PROGRAMACIÓ DEL DEPARTAMENT DE MATEMÀTIQUESlinux.iespuigdesafont.cat/joomla/attachments/article/225/(PROG... · 2. IES PUIG DE SA FONT ... 1 ORGANITZACIÓ DEL DEPARTAMENT ... Les

PROGRAMACI DEL DEPARTAMENT DE

MATEMTIQUES

IES PUIG DE SA FONT

Curs 2012-2013

IES PUIG DE SA FONT DEPARTAMENT DE MATEMTIQUES

2


3

NDEX

IES PUIG DE SA FONT..................................................................................................................................... 1 ORGANITZACI DEL DEPARTAMENT.................................................................................................... 5

COMPOSICI DEL DEPARTAMENT, MATRIES I DISTRIBUCI DE GRUPS....................... 5 REUNIONS DE DEPARTAMENT .................................................................................................... 7 LLIBRES DE TEXT ........................................................................................................................... 7

PROGRAMACI: MATEMTIQUES.......................................................................................................... 8 METODOLOGIA................................................................................................................................ 8 COMPETNCIES BSIQUES........................................................................................................... 9 PLA DE FOMENT DE LA LECTURA............................................................................................ 10 S DE LES TIC..................................................................................................................................10 PLA DE REPETIDORS PERSONALITZAT ................................................................................... 11 ASPECTES GENERALS DE LAVALUACI ............................................................................... 11 MESURES DATENCI A LA DIVERSITAT ............................................................................... 13 RECUPERACI DALUMNES PENDENTS.................................................................................. 15 ACTIVITATS EXTRAESCOLARS ................................................................................................. 16 TEMES TRANSVERSALS .............................................................................................................. 17 LLENGUA VEHICULAR DEL DEPARTAMENT DE MATEMTIQUES...................................17 PROGRAMA SECCIONS EUROPEES EN ANGLS......................................................................18

PROGRAMACI: MATEMTIQUES 1r ESO........................................................................................... 19 METODOLOGIA.............................................................................................................................. 19 AVALUACI ................................................................................................................................... 19 TEMPORALITZACI...................................................................................................................... 20 OBJECTIUS I CONTINGUTS ......................................................................................................... 24 COMPETNCIES BSIQUES..........................................................................................................27 CRITERIS DAVALUACI (MATEMTIQUES - 1r ESO) .......................................................... 28

PROGRAMACI: MATEMTIQUES 2n ESO .......................................................................................... 30 METODOLOGIA.............................................................................................................................. 30 AVALUACI ................................................................................................................................... 30 TEMPORALITZACI...................................................................................................................... 30 OBJECTIUS I CONTINGUTS ......................................................................................................... 31 COMPETNCIES BSIQUES..........................................................................................................39 CRITERIS DAVALUACI (MAT - 2n ESO) ................................................................................ 40

PROGRAMACI: MATEMTIQUES 3r ESO........................................................................................... 42 METODOLOGIA.............................................................................................................................. 42 AVALUACI ................................................................................................................................... 42 TEMPORALITZACI...................................................................................................................... 42 OBJECTIUS I CONTINGUTS ......................................................................................................... 43 COMPETNCIES BSIQUES..........................................................................................................49 CRITERIS DAVALUACI (MAT 3r ESO) ................................................................................ 50

PROGRAMACI: MATEMTIQUES 4t ESO (opci A)........................................................................... 52 METODOLOGIA.............................................................................................................................. 52 AVALUACI ................................................................................................................................... 52 TEMPORALITZACI...................................................................................................................... 52 OBJECTIUS I CONTINGUTS ......................................................................................................... 53 COMPETNCIES BSIQUES..........................................................................................................59 CRITERIS DAVALUACI (MAT 4t ESO A)............................................................................. 60

PROGRAMACI: MATEMTIQUES ESPF. 4t ESO (opci B) ................................................................ 62 METODOLOGIA.............................................................................................................................. 62 AVALUACI ................................................................................................................................... 62 TEMPORALITZACI...................................................................................................................... 62 OBJECTIUS I CONTINGUTS ......................................................................................................... 63 COMPETNCIES BSIQUES..........................................................................................................72 CRITERIS DAVALUACI (MAT 4t ESO B)............................................................................. 73

PROGRAMACI: MATEMTIQUES 1r BATXILERAT CCSS............................................................... 75 METODOLOGIA.............................................................................................................................. 75 AVALUACI ................................................................................................................................... 75 TEMPORALITZACI...................................................................................................................... 75 OBJECTIUS I CONTINGUTS ......................................................................................................... 76 CRITERIS DAVALUACI (MAT 1r BTX CCSS) ..................................................................... 83

PROGRAMACI: MATEMTIQUES 2n BATXILLERAT CCSS............................................................ 85


4

METODOLOGIA.............................................................................................................................. 85 AVALUACI ................................................................................................................................... 85 TEMPORALITZACI...................................................................................................................... 85 OBJECTIUS I CONTINGUTS ......................................................................................................... 86 CRITERIS DAVALUACI (MAT 2n BTX CCSS) .................................................................... 94

PROGRAMACI: MATEMTIQUES CCNN 1r BATXILLERAT ........................................................... 96 METODOLOGIA.............................................................................................................................. 96 AVALUACI ................................................................................................................................... 96 TEMPORALITZACI...................................................................................................................... 96 OBJECTIUS I CONTINGUT............................................................................................................ 97 CRITERIS DAVALUACI (MAT 1r BTX CCNN).................................................................. 104

PROGRAMACI: MATEMTIQUES CCNN 2n BATXILLERAT ........................................................ 106 METODOLOGIA............................................................................................................................ 106 AVALUACI ................................................................................................................................. 106 TEMPORALITZACI.................................................................................................................... 106 OBJECTIUS I CONTINGUTS ....................................................................................................... 107 CRITERIS DAVALUACI (MAT 2n BTX CCNN) ................................................................. 116

PROGRAMACI: TALLER DE MATEMTIQUES 1r,2n dESO .......................................................... 118 INTRODUCCI.............................................................................................................................. 118 METODOLOGIA............................................................................................................................ 118 AVALUACI ................................................................................................................................. 118 OBJECTIUS.................................................................................................................................... 120 CONTIGUTS : TALLER DE MATEMTIQUES 1r i 2n dESO................................................. 121

PROGRAMACI: AMPLIACI DE MATEMTIQUES ........................................................................ 122 INTRODUCCI.............................................................................................................................. 122 METODOLOGIA............................................................................................................................ 123 AVALUACI ................................................................................................................................. 123 TEMPORALITZACI:................................................................................................................... 123 OBJECTIUS I CONTINGUTS ACTITUDINALS ......................................................................... 124 CONTINGUTS AMPLIACI DE MATEMTIQUES.................................................................. 125 CRITERIS DAVALACI ............................................................................................................. 131

IES PUIG DE SA FONT DEPARTAMENT DE MATEMTIQUES DEPARTAMENT

5

ORGANITZACI DEL DEPARTAMENT COMPOSICI DEL DEPARTAMENT, MATRIES I DISTRIBUCI DE GRUPS En aquest curs 2011-2012 el Departament de Matemtiques de lIES Puig de sa font est format pels professors segents:

o CANDELA, Lourdes o CERD, Miquel ngel o COMPANY, Miquel o FLAQUER, Mnica o RASTOLL, M. Teresa o RIERA, Aina M o TORREJON, Jos Daniel

Enguany, les assignatures que imparteix el nostre Departament sn les segents:

1r, 2n, 3r, 4t dESO

1r, 2n Batxillerat CCNN MATEMTIQUES 1r, 2n Batxillerat CCSS

TALLER DE MATEMTIQUES 1r i 2n dESO

AMPLIACI DE MATEMTIQUES 2n Batxillerat

IES PUIG DE SA FONT DEPARTAMENT DE MATEMTIQUES DEPARTAMENT

6

La distribuci de matries i grups ser la segent: Aina M Riera:

Matemtiques 3r ESO. Grup B Matemtiques apl a CCSS 1r BTX. Grup B

Miquel Company: Matemtiques 1r ESO. Grup C Taller de matemtiques, 1r dESO Matemtiques 3r ESO. Grup D Matemtiques 4t ESO opci B. Grup C Matemtiques II 2n BTX. Grup A Tutoria 2n BTX. Grup A

M. Teresa Rastoll:

Matemtiques 1r ESO. Grup A, B, C Matemtiques 1r ESO. Grup D Matemtiques 2n ESO. Grup D Matemtiques 3r ESO. Grup C Estudi assistit a 1r BTX. Grup A Matemtiques I 1r BTX. Grup A Tutoria 1r BTX. Grup A

Mnica Flaquer: Matemtiques 2n ESO Seccions Europees.

Grup A, B, C, D Matemtiques 4t ESO opci A. Grup D Matemtiques apl a CCSS 2n BTX. GrupB

Lourdes Candela: Matemtiques 1r ESO. Grup D, E, F Matemtiques 2n ESO. Grup C Matemtiques 2n ESO. Grup E Matemtiques 3r ESO. Grup A Tutoria 3r ESO. Grup A Matemtiques 4t ESO opci B. Grup A

Jos Daniel Torrejn:

Matemtiques 1r ESO. Grup A Matemtiques 1r ESO. Grup E Matemtiques 2n ESO. Grup E, F Matemtiques 3r ESO. Grup A, B, C, D Ampl. matemtiques 2n BTX CN. Grup A Taller de matemtiques, 1r ESO

Miquel ngel Cerd:

Matemtiques 1r ESO. Grup B Estudi assistit a 1r ESO. Grup F Matemtiques 2n ESO. Grup A, B, C, D Matemtiques 2n ESO. Grup F Matemtiques 4t ESO opci B. Grup B Taller de matemtiques, 2n ESO

Na Petra Miquel del Departament dOrientaci, imparteix les matemtiques als grups de diversificaci (3r F, 4t E).

