1r ESO A Llibre Vegetal El nostre capítol del tema Regne Vegetal

http :// issuu . com / omradio / docs /1 resoallibrevegetal

1. Index.2. Introducció AG1 Nil.Marina Brayhan3. Mapa concepual 4. Classificació AG2 Anna Elena

Maria○ Criptogames G3 Marcel Laia montero

Dylan○ Fanerogames

i. Gimnospermes AG4 Victor P Laia P Clara

ii. Angiospermes AG2 Anna Elena Maria

5. Estructura:6. Funcions:

○ Nutrició○ Relació○ Reproducció AG5 Dani Marti Fede

7. Hàbitat8. Beneficis perjudicis AG6 Adrià Roger

Arnau

Esquema weerasEstructura

Tija.ArrelFulles

FotosíntesiFlors

ReproduccióEstructura flor

PistilEstams Pol·len

ClassificacióCriptógames (sense flor)

MolsesFalgueresReproducció alternant (sexual i asexual)

FanerógamesAngiospermes

ArbresArbustsHerbes

Gimnospermes Exemples:pi, l’avet, xiprer...

AG1 Nil, Marina i Brayhan

IntroduccióLes plantes són uns organismes que a continuació explicarem. Les plantes son organismes vius autosuficents que pertanyen al regne vegetal i poden habitar a la terra o en l’aigua. Existeixen més de 300.000 espècies de plantes, de las quals més de 250.000 es reprodueixen per mitjà de flors.La fotosíntesi consisteix en l’elaboració (síntesi) d’hidrats de carboni i d’oxígen a partir del CO2, minerals i aigua amb l’ajuda de la llum solar.

CO2 + H2O + llum → (CH2O) hidrats de carboni + O2

Resultant d’aquest procés es l’oxígen un producte de desfeta que prové de la descomposició de l’aigua.Les plantes van seguir evolucionant a mesura que afegien oxigen a l’atmosfera. Les plantes amb llavor les anomenem espermatofits.

Falta explicar les adaptacions que han aparegut per colonitzar la terra

Mapa concepual AG2 Anna Elena Maria

1.

Classificació

CLASSIFICACIÓLes plantes es divideixen en Criptògames i Fanerògames. Dins de les Fanerogames hi ha les Gimnospermes i les Angiospermes.

AG3: Dylan Chandler, Laia Montero, Marcel HomarCriptògames Ressalta parules-clau amb negreta o subratllat

”Criptògama” es refereix a aquelles plantes que es reprodueixen per espores i gàmetes. No fan ni flors ni llavors..

Inclou: algues, molses, falgueres, fongs (bolets) i alguns protozous, però actualment alguns d’aquests no es reconeixen com a plantes.

Les molses tenen una estructura simple, i les falgueres són més grosses i tenen una estructura més complicada.

Molses:Comprèn unes 24.000 espècies.No formen teixits verdaders.No fan flors ni fan la fotosíntesi.Viuen en llocs humits sobre troncs, roques etc.No tenen cutícula.

EstructuraAmb els seus teixits no verdaders formen Rizoides, Cauloides i Filoides.

ReproduccióPer produir les espores, les molses primer es reprodueixen sexualment. La fecundació del gàmetes, dóna lloc a una petita planta que creix fixada a sobre de la molsa. Al seu extrem hi ha una bosseta, s’anomena esporangi, que conté les espores. Quan les espores estan madures, els esporangis s’obren i les deixen anar. Les espores, si troben condicions favorables, originen noves molses.

Falgueres:Les falgures són plantes de grandària petita o mitjana, i no fan flor ni llavor per reproduir-se.-Comprèn unes 10.000 espècies.-Presenten vasos conductors, arrels, òrgans, tija i fulles vertaderes amb cutícula.-No tenen flors ni fan llavors. Però si que realitzen la fotosíntesi.

HABITATVan ser molt abundants durant el període carbonífer ( fa 240 milions anys) i les seves restes han originat carbó per un procés anaerobi (sense oxigen) de carbonatació.Viuen en zones humides i obaga però també càlides.Estan millor adaptades al medi terrestre que les molses. Poden ser més altes (vasos conductors ) i no depenen tant de l’aigua. Si per la reproducció.

