Embed Size (px)
Citation preview
MEMÒRIES I AVALUACIÓ
PROJECTE ROSSINYOL TARRAGONA
Curs 2015-2016
L’Associació Quilòmetre Zero és una entitat d'iniciativa social, sense ànim de lucre, que gestiona diferents
serveis i programes de voluntariat i projectes socials dirigits a l’àmbit de la infància i l’adolescència.
Per segon any consecutiu a la ciutat de Tarragona, a l’Octubre del 2015 l’Associació Quilòmetre Zero ha dut
a terme la segona edició del Projecte Rossinyol.
Aquest és un projecte de mentoria social inclusiva que tracta de posar en comú a voluntariat universitari i
nens i nenes de primària i secundària que provenen de diferents contextos socioculturals. Per tal de facilitar
la integració social d’ aquests nens i nenes, el voluntariat exerceix de mentor/a del nen/a durant uns
mesos; així s’intenta facilitar als infants el seu desenvolupament personal, acadèmic, i familiar,
proporcionant suport social, cultural i lingüístic, consell, amistat, reforç i un exemple positiu.
L’idea d’impulsar aquest projecte va sorgir al Maig de 2014 per part de l’equip que forma l’Associació.
Aquest equip portava en marxa un projecte social amb l’àmbit de la infància al barri de Bonavista a
Tarragona (exactament a l’Escola Bonavista), i després d’interessar-se per diferents iniciatives, va investigar
sobre els projectes de mentoria social.
A través de la Coordinadora de Mentoria Social de Catalunya, l’equip tècnic va adonar-se de que existia un
projecte de mentoria dirigit a infants anomenat “Projecte Rossinyol” que es desenvolupava a Girona des de
feia pràcticament 10 anys i que també s’havia introduït a Barcelona i altres indrets d’Espanya; així com a
altres països.
Aquest projecte prové de la ciutat de Mälmo (Suècia) encara que troba les seves arrels a Israel a mitjans
dels anys setanta Un 52% de la població és d'origen estranger i es plantegen problemes d'integració,
desigualtat i exclusió. El programa Näktergalen ("Rossinyol" és Nightingale en anglès) es va implantar en
aquesta ciutat el 1998 amb la voluntat d'establir relació i diàleg entre estudiants de la Universitat i alumnat
de primària, majoritàriament immigrants.
Al Setembre de 2014, i després d’haver dissenyat com seria el projecte a la nostra ciutat, vam coordinar-
nos amb diferents entitats, la Coordinadora de Mentoria de Catalunya, la URV i l’Escola Bonavista, per tal
de començar amb el projecte pilot durant el curs 2014-2015.
L’Associació va formar una comissió específica per al Projecte Rossinyol, amb una persona tècnica que
coordinés el projecte i un equip que col·laboraria amb la gestió, assessoria i direcció del Projecte.
Des de l’Escola Bonavista, l’acollida va ser espectacular. Tant la direcció de l’escola com el professorat i
l’alumnat ens van transmetre molt d’interès. Durant el curs 2014-2015 va poder-se desenvolupar el
projecte amb 12 parelles a aquesta escola. Donat l’èxit, durant el curs següent l’escola Bonavista va ser una
de les escollides per portar a terme el projecte. A més es van afegir a la iniciativa les escoles de Campclar i
el Miracle. El creixement del projecte i de l’Associació ens va permetre agafar a 33 nens i nenes de 6è de
primària.
La selecció dels nens i nenes que gaudirien de l’experiència de tenir un mentor/a i del projecte, la vam fer
conjuntament, com el curs anterior, amb el professorat, tot explicant el perfil d’infants més adients per a
aquest tipus de projecte.
Es van realitzar dues reunions a cada centre de les que va sortir un llistat de 40 nens i nenes. Finalment es
van escollir els 33 candidats amb el perfil més adient per a fer el projecte.
Alhora, vam coordinant-nos amb l’Oficina de Voluntariat de la Universitat Rovira i Virgili, per tal
d’aconseguir voluntaris i voluntàries per a exercir de mentors/es.
