ECONOMIAECONOMIABBAATTXXIILLLLEERRAATT

Matèria de modalitat

Humanitats iCiències Socials

Matèria de modalitat

Humanitats iCiències Socials

J. Torres LópezC. Lizárraga Mollinedo

1

En aquesta unitat estudiarem a què ens referim exactament quanparlem d’economia, quines dificultats té l’estudi de les qüestionseconòmiques i com s’ha abordat al llarg dels temps.

L’economia i la ciència econòmica

Panoràmica del districtefinancer de San Francisco(EUA).

Una activitat econòmica és una forma concreta de produir els béns oobtenir els ingressos que necessitem per viure.

Fa uns decennis, la paraula economia tenia un ús molt especialitzat. Avuidia gairebé s’ha convertit en un terme comú i és habitual utilitzar-la finsi tot en les converses del carrer.

Un problema econòmic és aquell que sorgeix perquè hi ha recursosescassos a la nostra disposició.

9

1Uni

tat

1.1 L’economia en el «dia a dia»Les qüestions econòmiques s’han posat de moda i fins els més joves sen-ten sovint paraules com borsa, finances, crèdits, diner, desocupació, preus,etc. Els termes econòmics són a l’ordre del dia.

El que passa és que les qüestions econòmiques afecten molt directamenttotes les persones, i no solament els tècnics i els polítics. Per això, també sóncada vegada més els individus que intenten conèixer-ne els secrets i parlenconstantment d’assumptes que tenen a veure amb l’economia.

Actualment, és estrany escoltar un telenotícies sense que hi hagi notíciessobre assumptes econòmics, i pot ser habitual que els nostres pares ensneguin un moderat augment en la paga setmanal al·ludint que l’economiafamiliar no és gaire pròspera.

1.2 Què entenem per economia?En realitat, quan es parla d’economia es pot estar fent referència a tresqüestions diferents:

– A un tipus específic d’activitat.

– A un tipus específic de problemes.

– A un tipus específic de comportament.

L’economia com a tipus específic d’activitat. Si diguéssim, per exem-ple, que la nostra mare treballa en una empresa industrial i que el nos-tre pare és agricultor ens estaríem referint a diferents tipus d’activitatseconòmiques.

1L’economia

La indústria, l’agricultura o els serveis, com l’ensenyament, el transporto la salut, són diferents tipus d’activitats econòmiques que tenen llocen les nostres societats. En cada país o en cada època històrica l’activi-tat econòmica s’organitza de manera diferent.

L’economia com a tipus específic de problemes. Quan diem, perexemple, que en l’economia mundial hi ha massa desocupació, greuscrisis financeres o grans augments de preus, ens estem referint al fetque existeixen problemes econòmics.

Tots els problemes econòmics tenen un tret comú: es produeixen per-què no hi ha prou recursos disponibles.

Qui és qui

Joan Robinson (1903-1983). És, sensdubte, l’economista més important del se-gle XX. Injustament, mai no va rebre el pre-mi Nobel d’Economia, cosa que molts jus-tifiquen exclusivament per la seva condicióde dona. Va ser catedràtica a Cambridge iuna de les fundadores del postkeynesia-nisme, un corrent teòric preocupat per ladistribució de la renda, pel paper de les fi-nances i pels problemes del desenvolupa-ment econòmic.

10

Si disposéssim gratuïtament i lliurement de tot el que cal per satisfer lesnostres necessitats, no hi hauria problemes econòmics. Però, per reglageneral, el que acostuma a passar és que hi ha escassetat de recursos, i aixòés el que provoca que el fet d’afrontar els problemes econòmics sigui unaactivitat, l’activitat econòmica, tan important per a la vida humana.

L’economia com a tipus específic de comportament. A la nostra vi-da diària diem sovint que un individu és capaç d’economitzar (es-talviar) molt en les seves despeses, o que una família ha de prendreles decisions que siguin més econòmiques per poder arribar a finalde mes. En aquests casos, ens estem referint a un tipus d’actuacióque respon al que s’anomena comportament econòmic.

El comportament econòmic és aquella conducta humana que impli-ca el càlcul del que costa portar a terme una determinada acció i elsbeneficis que se’n poden obtenir.

Podem concloure, per tant, dient que l’economia és la ciència queestudia:

a) L’activitat econòmica al llarg del temps i en l’actualitat.

b) La naturalesa i la solució possible dels problemes econòmics.

c) El comportament humà expressat per mitjà d’un còmput de costos ibeneficis com a resultat del fet que s’enfronta a recursos escassos.

1.3 La importància de l’economia

L’escassetat i la necessitat de portar a terme activitats específiques perobtenir recursos ens afecten a tots com a persones individuals. Però tambétenen una gran importància per als col·lectius socials i per a les nacions enel seu conjunt.

La importància de tenir recursos. Tenir més o menys recursos és elque fa que uns pobles siguin més rics que uns altres. Gaudir de mésriquesa industrial, de més empreses o de més llocs de treball és la ba-se del benestar social. Per contra, l’escassetat o la dificultat per obte-nir els recursos acostuma a ser l’origen de la pobresa i del sofrimentsocial.Avui dia, milions de persones a tot el món emigren per buscar mésabundància de recursos o per poder participar amb més profit en lesactivitats econòmiques.

La importància de l’economia per a la política i el poder. Quiparticipa en la vida econòmica i qui té recursos també té més lliber-tat, en el sentit que té una capacitat més gran de triar i de decidir. Alnostre món, sembla molt evident la idea que aquells que tenen els di-ners tenen el poder. Per això diem que l’economia té a veure, també, amb la política i elpoder.

La importància social de l’economia. Quan parlem de qüestions econò-miques, en realitat ens estem referint a assumptes que van molt més enllàde l’economia. Per això diem que l’economia té una gran transcendènciasocial per a les col·lectivitats humanes.

1.1 Comenta algunes notícies o fets que hagis sentit recentment o que coneguis i que creguis que són de naturalesa econòmica.

