes mesures dereforma més justes per millorarel sistema de pensions, la cober-tura i les quanties mitjanes deles pensions, i assegurar la sos-tenibilitat futura actuant no no-més sobre la despesa sinó tam-bé sobre els ingressos i la plani-ficació personal de les pensions(aquelles persones que podenaconseguir millors pensionsamb menys cotització).

L’entrada en vigor de la refor-ma serà a partir de 2013, i noacabarà de desenvolupar-se to-talment fins a 2027.

JUBILACIÓ FLEXIBLE

Es reforça el sistema de jubi-lació flexible, que combina jubi-lació anticipada amb incentius al’endarreriment voluntari de lajubilació, perquè s’ha demostratcom a instrument útil per enda-rrerir l’edat real de jubilació (engairebé un any el darrer decen-ni).

1. Edat de jubilació

Es crea un sistema flexibleamb accés a la jubilació entre els61 i els 67 anys.

Es mantenen els 65 anys coma edat ordinària de jubilacióamb l’exigència d’un mínim de38 anys i mig cotitzats (carreralaboral completa). Per a cotitza-cions inferiors, l’edat de jubila-ció arribarà, de manera progres-siva entre 2013 i 2027, fins als 67anys (taula 2).

3ABRIL 2011 3

ACORD ECONÒMIC I SOCIAL

Acord per a la reforma i l’enfortiment del sistema públic de pensions

Informe publicat en “Lluita Obrera”

Edat de jubilació

Jubilació anticipada

Jubilació parcial

Període de carència mínima(anys cotitzats) d’accés a lajubilació

Període de carència mínimaper tenir dret al 100% de lapensió de la jubilació

Període de càlcul de la pensióde jubilació

Integració de llacunes decotització (períodes sensecotitzacions)

Sistema de pensions mixt(públic i privat)

67 anys de manera general i obligatòria

Supressió o limitació

Limitació

17 anys mínims per accedir a lajubilació

Ampliació gradual a 40 anys decotització

Tota la vida laboral

No integrar llacunes, és a dir,comptabilitzar com a zero els mesossense cotització

Sistemes privats de pensions com acomplement al sistema públic(proposta OCD)Reducció de la taxa de substitució(pensió respecte al darrer salari)(proposta FEDEA)

TAULA 1MATÈRIA PROPOSTA DEL GOVERN REFORMA ACORDADA

– Jubilació flexible entre els 61 i els 67 anys en funció dels anyscotitzats.

– Manteniment de la jubilacióordinària als 65 anys, oprogressivament fins als 67 anys,segons els anys cotitzats.

– Avançament de l’edat de jubilacióper a activitats penoses, tòxiques o perilloses.

– Mesures correctores per reduirl’impacte sobre dones i joves.

– Nou dret subjectiu (lliure decisió del treballador sense necessitatd’acomiadament) als 63 anys.

– Jubilació a partir dels 61 anys en cas de crisi.

Manteniment de les condicionsd’accés. Cotització del 100% delrellevat i el rellevista.

Manteniment dels 15 anys mínims.

– 37 anys, exigibles progressivament(fins a l’any 2027).

– 38 anys i mig per a qui es jubili amb65 anys.

Ampliació gradual fins a 25 anys (finsa 2022).

Integració de llacunes els 24 primersmesos al 100% de la base decotització (BC) mínima i la resta al50%. Opció de substituir la BC delcàlcul per anteriors.

Manteniment del sistema derepartiment, compatible ambsistemes privats complementarisperò no substitutius.Continuïtat del sistema públic depensions basat en els principis decontributivitat, solidaritat i elevatsnivells de cobertura.

L’edat de jubilació està deter-minada, en gran manera, perl’esforç previ de cotització.

Més del 72% dels jubilats delrègim general tenen més de 35anys cotitzats i gairebé el 57%tenen més de 37 anys.

Es podrà continuar accedinta la pensió de jubilació amb unmínim de 15 anys cotitzats, apartir de l’edat exigida per a ca-da any.

Aquesta mesura beneficia quité carreres de cotització méscurtes, especialment dones.

L’exigència de 38 anys i migcotitzats per accedir a la jubi-lació als 65 anys es produirà demanera transitòria entre l’any2013 i el 2027 (taula 3).

2. Coeficients reductors de l’edat de jubilació

S’elaborarà un decret, de ma-nera paral·lela a la tramitacióparlamentària de la reforma le-gal, amb un primer catàleg deprofessions amb més condi-cions penoses, més perillositat,toxicitat i insalubritat, i una ac-cidentalitat superior entre elstreballadors de més edat, quegaudiran de coeficients de re-ducció de l’edat de jubilació.

Es reconeix la potestat delssindicats i les organitzacionsempresarials més representa-tives per iniciar el procedimentd’inclusió de noves activitats iprofessions susceptibles degaudir de coeficients reductors

de l’edat. No serà una decisióunilateral de l’Administració.

3. Mesures correctores de cotització per a dones i joves

L’objectiu és limitar l’im-pacte negatiu sobre carreresmés curtes i irregulars, fet quepateixen especialment les donesi els joves.

Les dones que hagin inte-rromput la seva vida laboral pernaixement o adopció de fill po-dran avançar als 67 anys la jubi-lació en 9 mesos per fill, amb unmàxim de 2 anys, sempre queamb aquest increment de cotit-zacions acreditin entre 37 i 38anys i mig.

S’amplia de 2 a 3 anys el perí-ode cotitzat per excedència percura de fills.

Els programes formatius,d’FP o universitaris, tindran lamateixa protecció que els con-tractes formatius, i els que els fi-nancin hauran de cotitzar enels mateixos termes.

S’elimina el requisit de cotit-zació prèvia per poder subscriureun conveni especial amb la Se-guretat Social en cas de pro-grames formatius o d’investi-gació.

Es podran abonar les cotitza-cions corresponents, per un úniccop i com a màxim per 2 anys,per a les situacions en què, ac-tualment, hi ha obligació de co-titzar i en els 4 anys anteriors al’entrada en vigor de la reformano hi havia aquesta obligació.

Reforça la solidaritat del sis-

tema, ja que el major esforçcontributiu queda equilibratamb mesures correctores queeviten l’impacte negatiu sobreels col·lectius amb més precari-etat laboral.

4. Jubilació anticipada

Es crea un nou dret subjec-tiu, de caràcter voluntari senseque sigui necessari l’acomiada-ment previ ni romandre 6 mesoscom a demandant d’ocupació, ala jubilació anticipada a partirdels 63 anys (taula 4).

En situació de crisi, es potaccedir a la jubilació anticipadaa partir dels 61 anys (taula 5).

S’ha aconseguit preservar lajubilació abans de l’edat legal,s’ha creat un nou dret que per-met jubilar-se a partir dels 63anys de manera voluntària i esmanté la jubilació als 61 anysen cas de crisi, en un contextadvers al manteniment dedrets socials.

5. Jubilació parcial

Es mantenen els requisitsd’accés a la jubilació parcial als61 anys.

S’amplia la cotització, tantdel rellevista com del rellevat,al 100%, de manera progressivaen un període de 15 anys (de

2013 a 2027), fet que reduiràl’impacte financer per al sis-tema de pensions.

6. Incentiu a la prolongació voluntària de la vida laboral

Qui decideixi voluntàriamentendarrerir la seva edat de jubila-ció més enllà dels 65 o 67 anysgaudirà de millors coeficientsd’increment de la pensió en fun-ció dels anys cotitzats (taula 6).

PERCENTATGE DE PENSIÓ DE JUBILACIÓ

Sempre que es pugui accedir ala jubilació amb 65 anys, perquès’acrediten el nombre d’anys decotització que fixa la taula 3, i queculminarà l’any 2027 amb 38anys i mig, es tindrà dret a la jubi-lació íntegra, el 100%.

Quan la jubilació es produei-xi amb 38 anys i mig o menysanys cotitzats i l’edat que co-rrespongui segons la progressi-vitat establerta en la taula 2, espercebrà entre el 50% de la basereguladora, per 15 anys co -titzats (carència mínima per ac-cedir a la pensió), i el 100% amb37 anys cotitzats.

L’escala de càlcul del percen-tatge de pensió passarà de l’ac-tual (increment d’un 2% per ca-da any addicional entre els 15 i

els 25 anys cotitzats, i incrementd’un 3% per cada any addicionalentre els 26 i els 35 anys) a la no-va de manera progressiva entre2013 i 2027 (taula 7).

CÀLCUL DE LA PENSIÓ DE JUBILACIÓ

El període de càlcul se situaràen 25 anys, de manera progres-siva entre 2013 i 2022.

Durant el període transitori,els treballadors acomiadats po-dran aplicar-se períodes de càl-cul més amplis per evitar per-judicis per la reducció de basesde cotització al final de la sevavida laboral (taula 8).

L’increment del període decàlcul tindrà efectes diferentsen funció de l’evolució salarialde cada beneficiari i de la sevacarrera professional.

Té un efecte neutre sobre quité bases de cotització mínimes omàximes, o qui té salaris queevolucionen com la inflació.

Té un impacte positiu per aqui ha perdut la feina en la dar-rera etapa de la vida (amb aco-miadament a partir dels 50anys pot augmentar la pensiófins al 33% i amb reducciósalarial en la darrera etapa lab-oral comporta un incremententorn de l’11%).

Suposarà una reducció de lapensió de qui té salaris quecreixen per sobre de la inflació(si ho fan 2 punts per sobre del’IPC, la pensió pot arribar acaure en un 8,8%).

Evitarà la possible planifi-cació de la pensió, ja que s’in-crementa el període de càlcul.

Integració de llacunes de cotització

En cas que hi hagi llacunes decotització (períodes sense acre-ditació de cotitzacions) dins delperíode de càlcul de la pensió,com indica la taula 9, es podranintegrar.

S’establiran fórmules perquèles cotitzacions dels 24 mesosanteriors als del còmput de lapensió puguin substituir basesdel còmput.

La integració de llacunesevitarà la important pèrdua dela pensió final.

La possibilitat que s’incor-porin fins a 24 bases decotització anteriors i superiorsa les incloses en el període decàlcul pot millorar la pensió re-sultant de moltes persones ex-pulsades del mercat de treballen la darrera etapa laboral.

ALTRES ASPECTES DEL’ACORD DE PENSIONS

Factor de sostenibilitat

A partir de 2027 es revisaranels paràmetres utilitzats per dis-

ACORD ECONÒMIC I SOCIAL4 ABRIL 2011

TAULA 2

DURANT L’ANYEDAT DE JUBILACIO

AMB MENYS DE 38ANYS I MIG COTITZATS

AMB MES DE 38 ANYS I MIG COTITZATS

2013 65 anys i 1 mes2014 65 anys i 2 mesos2015 65 anys i 3 mesos2016 65 anys i 4 mesos2017 65 anys i 5 mesos2018 65 anys i 6 mesos2019 65 anys i 8 mesos2020 65 anys i 10 mesos 65 anys2021 66 anys2022 66 anys i 2 mesos2023 66 anys i 4 mesos2024 66 anys i 6 mesos2025 66 anys i 8 mesos2026 66 anys i 10 mesosA partir de 2027 67 anys

TAULA 3DURANT L’ANY PERÍODE COTITZAT

Durant l’any Període cotitzat2013 35 anys i 3 mesos2014 35 anys i 6 mesos2015 35 anys i 9 mesos2016 36 anys2017 36 anys i 3 mesos2018 36 anys i 6 mesos2019 36 anys i 9 mesos2020 37 anys2021 37 anys i 3 mesos2022 37 anys i 6 mesos2023 37 anys i 9 mesos2024 38 anys2025 i 2026 38 anys i 3 mesosA partir de 2027 38 anys i 6 mesos

TAULA 4EDAT MÍNIMA DE JUBILACIÓ ANTICIPADAVOLUNTARIA

ANYS MÍNIMS COTITZATS

COEFICIENT REDUCTORPER ANY D’ANTICIPACIÓ

63 anys 33 7,5%

TAULA 5EDAT MÍNIMA DE JUBILACIÓ ANTICIPADA EN SITUACIÓ DE CRISI

ANYS MÍNIMS COTITZATS

COEFICIENT REDUCTORPER ANY D’ANTICIPACIÓ

61 anys 33 7,5%

TAULA 6

ANYS COTIZAS

COEFICIENT INCREMENT PENSIÓPER ANY ADDICIONALDE TREBALL

EDAT

menys de 25 anys 2% a partir de 67 anysentre 25 i 37 anys 2,75% a partir de 67 anysmés de 38 anys i mig 4% a partir de 65 anysmés de 37 anys a partir de 67 anys

senyar la reforma: esperança devida als 67 anys. Les revisions esfaran cada 5 anys.

S’ha evitat la intenció delGovern que es modifiqués au-tomàticament l’edat de jubi-lació. Caldrà analitzar cadacinc anys (tal com determi-naven les recomanacions delPacte de Toledo el 1995) la ne-cessitat d’adaptar les mesures al’evolució dels indicadors de-mogràfics i financers.

Bases màximes de cotització

S’estudiarà relacionar les ba-ses màximes de cotització i elssalaris mitjans.

Un increment de les BCmàximes, amb el consegüentaugment de pensions màximes,suposarà un increment dels in-gressos del sistema i incenti-varà la contributivitat.

Pensions d’unitats econòmiques unipersonals

Es milloraran les pensionsmínimes dels pensionistes queviuen sols i tenen una edatavançada.

Tot i la voluntat de reduir ladespesa en pensions, es garan-teix la millora de les pensionsmés baixes del sistema.

Manteniment del sistema de complements

a mínims

Compromís de continuaramb el procés de separació defi-nitiva de fonts de finançament.

El fet que els pressupostosgenerals de l’Estat abonin la to-talitat dels complements amínims de les pensions su-posarà l’alliberament de mésde 4.000 MEUR per al sistemade pensions.

Mútues d’accidents de treball i malalties professionals

Es compromet a la millora dela gestió i de la participació enles mútues.

Règims especials

Integració dels treballadorsper compte d’altri del règim es-pecial agrari i de les empleadesde la llar al règim general.

S’estudiarà acostar l’incre-ment de les bases de cotitzaciódel règim especial de treballa-dors autònoms a les del règimgeneral.

Darreres consideracions

La tendència a la majoriadels països europeus és enda-rrerir l’edat legal de jubilacióper acostar l’edat real a la legal.L’Acord de pensions a Espanyaha evitat la pretensió d’enda-rrerir l’edat de jubilació als 67anys de manera general i obli-gatòria. En canvi, ha establertun sistema de jubilació flexibleque manté l’edat ordinària dejubilació en 65 anys i l’ampliafins als 67 en cas que no es pu-guin acreditar determinats anyscotitzats.

Espanya és el cinquè paísamb la taxa de reposició méselevada, és a dir, les pensionssuposen més del 80% del da-rrer salari. La Comissió Euro-pea i determinats grups depressió financers han recoma-nat insistentment la reduccióde la proporció de salari querepresenta la pensió a tots elspaïsos de la Unió Europea. Denou, el sindicalisme, ambl’Acord de pensions, ha evitatuna mesura que hauria supo-sat, en primer lloc, una cober-tura inferior de les nostres pen-sions; que, en segon lloc, hau-ria posat en perill el sistema es-panyol de pensions de caràcterpúblic, solidari i de reparti-ment per forçar un sistemamixt públic i de capitalitzacióprivat, i que, finalment, hauriacomportat una retallada de

drets homogènia per a situa-cions heterogènies, ja que elssalaris reposats són diferents(21.000 ⇔ anuals a Espanya i42.000 ⇔ anuals a Alemanya, se-gons l’OCDE) i, per tant, la des-pesa per al sistema i la pensióresultant també són diversos.

Altres consideracions importants de l’Acord Econòmic i social

Es recupera l’ajuda als atu-rats sense subsidi.

Es recupera l’“ajuda” per atots aquells aturats i aturadesque hagin deixat de percebrequalsevol tipus de prestació,sense que aquesta estigui vin-culada a la formació. S’ha acon-seguit recuperar el concepte dedret subjectiu, de caràcter esta-tal i, per tant, gestionat pelsserveis públics d’ocupació, sen-se límit d’edat i vinculat a l’iti-nerari personal de cada deso-cupat.

Es reforça el paper del con-veni sectorial.

En matèria de negociaciócol· lectiva es delimiten elsmarges pels quals haurà detranscórrer la negociació de lareforma de l’estructura de lanegociació col·lectiva. Es re-força el paper del conveni sec-torial i la participació sindicalen la f lexibilitat negociada.S’eviten els riscos d’anar cap a

la individualització de les rela-cions laborals que hauria su-posat desplaçar tota la nego-ciació a l’empresa, i més si esté en compte el grau d’atomit-zació empresarial del nostrepaís. S’ impedeix, al mateixtemps, la pretensió de la CEOEi del Govern que els convenis,una vegada expirat el seu àm-bit temporal, s’haguessin denegociar partint de zero (supri-mir la ultraactivitat). CCOO di-namitzarà la negociaciócol·lectiva per a 2011 posant-laen relació amb l ’ANC i , pertant, en defensa del poder ad-quisitiu i de l’ocupació.

Política industrial, energèti-ca, R+D+I i empleats públics.

En la declaració general esfan referències, per a ulteriorsnegociacions, a temes estratè-gics, com la política industrial,la política energètica o els temesd’R+D+I, així com a remetre aun marc específic de negociaciósobre la funció pública tot el quefa referència al desenvolupa-ment de l’Estatut bàsic, l’Acordd’empleats públics i les classespassives.

CCOO adverteix que treba-llarà intensament perquè, en lesmeses de negociació que es pre-veuen, es pugui arribar a acordsque contribueixin a canviar demanera efectiva el patró de crei-xement de l’economia espanyo-la i a generar llocs de treball dequalitat.

