Matèria de modalitat ECONOMIA Ciències Socials ... ?· ECONOMIAECONOMIA BATXILLERAT Matèria de modalitat…

  • View
    212

  • Download
    0

Embed Size (px)

Transcript

  • ECONOMIAECONOMIABBAATTXXIILLLLEERRAATT

    Matria de modalitat

    Humanitats iCincies Socials

    Matria de modalitat

    Humanitats iCincies Socials

    J. Torres LpezC. Lizrraga Mollinedo

  • 1

    En aquesta unitat estudiarem a qu ens referim exactament quanparlem deconomia, quines dificultats t lestudi de les qestionseconmiques i com sha abordat al llarg dels temps.

    Leconomia i la cincia econmica

    Panormica del districtefinancer de San Francisco(EUA).

  • Una activitat econmica s una forma concreta de produir els bns oobtenir els ingressos que necessitem per viure.

    Fa uns decennis, la paraula economia tenia un s molt especialitzat. Avuidia gaireb sha convertit en un terme com i s habitual utilitzar-la finsi tot en les converses del carrer.

    Un problema econmic s aquell que sorgeix perqu hi ha recursosescassos a la nostra disposici.

    9

    1Uni

    tat

    1.1 Leconomia en el dia a diaLes qestions econmiques shan posat de moda i fins els ms joves sen-ten sovint paraules com borsa, finances, crdits, diner, desocupaci, preus,etc. Els termes econmics sn a lordre del dia.

    El que passa s que les qestions econmiques afecten molt directamenttotes les persones, i no solament els tcnics i els poltics. Per aix, tamb sncada vegada ms els individus que intenten conixer-ne els secrets i parlenconstantment dassumptes que tenen a veure amb leconomia.

    Actualment, s estrany escoltar un telenotcies sense que hi hagi notciessobre assumptes econmics, i pot ser habitual que els nostres pares ensneguin un moderat augment en la paga setmanal alludint que leconomiafamiliar no s gaire prspera.

    1.2 Qu entenem per economia?En realitat, quan es parla deconomia es pot estar fent referncia a tresqestions diferents:

    A un tipus especfic dactivitat.

    A un tipus especfic de problemes.

    A un tipus especfic de comportament.

    Leconomia com a tipus especfic dactivitat. Si digussim, per exem-ple, que la nostra mare treballa en una empresa industrial i que el nos-tre pare s agricultor ens estarem referint a diferents tipus dactivitatseconmiques.

    1Leconomia

    La indstria, lagricultura o els serveis, com lensenyament, el transporto la salut, sn diferents tipus dactivitats econmiques que tenen llocen les nostres societats. En cada pas o en cada poca histrica lactivi-tat econmica sorganitza de manera diferent.

    Leconomia com a tipus especfic de problemes. Quan diem, perexemple, que en leconomia mundial hi ha massa desocupaci, greuscrisis financeres o grans augments de preus, ens estem referint al fetque existeixen problemes econmics.

    Tots els problemes econmics tenen un tret com: es produeixen per-qu no hi ha prou recursos disponibles.

  • Qui s qui

    Joan Robinson (1903-1983). s, sensdubte, leconomista ms important del se-gle XX. Injustament, mai no va rebre el pre-mi Nobel dEconomia, cosa que molts jus-tifiquen exclusivament per la seva condicide dona. Va ser catedrtica a Cambridge iuna de les fundadores del postkeynesia-nisme, un corrent teric preocupat per ladistribuci de la renda, pel paper de les fi-nances i pels problemes del desenvolupa-ment econmic.

    10

    Si disposssim gratutament i lliurement de tot el que cal per satisfer lesnostres necessitats, no hi hauria problemes econmics. Per, per reglageneral, el que acostuma a passar s que hi ha escassetat de recursos, i aixs el que provoca que el fet dafrontar els problemes econmics sigui unaactivitat, lactivitat econmica, tan important per a la vida humana.

    Leconomia com a tipus especfic de comportament. A la nostra vi-da diria diem sovint que un individu s capa deconomitzar (es-talviar) molt en les seves despeses, o que una famlia ha de prendreles decisions que siguin ms econmiques per poder arribar a finalde mes. En aquests casos, ens estem referint a un tipus dactuacique respon al que sanomena comportament econmic.

    El comportament econmic s aquella conducta humana que impli-ca el clcul del que costa portar a terme una determinada acci i elsbeneficis que sen poden obtenir.

    Podem concloure, per tant, dient que leconomia s la cincia queestudia:

    a) Lactivitat econmica al llarg del temps i en lactualitat.

    b) La naturalesa i la soluci possible dels problemes econmics.

    c) El comportament hum expressat per mitj dun cmput de costos ibeneficis com a resultat del fet que senfronta a recursos escassos.

    1.3 La importncia de leconomia

    Lescassetat i la necessitat de portar a terme activitats especfiques perobtenir recursos ens afecten a tots com a persones individuals. Per tambtenen una gran importncia per als collectius socials i per a les nacions enel seu conjunt.