IES PUIG DE SA FONT DEPARTAMENT DE MATEMTIQUES MATEMTIQUES

7

REUNIONS DE DEPARTAMENT Les reunions de Departament s un cop a la setmana, quedant fixada els dilluns a sisena hora. A naquesta reuni tamb hi assistir la professora que imparteix classes de matemtiques a diversificaci i la PT. Cada mes almenys es dedicar una daquestes reunions a avaluar la marxa de les programacions en els diversos grups aix com la temporalitzaci, perqu sigui molt ms efectiva la coordinaci entre els professors dun determinat nivell. Tamb es tractaran altres temes, com per exemple:

- Elaboraci de material didctic i revisi del material que ja tenim al Departament. - Elaboraci material didctic de refor per als alumnes amb mancances - Organitzaci del material del Departament. - Seguiment i coordinaci de les mesures datenci a la diversitat prpies del

departament: suports; grups flexibles; grups de via lenta; grups de diversificaci. - Estudi i valoraci dels resultats acadmics dels alumnes a les avaluacions. - Discussi i intercanvi dopinions en temes generals relacionats amb el departament

i el centre. - Informaci i participaci a la CCP. - Elaboraci de material referent a les competncies bsiques.

LLIBRES DE TEXT Els llibres de text que el Departament t assignats aquest curs 2012-2013 sn els segents:

NIVELL LLIBRE EDITORIAL SRIE LLENGUA 1r ESO Matemtiques 1r ESO Santillana Illes Balears Catal 2n ESO Matemtiques 2n ESO Santillana Illes Balears Catal 3r ESO Matemtiques 3r ESO Santillana Illes balears Catal 4t ESO-A Matemtiques 4t ESO Santillana Illes balears Catal 4t ESO-B Matemtiques 4t ESO Santillana Illes balears Catal 1r BTX CCSS

Matemtiques aplicades a les Cincies Socials I

Santillana Illes Balears Catal

1r BTX CCNN

Matemtiques I Santillana Illes Balears Catal

2n BTX CCSS

Matemtiques aplicades a les Cincies Socials II

Santillana Illes Balears Catal

2n BTX CCNN

Matemtiques II Santillana Illes Balears Catal

No hi ha llibre assignat a cap Taller de Matemtiques ni a la optativa ampliaci de

matemtiques.


8

PROGRAMACI: MATEMTIQUES METODOLOGIA El nostre departament imparteix dos tipus dassignatures relacionades amb les matemtiques:

i) Matemtiques.

Aquesta assignatura simparteix obligatriament en tots els nivells. La idea general de la nostra metodologia s desenvolupar la matria progressivament: a) al primer cicle donem molta importncia a la feina realitzada a classe i casa,

mentre preparem lalumne per aprendre a estudiar matemtiques, lobjectiu s adquirir hbits;

b) al segon cicle, la importncia cau sobre lestudi de lalumne i intentem

consolidar com agafar apunts i com fer problemes, lobjectiu s desenvolupar els hbits adquirits i assolir una competncia matemtica per a un cicle o un batxillerat. Tot aix implica, per exemple:

a) enforquillar els continguts i procediments de dos en dos cursos o, b, unitats dun mateix curs;

b) els percentatges avaluatius van donant ms importncia a les proves escrites a mesura que lalumne va superant cursos.

ii) Taller de Matemtiques.

Aquesta assignatura simparteix aquest any a 1r i 2n dESO. Sutilitza com una eina ms per donar suport i reforar determinats continguts-procediments del curs corresponent. Hi ha dos grups de 1r dESO, que estan connectats, el que permetr (sempre que els professors involucrats ho creguin convenient) redistribuir els alumnes segons les necessitats i el nombre dalumnat de cada grup. I un grup a 2n dESO. En principi dins cada grup de taller es treballaran dos camps: - el primer, s de refor i es dedicar a reforar els continguts que no han quedat

suficientment assolits a lassignatura de matemtiques. - el segon, que s dampliaci i es dedicar a treballar el carcter ldic i

manipulatiu de les matemtiques mitjanant diferents exercicis i activitats.

iii) Ampliaci de Matemtiques.

Aquesta assignatura simparteix com optativa a 2n de Batxiller. Enguany se far a distncia. Aix significa que el professor titular de lassignatura el tindran online. A linstitut tindran una hora setmanal amb un professor del departament per resoldre dubtes i guiar als alumnes en els diferents temes.


9

COMPETNCIES BSIQUES Podem entendre que tot el currculum de la matria contribueix a ladquisici de la competncia matemtica, ja que la capacitat per utilitzar diferents formes de pensament matemtic, per a interpretar i descriure la realitat i actuar-hi, forma part del propi objecte daprenentatge. Tots els blocs de continguts estan orientats a aplicar les destreses i actituds que permeten raonar matemticament, comprendre una argumentaci matemtica i expressar-se i comunicar-se amb el llenguatge matemtic, mitjanant les eines adequades, i integrant el coneixement matemtic amb altres tipus de coneixement per obtenir conclusions, reduir la incertesa i per enfrontar-se a situacions quotidianes de diferent grau de complexitat La discriminaci de formes, relacions i estructures geomtriques, especialment amb el desenvolupament de la visi espacial i la capacitat per transferir formes i representacions entre el pla i lespai, contribueix a aprofundir la competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic. La incorporaci deines tecnolgiques com a recurs didctic per a laprenentatge i per a la resoluci de problemes, contribueix a millorar el tractament de la informaci i la competncia digital dels estudiants, de la mateixa manera que la utilitzaci dels llenguatges grfic i estadstic ajuda a interpretar millor la realitat expressada pels mitjans de comunicaci. Tamb volem ressaltar la interacci entre els diferents tipus de llenguatge: natural, numric, grfic, geomtric i algebraic com a forma de lligar el tractament de la informaci amb lexperincia de lalumnat. Les matemtiques contribueixen a la competncia en comunicaci lingstica ja que sn concebudes com una rea dexpressi que utilitza contnuament lexpressi oral i escrita en la formulaci i expressi de les idees. Per aix, en totes les relacions densenyament i aprenentatge de les matemtiques i en particular en la resoluci de problemes, adquireix especial importncia lexpressi oral i escrita dels processos realitzats i dels raonament seguits, ja que ajuden a formalitzar el pensament. El propi llenguatge matemtic s un vehicle de comunicaci didees que destaca per la precisi en els seus termes i per la gran capacitat per transmetre conjectures grcies a un lxic propi de carcter sinttic, simblic i abstracte. Les matemtiques contribueixen a la competncia cultural i artstica perqu el coneixement matemtic s expressi universal de la cultura i en particular, la geometria part integral de lexpressi artstica de la humanitat, que ofereix mitjans per descriure i comprendre el mn que ens envolta i per apreciar la bellesa de les estructures que ha creat. Cultivar la creativitat i la sensibilitat sn objectes daquesta matria. Els mateixos processos de resoluci de problemes contribueixen especialment a fomentar lautonomia i iniciativa personal perqu sutilitzen per planificar estratgies, assumir reptes i contribueixen a conviure amb la incertesa, controlant a la vegada els processos de presa de decisions. Tamb, les tcniques heurstiques que desenvolupa constitueixen models generals de tractament de la informaci i de raonament i consolida ladquisici de destreses involucrades en la competncia daprendre a aprendre tals com lautonomia, la perseverana, la sistematitzaci, la reflexi crtica o lhabilitat per comunicar amb eficcia els resultats del propi treball. La utilitzaci de les matemtiques per descriure fenmens socials, mitjanant lanlisi funcional i de lestadstica, contribueix a la competncia social i ciutadana, i aporta criteris cientfics per predir i prendre decisions. Tamb es contribueix a aquesta competncia enfocant els errors comesos en els processos de resoluci de problemes amb esperit constructiu.


10

PLA DE FOMENT DE LA LECTURA Les matemtiques contribueixen a

- Comprendre i expressar amb correcci, oralment i per escrit, textos i missatges complexos.

- Interpretar i produir amb propietat, autonomia i creativitat missatges que utilitzen

codis cientfics i tcnics amb la finalitat denriquir les possibilitats de comunicaci i dexpressi.

- Desenvolupar habilitats bsiques en la utilitzaci de les fonts dinformaci per

assolir nous coneixements, amb sentit crtic. Adquirir una preparaci bsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informaci i la comunicaci.

Amb la finalitat destimular linters i lhbit de lectura i millorar lexpressi oral, el departament de matemtiques dur a terme les segents activitats que contribueixen a millorar la comprensi lectora i la capacitat dexpressi:

- Fomentar la lectura comprensiva dels enunciats. - En la resoluci de problemes, fomentar lexpressi oral i escrita dels processos

realitzats i dels raonament seguits.

- Cercar informaci sobre qualque personatge important dins el mon de les matemtiques i redactar una ressenya.

- Llegir (en veu alta o a nivell individual) els apartat de teoria del llibre i

comprendre el que sha llegit, subratllant les idees principals i explicant els termes que no sentenguin.

- Llegir qualque apartat de teoria del llibre i redactar-ne un resum.

- Llegir qualque histria breu relacionada amb les matemtiques i realitzar algunes

activitats de comprensi.

- Xerrades sobre algun tema relacionat amb les matemtiques.

