Dossier de premsa                                           

 

Comunicació i màrqueting . Roser Sebastià . Mòbil 630 412 765 .Tel. 93 464 76 90 . rsebastia@arallibres.cat  

1 

 

L’ESTIU DE L’AMOR

TONI ORENSANZ   

 

Picasso, Fernande la Bella i tots els homes d’Horta de Sant Joan protagonitzen aquesta novel∙La que combina història, humor i un punt de picantor. 

 

 

 

Dossier de premsa                                           

 

Comunicació i màrqueting . Roser Sebastià . Mòbil 630 412 765 .Tel. 93 464 76 90 . rsebastia@arallibres.cat  

2 

 

L’estiu del 1909, a Horta de Sant Joan, un terratrèmol voluptuós va sacsejar els pilars del poble. Una febrada emocional provocada per les embriagadores formes d’una jove francesa, Fernande Olivier, musa i acompanyant d’un Picasso a la recerca d’inspiració. Un metge i un farmacèutic convertits en alquimistes de l’eros; agutzils, pagesos i capellans que perden el seny; dones engelosides, anarquistes fugitius, dosis de bromur i veritables batalles campals són els protagonistes d’un estiu ple d’amor, humor i passió. 

 

«L’endemà de l’arribada de la parella de forasters, 

 a Horta ja no es parlava d’altra cosa. Això, però, tampoc no és que sigui res de l’altre dijous.  

A Horta no resulta gens fàcil passar desapercebut, si ets nouvingut i siguis com siguis, amable o caragirat,  

discret o tibat, però si a sobre segueixes l’última moda de París i el primer dia que arribes et sent  

fornicar mig Trompet, la xafarderia se serveix afegint‐hi tota la salsa de la salsera.» 

 

 

 

Dossier de premsa                                           

 

Comunicació i màrqueting . Roser Sebastià . Mòbil 630 412 765 .Tel. 93 464 76 90 . rsebastia@arallibres.cat  

3 

 

L’EXERCICI DE FICCIONAR UNA RECERCA PERIODÍSTICA  

El periodista Toni Orensanz havia topat amb el rastre de Picasso diversos cops al llarg de la seva carrera professional. Tal com explica al seu bloc, al llarg dels anys, n’ha fet diversos reportatges que, “a poc a poc, cuits a foc lent, han acabat convertits en ficció i desembocant en una novel∙la”. Per exemple, l’any 1998, a partir d’una carta que Fernande, la llavors companya sentimental del pintor, havia fet arribar a l’escriptora nord‐americana Gertrude Stein es va poder descubrir l’estudi on Picasso pintava durant la seva segona estança a Horta de Sant Joan. Aquest és un dels punts de partida que ha dut Orensanz a novel∙lar les peripècies del pintor, la seva amant i tots els habitants d’Horta de Sant Joan durant l’estiu del 1909.  

Fotografia: Alguns dels quadres de Picasso a les golfes on pintava. 

 

 

Dossier de premsa                                           

 

Comunicació i màrqueting . Roser Sebastià . Mòbil 630 412 765 .Tel. 93 464 76 90 . rsebastia@arallibres.cat  

4 

 

 

Podeu consultar un parell dels treballs que ha publicat en aquest sentit:  

 

- Un article del 1998 publicat a La Vanguardia, titulat: EL DESVÁN DEL CUBISMO. 

 

- Un DOCUMENTAL de 25 minuts per a televisió, emès pel Canal Reus i la Xarxa de Televisions Locals, en el marc de la sèrie “Cops de geni”. 

 

 

 

 

 

 

Dossier de premsa                                           

 

Comunicació i màrqueting . Roser Sebastià . Mòbil 630 412 765 .Tel. 93 464 76 90 . rsebastia@arallibres.cat  

5 

LES CARTES DE FERNANDE OLIVIER  

Una font documental que l’autor ha explorat a consciència tan quan ha preparat reportatges sobre el tema com per escriure la pròpia novel∙la són les cartes originals de Fernande Olivier. Aquestes cartes, que apareixen intercalades en el relat (ficcionades i no reproduïdes fidelment) contenen detalls molt valuosos que descriuen amb detalls personatges que tenen un paper important en la novel∙la com són el sereno, el tonto del poble, l’alcalde, el farmacèutic, el mestre...  Fernande Olivier i Picasso, el 1909, durant la seva estada a Horta, portaven una càmera de fotos, que els va servir per retratar tant els quadres que l’artista anava fent aquell estiu com algunes escenes o veïns i amics d’Horta de Sant Joan. Aquesta fotografia és de Fernande aquell estiu, qui, a la seva esquerra, hi té una nena petita, neboda de Manuel Pallarès, l’amic de l’ànima de Picasso.  Els originals que es 

conserven de les fotos d’aquell estiu són propietat del Réunion dels Musées Nationaux, a París. De l’estiu fotogràfic de Picasso i Fernande en tenim detalls per les cartes que es conserven d’ella. Així, conta a Alice B. Toklas: “Aquí ens han pres per fotògrafs, gràcies a la càmera de fotografies que en Pablo utilitza egoistament i que amb prou feines sap usar. Tot el poble està gaudint de poder‐se retratar amb l’expressió que fan en aquell moment (…). Ens han arribat a dir que en Pablo podria guanyar molts diners fent fotografies dels vilatans”.  

