PROGRAMACIÓ DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CATALANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/.../progRCatala17-18.pdf · 2017-11-11 · ortografia correcta. 11. Fer servir la llengua per

1

LLENGUA CATALANA

IES MADINA MAYURQA

PROGRAMACIÓ DEL DEPARTAMENT DE

CURS 2017-2018

2

INDEX DE CONTINGUT

ORGANITZACIÓ DEL DEPARTAMENT 4

Composició del departament i assignació de matèries i cursos 4

PROGRAMACIÓ D'ESO 6

Matèria: _ Objectius 1r d’ESO 6

Objectius 2n d’ESO 7

Objectius 3r i 4t d’ESO 15

Organització, seqüenciació i avaluació dels continguts de la matèria en cadascun dels cursos de l'ESO 16

1r d’ESO 16

Projecte 1r d’ESO 58

2n d’ESO 62

Projectes 2n d’ESO 81

3r d’ESO 87

Projectes 3r d’ESO 110

4t d’ESO 126

Procediments i instruments d'avaluació 140

3

Criteris de qualificació que s'aplicaran 144

Programació PALIC 148

Materials, recursos didàctics i llibres de text 163

Estratègies d’animació a la lectura i desenvolupament de l’expressió oral i escrita 163

Mesures d'atenció a la diversitat i adaptacions curriculars 163

Mesures per a la utilització de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) 165

Activitats de suport i orientació per a la superació de les proves extraordinàries 166

Activitats de recuperació i mesures de suport per a alumnes amb la matèria pendent 166

PROGRAMACIÓ DE BATXILLERAT 169

Matèria: Llengua catalana i literatura Objectius 171

Organització, seqüenciació i avaluació dels continguts de la matèria de 1r de Batxillerat 174


Optativa Literatura Universal 204

Organització, seqüenciació i avaluació dels continguts de la matèria de 2n de Batxillerat 213


Criteris de qualificació que s'aplicaran 233

Metodologia 235

Materials, recursos didàctics i llibres de text 239

Estratègies d'animació a la lectura i desenvolupament de l'expressió oral i escrita 242

Mesures per a la utilització de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) 242

4

Activitats de suport i orientació per a la superació de les proves extraordinàries 243

Activitats de recuperació i mesures de suport per a alumnes amb la matèria pendent 243

Activitats complementàries i extraescolars organitzades pel departament 245

5

ORGANITZACIÓ DEL DEPARTAMENT

Composició del departament i assignació de matèries i cursos

Professorat Matèria/es impartides Curs i grup

Cap del departament: Margalida A. Mas Barceló

Llengua catalana i literatura ESO Llengua catalana i literatura batxillerat

Projectes 3r ESO

Desdoblaments 4t ESO

Desdoblaments 1r batxillerat Reforç ESO i batxillerat

3A/B

1A/1C

Benet Gallostra Gornés

Llengua catalana i literatura ESO Literatura universal primer de batxillerat Llengua catalana i literatura segon batxillerat

4A

1E Batxillerat

2Batxillerat A/E

Antònia Andreu Llengua catalana i literatura ESO PALIC Projectes tercer ESO

1C/D, 3B, 3C

6

Maria Concepció Luque Llengua catalana i literatura ESO

Llengua catalana i literatura batxillerat

Desdoblaments batxillertat i ESO

2A, 2B, 2C, 2E

Magdalena Serra

Llengua catalana i literatura 2n BATX (2 GRUPS)

Llengua catalana i literatura 3r ESO ( 1 GRUP)

Projectes 3r ESO

Llengua catalana i literatura 4t ESO (1 GRUP)

Desdoblament 4t ESO

Cap de departament d’extraescolars

2n BAT C/B

3r ESO A

4t ESO D

Rosa Vidal

Llengua catalana 1r ESO

Llengua catalana 4t ESO

Projectes de 1r ESO

Tutora de 4t ESO A

Desdoblament 4t ESO

PALIC

1r ESO A/B

4t ESO A/E

1r ESO A/B

1 hora

PROGRAMACIÓ D'ESO

7

Matèria: Llengua catalana i literatura

Objectius primer d’ESO

1 Comprendre discursos orals i escrits i interpretar-los amb una actitud crítica, reconeixent-ne les diferents finalitats i situacions de comunicació en què es

produeixen.

2 Expressar-se oralment i per escrit amb correcció, coherència i adequació a la situació comunicativa i al tipus discurs.

3 Fer ús del llenguatge com a mitjà per fixar i desenvolupar el propi pensament, per prendre consciència dels propis sentiments i controlar la pròpia conducta.

4 Interpretar i emprar la lectura i l'escriptura com a fonts de plaer, d'enriquiment personal i de coneixement del món i consolidar hàbits lectors mitjançant textos

adequats.

5 Reflexionar sobre els elements formats i els mecanismes de la llengua en els nivells fonològic, morfosintàctic, lexicosemàntic i textual, i valorar les condicions

de producció i recepció a fi de desenvolupar la capacitat de regular les pròpies produccions lingüístiques.

6 Identificar i analitzar els elements i les característiques dels mitjans de comunicació i valorar-ne la importància en les manifestacions culturals,

contemporànies, amb la finalitat d'ampliar destreses discursives i desenvolupar actituds crítiques en relació amb els missatges que contenen.

7 Utilitzar les llengües com a instruments per a l'adquisició de nous aprenentatges, per a la comprensió i l'anàlisi de la realitat, per a la fixació i el

desenvolupament del pensament per a la regulació de la pròpia activitat.

8 Utilitzar les llengües eficaçment en l'activitat escolar per cercar, seleccionar i processar informació i per redactar textos propis de l'àmbit acadèmic.

9 Analitzar els diferents usos socials de les llengües per evitar els estereotips lingüístics que suposen judicis de valor i prejudicis classistes, racistes o sexistes.

10 Emprar tant els mitjans tradicionals com les noves tecnologies de la comunicació per cercar, elaborar i transmetre informació.

11 Reconèixer els gèneres i les formes de la tradició literària i valorar-ne els principals corrents, autors i obres, com a part del nostre patrimoni.

12 Comprendre textos literaris utilitzant els coneixements sobre les convencions de cada gènere, els temes i motius de la tradició literària i els recursos estilístics.

Apreciar les possibilitats comunicatives d'aquests per a la millora de la producció personal.

13 Adonar-se que les produccions literàries constitueixen diverses interpretacions del món i de l'individu; afavoreixen el desvetllament de la imaginació i del bon

gust estètic, i són un mitjà d'arrelament, de participació en la cultura pròpia i de relació amb els altres pobles.

14 Conèixer la realitat plurilingüe i pluricultural de les Illes Balears, de l'Estrat espanyol i del món actual, i ser conscient de la riquesa que representa i de les

8

diverses situacions que plantegen les llengües en contacte.

15 Reconèixer el fet que la relació de pertinença a les Illes Balears implica l'aprenentatge i la capacitat d'ús de la llengua catalana.

16. Produir texts d’intenció o d’observació literària i valorar la creativitat i la innovació.

17. Analitzar críticament els diferents usos socials de les llengües per detectar i evitar la utilització d’estereotips lingüístics que comportin judicis de valor

i prejudicis de tot tipus, especialment classistes, racistes i sexistes.

18. Conèixer la realitat plurilingüe i pluricultural de la nostra societat balear i del món actual, i ser conscient de la riquesa que representa i de les diverses

situacions que plantegen les llengües en contacte.

2.OBJECTIUS DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA DE SEGON D’ESO

1. Comprendre i produir missatges orals i escrits per comunicar-se i organitzar el pensament; reflexionar sobre els processos implicats en l’ús del llenguatge

i reconèixer les diferents llengües que es parlen a l’Estat espanyol i a les Illes. 2. Analitzar críticament els diferents usos socials de les llengües per detectar i evitar la utilització d’estereotips lingüístics que comportin judicis de valor

i prejudicis de tot tipus, especialment classistes, racistes i sexistes. 3. Utilitzar els mitjans d’expressió verbal, corporal, plàstica i musical en els contextos de comunicació propis, explotant les possibilitats creatives que

poden oferir les relacions entre aquests mitjans. 4. Emprar les dues llengües de les Illes per a expressar-se oralment i per escrit, fixant-se en l’estructura que presenten, els elements que tenen en comú i

els que els diferencien, produint missatges que tinguin sentit i que resultin entenedors i capaços de transmetre informació i sentiments. 5. Aprendre a relacionar-se amb els altres i a participar en activitats de grup amb actituds solidàries i tolerants, reconeixent i valorant críticament les

diferències i rebutjant els prejudicis socials i qualsevol forma de discriminació basada en diferències de raça, de sexe, de creences o de classe social.

9

6. Emprar la llengua com a mitjà privilegiat de comunicació humana, adaptant-la a les diverses situacions i contextos en què ens trobem, i mostrant

sempre respecte i capacitat de comprensió cap als problemes del proïsme. 7. Entendre i fer servir la llengua per expressar-se de manera coherent i adequada en les diverses situacions comunicatives que planteja l’activitat social i

cultural, adaptant els missatges al context i al tipus de persona amb què parlem i reconeixent a la vegada en els missatges dels altres marcadors en aquest

sentit. 8. Comprendre i analitzar texts literaris utilitzant els coneixements bàsics sobre les convencions de cada gènere, els temes i motius de la tradició literària

i els recursos estilístics. Observar en els texts l’existència i el tractament de temes recurrents, i també les diferents maneres en què es manifesten depenent del

context històric, social i cultural de la literatura. 9. Conèixer i valorar críticament el desenvolupament científic i humanístic que s’ha produït al llarg de la història com també la incidència en el medi

físic i social i en el pensament de l’ésser humà, caracteritzat en aquest cas com a pertanyent a la cultura occidental. 10. Emprar la llengua amb coherència, cohesió, propietat i correcció, aplicant els criteris que estableix la gramàtica per a cada cas, i fent ús d’una

ortografia correcta. 11. Fer servir la llengua per expressar-se de manera coherent i adequada en les diverses situacions comunicatives que planteja l’activitat social i cultural,

per prendre consciència dels propis sentiments i idees i per controlar la conducta de cadascú. 12. Utilitzar amb autonomia i amb esperit crític els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la informació per obtenir, interpretar i valorar

informacions de diversos tipus i opinions diferents. 13. Utilitzar estratègies pròpies de l’aprenentatge i la resolució de problemes a partir de procediments diversos de reconeixement, planificació, realització

i avaluació d’una situació, fent servir en aquests casos les dues llengües cooficials. 14. Aprendre a gestionar la informació (cerca, selecció i organització de les dades), interpretar-la i valorar-la de manera crítica, i transmetre-la als altres de

manera organitzada i intel·ligible. 15. Utilitzar estratègies d’identificació i de resolució de problemes en diferents àrees de coneixement, mitjançant l’aplicació del raonament lògic, la

formulació i la contrastació d’hipòtesis. 16. Fer servir les noves tecnologies de la informació i de la comunicació per a la gestió i l’anàlisi de dades, la presentació de treballs i d’informes. 17. Entendre la diversitat lingüística i cultural com un dret dels pobles i dels individus i participar activament en el procés de normalització lingüística del

català. 18. Conèixer les particularitats del patrimoni natural, lingüístic, històric i artístic de casa nostra i valorar la necessitat de participar de manera activa en la

10

seva protecció i conservació per assegurar-ne la sostenibilitat i el traspàs a les futures generacions. 19. Reafirmar la pròpia identitat a partir del sentiment de pertinença a les Illes i a través del coneixement de la seva història i de l’àmbit natural, social i

cultural propi. 20. Conèixer i distingir les principals èpoques artístiques i literàries, els seus trets característics, les obres, i les autores i els autors més representatius de

cada època. 21. Desenvolupar la sensibilitat estètica a fi de poder valorar manifestacions artístiques del patrimoni cultural i gaudir-ne, i també de la producció d’obres

pròpies. 22. Saber interpretar i produir missatges que utilitzin codis artístics, científics i tècnics a fi d’enriquir les possibilitats de comunicació de manera precisa i

creativa. 23. Valorar la diversitat lingüística de l’Estat espanyol, com un dels factors que en constitueixen la identitat, contribuint des de les nostres actituds

lingüístiques a valorar-la i a potenciar-la. 24. Conèixer i respectar els drets i els deures dels ciutadans i de les ciutadanes, preparant-se per l’exercici dels primers i per l’acompliment dels segons.

11

OBJECTIUS DE QUART CURS

1. Conèixer les característiques estructurals dels diversos tipus de text, detectant la finalitat a què està adscrit cadascun d’ells, i les situacions per a les

quals són escaients.

2. Comprendre i analitzar textos de caràcter narratiu, descriptiu, explicatiu, argumentatiu, conversacional i directiu.

3. Comprendre i analitzar textos periodístics, publicitaris, jurídics i administratius.

4. Fer servir la llengua per a expressar-se de manera coherent i adequada en les diverses situacions comunicatives que planteja l’activitat social i cultural, per

a prendre consciència dels propis sentiments i idees i per a controlar la conducta de cadascú.

5. Utilitzar la llengua oral en l’activitat social i cultural de manera adequada a les diferents situacions i funcions, adoptant una actitud respectuosa i de

cooperació.

6. Aplicar els coneixements lingüístics a la interpretació i a la producció de textos orals i escrits.

7. Valorar l’escriptura de textos, com una utilització eficaç de la llengua en l’àmbit escolar.

8. Participar en la preparació, aplicació i producció de missatges preparats individualment i en grup i elaborar altres textos dins el marc tant de la conversa

formal com informal.

9. Fer un esquema de textos creatius de producció personal, i preveure l’ús dels recursos literaris propis de cada gènere segons els models treballats.

10. Intervenir en la representació de textos literaris o de situacions preparades prèviament.

11. Emetre judicis personals raonats en relació amb els textos, discutint allò en què no estem d’acord i argumentant les causes de la nostra opinió.

12. Identificar les idees essencials d’un text de qualsevol tipus i les relacions que s’estableixen entre elles en l’interior del text, tot establint l’estructura del

text.

13. Distingir entre els diversos nivells d’estudi de la llengua, i les regles que són aplicables a cadascun, usant-les amb precisió i coneixement.

14. Conèixer els elements que formen el sistema lingüístic, fent referència especialment als aspectes formals i funcionals.

15. Conèixer l’estructura dels mitjans de comunicació social, les seves classes, el llenguatge que fan servir i les tipologies de programes, i saber-los valorar

sempre amb esperit crític i amb la voluntat de treure’n informació.

16. Valorar el llenguatge i la seva concreció en la llengua com a mitjà de comunicació, adquisició de coneixements i comprensió de la realitat.

17. Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiança en la pròpia capacitat d’aprenentatge i d’us de les llengües i participar activament en el control

i avaluació del propi aprenentatge i el dels altres.

18. Emprar autònomament estratègies d’organització per al treball individual o de grup i tècniques d’estudi, investigació i recollida de dades com la consulta

12

Organització, seqüenciació i avaluació dels continguts de la matèria en cadascun dels cursos de l'ESO

Primer d'ESO

Títol: Sa verema.

La temporització assignada a aquesta unitat serà de tres setmanes i mitja, que inclouen el seu desenvolupament i la realització de les tasques

individuals i col·lectives que s’hi associen. (Primera avaluació)

Competències clau (CC): comunicació lingüística (CCL), competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia (CMCT), competència digital (CD), aprendre a aprendre (CAA),

competències socials i cíviques (CSC), sentit d’iniciativa i esperit emprenedor (SIEP) i consciència i expressions culturals (CEC).

Continguts Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge CC

13

avaluables

- Lectura i comprensió

d’un text narratiu.

- Reconeixement dels

elements de la

comunicació.

- Coneixement dels

orígens de les llengües,

de les famílies

lingüístiques i, entre

aquestes, de

l’indoeuropeu on

s’inclou el català.

- Reflexió sobre la

correspondència entre

sons i grafies.

- Definició del concepte

de dígraf i aplicació a

la pràctica ortogràfica.

- Coneixement de la

pronuncia de les

vocals, amb cinc

grafies per a vuit sons

vocàlics, i de

l’escriptura correcta de

la a, la e, la o i la u,

amb les seves

divergències

vocàliques.

- Reflexió sobre el plaer

de la lectura.

- Coneixement de les

1. Llegir i comprendre

un text narratiu amb

fluïdesa i entonació

adequades.

1.1. Llegeix la narració i la

resta de textos de la

unitat amb una

pronúncia, una

entonació i un ritme

adequats.

CCL

CEC

1.2. Comprèn el text escrit i

identifica la seva forma

i estructura.

CCL

CEC

2. Reconèixer els

elements de la

comunicació.

2.1. Reconeix els elements

de la comunicació. CCL

3. Conèixer els orígens

de les llengües, les

famílies lingüístiques

i, entre aquestes, la

família indoeuropea a

la qual pertany el

català.

3.1. Comprèn el concepte

de família lingüística.

CCL

CEC

3.2. Identifica el català dins

de la família lingüística

indoeuropea.

CCL

CEC

14

4. Reflexionar sobre la


sons i grafies.

4.1. Reflexiona sobre la


sons i grafies.

CCL

5. Definir el concepte de

dígraf i aplicar-lo a la

pràctica ortogràfica.

5.1. Defineix el concepte de

dígraf i és capaç

d’aplicar-lo a la

pràctica ortogràfica.

CCL

6. Conèixer la pronuncia

de les vocals i

escriure-les de manera

correcta.

6.1. Coneix la pronúncia de

les vocals en català. CCL

6.2. Representa gràficament

de manera correcta els

sons vocàlics del català.

CCL

7. Reflexionar sobre el

plaer de la lectura.

7.1. Reflexiona sobre el

plaer de la lectura.

CCL

CEC

8. Conèixer les

característiques

bàsiques dels

llenguatge literari i

distingir textos

literaris i no literaris.

8.1. Coneix les

característiques

bàsiques dels

llenguatge literari.

CCL

CEC

8.2. Distingeix textos

literaris i no literaris.

CCL

CEC

15

9. Usar i ampliar el

vocabulari referit als

aliments.

9.1. Usa el vocabulari

referit als aliments.

CCL

SIEP

9.2. És capaç d’ampliar el


aliments.

CCL

SIEP

16

10. Conèixer i usar de

forma responsable les

TIC, usar estratègies

per tractar la

informació, convertir-

la en coneixement

propi i aplicar-la a

diferents contextos i

participar activament

en el procés

d’aprenentatge.

10.1. Obté i organitza

informació i usa els

recursos digitals amb

interès i responsabilitat.

CD

11. Mostrar iniciativa i

perseverància a l’hora

d’afrontar els

problemes i de

defensar opinions, i

desenvolupament

d’actituds de respecte i

col·laboració en el

treball en grup.

11.1. Mostra una actitud

emprenedora, accepta

les errades quan

s’autoavalua,

perservera en les

tasques de recuperació i

participa en les

activitats

d’aprenentatge

cooperatiu.

SIEP

17

Unitat 2

Títol: Rosaris de sucre

La temporització assignada a aquesta unitat serà de tres setmanes i mitja, que inclouen el seu desenvolupament i la realització de les tasques individuals i

col·lectives que s’hi associen. (primera avaluació)

Continguts Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge

avaluables CC

- Llegir i comprendre un

text narratiu.

- La comunicació oral i la

comunicació escrita.

- La història de

l’escriptura.

- Aprendre a llegir i a

escriure.

- Les llengües

romàniques.

- Els diftongs, els triftongs

i els hiats.

- La separació sil·làbica

ortogràfica.

- La partició de paraules al

final de línia.

- Els signes de puntuació.

- Orígens i funcions de la

literatura infantil i

juvenil.

- Característiques de la

literatura infantil i

juvenil en la novel·la, la


un text narratiu en


adequades.


resta de textos de la unitat

amb una pronúncia, una


adequats.

CCL

CEC


identifica la seva forma i

estructura.

CCL

CEC

18

2. Conèixer quan es

va inventar

l’escriptura i

comprendre la seva

importància per a la

humanitat;

identificar i

enumerar

situacions on

s’empra la

comunicació oral i

la comunicació

escrita.

2.1. Coneix quan es va

inventar l’escriptura.

CEC

CMC

T

2.2. Comprèn la importància

de l’escriptura per a la

humanitat.

CCL

CEC

2.3. Enumera situacions en què

s’empra la comunicació

oral i d’altres en què

s’empra la comunicació

escrita.

CCL

CMC

T

19

3. Elaborar textos,

orals i escrits,

d’acord amb la

situació de

comunicació.

3.1. Elabora textos orals i

escrits adequats a la

situació de comunicació. CCL

SIEP

4. Conèixer la

formació de les

llengües

romàniques, quines

són i diferenciar-les

de la resta.

4.1. Comprèn el concepte de

romanització. CCL

CEC

4.2. Coneix quines són les

llengües romàniques. CCL

CEC

4.3. Diferencia les llengües

romàniques. CCL

CEC

5. Conèixer els aplecs

vocàlics; saber

quan formen

diftongs i els seus

tipus, quan formen

triftongs i quan

formen hiats;

aplicar les normes

5.1. Identifica i diferencia

diftongs, triftongs o hiats.

CCL

CM

5.2. Separa correctament les

síl·labes d’una paraula.

CCL

CM

5.3. Parteix les paraules al final

de línia correctament. CCL

CM

20

de partició de

paraules al final de

línia.

6. Conèixer els signes

de puntuació.

6.1. Utilitza correctament els

signes de puntuació. CCL

7. Conèixer com va

néixer la literatura

infantil i juvenil i

quins autors la van

impulsar i de quins

textos partiren;

comprendre la seva

funció en

l’aprenentatge a

l’escola; diferenciar

els seus trets

principals en la

novel·la, la poesia i

el teatre.

7.1. Coneix quin va ser

l’origen de la literatura

infantil i juvenil.

CEC

7.2. Comprèn la importància

de la literatura infantil i

juvenil en l’aprenentatge a

l’escola.

CAA

7.3. Diferencia les

característiques d’aquest

tipus de literatura en la

novel·la (temes,

ambientació, tècniques,...),

la poesia (mètrica,

recursos estilístics,...) i el

teatre (relats orals

tradicionals, titelles,...).

CEC

21

8. Emprar i ampliar el

vocabulari referit a

la família.

8.1. Empra el vocabulari referit

a la família. CCL

8.2. És capaç d’ampliar el

vocabulari referit a la

família.

CMC

T

22


forma responsable

les TIC, usar

estratègies per

tractar la

informació,

convertir-la en

coneixement propi i

aplicar-la a

diferents contextos

i participar

activament en el

procés

d’aprenentatge.





CD

10. Mostrar iniciativa

i perseverància a

l’hora d’afrontar els

problemes i de


desenvolupament

d’actituds de

respecte i


emprenedora, accepta les

errades quan s’autoavalua,

perservera en les tasques

de recuperació i participa

en les activitats

d’aprenentatge cooperatiu.

SIEP

23


treball en grup.

Unitat 3

Títol: L'estendard

La temporització assignada a aquesta unitat serà de tres setmanes i mitja, que inclouen el seu desenvolupament i la realització de les tasques individuals

i col·lectives que s’hi associen. (primera avaluació)


avaluables CC

- Llegir i comprendre els

diferents tipus de text.


tipus de text: narratiu,

conversacional,

expositiu, descriptiu,

predictiu, argumentatiu i


els diferents tipus

de text amb


adequades.

1.1. Llegeix els diferents tipus

de textos de la unitat amb

una pronúncia, una


adequats.

CCL

CEC

2. Conèixer i

identificar els


identifica la seva forma i CCL

24

instructiu.


llengües de l’Estat

espanyol.


classes de paraules:

variables: (nom, pronom,

adjectiu, determinant i

verb) i invariables

(adverbi, preposició i

conjunció).


normes d’accentuació i

identificació de la

síl·laba tònica i àtona,

les paraules agudes,

planes i esdrúixoles.

- Identificació dels

diferents gèneres

literaris: narrativa, teatre,

poesia i assaig.

- Ús i ampliació del lèxic

sobre la població.

- Reflexió i avaluació

sobre el procés

d’aprenentatge propi.

- Coneixement i ús

responsable de les TIC a

l’hora de cercar

informació sobre

diverses qüestions de la

unitat.

- Ús d’estratègies per

tractar la informació i

diferents tipus de

text atenent a la

intenció del parlant

i les seves

característiques i

ser capaç de

redactar-ne un de

determinat.

estructura. CEC

2.2. Coneix les característiques

dels diferents tipus de text.

CEC

CCL

2.3. Identifica els diferents

tipus de text.

CEC

CCL

2.4. És capaç de redactar un

text argumentatiu a partir

de les característiques

estudiades i una

descripció.

CCL

SIEP

3. Conèixer les

llengües de l’Estat

espanyol, el domini

lingüístic de la

llengua catalana i la

variació geogràfica

del català.

3.1. Coneix les llengües

oficials que es parlen a

l’Estat espanyol.

CCL

CSC

3.2. Comprèn la variació

lingüística del català. CCL

CSC

25

4. Conèixer les

classes de paraules:

variables i

invariables;

identificar-les i

classificar-les.

4.1. Coneix les paraules

variables i invariables. CCL

4.2. Identifica i classifica

diferents classes de

paraules.

CCL

CMCT

SIEP

5. Comprendre quan

una síl·laba és

tònica o àtona;

saber quan una

paraula és aguda,

plana o esdrúixola;

usar l’accent

diacrític quan

calgui.

5.1. Comprèn què son les

síl·labes tòniques i àtones. CCL

5.2. Sap quan una paraula és

aguda, plana o esdrúixola i

accentua correctament. CCL

5.3. Utilitza l’accent diacrític

quan cal. CCL

6. Comprendre com

és un text narratiu i

reproduir-ne un.

6.1. Identifica els trets

característics d’un text

narratiu.

CCL

CEC

6.2. És capaç de reproduir un

text narratiu. CCL

CEC

26

SIEP

7. Comprendre un text

teatral; representar

una escena d’un

text teatral.

7.1. Identifica els trets d’un

text teatral. CCL

CEC

7.2. Representa una escena

d’un text teatral. CEC

SIEP

CCL

8. Comprendre un text

poètic.


text poètic. CCL

CEC

9. Comprendre un

assaig; definir

l’aforisme.


assaig. CCL

CEC

9.2. Defineix què és un

aforisme. CCL

CEC

27

10. Conèixer el lèxic

relacionat amb la

població.

10.1. Coneix el lèxic relacionat

amb la població, els

edificis públics i el

mobiliari urbà. CCL

CSC


forma responsable

les TIC, usar

estratègies per

tractar la

informació,

convertir-la en

coneixement propi i

aplicar-la a

diferents contextos

i participació activa

en el procés

d’aprenentatge.





CD

CCL

SIEP


perseverància a





SIEP

28

problemes i de


desenvolupament

d’actituds de

respecte i


treball en grup

persevera en les tasques de

recuperació i participa en

les activitats


Unitat 4

Títol: La nit bruixa


i col·lectives que s’hi associen. (Segona avaluació)


avaluables CC

29




elements de la

comunicació.


característiques dels

textos instructius.

- Comprensió del

concepte de prejudici

lingüístic.

- El nom i les seves

classes.

- Coneixement de

l’expressió del gènere i

del nombre.

- La dièresi.

- Elements formals

bàsics de la poesia

(mètrica i rima).

- Ampliació del


foguerons i gloses.


normes per mesurar

versos i identificar la

rima.


apartats principals


un text en fluïdesa i

entonació adequades;

identificar la seva

forma i estructura.

1.1. Llegeix els textos de la

unitat amb una

pronúncia, una entonació

i un ritme adequats.

CCL

CEC



estructura.

CCL

CEC

2. Conèixer les


textos instructius;

identificar-los i

reproduir-los.

2.1. Coneix les


textos instructius.

CEC

CCL

2.2. Identifica un text

instructiu i el diferencia

d’un text expositiu.

CCL

CEC

2.3. Redacta un text

instructiu.

CCL

SIEP

30

3. Comprendre que són

els prejudicis

lingüístics; identificar

i evitar afirmacions

que siguin prejudicis.

3.1. Comprèn que són els

prejudicis lingüístics. CCL

CSC

3.2. Identifica i evita

expressar prejudicis

lingüistics.