- Penjar al frum de linstitut un llistat de llibres relacionats amb matemtiques ordenats segons nivells. La lectura dels llibres es tindr en conta dins la nota de treballs corresponent a cada nivell.

S DE LES TIC

El departament de matemtiques sempre ha estat molt lligat a ls de les noves tecnologies i conta amb molts recursos interactius per poder ampliar i reforar els continguts en les diferents etapes de lensenyament. Per aix intentarem utilitzar el mxim de recursos al nostre abast sempre i quan les situacions tant daula com de material ens deixin.

Les mesures que ja hem posat en prctica sn:


11

- A lassignatura de Taller de Matemtiques de 1r dESO sha assignat una hora setmanal a cada grup a laula dinformtica perqu els alumnes puguin utilitzar diferents recursos dinternet. Aquests recursos van des de jocs fins a exercicis de refor o ampliaci.

- s de la web de linstitut per penjar fitxes, exercicis, llibres de lectura relacionats amb matemtiques,...

- s de projectors dins classe per fer algunes presentacions i veure algunes pellcules o documentals relacionats amb la matria.

- Lliurar als alumnes un llistat de direccions de pgines web que tenguin relaci amb els temes tractats a Matemtiques.

- Utilitzar les pissarres digitals i els ordinadors porttils per a cada alumne de 1r i 2n dESO per utilitzar els recursos didctics relacionats amb el llibre de text que ens ofereix Santillana i daltres que se troben per internet o estan elaborats pels membres del departament.

A ms, de cara al curs vinent ens plantejam la creaci dun blog per poder tractar amb els alumnes altres temes relacionats amb les matemtiques i fer exercicis i treballs dampliaci. PLA DE REPETIDORS PERSONALITZAT Des del departament de matemtiques es t previst, al llarg daquest curs, fer una intervenci ms personalitzada amb els alumnes repetidors a fi de millorar els seu rendiment acadmic i evitar al mxim el fracs escolar. En aquest sentit es duran a terme un seguit de passos al llarg de tot el curs: 1.- Detecci de les dificultats per presenta lalumne en el procs daprenentatge 2.- Aplicaci dunes mesures de millora 3.- Valoraci del procs daprenentatge de lalumne. ASPECTES GENERALS DE LAVALUACI Lavaluaci de lalumne a les assignatures que imparteix el departament (matemtiques, taller de matemtiques) es basa en el segent esquema general:

ESQUEMA GENERAL DE LAVALUACI: DEP. DE MATEMTIQUES Inici de lavaluaci: setembre >>>>> Final de lavaluaci: setembre de lany segent

Nota Final de Juny Nota

dAvaluaci

>>

>>

>

Susps

FEINA DE LALUMNE

>>>>>

Nota de Butllet

Recuperaci

o Pujar N

ota

>>>>>

Nota final de Setembre

NOTA FINAL DEL

CURS

Descrit a lapartat (A)

Descrit a lapartat (B)

Les notes que pot obtenir un alumne sn: Susps: Aprovat:

0, 1, 2, 3, 4 5, 6, 7, 8, 9, 10


12

QU AVALUEM Els continguts que avaluarem de cada alumne aix com els percentatges que utilitzarem sn:

CONTINGUTS TAULA DE PERCENTATGES % Fets

conceptes Procediments

Valors normes

1r ESO

2n ESO

3r ESO

4t ESO 1r BAT 2n

BAT X X X

Quadern dapunts

es valorar la presentaci del quadern; lestructura dels apunts teoria-problemes i lordre; que no falti res del que sha fet a classe; determinats exercicis.

10

10

X X Treballs i exercicis

Treballs, fitxes, deures, feina en grup,....; es valorar presentaci, ordre, desenvolupament i resoluci.

10 10

X

Actitud Es valoraran les faltes de comportament i les amonestacions; la participaci a classe; linters; faltes dassistncia i retards.

10

10

20 20 5 5

X X

Exmens Es valoraran les qestions i exercicis plantejats, aix com la resoluci dels problemes, els raonaments exposats i la teoria formulada.

70

70

80 80 95 95

*Taller de matemtiques 1r dESO: Es valorar un 20% lactitud, un 50% les fitxes proposades a classe, un 15% els exercicis amb ordinadors i un 15% les notes de jocs. *Taller de matemtiques 2n dESO: Es valorar un 25% lactitud i un 75% la nota de fitxes, treballs, jocs,... *Ampliaci de Matemtiques: Es valorar un 30% la nota dexamen i un 70% la nota dexercicis i treballs. La valoraci de cada subapartat ser competncia del professor aplicant els criteris que cregui ms convenients. Caldr tenir en compte, per, que:

i) Aquells alumnes que no presentin el quadern, un treball o exercici injustificadament obtindran un 0 de la feina corresponent.

ii) Aquells alumnes que no es presentin a un examen injustificadament obtindran un 0 com a nota i no podran repetir aquell examen.

iii) Tots els alumnes dels apartats (i) i (ii) anteriors obtindran un 0 dactitud a lavaluaci corresponent.

COM AVALUEM. La nota de cada avaluaci es calcular aplicant els percentatges de cada nivell a les activitats realitzades durant la corresponent avaluaci. La informaci relativa a la 2a avaluaci que apareixer al butllet de notes, no tindr en compte les notes de la 1a avaluaci (no es far mitjana de les dues). Aix significa que el fet daprovar la segona avaluaci no implica recuperar automticament la primera, en cas de que aquesta no estigui aprovada. La nota final ser la mitjana de les tres avaluacions, i aquesta ser la que constar al butllet de notes de la tercera avaluaci. En els cas dalumnes de segon cicle dESO i batxillerat aquesta mitjana no es podr fer si t qualque avaluaci amb una nota inferior a 3. Els alumnes que no hagin superat alguna de les avaluacions tindran loportunitat de recuperar aquesta mitjanant una prova a final de curs, sempre que com a mnim hagin aprovat una avaluaci.


13

A ms a ms es considera la possibilitat que el professor realitzi al moment que consideri oport una prova per recuperar alguna avaluaci. La nota final tindr en compte si lalumne ha superat o no aquestes prova de recuperaci. Es contempla la possibilitat de que el professor realitzi alguna activitat per pujar la nota de les avaluacions aprovades per poder augmentar la mitjana final. OBSERVACI 1: En tot cas, a lavaluaci final del setembre, si un alumne es troba en la situaci segent:

i) ha tret com a mnim un 42 de nota de setembre i... ii) ...t lactitud aprovada en dues avaluacions, una delles la tercera avaluaci i... iii) ...ha presentat el quadern i/o els treballs, sempre que ho ha demanat el professor, i

els t aprovats a la tercera avaluaci i... iv) ...ha realitzat tots els exmens del curs i... v) ...la promoci de curs depn de la nota de matemtiques...

Sota aquesta situaci, el professor tindr la llibertat de canviar linsuficient inicial per un suficient (=5) a la junta davaluaci. OBSERVACI 2: Qualsevol aspecte relacionat amb lavaluaci aqu descrita s susceptible de ser modificat a petici de qualsevol professor atenent a les caracterstiques concretes dun alumne o un grup. Per a aix, caldr que el departament hi estigui dacord i es deixi constncia de la modificaci temporal en lacta de la reuni de departament corresponent. Ser obligaci del professor donar a conixer els canvis efectuats a les persones implicades, alumne i/o grup, pares i/o tutor MESURES DATENCI A LA DIVERSITAT Com que les Matemtiques sn una matria instrumental a lESO, durant aquest curs el nostre departament participar en totes les iniciatives que es duran a terme en el Centre per a millorar latenci als alumnes amb dificultats en el procs daprenentatge. En general, aquestes mesures seran:

i) Connectar els grups de 1r , 2n i 3r dESO per fer grups flexibles i optimitzar els suports. Considerant els resultats dels cursos passats, es prioritzaran els grups flexibles als suports, ja que d'aquesta manera es pot atendre millor als alumnes.

ii) Fer classes de reps i refor a 1r i 2n dESO dins loptativa de Taller de Matemtiques.

iii) Collaborar amb activitats del Taller de Llengua per a alumnes nou vinguts i amb hores de suport dedicades a lacollida.

iv) Collaborar amb el Taller de Compensatria mitjanant el seguiment dels projectes elaborats pels alumnes.

v) Elaboraci i seguiment dACIs per a determinats alumnes de lESO. Per determinar el nivell curricular de lalumne, aquest realitzar la prova inicial, que es passar el primer dia de curs. Aquests resultats es complementaran i contrastaran a les reunions inicials de lequip educatiu corresponent.


14

GRUPS FLEXIBLES: A 1r dESO:

1r dESO A, B i C estan connectades les tres hores setmanals de Matemtiques i es desdoblen en 4 grups. El quart grup el far na Teresa Rastoll. 1r dESO D, E, i F tamb tenen connectades les tres hores de matemtiques. Dels tres grups en surten quatre, i el quart el far na Lourdes Candela.

A 2n dESO: 2n dESO A, B, C i D estan connectades les quatre hores setmanals de Matemtiques, es desdoblen en cinc grups. El cinqu grup el far en Miquel ngel Cerd. 2n dESO E i F, tamb tenen connectades les quatre hores de matemtiques. Dels dos grups en surten tres, i el tercer el far en Jos Daniel Torrejn.

A 3r dESO:

3r dESO A ,B, C i D estan connectats les tres hores i es desdoblen en quatre grups. El grups flexible lassumeix en Jos Daniel Torrejn.

