Memòria de l'Associació Punt de Referència. 2007

memòria 2007

A S S O C I A C I Ó P U N T D E R E F E R È N C I A

índexpresentació

resum de l’any

els projectes

la difusió i la comunicació

la gestió

4

10

11

24

28

presentació

l’entitatPunt de Referència és una entitat catalana sense ànim de lucre nascuda l’any 1997per oferir acompanyament i suport al col·lectiu de joves extutelats que hand’emprendre la seva vida adulta un cop surten dels centres on han viscut sota latutela de la Generalitat de Catalunya. Aquests joves, en la majoria dels casos,s’enfronten a un alt risc d’exclusió i necessiten del suport social.

● Difonent la importància d’aquest acompanya-ment voluntari, entès com una eina de treballmolt valuosa per a la integració social dels jovestutelats i extutelats.

● Mantenint l’opinió pública informada de lasituació d’aquests joves amb l’objectiud’estimular la participació del teixit social enels nostres programes d’acompanyament i aco-lliment voluntari. Amb aquest objectiu treba-llem per tenir veu als mitjans de comunicaciói per crear i/o participar en espais de diàlegoberts a la ciutadania.

Què pretenem?Punt de Referència treballa per afavorir la plena emancipació dels joves tutelats i extutelats, mitjançantprojectes d’acompanyament i acolliment voluntaris. Així mateix pretenem fomentar la participació dela ciutadania en aquests projectes:

● Promovent el fet que el joves en risc d’exclusiódesenvolupin un rol actiu en la societat, am-pliant la seva xarxa relacional i oferint-los unaorientació professional per tal de facilitar laseva integració sociolaboral.

● Oferint en tot moment un acompanyamentprofessional als voluntaris que assumeixenl’acompanyament i/o l’acolliment d’und’aquests joves.

5

Com ho fem?L’activitat de l’entitat es fonamenta en el concepte d’acompanyament, en el seu sentit més ampli:

Acompanyamentprofessional

Punt de Referència ofereix aaquests joves un acompanya-ment professional en temesbàsics pel seu procés d’eman-cipació. L’equip tècnic de l’entitatés qui porta a terme aquestatasca, treballant en xarxa ambel conjunt de entitats i institu-cions que treballen amb elcol·lectiu de joves tutelats iextutelats.

Tots els projectes de l’entitatgaudeixen d’aquest suport pro-fessional, però els projectes queespecíficament tenen aquesttret significatiu són: el Projectede Pisos Assistits, que ofereix aljove un espai d’assaig de lapròpia autonomia supervisatper una educadora i el Projected’Assessorament, un projecteon es dóna suport als joves entemes puntuals i concrets.

Acompanyamental qui acompanya

Un altre dels trets que ensdefineix com a entitat ésl’acompanyament que propor-cionem a les persones voluntà-ries que participen en elsnostres programes d’acompa-nyament. Oferim als nostresvoluntaris la formació prèvianecessària per a exercir el rol dereferent adult d’un d’aquestsjoves i un estret seguiment dela relació mentre dura elprograma.

Acompanyamentvoluntari

A més d’aquest acompanya-ment professional, comú ad’altres entitats que donen su-port als joves en risc d’exclusiósocial, allò que ens caracteritzacom a entitat és poder oferir aaquests joves l’acompanyamentd’una persona voluntària.Aquest acompanyament es tra-dueix en dos projectes: un pro-jecte d’acolliment familiar tem-poral, el Projecte Acull, i unprojecte de Mentoring, el Projec-te Referents.

Aquest acompanyament volun-tari també es treballa des delProjecte de Suport, on diferentsvoluntaris/es donen coberturaa les diverses demandes queprovenen dels propis joves, so-bretot les de caràcter lúdic.

LA IMPORTÀNCIADE L’ACOMPANYAMENT

Acompanyament és la paraula que millor defineix elsuport que Punt de Referència ofereix als joves en riscd’exclusió social a Catalunya. Parlem d’un acompa-nyament integral, perquè combina l’orientació delsprofessionals de l’entitat en temes bàsics per a la sevaemancipació com la feina, l’habitatge o la regularitzacióde la documentació si són joves estrangers, amb unacompanyament de caire més emocional i afectiuproporcionat, voluntàriament, per la figura d’un referentadult. En aquest sentit, Punt de Referència és pionera atot l’estat espanyol en introduir la figura d’un referentvoluntari en l’atenció a aquest col·lectiu de joves i l’únicaassociació catalana i espanyola que forma part de laxarxa europea ENCYMO (European Network for Childrenand Young Mentoring Organizations), que treballa perdifondre la cultura del Mentoring & Bifriending aEuropa.

El concepte d’acompanyament no només és una partessencial dels continguts dels programes sinó que formapart de la pròpia metodologia de treball de l’entitat.Això vol dir que l’equip tècnic de Punt de Referènciaofereix als voluntaris un acompanyament continuatdurant tota la relació amb els joves, mitjançant sessionsprèvies de formació i sessions de seguiment periòdiquestan individuals com en grup. Aquest és un dels aspectesmés ben valorats dels programes: els voluntaris se sentenacompanyats en el seu acompanyament i reben, en certamanera, la reconfortant sensació que ells transmetenals joves de no trobar-se mai sols.

7

I JO QUÈ HI PUC FER?

No és fàcil donar resposta a aquesta pregunta, que esfan moltes persones amb una disconformitat envers elnostre model de societat. Donar-los una resposta quees pugui integrar en la seva realitat quotidiana, quesigui més tangible que una aportació econòmica al mesperò sense el trasbals d’haver de capgirar la pròpia vidaper atendre una emergència humanitària lluny de casa,és encara més difícil. Per això la feina que fem a Punt deReferència és important, perquè és una de les respostespossibles a aquesta pregunta.

Punt de Referència planteja una forma molt concretade millorar una realitat tan propera com és la dels jovesen situació d’exclusió social, un risc del que en rigor ningúes pot considerar sa i estalvi en una societat tan compe-titiva com la nostra. És una realitat que ens implica deforma directa perquè ens parla de dificultats que moltsde nosaltres hem patit com els problemes per trobar unlloc on viure o una feina, el sentiment de solitud i el desigde sentir-nos segurs si més no en el nostre entorn proper,la por a la diferència, la necessitat de la convivència...Potser per això és una realitat que ens costa tan d’encarar.