5ABRIL 2011

ACORD ECONÒMIC I SOCIAL

www.ccoo.cat/fsc

federació serveis a la ciutadania

Via Laietana, 16- 7t

08003 Barcelona

Telèfon 93 481 28 48 - 93 481 27 65

Fax 93 268 39 52 - 93 310 78 69

Correu electrònic: fsc@ccoo.cat

TAULA 8DURANT L’ANY TEMPS COMPUTAT

2013 192 mesos (16 anys)2014 204 mesos (17 anys)2015 216 mesos (18 anys)2016 228 mesos (19 anys)2017 240 mesos (20 anys)2018 252 mesos (21 anys)2019 264 mesos (22 anys)2020 276 mesos (23 anys)2021 288 mesos (24 anys)2022 300 mesos (25 anys)

TAULA 7

DURANT ELS ANYS ESCALA DE CÀLCUL PER CADA MES ADDICIONAL

2013 a 2019 del mes 1 al mes 163 0,21%del mes 164 al mes 246 0,19%

2020 a 2022 del mes 1 al mes 106 0,21%del mes 107 al mes 252 0,19%

2023 a 2026 del mes 1 al mes 49 0,21%del mes 50 al mes 258 0,19%

A partir 1-1-2027 del mes 1 al mes 248 0,19%a partir del mes 249 0,18%

TAULA 9PERIODE DE LLACUNES QUANTIA DE LA INTEGRACIO

Primers 24 mesos 100% base mínima de cotitzacióMesos següents 50% base mínima de cotització

6 ABRIL 2011

ENTREVISTA

Xavier Navarro

Xavier Navarro. Què estàpassant en les societats delNord d’Àfrica i l’Orient Pròxim,quins canvis s’estan produintper poder entendre els movi-ments ciutadans que qüestio-nen i fins i tot fan caure certsrègims autocràtics?

Ghassan Saliba. Des delsanys setanta, tot el món àrab,tant el Nord d’Àfrica coml’Orient Mitjà, ha sofert un re-trocés important, a nivelleconòmic, social, en drets na-cionals, com en llibertats de-mocràtiques. S’han combinatdos factors: una ofensiva nord-americana-israeliana, principal-ment per al control d’una zonaestratègica mundialment, mit-jançant guerres, ocupacions, oper mantenir règims dictato-rials, i una repressió molt salvat-ge a nivell intern. El resultat detot això: humiliació, pobresa ifalta de llibertats democràtiquesd’una població majoritàriamentjove. És una bomba de rellotge-ria, qualsevol expert en el mónàrab hauria detectat que la si-tuació era insuportable, i que enqualsevol moment podia explo-tar. Hi havia moviments de pro-testes sempre reprimides, repre-sentaven símptomes d’una fu-tura explosió. Feliçment ha ex-plotat en revolucions, en movi-ments populars, que han acon-seguit enderrocar règims com elde Tunísia i el d’Egipte de ma-nera més o menys pacífica. So-bretot a Egipte, que no era fàcilfer caure un règim dictatorial de40 anys, amb un aparell repres-siu molt dur i molt diversificat, iamb un suport incondicional dela reacció àrab en general i indi-rectament dels EUA i Occident.

XN. Tunísia, ha sigut comuna espècie de detonant que hafet calar foc en totes aquestessocietats o senzillament nomésha estat el més mediàtic, junta-ment amb la situació d’Egipte?

GS. Jo crec que protestes,manifestacions, vagues, s’hananat desenvolupant en moltspaïsos àrabs: el Marroc, Algèria,Tunísia, Egipte, Jordània, i aAràbia Saudita també, per noparlar de països que sofreixensituacions de guerres como elLíban, Palestina, Iraq, Sudan oSomàlia. Aleshores hi ha un cú-mul de lluites, de sacrificis, queen un moment determinat hantingut la seva expressió massivai popular a Tunísia i Egipte, finsal moment. Ha estat Tunísia idesprés Egipte amb aquest mo-viment ampli del poble, milionsde persones al carrer, crec queés per la debilitat del règim re-pressor i la maduresa de les con-

dicions internes per a un canvi.En els dos casos, i en altres, laclasse treballadora està tenintun paper molt important enaquest canvi; a Tunísia la UGTTper pressions de la base vaaconseguir encapçalar el movi-ment popular, i a Egipte els sin-dicats independents també vanaconseguir que empreses im-portants del tèxtil, del Canal deSuez, fàbriques armamentistes,funcionaris, etc., es declaressinen vaga indefinida reivindicantjunts temes laborals, socials, itambé la caiguda del règim i lesllibertats democràtiques.

XN. De tots aquests països,només Tunísia ha tingut unaexperiència, en el passat, dedemocràcia. Quina creus queserà la deriva d’aquests països;serà possible la democràcia, iquina democràcia?

GS. Sí, Tunísia ha tingut unademocràcia molt controlada,molts partits estaven prohibits, iel moviment sindical sofria mol-ta pressió. Vull dir, una caraamable, però en el fons un con-trol dels aparells del règim sobrela vida política. És clar que no ésel cas d’Egipte, on el país viu desde fa 30 anys en un estat de set-ge, prohibides les concentra-cions i les manifestacions, i leseleccions estaven ja controladesfins al punt que Mubarak deci-dia quant tocava a cada partit,sempre deixant un 5% per al’oposició. L’aparell repressiu deMubarak ha estat molt més so-fisticat, diversificat i ramificatentre la població. En tot cas, totsels pobles àrabs, de qualsevolpaís del món àrab, la seva aspi-ració és una democràcia real,participativa, llibertats de-mocràtiques i sindicals i justíciasocial, això comporta també elcontrol de les riqueses nacionalsi la seva utilització en el desen-volupament econòmic i socialdel país. Crec que en les expe-riències de Tunísia i d’Egipte,sobretot Egipte pel seu pes ge-neral a la zona, a l’Orient Mitjà ia Àfrica, l’amplitud dels movi-ments populars, joves, dones,ancians, treballadors, funciona-ris, creients, agnòstics, recla-mant canvis democràtics, lliber-tats democràtiques i justícia so-cial, trenca amb la idea i els pre-textos d’Occident justificant elseu suport a règims dictatorials“pel perill islamista”. Crec queaquestes revolucions han de-mostrat que hi ha una altra al-ternativa.

XN. En tots aquests països, elmón occidental, Europa i elsEUA mantenien i mantenenuna relació comercial i políticade privilegi amb els règims.Valora aquesta situació.

GS. Tot el món àrab, des delNord d’Àfrica, l’Orient Mitjà,Àsia i Àfrica, té una importànciaestratègica, a nivell econòmic,reserva energètica, i a nivell mi-litar. Occident, els EUA, hanmantingut els seus interessosper diverses vies; suport a Israelcom a gendarme, suport a rè-gims dictatorials, intervencionsmilitars directes com a Iraq, ihan provocat tensions internesen alguns països com és el casdel Líban, Sudan, Somàlia i aIraq també. Efectivament,aquests règims són anomenatsper Occident “països moderats”,com Tunísia, Egipte, el Marroc,Aràbia Saudita, Jordània, notant per les seves polítiques in-ternes o per les seves oberturesdemocràtiques, sinó per la sevadisposició a servir els interessosd’Occident, dels EUA i d’Israel.

XN. Parlem del teu país, elLíban, quin és el seu futursegons tu, què està passant iquines sortides es podendonar.

GS. Al Líban vam sofrir lesconseqüències d’una regió ex-plosiva, conflicte araboisraelià,

el conflicte palestinoisraelià,combinat amb els objectiusprincipalment dels EUA de do-minar les riqueses energètiquesde la zona. Paral·lelament, a ni-vell intern, tenim un règim polí-tic i un sistema polític basat enla divisió confessional. Aquestsistema ha fracassat en el fet decrear un Estat de veritat, un Es-tat democràtic i d’igualtat entreciutadans, si no ha afavorit elclientelisme, la corrupció i el re-partiment de l’Estat i les rique-ses de l’Estat entre una classedominant multiconfessional,que no té cap interès per crearuna concepció moderna de ciu-tadania, o un Estat d’institu-cions públiques consolidades.Aquest sistema ha fracassat iporta el país a l’impàs, i moltesvegades la classe dominant, detal minoria confessional o tal al-tra, busca les intervencions ex-ternes per mantenir el seu po-der. La història del Líban de-mostra que cada vegada que hiha una possibilitat real de canvidemocràtic i laic, les classes do-minants confessionals han reco-rregut a intervencions estrange-res. El 1856 la revolució dels

camperols, “la declaració de laRepública dels camperols”, vaser reprimida per una interven-ció internacional (Turquia, An-glaterra, França i Rússia), i el1975, quan el moviment de l’es-querra estava a punt d’arribar alpoder, hi va haver la intervencióde Síria, ajudada per Aràbia Sau-dita i els EUA, després la invasióisraeliana el 1982, etc., i actual-ment s’ha demostrat que aque-lla classe política és incapaç degovernar el país, les ingerènciesexternes dels EUA, Síria, AràbiaSaudita, França, Qatar, Turquia,estan presents en la vida políti-ca, fins i tot per aconseguir for-mar un govern.

El Líban, com a Estat, té unaúnica sortida, un canvi radicaldemocràtic al país, l’eliminaciódel confessionalisme polític, unsistema electoral modern i noconfessional, la laïcitat de l’Es-tat, la separació de poders, laconsolidació de les institucionspúbliques, i un canvi econòmicsocial per treure el país de la cri-si, sobretot per trencar ambaquesta imatge “romàntica” queels joves libanesos emigren itriomfen.

Ghassan Saliba Secretari d’Inmigració de la CONC

En el moment que vàrem fer l’entrevista a Ghassan Saliba –secretari d’Immigració dela CONC–, a Líbia encara no havia esclatat la revolta contrària al règim de Gaddafi,fins ara una de les més dures i sagnants i de guerra oberta. Quan tingueu a les vostresmans la publicació molt probablement la situació haurà canviat molt; tanmateix, lesparaules de Ghassan són sempre interessants i ens ajuden a entendre força la situa-ció que viuen al Magrib i a d’altres països de l’orient proper.

7ABRIL 2011

8 de març

la lluita per la igualtat continua, el compromís de CCOO per la

igualtat és ferm

MOBILITZACIONS

8 ABRIL 2011

MOBILITZACIONS

CCOO es mobilitza contra les mesures d’ajust previstes pel Govern de la Generalitat

L’aprovació de la Instrucció 1/2011, de 8 de febrer, pera l’aplicació de determinades mesures previstes enl’Acord de govern d’11 de gener de 2011, ha co-mençat a tenir conseqüències desastroses i irreversi-bles, especialment en els serveis d’atenció directa,com ara les residències de l’ICASS, les llars d’infants,els centres d’infància, el Servei d’Ocupació de Cata-lunya i l’ensenyament i la sanitat, entre d’altres. La Generalitat promou una retallada d’ocupació públi-ca “indiscriminada i no planificada”, que comportaràun “empitjorament dels serveis públics a Catalunya”. L’eliminació de places està provocant l’acomiada-ment de moltes persones interines i temporals aixícom la degradació consentida dels serveis públics,amb l’objectiu, cada vegada menys ocult, de privatit-zar tots els serveis essencials. La retallada de contractes, els trasllats forçosos, la ne-gativa que els treballadors/es puguin fer ús de drets re-coneguts, juntament amb el xantatge que suposa la no-cobertura de les baixes, fan necessari donar una res-posta contundent, des de tots els fronts possibles. Exigim que la Generalitat retiri immediatament la Ins-trucció, ja que suposa la impossibilitat de manteniruns serveis públics suficients per a la ciutadania.

FORESTAL CATALANA

9ABRIL 2011

MOBILITZACIONS

CCOO ens concentrem per exigir elcompliment dels acords i convenissignats amb l’Administració local

Delegats i delegades de CCOO del sector del’Administració local es van concentrar perexigir el compliment dels acords i convenis. Després de patir una retallada salarial d’un5% de mitjana, i una reforma laboral queafavoreix l’externalització dels serveis pú-blics, novament ens toca mobilitzar-nos perexigir l’acompliment dels acords pactats enles negociacions. La majoria d’ajuntaments no van tenir capproblema a l’hora de signar acords i conve-nis col·lectius que establien fons addicionalsper a la formació, amb l’objectiu de salva-guardar el poder adquisitiu dels treballadorspúblics davant la inflació, situada en el 3% el2010. (Sembla que no tinguin res a veure elsfons per a la formació i la salvaguarda delpoder adquisitiu davant la inflació). Però ha arribat el moment de complir allòsignat, moltes d’aquestes administracionslocals addueixen que la Llei de pressupos-tos generals de l’Estat de 2011 no permetincrements salarials per al personal públic, iper tant no poden aplicar aquests fons addi-cionals o les clàusules de revisions sala-rials. Aquest fet suposa un trencament del princi-pi de negociació col·lectiva, i per aquestmotiu posem en marxa un procés de mobi-lització que tindrà lloc durant els propersmesos en les diferents administracions quees neguen a complir els pactes vigents.

10 ABRIL 2011

MOBILITZACIONS

Els treballadors i treballadores del Grup PRISA es vanconcentrar a la porta de Ràdio Barcelona - Cadena SER,en protesta per l’anunci de la direcció d’executar un expe-dient de regulació d’ocupació per eliminar 2.500 llocs detreball. Durant l’acte de protesta, els membres del comitèd’empresa de la Cadena SER van llegir un manifest en quèvan rebutjar la progressiva externalització de feines il’acomiadament de treballadors “d’un grup que, malgrat lacrisi, és capaç de generar beneficis gràcies a l’esforç detots”. El manifest va posar en relleu també la mala gestiódels actuals directius de PRISA, “una gestió que ha provo-cat la insòlita venda de Cuatro a Berlusconi i la incorpora-ció a la graella de programació de CNN+ d’un Gran Her-mano 24 hores.

Els treballadors del Grup consideren que “l’actualsituació financera del Grup és responsabilitatd’aquells que van canviar el codi ètic del pe-riodisme per la dictadura dels mercats”, isubratllen que “els deutes de PRISA noels han generat les plantilles de lesempreses que formen el Grup si-

nó la incompetència delsseus directius”.

Els treballadors del GrupPRISA surten al carrer en protesta pel pla de reducció de plantilla

11ABRIL 2011

AFILIACIÓ

Serafin Blanco

LA QÜESTIÓ AFILIATIVA

Aprofito aquest mitjà de co-municació de la nostra federa-ció per parlar distesament d’unaspecte bàsic per al nostre sindi-cat, com és l’afiliació, partintdels nostres orígens com aCCOO.

La història del món contem-porani s’inicia amb una grantransformació revolucionària: elpas de les societats agràries a lesindustrials amb tot allò que vaafectar tots els àmbits de la vida,el treball, l’economia, les men-talitat, la cultura...

L’any 1958 es va promulgaruna llei de negociació col·lecti-va, que tancava l’etapa en quèera el Govern exclusivament quifixava les condicions laborals, iobria la possibilitat de negocia-

ció entre representants de la pa-tronal i dels obrers, sempre dinsl’estret marc del Sindicat Verti-cal, que ràpidament va ser des-bordat per la dinàmica de les re-lacions laborals.

El procediment d’escollir enassemblea un grup de treballa-dors, una comissió, que fos l’en-carregada de plantejar les rei-vindicacions i que es dissolia uncop acabat el conflicte, ja utilit-zat abans de la nova legislació,es va incrementar notablementa partir de les possibilitats legalsque aquesta legislació oferia. Esvan obtenir bons resultats i es vaconvertir en una manera d’orga-

nitzar-se útil per a les necessi-tats del moment.

Els treballadors i treballado-res ens havíem dotat d’un tipusd’organització que va rebrel’impuls definitiu als primersanys 60, quan va mostrar la sevaeficàcia en la negociació col·lec-tiva i en les mobilitzacions al’entorn dels convenis d’empre-sa.

La creació de la CONC (Co-missió Obrera Nacional de Cata-lunya) el 1966, que tancava elprocés organitzatiu, sorgia coma necessitat de coordinació deles diferents comissions comar-cals, i es convertia en el màximorganisme de direcció de tot Ca-talunya.

Un altre dels aspectes quedes del primer moment van im-pregnar l’actuació de Comis-sions és el seu caràcter SOCIO-POLÍTIC, és a dir, el convenci-ment que les millores per alstreballadors es defensen en elsllocs de treball, però també enaltres àmbits no estrictament la-borals. Això explica la sevapresència en les lluites als barrisper unes millors condicions devida, en les plataformes unità-ries d’oposició a la Dictadura(com l’Assemblea de Catalun-ya), o en les reivindicacions perla sanitat i l’escola pública dequalitat, entre altres.

Així, avui, Comissions Obre-res, tot i mantenir els principisque van inspirar les seves prime-res actuacions, ha sabut conver-tir-se en una organització actual,que recull les necessitats i reivin-dica millores per a les diverses si-

tuacions labo-rals, tant lesmés clàssiquescom les quehan anat sor-gint en els da-rrers temps ique sempre ac-tua amb totalindependènciade qualsevol ti-pus de poderaliè al sindicat.

La nostraafiliació és unreflex de lacomposició dela nostra socie-tat: creixementdels sectors deserveis per da-munt de l’in-dustrial, pro-gressiu aug-ment del per-centatge de do-

nes, gent jove, professionals, es-pecialistes qualificats i tambéun alt nombre de treballadorsen atur. No es poden entendremolts aspectes de la Catalunyad’avui sense tenir en compte elpaper que hi han tingut i hi te-nen les dones i els homes de Co-missions Obreres.

Així doncs, el sindicat és pernaturalesa l’organització esta-ble, pròpia dels treballadors itreballadores que, voluntària-ment i solidàriament, s’uneixenper defensar els seus interessosdes del punt de vista laboral isocial.