ESTRUCTURA:Els diversos teixits formen els òrgans:Arrels: Es desenvolupen el llarg de l’arrel de la tija soterrada, no al seu extrem.Absorbeixen aigua.Tiges: Sovint són subterrànies i horitzontals i s’anomenen Rizomes dels que surten les arrels i les frondes.Fulles: S’anomenen Frondes. Són molt grans i dividides i recobertes de cutícula.. Al revers de la fronda presenten unes estructures amb forma de bossa anomenada sorus i que són una agrupació d’esporangis plens d’espores.

Polystichum setiferum, una falguera Grimmia pulvinata, una molsa

Pelvetia canaliculata , una alga.

El bolet de pi (Hypholoma fasciculare), un fong

FANERÒGAMESAG4: Víctor Prósper Clara De Valles Laia Pagès

GIMNOSPERMES

INTRODUCCIÓ

Les gimnospermes són les plantes que produeixen llavors però no fruits.A causa d’això les seves llavors no es troben tancades dintre de fruits, per exemple, el pi. Són els arbres que fan pinya, i fan flors masculines i femenines separadament. Inclouen més de 800 espècies, i són els espermatòfits més antics.

Són plantes superiors que tenen la llavor nua, és a dir, que la llavor no està protegida pel fruit ni recoberta. No totes les flors són molt vistoses, sinó que hi ha flors com les dels pi o las del blat, que són molt poc vistoses. És a dir que hi ha plantes amb flors, com el pi o el blat, que a primer cop d'ull no ho semblen.

CLASSIFICACIÓ

Les gimnospermes es classifiquen en:● Les Coníferes

○ de fulla en forma d’agulla. Exemples: pi, avet, cedre.○ de fulla en forma d’esquama. Exemples: xiprer i savina .

● Cicadàcies amb forma de palmera● Ginkgoàcies. Únic representant actual: Ginkgo biloba (arbre xinès emparentat amb els

xiprers).

CONÍFERES CICADÀCIES GINKGOÀCIES

Les coníferes són el grup de gimnospermes més important. Són els arbres que fan pinyes. Les seves flors presenten un aspecte poc típic. Tenen la fulla protegida per cutícula i punxeguda.

Són de fulla perenne, però les fulles més velles cauen al terra al llarg de l’any. Formen llavors nues, és a dir, desprotegides dins un fruit, però si protegides per una estructura dura (a les pinyes n’hi han, els pinyons. Les olives també en tenen, però aquests són pinyols). El conjunt de pinyons que conté la pinya s’ha originat a partir d’un mateix grup de flors.Les flors no tenen calze ni corol·la, però són unisexuals (separades les masculines i les femenines).

REPRODUCCIÓ CONÏFERES

Els cons masculins són més petits i estan formats per esquames disposades en espiral. Cada esquama disposada té milions de grans de pol·len. Els grans de pol·len contenen els gàmetes sexuals i uns sacs plens d’aire fet que en facilita la dispersió.Els cons femenins contenen esquames amb dos òvuls nus que no estan tancats en cap ovari.Quan els cons masculins maduren s’obren les esquames i deixen anar els grans de pol·len i si el vent els fa topar amb un con femení es produeix la fecundació. Es començarà a formar la llavor (pinyons). Com que no hi ha ovari no es forma fruit sinó que les parts de l’òvul generen una closca protectora formant la pinya partir del con femení.Quan les llavors estan formades les esquames del con femení s’obren i cauen les llavors. Alguns animals ajuden a dispersar-les.

In line with text | Fixed position

Situació de les llavors d’una gimnosperma. AG2 Anna Elena Maria

Angiospermes Ressalta parules-clau amb negreta o subratllatHi ha 260.000 espècies diferents d’angiospermes. Són unes plantes molt evolucionades. Inclou les herbes arbusts i arbres. Es caracterítzen perquè la seva llavor està dintre d’un fruit. Inclou les palmeres, els cereals, les plantes enfiladisses i les herbes del prat. Les angiospermes tenen les flors grosses i amb pètals acolorits, com les ginestes, però també ni han que fan les flors petites i amb flors de colors poc

vistosos.