Activitats

11

1Uni

tat

1.4 Economia i benestar socialCom que l’economia és l’activitat que pot proporcionar satisfacció a lesnecessitats humanes, per això té una gran importància i, també, tant pro-tagonisme en la vida social. És lògic que així passi, però no hem d’oblidarque l’economia ha de ser un instrument per al benestar i la felicitat hu-mana, i no pas un fi en si mateix.

El que sovint passa és que l’activitat econòmica no solament proporcionasatisfacció general, sinó també privilegis a uns quants, i això fa que elsmés poderosos i privilegiats obliguin altres persones a estar al servei de l’e-conomia, en comptes d’estar l’economia al servei de les persones.

Tan importants solen ser aquests assumptes, que molts economistes i diri-gents socials afirmen que no és bo que els assumptes econòmics els cone-guin només els economistes, sinó que també haurien de conèixer-los totsels ciutadans.

L’economista britànica Joan Robinson recomanava amb ironia que caliaestudiar economia per «no deixar-se enganyar pels economistes».

L’escassetat de recursos obliga a prendredecisions contínuament sobre com podemresoldre les nostres necessitats.En la fotografia, mercat de peix de Panaji, a Goa, Índia.

12

El punt de partida de totes les qüestions referents a l’economia són lesnecessitats humanes.

Satisfer les nostres necessitats i conservar, alhora, els recursos naturals és un

dels principis econòmics revaloritzats per afrontar el segle XXI.

2Necessitats, escassetat i elecció

Rep el nom de necessitat tot allò que desitgem o que ens cal perviure.

Des del punt de vista de l’economia, és igual que es tracti d’una necessi-tat «real» o capritxosa, material, espiritual o fisiològica. Consideremnecessitat tot allò que per una raó o altra, d’una manera o altra, volemsatisfer.

2.1 Les necessitats humanesEs poden fer moltes classificacions de les necessitats humanes, perquèsegurament són tan àmplies com àmplia és la nostra imaginació. Però elmés important és destacar que qualsevol ésser humà té tres grans catego-ries de necessitats: 1) Necessitats de ser, és a dir, les relatives a la seva pròpia condició de

persona. Aquestes necessitats van des de l’alimentació fins al vestit, elconeixement, etc.

2) Necessitats de tenir, és a dir, de gaudir de prou mitjans per poder fer odisposar.

3) Necessitats de relacionar-se, perquè qualsevol ésser humà, a més d’es-tar més o menys satisfet i de tenir mitjans a la seva disposició, necessi-ta, també, relacionar-se i viure amb els altres.

Qui és qui

Amartya K. Sen (1933). Nascut a l’Índia,el nom d’aquest economista està unit alsestudis sobre el benestar humà. Ha dut aterme investigacions sobre les causes i elsremeis de la pobresa i els períodes defam, i és un decidit defensor de la vincu-lació entre l’economia i l’ètica.

13

1Uni

ttat

En principi, l’economia es refereix a aquestes tres categories de necessitats,encara que molt sovint s’acostuma a limitar l’àmbit de les necessitatshumanes a les de tenir, quan en realitat no n’hi ha prou amb això per estarsatisfet, i encara menys per ser feliç.

La majoria de les vegades, les nostres necessitats són el resultat natural dela vida en societat. Però altres vegades les nostres necessitats són induï-des per altres persones del nostre entorn, per empreses, pels mitjans decomunicació, per la moda... De fet, gran part de la nostra vida la dedi-quem, sorprenentment, a intentar satisfer necessitats que, en realitat, nosentim per nosaltres mateixos.

Precisament, un dels problemes econòmics més importants de la nostraèpoca és que, mentre la població més rica té satisfetes les necessitats supèr-flues, gran part de la humanitat viu en la misèria sense tenir gairebé cober-tes les seves necessitats bàsiques.

2.2 Recursos escassosLa satisfacció de les necessitats constitueix el problema econòmic bàsic,perquè, malauradament, els éssers humans no disposem de recursos gra-tuïts i suficients.

Avui dia, 3000 milions de persones, gairebé la meitat de la humanitat,subsisteixen amb menys de dos euros diaris. Uns altres 3300 milions notenen sanejament bàsic i 3500 milions tenen una alimentació insuficient.Gairebé 100 000 persones moren, diàriament, de gana al món.

El quadre de les Nacions Unides que hi ha en la pàgina següent resumeixbé la situació del nostre planeta quan començava el segle XXI.

Les dades mostren que una gran part de la població mundial no disposade prou recursos per viure, ni tan sols per sobreviure.

L’escassetat és una constant de la vida humana que obliga a dur a termeactivitats econòmiques cada vegada més complexes per poder-la superar.

Escassetat i pobresa

Cal tenir en compte que l’escassetat pot estar provocada per dues cir-cumstàncies diferents:

1) Perquè no hi hagi recursos per a tots. Aleshores, es tracta d’un pro-blema de naturalesa tècnica, que obliga a trobar nous procediments perobtenir tot allò que necessitem.

2) Perquè hi hagi un mal repartiment o distribució dels recursos dis-ponibles. Aleshores, ens enfrontem a un problema de naturalesa polí-tica, ja que cal prendre mesures de repartiment a favor dels que menysrecursos tenen a costa dels més privilegiats.

Al nostre món hi ha els dos problemes. És cert que falten recursos, peròtambé ho és que els disponibles estan molt mal repartits.

Ho demostra el fet que les Nacions Unides van calcular que els diners quees necessitaven el 1997 per proporcionar educació bàsica, alimentació,salut reproductiva, aigua potable i sanejament a tot el món eren uns 44 000 milions de dòlars; xifra que equivalia al 4% de la riquesa de les225 persones més riques del món.

Privació greu en alguns aspectes de la vida

14

Països en desenvolupament

Salut

• 1300 milions de persones sense accés a aiguapotable (2005).

• 2600 milions de persones sense accés a sanejamentbàsic (2005).

• 38,6 milions de persones que viuen amb VIH/sida(finals de 2006).