CCL

SIEP

CSC

4. Reconèixer que són

els noms i les seves

classes, Ies normes de

la formació del gènere

i el nombre.

4.1. Reconeix els noms i les

seves classes. CCL

CM

4.2. Coneix les normes de la

formació del gènere i el

nombre.

CCL

5. Conèixer les normes

d’ús de la dièresi,

escriure-la on calgui i

pronunciar-la

correctament.

5.1 Escriu correctament

paraules amb dièresi. CCL

5.2. Pronuncia correctament

paraules amb dièresi. CCL

31

6. Conèixer els trets

característics de la

poesia; mesurar els

versos i identificar la

rima.

6.1. Coneix les


textos poètics.

CEC

CCL

6.2. Mesura els versos

comptant-ne les síl·labes

i tenint en compte les

sinalefes i els hiats.

CMCT

CCL

CEC

6.3. Identifica la rima

consonant i assonant. CCL

CEC

7. Ampliar i usar el


foguerons, les gloses i

altres elements de les

festes populars.

7.1. Amplia i usa el


foguerons, les gloses i

altres elements de les

festes populars.

CCL

CEC

SIEP

CSC

8. Saber elaborar una

fitxa de lectura amb

les idees principals i

valorar la seva utilitat.

8.1. Elabora una fitxa de

lectura amb les idees

principals.

CCL

CEC

CMCT

SIEP

8.2. Valora la utilitat de la

fitxa de lectura.

CCL

CEC

32

CMCT


forma responsable les

TIC, usar estratègies

per tractar la

informació, convertir-

la en coneixement

propi i aplicar-la a

diferents contextos i

participació activa en

el procés

d’aprenentatge.

9.1. Obté, organitza




CD



d’afrontar els

problemes i de


desenvolupament



treball en grup.



errades quan

s’autoavalua, persevera

en les tasques de


les activitats

d’aprenentatge

cooperatiu.

SIEP

33

Unitat 5

Títol: Els darrers dies




avaluables CC



- Reconeixement de les

modalitats oracionals

segons la intenció del

parlant: enunciatives,

interrogatives,

exclamatives,

imperatives, dubitatives i

desideratives.

- Aprofundiment en

l’anàlisi textual a partir

del treball sobre les

modalitats oracionals i

identificació en un text o

en una situació

comunicativa donada.

- Comprensió dels

conceptes de sinonímia i


un text narratiu

amb fluïdesa i

entonació

adequades.





adequats.

CCL

CEC



estructura.

CCL

CEC

34

2. Reconèixer les

modalitats

oracionals;

identificar les

modalitats que

predominen en un

text o en una

situació

comunicativa

atenent a la

intenció del parlant.


de les modalitats

oracionals.

CCL

2.2. Identifica les modalitats

oracionals predominants

en el diàleg que ha escrit. CCL

SIEP

3. Comprendre els

conceptes de

sinonímia i

d’antonímia i

identificar els

sinònims i

antònims en un

text; conèixer els

mecanismes

morfològics per a

la formació

d’antònims.

3.1. Comprèn els conceptes de

sinonímia i d’antonímia. CCL

CMCT

3.2. Identifica els sinònims i

antònims en un text. CCL

CMCT

3.3. Coneix els mecanismes

morfològics per a la

formació d’antònims. CCL

35

4. Conèixer la

definició d’adjectiu

i distingir la forma

dels adjectius:

variables i

invariables i el seu

grau; comprendre i

aplicar la seva

concordança en

gènere i nombre.

4.1. Defineix els adjectius. CCL

4.2. Distingeix els adjectius

variables i invariables.

CMCT

CCL

4.3. Identifica els adjectius en

un text i el seu grau. CCL

4.4. Aplica correctament la

concordança de l’adjectiu

en gènere i nombre.

CCL

5. Aprendre les

normes d’escriptura

de la r muda, la ll,

l·l, g, j, tg i tj.

5.1. Escriu correctament

paraules amb r muda, ll i

l·l. CCL


paraules amb g, j, tg i tj. CCL

6. Conèixer les

figures retòriques

de la comparació,

metàfora,

hipèrbaton,

personificació i

al·literació;

6.1. Coneix les principals

figures retòriques. CEC

CCL

6.2. Identifica les figures

retòriques en un poema. CEC

CCL

36

identificar les

figures retòriques

en un poema.


vocabulari sobre les

festes populars.

7.1. Usa amb propietat el

vocabulari sobre festes

populars.

CCL

CSC

SIEP

8. Conèixer els passos

per llegir un poema

en veu alta i de

recitar-lo amb una

entonació, una

pronuncia i un

ritme adequats.

8.1. Coneix els passos per

llegir correctament un

poema en veu alta.

CCL

CEC

8.2. Recita, de manera acurada,

un poema en veu alta. CCL

CEC

SIEP

37


forma responsable

les TIC, usar

estratègies per

tractar la

informació,

convertir-la en

coneixement propi i

aplicar-la a

diferents contextos


en el procés

d’aprenentatge.




interès i responsabilitat

CD


perseverància a


problemes i de


desenvolupament

d’actituds de

respecte i







en les activitats


SIEP

38

treball en grup.

Unitat 6

Títol: Ball pagès





- Identificació de les

característiques

principals dels textos

narratius.

- Reconeixement de

l’estructura dels textos

narratius.



narradors i la seva

importància.

- Reproducció d’un text

narratiu en redaccions

pautades.

- Comprensió dels

conceptes de barbarisme

i vulgarisme.


els diferents tipus

de text amb


adequades





adequats.

CCL

CEC



estructura.

CCL

CEC

39

2. Identificar les

característiques

dels textos

narratius;

reconèixer la seva

estructura;

identificar les

classes de narradors

i la seva

importància i

redactar un text

narratiu.

2.1. Identifica les

característiques dels textos

narratius.

CCL

2.2. Reconeix l’estructura d’un

text narratiu

CCL

CEC

2.3. Identifica les diferents

classes de narradors i la

seva importància

CCL

CEC


text narratiu seguint les

pautes.

CCL

CEC

SIEP

3. Comprendre els

conceptes de

barbarisme i

vulgarisme;

reconèixer els

contextos en què

solen aparèixer i

utilitzar les

paraules més

ajustades a la

3.1. Coneix els conceptes de

barbarisme i vulgarisme i

els contextos en què solen

aparèixer.

CCL

CSC

3.2. Utilitza les paraules més

adequades i ajustades a la

norma.

CCL

CSC

SIEP

40

norma.

4. Definir els

conceptes de

determinant i

pronom i les seves

classes i conèixer

les diferents formes

dels pronoms

febles.

4.1. Defineix els conceptes de

determinant i pronom i les

seves classes.

CCL

4.2. Coneix i classfica les

diferents formes dels

pronoms febles. CCL

CMCT

5. Comprendre les

normes de

l’apostrofació i la

contracció i usar

amb correcció

l’apòstrof i la

contracció.

5.1. Comprèn les normes de

l’apostrofació i la

contracció.

CCL

5.2. Usa amb correcció

l’apòstrof i la contracció. CCL

41

6. Aplicar la

caracterització dels

textos narratius a la

narració literària;

diferenciar entre

conte i novel·la i

identificar els

personatges

protagonistes,

antagonistes i

secundaris d’una

història.

6.1. Aplica la caracterització

dels textos narratius a la

narració literària.

CCL

CEC

CAA

6.2. Diferencia entre conte i

novel·la. CCL

CEC

6.3. Identifica els personatges

protagonistes, antagonistes

i secundaris d’una història CCL

CEC


vocabulari referit al

ball pagès.

7.1. Usa i amplia el vocabulari

referit al ball pagès.

CEC

CCL

CSC

SIEP

8. Conèixer què és un

mapa conceptual i

com s’estructura i

elaborar-ne un

8.1. Coneix què és un mapa

conceptual i com

s’estructura.

CAA

CCL

CMCT

8.2. Elabora un mapa

conceptual.

CAA

CCL

42

CMCT

SIEP


forma responsable

les TIC, usar

estratègies per

tractar la

informació,

convertir-la en

coneixement propi i

aplicar-la a

diferents contextos


en el procés

d’aprenentatge.





CD


perseverància a


problemes i de


desenvolupament

d’actituds de




persevera en les tasques de


les activitats


SIEP

43

respecte i


treball en grup

Unitat 7

Títol: Excursions


i col·lectives que s’hi associen. (Tercera avaluació)


avaluables CC




característiques

principals i l’estructura


els diferents tipus

de text amb


adequades

1.1. Llegeix el text narratiu i la




adequats.

CCL

CEC

44

dels textos descriptius.



textos descriptius de

persones, llocs i

objectes.

- Valoració del sentit

lingüístic de les frases

fetes i investigació del

significat de les frases

que no coneix.


conjugacions verbals i

dels morfemes verbals i

reconeixement de la

informació que aporten

(persona, temps i mode).


formes no personals del

verb (infinitiu, gerundi i

participi).

- Diferenciació entre

temps simples, temps

compostos i el passat

perifràstic; verbs

regulars i verbs

irregulars.

- Reconeixement i

valoració de la diferència

de pronuncia de la essa

sonora i la essa sorda.

- Aplicació de les normes

ortogràfiques que

regulen l’ús de la essa



estructura.

CCL

CEC

2. Identificar les

característiques

dels textos

descriptius;

reconèixer la seva

estructura; escriure

la descripció d’una

persona, d’un

objecte i d’un lloc.

2.1. Identifica les


descriptius.

CCL


text descriptiu.

CCL

CEC


dels textos descriptius de

persones, de llocs i

d’objectes.

CCL

CEC

2.4. Descriu una persona, un

objecte imaginari i un

paisatge.

CCL

CEC

SIEP

45

3. Valorar el sentit

lingüístic de les

frases fetes;

investigar el

significat de les

frases fetes que no

coneix.

3.1. Valora el sentit lingüístic

de les frases fetes.

CCL

CSC

CEC

3.2. Investiga el significat de

les frases fetes que no

coneix.

SIEP

CCL

4. Identificar les

conjugacions

verbals i els

morfemes verbals i

reconèixer la

informació que

aporten (persona,

temps i mode);

conèixer les formes

no personals del

verb; diferenciar

entre temps

simples, compostos

i el passat

perifràstic i

identificar els verbs

4.1. Identifica les conjugacions

verbals i els morfemes

verbals i reconeix la

informació que aporten

persona, temps i mode).

CCL

4.2. Coneix les formes no

personals del verb. CCL

4.3. Diferencia entre temps

simples, compostos i el

passat perifràstic.

CCL

4.4. Identifica els verbs

regulars i irregulars. CCL

46

regulars i

irregulars.

5. Reconèixer la

diferència de

pronúncia de la

essa sonora i la

essa sorda; aplicar

les normes

ortogràfiques que

regulen l’ús de la

essa sonora i

pronunciar-la

correctament.

5.1. Reconeix la diferència de

pronúncia entre la essa


CCL

5.2. Aplica les normes

ortogràfiques que regulen

l’ús de les grafies que

reprensenten la essa

sonora.

CCL


paraules amb essa sonora.

CCL

SIEP

6. Reconèixer la

construcció de

l’espai i el temps en

els textos narratius;

identificar i l’estil

directe i indirecte

en els textos

narratius.

6.1. Reconeix si l’espai dels

textos narratius és real o

imaginari i si el temps és

lineal o retrospectiu.

CCL

CEC

6.2. Identifica l’ús de l’estil

directe i indirecte en els

textos narratius.

CCL

CEC

47



relleu i els

accidents

geogràfics.


referit al relleu i els

accidents geogràfics.

CCL

SIEP

CMC

T


forma responsable

les TIC, usar

estratègies per

tractar la

informació,

convertir-la en

coneixement propi i

aplicar-la a

diferents contextos


en el procés

d’aprenentatge.





CD


perseverància a


problemes i de





SIEP

48


desenvolupament

d’actituds de

respecte i


treball en grup.


en les activitats


Unitat 8 Títol: Sant Joan La temporització assignada a aquesta unitat serà de tres setmanes i mitja, que inclouen el seu desenvolupament i la realització de les tasques individuals i col·lectives que s’hi associen. (Tercera avaluació)


d’un text teatral.


característiques

principals dels textos

conversacionals: orals,

escrits, preparats,


els diferents tipus

de text amb


adequades.

1.1. Llegeix el text teatral i la




adequats.

CCL

CEC

49

espontanis, informals o

formals.


estructures

conversacionals i

reproducció d’aquestes.

- Diferenciació entre el

lexema i el morfema

d’una paraula (prefixos i

sufixos).

- Coneixement del

procediment de la

derivació per crear

paraules.

- Creació de paraules

derivades.

- Identificació dels temps

simples i dels temps

compostos

- Conjugació correcta de

les formes donades d’un

verb.


temps del mode indicatiu

i els temps del mode

subjuntiu.

- Reconeixement del so de

la essa sorda i aplicació

de les regles que en

regulen l’escriptura.



textos teatrals, amb un

interès especial per la

diferència entre text i



estructura.

CCL

CEC

2. Identificar les

característiques

dels diferents tipus

de textos

conversacionals;

reconèixer les

estructures

conversacionals i

reproduir-les.

2.1. Identifica les


diferents tipus de textos

conversacionals.

CCL

CEC


text conversacional.

CCL

CEC

2.3. Reprodueix un text

conversacional.

CCL

CEC

3. Diferenciar el

lexema i el

morfema d’una

paraula.

3.1. Diferencia entre el lexema

i el morfema d’una

paraula.

CCL

CMCT

4. Conèixer el

procediment de la

derivació per crear

paraules.

4.1. Coneix el procediment de

la derivació per crear

paraules.

CCL

4.2. Crea paraules derivades

afegint morfemes. CCL

50

5. Identificar els

temps simples i

compostos;

conjugar

correctament les

formes donades

d’un verb;

reconèixer els

temps del mode

indicatiu i

subjuntiu.

5.1. Identifica els temps

simples i compostos. CCL

5.2. Conjuga correctament les

formes donades d’un verb. CCL

5.3. Reconeix els temps del

mode indicatiu i subjuntiu.

CCL

6. Reconèixer el so de

la essa sorda;

aplicar les regles

que en regulen

l’escriptura.

6.1. Reconeix el so de la essa

sorda. CCL


paraules amb essa sorda. CCL

SIEP

7. Identificar les

característiques

dels textos teatrals;

diferenciar entre

text i representació.

7.1. Identifica les


teatrals.

CCL

CEC

7.2. Diferencia entre text i

representació.

CCL

CEC

51



les professions.


referit a les professions. CSC

SIEP


forma responsable

les TIC, usar

estratègies per

tractar la

informació,

convertir-la en

coneixement propi i

aplicar-la a

diferents contextos


en el procés

d’aprenentatge.





CD


perseverància a


problemes i de







SIEP

52

desenvolupament

d’actituds de

respecte i


treball en grup.

en les activitats


Unitat 9 Les vacances


i col·lectives que s’hi associen. (Tercera avaluació)


dels diferents tipus de

text.


característiques i


expositius.

- Creació de paraules

compostes de manera

correcta.

- Reconeixement de

l’oració i dels seus

constituents bàsic,

subjecte i predicat i

aplicació de les normes

de concordança entre el

subjecte i el verb;

l’oració simple,

composta i els

complements verbals.


els diferents tipus

de text amb


adequades.

1.1. Llegeix els diferents tipus

de textos de la unitat amb

una pronúncia, una


adequats.

CCL

CEC



estructura.

CCL

CEC

53

2. Identificar les

característiques i

l’estructura dels

textos expositius;

redactar un text

expositiu.

2.1. Identifica les

característiques i


expositius.

CEC

CCL


text expositiu.

CCL

CEC

SIEP

3. Conèixer el procés

de composició de

paraules; crear

paraules

compostes.

3.1. Coneix el procés de

creació de paraules

compostes i en crea de

noves.

CCL

SIEP

4. Identificar els

constituents bàsics

de l’oració, el

subjecte i el

predicat; aplicar la

concordança entre

el subjecte i el

verb; reconèixer el

subjecte el·líptic i

4.1. Identifica el subjecte i el

predicat. CCL

4.2. Aplica les normes de

concordança entre el

subjecte i el verb.

CCL

4.3. Reconeix el subjecte

el·líptic i els verbs

impersonals.

CCL

54

els verbs

impersonals;

diferenciar entre

oració simple,

oració composta i

identificar els

complements

verbals.

4.4. Diferencia l’oració simple

de la composta i identifica

els complements verbals.

CCL

5. Reconèixer el sons

representants per

les lletres p, b, t, d,

c, g a final de

paraula i aplicar

correctament les

normes

ortogràfiques que

en regulen l’ús.

5.1. Reconeix el sons

representants per les

lletres p, b, t, d, c, g a final

de paraula.

CCL



l’ús de les oclusives finals.

CCL

6. Reconèixer la

diferència entre els

sons representats

per les lletres b i v;

aplicar les normes

ortogràfiques que



l’ús de la b i la v.

CCL

6.2. Pronuncia correctament la

v. CCL

55

regulen l’ús de la b

i la v;. 7.1. Comprèn les

característiques de

l’assaig.

CCL

CEC

7. Comprendre les


l’assaig; conèixer

les seves diverses

formes i escriure un

assaig en forma de

diari personal.

7.2. Coneix les diverses formes

d’assaig. CCL

CEC

7.3. Escriu un text en forma

d’assaig. CCL

CEC

SIEP

8.1. Fa servir el vocabulari

referit als mitjans de

transport.

CCL

CSC


vocabulari referit

als mitjans de

transport.

8.2. Consulta el diccionari per

ampliar el vocabulari

sobre els mitjans de

transport.

CCL

SIEP

CAA

9.1. Elabora un exposició amb

informació del lloc on viu

amb recursos en format

paper o digital.

CD

SIEP

CSC

56

9. Elaborar una

exposició amb

informació de lloc

on viu amb suport

en paper (mural) o

digital.




interès i responsabilitat. CD


forma responsable

les TIC, usar

estratègies per

tractar la

informació,

convertir-la en

coneixement propi i

aplicar-la a

diferents contextos


en el procés

d’aprenentatge.






en les activitats

d’aprenentatge cooperatiu. SIEP

PROJECTE LLENGUA CATALANA

1r d'ESO, CURS 2016-2017

57

Professors: Antònia M. Andreu

CONTES D'ARREU DEL MÓN

Justificació del projecte

Sovint, en plantejar estratègies per a la difusió de la lectura entre nins i joves no es té en compte que per a la majoria el simple objecte del llibre resulta

quelcom pràcticament desconegut. No obstant, tots sabem que a l’escola s’hauria d’estar impulsant un apropament crític a la lectura que permetés a

l’alumne discernir més enllà del “m’agrada o no m’agrada el que he llegit”.

Els professors en canvi hem d’enfrontar-nos a la crua resposta que normalment rebem dels alumnes: “No m’agrada llegir”. Si els pares no s’han

preocupat d’envoltar els seus fills amb llibres senzills però que hagin estimulat almenys una curiositat per la lectura, molts nins arriben a l’institut i

veuen els llibres com unes coses estranyes que representen un deure desagradable, que s’ha de complir en contra de la pròpia voluntat. Aquest rebuig

genera una sensació d’impotència difícilment reversible en anys posteriors, ja que es creu que allò que ja no s’ha entès a una determinada etapa ja no es

pot recuperar, situació que s’evitaria si des d’un principi el nin o la nina es familiaritzàs amb els mecanismes que el text literari posa en joc.

Ho podem comparar amb la suposada habilitat que els joves d’avui tenen per a les noves tecnologies. On s’origina la misteriosa habilitat?, d’una

modificació genètica? No. Si els joves demostren ara més aptituds que generacions anteriors per al maneig dels mitjans tecnològics (ordinadors,

tablets, mòbils, etc.) és perquè han crescut envoltats per nombrosos estímuls audiovisuals que, d’alguna manera, els han preparat per al maneig d’un

sistema que bàsicament funciona de manera similar; mentre que per a alguns de nosaltres els multimèdia són amb prou feines una difusa abstracció, per

a ells són una manera d’actuar en el món.

58

Malgrat que falti millorar el rendiment dels programes d’alfabetització corrents, en l’actualitat el baix índex de lectura entre els joves estudiants no

implica tant un problema de logística com d’afinitat.Un cop que se’ls ha ensenyat a llegir, un cop que s’han fet vistoses edicions, continua mancant el

convenciment que la lectura té un valor per si mateixa i fins i tot pot ser entretinguda. És a dir, es pot ensenyar a llegir, es poden fer fantàstiques

campanyes per a promoure el llibre, però mentre el nin o la nina no estiguin convençuts del valor que la lectura té en si mateixa, tot serà inútil.

Una activitat que permet a qualsevol jove familiaritzar-se amb la lectura i fer-la una activitat plaent i voluntària, és l’organització d’un Taller de

lectura a la mateixa aula .

Així com hem enfocat aquest taller, no només es fomentarà l'habilitat de llegir ; també la d'escoltar, interpretar o dramatitzar, crear i desenvolupar

l'esperit crític.

Independentment que aquesta tasca pugui enfortir els hàbits de lectura i comprensió, proposa una dinàmica formativa de compromís cooperatiu, en

posar en joc diferents capacitats individuals a favor d’un projecte compartit. Si no aconseguim lectors acostumats a la lectura, almenys engrandirem la

cultura de respecte al llibre, guany important, si recordam moltes de les atrocitats que a la història humana han començat amb la crema de llibres.

Organització

Aquesta proposta de taller està pensada per complementar el projecte del Departament d'Orientació, el qual té com a centre d'interès el conte

tradicional oral (rondalla) focalitzat en el nostre entorn i la nostra cultura. Tenint en compte aquest punt de mira, nosaltres ens centrarem en els contes

d'arreu del món, per tal que els joves coneguin altres cultures i tradicions, a més de la pròpia.

59

El grup de referència (A,B,C i D) es dividirà en dos, de tal manera que un grup desdoblat de 15 alumnes treballaran el projecte del Departament de

Llengua Catalana (Contes d'arreu del món) fins la primera setmana de febrer, mentre que l'altre grup assistirà al taller del Departament d'Orientació

(Aproximació a les rondalles mallorquines) fins a la mateixa data. En el segon quatrimestre el grup desdoblat s'intercanviarà.

Recursos didàctics

Treballarem amb material fotocopiat que guardarem en una carpeta i que compartiran tots els alumnes de 1r d'ESO i els dos professors, per tal

d'estalviar paper. Aquesta carpeta itinerant contindrà els contes (que anirem recopilant al llarg del primer quatrimestre) i les diferents tasques.

Objectius

Fomentar l'ús i l'estimació per la llengua catalana

Conèixer la literatura oral tradicional d'arreu del món, a través de contes publicats per diferents editorials

Treballar la lectura en veu alta (expressió, entonació, respiració, etc.)

Treballar l'expressió i comprensió oral i la lectura dramatitzada

Conèixer expressions i frases fetes pròpies del contes

Treballar els personatges segons la tipificació de Vladimir Propp (funció, característiques,etc.)

Treballar l'estructura del conte (plantejament, nus i desenllaç) i altres aspectes propis d'aquest gènere: el narrador, l'espai, el temps, etc.

Fomentar la interculturalitat a través de relats de diferents orígens que el professor facilitarà i de l'aportació dels contes que alumnes de diverses

procedències ens trasmetran (aprofitant la cada vegada més nombrosa assistència d'alumnes d'origen estranger a les nostres aules)

60

Extreure un ensenyament moral derivat de l'argument dels contes

Temporalització

Tenint en compte els dies de festa i que els dos grups han de comptar amb el mateix nombre de sessions, calculam que el taller es ralitzarà en 17

sessions, tot i que és una dada encara provisional ja que és un projecte compartit amb el Departament d'Orientació i la temporalització dependrà una

mica de la durada de l'altre grup.

En principi es treballarà un conte cada dues sessions, incloent la lectura, les tasques proposades per assolir els objectius esmentats més amunt i la

dramatització. No es descarta una petita representació d'un dels relats a partir d'un guió redactat pels mateixos alumnes a final de curs.

Criteris d'avaluació

La nota del projecte s'inclou dins l'apartat de feina que computa un total del 20%, tal com consta a la programació del Departament de Llengua Catalana.

61

Segon d'ESO

Llengua catalana i literatura



Unit

at

Títol i continguts

Criteris d'avaluació Estàndards avaluables Te

mp

orit

zac

ió

1

1. Lectura «Tradicions i paraules»: Els hippies a

Eivissa i Formentera.

2. Vocabulari. La roba.

3. Comunicació. Internet i les xarxes socials.

4. Lèxic. La polisèmia i l’homonímia.

5. Gramàtica. Text, paràgraf, oració i paraula.

6. Taller de llengua. Els signes de puntuació.

7. Literatura. Llengua, literatura i societat.

o 1.1. Comprèn el text inicial i respon les preguntes

de comprensió corresponents.

o 2.1. Usa i amplia el vocabulari referit a la roba.

o 2.2. És capaç de descriure la roba que duen uns

personatges concrets.

o 3.1. Coneix el concepte d’Internet.

- Usar i ampliar el


la roba.

- Conèixer les

característiques i els

usos bàsics

d’Internet.

- Comprendre i

diferenciar els

1a

ava

lua

ció

62

8. Competència per aprendre a aprendre:

tècniques per prendre apunts.

o 3.2. Sap les funcions més importants d’Internet i

les xarxes socials.

o 3.3. Identifica els perills de les xarxes socials i

d’Internet.

o 4.1. Comprèn els conceptes d’homonímia i de

polisèmia.

o 4.2. Identifica els mots que són polisèmics.

o 4.3. Reconeix els mots que són homònims.

o 5.1. Identifica la forma i la funció dels sintagmes,

les oracions, els paràgrafs i els textos.

o 5.2. Reconeix i diferencia: nom, pronom, adjectiu,

determinant, verb, adverbi, preposició i conjunció.

o 6.1. Escriu adequadament els signes de puntuació

en un text.

o 7.1. Reconeix el paper de la literatura com a retrat

de la societat.

o 7.2. Identifica la funció expressiva del llenguatge

literari.

o 8.1. Coneix i aplica tècniques per prendre apunts

d’una manera eficaç.

conceptes

d’homonímia i de

polisèmia.

- Conèixer la divisió

en paràgrafs,

oracions i sintagmes

d’un text.

- Identificar les

categories

gramaticals dins una

oració.

- Comprendre la

funció de la

literatura en la

societat.

- Distingir els textos

literaris i els no

literaris.

2 1. Lectura «Tradicions i paraules»: La festa de o 1.1. Comprèn el text inicial i respon les 1a

ava

63

les Verges.

2. Vocabulari. Estris de cuina.

3. Comunicació. Les funcions del llenguatge.

4. Lèxic. La sinonímia i l’antonímia.

5. Gramàtica. El nom i l’adjectiu. Gènere i

nombre.

6. Taller de llengua. Les vocals.

7. Literatura. Els temes literaris.


l’esquema.

preguntes de comprensió corresponents.

o 2.1. Usa i amplia el vocabulari referit als estris

de cuina.

o 2.2. Fa servir expressions i frases fetes

relacionades amb l’entorn de de cuina.

o 3.1. Coneix i identifica els elements de la

comunicació en situacions concretes.

o 3.2. Sap quines són les funcions del llenguatge

i les identifica en situacions concretes.

o 4.1. Comprèn els conceptes de sinonímia i

antonímia.

o 4.2. Distingeix entre sinonímia absoluta i

sinonímia parcial.

o 4.3. Diferencia entre antònims lèxics i antònims

gramaticals.

o 5.1. Classifica els noms en propis o comuns,

concrets o abstractes, individuals o col·lectius.

o 5.2. Fa la flexió de gènere i nombre dels noms

de manera correcta.

o 6.1. Identifica els graus dels adjectius.

o 6.2. Forma el gènere i el nombre dels adjectius

de manera correcta.

7.1. Identifica i escriu correctament paraules que

- Usar i ampliar el


estris de cuina.

- Identificar els

elements de la

comunicació i les

funcions del

llenguatge.

- Comprendre els

conceptes de

sinonímia i

antonímia.

- Classificar els noms

i identificar els

graus dels adjectius.

- Formar el gènere i el

nombre dels nom i

dels adjectius.

- Identificar i escriure

paraules amb

confusions

vocàliques en

posició àtona.

lua

ció

64

tenen a i e en posició àtona. - Conèixer els temes

més habituals

tractats en la

literatura.