Una vegada vam tindre un equip de voluntaris/es vam fer una selecció dels mateixos per tal de començar la
formació i el projecte. Per a ser seleccionats, els voluntaris havien de respondre a un formulari i realitzar
una entrevista personal en la que es valorava la motivació i el compromís de l’estudiant.
Finalment vam seleccionar 33 voluntaris/es.
La tria dels nens i nenes i la selecció dels voluntaris/es va realitzar durant els mesos de setembre i octubre.
Al mes de novembre vam realitzar la sessió de formació inicial per als voluntaris seleccionats, avalada per la
Generalitat de Catalunya.
Després de la formació des de la nostra entitat vam fer un estudi acurat per tal d’emparellar al voluntariat
amb els nens i nenes de la millor forma possible.
Es tracta d’un projecte en el que es importantíssim que la relació entre mentor/a i mentorat/da sigui la
millor possible.
Un cop vam fer aquesta selecció, vam començar a organitzar la festa de trobada entre els mentorats/des,
és a dir, els infants i els voluntaris/es (mentors i mentores).
Aquestes festes de trobada (una per a cada centre educatiu) van tenir lloc durant el mes de Novembre a
l’Escola Bonavista, Escola Campclar i El Miracle. A part de les parelles de mentoria, van participar-hi pares i
mares dels infants, professorat i l’ equip de l’associació.
A partir d’aquest moment i fins el dia 20 de Maig les parelles formades van anar quedant un dia a la
setmana durant 3 hores.
Dues de les dotze parelles no han acabat el projecte, ja que van haver de deixar de quedar i acomiadar-se
abans, degut a qüestions personals i professionals, però les altres 31 han finalitzat molt bé.
Durant el projecte (des de Novembre fins al Maig) vam fer una reunió de supervisió trimestral (3 en total)
amb tots/es els voluntaris/es que exercien de mentors i mentores.
Consideràvem imprescindible supervisar i fer una formació continuada sobre les etapes de mentoria als
mentors/es durant tot el transcurs.
Durant aquest curs vam unir-nos a la Federació Catalana de Voluntariat, per complementar l’adhesió a les
xarxes que havíem començat el curs anterior unint-nos a la Xarxa internacional de Projecte Rossinyol (“The
Nightingale Mentoring Network”) i a la Coordinadora de Mentoria Social Catalana.
Estar dins d’aquestes xarxes ens assegura rebre formació continua i aprendre d’altres projectes de socials i
de mentoria que es desenvolupen arreu del món i del nostre entorn més immediat.
Suposen una garantia per a estar innovant contínuament i estar connectats amb persones que treballen i
forment part d’aquest tipus de projectes.
• AVALUACIÓ
L’ avaluació és la comparació dels resultats obtinguts en la execució del projecte amb els objectius
establerts prèviament en la planificació. Es revisa el que preteníem fer, que s’ha aconseguit i com s’ha fet.
L’avaluació té a la vegada un caràcter formatiu i sumatiu. Formatiu ja que una part de l’avaluació s’ha
realitzat durant el projecte, a través de les reunions de supervisió amb l’equip de mentors/es. D’aquesta
manera es millorava el funcionament del projecte i de l’organització a l’hora d’executar-ho.
I sumatiu, aportant informació i coneixement una vegada ja ha finalitzat.
Han sigut tres reunions de supervisió (una trimestral) que han permès dotar d’aquest caràcter formatiu a
l’avaluació del projecte.
Mitjançant aquestes sessions hem fet formació i supervisió continuada, per tal de millorar la qualitat del
programa de mentoria a través de les propostes dels nostres voluntaris/es que exercien de mentors/es.
Els seguiment i l’avaluació ens permeten valorar els resultats, però també identificar progressos, detectar
problemes en la planificació o implementació i fer els ajustos pertinents.
El seguiment del projecte ha comportat analitzar la informació i utilitzar-la en la gestió diària.
Revisar l’estratègia del projecte i de l’organització, revisar com s’ha treballat ¿els recursos s’han utilitzat
d’una manera eficient? I sobretot quines son les implicacions dels diferents grups d’interès.
