25

ES C E N E S P E R A U N A C O M È D I A B U R L E TA

onta’m un conte…«Mentre quedi algú, en aquest atrotinat planeta,que demani escoltar una història, com temps era

temps, l’home estarà salvat», diria un savi.—Quin vols, El llop i les set cabretes? Els tres porquets?

La Caputxeta Vermella?«Mentre quedi algú que vulgui explicar un conte i fer

volar així la imaginació dels més petits cap a un mónil·luminat de bondats i ple de finals feliços, no tot estaràperdut», afegiria el savi.—Te’n rius? Ja saps que sempre he fet costat al llop i no

m’agraden les històries que acaben malament. Ja ho hau-ries de saber, germaneta.«Mentre les famílies estiguin unides al voltant de la llar

de foc les crues nits d’hivern…»—Però, a veure, quants anys tens?—Ves! Com si no ho sabessis. El proper hivern farà qua-

tre mil dos-cents anys que vam rebentar la closca de l’ou.«Mentre…»

—I no creus que ja ets grandeta perquè t’expliquincontes?—M’ensopeixo…—Doncs ara és hora de visites. I, a més, et toca a tu

treure el cap per la finestra i saludar. O perds la memòria,vella xacrosa?En aquell moment, un autobús de dos pisos ple a vessar

de japonesos s’atura davant del 516 de Walden Drive aBeverly Hills. La guia turística s’aferra a un paraigua ver-mell com ho faria el capità d’un exèrcit amb l’estendardabans d’entrar en combat. La dona agita aquell punt vermellperquè tothom la segueixi. I al reclam d’aquella senyeratothom hi va al darrere fins a arribar a la porta de la casa.—Aquest cottage tan particular i adorable fou les ofici-

nes d’una productora de Hollywood fins a l’any 1939, enquè es convertí en la famosa casa de la bruixa per a lapel·lícula El màgic d’Oz.TESTA 12: Ara les bruixes no van en escombra, sinó en

autobús.—De Baum —respon un japonès d’ulls somrients—.

Del llibre del senyor Frank L. Baum.—De Baam —afegeix la dona, poc convençuda—. Si se

n’adonen, la teulada sembla el barret de la bruixa dolentade l’est, la que espantava la pobra Dorothy, que l’únicacosa que volia era trobar un cervell per a l’espantaocells,un cor per a l’home de llauna i el valor per al lleó. I, ésclar, tornar a casa. Au! Fotografiïn-la! Un bonic record deHollywood!

26

—Se’n pot visitar l’interior? —pregunta un home petit,amb els ulls esbiaixats, que porta, malgrat la calor de l’es-tiu, un vestit blau i una corbata vermella.—M’agradaria molt poder-ne ensenyar l’interior, però

la casa està habitada des de fa molts anys.Els flaixos de les minúscules càmeres digitals s’aturen

sobtadament.—Per una gran estrella de Hollywood? Podem saludar-

la? —demana el mateix homenet.—Vostès coneixen Peter Hunt, oi? Ha fet algunes

pel·lícules d’aventures. Poca cosa.TESTA2 28: Poca cosa? Ho he sentit bé? Me la menjo ara?—El senyor Peter Hunt és un drac de no sé quants caps,

una creació del departament d’efectes especials de laMetro-Goldwyn-Mayer. Un giny extraordinari digne d’unOscar. Sembla de veritat. A aquesta hora, acostuma a treureel caparró…TESTA 7: Caparró? Si dono un cop de cap, es quedarà

sense dents!TESTA 4 (il·lusionada; és xafallosa): Ah! Així xerem

igualx!TESTA 28: Som de veritat. Un ∆ρακον Λαδων autèntic,

de nom Bastàk. I si li clavo les dents i, d’un sol tall, li arren-co el braç ? Sempre és bo tenir un paraigua a mà…

27

2. En assemblea celebrada una nit de Cap d’Any es va acordar, per

qüestions lingüisticopoètiques, malgrat el ferotge desacord d’alguns,

el tractament mutu de testes en lloc de l’habitual de caps.

TESTA 27: Vinga, star, fes el que et diuen.TESTA 28: No som els ximpanzés del zoo que mengen

cacauets i es graten el cul per fer el mico. Som un drac dequatre mil dos-cents anys i quaranta-quatre caps, i abansérem seixanta-nou i molt abans, un centenar. De la raçadels dracs Ladonis que teníem cura del jardí de lesHespèrides.TESTA 2: Això ens ho dius a nosaltres, reina, o ho dius

als turistes?TESTA 28: El dia menys pensat em cruspiré tota aquesta

bandada amb una sola flamarada. A l’ast!

