NF1: INTRODUCCIÓ A LA DERMOFARMÀCIA

UF2: LA DERMOFARMÀCIA

NF1: INTRODUCCIÓ A LA

DERMOFARMÀCIA

UF2.NF1.INTRODUCCIÓ A LA

DERMOFARMÀCIA

1. La pell

1.1. Generalitats sobre la pell

1.2. Funcions de la pell

1.3. Epidermis

1.4. Dermis

1.5. Hipodermis o teixit adipós subcutani.

1.6. Envelliment de la pell

2. Lesions i malalties de la pell (NO)

3. Cosmetologia

2.1. Conceptes bàsics

2.2. Legislació cosmètica.

2.3. Cosmetovigilància

1. LA PELL

1.1 GENERALITATS SOBRE LA PELL

• És la coberta exterior de l’organisme.

• És l’òrgan més gran del cos (2m2)

• Representa el 6 % del

pes corporal (3-4 kg.)

• Gruix de 0,5 a 4 mm.

Primera barrera contra

les agressions externes

• Comunicació exterior:

Pertany al tacte

1.1 GENERALITATS SOBRE LA PELL

• Elàstica i resistent i de coloració variable

• Variabilitat segons hàbits de treball

• Cobreix la totalitat del cos de forma continua

• Es transforma en membrana

fina i rosada, les mucoses:

Boca, nas, vagina...

• A la pell trobem: plecs,

dermatoglifs, arrugues

• Faneres o annexos de la pell: pèls, ungles, glàndules

sudorípares, glàndules sebàcies.

Capes de la pell

Color de la pell

Com a resultat conjunt de diferents pigments:

Melanina (color marró)

produïda per l’epidermis

Hemoglobina (color vermell)

dels vasos sanguinis

de la dermis

Carotens (color taronja)

de la hipodermis

pH de la pell

3.13. El pH és una determinació química que valora el caràcter àcid o alcalí (bàsic) d’una substància. Ac acètic; pH=4,8. Vinagre. Ac suau

(Clorhídric)

Hipoclorit de sodi

(lleixiu)

(Sosa càustica)

1.2. FUNCIONS DE LA PELL

1. Protecció: primera barrera protectora del cos:

• Deshidratació

• Agents mecànics (cops, fred, calor)

• A. físics (radiacions solars)

• A. químics (àcids, toxines)

• A. biològics (microorganismes)


2. Termoregulació:

– Vasodilatació dels capil·lars de la dermis quan fa calor i vasoconstricció quan fa fred

– Evaporació de la suor querefreda la pell.

– Aïllament tèrmic que proporciona el greix, ens protegeix del fred.

– Piloerecció davant del fred.


3.Funció metabòlica: síntesi de

vitamina D, melanina, queratina.

4. Funció immunològica (envers patògens): mantell àcid, cèl·lules

del sistema immunitàri (cèl·lules

de Langerhans, mastòcits,

macròfags).

5. Capacitat sensitiva: té

receptors nerviosos que informen

del medi extern al sistema nerviós


6. Absorció: és permeable a substàncies greixoses

7. Excreció: eliminació de toxines per la suor.

8. Secreció: elabora el mantellàcid que té propietats antifúngiques i antibacterianes, dóna flexibilitat i evita la pèrdua d’aigua.


9. Permet el moviment del cos sense

lesionar-nos

Degut a les fibres elàstiques.

10. Medi d’informació interna

• Pal·lidesa

• Cianosi (blau)

• Icterícia (groc)

Histologia de la pell

1.3. EPIDERMIS

• És la capa més externa, formada per 5 estrats

• Està formada per teixit epitelial estratificat i queratinitizat

• Espessor: entre 0.07 – 0.12 mm(pot ser més de 1 mm. a la planta del peu)

• Renovació cel·lular: entre 15 i 30 dies

• No té vasos sanguinis ni terminacions nervioses

1.3. Epidermis: estrats

• Capa còrnia

• Capa Germinativa

L’estrat lúcid només existeixa les plantes de les mansi dels peus

1.3. Epidermis: cèl·lules

1.QUERATINÒCITS

– Les més nombroses

– Fabriquen queratina. Duresa, resistència. Més gruixuda a la planta dels peus i de les mans.