• 3 milions de persones moren anualment percontaminació de l’aire (2005), la majoria nens idones.

Països de l’OCDE*

• 15 % d’adults són analfabets funcionals (2000).

• 130 milions de persones en la pobresa d’ingrés (amb menys del 50 % dela mitjana d’ingressos), entre els quals hi ha entre 40 i 50 milions denens (2005).

• 8 milions de persones desnodrides (2000).

• 1,5 milions de persones viuen amb VIH/sida (2000).

Educació

• 770 milions d’adults analfabets, el 64 % dels quals són dones (2005).

• 120 milions d’infants no escolaritzats en els nivellsprimari i secundari, el 60 % dels quals són nenes(2004).

Pobresad’ingrés

• 1300 milions de persones viuen amb menys d’undòlar diari, i 3000 milions de persones viuen ambmenys de dos dòlars diaris (2005).

Poblacióinfantil

• 153 milions d’infants menors de 5 anys tenen un pes insuficient per mala nutrició (2003).

• 6000 d’infants moren cada dia per diarrea i desnutrició (2003).

FONT: Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD). Informe sobre el Desenvolupament Humà 2006.

*L’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) inclou els trenta països més rics del món.

Mentre que una part minoritària de la població mundial viu còmodament amb

totes les seves necessitats més que cobertes, lamajoria no disposa de béns i serveis bàsics.

En la fotografia, nens a Swazilàndia.

15

1Uni

tat

És molt poc si es compara amb tanta riquesa acumulada per tan poquespersones; però, així i tot, els problemes no es resolen.

Altres vegades, com ha demostrat l’economista Amartya K. Sen, en algu-nes societats hi ha tanta insuficiència democràtica que els individus nodisposen dels mitjans mínims per defensar els seus interessos davant delsgrups més rics i poderosos, la qual cosa povoca una situació permanent dedesigualtat extrema i de misèria generalitzada.

2.3 Elecció i cost d’oportunitatQuan els éssers humans intenten satisfer les seves necessitats han de resol-dre gairebé sempre un mateix problema: disposen de recursos escassos iaquests recursos normalment poden utilitzar-se en usos alternatius. Pertant, han d’elegir.

L’accés als serveis sanitaris amb caràcteruniversal és una de les necessitats bàsiques quehauria de satisfer qualsevol societat.

L’elecció sobre l’ús que donem als recursos escassos disponibles és elque determina finalment quines necessitats podrem satisfer i de quinamanera.

L’elecció dels recursos

Qualsevol estudiant que disposa d’una paga setmanal, que sempre li sem-blarà petita, ha d’elegir entre diferents compres o activitats que vol fer. Elsempresaris han d’elegir entre contractar més treballadors o més màquines;una nació ha d’elegir entre especialitzar-se en la indústria, l’agricultura oel turisme…; tots estem elegint constantment el destí que donarem alsnostres recursos. És una cosa inevitable que ens imposa la vida econòmi-ca a causa de l’escassetat.

Precisament, l’economia intenta estudiar la naturalesa d’aquestes deci-sions per proporcionar solucions al problema de l’escassetat, i per donar

16

Combatre i eradicar les diferèncieseconòmiques entre països rics i països

pobres és un dels grans reptes de l’economia del futur.

En la fotografia, descàrrega de sacs de farinadestinats a l’ajuda humanitària, al Brasil.

criteris que permetin que els éssers humans i les societats facin el millorús possible dels recursos disponibles. A l’hora d’elegir entre recursos escas-sos cal procurar que l’elecció sigui òptima.

1.2 Posa alguns exemples del cost d’oportunitat que han tingut alguneseleccions que has fet últimament.

Activitats

Una elecció òptima és aquella que proporciona el millor ús possible delsrecursos amb la finalitat d’aconseguir-ne el màxim rendiment.

El cost d’oportunitat és aquell al qual renunciem quan elegim algunacosa.

Cost d’oportunitat

Per aconseguir identificar quina ha de ser l’elecció òptima, cal conèixer ivalorar tots els tipus de costos i de beneficis que poden desprendre’s decada una de les possibles decisions. En particular, cal considerar l’anome-nat cost d’oportunitat.

Si, per exemple, tenim la possibilitat de passejar o d’anar al cinema i ele-gim la segona opció, el cost d’oportunitat d’anar al cinema serà la passe-jada que deixem de fer.L’exemple següent permet comprovar que si no es té en compte el cost d’o-portunitat es poden prendre decisions econòmicament molt negatives.Agafem com a exemple una metgessa que guanya 100 euros l’hora a laseva consulta i que té un jardiner al qual paga 30 euros per tenir cura delseu jardí. Un dia, la metgessa considera que en realitat ella és molt millorque el seu jardiner, així que decideix acomiadar-lo i tenir cura ella matei-xa del jardí. «Així m’estalviaré», diu, «30 euros cada hora.» La metgessa no havia estudiat el concepte de cost d’oportunitat i no va tenir en compte que en substituir el jardiner estalviava efectiva-ment 30 euros, però que cada hora de jardineria tenia un cost d’oportu-nitat de 100 euros, que era el que deixava de guanyar a la consulta. Pertant, la metgessa no estalviava 30 euros l’hora, sinó que perdia 70 euros.

17

1Uni

tat

La ciència econòmica intenta conèixer les lleis que regulen els fenòmenseconòmics. Per exemple, per saber:

– Per què unes economies creixen més que altres.

– De quins factors depèn el creixement.

– Per què existeix atur o pobresa.

– Quins factors determinen que les famílies gastin més o menys.

– Quines conseqüències pot tenir el fet que pugin o baixin els impostos.

Totes aquestes lleis, entre d’altres, les anirem estudiant en aquest curs.Però per analitzar totes aquestes qüestions econòmiques cal una ciència,un tipus de coneixement especialitzat, rigorós i ben estructurat, és a dir, un coneixement científic.