Punt de Referència proposa delegar aquesta responsa-bilitat social a cada persona per tal que es converteixien la seva pròpia “ONG” i es responsabilitzi de construirun espai personal i familiar més inclusiu, més tolerant,més obert a la convivència, que passa per l’exercici deconèixer i reconèixer a l’altre. Les relacions d’acompa-nyament voluntari són una manera molt afectiva iefectiva de fer-ho perquè, per a tots els joves que hemacompanyat, el camí ja no tornarà a ser tan difícil isolitari.

Tortell Poltrona, que és un pallasso molt orgullós deser-ho, es pregunta per què hi ha paraules carregadesamb connotacions sempre tan negatives com arapallasso, negre, moro i nosaltres hi afegiríem tambétutelat o extutelat que, automàticament, quasi tothomassocia amb persones conflictives, perilloses o que hantingut problemes amb la llei.

És una idea equivocada. De fet, tutelat fa referènciano a persones que signifiquen un perill pels altres sinóa nens i adolescents desarrelats del seu entorn familiari que, degut a les greus mancances que això suposapel seu creixement personal, corren un alt risc d’exclusiósocial. Ser un menor tutelat per les institucions deprotecció de l’infància vol dir que, per motius moltdiversos, la teva família no ha pogut fer-se càrrec detu i has hagut de ser acollit en algun dels centres deprotecció de menors de la Generalitat de Catalunya.

També pot voler dir que amb 11, 13 o 15 anys vas haverde deixar casa teva i el teu país i embarcar-te cap a undestí incert. En fer la majoria d’edat, tots aquestsmenors tutelats passen a ser joves extutelats, és a dir,adolescents que d’un dia per l’altre han de deixarel centre d’acollida als 18 anys i convertir-se com perart de màgia en adults autònoms i independentsa tots els efectes.

Els joves usuaris de Punt de Referència tenen entre 17i 23 anys i comparteixen el denominador comú d’haverpatit una situació de desemparament quan erenmenors d’edat, bé perquè la seva família no se’n vapoder fer càrrec, bé perquè van arribar al nostre paíscom a immigrants menors no acompanyats, procedentsen la seva majoria del Marroc, l’Àfrica subsahariana,l’Amèrica Llatina o l’Europa de l’Est. Cal moltapersonalitat i fortalesa per emprendre en solitari un projecte migratori amb 15 o 16 anys. Calen moltsrecursos propis per créixer lluny de la família.Són aquests recursos propis els que, des de l’entitat,s’intenten potenciar i valorar.

Qui són els joves extutelats?

9

Un viatge increïbleQuan era petit, era un noi alegre que anava a l’escola i tenia totes les coses que volia.

Els meus pares ens estimaven molt a la meva germana i a mi. Un dia van anar de viatge a Sud-àfrica i és allí quevan tenir un accident de cotxe.

Era molt difícil d’entendre que havia perdut els meus pares, però, amb el temps vaig arribar a acceptar-ho.

Dos anys després vaig sortir de l’escola perquè no podia seguir per problemes econòmics, perquè vivia amb lameva àvia i la meva germana .

La meva àvia volia pagar-me l’escola, però no li ho vaig deixar fer perquè sempre vaig ser un noi responsable, i peraixò vaig també sortir de casa i me’n vaig anar a viure amb un amic meu a casa dels seus pares.

Un dia, estava parlant amb un altre amic meu, el seu pare és pescador, i li vaig comentar que volia sortir del meupaís a buscar-me la vida, perquè allí era molt difícil trobar feina i jo no m’entenia bé amb els meus oncles.

Un temps després el meu amic em va avisar que el seu pare tenia una barca i que aniria a Espanya, i jo li vaig dirque hi volia anar però no tenia diners. Ell em va dir que m’ajudaria.

Al cap d’un mes em va trucar el meu amic i em va proposar que, a canvi de carregar les mercaderies dins la barca,em podia quedar.

A la nit va arribar la resta de la gent i vam marxar cap a Espanya. Jo no m’havia acomiadat ni de la meva germanani de la meva àvia. Era el tres de maig del 2006.

En aquesta barca només hi havia desconeguts, i els primers cinc dies ho vaig passar molt malament perquè nomésdormia, menjava i vomitava. Després vaig començar a mirar el mar a veure si podia veure terra o muntanyes, peròres de res: només veia els taurons que passejaven al costat nostre i els dofins. Vaig fer-me la idea d’ aconseguir-ho o morir, que només ens passa una vegada a la vida.

Al cap de deu dies, de matinada, vam divisar una muntanya al mig del mar. Tots ens vam tornar bojos de contentsi jo només volia posar-me a nedar perquè era tan al·lucinant que no m’importava que quedessin molts quilòmetresper arribar a la costa.

Després d’unes quantes hores vam arribar a una illa de les Canàries que es diu Tenerife. Era el dia del meu aniversari:en feia 17.

Aquella nit la vaig passar a la comissaria de policia i al matí vaig anar a un centre d’acollida. Me’n vaig adonar quehavia arribat a un país on les coses eren molt diferents de tot el que jo coneixia .No entenia el castellà i per aixòera molt difícil comunicar-me amb els educadors i la gent de Tenerife .

Però a poc a poc vaig començar a entendre el castellà i em vaig començar a relacionar amb altres nois del centre.Al cap de dues setmanes em van canviar de centre i només hi havia africans sub-saharians de diferents països, iera molt complicat d’entendre’s .

Un mes després vaig començar a fer amics dins i fora del centre, vaig conèixer moltes persones blanques perquèvaig començar a parlar i entendre el castellà.

Després de tres mesos a Tenerife em van traslladar a Barcelona, una ciutat molt diferent (més gran, més perillosai amb una altra llengua: el català). Vaig haver de començar de nou, en un altra centre on tot eren marroquinsexcepte tres companys i jo.

Ara estic en un pis del Pla que m’ha permès tenir la tranquil·litat de trobar un espai com a casa i m’ha ajudat apracticar l’idioma, gestionar els papers per poder treballar, relacionar-me amb gent. A través del pis em vanproposar posar-me en contacte amb Punt de Referència, ho valoro molt perquè crec que és important tenir gentque t’escolti i també penso que l’educació no només depèn dels teus pares sinó també de la gent diferent que ettrobes arreu. Actualment estic treballant per una empresa coneguda d’ordinadors i tirant endavant una nova vida.

Papa Ibrahima

resum de l’any

11

els projectesEls projectes d’acompanyament de l’associació s’han consolidat durant l’any 2007i ja són una proposta ferma i innovadora a la xarxa de serveis d’atenció als jovesextutelats. La doble vessant d’acompanyament als joves, la intervenció professionali la participació del voluntariat, permet treballar amb els joves des de la globalitatdel seu dia a dia, guiant el seu procés d’emancipació i situant-lo en un pla actiuque fa el jove responsable del seu propi camí.