- Realitzar esquemes

senzills.

3 1. Lectura «Tradicions i paraules»: Neules,

coques i caramels.

2. Vocabulari. Nadal.

3. Comunicació. Els textos expositius.

4. Lèxic. La precisió lèxica.

5. Gramàtica. Els determinants.

6. Taller de llengua. La síl·laba.

7. Literatura. La poesia. Elements formals.

o 1.1. Comprèn el text inicial i respon les


o 2.1. Usa i amplia el vocabulari referit a les

festes de Nadal.

o 2.2. Coneix i usa frases fetes relacionades amb

el Nadal.

o 3.1. Identifica les característiques i l’estructura

dels textos expositius.

- Usar i ampliar el


les festes de Nadal.

- Reconèixer les

característiques

bàsiques i

1a

ava

lua

ció

65

8. Competència digital: recursos lingüístics en

línia.

o 3.2. És capaç d’elaborar textos expositius.

o 4.1. Tria la paraula adequada segons el context.

o 5.1. Identifica les diferents classes de

determinants.

o 5.2. Usa els determinants amb correcció.

o 6.1. Reconeix els diftongs i els hiats.

o 7.1. Separa de manera correcta paraules en

síl·labes.

o 7.2. Coneix les normes de partició de dígrafs.

o 8.1. Identifica la rima assonant, la consonant o

els versos lliures d’un poema.

o 8.2. Diferencia la mètrica i el ritme d’uns

poemes donats.

o 9.1. Sap utilitzar i cercar informació en els

diferents recursos lingüístics en línia.

l’estructura de

textos expositius.

- Triar la paraula

adequada segons el

context.

- Diferenciar les

classes de

determinants.

- Identificar els

diftongs i els hiats.

- Separar

correctament els

dígrafs dels mots.

- Evitar l’ús del lo

neutre.

- Reconèixer els

elements formals

dels poemes.

- Conèixer alguns

recursos lingüístics

en línia.

66

4

1. Lectura «Tradicions i paraules»: Sant Sebastià.

2. Vocabulari. Foguerons i gloses.

3. Comunicació. Els textos narratius.

4. Llengua i societat. La diversitat lingüística (I).

5. Gramàtica. Els pronoms.

6. Taller de llengua. L’accentuació i la dièresi.

7. Literatura. La poesia visual.

8. Competència cultural i artística i social i

ciutadana: cream un poema visual.



o 2.1. Usa i amplia el vocabulari referit als

foguerons i les gloses.

o 3.1. Identifica les característiques d’un text

narratiu.

o 3.2. Distingeix les parts d’una notícia i d’una

carta.

o 3.3. Crea textos narratius: cartes i notícies.

o 4.1. Coneix la diversitat lingüística d’Europa.

o 5.1. Identifica els pronoms.

o 5.2. Substitueix paraules i sintagmes per

pronoms.

o 6.1. Usa amb correcció les formes enclítiques i

proclítiques dels pronoms febles.

o 7.1. Coneix i aplica les normes d’accentuació.

o 7.2. Discrimina els casos que tenen accent

diacrític.

o 7.3. Escriu la dièresi en els casos on correspon.

o 8.1. Coneix formes noves d’expressió poètica i

les compara amb les formes tradicionals.

o 8.2. Interpreta i valora cal·ligrames i poemes

- Usar i ampliar el


foguerons i les

gloses.

- Conèixer les


textos narratius: la

notícia i la carta.

- Familiaritzar-se amb

la diversitat

lingüística

d’Europa.

- Identificar i

classificar els

pronoms.

- Aplicar

correctament les

regles d’accentuació

i dièresi.

- Diferenciar els casos

d’accent diacrític.

2a

ava

lua

ció

67

visuals.

o 9.1. Segueix les passes proposades per crear un

poema visual.

- Familiaritzar-se amb

les formes noves

d’expressió poètica.

5

1. Lectura «Tradicions i paraules»: Matances.

2. Vocabulari. Embotits illencs.

3. Comunicació. Els textos argumentatius.

4. Llengua i societat. La diversitat lingüística (II).

5. Gramàtica. Adverbis, preposicions i

conjuncions.

6. Taller de llengua. L’apòstrof i les contraccions.

El guionet.

7. Literatura. El gènere narratiu.

8. Competència cultural i artística: miram un

quadre.

1.1. Comprèn el text inicial i respon les preguntes


o 2.1. Usa i amplia el vocabulari referit als

embotits illencs.


dels textos argumentatius.

o 3.2. Planifica i elabora textos argumentatius.

o 4.1. Coneix la realitat plurilingüe de l’Estat

espanyol.

o 5.1. Fa servir correctament adverbis,

preposicions i conjuncions.

o 5.2. Discrimina entre conjuncions coordinades i

subordinades.

o 5.3. Diferencia entre les preposicions àtones i les

tòniques.

- Usar i ampliar el


embotits illencs.

- Identificar les

característiques

bàsiques i

l’estructura dels

textos

argumentatius.

- Respectar i valorar

la diversitat

lingüística de l’Estat

2a

ava

lua

ció

68

o 5.4. Coneix els diferents tipus d’informació que

aporten els adverbis.

o 6.1. Apostrofa seguint les regles ortogràfiques.

o 6.2. Usa correctament la contracció de

preposicions amb articles.

o 7.1. Coneix i aplica les normes d’escriptura del

guionet.

o 8.1. Coneix les característiques i els elements que

conformen un text narratiu.

o 9.1. Observa i analitza els diferents aspectes d’un

quadre.

o 9.2. Valora i mostra interès per les aportacions de

les obres pictòriques a la nostra cultura.

espanyol.

- Usar correctament

els adverbis, les

preposicions i les

conjuncions.

- Seguir les normes

ortogràfiques de

l’apòstrof, les

contraccions i el

guionet

- Conèixer les


elements propis dels

textos narratius.

6

o


2a

ava

lua

ció

69

1. 1. Lectura «Tradicions i paraules»: El dia

d’enganar.

2. 2. Vocabulari. El vocabulari de les

rondalles.

3. 3. Comunicació. Els textos conversacionals.

4. 4. Llengua i societat. La situació actual del

català.

5. 5. Gramàtica. Les conjugacions verbals.

Verbs regulars i irregulars.

6. 6. Taller de llengua. P, b, t, d, c, g. La b i la

v.

7. 7. Literatura. La narrativa de tradició oral:

llegendes i rondalles.

8. 8. Competència per a aprendre a

aprendre: elaboram una sol·licitud.


o 2.1. Usa i amplia el vocabulari referit a les

rondalles.

o 3.1. Identifica les característiques principals

dels textos conversacionals.

o 3.2. Diferencia entre una conversa formal i una

altra de col·loquial.

o 4.1. Reconeix la diferència entre els conceptes

de llengua oficial i pròpia.

o 4.2. Coneix les diferències d’estatus de la

llengua catalana en el seu domini lingüístic.

o 5.1. Identifica i utilitza correctament els verbs

segons el temps, el mode, el nombre i la persona

d’un verb.

o 6.1. Coneix els verbs que són regulars i els que

són irregulars i els conjuga de manera correcta.

o 7.1. Classifica els verbs en personals,

impersonals, copulatius, transitius, intransitius,

reflexius, pronominals o auxiliars.

o 8.1. Discrimina les normes d’escriptura de les

oclusives a final de paraula.

o 9.1. Pronuncia i coneix les normes d’escriptura

de b i v.

- Usar i ampliar el


les rondalles.

- Identificar les

característiques

principals i

l’estructura dels

textos

conversacionals.

- Analitzar la situació

sociolingüística

actual del català.

- Conèixer els

diversos aspectes

dels verbs: temps,

persona, nombre i

mode.

- Diferenciar els verbs

regulars i els

irregulars.

- Conèixer la

classificació dels

verbs.

70

o 10.1. Identifica les característiques dels gèneres

de narrativa oral.

o 10.2. Diferencia entre llegenda i rondalla.

o 11.1. Aprèn les característiques d’una sol·licitud

n’elabora una.

- Pronunciar i escriure

de manera correcta

paraules amb

oclusives finals i la

b i la v.

- Conèixer les


gèneres de narrativa

oral.

7 1. 1. Lectura «Tradicions i paraules»: La

flama del Canigó.

2. 2. Vocabulari. Excursionisme.

3. 3. Comunicació: Els textos descriptius.

4. 4. Llengua i societat: El conflicte lingüístic.



- Usar i ampliar el


3a

ava

lua

ció

71

5. 5. Gramàtica: Formes verbals. Perífrasis

verbals.

6. 6. Taller de llengua: Essa sonora i essa

sorda.

7. 7. Literatura: El teatre i la representació

teatral.

8. 8. Competència cultural i artística:

Sexisme en el llenguatge.

o 2.1. Usa i amplia el vocabulari referit a

l’excursionisme.



o 3.2. Diferencia els elements descriptius segons

que es tracti d’una descripció de persones,

d’espais, d’objectes i el nivell de subjectivitat

amb què es fa el text.

o 3.3. És capaç d’elaborar textos descriptius.

o 4.1. Coneix les situacions de conflicte que

genera el contacte entre llengües.

o 5.1. Identifica les diferents formes verbals del

temps passat, present i futur.

o 6.1. Coneix els tipus de perífrasis verbals.

o 6.2. Usa les perífrasis verbals de manera

correcta.

o 7.1. Pronuncia correctament paraules que

presenten els sons de la essa sonora i la sorda.

o 7.2. Aplica les regles d’ortografia relacionades

amb la essa sonora i la essa sorda.

o 8.1. Reconeix les característiques d’un text

teatral.

o 9.1. Diferencia els elements que intervenen en

l’excursionisme.

- Reconèixer les

característiques

bàsiques i les


textos descriptius.

- Comprendre la

importància de

respectar i valorar la

diversitat

lingüística.

- Identificar el temps

verbal i conèixer

l’ús de les perífrasis

verbals.

- Aplicar les regles

d’escriptura de la

essa sonora i la essa

sorda.

- Pronunciar

correctament les

paraules que

presenten el so de la

72

una representació teatral.

o 10.1 Identifica els casos de llenguatge sexista i

coneix recursos per evitar-lo.

essa sonora i la essa

sorda.

- Conèixer les

característiques

pròpies dels textos

teatrals.

8

1. Lectura «Tradicions i paraules»: La fira de

Tàrrega.

2. Vocabulari. El teatre.

3. Comunicació. Els textos predictius i els textos

instructius.

4. Llengua i societat. La variació lingüística.

5. Gramàtica. L’oració (I). Classes de sintagma. El

1.1. Comprèn el text inicial i respon les preguntes de

comprensió corresponents.

2.1. Usa i amplia el vocabulari referit al teatre.

2.2. Fa ús d’expressions i frases fetes relacionades amb

el teatre.

3.1. Llegeix un text predictiu i en reconeix les

característiques.

3.2. Identifica els diversos tipus de textos predictius.

3.3. Comenta i elabora textos predictius.

- Usar i ampliar el


teatre.

- Identificar textos

predictius i textos

instructius.

- Entendre el concepte

de variació

lingüística.

3a

ava

lua

ció

73

subjecte

6. Taller de llengua. G, j, tg i tj. X, ix, ig i ig.

7. Literatura. Gèneres teatrals.

8. Competència en el coneixement i la interacció

amb el món físic: elaboram un itinerari.

4.1. Llegeix un text instructiu i en reconeix les

característiques.

4.2. Identifica els diversos tipus de textos instructius.

4.3. Comenta i elabora textos instructius.

5.1. Comprèn el concepte de variació lingüística.

5.2. Classifica els textos proposats segons les classes de

variació lingüística a què pertanyen.

6.1. Identifica el subjecte i el predicat d’una oració.

6.2. Coneix els tipus de sintagmes oracionals i les

funcions que desenvolupen.

6.3. Analitza els components del sintagma nominal

subjecte.

7.1. Classifica les oracions en enunciatives,

interrogatives, exclamatives i exhortatives.

8.1. Pronuncia i representa correctament les consonants

palatals amb les grafies o els dígrafs corresponents.

9.1. Coneix les característiques a grans trets de la

comèdia, la tragèdia i el drama. 10.1. Consulta les pàgines proposades per realitzar un itinerari

cultural i un d’esportiu.

- Identificar el

subjecte i el predicat

d’una oració.

- Classificar les

oracions segons la

intenció

comunicativa.

- Pronunciar i escriure

amb la grafia

correcta les

consonants palatals.

- Diferenciar els tres

gèneres teatrals:

comèdia, tragèdia i

drama.

9 1. 1. Lectura «Tradicions i paraules»: Els

castellers.

2. 2. Vocabulari. Castells.

3. 3. Comunicació. Els textos periodístics.

– 1.1. Comprèn el text inicial i respon les preguntes


– 2.1. Usa i amplia el vocabulari referit als castells

- Usar i ampliar el


castells i els

castellers.

3a

ava

lua

ció

74

4. 4. Lèxic. La correcció en el lèxic.

5. 5. Gramàtica. L’oració (II). El predicat.

Oració simple i composta

6. 6. Taller de llengua. La l·l, les consonants

mudes i les consonants nasals.

7. 7. Literatura. L’assaig.

8. 8. Tractament de la informació:

contrastam informacions.

i els castellers.

– 2.2. Coneix i usa expressions relacionades amb

els castells.

– 3.1. Identifica les característiques principals dels

textos periodístics en general.

– 3.2. Diferencia entre els gèneres informatius i els

gèneres d’opinió.

– 3.3. Identifica la temàtica de les notícies d’un

periòdic i en crea una.

– 3.4. Elabora una notícia a partir d’un tema donat.

– 4.1. Distingeix entre els préstecs i els

barbarismes.

– 4.2. Discrimina els barbarismes i els substitueix

per les formes correctes.

– 5.1. Identifica i corregeix els casos de

vulgarismes.

– 6.1. Sap la diferència entre predicat verbal i

nominal.

– 6.2. Reconeix els diferents complements del

predicat.

– 7.1. Distingeix les oracions simples de les

compostes.

– 7.2. Coneix i identifica els diferents tipus

- Identificar les

característiques

principals i

l’estructura dels

textos periodístics.

- Diferenciar entre

préstecs i

barbarismes.

- Conèixer el

concepte de

vulgarisme.

- Identificar els tipus

de predicat i els

complements que

l’acompanyen.

- Distingir entre

oració simple i

oració composta.

- Escriure

correctament les

consonants mudes,

les nasals i la ela

geminada.

75

d’oracions compostes.

– 8.1. Escriu de manera correcta paraules amb ela

geminada.

– 8.2. Escriu de manera correcta paraules amb

consonants nasals.

– 8.3. Escriu de manera correcta paraules amb

consonants mudes.

– 9.1. Reconeix les característiques més importants

dels textos assagístics.

– 9.2. Comprèn el significat d’aforismes senzills.

– 10.1. Sap seleccionar la informació que és

pertinent d’una font o d’un text.

– 10.2. Realitza un treball de recerca.

- Conèixer les


textos assagístics.


2n d'ESO, CURS 2017-2018

76

Professora: Conxa Luque (Dep. Llengua catalana) .Les dones de la Serra de Tramuntana.

a) Les collidores d’oliva. b) Els salt de la bella dona. c) Les dones de l’arxiduc Lluís Salvador.

Justificació del projecte

La puresa de la mirada sobre el paisatge trobaria uns refugis privilegiats en la literatura, notòriament en la poesia, i en la pintura. La poesia illenca assolí el cim més alt des de Ramon Llull gràcies a Miquel Costa i Llobera i a Joan Alcover, que entengueren el paisatge com una cartografia de la pàtria ideal. Els poetes de l'Escola Mallorquina s'identificaren tant amb el paisatge que suposà la construcció de la pàtria ideal, d'aquest espai màgic on el poeta mira d'acostar-se a les fonts de la vida eterna. Per això nosaltres hem triat la Serra. Però especialment les dones de la serra. D’aquesta serra que va ser present mentre collien olives. I volem recordar la tradició:collint olives, treancant-les, salant-les.. però també volem conèixer els seus vestits, les teles, les cançons, les anècdotes... També ens acostarem amb un recull poètic al poema i preservarem el paisatge de la Serra i la seva bellesa a partir de versos que la retraten. La Serra a ritme de poesia. El darrer seria parlar de les 3 dones més importants que trobam a la vida de l’arxiduc, acostant-nos a la seva figura: les seves febleses, les seva força i la relació que tenien amb ell i el paisatge que els unia.

77

Organització Aquesta proposta de taller està pensada per fer-ho desdoblat. El grup de referència (A,B,C ) es dividirà en dos, de tal manera que un grup desdoblat de 15 alumnes treballaran el projecte del Departament de Llengua Catalana ( La Serra ) fins la primera setmana de febrer, mentre que l'altre grup assistirà al taller del Departament d'Orientació (Audiovisuals) fins a la mateixa data. En el segon quatrimestre el grup desdoblat s'intercanviarà.

Recursos didàctics

Treballarem amb ordinador, projector, fotocòpies amb preguntes sobre el poema, enregistrament de veu ( per les entrevistes), càmera de fotos, vídeos (ib3),recull poètic,cartolines,fotografies ,material per dibuixar, mini portàtils pel treball de recerca. Objectius

● Fomentar l'ús i l'estimació per la llengua catalana

● Conèixer el món de la pagesia, a través de la història de les dones collidores d’oliva. ● Treballar la lectura en veu alta (expressió, entonació, respiració, etc.) ● Treballar l'expressió i comprensió oral i la lectura dramatitzada . ● Conèixer expressions i frases fetes i cançons.

78

● Treballar la lectura i la dramatització a través del poema. ● Treballar ● Fomentar la cultura dels nostres avis i estimar la terra. ● Reviure l’experiència collint olives. Tenim dues oliveres al centre. Es realitzarà aquesta activitat la setmana del 25 al 29 de

setembre, sent aquesta la 1a que es farà, proporcionant així la cohesió del grup. ● Conviure amb la llar d’ancians de l’experiència de trencar i salar olives amb n’Alberto. ● Conèixer la importància de la Serra de Tramuntana com a referent en l'obra poètica d'autors illencs.

- Escoltar i recitar poemes a partir dels trets bàsics de l'oralitat.

● - Il·lustrar amb dibuixos i/o fotografies el poema corresponent. ● Valorar la Serra de Tramuntana i l'abast de la declaració de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. ● Valorar el treball cooperatiu i la importància de fer feina en grup, a partir de la col.laboració i la implicació de tots els seus

membres

Temporalització

Tenint en compte els dies de festa i que els dos grups han de comptar amb el mateix nombre de sessions, calculam que el taller es ralitzarà en 17 sessions, tot i que és una dada encara provisional ja que és un projecte compartit amb el Departament d'Orientació ( Lorena Flores) i la temporalització dependrà una mica de la durada de l'altre grup. En principi es treballarà el primer projecte durant 8 sessions , incloent la collita de les olives, les tasques proposades per assolir els objectius esmentats més amunt i la exposició oral que han de fer a l’alumnat de 1r. El segon es faria en 4 sessions i una posible dramatització a classe del poema.

79

El tercer seria el que ens ocuparía més temps. Està previst una auca o còmic. Panell de 16 auques contant la vida i experiències de la vida de cada una d’elles. ( En farem 3).

Criteris d'avaluació

La nota del projecte s'inclou dins l'apartat de feina que computa un total del 20%, tal com consta a la programació del Departament de Llengua Catalana.


2n d'ESO, CURS 2017-2018

Professora: Lorena Flores ( Departament d’orientació)

AUDIOVISUALS. MITJANS DE COMUNICACIÓ.

Objectius

. Conèixer i identificar els mitjans de comunicació

80

. Aprofundir en els coneixements dels mitjans de comunicación escrita.

. Treballar la llengua oral i escrita des d’una perspectiva trasnversal.

. Treballar diferents tipus de textos.

. Conèixer la televisió/ ràdio

Continguts

.La notícia, l’entrevista, cartes al director, el reportatge, articles d’opinió, el diari.

Criteris d’avaluació

.La feina individual i grupal.

.Actitud

.Assistència

81

.Mesures d’atenció a la diversitat: treball cooperatiu

.Activitats d’aprenentatge

.Visualització de vídeos

. Elaboració de dossiers

.Realització del treball final ( diari + telediari)

82

Tercer d'ESO

Unitat 1

Títol: A cavall


col·lectives que s’hi associen.(Primera avaluació)




avaluables CC

83


dels textos divulgatius.

- Redacció d’un text

divulgatiu.

- Conèixer les

característiques de la

descripció científica.

- Comprensió del procés

de la derivació de

paraules, amb prefixos

i sufixos.

- Comprensió del procés

de composició de

paraules amb

estructures diverses.


classes de paraules.


paraules variables i

invariables.


sintagmes.


funcions sintàctiques

dels sintagmes en

l’oració.

- Ús correcte del signes

de puntuació.

- Coneixement la

societat, la cultura i

l’art medieval.

- Ampliar el lèxic sobre

els arbres i els fruits.


un text divulgatiu en


adequades i descobrir

la seva forma i

estructura.

1.1. Llegeix el text

divulgatiu i la resta de

textos de la unitat amb

una pronúncia, una


adequats i descobreix la

seva forma i estructura.

CCL

CEC

2. Reconèixer les


textos divulgatius;

identificar les

descripcions

científiques que

contenen molts textos

divulgatius.

2.1. Reconeix les


textos divulgatius. CCL

CMCT

2.2. Identifica les

descripcions

científiques que

contenen molts textos

divulgatius.

CCL

CMCT

84

3. Redactar un text

divulgatiu.

3.1. Redacta un text

divulgatiu. CCL

4. Comprendre el procés

de derivació de

paraules; derivar

paraules amb sufixos

o amb prefixos.

4.1. Comprèn el procés de

derivació de paraules. CCL

4.2. Deriva paraules amb

sufixos i amb prefixos. CCL

5. Comprendre el procés

de composició de

paraules; compondre

paraules amb


5.1. Comprèn el procés de

composició de paraules. CCL

5.2. Crea paraules per

composició amb


CCL

6. Reconèixer les classes

de paraules.

6.1. Reconeix les classes de

paraules. CCL

7. Reconèixer els

sintagmes; identificar

les funcions

sintàctiques dels

sintagmes en l’oració.

7.1. Reconeix els diferents

tipus de sintagmes. CCL

7.2. Escriu sintagmes. CCL

85

8. Utilitzar amb

correcció els signes de

puntuació.

8.1. Utilitza correctament

els signes de puntuació. CCL

9. Conèixer la societat, la

cultura i l’art

medieval.

9.1. Coneix la societat, la

cultura i l’art medieval. CCL

CEC

10. Ampliar el lèxic sobre


10.1. Amplia el lèxic sobre


CCL

11. Preparar una exposició

amb la història de la

localitat on vivim,

cercar informació en

arxius i biblioteques,

recórrer els carrers, ...

11.1. Cerca informació sobre

la història de la localitat

en arxius i biblioteques,

places, carrers, etc.

CCL

CEC

CD

SIEP

CAA

11.2. Prepara una exposició

de la història de la

localitat amb textos,

fotografies i altres

materials.

CCL

CEC

SIEP

86

Unitat 2

Títol:

Els ciclistes

La temporització assignada a aquesta unitat serà de tres setmanes i mitja, que inclouen el seu desenvolupament i la realització de les tasques individualcol·lectives

que s’hi associen.(Primera avaluació)


avaluables CC


dels textos expositius i

de la resta de textos de

la unitat.



textos expositius.

- Escriptura d’un text

expositiu.


camps semàntics i dels


un text expositiu en


adequades.

1.1. Llegeix i comprèn

l’estructura d’un text

expositiu i la resta de


una pronúncia, una


adequats.

CCL

2. Reconèixer les

característiques i


expositius;

2.1. Reconeix les

característiques i


expositius.

CCL

87

associatius.

- Identificació de

l’estructura del

sintagma nominal.

- Diferenciació de les

classes de

determinants.

- Coneixement de la

flexió de gènere i

nombre del nom.

- Identificació del grau

d’intensitat de

l’adjectiu.

- Coneixement dels

diferents tipus de

pronoms.

- Conjugació del present

d’indicatiu i de

subjuntiu de la segona

conjugació.

- Coneixement del

sistema vocàlic català

de les illes Balears.


característiques, temes i

gèneres de la lírica

medieval.

- Ampliació del lèxic

sobre les bicicletes.

- Elaboració d’un wiki.

diferenciar-los d’altres

i escriure’n un. 2.2. Diferencia els textos

expositius dels d’altres

tipus.

CCL

2.3. Escriu un text

expositiu. CCL

3. Reconèixer el camp

semàntic i el camps

associatius.

3.1. Diferencia entre camp

semàntic i camp

associatiu.

CCL

3.2. Reconeix l’hiperònim i

l’hipònim d’un camp

semàntic.

CCL

88

4. Identificar l’estructura

del sintagma nominal.

4.1. Analitza l’estructura

dels sintagmes

nominals.

CCL

CMCT

5. Diferenciar les classes

de determinants.

5.1. Identifica les classes de

determinants.

CCL

CMCT

6. Conèixer la flexió de

gènere i nombre del

nom.

6.1. Canvia el gènere i el

nombre dels noms i

sintagmes nominals.

CCL

7. Identificació del grau

d’intensitat dels

adjectiu.

7.1. Canvia el grau

d’intensitat dels

adjectius.

CCL

8. Conjugar el present

d’indicatiu i de

subjuntiu de la segona

conjugació.

8.1. Conjuga correctament

el present d’indicatiu i

de subjuntiu de la

segona conjugació.

CCL

9. Conèixer el sistema

vocàlic de les illes

Balears, el vocalisme

tònic i àton, i el

fenomen fonètic de

l’elisió.

9.1. Coneix el vocalisme de

les illes Balears, tònic i

àton i el fenomen

fonètic de l’elisió.

CCL

89

10. Conèixer les normes

d’escriptura de la a i la

e i de la o i la u en

posició àtona.

10.1. Escriu correctament a/e

en posició àtona i o/u

en posició àtona. CCL

11. Reconèixer i

comprendre de les

característiques, els

temes i els gèneres de

la lírica medieval.

11.1. Identifica les

característiques, els

temes i els gèneres de

la lírica medieval.

CEC

CCL


les bicicletes.


les bicicletes. CCL

13. Crear un wiki. 13.1. Crea un wiki. CD

CCL

SIEP

90



d’afrontar els

problemes i de


desenvolupar actituds

de respecte i


treball en grup.



les errades quan

s’autoavalua,

perservera en les

tasques de recuperació i

participa en les

activitats

d’aprenentatge

cooperatiu.

SIEP

Unitat 3

Títol

Arquitectures


col·lectives que s’hi associen.(Primera avaluació)

91


avaluables CC


d’un text expositiu.



l’exposició oral i

preparació d’una

exposició sobre un

tema.


neologismes.

- Identificació del

sintagma nominal

subjecte (a més del

subjecte el·líptic i les

oracions impersonals),

el sintagma verbal o

predicat i el predicat


un text expositiu amb


adequades.



expositiu i la resta de


una pronúncia, una


adequats.

CCL

2. Reconèixer les


l’exposició oral i

preparar-ne una.

2.1. Reconeix les


l’exposició oral.

CCL

2.2. Fa una exposició oral

d’un tema amb

correcció.

CCL

SIEP

3. Reconèixer els

neologismes i

identificar la seva

procedència.

3.1. Reconeix els

neologismes. CCL

CMCT

3.2. Identifica la

procedència dels CCL

92

nominal i l’atribut.

- Coneixement de la

conjugació del present

d’indicatiu i de

subjuntiu irregulars.

- Aplicació de les

normes de

l’accentuació.


normes de la dièresi.



prosa i el teatre

medieval.


sobre les noves

tecnologies.

- Elaboració de

presentacions de

diapositives.

- Utilització de diferents

TIC per investigar i

ampliar coneixements.

- Adquisició de

vocabulari específic

sobre els continguts de

la unitat per tal

d’expressar

coneixements de forma

oral i escrita sobre

aquests.

neologismes.

4. Identificar el sintagma

nominal subjecte, el


oracions impersonals;

el sintagma verbal o

predicat i el predicat

nominal i l’atribut.

4.1. Identifica el sintagma

nominal subjecte, el


oracions impersonals.