Bastàk, el drac, abans de treure una de les testes per lafinestra, s’atura un moment davant el mirall. Damunt d’uncoll llarg, eriçat, esvelt, llefiscós —si no fos per les pues queel travessen, es diria que és una serp transmutada en coco-dril—, estira un cap on destaquen uns ulls petits i pro-funds, del qui molt ha vist, i sota els narius, hi ha unenfilall de dents mortíferes, esmolades com ganivets de car-nisser: d’una dentada separa la carn i l’os de qualsevolbípede que s’hi apropi, i ho fa netament. Coronen la sevatesta dues petites banyes d’ivori. En temps foscos s’han per-dut imperis sencers per la possessió d’un sol d’aquellsobjectes preciosos. El drac dorm abrigat per les ales, que elcobreixen com si una nit eterna hagués caigut damunt seu.Tot ell és rogenc, del color de la sang. Si la contemplaciód’un sol rostre és capaç de provocar un malson, la visió dequaranta-quatre pot portar els esperits febles a la mort

28

sobtada. Les dues urpes davanteres serveixen per subjectarles víctimes i obrir-les en canal amb la més petita de lesseves ungles. Les potes del darrere, musculades, serveixenper donar-se impuls, però també per atrapar aquells quefugen i, condemnats pel pes del seu cos, aixafar tot unexèrcit. D’un cos descomunal, que ha estat niu de cent caps,neix una llarga cua, assot de poderosos i senyors, però tam-bé de covards i de mentiders. Així és el terrible drac Ladó.Però el temps n’ha llimat la fúria, la salvatgia. Entre lesseves escates sanguinolentes, hi apareixen unes quantes cla-rianes. En la vegetació erma de la seva pell, hi creixenmatolls de llargs cabells blancs. És un drac vell i savi, ambles mirades traspuades d’intel·ligència. El drac es mira iremira al mirall. Es troba bufó, eixerit, elegant. Llança unapetita flamarada. Estossega. Finalment, treu un dels capsper la finestra i fa cara de pocs amics. Ningú no acceptaria undrac de cara bondadosa, somrient. En aquell moment,una exclamació d’horror s’eleva entre la gent.

Una successió de llamps cau sobre la bèstia.

TESTA 28: Qualsevol dia, amb els vostres flaixos em dei-xareu cega, i això és molt perillós, perquè si no veig onapunto sóc capaç d’encendre-ho tot.—I ara, amics i amigues, si m’acompanyen tornarem a

l’autobús —crida la guia tot sacsejant el paraigua perdamunt del cap. Anem, anem!TESTA 28: Bon vent!

29

—Ens espera l’església més vella de Beverly Hills, ano-menada The Good Sheperd. Aquí va casar-se la Taylor,quan només tenia divuit anys, amb Nicky Hilton.Un crit d’admiració s’escapa del grup. Uns i altres s’em-

penyen per pujar al vehicle.—També és coneguda per grans funerals d’estrelles,

com el conquistador Rodolfo Valentino, el director de cine-ma Alfred Hitchcock, el gran galant Gary Cooper, vellesglòries del cinema…

La seva veu es perd mentre l’autobús enfila cap a NorthBedford Drive…Alguns caps de drac ensumen l’aire, finestra enfora,

quan la flaire de perfum barat desapareix a bord d’aquellcavall metàl·lic amb rodes.

TESTA 3: Nenes, han tocat el dos. Podeu estirar el collsense perill.I l’una rere l’altra fan petar els ossos del coll.

TESTA 41: Explica’m un conte…TESTA 13: Algú ha mirat la bústia a veure si ens ha arri-

bat el guió?TESTA 3: Les coses a Hollywood van lentes. Que un

director de cinema ens ofereixi coprotagonitzar unapel·lícula no significa que corri cap a casa teva. Primer hiha la paperassa, els advocats, els banquers… Els actors sónbestiar, va escriure el senyor Hitchcock. No ho recordeu?

30

TESTA 13: En Hitch ja pensava en nosaltres. Però tenia raó:als dues potes els tracten com a bèsties perquè són bèsties.TESTA 19 (entaforant el cap a la bústia): Publicitat de

viatges, sistemes de la senyora Fonda per aprimar-se, llibresespirituals de la senyora MacLaine, un nou gimnàs al barri,tota mena de píndoles… De guions, res de res.TESTA 41: Explica’m un conte.TESTA 24. Ja n’hi ha prou. Com a cap d’administració

d’aquesta societat de testes, demano que algú expliqui unconte a la vella.TESTA 10: En vols un de modern o un d’antic?TESTA 42: Ja ho hauries de saber. Des de Shakespeare i

Molière no s’ha escrit res de bo. Dels antics, i com més vellmillor.TESTA 15: No hi estic d’acord. Hi ha Charles Dickens,

Lev Tolstoi, Victor Hugo i un grapat més.TESTA 11: Apuleu? Heròdot? Hesíode?TESTA 41: Tria tu. Sorprèn-me.TESTES 14, 18, 21, 37 i 44 (alhora): Nenes, l’hora del

conte!

El drac, per unanimitat de tots els seus membres, s’esti-ra mandrós a terra. La testa número 10, la més llegida detotes i, per a alguns, la més sàvia —això seria objecte d’unallarga discussió perquè els dracs són els éssers mésintel·ligents creats pels déus—, obre els ulls com si el llampdel coneixement la il·luminés. I fent una veu misteriosa i en-cisada comença el relat.

32