Els grups flexibles es coordinaran i es posaran en funcionament utilitzant tota la informaci que puguem extreure de: les proves inicials i les proves de nivell; reunions inicials dequips educatius; avaluaci inicial i dades de lany passat. En general es tindran en compte els segents aspectes: i) La distribuci dalumnes als grups flexibles es decidir i es coordinar a les

reunions de departament. ii) Els professors que estan connectats pels grups flexibles d'un mateix nivell es

coordinaran contnuament per decidir els continguts i la metodologia que s'aplicar a cada grup.

iii) En general, es plantejaran agrupacions flexibles al llarg de tot curs ( en qualsevol moment de la primera i segona avaluaci i excepcionalment a la tercera lalumnat podr ser canviat de grup)

ADAPTACIONS CURRICULARS En general, les adaptacions curriculars es faran atenent a un dels segents nivells:

i) Adaptaci curricular Nivell 0: adaptacions realitzades pels pedagogs terapeutes a

1r dESO. ii) Adaptaci curricular Nivell 1: tots els continguts de 1r dESO + percentatges

davaluaci i arrodoniments de 1r dESO. iii) Adaptaci curricular Nivell 2: nombres i funcions de 1r dESO + nombres,

funcions i lgebra de 2n dESO + percentatges davaluaci i arrodoniments de 2n dESO.

iv) Adaptaci curricular Nivell 3: tots els continguts de 2n dESO + percentatges davaluaci i arrodoniments de 3r dESO.

Qualsevol adaptaci curricular es podr modificar i adaptar tenint en compte les necessitats de lalumne.


15

TALLER DE COMPENSATRIA:

En general es tindran en compte els segents aspectes:

i) El departament de matemtiques es coordinar amb el professor de taller per poder fer un seguiment exhaustiu de les feines de lalumne dins el taller.

ii) Enguany els alumnes seguiran i completaran els projectes proposats el curs passat: un geopl per treballaran conceptes de geometria. un domin de fraccions i nombres decimals. un tangram. un pantgraf per treballar el tema de semblana. un cub soma . un joc per treballar equacions. un quadrat i un cub que demostrin les igualtats notables. Altres possibles idees que poden sorgir durant el curs.

iii) En general, a tots els alumnes que vagin al taller de compensatria a qualque hora de matemtiques sels far una adaptaci curricular individualitzada.

Aquests aspectes sn noms generals i, per tant, orientatius, ja que les adaptacions es faran individualitzades segons les caracterstiques, capacitats, actitud i predisposici de cada alumne. Durant tot el curs amb ajuda de les PTs anirem desenvolupant les ACIs, on tema per tema, deixarem constncia del que ha treballat cada alumne al llarg del curs aix com el seu nivell dassoliment.

RECUPERACI DALUMNES PENDENTS RECUPERACI DE MATEMTIQUES PENDENTS DESO

Un alumne dESO que dugui lassignatura de Matemtiques pendent de cursos anteriors podr recuperar-la si:: - En el cas que la pendent sigui de 1r dESO

Ha de lliurar, abans de finalitzar el mes de gener, el quadern dexercicis que li indicar el professor i aprovar qualque avaluaci del curs actual.

- En cas que la pendent sigui de 2n o 3r dESO

Ha de lliurar, abans de finalitzar el mes de gener, el quadern dexercicis que li indicar el professor i aprovar dues avaluacions del curs actual

- En cas que lalumne que dugui lassignatura de Taller de Matemtiques pendent del curs

anterior: Ha de lliurar el quadern dexercicis que li indicar el seu professor de matemtiques del curs actual.

El professor de matemtiques del curs actual sencarregar de fer arribar a lalumne la feina de pendents i fer un seguiment personalitzat, com a mnim, un cop al mes.


16

Lavaluaci de les pendents ser continuada mitjanant lobservaci directa de lactivitat de lalumne i el control del treball. La qualificaci final sobtindr daplicar els segents percentatges:

- 50% ...................Notes de les avaluacions del curs actual - 50% ...................Treball i actitud

Per cada alumne somplir un full personalitzat perqu quedi constncia per escrit de la seva evoluci i perqu les famlies en tinguin coneixement. En cas de no recuperar la matria pendent, el professor corresponent podr decidir, de manera extraordinria, com recuperar (o no) lalumne sempre i quan ho comuniqui a tots els membres del departament i aquests estiguin dacord. En cas de no recuperar-la durant el curs, t una altra oportunitat pel setembre entregant la feina destiu i presentant-se a lexamen corresponent a primer dESO. RECUPERACI DE MATEMTIQUES PENDENTS DE 1r DE BATX

Els alumnes de 2n de Batxillerat amb les matemtiques de 1r de Batxillerat pendents hauran daprovar un examen de recuperaci que es realitzar al llarg del curs (dins la setmana de recuperacions de pendents establerta pel centre) En cas de no aprovar aquest examen, el professor corresponent podr decidir, de manera extraordinria, com recuperar (o no) lalumne sempre i quan ho comuniqui a tots els membres del departament i aquests estiguin dacord.

ACTIVITATS EXTRAESCOLARS Com a activitats extraescolars del Departament de Matemtiques cal destacar:

- Participaci en els segents concursos matemtics: CANGUR (3r i 4t dESO i Batxillerat) ; FESTA DE LES MATEMTIQUES (1r i 2n dESO); OLIMPIADES MATEMTIQUES (Batxillerat). PROVES SPRINT (1r i 2n ESO) - Conferencies organitzades pel Centmat relacionades amb les matemtiques a

diferents nivells dESO i batxillerat - Conferencia sobre els escacs per part dun dels Grans Mestres que en ocasions

visiten els diferents clubs descacs de lilla. - Participaci del departament en totes les activitats que es facin al centre, sempre i

quan sigui possible: papiroflxia, tallers de construcci i prctica de jocs, etc. El departament de matemtiques valorar positivament lassistncia de lalumnat a activitats organitzades per lajuntament de Son Servera i relacionades amb la matria. La seva assistncia es valorar positivament dins el percentatge dactitud a final de lavaluaci corresponent. ANNEX: Des de la Comissi Lingstica i amb el suport del departament de matemtiques sorganitzar un intercanvi lingstic dels alumnes de tercer dESO amb alumnes dun altre institut de parla catalana, per promoure ls de la nostra llengua.


17

TEMES TRANSVERSALS A lrea de matemtiques es presenten mltiples ocasions per introduir els diferents temes transversals. A la taula adjunta es presenta duna manera resumida aquesta destacada connexi que es pot treballar des de diferents cursos:

ANLISI LGEBRA GEOMETRIA ESTADSTICA I PROBABILITAT

Educaci per al consum

X X X

Educaci ambiental.

X X X X

Educaci per a la salut.

X X X

Educaci moral i cvica.

X X

Educaci per a la pau

X X

Educaci vial

X X X

Educaci per a la igualtat

doportunitats X X

LLENGUA VEHICULAR DEL DEPARTAMENT DE MATEMTIQUES

Les assignatures de matemtiques, taller de matemtiques i ampliaci de matemtiques es faran en llengua catalana, aix implica que: - El llibre de text s en llengua catalana - El material complementari i de refor s tamb en llengua catalana - El professorat hi fa totes les explicacions en catal. - El professorat es dirigeix a lalumnat sempre en llengua catalana (fins i tot quan els

alumnes formulen preguntes en castell, per assegurant-se, a travs dels recursos que siguin possibles, la comprensi).

- Les intervencions dels alumnes, tant oralment com per escrit, sn en llengua catalana (per tant, si qualque alumne interv usant una altra llengua sel convida a fer-ho en catal)

- Es tenen en compte els procediments de caire lingstic que trobam als currculums de les diferents matries

- Es tenen en compte estratgies lingstiques diverses com poden ser ls de materials poc didactitzats, ls adequat de la terminologia prpia de lrea, una regulaci social de laula que afavoreixi la participaci de lalumnat en la gesti de lensenyament i lavaluaci,...

- El professorat daltres llenges t com a llengua de referncia el catal (diccionaris, gramtiques o si ha de traduir en alguna ocasi)

Tots aquests punts just tenen una excepci, que es dna en el grup de 2n dESO que fa les Seccions Europees. En aquest cas la llengua vehicular s langls, adaptat als coneixement previs dels alumnes.


18

PROGRAMA SECCIONS EUROPEES EN ANGLS El Curs 2011-2012 es pos en marxa en el nostre centre el Programa de Seccions Europees. Es comen a impartir lassignatura dEducaci Plstica i Visual a 1r dESO i aquest curs 2012-2013 es continua amb aquest projecte ampliant amb lassignatura de Matemtiques a 2n dESO. Es un nou plantejament i enfocament de lassignatura que requerir un gran esfor per part del professorat implicat i pels mateixos alumnes. Les classes es faran sense canviar el temari o els exercicis realitzats pels alumnes dels altres 2n dESO. Es valorar els coneixements i la realitzaci dels treballs. La programaci i els mnims no salteraran en aquests grups. Lnica diferncia ser que les classes simpartiran un 80% en angls aproximadament. Els alumnes aniran emprant aquesta llengua al llarg del curs i savaluar la seva participaci, interacci e inters per la llengua anglesa en el 10% de la nota que s dedica a lactitud. Es faran grups flexibles on podran entrar i sortir els alumnes, si el cas ho requereix. Els alumnes que participen en aquest programa estan dins els grups de 2n A, B, C i D.

