Programació FQ 2018-19 · 2 Programació 2018-2019 Departament de física i química Programació 2018-2019 INDEX 0- Normativa 1-Organització del departament

1

Programació 2018-2019 Departament de física i química

IESANDREUSEMPERE.ALCOIDE

PART

AMEN

TDE

FÍSICAIQ

UÍM

ICA

PROGRAMACIÓDIDÀCTICA

CURS2018-2019

2


Programació2018-2019INDEX

0- Normativa

1-Organització del departament.

1.1.-Components

1.2.-Reunió de Departament

1.3.-Competències dels membres del Departament

2.Programació Física i Química 2n ESO.

3.1.-Objectius Generals

3.2.-Continguts Física i Química. Distribució temporal.

3.3.-Metodologia

3.4.-Materials i recursos didàctics

3.5.-Criteris d’avaluació

3.6.- Competències bàsiques

3.7.-Mínims exigibles

3.8.-Criteris de recuperació

3.9.-Atenció a la diversitat

3.10.-Activitats complementàries

3.11.-Temes transversals

3.12.-Procediments d’avaluació i criteris de qualificació

3-Programació Física i Química 3r ESO.


3.2.-Continguts Física i Química. Distribució temporal.

3.3.-Metodologia


3



3.6.- Competències bàsiques







4-Programació Física i Química 4t ESO.


4.2.-Continguts Física i Química. Temporalització.

4.3.-Metodologia

4.4.-Material i recursos didàctics

4.5,- Competències bàsiques









7- Programació Física i Química 1r Batxillerat .


7.2.-Continguts. Temporalització

7.3.-Metodologia

7.4.-Materials i recursos didà5.5.-Criteris d’avaluació

4





7.8.-Temes transversals.


9- Programació Física 2n de Batxillerat .



9.3.-Metodologia






10- Programació Química 2n de Batxillerat.



10.3.- Distribució dels continguts per avaluació

10.4.-Metodologia





10.9.-Activitats complementaries


Procediments d’avaluació i criteris de qualificació

Recuperació de les assignatures pendents d’altres cursos.

Recuperació de Física i química 3r E.S.O i 1r de Batxillerat

ANNEXES

5


11.1.- Annexe I : Pla d’atenció a la diversitat

11.2.-Annex II: Pla de millora

11.3.-Annex III : Activitats extraescolars i complementàries

11.4.-Annex IV. Pla de foment a la lectura

11.5.-Annex V :Pla de transició

11.6- Annex VII: Lectures recomanades per nivells

11.7- Aprovació de la programació

Normativa

Per a este curs acadèmic 2017-2018 continuen aplicant-se, entre altres normes, i en el

que no s’oposen a una norma del mateix rang però dictada amb posterioritat, o de rang

superior:

Index

Projecte educatiu

Pla de convivència

Pla de foment a la lectura

Pla de transició de l’Educació Primària a l’Educació Secundària

Reglament de Règim interior

PGA

Horaris

Programacions didàctiques i memòria

Activitats complementàries i extraescolars

Llibres de text i la resta de materials curriculars

Òrgans de coordinació docent

• Comissió de Coordinació Pedagògica.

• Departaments didàctics.

• Coordinador de Formació en el Centre

Plantilla de professorat

6


Tutories

Atribució docent del professorat d’Educació Secundària Obligatòria i de

Batxillerat

Ensenyances ESO

• Avaluació ESO, promoció i titulació

• Matèries optatives ESO i batxillerat

• Integració de matèries en àmbits

Batxillerat

• El currículum del Batxillerat

• Avaluació, promoció i titulació en batxillerat

• Reclamació de qualificacions

• Anul·lació de matricula en batxillerat

Convalidacions ESO i batxillerat

Centres de pàctiques ( Practicum)

Proves d’accés a la universitat (PAU)

Permissos i llicències del personal docent

Gratificacions i dietes

LLEI 10/2010, de 9 de juliol, de la Generalitat, d’Ordenació i Gestió de la Funció Pública Valenciana. [2010/8010]

Sistema informàtic Ítaca

Plurilingüisme

Pla de xoc contra el fracàs escolar

7


RESOLUCIÓde30deMaigde2018,delaDireccióGeneraldeCentresiPersonalDocent,

perlaqualesfixaelcalendariescolardelcursacadèmic2018-2019

8


CALENDARI PROVISIONAL DE REUNIONS PREVISTES

REUNIONS

Set

Oct Nov Des Gen Feb Mar Abr Maig Juny

Claustre

Consell Escolar

Coordinació Pedagògica

• El Cap de Departament fixarà la data de les reunions de Departament, les quals

tenen, per llei, una periodicitat mensual.

• Els responsables dels projectes corresponents fixaran les dates de les possibles

reunions de Coordinació d’Emergències, de la Comissió d’Activitats

Extraescolars, del Pràcticum i del Programa UNESCO.

CALENDARI D’AVALUACIONS

Avaluació

Nivell Sessionsd’avaluació LliuramentNotesAlumnes

Inicial ESO

Primera ESO/Batxillerat

Segona ESO/Batxillerat

Final 2nBatxillerat

Final ESO/1rBatxillerat

PROGRAMACIONS DIDÀCTIQUES I MEMÒRIA DECRET 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual establix el currículum i

desplega l’ordenació general de l’Educació Secundària Obligatòria i del

Batxillerat a la Comunitat Valenciana. [2015/5410]. LOMCE

9


Article 4. Elements de les programacions didàctiques

Les programacions didàctiques en l’Educació Secundària Obligatòria i en el Batxillerat

hauran de concretar, almenys, els apartats següents:

1. Introducció.

a) Justificació de la programació.

b) Contextualització.

2. Objectius de l’etapa respectiva vinculats amb la matèria o l’àmbit.

3. Competències.

4. Continguts.

5. Unitats didàctiques.

a) Organització de les unitats didàctiques.

b) Distribució temporal de les unitats didàctiques.

6. Metodologia. Orientacions didàctiques.

a) Metodologia general i específica. Recursos didàctics i organitzatius.

b) Activitats i estratègies d’ensenyança i aprenentatge. Activitats

complementàries.

7. Avaluació de l’alumnat.

a) Criteris d’avaluació.

b) Instruments d’avaluació.

c) Criteris de qualificació.

d) Activitats de reforç i ampliació.

8. Mesures d’atenció a l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu o

amb necessitat de compensació educativa.

9. Elements transversals

a) Foment de la lectura. Comprensió lectora. Expressió oral i escrita.

10


b) Comunicació audiovisual. Tecnologies de la informació i de la comunicació.

c) Emprenedoria.

d) Educació cívica i constitucional.

10. Avaluació de la pràctica docent i indicadors d’èxit.

Article 5. Elaboració, supervisió i avaluació de les programacions didàctiques

1. En l’Educació Secundària Obligatòria i en el Batxillerat, la planificació de la

programació docent de cada matèria o àmbit serà de curs.

2. Les programacions didàctiques seran elaborades pel departament didàctic que

tinga encomanada la impartició de la matèria o àmbit corresponent, sota la coordinació

i la direcció del cap de departament, i tenint en compte les directrius i els criteris

establits per la comissió de coordinació pedagògica, o de qui en tinga atribuïdes les

funcions.

3. En les programacions de les matèries i dels àmbits de l’Educació Secundària

Obligatòria es tindran en compte, a més, les orientacionsdels equips de transició per

a procurar la correcta coordinació i continuïtat entre l’Educació Primària i l’Educació

Secundària Obligatòria, tot això, sense perjuí dels mecanismes de coordinació que

establisquen els centres docents que impartisquen ambdós etapes en els seus

respectius projectes educatius.

4. En el procediment d’elaboració de les programacions didàctiques es prestarà

especial atenció a la programació docent de les diferents matèries i àmbits, així com

als elements transversals del currículum, l’orientació dels quals es desenrotllarà en els

termes concretats per l’article 6 del Reial Decret 1105/2014.

5. Una vegada elaborades les programacions didàctiques, estes estaran a disposició

de tots els membres de la comunitat educativa i seran accessibles per estos en

qualsevol moment.

6. La direcció del centre docent comprovarà que l’elaboració de les programacions

didàctiques s’ajusta formalment al que establix la normativa vigent. Així mateix, la

Inspecció d’Educació supervisarà i realitzarà el seguiment de les programacions.

7. En virtut del que disposen els articles 20.4 i 30.1 del Reial Decret 1105/2014 (*), el

professorat avaluarà tant els aprenentatges de l’alumnat com els processos

11


d’ensenyança i la seua pròpia pràctica docent, i per a això establirà indicadors d’èxit

en les programacions didàctiques, segons s’indica en l’article 4.10 d’este decret.

Així mateix, s’avaluarà el procés d’ensenyança i aprenentatge prenent com referent

l’avaluació contínua de les diferents matèries impartides, i la influència dels diversos

elements en el rendiment i en els resultats de l’avaluació de l’alumnat. Les propostes

de millora que es realitzen sobre la programació didàctica a partir de la seua

avaluació hauran de ser arreplegades en les programacions didàctiques del curs escolar següent.

(*)Article 20. 4. Los profesores evaluarán tanto los aprendizajes del alumnado como los

procesosdeenseñanzaysupropiaprácticadocente,paraloqueestableceránindicadoresde

logroenlasprogramacionesdidácticas.

(*)Article 30.1. Los referentes para la comprobación del grado de adquisición de las

competenciasyellogrodelosobjetivosdelaetapaenlasevaluacionescontinuayfinaldelas

materiasdelosbloquesdeasignaturastroncalesyespecíficas,seránloscriteriosdeevaluación

yestándaresdeaprendizajeevaluablesquefiguranenlosanexosIyIIaesterealdecreto.

El professorat programarà la seua activitat docent d’acord amb :

Els articles 106 i 107 del Decret 234/1997 (DOGV 08.09.1997)

Orde 45/2011, de 8 de juny, de la Conselleria d’Educació, per la qual es regula l’estructura de les programacions didàctiques en l’ensenyança bàsica (DOCV 16.06.2011).

Les programacions hauran de concretar, almenys, els apartats que figuren en l’article 3 de la mencionada Orde 45/2011, de 8 de juny, de la Conselleria d’Educació.

En Batxillerat, les programacions didàctiques hauran de fer constar el que establix

l’article 20 de l’Orde de 19 de juny de 2009, de la Conselleria d’Educació, per la qual

es regula l’organització i el funcionament del Batxillerat diürn, nocturn i a distància a la

Comunitat Valenciana (DOCV 30.06.2009), quant a l’adaptació de la programació a la

realitat del centre i a l’alumnat, si es tracta d’alumnat adult.

El professorat de cada departament, al finalitzar el curs acadèmic, avaluarà la

programació didàctica per mitjà de la qual desenrotlla el currículum de les matèries,

àmbits i mòduls que té encomanats. Esta avaluació es realitzarà en els termes

establits en l’article 20 de l’Orde de 14 de desembre de 2007, de la Conselleria

12


d’Educació, sobre avaluació en Educació Secundària Obligatòria (DOCV 21.12.2007),

així com en l’article 21 de l’Orde de 24 de novembre de 2008, de la Conselleria

d’Educació, sobre avaluació en Batxillerat a la Comunitat Valenciana (DOCV

15.12.2008).

Activitats complementàries i extraescolars

Els articles 98 i 99 del Decret 234/1997 (DOGV 08.09.1997) regulen, respectivament,

la composició i les funcions del departament d’Activitats Complementàries i

extraescolars.

El claustre de professors, el consell de delegats i les associacions de l’alumnat tindran

competència per a realitzar propostes quant a activitats complementàries i

extraescolars, de la mateixa manera que les associacions de mares i pares i les

associacions d’alumnes, tal com establixen, respectivament, el Decret 126/1986

(DOGV 14.11.1986) i el Decret 127/1986 (DOGV 10.11.1986)

Llibres de text i la resta de materials curriculars

D’acord amb la disposició addicional quarta de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig,

d’Educació, en l’exercici de l’autonomia pedagògica, correspon als òrgans de

coordinació didàctica dels centres públics adoptar els llibres de text i la resta de

materials que hagen d’utilitzar-se en el desenrotllament de les diverses ensenyances.

2. L’edició i adopció dels llibres de text i de la resta de materials no requerixen

l’autorització prèvia de l’Administració educativa. En tot cas, estos hauran d’adaptar-se

al rigor científic adequat a les edats de l’alumnat i al currículum aprovat per cada

administració educativa. Així mateix, hauran de reflectir i fomentar el respecte als

principis, valors, llibertats, drets i deures constitucionals, així com als principis i valors

arreplegats en la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, i en la Llei Orgànica

1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de

Gènere, als quals ha d’ajustar-se tota l’activitat educativa.

La supervisió dels llibres de text i altres materials curriculars constituirà part del procés

ordinari d’inspecció que exercix l’Administració educativa sobre la totalitat d’elements

que integren el procés d’ensenyança i aprenentatge, que ha de vetlar pel respecte als

principis i valors continguts en la Constitució i al que disposa la LOE.

La llista dels llibres de text i la resta de materials curriculars, seleccionats en cada

centre per l’òrgan competent, s’hauran d’exposar al tauler d’anuncis abans del 30 de

juny del curs anterior. Segons el que establix l’article 79.11 del Decret 234/1997, de 2

13


de setembre (DOGV 08.09.1997), s’haurà d’informar la junta directiva de les

associacions de mares i pares sobre els llibres de text i els materials didàctics adoptats

pel centre.

En l’elaboració i utilització de materials curriculars, el professorat haurà d’atindre’s al

que disposa l’article 32 de la Llei de Propietat Intel·lectual (text refós aprovat pel Reial

Decret Legislatiu 1/1996, de 12 d’abril –BOE 22.04.1996–, modificat per la Llei

23/2006, de 7 de juliol –BOE 08.07.2006–), referent a la citació i la il·lustració de

l’ensenyança.

Òrgans de coordinació docent

En els instituts d’Educació Secundària es consideraran òrgans de coordinació docent:

Comissió de Coordinació Pedagògica.

Les seues competències seran les que establix l’article 95 del Decret 234/1997, pel

qual s’aprova el Reglament Orgànic i Funcional dels Instituts d’Educació Secundària

(DOGV 08.09.1997).

Departaments didàctics.

Les competències dels departaments didàctics són les establides en l’article 90 del

Decret 234/1997, pel qual s’aprova el Reglament Orgànic i Funcional dels instituts

d’Educació Secundària.Les direccions dels departaments didàctics destinaran les

hores lectives de coordinació a l’exercici de les funcions que els atribuïx l’article 92 del

Decret 234/1997, pel qual s’aprova el Reglament Orgànic i Funcional dels Instituts

d’Educació Secundària.

Coordinador de Formació en el Centre

El coordinador de formació serà el responsable d’analitzar i concretar el Programa

Anual de Formació permanent del centre educatiu, en funció de les necessitats

detectades en el claustre i en els diferents departaments. El procés de sistematització

es desenrotllarà durant els mesos de novembre i desembre de 2013, en col·laboració

directa amb l’assessor de referència del CEFIRE.

Durant el curs escolar, el coordinador de formació col·laborarà amb l’assessor de

referència, i amb els possibles ponents, en la gestió i avaluació d’aquelles activitats

resultants de l’aplicació del Programa Anual de Formació. Al finalitzar el curs

2013/2014, en la memòria final s’arreplegarà el resultat de les avaluacions de les

14


activitats individuals així com de l’aplicació en el seu conjunt del Programa Anual de

Formació. Esta anàlisi permetrà establir les bases per al desenrotllament del Programa

Anual de Formació del següent curs escolar.

El coordinador de formació, per al correcte desenrotllament de les seues funcions,

participarà activament en el programa de formació inicial dissenyat a este efecte.

L’activitat s’exercirà al llarg dels mesos de novembre, desembre de 2013 i gener de

2014.

0. Segons el que preveu l’article 10 de l’Orde 65/2012, de 26 d’octubre, de la

Conselleria d’Educació, Formació i Ocupació, que establix el model de formació

permanent del professorat i el disseny, reconeixement i registre de les activitats

formatives (DOCV 31.10.2012), la direcció de cada centre educatiu designarà un

professor o professora responsable de la coordinació de formació permanent del

professorat del centre. Esta designació es realitzarà entre el professorat del

claustre, preferentment entre els membres amb plaça definitiva en el centre

educatiu, per un termini màxim de quatre anys.

RESOLUCIÓ de 14 de desembre de 2012, de la Direcció General d’Innovació,

Ordenació i Política Lingüística, per la qual s’establix el Pla Anual de Formació

Permanent del Professorat per al curs 2012-2013 i es dicten instruccions als centres

educatius sostinguts amb fons públics en matèria de formació del professorat.

RESOLUCIÓ de 26 d’agost de 2013, de la Direcció General d’Innovació, Ordenació i

Política Lingüística, per la qual s’establix el pla anual de formació permanent del

professorat per al curs 2013-2014. [2013/8575]

Durant el curs 2012-2013 es va desenrotllar el primer pla anual de formació permanent

del professorat. Este segon pla anual de formació pretén ser el document que

assenta el nou model de formació del professorat, establint uns mínims comuns en la

formació permanent del professorat no universitari i al mateix temps respectant

l’autonomia dels centres educatius per a definir i aplicar els seus respectius programes

anuals de formació.

La formació del professorat ha de seguir les indicacions estratègiques que establisca

l’Administració educativa per al desenrotllament i consecució dels objectius generals

del conjunt del sistema educatiu valencià, però ha de donar un marge als responsables

dels centres educatius per a contextualitzar i personalitzar les necessitats de formació

segons les característiques de cada centre educatiu i dels professionals que

conformen cada claustre. Només d’esta manera es pot aconseguir una formació del

15


professorat eficient que combine les necessitats generals amb les aspiracions de cada

comunitat educativa.

Objectius del Pla Anual de Formació Permanent del Professorat

Els objectius del PAF per al curs 2013-2014 es basen en la consolidació de les línies

estratègiques de política educativa, arrepleguen les propostes generals d’actuació del

pla de xoc contra el fracàs escolar i desenrotllen les necessitats detectades en matèria

de formació permanent del professorat:

1. Concretar les funcions i les actuacions del Servici de Formació del Professorat,

dels CEFIRE i dels centres educatius en matèria de formació permanent del

professorat.

2. Desenrotllar l’autonomia dels centres educatius en l’àrea de formació

permanent del claustre.

3. Afavorir els projectes de formació en centre com a eix vertebrador de la

formació permanent en el centre.

4. Enfortir el paper dels CEFIRE en l’assessorament, coordinació i avaluació dels

programes anuals de formació dels centres.

5. Crear programes de formació específica per als col·lectius docents amb

necessitats concretes.

6. Potenciar i augmentar l’oferta formativa en les modalitats a distància i

semipresencial, conciliant la vida familiar i l’accés a la formació permanent.

7. Prioritzar accions formatives en consonància amb les línies estratègiques de

formació permanent del professorat.

8. Avaluar i quantificar els efectes de la formació permanent del professorat com a

element de millora de la pràctica docent i dels resultats acadèmics.

Tutories

En Batxillerat, caldrà ajustar-se al que disposen els articles 16, 26 i 36 de l’Orde de 19

de juny de 2009, de la Conselleria d’Educació, per la qual es regula l’organització i el

funcionament del Batxillerat diürn, nocturn i a distància a la Comunitat Valenciana

(DOGV 30.06.2009), així com als annexos de l’esmentada orde.

Les funcions del tutor o tutora amb el grup complet de l’alumnat seran les establides

en l’article 97 del Decret 234/1997 (DOGV 08.09.1997).

16


El Decret 39/2008, de 4 d’abril, del Consell, sobre la convivència en els centres

docents no universitaris sostinguts amb fons públics i sobre els drets i deures de

l’alumnat, pares, mares, tutors o tutores, professorat i personal d’administració i

servicis, establix, en l’article 24, el deure d’estudi i assistència a classe per a l’alumnat.

Ateses les característiques de l’Educació Secundària Obligatòria, les faltes

d’assistència de l’alumnat menor d’edat seran comunicades als seus representants

legals pel professor tutor o professora tutora amb una periodicitat setmanal, en cas de

reiteració sense justificació. En este mateix supòsit, el tutor o tutora informarà la

direcció d’estudis per a les actuacions que es determinen, i que hauran de coordinar-

se amb la direcció del departament d’Orientació o amb qui tinga atribuïdes les seues

funcions.

Atribució docent del professorat d’Educació Secundària Obligatòria i de

Batxillerat

Caldrà ajustar-se al que disposa el Reial Decret 1834/2008, de 8 de novembre, pel

qual es definixen les condicions de formació per a l’exercici de la docència en

l’Educació Secundària Obligatòria, el Batxillerat, la Formació Professional i les

ensenyances de règim especial, i s’establixen les especialitats dels cossos docents

d’Ensenyança Secundària (BOE 28.11.2008).

En el Batxillerat i respecte a les matèries comunes i de modalitat, el Reial Decret

1834/2008, de 8 de novembre, es completa amb la disposició addicional sexta de

l’Orde de 19 de juny de 2009, de la Conselleria d’Educació, per la qual es regula

l’organització i el funcionament del Batxillerat diürn, nocturn i a distància a la Comunitat

Valenciana.les matèries optatives en l’Educació Secundària Obligatòria (DOCV

12.06.2008).

Respecte a l’atribució docent de les matèries optatives del Batxillerat, es considerarà

l’annex V de l’Orde de 17 de juny de 2009, de la Conselleria d’Educació, per la qual es

regula les matèries optatives en el Batxillerat (DOCV 07.07.2009), i les modificacions

donades per l’Orde 80/2010, de 14 de setembre, de la Conselleria d’Educació, per la

qual es modifica parcialment l’Orde de 17 de juny de 2009, de la Conselleria

d’Educació, per la qual es regula les matèries optatives en el Batxillerat (DOCV

21.09.2010), així com per l’Orde 18/2011, d’1 d’abril, de la Conselleria d’Educació, per

la qual es modifica parcialment l’Orde de 17 de juny de 2009, de la Conselleria

d’Educació, per la qual es regula les matèries optatives en el Batxillerat (DOCV

14.04.2011).

17


Per a la resta de matèries optatives previstes en la normativa vigent, l’atribució docent

es realitzarà d’acord amb l’Orde d’11 de juliol de 1997, de la Conselleria de Cultura,

Educació i Ciència, per la qual s’establix l’atribució docent de matèries optatives

d’oferta general en l’Educació Secundària Obligatòria a les corresponents especialitats

de professorat d’Educació Secundària i professors tècnics de Formació Professional

(DOGV 13.08.1997), i amb l’article 10 de l’Orde de 27 de maig de 2008, de la

Conselleria d’Educació, per la qual es regula

DECRET 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual establix el currículum i


Batxillerat a la Comunitat Valenciana. [2015/5410]

TÍTOL II: Educació Secundària Obligatòria

CAPÍTOL I

Organització de l’Educació Secundària Obligatòria

Article 15. Objectius i fins

1. El desenrotllament i la concreció curricular que elaboren els centres docents com a

part del seu projecte educatiu garantirà la consecució dels objectius establits per a

l’etapa en l’article11 del Reial Decret 1105/2014.

2. Així mateix, esta concreció del currículum s’orientarà a la consecució dels fins

següents:

a) Adquirir els elements bàsics de la cultura, especialment en els seus aspectes

humanístic, artístic, científic i tecnològic.

b) Adaptar el currículum i els seus elements a les necessitats de cada alumne i

alumna, de manera que es proporcione una atenció personalitzada i un

desenrotllament personal i integral de tot l’alumnat, respectant els principis d’educació

comuna i d’atenció a la diversitat de l’alumnat propis de l’etapa.

c) Orientar l’alumnat i els seus representants legals, si és menor d’edat, sobre el

progrés acadèmic i la proposta d’itineraris educatius més adequats per a cada alumne

o alumna.

18


d) Preparar l’alumnat per a la seua incorporació a estudis posteriors i per a la

seua inserció laboral.

e) Desenrotllar bones pràctiques que afavorisquen un bon clima de treball i la

resolució pacífica de conflictes, així com les actituds responsables i de respecte pels

altres.

f) Desenrotllar una escala de valors que incloga el respecte, la tolerància, la cultura de

l’esforç, la superació personal i la responsabilitat en la presa de decisions per part de

l’alumnat, la igualtat, la solidaritat, la resolució pacífica de conflictes i la prevenció de

la violència de gènere.

g) Consolidar en l’alumnat hàbits d’estudi i de treball.

h) Formar l’alumnat per a l’exercici dels seus drets i obligacions en la vida com a

ciutadans.

i) Desenrotllar metodologies didàctiques innovadores que incloguen

l’aprenentatge cooperatiu, els projectes interdisciplinaris, l’ús de les tecnologies

de la informació i la comunicació, així com la pràctica de l’educació inclusiva en l’aula.

j) Basar la pràctica docent en la formació permanent del professorat, en la innovació

educativa i en l’avaluació de la pròpia pràctica docent.

k) Elaborar materials didàctics orientats a l’ensenyança i l’aprenentatge basats en l’adquisició de competències.

l) Utilitzar el valencià, el castellà i les llengües estrangeres com a llengües vehiculars

d’ensenyament, valorant les possibilitats comunicatives de totes estes, i garantint l’ús

normal, la promoció i el coneixement del valencià.

Article 16. Organització general

Segons el que disposa l’article 12 del Reial Decret 1105/2014, l’etapa d’Educació

Secundària Obligatòria s’organitza en matèries i comprèn dos cicles, el primer de tres

cursos escolars i el segon d’un. Estos quatre cursos se seguiran ordinàriament entre

els dotze i els setze anys d’edat.

El segon cicle o quart curs de l’Educació Secundària Obligatòria tindrà un

caràcter fonamentalment propedèutic.[ Relatiu o pertanyent al coneixement preliminar

d'un art o una ciencia].

19


Article 17. Organització del primer cicle d’Educació Secundària Obligatòria

1. D’acord amb el que establix l’article 13.1 del Reial Decret 1105/2014, els alumnes i

les alumnes han de cursar les següents matèries generals del bloc d’assignatures troncals en els cursos primer i segon:

b) Física i Química en segon curs.

2. En virtut de l’article 13.2 del Reial Decret 1105/2014, els alumnes i les alumnes han

de cursar les següents matèries generals del bloc d’assignatures troncals en el tercer curs:

b) Física i Química.

3. De conformitat amb l’article 13.3 del Reial Decret 1105/2014, els alumnes i les

alumnes han de cursar les següents matèries del bloc d’assignatures específiques en cada un dels cursos:

5. La direcció dels centres docents públics, oït el claustre, establira l’oferta de les

matèries opcionals dels blocs d’assignatures específiques i de lliure configuració

autonòmica. A este efecte, en els centres docents públics s’haurà d’atendre els criteris

de la demanda de l’alumnat, la disponibilitat de professorat amb destinació definitiva

en el centre, el caràcter progressiu del currículum de determinades matèries al llarg

dels diferents cursos, així com les possibilitats organitzatives i la disponibilitat de

recursos. En estos centres, així mateix, seran d’oferta obligada les matèries de

Cultura Clàssica, Informàtica i Segona Llengua Estrangera en tots els cursos;

Educació Plàstica, Visual i Audiovisual en primer; i Tecnologia en tercer; sempre que hi

haja disponibilitat horària de professorat amb destinació definitiva en el centre per a la

seua impartició i esta no implique un increment de plantilla.

6. Els centres que desitgen oferir una o diverses matèries més en el bloc

d’assignatures de lliure configuració autonòmica podran realitzar-ho en el marc d’una

ampliació de l’horari lectiu, en virtut de la seua autonomia. L’oferta d’estes matèries

requerirà l’elaboració del currículum pel centre docent soŀlicitant, així com l’autorització

prèvia del mencionat currículum per part de la conselleria competent en matèria

d’educació, a través de l’òrgan competent en matèria d’ordenació acadèmica, i segons

el procediment que establisca reglamentàriament l’esmentada conselleria.