El sindicalisme és el resultatd’un llarg procés de maduració,des del punt de vista laboral,econòmic i social, de la lluita delconjunt de treballadors i treba-lladores en defensa dels nostresinteressos i per la millora de lescondicions de vida. L’associa-cionisme en el món del treballsorgeix, per tant, com a expres-sió d’una necessitat, la solidari-tat davant la falta de protecció, itambé com a expressió de laconfrontació d’interessos en elmón del treball.

Treballadores i treballadorshan expressat de diferents ma-neres la conveniència d’agru-par-se per defensar els seus in-teressos: des de les primeres so-cietats de socors mutu i re-sistència (amb un tarannà emi-nentment assistencial davant desituacions de necessitat) fins aorganitzacions capaces d’agluti-nar tota la classe obrera ambreivindicacions comunes cadacop més concretes: el salari, lajornada laboral, les condicionsde treball així com les condi-cions de vida en general.

Les noves realitats fan queavui un sindicat que pretenguidonar resposta als interessos detots els treballadors i treballa-dores hagi de tenir en comptela diversitat del món laboral:des de la persona assalariada fi-xa, passant per les treballadoresi treballadors tècnics o mésqualificats, les persones en aturo en feines precàries, fins als jo-ves, les dones i els immigrants,que són col·lectius especial-ment afectats per la precaritza-ció.

El sindicalisme general declasse és l’expressió de la unitatdels treballadors i les treballa-dores per defensar els nostresinteressos davant l’empresariat iels governs. La nostra unió i lanostra implicació en el treballsindical ens donen la força per

mantenir i ampliar els nostresdrets, i és el millor instrumentper intervenir en la negociacióde les nostres condicions de tre-ball. Sabem molt bé que la indi-vidualització de la negociació deles condicions de treball provo-caria indefensió i, per tant, calnegociar de manera col·lectivaels nostres drets laborals, ate-nent les necessitats generals iespecífiques dels diferentsgrups de treballadors i treballa-dores.

Tenim com a missió fer quees compleixin les garanties le-gals que tenim com a treballa-dors i treballadores i per millo-rar-les i ampliar-les, així comper defensar els sistemes pú-blics en educació, sanitat, pen-sions i en general els de protec-ció social com a elements de re-distribució de la riquesa.

El conjunt de treballadors itreballadores afiliats a CCOOens impliquem a aconseguir ni-vells més alts de prestacions iqualitat en la sanitat, l’ensenya-ment, els transports públics... itambé amb altres entitats cívi-ques per desenvolupar els valorsde la pau i la solidaritat i perquèvolem que la nostra societat si-gui cada vegada més justa i so-lidària.

Cal recordar aquells dretsque tenim les persones afiliadesa CCOO a:

• Participar en totes les activi-tats del sindicat, en l’àmbitque ens correspongui, i amanifestar lliurement lanostra opinió en els debatssindicals, i a fer que se’nselegeixi i a elegir personesper a qualsevol òrgan de di-recció o gestió de la nostraorganització.

• A rebre l’assessorament sin-dical i tècnic adient respec-te a qualsevol dels proble-mes professionals i sindi-cals que ens afectin.

• A gaudir dels serveis de què,com a confederació, enshem dotat fins ara o ens pu-guem dotar en el futur.

També sabem que per a lespersones ocupades, l’òrgan mésproper i directe per participaren la tasca sindical i en la presade decisions és la secció sindicalde CCOO en el centre de treball,on s’ofereix la primera i més di-recta possibilitat de participar idecidir, tant en els debats mésconcrets sobre les nostres con-dicions de treball com en elsmés generals de les propostes iactuacions del nostre sindicat,així com en l’elecció de les com-panyes i companys que hagin decoordinar i dirigir la nostra or-ganització sindical.

Respecte al tema del finança-ment del nostre sindicat, cal re-cordar que les nostres principals

Reforçar el sindicalisme, reforçar CCOOReforçar el sindicalisme, reforçar CCOO ha de ser i és un objectiu fonamental i prio-ritari del conjunt de l’organització. Un sindicat més fort és la garantia per al conjuntde treballadors i treballadores en la lluita per la millora de les condicions socials i la-borals. La FSC està treballant per fer possible l’enfortiment del conjunt de CCOO, talcom ens ho planteja Serafín Blanco, responsable d’Afiliació,Serveis i Assessoramentde la FSC de Catalunya.

12 ABRIL 2011

AFILIACIO

fonts de finançament són: • Les pròpies quotes que pa-guen el conjunt de les per-sones afiliades.

• Les hores sindicals (crèdithorari) que els delegats i de-legades dediquen al treballsindical, ja sigui en els cen-tres de treball o dedicats ales tasques que es realitzanta nivell local, comarcal onacional.

• Les aportacions que rep elsindicat de les diferents ad-ministracions públiques,que sempre són per desen-volupar una activitat con-creta i finalista en si matei-xa, subjecta als estrictescontrols i inspeccions admi-nistratives corresponents.

També és convenient que co-neguem que, des de fa moltsanys, a la Confederació Sindicalde la Comissió Obrera Nacionalde Catalunya, hi ha un pressu-post anual de tots els ingressos iles despeses i que són auditades,per auditories externes al sindi-cat i que, a més a més, de formavoluntària es rendeixen comptesa la Sindicatura de Comptes de laGeneralitat de Catalunya.

Els nostres reptes: créixer en afiliació

Una vegada situat el mapageneral sobre la nostra afiliació ientrant en matèria concreta dela nostra federació, aquesta gau-deix de la confiança de més de38.000 afiliats i afiliades a Cata-lunya que confien en la nostraacció reivindicativa i en la nos-tra capacitat per negociar con-venis i acords que permetenaconseguir les seves millores la-borals, i que això és possible,entre altres raons, perquè lanostra federació s’estructura ensectors i agrupacions que treba-llen específicament els proble-mes que sorgeixen en cada em-presa o administració, del tipusque sigui, ja sigui de l’àmbit delservei públic, de la indústria, deles comunicacions i un ampliventall més d’activitats.

Com a federació, en l’últimprocés congressual, ens vammarcar com a objectiu situarl’afiliat i l’afiliada en el centre dela nostra activitat, tant en l’as-pecte personal com del serveique li han d’oferir. Considerantque, en aquesta matèria, caliaconstruir unes directrius con-cretes que ens permetessin ob-tenir millors resultats i nivell desatisfacció de les persones afilia-des, així com aspirar al nostrenatural creixement afiliatiu.

Per la qual cosa vàrem situaruna sèrie de qüestions per a lareflexió i el treball del dia a diaque estan estretament relacio-nades en el fet d’aprofundir en:

• Els motius per afiliar-se.• La importància de l’aspecteeconòmic de la quota afilia-tiva.

• La qualitat de la nostraatenció envers els afiliats iafiliades.

• La qualitat i la difusió delsnostres serveis.

• Dotar-nos de metodologiaper apropar-nos als nouscol·lectius no afiliats.

Tot això partint del fet quesón moltes les variables per lesquals els treballadors i treballa-dores s’afilien a CCOO, algunesde les quals tenen a veure amb:

• Sentir-se protegits de les ac-cions indiscriminades del’ocupador.

• Reconeixement i reforça-ment de la tasca feta perCCOO o els seus represen-tants en el seu àmbit de tre-ball, és a dir de la nostra ac-ció sindical diària.

• La ideologia relacionadaamb la política general quepractica CCOO (sindicat so-ciopolític; nacional, solida-ri, respectuós amb el mediambient...).

• Els seus serveis, especial-ment els jurídics i d’assesso-rament primari amb fortaimplantació a tot Catalunyai amb unes minses tarifes,fins i tot la gratuïtat en fun-ció a l’antiguitat afiliativa.

Respecte a l’impacte econò-mic de l’import de la quota afila-tiva, en uns moments de fortacontenció econòmica, cal relati-vitzar, minimitzar i amortitzar elseu impacte en l’economia fa-miliar mitjançant els raona-ments següents:

• La quota que abonem aCCOO té bonificacions fis-cals entorn al 30%, és a dirque de l’import que paga-rem l’any 2011 ens dedui-rien de la nostra declaracióde renda una quantitatque oscil·la entre els 26 iels 39 €.

• Acudir a la consulta quenormalment realitzen elsnostres sindicalistes, asses-sors o advocats, en qualse-vol assessoria jurídica enscostaria uns 40 o 60 eurosde mitjana.

• Amb la utilització d’algunsdels descomptes sobre elsserveis i el consum que ofe-reix el sindicat, una famíliapot beneficiar-se d’un estal-vi aproximat de :

A més a més pel fet d’estarafiliat gaudim d’una sèrie de co-bertures i avantatges (Taula 2).

No menys important són elsavantatges relacionats amb:

• Disposar d’un prestigiósGabinet Jurídic especialit-zat en tots els aspectes deldret administratiu, laboral,seguretat social, plans depensions; expedients de re-gulació, protecció peratur...

• Sindicalistes i tècnics espe-cialistes en l’articulació delsconvenis col·lectius, aixícom en la prevenció i riscoslaborals.

• Promotors d’accions de for-mació contínua adaptadaals llocs de treball i a la de-manda dels nostres afiliats iafiliades.

• Formació específica per alsnostres delegats i delegadesper ser més eficients en elstreballs sindicals a les sevesempreses.

• Descomptes interessants enel gaudiment de les nostresvacances (viatges, hotels,oci i temps lliure mitjançantconcerts amb establiments iserveis professionals de re-coneguda solvència).

Tots aquests avantatges imolts més que es poden trobarperiòdicament en les nostrespublicacions i webs.

La qual cosa fa patent que laqüestió econòmica de la quotaés totalment relativa, ja que sifem un ús normal dels serveisque ofereix el sindicat, recupe-rem àmpliament l’import de laquota que paguem a CCOO.

Com a organització aspiremal nostre natural creixement afi-liatiu mitjançant l’apropamental conjunt de treballadors i tre-balladores, explicar el projectede CCOO i, per suposat, empre-nent campanyes afiliatives ambobjectius ben definits i d’opor-tunitats, com en el cas que enstroben davant de:

• La signatura del conveni.• La resolució positiva dequalsevol conflicte laboral,ja sigui mobilització, vaga,reclassificacions professio-nals, horaris, reconeixe-ment de drets...

• Quan impulsem les nostresaccions formatives organit-

zades des de CCOO (més de300 cursos a l’any).

• En la incorporació de noustreballadors i treballadoresals nostres centres de treball.

A nivell de centres de treball,per tenir èxit en matèria afiliati-va és evident la importància i lanecessitat de dissenyar un placoncret per tal de donar-nos aconèixer als nouvinguts per si-tuar-los una sèrie de qüestionsrelacionades amb:

• Quines tasques fan els com-panys i companyes de CCOOdins del centre de treball.

• Amb quines persones deCCOO i en quins horarispots contactar per qualsevolqüestió relacionada amb elcentre de treball i ambCCOO.

Aquesta trobada l’aprofita-rem per lliurar-los una sèrie dedocumentació relacionada amb:

• Full informatiu dels respon-sables de CCOO en l’àmbit,amb tot tipus de detall res-pecte als seus càrrecs i loca-litzacions (correus, telèfon,dependència, horaris d’in-formació/assessorament).

• Fitxa d’afiliació.• Còpia del conveni d’aplica-ció, si és possible.

• Revista de serveis del sindi-cat.

Cal recordar que encara nohem trobat la fórmula màgicaper tal d’estimular l’afiliació; noobstant això, l’experiència ensdiu que alguna cosa té a veureamb:

• L’existència d’una personaresponsable del seguimentde l’afiliació.

• L’atenció personalitzada al’afiliat o afiliada.

• Impulsar i donar suport acampanyes d’extensió i afi-liació.

• Seguiment de les baixes idevolucions bancàries.

• Demanar un major com-promís afiliatiu als delegatsi delegades que encara nos’han afiliat.

• Donar més valor a les nos-tres accions i serveis (Gabi-net Jurídic, assessoramentsindical, cobertura en la ne-gociació col·lectiva...).

També sembla evident que,si la nostra prioritat és l’atencióa les persones afiliades, un as-pecte a millorar són les nostresbases de dades, mitjançant laconstant i permanent actualit-zació de les adreces postals, ai-xí com avançar en la consecu-ció d’un correu electrònic i untelèfon mòbil de referència decadascun dels nostres afiliats,afiliades, delegats i delegadesque garanteixin la proximitatdel sindicat envers les perso-nes, a més a més de reforçar lanostra presència als centres detreball.

Com a conclusió cal dir queen l’inici d’aquest article la pre-tensió que ens havíem marcatera donar una pinzellada al fetafiliatiu, situant els nostres orí-gens, la nostra realitat i el nos-tre ambiciós futur com a fede-ració. Confiem a haver aportatun gra de sorra en aquest sentiti, per finalitzar, cal recordar-vos, una vegada més, quel’equip de persones que treba-llen en les qüestions afiliativesles teniu a la vostra plena dis-posició.

TAULA 1

CONCEPTEESTALVI MITJANÇANT ELS CONVENIS ESTABLERTS PER CCOO

Per l’assegurança del seu vehicle 15 - 30 Per assistència en una clínica dental concertada 10 - 16Entrada a un cinema concertat, per persona 1Entrada a un teatre concertat, per persona 5 - 10Vacances en establiments concertats (5 al 10%) 50 - 100Massatge ayurvèdic (1 hora) 10Assistència a un curs de preparació d’oposicions 40 - 60Sessió d’acupuntura 15Reparació del vehicle del 5 al 12% Compra del vehicle del 4 al 8%Llibres de text i altres del 5 al 15%Tractament d’estètica i massatges 15%Fisioteràpia i teràpies alternatives 25% Psicologia terapèutica (nens i adults) 20%

TAULA 2Assegurança per accident de 9.000 € als afiliats i afiliades Gratuït Assegurança per accident de 6.010 € als delegats i delegades Gratuït La cobertura per pèrdues pecuniàries per les sancions disciplinàries de l’empresari o l’Administració 12,60 € / anyLa cobertura per les possibles contingències que es derivin per la retirada del carnet per punts a conductors Consultar preus

13ABRIL 2011

Davant l’absència d’iniciativesdel Govern per afrontar un modelpostal i l’abandonament de Co-rreus, CCOO, que ja havia ame-naçat a finals del 2009 amb mobi-litzacions, va emplaçar el 2010 to-tes les organitzacions sindicals aconformar una majoria sindicalper iniciar mobilitzacions i exigiral Govern alternatives postals perdiscutir-les amb les organitza-cions sindicals amb diversos ob-jectius clars: combatre la Lleipostal –que proposava Foment–,reclamar un Pla estratègic i inver-sions per garantir la viabilitat deCorreus, després de la major reta-llada en inversions soferta peraquesta empresa en molts anys(un 50% de retallada a nivell esta-tal i un 48% en el conjunt de Ca-talunya), desbloquejar la nego-ciació del conveni/acord, que ro-mania estancat, sense cap nego-ciació, des de feia més d’un any,per garantir els nostres drets enun entorn tan desfavorable ambuna llei liberalitzadora a les por-tes i una reforma laboral imposa-da pel Govern.

CCOO, al costat de la resta deles organitzacions sindicals de lamajoria sindical, iniciem les mésgrans mobilitzacions viscudes aCorreus en la seva història perexigir la seva viabilitat. A Catalun-ya es van realitzar manifestacionsel 13 d’abril a Lleida, Girona i Ta-rragona, culminant amb unamassiva manifestació el 14 d’abrila Barcelona a conseqüència de laretallada d’inversions i l’absènciade regulació del sector, posant engreu perill el futur i l’ocupació dela major empresa pública de l’Es-tat, que a Catalunya compta ambgairebé 11.000 treballadors.

Les mobilitzacions es vanperllongar amb la vaga general aCorreus el 10 de juny, i van con-tinuar fins a finals de desembreamb tancaments i concentra-

cions que posaven el colofó a lesmobilitzacions.

Després de deu mesos demobilitzacions, es pot dir quehem aconseguit els objectius fo-namentals:

• Plantar cara a una Llei pos-tal clarament liberalitzado-ra, una Llei la qual roman-drem vigilant sobre els seusreglaments de desenvolu-pament.

• Propiciar l’elaboració d’unPla estratègic que es va pre-sentar el 25 de gener, i quesens dubte es va engegarcom a conseqüència de lesreivindicacions i pressionssindicals.

• Desbloquejar el convenicol·lectiu, que duia gairebédos anys parat, i arrencarcompromisos a l’empresad’ocupació, millores sala-rials i en drets que blindes-sin les condicions dels tre-balladors i treballadores deCorreus en un context decrisi i de retallades del Go-vern en tots els sectors.

Com a conseqüència d’aquestmoviment, es van produiravanços importants en les suc-cessives convocatòries de la mesadel conveni col·lectiu per a labo-rals i acord funcionarial. Per pri-mera vegada des de feia dos anys,l’empresa va retirar les sevesagressives propostes i va incorpo-rar les reivindicacions de CCOO:

AVANÇOS EN SALARI

1. Actualització salarial quecompensi les successives retalla-des del Govern, més el pagamentd’endarreriments d’algunes par-tides que es refereixen als anys2009 i 2010, per a tots els treballa-dors, i en altres (trams), des de2006. Juntament amb la millora

de la regulació d’alguns comple-ments com el CPA.

2. Regularització i actual-ització de plusos i indemnitza-cions per residència i incre-ment de l’incentiu singularper prestació de serveis a Ando-rra del personal laboral.

AVANÇOS EN OCUPACIÓ

1. Convocatòria d’ingrés enel període de l’acord, ambpreferència per als integrantsde les borses d’ocupació. Entre2.500 i 4.000 el 2011, ampli-ables fins a 6.000 durant lavigència del conveni i acord.

2. Actualització i convo-catòria de borses d’ocupació,per a garantir una major regula-ció de l’eventualitat, i la despre-carització de l’ocupació.

AVANÇOS EN PROMOCIÓ I CARRERA

1. Convocatòries de promo-ció interna per al personal fun-cionari i convocatòria bimen-sual de comandaments inter-medis per a funcionaris i labo-rals.