CCL

4.2. Identifica el sintagma

verbal. CCL

4.3. Identifica el predicat

nominal i l’atribut. CCL

5. Conèixer la

conjugació del present

d’indicatiu i de

subjuntiu irregulars


el present d’indicatiu i

de subjuntiu irregulars. CCL

6. Aplicar les normes de

l’accentuació i

conèixer les normes de

la dièresi.

6.1. Posa l’accent gràfic

quan cal. CCL

6.2. Usa la dièresi amb

correcció. CCL

93

7. Comprendre les


prosa i el teatre

medieval.

7.1. Comprèn les


prosa medieval i del

Llibre dels fets.

CCL

CEC

Unitat 4

Títol:Puig de Randa


col·lectives que s’hi associen.(Segona avaluació)


avaluables CC


de textos instructius.

- Redacció de

recomanacions i regles.

- Coneixement de la

història de l’origen de


un text instructiu amb


adequades.



instructiu i la resta de


una pronúncia, una


CCL

CSC

94

la llengua.

- Reconeixement del

predicat verbal i el

complement directe.

- La conjugació verbal:

la formació de

l’imperatiu.

- Coneixement de la

pronúncia i escriptura

de la essa sonora.

- Coneixement de la

prosa medieval i de la

figura de Ramón Llull.


sobre les creences i

religions.

- Valoració dels clàssics.




- Adquisició de



adequats.

2. Redactar

recomanacions i

regles.

2.1. Escriu un text

instructiu. CCL

CSC

3. Conèixer l’origen de

la llengua; reconèixer

la base del llatí clàssic

que evolucionà en les

llengües romàniques i

la influència d’altres

llengües.

3.1. Reconeix la base de

llatí clàssic i la

influència d’altres

llengües.

CCL

CEC

3.2. Sap què son les

llengües romàniques. CCL

CEC

4. Reconèixer el predicat

verbal i els seus

complements (directe,

indirecte, de règim i

circumstancial);

reconèixer el

complement directe i

4.1. Reconeix el predicat

verbal. CCL

4.2. Identifica les classes de

complement verbal. CCL

4.3. Reconeix el

complement directe i CCL

95

la unitat per tal

d’expressar



aquests.

realitzar la

pronominalització

quan cal.

realitza la

pronominalització quan

cal.

5. Formar l’imperatiu. 5.1. Forma l’imperatiu. CCL

6. Conèixer la pronúncia

de la essa sonora.


la essa sonora. CCL

7. Emprar correctament

les grafies que

representen el so de la

essa sonora.


paraules amb essa

sonora. CCL

8. Comprendre les


prosa medieval i

conèixer la figura de

Ramón Llull.

8.1. Comprèn les


prosa medieval.

CCL

CEC

8.2. Coneix la importància

de la figura de Ramón

Llull.

CCL

CEC

CCL

96

Unitat 5

Títol: Formentor La temporització assignada a aquesta unitat serà de tres setmanes i mitja, que inclouen el seu desenvolupament i la realització de les tasques individuals i



avaluables CC





textos descriptius.


descripcions objectives


un text descriptiu en


adequades.



descriptiu i la resta de


una pronúncia, una


adequats.

CCL

CEC

97

i subjectives.


tipus de descripció de

persones, espais i

objectes.

- Coneixement de

l’època d’esplendor de

la llengua amb

l’expansió mediterrània

i la llengua en

l’administració i la

cultura.


complements verbals

indirecte, predicatiu, de

règim verbal i

circumstancial.

- La conjugació de

l’imperfet d’indicatiu

- L’escriptura de la essa

sorda i la pronúncia de

la essa sorda i la essa

sonora.

2. Reconèixer les

descripcions

objectives i

subjectives i descriure

persones, espais i

objectes.

2.1. Reconeix les

descripcions objectives

i subjectives.

CCL

CEC

2.2. Descriu persones,

espais i objectes. CCL

CEC

3. Conèixer l’època

d’esplendor de la

llengua amb

l’expansió

mediterrània i la

importància de la

Cancelleria Reial.

3.1. Coneix l’època

d’esplendor i expansió

de la llengua.

3.2. Reconeix la importància

de la Cancelleria Reial.

CCL

CEC

4. Identificar els

complements verbals

indirecte, predicatiu,

de règim verbal i

circumstancial i

conèixer la substitució

pronominal del

complement de règim

4.1. Identifica el

complement indirecte. CCL

4.2. Identifica el

complement predicatiu. CCL

4.3. Identifica el

complement de règim

verbal

CCL

98

- Coneixement de

l’humanisme i la figura

de Bernat Metge i de la

literatura religiosa i

moralitzant.


sobre espais naturals.

- Coneixement de la

biblioteca pública.




- Adquisició de



la unitat per tal

d’expressar



aquests.

verbal i del

circumstancial. 4.4. Identifica el

complement

circumstancial.

CCL

4.5. Substitueix per un

pronom el complement

de règim i el

circumstancial quan es

pot.

CCL

5. Conjugar l’imperfet

d’indicatiu.


l’imperfet d’indicatiu. CCL

6. Conèixer l’escriptura

de la essa sorda i la

pronúncia de la essa

sorda i la essa sonora.

6.1. Coneix les grafies que

representen en cada cas

la essa sorda.

CCL

6.2. Sap pronunciar la essa

sorda i la essa sonora. CCL

99

7. Conèixer

l’Humanisme, els

escriptors del segle

d’or de les lletres

catalanes i la figura de

Bernat Metge.

7.1. Coneix l’Humanisme i

la figura de Bernat

Metge.

7.2. Coneix els autors del

segle d’or de les lletres

catalanes.

CCL

CEC


espais naturals.


espais naturals.

CCL

CSC

9. Conèixer el

funcionament de la

biblioteca pública.

9.1. Coneix el funcionament

de la biblioteca pública. CCL

CSC

10. Utilització de diferents



10.1. Utilitzar diferents TIC

per investigar i ampliar

coneixements.

CD

11. Adquirir vocabulari

específic sobre els

continguts de la unitat

per tal d’expressar

coneixements de

forma oral i escrita

sobre aquests.

11.1. Adquireix vocabulari






aquests.

CCL

100



d’afrontar els

problemes i de


desenvolupament



treball en grup.



les errades quan


en les tasques de

recuperació i participa

en les activitats

d’aprenentatge

cooperatiu.

SIEP

Unitat 6

Títol: Parlament




avaluables CC

101


dels textos narratius i la


unitat.

- Coneixement de la

funció social de la

premsa, del seu valor

en una societat

democràtica i la seva

classificació.


gèneres periodístics

segons la seva finalitat.

- Reconeixement de

l’estructura de la

notícia.

- Redacció d’una notícia.

- Coneixement de

l’evolució de la llengua

en els segles XVI, XVII i

XVIII amb la unió

d’Aragó i de Castella i

els decrets de Nova

Planta.

- Coneixement de la

forma dels pronoms

febles i la combinació

dels pronoms.


perífrasis verbals

d’obligació i

probabilitat.

- La conjugació dels


un text narratiu i la


unitat en fluïdesa i

entonació adequades.



narratiu i la resta de


una pronúncia, una


adequats.

CCL

CEC

2. Identificar els gèneres

periodístics segons la

seva finalitat en

informatius,

interpretatius o

d’opinió.

2.1. Diferencia els gèneres

informatius dels

gèneres d’opinió i dels

interpretatius.

CCL

CSC

3. Reconèixer

l’estructura de la

notícia; redactar una

notícia.

3.1. Reconeix l’estructura

de la notícia. CCL

3.2. Redacta correctament

una notícia.

CCL

SIEP

102

4. Conèixer l’evolució de

la llengua en els segles

XVI, XVII i XVIII amb la

unió d’Aragó i de

Castella i els decrets

de Nova Planta.

4.1. Coneix la repercussió

de la unió d’Aragó i de

Castella i dels decrets

de Nova Planta per a la

nostra llengua.

CCL

CEC

5. Conèixer els pronoms

febles i la seva forma i

combinació.

5.1. Combina els pronoms

febles canviant la

posició.

CCL

6. Reconèixer les

perífrasis verbals

d’obligació i

probabilitat.

6.1. Reconeix les perífrasis

verbals d’obligació i

probabilitat. CCL

7. Conjugar els verbs

pronominals.

7.1. Conjuga els verbs

pronominals. CCL

8. Conèixer els sons de

la x i l’escriptura de

x,ix, tx i ig.

8.1. Coneix els diferents

sons de la x. CCL

8.2. Usa de manera correcta

la grafia x i els dígrafs

ix, tx i ig.

CCL

103

9. Conèixer l’estil i

l’obra d’Ausiàs

March.

9.1. Reconeix l’estil

d’Ausiàs March en els

seus textos.

CCL

CSC

Unitat 7

Títol: Llibres


col·lectives que s’hi associen.


avaluables CC


dels textos periodístics

i la resta de textos de la

unitat.



un text periodístic i la






periodístic i la resta de


una pronúncia, una


CCL

CSC

104

característiques del

reportatge.



crònica.

- Reconeixement de la

funció i l’estructura

dels titulars.


plurilingüisme,

bilingüisme, diglòssia i

interferències

lingüístiques.


preposicions i

locucions prepositives.

- Coneixement dels

connectors.

- Conjugació del futur i

adequats.

2. Conèixer les


reportatge.

2.1. Reconeix les


reportatge.

CCL

CSC

3. Conèixer les


crònica.

3.1. Reconeix les


crònica.

CCL

CSC

4. Reconèixer la funció i

estructura dels titulars.

4.1. Reconeix l’estructura

dels titulars. CCL

CEC

5. Diferenciar entre

plurilingüisme,

bilingüisme, diglòssia

i interferències

lingüístiques.

5.1. Diferencia entre

plurilingüisme,

bilingüisme, diglòssia i

interferències

lingüístiques.

CCL

CSC

6. Conèixer les

preposicions i

6.1. Coneix les preposicions

i locucions CCL

105

el condicional.

- L’escriptura i la

pronúncia de g, j, tg i tj.


característiques,

l’estructura i

l’argument de Tirant lo

Blanc.


sobre les aficions.

- Valoració de la

importància de

l’etiqueta en Internet i

d’altres mesures de

seguretat.

- Utilització de les

diferents TIC per

investigar i ampliar

coneixements.

- Adquisició de



la unitat per tal

d’expressar



aquests.

locucions prepositives

i els connectors.

prepositives.

6.2. Coneix els connectors. CCL

CMCT

7. Conjugar el futur i el

condicional.

7.1. Conjuga el futur i el

condicional. CCL

8. Conèixer l’escriptura i

la pronúncia de g, j, tg

i tj.

8.1. Escriu g, j, tg i tj.on cal. CCL

8.2. Pronuncia g, j, tg i t

correctament. CCL

106

9. Conèixer les

característiques,

l’estructura i

l’argument de Tirant

lo Blanc.

9.1. Coneix les

característiques,

l’estructura i

l’argument de l’obra

Tirant lo Blanc.

CCL

CEC


les aficions.


les aficions.

CCL

CEC

11. Valorar la importància

de l’etiqueta en

Internet i d’altres

mesures de seguretat.

11.1. Sap usar l’etiqueta en

Internet i altres mesures

de seguretat. CD





coneixements de


sobre aquests.







aquests.

CCL

107



d’afrontar els

problemes i de


desenvolupament



treball en grup.



les errades quan


en les tasques de


en les activitats

d’aprenentatge

cooperatiu.

SIEP

Unitat 8

Títol:Artistes a ca nostra



Continguts Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge CC

108

avaluables


dels textos periodístics

d’opinió i de la resta de

textos de la unitat.


informació i opinió.


diferents gèneres

d’opinió: articles

d’opinió, editorials,

cartes al director i

altres.

- La normativització i la

normalització de la

llengua.

- Reconeixement de

l’oració composta per

coordinació i

juxtaposició.

- Conjugació verbal del

passat simple.


oclusives finals i les

consonants vibrants i

les nasals.

- Coneixement de la

literatura dels segles

XVI I XVII.


sobre la música.

- Valoració de la cultura

popular.


un text periodístic i la






periodístic d’opinió i de

la resta de textos de la

unitat amb una

pronúncia, una


adequats.

CCL

CSC

2. Diferenciar entre

informació i opinió;

reconèixer els gèneres

d’opinió (articles

d’opinió, editorials,

cartes al director i

altres) i redacta textos

d’opinió.

2.1. Diferencia els trets

bàsics de la informació-

discurs objectiu i la

opinió-discurs

subjectiu.

CCL

CSC

2.2. Reconeix els gèneres

d’opinió.

CCL

CSC

2.3. Redacta textos

d’opinió.

CCL

CSC

109

3. Conèixer els

conceptes de

normativització i


llengua.

3.1. Reconeix els conceptes

de normativització i


llengua.

CCL

CSC

4. Reconèixer l’oració

composta per

coordinació,

subordinació o

juxtaposició.

4.1. Reconeix l’oració

composta per

coordinació,

subordinació o

juxtaposició.

CCL

5. Conjugar el passat

simple.

5.1. Conjuga el passat

simple correctament. CCL

6. Identificar les

oclusives finals, les

consonants vibrants i

les consonants nasals.

6.1. Identifica les oclusives

finals p, t, c, b, d, g. CCL

6.2. Identifica les vibrants r,

rr. CCL

6.3. Escriu les consonants

nasals correctament. CCL

110

7. Conèixer la literatura

dels segles XVI i XVII.

7.1. Reconeix les


literatura del segle XVI.

CCL

CEC

7.2. Reconeix les


literatura del segle XVII.

CCL

CEC

111


la música.

8.1. Amplia el lèxic sobre la

música. CCL

9. Valorar la cultura

popular. 9.1. Cerca informacions

diverses relacionades

amb la cultura popular.

CCL

CMCT

SIEP





coneixements de


sobre aquests.







aquests.

CCL



d’afrontar els

problemes i de


desenvolupament



treball en grup.



les errades quan


en les tasques de


en les activitats

d’aprenentatge

cooperatiu.

SIEP

112

Unitat 9

Títol

Vacances




avaluables CC

113


d’una fitxa informativa,

d’una entrevista i de la


unitat.



l’entrevista, el seu

procés d’elaboració i

l’estructura.

- Elaboració d’una

entrevista.


registres formals i

informals.

- Identificació de

l’oració subordinada

substantiva, adjectiva i

adverbial.

- Conjugació del

participi.

- Coneixement de

l’escriptura de l, ll, l·l,

tl i tll i la pronúncia de

diversos aplecs

consonàntics.

- Coneixement de la

literatura en el període

de la il·lustració i de la

figura de Joan Ramis i

Ramis.


dels avions i aeroports.

- Elaboració d’una

enquesta. Elaboració


les fitxes informatives,

les entrevistes i la


unitat.


l’estructura d’una fitxa

informativa, d’una

entrevista i de la resta

de textos de la unitat



adequats.

CCL

CSC

CEC

CMCT

2. Conèixer les




l’estructura; fer

entrevistes.

2.1. Coneix les




l’estructura.

CCL

CSC

2.2. Realitza una entrevista. CCL

CSC

114

3. Identificar els registres

formals i informals. 3.1. Identifica els registres

formals i informals.

CCL

CSC

4. Identificar l’oració

subordinada

substantiva, adjectiva i

adverbial.

4.1. Identifica les oracions

subordinades

substantives, adjectives

i adverbials.

CCL

5. Conjugar el participi. 5.1. Conjuga el participi

correctament. CCL

6. Conèixer l’escriptura i

la pronúncia de l, ll, l·l, tl

i tll i altres aplecs

consonàntics.

6.1. Escriu i pronuncia

correctament paraules

amb l, ll, l·l, tl i tll.

CCL


paraules amb els aplecs

consonàntics tm, tn, mp

o mn.

CCL

115

7. Conèixer les


període de la

il·lustració a Menorca

i la figura de Joan

Ramis i Ramis.

7.1. Coneix les


període de la

il·lustració a Menorca i

la figura de Joan

Ramis.

CCL

CEC

8. Ampliar el lèxic dels

avions i aeroports.

8.1. Amplia el lèxic dels

avions i aeroports. CCL

Projecte REVISTA ESCOLAR

116

Cursos: Curs 3ESO B i C

Professores implicades: Maria José Rodríguez, del departament de Llengua Castellana i Antònia Maria Andreu, del dep.de Llengua Catalana)

Dedicació horària: 1 hora setmanal, amb el grup desdoblat ( aprox. 13 alumnes per a cada professora).

Organització: Tots els alumes del curs faran la mateixa activitat. Al segon quadrimestre,

s' invertiran els grups .

Temporalització:

Sessions del 1r quadrimestre

set.: 22, 26, 29

oct: 3, 6, 10, 17, 20, 24, 27, 31

nov: 3, 7, 10, 14, 17, 21, 24, 28

des: 1, 5, 12, 15, 19, 22

gen: 9, 12, 16, 19, 23, 26, 30

feb:2, 6, 9, 13

Sessions del 2n quadrimestre

feb: 16, 20, 23, 27

març: 6, 9, 13, 16, 20, 23, 27

març: 7, 14, 21, 28

abril: 10, 13, 17, 20, 24, 27

117

maig: 4, 8, 11, 15, 18, 22, 25, 29

juny: 1, 5, 8, 12, 15, 19, 22

Recursos didàctics

Els blogs de revistes d'altres centres extrets de la xarxa

Revistes, diaris, reportatges ( 30', Valor afegit, La gent normal...)

Pel·lícules per fer-ne la crítica cinematogràfica

Introducció

Aquest projecte de revista digital pretén oferir als alumnes una eina per experimentar i crear textos a partir de les seves idees. No pretenem imposar

res, ja que si conceben el taller de revista com una exigència més, una càrrega igual que la de la resta de matèries del currículum escolar, la desídia

apareixerà i s'avorriran . És l'alumne qui haurà d'aportar les idees sobre allò que s'haurà de publicar, ja siguin articles d'opinió, notícies, reportatges,

cròniques (esportius, socials, culturals, etc.), ressenyes (d'un llibre, d'una pel·lícula), crítiques o entrevistes. Tot això acompanyat de fotografies,

il·lustracions, dibuixos, etc. que ells mateixos seleccionaran. Evidentment la prioritat és que allò que es publiqui tengui relació directa amb els

esdeveniments del centre, ja siguin festes (Les Verges, Nadal, Sant Jordi, etc.) o activitats extraescolars (excursions, sortides culturals, intercanvis, etc).

En principi tot aquest material serà penjat a la revista digital de l'institut, que s'estrenà l’any passat i complementarà el blog d'extraescolars que dirigeix

la professora Lena Serra amb les aportacions fetes exclusivament pels alumnes.

Ja des de la primera sessió els participants han de presentar-se i descriure les expectatives que tenen pel que fa al taller, cosa que suposarà el punt de

partida per a la posterior discussió del tipus de revista adequada a la majoria de les inquietuds exposades. Per a dur terme això, el grup pot dividir-se en

equips que elaborin una proposta i posteriorment es poden comparar fins que la revista sigui perfilada segons tots els seus integrants.

118

En realitat el concepte inicial, pel que fa al contingut, s’anirà definint en sessions posteriors, quan coneguem bé les aptituds dels alumnes i,

evidentment, la realitat quotidiana, el dia a dia, que farà que els interessos dels joves sobre el que passa al seu voltant (tant a l'institut com al carrer)

s'orientin cap a un tipus de temàtica o una altra i cap a un gènere periodístic o un altre. Això voldrà dir que tendrem diferents seccions i els alumnes

aniran escrivint en una o altra segons els interessos d'aquell moment.

La professora que coordina la revista no ha de ser vista pels alumnes com una figura autoritària, sinó com una coordinadora general, ha de dirigir i

revisar les feines dels nins i nines i triar aquells textos més adients. Per tant, no totes les col·laboracions dels alumnes es podran penjar a la revista

digital, tot i que s'intentarà que en aquest primer quadrimestre tots hagin publicat almenys un text.

Quant a la periodicitat de la publicació la nostra idea és anar publicant el material així com els alumnes el vagin elaborant.

Objectius

Fomentar l' ús de la llengua catalana i utilitzar-la com a instrument per a l’adquisició de nous aprenentatges, per a la comprensió i l’anàlisi de la

realitat, per a la fixació i el desenvolupament del pensament, i per a la regulació de la pròpia activitat, fent ús de tècniques de maneig de la

informació i de les tecnologies de la comunicació

Treballar l' expressió i comprensió oral i escrita; millorar les tècniques comunicatives de l'alumne.

Conèixer els diferents gèneres periodístics i ser capaços de crear textos d'aquesta tipologia.

Reconèixer i analitzar els elements i les característiques dels mitjans de comunicació i valorar la seva importància en les manifestacions

culturals contemporànies.

Fomentar el respecte a un mateix i a l' altri

119

Fomentar la feina en equip.

Fer institut i fomentar els llaços entre els membres de la comunitat educativa

Criteris d'avaluació dels projectes

La nota del projecte s'inclou dins l'apartat de feina que computa un total del 20% (feina i projecte), tal com consta a la programació del Departament de

Llengua Catalana d' aquest curs 2017-18. Cada alumne haurà d’haver fet, com a mínim tres textos (de qualsevol gènere periodístic) per quadrimestre.

Projecte quadrimestre: TEATRE/ EXPRESSIÓ ORAL i TALLER DE RECERCA

Grup: 3r A/D TEATRE/ TALLER DE RECERCA

Professores implicades: Lena Serra i Margalida A. Mas, totes dues del Departament de Català i la professora del departament de llengua castellana

Dedicació horària: 1 hora setmanal, amb el grup desdoblat (aprox. 14 alumnes per a cada professora)

Organització: De cada grup classe es fan dos grups segons les preferències i inquietuds dels mateixos alumnes. Els alumnes participaran al mateix

projecte durant tot el curs. En casos excepcionals, si els professors que imparteixen els projectes ho consideren oportú, l’ alumne podrà canviar de

projecte.

Temporalització:

Sessions del 1r quadrimestre

120

des: 15, 22, 29

oct: 6, 13, 20, 27

nov: 3, 10, 17, 24

des: 1, 15, 22

gen: 12, 19, 26,

feb: 2, 9, 16, 23

Sessions del 2n quadrimestre

març: 2, 9, 16, 23, 30

abril: 6, 13, 20, 27

maig: 4, 11, 18, 25,

juny: 1, 8, 15.

Teatre/ Expressió oral.

Introducció al teatre i pràctiques d’expressió oral en diverses situacions comunicatives.

Recital de poesia o Dramatització de textos Durant el segon quadrimestre els alumnes, segons els interessi, triaran preparar un recitat poètic o prepararan una dramatització de textos . En el

121

primer cas, seleccionaran o escriuran textos relacionats amb una única temàtica o amb un denominador comú, els memoritzaran, en faran una lectura

dramatitzada i en faran una posada en escena ( amb acompanyamet musical o imatges...). I en el segon cas, prepararan uns textos per dramatitzar (

escrits per ells o no). Si les professores creuen que és pertinent i el resultat és positiu, seń faria una representació davant la resta de companys.

Objectius

Treballar l' expressió i comprensió oral ; millorar les tècniques comunicatives de l'alumne.

Treballar lectura dramatitzada

Fomentar el respecte a un mateix i a l' altri

Fomentar la feina en equip.

Treballar l' organització de la representació d’alguna escena teatral

Fomentar actituds altruistes

Fer institut i fomentar els llaços entre els membres de la comunitat educativa

Recursos didàctics

S'empraran:

Els llibres de Microteatre amb textos representats que s'han publicats perquè n'agafin idees

El blog de l'extraescolars del centre en què hi ha penjada l'experiència de l' activitat, que ja es va fer fa uns anys a final de curs.

Taller de recerca

122

En aquest projecte es treballarà els autors literaris que han tingut alguna relació amb la Serra de tramuntana i es concretarà amb la realització

d’exposicions orals sobre els autors i les obres treballades. A final de curs es podrà fer una exposició al centre del diversos treballs que s’han anat

elaborant durant el curs.

Criteris d'avaluació dels projectes

La nota del projecte s'inclou dins l'apartat de feina que computa un total del 20% (feina i projecte), tal com consta a la programació del Departament de

Llengua Catalana d' aquest curs 2017-18.

123

Quart d'ESO

1

Títol i continguts Criteris d'avaluació Estàndards d'aprenentatge

1. Lectura «Tradicions i paraules»: Els hippies a

Eivissa i Formentera.

2. Vocabulari. La roba.

3. Comunicació. Internet i les xarxes socials.

4. Lèxic. La polisèmia i l’homonímia.

5. Gramàtica. Text, paràgraf, oració i paraula.

6. Taller de llengua. Els signes de puntuació.

7. Literatura. Llengua, literatura i societat.




2.1. Usa i amplia el vocabulari referit a la roba.

2.2. És capaç de descriure la roba que duen uns

personatges concrets.

3.1. Coneix el concepte d’Internet.

3.2. Sap les funcions més importants d’Internet i

les xarxes socials.

- Usar i ampliar el vocabulari

referit a la roba.

- Conèixer les

característiques i els usos

bàsics d’Internet.

- Comprendre i diferenciar

els conceptes d’homonímia

i de polisèmia.

- Conèixer la divisió en

124

tècniques per prendre apunts.

3.3. Identifica els perills de les xarxes socials i

d’Internet.

4.1. Comprèn els conceptes d’homonímia i de

polisèmia.

4.2. Identifica els mots que són polisèmics.

4.3. Reconeix els mots que són homònims.

5.1. Identifica la forma i la funció dels sintagmes,

les oracions, els paràgrafs i els textos.

5.2. Reconeix i diferencia: nom, pronom,

adjectiu, determinant, verb, adverbi,

preposició i conjunció.

6.1. Escriu adequadament els signes de puntuació

en un text.

7.1. Reconeix el paper de la literatura com a retrat

de la societat.

7.2. Identifica la funció expressiva del llenguatge

literari.

8.1. Coneix i aplica tècniques per prendre apunts

d’una manera eficaç.

paràgrafs, oracions i

sintagmes d’un text.

- Identificar les categories

gramaticals dins una oració.

- Comprendre la funció de la

literatura en la societat. - Distingir els textos literaris i

els no literaris.

2 1. Lectura «Tradicions i paraules»: La festa de les

Verges.

2. Vocabulari. Estris de cuina.



2.1. Usa i amplia el vocabulari referit als estris de


referit als estris de cuina.

- Identificar els elements de

125

3. Comunicació. Les funcions del llenguatge.

4. Lèxic. La sinonímia i l’antonímia.

5. Gramàtica. El nom i l’adjectiu. Gènere i nombre.

6. Taller de llengua. Les vocals.

7. Literatura. Els temes literaris.


l’esquema.

cuina.

2.2. Fa servir expressions i frases fetes

relacionades amb l’entorn de de cuina.

3.1. Coneix i identifica els elements de la

comunicació en situacions concretes.

3.2. Sap quines són les funcions del llenguatge i

les identifica en situacions concretes.

4.1. Comprèn els conceptes de sinonímia i

antonímia.

4.2. Distingeix entre sinonímia absoluta i

sinonímia parcial.

4.3. Diferencia entre antònims lèxics i antònims

gramaticals.

5.1. Classifica els noms en propis o comuns,

concrets o abstractes, individuals o

col·lectius.

5.2. Fa la flexió de gènere i nombre dels noms de

manera correcta.

6.1. Identifica els graus dels adjectius.

6.2. Forma el gènere i el nombre dels adjectius de

manera correcta.


tenen a i e en posició àtona.

la comunicació i les

funcions del llenguatge.

- Comprendre els conceptes

de sinonímia i antonímia.

- Classificar els noms i

identificar els graus dels

adjectius.

- Formar el gènere i el

nombre dels nom i dels

adjectius.

- Identificar i escriure

paraules amb confusions

vocàliques en posició

àtona.

- Conèixer els temes més

habituals tractats en la

literatura.

- Realitzar esquemes senzills.

126


tenen o i u en posició àtona.

8.1. Coneix els trets característics dels temes més

habituals de la literatura.

9.1. Confecciona l’esquema d’un text a partir de

la informació més rellevant.

3 1. Lectura «Tradicions i paraules»: Neules, coques i

caramels.

