SANT JORDI A LES ESCOLES 2012

Llibre de 3r i 4t d’ESO, PQPI i Batxillerat

XIII JOCS FLORALS BADALONA SUD

Pla educatiu d’entorn

Badalona Sud 2012

CENTRES I ENTITATS PARTICIPANTS

Llar d’infants Ralet-ralet Escola Baldomer Solà Escola Josep Boada

I.Eugeni D’Ors CC Lestonnac

CC Mare de Déu de l’Assumpció CC Santíssima Trinitat

Escola Maregassa CFA Sant Roc

Escola Oficial d’Idiomes Centre de Normalització lingüística

AMPA’s

ORGANITZA Comissió de dinamització de la lectura

COL·LABORACIÓ Consorci Badalona Sud

CENTRE TITOL AUTOR/A CURS I.Eugeni d’Ors Poema Mikat Ahmed 4t ESO

CEE Maregassa Sant Jordi Marc Corradini PQPI

CEE Maregassa El princep d’Islàndia Eloi Galindo PQPI

CEE Maregassa Al meu fill Tamara Rodríguez PQPI

CEE Maregassa L’amistat Manel Torres PQPI

Escola M. D. Assumpció Estels en el cel Adrián Gallardo 3r ESO

Escola M. D. Assumpció El meu cor Ainoa Puig 3r ESO

Escola M. D. Assumpció Record d’estiu David García 4t ESO

Escola M. D. Assumpció Un objecte molt especial Marta Ramos 4t ESO

Escola S. Trinitat Et seguiré veient amb tot detall Alba Navarro 3r ESO

Escola S. Trinitat L'amor ni mata ni maltracta Jefferson Guaman 3r ESO

Escola S. Trinitat Rèquiem Sergio Sánchez 4t ESO

Escola M. D. Assumpció L’estel desitjat Lorena Peregrina Batx

Escola M.Dèu de L’Assumpció

A letter for the Beyond Milagros Davirán 4t ESO

Llengües estrangeres

El jurat atorga la FLOR NATURAL a : Jefferson Guaman Pel seu treball: “L'amor ni mata ni maltracta”

El jurat atorga l’ENGLANTINA D’OR a : David García Pel seu treball: “Record d’estiu” El jurat atorga la VIOLA D’OR I ARGENT a : Sergio Sánchez Pel seu treball: “ Rèquiem ” El jurat atorga la VIOLA D’OR I ARGENT a : Tamara Rodríguez Pel seu treball: “Al meu fill ”

El jurat atorga la FLOR NATURAL a : Lorena Peregrina

Pel seu treball: “L’estel desitjat”

El jurat atorga la FLOR NATURAL a : Milagros Davirán Pel seu treball: “A letter for the Beyond ”

INST. EUGENI D’ORS Mikat Ahmed 4t ESO

POEMA Si miras en el sol,

veras mi amor

si tocas el hielo

sentirás como te quiero.

Si comes queso

recordaras el beso ‘’que te hecho.’’

Si me dejas solo :(

me muero.

Si no me dejas solo,

seguire contigo hasta la muerte ;)

MAREGASSA

Marc Corradini PQPI SANTJORDI

Un dia de estiu un grup de submarinistes volia fer una sortida.

Aquell dia va ser diferent, les persones estaven estranyes .Van

baixar al punt d’ immersió anomenat Sant Jordi i van fer un

recorregut, llavors una parella es va trobar una rosa vermella sota

del aigua i es preguntaven que hi feia aquella rosa vermella allà, la

van mirar atentament i van recordar el seu primer enamorament,

però se’ls va acabar l’aire de la botella i tot el grup va anar cap el

vaixell. La parella, va marxar amb aquest record:

Aquest succés mai s’oblidaria i ara el punt de immersió es diu

Santa Rosa. Cada dia que poden aquesta parella , baixa a mirar la

rosa perquè aquesta rosa és el seu petit secret d’ Amor

MAREGASSA Eloi Galindo PQPI

EL PRINCEP D’ISLÀNDIA

Hi havia una vegada un imperi anomenat Castells d’Islàndia, on va

néixer un príncep que seria l’hereu del tron.

Als 9 anys, passejant pel bosc va caure del cavall i de sobte va

perdre la memòria i no sabia ni qui era ell. Tampoc va trobar a la

seva família En el bosc va fer amics que l’ajudaven quan estava

amb dificultats.

Els seus amics li deien Rubí però no sabien del cert qui era.

Un dia en Rubí es va començar a preguntar per la seva família.