2. Manteniment del concurspermanent amb 9 assignacions

i reajustaments locals i concursde trasllats bimensuals per acaps d’equip.

AVANÇOS EN DRETS LABORALS

1. Actualització de permisos:dies addicionals per antiguitatde l’EBEP, reducció de jornada,paternitat, etc.

2. Organització, jornada itemps de treball:

• Supressió del torn de dis-sabtes en repartiment ordi-nari i rural, i compromís pera estudiar el 2011 mecanis-mes de supressió en la restade col·lectius.

• Calendari laboral en l’últimtrimestre de cada any.

• Pla de prevenció de riscoslaborals.

MÉS DRETS I PROTECCIÓ SOCIAL PER A CORREUS

1. Inclusió de noves ajudesd’acció social: indemnitzacióper defunció, ajuda a estudisuniversitaris del/de la treballa-dor/a, ajudes al pagament deguarderies i assistència jurídicaper atemptats a la integritat físi-ca durant la prestació de serveis

(per exemple, atac de gossos).2. Pla d’igualtat en el qual

s’estableixen mesures correcto-res que duguin a l’eliminació deles desigualtats existents.

3. Protocol d’assetjamentper a detectar, prevenir i eradi-car conductes d’assetjament, entotes les seves manifestacionsen l’àmbit laboral.

4. Excedències voluntàriesincentivades, entre 500 i 1.000el 2011.

Gràcies a l’esforç de tots elstreballadors i treballadores en lapressió mantinguda en les ma-jors mobilitzacions de la històriade Correus, hem aconseguitarrencar compromisos per a unbon conveni per a personal la-boral i acord per a funcionaris,que tenen especial valor enaquests temps de crisi i de des-trucció d’ocupació.

Conscients que el camí seràllarg i de les dificultats que espresenten en aquest sector per laLlei postal més liberalitzadora dela història imposada pel Govern,CCOO, com a sindicat majoritaria Correus, seguirà esforçant-sedia a dia per la defensa de lescondicions laborals dels treballa-dors i treballadores de Correus,per un correu públic de qualitatal servei de la ciutadania i amb lacreació d’ocupació.

SECCIÓ SINDICAL CORREOS

La feina feta, les nostres propostesDes de l’aprovació de la Directiva europea el 2007 fins a la liberalització del mercat postal el2011, CCOO va emplaçar al Govern que, des del diàleg social, afrontés el model postal i que hofes de forma integral, discutint la Llei postal, el necessari Pla estratègic i el conveni col·lectiu iacord funcionarial, que expirava aquell mateix any 2008.

SINDICAL

14 ABRIL 2011

SINDICAL

El sector del Cicle Integral del’Aigua a Catalunya està dins dela Federació de Serveis a la Ciuta-dania (FSC) i comprèn, com elseu nom indica, tots aquells pro-cessos que tenen a veure amb elcicle que fa l’aigua perquè arribia l’usuari: captació, tractament,dessalinització, distribució, cla-vegueram i depuració d’aigüesresiduals, tant domèstiques comindustrials, i també la gestió delsresidus que tots aquests proces-sos generen, com greixos, sorres,llots, etc.

La importància d’aquest re-curs universal fa que la seva ges-tió sigui una de les activitats mésregulades que existeixen. Entreaquestes normes destaquen laLlei de l’aigua, la normativa del’OMS, el Llibre blanc de l’aigua,la planificació hidrològica, la Di-rectiva marc de l’aigua (DMA),que, sota el prisma d’aquesta en-titat, passa de ser no només unrecurs, sinó que es consideracom un element bàsic dels eco-sistemes hídrics i una part fona-mental per al sosteniment d’unabona qualitat ambiental.

El nostre sector depèn direc-tament o indirectament del’Agència Catalana de l’Aigua(ACA). L’Agència Catalana del’Aigua és l’empresa pública de laGeneralitat de Catalunya adscri-ta al Departament de Territori iSostenibilitat, fundada el 2000com a administració hidràulicade Catalunya, encarregada de lapolítica del Govern en matèriad’aigües i que es fonamenta enels principis de la Directiva marcde l’aigua.

Els treballadors i treballadoresdel sector hem sofert en els úl-tims anys moltes modificacions,de nivell tècnic, d’ampliació imodernització de processos permillorar la qualitat del servei idonar resposta a les exigències,tant mediambientals com futu-res situacions de sequera al nos-tre país (dessalatge, digestió icompostatge de fangs, reutilitza-ció de llots, etc.) amb la conse-güent modificació constant deles condicions del treball d’unabona part dels aproximadament6.500 treballadors i treballadoresdel sector (qualificacions, salutlaboral, mobilitat, etc.).

Una gran part de la plantillad’aquest sector també estan sot-mesos a canvis constants d’em-preses gestores d’aquestes ins-tal·lacions, que són majoritària-ment públiques. Es produeixencontractes de concessió normal-ment massa curts per dur a ter-me correctament aquesta gestió iamb la consegüent repercussióque això té per a la plantillad’aquestes empreses, que veuencom molt sovint, quan la relacióentre empresa i treballador escomença a optimitzar, això estrenca per un canvi de concessió.Aquests canvis de concessió moltsovint es produeixen entre el ma-

teix grup d’empreses del sector.Dins el sector de l’aigua hi ha

empreses de tot tipus, privades imolt grans com Agbar o Aqualia,públiques com EMSSA (EntitatMetropolitana de Sanejament),Aigües del Prat i altres, o empre-ses mixtes com SIMMAR, SL, De-puradores d’Osona. També te-nim consorcis, UTE, etc.

Tots aquests factors, sumatsals canvis soferts aquest any en elgrup AGBAR, empresa majorità-ria tant en el sector com en la pa-tronal (ASAC), i els previsiblescanvis arran de la situacióeconòmica actual, més els canvispolítics en el Govern de la Gene-ralitat de Catalunya, donen unmapa sectorial molt divers icomplicat per al futur, en tots elsaspectes, i consegüentment amb

molta feina per fer per aconse-guir els principals objectius:

• Primer: que el servei ofert ala ciutadania sigui de quali-tat i que no es basi només enels beneficis econòmics deles empreses gestores.

• Segon: aconseguir que elstreballadors del sector tin-guin unes condicions tanteconòmiques com socialsd’acord amb el servei queofereixen i el treball que de-senvolupen.

Per intentar dur a terme totaaquesta feina, a l’octubre del’any 2009 es realitza la II Con-ferència del Sector del Cicle In-tegral de l’Aigua a Catalunya.Cal remarcar que per diferentscauses era un sector que estavasindicalment estancat, amb undiferencial negatiu respecte del’altre sindicat, amb pocapresència en la negociaciócol·lectiva i en definitiva ambpoca tasca sindical.

La tasca duta a terme un anyabans de la conferència, tant pergent del sector com per algunsesbojarrats del sindicat que vancreure en el projecte, va donarcom a resultat la presentaciód’una nova executiva, constituï-da per membres de les quatre

províncies amb uns objectiusprioritaris:

• Dotar d’estructura el sectordins del sindicat ja que aixòdonarà potència en tots elsaspectes.

• Augmentar el nombre de de-legats i delegades i afiliats iafiliades a les empreses.

La tasca feta en les diferentseleccions sindicals i la informa-ció divulgada entre les plantillesdel sector van fer que durant totel 2009 es produís un canvi detendència i una consolidació deCCOO com a primera força, iaixò ha forçat una major presèn-cia de l’executiva del sector allàon cal estar.

• Millorar les condicionseconòmiques i socials delstreballadors del sector,

apostant per una millorpresència en la NEGOCIA-CIÓ COL·LEC TIVA, en totsels àmbits: conveni estataldel sector, conveni autonò-mic o provincials del sectori convenis d’empresa.

La negociació col·lectiva ésl’eix de la nostra acció sindical, através de la qual es configuren elsdrets individuals i col·lectius delstreballadors i treballadores delnostre sector. Actualment aproxi-madament la meitat de la planti-lla es regeix per convenis propisd’empresa (Aigües de Barcelona,SOREA Barcelona, Mina Públicade Terrassa, etc.) i l’altra meitat éson podríem situar la majoriad’empreses per als quatre conve-nis provincials del sector (Barce-lona, Tarragona, Lleida i Girona),convenis amb moltes diferènciestant econòmiques com socialsentre ells.

Des de l’executiva hem apos-tat, sempre que això sigui unamillora per a la totalitat dels tre-balladors afectats, per un CON-VENI AUTONÒMIC, ja que con-siderem que això ens dotariad’una major força a l’horad’aconseguir l’objectiu de“mateixa feina mateix salari” decara al futur.

L’any 2010 va començar, coma tot arreu, amb el punt més àl-gid de la crisi econòmica i ambel consegüent aprofitament dela nostra patronal per incomplirels increments salarials pactatsen els diferents convenis d’apli-cació (provincials i propis) i perengegar una política de reduc-ció de plantilles en el sector.Això va provocar una sèrie demobilitzacions generals en elsector a les quals la plantillad’Aigües de Barcelona s’hi vaafegir per reivindicar l’estabili-tat dels seus llocs de treballarran de la política de reduccióde plantilla que la direcciód’AGBAR volia dur a terme, mo-bilització que, com no podia serd’una altra manera, va ser unèxit de participació.

Cronologia de la difícil negociació col·lectiva del sector:

El 20 de febrer del 2010, CCOOi UGT conjuntament duen a ter-me la primera mobilització delsector del Cicle Integral de l’Ai-gua, per reivindicar que es des-congeli la negociació col·lectiva ila patronal reconegui com a IPCprevist pel Govern per a l’any2009 el 2%, tal com reconeixenen el conveni estatal del sector,reivindicació que a les provínciesde Barcelona i Tarragona es de-manda.

El 12 d’abril es realitza unareunió al Departament de Tre-ball en què el mateix departa-ment demana un esforç a lesparts (sindicats i patronal) perdesencallar la situació, ja que lesposicions entre les parts estanmolt allunyades. La patronal ne-ga l’existència de l’IPC previst.

El 9 de juny, a petició deCCOO, es duu a terme un reunióentre CCOO, UGT i CSC per con-sensuar una posició conjunta da-vant de la patronal. CCOO deixaclara la posició de seguir defen-sant el 2% com a IPC previst pera l’any 2009 tant pel reconeixe-ment de la patronal en el conveniestatal com per la sentència del

Tribunal Suprem en el cas de“SOGECABLE”, que dóna la raó ala nostres reivindicacions.

En una reunió posterior, els al-tres sindicats mostren un canvide posició radical i diuen que es-tan disposats a signar per sota deles nostres reivindicacions ini-cials. Aquest canvi fa que l’execu-tiva de CCOO decideixi fer un plede delegats de tot Catalunya perprendre una resolució conjunta.Aquesta resolució confirma se-guir defensant les nostres reivin-dicacions inicials i no retirar lesdemandes interposades (ConveniProvincial de Barcelona i SoreaBarcelona, i interposar la deman-da corresponent a Girona).Aquesta resolució es fa arribar alsaltres sindicats per pressionar-losque no signin res per sota del 2%.

Tot i així, es convoca la Comis-sió negociadora de Girona, enquè, incomprensiblement, se sig-nen les taules de 2008, amb de-flactació del 0,6%, i del 2009, ambincrement de l’IPC real 0,8% +0,5% de diferencial, deixant debanda les reivindicacions inicials,el compliment del que s’haviasignat en els convenis, les sentèn-cies favorables i el reconeixementde la patronal del 2% com a IPCprevist de 2009, que sí que van feren el conveni estatal del sector.

Evidentment CCOO no signales taules i deixa clara la seva po-sició en l’acte de l’acord.

Posteriorment es convoca unareunió entre els responsablesdels sindicats del sector. Enaquesta reunió es parla amb laUGT de tot el que havia succeït aGirona i s’acorda entre els dossindicats (CCOO i UGT) entrarper registre al Departament deRelacions Laborals de Catalun-ya l’estudi de la possibleracionalització dels quatre con-venis provincials del sector enun futur conveni AUTONÒMICdel sector, reivindicació i apostade futur de CCOO per a la planti-lla del sector.

El 29 de juliol, el Tribunal Su-prem dicta sentència a SOREABarcelona, donant la raó a CCOOtant en la no-deflactació detaules i el retorn de diners alstreballadors per a l’any 2008com en l’increment de l’any2009, 2% de l’IPC previst pelGovern, i deixa sense efecte elpacte d’eficàcia limitada que ha-vien signat a la baixa l’empresaSOREA i UGT, aquests amb ma-joria al comitè.

Finalment a l’octubre surt lasentència del Tribunal Suprem deBarcelona, que també ens dóna laraó, en què reconeix com a IPCprevist per a l’any 2009 el 2%.

A finals d’octubre el Departa-ment de Relacions Laborals tornaa citar les parts per dur a terme lasegona reunió per a la possible ra-cionalització dels convenis pro-vincials a un futur conveni auto -

Sector Cicle Integral de l’Aigua

15ABRIL 2011

SINDICAL

nòmic. Després de tractar aquesttema en la primera part de la reu-nió, en la segona part la patronalfa la valoració de l’última propos-ta feta per la part social, en re-ferència al tancament dels quatreconvenis provincials del sector.

Després de negociar, la patro-nal fa una proposta definitiva detancament que acosta molt lesposicions i que, després de servalorada en el seu conjunt, elssindicats trobem possibilitats re-als de tancar finalment el conflic-te, ja que l’únic problema pertancar l’acord és Girona i deci-deixen, tot i saber que l’últimaproposta de la patronal està tan-cada, demanar un esforç a la pa-tronal per complaure les reivin-dicacions dels delegats a Girona.

Es retorna a la patronal el do-cument del possible acord ambles correccions pertinents i on esdeixa clar que encara s’han de so-lucionar alguns serrells per podertancar l’acord. La patronal con-testa que la proposta està tancadai no farà cap moviment més. Pos-teriorment es duu a terme unamediació al Departament de Tre-ball, on la part social exposa laproblemàtica de Girona i on lapatronal respon altre cop que laseva posició és ferma; finalment,es posposa una setmana més pertal que les parts puguin reflexio-nar sobre tot plegat.

Finalment la patronal, des-prés de valorar la situació, fa laproposta d’augmentar amb un0,2% l’incrementa salarial a Giro-na en taules, donant així resposta

a la petició dels sindicats i, des-prés de dos anys amb congelaciósalarial i moltes dificultats perarribar a un acord, es desenvolu-pa de la manera següent.

CCOO i UGT decideixen sig-nar un acord integral dels quatreconvenis provincials per als anys2008, 2009 i 2010, entenent que lapatronal ja no es mourà i les di-ferències de tancar o no l’acordsón insuficients com per tornar adeixar el sector paralitzat dosanys més. Aquest acord es valoratant en el tema econòmic (actua-lització salarial) com en el fet depoder permetre a les parts afron-tar aquest any 2011 la possible ra-cionalització del quatre convenisprovincials en un futur conveniAUTONÒMIC en un millor climade treball i negociació que el quehem tingut aquests últims anys.

Finalment, a data 2 de març,es duu a terme una reunió al De-partament de Relacions Laboralsentre les parts, perquè, un cop jatancats definitivament els quatreconvenis provincials del sector,posar data (13 d’abril) per consti-tuir la Mesa de negociació delCONVENI AUTONÒMIC i co-mençar a treballar en la futuranegociació col·lectiva del sector.

L’actualitat del nostre sector adia d’avui continua marcada pelscanvis constants en el grup AG-BAR, canvis que comencen l’any2010 amb l’intercanvi d’accionsentre Suez i Criteria, Adeslas vapassar a mans de Criteria (ac-tualment ja està en mans de Mu-tua Madrileña) i Suez es va que-dar amb el 75% d’Aigües de Bar-celona.

Això va provocar un terrabas-tall important en l’estructura na-tural d’Aigües, amb una propostad’acomiadaments del 20% de laplantilla, que va ser reconduïdacap a un ERO negociat a Treballamb prop de 160 prejubilacionsfins a desembre de 2012 i 35 bai-xes voluntàries incentivades tan-cades el 28 de febrer de 2011.

La direcció ha incomplertcons tantment els acords aconse-guits amb l’ERO, amb el convenipropi i fins i tot amb l’Estatut delstreballadors. Incompliments fla-grants i constants com els se-güents:

• Externalització de serveis es-sencials com la presa demostres.

• Baixes incentivades: incom-pliment dels terminis i delsconceptes inclosos en el càl-cul.

• Informes d’amortització noveraços i cobertura de va-cants amb personal d’altresempreses del grup.

• No troben escaient explicar-nos l’organització ni l’orga-nigrama de l’empresa.

• Incompliment de l’article 35,acomiadant per perdre elcarnet en hores particulars,quan conduir és una tascasecundària, tal com diu elconveni.

• Incompliments diversos delconveni col·lectiu (l’incom-pleixen pràcticament en laseva totalitat).

• Manca redactar les especifi-cacions del pla de pensions.Volen retallar en més temesque els pactats en l’ERO.

• I, per acabar, però no menysimportant, no s’ha fet la re-dacció definitiva del text delconveni.

I un llarg etcètera.En alguns llocs la direcció diu

que la plantilla d’Agbar és massaextensa, que s’ha de continuar re-baixant. Doncs bé, si a Aigües deBarcelona estan fent tot això quehem anomenat, tenint un convenipreferent i llargament negociat,què no s’atreviran a fer en altresllocs? Hem de tenir en compte queel grup AGBAR és en el nostre sec-tor la majoria de la PATRONAL.

Cal tenir en compte l’actitudde l’altra gran part de la patronaldel sector, Aqualia. Que ha co-mençat l’any d’una manera to-talment discriminatòria cap alnostre sindicat, obrint expe-dients disciplinaris a Aigües deLleida, a 7 persones de CCOO,dels quals 3 han acabat acomia-dats. Aquests eren delegats deCCOO en la legislatura passada, idos d’ells eren membres de la co-missió executiva del sector.