7. Segons el que preveu l’article 15.2 del Reial Decret 1105/2014, a fi de promoure

l’hàbit de la lectura, s’hi dedicarà un temps en la pràctica docent de totes les matèries.

20


Article 18. Organització del segon cicle d’Educació Secundària Obligatòria

1. Segons l’article 14.1 del Reial Decret 1105/2014, els pares, mares o tutors legals o,

si és el cas, els alumnes i les alumnes podran triar cursar el quart curs de l’Educació

Secundària Obligatòria per una de les dos opcions següents:

a) Opció d’ensenyances acadèmiques per a la iniciació al Batxillerat.

b) Opció d’ensenyances aplicades per a la iniciació a la Formació Professional.

A este efecte, no seran vinculants les opcions cursades en tercer curs d’Educació

Secundària Obligatòria.

L’alumnat haurà de poder assolir els objectius de l’etapa i assolir el grau d’adquisició

de les competències corresponents tant per l’opció d’ensenyances acadèmiques com

per la d’ensenyances aplicades.

2. De conformitat amb l’article 14.2 del Reial Decret 1105/2014, en l’opció

d’ensenyances acadèmiques, els alumnes i les alumnes han de cursar les següents

matèries generals del bloc d’assignatures troncals:

e) Així mateix, els alumnes i les alumnes cursaran dos matèries d’opció del bloc

d’assignatures troncals, que seran o bé les matèries orientades al Batxillerat de

Ciències, és a dir, Biologia i Geologia, junt amb Física i Química; o bé les matèries

orientades al Batxillerat d’Humanitats i Ciències Socials, és a dir, Economia i Llatí.

3. En virtut de l’article 14.3 del Reial Decret 1105/2014, en l’opció d’ensenyances

aplicades, els alumnes i les alumnes han de cursar les matèries generals següents del

bloc d’assignatures troncals:

e) Així mateix, els alumnes i les alumnes cursaran dos matèries d’opció del bloc

d’assignatures troncals, una de les quals serà Tecnologia, i l’altra serà a triar entre

Ciències Aplicades a l’Activitat Professional, o bé Iniciació a l’Activitat

Emprenedora i Empresarial.

c) Així mateix, dins del bloc d’assignatures específiques, tots els alumnes i les

alumnes cursaran dos matèries, a triar d’entre les següents:

Arts Escèniques i Dansa; Cultura Científica; Cultura Clàssica; Educació Plàstica,

Visual i Audiovisual; Filosofia; Música; Segona Llengua Estrangera; Tecnologies de la

Informació i la Comunicació; o una matèria del bloc d’assignatures troncals no cursada

per l’alumne o alumna.

21


5. La direcció dels centres docents públics, oït el claustre, i la titularitat dels centres

privats, establiran l’oferta de les matèries opcionals del bloc d’assignatures

específiques. A este efecte, en els centres docents públics s’haurà d’atendre els

criteris de la demanda de l’alumnat, la disponibilitat de professorat amb destinació

definitiva en el centre, el caràcter progressiu del currículum de determinades matèries

al llarg dels diferents cursos, així com les possibilitats organitzatives i la disponibilitat

de recursos. En estos centres, així mateix, serà d’oferta obligada la matèria de

Filosofia, sempre que hi haja disponibilitat horària de professorat amb destinació

definitiva en el centre pera la seua impartició, i esta no implique un increment de

plantilla.

6. Segons l’article 14.5 del Reial Decret 1105/2014, els alumnes i les alumnes han de

cursar la matèria de Valencià: Llengua i Literatura en el bloc d’assignatures de lliure

configuració autonòmica, sense perjuí del que disposa la normativa reguladora de

l’exempció del valencià que establisca la conselleria competent en matèria d’educació.

7. Els centres que desitgen oferir una o diverses matèries més en el bloc

d’assignatures de lliure configuració autonòmica podran realitzar-ho en el marc d’una

ampliació de l’horari lectiu, en virtut de la seua autonomia. L’oferta d’estes matèries

requerirà l’elaboració del currículum pel centre docent soŀlicitant, així com amb

l’autorització prèvia del mencionat currículum per part de la conselleria competent en

matèria d’educació, a través de l’òrgan competent en matèria d’ordenació acadèmica, i

segons el procediment que establisca reglamentàriament l’esmentada conselleria.8.

Segons el que preveu l’article 15.2 del Reial Decret 1105/2014, a fi de promoure l’hàbit

de la lectura, s’hi dedicarà un temps en la pràctica docent de totes les matèries.

CAPÍTOL II

Avaluació en l’Educació Secundària Obligatòria

Article 19. Caràcter de l’avaluació

1. L’avaluació en l’Educació Secundària Obligatòria, a més de tindre un caràcter

continu i formatiu en els termes que preveu l’article 8 d’este decret, també tindrà un

caràcter integrador. Este caràcter, segons el que establix l’article 20.2 del Reial

Decret 1105/2014, implica que haurà de tindre’s en compte des de totes i cada una de

les assignatures la consecució dels objectius establits per a l’etapa i del

desenrotllament de les competències corresponent. El caràcter integrador de

l’avaluació no impedirà que el professorat realitze de manera diferenciada l’avaluació

22


de cada assignatura tenint en compte els criteris d’avaluació i els estàndards

d’aprenentatge avaluables de cada una d’estes.

2. En l’avaluació de l’alumnat i en les decisions de promoció es donarà una

especial consideració a les qualificacions obtingudes en les matèries de

Valencià: Llengua i Literatura; Llengua Castellana i Literatura; Matemàtiques;

Matemàtiques Orientades a les Ensenyances Acadèmiques; i Matemàtiques

Orientades a les Ensenyances Aplicades; atés el seu caràcter instrumental per a

l’adquisició d’altres coneixements, així com al grau d’adquisició de la competència en

comunicació lingüística i de la competència matemàtica i competències bàsiques en

ciència i tecnologia en el conjunt de matèries.

3. Als efectes del que preveu l’article 20.3 i en l’apartat 4 de la disposició addicional

segona del Reial Decret 1105/2014, entre les mesures destinades a l’alumnat per al

que s’hagen previst adaptacions curriculars individuals significatives també es podrà

incloure, dins del procés d’avaluació contínua exclusivament, la realització de proves

específiques que prenguen com a referent els elements del currículum fixats en les

mencionades adaptacions.

Article 21. Avaluació final d’Educació Secundària Obligatòria i títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria

1. En virtut del que disposa l’article 21 del Reial Decret 1105/2014, en finalitzar el

quart curs, els alumnes i les alumnes realitzaran una avaluació individualitzada

per l’opció d’ensenyances acadèmiques o per la d’ensenyances aplicades. En la

mencionada avaluació s’hi inclourà l’assignatura de Valencià: Llengua i Literatura, de

conformitat amb la disposició addicional sèptima del mencionat reial decret.

2. Segons disposa l’article 144.1 de la Llei Orgànica 2/2006, les proves seran

aplicades i qualificades per professorat del Sistema Educatiu Espanyol extern al centre.

3. Tal com s’indica en l’article 21.7 del Reial Decret 1105/2014, els centres docents,

d’acord amb els resultats obtinguts pels seus alumnes i en funció del diagnòstic i

informació proporcionats pels esmentats resultats, establiran mesures ordinàries o

extraordinàries en relació amb les seues propostes curriculars i pràctica docent. Estes

mesures es fixaran en plans de millora de resultats coŀlectius o individuals que

permeten, en coŀlaboració amb les famílies i utilitzant els recursos de suport educatiu

facilitats per les administracions educatives, incentivar la motivació i l’esforç dels

alumnes per a resoldre les dificultats.

23


4. Amb independència d’allò que s’ha especificat en els apartats anteriors, la

conselleria competent en matèria d’educació podrà realitzar avaluacions externes amb

fins de diagnòstic a tot l’alumnat en finalitzar qualssevol dels cursos de l’Educació


5. Els centres utilitzaran els resultats d’estes avaluacions per a, entre altres fins,

organitzar les mesures d’atenció a la diversitat i els programes dirigits a millorar l’atenció a l’alumnat.

CAPÍTOL III

Atenció a la diversitat

Article 22. Mesures d’atenció a la diversitat

1. Considerant el que disposen els articles 16.1 i 16.2 del Reial Decret 1105/2014, així

com el que preveu l’article 13 d’este decret, seran mesures ordinàries el suport en

grups ordinaris, els agrupaments flexibles, els reforços, els desdoblaments de grups,

les adaptacions d’accés al currículum que no impliquen l’adopció de mesures de

caràcter extraordinari, l’orientació educativa, psicopedagògica i professional, la tutoria,

i la integració de matèries en àmbits de coneixement en el primer curs com a mesura

de transició des de l’Educació Primària a l’Educació Secundària Obligatòria. També

seran mesures ordinàries aquelles altres que, en el marc de la normativa vigent,

proposen els centres com a part del seu projecte educatiu.

2. Considerant el que disposen els articles 16.1 i 16.2 del Reial Decret 1105/2014, així

com el que preveu l’article 13 d’este decret, seran mesures extraordinàries les

adaptacions d’accés al currículum que impliquen l’adopció de mesures de caràcter

extraordinari significativament diferents de les que els centres educatius de manera

general poden oferir, les adaptacions curriculars individuals significatives, els

programes de millora de l’aprenentatge i del rendiment, així com aquells altres

programes específics de tractament personalitzat per a l’alumnat amb necessitat

específica de suport educatiu.

3. També es consideraran mesures extraordinàries la repetició de curs, atès el

caràcter excepcional d’esta mesura indicat en l’article 22.1 del Reial Decret 1105/2014,

de manera que esta mesura es prendrà després d’haver esgotat les mesures

ordinàries de reforç i suport per a resoldre les dificultats d’aprenentatge de l’alumne o

alumna, així com el conseqüent pla específic personalitzat de l’alumne o alumna

durant el curs repetit. D’altra banda, també tindrà la consideració de mesura

24


extraordinària la prolongació de l’escolarització de l’alumnat en l’etapa un any més,

segons indica l’article 16.3 del mencionat reial decret.

4. Segons el que disposa l’article 16.2 del Reial Decret 1105/2014, els centres tindran

autonomia per a organitzar els grups i les matèries de manera flexible i per a adoptar

les mesures d’atenció a la diversitat més adequades a les característiques del seu

alumnat i que permeten el millor aprofitament dels recursos de què dispose. Les

mesures d’atenció a la diversitat que adopte cada centre formaran part del seu

projecte educatiu, de conformitat amb el que establix l’article 121.2 de la Llei Orgànica

2/2006.

Article 23. Alumnat que presenta necessitats educatives especials

L’alumnat que presenta necessitats educatives especials es troba definit en l’article 73

de la Llei Orgànica 2/2006. La identificació i valoració d’este alumnat, i les mesures a

adoptar, seran les previstes en els articles 74 i 75 de l’esmentada llei orgànica; en els

articles 9.4, 16.3, 20.3, i en l’apartat 4 de la disposició addicional segona del Reial

Decret1105/2014; així com en l’article anterior d’este decret.

Article 24. Adaptacions curriculars

1. Els equips docents, coordinats pel tutor o tutora, i assessorats pel departament

d’orientació o per qui en tinga atribuïdes les funcions, elaborarà les adaptacions

curriculars necessàries per a donar una resposta educativa ajustada a les necessitats

de l’alumnat que presenta necessitats específiques de suport educatiu.

2. Les adaptacions d’accés al currículum seran les mesures organitzatives, que

adapten temps, mitjans i altres elements, planificades perquè l’alumnat que presenta

necessitats específiques de suport educatiu puga desenrotllar el currículum ordinari en

igualtat de condicions respecte a la resta d’alumnat. En cas d’alumnat amb necessitats

educatives especials, estes adaptacions d’accés podran incloure recursos de suport,

prèvia avaluació psicopedagògica.

3. Les adaptacions curriculars individuals significatives que adapten, per a una o

diverses assignatures, continguts, criteris d’avaluació o estàndards d’aprenentatge

avaluables del currículum establit per mitjà d’este decret, a fi d’atendre l’alumnat amb

necessitats educatives especials que les necessite, es programaran partint del nivell

de competència curricular de l’alumne o alumna. Estes adaptacions hauran de ser

elaborades a l’inici de cada curs per l’equip docent, considerant les assignatures el

25


currículum de les quals serà objecte d’adaptació, i seran autoritzades pel director o la

directora, en els termes establits per la conselleria competent en matèria d’educació.

Segons el que disposa l’article 9.4 del Reial Decret 1105/2014, les mencionades

adaptacions es realitzaran buscant el màxim desenrotllament possible de les

competències; l’avaluació contínua i la promoció prendran com a referent els elements

fixats en les mencionades adaptacions. En qualsevol cas, els alumnes amb

adaptacions curriculars significatives hauran de superar l’avaluació final pera poder obtindre el títol corresponent.

Els resultats de l’avaluació de les assignatures que hagen sigut objecte d’adaptació

curricular individual significativa s’expressaran en els mateixos termes i amb les

mateixes escales establides per la normativa vigent.

Article 30. Programes de millora de l’aprenentatge i del rendiment

1. Les condicions i el procediment d’accés als programes de millora de l’aprenentatge

i del rendiment seran conformes amb l’article 19.2 del Reial Decret 1105/2014. A este

efecte, la incorporació de l’alumnat amb el perfil indicat en el dit precepte, i que

complisca els requisits establits en este, es realitzarà per mitjà de proposta de l’equip

docent als representants legals de l’alumnat a través del consell orientador segons allò

que s’ha indicat en l’article 22.7 del Reial Decret1105/2014. L’equip docent efectuarà

la proposta d’incorporació al programa prèvia comprovació que l’alumnat s’ajusta al

perfil i complix els requisits abans indicats, vista l’avaluació tant acadèmica com

psicopedagògica de l’alumne o alumna, vistes les mesures d’atenció a la diversitat

adoptades, i valorant la idoneïtat d’esta mesura extraordinària per considerar que

s’han mostrat insuficients altres mesures de suport ordinàries.

2. Una vegada realitzada la proposta d’incorporació al programa per part de l’equip

docent, la direcció del centre resoldrà respecte a la incorporació de l’alumnat a este,

que es realitzarà oïts els mateixos alumnes i els seus pares, mares o tutors legals.

Estos últims hauran de donar el seu consentiment exprés per a l’adopció d’esta

mesura extraordinària.

En els termes indicats en l’article 19.3 del Reial Decret 1105/2014, els programes de

millora de l’aprenentatge i del rendiment s’organitzaran en els diferents centres

docents, bé de manera integrada, o bé per matèries diferents de les establides amb

caràcter general, és a dir, per àmbits. Els centres docents, en virtut de la seua

autonomia pedagògica i de l’organització que realitzen dels seus recursos,

determinaran la modalitat d’impartició, tant en segon curs com en tercer, de forma

26


integrada o per àmbits, tot això, en els termes que establisca la conselleria competent

en matèria d’educació.

4. De conformitat amb l’article 19.3.bdel Reial Decret 1105/2014, en els programes

organitzats per àmbits es crearan grups específics per a l’alumnat que seguisca estos

programes, el qual tindrà, a més, un grup de referència amb què cursarà les

matèriesno pertanyents al bloc d’assignatures troncals. En el grup específic, l’alumnat

cursarà els tresàmbits establits en l’esmentat article, en horari paraŀlel al corresponent

a les assignatures troncals i a l’assignatura Valencià: Llengua i Literatura.

Respecte a la resta d’assignatures no integrades enels àmbits, estes es cursaran amb

la resta de companys i companyes del seu grup de referència amb un currículum

adaptat.

5. En tot cas, d’acord amb allò que s’ha indicat en l’article 19.4 del Reial Decret

1105/2014, cada programa haurà d’especificar la metodologia, l’organització dels

continguts i de les matèries i les activitats pràctiques que garantisquen l’èxit dels

objectius de l’etapa i l’adquisició de les competències que permeten a l’alumnat

promocionar a quart curs al finalitzar el programa i obtindre el títol de Graduat en

Educació Secundària Obligatòria. A més, es potenciarà l’acció tutorial com a recurs

educatiu que puga contribuir d’una manera especial a esmenar les dificultats

d’aprenentatge i a atendre les necessitats educatives dels alumnes. A este efecte, els

centres docents concretaran el currículum.

La concreció curricular serà elaborada pel professorat responsable del programa,

assessorat pels departaments didàctics corresponents i pel departament d’orientació, o

per qui en tinga atribuïdes les funcions, sota la coordinació de la direcció d’estudis.

6. En els programes organitzats per matèries diferents de les establides amb caràcter

general, la tutoria de l’alumnat del programa correspondrà a un dels professors dels

àmbits.

7. L’avaluació de l’alumnat es realitzarà conforme amb el que disposa l’article 19.5 del

Reial Decret 1105/2014.

8. En els programes organitzats de manera integrada, l’avaluació contínua i la

promoció es realitzaran segons la normativa general en matèria d’avaluació, de

manera que si hi ha adaptacions curriculars per a algun alumne o alumna, seran els

elements d’estes adaptacions els que es prenguen com a referent.

27


9. En els programes organitzats per matèries diferents de les establides amb caràcter

general, el professorat prendràcom a referent per a l’avaluació els criteris d’avaluació

específics del programa i els elements de les adaptacions curriculars realitzades a

l’alumnat. Als efectes de promoció, l’alumnat promocionarà quan haja superat tots els

àmbits i matèries cursats. Si l’alumne o alumna té avaluació negativa en algun àmbit o

matèria, l’equip docent promocionarà l’alumne o alumna quan es donen conjuntament

les condicions següents:

a) Que l’alumne no tinga avaluació negativa en dos oen els tres àmbits.

b) Que l’equip docent considere que la naturalesa deles matèries i àmbits amb

avaluació negativa no impedix l’alumneo alumna seguir amb èxit el curs següent, que

té expectatives favorables de recuperació i que la promoció beneficiarà la seua

evolució acadèmica.

Article 31. Transició de l’Educació Primària a l’Educació Secundària

Obligatòria

1. Els centres d’Educació Primària i els d’Educació Secundària Obligatòria als quals

estiguen adscrits, tant públics com privats concertats, planificaran i desenrotllaran

processos decoordinació, entre els quals s’inclourà l’elaboració d’un pla de transició

de l’etapa d’Educació Primària a la d’Educació Secundària Obligatòria en els termes

que establisca reglamentàriament la conselleria competent en matèria d’educació, tot

això, sense perjuí dels mecanismes de coordinació que establisquen els centres

docents que impartisquen ambdós etapes en els seus respectius projectes educatius.

2. Els centres docents que impartixen Educació Secundària Obligatòria podran

incorporar en els seus plans de transició, entre altres mesures, la integració de

matèries en àmbits de coneixement en el primer curs de l’etapa, en els termes establits

per l’article 17 del Reial Decret 1105/2014 i la normativa de desplegament que dispose

la conselleria competent en matèria d’educació.

Integració de matèries en àmbits

L’article 8 de l’Orde 46/2011, de 8 de juny, de la Conselleria Educació, per la qual es

regula la transició des de l’etapa d’Educació Primària a l’Educació Secundària

Obligatòria a la Comunitat Valenciana, preveu que els centres docents que

28


impartisquen l’Educació Secundària Obligatòria puguen integrar matèries en àmbits en

els dos primers cursos de l’etapa.

0. Esta mesura està destinada a disminuir el nombre de professorat que intervé en un

mateix grup d’alumnat a fi de realitzar una transició progressiva des de l’etapa de

l’Educació Primària a l’Educació Secundària Obligatòria, amb l’objectiu de la

millora de l’èxit escolar de l’alumnat, i es podrà dur a terme per mitjà de la

implementació d’un o dels dos àmbits regulats per l’Orde 67/2013, de 25 de juny,

de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, per la qual es regula la catalogació i

l’habilitació de llocs de treball d’àmbit per a la provisió per funcionaris docents en

centres públics de la Comunitat Valenciana que impartisquen l’etapa d’Educació

Secundària Obligatòria (DOCV 27.06.2013).

Batxillerat



Batxillerat a la Comunitat Valenciana. [2015/5410]

TÍTOL III

Batxillerat

CAPÍTOL I

Organització del Batxillerat

Article 32. Objectius i fins

1. El desenrotllament i la concreció curricular que elaboren els centres docents com a

part del seu projecte educatiu garantirà la consecució dels objectius establits per a

l’etapa en l’article25 del Reial Decret 1105/2014.

2. Així mateix, esta concreció del currículum s’orientarà a la consecució dels fins

següents:

29


a) Aprofundir en l’acció educativa, per a proporcionar a l’alumnat formació, maduresa

inteŀlectual i humana, coneixements i habilitats que els permeten desenrotllar funcions

socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència.

b) Capacitar l’alumnat per a accedir a l’educació superior.

c) Dotar l’alumnat d’una formació i uns coneixements generals en relació amb les

competències de caràcter més transversal; junt amb una preparació especialitzada, en el marc de la modalitat, i si és el cas via, de Batxillerat triada.

d) Consolidar bones pràctiques que afavorisquen un bon clima de treball i la resolució

pacífica de conflictes, així com les actituds responsables i de respecte pels altres.

e) Consolidar una escala de valors que incloga el respecte, la tolerància, la cultura de

l’esforç, la superació personal i la responsabilitat en la presa de decisions per part de

l’alumnat, la igualtat, la solidaritat, la resolució pacífica de conflictes i la prevenció de la

violència de gènere.

f) Potenciar la participació activa i democràtica de l’alumnat en l’aula i en el centre, així

com en l’exercici de drets i obligacions.

g) Desenrotllar metodologies didàctiques actives i innovadores que incloguen l’ús de

mètodes i tècniques d’investigació per part de l’alumnat per a aprendre per si mateix,

el treball autònom i en equip, l’aplicació dels aprenentatges en contextos reals, i l’ús sistemàtic de les tecnologies de la informació i la comunicació.

h) Basar la pràctica docent en la formació permanent del professorat, en la innovació

educativa i en l’avaluació de la pròpia pràctica docent.

i) Elaborar materials didàctics orientats a l’ensenyança i l’aprenentatge basats en l’adquisició de competències.

j) Utilitzar el valencià, el castellà i les llengües estrangeres com a llengües vehiculars

d’ensenyament, valorant les possibilitats comunicatives de totes estes.

Article 33. Organització general

1. El Batxillerat és una etapa post-obligatòria de l’educació secundària i, per tant, té caràcter voluntari.

2. Segons el que disposa l’article 26.2 del Reial Decret 1105/2014, el Batxillerat

comprén dos cursos, es desenrotllarà en modalitats diferents, i s’organitzarà de

30


manera flexible, a fi que puga oferir una preparació especialitzada a l’alumnat d’acord

amb les seues perspectives i interessos de formació o permeta la incorporació a la

vida activa una vegada finalitzat este. Les modalitats del Batxillerat seran les següents,

segons s’indica en l’article 26.4 del mencionat Reial Decret 1105/2014:

a) Ciències.

3. La modalitat d’Humanitats i Ciències Socials s’organitzarà en dos itineraris

diferenciats, un d’ells d’Humanitats i l’altre de Ciències Socials.

4. De conformitat amb l’article 26.3 del Reial Decret 1105/2014, els alumnes i

alumnes podran romandre cursant Batxillerat en règim ordinari durant quatre

anys. L’alumnat que esgote este límit, en cursos consecutius o no consecutius, sense

haver superat totes les matèries, únicament podrà continuar els seus estudis en

els règims de Batxillerat per a persones adultes, nocturn o a distància, així com

presentar-se a les proves per a obtindre directament el títol de Batxiller al qual es

referix l’article 69.4 de la Llei Orgànica 2/2006.

Article 35. Organització del primer curs de Batxillerat

1. De conformitat amb l’article 27.1 del Reial Decret 1105/2014, en la modalitat de

Ciències, els alumnes i les alumnes han de cursar les següents matèries generals del bloc d’assignatures troncals:

e) Dues matèries d’opció del bloc d’assignatures troncals, una de les quals serà

Física i Química, i l’altra serà a triar entre Dibuix Tècnic I, o bé Biologia i Geologia.

4. En virtut de l’article 27.4 del Reial Decret 1105/2014, els alumnes i les alumnes han

de cursar les següents matèries del bloc d’assignatures específiques:

b) Tres matèries específiques. Una de les matèries serà a triar entre Anatomia

Aplicada, Cultura Científica i Religió. Les dos matèries restants es podran triar d’entre

les següents: Anàlisi Musical I; Dibuix Artístic I; Llenguatge i Pràctica Musical; Segona

Llengua Estrangera I; Tecnologia Industrial I; Tecnologies de la Informació i la

Comunicació I; Volum; o una matèria del bloc d’assignatures troncals no cursada per

l’alumne o alumna, que serà considerada específica a tots els efectes.

5. La direcció dels centres docents públics, oït el claustre, i la titularitat dels centres

privats, establiran l’oferta de les matèries opcionals del bloc d’assignatures

específiques. A este efecte, enels centres docents públics s’hauran d’atendre els

criteris de la demanda de l’alumnat, la disponibilitat de professorat amb destinació

31


definitiva en el centre, el caràcter progressiu del currículum de determinades matèries

al llarg dels diferents cursos, així com les possibilitats organitzatives i la disponibilitat

de recursos. En estos centres, així mateix, seran d’oferta obligada les matèries

Segona Llengua Estrangera I i Tecnologies de la Informació i la Comunicació I, sempre

que hi haja disponibilitat horària de professorat amb destinació definitiva en el centre

per a la seua impartició, i esta no implique un increment de plantilla.

6. Segons article 27.5 del Reial Decret 1105/2014, els alumnes i les alumnes han de




7. Segons el que preveu l’article 29.2 del Reial Decret 1105/2014, en les distintes

matèries de Batxillerat s’exerciran activitats que estimulen l’interés i l’hàbit de la lectura

i la capacitat d’expressar-se correctament en públic.

Article 36. Organització del segon curs de Batxillerat

1. De conformitat amb l’article 28.1 del Reial Decret 1105/2014, en la modalitat de

Ciències, els alumnes i les alumnes han de cursar les següents matèries generals del

bloc d’assignatures troncals:

e) Dos matèries d’opció del bloc d’assignatures troncals, a triar d’entre les

següents: Biologia; Dibuix Tècnic II; Física; Geologia; i Química.

4. En virtut de l’article 28.4 del Reial Decret 1105/2014, els alumnes i les alumnes

cursaran dos matèries del bloc d’assignatures específiques, a triar entre les

següents:

l) Una matèria del bloc d’assignatures troncals no cursada per l’alumne o alumna, que serà considerada específica a tots els efectes.?

5. La direcció dels centres docents públics, oït el claustre, i la titularitat dels

centres privats, establiran l’oferta de les matèries opcionals del bloc

d’assignatures específiques. A este efecte, enels centres docents públics s’hauran

d’atendre als criteris de la demanda de l’alumnat, la disponibilitat de professorat amb

destinació definitiva en el centre, el caràcter progressiu del currículum de

determinades matèries al llarg dels diferents cursos, així com les possibilitats

organitzatives i la disponibilitat de recursos.

32


En estos centres, així mateix, seran d’oferta obligada les matèries Segona Llengua

Estrangera II i Tecnologies de la Informació i la Comunicació II, sempre que hi haja

disponibilitat horària de professorat amb destinació definitiva en el centre per a la seua

impartició, i esta no implique un increment de plantilla.

6. Segons article 28.5 del Reial Decret 1105/2014, els alumnes i les alumnes han de




7. Segons el que preveu l’article 29.2 del Reial Decret 1105/2014, en les distintes

matèries de Batxillerat s’exerciran activitats que estimulen l’interés i l’hàbit de la lectura

i la capacitat d’expressar-se correctament en públic.

8. En aquells casos en què les matèries de segon curs triades per part de l’alumne o

alumna impliquen continuïtat amb matèries de primer que no haja cursat, en els termes

indicats en l’article 33 i en l’annex III del Reial Decret 1105/2014, l’alumnat, o els seus

representants legals si és menor d’edat, hauran d’acceptar expressament el

coneixement d’esta circumstància i de les conseqüències derivades d’esta prèviament

a formalitzar la seua matrícula en les matèries corresponents.