IES PUIG DE SA FONT DEPARTAMENT DE MATEMTIQUES MATEMTIQUES 1r ESO

19

PROGRAMACI: MATEMTIQUES 1r ESO METODOLOGIA La base de la metodologia ser lactivitat desenvolupada per part de lalumne de cara a aconseguir un aprenentatge significatiu, partint de situacions i contextos prxims a la seva realitat i incrementant progressivament el seu nivell dabstracci. El paper del professor en aquest procs ser el de guia i catalitzador del mateix, seleccionant situacions, contextos i activitats que lafavoreixin. El punt de partida del desenvolupament de cada unitat ser un diagnstic dels coneixements previs seleccionats dels alumnes, que servir per a motivar-los i connectar-los amb el tema. Una vegada establerts els conceptes previs i motivats els alumnes, saniran desenvolupant les activitats adequades per anar adquirint els continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals fixats per a cada una de les unitats, sempre partint de lentorn i el context ms prxim a lalumne i augmentant progressivament el nivell dabstracci incidint fora en dos aspectes:

a) la realitzaci de la tasca diria a classe, per a iniciar-los en el mtode matemtic (resoluci de problemes)

b) lelaboraci i bon s del quadern de matemtiques, per a iniciar-los en la confecci dapunts.

AVALUACI Lavaluaci ser continuada mitjanant lobservaci directa de lactivitat de lalumne, el control del treball diari i la realitzaci de proves objectives. La qualificaci final de cada trimestre sobtindr daplicar els segents percentatges:

70%.........................Exmens 10%.........................Quadern (Presentaci; ordre; continguts) 10%.........................Treballs (deures i fitxes; treballs) 10%........................ Actitud (Assistncia; retards; participaci; inters; amonestacions...)

Per a no suspendre un trimestre cal superar el cinc. Es considera la possibilitat de modificar lleugerament la distribuci dels percentatges en funci de les necessitats del grup i aix donar ms importncia a lactitud, quadern i presentaci de treballs si els resultats de les proves sn insuficients. Per aquells alumnes que duguin suspesa alguna avaluaci es realitzaran durant el curs activitats de recuperaci.

TEMPORALITZACI

1a Avaluaci

1. NOMBRES NATURALS 2. DIVISIBILITAT 3. FRACCIONS 4. NOMBRES DECIMALS

2a Avaluaci

5. NOMBRES ENTERS 6. INICIACI A LLGEBRA 7. ANGLES I RECTES 8. POLGONS I CIRCUMFERNCIA

3a Avaluaci

9. PERMETRES I REES 10. PROPORCIONALITAT NUMRICA 11. FUNCIONS I GRFIQUES 12. ESTADSTICA


20

OBJECTIUS I CONTINGUTS

CONTINGUTS OBJECTIUS CONCEPTUALS PROCEDIMENTALS ACTITUDINALS

UNITAT 1: NOMBRES NATURALS

1. Fer les operacions amb nombres naturals (suma, resta, multiplicaci i divisi)

2. Diferenciar entre una divisi exacta i una dentera i establir la relaci entre els seus elements

3. Introduir el concepte de potncia de base i exponent naturals. 4. Calcular arrels quadrades exactes de nombres fins a 100. 5. Aplicar adequadament la jerarquia de les operacions i els parntesis

en les operacions combinades 6. Resoldre situacions i problemes de la vida quotidiana que requereixen

fer operacions amb nombres naturals

- Els nombres naturals - Potncies dexponent natural - Quadrats perfectes - Arrels quadrades exactes - Operacions bsiques amb

nombres naturals. - Operacions combinades amb

nombres naturals.

- Ordenaci dels nombres naturals - Clcul de potncies de base i exponent

naturals. - Determinaci de larrel exacte de

nombres fins a 100 - Clcul doperacions amb nombres

naturals - Clcul doperacions combinades amb

nombres naturals. - Resoluci de problemes que impliquin el

clcul amb nombres naturals

- Valoraci de la precisi i la utilitat del llenguatge numric per a representar, comunicar i resoldre situacions de la vida quotidiana.

- Confiana en les capacitats prpies per resoldre problemes i fer clculs i estimacions numriques.

- Perseverana i flexibilitat en la recerca de solucions als problemes numrics


UNITAT 2: DIVISIBILITAT

1. Reconixer si un nombre s mltiple o divisor dun altre. 2. Distingir si un nombre s primer o compost 3. Fer servir els criteris de divisibilitat per 2, 3, 5, 10 i 11. 4. Calcular tots els divisors dun nombre 5. Factoritzar un nombre. 6. Calcular el mxim com divisor de dos o ms nombres

descomponent-los en factors primers 7. Calcular el mnim com mltiple de dos o ms nombres

descomponent-los en factors primers 8. Resoldre problemes de la vida real en que aparegui el concepte de

divisibilitat.

- Relaci de divisibilitat. - Mltiple i divisor. Propietats. - Criteris de divisibilitat. - Nombres primers i compostos. - Descomposici en factors primers. - Mxim com divisor - Mnim com mltiple

- Determinaci si un nombre s mltiple o divisor dun altre

- Obtenci dels divisors i/o mltiples dun nombre.

- Aplicaci dels criteris de divisibilitat. - Recerca destratgies per a esbrinar si

un nombre s primer o no. - Descomposici dun nombre en

producte de factors primers. - Clcul del mxim com divisor de

dos o ms nombres - Clcul del mnim com mltiple

divisor de dos o ms nombres - Resoluci de problemes en els quals

apareixen conceptes de divisibilitat. -

- Apreciaci de la utilitat de la divisibilitat en diferents contextos

- Inters per la comprensi dels processos de clcul.

- Inters per la investigaci i propietats numriques.

- Confiana en les prpies capacitats per a resoldre problemes.


21

CONTINGUTS OBJECTIUS

CONCEPTUALS PROCEDIMENTALS ACTITUDINALS

UNITAT 3: FRACCIONS

1. Conixer i entendre les diferents interpretacions duna fracci 2. Distingir si dues fraccions sn equivalents i calcular fraccions

equivalents a una fracci donada. 3. Amplificar i simplificar fraccions. 4. Calcular la fracci irreductible duna fracci donada. 5. Reduir fraccions a com denominador 6. Comparar i ordenar fraccions 7. Sumar i restar fraccions amb el mateix denominador i amb

diferent denominador. 8. Multiplicar i dividir fraccions 9. Resoldre problemes quotidians en qu apareguin fraccions.

- La fracci com a part de la unitat. - La fracci com a quocient. - La fracci com a operador. - Fraccions equivalents. - Fracci irreductible - Amplificaci i simplificaci de fraccions.

- Operacions amb fraccions: suma, resta, multiplicaci i divisi

- Fracci inversa.

- s de les diferents interpretacions

duna fracci - Identificaci de fraccions

equivalents. - Clcul de fraccions equivalents:

simplificaci i amplificaci. - Comparaci i ordenaci de

fraccions. - Clcul doperacions amb fraccions:

suma, resta, producte i divisi. - Resoluci de problemes amb

fraccions.

- - Valoraci de la precisi, la simplicitat i la utilitat del llenguatge numric de les fraccions per representar, comunicar i resoldre problemes de la vida diria.


UNITAT 4: NOMBRES DECIMALS

1. Identificar, classificar i utilitzar correctament els nombres decimals.

2. Ordenar i comparar nombres decimals i representar-los sobre la recta numrica.

3. Obtenir lexpressi decimal exacta o peridica duna fracci qualsevol.

4. Operar amb nombres decimals. 5. Aproximar nombres decimals. 6. Resoldre problemes amb nombres decimals. 7. Resoldre problemes quotidians en qu shagin de fer servir o

convertir diferents unitats mtriques

- Nombre decimal i fracci decimal. - Part entera i decimal dun decimal - Dcimes, centsimes, millsimes, etc. - Nombres decimals exactes i peridics. - Expressi dun nombre decimal exacte com una fracci.

- Expressi duna fracci com un nombre decimal

- Operacions amb nombres decimals. - Arrodoniment i truncament de nombres decimals.

- Sistema mtric decimal: unitats de longitud, capacitat, massa, i superfcie.

- Obtenci de lexpressi decimal

duna fracci. - Classificaci dels nombres decimals - Representaci de nombres decimals

sobre la recta real. - Comparaci i ordenaci de nombres

decimals. - Clcul doperacions amb decimals. - Aproximaci dun nombre decimal. - Resoluci de problemes amb

nombres decimals - Resoluci de problemes quotidians

en qu shagin de fer servir o convertir diferents unitats mtriques

- Valoraci dels nombres decimals per expressar resultats cientfics.

- Inters per lestudi de les propietats dels nombres.

- Confiana en les capacitats prpies per afrontar problemes i fer clculs i estimacions numriques

- Hbit dexpressar els resultats numrics de les mesures, manifestant les unitats de mesura usades


22


UNITAT 5: NOMBRES ENTERS

1. Reconixer la presncia i la utilitat dels nombres enters en diferents

contextos reals. 2. Representar nombres enters en la recta real 3. Comparar nombres enters. 4. Obtenir el valor absolut dun nombre enter 5. Trobar loposat dun nombre enter 6. Conixer les operacions bsiques amb nombres enters i aplicar-les

correctament. 7. Utilitzar correctament la prioritat doperacions i ls de parntesis

en lmbit dels nombres enters. 8. Resoldre problemes on apareguin nombres enters.

- Nombres enters positius i negatius. - Valor absolut dun nombre enter - Oposat dun nombre enter - Representaci i comparaci

denters. - Suma i resta denters. - Multiplicaci i divisi de nombres

enters. Regla dels signes.

- Identificaci de situacions en les

quals intervenen nombres negatius. - Comparaci i representaci dun

conjunt de nombres enters. - Suma i resta de nombres enters. - Multiplicaci i divisi denters. - Resoluci doperacions combinades

amb nombres enters - Resoluci de problemes on

apareguin nombres enters.

- Valoraci dels nombres enters

com a suport per a la informaci relativa al mn que ens envolta.