Aigües de Lleida porta molttemps pressionant i discriminantaquest sindicat, i CCOO està es-tudiant mesures a dur a terme encontra d’aquesta empresa, quevulnera els principis necessarisper a un bon clima en les rela-cions laborals del sector.

La situació del sector avui estàtambé condicionada per la para-lització de l’Agència Catalana del’Aigua (ACA), arran del canvi deGovern a la Generalitat de Cata-lunya amb els consegüents can-vis en els càrrecs dels responsa-bles de la mateixa ACA, en què

queda clar també el posiciona-ment d’AGBAR dins de l’AgènciaCatalana de l’Aigua amb els no-menaments de Leonard Carcolécom a director i de Joan Pinyolcom a gerent, tots dos personal“d’alta volada” del grup Agbar.

Cal recordar que dins de l’en-deutament de la Generalitat deCatalunya, l’administració de laqual depèn el nostre sector,l’ACA, té un deute reconegut demés de 2.000 milions d’euros.

És evident que no comenceml’any 2011 amb bons auguris, sinótot el contrari; dins de les políti-ques del Govern de la Generalitat,que passen per reduir l’endeuta-ment públic, és evident que lesretallades també han arribat alnostre sector, on l’Agència Cata-lana de l’Aigua exigeix a les em-preses optimitzar els serveis reta-llant-hi els pressupostos per a lagestió del servei públic entre un10% i un 15% amb les conseqüèn-cies que portaran aquestes deci-sions per als treballadors i treba-lladores del sector, efectes que jaestem notant: acomiadaments,impagaments, congelació d’in-versions en instal·lacions enconstrucció, etc., la qual cosaporta a una assumida pèrdua dela qualitat del servei que oferim.

Per tant, des de l’executiva delsector del Cicle Integral de l’Ai-gua continuarem treballant perdefensar els drets de les plantillesdel nostre sector tal com hem fetaquests darrers anys. És quan lescoses es posen difícils quan mésnecessiten els treballadors i tre-balladores del sector la proximi-tat del nostre sindicat, CCOO.

Amb la convocatòria de les eleccionssindicals, s’acosta un moment impor-tant per als treballadors i treballadoresde CREMONINI RAIL IBÈRICA. Enaquestes eleccions, decidirem el nostrefutur escollint a qui volem que ens re-presenti i negociï les condicions del nos-tre treball, els nostres drets laborals i so-cials, etc. Davant la proximitat del pro-cés posem a la teva disposició, de mane-ra resumida, els objectius aconseguitsper CCOO i els compromisos futurs.

NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA

• CCOO, amb l’arribada de l’alta ve-locitat, va aconseguir acords tanimportants com convertir salarisvariables en fixos i un acord de ga-rantia d’hores que ha permès ga-rantir el nostre poder adquisitiu.

• Durant la passada legislatura, es vaproduir un canvi d’empresa, i CCOOva signar un acord de subrogació enel qual es va garantir l’ocupació enles mateixes condicions socioe-conòmiques i laborals, inclosos elscontractes per obra i servei que enaquell moment tenien data de fina-lització. Cosa que no s’havia acon-seguit en cap procés de subrogacióanterior d’aquesta envergadura.

• En un país amb la taxa d’atur tan

alta, CCOO ha assolit, en el seu úl-tim acord, la conversió en personalindefinit de més del 10% de la plan-tilla en les mateixes condicionseconòmiques i laborals.

• No hem deixat de reivindicar, i hoseguirem fent, millores de les con-dicions de treball de tots els com-panys i companyes de servei abord, logística, administració imanteniment.

• La responsabilitat de CCOO ha por-tat estabilitat laboral a totes les famí-lies que actualment treballem enCREMONINI RAIL IBÈRICA, ambl’esperada signatura del contracteamb RENFE OPERADORA, signaturaque es va facilitar amb la regulaciómomentània de les jornades de SAB,dues realitats clarament diferencia-des en la nostra empresa AVE ITREN HOTEL/LLARGA DISTÀNCIA.

ACCIÓ SINDICAL

Tot això no s’hauria assolit sense unaacció sindical activa i visible, que ha com-paginat la pressió i la negociació, senyalsd’identitat de CCOO, amb més de dotzedenúncies, una concentració a l’estaciód’Atocha i una convocatòria de vaga quehan permès arribar a acords beneficiososper a tots els treballadors i treballadores.

Gràcies a tots i a totes per la vostraparticipació en les eleccions sindicals.

A CREMONINI RAIL IBÈRICA,APOSTA PER CCOO!

CCOO A CREMONINI RAIL IBÈRICA! FERMESA: CCOO defensa els teus

drets amb fermesa, negociant milloresque amplien la protecció social, garan-tint el lloc de treball i els drets de la ne-gociació col·lectiva i fent una crida a lamobilització quan aquests aspectes esveuen agredits o pretenen reduir-los.

AUTONOMIA: CCOO és un sindicatde classe, autònom, que no depèn ni degoverns ni de partits. Aquest sindicatsolament es deu als seus milers d’afi-liats i afiliades a l’hora de resoldre efi-caçment els conflictes laborals i socialsque els afectin.

OCUPACIÓ: en temps com els ac-tuals, en els quals les decisions adopta-des en l’àmbit polític, o bé entre aquesti les empreses ferroviàries (externalitza-cions injustificades, licitacions temerà-ries, substitució d’ocupació estable iamb drets, per ocupació pitjor remune-rada, etc.), estan afectant tant el futurdel ferrocarril com el dels seus treballa-dors i treballadores, les garanties tantdel nivell d’ocupació com de l’estabili-tat continuen sent l’objectiu prioritaride CCOO.

POLÍTICA SALARIAL: tot i reconei-xent les dificultats que comporta, elmanteniment i la millora del poder ad-quisitiu en el conveni col·lectiu segueixsent el nostre compromís.

CCOO és la major força sindical i afi-liativa a CREMONINI RAIL IBÈRICA,malgrat que dia rere dia veiem com al-tres organitzacions i persones malin-tencionades no dubten a manipular lainformació i a mentir per obtenir elsseus beneficis particulars i tractard’afeblir la majoria que vosaltres heutriat.

Secció Sindical de Cremonini Rail Ibèrica

16 ABRIL 2011

SINDICAL

En aquest context, la secció sin-dical de CCOO a Sitel-Barcelonasempre ha intentat tant mante-nir els drets que ja havíem acon-seguit com continuar treballantper avançar, a pas lent peròferm, en la consecució de la mi-llora de les condicions laboralsdels treballadors i treballadores.En termes generals, algunes deles nostres accions han estat:

Denúncia davant la Inspeccióde Treball: es denuncia davant laInspecció de Treball l’incompli-ment en matèria de DLF. Sitel elsdenega sistemàticament fins ques’esgota el termini de 4 mesos du-rant el qual se’n pot gaudir.

Resolució: en la denegaciódel DLF ha d’aparèixer el càrrecde qui el denega i el motiu con-cret de la denegació. Si desprésde 4 mesos del festiu treballatque dóna dret al gaudi del DLF,tal com estableix la normativalaboral, el treballador o la treba-lladora no n’ha pogut gaudir, seli ha d’abonar.

Contractació: A través delnostre control exhaustiu de lacontractació (tenim una granbase de dades amb la modalitatde contracte de cada treballadoro treballadora), hem detectatnombrosos casos de contracta-ció fraudulenta i casos en què,tot i haver-hi una concatenaciócontractual, l’empresa no haviareconegut la condició d’indefi-nit al treballador o treballadora.Algunes vegades, Sitel ha trans-format aquests contractes en in-definits; n’hi ha hagut d’altresque s’han hagut de denunciardavant la Inspecció de Treball(com ara l’alt índex de contrac-tació interina per evadir la refor-ma de 2006 i evitar el foment dela contractació estable). Hemobtingut uns resultats molt sa-tisfactoris, ja que hem aconse-guit que molts dels nostres com-panys tinguessin un contracteindefinit i hem intentat frenarl’alt índex de contractació tem-poral a l’empresa.

Calendari laboral, horaris ivacances: Amb els calendarislaborals que s’han signat amb

l’empresa en els últims anys,hem aspirat sempre a aconse-guir que els treballadors i treba-lladores tinguessin 2 dies dedescans setmanal (l’Estatut es-tableix un mínim d’un dia imig). Revisem mes a mes elshoraris per aconseguir que tantels caps de setmana com els fes-tius siguin equitatius per al con-junt dels treballadors i treballa-dores, i interposem cada mesles nostres al·legacions a l’em-presa si detectem que no hosón. Participem activament enels sortejos de vacances, inten-tant que el repartiment siguijust i equitatiu, i reclamem siveiem que haurien d’haver estatconfirmades.

Expedients de regulaciód’ocupació: Quan vam negociarl’ERO de 2009, vam aconseguirreduir més de la meitat el nom-bre d’extincions, que van quedaren 325 a escala estatal (tot i quel’empresa en proposava 725),amb una indemnització de 33dies per any treballat, sense límitde mensualitats i sota el principide voluntarietat, cosa que va per-metre que més del 80% delscompanys i companyes marxes-sin voluntàriament i amb unescondicions millors de les quemarca la legalitat (20 dies).

El 2011, després d’àrdues ne-gociacions vam aconseguir queen l’ERO presentat per l’empresaa causa de la pèrdua de campan-yes, els companys i companyespoguessin obtenir una indemnit-zació de 45 dies per any treballatamb el compromís de no tornara presentar cap expedient durantalmenys 2 anys, i que totes lesmodificacions substancials deles condicions de treball indivi-duals es consultin abans amb elssindicats signants.

Disminucions del volum detrucades: Malauradament, al-guns companys de Gas Natural iEndesa han estat acomiadats.L’empresa pretenia acomiadar-los amb 8 dies d’indemnitzacióperò, en col·laboració amb elGabinet Jurídic, s’han obtingutresultats satisfactoris en la ma-joria de sentències: acomiada-ments declarats improcedents,45 dies d’indemnització i salarisde tramitació.

Col·laboració en el conveni:Estem col·laborant activamenten la negociació del V Convenide Contact Center.

Comitè d’empresa europeude Sitel: La secretària general dela secció sindical és membre delcomitè d’empresa europeu deSitel, cosa que permet conèixer

millor l’empresa i participar ac-tivament en la política sociald’aquesta.

Prevenció de riscos: En l’úl-tim període hem intensificat aSitel les tasques referents a pre-venció i constantment estematents per millorar qualsevolproblema que pugui afectar elstreballadors i treballadores, enparticular l’estrès que sofreix elteleoperador cada dia, que és unrisc psicosocial que hem decombatre. Per exemple, desprésde diverses queixes dels com-panys sobre el tracte rebut peruna doctora de la mútua d’acci-dents, es va forçar una reunióamb l’empresa i els responsa-bles de la mútua. Posteriormentaquesta doctora va deixar detractar els treballadors i treba-lladores de Sitel.

Actualment estem batallanten un tema que, per desgràcia,va apareixent més en els edificisnous: la lipoatròfia, que consis-teix en la pèrdua de greix, apre-ciable per les marques que deixaa la pell, i que només remet des-prés d’un temps perllongatlluny del lloc de treball. Les cau-ses principals són la baixa humi-tat, l’electricitat estàtica i el mo-biliari incorrecte, factors que esdonen en moltes plataformes

del telemàrqueting. Hem de-nunciat diverses vegades l’em-presa davant la Inspecció deTreball per diferents temes:

• Lipoatròfia: manca de me-sures preventives i no com-pliment del protocol de laGeneralitat.

• Documentació preventiva:l’empresa, quan la lliurava,ho feia amb un retard evi-dent.

• Psicosocials: l’empresa esnegava a avaluar-los i quanho va fer el procés va estarfarcit d’errades.

També editem una petita re-vista trimestral, 2, en què resu-mim els aspectes més impor-tants de prevenció.

En termes més concrets, lesnostres accions són:

• Denúncies a cost zero en re-clamacions de quantitat pera tots els nostres afiliats iafiliades.

• Defensa jurídica en san-cions a tots els nostres afi-liats i afiliades, cosa que hapermès que el 98% no tin-guessin efecte.

• Petició i assessorament alsnostres afiliats i afiliades enexcedències, permisos, etc.

• Càlculs de quitança i recla-macions de nòmina a totsels nostres afiliats i afiliades.

• Reclamació de categoriesprofessionals als nostres afi-liats i afiliades, amb resul-tats sempre satisfactoris.

• Reclamació d’hores dels per-misos d’hores mèdiques, unfet molt habitual a la nostraempresa, que pretén que elstreballadors i treballadoresno facin ús d’aquestes hores.

Contacte i xarxes socials: es-tem ampliant constantment elcontacte amb els nostres com-panys i companyes, sens perju-dici del tracte personal, a travésd’Internet, per facilitar les sevesconsultes en un àmbit extern al’empresa i difondre informació,mitjançant el web http://www.ccoo.cat/fsc/sitel i Facebook, onens poden seguir a través delCocositelero.

SECCIO SINDICAL DE SITEL

Davant de les eleccions sindicalsEl darrer mandat s’ha escaigut en una època difícil acausa de la situació econòmica tan complexa ques’està vivint al país i que, al final, com en molts altressectors, ha afectat també el sector de Contact Center.Les deslocalitzacions, els expedients de regulaciód’ocupació i les agressions de la patronal, que han do-nat lloc a l’estancament del poder adquisitiu dels tre-balladors i treballadores del sector, han estat el panostre de cada dia.

17ABRIL 2011

SINDICAL

QUÈ HEM FET?

En el moment de la retalladasalarial de tots i totes els treballa-dors i treballadores d’aquestajuntament, la secció sindical deCCOO de l’Ajuntament de Te-rrassa i organismes autònoms vamarcar el seu full de ruta:

• Presentació del recurs potes-tatiu per part de CCOO almes de juny de 2010, per laretallada del 5% dels nostressalaris.

Respecte a la recuperació del5% del sou decretat pel Governcentral, CCOO continua inamo-vible en la seva posició: serà unjutge qui decreti sentència. Totesles denúncies interposades peraquest sindicat continuen enda-vant. Aquestes, recordem, són:

• Llibertat sindical i d’expres-sió davant la prohibiciód’enviar correus massius(pendent de sentència).

• Aplicació de la Llei de pres-supostos generals de l’Estat,que obliga a incrementar enun 1% la massa salarial delsempleats públics.

• Recuperació del 5% en lessocietats anònimes (Egarvia,Foment i SMCTSA).

• A més, CCOO també ha pre-sentat recurs de reposició ipresentarà denúncia per laretallada del 5% en la partidadels ajuts socials, així comd’altres que s’aniran pre-sentant per poder recupe-rar al

més aviat possible el poderadquisitiu perdut ambaquestes retallades.

FORMACIÓ

CCOO pren la decisió de noadherir-se a l’AFCAP pels motiussegüents:

• Les reunions de la Comissióde Formació són meramentinformatives, sense la possi-bilitat d’una participació ac-tiva per la part social.

• Manca d’informació clara itransparent del cost real dela formació i les despeses ad-dicionals, així com del pres-supost inicial destinat a laformació externa i interna iel pressupost sobrant. Amés, aquesta informació esconeix a final d’any.

• No s’ha establert cap calen-dari previ de cursos a realit-zar durant el 2011.

• Considerem que els cursosrealitzats fins a la data no es-tan orientats al reciclatge nia la carrera o promoció pro-fessional, i així ens ho hantraslladat moltes de les per-sones participants en la for-mació. Es tracta de cursosbàsicament d’habilitats imolt poc específics, a excep-ció d’alguns casos com pot-ser la formació realitzada pelcol·lectiu de la policia muni-cipal.

• La detecció de necessi-tats formatives rea-litzada per la

Diputació de Barcelona l’any2010 no s’adapta a la realitatdels llocs de treball de l’Ajun-tament de Terrassa, ja que noes disposa tampoc d’unaadequada i actualitzada valo-ració de llocs de feina.

• Tot i la sol·licitud realitzadaper CCOO, es continua sensepermetre l’accés del perso-nal temporal al Pla Agrupatde Formació de l’Ajunta-ment de Terrassa.

• No està ben definit el procésper accedir a altra formacióque ofereix el mercat.

• Manca de locals adequats,ben condicionats i dotatsdels recursos necessaris pera la realització de la formacióen condicions òptimes.

• No s’ha fet determinada for-mació, tot i que se n’hagiacordat la realització (Socie-tat Municipal de Comunica-ció).

La voluntat de CCOO és conti-nuar treballant per aconseguirque la formació arribi a totes lespersones que desitgin formar-se ino pas que es realitzi de maneraunilateral per part de RecursosHumans de l’Ajuntament. Peraquest motiu, tot i el que s’ha ex-posat anteriorment, CCOO estàdisposada a arribar als acords ne-cessaris si s’accepten les següentspropostes a la Comissió de For-mació:

• Establiment d’un reglamentde funcionament de la Co-missió de Formació.

• Establiment d’un calendaritrimestral de les reunions dela Comissió de Formació.

• Establiment d’un calendaritrimestral dels cursos a rea-litzar, acordat i fruit del tre-ball conjunt de tots els mem-bres de la Comissió de For-mació, on tingui cabudatambé la formació oferta per

altres entitats existents en elmercat, així com assegurar laseva publicitat per facilitarl’accés a tot el personal quehi estigui interessat.

• Realització de la formació enaules dotades dels recursosnecessaris per a la realitzacióde la formació.

• Establir la capacitat màximad’ocupació dels cursos, enfunció de la temàtica a trac-tar i la capacitat de les aules.

• Garantir i regular l’accés delpersonal temporal al Pla deformació de l’Ajuntament deTerrassa.

• Disposar de la informaciódel pressupost destinat a laformació i els seus costos re-als i totals (despeses addicio-nals com desplaçaments,dietes, etc.).

QUÈ FEM?