Hi ha varies maneres de classificar les angioespermes:

Segons el nombre de cotiledons que presenta la llavor. Els cotiledons són unes fulles petites que estan dins de la llavor.

1- Monocotiledònies: Són les que només tenen un cotiledó quasi totes són herbes menys les palmeres. Hi ha que fan flors molt boniques. El blat o l’espigol són les plant2- Dicotiledònies:

Els cotiledons són unes fulles petites que estan dins de la llavor.

També es poden classificar en tres grans grups: arbres, herbes i arbustos.

1- Arbres: Tenen la tija llenyosa. Alguns dels arbres més coneguts són els fruiters. (pomer)

2- Arbustos: També tenen la tija llenyosa. Peró es diferencien dels arbres perquè són més baixos i les branques surten gairebé de la base de la tija.(Garric i l’arboç)

3- Herbes: Tenen la tija tendre i verda, i són més petites que els arbustos( menta, gespa...)

Les angiospermes es reprodueixen sexualment gracies a les flors. Les flors tenen unes cèl·lules especialitzades que a partir d’elles es produeix una generació de cèl·lules unicel·lulars que acaba produint les cèl·lules reproductores sexuals o gàmetes. El gamete masculí i el femení es fusionen formant un zigot.

AG5 Dani Marti FedeESTRUCTURA ANATÓMICA Ressalta parules-clau amb negreta o subratllat

L'anatomia vegetal és el camp de la Botànica que competeixi a les estructures dels vegetals. Podríem considerar la morfologia vegetal com la manera de disposar-se aquestes

estructures,que s'ajuden de la taxonomia per classi

ARRELL'arrel és l'òrgan de la planta que típicament està sota el sòl i poden ser arrels primàries i arrels secundàries (comparar amb la tija). Existeixen algunes excepcions atès que algunes arrels poden ser epigeas (que es troben sobre el sòl) o aèries(que estan molt per sobre del sòl o damunt de l'aigua). Com es pot veure, el definir l'arrel assenyalant únicament on es troba aquest òrgan de la planta pot portar a problemes pel que és més convenient el definir l'arrel com la part de la planta que no té fulles, i que al no tenir fulles tampoc té nusos. Les estructures internes entre tiges i arrels són molt diferents. i també serveix per alimentar l'arrelgemma

GEMMAEn botànica la gemma es un òrgan vegetal que origina una tija, una branca o una flor.En l'agricultura, les gemmes sovint s'utilitzen per a realitzar empelts, sobretot en arbres fruiters.Un borró és una gemma ovoïdal o fusiforme, constituïda per una coberta de catafil·les estritament imbricades, i sovint piloses, que protegeixen una porció de teixit meristemàtic en fase de repòs, destinat en un futur a originar un brot o una flor. Sovint els borrons actuen com a forma de resistència per a passar l'època hivernal més desfavorable ja que una vegada format

un borró pot passar durant un cer temps en estat de dormició o bé formar un brot

immediatament.TIJA

La tija és l'òrgan vegetatiu de les plantes cormofitas que creixen sentit contrari al de l'arrel i serveix dels seus tentacles a les fulles, flors i fruits: els rizomes són tiges subterrànies.

FULLAUna fulla és una estructura o un òrgan de les plantes especialitzat per a la fotosíntesi. Per complir amb el seu propòsit, un full éstípicament plana i fina, amb l'objectiu d'exposar els cloroplasts que contenen les cèl·lules (chlorenchyma) a la llum sobre una àmplia superfície, i permetre que la llum penetri completament en els teixits fins. És a les fulles on, en la majoria de les plantes, ocorre la fotosíntesi, la respiració i la transpiració.Les fulles poden enmagatzeman aliment i aigua, i es troben modificades en algunes plantes per a altres propòsits.