La nostra intenció com a entitat coordinadora del projecte es fer l’ avaluació d’aquest a través de cinc
ítems: l’eficàcia, l’eficiència, l’impacte i el grau de satisfacció.
En aquest sentit, hem fet un estudi qualitatiu a través de qüestionaris a les persones participants en el
projecte, tant als mentors/es, com als mentorats i mentorades, i el professorat de l’escola que hi
participants.
Els resultats es poden estructurar en dues directrius, el projecte de mentoria i en la relació de mentoria1.
Projecte:
✓ Planificació (presentació del projecte, anàlisis de les necessitats de formació, anàlisis de treball,
planificació de la formació dels mentors/es)
✓ Captació i selecció dels mentors, garantir la seguretat i gestió dels riscos, assignar amb molta atenció
els mentors als mentorats
1 Escrito y diseñado por Matteo Perchiazzi y probado en el proyecto “MENTORING. METODOLOGIE DI GESTIONE DEL PERSONALE NEO-ASSUNTO”, financiado por Fonter.
✓ Oferir serveis d’assessorament/assistència (orientació, equilibri de competències, ajuda a
l’experimentació) treballar el tancament o final de la relació.
✓ Impacte del projecte (en projectes personals, seguiment, repetibilitat en el territori geogràfic)
Relació de mentoria
✓ La relació
✓ Contingut sorgit durant la relació
✓ Planificació d’un itinerari de desenvolupament personal
✓ Autonomia/integració en les àrees u organització
✓ Adquisició d’autoconeixement
✓ Adquisició d’habilitats i competències
En el nostre cas hem avaluat mitjançant quatre ítems la qualitat del nostre projecte quatre components, el
resultat dels quals ens explicarà si el desenvolupament del projecte s'adiu al que esperàvem i ens havíem
proposat.
Aquest estudi ens ha permès mesurar l’eficàcia, l’eficiència, l’impacte del projecte i el grau de satisfacció:
✓ Eficàcia: Hem tingut en compte si el projecte ha estat ben dirigit als beneficiaris i al enfortiment
organitzatiu, i si s’han aconseguit els objectius específics.
✓ Eficiència: Hem analitzat si els recursos utilitzats estan en relació amb els resultats obtinguts
✓ Impacte: Hem tingut en compte els canvis que hem aconseguit introduir en el context en el que
actuàvem No nomes mesura el objectius sinó valorant que la
estratègia utilitzada hagi estat útil. Abans de decidir si continuem amb el projecte hem de tenir clar
si això te sentit en termes de canvi real.
✓ Grau de satisfacció: Tenim en compte la satisfacció que el nostre projecte dóna a totes les persones
implicades, des dels responsables i els voluntaris als beneficiaris.
A les taules que trobareu a continuació podreu observar com hem estudiat aquests quatre components a través del buidatge dels
qüestionaris que vàrem repartir a tots els agents implicats en el projecte, el professorat, els mentors i mentores, i els mentorats i
mentorades:
EFICÀCIA EFICIÈNCIA
En un 100% el PROFESSORAT ha qualificat el programa de mentoria com a “molt bo”
A continuació us exposem exemples dels seus testimonis, recollits a través de preguntes obertes als qüestionaris:
El professorat ha considerat que el que més ha beneficiat als infants ha sigut:
El fer amb ells unes activitats que no havien realitzat mai.
La relació personal amb el mentor/a i el fet de tenir una persona que li dedica un temps, en altres casos el simple fet de sortir del
barri ja és un èxit.
conèixer altres formes de pensar.
El professorat ha considerat que el que menys ha beneficiat als infants ha sigut que de vegades les parelles han tingut dificultats
per trobar-se setmanalment, i que el projecte es molt profitós, però encara ho seria més si tingués més continuïtat en el temps, si
es fés la mentoria durant més cursos.
Un 94% el PROFESSORAT ha qualificat la
coordinació del programa com a “profitosa i
necessària”
En un 100 % els MENTORS/ES han qualificat de positiu el programa de mentoria.