CAPÍTOL II

Avaluació en el Batxillerat

Article 37. Caràcter de l’avaluació

L’avaluació en el Batxillerat, a més de tindre un caràcter continu i formatiu en els

termes que preveu l’article 8 d’este decret, també tindrà un caràcter diferenciat.

Este caràcter, segons el que establix l’article 30.3 del Reial Decret 1105/2014,

implica que el professorat de cada matèria decidirà, a la finalització del curs, si

l’alumne o alumna ha aconseguit els objectius i ha aconseguit l’adequat grau d’adquisició de les competències corresponents.

Article 38. Promoció

1. Les decisions sobre promoció de l’alumnat s’adoptaran en l’última sessió

d’avaluació de cada curs escolar, en el context del procés d’avaluació contínua,

segons els criteris indicats en l’article 32.1 del Reial Decret 1105/2014.

33


2. L’alumnat que, en virtut de l’article 32.3 del Reial Decret 1105/2014, opte per

repetir el segon curs del Batxillerat complet, renunciarà a la qualificació

obtinguda en les matèries del mencionat curs que haja superat prèviament. Esta

repetició, així mateix, computarà als efectes del límit de permanència de l’alumnat

cursant Batxillerat en règim ordinari durant quatre anys, a què es referix l’article 26.3

del mencionat reial decret. L’exercici d’esta opció requerirà que l’alumnat, o els seus

representants legals si és menor d’edat,formule soŀlicitud expressa seguint el

procediment que establisca la conselleria competent en matèria d’educació. En esta

soŀlicitud, la persona interessada haurà de declarar expressament el seu coneixement

sobre la renúncia a les qualificacions obtingudes amb anterioritat en les matèries de

segon curs.

Article 39. Avaluació final de Batxillerat i títol de Batxiller

1. En virtut del que disposa l’article 31 del Reial Decret 1105/2014, els alumnes i les

alumnes realitzaran una avaluació individualitzada en finalitzar Batxillerat.

Conformement amb el que disposa l’apartat 2 de l’esmentat article, només podran

presentar-se a esta avaluació aquells alumnes que hagen obtingut avaluació positiva

en totes les matèries, en els termes indicats pel dit apartat. L’alumnat a qui se li haja

autoritzat un canvi de modalitat, o itinerari si és el cas, haurà d’haver obtingut

avaluació positiva en totes les matèries de la nova modalitat o itinerari triat, de manera

que les matèries cursades i no superades en la modalitat o itinerari que va abandonar

no es consideraran coma no superades a estos efectes.

2. En l’avaluació final de Batxillerat s’inclourà l’assignatura de Valencià: Llengua i

Literatura, de conformitat amb la disposició addicional sèptima del Reial Decret

1105/2014.

3. Segons disposa l’article 144.1 de la Llei Orgànica 2/2006, les proves seran

aplicades i qualificades per professorat del sistema educatiu espanyol extern al centre.

4. Les condicions per a l’obtenció del títol de Batxiller seran les indicades en l’article

34.1 del Reial Decret 1105/2014.

Quinta. Llibres de text i materials didàctics

1. La conselleria competent en matèria d’educació fomentarà l’elaboració de materials

didàctics i curriculars propis en cada centre.

34


2. Amb la finalitat de fomentar la reutilització dellibres de text i materials didàctics, així

com evitar obligacions econòmiques afegides per a les famílies, la programació de les

assignatures respectarà, sempre que es complisca el que disposa l’apartat 2 de la

disposició addicional quarta de la Llei Orgànica 2/2006, la normativa vigent quant a

substitució de llibres de text i la resta de materials curriculars. A estos efectes, els

òrgans de coordinació didàctica competents valoraran l’adequació dels llibres de text

vigents en el centre docent pel període que establix la normativa vigent, al rigor

científic adequat a les edats dels alumnes i al currículum establit en este decret.

3. Durant els cursos escolars 2015-2016 i 2016-2017, en els quals s’efectuarà la

implantació d’este decret, en virtut del que disposen els apartats 2 i 3 de la disposició

final quinta de la Llei Orgànica 8/2013, la conselleria competent en matèria d’educació

establirà els mecanismes per a la supervisió dels llibres de text i altres materials

curriculars, que es realitzarà en els termes establits per la normativa vigent.

Reclamació de qualificacions

Caldrà ajustar-se al que establix l’Orde 32/2011, de 20 de desembre, de la Conselleria

d’Educació, Formació i Ocupació, per la qual es regula el dret de l’alumnat a

l’objectivitat en l’avaluació, i s’establix elprocediment de reclamació de qualificacions

obtingudes i de les decisions de promoció, de certificació o d’obtenció del títol

acadèmic que corresponga (DOCV 28.12.2011). El tutor o tutora haurà d’informar

l’alumnat del seu grup explícitament del contingut de l’orde mencionada

La direcció del centre farà públics els continguts mínims, els criteris d’avaluació i

els sistemes de recuperació establits en les respectives programacions didàctiques,

sense perjuí de la responsabilitat que té cada professor i professora d’informar

l’alumnat sobre el contingut de la programació, els mínims exigibles i els criteris

d’avaluació i qualificació.

Covalidacions i Exempcións de matèries en ESO i batxillerat

ORDE 71/2010, de 15 de juliol, de la Conselleria d’Educació, per la qual es regula el

procediment per a sol·licitar la convalidació i exempció de matèries en l’Educació

Secundària Obligatòria i el Batxillerat per part de l’alumnat que cursa simultàniament

ensenyances professionals de música i de dansa, o bé que acredita la condició

d’esportista d’alt nivell, d’alt rendiment o d’elit a la Comunitat Valenciana. [2010/8536]

Centres de pràctiques ( Practicum)

35


RESOLUCIÓ de 30 de maig de 2012, de la Direcció General d’Ordenació i Centres

Docents de la Conselleria d’Educació, Formació i Ocupació, per la qual es determinen

els centres docents reconeguts com a centres de pràctiques, i els tutors i coordinadors

amb alumnat assignat, corresponents al curs 2011-2012. [2012/5701]

ANNEX I Centres reconeguts com a centres de pràctiques

03010727 Institut educació secundària Andreu Sempere Alcoi

La participació dels centres i del professorat en la formació pedagògica i didàctica dels

estudiants del màster que habilita per a la professió de professor d’Educació

Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i ensenyaments d’idiomes,

es realitzarà segons el que establix l’Orde de 30 de setembre de 2009, de la

Conselleria d’Educació per la qual es regula la convocatòria i el procediment per a la

selecció de centres de pràctiques i s’establixen orientacions per al desenrotllament del

pràcticum dels títols oficials de màster que habiliten per a l’exercici de les professions

de professor d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i

ensenyaments d’idiomes (DOCV 15.10.2009).

Permissos i llicències del personal docent no universitari

DECRET 7/2008, de 25 de gener, del Consell, pel qual es regulen els permisos i

llicències del personal docent no universitari dependent de la Conselleria d’Educació.

Article 2. Permís per celebració de matrimoni o unió de fet

Article 3. Permís per matrimoni o unió de fet

Article 4. Permís per tècniques prenatals

Article 5. Permís per maternitat biològica

Article 6. Permís per adopció o acolliment de menors

Article 7. Permís per adopció internacional

Article 8. Permís per lactància

Article 9. Permís per paternitat

Article 10. Permís per interrupció de l’embaràs

Article 11. Permís mèdic, educatiu i assistencial

36


Article 12. Permís per malaltia greu o defunció

Article 13. Permís per proves selectives i exàmens

Article 14. Permís per trasllat de domicili habitual

Article 15. Permís per deure inexcusable

Article 16. Permís per funcions representatives i formació

CAPÍTOL III . Llicències

• Secció primera. Llicències retribuïdes

• Secció segona.Llicències sense retribució

Gratificacions i dietes

DECRET 64/2011, de 27 de maig, del Consell, pel qual es modifica el Decret 24/1997,

d’11 de febrer, sobre indemnitzacions per raó del servici i gratificacions per servicis

extraordinaris. [2011/6237]

1. Els desplaçaments per raons de treball dins del terme municipal, o a distàncies

inferiors a 30 quilòmetres d’aquest, no meritaran cap indemnització en concepte

de restauració i d’altres despeses. Excepcionalment, i quant als desplaçaments

que haja de realitzar en l’àmbit geogràfic esmentat en l’exercici de les funcions que

tinga encomanades, podrà autoritzar-se la percepció de dieta per restauració, amb

l’autorització prèvia expressa de comissió de servici.

Indemnització per quilometratge

Categoria Import

Turismes 0,19 €/km

Motocicletes 0,078 €/km

LLEI 10/2010, de 9 de juliol, de la Generalitat, d’Ordenació i Gestió de la

Funció Pública Valenciana. [2010/8010]

Article 104. Comissió de servicis

1. La comissió de servicis és una forma temporal de provisió de llocs de treball que

és procedent en els casos següents:

a) Quan els llocs de treball queden deserts en les convocatòries corresponents

o estiguen pendents de provisió definitiva.

b) Quan estiguen subjectes a reserva per imperatiu legal.

37


2. No es podrà romandre més de dos anys en comissió de servicis en els llocs de

treball previstos en l’apartat a, la forma de provisió dels quals siga la de concurs de

mèrits. Si la forma de provisió dels llocs és la de lliure designació, no es podrà

romandre en comissió de servicis més de sis mesos, llevat que hi haja un

impediment legal que impedisca la seua convocatòria pública i, en este cas, el lloc

esmentat serà convocat de forma immediata, una vegada desaparega eixe

impediment.

3. Reglamentàriament es determinarà el procediment per a la seua tramitació i

resolució.

4. En tot cas, per a l’exercici en comissió de servicis d’un lloc de treball, el personal

funcionari de carrera haurà de pertànyer al mateix cos, agrupació professional

funcionarial o escala i reunir els requisits del lloc reflectits en les relacions de llocs

de treball corresponents.

La Llei 10/2010, de 9 de juliol, d’Ordenació i Gestió de la Funció Pública Valenciana,

remet a la regulació reglamentària corresponent la determinació de la jornada general i

les especials de treball del personal funcionari i la seua distribució horària, els casos

en què esta podrà ser a temps parcial, així com l’establiment de la jornada màxima

setmanal i la fórmula per al còmput anual de la jornada.

. Justificació d’absències

1. En els casos de malaltia o incapacitat temporal es regulen les situacions següents:

a. Absències aïllades d’un o dos dies: el personal comunicarà la seua absència i la

raó d’esta a la unitat de personal o òrgan o persona responsable, amb preferència

durant l’hora després de l’inici de la jornada, excepte causes justificades que ho

impedisquen, i es podrà requerir justificant expedit pel facultatiu competent. En tot cas,

si no es produïx amb posterioritat la justificació requerida, podrà descomptar-se el dia

o dies que han faltat.

b. Absència de tres o més dies: el personal haurà de presentar l’informe mèdic de

baixa en el termini de tres dies comptats a partir del dia de la seua expedició, els

informes de confirmació hauran de ser entregats en el centre de treball cada set dies.

Si no s’entreguen els justificants es descomptaran en nòmina els dies d’absència.

ÍTACA. Sistema informàtic

RESOLUCIÓ de 12 d’abril de 2013, de la directora territorial d’Educació, Cultura i

Esport de Castelló, per la qual s’establix el calendari i el procediment d’admissió de

38


l’alumnat a les ensenyances d’Educació Infantil, Primària, ESO, Batxillerat i Formació

Professional en centres públics i centres privats concertats no universitaris per al curs

2013-2014. [2013/3571]

Setze

Per a la gestió del procediment d’admissió d’alumnat, els centres docents utilitzaran el

programa informàtic ITACA, complementat, si és el cas, amb aquells altres suports que

es necessiten.

Esta ferramenta ha de ser utilitzada per tots els centres públics i privats concertats

que, en aplicació de la normativa vigent, estiguen obligats a dur a terme el procés

reglat per a admetre l’alumnat en els seus centres.

La introducció de les dades que figuren en la sol·licitud d’admissió és imprescindible i

obligatòria. Esta actuació ha de ser realitzada per tots els centres encara que tinguen

menys sol·licituds que places vacants disponibles.

La introducció de les dades dels sol·licitants facilitarà als centres les actuacions

posteriors que hagen de fer al llarg del procés, els evitarà haver de tornar-les a

introduir en cada fase i, si és el cas, els facilitarà detectar les sol·licituds duplicades.

Plurilingüisme

2. La formació plurilingüe

La societat actual demana cada vegada més el coneixement, com a mínim, d’una

llengua estrangera, convertint-se en requisit obligatori en molts sectors. Com arreplega

el Decret 127/2012, de 6 d’agost, del Consell, l’educació obligatòria ha d’incorporar la

formació plurilingüe des de les primeres etapes educatives per a assegurar la

competència de l’alumnat en les llengües cooficials i en una llengua estrangera.

La Conselleria d’Educació, Cultura i Esport proporcionarà al professorat en actiu la

possibilitat d’actualitzar el seu nivell lingüístic en llengües estrangeres, especialment

en anglés, per a aconseguir un nivell mínim de competència equivalent al B2 del

MECR. A més, es potenciarà la formació lingüística i la capacitació metodològica en

valencià, així com la capacitació en llengües estrangeres, perquè els docents

puguenvehicular correctament els continguts en l’aula.

4.3. La incorporació i augment de la presència de les Tecnologies de la Informació i la

Comunicació (TIC) en els processos d’ensenyança aprenentatge

39


El desenrotllament d’esta competència professional és un dels factors més importants

per a garantir l’actualització cientificodidàctica dels docents i avançar en la mateixa

direcció que el desenrotllament de la resta de la societat. Un dels principals objectius

del desenrotllament del Pla Anual de Formació és que el professorat conega i integre

les ferramentes TIC existents en la seua labor educativa, incidint en la seua aplicació

en l’aula i la seua integració en el currículum.

• RESOLUCIÓ de 19 de juny de 2012, de la Subdirecció General de Personal

Docent de la Conselleria d’Educació, Formació i Ocupació, per la qual es

convoca el professorat dels nivells d’ensenyança no universitària per a

l’acreditació en llengües estrangeres per a impartir àrees, àmbits, matèries o

mòduls no lingüístics.

• DECRET 127/2012, de 3 d’agost, del Consell, pel qual es regula el

plurilingüisme en l’ensenyança no universitària a la Comunitat Valenciana.

• Resolució d'1 d'octubre de 2012, de la Direcció General d'Innovació,

Ordenació i Qualitat Educativa, per la qual es dicten instruccions relatives a

l'aplicació del DECRET 127/2012, de 3 d’agost, del Consell, pel qual es

regula el plurilingüisme en l’ensenyança no universitària a la Comunitat

Valenciana durant el curs 2012-2013.

• RESOLUCIÓ de 31 de gener de 2013, del director general de Centres i

Personal Docent, per la qual s’establixen criteris de classificació i provisió

per mitjà de comissions de servici, adjudicació provisional i/o en règim

d’interinitat de llocs de treball docent que impartisquen en una llengua

estrangera àrees, matèries o mòduls no lingüístics, en els centres docents

públics de la Comunitat Valenciana.

• RESOLUCIÓ de 7 de gener de 2013, de la Direcció General d'Innovació,

Ordenació i Política Lingüística, per la qual es complementen les intruccions

dictades per mitjà de la Resolució d'1 d'octubre de 2012, relatives a

l'aplicació durant el curs 2012-2013 del Decret 127/2012, de 3 d'agost, del

Consell, pel qual es regula el plurilingüisme en l'ensenyança no universitària

a la Comunitat Valenciana.

Pla de xoc contra el fracàs escolar

RESOLUCIÓ de 14 de desembre de 2012, de la Direcció General d’Innovació,

Ordenació i Política Lingüística, per la qual s’establix el Pla Anual de Formació

Permanent del Professorat per al curs 2012-2013 i es dicten instruccions als centres

educatius sostinguts amb fons públics en matèria de formació del professorat.

40


4.6. Organització escolar i participació

Els centres educatius, liderats pels seus equips directius, han d’avançar cap a un

model d’autonomia que permeta establir una cultura de centre orientada al canvi, a la

millora educativa i a la gestió de qualitat. L’escola ha de fomentar el treball

col·laboratiu dels equips docents i estar oberta a l’entorn social i cultural, millorant el

diàleg entre l’escola i la família.

La Conselleria de Educació, Formació i Ocupació impulsarà processos de formació en

què participen tant el professorat com els docents, com a base d’una millora qualitativa

de l’educació, i afavorirà la creació de xarxes de treball per a l’intercanvi d’experiències

i la coordinació d’equips docents.

La detecció de les necessitats del sistema educatiu i de les demandes reals, tant

del professorat com dels centres, constituïx un element primordial en el disseny

dels plans de formació permanent.

La Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, en el desenrotllament del Pla de Xoc

contra el Fracàs Escolar, ha realitzat un estudi de la realitat del sistema educatiu

de la Comunitat Valenciana amb la collaboració de tots els seus agents,

permetent la detecció específica de les àrees en què s’han de centrar els esforços

en matèria de formació del professorat.

A més, a través d’enquestes dirigides a tot el professorat i, en particular, al

professorat participant en les activitats formatives realitzades, s’ha detectat

aquelles modalitats de formació permanent que maximitzen els resultats tant

entre el professorat com en l’aula.

Drets i deures de l’alumnat, pares, mares, tutors o tutores, professorat i personal d’administració i servicis

DECRET 39/2008, de 4 d’abril, del Consell, sobre la convivència en els centres docents no universitaris sostinguts amb fons públics i sobre els drets i deures de l’alumnat, pares, mares, tutors o tutores, professorat i personal d’administració i servicis. [2008/4159]

En el Decret 39/2008 de 4 d’abril (DOGV núm. 5738) es contemplen els drets i deures

de l’alumnat. A més, a l’institut, és també d’aplicació, tant en el recinte del centre com

en les eixides o viatges que els alumnes puguen realitzar, el Reglament de Règim

Intern com a conjunt d’objectius, principis i normes pel qual es regulen les relacions de

convivència dels membres de la Comunitat Educativa.

41


Article 1. Objecte

El present decret té com a objecte:

a) Aconseguir una bona convivència escolar que permeta el desenrotllament

integral de l’alumnat, facilite el treball docent amb total normalitat perquè el

sistema educatiu assolisca els fins i objectius previstos.

b) La regulació dels drets i deures de l’alumnat; dels pares, mares, tutors o

tutores; del professorat, i del personal d’administració i servicis en l’àmbit de la

convivència escolar.

c) La regulació de les normes de convivència i dels procediments per a la

resolució dels conflictes que alteren la convivència escolar.

Entre altres, les principals normes que cal acomplir són:

• Mantenir un clima de treball basat en el respecte mutu i en la col·laboració de tots els membres de la Comunitat Educativa.

• Tenir cura de les pertinences de cadascú i del mobiliari del centre.

• Mantenir les dependències del centre (aules, corredors i patis) netes de papers, de restes de menjar i d’altres objectes i usar les papereres.

• Assistir a classe amb puntualitat, no abandonar el centre durant la jornada escolar sense permís, ni eixir a les voreres sota cap concepte.

• A primera hora del matí, comunicar l’absència a classe per malaltia.

• Dur el material necessari per a treballar adequadament en cada classe.

• Treballar i deixar treballar tant als companys com al professorat.

• Retornar al tutor els documents signats pels pares en el termini establert.

• Entrar al centre per la porta gran (pati de bàsquet), que estarà oberta fins les 08:05h. Les portes que donen al carrer estaran tancades (de 08.55h a 14.10h).

• No romandre en l’espai interior delimitat per les línies grogues que marquen el recorregut dels vehicles, ni tampoc en la zona reservada a l’aparcament de vehicles del professorat.

• No fer ús de cap aparell electrònic (com mòbils, MP3, etc.) durant el desenvolupament de les classes.

• Està prohibit per llei el consum de tabac en les dependències del centre, incloent-hi els patis.

• Romandre a les aules respectives durant totes les hores lectives. És a dir, cap alumne no podrà estar-se a altres dependències del centre (cantina, biblioteca, etc.) sota cap concepte.

• Abandonar l’aula en l’hora dels esplais i en acabar la jornada lectiva. El Racó de Lectura serà usat exclusivament per estudiar o fer deures; mai per esmorzar o xarrar.

• Fer ús del servei de reprografia sols en l’horari establert (durant els esplais).

• Participar de les Activitats Extraescolars i Complementàries del centre. Es podrà

42


vetar la participació si l’alumnat acumula faltes d’assistència injustificades, o amonestacions o bé té un baix rendiment acadèmic.

• Els alumnes que, de manera individual o col·lectiva, causen conscientment danys a les instal·lacions i equipaments del centre repararan el dany, o bé se’n faran càrrec del cost econòmic de la reparació o del restabliment. Els qui exercisquen la pàtria potestat o la tutela dels menors d’edat seran els responsables civils.

Mesures educatives correctores davant de conductes contràries a les

normes de convivència del centre

ANNEX I

MESURES EDUCATIVES

CORRECTORES

El director o directora del centre

delegarà la seua competència

d’imposició de les mesures educatives

correctores en:

Amonestació verbal El professor o professora present quan

l’alumne o alumna realitze la conducta

contrària a les normes de convivència

de què es tracte.

Compareixença immediata davant el cap

o la cap d’estudis o el director o la

directora

El professor o professora present quan

l’alumna o alumne realitze la conducta


de què es tracte.

Amonestació per escrit El professor o professora present quan



de què es tracte.

Retirada de telèfons mòbils, aparells de

so o altres aparells electrònics aliens al

procés d’ensenyança– aprenentatge,

utilitzats durant les activitats que es

realitzen en el centre educatiu




de què es tracte.

Realització de tasques educadores per

l’alumna o alumne, en horari no lectiu.

El cap o la cap d’estudis del centre, a

proposta del professor o professora

present quan l’alumne o alumna realitze

la conducta.

Incorporació a l’aula de convivència del

centre.



43



de què es tracte.

Suspensió del dret a participar en les

activitats extraescolars o

complementàries que tinga

programades el centre.

El cap o la cap d’estudis del centre.

Suspensió del dret d’assistència a

determinades classes per un període no

superior a cinc dies lectius.

No és delegable, si bé la cap o el cap

d’estudis del centre organitzarà

l’adequada atenció d’este alumnat.

Privació de temps d’esbarjo per un

període màxim de cinc dies lectius

. El professor o professora present quan



de què es tracte.

1-Organitzaciódeldepartament.

1. Característiques generals del departament de física i química.

1.1 Membre del Departament.

1.2 Distribució de cursos i grups.

1.3 Medi físic.

1.4 Reunions de Seminari.

2 . Material i recursos didàctics: llibres de text.

3 .Temaris.

3.1 Temari de física i química de 2n d’ESO

3.2 Temari de física i química de 3r d’ESO

3.3 Temari de Física i Química de 4t de ESO.

3.5 Temari de Física i Química de 1r de batxillerat

3.7 Temari de Física de 2n de batxillerat

3.8 Temari de Química de 2n de batxillerat

4. Metodologia.

5 .Sistema d'avaluació.

6 .Alumnes de 2n de batxillerat amb l'assignatura de física i química de 1r pendent. Alumnes de 4t d’eso amb l’assignatura de 3r pendent.

44


7. Hores de desdoblament per a cursos de 3r d’eso.

8 .Programació i continguts mínims.

8.1 Objectius generals.

8.2 Física i química de 2n d’ESO

8.3. Física i química de 3r d’ESO

8.4 Física i química de 4t de E.S.O.

8.7 Física i Química de 1r de BATX.

8.8 Física de 2n de Batxillerat

8.9 Química de 2n de Batxillerat

9. Alumnes amb ACI’S

10. Activitats extraescolars propostes pel departamentde Física i Química per a aquest curs.

1.Organitzaciódeldepartament.

1.1.-Composició.

Els membres del Departament de Física i Química al curs 2018/2019 són:

• Vicent Moll Torregrosa. Enginyer químic

Distribució de la càrrega lectiva entre els mebres del departament

VICENT MOLL TORREGROSA

GRUP HORES SUBTOTAL TOTAL

Coordinació didàctica 2 2 2

Física i química 2ESO A 2 2

6

Física i química 2ESO B 2 2

Física i química 2ESO C 2 2

Coordinació ADA 2ESO 2 2 2

Tutoria 2ESO 3 2 3

Física i química 4ESO AB 3 3 3

Física 2BAT B 4 4 4

TOTAL 20

45


• Susana Terol Aracil Llicenciada en Ciències Químiques.

SUSANA TEROL ARACIL

GRUP HORES SUBTOTAL TOTAL

Física i química 3ESO A 2 2

6 Física i química 3ESO B 2 2

Física i química 3ESO C 2 2

Física i química 1BAT.B 4 4

8 Física i química 1BAT.C 4 4

Tutoria 1BAT B 2 2 2

Química 2BAT B 4 4 4

TOTAL 20

El Departament de Física i Química portarà a terme les activitats d'organitzar i

desenvolupar l'ensenyament de les matèries següents:

1.2.-Reunió de Departament

Els membres del Departament es reuniran una vegada al mes en acabar la

corresponent reunió de la COCOPE. No es descarta convocar reunions

extraordinàries del Departament per qüestions puntuals al llarg del curs.

1.3.-Competències dels membres del Departament

El Departament, dins de l'exercici de les seues competències així com estan

recollides en l’article 90 del Decret 234/1997, pel qual s’aprova el Reglament

Orgànic i Funcional dels Instituts d’Educació Secundària.

Programacions didàctiques i memòria

Fonaments de llei

1. Cada departament elaborarà la programació didàctica de les ensenyances que

té encomanades, seguint les directrius i els criteris emanats de la comissió de

coordinació pedagògica.

2. El professorat programarà la seua activitat docent d’acord amb els articles 106 i

107 del Decret 234/1997 (DOGV 08.09.1997), i l’Orde 45/2011, de 8 de juny, de la

46


Conselleria d’Educació, per la qual es regula l’estructura de les programacions

didàctiques en l’ensenyança bàsica (DOCV 16.06.2011). Les dites programacions

hauran de concretar, almenys, els apartats que figuren en l’article 3 de la

mencionada Orde 45/2011, de 8 de juny, de la Conselleria d’Educació.

3. En les programacions didàctiques tant d’Educació Secundària Obligatòria com

de Batxillerat, es tindran en compte mesures per adifondre les bones pràctiques

en l’ús de les tecnologies de la informació i comunicació.

4. En Batxillerat, les programacions didàctiques hauran de fer constar el que

establix l’article 20 de l’Orde de 19 de juny de 2009, de la Conselleria d’Educació,

per la qual es regula l’organització i el funcionament del Batxillerat diürn, nocturn i

a distància en la Comunitat Valenciana (DOCV 30.06.2009), quant a l’adaptació de

la programació a la realitat del centre i a l’alumnat, en cas de tractar-se d’alumnat

adult.

5. Les programacions didàctiques hauran d’estar redactades abans de l’inici de les

activitats lectives del curs escolar corresponent, i entregades a la direcció del

centre abans del 30 de setembre de cada any, a fi d’adequar les programacions

a les circumstàncies de l’alumnat i del centre durant el dit curs escolar.

6. El professorat de cada departament, al finalitzar el curs acadèmic, avaluarà la

programació didàctica per mitjà de la qual desenrotlla el currículum de les

matèries, àmbits i mòduls que té encomanats. Esta avaluació es realitzarà en els

termes establits en l’article 20 de l’Orde de 14 de desembre de 2007, de la

Conselleria d’Educació, sobre avaluació en Educació Secundària Obligatòria

(DOCV 21.12.2007), així com en l’article 21 de l’Orde de 24 de novembre de 2008,

de la Conselleria d’Educació, sobre avaluació en Batxillerat a la Comunitat

Valenciana (DOCV 15.12.2008).

Departaments. composició i funcions

3. Els departaments didàctics estaran compostos per tot el professorat que

impartisca l’ensenyança pròpia de les matèries, àmbits o mòduls assignats al

departament. Estaran adscrits funcionalment a un departament els professors que,

encara que pertanyen a un altre, impartisquen alguna matèria, àmbit o mòdul del

primer.