Tenia un problema, volia saber qui era, on eren els seus pares.

Els amics el varen ajudar, van començar a preguntar a la gent i van

descobrir que era el príncep d’Islàndia.

L’endemà, tots junts van anar a trobar el castell d’Islàndia. El Robí

ja no recordava res del castell ni dels seus pares.

En arribar al castell, els seus pares li van dir: tú ets el nostre fill,

l’elegit pel tron imperial!

- Us imagineu com es diu en Robí?

Artur d’Islàndia, i va ser elegit rei.

Així va ser que un noi perdut va tornar a ser príncep, gràcies a

l’ajuda dels seus amics va tornar al Palau amb la seva família

MAREGASSA Tamara Rodriguez PQPI

AL MEU FILL

Vas arribar sense cridar-te

Jo no sabia que és el que havia de fer

Vaig esperar-te al calor de l’estiu

I nomes tenia ganes de veure la teva cara

Tot a valgut la pena

Ja ets aquí

Y no marxaràs mai

M’has canviat la vida,

Els colors, la musica.

Estàs dintre meu per sempre.

Gracies per estar aquí.

MAREGASSA Manel Torres PQPI

L’AMISTAT

Hi ha coses millor que l’amor

l’amistat es el que porto al cor

Són persones que no valen calés

però jo per ells donaria tots els meus diners

De festa amb vosaltres aniré

i sempre la meva amistat os demostraré

Les novies venen i van

però els amics sempre estaran.

Amb ells ets pots enfadar,

però en el fons sempre t’estimaran

Per això aquest poema escriuré

perquè sempre us estimaré

ESCOLA MARE DE DÉU DE L’ASSUMPCIÓ Adrián Gallardo 3r ESO

ESTELS EN EL CEL

Com cada matí, la Maria s’aixecava del llit, té 6 anys, el cabell

arrissat i ros, els ulls blaus, petita i divertida. La Maria es prenia la

llet amb Cola-Cao, es vestia amb un vestit blanc com la neu i a la

cintura un llaç de color vermell.

Agafava la motxilla, de color rosa, i seguia a la seva mare que era a

l’ascensor. Baixaven a la porteria, obrien la porta i marxaven cap al

col·legi. Allà a la porta hi era l’Arnau, el seu millor amic. Era baixet i

tenia el cabell de color marro, era molt ximplet, però com la Maria

diu “és el meu Arnau”. Per la tarda com sempre, es dirigien el riu

amb els seus estels: el de la Maria, rosa i el de l’Arnau, blau.

Sempre creuaven un pas de vianants enorme per poder arribar.

Quan es va posar verd el semàfor van passar, mirant a un costat i a

l’altre per si de cas venia un cotxe enorme els atropellava, en arribar

al riu van baixar una rampa i van fer volar els seus estels. En caure

la tarda van seure al terra sec del riu i van contemplar la posta de

sol. Van decidir marxar, van dar-se una abraçada i es van

acomiadar.

L’endemà van tornar al col·legi, s’ho van passar molt bé i van

quedar per tornar al riu, a volar els estels.

La Maria va tornar a casa i la seva mare l’esperava emprenyada

perquè en anar-se pel matí al col·legi havia deixat l’habitació, tota

desordenada.

La va renyar i castigar sense quedar amb l’Arnau al riu. Ella va

plorar i suplicar que la deixés anar. La mare no cedia i la va

castigar.

El dia següent va veure l’Arnau i li va demanar disculpes pel que

havia passat. Ell va somriure i va dir que no passava res que li

podia passar a qualsevol. La Maria li va prometre que aquella tarda i

aniria al riu amb l’estel rosa, ell va somriure un altre cop.

A les sis de la tarda va veure l’Arnau al semàfor, era una tarda amb

molt de vent, perfecta per volar els estels. Esperaven que es posés

verd, l’Arnau tenia l’estel agafat amb el braç. De cop i volta amb

una ventada se li va escapar l’estel ell va córrer; un gran camió

blanc va xocar amb l’Arnau. Una parella que estava allà va trucar a

l’ambulància. No es va poder fer res per ell. Des d’aquell dia, la

Maria agafava l’estel rosa el feia volar una estona, tot seguit

s’asseia observava la tarda i d’una petita butxaca es treia una

bonica rosa blava que llençava al riu pensant que l’Arnau sempre

estaria al seu costat, com cada tarda de la seva vida.

ESCOLA MARE DE DÉU DE L’ASSUMPCIÓ Ainoa Puig 3r ESO

EL MEU COR SEMPRE ESTARÀ AMB TU...