- Perseverana i flexibilitat en la recerca de solucions als problemes numrics.

- Respecte i valoraci de les solucions aportades pels dems.

- Inters per la investigaci de les propietats i les relacions numriques.


UNITAT 6: INICIACI A LLGEBRA.

1. Distingir entre el llenguatge numric i el llenguatge algebraic. 2. Obtenir el valor numric duna expressi algebraica. 3. Reconixer la diferncia entre identitats i equacions. 4. Distingir els membres i els termes duna equaci. 5. Obtenir la soluci duna equaci de primer grau senzilla amb una

incgnita.

- Llenguatge numric i algebraic. - Expressi algebraica. - Valor numric. - Igualtats algebraiques: identitat i

equaci. - Soluci duna equaci

- Expressi en llenguatge algebraic

denunciats donats en llenguatge usual.

- Clcul del valor numric duna expressi algebraica.

- Distinci entre equacions i identitats algebraiques.

- Resoluci dequacions de primer grau senzilles.

- Valoraci del llenguatge algebraic

com un llenguatge clar, concs i til per resoldre situacions problemtiques de la vida quotidiana.


23


UNITAT 7: ANGLES I RECTES

1. Distingir entre recta, semirecta i segment 2. Reconixer les diferents posicions que poden presentar dues rectes

en el pla 3. Distingir els tipus dangles i establir-ne diferents relacions 4. Utilitzar les diferents unitats de mesura dangles en el sistema

sexagesimal 5. Calcular de forma numrica sumes i restes dangles 6. Resoldre problemes de la vida real que impliquin fer operacions

amb angles

- Recta, semirecta i segment. - Posicions de dues rectes en el pla - Tipus dangles i relacions entre

aquests - Unitats de mesura dangles - Operacions amb angles. - Canvis dunitat dangles

- Representaci i distinci dels

conceptes de lnia recta, semirecta i segment.

- Representaci i distinci entre rectes paralleles i rectes perpendiculars

- Representaci i classificaci dangles

- Pas dunes unitats de mesura a unes altres

- Sumes i restes dangles en el sistema sexagesimal

- Clcul del valor de diferents angles en contextos geomtrics, coneguts els valors daltres angles

- Incorporaci al llenguatge

quotidi dels termes de mesura per descriure amplituds dangles

- Cura i precisi a lhora de fer servir els instruments de mesura i quan fem els mesuraments


24


UNITAT 8: POLGONS I CIRCUMFERNCIA

1. Classificar els polgons segons els seus costats i angles 2. Reconixer les rectes i els punts notables dun triangle 3. Aplicar el teorema de Pitgores en la resoluci de problemes

geomtrics i de la vida real 4. Classificar un quadrilter qualsevol 5. Aplicar les propietats dels parallelograms en la resoluci de

problemes 6. Distingir entre circumferncia i cercle 7. Reconixer les diferents posicions que poden tenir una recta i una

circumferncia i dues circumferncies 8. Descriure els elements dels polgons regulars: centre, radi i apotema

- Polgons. Tipus de polgons - Triangles. Classificaci - Elements dun triangle - Teorema de Pitgores - Quadrilters. Classificaci - Parallelograms. Propietats - Circumferncia i cercle - Rectes i circumferncies. Posicions

relatives - Angle central i angle interior dun

polgon regular

- Classificaci dels polgons - Classificaci de qualsevol triangle - Clcul dun dels costats dun

triangle rectangle si en coneixem els altres dos

- Aplicar les propietats dels parallelograms en la resoluci de problemes

- Reconeixement de la posici relativa dun punt i una circumferncia

- Distinci de la posici relativa de dues circumferncies

- Clcul de langle central dun polgon regular

- Obtenci de langle interior dun polgon regular

- Curiositat i inters per investigar

sobre formes i caracterstiques geomtriques.

- Confiana en les prpies capacitats per percebre figures planes i resoldre problemes geomtrics

- Gust per la representaci clara i ordenada de figures geomtriques.

- Valoraci dels mtodes manipuladors com a recurs per a la investigaci i el descobriment de propietats i relacions geomtriques.

- Precisi i exactitud en ls dels instruments de dibuix.


UNITAT 9: PERMETRES I REES.

1. Determinar el permetre dun polgon 2. Calcular la longitud duna circumferncia 3. Obtenir lrea dun quadrat, un rectangle, un rombe, un trapezi i de

qualsevol polgon regular 4. Calcular lrea de qualsevol triangle 5. Determinar lrea dun cercle 6. Calcular lrea dun sector circular expressat en graus

- Permetre dun polgon - Longitud de la circumferncia - rees dels parallelograms - rea dun triangle qualsevol - rea dels trapezis - rea dun polgon regular - rea del cercle i dun sector circular

- Clcul de lrea dels

parallelograms, els trapezis i de qualsevol polgon regular

- Clcul de lrea duna figura plana qualsevol per descomposici en altres figures drea coneguda.

- Clcul de lrea de qualsevol triangle

- Determinaci del permetre dun polgon

- Reconeixement i valoraci de les

relacions entre llenguatge grfic, algebraic i numric

- Valoraci de la mesura per transmetre informacions relatives a lentorn

- Confiana en les capacitats de cadasc per afrontar problemes i fer clculs.

- Gust per la representaci clara i ordenada de figures geomtriques.


25

CONTINGUTS

OBJECTIUS CONCEPTUALS PROCEDIMENTALS ACTITUDINALS

UNITAT 10: PROPORCIONALITAT NUMRICA

1. Esbrinar si dues raons formen o no proporci 2. Completar taules de proporcionalitat i sries de raons iguals 3. Distingir si dues magnituds sn proporcionals o no 4. Identificar magnituds directament proporcionals 5. Identificar magnituds inversament proporcionals 6. Conixer i aplicar tcniques especfiques per a resoldre problemes

de proporcionalitat. 7. Comprendre el concepte de percentatge i calcular percentatges

directes. 8. Resoldre problemes reals en qu apareguin percentatges.

- Ra entre dos nombres - Proporcions - Magnituds directament

proporcionals - Magnituds inversament

proporcionals - Percentatge com a relaci de

proporcionalitat. - Percentatge com a fracci.

- Identificaci de magnituds

directament i inversament proporcionals.

- Elaboraci de taules de proporcionalitat.

- Construcci de fraccions equivalents amb taules de proporcionalitat.

- Resoluci de problemes de proporcionalitat.

- Clcul de percentatges. - Resoluci de problemes amb

percentatges.

- Valoraci dels conceptes i

procediments relatius a la proporcionalitat per a laplicaci prctica que t a la resoluci de situacions quotidianes.

- Actitud crtica davant la soluci dun problema.

- Gust per la resoluci de problemes de proporcionalitat


UNITAT 11: FUNCIONS I GRFIQUES.

1. Representar i localitzar punts en un sistema de coordenades

cartesianes fent servir el vocabulari i les tcniques adequades. 2. Interpretar grfiques de punts i lnies en un sistema de coordenades

i analitzar la informaci que contenen.

- Pla cartesi. - Coordenades cartesianes - Eixos: abscissa, ordenada i origen. - Idea de funci. - Grfic duna funci.

- Determinaci dun punt al pla

cartesi a partir de les seves coordenades cartesianes.

- Identificaci de les coordenades cartesianes dun punt del pla

- Interpretaci dinformacions representades per punts i/o grfics funcionals.

- Valoraci de les funcions com una

eina til per a representar i analitzar fenmens de la vida real.


26


UNITAT 12: ESTADSTICA.

1. Conixer el concepte de variable estadstica 2. Interpretar grfics estadstics. 3. Elaborar i interpretar taules estadstiques. 4. Representar grfics estadstics.

- Variable estadstica - Taula de freqncies. - Grfics estadstics.

- Elaboraci i interpretaci duna

taula de freqncies. - Representaci i interpretaci dun

grfic estadstic.

- Actitud crtica cap a la informaci

que aporta el llenguatge grfic. - Valoraci de la importncia de

ls del llenguatge grfic i estadstic en diferents contextos de la vida diria


27

COMPETNCIES BSIQUES

1r dESO

Competncia matemtica

Competncia en el

coneixement i la interacci amb el mn

fsic

Tractament de la

informaci i competncia

digital

Competncia

en comunicaci lingstica

Competncia

cultural i artstica

Competncia per aprendre a aprendre

Competncia

social i ciutadana

Autonomia i

iniciativa personal

TEMA 1 X X X X X X X TEMA 2 X X X X TEMA 3 X X X X X X TEMA 4 X X X X X TEMA 5 X X X X X X TEMA 6 X X X X X TEMA 7 X X X X X X TEMA 8 X X X X X X TEMA 9 X X X X X X TEMA 10 X X X X X TEMA 11 X X X X X X X TEMA 12 X X X X X X X


28

CRITERIS DAVALUACI (MATEMTIQUES - 1r ESO)

1. N

ombr

es n

atur

als 1. Sumar, restar, multiplicar i dividir nombres naturals.