FLORLa flor és l'estructura reproductiva característica de les plantes anomenades fanerògames. La funció de la flor és produir llavors a través de la reproducció sexual. Per a les plantes, les llavors són la pròxima generació, i serveixen com el principal mitjà a través del qual les espècies es perpetuen i es propaguen. Després de la fertilització, la flor dóna origen, per transformació d'algunes de les seves parts, a un fruit que conté les llavors.

FRUIT

En les plantes angiospermes, el fruit prové de l'ovari de la flor després de ser fecundat. La paret de l'ovari es transforma en paret del fruit i es denomina pericarpi. La funció del pericarpi és protegir a la llavor.A les plantes gimnospermes i plantes sense flors no hi ha veritables fruits, encara que hi ha estructures reproductives com els cons dels pins, comunament se'ls prengui per fruits.

LLAVOR

La llavor és l'estructura mitjançant la qual realitzen la propagació les plantes que per això es diuen espermatófitas(plantes amb llavor). La llavor es produeix per la maduració d'un òvul d'una gimnosperma o d'una angiosperma. Una llavor conté un embrió del que pot desenvolupar-se una nova planta sota condicions apropiades. Però també conté una font d'aliment emmagatzemat i està embolicat en una coberta protectora.

Funcions vitals:

Tipus de reproducció:

Reproducció asexual:

Els nous éssers són originats a partir d’un sol organisme. Els descendents són genèticament iguals als s

seus progenitors.Reproducció sexual:

Els nous éssers s’originen a partir de la fusió de cèl·lules especialitzades de dos organismes. Els descendents, tot i que són semblants, són genèticament diferents al seus progenitors.

Les cèl·lules especialitzades en la funció de reproducció sexual s’anomenen gàmetes. Aquests gàmetes es caracteritzen perquè contenen la meitat del nombre de cromosomes que la resta de cèl·lules de l’organisme. La fecundació o unió dels gàmetes dóna lloc a un zigot o ou que originarà un embrió. Es creen individus genèticament diferents entre ells i diferents als progenitors.La reproducció sexual està present en la major part d’animals i plantes, fins i tot es troba en organismes procariotes i eucariotes unicel·lulars.En la majoria d’espècies existeixen dos tipus d’individus que produeixen gàmetes diferents, la qual cosa determina el seu sexe.En els animals el sexe masculí produeix espermatozoides i el sexe femení ,òvuls. En els vegetals, els gàmetes masculins s’anomenen anterozoides i els femenins, oosferes. Els gàmetes es produeixen en uns òrgans especials anomenats en els animals gònades (gònades masculines o testicles i gònada femenina o ovaris), i en els vegetals gametangis (gametangis masculins o anteridis i gametangis femenins o arquegonis).

En alguns éssers vius aquestes dues formes de reproducció s’alternen al llarg de la seua vida (o cicle biològic).En els vegetals és el que es coneix com alternança de generacions.Els animals que presenten al llarg de la seua vida els dos tipus de reproducció diem que tenen reproducció alternant.

Funció de relació:Els vegetals no tenen sistema nerviós com els animals, però també tenen mecanismes que els permeten detectar els canvis en l’ambient en el qual viuen i reaccionar a aquests canvis de forma adequada, és a dir els vegetals responen als estímuls (lluminosos, gravitacionals, mecànics, químics, tèrmics, hídrics…).

Les plantes produeixen una gran varietat d’hormones.Les auxines i giberelines són les hormones que promouen el creixement de la planta. Les citoquinines estimulen la divisió i la diferenciació cel·lular…L’etilè, un gas, se sintetitza en situacions d’estrès i és responsable de la caiguda de les fulles, flors i fruits.També és la substància que provoca la maduració dels fruits. Com és altament volàtil, això explica perquè quan en un calaix de pomes verdes es posa una madura, totes les altres maduren.L’acció de les hormones provoquen dos tipus de moviments en els vegetals:els tropismes i les nàsties.

Funció de nutrició:Des del punt de vista de la nutrició , els vegetals són:

Autòtrofs: la font principal de carboni és el CO2 . El CO2 l’ obtenen de l’atmosfera a través dels estomes de les fulles i parts verdes.Fotòtrofs: la font principal d’energia és la llum, que poden captar gràcies a la presència de pigments fotosintètics com la clorofil·la en els cloroplasts de les seves cèl·lules

La matèria orgànica de què són fets els éssers vius consta de molècules químiques molt complexes, resultat d’engranar i enllaçar nombroses estructures elementals.