Any 1993, neix la Leslie Walls una nena amb una malaltia al cor,

aquesta malaltia fa que el seu cor sigui més gran del que hauria de

ser. Aquesta malaltia des de ben petita va fer que no pogués

realitzar les mateixes activitats que feien les seves amigues. Des

que tenia 3 anys el dia 15 de cada mes havia d’ anar a una revisió

on deien com estava el seu cor.

Quan tenia 17 anys va tenir una complicació al cor i es va quedar

ingressada al hospital durant dues setmanes, en aquestes

setmanes va conèixer a l’hospital un noi que es deia Liam. Aquell

noi era un despistat i una mica descuidat, estava a l‘hospital perquè

s’havia caigut d'una cadira i es va donar un fort cop al cap. Quan en

Liam se’n va anar, va intercanviar el seu número de telèfon amb la

Leslie. I quan van passar dos mesos, la Leslie va rebre un missatge

que deia:

"Hola Leslie, sóc en Liam, no sé si em recordaràs. M'agradaria

quedar amb tu i poder parlar perquè fa com dos mesos que no ens

veiem"

Leslie emocionada li va respondre:

"Si vols podem quedar al 'Starbucks' de la maquinista avui a les

17:30h, t'espero allà"

Quan eren les 17:15h Leslie va marxar de casa en direcció al

'Starbucks', com vivia a prop no va tardar molt en arribar, i va veure

en Liam parat davant la porta. Van passar una molt bona tarda

junts, quan van adonar-se ja eren les 21:00h i en Liam va

acompanyar a la Leslie a la seva casa. Des de aquell moment es

van fer molt amics i després d’això van passar cinc mesos i en Liam

li va declarar el seu amor a la Leslie. Ella com que també estava

enamorada li va dir que sí, i el dos van començar una relació junts.

Quan ja portaven sis mesos de relació la Leslie va anar a una

revisió com cada mes i li van dir que el seu cor estava empitjorant.

Leslie va sortir molt decebuda i plorant del hospital. Sabia que

alguna cosa dolenta anava a passar. Ella no volia deixar en Liam,

però ho havia de fer no volia que ell patís, així que li va escriure una

carta:

"Estimat Liam, quan llegeixis això no vull que ploris, saps que

t'estimo oi? Però, t’he de deixar, vull que pensis que et deixo perquè

ja no t'estimo, no perquè he de marxar"

Quan en Liam va llegir aquella carta no va pensar-ho dos cops i va

sortir a buscar a la Leslie. Va arribar a casa seva i la va veure

plorant al davant de la porta, ell es va apropar i li va dir:

"Vull que sàpigues que estaré amb tu fins que el teu cor deixi de

bategar"

En aquell moment en Liam la va besar i la Leslie li va respondre:

"Jo vull que sàpigues que t’estimaré fins que el meu cor deixí de

bategar"

Després d’ aquest dia va passar com un any i mig i el cor de la

Leslie va anar millorant cada vegada més. Avui era el seu aniversari

número 19, estaven tots el amics reunits a la festa quan un amic

que es deia Harry va dir:

"Leslie abans de bufar les espelmes demana un desig"

La Leslie com no tenia res per demanar, va donar gràcies per tot el

que tenia i quan va bufar les espelmes va notar una pressió molt

forta al pit. En aquell moment va caure a sobre d’en Liam i va tancar

el ulls, En Liam solament deia que no el deixés, que ell l’estimava i

la necessitava, en aquell moment, la Leslie va obrir una mica el ulls i

va dir:

"Et vaig dir que et deixaria d'estimar quan el meu cor deixés de

bategar, vull que sàpigues que t'estimaré encara que el meu

cor no bategi"

En aquell moment la Leslie va tancar el ulls i en Liam es va adonar

que el seu cor ja no bategava.

ESCOLA MARE DE DÉU DE L’ASSUMPCIÓ David García 4t ESO

RECORD D’ESTIU

De petit m'encantava anar a la platja, enfonsar els meus dits a la

sorra, arrebossar-m’hi i fer castells.

Els diumenges d'estiu no són res sense la visita a la platja, hi havia

tot un ritual matutí per preparar-la: el para-sol, tovalloles, galleda i

pala, begudes, entrepans etc. El passadís de casa es convertia en

una autopista on coincidíem tots a la vegada. Ja en arribar a ella

sortia disparat del cotxe per ser el primer a trepitjar la sorra i

comprovar si cremava, després una cursa entre la meva germana i

jo per agafar lloc a primera línia de platja.