 

 

Dossier de premsa                                           

 

Comunicació i màrqueting . Roser Sebastià . Mòbil 630 412 765 .Tel. 93 464 76 90 . rsebastia@arallibres.cat  

6 

EPISODIS REALS DE L’ESTIU DE L’AMOR 

D’aquesta manera, diverses escenes de les que l’autor descriu durant les pàgines de la novel∙la estan inspirades en episodis reals que Orensanz ha pogut conèixer o bé a través de documentació o bé per transmissió oral entre els habitants d’Horta de Sant Joan.  

 

L’autor en llista uns quants:   

- És real que la parella es va instal∙lar al poble al juny de 1909 i que van haver de quedar‐se a l'hostal del Trompet perquè la família de Manuel Pallarès (l'amic) no els va voler a casa en no estar casats. 

 - És veritat que aquell estiu hi va haver trerratrèmols. 

 - És real que Picasso pintava en unes golfes prop de l'hostal, a la mateixa plaça. 

 - El tonto del poble existia i es va enamorar de la Fernande (ho explica ella mateixa a les seves cartes). 

 - És real que el farmacèutic era un alemany de Lepizig que s'havia fugat d'Alemanya per no fer la mili. 

 - És real (o això es conta al poble) que els van apedregar el balcó on s'estaven, tot i que hi ha qui diu que van ser 

xiquets i hi ha qui diu que van ser beates. Es conta que Picasso va treure una pistola.  

Dossier de premsa                                           

 

Comunicació i màrqueting . Roser Sebastià . Mòbil 630 412 765 .Tel. 93 464 76 90 . rsebastia@arallibres.cat  

7 

- És real que ella escandalitzava la població femenina ballant al so de la pianola que hi havia en un dels bars.  

- És real que el mestre de l'escola es deia Benigno Rebullida i s'estava amb ells al Trompet, on li va agafar una febrada pel francès.  

- És real que van fer una foto als civils, tot i que la història és inventada. El nom del sergent, però, és l'autèntic!  

 

 Fotografia: La imatge real de la foto que Fernande i Picasso va fer al cos de la Guàrdia Civil.  

Dossier de premsa                                           

 

Comunicació i màrqueting . Roser Sebastià . Mòbil 630 412 765 .Tel. 93 464 76 90 . rsebastia@arallibres.cat  

8 

  

- És real que portaven una càmera de fotos (de les primeres que van veure al poble) i que Picasso la feia anar egoistament (ho explica Fernande a les cartes). 

 - És real que un dels primers bitllets de mil que van veure al poble (o això conten alguns) el va portar PIcasso aquell 

estiu, tal com surt a la novel∙la. 

 L’estiu de la Setmana Tràgica  L’estiu del 1909 va ser també l’estiu de la Setmana Tràgica, que va succeir‐se entre final de juliol i principi d’agost arran de les protestes populars que van desencadenar‐se a partir de l’enviament de reservistes a la Guerra de Melilla. Els aldarulls van comportar una repressió ferotge, de la qual l’afusellament de Ferrer i Guàrdia en va ser el màxim exponent. Fernande i Picasso no van ser aliens a la Setmana Tràgica i les seves conseqüències, en tenir notícia dels aldarulls i en comprovar que la premsa i la correspondència deixaven d’arribar a Horta. És en aquest context que, a ‘L’estiu de l’amor’, arriba al poble un jove misteriós que, al capdavall, com anarquista partidari de l'acció, acabarà sent fonamental en la resolució de la trama. 

Dossier de premsa                                           

 

Comunicació i màrqueting . Roser Sebastià . Mòbil 630 412 765 .Tel. 93 464 76 90 . rsebastia@arallibres.cat  

9 

  

L’AUTOR  

Toni Orensanz és escriptor, periodista i guionista. Entre els llibres que ha escrit destaquen la recerca històrica L’òmnibus de la mort: parada Falset (Ara Llibres, 2008) i el recull de relats titulat El falsari (2010). Ha col∙laborat en obres col∙lectives i té escrites diverses obres teatrals, com són Bildelberg, club cabaret (en col∙laboració amb Oriol Grau), Nicomedes, el verdugo diligente i la comèdia Muntanyes nevades, banderes al vent. Amb L’estiu de l’amor s’estrena com a novel∙lista. 

 

Consulteu el bloc de la novel∙la que l’autor anirà actualitzant:  

http://estiudelamor.wordpress.com/ 

Trobeu‐lo a Twitter: @toniorensanz