CCOO no deixarà la seva lluitafins que no s’arribi a un acordbeneficiós per a tots i totes elsempleats i empleades, i conti-nuarà manifestant-se en elsplens municipals i duent a termeles denúncies necessàries.

CCOO continuarà el seu “fullde ruta” ja marcat, i assistirà aqualsevol reunió proposada perla corporació, per tal d’arribar almés aviat possible a la recupera-ció del poder adquisitiu perdut iel compliment íntegre del conve-ni i els acords 2008/2011.

QUÈ FAREM?

De cara al proper conveni-acords volem treballar per tald’aconseguir:

• Recuperació del salari per-dut.

• Carrera professional per atothom.

• Correcció i equiparació sala-rial dels col·lectius professio-nals.

• Tots els col·lectius amb cate-goria C han de tenir un NR 8com a mínim.

• Convertir totes les placesocupades per interins enplaces fixes.

• Substitució de totes les bai-xes i permisos.

• Negociació de l’oferta públi-ca d’ocupació.

• Totes les contractacionstemporals s’han de fer mit-jançant les bosses de treball.

• Cobrir les places vacants perjubilació amb promoció in-terna.

• Possibilitar la jubilació par-cial.

• Incrementar les quantitatsestablertes per a jubilacionsanticipades.

• Segona activitat per alscol·lectius de policia munici-pal i brigades.

• Avaluació de riscos psicoso-cials per a tothom.

• Revisió dels llocs de treball,participativa i transparent.

A més, dintre de la nostra acciósindical, ens comprometem a:

• Garantir el mantenimentdels acords signats.

• Recollir com a accions prò-pies totes les mesures i reco-manacions aportades per laComissió d’Igualtat dins delPla d’igualtat del nostreAjuntament.

• Garantir que s’apliquin lesmesures, els permisos i lescondicions pactades enconcepte de conciliació fa-miliar.

• Elaborar i proposar unaoferta formativa per a tota laplantilla tenint en comptel’especificitat dels diferentscol·lectius que la compo-nen.

• Estar atents en tot allò quepot afectar i variar respecte ales condicions laborals.

• Trobar solucions als conflic-tes per mitjà de la negociaciócol·lectiva. Si això no és pos-sible, denunciarem l’Ajunta-ment i els seus organismesautònoms en tot allò que in-compleixin.

SECCIO SINDICAL UNICA AJUNTAMENT DE TERRASSA I ORGANISMES AUTONOMS

Treball de la Secció Sindical deCCOO a l’Ajuntament de Terrassai els seus organismes autònoms

18 ABRIL 2011

SECTOR INTERVENCIÓ SOCIAL

Serveis a la Ciutadania.Quan parlem del sector delsserveis socials i d’atenció a lespersones, de què estem par-lant?

Joan Gasull. Englobem dife-rents subsectors amb un deno-minador comú: són serveis detitularitat pública i privada acre-ditats i concertats per l’Admi-nistració, la gestió dels quals esrealitza a través d’empresesmercantils i també d’empresesanomenades d’iniciativa social(tercer sector). Aquests subsec-tors són:

• Serveis d’atenció domicilià-ria (SAD).

• Acció social. • Lleure sociocultural.• Centres de desenvolupa-ment infantil i atenció pre-coç (CDIAP).

SC. En què consisteix el SAD?JG. L’atenció domiciliària es

defineix com un servei comuni-tari de caràcter social bàsic ipolivalent prestat per profes-sionals que té com a objectiurestablir i/o incrementar el ni-vell de benestar físic, psicolò-gic, social i afectiu de les perso-nes que en són destinatàries,tant en els seus domicilis comen els centres assistencialsquan aquests tinguin concertsespecífics amb les empresesd’aquest àmbit.

La Llei 12/2007, de serveis so-cials de Catalunya, desenvolu-pada pel Decret 151/2007, queregula la cartera de serveis so-cials, estableix que el SAD és unservei social bàsic dirigit a la po-blació general que es trobi en si-tuació de risc social o de-pendència i s’hi pot accedir mit-jançant la xarxa de serveis so-cials d’atenció primària, que de-terminarà el tipus de servei querequereixi la persona usuària enfunció de la seva situació.

Aquests serveis són titularitatde la Generalitat de Catalunya,la qual en transfereix la com-petència als ajuntaments, quealhora els externalitzen a em-preses privades que concursenper optar-ne a la gestió.

SC. I això es tradueix endiferents condicions de treballper a una mateixa feina…?

JG. Sí. La diferència méssubstancial és la salarial. S’esta-bleix un salari mitjà de 1.400 €mensuals per a la categoria de

treballador/a familiar contractatdirectament per l’Administraciólocal, davant els 1.014 € men-suals establerts en el convenicol·lectiu d’aplicació a les em-preses del sector.

Cal remarcar que aquestcol·lectiu està sotmès a continuscanvis d’empresa en funció deles licitacions d’aquests serveis.Tot i que en el conveni col·lectius’assegura la subrogació en elscasos de canvi d’empresa, lapercepció dels treballadors/esés d’inseguretat i inestabilitatper haver d’adaptar-se cons-tantment a diferents maneres degestionar els recursos humansen funció de l’empresa a la quals’adjudica el servei.

SC. Estem parlant d’un perfilprofessional poc valorat?

JG. Efectivament, està moltpoc valorat socialment i profes-sionalment en l’àmbit laboral.Es tracta d’una feina de la qual,històricament, s’han anat res-ponsabilitzant les dones de ma-nera informal, com a part delseu rol social, i que en el mo-ment en què aquesta tasca s’haprofessionalitzat no ha trobatuna justa correspondència entrela responsabilitat de les sevesfuncions i el reconeixement la-boral, traduït en unes condi-cions de treball dignes. Cal re-

marcar que, cada vegada més, lanostra societat necessitaaquests perfils professionals percobrir des del sector públic di-verses necessitats que les famí-lies tenen i de les quals no es po-den fer càrrec al cent per cent.

SC. Com regula el convenicol·lectiu aquestes situacions?

JG. En aquests moments es-tem negociant amb moltes difi-cultats el que serà el IV Conveni.Cal esmentar que el III Conveniva expirar l’any 2009 i que a ho-res d’ara encara l’estem nego-ciant, atesa la dificultat de podertancar acords amb les patronals.Els principals punts de la discòr-dia són en matèria salarial, perla negativa patronal d’augmenten funció de l’IPC, i en matèriade jornada, per la desproporcio-nada proposta patronal de flexi-bilitat horària. CCOO tenim elrepte d’una negociació en untemps difícil atès el contexteconòmic actual, en el qual apa-reix constantment el fantasmade les retallades en els pressu-postos destinats a aquests tipusde serveis.

SC. I pel que fa a Acció So-cial,quins serveis inclou aquestsubsector?

JG. En l’FSC de CCOO estemorganitzant els treballadors i

treballadores d’aquest sectoramb diverses tipologies de ser-veis adreçats a diferents col·lec-tius en situació de risc o de vul-nerabilitat, que es poden classi-ficar en grans àmbits d’actua-ció:

• Serveis adreçats a la infàn-cia, l’adolescència i la famí-lia (menors adolescents tu-telats per la Generalitat, ser-veis de suport a les famíliesacollidores, centres mater-noinfantils…).

• Serveis a dones que patei-xen violència masclista,punts d’informació i aten-ció a la dona.

• Serveis de detecció i tracta-ment social de persones ensituació de pobresa i d’ex-clusió social.

• Prevenció de situacions derisc.

• Serveis de mediació i reso-lució de conflictes socials.

• En general, serveis adreçatsa persones en situació devulnerabilitat.

Aquest catàleg de serveis ésdonat per la cartera de serveissocials de Catalunya, que incloules prestacions de serveis,econòmiques i tecnològiques deresponsabilitat de la Generali-tat, els municipis, les comar-ques i altres entitats locals. Pertant, són serveis amb molta dis-

persió territorial, cosa que difi-culta l’organització dels treba-lladors/es per defensar els seusdrets.

SC. Quins perfils profession-als són clau?

JG. Majoritàriament hi tre-ballen educadors/es socials enatenció directa a les personesusuàries; si més no els treballa-dors/es socials també formenun col· lectiu molt nombrósque, tot i que pot actuar enatenció directa, sol tenir tambétasques de gestió. També sónnecessaris professionals titu-lats en Psicologia, Pedagogia…En general, personal amb titu-lació a diferents nivells en labranca social amb una inquie-tud comuna: treballar per unasocietat més justa.

SC. És, doncs, un perfil deprofessional molt conscienci-at amb la seva feina.

JG. Són un col·lectiu de per-sones que treballen per a per-sones en situació d’exclusió orisc de patir-ne, per tant, igualque en el cas dels i les profes-sionals del SAD, treballen ambun elevat factor de risc psicoso-cial no avaluat en tota la sevadimensió.

Hem d’afegir l’exigència deles empreses a fer que aquestcol· lectiu amagui les sevesemocions en situacions moltdures i la manca de suport ge-neralitzat en les situacions decontenció física que se solendonar en determinats serveis,així com els extensos horarisimplantats per “necessitats delservei” en aquells que no estansubjectes a ràtios. D’altra ban-da, la mateixa Administraciósol definir alguns serveis com asubstitutoris de la llar familiar,amb la càrrega emocional queaixò pot implicar. El còctel pas-sa factura a la salut mental delstreballadors/es, que sovint pa-teixen trastorns d’ansietat noreconeguts com a contingènciaprofessional. Aquí, CCOO te-nim un repte important, quecomença amb la presa de cons-ciència del mateix treballa-dor/a en el sentit que hi ha si-tuacions en el desenvolupa-ment de la seva feina que no espoden normalitzar. I hem detreballar per una cultura de la

El Sector d’Intervenció Social i Atenció a les Persones

En JOAN GASULL MUNOZ és el responsable federatiu del sector dels serveis socials iatenció a les persones de la Federació de Serveis a la Ciutadania de CCOO de Cata-lunya. Un sector que comença a organitzar-se en un context de fort creixement, acausa, entre altres coses, de l’augment de l’externalització de determinats serveis so-cials.

19ABRIL 2011

SECTOR INTERVENCIÓ SOCIAL

prevenció de determinades si-tuacions que acaben menyste-nint la salut dels i les professio-nals del sector.

SC. Amb aquest panorama,les opcions de promoció hand’estar garantides.

JG. La promoció professionalhauria de poder donar-se de ma-nera natural, sent inherent a lacarrera professional, però hi tro-bem serioses dificultats, sobretoten serveis subjectes a concurs,en què la vinculació del treballa-dor/a és amb el servei i no ambl’empresa, que pot anar canvianten cada licitació. Els casos méshabituals es donen en el canvi decol·lectiu a tractar, segons sil’àmbit d’actuació és el de lainfància, o el de la família, o el dela pobresa… És un col·lectiu pro-fessional molt versàtil.

SC. Tractant-se de serveissubjectes majoritàriament alicitació, el conveni col·lectiuha de garantir la subrogació delpersonal.

JG. Efectivament, però aixòno ha estat mai un problema enla negociació del conveni. La pa-tronal és conscient de la rotaciód’empreses en un mateix servei ide la necessitat d’assegurar ellloc de treball, i per això van ac-ceptar la nostra proposta de su-brogació. Els problemes de lanegociació són uns altres, rela-cionats amb les quotes de poderpatronal, és a dir, per aclarir eltema. I hi ha hagut dos intentsde regular el sector, amb dosconvenis col·lectius: un d’àmbitestatal (Convenio marco de laacción y la intervención social) iun d’àmbit català (I Conveni deCatalunya d’acció social ambinfants, joves, famílies i d’altresen situació de risc). Tots dos hanestat impugnats principalmentper les mateixes patronals i totsdos han estat declarats d’eficà-cia limitada (l’estatal finalmentva ser declarat nul) a causa de lamanca de representativitat deles patronals que els van subs-criure. Hem de dir que a Cata-lunya continua vigent el primerconveni fins que s’arribi a unnou acord.

SC. I esteu negociant aquestsegon conveni?

JG. Ho estem intentant, peròdes del mes de desembre la ne-gociació està estancada. CCOOhi estem dedicant tots els es-forços per intentar desbloquejarla negociació, però resulta forçacomplicat negociar amb unapostura patronal inamovible iamb clares tendències a retroce-dir en les condicions de treballrespecte del primer conveni, so-bretot en la pèrdua del poderadquisitiu dels treballadors/es.

SC. Quina resposta sindicaldonareu?

JG. Estem organitzant elsdelegats/ades i l’afiliació per

fer assemblees a les empreses iexplicar als treballadors/es lasituació d’estancament de lanegociació per assegurar laparticipació en les mobilitza-cions previstes. Els treballa-dors/es comencen a veure lanecessitat d’organitzar-se perincidir en les seves condicionsde treball.

SC. Respecte a un altre sub-sector que anomenes,la pre-gunta és òbvia: què és el lleuresociocultural?

JG. El lleure sociocultural en-globa aquelles activitats d’edu-cació en el temps lliure ambl’objectiu de desenvolupar hà-bits i habilitats socials. Esdevéuna eina molt important en laprevenció i el tractament del’exclusió social en coordinar-se

amb diferents actors en un àm-bit més local i, per tant, mésproper a la persona.

SC. A quin tipus de poblacióvan dirigides les activitats delleure sociocultural?

JG. A la població en general ia totes les edats. Són serveismolt diversos amb una caracte-rística comuna, la proximitat.Les activitats de lleure es desen-volupen en l’entorn social mésproper a la persona i el fan partí-cip de la vida al seu barri. Així,trobem activitats dinamitzado-res als centres cívics, als casalsinfantils, als casals de gent gran,punts d’informació juvenil, ca-sals de vacances i, en general,programes i esdevenimentsd’acció sociocultural i d’educa-ció en el lleure.

SC. Els perfils professionalsno deuen ser els mateixos queen els altres sectors que hemtractat?

JG. Són també professionalsde la branca social, en la qualpreval l’animador/a sociocultu-

ral i el monitor/a d’educació enlleure, tot i que altres professio-nals amb titulacions superiorshi són presents en un nombremolt significatiu.

SC. Com s’hi treballa, enaquest sector?

JG. Les condicions de treballes caracteritzen per la tempo-ralitat de les activitats, en oca-sions, estacionals, que provo-quen una massiva utilitzaciódel contracte d’obra o serveideterminat, i a temps parcialen la majoria dels casos en fun-ció del programa o el projecteque s’ha de desenvolupar il’equipament on s’executa. Po-sem per cas un/a tallerista: pottreballar programant i execu-tant diversos tallers en diversosequipaments, per a diferents

empreses i de manera discontí-nua. La conciliació de la vidalaboral i la personal és tot unrepte.

SC. Però hi deu haver altresexemples més motivadors…

JG. Afortunadament, però,seguint la tònica dels sectors ones treballa en atenció a les per-sones, el reconeixement social ilaboral dista molt de traduir-seen unes condicions de treballque permetin subsistir per unmateix.

SC. Aquesta diversitat d’ac-tivitats com es regula en el con-veni col·lectiu?

JG. El I Conveni data del’any 2004, i vam recollir-hi elsdos grans àmbits d’actuació deles activitats de lleure clara-ment diferenciades: un apartatque recull les activitats de lleu-re en l’àmbit escolar i un altreque recull les de fora d’aquestàmbit. No va ser fàcil posar-s’hi d’acord, però des de CCOOvalorem positivament el resul-tat d’aquell primer conveni,

que va assentar unes bones ba-ses per a convenis posteriors.En aquests moments hemconstituït la mesa de negocia-ció del III Conveni, amb lesmateixes patronals i amb l’ob-jectiu de continuar avançanten la millora de les condicionsde treball.

SC. Com es presenta la nego-ciació?

JG. D’entrada ens estem cen-trant en l’actualització salarialque preveu el mateix conveni.Les patronals ja ens han comu-nicat que no la poden assumir.Se’ns obre un nou front de con-flictivitat també en aquesta ne-gociació, que no iniciarem senseque les patronals hagin com-plert el que es va acordar enmatèria salarial.

SC. Què proposa CCOO per aaquest III Conveni?

JG. La plataforma de CCOO vaser fruit del treball dels dele-gats/ades i de l’afiliació, organit-zats en grups de treball per ela-borar les propostes de millores.Entre d’altres, reivindiquem unamillor regulació de les horesd’atenció directa i de les indirec-tes, plantegem millores en elspermisos retribuïts per donar co-bertura a situacions personalsdifícils de conciliar amb la feina,reivindiquem l’ampliació de lacobertura salarial en els casosd’incapacitat temporal i plante-gem increments salarials mésenllà de la revisió amb l’IPC.

SC. I els CDIAPS,quinsserveis inclou aquest subsec-tor?

JG. La cartera de serveis so-cials el defineix com un ‘serveique incideix en els trastorns deldesenvolupament infantil i lessituacions de risc que puguinprovocar-los’.

És un servei adreçat als in-fants de 0 a 6 anys atesos per un

equip de professionals multidis-ciplinari.

SC. Els perfils professionals iles condicions seran elsmateixos que en els altres sec-tors que hem tractat?

JG. Les condicions de feinad’aquest col·lectiu pel que fa asalari estan gairebé equiparadesa les dels professionals de l’Ad-ministració, però hem de conti-nuar avançant en altres aspectesimportants, com la distribucióde la jornada. Els perfils corres-ponen a professionals de labranca social, en la qual preva-len titulats superiors, com peda-gogs/ogues, psicòlegs/òlogues ieducadors/es en un nombremolt significatiu.

SC. També esteu negociantaquest conveni? I, si és així,com es presenta la negociació?

JG. En aquest cas la patronalva denunciar el conveni a finalsde l’any passat, i estem pen-dents de la convocatòria de lamesa de negociació. D’entradaens ha sorprès la denúncia, atèsque és un subsector gens con-flictiu i que entenem que el mésassenyat hauria estat prorrogarel conveni per donar estabilitatal sector, i deixar la negociaciód’un segon conveni per a mésendavant.