2. Vocabulari. Nadal.

3. Comunicació. Els textos expositius.

4. Lèxic. La precisió lèxica.

5. Gramàtica. Els determinants.

6. Taller de llengua. La síl·laba.

7. Literatura. La poesia. Elements formals.

8. Competència digital: recursos lingüístics en línia.

– 1.1. Comprèn el text inicial i respon les


– 2.1. Usa i amplia el vocabulari referit a les

festes de Nadal.

– 2.2. Coneix i usa frases fetes relacionades

amb el Nadal.

– 3.1. Identifica les característiques i

l’estructura dels textos expositius.

– 3.2. És capaç d’elaborar textos expositius.

– 4.1. Tria la paraula adequada segons el

context.

– 5.1. Identifica les diferents classes de

determinants.

– 5.2. Usa els determinants amb correcció.

– 6.1. Reconeix els diftongs i els hiats.

– 7.1. Separa de manera correcta paraules


referit a les festes de Nadal.

- Reconèixer les

característiques bàsiques i

l’estructura de textos

expositius.

- Triar la paraula adequada

segons el context.

- Diferenciar les classes de

determinants.

- Identificar els diftongs i els

hiats.

- Separar correctament els

dígrafs dels mots.

- Evitar l’ús del lo neutre.

- Reconèixer els elements

127

en síl·labes.

– 7.2. Coneix les normes de partició de

dígrafs.

– 8.1. Identifica la rima assonant, la

consonant o els versos lliures d’un poema.

– 8.2. Diferencia la mètrica i el ritme d’uns

poemes donats. –

9.1. Sap utilitzar i cercar informació en els diferents

recursos lingüístics en línia.

formals dels poemes.

- Conèixer alguns recursos

lingüístics en línia.

4

1. Lectura «Tradicions i paraules»: Sant Sebastià.

2. Vocabulari. Foguerons i gloses.

3. Comunicació. Els textos narratius.

4. Llengua i societat. La diversitat lingüística (I).

5. Gramàtica. Els pronoms.

6. Taller de llengua. L’accentuació i la dièresi.

7. Literatura. La poesia visual.

8. Competència cultural i artística i social i ciutadana:

cream un poema visual.



– 2.1. Usa i amplia el vocabulari referit als

foguerons i les gloses.

– 3.1. Identifica les característiques d’un

text narratiu.

– 3.2. Distingeix les parts d’una notícia i

d’una carta.

– 3.3. Crea textos narratius: cartes i notícies.

– 4.1. Coneix la diversitat lingüística

d’Europa.

– 5.1. Identifica els pronoms.

– 5.2. Substitueix paraules i sintagmes per

pronoms.

Usar i ampliar el vocabulari

referit als foguerons i les

gloses.

- Conèixer les


narratius: la notícia i la

carta.

- Familiaritzar-se amb la

diversitat lingüística

d’Europa.

- Identificar i classificar els

pronoms.

- Aplicar correctament les

regles d’accentuació i

128

– 6.1. Usa amb correcció les formes

enclítiques i proclítiques dels pronoms febles.

– 7.1. Coneix i aplica les normes

d’accentuació.

– 7.2. Discrimina els casos que tenen accent

diacrític.

– 7.3. Escriu la dièresi en els casos on

correspon.

– 8.1. Coneix formes noves d’expressió

poètica i les compara amb les formes tradicionals.

– 8.2. Interpreta i valora cal·ligrames i

poemes visuals.

– 9.1. Segueix les passes proposades per

crear un poema visual.

–

–

dièresi.

- Diferenciar els casos

d’accent diacrític.

- Familiaritzar-se amb les

formes noves d’expressió

poètica.

5 1. Lectura «Tradicions i paraules»: Matances.

2. Vocabulari. Embotits illencs.

3. Comunicació. Els textos argumentatius.

4. Llengua i societat. La diversitat lingüística (II).

5. Gramàtica. Adverbis, preposicions i conjuncions.

6. Taller de llengua. L’apòstrof i les contraccions. El

guionet.



– 2.1. Usa i amplia el vocabulari referit als

embotits illencs.

– 3.1. Identifica les característiques i

l’estructura dels textos argumentatius.

– 3.2. Planifica i elabora textos


referit als embotits illencs.

- Identificar les



argumentatius.

- Respectar i valorar la

129

7. Literatura. El gènere narratiu.

8. Competència cultural i artística: miram un

quadre.

argumentatius.

– 4.1. Coneix la realitat plurilingüe de

l’Estat espanyol.

– 5.1. Fa servir correctament adverbis,

preposicions i conjuncions.

– 5.2. Discrimina entre conjuncions

coordinades i subordinades.

– 5.3. Diferencia entre les preposicions

àtones i les tòniques.

– 5.4. Coneix els diferents tipus

d’informació que aporten els adverbis.

– 6.1. Apostrofa seguint les regles

ortogràfiques.

– 6.2. Usa correctament la contracció de

preposicions amb articles.

– 7.1. Coneix i aplica les normes

d’escriptura del guionet.

– 8.1. Coneix les característiques i els

elements que conformen un text narratiu.

– 9.1. Observa i analitza els diferents

aspectes d’un quadre.

– 9.2. Valora i mostra interès per les

aportacions de les obres pictòriques a la nostra

diversitat lingüística de

l’Estat espanyol.

- Usar correctament els

adverbis, les preposicions i

les conjuncions.

- Seguir les normes

ortogràfiques de l’apòstrof,

les contraccions i el guionet

- Conèixer les


elements propis dels textos

narratius.

130

cultura.

– 6

1. Lectura «Tradicions i paraules»: El dia

d’enganar.

2. Vocabulari. El vocabulari de les rondalles.

3. Comunicació. Els textos conversacionals.

4. Llengua i societat. La situació actual del català.

5. Gramàtica. Les conjugacions verbals. Verbs

regulars i irregulars.

6. Taller de llengua. P, b, t, d, c, g. La b i la v.

7. Literatura. La narrativa de tradició oral: llegendes

i rondalles.

8. Competència per a aprendre a aprendre:

elaboram una sol·licitud.



– 2.1. Usa i amplia el vocabulari referit a les

rondalles.

– 3.1. Identifica les característiques

principals dels textos conversacionals.

– 3.2. Diferencia entre una conversa formal

i una altra de col·loquial.

– 4.1. Reconeix la diferència entre els

conceptes de llengua oficial i pròpia.

– 4.2. Coneix les diferències d’estatus de la

llengua catalana en el seu domini lingüístic.

– 5.1. Identifica i utilitza correctament els

verbs segons el temps, el mode, el nombre i la

persona d’un verb.

– 6.1. Coneix els verbs que són regulars i

els que són irregulars i els conjuga de manera

correcta.

– 7.1. Classifica els verbs en personals,

impersonals, copulatius, transitius, intransitius,

reflexius, pronominals o auxiliars.


referit a les rondalles.

- Identificar les

característiques principals i


conversacionals.

- Analitzar la situació

sociolingüística actual del

català.

- Conèixer els diversos

aspectes dels verbs: temps,

persona, nombre i mode.

- Diferenciar els verbs

regulars i els irregulars.

- Conèixer la classificació

dels verbs.

- Pronunciar i escriure de

manera correcta paraules

amb oclusives finals i la b i

la v.

- Conèixer les

131

– 8.1. Discrimina les normes d’escriptura de

les oclusives a final de paraula.

– 9.1. Pronuncia i coneix les normes

d’escriptura de b i v.

– 10.1. Identifica les característiques dels

gèneres de narrativa oral.

– 10.2. Diferencia entre llegenda i rondalla.

– 11.1. Aprèn les característiques d’una

sol·licitud n’elabora una.

–

–


gèneres de narrativa oral.

7

1. Lectura «Tradicions i paraules»: La flama del

Canigó.

2. Vocabulari. Excursionisme.

3. Comunicació: Els textos descriptius.

4. Llengua i societat: El conflicte lingüístic.

5. Gramàtica: Formes verbals. Perífrasis verbals.

6. Taller de llengua: Essa sonora i essa sorda.

7. Literatura: El teatre i la representació teatral.

8. Competència cultural i artística: Sexisme en el



2.1. Usa i amplia el vocabulari referit a

l’excursionisme.

3.1. Identifica les característiques i l’estructura


3.2. Diferencia els elements descriptius segons

que es tracti d’una descripció de persones,

d’espais, d’objectes i el nivell de


referit a l’excursionisme.

- Reconèixer les


les diferents classes de

textos descriptius.

- Comprendre la importància

de respectar i valorar la

diversitat lingüística.

- Identificar el temps verbal i

conèixer l’ús de les

132

llenguatge.

subjectivitat amb què es fa el text.

3.3. És capaç d’elaborar textos descriptius.

4.1. Coneix les situacions de conflicte que genera

el contacte entre llengües.

5.1. Identifica les diferents formes verbals del

temps passat, present i futur.

6.1. Coneix els tipus de perífrasis verbals.

6.2. Usa les perífrasis verbals de manera correcta.

7.1. Pronuncia correctament paraules que

presenten els sons de la essa sonora i la

sorda.

7.2. Aplica les regles d’ortografia relacionades

amb la essa sonora i la essa sorda.

8.1. Reconeix les característiques d’un text

teatral.

9.1. Diferencia els elements que intervenen en

una representació teatral.

10.1 Identifica els casos de llenguatge sexista i

coneix recursos per evitar-lo.

perífrasis verbals.

- Aplicar les regles

d’escriptura de la essa


- Pronunciar correctament les

paraules que presenten el so

de la essa sonora i la essa

sorda.

- Conèixer les

característiques pròpies

dels textos teatrals.

133

8 1. Lectura «Tradicions i paraules»: La fira de

Tàrrega.

2. Vocabulari. El teatre.

3. Comunicació. Els textos predictius i els textos

instructius.

4. Llengua i societat. La variació lingüística.

5. Gramàtica. L’oració (I). Classes de sintagma. El

subjecte

6. Taller de llengua. G, j, tg i tj. X, ix, ig i ig.

7. Literatura. Gèneres teatrals.

8. Competència en el coneixement i la interacció

amb el món físic: elaboram un itinerari.

–



2.1. Usa i amplia el vocabulari referit al teatre.

2.2. Fa ús d’expressions i frases fetes

relacionades amb el teatre.

3.1. Llegeix un text predictiu i en reconeix les

característiques.

3.2. Identifica els diversos tipus de textos

predictius.

3.3. Comenta i elabora textos predictius.

4.1. Llegeix un text instructiu i en reconeix les

característiques.

4.2. Identifica els diversos tipus de textos

instructius.


referit al teatre.

- Identificar textos predictius

i textos instructius.

- Entendre el concepte de

variació lingüística.

- Identificar el subjecte i el

predicat d’una oració.

- Classificar les oracions

segons la intenció

comunicativa.

- Pronunciar i escriure amb la

grafia correcta les

consonants palatals.

- Diferenciar els tres gèneres

teatrals: comèdia, tragèdia i

drama.

134

4.3. Comenta i elabora textos instructius.

5.1. Comprèn el concepte de variació lingüística.

5.2. Classifica els textos proposats segons les

classes de variació lingüística a què

pertanyen.

6.1. Identifica el subjecte i el predicat d’una

oració.

6.2. Coneix els tipus de sintagmes oracionals i les

funcions que desenvolupen.

6.3. Analitza els components del sintagma

nominal subjecte.

7.1. Classifica les oracions en enunciatives,

interrogatives, exclamatives i exhortatives.

8.1. Pronuncia i representa correctament les

consonants palatals amb les grafies o els

dígrafs corresponents.

9.1. Coneix les característiques a grans trets de la

comèdia, la tragèdia i el drama.

10.1. Consulta les pàgines proposades per realitzar

un itinerari cultural i un d’esportiu.

135

9

1. Lectura «Tradicions i paraules»: Els castellers.

2. Vocabulari. Castells.

3. Comunicació. Els textos periodístics.

4. Lèxic. La correcció en el lèxic.

5. Gramàtica. L’oració (II). El predicat. Oració

simple i composta

6. Taller de llengua. La l·l, les consonants mudes i

les consonants nasals.

7. Literatura. L’assaig.

8. Tractament de la informació: contrastam

informacions.



2.1. Usa i amplia el vocabulari referit als castells i

els castellers.

2.2. Coneix i usa expressions relacionades amb

els castells.

3.1. Identifica les característiques principals dels

textos periodístics en general.

3.2. Diferencia entre els gèneres informatius i els

gèneres d’opinió.

3.3. Identifica la temàtica de les notícies d’un

periòdic i en crea una.

3.4. Elabora una notícia a partir d’un tema donat.

4.1. Distingeix entre els préstecs i els

barbarismes.

4.2. Discrimina els barbarismes i els substitueix

per les formes correctes.

5.1. Identifica i corregeix els casos de

vulgarismes.

6.1. Sap la diferència entre predicat verbal i

nominal.


referit als castells i els

castellers.

- Identificar les

característiques principals i


periodístics.

- Diferenciar entre préstecs i

barbarismes.

- Conèixer el concepte de

vulgarisme.

- Identificar els tipus de

predicat i els complements

que l’acompanyen.

- Distingir entre oració

simple i oració composta.

- Escriure correctament les

consonants mudes, les

nasals i la ela geminada.

- Conèixer les

136

6.2. Reconeix els diferents complements del

predicat.

7.1. Distingeix les oracions simples de les

compostes.

7.2. Coneix i identifica els diferents tipus

d’oracions compostes.

8.1. Escriu de manera correcta paraules amb ela

geminada.

8.2. Escriu de manera correcta paraules amb

consonants nasals.

8.3. Escriu de manera correcta paraules amb

consonants mudes.

9.1. Reconeix les característiques més importants

dels textos assagístics.

9.2. Comprèn el significat d’aforismes senzills.

10.1. Sap seleccionar la informació que és

pertinent d’una font o d’un text.

10.2. Realitza un treball de recerca.


assagístics.

137

138

Criteris de qualificació que s'aplicaran

Llengua i literatura catalana 1r ESO

Les notes de l’avaluació és comptabilitzaran segons els percentatges següents:

La nota dels exàmens comptarà un 60% de la nota total sempre que la nota de l’examen sigui superior a 3.

La feina de classe i taller (exercicis, treballs, ...) 20%.

El llibre de lectura comptarà un 10%

Actitud 10%.

Als exàmens cada errada ortogràfica restarà 0,1 fins a un màxim d'un punt. I també es podrà descomptar fins a 0,5 per

una mala presentació.

És indispensable per aprovar el curs que l’alumne s’expressi oralment amb suficient fluïdesa i correcció segons el nivell

que li pertoqui.

Llengua i literatura catalana 2n ESO


La nota dels exàmens comptarà un 60% de la nota total sempre que la nota de l’examen sigui superior a 3.

139

La feina de classe i (exercicis, treballs, ...) 20%

El llibre de lectura comptarà un 10%.

Actitud 10%.

Als exàmens cada errada ortogràfica restarà 0,1 fins a un màxim d'un punt. I I també es podrà descomptar fins a 0,5 per

una mala presentació.


que li pertoqui.

Llengua i literatura catalana 3r ESO


70%: Parcials ( sempre que arribi a 3)

20% Feina i tallers

10% Lectura Als exàmens cada errada ortogràfica restarà 0,1 fins a un màxim de dos punts


que li pertoqui.

Llengua i literatura catalana 4t ESO

Les notes de l’avaluació es comptabilitzaran segons els percentatges següents:

La nota dels exàmens comptarà un 70% de la nota total sempre que la qualificació de l’examen sigui igual o superior a

140

3.

La feina de classe (exercicis, treballs, ...) 15%.

La lectura obligatòria de cada avaluació 15 %..

Als exàmens cada errada ortogràfica restarà 0,1 fins a un màxim dos punts

És indispensable per aprovar que l’alumne s’expressi oralment amb suficient fluïdesa i correcció segons el nivell que li

pertoqui.

Convocatòria extraordinària de setembre

Aquells alumnes d’ESO que no hagin aprovat a la convocatòria de juny poden presentar-se a la prova

extraordinària del mes de setembre. L’alumne haurà de realitzar un dossier de tasques que valdrà un 30% de la

nota i una prova escrita que valdrà un 70% de la nota. Per poder fer la mitjana entre el dossier i l’examen ha

d’obtenir un mínim de 3 a la prova escrita.

141

PROGRAMACIÓ PALIC

CURS 2017-2018

Professores: Rosa Vidal, Antònia M.Andreu (Departament de Llengua Catalana) i Lorena Flores (Dep. d’Orientació)

ORGANITZACIÓ

Enguany encetam el segon curs en què s’impartirà el Programa d’Atenció Lingüística i Cultural (PALIC) després d'uns anys en què el centre no

comptava amb un grup de Palic per la manca d'alumnes procedents de països estrangers. Les professores de Llengua Catalana Antònia M. Andreu i

Rosa Vidal hi dedicaran tres i una hores respectivament. A més, na Lorena Flores, del Departament d'Orientació, hi dedicarà quatre hores més. Per tal

que els alumnes perdin el mínim de classes possibles enguany s’han fet coincidir, per a ESO, les hores de Palic amb les de Tutoria o Llengua Catalana

142

a 1r cicle i amb les matèries optatives a 2n cicle. En tot cas, depenent de les necessitats concretes de cada nin, els alumnes podran sortir d’altres

assignatures per tal de rebre el suport de Palic i, en funció del progrés que vagin assolint, podran reduir l’horari o sortir del programa.

1. OBJECTIUS GENERALS DE LA MATÈRIA

Els objectius incidiran no tant en els aspectes formals de la llengua sinó en l’habilitat de la comprensió oral i lectora i en l’adquisició d’unes

estratègies que garanteixin un mínim domini de l’expressió oral.

Comprensió oral

- Comprendre preguntes que se’ls formulin relacionades amb l’àmbit dels seus interessos o dels seus coneixements.

- Comprendre avisos, advertiments, ordres i consells adreçats a ells en particular o a un conjunt de persones.

- Comprendre explicacions, indicacions i instruccions, especialment les que es deriven de la seva activitat escolar.

- Comprendre contes adequats a la seva edat.

Expressió oral

- Demanar i donar informació sobre un mateix i sobre el seu entorn (familiar, local,social i escolar).

- Expressar sentiments i estats d’ànim.

- Descriure persones, objectes i llocs.

- Narrar experiències viscudes.

143

- Transmetre informació rebuda a través d’altres persones o d’altres canals (escrits, gràfics, audiovisuals) i explicitar les idees principals dels

missatges escoltats.

- Expressar raonaments senzills.

- Formular peticions, demanar ajut i expressar necessitats, desitjos o voluntat de fer alguna cosa.

- Participar en diàlegs propis de la vida quotidiana (demanar indicacions, comprar,saludar, felicitar- se, demanar consell...).

- Llegir textos senzills en veu alta, amb adequació de pronúncia, dicció i ritme.

- Participar en diàlegs,debats,etc., respectant el torn de paraula i escoltant la persona que hi intervé.

Comprensió escrita

- Conèixer l’alfabet llatí i la correspondència entre els sons i les grafies de la llengua catalana.

- Comprendre el sentit global de textos senzills i adequats al seu nivell.

- Identificar les idees principals d’un text.

- Extreure informació específica a partir de textos.

- Ser capaços de comprendre diversos tipus de text adequats a la seva edat (textos didàctics; anuncis, avisos i rètols; revistes il·lustrades, contes

i còmics;correspondència personal; impresos senzills; notícies breus de premsa).

- Iniciar-se en l’ús i maneig dels diccionaris de llengua catalana i bilingües.

Expressió escrita

- Aplicar en els seus escrits les normes ortogràfiques bàsiques, com també les normes de puntuació i d’utilització de majúscules.

- Aplicar en els seus escrits les normes bàsiques de concordança gramatical: gènere, nombre i conjugació de temps verbals senzills.

- Resumir o esquematitzar textos senzills.

- Dur l’agenda de la seva activitat escolar i extraescolar (horaris, adreces, telèfons,activitats...)

144

- Expressar per escrit, en forma de dietari, de resum o de correspondència,experiències relacionades amb la seva activitat quotidiana o lectiva.

- Omplir impresos (d’inscripció a un club, a una biblioteca...)

- Mantenir correspondència amb amics. (emails, xats, etc.)

2. CONTINGUTS

Tema 1

La salutació; la presentació davant els altres. L'alfabet. Tipus de lletra. L´ús de les majúscules i del punt. El nom i els articles. Verbs d'ús

freqüent (ser, nòmer, tenir i viure). Els colors. Els dies de la setmana, els mesos de l'any i les estacions. Alguns gentilicis. Discriminació fonètica de

sons vocàlics. Els números de l'1 al 100. Vocabulari del cos.

Tema 2

El verb haver-hi. L'adjectiu qualificatiu. Els possessius. Les tres conjugacions verbals. Present d'indicatiu dels verbs de la primera conjugació.

Discriminació fonètica de sons vocàlics i consonàntics. Les festes i les tradicions. Vocabulari de l'institut i dels mitjans de transport.

Tema 3

Conjugacions, temps i persones verbals. Alguns verbs pronominals. El passat perifràstic i perfet d'indicatiu. Verbs relacionats amb la roba. Els

demostratius. Discriminació d'alguns sons vocàlics i consonàntics. Els sons g/j;g/gu. Les hores i les parts del dia. Vocabulari de la roba.

Tema 4

El futur I. Els quantitatius indefinits . La formació dels plurals. El gènere del substantiu. Els antònims. Les feines de la casa. Verbs relacionats

amb el menjar. Alguns verbs pronominals (rentar-se, dutxar-se,etc). Discriminació fonètica d'alguns sons consonàntics. Vocabulari de la casa, les parts

de la casa i els objectes de la casa. Les festes de Nadal i la Diada de Mallorca.

145

Tema 5

Relacions familiars i de parentiu. Els casaments. Diferents models de família. Alguns adjectius qualificatius:la descripció dels estats d'ànim. Els

quantitatius I. Passat, present i futur. Alguns verbs pronominals: casar-se, divorciar-se, etc. Discriminació fonètica de sons consonàntics. La cuina al

món. La celebració del cap d'any en les diferents cultures.

Tema 6

Els oficis, les professions i els llocs on es treballa. Gènere i nombre dels substantius referits a professions. Tasques i activitats professionals.

Les eines. Els interrogatius. La erra muda. L'imperfet d'indicatiu. Les oracions simples: subjecte i predicat. Els adverbis de lloc. La posició de les

coses. Discriminació fonètica d'alguns sons consonàntics. El Carnestoltes. Vocabulari dels animals.

Tema 7

El carrer i el veïnat. Els situacionals. Les preposicions a, per, de, en i amb. Les estructures "anar a" i "venir de". El futur II. Altres adverbis.

L'estructura de l'oració I. L'horòscop xinès.

Tema 8

Les botigues i els comerços. Tipus de botigues. Les síl.labes. L'estructura de l'oració II. Formes d'indicatiu dels verbs haver i haver-hi.

Redacció de notes breus. La contracció de l'article i la preposició. La Pasqua.

Tema 9

Els esports. Escriure una carta. L'estructura d'obligació "haver de". El present de subjuntiu. Els quantitatius II. Els canvis ortogràfics en els

verbs. Els complements verbals. Descripcions. Sant Jordi.

146

3. TEMPORALITZACIÓ

És molt difícil establir una temporalització i seguir-la al peu de la lletra perquè dins el mateix grup ens trobam al.lots i al.lotes de diferents

edats, nacionalitats, cultures,coneixements curriculars, circumstàncies personals,etc, la qual cosa fa que cada nin i nina tengui el seu propi ritme

d’aprenentatge. Per tal de ser realistes ens marcam l'objectiu de fer nou temes complets. Així doncs, farem tres unitats temàtiques per trimestre.

4. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ I AVALUACIÓ

Les notes de l'avaluació, que constaran com a adaptacions curriculars significatives fins a 4t d'ESO, es comptabilitzaran segons els

percentatges següents:

La nota dels exàmens comptarà un 50%, sempre que sigui superior a 3.

La feina a classe i els deures un 30%

L'actitud un 20% (comportament, actitud envers l'aprenentatge de la llengua, participació, assistència i puntualitat, material i respecte als

companys i a la professora)

Pel que fa als 4ts d’ESO, des del curs passat ja se’ls poden avaluar amb una adaptació curricular significativa, per tant, serà el professorat del

programa qui els posarà la nota, tenint en compte el criteri també del seu professor de referència de Llengua Catalana (ja que assistirà també a les

seves classes).

Avaluarem en funció de l’assoliment de les quatre habilitats bàsiques: comprensió oral i escrita i expressió oral i escrita. Cadascuna de les

147

unitats treballades s’avaluarà mitjançant una prova escrita i una prova oral, que es podrà repetir en cas de no superar-la. No cal dir que el que més

compta és el treball diari a classe, la participació, portar el material al dia i les feines actualitzades, la bona actitud, el respecte als companys i a

la professora, el respecte pel material de l’aula i l’assistència i la puntualitat a classe.

5. METODOLOGIA

Perquè les activitats siguin comunicatives i acompleixin el seu objectiu s’ha de dotar els alumnes d’una competència comunicativa en català

que els permeti expressar-se en qualsevol de les situacions que poden presentar-se’ls en els seus àmbits habituals, les quals han de fer participar

activament l’alumne, és a dir, convertir-lo en protagonista i no en un pur espectador.

El professor ha d’usar el llenguatge com a regulador de l’acció i no com una simple pràctica d’estructures lingüístiques.

L’adaptació o elaboració d’activitats parteix dels pressupòsits següents:

- Han d’estar relacionades amb els interessos de l’alumne: el joc, la creativitat, la curiositat, etc. i amb les necessitats de comunicació de la vida

quotidiana. Si l’alumne troba divertides i interessants les activitats es pot sentir motivat a parlar.

- Han de tenir una intenció comunicativa, és a dir posar l’alumne en situació de fer coses creant la seva pròpia llengua per mitjà de provatures i

errades.

- Han de basar-se en unes normes perquè l’alumne sàpiga com ha d'actuar i així les accions, els enunciats i les paraules s’aniran definint i

completant per la seva significació global.

- S’ha de preveure que l’alumne hagi de prendre decisions que el facin usar la llengua de manera significativa. Se cercarà per tant, un motiu,

una excusa o raó, per implicar l’alumne en la descodificació de missatges, i en el contrast i la recerca de la informació.

Es tendrà present que en l’activitat hi hagi buits d’informació i un interlocutor que permeti contrastar la informació.

148

Algunes de les activitats que es poden dur a la pràctica perquè l’alumnat nouvingut pugui trobar un sentit constructiu i personal en les propostes

didàctiques són les següents:

A partir d’una imatge

- Verbalitzar el vocabulari i copiar-lo.

- Escriure-hi els noms.

- Proposar una frase model i canviar paraules, mentre la frase continuï tenint sentit. Podem canviar el subjecte, el verb, els complements.

- A partir d'una frase curta , ampliar-la i afegir-hi més complements.

- Inventar-se frases i textos curts.

- Iinici de lectures curtes que facin referència a la imatge.

A partir d’un gràfic

- Donar un model i omplir-ne un d’igual amb els buits de les paraules que pensam que poden ser més importants.

- Omplir, davant un model, els buits de les paraules clau sobre els conceptes bàsics.

A partir d’un text

- Lectura en veu alta per part del professor o dels diferents alumnes.

- Comprensió del text amb preguntes obertes i tancades.

- Subratllar paraules ja conegudes o desconegudes.

- Cercar paraules que comencin per una determinada lletra.

En un dictat

- Establir o pactar un senyal perquè escriguin la paraula que diguem en el moment de fer la indicació. Així mentre els altres escriuen el text que

els dictam o prenen apunts, ells escriuran un llistat de paraules que ens semblin de més interès.

149

- Preparar una fitxa on hi hagi el dictat escrit que ompliran amb les paraules que

pronunciem en el moment de fer-los el senyal.

Companys de classe

- No hem d'usar una llengua amb els companys i una altra en dirigir-mos al nouvingut.

- No hem de traduir sistemàticament al nou company tots els missatges que reben, per si aquest no els entén.

- Hem d'articular més clarament i recórrer al lèxic i a les construccions més fàcils o més properes a la llengua del nou company.

- Hem de facilitar la comprensió adequant la velocitat i acompanyant amb gestos el que es diu.

- Hem de repetir les dades i informacions específiques que puguin ser més interessants.