La roba sortia volant per sobre dels nostres caps i en un moment

estàvem saltant les ones. Recordo el banyador ple de sorra, l'olor a

mar barrejat amb el protector solar. Ens disfressàvem amb les

aletes, ulleres i tub semblàvem éssers d'un altre món i ens

capbussàvem a explorar les profunditats marines a la recerca del

tresor: una petxina, un vidre polit pel mar, una roca de forma

estranya ...

A mig matí tocava sortir de l'aigua pel al bocata, que ràbia em feia

estar assegut a la tovallola contemplant la gent en remull i amb

l'últim mos a la boca el retrobament amb l'escuma del mar…

El fred envaïa els meus peus i ascendia fins a la meva panxa

sempre s'encongia com si així el fred fos a desaparèixer.

Com més escalfava el sol recollíem tot i acalorats ens ficàvem al

cotxe, que com sempre semblava una sauna. Ràpidament se'ns

tancaven les parpelles i no ens assabentàvem del trajecte fins casa

nostra.

Ja a la dutxa l'aigua dolça acariciava els nostres cossos calents,

després la frescor del after sun i el típic menjar a la terrassa ...

Encara em sembla misteriós com perdura el gust de sal als llavis i a

la pell després d'un dia de platja i és curiós com per molt que et

dutxes segueixes tenint grans de sorra entre el teu cabell i a les

orelles.

He crescut però encara sento la sal eixugant-se sobre la meva pell,

la seva sabor en els meus llavis i la felicitat que m’envaïa cada

diumenge a la platja.

ESCOLA MARE DE DÉU DE L’ASSUMPCIÓ Marta Ramos 4tr ESO

UN OBJECTE MOLT ESPECIAL

Sóc un dels objectes animats,

però puc ser més divertit que tu i un amic plegats.

La meva vida és un no parar,

vols venir a jugar?

Tinc moltes coses per ensenyar!

Estic envoltat de coses avorrides,

però d'entre totes jo sóc de les més divertides.

Amb mi podràs imaginar,

posar-te a pensar

o qui sap potser cantar...

i ja veuràs com no te'n voldràs anar.

Aquí tenim coses per començar,

estic preparat per un plantejament, nus i desenllaç!

Dins meu t'hi podràs ficar,

també viure aventures i molt més.

Aquí la vida és un no parar.

Vine amb mi no t'ho pensis més!

No ets el primer que vens amb mi,

per aquí ha passat gent de diferents edats,

primer venien trasbalsats

però després no volien sortir de mi.

Encara no saps qui sóc?

Estàs segur?

No siguis badoc

i pensar amb el cap dur!

Sempre tinc una fàbula,

de mi sempre s'aprèn,

tant pot sortir una mula

com algun fet sorprenent.

Jo no hi entenc de judicis,

tampoc del que diràn.

No tinc prejudicis

perquè nosaltres no només sóm cosa de gent gran.

Si encara no saps qui sóc

amb aquesta rima t'ho diré:

Compte amb el villà

Omplint-te el cap de malifetes,

No estiguis allà

Tocant les trompetes

Esperant que faci estallà

Sorprenent algunes bombetes!

Ara que ja em coneixes

ja et pots ficar les botes,

ni diccionaris, ni novel·les, ni enciclopèdies,

deixa't portar per la màgia dels contes!

ESCOLA SANTÍSSIMA TRINITAT Alba Navarro 3r ESO ET SEGUIRÉ VEIENT AMB TOT DETALL

Ahir a la nit, mirant les estrelles, em vaig posar a recordar els diferents

moments que has estat a la meva vida. Vaig reviure les rialles de quan

érem petits, les bromes, els jocs…tot un tot on estaves present.

La memòria és selectiva i hi ha imatges que s’ hi queden adormides

esperant ser despertades, com la primera vegada que et vaig veure o el

primer cop que vaig admetre que sentia alguna cosa cap a tu.

Sembla mentida la rapidesa amb què passa el temps… Em vaig posar a

pensar en totes les vegades que m’ has fet enfadar, ho sols fer ara,

també, però després em vénen al cap tots els moments en què m’ has fet

riure i oblido els moments difícils, són un parèntesi, i de nou somric al teu

costat. No ets la persona més maca del món, però sí la meva més gran

troballa. Saps on tinc els meus somriures amagats, els fas aparèixer

quan estàs al meu costat.

Vaig pensar que era fàcil callar, abans, i enganyar-me a mi mateixa. Ara

sé que no era la millor opció, ja que no puc mirar-te i fer com si no em

passés res, perquè cada vegada que miro aquests ulls em sento lliure de

tot.