SC. I, per finalitzar, podriesindicar breument quin reptes iobjectius us heu marcat com asector ? I també, breument, da-vant la crisi que ens afecta, comveieu des del punt de vistapolític com s’afronta la sortidade la crisi del sector de serveissocials?

JG. El primer repte comú atots els subsectors dins els ser-veis socials és sindicalitzar el sec-tor; malgrat que en alguns sub-sectors ja fa temps que hi ha untreball sindical important, comés el cas del SAD, a la resta és de-sigual i cal reforçar el treball sin-dical, atès que és l’única garantiaper defensar no únicament el sa-lari sinó les condicions de treball,així com per avaluar i prevenirriscos psicosocials, que malaura-dament, molt sovint detectem enaquest sector.

I respecte a l’última pregun-ta, sobre com s’afronta la sorti-da de la crisi des del punt de vis-ta polític, sense voler ofendreningú, crec que els nostres polí-tics fan la política de l’estruç,que és amagar el cap sota terraquan vénen mal dades. És a dir,últimament es parla de reduirdespeses socials, de copaga-ment de serveis, de reduir ser-veis… En definitiva quan es par-la de serveis a les persones, se’nparla estrictament com una des-pesa més i, al meu entendre, elsserveis socials són una inversió,per gaudir de manera individuald’una certa qualitat de vida. A lavegada, és una possible sortidade la crisi amb la creació denous lloc de treball, a través deldesenvolupament del sector.

20 ABRIL 2011

OPINIÓ

Mònica Pedrayes Allué, sindicalista i ciberactivista

Des del mateix moment enquè es va informar de l’existèn-cia de la disposició final segona,es van succeir un gran nombrede protestes. Com a resultat, ungrup de persones es van posard’acord i van llançar, el 2 de de-sembre de 2009, un manifest endefensa dels drets fonamentalsa Internet. Aquell manifest, queva ser publicat en milers dewebs i llegit per milions de per-sones, era el següent:

Davant la inclusió, enl’Avant projecte de llei d’econo-mia sostenible, de modifica-cions legislatives que afecten ellliure exercici de les lli-bertats d’expres-

sió i informació, i el dret d’accésa la cultura a través d’Internet,els periodistes, blocaires, usua-ris, professionals i creadorsd’Internet manifestem la nostraferma oposició al projecte i de-clarem que:

1. Els drets d’autor no es po-den situar per sobre dels dretsfonamentals de la ciutadania,com el dret a la privacitat, a laseguretat, a la presumpció d’in-nocència, a la tutela judicialefectiva i a la llibertat d’expres-sió.

2. La suspensió de drets fon-amentals és i ha de continuarsent competència exclusiva delpoder judicial. Ni un tancamentsense sentència. Aquest avant-projecte, en contra del que esta-

bleix l’article 20.5de la

Constitució, posa en mans d’unòrgan no judicial –un organismeque depèn del Ministeri de Cul-tura– la potestat d’impedir alsciutadans espanyols l’accés aqualsevol pàgina web.

3. La nova legislació crearàinseguretat jurídica en tot elsector tecnològic espanyol, jaque perjudicarà un dels pocscamps de desenvolupament iamb futur de la nostra econo-mia, entorpirà la creació d’em-preses, introduirà traves a lalliure competència i n’alentirà laprojecció internacional.

4. La nova legislació pro-posada amenaça els nouscreadors i entorpeix la creaciócultural. Amb Internet i els suc-cessius avenços tecnològics s’hademocratitzat extraordinària-ment la creació i l’emissió decontinguts de tot tipus, que jano provenen de manera pre-

ponderant de les indústriesculturals tradicionals, sinó

de multitud de fonts di-ferents.

5. Els autors i au-tores, com tots elstreballadors i tre-balladores, tenendret a viure delseu treball ambnoves idees cre-atives, modelsde negoci i ac-tivitats associa-des a les sevescreacions. In-tentar sosteniramb canvis le-gislatius una in-

dústria obsoletaque no sap adap-

tar-se a aquest nouentorn no és ni just ni

realista. Si el seu modelde negoci es basava en el

control de les còpies de lesobres i a Internet no és possiblesense vulnerar drets fonamen-tals, haurien de buscar un altremodel.

6. Considerem que les in-dústries culturals necessiten,per sobreviure, alternativesmodernes, eficaces, creïbles iassequibles que s’adeqüin alsnous usos socials, en lloc de li-mitacions tan desproporciona-des com ineficaces per al fi que

diuen que persegueixen.7. Internet ha de funcionar

de manera lliure i sense inter-ferències polítiques afavoridesper sectors que pretenen perpe-tuar obsolets models de negoci iimpossibilitar que el saberhumà continuï sent lliure.

8. Exigim que el Governgaranteixi per llei la neutralitatde la xarxa a Espanya, davantqualsevol pressió que puguiproduir-se, com a marc per aldesenvolupament d’una econo-mia sostenible i realista amb vis-ta al futur.

9. Proposem una veritablereforma del dret de propietatintel·lectual orientada al seu fi:retornar a la societat el coneixe-ment, promoure el domini pú-blic i limitar els abusos de lesentitats gestores.

10. En democràcia les lleis iles seves modificacions hand’aprovar-se després del’oportú debat públic i haventconsultat prèviament totes lesparts implicades. No és admissi-ble que es facin canvis legisla-tius que afecten drets fonamen-tals en una llei no orgànica i quetracta d’una altra matèria.

A partir d’aquesta data i finsavui s’han mantingut llarguíssi-mes discussions relacionadesamb la propietat intel·lectual iles mesures que s’han de pren-dre o no. Una cosa és clara: lallei Sinde existeix perquè el pro-cés judicial espanyol no ha do-nat la raó a la indústria audiovi-sual quan s’ha demandat perso-nes que simplement enllaçavenun contingut. Quina ha estat lasolució a aquesta dificultat? Sal-tar-se per complet el procés ientregar-lo a una comissió de-signada per un ministeri presi-dit per una persona que té fortsllaços amb la indústria. Aquestapersona és la ministra ÁngelesGonzález Sinde.

El punt àlgid de les protestesva tenir lloc el 21 de desembre,dia en què el Govern espanyolva intentar aprovar la llei per unprocés exprés. Després de lesnombroses queixes dels inter-nautes no va ser aprovadaaquest dia, encara que desprésd’intenses negociacions entre elPP i el PSOE, i després d’unes

lleugeres modificacions a la dis-posició final segona, aquestspartits i CiU van votar a favord’aprovar-la en el Senat.

Convé explicar que els canvisque, amb el pretext de la pirate-ria, han donat lloc a l’aprovacióde la llei afecten:

• La Llei de serveis de la so-cietat de la informació (mésconeguda com a LSSI).

• La Llei de propietat in -tel·lectual.

• La Llei reguladora de la ju-risdicció contenciosa admi-nistrativa (que se centra enla protecció de la propietatintel·lectual en l’àmbit de lasocietat de la informació idel comerç electrònic).

L’objectiu de modificaraquestes lleis és permetre quela secció segona de la Comissióde Propietat Intel·lectual tinguila potestat de perseguir pàgi-nes web que vulnerin els dretsde propietat intel·lectual ambl’autorització prèvia dels jutjatscentrals contenciosos adminis-tratius. La secció segona la pre-sidirà el sotssecretari del Mi-nisteri de Cultura (o la personaa qui aquest la delegui). Els vo-cals es reparteixen entre un al-tre càrrec de Cultura i un re-presentant d’altres ministeris,en concret de Presidència, In-dústria o Economia.

Encara que en un primermoment, quan s’intentavaaprovar la llei per la via exprès,el jutge només havia d’interve-nir en una part del procés, ambles modificacions fetes per as-solir l’acord pactat entre elspartits PP, PSOE i CiU, el jutgepassa a intervenir en dues partsde l’acord. Si diem que el jutgeintervé en dues parts del pro-cés, on és el truc? Per què elsdefensors de la neutralitat de laxarxa asseguren que aquestallei no compleix els garants ne-cessaris d’un estat de dret?Quin és el problema?

El problema principal i mésgreu és que la denúncia i el ma-teix fet de determinar si hi hafalta es fa per via administrati-va (és a dir, un organisme delGovern) i no per via judicial (ésa dir, una decisió presa en un

Finalment, després de més d’un any i dos mesos de tra-mitació, ha estat aprovada la llei Sinde, nom informalamb el qual es coneix un apartat particular de la Lleid’economia sostenible, en concret, la disposició finalsegona. Els defensors d’una xarxa neutral i lliure, elsque aposten per un canvi de model o els que creuen quela manera d’executar els drets d’autor que tenen algunslobbies de gestió com l’SGAE són abusius i no benefi-cien realment els creadors senten una profunda decep-ció. Veuen que els seus esforços continuats per explicarrealment com aquesta llei afecta la creació d’un modelmés just i la llibertat d’expressió han estat en va, ja queles seves nombroses protestes no han servit per evitarl’aprovació d’una llei que consideren una amenaça al’Estat de dret.

Sobre la “Llei Sinde”

21ABRIL 2011

OPINIÓ

jutjat, per jutges). D’aquestamanera es vulnera un dret iuna llibertat fonamentals a Es-panya: la llibertat d’expressió.No deixa de ser una falta derespecte a la ciutadania ques’atorgui tant poder i tanta res-ponsabilitat a un organismeadministratiu designat per unministeri (en aquest cas, el deCultura) format per personesque no coneixem, amb facul-tats que desconeixem. A més,tal com va passar en la reformalaboral, es lliga de peus i mansel jutge, i la seva actuació en elprocés es limita al dret d’auto-ritzar o no allò que la Comissióva determinar. El jutge no esveu involucrat en el procés i nohi té veu durant el desenvolu-pament. Per definició, l’absèn-cia judicial en el procés no ga-ranteix que les decisions de lacomissió siguin justes.

Una altra qüestió que cal te-nir en compte, i que és molt se-riosa, és que aquesta llei nomarca uns límits clars, encaraque gran part de la discussiós’ha centrat en la necessitat deregulacions que impedeixinque, per mitjà d’Internet, algu-nes persones es lucrin amb eltreball aliè. El problema és queno queda clar què es penalit-zarà i què no. És encara mésgreu que no necessàriaments’ha de provar el dany: hi ha lapossibilitat de causar dany, perexemple, amb l ’existènciad’enllaços a contingut ambcopyright.

També és important saberque, després de les filtracionsde Wikileaks, els internautesvan descobrir que aquesta lleiés fruit de la coacció exercidaper l’ambaixada i la indústrianord-americana del copyright.Això vol dir que els drets cons-titucionals dels espanyols, i fo-namentals d’Internet, seranvulnerats per acontentar inte-ressos molt concrets d’una in-dústria aliena a l’espanyola.

A això cal afegir l’existènciad’una 2 (‘llista negra’) contro-lada per la Comissió de Propie-tat Intel·lectual. En cas que elscontinguts “infractors” no esti-guin a Espanya (bé sigui per-què l’empresa hostatge siguiestrangera o perquè els servi-dors siguin en altre país o lapersona en qüestió no visqui aEspanya), llavors podran de-manar que l’IP o el domini enqüestió sigui bloquejat.

Com queda finalment la llei?És a dir, com s’executa?

Perquè la Comissió de Pro-pietat Intel·lectual actuï, ha derebre una denúncia, que pot serde particulars, cantants, ban-des, directors, una discogràfica,un estudi de cinema, una tele-visió, o dels representants res-pectius. Ells tenen la potestatde determinar si hi ha falta ono. Quan determinen que síque n’hi ha, es pot recórrer adues vies:

1. Els responsables dels con-tinguts que suposadament vul-neren la propietat intel·lectual,aquells que inclouen el contin-gut o els proveïdors d’accés aquè està connectat un servidorque conté els continguts, inclòsqui els va publicar, tenen 48 ho-res perquè, voluntàriament, re-tirin el contingut en qüestió.Això es fa per mitjà d’una peticióen la qual no intercedeix cap or-ganisme jurídic.

En cas que no es retiri, potpassar el següent:

1.1. Termini de 2 dies perquèpresenti proves tant qui deman-da com qui és demandat, que esnega a retirar el contingut.

1.2. Termini de 5 dies perpresentar les conclusions de lesproves de les parts.

1.3. La Comissió de PropietatIntel·lectual té un termini de 3dies per dictar una resolució.Aquesta resolució es presentade nou a un jutge, que l’autorit-za o no. Aquest jutge, però, noparticipa en el procés mateix dedeterminació de culpabilitat (ono), sinó que simplement ratifi-ca o nega la conclusió.

2. Acudir a un jutge per obte-nir una ordre judicial per mitjàde la qual es demanen les dadesd’aquell o aquells que cometenla infracció al proveïdor de ser-veis (generalment serà una em-presa hostatge que operi a Es-panya) i perquè es retiri el con-tingut que vulnera els drets depropietat intel·lectual (el copy-right). Els jutjats centrals con-tenciosos administratius tenentot just 24 hores per autoritzar-ho o no (com s’explica en l’incís7 del document d’acord entreels partits). El jutge pot negar-s’hi si afecta l’article 18, apar-tats 1 i 3, de la Constitució es-panyola. (No oblidem que laprimera versió de la llei Sindeque es va fer pública a la fi de2009 permetia aquest procéssense la necessitat que hi inter-vingués un jutge).

Beneficia realment la Lleid’economia sostenible els crea-dors?

Són molts els que creuenque només beneficia unsquants artistes i que obvia des-caradament els petits creadors itots aquells sectors que no te-nen gens a veure amb la músicao el cinema. També n’hi hamolts que entenen que la milloropció hauria estat retirar l’es-mena conjunta perquè es partísde zero a través d’una nova llei,

dialogant amb totes les partsimplicades per procurar el mà-xim consens possible, inclososels internautes, que han estatvíctimes d’una campanya decriminalització, mitjançant laqual se’ls ha acusat de volerfurtar el que no els corresponia,quan en realitat només dema-naven un model més just quebeneficiés tothom i que noatemptés contra la l l ibertatd’expressió, ni contra els petitscreadors, que moltes vegades

estan obligats a pagar mil taxesper poder engegar una obra pe-tita de la qual tot just treuenrendibilitat econòmica.

El cas és que, malgrat no ha-ver-hi ni acord ni consens, la lleiSinde, que preveu el bloqueig iel tancament de pàgines web, vaser finalment aprovada, i, al ma-teix temps, el pla de l’ambaixa-dor dels EUA que va desvelarWikileaks ha estat formalmentexecutat. En el BOE hi és gràciesals vots del PSOE, el PP i CiU.

Per la vostra manera d’entendre les cosesPer la vostra determinació per a canviar-les

Per triar-nos per a comunicar-hoPer deixar-nos fer-ho de manera diferent

Pel vostre èxit!!dinarte@dinarte.es

La ciutat de Barcelona, alsinicis de la dècada dels cinquan-ta, patia, com tot el país, una si-tuació econòmica de misèria,amb racionament, amb restric-cions d’electricitat, amb salarisbaixos, amb un increment im-portant dels preus dels articlesde primera necessitat i amb unalt nivell de corrupció, que el rè-gim perpetuava mitjançant laseva política econòmica autàr-quica. Malgrat la forta repressió,el malestar social era creixent.

El motiu que va encendre laprotesta va ser l’augment d’un40% de les tarifes del tramvia,que era el transport més popu-lar d’aquells anys. Així, el trajec-te havia de passar de 50 cèntimsa 70 cèntims de pesseta, mentreque, al mateix temps, el preu delbitllet en el tramvia de Madrid

quedava congelat en 40 cèn-tims.

La protesta va començarquan dies abans circulaven fullsanònims per instar la població aactuar fins que les tarifes s’igua-lessin a les de la capital. En elsinicis d’aquesta crida hi va parti-cipar un sector de falangistesdescontents amb la maneracom es desenvolupava el règimaixí com sectors catòlics.

Aquells dies, milers de perso-nes de diferents estrats socials i

filiació política es van negarmassivament a utilitzar el trans-port públic, i van desplaçar-se apeu. Hi hagué aldarulls per totala ciutat, als mercats, a la uni-versitat. A diverses fàbriques esvan organitzar aturades i es vancelebrar assemblees d’obrers.Llavors, diferents organitza-cions, com la CNT, l’FNC i elPSUC hi donaren suport, encaraque mai no van dirigir el movi-ment.

Finalment, el 6 de març elGovern espanyol va retirarl’augment i va publicar el retorna l’antiga tarifa. Ara bé, ambaixò, no n’hi va haver prou perposar fi al moviment sinó que eldescontentament va derivar enuna vaga general. El 12 de marçera la data fixada. El centre degravetat del moviment de pro-testa van ser les fàbriques, comla Pegaso, La Maquinista i laVulcano de la Barceloneta. Elscentres fabrils de les grans em-

preses del tèxtil, els serveisde gas, aigua, electricitat,correus i telèfons van que-dar gairebé paralitzats.

També s’hi van sumarles oficines i les botigues.La gent es concentrava adiferents punts de la ciu-tat, com a la plaça de SantJaume o a la Via Laietana,cridant contra la carestiade la vida. La protestas’estengué a les empresestèxtils, de la maquinàriade la construcció i de laindústria química d’altres

centres industrials de Catalun-ya, com l’Hospitalet de Llobre-gat, Terrassa, Manresa o Bada-lona.

La repressió va ser molt dura.El governador civil, Eduardo Bá-ez, va emprar la Guàrdia Civilper restablir l’ordre als carrers.Els durs enfrontaments van cau-sar centenars de detencions,com les d’antics membres de lesJSU o del PSUC, com GregorioLópez Raimundo i Isabel Vicen-te.