Durant aquest any s’ha treballat amb un total de 65 joves.En el total dels projectes de l’entitat han participat 51 voluntaris.

cxZc

Punt de Referència rep el Premi Voluntariat 2007El PROJECTE REFERENTS, el primer endegat per Punt de Referència i el que va donar nom a l’entitat, varebre el Premi Voluntariat 2007 de la Generalitat de Catalunya al millor projecte d’àmbit local-comarcal.

Estem contents de poder celebrar el nostre desè aniversari recollint aquest premi, que és un reconeixement a latasca de tots els voluntaris i voluntàries de l’associació que fan possible el nostre projecte!

el projecte referents

El Projecte Referents és una iniciativa dirigida a joves que,en arribar a la majoria d’edat, es veuen obligats a sortir delsistema de protecció d’infància que els ha acollit en absènciade pares o familiars i incorporar-se al món adult sense elrecolzament d’uns referents naturals.

Des del projecte, es brinda la possibilitat a aquests jovesd’ampliar la seva xarxa a partir de l’establiment d’una relacióde suport amb una persona voluntària, que pugui fer dereferent adult i figura de contrast del seu dia a dia.

El projecte ha esdevingut, amb el pas del temps, una propostareconeguda arreu de Catalunya, Espanya i Europa pel seumarcat caràcter innovador i pioner pel que fa a la contribucióa la cohesió social. S’ha demostrat, a més, com una iniciativaefectiva pel que fa a l’acompanyament de joves en situacióde desavantatge i ha esdevingut un recolzament vàlid icomplementari a la tasca educativa dels professionals quetreballen en el sistema de protecció d’infància i els recursosdestinats a majors de divuit anys.

En finalitzar l’any 2007, hem comptat amb la participació dedotze joves, procedents o bé del sistema de protecció amenors o bé de recursos que atenen a joves majors d’edat.

S’ha realitzat un intens treball de coordinació amb els pro-fessionals que atenen aquests joves en els recursos deriva-dors, fet que ha facilitat un treball efectiu en benefici delsmateixos.

En l’any 2007, dotze voluntaris i voluntàries han participatdel projecte en qualitat de “referents” de joves. El projecteha permès que els joves realitzessin activitats lúdiquesdiverses, accions concretes d’orientació laboral, millorar lescompetències linguístiques, o afavorir la seva autoestima ila seguretat per tirar endavant, entre d’altres.

Per aquest motiu, així com per la bona acollida que té elprojecte entre els joves i els seus educadors i l’elevat nombrede persones interessades a participar com a voluntaris,valorem molt positivament l’exercici d’enguany.

De cara al proper any, ens proposem la creació de més d’ungrup anual per tal de poder donar cobertura a la demandade joves que sol·liciten participar del projecte durant totl’any i promoure la creació d’un major nombre de relacionsde suport entre voluntaris i joves.

Fitxa tècnica

Nom del projecte

REFERENTS

Finalitat del projecte

El projecte Referents ofereix als joves que hosol·liciten una persona voluntària que vol actuarcom a referent adult d’un d’aquests joves i re-colzar-lo en les seves necessitats quotidianes.

L’associació facilita el contacte entre jove i vo-luntari i vetlla perquè el desenvolupamentd’aquesta relació sigui constructiva i favorableper ambdues parts.

Principalment s’ofereix al jove un suportemocional, lúdic, lingüístic i social, a més d’unacompanyament en la inserció laboral i en lacerca d’habitatge.

Beneficiaris del projecte

USUARIS: Joves tutelats a partir de 16 anys iextutelats o en risc d’exclusió social fins a 23anys.

VOLUNTARIS: Persones majors de 25 anys, dis-posades a conèixer i acompanyar un jove extu-telat, que es comprometin a donar continuïtata la relació i a participar durant un any en lesactivitats grupals que planteja l’entitat.

Número de places

12 places

Durada

1 any

Antiguitat del projecte

Vuitè any de funcionament

Mamadou, el negro teléfono

Barcelona, 7 juny 2007.

A Mamadou no li agrada el mar. Va arribar a Tenerife ara fa un any després d’una travessa de cinc dies que vacomençar a Nouadibou, al nord de Mauritània. Era la primera vegada que veia el mar i quan es va embarcar nosabia on anava, només sabia d’on venia.

Vam començar a trobar-nos al gener a Barcelona, els migdies dels dimecres. Unes trobades encetades ambl’incertesa i la curiositat del què, el com i el perquè de tot plegat… Per mi era la primera vegada que coneixia algúde Mali i ni els meus coneixements geogràfics ni la meva cultura passaven de situar més o menys el país al mapai conèixer alguns músics. Per ell era un home blanc desconegut. Per on començar, com seguir? Els primers dimecresestaven dominats pel xoc que em suposava imaginar-me la seva perspectiva vital a Europa. I m’inquietava posar-me a la seva pell.

Atabalat per la meva ignorància, quan ens vèiem la conversa girava al voltant del que feia, el que pensava, el quemenjava, els papers… Com si fos la seva àvia. I s’acabava aviat; quins silencis més durs! Un dia mirant junts unllibre de fotos de Mali, vaig començar a entendre d’on venia i qui era el Mamadou. Els nens de les tribus que sortiena les fotos eren Mamadous, les cases d’adob, els animals, els camins... I la conversa va anar fluint suaument.

Ens va ajudar molt situar-nos, saber que fins fa quatre anys anava descalç, que la primera tele la va veure el 2002,que la seva família són 150, que per ell treballar, jugar, viure, és el mateix des de que tenia cinc anys, que vivia ambuns amics des de feia anys i només anava a menjar amb la seva família, que corria a les curses de cavalls del poble,que la primera carretera la va veure el 2004, que només ha estudiat a l’escola corànica… Vaja un nano absolutamentnormal, afortunat, en els paràmetres africans.

Mamadou viu el present. Ni enyora el passat ni fa plans de futur. Pacientment espera que les coses es vagin posanta lloc. Aprèn l’idioma i les costums i espera poder treballar aviat. No li interessa de què, només vol treballar. Desprésell sap que les coses s’aniran posant a lloc.

“Mamadou, hoy sí que estás negro! Pareces un negro teléfono”“Ja,ja, ja, Pep, tú estás más blanco! Qué es un negro teléfono?”I li explico lo dels telèfons de baquelita i riu. Riem de nosaltres mateixos i de que sembla mentida que fa just unany acabava de jugar-se la vida per arribar a no sabia on. Encara no ho sap. Jo tampoc. El joc és descobrir-ho.