2. Calcular potncies de base i exponent natural. 3. Calcular arrels quadrades exactes de nombres naturals fins a 100. 4. Fer operacions combinades de nombres naturals respectant la jerarquia de

les operacions i els parntesis 5. Resoldre problemes de la vida quotidiana que requereixen fer operacions

amb nombres naturals

2. D

ivis

ibilitat

6. Reconixer si un nombre s mltiple o divisor dun altre. 7. Obtenir els mltiples dun nombre. 8. Formular i aplicar els criteris de divisibilitat 9. Determinar si un nombre s primer o compost 10. Calcular la descomposici en factors primers dun nombre 11. Obtenir el mxim com divisor i el mnim com mltiple de dos nombres a

partir de la seva descomposici en factors primers 12. Resoldre problemes de divisibilitat en contextos reals

3. F

racc

ions

13. Fer servir de manera adequada les diferents interpretacions duna fracci 14. Determinar si dues fraccions sn equivalents 15. Amplificar i simplificar fraccions. 16. Obtenir la fracci irreductible duna fracci 17. Ordenar un conjunt de fraccions 18. Reduir un conjunt de fraccions a com denominador 19. Sumar i restar fraccions amb el mateix denominador i amb diferent

denominador. 20. Multiplicar i dividir fraccions. 21. Resoldre problemes reals en qu apareguin fraccions.

4. N

ombr

es d

ecim

als

22. Escriure, reconixer, classificar i utilitzar correctament els nombres decimals.

23. Comparar i ordenar els nombres decimals. 24. Expressar un nombre decimal exacte en forma de fracci 25. Expressar una fracci en forma de nombre decimal 26. Calcular sumes, restes, multiplicacions i divisions de nombres decimals. 27. Obtenir aproximacions per arrodoniment i per truncament de nombres

decimals. 28. Resoldre problemes amb nombres decimals. 29. Resoldre problemes quotidians en qu shagin de fer servir o convertir

diferents unitats mtriques

5. N

ombr

es e

nter

s 30. Interpretar i fer servir els nombres enters en diferents contextos reals 31. Representar els nombres enters a la recta real 32. Comparar nombres enters 33. Obtenir el valor absolut dun nombre 34. Sumar, restar, multiplicar i dividir nombres enters 35. Resoldre expressions amb operacions combinades de nombres enters 36. Resoldre problemes quotidians on apareixen nombres enters.

6. I

nici

aci

a

ll

gebr

a 37. Distingir entre llenguatge numric i algebraic i passar dun a laltre. 38. Obtenir el valor numric duna expressi algebraica 39. Diferenciar entre identitats i equacions 40. Resoldre equacions de primer grau senzilles


29

7. A

ngle

s i

rect

es 41. Fer servir la terminologia i les notacions adequades per descriure angles,

posicions de rectes i situacions geomtriques. 42. Sumar i restar mesures dangles en el sistema sexagesimal 43. Fer servir les operacions amb mesures dangles per resoldre problemes

8. P

olg

ons

i cir

cum

fer

ncia

44. Reconixer i classificar els tipus de polgons 45. Classificar els triangles segons els costats i els angles 46. Fer servir el teorema de Pitgores en el clcul del costat dun triangle

rectangle, si en coneixem els altres costats, i en la resoluci de problemes reals.

47. Classificar un quadrilter qualsevol 48. Reconixer els elements de la circumferncia 49. Distingir les posicions entre recta i circumferncia, i entre dues

circumferncies 50. Descriure els elements dels polgons regulars 51. Resoldre problemes aplicant les propietats dels polgons

9. P

erm

etre

s i

ree

s

52. Calcular el permetre duna figura plana 53. Calcular lrea de qualsevol parallelogram si en coneixem algunes de les

dades 54. Determinar lrea dun triangle 55. Determinar lrea dun trapezi i de qualsevol un polgon regular. 56. Calcular lrea duna figura plana qualsevol, mitjanant la descomposici

daltres figures de les quals en coneixem lrea 57. Trobar la longitud duna circumferncia 58. Trobar lrea dun cercle

10. P

ropo

rcio

nalita

t nu

mr

ica

59. Distingir si dues raons formen o no proporci. 60. Distingir si dues magnituds sn o no directament proporcionals 61. Distingir si dues magnituds sn o no inversament proporcionals 62. Completar taules de valors directa o inversament proporcionals. 63. Resoldre problemes de proporcionalitat 64. Calcular tants per cents 65. Resoldre problemes reals de percentatges.

11.

Fun

cion

s

66. Representar i localitzar punts en un sistema de coordenades cartesianes 67. Interpretar grfiques de punts i lnies

12.

Est

ads

tica

68. Elaborar i interpretar una taula de freqncies. 69. Representar i interpretar un grfic estadstic.

IES PUIG DE SA FONT DEPARTAMENT DE MATEMTIQUES MATEMTIQUES 2n

30

PROGRAMACI: MATEMTIQUES 2n ESO METODOLOGIA La base de la metodologia ser lactivitat desenvolupada per part de lalumne de cara a aconseguir un aprenentatge significatiu, partint de situacions i contextos prxims a la seva realitat i incrementant progressivament el seu nivell dabstracci. El paper del professor en aquest procs ser el de guia i catalitzador del mateix, seleccionant situacions, contextos i activitats que lafavoreixin. El punt de partida del desenvolupament de cada unitat ser un diagnstic dels coneixements previs seleccionats dels alumnes, que servir per a motivar-los i connectar-los amb el tema. Una vegada establerts els conceptes previs i motivats els alumnes, saniran desenvolupant les activitats adequades per anar adquirint els continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals fixats per a cada una de les unitats, sempre partint de lentorn i el context ms prxim a lalumne i augmentant progressivament el nivell dabstracci incidint fora en dos aspectes:

a) la realitzaci de la tasca diria a classe, per a formar-los en el mtode matemtic (resoluci de problemes);

b) lelaboraci i bon s del quadern de matemtiques, per a formar-los en la confecci dapunts.

AVALUACI Lavaluaci ser continuada mitjanant lobservaci directa de lactivitat de lalumne, el control del treball diari i la realitzaci de proves objectives. La qualificaci final de cada trimestre sobtindr daplicar els segents percentatges:

70%.........................Exmens 10%.........................Quadern (Presentaci; ordre; continguts) 10%.........................Treballs (deures i fitxes; treballs) 10%........................ Actitud (Assistncia; retards; participaci; inters; amonestacions...)

Per a no suspendre un trimestre cal superar el cinc. Es considera, per, la possibilitat de modificar lleugerament la distribuci dels percentatges en funci de les necessitats del grup i aix donar ms importncia a lactitud, quadern i presentaci de treballs si els resultats de les proves sn insuficients. Per aquells alumnes que duguin suspesa alguna avaluaci es realitzaran durant el curs activitats de recuperaci. TEMPORALITZACI

1a Avaluaci

1. NOMBRES ENTERS 2. DIVISIBILITAT 3. FRACCIONS

2a Avaluaci

4. EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES 5. EQUACIONS DE PRIMER GRAU 6. EQUACIONS DE SEGON GRAU 7. PROPORCIONALITAT NUMRICA

3a Avaluaci

8. PROPORCIONALITAT GEOMTRICA 9. FIGURES PLANES. REES 10. COSSOS GEOMTRICS 11. FUNCIONS


31

OBJECTIUS I CONTINGUTS


UNITAT 1: NOMBRES ENTERS

1. Reconixer la presencia dels nombres enters en contextos reals

diferents. 2. Representar nombres enters en la recta real 3. Comparar i ordenar nombres enters 4. Conixer les operacions bsiques amb nombres enters i aplicar-

les correctament. 5. Utilitzar correctament la jerarquia doperacions i ls de

parntesis en les operacions amb nombres enters. 6. Resoldre problemes amb nombres enters. 7. Conixer el concepte de potncia de base entera i exponent

natural i utilitzar les propietats elementals. 8. Reduir expressions numriques o algebraiques amb potncies

senzilles. 9. Utilitzar les potncies de base deu per expressar nombres molt

grans o molt petits. 10. Conixer el concepte darrel quadrada de nombres enters i

saber calcular-les en casos senzills.

- Nombres enters. - Ordre i representaci d'enters. - Oposat d'un nombre enter. - Valor absolut. - Suma i resta d'enters. - Multiplicaci i divisi d enters. - Operacions combinades amb

nombres enters. - Potncies de base entera i

exponent natural. - Propietats de les potncies. - Potncies de base 10. - Arrel quadrada exacta dun

nombre enter.

- Representaci denters. - Ordenaci i comparaci denters - Clcul del valor absolut i de

l'oposat d'un nombre enter. - Suma i resta de nombres enters. - Multiplicaci i divisi de

nombres enters. - Resoluci dexpressions amb

parntesi i operacions combinades.

- Clcul de potncies de base entera i exponent natural.

- Clcul dexpressions amb potncies.

- Aplicaci de les propietats de les potncies per simplificar expressions.

- Clcul darrels quadrades exactes de nombres enters

- Curiositat i actitud investigadora

davant qualsevol situaci. - Valoraci positiva del carcter de

la matemtica com a llenguatge que serveix per entendre, analitzar i comunicar certs aspectes de la realitat.

- Perseverana i flexibilitat en la recerca de solucions als problemes numrics

- Inters per lexposici clara dinformacions i clculs numrics.

- Perseverana i flexibilitat en la recerca de solucions als problemes numrics.

- Inters per lelaboraci destratgies personals de clcul mental i escrit.


32


UNITAT 2: DIVISIBILITAT

1. Identificar relacions de divisibilitat entre nombres naturals. 2. Reconixer i identificar els nombres primers i els nombres

compostos. 3. Fer servir els criteris de divisibilitat 4. Calcular tots els divisors dun nombre 5. Descompondre nombres en factors primers. 6. Calcular el mxim com divisor i el mnim com mltiple de dos o

ms nombres descomponent-los en factors primers 7. Resoldre problemes de la vida real en qu aparegui el concepte de

divisibilitat

- Relaci de divisibilitat. - Mltiples i divisors. - Nombres primers i compostos. - Criteris de divisibilitat. - Descomposici en factors primers. - Mnim com mltiple. - Mxim com divisor.