- Hem de fer explícits els sobreentesos que manegen habitualment els companys entre ells.

- Hem d'incorporar i integrar el nou company als jocs, activitats i altres passatemps des del primer moment, per facilitar el seu procés

d’integració i d’aprenentatge de la llengua.

Tot el professorat també haurà d’estar implicat en una educació integral que ajudi a l’adquisició de l’aprenentatge de la llengua per tant,

haurà de ser el model de referència en l’ús de la llengua i adaptar progressivament el llenguatge de l’aula (instruccions, preguntes, descripcions.) al

nivell de comprensió i producció dels alumnes. En un primer moment el discurs es caracteritzarà per utilitzar frases simples i haurem de procurar

assegurar la comprensió de les demandes més vitals i ajudar a interpretar missatges. Més envant, quan tengui fluïdesa serà necessari orientar i corregir

la seva expressió utilitzant estratègies com: utilitzar frases més complexes, proposar la repetició d’una paraula o expressió, iniciar la resposta, proposar

respostes tancades, utilitzar elements expressius no verbals, preguntar si està segur del que ha dit, repetir preguntes que suposin l’ús d'una estructura

que no domina i fer-lo veure de quina manera la pot millorar, no acceptar frases incorrectes.

El treball adequat de les habilitats lingüístiques facilitarà a l’alumne la socialització i la integració en l’entorn més pròxim (l’aula del grup

classe i el centre) però també li facilitarà l’aprenentatge dels continguts d'altres àrees. D'aquesta manera, podrà usar la llengua per resoldre amb

150

fluïdesa les situacions comunicatives habituals en la seva vida.

S’utilitzaran textos escolars i de l’entorn:contes, cançons, descripcions, cartes, fulletons publicitaris. Cada tipus de text requereix uns

aprenentatges específics de manera que s’haurà d’ajudar a formular hipòtesis sobre el contingut i la funció del text (estructura formal: disposició

tipogràfica, títols, paràgrafs, fotografies, gràfics.). S’utilitzaran tant en la comprensió com en la producció. La lectura de relats serà molt útil per a

l’adquisició de coneixements d’altres cultures i de continguts lingüístics i literaris.

Tots aquests aspectes s’han de tenir en consideració a l’hora de subministrar claus de comunicació a un aprenent de la nostra llengua, sobretot si

es tracta d’aprenents que procedeixen de llengües i cultures llunyanes a la nostra. En tot acte comunicatiu, i concretament en l’àmbit de les

convencions socials, els aprenents han de saber discriminar l’ús de fórmules pròpies de comunicació no verbal de la cultura dels parlants (donar la mà,

fer una besada de salutació o de comiat, cedir el pas, donar una indicació...) que acompanyen o substitueixen la comunicació verbal.

Mentre s’esperen els resultats, la comunicació es farà a través de les mirades i els gests. Per tant, treballarem l’expressió no verbal tenint en

compte els recursos extralingüístics: el sentit dels gestos i de les paraules, l’expressió de la cara, la postura, la proximitat dels interlocutors, alguns sons

inarticulats, uns determinats xiulets... que no són universals sinó a vegades culturals. El dibuix i la música poden proporcionar activitats comunes que

afavoriran els primers intercanvis.

És important fer de l’oralitat l’element central de tot el procés d’aprenentatge de la llengua. El treball en grups reduïts i la interacció entre

companys ha de fer possible aquest èmfasi en les destreses orals. Pel que fa a la comprensió oral, l’alumnat l’haurà de desenvolupar tant en relació al

català estàndard com al català dialectal propi del seu entorn, en aquest cas el dialecte mallorquí.

Cal, però, tenir en compte que en l’aprenentatge de segones llengües la comprensió és anterior a l’expressió, de fet aquest alumnat entendrà més

del que serà capaç de produir. El bagatge lingüístic intern adquirit en la primera llengua permet que abans de disposar d’un repertori necessari per

expressar-se es comprengui el missatge dels altres. Perquè tot això sigui possible el llenguatge del parlant ha d’estar contextualitzat, s’ha de donar en

151

situacions comunicatives clares, amb missatges entenedors i fins i tot repetitius. Es tracta per tant, de posar en situació allò que saben, la seva

disposició per aprendre i la seva capacitat de resoldre problemes de comunicació en una situació determinada.

6. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS

Pel que fa al grup de PALIC es treballarà tot el curs amb el llibre Món.Llengua i interculturalitat.(Usuari bàsic A1 i A2) de l’editorial

Santillana. També treballarem amb el llibre complementari de Lectoescriptura, destinat principalment a alumnes la llengua materna dels quals s’escriu

en un alfabet diferent del llatí. Però també treballarem, amb aquest manual, els sons de la llengua catalana i les grafies que els representen. D'altra

banda, treballarem el grafisme, amb lectures senzilles sobre històries de vida del fet migratori.

És molt important que els alumnes portin bolígraf vermell i blau, llapis, goma, maquineta de fer

punta, llapis de colors, estisores, regle, cinta adhesiva (cel·lo) i un quadern d’espiral de tapes fortes.

No cal dir que, com a cosa rutinària, els alumnes consultaran els diferents diccionaris per

cercar les traduccions al català, per la qual cosa és convenient que en tenguin un de propi bilingüe.

Intentarem, en la mesura que sigui possible, treballar amb els mitjants audiovisuals. En concret començarem fent els exercicis de la web

Gali (Guia per a l'Autoaprenentatge Interactiu de la Llengua), l'adreça de la qual és clic.xtec.cat/gali. Aquests exercicis els combinarem amb els de

lèxic Mudsdemots (edu365.cat).

I, finalment, acabarem el curs amb el Pelc (Programa d'Ensenyament de la Llengua Catalana), impulsat pel COFUC del Govern de les Illes

Balears i que consisteix en fer exercicis autocorrectius de diferents nivells, en funció dels progressos de cada alumne.

152

Segons la disponibilitat de temps i el nivell de comprensió dels alumnes anirem ampliant i reforçant els continguts amb material de diversa

procedència, que tot seguit especificaré i que es troben en el departament:

Contes d'arreu del món. Columna.1995.Servei d’Ensenyament del català. Ajuntament de Manresa.

Comencem (usuari bàsic A). Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa

Vincles 4-5.Els altres i jo. Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament

Llevat.Textos per a alumnat nouvingut.Generalitat de Catalunya

Comprensió lectora.Ed.Cruïlla

Dòminos. Vicens Vives

Les famílies. Joc de cartes

La meva família i altres animals.Gerald Durrell.Català fàcil.9 (llibre de lectura)

Diccionari català-francès/francès-català.Bàsic.L’Enciclopèdia Catalana

Vénga! Aprenem català. Antònia Santandreu. Francesca Cabot (llibre de text)

Jocs a taula. Dòmino.Endevina endevinalla, què duc dins la senalla? La roda dels aliments. Teresa G.Cirer

Olívia. Jocs de llengua. Quina de noms. Quina d’accions. Cartes de personatges.edebé.

153

D.Badia. M Vilà

Ortografia entretinguda . Ed. Moll

Material complementari

A la carta. Activitats de comprensió lectora. Inicial. Edicionas l'Àlber

Destapa't. Jocs i activitats orals per al català inicial.Edicions l'Àlber

Jocs LIC (quadernets de passatemps)

Vincles (quadernets d'exercicis per als alumnes)

Nexe. Català inicial per a estrangers. Sèrie groga (I. El nom. II. L'adjectiu. III. El verb).Ed.Casals

Vincles 1. Els altres i jo (CD) i Vincles 2. Aquí i allà.

7. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS

Crec que és important que si aquests alumnes són nouvinguts d'enguany visitin algun lloc típic de Mallorca, com el mercat de Sineu o el poble

de Valldemossa o Sóller. Evidentment s'hauria de fer una visita a la ciutat de Palma per tal de conèixer el casc antic i La Seu. Si aquestes sortides o

d'altres de semblants es fan amb el grup de referència molt millor, però en tot cas crec que és essencial que l’alumnat nouvingut conegui la nostra

història, cultura i tradicions emmarcades en la ciutat de Palma o en pobles tan emblemàtics com Valldemossa, Sóller o Sineu.

154

155

Materials, recursos didàctics i llibres de text

• El llibre de l’alumne per l’àrea de Llengua catalana i literatura d'ESO.

• La proposta didàctica per a Llengua catalana i literatura d'ESO.

• Els recursos per fotocopiar de la proposta didàctica, amb activitats de reforç, d’ampliació i d’avaluació.

• El llibre digital.

• El CD que acompanya la proposta didàctica.

1r d'ESO Llibre de text: Llengua 1 ESO. Ed. ANAYA

Benet i Jornet, J. M.: Taller de fantasia/Supertot - Grup 62

Sutcliff, R. Les aventures d’Ulisses. La història de l’Odissea. Ed. Vicens Vives

R.Goscinny / A.Uderzo. Astèrix i Cleòpatra. Ed. Salvat

2n d'ESO Llibre de text: Llengua catalana i literatura Editorial ANAYA

PRADAS, Núria: Un estiu amb l'Anna – Cruïlla- Barcelona

156

STOKER, Bram: Dràcula – Versió El Micalet Galàctic- Bromera CARBÓ, J. : La casa sota la sorra. Ed. 62

3r d'ESO Llibre de text: Llengua 3 Editorial ANAYA

STEINBECH, John: Homes i ratolins. Ed Vicens Vives.o

STEWART, E.: Connexions. Ed. Cruïlla

PEDROLO, M: Joc brut. Ed 62.

CHRISTIE, A: La ratera. Ed Vicens Vives.

4t d'ESO

Llibre de text : Llengua catalana i literatura Editorial ANAYA

1a avaluació: Aigua bruta de Pau Vidal. La butxaca

o Els silencis de Maria de Carles Cortès.

2a avaluació: Wonder de R.J.Palacio. La campana.

o La pell freda d’Albert Sánchez Piñol. La campana.

3a avaluació: Trampa mortal. Ira Levin. Bromera.

157

Mesures d'atenció a la diversitat i adaptacions curriculars

En aquesta programació hem tengut en compte el tractament de la diversitat de l’alumnat pel que fa als

diferents ritmes d’aprenentatge que desenvolupa cada alumne a l’aula.

Partim de la concepció global que cada professor del departament ha d’orientar la seva intervenció

depenent de la diversitat de formes d’aprenentatge que hi pugui haver entre els alumnes.

Per a cada curs disposam de tot un conjunt d’activitats de reforç i d’ampliació per tal d’oferir, precisament,

els recursos bàsics perquè cada professor o professora pugui desenvolupar diferents estratègies

d’ensenyament i facilitar així que tots els alumnes puguin arribar al desenvolupament màxim de les

competències bàsiques i dels objectius de l’etapa.

Val a dir que els alumnes de PALIC solen ser alumnes que necessiten quasi sempre adaptacions

curriculars per aquests casos hem elaborat un material específic.

Estratègies d'animació a la lectura i desenvolupament de l'expressió oral i escrita

158

Treballar de forma competencial en l’aula suposa un canvi metodològic important; el docent passa

a ser un gestor de coneixement dels alumnes i l’alumn e adquireix un major grau de protagonisme.

L’àrea de Llengua catalana i literatura és de les anomenades instrumentals, el docent maneja dos

objectius fonamentals: la consecució d’objectius curriculars a través de continguts del currículum i el

desenvolupament d’habilitats que afavoresquin l’aprenentatge dels alumnes en altres àrees.

En aquest procés es necessari l’entrenament individual i treball reflexiu de procediments bàsics de

l’assignatura: la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita i l’argumentació que són extrapolables a

altres àrees i contextos d’aprenentatges.

En alguns aspectes de l’àrea, fonamentalment en aquelles àrees que van darrere de les habilitats de

comunicació entre iguals i el desenvolupament de l’expressió i comprensió oral, el treball en grup

col·laboratiu aporta entrenament d’habilitats socials bàsiques i enriquiment personal des de la diversitat,

una plataforma immillorable per entrenar la competència comunicativa.

Des del coneixement de la diversitat de l’aula i en resposta a les múltiples intel·ligències

predominants en els alumnes, el desenvolupament d’activitats des de la teoria de les intel·ligències

múltiples facilita que tots els alumnes poden arribar a comprendre els continguts que han d’adquirir per al

desenvolupament dels objectius d’aprenentatge.

A l’àrea de Llengua catalana i literatura és indispensable la vinculació a contextos reals, i

l’aplicació dels conceptes més abstractes per millorar el desenvolupament lingüístic de l’estudiant. Per

això, les tasques competencials proposades facilitaran aquest aspecte i permetran la contextualització

159

d’aprenentatges en situacions quotidianes i properes als alumnes. Totes les activitats planificades pretenen

fomentar la lectura i aconseguir que els alumnes s'expressin tant oralment com per escrit amb la correcció

que pertoca a cada nivell

Mesures per a la utilització de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC)

A tots els cursos d'ESO seguint el currículum de cada curs es fomentarà l'ús de les TIC. A cada unitat, si s'escau es facilitaran adreces i enllaços per tal de poder ampliar o reforçar els

continguts treballats En cas que disposem dels recursos necessaris es podrà dur a terme determinades classes a les aules

d'informàtica.

Activitats de suport i orientació per a la superació de les proves extraordinàries

Els reforços per als alumnes de 3r i 4t d'ESO seran els dimecres a les 16,30 hores fins a les 17,30

hores.

Activitats de recuperació i mesures de suport per a alumnes amb la matèria pendent

160

Pendents de 1r d'ESO Llengua catalana i literatura

L'alumne que aprovi la segona avaluació de 2n d'ESO i presenti les tasques

que li haurà assenyalat el professor recuperarà l'assignatura pendent. En cas

contrari, podrà recuperar-la si el professor considera que durant el curs ha

assolit els objectius del curs anterior.

Serà condició indispensable per aprovar l'assignatura a la convocatòria

extraordinària de setembre lliurar les tasques d'estiu.

La nota de l'examen de setembre compatarà un 70%.

Les tasques d'estiu comptaran un 30%.

En cas que l'alumne no hagi demostrat al llarg del curs un domini oral de la

llengua, a la convocatòria de setembre el professor podrà examinar-lo de

l'expressió oral. En aquest cas el percentatge que s'aplicarà serà el següent:

- Prova oral: 30%

- Prova escrita: 40%

- Tasques: 30%

Pendents de 2n d'ESO Llengua catalana i literatura

L'alumne que aprovi la segona avaluació de 3r d'ESO i presenti les tasques

que li haurà assenyalat el professor recuperarà l'assignatura pendent. En cas




161

extraordinària de setembre, lliurar les tasques d'estiu.

La nota de l'examen de setembre compatarà un 70%.





- Prova oral: 30%


- Tasques: 30%

Alumnes del programa de

diversificació curricular

amb el català pendent de

1r o 2n d'ESO.

El professor/a de l'àmbit sociolingüístic farà el seguiment de l'alumnat que

tengui amb el català pendent de 1r i/o 2n, i, si aprova la 1a. avaluació del curs

actual, l'assignatura pendent del curs anterior quedarà aprovada. En cas contrari

s'haurà de fer un examen que es pot preparar a partir d'exercicis proposats pel

professor.

Aquesta mesura es pren amb la finalitat que un alumne de diversificació pugui

millorar la seva nota mitjana.

Pendents de 3r d'ESO Llengua catalana i literatura

L'alumne que aprovi la primera avaluació de 4t d'ESO i presenti les tasques que

li haurà assenyalat el professor recuperarà l'assignatura pendent. En cas



162


extraordinària de setembre, lliurar les tasques d'estiu.

La nota de l'examen de setembre comptarà un 70%.





- Prova oral: 30%


- Tasques: 30%

PROGRAMACIÓ DE BATXILLERAT

Matèria: Llengua catalana i literatura

Objectius

a) Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada pels valors de la

Constitució Espanyola així com pels drets humans, que fomenti la corresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa.

b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeti actuar de forma responsable i autònoma i desenvolupar el seu esperit crític.

Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.

163

c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la

igualtat real i la no discriminació de les persones amb discapacitat.

d) Consolidar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com condicions necessàries per a l’eficaç aprofitament de l’aprenentatge, i com a mitjà de

desenvolupament personal.

e) Dominar, tant en l’expressió oral com en l’escrita, la llengua catalana i la castellana.

f ) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres.

g) Utilitzar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.

h) Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents històrics i els principals factors de la seva evolució.

Participar de forma solidària en el desenvolupament i la millora del seu entorn social.

i ) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada.

j ) Comprendre els elements i els procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes científics. Conèixer i valorar de forma crítica la

contribució de la ciència i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com consolidar la sensibilitat i el respecte envers el medi

ambient.

k) Consolidar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític.

l ) Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com fonts de formació i d’enriquiment cultural.

m) Utilitzar l’educació física i l’esport per afavorir el desenvolupament personal i social.

n) Consolidar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària.

2. OBJECTIUS GENERALS PER A LA MATÈRIA DE LLENGUA CATALANA

164

I LITERATURA

- La matèria de Llengua catalana i literatura, troncal a les tres modalitats de Batxillerat, té com a finalitat consolidar i ampliar els aprenentatges

adquirits per l’alumnat al llarg de l’ensenyament secundari. A la vegada, aprofundeix en el procés de maduració que ha de servir perquè

afrontin amb garantia d’èxit tant els estudis superiors (universitaris o de formació professional) com la inserció en l’àmbit social i laboral si no

continuen amb la seva formació en el món acadèmic.

- És evident que l’eix de la matèria és el lingüístic i que l’objectiu darrer és que l’alumnat sigui capaç d’analitzar, explicar i produir textos orals i

escrits, de diversos àmbits, amb correcció, coherència, cohesió i adequació. Amb aquesta finalitat, el coneixement de les categories gramaticals,

de les unitats sintàctiques, del significat i les relacions de les paraules i de la norma ortogràfica s’han de consolidar i ampliar. En tot cas, els

aprenentatges lingüístics només tenen sentit en el moment del seu ús. En definitiva, es tracta que l’alumnat reflexioni i faci servir aquells

mecanismes que se li proporcionen no només a l’aula sinó també a les interaccions comunicatives fora de l’àmbit acadèmic.

- Aquesta competència comunicativa, emperò, estaria incompleta sense el fet literari, entès no només com a estudi de moviments, autors, obres i

gèneres sinó també com a procés creador, com a consolidació de l’hàbit lector i, en els dos darrers sentits, com a font de gaudi. A través del

coneixement de la literatura s’adquireixen destreses que permeten explicar el món i expressar sentiments, vivències, experiències i emocions

per refermar el procés maduratiu de l’estudiant.

- Per altra banda, amb la introducció de treballs de recerca, tècniques i mètodes d’investigació acadèmica, s’afavoreix la capacitat de l’alumnat

com a emissor i receptor d’interaccions comunicatives de caire científic. Dins els àmbits discursius a què s’ha fet referència abans, el text

acadèmic esdevé, en Batxillerat, cabdal perquè l’alumnat pugui interaccionar i construir altres coneixements. La iniciació a la consulta

bibliogràfica (ja sigui a través de les noves tecnologies o fent servir mitjans tradicionals), la correcta citació de fonts, els aspectes formals, les

convencions..., en definitiva, totes les característiques que conformen allò que s’ha considerat i que encara es considera un treball acadèmic

òptim, s’han d’haver assumit al final de l’etapa.

165

- En resum, es tracta que l’alumnat adquireixi els coneixements lingüístics necessaris per a l’elaboració i sistematització personals que

possibiliten la correcta comprensió i elaboració de tot tipus de textos, i afavoreixen el seu aprenentatge autònom, tant col·lectiu com individual,

l’aplicació de mètodes d’investigació adequats i la consciència de les possibilitats que les llengües ofereixen.

Organització, seqüenciació i avaluació dels continguts de la matèria en cadascun dels cursos del Batxillerat

Primer de Batxillerat

Unitat 1

Els orígens lingüistics i literaris. Temporització: Tres setmanes. (primera avaluació)

Continguts Criteris

d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge

avaluables CC

- La Romània: les 1. Conèixer la filiació 1.1. Sap què i quines són les CCL,

166

llengües romàniques.

- El naixement de la

llengua.

- Primeres

manifestacions

literàries.

- Trobadors i joglars.

- L’amor cortès.

- Modalitats poètiques.

- La poesia lírica fins al

segle XV.

- Elements de la

comunicació.

- El llenguatge.

- Funcions del

llenguatge.

- Tècniques d’estudi: el

resum.

- Fonologia i fonètica.

- El sistema vocàlic.

- El sistema consonàntic.

- L’alfabet i l’ortografia.

- L’ortografia de la vocal

neutra.

- L’ortografia de o / u

àtones.

romànica de la nostra

llengua i els seus orígens

històrics i literaris.

llengües romàniques, CMCT,

CAA,

CEC

1.2. Explica l’origen del català i

les característiques dels

primers textos.

CCL,

CD,

CAA,

CEC

2. Explicar què és la lírica

trobadoresca, l’amor

cortès, els gèneres poètics

i com evolucionen fins al

segle XV.

2.1. Descriu les característiques

de l’amor cortès.

CCL,

CAA,

CEC

2.2. Enumera, descriu i distingeix

les modalitats poètiques.

CCL,

CAA,

CEC

3. Conèixer els elements de

la comunicació, el el

llenguatge i les seves

funcions.

3.1. Defineix el concepte de

comunicació i n’enumera els

elements.

CCL,

CAA

3.2. Distingeix entre llenguatge i

llengua, i distingeix les

funcions lingüístiques.

CCL,

CMCT,

CAA

167

4. Resumir un text

explicant-ne les

característiques

comunicatives.

4.1. Resumeix un text, en

concreta el tema i n’explica

la finalitat.

CCL,

CMCT,

SIEP

5. Conèixer el sistema

fonètic i fonològic i

descriure fonemes pels

trets pertinents.

5.1. Descriu fonemes segons els

trets pertinents. CCL,

CMCT

5.2. Reconeix vocals obertes i

tancades, i fonemes sords i

sonors.

CCL,

CMCT

5.3. Explica les diferències entre

so, fonema i grafia. CCL,

CAA

6. Conèixer i valorar

críticament l’estructura


6.1. Elabora textos expositius. CCL,

SIEP,

CEC

Unitat 2

Títol: La historiografia medieval Temporització: Tres setmanes (primera avaluació)

168

Continguts Criteris

d’avaluació


avaluables CC

- L’expansió de la llengua als segles XIII

i XIV

- Cancelleria Reial. El llenguatge solemne

- La literatura èpica: les cançons de gesta

- La prosa historiogràfica: les quatre grans cròniques

- Llibre dels feits o Crònica de Jaume I

- La Crònica de Bernat Desclot

- La Crònica de Ramon Muntaner

- La Crònica de Pere el Cerimoniós

- El signe lingüístic: significat i significant

- Les propietats textuals

- Les categories gramaticals

- El nom i l’adjectiu

- L’accent i la dièresi

- L’estructura del text

1. Conèixer la situació de la

llengua entre els segles

XIII i XV.

1.1. Explica l’expansió de la

llengua als segles XIII i XIV CCL,

CMCT,

CAA,

CEC

2. Conèixer la importància

de la Cancelleria Reial i

les característiques dels

textos solemnes.

2.1. Reconeix la importància de

la Cancelleria Reial.

CCL,

CAA,

CEC

2.2. Identifica les característiques

dels textos solemnes.

CCL,

CAA,

CEC

169

3. Conèixer la literatura

historiogràfica.

3.1. Identifica i explica les


cadascuna de les cròniques.

CCL,

CMCT,

CEC

4. Reconèixer la importància

de les propietats textuals.

4.1. Redacta textos amb

coherència, cohesió i

adequació.

5. Conèixer el signe

lingüístic: significat i

significants.


del signe lingüístic. CCL,

CMCT,

CAA

6. Conèixer les categories

gramaticals del nom i

l’adjectiu.

6.1. Realitza correctament la

flexió de gènere i nombre de

noms i d’adjectius. CCL,

CMCT

170

7. Usa correctament l’accent

i la dièresi.

7.1. Aplica les regles

d’accentuació i de dièresi. CCL,

CMCT

Unitat 3

Titol: Ramon Llull Temporització: tres setmanes (primera avaluació)

Continguts Criteris

d’avaluació


avaluables CC

- Naixement i funció de

la prosa literària.

- Ramon Llull: vida,

obra, característiques.

- Habilitats per enfrontar-

se a un examen: definir,

1. Conèixer les

circumstàncies en què va

néixer la prosa literària.

1.1. Explica les característiques

de la literatura religiosa i

didàctica.

CCL,

CAA,

CEC

2. Conèixer la importància i

la biografia de Ramon

Llull.

2.1 Coneix la importància de

Ramon Llull per a la

Cancelleria Reial.

CCL,

CEC

171

explicar i justificar.

- Els determinants.

- L’estructura

argumentativa.

- L’apostrofació.

2.2. Coneix alguns trets de la vida

de Ramon Llull. CCL,

CEC

3. Conèixer les

característiques de les

obres lul·lianes i les

seves aportacions a la

història de la llengua i la

literatura.

3.1. Identifica i explica algunes

característiques de les obres

de Ramon Llull.

CCL,

CEC

3.2. Explica amb quin criteri

Ramon Llull fa ús d’un

gènere literari o altres.

CCL,

CEC

3.3. Coneix les llengües en què

Llull va escriure la seva obra

i les raons d’aquesta tria.

CCL,

CEC

172

4. Diferenciar entre diferents

habilitats requerides a

l’hora de fer un examen:

justificar, definir i

explicar i aplicar-les en

un text escrit o oral.

4.1. Reconeix les diferències

entre definir, justificar i

explicar i les aplica en un

text escrit o oral.

CAA,

CL,

SIEP

5. Conèixer i identificar els

determinants.

5.1. Distingeix els diferents tipus

de determinants i els

identifica en textos. CCL,

CMCT

6. Conèixer l’estructura dels

textos argumentatius.

6.1. Coneix l’estructura dels

textos argumentatius. CCL,

CMCT

7. Apostrofar correctament

diverses paraules, sigles i

acrònims.

7.1. Usa l’apòstrof de manera

correcta. CCL,

CMCT

173

8. Llegir, comentar i

comparar textos de

diferents èpoques.

8.1. Llegeix textos de diferents

èpoques i respon les

preguntes de comprensió.

CCL,

SIEP,

CSC,

CEC

Unitat 4

Títol: Prosa religiosa, didàctica i satírica Temporització: quatre setmanes (primera avaluació)

• Funció de la prosa

didàctica, religiosa i

moralitzant.

• La literatura satírica

• Els gèneres didàctics

medievals: la faula,

l’exemple, el sermó i el

poema didàctic

• Recursos retòrics: la

interrogació retòrica,

l’antítesi, la sentència,

la lliçó moral, la

paradoxa, la rima i la

gradació

• Autors:

- Arnau de Vilanova

- Francesc Eiximenis

- Sant Vicent Ferrer

- Sor Isabel de Villena

- Anselm Turmeda

• Llengua i diversitat.

• Dialecte i idiolecte.

• Norma i varietat

1. Conèixer la prosa

religiosa medieval i

identificar les

característiques de l’obra

dels autors més destacats

de la prosa religiosa,

didàctica i satírica

medieval.


de la literatura religiosa,

didàctica i satírica.

CCL,

CMCT,

CAA,

CEC

1.2. Relaciona obres i trets

característics amb autors

significatius.

CCL,

CD,

CAA,

CEC

174

2. Distingir els gèneres

didàctics medievals.

2.1. Identifica i explica les

característiques dels gèneres

didàctics medievals.

CCL,

CAA,

CEC

3. Conèixer els recursos

retòrics com la


l’antítesi, la sentència, la

lliçó moral, la paradoxa,

la rima i la gradació.


dels recursos retòrics com la


l’antítesi, la sentència, la

lliçó moral, la paradoxa, la

rima i la gradació.

CCL,

CAA,

SIEP,

CEC

4. Conèixer els conceptes de

llengua i varietat

lingüística.

4.1. Entén el concepte de

diversitat lingüística.

CCL,

CMCT,

SIEP

4.2. Coneix els conceptes de

norma, varietat estàndard,

dialecte i idiolecte.

CCL,

SIEP,

CEC

4.3. Identifica i distingeix les

formes de la varietat

estàndard.