Pep Puig

13

el projecte acull

El Projecte Acull va néixer com a una alternativa als pisosassistits de l’“Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats”de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’una fórmula quevol posar a disposició dels joves estrangers que surten delsistema de protecció d’infància l’oportunitat d’incorporar-se al flux social normalitzat a partir de la seva inserció enuna família voluntària autòctona.

La teoria apuntava a que una experiència de convivència de8 mesos podia ajudar als joves a conèixer de prop el funcio-nament normalitzat de la societat catalana, per contrast alfuncionament “protegit” en el que aquests joves havienviscut des que van arribar fins que van complir 18 anys, iacostar la realitat d’aquests joves a famílies autòctonesvoluntàries i al seu entorn.

La pràctica ha demostrat, després de cinc anys de funciona-ment del projecte i de 23 experiències d’acolliment familiarpromogudes i acompanyades per l’associació, que aquestssupòsits s’acompleixen satisfactòriament.

Així, els joves que han passat per l’experiència, surten de lamateixa amb més coneixement, més seguretat i més einesper tirar endavant la seva vida com a adults emancipats, ihavent establert, en la major part dels casos, una vinculacióimportant amb persones adultes ben posicionades enl’entramat social amb les que poder comptar com a figuresreferents més enllà del període d’acolliment.

El treball està ben consolidat a nivell de pautes de funciona-ment i de pla de treball. L’Acull és un projecte molt benvalorat no només pels que hi participen (tant els joves comles famílies acollidores) sinó també dins la xarxa de serveis,havent estat citat, en més d’una ocasió, com a exemple debones pràctiques.

És, però,un treball a petita escala per la dificultat per trobarfamílies disposades a voler acollir, de manera voluntària, unadolescent estranger que acaba de sortir d’un centre deprotecció. Requereix un treball de sensibilització social ex-traordinari, i per això, malgrat la intensa difusió que s’hadut a terme, no hem pogut ampliar el nombre de famíliesacollidores respecte l’any anterior. Les dificultats creixentsper a trobar famílies d’acollida pels nostres joves ens handut a crear un departament de comunicació, amb una per-sona dedicada a temps parcial a fer difusió dels projectesde l’entitat, en especial del projecte Acull.

Fitxa tècnica

Nom del projecte

ACULL


Oferir un acolliment de 8 mesos per tal de faci-litar al jove estranger que surt del sistema deprotecció una incorporació més adequada a lasocietat d’acollida de la que en comença a for-mar part com adult emancipat.

Amb aquesta inclusió en un nucli familiarautòcton es possibilita un major coneixementde la societat catalana, així com la creació d’unvincle estable entre el jove i els seus acollidorsa fi que puguin actuar de referents adults mésenllà del període d’acolliment.


USUARIS: Joves immigrats majors d’edat,extutelats, amb permís de treball, laboralmentactius, amb una trajectòria sense conflictes iamb interès per a participar de l’experiència.

VOLUNTARIS: Nuclis familiars que comptin ambuna estabilitat personal, econòmica i laboral,que disposin de temps i espai per a acollir unjove i que assumeixin el compromís de partici-par durant un any en tot allò que el programarequereix.

Número de places

6 places

Durada

1 any


Cinquè any de funcionament

Tot sopanten família

27 de maig de 2007

Avui al vespre, com molts dies a la setmana,mentre sopàvem junts, hem estat xerrant. Toti que avui el tema ha estat especial. La Mercèens ha demanat que escrivim quatre ratllessobre la nostra experiència, i així ens hem posata fer una pluja d’idees del què és aquestaaventura que va començar fa, tot just ara, tresmesos.

Primer ens hem explicat perquè vam optar perel programa Acull. En Mostafa ens ha dit que liagradava poder aprendre coses, la llengua...L’Ander i la Mireia li hem explicat que, sentconscients de la sort que tenim de tenir unacasa i una família, volíem oferir això mateix aalgú que no en tingués...

Bon profit, saja, que aproveche, on egin! icomencem a sopar, i compartim costums, i comha anat la jornada… i aprenem els uns delsaltres, i de nosaltres mateixos. També aprenema respectar-nos i acostar-nos els uns als altres.

Sembla que fa dos dies que en Mostafa vaaparèixer amb les seves maletes a la porta decasa... El temps passa ràpid, per això calaprofitar-lo al màxim!

Xucram, gràcies, eskerrik asko! A Punt deReferència per acompanyar-nos en aquest camí.

Mostafa, Ander i Mireia

15

Els resultats són esperançadors ja que durant els darrersmesos del 2007 i fruit d’aquests esforços de difusió delprojecte, hem rebut l’interès de més famílies voluntàriesinteressades a participar-hi.

Durant el 2007 s’ha treballat intensament amb 2 jovesi 2 famílies per assegurar que tant uns com altres estrobessin recolzats i procurar que l’experiència de con-vivència hagi estat viscuda satisfactòriament per totesles parts.

En aquest procés els joves han tingut l’oportunitat defiançar les seves capacitats i habilitats per tal d’afrontarl’inici del seu camí com adults en una societat que elsés nova, amb més seguretat de la que tenien uns mesosabans i havent pogut establir una vinculació estretaamb unes persones amb qui podran comptar, com areferents adults, més enllà d’aquesta convivència.

Les valoracions tant dels joves com de les famílies dela seva experiència han estat molt positives, i l’impacteen el seu entorn (família, amics, veïns, etc.) molt relle-vant. Aquests resultats ens encoratgen, un any més, acontinuar treballant per a que en els propers anys siguinmoltes més les famílies voluntàries que vulguin viureaquesta experiència humanament molt enriquidora ipuguem, així, donar la oportunitat a d’altres joves departicipar del projecte.

el projecte pisos assistits

El Projecte de Pisos Assistits és un recurs on els joves assagenles implicacions de la vida adulta en un context de semiprotecció. Son ells mateixos els qui han d’organitzar-se i anargestionant la seva nova vida adulta en un context socialnormalitzat sota la supervisió d’una educadora, de qui rebenun recolzament tant emocional com pràctic.

Un dels objectius principals del projecte és treballarl’autonomia dels joves que viuen en els pisos, per la qualcosa treballem a través de diferents aspectes generals iconcrets segons les circumstàncies dels joves.