47


6. Les competències dels departaments didàctics són les establides en l’article 90

del Decret 234/1997, pel qual s’aprova el Reglament Orgànic i Funcional dels

Instituts d’Educació Secundària.

8. En els departaments on no hi haja cap catedràtic o catedràtica d’ensenyança

secundària o el o els que hi haja renuncien expressament al seu exercici, el

director o directora, després d’escoltar el departament, designarà un professor

o professora del cos de professors d’ensenyança secundària que hi pertanga per a

exercir la direcció del departament.

11. Les direccions dels departaments didàctics destinaran les tres hores lectives de

coordinació a l’exercici de les funcions que els atribuïx l’article 92 del Decret

234/1997, pel qual s’aprova el Reglament Orgànic i Funcional dels Instituts

d’Educació Secundària, a més de les complementàries que, per este motiu,

tingueren assignades.

12. Per a facilitar la coordinació entre el departament didàctic i la comissió de

coordinació pedagògica en l’exercici de la funció 1.2, que l’article 92 del Reglament

Orgànic i Funcional dels Instituts de Secundària li atribuïx a la direcció del

departament, este traslladarà els acords que el departament adopte a la comissió

de coordinació pedagògica i informarà els membres del departament de totes les

qüestions, acordades per la comissió de coordinació pedagògica, que afecten el

departament, especialment en assumptes relacionats amb la distribució horària

• Preparació d'experiències de laboratori.

• Preparació i correcció de les proves i exercicis de recuperació d'alumnes

amb assignatures impartides pel departament pendents de cursos anteriors.

• Formular propostes a la Comissió de Coordinació Pedagògica per a

l'elaboració dels projectes curriculars d'etapa, dins del pla d'actuació anual

que defineix la pròpia Comissió.

• Preparació de material curricular i didàctic auxiliar, programació i seguiment

d'adaptacions curriculars en coordinació amb el Departament d'Orientació

del Centre, seguiment de bibliografia relacionada amb la docència de la

Física i la Química, Tecnologies de la Informació i Informàtica i participació

en activitats extraescolars interdepartamentals, d'acord amb la programació

del Departament d'Activitats Extraescolars del Centre.

48


• El seguiment de la programació queda reflectit en el quadern del professor

on s'especifica la programació d'aula. Aquest és un bon punt de partida per

a introduir modificacions en la programació general de cara al curs vinent.

• L'activitat del Departament serà coordinada pel Cap de Departament, les

funcions del qual seran dutes a terme aquest curs per Josep Vañó i Piedra.

ORDE 45/2011, de 8 de juny, de la Conselleria d’Educació, per la qual es regula

l’estructura de les programacions didàctiques en l’ensenyança bàsica

Article 1. Objecte i àmbit d’aplicació

1. La present orde té com a objecte regular l’estructura de les programacions didàctiques en l’ensenyança bàsica.

2. Esta orde serà aplicable en tots els centres públics i privats que, degudament

autoritzats, impartisquen ensenyances d’Educació Primària i Educació Secundària

Obligatòria.

Article 2. Finalitats de les programacions didàctiques

Les programacions didàctiques que elabore el professorat tindran, entre altres, les

finalitats següents:

a) Facilitar la pràctica docent.

b) Assegurar la coherència entre les intencions educatives del professorat i la posada en pràctica en l’aula.

c) Servir com a instrument de planificació, desenrotllament i avaluació del procés d’ensenyança i aprenentatge.

d) Oferir el marc de referència més pròxim per a organitzar les mesures

d’atenció a la diversitat de l’alumnat.

e) Proporcionar elements d’anàlisi per a l’avaluació del projecte educatiu, de

les concrecions dels currículums i de la mateixa pràctica docent.

Article 3. Estructura de les programacions didàctiques

49


Les programacions didàctiques en l’ensenyança bàsica hauran de concretar,

almenys, els apartats següents:

1. Introducció.

a) Justificació de la programació.

b) Contextualització.

2. Objectius.

a) Objectius generals de l’etapa i, si és el cas, cicle.

b) Objectius específics de l’àrea o matèria.

3. Competències bàsiques. Relació entre les competències bàsiques i els

objectius de l’àrea o matèria i els criteris d’avaluació.

4. Continguts. Estructura i classificació.

5. Unitats didàctiques.

a) Organització de les unitats didàctiques.

b) Distribució temporal de les unitats didàctiques.

6. Metodologia. Orientacions didàctiques.

a) Metodologia general i específica de l’àrea o matèria.

b) Activitats i estratègies d’ensenyança i aprenentatge.

7. Avaluació.

a) Criteris d’avaluació.

b) Instruments d’avaluació.

c) Tipus d’avaluació.

d) Criteris de qualificació.

e) Activitats de reforç i ampliació.

f) Avaluació del procés d’ensenyança i aprenentatge.

8. Mesures d’atenció a l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu

o amb necessitat de compensació educativa.

9. Foment de la lectura.

50


10. Utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació.

11. Recursos didàctics i organitzatius.

12. Activitats complementàries.

Article 4. Elaboració de les programacions didàctiques

2. En Educació Secundària Obligatòria, cada departament elaborarà la

programació didàctica de les ensenyances que té encomanades. Els

departaments realitzaran la programació didàctica de les seues matèries,

àmbits i mòduls sota la coordinació i la direcció de la direcció de

departament, i vistes les orientacions dels equips de transició per a procurar

la correcta coordinació i continuïtat entre l’Educació Primària i l’Educació


3. En l’elaboració de les programacions, hauran de tindre’s en compte les

directrius i els criteris emanats de la comissió de coordinació pedagògica.

4. Les programacions didàctiques hauran d’estar redactades abans de l’inici

de les activitats lectives del curs escolar corresponent, i entregades a la

direcció del centre abans del 30 de setembre de cada any, a fi

d’adequar les programacions a les circumstàncies de l’alumnat i del centre

durant el dit curs escolar.

Article 5. Programacions alternatives

1. El professorat programarà la seua activitat docent d’acord amb la

programació didàctica elaborada pel respectiu òrgan de coordinació docent.

2. En l’Educació Secundària Obligatòria, en aquells casos en què el

professorat opte per incloure en la seua activitat docent alguna variació

respecte de la programació didàctica del departament, la dita variació, i la

seua justificació, hauran de ser incloses en la programació didàctica del

departament. En tot cas, hauran de tindre’s en compte les directrius i els

criteris emanats de la comissió de coordinació pedagògica.

Article 6. Disponibilitat de les programacions didàctiques davant de la comunitat educativa

51


1. Les programacions didàctiques elaborades pels òrgans de coordinació

docent estaran a disposició de tots els membres de la comunitat educativa i

seran accessibles a estos en qualsevol moment.

2. A fi d’afavorir l’accessibilitat al contingut de les programacions

didàctiques, estes seran exposades en format imprés en alguna

dependència del centre docent que siga d’accés públic a tots els membres

de la comunitat educativa, i quan siga possible, en format electrònic o per

aquells mitjans que crega oportú el centre docent.

Article 7. Supervisió de les programacions

1. Una vegada realitzades les programacions didàctiques per cada un dels

òrgans de coordinació docent, estes seran incloses en la programació

general anual del centre, prèvia supervisió i avaluació de la direcció

d’este.

2. La direcció del centre comprovarà que l’elaboració de les programacions

didàctiques s’ajusta formalment al que establix la present orde. En cas

contrari, la direcció tornarà la dita programació a l’òrgan de coordinació

docent encarregat de realitzar-la, per a la seua reelaboració.

3. Correspon a la Inspecció Educativa la revisió de les dites

programacions i el seu seguiment, i, si és el cas, la petició de tots els

aclariments que considere oportuns respecte als diversos aspectes de la

programació, i l’enviament a la direcció del centre d’un informe en què

s’indiquen les observacions a la programació que es consideren oportunes

per a la seua revisió i modificació per part de l’òrgan de coordinació docent

corresponent.

Article 8. Avaluació de les programacions didàctiques

1. L’avaluació de les programacions didàctiques serà preceptiva i s’efectuarà de

conformitat amb el que disposa l’article 15 de l’Orde de 13 de desembre de 2007,

de la Conselleria d’Educació, sobre avaluació en Educació Primària, i en l’article 20

de l’Orde de 14 de desembre de 2007, de la Conselleria d’Educació, sobre

avaluació en Educació Secundària Obligatòria.

2. Les propostes de millora que es realitzen sobre la programació didàctica

basant-se en la seua avaluació hauran de ser incloses en la memòria que efectuen

els equips de cicle i els departaments didàctics a la finalització del curs escolar.

52


Les dites millores hauran de figurar en les programacions didàctiques del següent

curs escolar.

FÍSICA I QUÍMICA CURS 2N ESO

DIFICULTATSMOSTRADESENELPROCÉSD’APRENENTATGE

CONCEPTESIPROCEDIMENTSManifestadificultatsperassolirelsconceptesbàsicsdel’àrea Tédificultatsenlacompressiódemissatgesoralsi/oescrits Tédificultatsenlaproducciódemissatgesoralsi/oescrits Téproblemesperinterpretar,produiriemprarelscodiscientífics,artísticsi/otècnics Mostra problemes en obtenir, seleccionar, tractar i/o transmetre informació dediferentsfontsdeformaautònomai/ocreativa

Noelaboraestratègiesd’identificacióiresoluciódeproblemes Noéscapaçdereflexionarsobreelprocésd’aprenentatgequehaseguit

ACTITUDSTreballasolsavegades Norealitzalestasquesenelterminiprevist Noésautònomnitéiniciativapersonalal’horad’actuar Nos’esforçapersuperarlesdificultats Noparticipaenlesactivitatsdelgrup Presentaactitudsinsolidàriesiintolerantsenverselsaltres Novaloraladiversitatsocialilingüística,nirespectaelmedinatural,elmaterialilesinstal·lacions

Nomanifestacapinterèsperaprendre Hafaltatsistemàticamentaclasse

MESURESEDUCATIVESPROPOSADES

ElProfessor/a

Signat

53


Índex • Bloc 1: L’activitat científica. Curs 2n ESO

• Bloc 2: La matèria.

• Bloc 3: Els canvis

• Bloc 4: El moviment i les forces.

• Bloc 5: Energia.

BLOC 1: L’ACTIVITAT CIENTÍFICA. CURS 2N ESO

Continguts

• El mètode científic: etapes i característiques.

• Interpretació de la informació científica de caràcter divulgatiu que apareix

• en publicacions i mitjans de comunicació.

• Habilitats, destreses i estratègies necessàries en l’activitat científica.

• Projecte d’investigació.

• Utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

• Reconéixer les etapes del treball científic i elaborar informes sobre diverses

experiències aplicant els mètodes propis de l'activitat científica.

• Introducció a la mesura. Mesures més comuns. S.I. d'unitats.

• Observar i descriure fenòmens senzills.

• Manejar alguns instruments senzills de mesura i observació. Sensibilitat i

precisió de la mesura.

• Expressar correctament les observacions utilitzant el llenguatge científic.Notació científica.

• Interpretar gràfiques que expressen la relació entre dues variables.

• Identificar les variables dependent, independent i controlada en un text que

descriu un experiment o una investigació senzilla.

• Explicar el concepte de densitat. Com determinar la massa, el volum i la

densitat al laboratori.

• Valorar el coneixement científic com un procés de construcció lligat a les

característiques i necessitats de la societat en cada moment històric, i que està

sotmés a evolució i revisió contínues

Procediments:

ü Us del sistema mètric decimal.

ü Saber canviar d'unitats

54


ü Manejar els instruments de mesura senzills (balança, termòmetre...).

ü Anàlisi i interpretació de gràfiques i taules.

Actituds:

Apreciar l'ordre i la pulcritud en el seu lloc de treball.

Temporalització: Aquesta unitat es treballarà al llarg de tot el curs ja que forma

part dels continguts de la resta de les unitats didàctiques d'aquesta assignatura.

Inroducció

El coneixement es construeix a partir de les preguntes que els éssers humans ens

formulem.

El treball dels científics en el plantejament de preguntes que siguen d’interés en els

seus respectius camps de recerca (la física,la química, la biologia, etc.) i, naturalment,

en l’esforç per a donar-hi respostes ben fonamentades.

Les recerques científiques s’han de dur a terme de manera que es garantisca, tant

com es puga, l’encert de les seues conclusions.

Per aconseguir-ho, erls científics utilitzen uns procediments de treball molt rigorosos

que es coneixen genèricament amb el nom de mètode científic.

Conceptes

El mètode científic.

Etapes del mètode científic:

• L'observació.

• L'elaboració d'hipòtesi.

• L'experimentació.

• Anàlisi dels resultats.

• Lleis i teories.

La mesura:

• El sistema internacional d'unitats.

• La notació científica.

• Múltiples i submúltiples d'unitats.

Instruments de mesura:

55


• Precisió i sensibilitat.

• Xifres significatives i arredoniment.

• Una mesura indirecta: la densitat.

L'informe científic.

Procediments

• Ús correcte d'instruments de mesura senzills.

• Recerca, selecció i anàlisi d'informació de caràcter científic utilitzant les

tecnologies de la informació i la comunicació i altres fonts, com la premsa oral i

escrita, llibres de lectura, revistes científiques...

• Anàlisi de comentaris de textos científics.

• Plantejament d'interrogants davant fets i fenòmens que ocorren al nostre

voltant.

• Elaboració de conclusions i comunicació de resultats mitjançant la realització

de debats i la redacció d'informes.

• Comparació entre les conclusions de les experiències realitzades i les hipòtesis

formulades inicialment.

• Anàlisi de gràfiques a partir de dades experimentals.

• Determinació experimental de densitats de sòlids i líquids utilitzant la balança

digital i la proveta.

Actituds

• Valoració del mètode científic a l'hora d'explicar un fet relacionat amb la

ciència.

• Reconeixement i valoració de la importància dels hàbits de claredat i orde en

l'elaboració d'informes.

• Rigor i compte amb el material de laboratori en el treball experimental.

• Interés per la participació en debats relacionats amb alguns dels temes tractats

en classe, mostrant respecte cap a les opinions dels altres i defenent les

pròpies amb arguments basats en els coneixements científics adquirits.

Competències bàsiques

Competència: coneixement i la interacció en el món físic

• Constata que la física i química tenen com a objecte d’estudi sistemes naturals

de característiques molt dispars.

56


• Identifica el tipus de coneixement que desenvolupa una ciència experimental en

contraposició amb un altre tipus de coneixement

• Prendre consciència de la importància de mesurar i d’establir un sistema

d’unitats únic

Competència: comunicació lingüística

• Utilitza de forma correcta els termes exactitud, precisió i sensibilitat atenent a

l’acceptació que s’utilitzà en l’àmbit dels instruments de mesura.

• Conéixer la importància de l’ús adequat del llenguatge en la comunicació dels

resultats científics

• Exercitar-se en la redacció concisa de conclusions

Competència matemàtica

• Exercita el càlcul utilitzant potències de deu en la notació científica i

arrodoniments.

• Repàs dels fonaments matemàtics de gràfiques senzilles com la línia recta, la

paràbola i la hipèrbola

• Analitza de forma crítica valors a partir del nombre de xifres significatives.

• Expressa de forma adequada taules i gràfiques, triant l’escala adequada en

cada representació.

• Us de la calculadora científica

Competència: tractament de la informació i competència digital

• Utilitza les noves tecnologies per a seleccionar informació sobre el perquè dels

dos premis Nobel que va rebre Marie Curie.

• Utilitza el recursos en la web www.anayadigital.com per a exercitar el càlcul

amb múltiples i submúltiples.

Applet EL MÈTODE CIENTÍFIC

Link→http://www.educaplus.org/index.php?option=com_content&task=view&id=26&Itemid=33

• Contingut.- No es tracta d’un applet pròpiament dit sinó d’un exercici d’animació. Es

tracta d’arrossegar amb el punter una sèrie de paraules fins a la seua localització en un

mapa conceptual que mostra una panoràmica del mètode científic i les seues

característiques.

57


• Comentari. És d’un nivell molt bàsic. La seua execució no té cap dificultat. Es pot

utilitzar “on line” i, sobre tot com autoaprenentatge per part de l’alumnat.

LA BALANÇA I LA DENSITAT D’UN SÒLID

http://www.sc.ehu.es/sbweb/fisica/unidades/balanza/balanza.htm

L’applet simula el càlcul experimental de la densitat d’un cos pel mètode de la doble

pesada: la primera vegada es pesa el cos quan es troba suspès en l’aire i la segona quan

es troba submergit a l’aigua (de densitat igual a la unitat. Obviàment, de la primera pesada

s’obté la massa del cos i de la diferència entre la primera i la segona s’obté un número

equivalent al volumen del cos.

És graduable en la seua dificultad (mitja-alta). La seua execució no és complexa. Per a

nivells acadèmics inferiors és suficient amb utilitzar l’applet per a simular medidas de

massa, mentre que en nivells superiors, poden esgotar-se totes les possibilitats didàctiques

de l’activitat (repàs del Principi d’Arquímedes). Es pot descarregar i utilitzar també "off

line". Útil com pissarra digital, com autoaprenentatge i com aprenentatge tutoritzat

Competència social i ciutadana

• Desenvolupa un pensament crític amb els avanços científics i la seua aportació

a la societat de manera que ni siga considerat com immutable

Competència aprendre a aprendre

• Desenvolupar habilitats de representació gràfica que afavorisquen l’anàlisi

crítica de la informació numèrica.

• Estimula un sentiment de confiança en un mateix que permet aplicar els

coneixements adquirits a situacions pràctiques de la vida quotidiana.

• Completa el que s’ha estudiat a classe o resoldre petits dubtes utilitzant altres

fonts: enciclopèdies ,internet, etc.

Competència autonomia i iniciativa personal

• Construir un esperit crític a l’hora de jutjar la qualitat d’una mesura considerant

l’error relatiu i el nombre de xifres significatives.

• Cerca informació sobre una investigació recent i identifica les etapes del treball

científic, analitzant la similitud amb el model proposat.

Competència cultural i artística

58


• Aprecia el caràcter sistemàtic del coneixement científic i la influència que

aquestes característiques d’objectivitat i neutralitat han tingut en el

desenvolupament de la cultura social en el segle XX.

CANVIS D’ESCALES TERMOMÈTRIQUES

• http://recursos.cnice.mec.es/quimica/ulloa1/segundo/inicio.htm

• http://recursos.cnice.mec.es/quimica/quimica/segundo/inicio.htm

És un conjunt d’explicacions, animacions o qüestions sobre les escales termomètriques

Celsius, Kelvin i Fahrenheit i sobre l’algoritme matemátic per canviar d’una escala a un altra.

Per entrar en les activitats de cada tipus, tan sols cal passar el ratolí pels cercles de color roig

que hi ha que junt al títol i punxar en el desitjat.

És de nivell bàsic i la seua execució és fàcil. Per a localitzar l’activitat pulseu la fletxa

d’avancament les vegades necessàries fins arribar a "Cambios de escala". Cas d’ entrar en el

portal general del projecte Ulloa, abans cal punxar: "alumnado" "temas "temas por curso", "2º" i

escriure un nombre. Forma part d’una activitat que conté explicacions del concepte estudiat. A

més a més d’ "on line", l’applet pot visionar-se "off line", procedint abans a la seu descàrrega

lliure des de http://www.cnice.mec.es/profesores/descargas_bachiller/quimica/ (projecte

Antonio de Ulloa).Adequat amb pissarra digital, aprenentatge tutoritzat i autoaprenentatge

Criteris d’avaluació

BL. 1.1. Interpretar textos orals propis de l’àrea procedents de fonts diverses per a

obtindre informació i reflexionar sobre el contingut.

ü Competència comunicació lingïstica (CCLI)

ü Competència aprendre a aprendre (CCA)

BL. 1.2. Expressar oralment textos prèviament planificats, propis de l’àrea, amb una

pronunciació clara, per a transmetre de forma organitzada els seus coneixements amb

un llenguatge no discriminatori.



BL. 1.3. Participar en intercanvis comunicatius en l’àmbit de la física i la química,

utilitzant un llenguatge no discriminatori.



BL. 1.4. Reconéixer la terminologia conceptual pròpia de la física i la química i utilitzar-

la correctament en activitats orals i escrites.


59



BL. 1.5. Llegir textos científics de formats diversos utilitzant les estratègies de

comprensió lectora per a obtindre informació i aplicar-la en la reflexió sobre el

contingut.



BL. 1.6. Escriure textos de caràcter científic en diversos formats i suports, cuidant els

seus aspectes formals i aplicant les normes de correcció ortogràfica i gramatical, per a

transmetre de forma organitzada els seus coneixements amb un llenguatge no

discriminatori.



BL. 1.7. Buscar i seleccionar informació científica de forma contrastada en mitjans

digitals, registrant-la en paper de forma acurada o emmagatzemantla digitalment en

dispositius informàtics i servicis de la xarxa.

ü Competència digital (CD)

BL. 1.8. Col·laborar i comunicar-se per a construir un producte o tasca col·lectiva

compartint informació i continguts digitals i utilitzant les ferramentes de comunicació

TIC, servicis de la web social i entorns virtuals d’aprenentatge; aplicar bones formes de

conducta en la comunicació i previndre, denunciar i protegir els altres de les males

pràctiques com el ciberassetjament escolar.


ü Competències socials i cíviques (CSC)

BL. 1.9. Crear i editar continguts digitals com a documents de text o presentacions

multimèdia amb sentit estètic, utilitzant aplicacions informàtiques d’escriptori per a

registrar informació científica, i conéixer com aplicar els diferents tipus de llicències.


BL. 1.10. Utilitzar aplicacions informàtiques per a resoldre problemes i recrear

experiments de física i química.


BL. 1.11. Realitzar de forma eficaç tasques pròpies de l’àrea, tenint iniciativa per a

emprendre i proposar accions responsables, mostrant curiositat i interés durant el seu

desenrotllament i actuant amb flexibilitat buscant solucions alternatives.

ü Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor ( SIEE)


60


BL. 1.12. Planificar tasques o projectes propis de la física i la química, individuals o

col·lectius, fent una previsió de recursos i temps ajustada als objectius proposats;

adaptar-ho a canvis i imprevistos, avaluant el procés i el producte final, i comunicar de

forma personal els resultats obtinguts.



BL. 1.13. Reconéixer els estudis i professions vinculats als coneixements de la física i

la química i identificar els coneixements, habilitats i competencies que demanen per a

relacionar-los amb les seues fortaleses i preferències.


BL. 1.14. Participar en equips de treball per a aconseguir metes comunes, assumint

diversos rols amb eficàcia i responsabilitat; donar suport a companys i companyes

demostrant empatia i reconeixent les seues aportacions, i utilitzar el diàleg igualitari

per a resoldre conflictes i discrepancies




BL. 1.15. Utilitzar els procediments científics per a mesurar magnituds utilitzant el

sistema internacional d’unitats, els seus múltiples i submúltiples I la notació científica

per a expressar els resultats.

ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología

(CMCT)


BL. 1.16. Reconéixer i identificar els símbols d’etiquetatge de productes químics i

instal·lacions, el material i instruments bàsics de laboratori, i utilitzar-los correctament,

respectant les normes de seguretat per a la realització d’experiències de manera

segura.


(CMCT)


Bloc 2: La matèria. Curs 2n ESO

61


Continguts

• Propietats de la matèria: propietats específiques i generals.

• Estats d’agregació. Canvis d’estat. Model cineticomolecular.

• Classificació de la matèria: substàncies pures i mescles, mescles homogènies i

heterogènies.

• Mescles d’especial interés: dissolucions aquoses, aliatges i col·loides.

• Concentració.

• Mètodes de separació de mescles.

• Estructura atòmica. Models atòmics. Partícules subatòmiques. Nombre atòmic i

nombre màssic. Isòtops.

• La classificació periòdica dels elements.

• Unions entre àtoms: molècules i cristalls. Masses atòmiques i moleculars.

• Elements i compostos d’especial interés amb aplicacions industrials,

tecnològiques i biomèdiques.

Introducció

Terra és el nom que hem donat al planeta. Tanmateix, un nom més adient seria Aigua

per la seua abundància i importància de la vida.

En la naturalesa, trobem aigua en forma sòlida,líquida i gasosa, i aquesta passa

fàcilment d’un estat a l’altre, tal com va observar el filòsof grec Tales de Milet (624-546

a.C.).

Tales va dir que tota la matèria era una forma o una altra d’aigua. Malgrat que es va

equivocar, la seua intuïció estava ben dirigida cap a la naturalesa comuna dels canvis

d’estat.

Van haver de passar més de dos mils anys perquè els científics conceberen un model

de la matèria, l’anomenada teoria cineticomolecular, que explicara els estats

d’agregació de la matèria i els seus canvis.

Conceptes

Què és la matèria?

Classificació dels sistemes materials.

• Classificació segons l'estat d'agregació: sòlids, líquids i gasos.

62


• Classificació dels sistemes materials segons el seu aspecte.

• Classificació dels sistemes materials homogenis.

• Substàncies pures: substàncies simples i compostos.

Separació de mescles heterogènies.

Les dissolucions.

• Tipus de dissolucions.

• Concentració d'una dissolució.

Solubilitat.

• Concepte de solubilitat.

• Corbes de solubilitat. Interpretació gràfica.

Mètodes de separació de dissolucions.

Com preparar dissolucions.

El petroli.

Procediments

• Utilització correcta d'instruments de mesura senzills.

• Identificació de la concentració de les mescles de les substàncies en les

etiquetes de productes de consum habitual.

• Utilització de procediments físics, basats en les propietats característiques

de les substàncies pures, per a separar-les en una mescla.

• Identificació d'algunes mescles i dissolucions importants per la seua

utilització en la indústria i en la vida diària.

• Preparació de dissolucions de sòlids i líquids de composició coneguda.

• Realització i interpretació de gràfiques de solubilitat de sòlids i gasos en

aigua a diferents temperatures.

• Ús dels mitjans de comunicació i les noves tecnologies per a obtindre

informació.

• Interpretació d'informació de caràcter científic i utilització de l'esmentada

informació per a expressar-se adequadament.

Actituds

63


• Apreciació de la necessitat d’establir criteris de classificació que ens

permeten estudiar la matèria partint de la seua diversitat.

• Utilització correcta dels materials, substàncies i instruments bàsics d'un

laboratori i respecte per les normes de seguretat establides.

• Reconeixement de la importància que tenen en la pràctica les propietats

característiques d'alguns materials utilitzats en la vida diària.

• Actitud positiva envers la necessitat una gestió sostenible de l'aigua i

valoració de les actuacions personals que potencien la reducció en el seu

consum i la seua reutilització.

Introducció

Encara que el nombre d’elements químics és petit, la varietat de compostos que s’hi

poden formar és enorme. Coneixem milions de compostos i cada dia en descobrim o

en sintetitzem de nous.

El CAS ( Chemical Abstracts Service), filial de la American Chemical Society té

registrats al voltant de 57 milions de compostos químics i la xifra augmenta cada dia.

Aquesta diversitat de compostos l’expliquem per la gran capacitat que tenen els àtoms

per unir-se entre si i formar estructures més complexes com les molècules o les xarxes

cristal·lines.

La capacitat de combinació dels alements químics per a formar compostos és

comparable amb la de les lletres de l’abecedari i la formació de les paraules. Amb

unes poques lletres podem construir una gran quantitat de paraules.

En aquest tema estudiaràs com s’uneixen els àtoms i els tipus d’estructura que

formen, i la relació que hi ha amb les propietats que presenten.

Conceptes

ü Matèria i electricitat.

ü Naturalesa elèctrica de la matèria. ü L'àtom és divisible: electrons i protons.

Models atòmics.

• El model atòmic de Thomson.

• El model de Thomson i l'electrització de la matèria.

64


• El model atòmic de Rutherford.

La formació d'ions.

Els neutrons

Estructura de l'àtom nuclear.

Nous fets, nous models. Els espectres.

Modificacions al model de Rutherford. El model de Bohr.