CCL,

SIEP,

CMCT

175

5. Conèixer les


l’exposició oral i del

debat.

5.1. Realitza una exposició oral

seguint una estructura

determinada, amb claredat,

coherència i correcció.

CCL,

SIEP,

CAA

5.2. Participa de manera activa en

totes les fases de preparació i

celebració d’un debat,

respectant les normes que

regulen aquest.

CCL,

SIEP,

CAA,

CSC

6. Conèixer i valorar

críticament l’estructura


6.1. Coneix l’estructura dels

textos expositius.

CCL,

CAA

6.2. Elabora textos expositius. CCL,

SIEP,

CEC

7 Escriure i pronunciar de

manera correcta paraules

amb essa sorda i paraules

amb essa sonora.

7.1. Aplica les regles

ortogràfiques relatives a

l’escriptura dels fonemes

fricatius alveolars.

CCL,

CAA

7.2. Pronuncia de manera correcta

paraules amb essa sorda i

essa sonora.

CCL,

CAA

176

Unitat 5

Títol: Prosa humanística i narrativa Temporització: quatre setmanes (segona avaluació)

- Crisi del feudalisme i de la

cultura medieval

- El prehumanisme i la

llengua: la Cancelleria

Reial

- L’esperit humanista

- Bernat Metge

- Antoni Canals

- La literatura narrativa

- Les noves rimades i la

codolada

- La novel·lacavalleresca

- Curial e Güelfa

- Tirant lo Blanc

- La variació lingüística.

- Les variants diacròniques,

diastràtiques I

geogràfiques.

- Els registres.

- L’elaboració de treballs

acadèmics.

1. Distingir la mentalitat

medieval de la humanista

a través dela literatura de

creació del segle XV.

1.1. Comenta les


prosa humanista.

CCL,

CAA,

CEC

1.2. Distingeix un text

argumentatiu medieval

d’un d’humanista.

CCL,

CAA,

CEC

177

2. Conèixer l’evolució dels

gèneres narratius i les


novel·la, en general, i de

les novel les

cavalleresques en

particular.

2.1. Explica quins són, en què

consisteixen i en què es

diferencien els gèneres

narratius medievals.

CCL,

CEC

2.2. Coneix les

característiques de Curial

e Güelfa i Tirant lo Blanc

.

CCL,

CEC

178

3. Conèixer els diferents

tipus de variació

lingüística.l

3.1. Identifica els diferents

tipus de variació

lingüística.

CCL,

CEC

4. Conèixer les diferents

fases d’elaboració d’un

treball acadèmic.

4.1. Elaborar un treball

acadèmic seguint les

diferents fases.

CAA,

CCL,

SIEP,

CD

5. Usar amb correcció les

diferents formes verbals i

els adverbis.

5.1. Usa amb correcció els

verbs i els adverbis. CCL,

CMCT

6. Conèixer els diferents

passos del comentari de

textos.

6.1. Comenta un text d’acord

amb els passos estudiats:

presentació, el resum, la

concreció del tema i la

finalitat

CCL,

CMCT,

SIEP,

CAA

179

7. Aplicar correctament la

norma ortogràfica que

regula l’ús de les grafies

que representen els sons

palatals i oclusius.

7.1. Usa correctament les

grafies corresponents als

fonemes palatals i als

oclusius.

CCL,

CMCT


comparar textos de

diferents èpoques.




CCL,

SIEP,

CSC,

CEC,

CD

Unitat 6

Títol: La poesia del segle d'Or Temporització: cinc setmanes (segona avaluació)

Continguts Criteris

d’avaluació


avaluables CC

180

- La normalitat plena de la

llengua

- La modernització de la

poesia

- Mètrica i estrofisme

- Ausiàs Marc

- La poesia a la València del

segle XV. Tendències

literàries

- Espill o Llibre de les dones

- Joan Roís de Corella

- La varietat diacrònica,

diastràtica i diatòpica

- Els dialectes de la llengua

catalana

- El currículum

- Les preposicions i

conjuncions

- Els fonemes laterals,

vibrants i nasals

- Cesura, encavalcament i

estrofisme

- La rima i el ritme

- Recursos fònics

1. Conèixer la poesia del

segle XV. 1.1. Comenta les


poesia del segle xv. CCL,

CAA,

CEC

2. Conèixer l’obra i l’estil

d’Ausiàs Marc i les

tendències literàries del

segle XV.


de l’obra d’Ausiàs Marc. CCL,

CEC

2.2. Explica les aportacions dels

poetes valencians del segle

XV.

CCL,

CEC

181

3. Conèixer la varietat

diacrònica, distràtica i

diatòpica i els dialectes

de la llengua catalana.l

3.1. Identifica els diferents tipus

de variació lingüística. CCL,

CEC

3.2. Reconeix les principals

diferències entre els

dialectes de la llengua

catalana.

CCL,

CEC,

CMCT

182

4. Conèixer les

característiques i

l’estructura d’un

currículum.

4.1. Elaborar un currículum

d’acord amb una situació

determinada.

CAA,

CCL,

SIEP,

CD

5. Usar amb correcció els

diferents connectors i

les preposicions.

5.1. Usa amb correcció els

diferents connectors i les

preposicions. CCL,

CMCT,

6. Comentar un text poètic,

analitzant la rima, la

mètrica i els diferents

recursos fònics emprats.

6.1. Comenta un text poètic,

analitzant la rima, la

mètrica i els diferents

recursos fònics emprats.

CCL,

CMCT,

CEC,

CAA



regula l’ús de les grafies

que representen els

fonemes laterals,

vibrants i nasals .

7.1. Usa correctament les

grafies corresponents als

fonemes laterals, vibrants i

nasals.

CCL,

CMCT

183


comparar textos de

diferents èpoques.




CCL,

SIEP,

CSC,

CEC,

CD

Unitat 7

Títol:

La Decadència literària Temporització: tres setmanes (segona avaluació)

Continguts Criteris

d’avaluació


avaluables CC

- La llengua als segles XVI i XVII

- El procés de

1. Conèixer les causes i

conseqüències de la

Decadència literària.

1.1. Enumera i explica les

causes de la Decadència

literària

CCL,

CAA,

CEC

184

substitució lingüística

- El concepte de Decadència

- Causes de la Decadència

- Característiques de la literatura de la Decadència

- La literatura dels segles XVI i XVII: el Renaixement: el Barroc

- La dixi. Classes

- La impersonalitat

- Tècniques de síntesi: el guió i el mapa conceptual

- L’oració

- El sintagma

- Tipus de sintagmes

- Les funcions sintàctiques

- Els complements verbals

- Les lletres b i v. El

guionet

- Caracterització del text:

finalitat, tipus de text,

àmbit d’ús, gènere i

variació lingüística

2. Reconèixer les

característiques de les

diferents tendències

literàries cultes, populars i

populistes dels segles XVI,

XVII i XVIII

2.1. Comenta la influència de la

cultura castellana en els

textos literaris de l’època.

CCL,

CEC


renaixentistes, barroques i

neoclàssiques a partir d’un

text.

CCL,

CEC,

SIEP

185

3. Conèixer com es

manifesta la presència

dels participants en el

procés de comunicació.

3.1. Localitza en un text les

formes díctiques i les

classifica.

CCL,

CEC

CMCT

4. Identificar les marques

d’impersonalitat en un

text.

4.1. Identifica en un text les

marques d’impersonalitat.

CAA,

CCL,

SIEP,

CD

5. Saber elaborar mapes

conceptuals i guions i

emprar-los com a eines

d’aprenentatage.

5.1. Elabora un guió i un mapa

conceptual i els fa servir

com a eines

d’aprenentatge.

CCL,

CMCT

6. Conèixer i identificar

l’oració simple, els tipus

de sintagmes i les

funcions sintàctiques.

6.1. Identifica l’oració simple,

els tipus de sintagmes i les

funcions sintàctiques.

CCL,

CMCT,

CEC,

CAA



regula l’ús de b i v i el

guionet.

7.1. Usa correctament la b i la

v. CCL,

CMCT

186

7.2. Aplica correctament la

normativa ortogràfica que

regula l’ús del guionet. CCL,

CMCT

8. Comentar un text seguint

es passos estudiats i

identificant-ne la variació

lingüística.

8.1. Elabora el comentari d’un

text seguint els passos

establerts.

CCL,

CMCT

8.2. Identifica la variació

lingüística d’un text. CCL,

CMCT


comparar textos de

diferents èpoques.




CCL,

SIEP,

CSC,

CEC,

CD

Unitat 8

Títol: La llengua i la literatura del segle XVIII Temporització: tres setmanes (tercera avaluació)

187

Continguts Criteris

d’avaluació


avaluables CC

- La literatura dels segles

del segle XVIII a

Menorca

- La Il·lustració

- La literatura popular: la

poesia, el teatre

- El Misteri d’Elx

- El cant de la Sibil·la

- La situació i els

participants en la

comunicació: la

polifonia i el discurs

citat

- La modalització

- Tècniques de síntesi:

l’esquema; el quadre

sinòptic

- Oracions simples i

oracions compostes

- Tipus d’oracions

compostes

- Els signes de puntuació:

el punt, la coma, el punt

i coma, els dos punts,

els punts suspensius,

els parèntesis, el guió,

les cometes

1. Reconèixer les


literatura culta prenent

com a referència les

obres i els autors de la

Il·lustració a Menorca.

1.1. Coneix la situació de la

llengua durant el segle XVII i

el cas especial de Menorca.

CCL,

CAA,

CEC


pròpies de la literatura culta.

1.3. Identifica els principals

autors de la Il·lustració

menorquina i les seves

obres.

188

2. Reconèixer els diferents

gèneres populars del segle XVIII.

2.1. Coneix els diferents gèneres

de la poesia popular. CCL,

CEC

2.2. Reconeix el Misteri d’Elx i

El cant de la Sibil·la com a

representacions teatrals i en

coneix les característiques.

CCL,

CEC,

SIEP

3. Identificar els diferents

tipus de discurs citat i

reconèixer-ne la presència

en un text.

3.1. Localitza en un text els

diferents tipus de discurs

citat. CCL,

CEC,

CMCT 3.2. Transforma el tipus de

discurs citat.

189

4. Identificar les marques de

modalització en un text.

4.1. Identifica les marques de

subjectivitat en un text.

CAA,

CCL,

SIEP,

CD

5. Saber elaborar esquemes i

quadres sinòptics i

emprar-los com a eines

d’aprenentatage.

5.1. Elabora un esquema i un

quadre sinòptic i els fa servir

com a eines d’aprenentatge.

CCL,

CMCT,

CD

6. Identificar diversos tipus

d’oracions compostes i

analitzar-les

sintàcticament.

6.1. Identifica diversos tipus

d’oracions compostes i les

analitza sintàcticament.

CCL,

CMCT,

CEC,

CAA

7. Usar correctament els

signes de puntuació.

7.1. Usa correctament el punt, la

coma, el punt i coma, els dos

punts, els punts suspensius i

els parèntesis.

CAA,

CCL,

CMCT

190

8. Comentar un text seguint

es passos estudiats i

identificant-ne la

polifonia i les marques de

la modalització.

8.1. Elabora el comentari d’un

text seguint els passos

establerts.

CCL,

CMCT

8.2. Identifica la la polifonia i les

marques de la modalització

d’un text.

CCL,

CMCT


comparar textos de

diferents èpoques.




CCL,

SIEP,

CSC,

CEC,

CD

Unitat 9

Títol: La llengua i la literatura del segle XX. La Renaixença. Temporització: tres setmanes (tercera avaluació)

191

- La llengua al segle XIX

- El Romanticisme

- La Renaixença

- Causes de la Renaixença

- Programa de la Renaixença

- Tendències poètiques.

- Jacint Verdaguer

- El Realisme i el Naturalisme: Narcís Oller.

- L’evolució del teatre: del romanticisme al realisme: Angel Guimerà

- El teatre de costums

- Les llengües a l’Estat espanyol

- Els components bàsics del lèxic

- La correcció lingüística

- El discurs publicitari

1. Conèixer la situació de la

llengua al segle XIX. 1.1. Coneix la situació de la

llengua durant el segle XIX.

CCL,

CAA,

CEC


pròpies de la literatura culta.

2. Conèixer les


Romanticisme i les figures

cabdals.


del Romanticisme i les

identifica en un text.

CCL,

CEC

2.2. Coneix els autors més

destacats del Romanticisme

de dins i fora del territori

català.

CCL,

CEC,

SIEP

192

3. Conèixer el concepte de

Renaixença, les seves

causes, el programa i els

autors i les obres més

destacats.

3.1 Coneix el significat del

concepte. Renaixença i les

causes que l’originaren, així

com les influències del

Romanticisme.

CCL,

CEC,

CSC

3.2. Coneix els autors i les obres

més importants de la

Renaixença a Catalunya i les

Illes Balears. CCL,

CEC,

CSC 3.3. Formula els objectius

lingüístics i literaris de la

Renaixença, així com les

institucions que la feren

possible.

193

4. Conèixer les


Realisme i del

Naturalisme així com els

autors i les obres

principals.


més importants del Realisme

i les distingeix de les del

Naturalisme. CCL,

CEC


del Realisme i del

Naturalisme en les obres de

Narcís Oller.

CCL,

CEC

194

5. Conèixer l’evolució del

teatre des del

romanticisme fins al

realisme a través de la

figura d’Angel Guimerà.


del realisme i del

romanticisme en les obres

d’Àngel Guimerà.

CCL,

CEC

6. Conèixer les


costumisme.


del teatre de costums i

n’identifica alguns autors. CCL,

CEC

7. Conèixer les llengües

oficials i cooficials en

l’Estat espanyol i el marc

jurídic corresponent.

7.1. Identifica i coneix el marc

jurídic de les llengües de

l’Estat espanyol. CCL,

CSC

8. Identificar els mecanismes

de la llengua per crear

nous mots.

8.1. Sap la diferència entre un mot

derivat, un de compost i un

altre de polisèmic.

CAA,

CCL

195

8.2. Reconeix l’existència i la

utilitat de diferents tipus de

diccionari.

CCL,

CMCT

9. Analitzar els elements del

discurs publicitari.

9.1. Reconeix quins són els

elements lingüístics i no

lingüístics que determinen el

discurs publicitari.

CCL,

SIEP,

CAA,

CSC

9.2. Identifica les estratègies

comunicatives d’un discurs

publicitari.

CCL,

SIEP,

CAA,

CSC

Procediments i instruments d’avaluació

A cada bloc es treballarà una lectura d'una obra completa i es farà un treball fent ús de les TIC.

196

197

Optativa LITERATURA UNIVERSAL

1 Conèixer en termes generals els principals moviments i períodes de la literatura universal, les grans obres i els autors més rellevants, especialment del

món occidental

2 Llegir i interpretar amb criteri propi textos o fragments literaris d’àmbits geogràfics i culturals diversos, relacionant-los amb els contextos en què

foren produïts

3 Apreciar la literatura com a projecció personal humana, com a instrument per a la comprensió de la realitat i com a reflex de la sensibilitat col·lectiva.

4 Gaudir de la lectura com una font de nous coneixements i experiències i com una activitat plaent per a l’oci.

5 Analitzar les relacions existents entre obres significatives de la literatura universal i obres de qualsevol altra disciplina artística, a les quals les

primeres han inspirat.

6 Explicar les peculiaritats d’un text literari, tot posant de manifest la naturalesa del seu estil i vinculant-lo a les circumstàncies sociohistòriques en què

s’han produït

7 Adoptar una actitud oberta i receptiva davant les creacions literàries i valorar-les com a producte de la riquesa i varietat de les diferents cultures.

8 Conèixer les influències dels principals corrents literaris en la literatura catalana i castellana i, en el seu cas, les aportacions d’aquestes literatures al

patrimoni universal.

9 Concretar la interrelació entre els autors representatius de cada època mostrant-ne la singularitat mitjançant la comparació.

10 Crear diferents textos a partir dels models literaris llegits i analitzats.

11 Fer t Fer treballs de recerca sobre autors i obres de la literatura universal, tot utilitzant les fonts bibliogràfiques tradicionals i els nous sistemes informàtics i

198

audiovisuals

Unita

t Títol i continguts Mínim

(S/N) Criteris d'avaluació Mínim

(S/N) Temporització

1

Bloc 1. Els orígens. Les arrels bíbliques i grecollatines

de la literatura occidental

- Síntesi conceptual dels grans períodes de la literatura

antiga i clàssica

- Pautes per a la lectura expressiva i per a la interpretació

dels símbols més coneguts de la tradició.

- Coneixement d’una literatura per ser escoltada i una

literatura per ser llegida

- Apropament al concepte de versió fílmica i de text

literari.

- Guió per al comentari de text.

-Situar els moviments més importants, autors

iobres en el seu context històric, social i cultural

-Analitzar i comentar obres breus i fragments

significatius

-Preparar un treball crític sobre la lectura d'una

obra significativa en relació amb el seu context

històric i literari.

-Reconèixer la influència d'alguns mites i

arquetips, creats per la literatura i el seu valor

permanent en la cultura universal.

-Fer exposicions orals sobre una obra un autor o

l'època amb l'ajud de mitjans audiovisuals i de les

tecnologies de la informació i la comunicació.

199

- Importància de la Bíblia.

- Èpica i teatre de la Grècia clàssica: Homer, Sòfocles,

Aristòfanes.

- Poesia llatina i els tres tòpics (Ubi sunt, Beatus Ille,

Carpe diem): Virgili, Horaci

2 Bloc 2. L’edat mitjana

- La poesia trobadoresca. Trobador, joglar i la fina amor.

- El dolce stil novo i la lírica medieval: Dante, Petrarca.

L’evolució del tema amorós en diferents autors medievals.

- El cicle artúric. La novel·la de cavalleries i altres

propostes narratives. La pervivència d’expressions que

formen part de la imatgeria col·lectiva. El romanç de

Tristany i Isolda.




significatius








200


tecnologies de la informació i la comunicació,

3

Bloc 3. El món modern: del segle XVI al segle XVIII

- El Renaixement: canvis ideològics i estètics. Noves

formes i gèneres literaris. Ús de la mitologia.

- L’humanisme: Rabelais.

- El classicisme europeu. Racine. Molière.

- Les primeres albors de la novel·la. Shakespeare.

- Léstètica barroca.

- La il·lustració francesa i la seva projecció literària.




significatius










.

4

201

Bloc 4. El segle XIX

- El Romanticisme. Característiques. Literatura alemanya:

Goethe, Schiller, Novalis. Literatura anglesa: Byron,

Shelley, Scott, Keats. Literatura francesa: Víctor Hugo,

Madame de Staël, Chateaubriand. Literatura italiana:

Manzoni, Leopardi.

- El costumisme. La irrupció del periodisme a l’àmbit de

la literatura.

- El realisme i el naixement de la novel·la contemporània:

Austen, Dickens, Balzac, Tolstoi, Flaubert, etc. El

Naturalisme: Zola.

- El simbolisme: Baudelaire, Mallarmé, Verlaine i

Rimbaud.

- Reconeixement de temes literaris en altres disciplines

artístiques. Referències cinematogràfiques i documentals




significatius










-Saber posar exemples d'obres significatives de la

literatura universal adaptades a altres

manifestacions artístiques analitzant en algun d'ells

la ralació o diferències entre els diferents

lllenguatges expressius

202

5

Bloc 5. El segle XX

- Les avantguardes. El futurisme. El cubisme. El

dadaisme. L’expressionisme. El surrealisme.

- La poesia en el primer terç del segle xx: influència del

neosimbolisme. Eliot. Rilke. Valéry. Pessoa. Kavafis.

- Les transformacions de la narrativa contemporània.

Proust. Kafka. Joyce. La generació perduda. El compromís

de l’escriptor.

- El boom de la narrativa hispanoamericana: Borges,

Cortázar, García Márquez.

- El teatre de l’absurd: d’Ibsen a Ionesco. El teatre del

compromís. Bretch. Beckett.

- La literatura i el seu paper en la societat de consum

(novel·la de gènere, novel·la i cine, novel·la i mitjans de

comunicació de massa).




significatius










-Saber posar exemples d'obres significatives de la

literatura universal adaptades a altres

manifestacions artístiques analitzant en algun d'ells

la ralació o diferències entre els diferents

lllenguatges expressius

203

- La condició humana a partir de la literatura.

Reconeixement de temes literaris en altres disciplines

artístiques. Referències cinematogràfiques i documentals.


A cada bloc es treballlarà una lectura d'una obra completa i es farà un treball fent ús de les TIC. Aquest treball haurà de desenvolupar els apasrtats

concrets que el professor haurà marcat .

Es faran també diversos treballs setmanals sobre fragments i textos llegits a classe. Es realitzaran lectures en veu alta. No es faran exàmens.

Els alumnes hauran de dur un dietari setmanal a l'entorn virtual de moodle de tot el que s'ha anat treballant tota la setmana

Lectures:

Eurípides Medea

Shakespeare, W. Hamlet

Balzac,, Honoré de Sarrassine

Baudelaire, Charles Les flors del mal

Kafka, F., La metamorfosi i altres contes. Editorial Vicens Vives

204


A cada bloc es treballarà una lectura d'una obra completa i es farà un treball fent ús de les TIC.

Segon de Batxillerat

Unit

at Criteris d'avaluació Temporització

1 Història de la llengua i de la literatura

-Dels orígens de la llengua catalana al segle XII

La romanització

El substrat indoeuropeu o cèltic, grec, fenici, iberobasc El substrat germànic, àrab L'evolució del llatí al català. El català preliterari. El

nom català Els primers textos en llengua catalana

Les llengües a les Illes abans del segle XIII -Els segles XIII i XIV

.1. Respondre per escrit preguntes breus

relacionades amb la formació de la llengua

catalana.

1.2. Reconèixer el procés de formació de la llengua

catalana.

1.3. Identificar els elements constitutius del català.

2.1. Exposar en un text un tema d’història de la

llengua catalana.

2.2. Analitzar l’evolució del català des del seu

naixement fins al segle XVIII.

1a avaluació

205

L'expansió de la llengua la prosa historiaogràfica. Les quatre grands cròniques.

El naixement de la prosa literària. Ramon llull La Cancelleria Reial -La llengua del segle XV La poesia València. La novel.la, la valenciana prosa i els primers

tractats lingüístics -Els segles XVI i XVII El procés de substitució lingüística. El nom i la defensa

de la llengua E concepte de Decadència -El segle XVIII el Decrets de Nova Planta i la substitució lingüística La il.lustració

2. Llengua i ús

-Alguns conceptes bàsics Llenguatge, llengua i parla Llengua i dialecte. Variació i varietat lingüística i sociolingüística. Àmbit d'ús i normes d'ús Comunitat lingüística Llengües en contacte. Conflicte lingüístic. Bilingüisme

i diglòssia i autoodi Interlingua, pidgin i crioll. Llengua minoritària i

3. 1. Definir conceptes bàsics sociolingüístics.

3.2. Identifica conceptes sociolingüístics bàsics.

4. Redacta un treball acadèmic d’un tema

determinat.

5.1. Distingeix les parts del comentari d’un text.

206

llengua minoritzada. interferència i interposició. Canvi lingüístic i

assimilació. Substitució i normalització lingüística

3. Estudi del discurs

-Redacció de treballs acadèmics 4. Comentari de textos

2 El segle XIX: La recuperació de la llengua i de la

literatura

1. Història de la llengua i de la literatura - La llengua al segle XIX. La Renaixença El català literari i el català que ara es parla El terme Renaixença Causes de la Renaixença. El Romanticisme La Renaixença: repercussions i autors. Bonaventura

1. 1 Formular i explicar les característiques

diferencials entre Renaixença i Decadència.

1.2. Formular els objectius lingüístics i literaris de

la Renaixença, així com les institucions que les

fan possibles

1a avaluació

207

Carles Aribau Programa de la Renaixença. Els jocs Florals. La

Renaixença a les Illes Figures principals. La poesia romàntica. Jacint

Verdaguer - La prosa del segle XIX la narrativa romàntica. La novel.la històrica. La novel.la

fulletonesca. El costumisme. Narrativa realista i

naturalista. Narcís Oller. El teatre del segle XIX El teatre a Mallorca durant l'època romàntica. Frederic

Soler. Àngel Guimerà 2. Llengua i ús -La variació lingüística (I) Les varietats dialectals. Variació diacrònica. Variació

diatòpica Les varietats funcionals o registres. Els distints tipus de

registres La variació social. L'aagot. El parlar xava, el bleda i

l'ultra 3.- Estudi del discurs Els textos literaris definició i característiques

2.1. Explicar a partir d'un text les característiques

pròpies del corrent literari i de l'autor a què

pertany.

2.2. Respondre amb correcció preguntes sobre

moviments literaris, autors i obres de la poesia,

teatre i novel.la del segle XIX

3.1. Reconèixer les distintes característiques dels

distints registres de la llengua.

4.1. Difenrenciar entre poesia, narrativa, teatre i

assaig

4.2. Reconèixer els distints tipus d'estrofes

5.1. Contextualitzar un text literari

5.2. Analitzar els recursos retòrics i la mètria d'un

text (si és poesia)

208

-la retòrica i el llenguatge de la literatura. Els recursos

retòrics -Els gèneres literaris. La poesia. Les característiques

formals de la poesia. -El teatre. La narrativa. L'assaig. 4. Comentari de textos

Lectura i anàlisi GUIMERÀ, A. Terra baixa

3 Modernisme i Noucentisme

1. Història de la llengua i de la literatura -La normativització de la llengua La campanya lingüística de l'Avenç Els noucentistes i la normativització. El Congrés

Internacional de la Llengua Catalana de 1906 L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) . Antoni Maria

Alcover. El diccionari. Pompeu Fabra i la normativització de la llengua -El Modernisme: europeisme i originalitat L'actitud modernista El concepte de Modernisme. Etapes. Característiques La poesia modernista. Els corrents estètics. Joan

Maragall

1.1. Explicar en què va consistir la campanya de

l'Avenç i conèixer la cronologia de la

normativització

1.2. Identificar la diferència entre normalització i

normativització.

2.1. Conèixer l'abast dels conceptes del Modernisme

i el Noucentisme, les caractrístiques,m la cronologia

i l'ideari.

2.2. Identificar en un text les característiques

pròpies de l'estètica modernista.

1a avaluació

209

La prosa modernista. Caracterització. Tipologia.

Prudenci Bertrana. Víctor Català El teatre regeneracionista i simbolista. Santiago Rusiñol -El Noucentisme Concepte i ideari. Caracterització. Etapes La poesia noucentista. Josep Carner L'assaig. Eugeni d'Ors La narrativa i el teatre

2. Llengua i ús -La variació lingüística Els dialectes constitutius i consecutius Divisió dialectal i subdialectal Català oriental i occidental. Classificació L'estàndard 3. Estudi del discurs -Textos científics i tècnics. Estructura Recursos de condensació i d'ampliació 4. Comentari de textos

2.3. Identificar trets noucentistes en un text literari

3.1.Conèixer els autors i lesobres més destacades

tant del Modernisme com del Noucentisme i les

seves influències.

4.1. Diferenciar entre les parlars constitutius i el

consecutius.

4.2. Enumerar els diversos dialectes geogràfics de la

llengua i els classifica segons les seves característiques

en orientals i occidentals

5.1. Conèixer el concepte de llengua estàndard

5.2. Identificar l'estàndard català

6.1. Classificar textos acadèmics en els diversos gèneres

assenyalant-ne les característiques.

6.2. Enumerar les característiques lingüístiques i

textuals dels textos científics i tècnics a partir d'un text.

6.3. Utilitzar els recursos de condensació i d'ampliació

de la informació en els escrits propis

210

7.1. Entendre el model d'un comentari de text

4 L'Escola Mallorquina

1. Història de la llengua i la literatura L'Escola Mallorquina: una tendència poètica illenca La llengua dels poetes mallorquins -El concepte d'Escola Mallorquina. Els precedents Miquel Costa i llobera Joan Alcover Característiques de l'Escola Mallorquina. El

Noucentisme i l'Escola Mallorquina - Autors i grups de l'Escola Mallorquina

Els poetes de primera generació. Mitjorn. Maria

Antònia Salvà. Miquel Ferrà. Llorenç Riber Els poetes de segona generació. La Nostra terra.