A continuació us exposem exemples dels seus testimonis, recollits a través de preguntes obertes als qüestionaris:
L’intercanvi de cultures i opinions.
Créixer personal i socialment.
Compartir experiències.
La flexibilitat del projecte.
Tenir més consciència de la situació de molts nens i nenes.
Adornar-me de que he encertat amb la carrera.
Conèixer més la ciutat de Tarragona.
Aprendre a resoldre dificultats.
Pràctica laboral.
Aprendre a valorar allò que tinc.
En un 100 % ELS MENTORS/ES han qualificat el programa com a bo o molt bo.
Un 70 % pensa que les responsabilitats com a mentor/a han estat molt clares, vers el 30 % que pensa que han estat
moderadament clares.
Els MENTORS/ES puntuen amb un 8 sobre 10
la utilitat i la valoració general de les sessions
de formació inicial del projecte.
Puntuen amb un 9 sobre 10 l’adequació de la
freqüència de les sessions de supervisió
(trimestrals).
Un 100 % pensa que les coordinadores del
programa de mentoria van ser sempre
accessibles.
El 70% qualificaria la seva relació amb el seu mentorat/da com a molt bona i el 30 % com a bona.
El 80 % considera que el temps passat amb el seu mentorat/da ha sigut adequat i un 17% que ha sigut poc i un 3%
excessiu.
Un 60 % considera que aquest temps passat junt li ha sigut de bastant ajuda al seu mentorat/da, i un 35% considera
que li ha servit de molta ajuda i un 5% de poca.
Els mentorats/des consideren que el que ha pogut ser menys positiu del projecte és que hagués sigut millor passar
més hores amb el nen/a, compaginar millor la disponibilitat d'horaris d’ambdós, per a que hagués sigut menys
dificultós quedar i, en alguns casos, una millor relació amb els pares.
IMPACTE GRAU DE SATISFACCIÓ
En un 100 % el PROFESSORAT ha considerat que el programa ha beneficiat “molt” als infants que han participat.
En relació al impacte per àmbits hem considerat l’impacte que ha pogut tenir el projecte en 4 àmbits: àmbit acadèmic,
àmbit personal, àmbit familiar i àmbit social.
L’àmbit acadèmic
tenien més informació i experiències sobre la convivència amb altres persones.
Millora del català.
L’àmbit personal
relacionar-se amb el món i altres persones.
Els ha ajudat a obrir-se més i a confiar més en ells i en els altres.
L’àmbit social,
és una nova manera de relació més positiva.
Integració social.
En un 100% el PROFESSORAT ha considerat
que voldria participar en el programa de
mentoria l’any vinent, i que estan satisfets per
haver sigut la persona de referència dels
mentorats/des en l’àmbit escolar.
Els MENTORATS/ES afirmen en un100 % que desitjarien ser un altre cop mentorats i mentorades l’any vinent.
Tots/es consideren que la mentoria els/les ha ajudat en l’àmbit escolar.
De la mateixa manera, aquest 100 % afirma que ha après coses noves del seu mentor/a.
A continuació us exposem exemples dels seus testimonis, recollits a través de preguntes obertes als qüestionaris:
Coses de l’escola.
A parlar millor català i altres idiomes (anglès).
Sobre religió Cristiana.
Coses sobre els estudis dels mentors i sobre la universitat.
A no barallar-se, parlar bé, ser bona persona.
Sobre museus, estrelles, monuments…
A no tenir vergonya.
A anar sense presa
A respectar, esperar, compartir, escoltar als demés si vols que t’escoltin a ti… I una cosa en especial: aprendre’m tot
bé en qualsevol situació que et trobis.
A ser més amable.
Els MENTORATS/ES en un 100 % exposen que
han gaudit “molt” de ser part d’aquest
projecte.
El 97% expressen que els ha agradat el
mentor/a que han tingut.
SUGGERÈNCIES DELS MENTORS/ES:
• Més activitats grupals i amb altres escoles.
• Organitzar excursions conjuntes.
• Donar a conèixer la mentoria a la població general.