Les situacions d’aquests joves són sempre diferents, comdiferents son els moments vitals dels seus processosd’emancipació. Per això, amb cada jove, de manera individual,s’han treballat aspectes relacionats amb temes comuns comla formació i la feina (vies formatives, recerca de feina,consolidar el lloc de treball), temes legals (renovació depermisos, modificacions en els documents), habilitats perso-nals ( relacionals, creació d’una xarxa alternativa, detecciói posada en marxa dels propis recursos), emocionals (accep-tació del seu procés personal, relació amb la família, superaciódels moments complicats), de convivència en el pis (neteja,ordre, respecte a les normes, participació activa, higienepersonal), lleure i gestió de la pròpia economia.

Cal remarcar que les estades dels joves al pis s’adapten alseu procés personal, per la qual cosa la seva durada intentaajustar-se a les seves necessitats educatives i personals, ambuna mitjana d’un any, sempre lligada a la seva implicació enel projecte personal i al pla de treball pactat conjuntamentamb l’educadora. Els joves que han arribat al pis amb unprojecte laboral avançat, o ja treballant, han aprofitatl’acompanyament de l’educadora per aconseguir objectiuscom són la millora formativa, assentar la seva situació per-sonal o elaborar un pla d’estalvi i han pogut deixar el recursen sis mesos o després d’una petita pròrroga. Les situacions,tot i ser semblants en moltes ocasions, han estat viscudesper cada jove de diferent manera, depenent de la seva ma-duresa, el moment vital, el recolzament familiar.

A més del treball individualitzat, també hi ha una aposta detreball grupal per tal d’afavorir una convivència agradablei satisfactòria. S’ofereix un model de convivència respectuósi responsable vers els altres companys de pis.

Fitxa tècnica

Nom del projecte

PISOS EL TRAMPOLÍ i EL PAS


L’objectiu del pis assistit és oferir un espai edu-catiu, coordinat per la figura d’una educadora,per acompanyar als joves amb un suport inte-gral que els permeti emancipar-se. Desenvolu-par les seves habilitats personals, socials i labo-rals i gestionar la seva autonomia amb lesmàximes garanties d’èxit són altres objectiusd’aquest projecte.


USUARIS: Nois tutelats a partir de 17 anys i ex-tutelats derivats de l’Àrea de Suport als jovestutelats i extutelats que hagin seguit unatrajectòria sense conflictes remarcables als cen-tres de menors i es trobin en un procés d’insercióforça avançat.

Número de places

EL TRAMPOLÍ: 3 placesEL PAS: 3 places

Durada

1 any


EL TRAMPOLÍ: Quart any de funcionamentEL PAS: En constitució

Un pas endavant

Pel que fa al Projecte Pisos Assistits, enguanyhem fet un gran pas endavant. Gràcies a unapersona propera a l’entitat hem pogut disposard’un segon pis assistit, també per a nois, al barride la Sagrada Família, que hem batejat amb elnom de El Pas i que comparteix característiquesamb El Trampolí.

Tot i que el procés de preparació del pis s’ha fetdurant l’últim trimestre del 2007, els primershostes no arribaran a El Pas fins al febrer del2008. Volem destacar que això no hagués estatpossible sense la col·laboració dels voluntaris,socis i persones properes a Punt de Referència,que van respondre amb generositat a la cridafeta des de l’entitat per moblar el pis i aconse-guir parament de la llar. I tampoc sense comptaramb el suport de les entitats que ens han ofertajut econòmic.

17

El Pis El Trampolí ha allotjat durant l’any 2007, cinc jovesderivats de l’Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelatsde la Generalitat de Catalunya.

Valorem molt positivament l’acció portada a termedurant tot l’any al Trampolí. El quart any en funciona-ment ha aportat estabilitat i ha consolidat les directriusd’atenció als joves, de funcionament, de les dinàmiquesquotidianes... De manera que, a principis del 2008, estàprevista l’obertura d’un nou pis assistit “EL PAS”, coma consolidació del Projecte Pisos Assistits.

el projecte suport

VOLUNTARIS DEL PROJECTE DE SUPORT

Al llarg d’aquests 10 anys de trajectòria, Punt de Referènciaha creat una xarxa social de base conformada pels voluntarisque han anat participant als nostres programes i que, desprès,han volgut mantenir el contacte i la col·laboració ambl’entitat. A més de comptar amb persones que es posen encontacte amb l’entitat per a col·laborar directament enactivitats de suport a programes.

D’altra banda, volem destacar l’actuació dels voluntarisrespecte l’àmbit de gestió, ja que han tingut una decisivaparticipació en el Projecte de Recerca, ajudant-nos a desen-volupar les entrevistes als joves participants.

Finalment, com sempre, hem comptat amb l’inestimablesuport de molts joves i voluntaris per fer les accions dedifusió de l’entitat. La seva disposició a explicar les sevesexperiències als mitjans de comunicació per tal de fer sensi-bilització de la situació dels joves extutelats és el camí méssegur per aconseguir que altres persones s’hi engresquin.

Fitxa tècnica

Nom del projecte

SUPORT


Oferir espais de relació pels joves on ells siguinel motor d’iniciatives de lleure o formació, su-pervisades per la tècnica del servei.



Número de places

Variable segons el projecte concret

Durada

1 any


Tercer any de funcionament

19

Temps de descans

Kip Kora vol dir “L’equip de la Pilota” i va ser el nom que els joves de Punt de Referència van triar per a l’equip defutbol que van formar l’any 2006 amb el suport de l’entitat i d’alguns dels seus voluntaris, que van entrar a formarpart de l’equip en qualitat d’entrenadors. Kip Kora va ser una de les primeres iniciatives que va néixer dels mateixosjoves de l’entitat, una iniciativa pròpia i a més de caràcter lúdic que l’equip tècnic va valorar molt positivamenten tant que obria un temps de descans, un espai d’esbarjo en la carrera d’obstacles i tensions que acostuma a serel pa de cada dia per a molts d’aquests joves.

La seva és una adolescència diferent a la de la majoria dels adolescents catalans o espanyols, perquè ben aviathan hagut d’assumir les responsabilitats d’un adult i posar-se a treballar per mantenir-se i, fins i tot, per mantenirla seva família. Molts d’ells amb prou feines han tingut temps per ser nens, per dedicar-se a jugar o per estudiar.Per això, iniciatives com l’equip de futbol o el grup de teatre, que també va néixer a petició dels joves usuaris del’entitat a finals d’aquest any 2007 i gràcies a la col·laboració desinteressada d’un parell d’actors professionals,són molt positives: volen dir que la seva vida comença a estar prou normalitzada com perquè puguin pensar encoses més lúdiques i disteses que la feina o la renovació del permís de treball.

el projecte assessorament

El Projecte d’Assessorament a joves, que s’ha redactat a lesdarreries del 2007, dóna forma a una pràctica que des delsorígens de l’associació s’està duent a terme però, que fins almoment no havia quedat recollida en el marc conceptualde projectes.