3.1 Economia i mètode científicDiem que l’economia és una ciència perquè per establir les seves idees oanàlisis utilitza el mètode científic, cosa que la diferencia del coneixementvulgar o no científic.

3L’economia com a ciència

L’estudi científic de l’economia abraça tots els àmbits de l’activitat econòmica,independentment del seu grau de desenvolupament i dels mitjans utilitzats per portar-la a terme.En la fotografia, pagès tailandès treballant la terra.

El mètode científic és el conjunt de totes les regles i tots els raonamentsque cal seguir per poder establir judicis rigorosos i contrastats per la rea-litat.

18

Només els coneixements obtinguts per mitjà del mètode científic espoden considerar com a veritats. La resta són especulacions o afirmacionssense demostració pròpies del coneixement no científic.

Les ciències que apliquen el mètode científic al coneixement dels fenòmensde la naturalesa s’anomenen ciències naturals i les que l’apliquen per ana-litzar científicament els fenòmens socials s’anomenen ciències socials.

Com que els problemes econòmics tenen a veure amb els éssers humans iles relacions que es donen entre ells, diem que l’economia és una cièn-cia social.

3.2 Els models econòmicsLa realitat econòmica acostuma a ser massa complexa: qualsevol proble-ma econòmic depèn de moltes circumstàncies a la vegada. Per això, ésmolt difícil analitzar-los, perquè no se’n poden tenir en compte tots elscomponents alhora.

Quan passa això, els economistes intenten simplificar la realitat construintmodels econòmics a partir dels quals obtenen les seves hipòtesis i teories.

La incidència del transport i de lesinfraestructures en el comerç i en la millora

de l’activitat econòmica és una de lesqüestions que investiga la ciència econòmica.

Un model econòmic és una visió simplificada de la realitat, una repre-sentació reduïda de tota o d’una de les seves parts.

De la mateixa manera que un mapa permet conèixer un espai geogràficque mai no podríem tenir a les mans en tota la seva dimensió, gràcies a la simplificació dels models econòmics es poden analitzar fenòmens elscomponents dels quals mai no podria abraçar conjuntament el nostreconeixement.

19

Els models poden ser tan simplificats com vulguem. Un de molt simple elpodem formular, per exemple, així:

y = 2xLa y pot ser el volum de treball en la indústria i la x, el volum de treball en elsserveis. Aquest model tan senzill indica que el volum de treball en la indústria(y) és el doble de l’existent en els serveis (x).No obstant això, com més simple sigui un model, més allunyat estarà dela realitat i, per tant, serà menys útil a l’hora de proporcionar-nos unavisió rigorosa del que hi passa.Sovint, els economistes han d’escollir entre models molt manejables però allu-nyats de la realitat i altres de més realistes però molt difícils de treballar.

3.3 Les teories econòmiquesCom que els economistes treballen amb models i no pas amb fenòmensreals, cal que a mesura que van obtenint les seves conclusions les vagincontrastant amb la realitat. Per a això, cal seguir els tres passos que ensrecomana el mètode científic: establiment d’una hipòtesi, plantejamentd’unes lleis econòmiques i, finalment, formulació d’una teoria econòmi-ca.

Hipòtesi de treball

Primer pas: fer una observació encertada i rigorosa dels fenòmens.Per a això, podem utilitzar diversos procediments: recórrer a dades es-tadístiques, al coneixement històric, a l’observació directa o a la realit-zació d’enquestes. Així, per exemple, podríem arribar a conèixer les da-des referents a la despesa que fan les famílies catalanes en consum, és adir, en la compra de béns i serveis.

Segon pas: establir hipòtesis de comportament. A partir de les dades ob-tingudes arran de l’observació del comportament de les famílies quant a ladespesa, arribaríem a la hipòtesi, per exemple, que el fet que gastin més omenys depèn principalment dels seus ingressos i que com més ingressos te-nen, més gasten.

Una hipòtesi és una suposició sobre el fenomen que estudiem i la veraci-tat del qual ens proposem comprovar.

Les lleis econòmiques són l’expressió de les regularitats dels fenòmenseconòmics, és a dir, els elements que romanen constants al llarg del tempso en diferents situacions.

Tercer pas: verificar aquestes hipòtesis. Per constrastar la veracitat deles hipòtesis que hàgim formulat, cal recórrer altra vegada a la realitat.En l’exemple anterior, caldria comprovar que les dades reals demostrenque, efectivament, les famílies gasten més com més abundants siguinels seus ingressos.

Lleis econòmiques

Les hipòtesis que anem acceptant, perquè comprovem que es corresponenamb la realitat, són les que ens permeten conèixer els fenòmens econòmicsi anar descobrint les lleis que els regulen.

Qui és qui

1Uni

tat

John Maynard Keynes (1883-1946). És,sens dubte, l’economista més conegut i in-fluent del segle XX com a teòric de l’inter-vencionisme estatal. Culte i amant de l’art,va tenir temps per guanyar una fortuna ju-gant a la borsa. Era tan conegut pels seuspolèmics canvis d’opinió que es deia queon hi havia tres economistes hi havia qua-tre opinions, o cinc si hi era ell. Però no liimportava que li ho critiquessin: «Vostè nocanvia d’opinió quan té informació no-va?», deia.

20

Seguint amb l’exemple anterior, potser podríem arribar a descobrir unallei de despesa familiar que pogués enunciar-se dient que «cada vegadaque es triplica l’ingrés de les famílies, se’n duplica el consum».

Teories econòmiques

Quan podem presentar un conjunt ordenat i sistemàtic de lleis econòmi-ques referents a un determinat fenomen o a un conjunt de fenòmens,tenim la possibilitat de formular ja una teoria econòmica.

A diferència dels científics naturals, elseconomistes no poden experimentar amb els

fenòmens que analitzen i han d’estudiar-los através de simulacions o referències indirectes.En la fotografia, laboratori d’estructures de

macromolècules equipat amb un microscopielectrònic de transmissió.