• L'àtom d'hidrogen segons el model atòmic de Bohr.

• La distribució dels electrons.

Identificació dels àtoms:

• Nombre atòmic i nombre màssic.

• Isòtops.

• Massa atòmica relativa

• Isòtops i massa atòmica relativa.

Com dibuixar àtoms.

Procediments

• Identificació d'alguns processos en què es pose de manifest la naturalesa

elèctrica de la matèria.

• Descripció de l'estructura atòmica dels primers elements.

• Utilització de les fonts habituals d'informació científica per a buscar dades, i la

seua comprensió.

• Comparació entre les conclusions de les experiències realitzades i les hipòtesis

formulades inicialment.

• Realització de comentaris de text dels investigadors i científics que van

desenvolupar els primers models atòmics.

• Predicció de les conseqüències derivades de l'aplicació d'un model.

Actituds

• Reconeixement de la importància dels models i de la seua confrontació amb els

fets empírics.

65


• Valoració del coneixement científic com un procés aproximat i provisional i, per

tant, en permanent construcció.

• Actitud crítica enfront de les repercussions de l'ús de les substàncies

radioactives per als éssers vius i el medi ambient.

• Valoració de la importància de la contribució de l'estudi de l'electricitat al

coneixement de l'estructura de la matèria.


Competència coneixement i la interacció en el món físic

• Prendre consciència de la impotència de les primeres experiències sobre els

fenòmens elèctrics en l’estudi de l’estructura de la matèria.

• Entendre la física i la química com a ciències en contínua evolució per així

poder explicar nous fenòmens.

• Interpreta els continus avanços en el coneixement de l’estructura de la matèria

com una necessitat de l’ésser humà per entendre i explicar el món que

l’envolta.

Competència comunicació lingüística

• Utilitza de forma correcta el llenguatge científic per explicar les idees

fonamentals dels primers models atòmics.

• Comprendre i saber extraure conclusions de la lectura de diversos textos

científics o de llibres de divulgació que tracten sobre la matèria i l’estructura de

l’àtom.


• Realitza càlculs amb magnitus de la grandària dels àtoms per expressar

algunes característiques dels àtoms i de les partícules que els composen.

• Saber emprar múltiples i submúltiples per a evitar mesures que proporcionen

nombres massa xicotets.

• Establir relacions entre les dimensions de l’àtom i altres sistemes materials,

com, per exemple el sistema solar.

Competència tractament de la informació i competència digital

66


• Busca informació en internet o altres fonts sobre l’estructura de l’àtom i de les

noves partícules subatòmiques descobertes.

• Utilitza les noves tecnologies per elaborar gràfiques, taules que presenten de

forma més clara i amena alguns continguts de la unitat, com, per exemple la

caracterització dels àtoms.


• Expressa les idees pròpies i escolta les alienes sobre les conseqüències que

ha tingut en la societat el descobriment de l’estructura de l’àtom i la utilització

de nous materials o noves energies com és l’energia atòmica.


• Organitza la informació obtinguda sobre l’estructura interna dels àtoms en

taules, esquemes, etc.

• Desenvolupa un sentiment de confiança en un mateix que permet aplicar els

coneixements adquirits a situacions pràctiques de la vida quotidiana. Per

exemple, comprovar l’existència de dos tipus d’electricitat amb materials

senzills.

• Completa el que s’ha estudiat a classe i resol xicotets dubtes utilitzant altres

fonts: enciclopèdies, internet, etc.


• Dissenya i elabora xicotetes experiències per a mesurar algunes propietats de

la matèria estudiades en el text. Per exemple, identificar si un compost senzill

conté sodi analitzant la flama d’una mostra del compost en estudi,

• Proposa la configuració electrònica d’algun element químic diferent als

estudiats en el text.


• Realitza dibuixos complementaris d’alguns dels continguts estudiats en el text,

per exemple, del procés de formació d’ions.



67


• Descriure i interpretar els estats d’agregació de la matèria i predir els canvis

d’estat en aplicar calor a un sistema utilitzant la teoria cinètico molecular.

• Interpreta gràfiques d’escalfament i extrau conclusions i argumenta sobre la

seua forma a partir de la TCM ( teoria cinètico molecular).

• Aplica els coneixements sobre TCM al comportament dels gasos.

• Constata que la matèria a la natura es presenta majoritàriament en forma de

barreges, assumint que en l’estudi científic s’apliquen models simplificats de la

matèria.

• Valora la classificació de dissolucions segons criteris diferents com a eina per a

sistematitzar l’estudi de la matèria.


• Utilitza de forma correcta els termes gas, vapor, ebullició, vaporització, valorant

els matissos diferenciadors del seu significat.

• Processa la informació en els enunciats de les activitats utilitzant la lectura

tenint en compte tot allò que s’ha après en el tema.

• Interpreta i comprèn l’esquema de classificació de la matèria

• Defineix d’una forma breu i conscisa què és una substància pura, una mescla i

un mètode de separació

• Utilitza de forma correcta els termes dissolució, dissolvent, solut, solubilitat i

saturació.


• Expressa de forma adequada mitjançant taules i gràfiques, triant l’escala

adequada en cada representació.

• Reconeix la dependència de dues variables a partir de la representació gràfica.

• Exercita el càlcul matemàtic en el canvi d’unitats de T,p i v, i en xicotets càlculs

amb calors de canvi d’estat.

• Maneja les proporcions de manera correcta i comprèn i utilitza correctament el

concepte de percentatge

• Verifica la correcció d’una igualtat matemàtica a partir de les dimensions dels

seus dos membres.


• Valora la aportació de les noves tecnologies en la reproducció i animació de

models virtuals que faciliten la comprensió de nous conceptes.

68


• Maneja amb soltesa les simulacions i les animacions de la CTN.

• Maneja de forma bàsica representacions gràfiques utilitzant programes de

tractament de dades.

• Utilitza els recursos oferts en la web www.anayadigital,com sobre el procés de

dissolució.

• Utilitza les noves tecnologies per a l’elaborar gràfics de sectors o diagrames de

barres sobre la composició de mescles en la vida quotidiana: l’aire, l’aigua de

mar, etc.

PROPIETATS DE LA MATÈRIA

Link http://recursos.cnice.mec.es/quimica/ulloa1/inicio.htm

http://recursos.cnice.mec.es/quimica/quimica/primero/inicio.htm

Contingut

No es tracta d’una simulació sinó d’un joc animat sobre les propietats, generals i específiques,

de la matèria així com sobre la presentació de la matèria i substàncies en forma de sitemes i

cossos. Prement les paraules claus d’un esquema conceptual s’obté informació i es pot

engegar el joc. Aquest consisteix en avançar−acosat per un suposat perseguidor−per una sèrie

d’estades després de respondre encertadament a una sèrie de qüestions.

Comentari

Per localitzar l’activitat prémer 1º i introduir el nom. Cas d’entrar en el projecte general , projecte

Ulloa, abans cal punxar “alumnado” “temes por curso”. És una activitat de nivell molt bàsic i

molt fàcil d’executar. Forma part d’una activitat que conté explicacions del concepte estudiat. A

més a més, d’on line, l’applet pot vivionar-se “off line”, procedint abans a la seua descàrrega

lliure des de http://www.cnice.mec.es/profesores/descargas_bachiller/quimica/ (proyecto

Antonio de Ulloa). Adequat amb pissarra digital, aprenentatge tutoritzat i autoaprenentatge.


• Responsabilitzar-se de les tasques individuals en els treballs de grup.

• Respectar la convivència de l’aula en els diàlegs de grup.

• Valora la importància que tenen les tècniques de separació de mescles com a

font de matèries primeres i productes de consum.

• Valora la importància que té per a la societat el coneixement de la matèria per a

poder elaborar nous materials, més eficients i respectuosos amb el medi

ambient.


69


• Desenvolupa habilitats de representació gràfica que afovorisquen l’anàlisi

crítica d’informació numèrica.

• Se conscient de la versatilitat d’una sola teoria per explicar diferents fenòmens,

relacionant adequadament la informació.

• Ser conscient de la versatilitat d’una sola teoria per a explicar diferents

fenòmens, relacionant adequadament la informació,


• Analitza els assoliments de l’aprenentatge amb la prova d’autoevaluació.

• Planifica l’estudi de la unitat atenent al conjunt dels continguts exposats en el

mapa conceptual.

• Dissenya i elabora xicotetes experiències per a poder diferenciar una mescla

d’una substància pura, així com per a separar els componetns d’una mescla.

• Mostra interès per a posar en pràctica els coneixements adquirits a classe per a classificatr alguns tipus de matèria comuns en la natura.


• Utilitza destreses de representació gràfiques dels models simplificats de la

matèria.

• Utilitza destresses de representació gràfica per a elaborar esquemes i dibuixos

de les diferents tècniques de separació de mescles.


BL. 2.1. Classificar materials per les seues propietats, relacionant les propietats dels

materials del nostre entorn amb l’ús que se’n fa.


(CMCT)

BL. 2.2. Planificar i realitzar experiències per a justificar els distints estats

d’agregació de la matèria a partir de les condicions de pressió i temperatura,

explicant les seues propietats i els canvis d’estat de la matèria, i usant el model

cineticomolecular.


(CMCT)


BL. 2.3. Distingir entre sistemes materials d’ús quotidià per a classificar-los en

substàncies pures i mescles, diferenciant-los entre els seus distints tipus.

70



(CMCT)

BL. 2.4. Utilitzar les propietats característiques de les substàncies per a proposar

mètodes de separació de mescles.


(CMCT)

BL. 2.5. Descriure la importància dels models atòmics per a representar l’àtom, a

partir del nombre atòmic i el nombre màssic, utilitzant el model planetari i

resumint les característiques de les partícules subatòmiques bàsiques i la seua

localització en l’àtom.


(CMCT)

BL. 2.6. Descriure les característiques de la taula periòdica i els símbols dels

elements d’interés per a justificar la seua ordenació i propietats, la formació

d’ions i l’agrupació d’àtoms en molècules.


(CMCT)

BL. 2.7. Explicar l’agrupació d’àtoms per a formar molècules interpretant este fet

en substàncies d’ús freqüent i calcular les seues masses moleculars


(CMCT)

Bloc 3: Els canvis. Curs 2n ESO

Continguts

• Canvis físics i canvis químics.

• La reacció química. Llei de conservació de la massa.

• Factors que afecten la velocitat de reacció.

• La química en la societat i el medi ambient.

• Problemes mediambientals: causes i mesures per a mitigar-los.

Introducció

Des de sempre, la humanitat ha transformat químicament les substàncies que tenia a

l’abast per obtenir-ne productes més valuosos: metalls, pigments,

conservants...Tanmateix, les tècniques artesanals emprades només es van començar

71


a comprendre des de uns dos-cents anys, gràcies al desenvolupament de la ciència

química.

A partir del concepte d’àtom i de molècula es va comprendre que les transformacions

químiques complien unes lleis que predeien la relació exacta entre les quantitats de

substàncies transformades i les dels productes que se n’obtenien.

En aquest tema estudiaràs els aspectes més elementals de les reaccions químiques i

també de l’estequiometria, que et permetrà calcular calcular la quantitat de substància

que es pot obtenir d’una determinada quantitat d’altra substància.

Les reaccions químiques no es produeixen només en els laboratoris; són fenòmens

molt comuns a la vida diària.

Conceptes

Els canvis químics.

Característiques de les reaccions químiques.

Equacions químiques.

• Càlcul de la massa i del volum

• Càlcul massa-massa.

• Càlcul volum-volum.

Velocitat d'una reacció química.


Importància de les reaccions químiques:

• Reaccions de combinació o síntesi.

• Reaccions de descomposició.

• Reaccions de polimerització.

• Reaccions àcid-base.

• Reaccions d'oxidació-reducció.

• Reaccions de combustió.

Reaccions químiques i medi ambient.

• La pluja àcida.

• L'efecte hivernacle.

72


Procediments

• Utilització de criteris adequats per a determinar si una transformació és o no

una reacció química.

• Interpretació i representació d'equacions químiques.

• Reconeixement de reaccions exotèrmiques i endotèrmiques.

• Diferenciació entre reaccions lentes (oxidació del ferro) i ràpides (combustions).

• Disseny i realització d'experiències per a comprovar la influència de la

temperatura, la concentració i la presència de catalitzadors en la velocitat d'una

reacció química.

• Estudi de la importància de les reaccions químiques en relació amb aspectes

energètics, biològics i de fabricació de materials.

• Realització d'experiències senzilles que permeten reconéixer els tipus de

reaccions químiques més importants.

Actituds

• Utilització correcta dels materials, substàncies i instruments bàsics del

laboratori i respecte per les normes de seguretat en ell.

• Valoració de les aportacions de la ciència per a donar resposta a les

necessitats dels sers humans i millorar les condicions de la seua existència.

• Foment d'una actitud responsable cap al medi ambient global.



• Interpreta, segons la ciència, fenòmens que es donen a la natura, com és el

cas d’algunes reaccions químiques.

• Conéix els fonaments de diversos fenòmens de contaminació.

• Valora la importància de mantindré els recursos naturals i gestionar-los

adequadament.

• Reconéixer la impotència dels àcids i de les bases en la nostra vida diària.


• Utilitza correctament el llenguatge científic per a explicar què és una reacció

química i classifica-la segons siga l’intercanvi de calor amb el medi.

• Defineix termes científics relacionats amb les reaccions químiques.

73


• Descriu amb precisió els processos perjudicials al medi ambient i per als éssers

vius resultat dels abocaments contaminanats a l’atmosfera.


• Exercita el càlcul numèric en aplicar la llei de conservació de la massa.

• Calcula la massa de glucosam necessària per a obindre l’energia que ens

permet realitzar les activitats diàries,

• Interpreta taules d’informació nutricional a partir de les quals calcular la massa

necessària per a obtindré la quantitat diària recomanada de distintes

substàncies necessàries per a l’organisme.


• Utilitza les noves tecnologies per a seleccionar informació i realitzar un informe

sobre els problemes ambientals i les indústries químiques.

• Utilitza els recursos oferits en la web www.anayadigital.com per a afermar la

compremsió de determinats conceptes.


• Valora l’aportació de la química en el desenvolupament dels productes de

consum.

• Valora la necessitat d’un desenvolupament sostenible en allò relacionat amb la

implicació mediambiental de l’ús de combustibles i de CFC’s.

• Analitza, a partir dels continguts tractats, el comportament de la societat en el

passat i la influència de les millores científico-tecnològiques en la manera de

viure de la societat actual.


• Utilitza mapes conceptuals i esquemes per a repassar els continguts de la

unitat.

• Autoavaluar-se utilitzant la prova corresponent i començar a ser autònom en la

recerca i processament d’informació en internet.


• Mostra interès per posar en pràctica els coneixements adquirits en l’estudi de la

unitat per a comprendre algunes característiques associades al

74


desenvolupament sostenible, com és l’orientació del desenvolupament de la

indústria en els darres anys.


• Valora la conservació del patrimoni artístic a partir del coneixement dels

fenòmens químics derivats de la contaminació que el posen en perill.

CANVISFÍSICSICANVISQUÍMICS

• http://recursos.cnice.mec.es/quimica/ulloa1/tercero/inicio.htm

http://recursos.cnice.mec.es/quimica/quimica/tercero/actividades/ordena19.htm

Es tracta d’un joc d’animacions a l’objecte de diferenciar els canvis químics del físics. Es

presenten successivament imatges que representen canvis o fenòmens. Mitjançant el cursor

cal senyalar si cadscun d’ells és una transformació física o química.

És de nivell bàsic i molt fàcil d’executar. Forma part d’una activitat que conté explicacions del

concepte estudiat, A més d’on line, l’applet pot visionar-se “off line”, procedint abans a la seua

descàrrega lliure des de:

http://www.cnice.mec.es/profesores/descargas_bachiller/quimica/ (proyecto Antonio de Ulloa).

Adequat com pissarra digital, aprenentatge tutoritzat i autoaprenentatge.

AJUSTAMENTDEREACCIONSQUÍMIQUES(1)

http://www.deciencias.net/proyectos/4particulares/quimica/reacciones/ajuste.htm

http://www.deciencias.net/simulaciones/quimica/reacciones/ajuste.htm

Es tracta d’un exercici en el qual l’alumne escriu una reacció química i l’applet s’encarrega de

l’ajustament estequiomètric.

És de nivell bàsic i pot ser adequat com comprovació d’exercicis d’ajustament proposats

anteriorment a l’alumnat. La seua execució no té cap complexitat. La realització de l’activitat és

tan sols “on line”. És més aconsellable com aprenentatge tutoritzat i com autoaprenentatge pel

propi alumne.


http://www.educaplus.org/index.php?option=com_content&task=view&id=150&Itemid=

1

Es tracta d’un exercici d’ajustament de coeficients estequiomètrics. Amb el punter s’arrossegen

els possibles coeficients i l’applet juga a l’èxit o no de l’operació. L’animació posseeix un

75


conjunt de reaccions senzilles que apareixen successivament una a una, després d’anar

resolent l’equació química anterior.

És de dificultat bàsica-mitjana. Molt fàcil d’executar. Es utilitzable “on line” i l’applet forma part

de tota una lliçó anb explicacions teòriques, anàlisi de casos, etc. S’aconsella el seu ús, sobre

tot com autoaprenentatge.


• http://recursos.cnice.mec.es/quimica/ulloa1/tercero/inicio.htm

• http://recursos.cnice.mec.es/quimica/quimica/tercero/actividades/ordena2

1.htm

No es tracta d’una simulació sinó d’un exercici amb autocorrecció. En el panell es plantegen

una sèrie d’equacions químiques que, per tanteig, cal ajustar indicant els coeficients

estequiomètircs adients.

És de nivell mitjà i molt fàcil d’executar. Forma part d’una activitat que conté explicacions del

concepte estudiat. A més “ d’on line”, l’applet pot visionar-se “off line”, procedint abans a la

seua descàrrega lliure des de :

http://www.cnice.mec.es/profesores/descargas_bachiller/quimica/ (proyecto Antonio de Ulloa).

Adequat com pissarra digital, aprenentatge tutoritzat i autoaprenentatge.

REACCIÓENTREL’OZÓIELMONÒXIDDENITROGEN

http://www.chem.iastate.edu/group/Greenbowe/sections/projectfolder/animations/NO+

O3singlerxn.html

És una breu animació a escala molecular de la reacció entre l’ozó i el monòxid de nitrogen.

L’applet il·lustra, sense més, la formació de l’oxigen molecular i del diòxid de nitrogen. La seua

utilitat resideix en la interpretació de les reaccions químiques mitjançant la teoria de les

col·lisions.És un applet molt bàsic i molt senzill d’utilitzar. Està en anglès, però les seues

instruccions són fàcils d’entendre. És útil tant com pissarra digital i aprenentatge tutoritzat com

en la modalitat autònoma d’ autoaprenentatge per part de l’alumne.

EVOLUCIÓESTEQUIOMÈTRICAD’UNAREACCIÓ

http://www.chemcollective.org/applets/stoich.php

És una animació−en forma de blocs rectangulars−de la reacció química entre el diòxid de

carboni i l’amoníac per obtenir carbodiamida i aigua. Conforme va avançant la reacció, i

mitjançant l’acció del punter, s’observa l’evolució en grams i mols de les quantitats de reactius i

76


productes. L’animació permet modificar les quantitats inicials de cada substància.És un applet

molt interessant que permet efectuar assajos distints i aprofundir en els aspectes

estequiomètrics d’una reacció. El seu nivell és graduable. La seua execució no té cap dificultat.

Està en anglès, però la seua comprensió no és difícil. És útil tant com pissarra digital i

aprenentatge tutoritzat com en la modalitat autònoma d’ autoaprenentatge per part de

l’alumne.

COMBUSTIÓDELCARBONI(1)

http://www.deciencias.net/proyectos/labospc/index.htm

És una breu animació que representa la unió de carboni amb una molècula d’oxigen per formar

una molècula de diòxid de de carboni. Permet relacionar la interpretació molecular de les

reaccions amb les seues equacions químiques. És una animació molt bàsica i intuïtiva. És un

applet en francès (Bilan de la chimie du carbone), però de comprensió i execució fàci. Es pot

descarregar i executar també “off line”. Es pot utilitzar com pissarra digital, com aprenentatge

tutoritzat i com autoaprenentatge.



És una breu animació que representa la unió d’una molècula d’oxigen amb un àtom de carboni

per formar una molècula de diòxid de carboni. Es presenta una sola molècula d’oxigen però

una multitud d’àtoms de carboni. Malgrat això la reacció és idèntica a la que es verificaria si tan

sols hi haguera un sol àtom de carboni

És una animació molt bàsica i intuïtiva. Permet visualitzar la llei de les proporcions fixes. És

un applet en francès (chimie d'un atome de carbone), però de comprensió i execució fàcils. Es

descarregable i executable també "off line". Es pot utilitzar com pissarra digital, com

aprenentatge tutoritzat i com autoaprenentatge.



És una breu animació que representa la unió d’una molècula d’oxigen amb un àtom de carboni

per formar una molècula de diòxid de carboni. Es presenten diverses molècules d’oxigen i força

d’àtoms de carboni, malgrat l’excés d’àtoms de carboni l’estequiometria és idèntica a la que

tindria lloc si tan sols hi haguera un sol àtom de carboni i una sola molècula d’oxígen. És una

animació molt bàsica i intuïtiva. Permet visualitzar la llei de les proporcions fixes. És un

77


applet en francès (chimie de 5 atomes de carbone), però de comprensió i execució fàcils. Es

descarregable i executable també "off line". Es pot utilitzar com pissarra digital, com

aprenentatge tutoritzat i com autoaprenentatge.

SÍNTESIDEL’AIGUA(1)


És una breu animació que mostra l’aproximació i posterior col·lisió de dos molècules d’hidrogen

i una d’oxigen, amb la formació subsegüent de dos molècules d’aigua. Finalment, l’applet

presenta l’equació química ajustada de la reacció. Il·lustra el concepte de canvi químic i la seua

interpretació a la llum de la teoria atòmic-molecular i la teoria de les col·lisions.

SÍNTESIDEL’AIGUA(2)

http://www.catedu.es/cienciaragon/index.php?option=com_content&task=view&id

=16&Itemid=44

http://www.dlt.ncssm.edu/core/Chapter5-Moles-Molarity-

Reaction_Types/Chapter5-Animations/Synthesis.html

Es mostra la síntesi directa d’aigua a partir de molècules d’hidrogen i d’oxigen L’ applet no

considera la hipotética intervenció d’una guspira elèctrica, habitual en els eudiòmetres, limitánt-

se a la visió molecular de la ruptura d’uns enllaços i la formació d’altres.

És de nivell bàsic en l’estudi de les reaccions químiques. Molt intuïtiu. La seua execució és de

nul·la complexitat. És un applet en anglès i es pot emprar també "off line". Útil tan com

pissarra digital i aprenentatge tutoritzat com en la modalitat d’ autoaprenentatge . Per localitzar

l’applet en el "Portal aragonés para la enseñanza de la Física y la Química" púoseu el link

corresponentea "reaccions de síntesi".

SÍNTESIDELMONÒXIDDENITROGEN(AMBUNREACTIULIMITANT)

http://www.catedu.es/cienciaragon/index.php?option=com_content&task=view&id

=16&Itemid=44

http://www.dlt.ncssm.edu/core/Chapter6-Stoichiometry/Chapter6-

Animations/LimitingReactant.html

Es mostra a escala molecular la síntesi del monòxid de nitrogen a partir d’oxigen i nitrogen.

L’applet descriu el procés en el cas en el qual les proporcions entre els reactius no siguen les

78


justament estequiomètriques. En este cas, el reactiu que limita un major progrés en la reacció

és l’oxigen o, el que és el mateix, hi ha una abundància relativa de nitrògen.

És de nivell bàsic i la seua execució és de nul·la complexitat. Serveix com applet introductori

en l’estudi de les reaccions químiques i la seua interpretació atòmic-molecular. És un applet en

anglès i també s’empra "off line". Útil tan com pissarra digital i aprenentatge tutoritzat com en la

modalitat d’autoaprentatge . Per localitzar l’ applet en el "Portal aragonés para la enseñanza de

la Física y la Química" polseu el link correspondient a "Reactivos limitante y en exceso, tiger".

SÍNTESIDELMONÒXIDDENITROGEN(SENSEREACTIUSLIMITANTS)

http://www.catedu.es/cienciaragon/index.php?option=com_content&task=view&id=16&Itemid=44

http://www.dlt.ncssm.edu/core/Chapter6-Stoichiometry/Chapter6-Animations/Stoichiometry-1.html

Es mostra a escala molecular la síntesi del monòxid de nitrogen a partir d’oxigen i nitrogen.

L’applet descriu el procés en el cas de què las proporcions entre els reactius siguen les

justament estequiomètriques per que no quede cap d’ells al final.

És de nivell bàsic i de nul·la complexitat en la seua execució. Serveix com applet introductori

en l’estudi de les reaccions químiques i la seua interpretació atòmico-molecular. És un applet

en anglès i es pot emprar també "off line". Útil tant com pissarra digital i aprenentatge tutoritzat

com en la modalitat d’autoaprenentatge.

REACCIONSDEDESCOMPOSICIÓ

• http://recursos.cnice.mec.es/quimica/ulloa1/cuarto/inicio.htm

• http://recursos.cnice.mec.es/quimica/quimica/cuarto/inicio.htm

Són dos senzilles animacions que mostren, a escala atòmico-molecular, les reaccions de

descomposició del, respectivament, carbonat càlcic (en diòxid de carboni i òxid de calci) i de

l’aigua (en hidrogen i oxigen).

Per localitzar l’activitat polsar: reacciones químicas/otras reacciones/descomposición. És de

nivell molt bàsic i molt fàcil d’executar. Forma part d’una activitat que conté explicacions del

concepte estudiat.

A més d’ "on line", l’applet pot visionar-se "off line", en procedir abans a la seua descàrrega

lliure desde:

79


http://www.cnice.mec.es/profesores/descargas_bachiller/quimica/ (projecte

Antonio de Ulloa). Adequat com pissarra digital, aprenentatge tutoritzat i

autoaprenentatge.

REACCIONSDESÍNTESI

http://recursos.cnice.mec.es/quimica/ulloa1/cuarto/inicio.htm

http://recursos.cnice.mec.es/quimica/quimica/cuarto/inicio.htm

Són duess senzilles animacions que mostren, a escala atòmico-molecular, les reaccions de

síntesi del, respectivament, amoníac i de l’anhídrid carbònic a partir dels seus elements

constitutius.


BL. 3.1. Planificar i realitzar experiències senzilles per a distingir entre canvis físics i

canvis químics per a poder descriure experiments senzills, identificant reactius i

productes, i comprovar que es complix la llei de conservació de la massa.


(CMCT)


BL. 3.2. Realitzar experiències senzilles de laboratori per a comprovar la influència de

determinats factors en la velocitat de les reaccions químiques, com per exemple la

temperatura.


(CMCT)

BL. 3.3. Classificar productes d’ús quotidià en funció de la seua procedencia natural o

sintètica, associant els productes sintètics amb la millora de la qualitat de vida, i

avaluar la importància de la indústria química en la societat, així com els problemes

mediambientals associats, proposant mesures i actituds per a mitigar-los.


(CMCT)


Bloc 4: El moviment i les forces. Curs 2n ESO

80


Continguts

• Les forces i els seus efectes. Ús del dinamòmetre.

• Velocitat constant i variable. Equacions. Representacions gràfiques.

• Màquines simples: utilitat i interpretació del seu funcionament.

• Forces de la naturalesa: fregament, força gravitatòria, fenòmens elèctrics i

fenòmens magnètics.