Les dues setmanes d’aquestamobilització van ser de lluitacontra l’explotació i la misèriaimposada per la dictadura i vancontribuir a no fer sostenible elrègim econòmic autàrquic, queva ser obligat a acceptar la ne-cessitat de comerciar amb l’es-tranger per satisfer les necessi-tats bàsiques de la població, i adonar a la població la conscièn-cia i la dignitat de la lluitacol·lectiva.

Font:Fanés, Fèlix. La vaga de

tramvies del 1951: una crònicade Barcelona. Barcelona: Laia,1977.

Richards, Michael. “Falange,autarquia i crisi. La vaga generalde 1951 a Barcelona”. Segle xx.Revista Catalana d’Història,núm. 3 (2010).

22 ABRIL 2011

Altres notícies i fets per Rosa Sans

Quan vaig anar a la inauguració de l’expo-sició “SEAT 1950-1977, l’arquitectura de la re-pressió” a l’espai del Memorial Democràticde la Via Laietana, no sabia que seria de lespoques persones afortunades a poder veureaquesta excel·lent exposició, que ens feia unrecorregut per l’estructura de la fàbrica, peldisseny dels equipaments del barri, dels inicisde la lluita sindical i la seva repressió. Res noindicava que, l’endemà, es tanqués l’espai permotius de “seguretat”, encara que tampoc nova ser una sorpresa. El Govern no havia no-menat una nova direcció ni havia fet saberquina era la política entorn del Memorial De-mocràtic; en canvi, la primera notícia que te-

nim és la del tancament de la seu de Via Laie-tana.

El Memorial Democràtic és una instituciócreada per voluntat del poble de Catalunya através d’una llei aprovada al seu Parlament. Lamemòria democràtica és un dret universal i,com a tal, és un patrimoni col·lectiu i plural alqual ningú no pot renunciar. Esperem que benaviat es restableixi una seu estable per a aques-ta institució, amb el funcionament dels seus or-ganismes, per poder realitzar les polítiques pú-bliques de recuperació i foment de la memòriademocràtica que contribueixin, amb el conei-xement del nostre passat, a crear una societatmés lliure i democràtica.

El valor de la memòria democràtica

El motiu que va encendre

la protesta va ser l’augment

d’un 40% de les tarifes del tramvia,

que era el transport més

popular d’aquells anys

El matí de l’1 de març de 1951, els ciutadans de Barcelona van protagonitzar la pri-mera gran mobilització popular que va tenir lloc sota la dictadura franquista, quanvan iniciar un boicot a la companyia de tramvies de Barcelona, i que va culminaramb una vaga general seguida per uns 300.000 treballadors, que van paralitzar laciutat.

60 anys de la primera gran mobilització popular sota la dictadura de Franco

La vaga dels tramvies de 1951

23ABRIL 2011

Altres notícies i fets per Rosa Sans

Assegurança col.lectiva d’accidentsSi ets afiliat o afiliada amb més d’un any d’antiguitat i al corrent de pagament, et cobreixuna pòlissa col·lectiva de 9.000 € en cas de mort per qualsevol tipus d’accident. Tel. 93481 27 03

CEPROM (Fundació per a laFormació i l’Estudi Paco Puerto)

La formació és un dret dels treballadors i un element clau per fer front a lasituació canviant del nostre mercat de treball. A CCOO pots formar-te gra-tuïtament a través del CEPROM. Aquest centre organitza cursos a totCatalunya de més de 50 especialitats. Mitjançant el CEPROM podràs apren-dre una professió i tenir més possibilitats en el moment de trobar una feina,si estàs a l’atur, o reciclar-te i millorar la teva situació professional, si ja tre-balles. Tel. 93 481 27 17. www.ccoo.cat/ceprom

Escola de persones adultes Manuel SacristánAquesta escola compta amb tres nivells de formació ambl’objectiu que els participants obtinguin el GraduatEscolar o el Pregra duat. També es realitzen altres ensen-

yaments com ara català, matemàtiques, castellà, etc. Tel. 93 481 29 10

Fundació Cipriano García-Arxiu His tò ricLa Fundació Cipriano García s’encarrega de la conser-vació i difusió del patrimoni històric documental delnostre moviment sindical i de la resta de movimentssocials catalans. Tel. 93 481 27 07

Servei LingüísticEl Servei Lingüístic promou l’ús social de la llengua en el món sindi-cal i laboral per mitjà de campanyes de sensibilització, cursos decatalà, correcció i traducció de documents. El nostre objectiu ésdefensar el dret dels treballadors i les treballadores al coneixe-ment i l’ús del català. Tel. 93 481 29 11. www.ccoo.cat/sl

SL

CERES (Centre d’Estudis i Recerca Sindicals)El Centre d’Estudis i Recerca Sindicals (CERES) és un centre in -ter disciplinar d’estudis, investigacions i assessorament en matè-ries com l’economia, el dret laboral i la sociologia del treball. Via Laietana, 16. 6a Planta. 08003 Barcelona. Tel: 93 481 28 41 - Fax: 93 268 13 91

Atlantis Assegurances Amb Atlantis Assegurances, en conveni amb CCOO, pots fer-te una assegurança d’auto mòbil, llar, accidents personals, cara-

vanes, vida i estalvi amb condicions molt avantatjoses per als afiliats i les afiliades.Tel. 93 481 27 03

Assegurança de Nòmina per treballadors públicsSi depens dels teus ingressos i vols assegurar-te la nòmina per agarantir la percepció del salari en cas de sanció, pots fer-ho a

través de la FSC, la qual té un conveni amb l’asseguradora Atlantis. Més informació altelèfon 93 481 28 48 o al mail: fsc@ccoo.cat

Pla de PensionsSi vols gaudir d’una pensió complementària en el mo ment de la teva jubilació, CCOOt’ofereix un PLA DE PENSIONS per a afiliats, amb la garantia i control de CCOO ien condicions millors que les que ofereixen altres entitats.

Habitatge Entorn Habitatge Entorn és una cooperativa de promoció im mo biliària creada sota l’impulsde CCOO. El seu ob jec tiu és facilitar habitatges de qualitat a preus inferiors als quenormalment es troben al mercat immobiliari. Tel. 93 310 00 00

DescomptesEl fet de ser un col·lectiu de més de 150.000 persones afiliades fa que el nostre serveide consum pugui establir contractes de col·laboració amb empreses i comerciants detots els sectors i aconseguir descomptes per als nostres afiliats (serveis tan diversoscom el dentista, espectacles, poliesportius, roba o un cotxe). Veure www.conc.es i consulta la nostra base de dades

Formació, Cultura, Documentació i Serveis

Residències de temps lliurePer gaudir d’unes vacances a preus molt assequibles pots sol·licitar plaça en qualsevolde les residències de temps lliure de Catalunya o d’altres comunitats autònomes.CCOO compta amb un 25 % de les places. Tel. 93 481 29 15

EL LLIBRE RECOMANAT

Solidaritat. Fundació Pau i SolidaritatLa Fundació Pau i Solidaritat és una organització nogo ver namental pel desenvolupament i la cooperacióinter na cional constituïda a iniciativa de CCOO de

Catalunya. La Fundació realitza projectes de cooperació i sensibilització perfomentar la consciència cap a l’acció solidària i facilita les relacions entre els tre-balladors i les treballadores del Nord i el Sud. Tel. (93) 481 29 12 . fsc@ccoo.cat

DELEGACIONS ATLANTIS CATALUNYA:C. Balmes, 7508007 BarcelonaTel. 93 496 47 70

Pça. de Les Hortes, 408400 GranollersTel. 93 860 06 16

Via Laietana, 1608003 BarcelonaTel. 93 481 27 05

Avda. Catalunya, 225001 LleidaTel. 973 21 15 04

Crta. d’Esplugues, 6808940 CornellàTel. 93 474 00 05

C. Barcelona, 2508240 ManresaTel. 93 877 34 81

C. Impressors Oliva, 317005 GironaTel. 972 41 60 96

Avda. Francesc Riera, 2-408760 MartorellTel. 93 776 63 65

C. de les Tres Creus, 10408202 SabadellTel. 93 745 05 41

C. August, 48, 1ª43003 TarragonaTel. 977 25 24 10

C. de la Unión, 2308221 TerrassaTel. 93 733 61 74

L’estranya desaparició d’Esme Lenox de Maggie O’Farrell. La CampanaIris rep una trucada: s’ha de fer càrrec d’una germana de la seva àvia que està a punt de sortir del mani-comi, on ha passat seixanta-un anys. Ella, fins llavors, no sabia que existia. A partir d’aquí arrenca unanarració que dóna veu a les tres dones: les dues germanes de l’alta societat escocesa dels anys trentadel segle passat i la néta. És la història de la jove Esme, una dona diferent, que no encaixa en el paperque s’espera de les dones de la seva època i que, per això, acaba sent reclosa; de la seva germana Kitty,que mai no havia parlat de l’existència de la seva germana i que, a la vellesa, pateix d’Alzheimer, i d’Iris,una dona jove i independent que intenta tirar endavant la seva vida.La narració es mou: s’entrecreuen la història del passat i les històries pre-sents de cadascuna d’elles, fins i tot, en alguns moments, de manera unamica caòtica. El fil conductor de la novel·la rau en aquesta mateixa pre-sentació dels pensaments i les vivències de les protagonistes, i que ensporta a la reflexió de l’alt cost que es pot pagar per ser dona i per voler serindependent. L’autora, Maggie O’Farrell (Irlanda del Nord, 1972), ens mostra a travésd’una amarga història familiar, que es va desvetllant sense sorpresa,aquestes disfuncions entre el paper que la societat atorga a les dones icom tracta aquelles que responen de manera diferent a l’esperada en larecerca de la felicitat. L’estranya desaparició d’Esme Lenox, encara que és la quarta i darreranovel·la d’aquesta escriptora irlandesa, és la primera que es publica acasa nostra. És una història inquietant, sorprenent. No us la perdeu!

SI NO REPS ENCARA LA NOSTRA PUBLICACIÓ DIGITALENVIA’NS O ACTUALITZA EL TEU CORREU ELECTRÒNIC A

Xavier Navarro

Xavier Navarro. Educadorasocial a un centre penitenciari,des de fa quan...

Susanna Mir. Gairebé 19 anys.Abans, però, vaig estar treballantcom a educadora en un pis de laDirecció General d’Atenció a laInfància.

XN. Ara estàs treballant ambdones però no sempre ha estataixí...

SM. No; de fet, d’aquests 19anys he estat més temps treba-llant amb homes que no pas ambdones.

XN. I de manera breu, en quèconsisteix la feina d'una edu-cadora social o un educador so-cial en un centre penitenciari?Quines experiències laborals enel teu llarg recorregut com a ed-ucadora valores més? Segura-ment totes, però quines t’hangenerat importants nivellsd’implicació com per mantenir-les amb força en el record?

SM. Durant aquests anys, lameva feina ha anat evolucio-nant. En el meu cas i de momentcrec que cap a millor. Vaig estarquasi bé 10 anys d’educadora aBrians 1. Primer vaig començarfent el que seria més semblant aun monitor del temps d’oci.Tant jo com els meus companysd’aquell moment i d’aquell cen-

tre cobríem el que era la forma-ció no reglada i bàsicamentestàvem als mòduls fent dina-mització. Organitzàvem activi-tats lúdiques com partits de fut-bol, setmanes culturals ambofertes teatrals, gimcanes, acti-vitats de manualitats (marque-teria, paper maixé, papiroflèxia,punt de creu, macramé, costu-ra...). Amb el temps els educa-dors vàrem començar a fer pro-grames d’intervenció; progra-mes de criança, per a la multi-culturalitat, per fer

la teòrica del carnet de conduir ien alguns casos també vàrem ferintervenció en programes per adelinqüents sexuals, per a gentamb delictes violents o contra laintegritat de les persones, etc.

Quan vaig arribar a la SeccióOberta vaig deixar de fer inter-venció grupal per introduir-meen el món de la tutoria, moltmés acurada i íntima sobretottreballant amb dones. Ara la fei-na per a mi és molt més enriqui-

dora no només pel fetd’estar treballant

amb dones,

que reconec que m’agrada moltmés, sinó perquè estic més aprop de l’intern/a quan toca ca-rrer i penso que el treball és mésreal i gratificant.

Les experiències que m’hangenerat més implicació com permantenir-les en el record hanestat moltes, però en recordouna especialment, en què pelprograma d’intervenció que feiaen aquell moment vaig anar desortida programada amb un in-tern que hi estava per assassinati que feia més de 9 anys que nosortia al carrer. Vàrem anar aveure Sor Àngela. Tots dos ha-vien de mantenir una conversa,i tot el que va passar en aquellasortida em va resultar curiós,enigmàtic, impossible, increï-ble. Va ser molt especial.

XN. Una cançó de Raimondiu: i després de creure tant ar-ribaren tots els dubtes... T’hanarribat tots els dubtes també atu, en el teu àmbit laboral?

SM. I tant, de dubtes molts,però crec que sempre se n’hande tenir, perquè també són sinò-nim que no ho sabem tot i pertant que no t’has estancat.

XN. La ciutadania en generaldesconeix el món penitenciari;té una imatge que ha generat laindústria del cinema, fona-mentalment americà. Suposoque t’han preguntat o et pre-gunten encara coses tan re-

currents com: Porteu armesper defensar-vos?, o no tenspor?, o encara més, una noia al-là, enmig de violadors, assas-sins...?

SM. Sí, és veritat que compor-ta aquest morbo, però és comtot; una s’hi acostuma i hi hacops que, vist des de fora o fent-hi una mirada objectiva, ten’adones que fins i tot no noméspodem pecar d’agosarats sinótambé d’inconscients en certesactuacions.

XN. Més presons o més inter-venció social preventiva, o amb-dues alhora.

SM. Més, més i més educació,sens dubte. Per a mi vol dir pre-venció.

XN. Els educadors, les edu-cadores i la resta del personalque s’anomena de rehabilitacióha d’estar molt lligat a la feinaque realitzen els funcionaris iles funcionàries de control i vig-ilància que s’anomenen derègim interior.

SM. I tant que sí, tots sompart del mateix vaixell. Ells fanuna tasca tan important com lanostra.

XN. Una frase optimista enrelació amb la teva feina, és pos-sible formular-la?

SM. Sempre queden coses peraprendre i encara em queda moltper sorprendre’m.

24 ABRIL 2011

CONTRA

Edita: Federació de Serveis a la Ciutadania de CatalunyaVia Laietana, 16-7t • 08003 BarcelonaTelèfon 93 481 28 48 - 93 481 27 65 Fax 93 268 39 52 - 93 310 78 69Correu electrònic: fsc@ccoo.cat

http: www.ccoo.cat/fscABRIL 2011-Nº 7

Director: Xavier Navarro

Consell de Redacció: Jordi Martí (Coordinador),

Mª José Carrillo, Montse Argemí,Fèlix Belzunce, Marian Rodríguez,

Antonio Garrido, Jordi Oliva,Francesc Niubo, Trini CorullaIl.lustracions: Ernest Priego

Fotografies: FSCCorreció lingüística i traducció textes:

Serveis lingüístic CONC

Realització i Fotomecànica: Dinarte, S.L.

Imprimeix: ROTIMPRESDistribució: General Serveis

Depòsit Legal: GI-1539-2008

Tirada d’aquet número 40.000 exemplars

Serveis a la ciutadania és una publicació on es respecta la lliure expressió dels autors. Els textos signats reflecteixen

únicament l’opinió dels signants,que pot coincidir o no amb la de Serveis a la ciutadania

FEDERACIÓ DE SERVEIS A LA CIUTADANIAVia Laietana 16 • 08003 Barcelona www.ccoo.cat/fsc

SINDICAT COMARCAL BAIX LLOBREGATCtra. d’Esplugues, 6808940 Cornellà de LlobregatTfno: 93 377 92 92

SINDICAT COMARCAL VALLES OCCIDENTALRambla, 7508202 SabadellTfno: 93 715 56 00

SINDICAT COMARCAL OSONAPlaça Lluis Companys, 3 baixos08500 VicTfno: 93 886 10 23

SINDICAT COMARCAL ANOIAPg. Mossén Cinto Verdaguer, 122, 1r08700 IgualadaTfno: 93 805 04 94

SINDICAT INTERCOMARCAL TARRAGONAAugust, 48 1r43003 TarragonaTfno: 977 24 30 20

SINDICAT INTERCOMARCALALT PENEDES-GARRAFMarquès del Duero, 15 1r08800 Vilanova i La GeltrúTfno: 93 815 25 17

SINDICAT INTERCOMARCALVALLÈS ORIENTAL-MARESMEPius XII, 5-7 baixos08401 GranollersTfno: 93 860 19 40

SINDICAT INTERCOMARCALCOMARQUES GIRONINESMiquel Blay, 117001 GironaTfno: 972 21 40 70

SINDICAT INTERCOMARCALBAGES-BERGUEDAPg. Pere III, 60-6208240 ManresaTfno: 93 873 00 00

SINDICAT INTERCOMARCALTERRES DE LLEIDAAvinguda Catalunya, 225002 LleidaTfno: 973 26 36 66

FEDERACIÓ DE SERVEIS A LA CIUTADANIA DE CATALUNYAVia Laietana, 16-7t08003 Barcelona

Teléfono 93 481 28 4893 481 27 65

Fax 93 268 39 52 93 310 78 69

Correu electrònic: fsc@ccoo.cathttp: www.ccoo.cat/fsc

Susanna Mir, de 42 anys, llicenciada en Pedagogia, habilitada com a educadora social pel Col·legi d’Educadors So-cials, és educadora social d’un centre penitenciari. Compromesa i realista, ens apropa a una realitat força desco-neguda per a molta gent, el món penitenciari.

Susanna Mir

www.ccoo.cat/fsc

federació serveis a la ciutadania

Via Laietana, 16-7t

08003 Barcelona

Telèfon 93 481 28 48 - 93 481 27 65

Fax 93 268 39 52 - 93 310 78 69

Correu electrònic: fsc@ccoo.cat