Una teoria econòmica és un conjunt ordenat d’hipòtesis i lleis econò-miques que proporcionen un coneixement sistemàtic sobre un determi-nat fenomen, que n’il·lustra tots els aspectes i que permet predir-ne elcomportament futur.

Els judicis de valor són les preferències o els prejudicis no científics quetenen sempre els investigadors amb relació als assumptes i als problemesque investiguen.

Alguns exemples de teories econòmiques que estudiarem més endavant sónla teoria del consum, que explica el comportament dels subjectes a l’horade comprar béns i serveis, i la teoria del comerç internacional, que inten-ta explicar de què depenen els intercanvis entre les nacions.Cal tenir en compte que els fets econòmics depenen, en realitat, de lavoluntat dels éssers humans i que són molt canviants. Per això acostumaa ser difícil descobrir-ne les regularitats o lleis de comportament. Els objectius de la investigació científica dels economistes són vènceraquestes dificultats, intentar desxifrar de què depenen els successos econò-mics i, sempre que sigui possible, predir el que pugui passar amb aquestsen el futur.

3.4 Economia i coneixement científicTotes les ciències tenen grans dificultats per aplicar el coneixement cien-tífic. De vegades, perquè és difícil trobar les condicions adequades d’ob-servació. Altres vegades, perquè els fenòmens naturals o socials no acostu-men a donar-se en condicions prou transparents.Però en el cas de l’economia hi ha tres circumstàncies que fan encara mésdifícil arribar a conclusions vertaderes:1) L’existència de judicis de valor.2) Dificultats d’observació.3) El que «ha de ser».

Judicis de valor

Per exemple, uns economists poden defensar que el més important és quehi hagi la màxima igualtat. Uns altres pot ser que considerin que si hi hamassa igualtat les persones potser no s’esforçaran per millorar. Es tracta depreferències: no hi ha un criteri objectiu per determinar què és millor.Lògicament, qui mantingui una posició o una altra després investigaràinfluenciat per aquesta preferència.

Quan s’estudia la calcopirita o la divisió cel·lular, és molt possible queaquests valors o preferències ideològiques no tinguin gaire importància

1.3 Posa tres exemples de judicispositius (referents «al que és») i tres mésde judicis normatius (referents «al que hade ser») amb relació a les teves activitatsescolars.

Activitats

21

1Uni

tat

(encara que de vegades també poden influir en les ciències naturals; perexemple, quan els científics són més o menys sensibles a l’ús militar o anti-social dels seus descobriments). Però en el cas dels assumptes econòmics, elsprejudicis o preferències dels científics tenen més influència. Les seves inves-tigacions afecten la riquesa d’uns o d’altres, el poder financer o la capacitatde decisió social.De vegades, resulta molt difícil distingir el que és resultat de l’anàlisi cien-tífica del que és un simple judici de valor, perquè els que tenen preferèn-cies poc atractives per als altres acostumen a presentar-les com si fossinproposicions científiques.

Dificultats d’observació

Si volem estudiar els efectes que pot tenir l’establiment d’un determinatimpost sobre la riquesa dels ciutadans, no podem fer que s’estableixinomés per analitzar-lo. Quan s’adopti, ja s’haurà produït l’efecte i quan estorni a establir potser el seu efecte serà diferent perquè hauran canviat lescircumstàncies.

El que «ha de ser»

Finalment, cal tenir en compte que hi ha dos grans enfocaments de l’anà-lisi econòmica: l’economia positiva i l’economia normativa. L’anome-nada economia positiva fa referència «al que és», és a dir, als fets. L’altreenfocament, anomenat economia normativa, es refereix «al que ha de ser»,és a dir, al que es considera millor o pitjor.Malgrat les dificultats exposades, podríem intentar verificar els postulatsde l’economia positiva, però com podem verificar alguna cosa que té aveure amb el que «ha de ser», amb tot allò que té a veure amb una deter-minada preferència?Podríem arribar a la conclusió, per exemple, que la disminució d’un 5 % enel preu de les entrades de cinema n’augmenta el consum en un 15 %. Enconseqüència, afirmar que la disminució del preu augmenta la despesa encinema seria una proposició positiva. Tindríem més o menys dificultat perfer-ho, però podríem arribar a demostrar-ho. Per contra, si afirmem que ésdesitjable augmentar el consum d’entrades de cinema, estaríem fent unaproposició normativa que no es pot demostrar.

3.5 Problemes de l’anàlisi econòmicaAquestes dificultats amb què es troba l’anàlisi econòmica provoquen dostipus de problemes:a) D’una banda, que no hi hagi veritats indiscutibles amb relació als prin-

cipals problemes econòmics. Per això entre els economistes hi ha tantavarietat de posicions teòriques segons quins siguin els seus diferentspunts metodològicos de partida.

b) De l’altra, que sigui difícil distingir a simple vista el que és una pre-ferència o una proposta ideològica d’un economista o d’un polític d’unaveritat científica. No queda més remei que conèixer els secrets de l’eco-nomia per saber distingir i per no deixar-se enganyar.

Els problemes econòmics i socials en general són de més difícil obser-vació que altres fenòmens naturals perquè no es poden estudiar en unlaboratori ni experimentar-hi.

22

Des dels orígens del pensament econòmic ha existit una gran diversitatde corrents econòmics, i cada un amb diferents formes d’enfocar els pro-blemes econòmics. Entre les causes d’aquesta diversitat es poden assenya-lar les següents:

La complexitat metodològica que ha de vèncer el pensament econò-mic dificulta el procés per trobar el camí encertat quan els problemessón complexos.

La gran influència de les preferències que tinguin els científics fa quecada un d’ells opti per camins diferents a l’hora d’analitzar i de propo-sar solucions.

La pressió que acostumen a exercir els grans poders socials per diri-gir la investigació en el sentit que més els beneficiï.

4.1 L’economia a l’antiguitat

Els grecs ja van començar a descobrir que hi havia un camp específic dela vida social que tenia a veure amb la gestió dels recursos. El van anome-nar oikos nomos, és a dir, el «coneixement de la vida domèstica». La parau-la economía va néixer, doncs, per referir-se als problemes dels recursos de la família.