– Queratina: proteïnes estructurals, resistents als canvis de pH i a altes Tª. Insolubles ens Aigua. Dures: pèls i ungles. Toves: elements essencialsde la capa còrnia

– Es van desplaçant pels diferents estrats fins quees desprenen en forma d’escata. (Les cèl.lules cada vegada fabriquen més queratina i acaben perdentel nucli)

1.3. Epidermis: cèl·lules i estrats

2. MELANÒCITS

– Es troben entre els queratinòcitsa l’estrat basal.En l’estat germinatiu

– Fabriquen la melaninai l’hi passenals queratinòcits veïns.Dóna el colorfosc a la pell. Protegeixdel UV.

1.3. Epidermis: cèl·lules

3. CÈL·LULES LANGERHANS

– Formen part del sistema immunitari

– A l’estrat espinós sobretot

– Fagociten partícules estranyes

4, CÈL·LULES DE MERKEL

– Són receptors sensitius a la pressió. Trasmeten la informació del tacte.

– Estan a la capa basal o espinosa

1.3. Epidermis: Resum estrats

Del més superficialal mésprofund:

5. Estrat corni

4. Estrat lúcid

3. Estrat granulós

2. Estrat espinós

1. Estrat basal

Cèl.lules de Largherhans

Cèl.lules de Merkel

1.3. Epidermis: estrat basal

• Capa més profunda de la epidermis.

Uneix estretament epidermis i

dermis.

• Formada per una filera única de

queratinòcits que es divideixen

contínuament.

• A partir d’aquestes cèl·lules es

formaran la resta de queratinòcits

de la epidermis, en recanvi constant.

• En aquest estrat també trobem els

melanòcits, cèl·lules productores del

pigment melanina: protector

enfront de la radiació UV.

1.3. Epidermis: cèl.lules i estrats

• Evolució de

les cèl.lules

de l’epidermis

1.3. Epidermis: estrat lúcid

• Només es troba a la epidermis dels palmells de les

mans i les plantes dels peus

• Està format per poques fileres de queratinòcits

aplanats i sense nucli

• Al microscopi té aspecte blanquinós

• Dona elasticitat a la pell

1.3. Epidermis: estrat corni

• És l’estrat més superficial de la epidermis

• Format per moltes fileres (15-20) de queratinòcits plans, sense nucli ni citoplasma, plens de queratina. Són cèl.lules mortes.

• Els queratinòcits s’han convertit en escates que es renoven progressivament. La queratina els confereixduresa, per això el nom d’aquest estrat.

• Aquest estrat protegeix de l’entrada de microorganismes i evita la deshidratació de la pell.

1.4. Dermis

• Suport de la pell: dónaresistència i elasticitat.

• Teixit connectiu fibrós dens.• Components:

– Cèl·lules – Fibres (col·lagen i elastina)– Vasos sanguinis: nutrició i

termoregulació– Terminacions nervioses:

tacte, dolor...– Fol·licles pilosos– Glàndules sudorípares– Glàndules sebàcies

1. DERMIS PAPIL·LAR

• Sota la membrana basal

• Les fibres col·làgenes i elàstiques,

es disposen de forma perpendicular a

la superfície de la pell, determinant

la formació de papil·les→

empremtes digitals.2. DERMIS RETICULAR

• Per sota de la dermis papil·lar

• Les fibres es disposen de forma

paral·lela a la superfície de la pell i

ordenades de forma compacta

(resistència i elasticitat). Molt

vascularitzada.

1.4. Dermis: capes

1.4. Dermis: cèl·lules

1. Fibroblastos: sintetitzen les fibres

2. Macròfags: cèl·lules del sistema immunitari

3. Mastòcits: intervenen en els processos

inflamatoris alliberant histamina

MacròfagMastòcits

1.4. Dermis: fibres

1. Fibres de col·lagen

– Són les més abundants

de la dermis (>70%).

– Tenen forma d'hèlix.

– Són molt flexibles, però

també molt resistents a

l'estirament.

– Donen consistència a la

dermis.

1.4. Dermis: fibres

2. Fibres d’elastina

– Representen el 25% aprox. de les fibres

dèrmiques

– Donen elasticitat a la pell.

– Es disposen perpendiculars a la superfície de la

pell.