- Obtenci dels mltiples i divisors

dun nombre. - Aplicaci dels criteris de

divisibilitat. - Identificaci dels nombres primers - Factoritzaci dun nombre. - Obtenci del m.c.m. i del M.C.D.

de dos o ms nombres - Resoluci de problemes de

divisibilitat.

- Valoraci de les relacions i

procediments relatius a la divisibilitat com a procediments que faciliten el clcul i la resoluci de problemes.

- Inters per lexposici clara dinformacions i clculs numrics.


33


UNITAT 3: FRACCIONS

1. Comprendre i utilitzar els diferents conceptes de fraccions. 2. Distingir si dues fraccions sn equivalents 3. Calcular fraccions equivalents a una de donada. 4. Amplificar i simplificar fraccions. 5. Simplificar fins a obtenir la fracci irreductible. 6. Reduir fraccions a com denominador. 7. Comparar fraccions. 8. Operar amb fraccions. 9. Calcular la potncia i larrel quadrada duna fracci 10. Resoldre problemes amb fraccions. 11. Identificar i utilitzar correctament els nombres decimals. 12. Reconixer els diferents tipus de decimals. 13. Obtenir lexpressi decimal duna fracci.

- Representaci de fraccions. - Fracci com a part de la unitat,

com a quocient i com a operador. - Fraccions equivalents. - Amplificaci i simplificaci. - Suma i resta de fraccions - Producte i divisi de fraccions - Operacions combinades de

fraccions. - Potncia duna fracci - Arrel quadrada duna fracci - Nombre decimal i fracci decimal. - Nombres decimals exactes i

peridics.

- Representaci i ordenaci de

fraccions en la recta numrica. - Obtenci de fraccions equivalents a

una donada. - Obtenci de la fracci irreductible

duna donada. - Aplicaci dels algorismes de suma,

resta, multiplicaci i divisi de fraccions.

- Aplicaci de la jerarquia i les propietats de les operacions en la resoluci de clculs.

- Clcul de la potncia i larrel quadrada duna fracci

- Resoluci de problemes amb fraccions.

- Interpretaci i utilitzaci dels nombres decimals en diferents contextos reals.

- Classificaci dels nombres decimals: exactes, peridics.

- Obtenci de lexpressi decimal duna fracci.

- Valoraci de la precisi i utilitat

del llenguatge numric per a representar, resoldre i comunicar diferents situacions de la vida quotidiana

- Confiana en les prpies capacitats per afrontar problemes i realitzar clculs amb fraccions.

- Presentaci correcta i ordenada dels processos seguits i els resultats obtinguts.

- Valoraci dels nombres decimals per expressar resultats cientfics.

- Inters per lestudi de les propietats dels nombres.


34


UNITAT 4: EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES.

1. Utilitzar el llenguatge algebraic per generalitzar propietats i

relacions matemtiques 2. Interpretar el llenguatge algebraic 3. Determinar el valor numric duna expressi algebraica. 4. Distingir el coeficient, la part literal i el grau dun monomi. 5. Calcular sumes, restes, multiplicacions i divisions de monomis 6. Calcular sumes, restes i multiplicacions de polinomis 7. Treure factor com 8. Aplicar correctament les igualtats notables

- Llenguatge algebraic.

Caracterstiques. - Expressi algebraica. Valor

numric. - Monomis: coeficient i grau - Operacions amb monomis - Polinomis - Operacions amb polinomis - Factor com Identitats notables

- Traducci denunciats del llenguatge

usual al llenguatge algebraic - Interpretaci dexpressions en llenguatge

algebraic - Clcul del valor numric duna expressi

algebraica. - Suma, resta, multiplicaci i divisi de

monomis - Suma, resta i multiplicaci de polinomis - Extracci de factor com en una

expressi polinmica - Automatitzaci de les formules relatives

a les identitats notables

- Valoraci del llenguatge algebraic com un recurs per a expressar enunciats, relacions i propietats generals.

- Inters per interpretar i comprendre els missatges en llenguatge algebraic.

- Inters per dominar el clcul amb expressions algebraiques, com a recurs per a laccs a aprenentatges matemtics nous


UNITAT 5: EQUACIONS DE PRIMER GRAU.

1. Conixer el concepte dequaci i de soluci duna equaci 2. Distingir entre identitat i equaci. 3. Comprovar si un nombre s o no soluci duna equaci. 4. Obtenir equacions equivalents a una equaci donada. 5. Resoldre equacions de primer grau. 6. Plantejar i resoldre problemes utilitzant equacions de primer grau.

- Equacions: membres, termes,

incgnites i solucions. - Igualtat i identitat. - Equacions de primer grau amb

una incgnita.

- Identificaci i diferenciaci d identitats

i equacions. - Comprovaci de les solucions duna

equaci. - Aplicaci de tcniques bsiques per a la

resoluci dequacions de primer grau. - Eliminaci de parntesis en una equaci - Eliminaci de denominadors duna

equaci - Resoluci de problemes utilitzant les

equacions de primer grau.

- Valoraci de les equacions com

a eines per a la resoluci de problemes.

- Disposici favorable per a enfrontar-se i resoldre problemes algebraics.

- Perseverana i flexibilitat a lhora de resoldre problemes i valoraci de les opinions dels altres companys i companyes.

- Gust per la presentaci ordenada de les solucions de les equacions.


35

CONTINGUTS


UNITAT 6: EQUACIONS DE SEGON GRAU.

1. Reconixer els termes duna equaci de segon grau. 2. Resoldre equacions de segon grau completes. 3. Resoldre equacions de segon grau incompletes.

- Equacions de segon grau. - Forma general duna equaci de

segon grau - Formula per a la resoluci

dequacions de 2n grau - Equacions incompletes: mtode

de resoluci

- Resoluci dequacions de segon grau

completes mitjanant la frmula - Resoluci dequacions de segon grau

incompletes mitjanant el mtode adequat

- Resoluci d equacions de segon grau que exigeixen la prvia reducci a la forma general.

- Valoraci de les equacions com

a eines per a la resoluci de problemes.

- Perseverana i flexibilitat a lhora de resoldre problemes i valoraci de les opinions dels altres companys i companyes.

- Gust per la presentaci ordenada de les solucions de les equacions.


UNITAT 7: PROPORCIONALITAT NUMRICA

1. Conixer i manejar els conceptes de ra i proporci 2. Identificar les relacions de proporcionalitat entre dues magnituds. 3. Completar taules de proporcionalitat 4. Aplicar les tcniques apropiades per resoldre problemes de

proporcionalitat. 5. Calcular tants per cents 6. Conixer i utilitzar la relaci que existeix entre el percentatge, la

fracci i el nombre decimal associat. 7. Resoldre problemes reals on apareguin percentatges.

- Ra i proporci. - Magnituds directament i

inversament proporcionals. - Reducci a la unitat. - Regla de tres. - Percentatges - Percentatges com a relaci de

proporcionalitat. - Augments i disminucions

percentuals.

- Identificaci de magnituds directament i

inversament proporcionals. - Construcci de taules de proporcionalitat. - Resoluci de problemes de

proporcionalitat directa. - Resoluci de problemes de

proporcionalitat inversa. - Clcul de percentatges. - Conversi entre la forma de fracci, el

percentatge i el decimal. - Resoluci de problemes de percentatges.

- Valoraci de la importncia de

la proporcionalitat en problemes de la vida quotidiana.

- Actitud crtica envers la informaci rebuda i analitzar-la mitjanant els coneixements matemtics..

- Presentaci correcta i ordenada dels processos seguits i els resultats obtinguts.


36


UNITAT 8: PROPORCIONALITAT GEOMTRICA

1. Calcular la ra de dos segments 2. Distingir si dos segments sn proporcionals o no. 3. Conixer el Teorema de Tales i aplicar-ho al clcul indirecte de

longituds 4. Reconixer triangles en posici de Tales. 5. Conixer i aplicar els criteris de semblana de triangles 6. Aplicar les semblances en mapes i plnols, treballant amb escales

- Ra de dos segments. - Segments proporcionals - Teorema de Tales - Triangles semblants - Criteris de semblana de

triangles. - Escales

- Clcul de la ra de dos segments. - Aplicaci del teorema de Tales. - Resoluci de problemes aplicant el

teorema de Tales - Resoluci de problemes aplicant els

criteris de semblana de triangles - Interpretaci de mapes i maquetes fets a

escala. - Clcul de longituds reals a partir de

longituds en el plnol. - Obtenci de lescala utilitzada en plnols

mapes i maquetes coneguda una longitud real i lequivalent al plnol mapa o maqueta.

- Sentit crtic davant les

representacions en el pla per a efectuar mesuraments indirectes.

- Treballar amb els instruments de dibuix per fer construccions geomtriques de manera acurada i amb precisi.

CONTINGUTS


UNITAT 9: FIGURES PLANES. REES

1. Aplicar el teorema de Pitgores per resoldre problemes geomtrics i reals.

2. Calcular lrea dun triangle, dun parallelogram, dun trapezi i de qualsevol polgon regular.

3. Calcular lrea de qualsevol figura per descomposici daltres ms senzilles.

4. Calcular la longitud i lrea duna circumferncia

- Teorema de Pitgores. - Altura del triangle - Diagonal dun rectangle - Apotema dun polgon regular - Permetres i rees.

Documents

PROGRAMACIÓ DEL DEPARTAMENT DE MATEMÀTIQUESlinux.iespuigdesafont.cat/joomla/attachments/article/225/(PROG... · 2. IES PUIG DE SA FONT ... 1 ORGANITZACIÓ DEL DEPARTAMENT ... Les