Així es va fer servir durant molt de temps, encara que de forma molt limi-tada. En realitat, no hi havia grans assumptes domèstics dels quals homs’havia d’ocupar en èpoques històriques amb un escàs desenvolupamenteconòmic i una activitat econòmica molt simple, vinculada gairebé exclu-sivament a una mínima supervivència.

A l’Edat Mitjana es van començar a estudiar els nous problemes econò-mics que començaven a sorgir. Al voltant de l’anomenada escola deSalamanca es va desenvolupar un dels pensaments econòmics mésavançats d’aquesta època. Alguns teòlegs i moralistes de gran importànciaintel·lectual, pertanyents a aquesta escola, es van encarregar d’estudiarproblemes econòmics com el crèdit i la funció de la moneda, les causes dela pobresa o fins i tot les raons per les quals variaven els preus dels béns.

4.2 L’economia clàssicaA mesura que el capitalisme es va anar consolidant com un règim econò-mic que expandia el comerç, la moneda, la indústria i l’economia en gene-ral, van anar apareixent anàlisis que intentaven explicar aquests nous fenò-mens.

La primera persona que va utilitzar la paraula economia per referir-se alconeixement d’aquests assumptes va ser Antoine de Montchrétien, que el1615 va parlar d’economia política, ja que entenia que aquests assump-tes econòmics estaven molt vinculats a l’actuació de l’estat i del poder.

A poc a poc, autors que es dedicaven a estudiar altres qüestions socials,filosòfiques o morals van anar sistematitzant el pensament econòmic.

Qui és qui

Martín de Azpilcueta (1493-1586). Fraredominic i destacat membre de l’anomena-da escola de Salamanca. Va estudiar elsaugments de preus que es produïen enarribar l’or d’Amèrica i els problemes dela usura.

4 La diversitat del pensament econòmic

23

1Uni

tat

François de Quesnay, un metge de la cort de Lluís XV que coneixia elmecanisme de la circulació de la sang, va pensar que alguna cosa semblanthavia de passar amb les rendes i el diner en l’economia i va descobrir aixíel circuit econòmic.

Més tard, el moralista escocès Adam Smith va elaborar la primera granobra del pensament econòmic, que va titular Una investigació sobre lanaturalesa i les causes de la riquesa de les nacions (1776). Per primer cop,s’explicava sistemàticament i amb una brillantor i un rigor extraordinarisel funcionament de l’economia com «un tot». Smith va ser un pioner enl’anàlisi del lliure comerç, del funcionament dels mercats i de les condi-cions en què el treball podia utilitzar-se més eficientment.

Després d’Adam Smith, altres autors com David Ricardo, John StuartMill o Karl Marx van conformar el que es va anomenar l’economiaclàssica, que es va caracteritzar per estudiar els fenòmens econòmics desd’una perspectiva global i al llarg del temps i, sobretot, per la seva pre-ocupació per la distribució de la riquesa entre les classes i els grupssocials.

Els economistes clàssics es van caracteritzar per sistematitzar per pri-mera vegada els problemes econòmics, per estudiar a llarg termini i perestar preocupats pel repartiment de la riquesa entre les classes socials.

L’economia neoclàssica o marginalista es va centrar, principalment, aexplicar els comportaments individuals i l’intercanvi de béns i serveis, encomptes de centrar-se en els grans temes clàssics referents a la riquesa i laseva distribució.

4.3 Economia neoclàssica o marginalista

A finals del segle XIX es va qüestionar aquesta forma d’entendre elsassumptes econòmics i va sorgir l’economia neoclàssica o marginalista,al voltant de diversos autors units per les seves diferències amb els clàssics.

Els economistes neoclàssics estan vinculats amb l’auge del liberalismedecimonònic i defensaven principalment que l’economia tenia una sèried’automatismes que la feien independent de la voluntat dels governs. Ésmés, afirmaven que per aconseguir els millors resultats possibles, el mésadequat era deixar que els agents econòmics es governessin amb autono-mia i sense ingerències estatals.

Autors molt brillants com Wilfredo Pareto, Stanley Jevons, Leon Walraso Alfred Marshall van fonamentar aquestes idees liberals en sofisticadesanàlisis matemàtiques.

4.4 El keynesianisme

En la dècada de 1930 es va viure una gran crisi econòmica que va evi-denciar que els «automatismes» defensats pels economistes neoclàssics gai-rebé no funcionaven: es va registrar un gran nivell de desocupació i es vaproduir el tancament de milers d’empreses als països més desenvolupats.

Enfront dels economistes liberals de l’època, que mantenien que el millor eraesperar perquè els problemes es resoldrien sols, un economista anglès ano-

24

menat John Maynard Keynes va proposar una sèrie d’idees revolucionàriesque van donar lloc al que més endavant es va anomenar el keynesianisme.

Keynes va afirmar bàsicament que en realitat una economia deixada a laseva pròpia evolució mai no funcionaria amb prou equilibri, sinó que pro-vocaria crisis i problemes com la desocupació, que posarien en perill elmateix capitalisme. Keynes va proposar l’intervencionisme dels governsper corregir aquests desequilibris, els quals, per exemple, podien donarajudes als aturats o gastar diners a fer carreteres.

Qui és qui

Milton Friedman (1912-2006). Un delseconomistes més coneguts i influents delsegle XX. Segurament, el principal inspira-dor de les idees econòmiques liberals quehan predominat en els últims trenta anys.Economista rigorós, brillant i amant de lapolèmica. A més d’estar constantment pre-ocupat per criticar la intervenció de l’estat,ha dedicat diverses de les seves obres aestudiar els problemes del mètode cientí-fic en l’economia. Se li acostuma a retreu-re, però, que hagi estat assessor de go-verns dictatorials com el de Pinochet aXile.