Les magnituds vectorials

es representen mitjançant vectors que són segments orientats a l’espai. Així, una força queda

definida si coneixem:

a) La seua intensitat o mòdul, que és la longitud del vector.

b) La seua direcció, que és la de la recta imaginària sobre la qual es recolza.

c) El seu sentit, que ve donat per la posició de la fletxa del vector.

d) El seu punt d’aplicació, que és on se situa el seu origen i coincideix amb el punt on

s’exerceix l’esmentada força

81


COMPOSICIÓ DE FORCES

Quan dues o més forces actuen simultàniament sobre un cos, l’acció de totes elles es pot

reemplaçar per una única que les engloba, que es denomina força resultant FR . Fer-la servir en

els problemes simplifica molt el càlcul, ja que només hem de treballar amb una força.

El mètode pel qual es determina la resultant es denomina composició de forces. Consisteix a

sumar-les totes per conèixer el seu efecte conjunt, considerant les diferents direccions i sentits

que puguen tenir.

Es poden presentar tres casos:

a) Forces en la mateixa direcció i sentit

En aquest cas, la força resultant té la mateixa direcció i sentit que les forces components, i

el seu mòdul és la suma dels d'elles: |FR | = |F1 | + |F2 |

b) Forces en la mateixa direcció i sentit contrari

En aquest cas, la força resultant té la mateixa direcció que les forces components, el seu

sentit és el de la més gran i el seu mòdul és la diferència dels d’elles:

|FR | = |F1 | – |F2 |

82


c) Forces angulars o concurrents

Aquestes forces no tenen la mateixa direcció, i la resultant, que parteix del mateix punt

d’aplicació de les forces, coincideix amb la diagonal del paral·lelogram que formen les

esmentades forces i les seues paral·leles. El seu mòdul s’obté mesurant la diagonal

esmentada, i transformant en newtons aquesta mesura mitjançant la proporcionalitat de

l’escala (longitud : força) elegida. El mòdul de la resultant també pot calcular-se mitjançant

l’equació:

|FR | = √ |F1 | 2 + |F2 | 2 + 2 |F1 | |F2 | cos α

On α representa l’angle que formen les concurrents.

En el cas particular que les forces concurrents formen un angle de 90°, atès que el cosinus

d'aquest angle és zero, l’equació anterior queda així: |FR | = √|F1 | 2 + |F2 | 2

83


Observa que també podem considerar com un cas particular d’aquest el de les forces

paral·leles del mateix o diferent sentit, ja que formen un angle de 0° i 180°, respectivament.

Atès que els cosinus d’aquests angles són +1 i –1, l’equació anterior queda així:

|FR | = √|F1 | 2 + |F2 | 2 ± 2 |F1 | |F2 | = √(|F1 | ± |F2 |)2 = |F1 | ± |F2 |

DESCOMPOSICIÓ DE FORCES

En multitud d’ocasions, per poder estudiar les forces que actuen sobre un sistema, no ens

resultarà d’utilitat la composició de forces, sinó que necessitarem portar a terme l’operació

inversa que anomenem descomposició. La descomposició és la situació contrària a la

composició de forces. Cada força pot considerar-se com el resultat de la suma d’almenys

dues forces concurrents. És possible trobar aquestes forces components, però les

possibilitats són infinites. L’única parella de forces útil a efectes pràctics és aquella que

forma 90° i que, per a major comoditat, situarem sobre un eix cartesià.

Atès que es forma un triangle rectangle, les forces components es poden obtenir

mitjançant: Fx = F cos α i Fy = F senα, sent α l’angle que forma la força a descompondre

amb l’eix 0x.

EQUILIBRI DE FORCES

Imagina un llum subjecte per una cadena al sostre. El llum és atret per la Terra mitjançant

una força que anomenem pes, però atès que no cau i està quiet intuïm que ha d’existir una

altra força que el compensa, que en aquest cas serà la que fa la cadena subjecta al sostre.

Com veus, actuen dues forces sobre un mateix cos però que s’anul·len entre elles. Estem

davant un sistema en equilibri. Quan diverses forces actuen sobre un cos rígid provoquen

en ell un desplaçament sempre que no s’anul·len entre elles. En aquest últim cas la

resultant de les forces és nul·la, i podem dir que el sistema es troba en equilibri. Quan les

forces que s’anul·len actuen sobre un cos en repòs la situació es denomina d’equilibri

estàtic , a diferència de quan s’apliquen sobre un cos en moviment, en aquest cas la situació

es denomina d’equilibri dinàmic. Aquest conjunt de forces no modifica l’estat de quietud o

moviment del cos, que segueix en repòs o desplaçant-se sense variar-ne la velocitat, com si

no existiren les esmentades forces.

84


85


Màquines simples

86



BL. 4.1. Relacionar les forces amb els efectes que produïxen i descriure la

utilitat del dinamòmetre per a mesurar forces elàstiques.


(CMCT)

BL. 4.2. Determinar la velocitat mitjana d’un cos i interpretar el resultat per a

resoldre problemes quotidians, a partir de la seua corresponent expressió i

representacions gràfiques.


(CMCT)

BL. 4.3. Definir el concepte d’acceleració i calcular el seu valor usant l’expressió

corresponent, i justificant si un moviment és accelerat o no a partir de les

representacions gràfiques.


(CMCT)

BL. 4.4. Calcular l’efecte multiplicador que produïx la força en una màquina

simple per a avaluar la seua utilitat a través de les seues aplicacions.

87



(CMCT)


BL. 4.5. Analitzar els efectes de les forces de fregament per a entendre la seua

influència en el moviment dels sers vius i els vehicles.


(CMCT)

BL. 4.6. Distingir entre massa i pes calculant el valor de l’acceleració de la

gravetat a partir de la relació entre ambdós magnituds.


(CMCT)

BL. 4.7. Explicar la relació existent entre les càrregues elèctriques i la constitució de la

matèria relacionant la força elèctrica que hi ha entre dos cossos amb la seua càrrega

per a justificar situacions quotidianes en què es posen de manifest fenòmens

relacionats amb l’electricitat estàtica.


(CMCT)

BL. 4.8. Reconéixer fenòmens magnètics identificant l’imant com a font natural del

magnetisme i descriure la seua acció sobre distints tipus de substàncies magnètiques

per a entendre el funcionament d’una brúixola.


(CMCT)


Bloc 5: Energia. Curs 2n ESO

Continguts

• Energia: concepte i unitats, tipus, transformacions i conservació.

• Energia tèrmica. La calor i la temperatura. Mecanismes de transferència de

• l’energia tèrmica.

• El termòmetre. Escales termomètriques. Efectes de la temperatura.

• Equilibri tèrmic.

• Fonts d’energia renovables i no renovables.

• Ús racional de l’energia: consum responsable.

88



BL. 5.1. Catalogar l’energia com una magnitud, expressant-la en la unitat

corresponent en el sistema internacional, identificant-ne els diferents tipus per a

explicar les transformacions d’unes formes a altres, argumentant que l’energia

es pot transferir, emmagatzemar o dissipar, però no crear ni destruir.


(CMCT)

BL. 5.2. Utilitzar el model cineticomolecular per a explicar l’energia térmica i establir

la diferència entre temperatura, energia i calor per a poder identificar els mecanismes

de transferència d’energia tèrmica que es manifesten en diferents situacions

quotidianes.


(CMCT)

BL. 5.3. Descriure el funcionament d’un termòmetre basant-se en el fenomen de

la dilatació i reconéixer l’existència d’una escala absoluta de temperatura,

relacionant les escales Celsius i Kelvin.


(CMCT)



BL. 5.4. Analitzar fenòmens quotidians i experiències en què es pose de manifest

l’equilibri tèrmic, associant-lo amb la igualació de temperatures.


(CMCT)


BL. 5.5. Diferenciar les principals característiques dels tipus d’energia, les seues

fonts i el seu origen, enunciant els beneficis i riscos del seu ús, actuant d’acord amb

hàbits de consum responsable de l’energia i altres recursos i analitzant la

predominança de les fonts d’energia convencionals enfront de les alternatives.


(CMCT)


89


BL. 5.6 Interpretar dades comparatives sobre l’evolució del consum d’energia mundial i

proposar mesures que poden contribuir a l’estalvi individual i col·lectiu.


(CMCT)



FÍSICA I QUÍMICA 3r D’ ESO

INTRODUCCIÓ

Al llarg d’aqest curs temim un primer contacte amb la química i la física. Tant una

com l’altra són dos ciències que s’ocupen de l’estudi de la matèria i dels canvis que

en ella ocorren. La física es centra principalment en l’estudi d’aquells canvis en els

quals no s’altera l’estructura “íntima” de la matèria (el moviment dels cossos, el

corrent elèctric, les ones, etc). La química s’ocupa més dels canvis que afecten a

les substàncies per dins,així com de les transformacions d’unes substàncies en

altres diferents (reaccions químiques) i de molts aspectes relacionats amb dites

transformacions (la quantitat de producte que es pot obtenir, l’energia implicada, la

rapidesa amb la que es produeix la transformació, etc).

En estudiar el moviment d’un cohet propulsor podem estar interessats en

conéixer: la seua posició, velocitat, trajectòria que segueix, el temps que tardarà

en arribar al seu objectiu, l’energia associada a eixe moviment, etc; però també en

altres com: el tipus de combustible emprat, substàncies que es formen quan este

es crema, energia associada a eixa combustió, la rapidesa amb la qual es

consumeix el combustible, etc. Senyaleu quin dels dos grups anteriors

correspondria fonamentalment a la física i quina la química.

Les persones que es dediquen a investigar en física i química són científics

formats en eixas disciplines. Cab preguntar-se com ho fan, és a dir, quines

característiques especials té el treball científic (si les té) que el distingueix d’altres

treballs; què fan els científics quan investiguen, com es va construint la ciència. En

definitiva: com és el treball científic?

En el treball científic, la realització d’experiencies té una gran importància. Quan

els científics porten a terme experiments han de mesurarr diferents magnituds

(longituds, temps,concentracions, masses, forces, etc), anotar les dades

90


obtinigudes i realitzar diversos càlculos numérics. Per això empren diversos

aparells i tècniques per interpretar lels resultados obtiniguts.

Així doncs, després d’analitzar com és el treball científic, ens plantegem: Què és

mesurar? Què és el que es mesura? Com s’expressen els resultats d’una mesura?

Què fer amb les dades obtingudes ? Com s’interpreten els resultats d’una

experiència? En resum: com és i com es realitza el procés de mesura?

Si analitzem alguns materials com plàstics, fustes, metalls, vidre, etc., dels que

estàn fets molts objetes quotidians (joguines, vehícles, mobles, etc.), veíem que

tenen propietats que poden ser molt distintes i que els diferencien a uns dels altres.

El mateix ocorre amb l’aire, aigua, marbre, algeps, diòxid de carboni, gasolina,

amiant, etc. Uns es troben sovint en estat sòlid, altres líquid i altres en estat gasós;

uns condueixen el corrent elèctric i altres no; uns es cremen fàcilment i altres no;

els hi ha lleugers, pesants, durs, blanets, més o menys fràgils.... Podem plantejar-

nos: la diversitat de propietats existent es deu a que les substàncies que formen

els diferents sistemes materials són essencialment distintes o, pel contrari, per sota

de tanta diversitat, existeix una estructura íntima comuna a todas elles i capaç

d’explicar no ta sols les semblances que puguen haver-hi, sinó també les

diferències. És a dir: com és la matèria per dins?

Si per sota de tanta diversitat de propietats existira una estructura bàsica comuna

per a toda la matèria, deurien existir també algunes propietats comunes a totes les

substàncies. Esta idea ens portarà a estudiar propietats com la massa, el pes, el

volum i la densitat i a comprovar que dites propietats afecten a tota la matèria

ordinària (incloent els gasos). Finalment ens plantegem com podria ser la matèria

per dins per poder explicar les propietats observades? Esta pregunta ens conduirà

a l’establiment d’un model corpuscular de la matèria.

Una vegada elaborat el model corpuscular de la matèria cab plantejar-se com són

eixes partícules summament petites de què estàn compostes totes les substàncies.

Per això, en primer lloc,veurem com es presenta habitualment la matèria ordinària

(mescles, substàncies puras, substàncies simples, compostos i dissolucions) i en

segon lloc el comportament i propietats dels gasos. Tot açò ens conduïrà a la

teoria atòmica i molecular de la matèria. Estudiarem en què consisteix dita teoria i

como es possible explicar amb ella tots els problemes plantetjats.

Després d’establir que tota la matèria ordinària està composta per àtoms, podem

preguntar-nos com són eixos àtoms. Què és allò que diferència a uns àtoms d’

91


altres? És tracta de partícules elementals o, pel contrari, tenen alguna estructura

interna? És a decir, ens anem a plantejar com són els àtoms per dins?

La comprensió de l’estructura dels àtoms resulta fonamental per poder entendre a

la seua vegada com poden unir-se uns a altres per formar les distintas substàncies

existents i per què les substàncies tenen diferents propietats (unes es dissolen en

aigua i altres no, unes són dures i altres blanes, unes condueixen el corrent elèctric

i altres no, etc). Tot això dona lloc a l’estudi de l’enllaç químic.

L’estructura interna dels àtoms i l’existència de diferents tipus d’enllaços entre ells

ens ha permet contestar moltes preguntes. No obstant això queda pendent encara

una important qüestió Com explicar els canvis en els quals, a partir d’unas

substancies de partida, es poden obtenir altres substàncies distintes amb

propietats que poden ser molt diferents a les de les substàncies inicials? Avançar

en este problema suposa elaborar amb cert detall un model de reacció química

coherent amb allò que hem estudiat fins ara i posar a prova dit model analitzant si

és capaç d’explicar toda una sèrie de fets experimentals i resoldre també nous

problemes com, per exemple: es pot afavorir una reacció química i fer que

transcorreixca més depresa?, podem predir la quantitat d’una certa substància

que podrem obtenir en una reacció química?, etc. Tot això conforma el tema de

reaccions químiques.

Per produir la majoria dels canvis materials que ens interessen, cal disposar

d’energia. Una forma de disposar d’energía és mitjançant certes reaccions

químiques (per exemple productes explosius). Altre, molt comú, és mitjançant

l’electricitat. L’ electricitat està basada en altra propietat general de la matèria (en

la qual no ens hem detingut fins ara).

Es tracta de la càrrega elèctrica (associada a l’existència d’electrons i protons en

els àtoms). Per acabar, doncs, este curs d’introducció a la física i química, ens

aturarem en realitzar una primera aproximació a l’electricitat. Entre altres coses,

ens planteajrem Com es poden carregar elèctricament distints objetces i com és

possible que eixa càrrega es moga d’uns a altres?

Una vegada estudiat tot allò relatiu a cossos carregats, ens planteajrem el

problema de com podem generar un corrent elèctric. La solució a este problema

(tal i com veurem) està associat a l’estudi dels fenòmens magnètics, per la qual

cosa l’últim tema del curs estarà dedicat al magnetisme i la seua relació amb el

corrent elèctric. En dit tema tractarem de donar resposta a problemes tals com: de

92


quina forma es pot generar corrent elèctric mitjançant el moviment d’imants? Com

el corrent elèctric és capaç de moure un motor?

Per material o sistema material, entenem qualsevol tros de matèria, siga quin siga l’

estat físic en qual es trobe . Un sistema material pot estar format per una sola

substància (per exemple un tros de ferro o una certa quantitat d’aigua) o per diverses

(per exemple una dissolució de sal en aigua o un tros de granit).

La física i la química han tingut un paper clau en el desenrotllament espectacular que

ha viscut la humanitat en els últims segles i, sens dubte, també tindran una

importància capital en el futur, avançant cap a un millor coneixement de l’univers

observable, en la producció de nous materials que ens permetran fabricar dispositius

que faran les nostres vides més còmodes, desenrotllant nous medicaments que seran

capaços de frenar malalties que ara ens desborden, augmentant la capacitat

d’emmagatzematge dels dispositius digitals i la potència dels ordinadors, o fent les

comunicacions globals més ràpides i eficients permetent incrementar els fluxos

d’informació entre els sers humans, per mencionar-ne alguns exemples. Per tot això

l’àrea de Física i Química ha de tindre un paper central en el desenrotllament

intel·lectual dels jóvens de l’ESO i el Batxillerat.

unicació.

Bloc 1: L’activitat científica. Curs 3r ESO

Continguts

• El mètode científic.

• Interpretació de la informació científica de caràcter divulgatiu que apareix en

publicacions i mitjans de comunicació.

• Desenrotllament de xicotets treballs d’investigació en què es posen en pràctica

l’aplicació del mètode científic i la utilització de les tecnologies de la informació i

la comunicació (TIC).

• Mesura de magnituds. Sistema internacional d’unitats, canvis d’unitats.

• Notació científica.

• Materials i instruments bàsics presents en el laboratori de física i de química.

• Normes de seguretat i d’eliminació de residus per a la protecció del medi

ambient.


93


• Utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació.


BL. 1.1. Interpretar textos orals propis de l’assignatura procedents de fonts diverses

per a obtindre informació i reflexionar sobre el contingut.








BL. 1.3. Participar en intercanvis comunicatius en l’àmbit de l’àrea utilitzant un

llenguatge no discriminatori.



BL. 1.4. Reconéixer la terminologia conceptual pròpia de l’àrea i utilitzar-la

correctament en activitats orals i escrites.



BL. 1.5. Llegir textos de formats diversos propis de l’àrea utilitzant les estratègies de


contingut.



BL. 1.6. Escriure textos propis de l’àrea en diversos formats i suports, cuidant els seus

aspectes formals i aplicant les normes de correcció ortogràfica i gramatical, per a


discriminatori.



94



digitals, registrant-la en paper de forma acurada o emmagatzemantla digitalment en



BL. 1.8. Col·laborar i comunicar-se per a construir un producte o tasca col·lectiva

compartint informació i continguts digitals, utilitzant les TIC i aplicant bones formes de

conducta en la comunicació, i previndre, denunciar i protegir els altres de les males





multimèdia amb sentit estètic utilitzant aplicacions informàtiques per a registrar

informació científica, i conéixer com aplicar els diferents tipus de llicències.










BL. 1.12. Planificar tasques o projectes propis de l’àrea, individuals o col·lectius, fent

una previsió de recursos i temps ajustada als objectius proposats; adaptar-ho a canvis

i imprevistos, avaluant el procés i el producte final, i comunicar de forma personal els

resultats obtinguts.



BL. 1.13. Buscar i seleccionar informació sobre els entorns laborals, professions i

estudis vinculats als coneixements del nivell educatiu, analitzar els coneixements,

habilitats i competències necessàries per al seu desenrotllament i comparar-les amb

95


les seues pròpies aptituds i interessos per a generar alternatives davant de la presa de

decisions vocacional.


BL. 1.14. Participar en equips de treball per a aconseguir metes comunes assumint



per a resoldre conflictes i discrepàncies.




BL.1.15. Utilitzar els procediments científics per a mesurar magnituds, diferenciant

entre magnituds fonamentals i derivades, utilitzant preferentment el sistema

internacional d’unitats, realitzant canvis d’unitats, I utilitzant múltiples, submúltiples i la

notació científica per a expressar els resultats.


(CMCT)


BL.1.16. Reconéixer i identificar els símbols d’etiquetatge de productes químics i

instal·lacions, el material i instruments bàsics de laboratori, i saber la seua forma

d’utilització, respectant les normes de seguretat i d’eliminació de residus, i identificant

actituds i mesures d’actuació preventives per a la realització d’experiències de manera

segura.


(CMCT)


Bloc 2: La matèria. Curs 3r ESO

Continguts

• Propietats de la matèria.

• Estats d’agregació. Canvis d’estat. Model cineticomolecular.

• Lleis dels gasos.

• Mescles d’especial interés: dissolucions aquoses, aliatges i col·loides.

96


• Mètodes de separació de mescles.

• Estructura atòmica. Isòtops. Models atòmics.

• La classificació periòdica dels elements.

• Unions entre àtoms: molècules i cristalls. Masses atòmiques i moleculars.

• Elements i compostos d’especial interés amb aplicacions industrials,

• tecnològiques i biomèdiques.

• Formulació i nomenclatura de compostos binaris seguint les normes de la

• Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC).


BL. 2.1. Classificar materials per les seues propietats, identificant-les com a

generals o específiques, relacionant les propietats dels materials del nostre

entorn amb l’ús que se’n fa.


(CMCT)

BL. 2.2. Planificar i realitzar experiències per a justificar els distints

estatsd’agregació de la matèria a partir de les condicions de pressió i

temperatura, explicant les seues propietats i els canvis d’estat de la matèria, i

usant el model cineticomolecular per a això i per a interpretar gràfiques de canvi

d’estat a partir de taules de dades.


(CMCT)

BL. 2.3. Establir les relacions entre les variables de què depén l’estat d’un gas

per a justificar el seu comportament i interpretar les gràfiques que les relacionen

utilitzant el model cineticomolecular i les lleis dels gasos.


(CMCT)

BL. 2.4. Diferenciar el dissolvent del solut en l’anàlisi de la composició de

mescles homogènies d’especial interés, i realitzar experiències senzilles de

preparació de dissolucions, descrivint el procediment seguit i el material

utilitzat, i determinant-ne la concentració.


(CMCT)

97



BL. 2.5. Utilitzar les propietats característiques de les substàncies per a

proposar mètodes de separació de mescles, descrivint el material de laboratori

adequat.


(CMCT)


BL. 2.6. Representar l’àtom, a partir del nombre atòmic i el nombre màssic,

utilitzant el model planetari i descrivint les característiques de les partícules

subatòmiques bàsiques i la seua localització en l’àtom.


(CMCT)

BL. 2.7. Entendre què és un isòtop per a poder analitzar les seues aplicacions i la

problemàtica dels residus radioactius, i proposar solucions per a gestionar-los.


(CMCT)


BL. 2.8. Justificar l’actual ordenació dels elements en grups i períodes en la taula

periòdica, i relacionar les principals propietats de metalls, no-metalls i gasos

nobles amb la seua posició en la taula periòdica i amb la seua tendència a

formar ions.


(CMCT)

BL. 2.9. Explicar el procés de formació d’un ió a partir de l’àtom corresponent,

utilitzant la notació adequada per a la seua representació.


(CMCT)

BL. 2.10. Explicar com alguns àtoms tendixen a agrupar-se per a formar molècules,

interpretant este fet en substàncies d’ús freqüent i calculant les seues masses

moleculars.


(CMCT)

98


BL. 2.11. Diferenciar entre àtoms i molècules, i entre elements i compostos coneguts,

a partir de la seua expressió química i presentar, utilitzant les tecnologies de la

informació i la comunicació, les propietats i aplicacions d’algun element i/o compost

químic d’especial interés a partir d’una busca guiada d’informació.


(CMCT)



BL. 2.12. Anomenar i formular compostos binaris seguint les normes de la

IUPAC.


(CMCT)

Bloc 3: Els canvis. Curs 3r ESO

Continguts

• La reacció química.

• Llei de conservació de la massa.


• La química en la societat i el medi ambient.


BL. 3.1. Explicar les reaccions químiques com a canvis d’unes substàncies en

altres: identificant quins són els reactius i els productes de reaccions químiques

senzilles representades per mitjà d’equacions químiques, interpretant la reacció

química partir de la teoria atomicomolecular i la teoria de col·lisions, comprovant

experimentalment que es complix la llei de conservació de la massa, ajustant

equacions químiques senzilles, utilitzant el concepte de mol per a fer càlculs

estequiomètrics bàsics.


(CMCT)

BL. 3.2. Realitzar experiències senzilles que permeten comprovar la influència que

sobre la velocitat de reacció té la concentració dels reactius, justificant este efecte en

99


termes de la teoria de col·lisions, i la temperatura, interpretant situacions quotidianes

en què la temperatura influïx significativament en la velocitat de la reacció.


(CMCT)

BL. 3.3. Classificar productes d’ús quotidià en funció de la seua procedencia natural o

sintètica, associant els productes sintètics amb la millora de la qualitat de vida, i

avaluar la importància de la indústria química en la societat, així com els problemes

mediambientals associats, descrivint l’impacte mediambiental del diòxid de carboni, els

òxids de sofre, els òxids de nitrogen, els clorofluorocarboni (CFC) i altres gasos

d’efecte d’hivernacle, i proposar mesures i actituds per a mitigar-los.


(CMCT)


ü Conciència I expresions culturals (CEC)

Bloc 4: El moviment i les forces. Curs 3r ESO

Continguts

• Les forces. Efectes: deformacions i canvis del moviment.

• Velocitat mitjana, velocitat instantània i acceleració.

• Forces de la naturalesa: gravetat.Fregament. Forces elèctriques I magnètiques.


BL. 4.1. Relacionar les forces amb els efectes que produïxen i comprobar esta

relació experimentalment, registrant els resultats en taules i representacions

gràfiques.


(CMCT)


BL. 4.2. Determinar, experimentalment o a través d’aplicacions informàtiques, la

velocitat mitjana d’un cos interpretant el resultat, i realizar càlculs per a resoldre

problemes quotidians utilitzant el concepte de velocitat.

100



(CMCT)


BL. 4.3. Emprar les representacions gràfiques d’espai i velocitat en funció del

temps per a deduir la velocitat mitjana i instantània i justificar si un moviment és

accelerat o no.


(CMCT)

BL. 4.4. Relacionar la força de la gravetat entre dos cossos amb les seues

masses i la distància que els separa, reconeixent-la com a responsable dels

moviments orbitals dels distints nivells d’agrupació en l’univers, distingint entre

massa i pes, i calcular el valor de l’acceleració de la gravetat a partir de la relació

entre ambdós magnituds.


(CMCT)

BL. 4.5. Identificar els diferents nivells d’agrupació entre cossos celestes, des dels

cúmuls de galàxies fins als sistemes planetaris, per a analitzar l’orde de magnitud de

les distàncies implicades.


(CMCT)

BL. 4.6. Explicar la relació existent entre les càrregues elèctriques i la

constitució de la matèria i associar la càrrega elèctrica dels cossos amb un

excés o defecte d’electrons, relacionant qualitativament la força elèctrica que hi

ha entre dos cossos amb les seues càrregues i la distància que els separa,

justificant situacions quotidianes en què es posen de manifest fenòmens

relacionats amb l’electricitat estàtica, i establint analogies i diferències entre les

forces gravitatòria i elèctrica.


(CMCT)

BL. 4.7. Planificar experiències per a comprovar i establir la relació entre el pas de

corrent elèctric i el magnetisme construint un electroimant.

101


BL. 4.8. Reproduir els experiments d’Oersted i de Faraday, en el laboratori o per mitjà

de simuladors virtuals, i deduir que l’electricitat i el magnetisme són dos

manifestacions d’un mateix fenomen.


(CMCT)


BL. 4.9. Realitzar un informe utilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació

a partir d’observacions o una busca guiada d’informació que relacione les distintes

forces que apareixen en la naturalesa i els distints fenòmens associats a estes.


(CMCT)



Bloc 5: Energia elèctrica. Curs 3r ESO

Continguts

• Magnituds elèctriques. Llei d’Ohm. Conductors i aïllants.Màquines elèctriques.

Circuits elèctrics.

• Components habituals d’un circuit elèctric: conductors, generadors, receptors i

elements de control.

• Producció d’energia elèctrica.


BL. 5.1. Explicar el corrent elèctric com a flux de càrregues en moviment a través d’un

conductor, interpretant el significat de les magnituds elèctriques: intensitat de corrent,

diferència de potencial i resistència; relacionant-les entre si per mitjà de la llei d’Ohm, i

distingint entre conductors i aïllants, reconeixent els principals materials usats com a

tals.


(CMCT)

102


BL. 5.2. Descriure el funcionament d’una màquina elèctrica, en la qual l’electricitat es

transforma en moviment, llum, so, calor, etc., per mitjà d’exemples de la vida

quotidiana.


(CMCT)

BL. 5.3. Analitzar circuits elèctrics, construint-los i simulant-los per mitjà d’aplicacions

virtuals interactives, amb diferents tipus de connexions entre els seus elements, i

deduint de forma experimental les conseqüències de la connexió de generadors i

receptors en sèrie o en paral·lel, aplicant la llei d’Ohm a circuits senzills.