Des dels inicis del nostre servei molts joves han vingut ainteressar-se pels nostres programes i alguns han acabattenint una vinculació estreta amb l’entitat tot i no haverparticipat en cap programa específicament. Quan les situa-cions personals dels joves no han permès incloure’ls en capdels nostres programes, però s’ha considerat necessari feruna intervenció professional amb ells, l’equip tècnic havalorat la possibilitat de fer un pla de treball amb el jove quedoni cobertura a les seves demandes.

El projecte d’assessorament planteja una plataforma derecursos vàlida pels joves en risc d’exclusió social, que aglutinadiversos àmbits d’actuació i que compta amb una professio-nal per orientar i canalitzar les necessitats del jove, posanten tot moment al jove en un pla actiu a l’hora d’elaborar lesestratègies d’actuació. Cal assenyalar que comptem ambuna xarxa d’entitats i de professionals que avalen el nostreprojecte i amb qui podem comptar per derivar els casos queconsiderem oportuns.

Tot i que el projecte és de nova creació, durant el 2007 ja hiha hagut 6 joves que s’han beneficiat d’aquest servei.

Fitxa tècnica

Nom del projecte

ASSESSORAMENT


Donar eines per fer front l’emancipació delsjoves extutelats i posar al seu abast els recursosde la xarxa social.



Número de places

Variable

Durada

1 any


Primer any de funcionament

21

el projecte de recerca

Un exercici de valoració de la feina fetaEls espais de valoració de la feina feta són una constant en el dia a dia a Punt de Referència. És un exercici que femdurant tot l’any en les reunions setmanals de coordinació de l’equip professional i en les convocades per cadadepartament, també en les sessions de seguiment amb els voluntaris i, tot plegat, culmina en el balanç anual quesuposa l’elaboració de la memòria i la confecció del pla estratègic de l’entitat.

Aquest any, però, hem donat l’empenta final a un ambiciós projecte d’autocrítica que vam començar el maig de2006. Es tracta d’un treball d’investigació sobre les relacions d’acompanyament voluntari entre un referent i unjove en el què, a més d’assentar el marc teòric d’aquestes relacions, fem una revisió de l’experiència acumuladaen aquests 10 anys de funcionament de l’entitat per tal de consolidar els punts forts dels nostres programesd’acompanyament i millorar-ne els més febles.

Pensem que ens servirà també com a una eina de difusió de la cultura europea del Mentoring & Bifriending aCatalunya i a Espanya. Esperem acabar d’enllestir-ho i poder editar aquest treball d’investigació el proper 2008.

el treball en xarxa

El compromís dela xarxa social de baseUns dels nostres principals eixos d’actuació és utilitzarla xarxa social de base com a estratègia d’intervencióamb els joves extutelats. Per això les tasques de difusiói sensibilització social, així com les de capacitació delsvoluntaris per assumir el seu rol de referent i/o acollidor,no són només essencials pel bon funcionament delsprogrames sinó també bona part de la raó de ser de lanostra entitat.

Tenim el compromís de promoure el canvi social i lanostra manera de fer-ho és des d’una perspectivad’intervenció comunitària, perquè creiem que “els petitscanvis són poderosos”, tal com venen demostrant lespràctiques d’acompanyament voluntari recolzades desde la cultura del Mentoring & Bifriending:

● Vincular-se a les persones és la millor manera devincular-se a un territori i a la seva comunitat,sentint-se’n part i acceptat.

● Aquests vincles personals són pels joves en riscd’exclusió una porta oberta a una xarxa socialnormalitzada, on poden aprendre a circular pelcontext social amb pautes de funcionamentacceptades.

● Sentir que tenen el suport de les persones del seuentorn repercuteix positivament en l’ auto estimad’aquests joves.

● Generar una xarxa social de base, compromesa ambel seu entorn, permet trencar estereotipssocioculturals i obrir la xarxa personal dels individusa altres realitats socials i culturals.

El treball en xarxa és una metodologia transversal en l’activitat de Punt de Referència tan pel que fa altreball amb els voluntaris que participen en els programes de l’entitat com amb els diferents serveisque treballen amb el nostre mateix col·lectiu, el dels joves extutelats, des de diferents àmbits d’actuació.

La consolidació d’unaxarxa professionalDe la mateixa manera, treballem per consolidar unaxarxa de professionals, serveis, entitats i associacionsque treballin amb el col·lectiu de joves en risc d’exclusiósocial dins el nostre àmbit geogràfic (la àrea metropo-litana de Barcelona). La nostra ambició de futur ésampliar aquesta xarxa de col·laboració a professionalsi associacions de la resta de Catalunya, Espanya i Europa.La intenció és sumar esforços i energies per optimitzarrecursos i oferir un millor servei als nostres joves usuaris.

23

Entitats de les que formem partECAS: Entitats Catalanes d’Acció Social

Des del l’any 2006 l’associació participa activament a la Comissió d’Immigració de ECAS. Desd’aquesta comissió es treballen temes relacionats amb la immigració, les dificultats que estroba cada entitat per resoldre qüestions en aquest sentit i plantejant nous reptes de intervencióen el teixit social, per esdevenir interlocutors de referència en temes d’immigració.

FEPA: Federació d’Entitats amb Projectes i Pisos AssistitsDes de l’any 2001, l’associació forma part de la Federació d’Entitats amb Projectes i PisosAssistits, que aglutina més d’una trentena d’entitats que treballen per a l’emancipació delsjoves extutelats arreu del territori espanyol. Punt de Referència participa de manera activa enbona part de les iniciatives que es duen a terme des de la federació.

Aquestes són les accions de les quals n’hem format part al llarg del 2007:- IV Jornades de FEPA- Espai de supervisió d’educadors i educadores- Trobada d’insertors laborals- Comissió de revisió del Projecte Marc de Pis Assistit

ENCYMO: European Network for Children and Young Mentoring OrganizationsDes de l’any 2004, participem activament d’aquesta xarxa. Però aquest darrer any ha estatespecialment rellevant pel que fa a aquesta xarxa europea de la que formem part, amb l’impulsd’una nova proposta d’intercanvi entre totes les entitats membres. La proposta inicial va serla de crear un espai d’intercanvi entre les diferents experiències professionals de Mentoring& Bifriending d’Europa, per tal d’arribar a un consens general i establir un “manual de bonespràctiques” sobre aquesta tipologia de relacions d’acompanyament.