    La importncia de tenir recursos. Tenir ms o menys recursos s elque fa que uns pobles siguin ms rics que uns altres. Gaudir de msriquesa industrial, de ms empreses o de ms llocs de treball s la ba-se del benestar social. Per contra, lescassetat o la dificultat per obte-nir els recursos acostuma a ser lorigen de la pobresa i del sofrimentsocial.Avui dia, milions de persones a tot el mn emigren per buscar msabundncia de recursos o per poder participar amb ms profit en lesactivitats econmiques.

    La importncia de leconomia per a la poltica i el poder. Quiparticipa en la vida econmica i qui t recursos tamb t ms lliber-tat, en el sentit que t una capacitat ms gran de triar i de decidir. Alnostre mn, sembla molt evident la idea que aquells que tenen els di-ners tenen el poder. Per aix diem que leconomia t a veure, tamb, amb la poltica i elpoder.

    La importncia social de leconomia. Quan parlem de qestions econ-miques, en realitat ens estem referint a assumptes que van molt ms enllde leconomia. Per aix diem que leconomia t una gran transcendnciasocial per a les collectivitats humanes.

  • 1.1 Comenta algunes notcies o fets que hagis sentit recentment o que coneguis i que creguis que sn de naturalesa econmica.

    Activitats

    11

    1Uni

    tat

    1.4 Economia i benestar socialCom que leconomia s lactivitat que pot proporcionar satisfacci a lesnecessitats humanes, per aix t una gran importncia i, tamb, tant pro-tagonisme en la vida social. s lgic que aix passi, per no hem doblidarque leconomia ha de ser un instrument per al benestar i la felicitat hu-mana, i no pas un fi en si mateix.

    El que sovint passa s que lactivitat econmica no solament proporcionasatisfacci general, sin tamb privilegis a uns quants, i aix fa que elsms poderosos i privilegiats obliguin altres persones a estar al servei de le-conomia, en comptes destar leconomia al servei de les persones.

    Tan importants solen ser aquests assumptes, que molts economistes i diri-gents socials afirmen que no s bo que els assumptes econmics els cone-guin noms els economistes, sin que tamb haurien de conixer-los totsels ciutadans.

    Leconomista britnica Joan Robinson recomanava amb ironia que caliaestudiar economia per no deixar-se enganyar pels economistes.

    Lescassetat de recursos obliga a prendredecisions contnuament sobre com podemresoldre les nostres necessitats.En la fotografia, mercat de peix de Panaji, a Goa, ndia.

  • 12

    El punt de partida de totes les qestions referents a leconomia sn lesnecessitats humanes.

    Satisfer les nostres necessitats i conservar, alhora, els recursos naturals s un

    dels principis econmics revaloritzats per afrontar el segle XXI.

    2Necessitats, escassetat i elecci

    Rep el nom de necessitat tot all que desitgem o que ens cal perviure.

    Des del punt de vista de leconomia, s igual que es tracti duna necessi-tat real o capritxosa, material, espiritual o fisiolgica. Consideremnecessitat tot all que per una ra o altra, duna manera o altra, volemsatisfer.

    2.1 Les necessitats humanesEs poden fer moltes classificacions de les necessitats humanes, perqusegurament sn tan mplies com mplia s la nostra imaginaci. Per elms important s destacar que qualsevol sser hum t tres grans catego-ries de necessitats: 1) Necessitats de ser, s a dir, les relatives a la seva prpia condici de

    persona. Aquestes necessitats van des de lalimentaci fins al vestit, elconeixement, etc.

    2) Necessitats de tenir, s a dir, de gaudir de prou mitjans per poder fer odisposar.

    3) Necessitats de relacionar-se, perqu qualsevol sser hum, a ms des-tar ms o menys satisfet i de tenir mitjans a la seva disposici, necessi-ta, tamb, relacionar-se i viure amb els altres.

  • Qui s qui

    Amartya K. Sen (1933). Nascut a lndia,el nom daquest economista est unit alsestudis sobre el benestar hum. Ha dut aterme investigacions sobre les causes i elsremeis de la pobresa i els perodes defam, i s un decidit defensor de la vincu-laci entre leconomia i ltica.

    13

    1Uni

    ttat

    En principi, leconomia es refereix a aquestes tres categories de necessitats,encara que molt sovint sacostuma a limitar lmbit de les necessitatshumanes a les de tenir, quan en realitat no nhi ha prou amb aix per estarsatisfet, i encara menys per ser feli.

    La majoria de les vegades, les nostres necessitats sn el resultat natural dela vida en societat. Per altres vegades les nostres necessitats sn indu-des per altres persones del nostre entorn, per empreses, pels mitjans decomunicaci, per la moda... De fet, gran part de la nostra vida la dedi-quem, sorprenentment, a intentar satisfer necessitats que, en realitat, nosentim per nosaltres mateixos.

    Precisament, un dels problemes econmics ms importants de la nostrapoca s que, mentre la poblaci ms rica t satisfetes les necessitats supr-flues, gran part de la humanitat viu en la misria sense tenir gaireb cober-tes les seves necessitats bsiques.

    2.2 Recursos escassosLa satisfacci de les necessitats constitueix el problema econmic bsic,perqu, malauradament, els ssers humans no disposem de recursos gra-tuts i suficients.

    Avui