3. Fibres de reticulina

– Poc elàstiques.

– Formen xarxes rígides de suport.

– Més escasses (aprox. 5%)

1.4. Dermis: vascularització

• Al contrari que l’epidermis, la dermis sí té una autèntica xarxa vascular(arterioles, vènules i capil·lars).

• Això permet:

– Bona regulació tèrmica

– Nutrició de les cèl·lules de la dermis i dels estrats més profunds de l’epidermis.

msanc377@x

tec.cat

La pell (I)

1.4 Dermis. Faneres o annexes

de la pell:

No queratinitzats

▪ Glàndules sudorípares:

• Gl. sudorípares ecrines

• Gl. sudorípares apocrines

▪ Glàndules sebàcies

Queratinitzats

▪ Ungles

▪ Pèl

1.4. Dermis: glàndules dèrmiques

• És el que anomenem fàneres o annexes de la pell

(NO QUERATINITZADES)

• Estan formats a partir de replecs (invaginacions) de

la epidermis dins de la dermis.

• Són de secreció exocrina, és a dir, el seu producte

surt a l'exterior del cos.

• En trobem de dos tipus:

1. Glàndules sebàcies

2. Glàndules sudorípares: ecrines i apocrines

1.4. Dermis: glàndules sebàcies

• Associades als fol·licles pilosos

• Es troben a tot arreu on hi hagipèl, però són molt nombroses al cuir cabellut i a la cara.

• No existeixen als palmells de les mans i a les plantes dels peus

• Característiques de la secreció:

– Composició: sèu

– pH: Àcid

– Olor: Sí, per enrancimentdel greix

1.4. Dermis: glàndules sebàcies

• Secreció reguladapel sistema endocrí (hormones)

• Funció: protecciói lubricació de la pell.

1.4. Dermis: glàndules sudorípares

ecrines

• No associades als fol·licles pilosos

• Es troben a tot el cos, especialment a la cara, al tòrax, als palmells de les mans i a les plantes dels peus.


– Composició: Suor molt líquida

– pH: Àcid

– Olor: No

• Secreció regulada pel sistema nerviós autònom

• Funció: termorreguladora, la evaporació de la suor refreda la superfície corporal.

1.4. Dermis: glàndules sudorípares

apocrines

• Associades als fol·licles pilosos

• Es troben a les aixelles, les engonals, l'arèola mamàriai la regió anogenital.

• Es troben a la zona més profunda de la dermis


– Composició: suor espessa formada per aigua, lípids, proteïnes, sucres, amoníac.

– pH: Neutre

– Olor: sí, per la descomposició de la suor a causa de flora de la pell (fongs i bacteris).

• Secreció regulada pel sistema endocrí (hormones)

• Funció de comunicació química (feromones)

1.4. Dermis: glàndules dèrmiques

Glàndula sebàciaGlàndula sudorípara ecrina

Glàndula sudorípara apocrina

1.4. Dermis: Emulsió epicutània

o mantell àcid

• Cobreix tota la superfície de la pell.

• Formada per:

– Sèu (fase oliosa)

– Suor (fase aquosa)

– Emulgent (secretat per les glàndules junt amb el

sèu i la suor) que estabilitza la emulsió.

• Funcions:

– Protecció enfront agents biològics (pH àcid).

– Hidratació de la pell (actua com un autèntic

cosmètic natural).

1.4 Dermis: anexes queratinitizats: Fol.licles pilosebàcis

▪ Els pèls: cèl.lules epitelialsqueratinitzades sense nucli.Per tot el cos menys plantes de les mans i dels peus.

▪ Gl. sebàcies: la majoriaassociades a un pèl. Parpellesexcepció. Gl exocrina alveolarsimple.

▪ Múscul erector del pèl: fibresmusculars llises. Part superficialpapil.les de la dermis i la profunda en el pèl.

1.4 Dermis: anexes queratinitizats:

Les ungles

• Funció de protecció distal dels dits, defensa i pinça (maneig

d’objectes petits

• Creixement màxim de 3,5 mm al mes

• La matriu ungueal és la part germinativa (cèls basals en divisió

constant).