(CMCT)


BL. 5.4. Identificar i representar els components més habituals en un circuit elèctric:

conductors, generadors, receptors i elements de control, descrivint les seues

aplicacions pràctiques i la repercussió de la miniaturització del microxip en la grandària

i preu dels dispositius.


(CMCT)

BL. 5.5. Associar els elements principals que formen la instal·lació eléctrica típica d’un

habitatge amb els components bàsics d’un circuit elèctric, reconeixent el significat dels

símbols i abreviatures que figuren en les etiquetes dels dispositius elèctrics.


(CMCT)


BL. 5.6. Descriure el procés pel qual les distintes fonts d’energia es transformen en

energia elèctrica en les centrals elèctriques, així com els mètodes de transport i

emmagatzematge d’esta.


(CMCT)

CONTINGUTS EN LA PROGRAMACIÓ DE LES UNITATS

UNITAT 1. MESURA I MÈTODE CIENTÍFIC, 3r ESO

103


Inroducció

El coneixement es construeix a partir de les preguntes que els éssers humans ens

formulem.

El treball dels científics en el plantejament de preguntes que siguen d’interés en els

seus respectius camps de recerca (la física,la química, la biologia, etc.) i,

naturalment, en l’esforç per a donar-hi respostes ben fonamentades.

Les recerques científiques s’han de dur a terme de manera que es garantisca, tant

com es puga, l’encert de les seues conclusions.

Per aconseguir-ho, erls científics utilitzen uns procediments de treball molt

rigorosos que es coneixen genèricament amb el nom de mètode científic.

Conceptes

El mètode científic.

Etapes del mètode científic:

• L'observació.

• L'elaboració d'hipòtesi.

• L'experimentació.

• Anàlisi dels resultats.

• Lleis i teories.

La mesura:

• El sistema internacional d'unitats.

• La notació científica.

• Múltiples i submúltiples d'unitats.

Instruments de mesura:

• Precisió i sensibilitat.

• Xifres significatives i arredoniment.

• Una mesura indirecta: la densitat.

L'informe científic.

104



Competència: coneixement i la interacció en el món físic

• Constata que la física i química tenen com a objecte d’estudi sistemes

naturals de característiques molt dispars.

• Identifica el tipus de coneixement que desenvolupa una ciència

experimental en contraposició amb un altre tipus de coneixement

• Prendre consciència de la importància de mesurar i d’establir un sistema

d’unitats únic

Competència: comunicació lingüística

• Utilitza de forma correcta els termes exactitud, precisió i sensibilitat atenent

a l’acceptació que s’utilitzà en l’àmbit dels instruments de mesura.

• Conéixer la importància de l’ús adequat del llenguatge en la comunicació

dels resultats científics

• Exercitar-se en la redacció concisa de conclusions


• Exercita el càlcul utilitzant potències de deu en la notació científica i

arrodoniments.

• Repàs dels fonaments matemàtics de gràfiques senzilles com la línia recta,

la paràbola i la hipèrbola

• Analitza de forma crítica valors a partir del nombre de xifres significatives.

• Expressa de forma adequada taules i gràfiques, triant l’escala adequada en

cada representació.

• Us de la calculadora científica


• Utilitza les noves tecnologies per a seleccionar informació sobre el perquè

dels dos premis Nobel que va rebre Marie Curie.

• Utilitza el recursos en la web www.anayadigital.com per a exercitar el càlcul

amb múltiples i submúltiples.

Applet EL MÈTODE CIENTÍFIC

Link→http://www.educaplus.org/index.php?option=com_content&task=view&id=26&Itemid=33

105


• Contingut.- No es tracta d’un applet pròpiament dit sinó d’un exercici d’animació. Es

tracta d’arrossegar amb el punter una sèrie de paraules fins a la seua localització

en un mapa conceptual que mostra una panoràmica del mètode científic i les seues

característiques.

• Comentari. És d’un nivell molt bàsic. La seua execució no té cap dificultat. Es pot

utilitzar “on line” i, sobre tot com autoaprenentatge per part de l’alumnat.

LA BALANÇA I LA DENSITAT D’UN SÒLID

http://www.sc.ehu.es/sbweb/fisica/unidades/balanza/balanza.htm

L’applet simula el càlcul experimental de la densitat d’un cos pel mètode de la doble

pesada: la primera vegada es pesa el cos quan es troba suspès en l’aire i la segona

quan es troba submergit a l’aigua (de densitat igual a la unitat. Obviàment, de la

primera pesada s’obté la massa del cos i de la diferència entre la primera i la segona

s’obté un número equivalent al volumen del cos.

És graduable en la seua dificultad (mitja-alta). La seua execució no és complexa. Per a

nivells acadèmics inferiors és suficient amb utilitzar l’applet per a simular medidas de

massa, mentre que en nivells superiors, poden esgotar-se totes les possibilitats

didàctiques de l’activitat (repàs del Principi d’Arquímedes). Es pot descarregar i utilitzar

també "off line". Útil com pissarra digital, com autoaprenentatge i com aprenentatge

tutoritzat


• Desenvolupa un pensament crític amb els avanços científics i la seua

aportació a la societat de manera que ni siga considerat com immutable


• Desenvolupar habilitats de representació gràfica que afavorisquen l’anàlisi

crítica de la informació numèrica.

• Estimula un sentiment de confiança en un mateix que permet aplicar els

coneixements adquirits a situacions pràctiques de la vida quotidiana.

• Completa el que s’ha estudiat a classe o resoldre petits dubtes utilitzant

altres fonts: enciclopèdies ,internet, etc.


• Construir un esperit crític a l’hora de jutjar la qualitat d’una mesura

considerant l’error relatiu i el nombre de xifres significatives.

106


• Cerca informació sobre una investigació recent i identifica les etapes del

treball científic, analitzant la similitud amb el model proposat.


• Aprecia el caràcter sistemàtic del coneixement científic i la influència que

aquestes característiques d’objectivitat i neutralitat han tingut en el

desenvolupament de la cultura social en el segle XX.

CANVIS D’ESCALES TERMOMÈTRIQUES

• http://recursos.cnice.mec.es/quimica/ulloa1/segundo/inicio.htm

• http://recursos.cnice.mec.es/quimica/quimica/segundo/inicio.htm

És un conjunt d’explicacions, animacions o qüestions sobre les escales termomètriques

Celsius, Kelvin i Fahrenheit i sobre l’algoritme matemátic per canviar d’una escala a un

altra. Per entrar en les activitats de cada tipus, tan sols cal passar el ratolí pels cercles de

color roig que hi ha que junt al títol i punxar en el desitjat.

És de nivell bàsic i la seua execució és fàcil. Per a localitzar l’activitat pulseu la fletxa

d’avancament les vegades necessàries fins arribar a "Cambios de escala". Cas d’ entrar

en el portal general del projecte Ulloa, abans cal punxar: "alumnado" "temas "temas por

curso", "2º" i escriure un nombre. Forma part d’una activitat que conté explicacions del

concepte estudiat. A més a més d’ "on line", l’applet pot visionar-se "off line", procedint

abans a la seu descàrrega lliure des de

http://www.cnice.mec.es/profesores/descargas_bachiller/quimica/ (projecte Antonio de

Ulloa).Adequat amb pissarra digital, aprenentatge tutoritzat i autoaprenentatge

UNITAT 2. La diversitat de la matèria i els seus estats d’agregació. 3r

ESO

Introducció

Terra és el nom que hem donat al planeta. Tanmateix, un nom més adient seria

Aigua per la seua abundància i importància de la vida.

En la naturalesa, trobem aigua en forma sòlida,líquida i gasosa, i aquesta passa

fàcilment d’un estat a l’altre, tal com va observar el filòsof grec Tales de Milet (624-

546 a.C.).

107


Tales va dir que tota la matèria era una forma o una altra d’aigua. Malgrat que es

va equivocar, la seua intuïció estava ben dirigida cap a la naturalesa comuna dels

canvis d’estat.

Van haver de passar més de dos mils anys perquè els científics conceberen un

model de la matèria, l’anomenada teoria cineticomolecular, que explicara els estats

d’agregació de la matèria i els seus canvis.

Conceptes

Què és la matèria?

Classificació dels sistemes materials.

• Classificació segons l'estat d'agregació: sòlids, líquids i gasos.

• Classificació dels sistemes materials segons el seu aspecte.

• Classificació dels sistemes materials homogenis.

• Substàncies pures: substàncies simples i compostos.

Separació de mescles heterogènies.

Les dissolucions.

• Tipus de dissolucions.

• Concentració d'una dissolució.

Solubilitat.

• Concepte de solubilitat.

• Corbes de solubilitat. Interpretació gràfica.

Mètodes de separació de dissolucions.

Com preparar dissolucions.

El petroli.



• Descriure i interpretar els estats d’agregació de la matèria i predir els canvis

d’estat en aplicar calor a un sistema utilitzant la teoria cinètico molecular.

108


• Interpreta gràfiques d’escalfament i extrau conclusions i argumenta sobre la

seua forma a partir de la TCM ( teoria cinètico molecular).

• Aplica els coneixements sobre TCM al comportament dels gasos.

• Constata que la matèria a la natura es presenta majoritàriament en forma

de barreges, assumint que en l’estudi científic s’apliquen models simplificats

de la matèria.

• Valora la classificació de dissolucions segons criteris diferents com a eina

per a sistematitzar l’estudi de la matèria.


• Utilitza de forma correcta els termes gas, vapor, ebullició, vaporització,

valorant els matissos diferenciadors del seu significat.

• Processa la informació en els enunciats de les activitats utilitzant la lectura

tenint en compte tot allò que s’ha après en el tema.

• Interpreta i comprèn l’esquema de classificació de la matèria

• Defineix d’una forma breu i conscisa què és una substància pura, una

mescla i un mètode de separació

• Utilitza de forma correcta els termes dissolució, dissolvent, solut, solubilitat i

saturació.


• Expressa de forma adequada mitjançant taules i gràfiques, triant l’escala

adequada en cada representació.

• Reconeix la dependència de dues variables a partir de la representació

gràfica.

• Exercita el càlcul matemàtic en el canvi d’unitats de T,p i v, i en xicotets

càlculs amb calors de canvi d’estat.

• Maneja les proporcions de manera correcta i comprèn i utilitza

correctament el concepte de percentatge

• Verifica la correcció d’una igualtat matemàtica a partir de les dimensions

dels seus dos membres.


• Valora la aportació de les noves tecnologies en la reproducció i animació de

models virtuals que faciliten la comprensió de nous conceptes.

• Maneja amb soltesa les simulacions i les animacions de la CTN.

109


• Maneja de forma bàsica representacions gràfiques utilitzant programes de

tractament de dades.

• Utilitza els recursos oferts en la web www.anayadigital,com sobre el procés

de dissolució.

• Utilitza les noves tecnologies per a l’elaborar gràfics de sectors o diagrames

de barres sobre la composició de mescles en la vida quotidiana: l’aire,

l’aigua de mar, etc.

PROPIETATS DE LA MATÈRIA

Link http://recursos.cnice.mec.es/quimica/ulloa1/inicio.htm http://recursos.cnice.mec.es/quimica/quimica/primero/inicio.htm

Contingut

No es tracta d’una simulació sinó d’un joc animat sobre les propietats, generals i específiques,

de la matèria així com sobre la presentació de la matèria i substàncies en forma de sitemes i

cossos. Prement les paraules claus d’un esquema conceptual s’obté informació i es pot

engegar el joc. Aquest consisteix en avançar−acosat per un suposat perseguidor−per una sèrie

d’estades després de respondre encertadament a una sèrie de qüestions.

Comentari

Per localitzar l’activitat prémer 1º i introduir el nom. Cas d’entrar en el projecte general , projecte

Ulloa, abans cal punxar “alumnado” “temes por curso”. És una activitat de nivell molt bàsic i

molt fàcil d’executar. Forma part d’una activitat que conté explicacions del concepte estudiat. A

més a més, d’on line, l’applet pot vivionar-se “off line”, procedint abans a la seua descàrrega

lliure des de http://www.cnice.mec.es/profesores/descargas_bachiller/quimica/ (proyecto

Antonio de Ulloa). Adequat amb pissarra digital, aprenentatge tutoritzat i autoaprenentatge.


• Responsabilitzar-se de les tasques individuals en els treballs de grup.

• Respectar la convivència de l’aula en els diàlegs de grup.

• Valora la importància que tenen les tècniques de separació de mescles com

a font de matèries primeres i productes de consum.

• Valora la importància que té per a la societat el coneixement de la matèria

per a poder elaborar nous materials, més eficients i respectuosos amb el

medi ambient.


110


• Desenvolupa habilitats de representació gràfica que afovorisquen l’anàlisi

crítica d’informació numèrica.

• Se conscient de la versatilitat d’una sola teoria per explicar diferents

fenòmens, relacionant adequadament la informació.

• Ser conscient de la versatilitat d’una sola teoria per a explicar diferents

fenòmens, relacionant adequadament la informació,


• Analitza els assoliments de l’aprenentatge amb la prova d’autoevaluació.

• Planifica l’estudi de la unitat atenent al conjunt dels continguts exposats en

el mapa conceptual.

• Dissenya i elabora xicotetes experiències per a poder diferenciar una

mescla d’una substància pura, així com per a separar els componetns d’una

mescla.

• Mostra interès per a posar en pràctica els coneixements adquirits a classe per a classificatr alguns tipus de matèria comuns en la natura.


• Utilitza destreses de representació gràfiques dels models simplificats de la

matèria.

• Utilitza destresses de representació gràfica per a elaborar esquemes i

dibuixos de les diferents tècniques de separació de mescles.

UNITAT 3. MATÈRIA I PARTÍCULES. 3r ESO

Introducció

La química és una ciència experimental que estudia l’estructura de la matèria,

les seues transformacions i l’energia implicada en els canvis.

En aquest trema desenvoluparem la teoria cinètic-molecular des del seu

precedent com model per justificar el comportament dels gasos, fins a la seua

consolidació i la seua posterior evolució fins a explicar les transformacions

químiques de les substàncies i les seues lleis.

Recordarem les lleis bàsiques de les reaccions químiques, així com la teoria

atòmica de Dalton i la llei de combinació dels gasos.

111


Després d’explicar la fórmula química i el seu significat, estudiarem la magnitud

quantitat de substància, que és una magnitud fonamental en la química, i la

seua aplicació per quantificar la concentració de les dissolucions.

Conceptes

L'estat gasós.

• El gas que ens rodeja: l'aire.

• El comportament dels gasos.

La pressió d'un gas varia amb el volum.

El volum d'un gas varia amb la temperatura.

La pressió d'un gas varia amb la temperatura.

El model cinètic dels gasos.

La teoria cinètica de la matèria.

• Els estats d'agregació i la teoria cinètica.

• Canvis d'estat. Interpretació gràfica.

• Propietats característiques de la matèria i la teoria cinètica.

Applet PRESSIÓ I TEORIA CINÉTICO MOLECULAR

Link:http://www.educaplus.org/index.php?option=com_content&task=view&id=69&Itemid=33

Contingut

Es mostra un recipient que conté sis partícules d’un gas en moviment caòtic. En el mateix

recipient hi ha un sensor en una de les seues parets que permet comptar el múmero

d’impactes produïts per les partícules i la freqüència temporal dels esmentats

impactes. S’il·lustra, doncs, la relació entre una magnitud macroscòpica, com és la pressió,

i el moviment, a escala microscòpica, de les partícules que constitueixen la matèria.

Comentari

És un applet molt intuïtiu. És d’un nivell molt bàsic. La seua execució no revesteix cap

complexitat. Adequat amb pissarra digital, aprenentatge tutoritzat i autoaprenentatge per

part de l’alumnat..

112


PRESSIÓ EN UNA XERINGA


És una breu animació que mostra diverses molècules d’oxigen i nitrogen tancades en una

xeringa, l’èmbol de la qual pot desplaçar-se. S’observa com varia la quantitat de xocs en

les parets internes conforme va canviant el volum del recinte gasós. S’il·lustra el concepte

de la pressió en els gasos i la seua interpretació a la llum de la teoria cinètic molecular de

la matèria.

És molt bàsic i fàcil d’executar. És un aplet en francès (Seringue et Piston),però de fàcil

comprensió i execució. És por descarregar i executar també en "off line".Es pot utilzar com

pissarra digital, aprenentatge tutoritzat i autoaprenentatge.

LLEI DE CHARLES (3)

• http://www.catedu.es/cienciaragon/index.php?option=com_content&ta

sk=view&id=60&Itemid=44

• http://www.dlt.ncssm.edu/core/Chapter7-Gas_Laws/Chapter7-Animations/CharlesLaw.html

En un recinte tancat que conté gas, se simulen els canvis de volum−mantenint constant la

pressió−en refredar o escalfar el recinte. S’observa la proporcionalitat directa entre els

valors de la temperatura i volum, tal com descriu la llei de Charles.

És de nivell bàsic i de nul·la complexitat en l’execució. És un applet en anglès i es pot

utilitzar tabé “on line”. Útil tan com pissarra digital i aprenentatge monitoritzat i també en la

modalitat d’autoaprenentatge. Cal polsar el link corresponent.

LLEI DE BOYLE-MARIOTTE (2)

http://perso.wanadoo.es/cpalacio/boyle2.htm L’applet mostra un recipient que conté una certa quantitat de gas a una temperatura

donada i fixa. Mitjançant el cursor podem canviar el volum i veure, la relació d’aquesta

magnitud amb la pressió. L’animació il·lustra per tant, el fet de que el volum d’un gas siga

una magnitud variable, malgrat no modifiquem la massa. És una simulació experimental de

la llei de Boyle



modalitat d’autoaprenentatge.Per localitzar l’applet cal polsar el link corresponent.

LLEI DE BOYLE-MARIOTTE (4)

113


http://www.catedu.es/cienciaragon/index.php?option=com_content&task=view&id=60&Itemid=44

http://www.dlt.ncssm.edu/core/Chapter7-Gas_Laws/Chapter7-Animations/BoylesLaw.html

Es simula la compressió o expansió isoterma d’un gas. S’observa la proporcionalitat

inversa entre els valors de pressió i volum, descrita en la llei de Boyle-Mariotte.



modalitat d’autoaprenentatge. Per localitzar l’applet cal polsar el link corresponent.

VOLUM I TEMPERATURA DELS GASOS

http://perso.wanadoo.es/cpalacio/gasfrio2.htm L’applet mostra un recipient que conté una certa quantitat de gas a una temperatura

donada. Aquesta temperatura es pot mofificar amb el cursor. L’alteració d’aquesta

magnitud−mantenint fixa la pressió−provoca una modificació directament proporcional al

volum ocupat pel gas. S’il·lustra per tant una de les lleis de Charles i Gay-Lussac.

És un applet en anglès i es pot utilitzar tabé “on line”. Útil tan com pissarra digital i

aprenentatge monitoritzat i també en la modalitat d’autoaprenentatge. Per localitzar l’applet

cal polsar el link corresponent.

TEMPERATURES ABSOLUTES . Projecte. Newton

http://newton.cnice.mecd.es/4eso/calor/calor-tabsoluta1.htm?0&2 És mostra un recipient contenint molècules en moviment. L’animació consisteix en

disminuir la temperatura i observar que això es correspon amb una disminució del

moviment de les partícules. L’applet tracta d’inferir las conceptualització del zero absolut

com aquell en el qual no existeix agitació molecular.



modalitat d’autoaprenentatge.Per localitzar l’applet cal polsar el link corresponent

PROPIETATS DE LA MATÈRIA ( projecte Ulloa)

• http://recursos.cnice.mec.es/quimica/ulloa1/inicio.htm

• http://recursos.cnice.mec.es/quimica/quimica/primero/inicio.htm

No es tracta d’una simulació, sinó d’un joc animat sobre les propietats ( generals i

específiques) de la matèria així com la presentació de la matèria i sunstàncies en forma de

114


sistemes i cossos, Polzant les paraules claus d’un esquema conceptual s’obté informació i

es pot iniciar el joc. Aquest consisteix em avançar−acosat per un suposat perseguidor−per

una sèrie d’habitacios després de respondre encertadament a una sèrie de qüestions.

Per localitzar l’activitat polsar 1º i introduir el nom, Cas d’entrar en el portal general del

projecte Ulloa, abans cal punxar “ alumnat” i “temes per cursos”. Forma part d’una activitat

que conté explicacions del concepte estudiat. Polsant les paraules clau d’un esquema

conceptual s’obté informació i es pot iniciar el joc. Aquest consisteix en avançar-acosat per

un suposat perseguidor-per una sèrie d’estàncies després de respondre encertadament

una sèrie de qüestions.



modalitat d’autoaprenentatge.Per localitzar l’applet cal polsar el link corresponent

PRESSIÓ I TEORIA CINÈTICO MOLECULAR

http://www.educaplus.org/index.php?option=com_content&task=view&id=69

&Itemid=33 Es mostra un recipient que conté sis partícules d’un gas en moviment caòtic. En dit

recipient hi ha un sensor en una de les seues parets que permet contar el número

d’impactes produïts per les partícules i la freqüència temporal dels impactes. S’il·lustra,

doncs, la relació entre la pressió i el nombre de xocs de les partícules contra les parets del

recipient.

És un applet molt intuitiu. És de nivell molt bàsic.La seua execució no revisteix cap

complejxtat. Utilitzable "on line". Adequat com pissarra digital, aprenentatge tutoritzat y com

autoaprenentatge per part de l’alumnat.

UNITAT 4. TEORIA ATÒMICO MOLECULAR. 3r ESO

Introducció

Si volem saber què conté una caixa tancada, el més senzill és obrir-la i mirar-hi

dins. De vegades, podem fer-nos una idea del contingut sense haver d’obrir-la.

D’aquesta manera, quan es fan un regal i està embolicat amb molta cura, l’agafem,

l’observem i l’agitem lleugerament per veure si pel pes, la forma o el soroll que fa

quan el movem, podem esbrinar de què es tracta.

Des de fa molt de temps, la humanitat s’ha preguntat com és l’interior de la

matèria.

115


Malauradament, no podem obrir la matèria com si fóra una caixa, i per això els

científics s’han limitat a observar-ne les propietats i, a partir d’aquestes, s’han de

limitar a observar-ne les propietats i, a partir d’aquestes, s’han d’imaginar com n’és

l’interior (com si agafàrem i agitàrem el regal).

En l’actualitat, tenim una imatge de l’interior de la matèria bastant completa,

fonamentada en la teoria atòmica de la matèria.

Conceptes

Les primeres teories atomistes.

Reaccions entre substàncies.

Les lleis de les reaccions químiques.

• La llei de conservació de la massa.

• La llei de les proporcions constants.

Com calcular la composició d'un compost.

La teoria atòmica de Dalton.

• Justificació de les lleis de les reaccions químiques.

Reacció entre substàncies gasoses.

• Llei de Gay-Lussac per als volums dels gasos.

• Llei d'Avogadro.

Quantitat de substància, mol i volum molar.

• Quantitat de matèria i mol.

• Volum molar i mol.

Conservació de la matèria i de la naturalesa.

MOLS Y MOLÈCULES

http://recursos.cnice.mec.es/quimica/ulloa1/tercero/inicio.htm http://recursos.cnice.mec.es/quimica/quimica/tercero/actividades/ordena22.htm

Es tracta de calcular quants mols d’una substància hi ha en una certa quantitat de massa.

En primer lloc cal escriure la seua fórmula i, prement “calcular”, apareix la seua massa

116


molecular. A continuació, pot fer-se ús de la calculadora per efectuar el càlcul del núnmero

de mols.

Per localitzar l’activitat polsar: índex general/reactivitat química/ mols i molècules/ activitats

en l’ordinador. És de nivell bàsic i fàcil d’executar. Forma part d’una activitat que conté

explicacions del concepte estudiat. A més a més, l’applet es pot veure “on line” i tambné

“off line”. Adequat com pissarra digital, aprenentatge tutoritzat i autoaprenentatge.

LLEI D’AVOGADRE


sk=view&id=60&Itemid=44 • http://www.dlt.ncssm.edu/core/Chapter7-Gas_Laws/Chapter7-

Animations/Avogadro'sLaw.html

L’applet mostra un recipient de volum fixe que conté un cert número de molècules d’un gas,

L’animació mostra com, en absència de canvis de temperatura, la pressió exercida pel gas

és directament proporcional al número de molècules.

És de nivell bàsic i de nul·la complexitat en la seua execució. Serveix per il·lustrar la

hipòtesi d’Avogadro. És un applet en anglès i s’empra també “off line”. Útil tan com pissarra

digital i aprenentatge tutoritzat com en la modalitat d’autoaprenentatge

VOLUM D’UN GAS I NÚMERO DE PARTÍCULES

http://perso.wanadoo.es/cpalacio/avogadro2.htm

L’applet mostra un recipient que conté una certa quantitat de gas a una temperatura i

pressió fixes. La modificació, per medi d’un cursor del número de partícules contingudes en

un recipient provoca el canvi directament proporcional al volum ocupat pel gas. S’il·lustra

una de les aportacions crucials d’Avogadro en l’estudi de les característiques de la matèria

gasosa.

És de nivell bàsic. La seua execució no té cap complexitat. És una activitat idònia, per ser

molt intuïtiva gràdficament, en la introducció dem la teoria cinètic molecular de la matèria.

S’empra també “on line”. Adequada com pissarra digital, autoaprenentatge i aprenentatge

tutoritzat.

LLEI DE GAY LUSSAC


sk=view&id=60&Itemid=44

• http://www.dlt.ncssm.edu/core/Chapter7-Gas_Laws/Chapter7-Animations/Gay-Lussac'sLaw.html

117


En un recinte tancat que conté gas, es simulen els canvis de pressió –mantenint constant el

volumen refredar o calfar el recinte. S’observa la proporcionalitat directa entre els valors

de temperatura i presisó, descrita en la llei de Charles i Gay-Lussac, referida als gasos

ideals.

És de nivell bàsic i de nul·la complexitat en la seua execució. És un applet en anglés i

s’empra també "off line". Útil tan com pissarra digital i aprenentatge tutoritzat com en la

modalitat d’autoaprenentatge.

UNITAT 5. L’ESTRUCTURA ATÒMICA DE LA MATÈRIA. 3r ESO

Introducció

Encara que el nombre d’elements químics és petit, la varietat de compostos que

s’hi poden formar és enorme. Coneixem milions de compostos i cada dia en

descobrim o en sintetitzem de nous.

El CAS ( Chemical Abstracts Service), filial de la American Chemical Society té

registrats al voltant de 57 milions de compostos químics i la xifra augmenta cada

dia.

Aquesta diversitat de compostos l’expliquem per la gran capacitat que tenen els

àtoms per unir-se entre si i formar estructures més complexes com les molècules o

les xarxes cristal·lines.

La capacitat de combinació dels alements químics per a formar compostos és

comparable amb la de les lletres de l’abecedari i la formació de les paraules. Amb

unes poques lletres podem construir una gran quantitat de paraules.

En aquest tema estudiaràs com s’uneixen els àtoms i els tipus d’estructura que

formen, i la relació que hi ha amb les propietats que presenten.

Conceptes

ü Matèria i electricitat.

ü Naturalesa elèctrica de la matèria.

ü Mètodes d'electrització: per fregament, per contacte i per inducció o

influència.

ü La càrrega elèctrica.

ü Forces entre càrregues elèctriques. Llei de Coulomb.

118


ü L'àtom és divisible: electrons i protons.

Models atòmics.

• El model atòmic de Thomson.

• El model de Thomson i l'electrització de la matèria.

• El model atòmic de Rutherford.

La formació d'ions.

Els neutrons

Estructura de l'àtom nuclear.

Nous fets, nous models. Els espectres.

Modificacions al model de Rutherford. El model de Bohr.

• L'àtom d'hidrogen segons el model atòmic de Bohr.

• La distribució dels electrons.

Identificació dels àtoms:

• Nombre atòmic i nombre màssic.

• Isòtops.

• Massa atòmica relativa

• Isòtops i massa atòmica relativa.

Com dibuixar àtoms.