Els quatre elements principals són el carboni, el nitrogen, l’oxigen i l’hidrogen; en un segon pla, pel que fa a les plantes, se situen el fòsfor i el potassi.El nitrogen, l’oxigen i el carboni abunden en l’aire, mentre que el mateix nitrogen, el fòsfor, el potassi i l’aigua (que conté hidrogen i oxigen) estan més o menys presents en el sòl.Les plantes es proveeixen del carboni que es troba en l’atmosfera i recorren a l’aigua, el nitrogen, al fòsfor i al potassi continguts en el sòl.

9. Hàbitat10. Beneficis perjudicis AG6 Adrià Roger Arnau

l’HÀbitat de les plantes: Un hàbitat és el lloc físic on viu un organisme, sovint caracteritzat per una forma vegetal o per una peculiaritat física dominant (un hàbitat de llacunes o un hàbitat de bosc). Pot referir-se a un àrea tan gran com un oceà o un desert , o a una tan petita com una roca o un tronc caigut d'un arbre. De manera general, els hàbitats poden dividir-se en terrestres i aquàtics i en cadascun d'ells es poden establir, al seu torn, multitud de subdivisions: així, en l'hàbitat aquàtic es pot distingir entre hàbitats dulceacuícolas i hàbitats marins, i dins d'aquests últims entre litorals, bentònics i pelàgic. Independentment de la seva extensió, l'hàbitat és un àrea o regió bé delimitada físicament.

Tot ésser viu necessita una hàbitat. Perque les plantes creixin: necessiten aigua, la llum del sol i la terra per viure i créixer adequadament.

Com que hi ha molts tipus diferents de plantes que creixen en molts llocs diferents. El lloc que viu en una planta que es diu un hàbitat. Hi ha molts tipus diferents d'hàbitats que formen una llar per a les plantes.

Algunes plantes creixen al desert calent i sec. Aquestes plantes no necessiten aigua tant com altres tipus de plantes. Algunes plantes creixen en els boscos o en coves que reben molt poca llum solar.

Molses: Viuen sobre troncs, roques i terrenys pobres. En zones humides i d’obaga.

PTERIDÒFITS (Falgueres i cues de cavall): Van ser molt abundants durant el període carbonífer ( fa 240 milions anys) i les seves restes han originat carbó per un procés anaerobi (sense oxigen) de carbonatació. Viuen en zones humides i obaga però també càlides.Estan

millor adaptades al medi terrestre que les molses. Poden ser més altes (vasos conductors ) i no depenen tant de l’aigua. Si per la reproducció.

ESPERMATÒFITS (PLANTES AMB LLAVOR) : Viuen en ambients molt diversos i fins i tot amb poca aigua. Estan mot millor adaptades a les condicions actuals que les molses i les falgueres.

beneficis o perjudicis de les plantes:

L'etnobotànica estudia l'aprofitament humà de les plantes. Constitueixen la base de l'alimentació directament per als vegetarians i indirectament per a la resta, ja que molts animals són herbívors. Les verdures, fruites, llegums i hortalisses són aliments d'origen vegetal. El sucre i l'oli, elements bàsics de la cuina, són productes d'origen vegetal. La fusta d'arbres i arbusts s'usa per construir cases, mobles i estris diversos. Les flors tenen una finalitat decorativa en la majoria de cultures. Les plantes remeieres, per altra banda, són els medicaments més utilitzats arreu del món i gran part de la medicina i la farmàcia empren principis vegetals.

Altres usos de les plantes: ● Les arrels de bruc boal es fan servir per fer pipes.

● Les garrofes les utilitzàvem per als animals (matxo, cavall, etc.), o per a nosaltres quan no hi havia res més per menjar. La garrofa era i es un sustitutiu de la xocolata.

● Dels fruits de l'arç blanc se'n feia melmelada. Utilitzàvem aquesta planta com a peu per al nespler.