El keynesianisme es va caracteritzar per proposar la intervenció estatal percorregir els desequilibris econòmics en considerar que no existien meca-nismes automàtics que resolguessin per si sols els problemes econòmics.

Els economistes neoliberals consideren que la intervenció estatal és per-judicial per a les economies, perquè no deixa actuar lliurement lesempreses i perquè suposa fer despeses innecessàries.

4.5 El neoliberalisme

A finals dels anys setanta del segle XX es va produir de nou una gran crisieconòmica que tornà a posar en qüestió les idees econòmiques dominants.

El keynesianisme va ser a poc a poc substituït per una reformulació de lesidees liberals que s’ha anomenat neoliberalisme. Economistes molt bri-llants com Friedrich von Hayek, Milton Friedman o Robert Lucas, entrealtres, n’han estat els inspiradors principals.

El neoliberalisme considera, novament, que la forma d’aconseguir resul-tats econòmics millors és fomentar la iniciativa de les empreses priva-des i evitar que els governs influeixin en les economies.

Per això, fomenten la iniciativa privada i procuren que siguin els mateixosindividus els que trobin solucions als seus problemes sense ajuda delsgoverns.

Per al neoliberalisme, la desigualtat no és un problema, sinó que és la situa-ció que permet que els individus puguin aspirar a tenir més recursos i queels porta, segons ells, a crear empreses i emprendre negocis.

Aquestes idees són les que ocasionen que els governs redueixin els fonsque abans estaven destinats a aconseguir objectius socials i a potenciar laprotecció social.

En aquesta època de predomini del pensament i de la política neoliberals,es redueix la despesa en educació i sanitat, amb relació al total de l’activi-tat econòmica, i també es redueixen altres partides socials, com les desti-nades a pensions.

4.6 Corrents crítics contemporanis

El predomini d’aquestes idees provoca grans desigualtats i conflictes queestudiarem més endavant, com el del deute extern, la pobresa o el sub-desenvolupament de grans àrees del planeta. Això és el que ha fet desper-tar la crítica vers les idees econòmiques neoliberals, per cridar l’atenciósobre la necessitat d’aconseguir més justícia social.

1.4 Després d’haver estudiat aquestaunitat, indica amb quines altresassignatures que ja has estudiat o queconeguis de referència, està relacionadal’economia.

Activitats

25

1Uni

tat

Així, han nascut enfocaments econòmics més heterodoxos i preocupats,sobretot, per dos assumptes: per incorporar criteris ètics en l’actuacióeconòmica i per aconseguir més igualtat i benestar social per a totes lespersones. Entre els economistes que defensen aquestes últimes idees hi haels premis Nobel Amartya Sen i Joseph Stiglitz.

Es pot dir, per tant, que l’arbre de la ciència econòmica és molt frondós.En realitat, els enfocaments anteriors no han anat desapareixent, sinó queencara són vius en el pensament econòmic.

En les revistes científiques es poden trobar perspectives liberals, neokey-nesianes, marxistes, clàssiques, crítiques, etc., la qual cosa demostra que,malgrat que el neoliberalisme tingui una influència generalitzada sobre lespolítiques dels governs, les preferències i la pluralitat de pensament enca-ra continuen vives en l’economia.

Només l’estudi i el coneixement dels diferents corrents de pensamentpoden permetre distingir el que són idees científiques sòlidament esta-blertes dels judicis de valor o preferències dels economistes o dels grupssocials.

Saber distingir això és la dificultat més gran que presenta l’estudi de laciència econòmica, però arribar a aconseguir-ho, encara que sigui bàsi-cament, és una garantia perquè els individus puguin comportar-se lliure-ment en les seves relacions socials.

La crisi econòmica que van patir els EstatsUnits i Europa en la dècada de 1930 vademostrar que els governs haurien de dissenyar estratègies d’intervenció per corregiri evitar futurs successos similars.En la fotografia, desocupats davant d’unaoficina estatal de Nova York esperant rebrepa, durant la Gran Depressió, el 1930.

En fer servir l’expressió economia ens podem referir a tres grans tipusd’assumptes: a l’activitat econòmica, als problemes econòmics i al com-portament econòmic.

Una activitat econòmica és una forma concreta de produir els béns od’obtenir els ingressos que necessitem per viure. Un problema econò-mic és aquell que sorgeix perquè hi ha recursos escassos a la nostra dis-posició. El comportament econòmic és aquella conducta humana queconsisteix a calcular què costa fer alguna cosa i els beneficis que es po-den obtenir en fer-la.

Quan parlem de necessitats, no podem referir-nos solament a les ne-cessitats de «tenir» coses, sinó també a les de «ser» i «relacionar-se».

L’escassetat és allò que obliga a emprendre activitats econòmiques. Potestar ocasionada pel fet que no hi hagi prou recursos o pel fet queaquests estiguin mal distribuïts entre les persones.

Una elecció òptima és aquella que proporciona el millor ús possibledels recursos amb la finalitat d’assolir-ne el màxim rendiment, i el costd’oportunitat és allò a què renunciem quan triem alguna cosa.

El mètode científic és el conjunt de regles i raonaments que cal seguirper poder establir judicis rigorosos i que puguin ser contrastats per larealitat.

Gràcies als models econòmics, podem simplificar la realitat per estu-diar-la quan és massa complexa o quan en el problema que volem estu-diar hi intervenen tants elements que no podem analitzar-los tots alho-ra.

Les dificultats més grans per al coneixement econòmic provenen del’existència dels judicis de valor, de les dificultats d’observació i de lesproposicions normatives que no podem demostrar.

Els economistes clàssics es van caracteritzar per sistematitzar per pri-mera vegada els problemes econòmics, per estudiar-los a llarg termini iper estar preocupats pel repartiment de la riquesa entre les classes so-cials.

L’economia neoclàssica o marginalista es va dedicar principalment aestudiar els problemes a curt termini del comportament individual deles persones o de les empreses i va intentar descobrir els mecanismes au-tomàtics que governen els processos econòmics.