Per tal de planificar conjuntament aquestes activitats es va organitzar una visita preparatòria amb els coordinadorsde les entitats de cada país en el marc dels Programes de Finançament Europeu de Grundvig, que va tenir lloc elpassat mes d’octubre del 2007 a Alemanya. Des de l’entitat vam aconseguir el finançament necessari per aparticipar-hi i una persona de l’equip tècnic de l’entitat va viatjar fins a Munic. En aquell espai es van planificarunes trobades generals de totes les entitats membres en 3 ciutats diferents, entre elles Barcelona, a més deintercanvis bilaterals entre les entitats que estan especialment interessades les unes amb les altres.

L’objectiu final és elaborar un manual de protocols de funcionament i de bones pràctiques en relació al’acompanyament voluntari.

Entitats amb les que treballem en xarxaÀrea de Suport als Joves tutelats i extutelatsCentre AlcántaraFundació Privada EvehoSAEJFundació Mercè FontanillesCentre VilanaFundació Mercè FontanillesAldeas Infantiles SOSEspai d’Inclusió Casc AnticFundació ComtalFundació Èxit

Fundació FicatCasal dels Infants del RavalPont JoveEscola Pia de CatalunyaIniciatives SolidàriesFundació MensalusBarcelona ActivaEscola del Treball de BarcelonaFundació TrinijoveInstitut Obert de CatalunyaCRAE La Llar

la difusiói la comunicacióFormar part del problema o de la solucióPunt de Referència és una entitat petita, d’acció local que treballa per a la promoció social d’un col·lectiu,el dels joves en risc d’exclusió social, no només poc conegut per a la gent del carrer sinó estigmatitzatpels estereotips que pesen sobre la majoria dels nostres joves usuaris: adolescents, immigrants,magrebins... No obstant, en aquesta dècada de vida, el projecte ha seduït a tothom qui n’ha sentit parlar perquè la necessitat de treballar per una societat més inclusiva, tolerant i respectuosa amb les personesés cada vegada més evident. El nostre és, a més, un projecte carregat de futur perquè treballem ambels joves, que són els qui hauran de trobar aquests nous models socials que permetin la convivènciaentre persones procedents de diferents realitats socials i culturals en aquest món globalitzat que elsdeixem en herència.

Els programes d’acompanyament voluntari de Punt de Referència són citats com a bones pràctiques entots els espais d’intercanvi on es presenten, tant a nivell local com nacional o internacional. Són propostesvalentes però realistes que demostren en la pràctica el que molts neguen fins hi tot en la teoria: quela convivència és possible i que, no només és inevitable sinó desitjable, perquè enriqueix a les personesamb tota la substància que aporta l’ingredient de la diferència. Per això només fa falta una cosa: queles persones es donin una oportunitat, que es donin l’oportunitat de conèixer-se i reconèixer-se. Per aixòcal construir espais de trobada, per això calen tants punts d’intersecció com sigui possible.

No obstant, l’experiència ens ha ensenyat que les barreres que s’han d’abaixar són molt altes, començantpels prejudicis socioculturals i la por atàvica a la diferència. Obstacles que, encara que no impedeixenque es doni valor als nostres programes d’acompanyament voluntari als joves extutelats, sí que frenenindubtablement l’empenta necessària per donar el pas de participar-hi. Aquesta és la tasca que des deljuny del 2007 ha assumit el nou departament de difusió i comunicació de Punt de Referència, la decridar a la gent a l’acció davant d’una realitat, la de l’exclusió social, que ens afecta a tots, perquè totsformem part del problema fins que no ens decidim a ser part de la solució.

25

EL FI I ELS MITJANS

Per bé o per mal, la discussió seria llarga, vivim en lasocietat de la comunicació i es difícil existir al margedels mitjans de comunicació així que les entitats socialshem d’aprendre a fer-nos-hi un lloc en el què puguemsentir-nos-hi còmodes. La ràdio, la televisió, els diarisi per descomptat l’omnipresent ciberespai no són l’únicaperò si la via més directa i ràpida per a influir en l’opiniópública i fer circular qualsevol acció de sensibilitzaciósocial. Entenen que això no només és així sinó que vaa més, aquest 2007 el departament de difusió i comu-nicació ha seguit treballant per tenir presència alsmitjans de comunicació, però sempre amb una ideamolt clara: els mitjans són això, un mitjà, i no un fi ensi mateixos. No es tracta de sortir a qualsevol dels preusque de vegades acostumen a fer-nos pagar els mitjans(com el de la urgència, l’emergència, el sensacionalisme,el catastrofisme o l’alarmisme) sinó d’obsequiar-losamb la recompensa d’experiències positives, optimistesi que funcionen al món real, al món de les persones.Les entitats socials som un dels últims reductesd’aquesta realitat realista que als mitjans, gairebéesgotades totes les formes possibles del reality show,ja es comença a cotitzar.

CUIDAR LA PRÒPIA XARXASi una cosa ha deixat en evidència el trepidant procésde globalització actual és el poder del treball en xarxatambé en la comunitat virtual. El més curiós és que, amesura que aquesta xarxa virtual ha anat adquirinttranscendència, hem anat perden de vista laimportància de les xarxes més properes (la familiar, lade les amistats, la veïnal, la laboral) i el seu pes específicen les nostres vides. Per això una altra de les tasquesencomanades al nou departament de difusió icomunicació de Punt de Referència és mantenir viu elnostre teixit social de base, establir una comunicacióbidireccional amb els nostres joves usuaris, amb elsvoluntaris i socis, amb tots els col·laboradors per facilitarl’intercanvi d’idees i opinions, perquè tothom es sentipart integrant i activa d’aquest projecte que fem entretots. I, sobre tot, per no perdre mai de vista qui sóntotes aquestes persones concretes que esdevenen lanostra raó de ser, quines són les seves necessitats i lesseves expectatives, quin és el nostre compromís ambtotes elles d’ acompanyar-los en el seu acompanyamentvoluntari.