• La làmina ungueal és la part més visible i està fortament adherida

al llit ungueal

1.5. HIPODERMIS

• També anomenada teixit cel·lular

subcutani

• Aquesta capa de la pell no està

clarament diferenciada de la

dermis

• Formada per teixit adipós.

• Conté:

– Cèl·lules: adipòcits

– Fibres: col·lagen i elastina

– Vasos sanguinis

– Nervis

ADIPÒCITS

1.5. HIPODERMIS

1.5. Hipodermis: funcions

1. Regulació tèrmica: com més gruix, més resistència

al fred.

2. Dipòsit energètic: com més gruix, més resistència

a la gana en casos de dejú.

3. Protecció enfront els traumatismes: com més

gruix, més “coixí”.

Organització topogràfica de la pell

▪ Pell gruixuda : Es la pelldels palmell de les mansi de les plantes dels peus

▪ Pell fina: És la pellde la resta del cos

• Espesor considerable

• Abundància de glàndules sudorípares

ecrines

• Absència de pèls i glàndules sebàcies

• Escàs gruix per disminució de l’amplada

dels estrats espinós, granulós i corni.

• Menor quantitat de gl sudorípares

• Presència en proporció variable de pèls

i gl sebàcies

• Q1. ANATOMIA DE LA PELL

• Video:https://www.youtube.com/watch?v=EDETXeBSew4

• Pàgina web per veure altres imatges: http://biologiaentonomenor.blogspot.com.es/2015/11/le-llamaban-piel.html

ACTIVITATS

ACTIVITATS

msanc377@x

tec.cat

La pell (I)

1.6. ENVELLIMENT DE LA

PELL

1. ENVELLIMENT ENDÒGEN:

• Procés biològic d’envelliment que es produeix de

forma natural amb el pas del temps.

• Causa: canvis fisiològics que pateix la pell amb l’

edat:

❖ Disminució de la capacitat de regeneració cel·lular

→ epidermis més prima.

❖ Reducció de l’activitat de les glàndules sebàcies i

sudorípares → pell menys hidratada.

❖ Disminució de la velocitat de síntesi de col·lagen i

elastina → aparició d’arrugues.

1.6.1. Tipus d’envelliment cutani i

causes

2. ENVELLIMENT EXÒGEN:

• Procés d’envelliment prematur de la pell provocat per

factors ambientals.

• Causes: diferents factors ambientals:

❖ Exposició a radiacions solars

❖ Inclemències meteorològiques (calor, fred, aire sec)

❖ Tabac i alcohol

❖ Contaminació atmosfèrica

➢ Aquests factors generen RADICALS LLIURES

1.6.1. Tipus d’envelliment cutani i causes

1.6.2. Anatomia i fisiologia de la pell

madura

➢ Principals signes d’envelliment cutani:

– Pell més prima i arrugada, per l’atrofia de la pell.

– Pell menys ferma i menys elàstica, per la disminució del col.lagen i l’elastina.

– Pell més deshidratada, per la disminució de l’activitat de les glàndules dèrmiques.

– Pell amb taques d’edat, per l’augment dels melanòcits a zones d’alta exposició solar.

1.6.3. Tipus d’arrugues

1. Trama cutània: plecs microscòpics que formen una xarxa romboïdal a tota la pell.

• A la pell jove són línies poc profundes, nombroses i ordenades.

• A la pell madura són poques, profundes i desordenades.

➢ Es poden tractar amb cosmètics.


2. Línies d’expressió: arrugues lineals que apareixen al voltant de zones de la pell amb molts moviments musculars. Es fan més profundes amb l’edat.

➢ Es poden tractar amb cosmètics.




3. Plecs de laxitud musculocutània o arrugues gravitacionals: apareixen per l’efecte de la gravetat.

➢ NO es poden tractar

amb cosmètics.


4. Arrugues mixtes: apareixen per l’efecte combinat

de la gravetat i els moviments musculars.

➢ NO es poden

tractar amb cosmètics.


Video i exercicis

• Vídeo “La cosmètica contra el temps” (Quequicom)

• Q2. Envelliment cutani

• http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/quequicom/cosm

etica-contra-el-temps/video/1206929/

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/quequicom/cosmetica-contra-el-temps/video/1206929/

Documents

NF1: INTRODUCCIÓ A LA DERMOFARMÀCIA