El keynesianisme es va caracteritzar per proposar la intervenció estatalper corregir els desequilibris econòmics, en considerar que no existienmecanismes automàtics que resolguessin per si sols els problemeseconòmics.

El neoliberalisme dels nostres dies es basa en la defensa de la iniciativaprivada de les empreses i en la renúncia als programes públics de benes-tar social.

Recorda

26

Economia clàssica

Keynesianisme

Correntsheterodoxes

NeoliberalismeEconomiapostkeynesiana

Economianeoclàssica omarginalista

Evolució del pensamenteconòmic

1Uni

tat

1.5 Quina és la raó que ha fet que la paraula economia s’hagi popula-ritzat tant en els nostres dies?

1.6 A quines tres grans qüestions ens podem referir quan parlemd’«economia»?

1.7 Què entenem per comportament econòmic?

1.8 Quina és la raó que ha fet que els assumptes econòmics tinguintanta transcendència social i política?

1.9 Què s’entén per necessitat humana?

1.10 Quines són les grans categories de les necessitats humanes?

1.11 Què s’entén per necessitats induïdes?

1.12 Quines dues circumstàncies poden provocar escassetat? Quina ésla naturalesa dels problemes que sorgeixen en cada cas?

1.13 Què s’entén per elecció òptima?1.14 Què és el cost d’oportunitat i per què cal tenir-lo en compte?

Posa’n algun exemple.1.15 Què és el mètode científic? Per què l’economia ha de seguir les

seves regles?1.16 Quina diferència hi ha entre ciències naturals i ciències socials?

De quin tipus és l’economia? Per què?1.17 Què és un model econòmic? Per a què s’utilitzen en economia?1.18 A quins mitjans podem recórrer per observar els fets econòmics

que volem estudiar?1.19 Què és una hipòtesi i com podem verificar-la?1.20 Quina diferència hi ha entre una llei econòmica i una teoria

econòmica?1.21 Què s’entén per judicis de valor? Posa’n algun exemple i indica

com influeixen en el coneixement econòmic.1.22 Per què diem que els fenòmens econòmics són especialment di-

fícils d’observar?1.23 Digues quina diferència hi ha entre una economia positiva i una

economia normativa.1.24 Assenyala les raons que poden influir en la gran diversitat del

pensament econòmic.1.25 De què s’ocupava principalment el pensament econòmic a l’an-

tiguitat?1.26 Quan va néixer l’economia clàssica i quines van ser les seves pre-

ocupacions principals?1.27 Quines són les idees bàsiques de l’economia neoclàssica?

L’escassetat d’aliments, aigua i mitjanshigiènics i sanitaris és una de les causes queimpedeixen el desenvolupament econòmic demoltes zones del planeta.En la fotografia, pou d’aigua comunitari aMongua, Angola.

Activitats

27

Textos i documents

Segons com siguin el model devida i els valors vigents en una

societat, així seran les necessitatsque es generen en els individus

que hi viuen.

El desenvolupament humà: passat, present i futur

El desenvolupament humà comporta molt més que el simple augment o dismi-nució de l’ingrés nacional. Significa crear un entorn en què les persones puguinfer plenament realitat les seves possibilitats i viure de manera productiva i creadorad’acord amb les seves necessitats i els seus interessos. Els pobles són la vertaderariquesa de les nacions i, per tant, el desenvolupament consisteix en l’ampliació deles opcions que tenen per viure d’acord amb els seus valors. Per això, el desenvo-lupament significa molt més que creixement econòmic, el qual només constitueixun mitjà, tot i que molt important, per ampliar les opcions de la població.

Un element fonamental per a l’ampliació d’aquestes opcions és el desenvolupa-ment de la capacitat humana, és a dir, les múltiples coses que la gent pot fer o seren la vida. Les capacitats essencials per al desenvolupament humà són viure unavida llarga i sana, tenir coneixements, tenir accés als recursos necessaris per acon-seguir un nivell de vida decent i poder participar en la vida de la comunitat. Senseaquestes, senzillament no es disposa de gaires opcions ni s’arriba a tenir accés amoltes oportunitats que ofereix la vida.

28

1Uni

tat

Després de llegirdetingudament el text,respon les preguntessegüents:

1.28 Explica quinesdiferències hi ha entredesenvolupament icreixement econòmic.

1.29 Explica quinesrelacions es donen entre eldesenvolupament econòmici els drets humans.

1.30 Explica quinescaracterístiques hauria detenir un país amb un altnivell de desenvolupament.

1.31 Pensa en el teuentorn i assenyala elsaspectes de la vidaeconòmica que creguis quenecessiten més millores pergarantir plena llibertat ibenestar humans.

Activitats

Aquesta manera de percebre el desenvolupament, que acostuma a oblidar-seenfront de la preocupació immediata per acumular béns i riquesa financera,no és nova. Des de fa molt temps, filòsofs, economistes i dirigents polítics hananat insistint que el benestar humà és l’objectiu, o la finalitat, del desenvolu-pament. A la Grècia antiga, Aristòtil va dir que, sense cap mena de dubte, lariquesa no era el bé que buscàvem, ja que aquesta només servia per aconse-guir alguna cosa més.

En la recerca d’aquesta «alguna cosa més», el desenvolupament humà com-parteix una visió comuna amb els drets humans. L’objectiu és la llibertathumana, que resulta vital per al desenvolupament de les capacitats i l’exerci-ci dels drets. Les persones han de tenir llibertat per fer ús de les seves opcionsi participar en les decisions que afecten les seves vides. El desenvolupamenthumà i els drets humans es reforcen mútuament, ajuden a garantir el benes-tar i la dignitat de totes les persones i fomenten el respecte a un mateix i alsaltres.

Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD). Informe

sobre el Desenvolupament Humà 2001. Capítol 1.

El desenvolupament humà significa alguna cosa més que augmentar els ingressos. Els recursos materials són necessaris, però han d’anar acompanyats de llibertat política, de cultura i de benestar espiritual.

29