Per això li demano a aquesta estrella que m'ajudi a recordar, que

l'endemà tu em parlis i pugui dedicar-me a observar cada detall que

tingui a veure amb tu.

No faig retrets al temps per fer-me creure que, esperant, podria arribar a

oblidar-te, però sí agraeixo a aquestes petites estrelles que sempre

m'envolten, a la meva gent que em fa comprendre que, encara que el

vidre estigui brut, entelat o ratllat, et seguiré veient amb tot detall.

ESCOLA SANTÍSSIMA TRINITAT Jefferson Guaman 3r ESO

L'AMOR NI MATA NI MALTRACTA Pateixes quan mires,

Pateixes quan plores,

Pateixes quan rius,

Pateixes quan sents,

Digues-me, dona, quan no pateixes?

De vegades dius que ell arriba a casa i no et respecta, i segueixes patint els

seus abusos dia a dia, però tant se val? Ell diu que t’ estima.

Tu tanques els ulls i tapes la realitat, una realitat que cada dia t' està consumint

i que un dia acabarà amb tu.

Ell no et vol, i tu ho saps. Però prefereixes no pensar en fosc perquè creus que

sense ell no ets res, i ets molt més del que t' imagines.

Mira’t, no te n’ oblidis de qui ets, una dona lliure, amb els teus pensaments i els

teus ideals, desitjant que et respectin tal com ets i no tal com volen que siguis.

No és aquest l'amor que somiaves, un sentiment mutu en què dues persones

decideixen lliurement estimar- se, respectar-se i valorar-se.

L'amor és cosa de dos, tu l'estimes, ell t'estima.

T’estimes a tu mateixa, dona? Et respectes? I ell? Estimar una persona

comença per estimar-se a si mateix. Quan decideixes compartir una vida, la

teva vida et pertany i ningú ha de robar-te-la.

L'amor inspira la felicitat, dona.

La felicitat només l’ abasta un mateix.

Quan la tens, compartir-la, és fàcil, dona.

Si la comparteixes, l’ amor és triomf.

ESCOLA SANTÍSSIMA TRINITAT Sergio Sánchez 4tESO

RÉQUIEM

És migdia i sembla negra nit.

Foscos núvols galopen

i empaiten l’horitzó,

tenyint el cel de dol.

Els estels tremolen agonitzants

i una boira de silenci

glaça el meu cor

ple de tristesa i de dolor.

La tempesta rugeix

i el vent agitat

em fueteja la cara.

L’angoixa no amaina,

la impotència em venç.

Només el teu record alleujarà

aquest calfred que em glaça l’ànima.

ΩΩΩΩΩΩΩΩΩΩ

ESCOLA MARE DE DÉU DE L’ASSUMPCIÓ Lorena Peregrina 1r Batxillerat

L’ESTEL DESITJAT Va ser una nit,

Que em vaig adonar

Que el cor em bategava,

Quan recordava els teus ulls

Ni foscos ni verds,

La teva mirada.

Poc a poc oblidàvem

El mal temps del passat

Quan vèiem junts

El nostre estel fugaç

Ara tot té un sentit, i un camí.

Perquè al estar amb tu

No existeix la por ni el neguit

Va ser una nit,

Que alguna cosa va canviar,

Quan em vaig adonar

Que al cel fosc,

Dos estels brillaven

Més que abans.

ESCOLA M.DÈU DE L’ASSUMPCIÓ Milagros Davirán 4t ESO

A LETTER FOR THE BEYOND

Dear grandfather:

I'm writing this letter to explain you while I look the stars, that I miss

you.

Seven years ago you left us, but I still remember you. We had only

little time for being together because when I was five years old I

came to Spain. I still remember that you, my sister, my cousin and I,

sat in the garden that was in front of our house and we played there.

Every second, every minute that I spent with you I enjoyed it. You

always told me how you were when you were young, how you

began to work, the difficulties that you had, but you explained it in a

easy way in order that I could understand it. But everything has a

end and I had to travel and I came here.

Iwill never forget that morning 20th August, 2005. The phone rang

and my father took it, my sister and I were watching television in the

room, my mother was cooking. Suddenly, my father dropped the

phone, and began to mourn. I couldn't speak when I knew the news.

Everybody began to cry except my sister who didn't understand

anything because she was three years old. The next day my father

took a plane to Peru and returned a week later.

So now I want to explain you that everyday in my whole life, I will

remember you as the most important person for me. I say goodbye

to you.

Your grandaughter.