● De l'avellaner de bosc en fèiem vares per batre olives i ametlles, i també fuets per als cavalls.

● La Viadella la fèiem servir per lligar les garbes de blat de moro.● La Murtra es posava a les ballestes per caçar ocells.● El vesc es feia servir per caçar ocells pero ara esta proibit.

PREGUNTES

AG2 Anna Elena Maria

1.Què són les angiospermes?Són unes plantes molt evolucionades. Es caracterítzen perquè la seva llavor està dintre d’un fruit. Les angiospermes tenen les flors grosses i amb pètals acolorides, però també ni han que fan les flors petites i amb flors de colors poc vistosos.

2.Com es classifiquen?Es classifiquen segons el nombre de cotiledons que presenta la llavor:

-monocotiledònies-dicotiledònies

També es poden classificar en tres grans grups:-arbres-herbes-arbustos

3.Què són els cotilèdons?Els cotiledons són unes fulles petites que estan dins de la llavor.

4.Com és la reproducció?Les angiospermes es reprodueixen sexualment gracies a les flors. Les flors tenen unes cèl·lules especialitzades que a partir d’elles es produeix una generació de cèl·lules unicel·lulars que acaba produint les cèl·lules reproductores sexuals o gàmetes.

5.Quina funció fa el gàmete masculí i el gàmete femení?El gamete masculí i el femení es fusionen formant un zigot.

6.En quins dos grans grups es divideixen les plantes?Les plantes es divideixen en Criptogames i Fanerogames. Dins de les Fanerogames hi ha les Gimnospermes i les Angiospermes.

G3 Marcel Laia montero DylanPreguntes per l’examen Grup 3

1. Com es reprodueixen les falgueres?a) Es reprodueixen per gàmetes i per biparticiób) Es reprodueixen per gàmetes i esporesc) Es reprodueixen per espores i per bipartaciód) No es reprodueixen

2.Aquesta imatge que és: a) Una molsab) Una falguera c) Una algab) Una Gimniosperma

3. Quina d’aquestes frases de falgueres és veritat?a) Les arrels són tiges no soterradesb) Les tiges també s’anomenen Cauloidesc) Les fulles també s’anomenen Filoidesd) Les tijes s’anomenen Rizomes

4. Enumera les diferències entre les molses i les falgueres:

5. Explica tot el que sàpigues sobre les molses, estructura, reproducció, hàbitat etc.(8 línies)

AG4 Victor P Laia P ClaraExamen:·1-Què és una gimnosperma?

·2- Classifica les gimnospermes:

·3-Com es reprodueixen les gimnospermes:a) De manera sexualb) De manera asexualc) Cap de les anteriors

·4-Quina de les següents parts no forma part d’un gimnosperma:a) Estamsb) Pol·lenc) Llavors

·5-Quina d’aquestes afirmacions és certa:

a) Les coníferes tenen la fulla protegida per cutícula i punxegudab) Les coníferes tenen la fulla desprotegida i punxegudac) Les coníferes no tenen fulla

PREGUNTES

AG6 Arnau Comas, Adria Olives i Roger Gonzalez:

1-Que es un habitat?Un hàbitat és el lloc físic on viu un organisme , sovint caracteritzat per una forma vegetal o per una peculiaritat física dominant.

2-Que es necessita perquè les plantes creixin?Necessiten aigua, la llum del sol i la terra. per viure i créixer adequadament.

3-On viuen les molses?Viuen sobre troncs, roques i terrenys pobres. En zones humides i d’obaga.

4-Escriu alguns exemples de beneficis de les plantes.● Les arrels de bruc boal es fan servir per fer pipes. ● Les garrofes les utilitzàvem per als animals (matxo, cavall, etc.), o per a nosaltres quan

no hi havia res més per menjar. La garrofa era i es un sustitutiu de la xocolata.

5-Quan fa que existeixen els pteridòfits?a) Van ser molt abundants durant el període carbonífer fa 240 milions anys.b) Van ser poc abundants durant el periode carbonifer fa 200 milions d’anys.c) Van ser els primer en oxigenar l’atmosfera fa uns 240 milions d’anys.