El butlletí intern de la associació, L’Apunt, és un espaide trobada que, periòdicament, ens ajuda a mantenirunida i també informada a la nostra base social. Ambaquesta mateixa finalitat, també hem creat unacomunitat virtual. Una altra manera que hem trobatde fer pinya és mitjançant els Diàlegs de Referència,un espai de xerrades que obrim a ponents coneixedorsde la realitat dels joves extutelats o de bones pràctiquesdins l’àmbit de l’acompanyament voluntari. Els Diàlegsestan oberts no només a tots els nostres socis ivoluntaris sinó també al públic en general perquèentenem que conèixer al col·lectiu de joves amb el quètreballem és un primer pas per a la sensibilització socialenvers la seva situació.

OBRIR-SE A LES ALTRES XARXES

Tant l’equip professional com els voluntaris i els mateixos joves usuaris de l’entitat han treballat de valent aquestsdeu anys de trajectòria per donar a conèixer els nostres projectes. Tenim una pàgina web i treballem per treureaquest col·lectiu de l’anonimat organitzant i participant en jornades, xerrades o conferències i treballant en xarxaamb altres entitats i organismes vinculats al col·lectiu de joves en risc social. Sens dubte, un dels actes de difusióque més esforços aplega és la Mostra d’Associacions de la Mercè, per la gran oportunitat que representa desensibilització ciutadana. Des del 2003, no hem faltat a cap de les edicions.

29

27

la gestióde l’entitatUn any de canvis i millores!L’equip humàL’equip professional

L’entitat ha fet una aposta important, durant el 2007,amb l’ampliació del departament de gestió i la creaciód’un departament de difusió i comunicació. A finalsd’aquest any doncs, comptem amb un equipprofessional de sis persones.

La Junta Directiva

Durant l’any 2007, la composició de la Junta Directivaha estat pràcticament la mateixa que l’any 2006. L’úniccanvi s’ha produït en el càrrec de secretari que l’ hapassat a ocupar en Joan Prat, en el lloc de l’AlexandreComellas:

Juanjo Ortega PresidentMònica Arús TresoreraJoan Prat SecretariAlexandre Comellas VocalIsidre Carbonell Vocal

Canvi de seu socialde l’entitatA inicis de l’any 2007, i per criteris de planificacióestratègica de l’entitat, la Junta Directiva de l’Associacióva decidir ampliar el personal de l’entitat.

El local de l’entitat, situat al c/ Àusias Marc 60 deBarcelona, seu social des dels seus inicis, dins el Serveid’Allotjament a Entitats que ofereix el Casal d’Asso-ciacions Juvenils de Barcelona –Espai Transformadors–,quedava reduït per les noves necessitats de l’associació.

Per aquest motiu, davant la necessitat d’un espai mésgran, es va decidir que l’entitat havia de canviar de localper tal de donar cabuda al nou personal i per tal demillorar el funcionament i organització de l’entitat.

Després d’una recerca intensiva, es va trobar un localsituat a la tercera planta de l’edifici de la Parròquia dela Mare de Déu del Carme de Barcelona, situada al Barridel Raval de Barcelona. L’Associació s’ha plantejatestablir la seva seu social en el local amb caràcter depermanència.

Estem molt contents d’haver fet aquest gran pasendavant, tot agraint el servei d’allotjament que haofert el Casal d’Associacions Juvenils de Barcelona–Espai Transformadors– a l’Associació des dels seusinicis.

29

Revisió del sistemade tractament de basesde dades de l’entitatAquest any 2007, s’ha iniciat una revisió dels sistemesde tractament de les bases de dades de l’entitat, enordre al compliment de la legislació sobre protecció dedades personals.

Les assegurancesde l’entitatL’any 2007, l’Associació ha ampliat la cobertura de lespòlisses d’assegurances que té concertades amb lacompanyia Atlantis Seguros, mitjançant la correduriaArç Cooperativa.

Actualment comptem amb una pòlissa d’Assegurançad’Accidents de Voluntaris, una pòlissa d’Assegurançade Responsabilitat Civil Entitat i Voluntaris i una pòlissade Multirisc de l’oficina de l’entitat.

Fonspropis10,16 %

Fonspúblics58,69 %

Fonsprivats31,15 %

Dades econòmiquesEls ingressos que fanpossible la realitzaciódels projectesDes del Departament de Gestió hem treballat perobtenir els recursos necessaris i fer possible la realitzaciódels projectes de l’entitat. Ens hem plantejat la nostrarecerca diària de finançament des del punt de vista dela diversificació i la no dependència.

Els ingressos obtinguts han estat resultat del suportde les administracions públiques, entitats privades iobres socials de les caixes. Així mateix, hem pogut anarincrementant el número de socis i sòcies de l’entitat,tot i que no hem assolit els resultats esperats.

Durant l’any 2007, hem obtingut un total de 199.029,17euros. Un 58,69% corresponen al suport de les admi-nistracions públiques, un 31,15% de recursos han estatobtinguts gràcies a les obres socials i entitats privadesi un 10,16% han provingut dels ingressos propis del’entitat (associats, donacions...):

31

Les despeses generades han estat bàsicament despesesvinculades a la partida de personal. Dins d’aquestapartida, hi ha tant el personal directament dedicat ala realització dels projectes de l’entitat com el personalde gestió i difusió de l’entitat.

Durant l’any 2007, hem tingut una despesa total de185.179,22 euros. Un 62,21% corresponen a la partidade personal, un 22,25% a despeses relacionades direc-tament als projectes i un 15,54% han estat despesesvinculades a l’estructura general de l’entitat:

L’aplicació delsrecursos aconseguits

Els beneficis obtinguts en l’exercici ens permetrandonar una nova empenta als projectes de l’entitat iampliar el nombre d’usuaris atesos.

El nostre propòsit és seguir treballant per assolir lamàxima estabilitat possible i assegurar, d’aquestamanera, la continuïtat dels projectes de l’entitat. Aixímateix, pretenem ampliar el número de socis i sòciesde l’entitat a fi d’incrementar la nostra massa social.

Personal62,21 %

Estructura 15,54 %

Projectes22,25 %

33

Suporti col·laboracions

El treball diari de l’associacióPunt de Referència ha estat possiblegràcies al suport i la col·laboració de:

Fundació UN SOL MÓN

Les dades de l’entitatNom PUNT DE REFERÈNCIA

Personalitat jurídica Associació

NIF G-61356689

Adreça c/ Sant Antoni Abat, 10 3r08001 Barcelona

Telèfons 93 329 74 2793 329 74 28

Fax 93 329 74 27

E-mail [email protected]

Web www.puntdereferencia.org

Número registre 19.707

Data i Any constitució 30 de juny de 1997

Documents

Memòria de l'Associació Punt de Referència. 2007