Guillem Colom. Miquel Forteza. Joan pons Marquès Gabriel Alomar, un escriptor a part. Bartomeu Rosselló-Pòrcel La superació de l'Escola Mallorquina. La generació de

1950 2. Llengua i ús -La variació lingüística

1.1. Definir el concepte d’Escola Mallorquina.

1.2. Relacionar el context històric i literari amb la

llengua dels poetes de l’Escola Mallorquina i dels

seus precedents.

1.3. Exposar les característiques de l’obra de Joan

Alcover i Costa i Llobera.

1.4. Explicar les etapes de l’Escola Mallorquina, els

autors i obres.

1.5. Reconèixer els autors illencs que s’emmarquen en

aquests període i no formen part de l’Escola

Mallorquina.

2.1. Enumerar els diversos dialectes geogràfics de la

llengua i les característiques principals.

2.2. Localitzar els trets característics de les variants

dialectals del bloc occidental i de l’oriental.

2.3. Diferenciar la varietat geogràfica utilitzada en

distints textos.

3.1. Enumerar les característiques lingüístiques i no

lingüístiques dels textos periodístics informatius, i

n’explica l’estructura.

3.2. Explicar les característiques lingüístiques i no

lingüístiques dels textos periodístics d’opinió i

2a avaluació

211

Descripció dels dialectes de la llengua catalana -El bloc oriental Balear El català central El català septentrional o rossellonès l'alguerès -El bloc occidental El català nord-occidental El valencià Quadre comparatiu del trets diferencials

3. Estudi del discurs -Els textos periodístics i publicitaris -El discurs periodístic: informació, formació i

entreteniment -El periodisme escrit. La premsa Gèneres periodístics informatius Característiques del llenguatge periodístic - El discurs publicitari Ètica i publicitat Tipus de publicitat. Característiques lingüístiques i no

lingüístiques. Imatge, retòrica i persuasió

4. Comentari de textos

n’explica l’estructura.

3.3. Analitzar les característiques del discurs publicitari.

4.1. Explicar el resum, el tema i l’estructura dels textos

expositius.

4.2. Comentar el resum, el tema i l’estructura dels

textos expositius.

212

Lectura i anàlisi

ALCOVER, J. Cap al tard 5 La literatura dels anys 20 i 30

1. Història de la llengua i la literatura -Cap a la normalització lingüística Les normes de Castelló La poesia després del Noucentisme El simbolisme. Carles Riba Els moviments dávantguarda. El futurisme. Joan

Salvat-Papasseit. El surrealisme. Josep Vicenç Foix -La narrativa i el teatre durant els anys 20 1 30 La novel.la, Carles Soldevila El teatre. Josep Maria de Sagarra

2. Llengua i ús

-Llengües en contacte

-Causes que produeixen el contacte entre llengües

- Fenòmens produïts pel contacte de llengües

Bilingüisme. El mite del bilingüisme

Diglòssia. Interacció entre bilingüisme i diglòssia

Conflicte lingüístic. Substitució lingüística

-La normalització lingüística. Llengües minoritàries i

llengües minoritzades

1.1. Explicar quin procés es va seguir per a

normativitzar la llengua.

1.2. Explicar què és la normalització i quina és la

importància del poder polític.

1.3. Saber què són les Normes de Castelló.

2.1. Conèixer la definició i les característiques de la

poesia simbolista i de la literatura d’avantguarda.

2.2. Exposar les característiques de la poesia simbolista

i de Carles Riba.

2.3. Explicar les característiques del futurisme i de

l’obra de Joan Salvat-Papasseit.

2.4. Identificar les característiques del surrealisme i de

la producció de J.V. Foix.

2.5. Comentar la producció de narrativa i teatre en els

anys 20 i 30 i els autors Josep M. de Sagarra i

Carles Soldevila

3.1. Explicar els conceptes de bilingüisme, diglòssia,

conflicte lingüístic, substitució lingüística, minorització

i normalització.

3.2. Raonar situacions sociolingüístiques a partir de

supòsits o situacions concretes de llengües en

contacte.

4.1. Enumerar les característiques dels textos jurídics i

administratius i les explica a partir d’un text.

2a avaluació

213


Textos jurídics i administratius

Característiques del llenguatge jurídic i administratiu

Tipus de documents administatius


5.1. Identificar el tema o la tesi d’un text.

5.2. Establir l’estructura i la progressió temàtica d’un

text segons si és expositiu o argumentatiu

6 La literatura de postguerra

1. Història de la llengua i la literatura

-La literatura de postguerra

La llengua sota el franquisme. Etapes de la repressió Tendències literàries Poesia de tradició simbolista Poesia de tradició avantguardista Salvador Espriu i Pere Quart Narrativa. Fantasia i evasió. Narrativa psicològica.

Novel.la realista. Teatre Asssaig. Josep pla.. Joan Fuster

2 Llengua i ús La planificació lingüítica a Europa El monolingüisme com a objectiu Protecció de les minories lingüístiques Autonomia lingüística

1.1. Conèixer el procés de represa de l’estudi de la

llengua durant els anys 60.

1.2. Conèixer les figures dels estudiosos principals de

la llengua i les seves obres de codificació.

2.1. Explicar la relació entre condicionaments històrics,

polítics i socials i les característiques de la

literatura catalana dels anys 60.

2.2. Identificar i caracteritzar les obres narratives dels

anys 60.

2.3. Coneix els autors i les obres principals d’aquesta

etapa.

3.1 Analitzar el marc legal de les llengües de l’Estat

espanyol i els compara amb la situació al nostre territori.

4.1. Definir i exemplificar el concepte de prejudici

lingüístic.

5.1. Conjugar correctament els verbs en el temps,

l’aspecte i el mode que correspon al context.

5.2. Localitzar els usos incorrectes de les formes

verbals i els corregeix.

2a avaluació

214

Federalisme lingüístic bilingüisme institucional -Casos especials. El polonès. El Quebec i el francès.

L'hebreu 3. Estudi del discurs -Textos humanístics i argumentatius -L'argumentació Característiques del discurs argumentatiu Àmbits d'ús del textos argumentatius Gèneres argumentatius d'àmbit periodístic. Gèneres

d'àmbit literari. L'assaig


5.3. Identificar les incorreccions en l’ús de les formes

no personals del verb i en fa un ús correcte.

5.4. Conèixer les classes diferents de perífrasis verbals:

d’obligació i de necessitat, de probabilitat i

d’imminència.

6.1. Concretar el tipus de canal i els pa6.1. Concretar el

tipus de canal i els participants d’un

text.

6.2. Analitzar la polifonia i la intertextualitat d’un text.

7 Els anys seixanta

1. Història de la llengua i la literatura -Els anys seixanta Una lenta però creixent represa L'estudi científic de la llengua. F. de B. Moll, M.

Sanchís Guarner. Enric Valor. Joan Coromines. Antoni

M. Badia i Margarit. Joan Veny i Clar.

1.1. Explicar les diferències estètiques entre la literatura

més actual i la de la postguerra.

1.2. Conèixer l’evolució de les tendències artístiques de

la literatura actual.

2.1. Conèixer els autors i les obres principals de la

literatura actual.

3.1. Analitzar l’ús que se’n fa de la llengua catalana a

l’actualitat.

3a avaluació

215

-Els grans narradors del seixanta Mercè Rodoreda. La plaça del Diamant. Mirall Trencat Llorenç Villalonga. Manuel de Pedrolo. Pere Calders.

Enric Valor La poesia sota el franquisme. El realisme Miquel Martí i Pol Vicenç Andrés Estellés Gabriel Ferrater -La Nova Cançó El teatre El teatre document. Josep M. Benet i Jornet. Rodolf

Sirera 2. Llengua i ús -Les llengües a l'Estat Espanyol La Constitució espanyola i les llengües de l'Estat Els prejudicis lingüístics 3.Estudi del discurs -Formes verbals no personals Remarques sobre l'infinitiu Remarques sobre el gerundi Remarques sobre el participi -Les perífrasis verbals Perífrasis d'obligació i necessitat

3.2. Relacionar i identificar els conceptes

sociolingüístics apresos amb la situació actual de

la llengua.

4.1. Classificar els mecanismes de cohesió lèxics i

gramaticals i els distingeix.

4.2. Localitzar en un text els mecanismes de cohesió

gramatical de l’anàfora i l’el·lipsi.

4.3. Localitzar errades de cohesió en un text, explicar

per què no està ben cohesionat i corregir les errades.

5.1. Sintetitzar un text

5.2. Redactar el comentari íntegre d’un text

216

Perífrasis de probabilitat Perífrasis d'imminència Altres incorreccions


8 La literatura actual

1. Història de la llengua i de la literatura

- La literatura actual - La crisi del realisme social: la generació dels setanta

Poesia. Josep M. Llompart. Miquel Bauça

Narrativa. Miquel Àngel Riera. Baltasar Porcel

La literatura a partir dels anys setanta. Característiques

Poesia. Narcís Comadira. Francesc Parcerisas. Pere

Gimferrer. Maria Mercè Marçal. Maria Antònia Oliver.

Biel Mesquida.Jaume Cabré. Carme Riera. Josep

Lozano. Ferran Torrent. Quim Monzó. Albert Sánchez

Piñol

Autors illencs. Josep Marí. Pau faner. Miquel Rayó.Ponç

Pons. Maria de la Pau Janer. Sebastià Alzamora

La literatura juvenil

Literatura d'idees

2. Llengua i ús

1.1. Explicar les diferències estètiques entre la literatura

més actual i la de la postguerra.

1.2. Conèixer l’evolució de les tendències artístiques de

la literatura actual.

2.1. Conèixer els autors i les obres principals de la

literatura actual.

3.1. Analitzar l’ús que se’n fa de la llengua catalana a

l’actualitat.

3.2. Relacionar i identificar els conceptes

sociolingüístics apresos amb la situació actual de

la llengua.

4.1. Classificar els mecanismes de cohesió lèxics i

gramaticals i els distingeix.

4.2. Localitzar en un text els mecanismes de cohesió

gramatical de l’anàfora i l’el·lipsi.

4.3. Localitzar errades de cohesió en un text, explicar

per què no està ben cohesionat i en corregeix les

errades.

3a avaluació

217

-El català en l'actualitat

-La presència de la llengua a distints àmbits

El sistema educatiu

Cultura comunicació

Organisme i institucions

La llengua catalana a les noves tecnologies

-El marc legal de la llengua

-Coneixement i ús de la llengua catalana a les Illes Balears.

El futur

La immigració a les Illes

-La Unió Europea i el català


-La cohesió -Mecanismes de referència lèxica i gramatical


5.1. Sintetitzar un text i donant-ne l’opinió personal.

5.2. Redactar el comentari íntegre d’un text

218

Procediments i instruments d'avaluació

Els criteris que proposam són els següents:

- Analitzar, interpretar, valorar i sintetitzar oralment i per escrit textos (orals, escrits i icònicoverbals)

pertanyents a situacions de comunicació, tot tenint en compte la funció social que exerceixen, la tradició

cultural en què s’inscriuen, la seva estructura (narrativa, descriptiva, expositiva, argumentativa, etc.) i els

valors que transmeten, assenyalant les idees principals i les secundàries, reconeixent-ne possibles

incoherències o ambigüitats i aportant-hi una opinió personal.

- Realitzar, de forma oral, una exposició acadèmica sobre un tema, planificant-la prèviament i adoptant

l’estratègia comunicativa adequada.

- Elaborar memòries, informes, treballs d’investigació, etc., a partir de la consulta de fonts de diferents

tipus i integrar-ne la informació en textos de síntesi, que presenten les dades principals i els distints punts

de vista, llurs relacions i la perspectiva pròpia, utilitzant-hi els procediments de documentació i tractament

de la informació propis de l’àmbit acadèmic.

- Crear textos escrits de diferents tipus (narratius, descriptius, expositius i argumentatius) adequats a la

situació de comunicació, fent-hi servir mecanismes que els donen coherència i cohesió, i atenent-ne les

estructures formals.

- Identificar en intercanvis comunicatius de tota mena, expressions i valoracions que denoten usos

discriminatoris (en relació amb el gènere social, amb la llengua, amb el grup ètnic o amb la pertinença a

grups considerats marginals a la nostra societat), reflexionar-hi críticament i evitar-les en les produccions

pròpies.

- Esbrinar els components bàsics i l’estructura del lèxic i analitzar críticament els mecanismes

d’incorporació d’elements fònics, morfosintàctics i lèxics com a conseqüència de les relacions entre les

llengües.

219

- Reconèixer les funcions sintàctiques de l’oració, identificar els distints tipus d’oracions i aplicar l’anàlisi

sintàctica.

- Distingir les diferents llengües constitucionals d’Espanya, especialment de les Illes Balears.

- Conèixer, identificar i analitzar en activitats discursives diverses (orals, escrites, icònicoverbals) les

varietats lingüístiques (espacials, socials i d’estil) i les actituds sociolingüístiques que s’hi manifesten, així

com les diferents causes que pot tenir, en una situació de contacte de llengües, l’elecció d’una d’elles o

l’alternança de codis en un mateix discurs.

- Identificar el gènere a què pertany un text literari i reconèixer-ne els elements estructurals bàsics i els

recursos lingüístics.

- Valorar i conèixer l’evolució històrica de les formes literàries (fins al segle XIX), atenent el marc

històric i cultural i la seva relació amb els autors i obres més destacades.

- Analitzar i comentar obres completes de les diferents èpoques i de llurs autors més destacats,

reconeixent-ne el contingut ideològic i relacionant-lo amb el context actual de recepció.

- Conèixer i valorar les obres i els autors més representatius de la literatura de l’Edat Mitjana i dels segles

XV, XVI i XVII en les diferents llengües constitucionals i en les grans línies de la literatura universal.

- Manejar els recursos informàtics bàsics (processadors de textos, correctors ortogràfics, bases de dades,

internet, multimèdia, ...) i aplicar-los a la recerca i elaboració de la informació.

Es farà un examen com a mínim per avaluació. L’avaluació es contínua i no es contemplen els

exàmens de recuperació. A final de curs l’examen serà global.

Instruments:

220

Exercicis a classe, a casa o a través de l’aula virtual

Treballs a casa o a través de l’aula virtual

A l’examen de recuperació del mes de setembre entrarà tot el temari que s’haurà vist durant el

curs i que consta a la present programació. S’aplicaran els mateixos criteris d’avaluació tot i que

només es podrà avaluar la nota de l’examen

Criteris de qualificació que s'aplicaran

Llengua catalana i literatura 1r Batxillerat

Els exàmens comptaran un 80% S'ha de tenir un mínim de 3 de nota dels exàmens per poder fer la mitjana global. Les lectures un 10%

La feina a classe, el treballs, a casa o a través de l’aula virtual comptaran un 10%.

L'alumne/a pot perdre fins a un màxim de 2 punts per faltes ortogràfiques, de lèxic, morfològiques i sintàctiques que

cometi. El barem de descompte de punts per faltes és el mateix que s'aplica a segon de batxillerat:

De 0 a 5 faltes: -0 punts

De 6 a 10 faltes. -0'25 punts

221

D'11 a 15 faltes: -0'5 punts

De 16 a 20 faltes: - 1 punt

De 21 a 25 faltes: -1'5 punts

+ de 26 faltes: -2 punts

Llengua catalana i literatura 2n de batxillerat

Els exàmens comptaran un 80% de la nota global. S'ha de tenir un mínim de 3 de nota dels exàmens per poder fer la

mitjana global. Les lectures un 10%

Els treballs ( esquemes, resums, comentaris...) comptaran un 10%

Es descomptaran 2 punts com a màxim per les faltes d’ortografia .( 0.1 per falta)

De 0 a 5 faltes: -0 punts

De 6 a 10 faltes. -0'25 punts

D'11 a 15 faltes: -0'5 punts

De 16 a 20 faltes: - 1 punt

De 21 a 25 faltes: -1'5 punts

+ de 26 faltes: -2 punts

222

Metodologia

La concepció de l’aprenentatge com un procés de transvasament de coneixements del professor als

estudiants, que serien considerats com a recipients buits, és actualment inacceptable. D’acord amb aquesta

concepció, la tasca del professorat es limitaria a exposar amb detall i claredat els coneixements que desitja

que aprenguin els seus alumnes, mentre que la d’aquests seria atendre les explicacions.

Aquest model «estàtic» entra en contradicció amb els objectius del nou Batxillerat, en el qual

procediments i actituds tenen un paper important. Hem de buscar, per tant, un nou model d’aprenentatge,

basat en els principis següents:

- La memòria de l’alumne i les seves estratègies de processament interaccionen amb els estímuls que rep

de l’entorn, i ho fan seleccionant unes dades i ignorant-ne unes altres. D’aquesta manera, els alumnes

entenen allò que seleccionen quan atenen determinats aspectes del que veuen i senten.

- La dada seleccionada per l’alumne no posseeix, per si mateixa, significat. El significat que el professor li

atribueix no es transfereix a l’alumne perquè aquest senti les seves paraules.

- Qui aprèn:

- Genera vincles entre aquesta informació i aquelles parts de la seva memòria que són considerades

rellevants per a ell.

- Extreu informació de la memòria i l’usa per construir activament significats a partir de les dades.

- Pot contrastar els significats construïts amb la memòria i l’experiència sensorial i gravar les seves

construccions en la memòria.

223

És important que els alumnes i les alumnes siguin capaços de relacionar les idees que elaboren amb les

que tenen, amb les experiències i les situacions que viuen en el món que els envolta i amb les persones les

idees de les quals valoren.

L’aprenentatge de les ciències com a canvi conceptual i metodològic

L’aprenentatge és dinàmic: els estudiants passen del seu estat actual de coneixement a un estat de

coneixement més ampli, coherent i profund dels coneixements lingüístics i literaris. Per tal d’aconseguir-

ho, la figura del professor és d’especial rellevància.

El paper del professorat és el d’un conductor i dinamitzador del treball i la investigació de l’alumnat. Ha

de dissenyar i proposar les activitats amb les quals l’alumne podrà superar els obstacles que se li presenten

en l’adquisició i l’aprofundiment dels seus coneixements.

El currículum és una proposta educativa que han d’elaborar els professors tenint en compte les diferències

entre centres escolars i les condicions personals, materials i tècniques que donen suport a la realització. El

currículum és un recurs per a tractar assumptes, enfocar problemes pràctics i actuar-hi amb criteri en la

solució d’aquests.

Les situacions educatives apareixen com a processos interactius amb tres vèrtexs: l’alumne, que construeix

significats; el contingut, sobre el qual s’opera la construcció, i el professor, que actua i intervé per facilitar

el procés de construcció.

224

Atenció a la diversitat

La capacitat per a aprendre no pot considerar-se com a sinònim de capacitat intel·lectual; també la

motivació i els interessos són aspectes fonamentals perquè l’ajuda pedagògica que el professorat ha

d’oferir sigui el més ajustada possible, de manera que incidesqui positivament en el desenvolupament de

les persones. Això no comporta, no obstant, negar l’existència d’estudiants que manifesten dificultats i, a

vegades, limitacions en la seva capacitat per a aprendre, i d’altres que progressen amb més rapidesa que

els seus companys i que, de la mateixa manera, necessiten una resposta educativa que els permeti

progressar segons les seves possibilitats. En aquests casos, les ajudes pedagògiques i les adaptacions

curriculars constitueixen les mesures adequades per a garantir l’atenció educativa en cada cas. En el nostre

projecte, l’atenció a la diversitat –és a dir, el reforç i les ampliacions necessàries– s’aborda des de dues

perspectives:

- Les ampliacions o els aspectes interessants relacionats amb determinat concepte, tema o autor figuren en

el marge de la pàgina del tema. També, al final dels apartats d’Història de la llengua i de la literatura i

de Comunicació es presenten activitats que permeten ampliar el que han estudiat en la unitat, d’una

manera amena i motivadora. - A partir de la cinquena unitat, l’apartat Comunicació està dedicat a posar en pràctica els diferents

recursos d’aprenentatge o tècniques d’estudi aplicant-los als continguts literaris. - D’altra banda, procuram que els continguts de l’apartat Comentari de textos i, sempre que ha estat

possible, també els de l’apartat Estudi de la llengua estiguin relacionats amb els conceptes literaris.

Així, no només es facilita l’aprenentatge de la literatura, sinó que aquesta es converteix en model de bon

ús de l’idioma. - Al final de cada unitat, en l’apartat Avaluació, proposem a l’alumnat una avaluació de coneixements

225

conceptuals perquè puga controlar el seu propi progrés; i a més, un espai de lectura recreativa

(Assaborim la lectura) on podrà aplicar, de manera senzilla, els coneixements adquirits a textos

connectats més palesament amb la seua sensibilitat (esport, moda, rock-and-roll, etc.). També hi hem

inclòs un esquema perquè l’ajude a estudiar i com a reforç de les tècniques d’estudi. - Finalment, per completar (i complementar) aquesta tasca de diversificació, hem volgut afegir al final del

llibre diversos annexos: una síntesi de les vuit unitats, que servisquen per estudiar els conceptes mínims

exigibles i, alhora, com a model de com és un resum ben redactat, i un glossari de terminologia

lingüística i literària, on podrà trobar els conceptes fonamentals definits.

No hem d’oblidar que la finalitat del Batxillerat, com la de tota l’educació en general, és ajudar a formar

persones capaces de manejar-se amb progressiva autonomia, tant en l’àmbit públic com en el privat. Això

comporta contribuir al desenvolupament integral de la persona per, des del seu equilibri personal i afectiu,

fomentar la integració social d’una manera crítica i creativa. Aquesta meta requereix una intervenció

planificada, encaminada a aprofundir en les finalitats bàsiques de l’ESO.

El Batxillerat ha de ser, per tant, una etapa en què els estudiants desenvolupen les capacitats per integrar-

se en l’activitat social, ser ciutadans capaços d’exercir els seus deures, exercir els seus drets en una

societat democràtica i mantindre actituds crítiques. Tot això contribuirà a formar persones capaces de

viure en una societat cada vegada més multicultural, des del coneixement i l’estima de la cultura pròpia i

la dels altres.

Materials, recursos didàctics i llibres de text

226

1r

Batxillerat

Llibre de text: Llengua i literatura 1. Editorial Anaya CD-ROM Textos i exercicis Editorial Anaya Aula virtual Llibres de lectura:

Primera avaluació:

o GALCERAN, J. El mètode Gronholm. Ed. La butxaca

Segona avaluació:

Joanot Martorell Tirant lo Blanc. Ed Bromera. Els nostres clàssics

Tercera avaluació:

Àngel Guimerà Terra baixa

2n

Batxillerat

Llibre de text: Llengua catalana i literatura 2. Editorial Anaya CD-ROM Textos i exercicis .Editorial Anaya Aula virtual Llibres de lectura:

L'alumne podrà a elegir entre les lectures següents seguint les indicacions del

professorat.

227

1a avaluació : Joan Puig I Ferreter Aigües encantades Ed.62 2a avaluació:

RODOREDA, M. Mirall trencat. o RODOREDA, M. La plaça del diamant.

228

Estratègies d'animació a la lectura i desenvolupament de l'expressió oral i escrita

Totes les activitats planificades pretenen fomentar la lectura i aconseguir que els alumnes

s'expressin tant oralment com per escrit amb la correcció que pertoca a cada nivell

Mesures per a la utilització de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC)

A tots els cursos de batxillerat seguint el currículum de cada curs es fomentarà l'ús de les TIC.

A cada unitat, si s'escau es facilitaran adreces i enllaços per tal de poder ampliar o reforçar els

continguts treballats En cas que disposem dels recursos necessaris es podrà dur a terme determinades classes a les aules

d'informàtica. Fer ús de l'aula virtual

Activitats de suport i orientació per a la superació de les proves extraordinàries

229

Enguany les classes de suport de primer de batxillerat són els dimecres de 17,30 hores a les 18,30

hores i les classes de suport de segon de batxillerat són els dimecres de 15,30 hores a les 16,30

hores.

Activitats de recuperació i mesures de suport per a alumnes amb la matèria pendent

Pendents de 1r de

Batxillerat

Els alumnes que tenen el català pendent de primer de batxillerat tendran la

possibilitat de presentar-se a un examen extraordinari durant el mes de febrer.

Els alumnes que aprovin aquesta prova recuperaran l’assignatura. No cal que

es presentin a la convocatòria oficial del mes de maig. La matèria de la qual s’examinaran correspon al temari treballat a primer de

batxillerat, i seran avaluats seguint els mateixos criteris que s’apliquen durant

el curs. Els alumnes poden repassar també tots els exercicis que varen fer el

curs anterior. El suport als alumnes amb el català pendent de primer de batxillerat es farà el

dimecres horabaixa al mateix horari de suport de primer i segon de

batxillerat.

230

Activitats complementàries i extraescolars organitzades pel departament

Per tal de complementar els coneixements adquirits dins les aules, es creu positiu mantenir al llarg del curs la dinàmica de realitzar activitats extraescolars.

En principi, tenim previstes les següents activitats complementàries :

1.- Organitzar al nostre centre conferències o xerrades amb algun escriptor perquè comenti el procés de creació d’algun dels títols que els nostres alumnes hagin

llegit.

2.-. Fer alguna sortida de cinema o teatre en català, sempre que la programació sigui adequada i adient i hi hagi prou acceptació.

3.- Participar al “Recull Literatura jove “ de l’Ajuntament de Palma.

4.- Es preveu organitzar alguna representació teatral dins les aules o al gimnàs antic.

5- Participació al 26è Encontre de teatre en català a l’ensenyament secundari,(Aproximadament 10/15 alumnes). Aquesta activitat tindrà lloc al voltant de Pasqua.

6.- Si l’alumnat demostra interès i és possible fer un muntatge a final de curs, es preveu- com s’ha fet durant els darrers anys actuar a la Mostra de teatre escolar

que organitza l’Ajuntament de Palma i del qual sempre es fan dues funcions:

a) Una funció al vespre, a les 20 hores, al Teatre Municipal de Palma, per als pares, mares i família. b) Una funció matinal, només per als alumnes de l’IES Madina Mayurqa, perquè vegin el

231

muntatge que han preparat els companys.(Es donarà preferència als alumnes d'ESO).

9.- Per tal de commemorar Josep Maria Llompart durant el curs anirem realitzant activitats diverses: (itineraris literaris per palma, exposicions, lectures

dramatitzades…)

Activitats extraescolars del departament didàctic de: Llengua catalana i literatura

Nivell Activitat /Sortida Dates

Horari

aproximat

Preus Observacions

1ª

avaluació

1.- Organitzar al nostre centre

conferències o xerrades amb algun

escriptor perquè comenti el procés

de creació d’algun dels títols que els

nostres alumnes hagin llegit.

2.-. Fer alguna sortida de cinema o

teatre en català, sempre que la

programació sigui adequada i adient

i hi hagi prou acceptació.

De 9 a 12 h. 5euros

3.- Sortida itinerari per Palma Josep alumnes 3r (?)

232

Maria Llompart (visitar alguns llocs

emblemàtics

2a

avaluació

2.-. Fer alguna sortida de cinema o

teatre en català, sempre que la

programació sigui adequada i adient

i hi hagi prou acceptació.

3.- Participar al “Recull Literatura

jove “ de l’Ajuntament de

Palma.

4.- Es preveu organitzar alguna

representació teatral dins les

aules.

5- Participació al 26 Encontre de

teatre en català a l’ensenyament

secundari,(Aproximadament 10/15

alumnes). Aquesta activitat tindrà

lloc durant el segon trimestre.

9- Si l’alumnat demostra interès i

233

3ª

avaluació

és possible fer un muntatge a final

de curs, es preveu- com s’ha fet

durant els darrers anys actuar a la

Mostra de teatre escolar que

organitza l’Ajuntament de Palma i del qual sempre es fan dues

funcions:

c) Una funció al vespre, a les

20 hores, al Teatre

Municipal de Palma, per als

pares, mares i família. d) Una funció matinal, només

per als alumnes de l’IES

Madina Mayurqa, perquè

vegin el muntatge que han preparat els

companys.(Es donarà preferència

als alumnes d'ESO).

Documents

PROGRAMACIÓ DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CATALANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/.../progRCatala17-18.pdf · 2017-11-11 · ortografia correcta. 11. Fer servir la llengua per