Radioactivitat



• Prendre consciència de la impotència de les primeres experiències sobre

els fenòmens elèctrics en l’estudi de l’estructura de la matèria.

• Entendre la física i la química com a ciències en contínua evolució per així


• Interpreta els continus avanços en el coneixement de l’estructura de la

matèria com una necessitat de l’ésser humà per entendre i explicar el món

que l’envolta.

119



• Utilitza de forma correcta el llenguatge científic per explicar les idees

fonamentals dels primers models atòmics.

• Comprendre i saber extraure conclusions de la lectura de diversos textos

científics o de llibres de divulgació que tracten sobre la matèria i l’estructura

de l’àtom.


• Realitza càlculs amb magnitus de la grandària dels àtoms per expressar

algunes característiques dels àtoms i de les partícules que els composen.

• Saber emprar múltiples i submúltiples per a evitar mesures que

proporcionen nombres massa xicotets.

• Establir relacions entre les dimensions de l’àtom i altres sistemes materials,

com, per exemple el sistema solar.


• Busca informació en internet o altres fonts sobre l’estructura de l’àtom i de

les noves partícules subatòmiques descobertes.

• Utilitza les noves tecnologies per elaborar gràfiques, taules que presenten

de forma més clara i amena alguns continguts de la unitat, com, per

exemple la caracterització dels àtoms.


• Expressa les idees pròpies i escolta les alienes sobre les conseqüències

que ha tingut en la societat el descobriment de l’estructura de l’àtom i la

utilització de nous materials o noves energies com és l’energia atòmica.


• Organitza la informació obtinguda sobre l’estructura interna dels àtoms en

taules, esquemes, etc.

• Desenvolupa un sentiment de confiança en un mateix que permet aplicar

els coneixements adquirits a situacions pràctiques de la vida quotidiana.

Per exemple, comprovar l’existència de dos tipus d’electricitat amb

materials senzills.


fonts: enciclopèdies, internet, etc.

120



• Dissenya i elabora xicotetes experiències per a mesurar algunes propietats

de la matèria estudiades en el text. Per exemple, identificar si un compost

senzill conté sodi analitzant la flama d’una mostra del compost en estudi,

• Proposa la configuració electrònica d’algun element químic diferent als

estudiats en el text.


• Realitza dibuixos complementaris d’alguns dels continguts estudiats en el

text, per exemple, del procés de formació d’ions.

UNITAT 6. ELEMENTS I COMPOSTOS. ENLLAÇ QUÍMIC. 3R ESO

Conceptes

Les definicions d'element.

Classificacions dels elements químics:

• Recerca d'elements fins al segle XIX.

• Metalls i no metalls.

• Recerca d'elements en el segle XIX.

Classificació periòdica de Mendeleiev.

La taula periòdica actual:

• Els metalls i els no metalls en la taula periòdica.

• Els símbols dels elements.

• L'abundància dels elements:

• Els elements en l'univers.

• Els elements en la Terra.

• Els elements que componen els éssers vius.

• Els elements en l'ésser humà.

Agrupació dels àtoms en la matèria:

• Agrupacions dels àtoms en els elements.

• Agrupacions dels àtoms en els compostos.

121


Massa i quantitat de substància:

• Massa molecular relativa.

• Composició centesimal.

• Massa molar.

Els medicaments.



• Percebre la importància que té en la nostra societat el coneixement del

tipus d’enllaç que té una substància per a conèixer les propietats que

presenta i les seues possibles aplicacions.

• Interpreta els continus avanços científics i tecnològics com una necessitat

de l’ésser humà per a conèixer el món que l’envolta i millorar la seua

qualitat de vida.


• Utilitza correctament el llenguatge científic per explicar de forma breu i

concisa els conceptes bàsics estudiats en la unitat: que és un element

químic, com s’uneixen, què caracteritza cada tipus d’enllaç, etcètera.

• Valora la importància d’establir un sistema comú de nomenclatura per a

totes les substàncies pures conegudes.

• Interpretar i comprendre el sistema periòdic.


• Interpreta la informació que subministra una taula o una gràfica per calcular

la quantitat ( en massa) que existeix a la Terra o a l’univers d’un element

químic concret.

• Relaciona nombres i resol problemes de la vida quotidiana, com, per

exemple, calcular la massa d’un determinat bioelement que existeix en un

ésser viu.


122


• Busca informació en internet sobre les primeres classificacions dels

elements químics, amb especial rellevància, la classificació realitzada per

Mendelèiev.

• Utilitza les noves tecnologies per a elaborar gtràfiques de sectors o

diagrames de barres sobre l’abundància dels elements químics a la Terra, a

l’univers o en un ésser viu.


• Ser conscient de la importància que té per a la societat conèixer les

propietats dels diferents tipus de substàncies a partir de l’enllaç químic per

a poder elaborar nous materials, més eficients i respectuosos amb el medi

ambient.

• Expressa les idees pròpies i escolta les alienes sobre les conseqüències

que té per a la societat el descobriment de nous materials a fi d'aconseguir

un món més just i equilibrat.


• Organitza la informació obtinguda sobre les agrupacions d’àtons i realitza

un esquema per a classificar els tipus de les substàncies que existeixen,

l’enllaç químic que presenten i les propietats que les caracteritzen.

• Desenvolupa un sentiment de confiança en un mateix que permeta aplicar

els coneixements adquirits a situacions pràctiques de la vida quotidiana.


fonts.


• Dissenya i elabora xicotetes experiències per a poder diferenciar una

substància iònica d’una substancia covalent o d’una substància metàl·lica.

• Mostra interès per posar en pràctica els coneixements adquirits a classe per

a classificar alguns tipus de substàncies pures en funció del seu enllaç

químic.


• Ser conscient no només des de la perspectiva científica, sinó també

artística, de com el coneixement de les substàncies pures ha permés

123


emprar-les en la construcció de monuments, en l’elaboració d’un quadre,

etc.

GRAMS,MOLSIÀTOMS

http://www.chem.iastate.edu/group/Greenbowe/sections/projectfolder/flashfil

es/stoichiometry/solid_atoms.html Es tracta d’una animació dotada de càlcul numèric que relaciona la massa d’un determinat

element químic ( a elegir entre el magnesi, ferro o plata) amb la seua equivalència en m,ols

i número d’àtoms. El seu objectiu és efectuar comprovacions numèriques sobre el número

d’Avogadro i el concepte de mols.

És molt bàsic i mols fàcil de executat. Està en anglès, però les seues instruccions són fàcils

de comprendre.

MASSESMOLECULARSIPERCENTUALS

http://www.deciencias.net/proyectos/4particulares/quimica/compuestos/calqu

im.htm

http://www.deciencias.net/simulaciones/quimica/compuestos/calquim.htm És un exercici en pantalla per calcular masses moleculars i, conseguentment, la

composició centesimal d’una substància. L’applet ofereix una taula periòdica i un teclat

numèric auxiliar per l’escritura de les fórmules. S’escriu la fórmula química d’una substància

i el programa calcula tant la massa molecular com els percentatges respectius de cada

elelement.

És molt bàsic i molt senzill d’executar. Es adequat pels nivells inicials en el coneixement de

les substàncies químiques. La realització de l’activitat és sols “on line”. És pot utilitzar com

pissarra digital i aprenentatge tutoritzat com per l’aprenentatge del propi alumne.

UNITAT 7. Canvis químics i les seues repercussions. Les reaccions químiques. 3r ESO

Introducció

Des de sempre, la humanitat ha transformat químicament les substàncies que

tenia a l’abast per obtenir-ne productes més valuosos: metalls, pigments,

conservants...Tanmateix, les tècniques artesanals emprades només es van

començar a comprendre des de uns dos-cents anys, gràcies al desenvolupament

de la ciència química.

A partir del concepte d’àtom i de molècula es va comprendre que les

transformacions químiques complien unes lleis que predeien la relació exacta entre

les quantitats de substàncies transformades i les dels productes que se n’obtenien.

124


En aquest tema estudiaràs els aspectes més elementals de les reaccions

químiques i també de l’estequiometria, que et permetrà calcular calcular la

quantitat de substància que es pot obtenir d’una determinada quantitat d’altra

substància.

Les reaccions químiques no es produeixen només en els laboratoris; són

fenòmens molt comuns a la vida diària.

Conceptes

Els canvis químics.

Característiques de les reaccions químiques.

Equacions químiques.

• Càlcul de la massa i del volum

• Càlcul massa-massa.

• Càlcul volum-volum.

Velocitat d'una reacció química.


Importància de les reaccions químiques:

• Reaccions de combinació o síntesi.

• Reaccions de descomposició.


• Reaccions àcid-base.

• Reaccions d'oxidació-reducció.

• Reaccions de combustió.

Reaccions químiques i medi ambient.

• La pluja àcida.

• L'efecte hivernacle.



125


• Interpreta, segons la ciència, fenòmens que es donen a la natura, com és el

cas d’algunes reaccions químiques.

• Conéix els fonaments de diversos fenòmens de contaminació.

• Valora la importància de mantindré els recursos naturals i gestionar-los

adequadament.

• Reconéixer la impotència dels àcids i de les bases en la nostra vida diària.


• Utilitza correctament el llenguatge científic per a explicar què és una reacció

química i classifica-la segons siga l’intercanvi de calor amb el medi.

• Defineix termes científics relacionats amb les reaccions químiques.

• Descriu amb precisió els processos perjudicials al medi ambient i per als

éssers vius resultat dels abocaments contaminanats a l’atmosfera.


• Exercita el càlcul numèric en aplicar la llei de conservació de la massa.

• Calcula la massa de glucosam necessària per a obindre l’energia que ens

permet realitzar les activitats diàries,

• Interpreta taules d’informació nutricional a partir de les quals calcular la

massa necessària per a obtindré la quantitat diària recomanada de distintes

substàncies necessàries per a l’organisme.


• Utilitza les noves tecnologies per a seleccionar informació i realitzar un

informe sobre els problemes ambientals i les indústries químiques.

• Utilitza els recursos oferits en la web www.anayadigital.com per a afermar

la compremsió de determinats conceptes.


• Valora l’aportació de la química en el desenvolupament dels productes de

consum.

• Valora la necessitat d’un desenvolupament sostenible en allò relacionat

amb la implicació mediambiental de l’ús de combustibles i de CFC’s.

• Analitza, a partir dels continguts tractats, el comportament de la societat en

el passat i la influència de les millores científico-tecnològiques en la manera

de viure de la societat actual.

126



• Utilitza mapes conceptuals i esquemes per a repassar els continguts de la

unitat.

• Autoavaluar-se utilitzant la prova corresponent i començar a ser autònom

en la recerca i processament d’informació en internet.


• Mostra interès per posar en pràctica els coneixements adquirits en l’estudi

de la unitat per a comprendre algunes característiques associades al

desenvolupament sostenible, com és l’orientació del desenvolupament de

la indústria en els darres anys.


• Valora la conservació del patrimoni artístic a partir del coneixement dels

fenòmens químics derivats de la contaminació que el posen en perill.

UNITAT 8. L'electricitat. el corrent elèctric i la producció d’energia. 3r

ESO

Introducció

Tot i que els primers estudis sobre l’electricitat remunten a l’antiga Grècia,

efectuades per Tales de Milet (640-546 a.C.), va ser a partir del segle XVIII quan,

ja des d’un enfocament plenament científic, va ressorgir l’interés pels fenòmens

elèctrics.

Entre el final del segle XIX i els primers del segle XX, gràcies al descobriment de

l’estructura interna de la matèria, és a dir, quan es va comprovar que la matèria mo

estava formada per partícules indivisibles, sinó que hi havia partícules carregades

elèctricament (protons i neutrons), es va poder explicar quina era la naturalesa de

la càrrega elèctrica.

A més, els estudis efectuats en les càrregues elèctriques van permetre explicar les

circumstàncies que fan que aquesta puga transferir-se d’uns cossos a uns altres. A

més de la transferència entre cossos, la càrrega elèctrica també pot circular a

través d’aquests cossos, depenent del material què estiguin fets.

Fa poc més de dos segles, Alessandro Volta va inventar la pila elèctrica i va obrir

així el camí cap a l’obtenció i l’ús del corrent elèctric.

127


D’aleshores ençà, els investigadors han ampliat i perfeccionat les formes de

produir corrent elèctric i han ideat un gran nombre d’aplicacions.

Actualment ens servim de l’electricitat en els electrodomèstics, que milloren la

nostra qualitat de vida; en els aparells mèdics, que vetlen per la nostra salut; en els

mitjans de comunicació i en els transport, que fan més curtes les distàncies entre

els països; en els ordinadors, que faciliten el treball...

Tal com es pot comprovar en aquests exemples, actualment és pràcticament

impensable la vida sense l’energia elèctrica.

No obstant això cal tenir present que l’ús del corrent elèctric també comporta algun

risc, tan des d’un punt de vista físic (xoc elèctric) com de tipus ambiental (consum

sostenible).

El magnetisme és un fenomen que ja coneixien els savis de la Grècia antiga; però

n’ignoraven les causes.

Molt més tard, es va descobrir que l’electricitat té efectes magnètics i que el

magnetisme té efectes elèctrics. D’ací va sorgir l’electromagnetisme.

El cicle es tancava: el corrent elèctric crea magnetisme i el magnetisme genera

corrent elèctric. La relació entre electricitat i magnetisme es va veure que era molt

estreta.

Les aplicacions de l’electromagnetisme són molt variades. Els trens de levitació

magnètica en són un exemple espectacular. Tanmateix, hi ha moltes aplicacions

que usem cada dia semse adonar-nos-en, com ara motors elèctric, altaveus,

timbres...

D’entre totes les aplicacions, la que té més interès pràctic és la producció de

corrent elèctric per mitjà d’alternadors.

Conceptes

Conductors i aïllants.

Piles elèctriques.

El circuit elèctric elemental.

Força electromotriu d'un generador. La diferència de potencial.

128


Intensitat de corrent.

Resistència elèctrica. Llei d'Ohm.

Corrents induïts.

• L'alternador i la dinamo.

• Les centrals elèctriques.

• La diversificació de l'energia.

• El consum d'energia elèctrica.

• Transformacions de l'energia elèctrica.

• La factura de l'electricitat.

• L'estalvi d'energia.



• Explica el fonament d’alguns fenòmens elèctrics.

• Aplica la llei de Coulomb per a descriure la força sobre les partícules

carregades.

• Assimila la classificació dels materials en funció de la facilitat amb què

permeten que les càrregues elèctriques es moguen lliurement en el seu

interior.

• Prendre consciència de la importància de protegir els equips electrònics de

les pertorbacions elèctriques amb dispositius de gàbis de Faraday.

• Comprendre els dos tipus de corrent elèctric i el concepte de generador

elèctric.

• Conéixer els elements dels quals consta un circuit elèctric i la instal·lació

elèctrica d’un habitatge, i saber descriure’n la funció.

• Conéixer les transformacions d’energia entre els diferents elements d’un

circuit i les aplicacions que se’n obtenen.

• Valorar la necessitat de disposar de fonts d’energia netes.


• Utilitza de forma correcta el llenguatge científic per a explicar els fenòmens

d’electrificació, utilitzant per això la terminologia específica que es mostra a

la unitat

129


• Definir termes científics relacionats amb l’electricitat, com fricció, contacte,

inducció, conductor, aïllant i semiconductor.

• Utilitza el llenguatge tecnològic per a descriure circuits elèctrics i centrals de

producció d’electricitat.

• Manejar amb soltesa els nous termes que s’introdueixen en aquesta unitat.


• Determinar la càrrega d’un cos que ha cedit o guanyat un determinat

nombre d’electrons.

• Realitzar els càlculs matemàtics que requereix l’aplicació de la llei de

Coulomb a la interacció de dues càrregues, per a calcular la força, la

càrrega o la distància.

• Aplica les definicions de les magnituds elèctriques( intensitat, diferència de

potencial, resistència, potència i energia), la llei d’Ohm i l’efecte Joule per a

resoldre exercicis sobre casos senzills.

• Determina en un temps determinat.

• Calcula els cost de mantindré encès un electrodomèstic connectat a la

xarxa. la quantitat de portadors de càrrega que travessen la secció d’un

conductor


• Utilitza els programes d’elaboració de gràfiques i de tractament de dades.

• Construeix un diagrama de barres anb les dades dels raigs caiguta en una

regió durant períodes successius i relacionar-lo amb el temps atmosfèric

d’aquesta regió en aquests períodes,

• Utilitza un full de càlcul per c a verificar en diversos exemples el compliment

de la llei d’Ohm.


• Valorar l’aportació de la física al desenvolupament de la tecnologia

relacionada amb les propietats dels semiconductors i també amb relació

amb la prevenció d’accident per abast de raigs.

• Comprova la necessitat de portar un estil de vida que no malbarate

l’electricitat,, pel cost mediambiental que representa aquesta forma

d’aprofitament de l’energia.


130


• Extrau conclusions dels experiments realitzats amb pèndols elèctrics sobre

l’existència de diferents tipus d’electricitat.

• Utilitza mapes conceptuals i esquemes per a repassar els continguts

d’aquesta unitat.

• Construeix de forma autònoma un circuiot elèctric experimental i utilitzant

un polímetre realitza mesures de les diferents magnituds elèctriques,

verificant que es complix la llei d’Ohm.

• Esquematitza la informació de la unitat, utilitzant mapes conceptuals com a

mitjà per a facilitar la comprensió i l’estudi de la matèria.


• Enuncia una llei que definisca de forma conjunta la conservació de la

massa, l’energia i la càrrega elèctrica.

• Mostra interès per posar en pràctica els coneixements adquirits en l’estudi

de l’unitat per construir un electròmetre.

• Proposa mesures d’estalvi energètic a casa que siguen eficaces i poder

comprovar aquesta eficàcia amb la interpretació de la factura de

l’electricitat.


• Reconeix que són els materials semiconductors els que estan darrere de

les aplicacions que caracteritzen la cultura de la informació i la comunicació

característica del nostre temps.

• Valorar la importància d’un estil clar, d’una bona estètica, en la

representació gràfica de circuits.

• Reconéixer la importància de la energia elèctrica en la difusió de la cultura i

la informació.

Seqüenciació i temporalització dels continguts:

S

e

t

Oct

ubre

N

o

v

D

e

s

Ge

ner

Fe

bre

r

M

a

r

A

b

ri

M

ai

g

Ju

ny

131


ç l

1ª Avaluació

2ª Avaluació

3ª Avaluacio

Pr

o

v

a

fi

n

al

• 1a Avaluació à Unitats 1, i 2 • 2a Avaluació à Unitats 3, 4 i 5 • 3a Avaluació à Unitats 6, 7 i 8

3.4 METODOLOGIA

3.4.1. ACTIVITATS

• Activitats teòriques

• Activitats pràctiques

• Experiències de laboratori

3.4.2. MATERIALS

• Aula virtual

• Quadern de laboratori elaborat pel departament

• Material fotocopiable

132


• Vídeo/Projector

• Laboratori

• Aula d'informàtica

3.4.3. AGRUPAMENT

ü Treball individual en activitats teòriques i pràctiques

ü Treball en grups de 3 o 4 alumnes en les experiències de laboratori

3.4.4. TEMES TRANSVERSALS

UNITAT 1.EL MESURA I MÈTODE CIENTÍFIC

ciència-tecnologia-societat:

El treball científic és un bloc de coneixements comú en tota l'etapa que permet

la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació per a

comunicar-se, aconseguir informació i autoalimentar-la, així com per a

l'obtenció i el tractament de dades.

UNITAT 2. LA DIVERSITAT DE LA MATÈRIA

Educació cívica, ambiental i del consumidor: En treballar aquesta unitat, es

poden desenvolupar en els alumnes actituds que afavorisquen el goig i la

conservació del patrimoni natural en la seua comunitat autònoma, així com la

valoració i el respecte cap al paisatge i els programes de defensa i protecció del

medi ambient.

Així mateix, es poden tractar temes relacionats amb l'educació per al consum, com

per exemple l'anàlisi de la composició de productes i valoració de la relació

qualitat/preu.

UNITAT 3. MATÈRIA I PARTÍCULES

Educació cívica, ambiental i per a la salut:

• Foment de l'hàbit de la lectura.

• Asquisició d'hàbits de vida saludable.

• Respecte al medi ambient.

• Prevenció de riscos en la llar, el centre escolar, etcètera.

UNITAT 4. TEORIA ATOMIC MOLECULAR

133


Educació cívica, ambiental i per a la salut:

• Foment de l'hàbit de la lectura.

• Adquisició d'hàbits de vida saludable.

• Respecte al medi ambient.

• Prevenció de riscos en la llar, el centre escolar, etcètera.

UNITAT 5. ESTRUCTURA ATÒMICA

ciència-tecnologia-societat:

Utilització d'estratègies pròpies del treball científic, com el plantejament de

problemes i discussió del seu interés.

Argumentació sobre les respostes que donen la Física i la Química a les

necessitats dels éssers humans per a millorar les condicions de la seua existència

UNITAT 6. ELEMENTS I COMPOSTOS

Educació per a la salut:

En esta unitat s'aborden temes relacionats amb la salut dels sers humans com

són la necessitat de determinats elements els quals es troben en certs aliments.

També es tracta de la utilitat dels fàrmacs i s'alerta sobre el perill de

l'automedicació.

UNITAT 7. CANVIS QUÍMICS I LES SEUES REPERCUSSIONS

Educació ambiental i noves tecnologies:

Proporcionar als alumnes els coneixements suficients per a comprendre els

principals problemes ambientals.

Utilitzar les TIC tant per a aconseguir informació i autoalimentar-la com per a

simular i visualitzar situacions que permeten l'obtenció i el tractament de dades.

UNITAT 8. L'ELECTRICITAT

Educació per al consumidor i mediambiental:

Les troballes científics es poden relacionar amb els progressos tecnològics i les

seues aplicacions a la vida diària, ja que han canviat les formes de viure, millorant

la qualitat de vida i facilitant les tasques més dures.

134


Els alumnes han de prendre consciència de la necessitat d'un consum responsable

i s'ha de fomentar una postura crítica davant el consumisme i la publicitat.

Es pretén acceptar la importància de valorar totes les alternatives i els efectes

individuals, socials, econòmics i mediambientals implicats en la presa de decisions.

1.4.5. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

El llibre de Recursos per a la diversitat conté fitxes d’activitats de

reforç i d’ampliació, i resums dels continguts de la matèria. Inclou un CD que conté

els PDF de les fitxes d’activitats de reforç i d’ampliació, i dels resums fotocopiables.

També conté una presentació PowerPoint amb el resum dels continguts bàsics de

la matèria.

3.4.5.1. Detecció de la diversitat

- Avaluació inicial

- Avaluació contínua

3.4.5.2. Mesures d'atenció

- Activitats de reforç fotocopiables

- Activitats d'ampliació fotocopiables

3.5 CRITERIS D'AVALUACIÓ

3.5.1. CRITERIS D'AVALUACIÓ INICIAL

S'elaborarà una prova inicial seguint els criteris d'avaluació del curs anterior per a

determinar els coneixements de l'àrea al principi del curs.

3.5.2. CRITERIS D'AVALUACIÓ CONTÍNUA

• Determinar els trets distintius del treball científic a través de l'anàlisi

contrastada d'algun problema científic o tecnològic d'actualitat, així com la

seua influència sobre la qualitat de vida de les persones.

135


• Realitzar correctament experiències de laboratori proposades al llarg del

curs, respectant les normes de seguretat.

• Descriure les interrelacions existents en l'actualitat entre societat, ciència i

tecnologia.

• Descriure les característiques dels estats sòlid, líquid i gasós. Explicar en

què consisteixen els canvis d'estat, emprant la teoria cinètica, incloent la

comprensió de gràfiques i el concepte de calor latent.

• Diferenciar entre elements, compostos i mescles, així com explicar els

procediments químics bàsics per al seu estudi. Descriure les dissolucions.

Efectuar correctament càlculs numèrics senzills sobre la seua composició.

Explicar i emprar les tècniques de separació i purificació.

• Distingir entre àtoms i molècules. Indicar les característiques de les

partícules components dels àtoms. Diferenciar els elements. Calcular les

partícules components d'àtoms, ions i isòtops.

• Formular i anomenar algunes substàncies importants. Indicar les seues

propietats. Calcular les seues masses moleculars.

• Discernir entre canvi físic i químic. Comprovar que la conservació de la

massa es compleix en tota reacció química. Escriure i ajustar correctament

equacions químiques senzilles. Resoldre exercicis numèrics en què

intervinguen mols.

• Enumerar els elements bàsics de la vida. Explicar quins són els principals

problemes mediambientals de la nostra època i les seues mesures

preventives.

• Explicar les característiques bàsiques de compostos químics d'interés

social: petroli i derivats, i fàrmacs. Explicar els perills de l'ús inadequat dels

medicaments. Explicar en què consisteix l'energia nuclear i els problemes

derivats d'ella.

• Demostrar una comprensió científica del concepte d'energia. Raonar

avantatges i inconvenients de les diferents fonts energètiques. Enumerar

mesures que contribueixen a l'estalvi col·lectiu o individual d'energia.

Explicar per què l'energia no pot reutilitzar-se sense límits.

• Descriure els diferents processos d'electrització de la matèria. Classificar

materials segons la seua conductivitat. Realitzar exercicis utilitzant la llei de

Coulomb. Indicar les diferents magnituds elèctriques i els components

bàsics d'un circuit. Resoldre exercicis numèrics de circuits senzills. Saber

calcular el consum elèctric en l'àmbit domèstic.

136


• Dissenyar i muntar circuits de corrent continu respectant les normes de

seguretat en què es puguen dur a terme mesuraments de la intensitat de

corrent i de diferència de potencial, indicant les quantitats d'acord amb la

precisió de l'aparell utilitzat.

3.5.2.1 Criteris generals

UNITAT 1. MESURA I MÈTODE CIENTÍFIC


contrastada d'algun problema científic o tecnològic, així com la seua

influència sobre la qualitat de vida de les persones.

• Utilitzar les noves tecnologies com a ferramenta de treball per a informar-

se, aprendre i comunicar-se emprant tècniques i estratègies diverses.

• Utilitzar correctament el llenguatge com a instrument de comunicació i

expressar-se amb precisió emprant la terminologia científica adequada.

• Treballar en el laboratori respectant les mesures de seguretat que es

recomanen en cada cas.

• Elaborar un informe científic d'una investigació realitzada.

• Determinar en un text els trets distintius de l'informe científic.

• Dissenyar un experiment adequat per a la comprovació d'una hipòtesi.

• Conéixer i utilitzar correctament les unitats del sistema internacional

corresponents a distintes magnituds.

• Emprar els factors de conversió en els canvis d'unitats, així com la notació

científica.

• Manejar correctament els instruments de mesura de longitud, massa,

volum, temps i temperatura.

• Realitzar i interpretar una gràfica senzilla utilitzant dades experimentals.

• Conéixer el significat de la precisió i sensibilitat d'un instrument de mesura.

• Expressar correctament una mesura amb el número adequat de xifres

significatives.

• Saber calcular una mesura indirecta a partir de mesures directes.

UNITAT 2. LA DIVERSITAT DE LA MATÈRIA

• Treballar al laboratori respectant les mesures de seguretat que es


137


• Utilitzar procediments i criteris que permeten saber si un material és una

substància pura o una mescla.

• Obtindre substàncies pures a partir de mescles, utilitzant procediments

físics basats en les propietats característiques de les primeres.

• Descriure algun procediment químic que permeta descompondre les

substàncies pures en els seus elements.

• Reconéixer i enumerar les diferències que existeixen entre una mescla i

una dissolució i entre substància simple i compost.

• Explicar i emprar les tècniques de separació i purificació de mescles.

• Descriure les dissolucions i resoldre problemes senzills de càlcul de les

seues concentracions.

• Conéixer la diferència entre dissolució saturada, concentrada i diluïda.

• Descriure la relació entre solubilitat i temperatura.

• Interpretar les corbes de solubilitat de diferents substàncies.

• Valorar l'ús de les tècniques de separació de les substàncies en l'obtenció

de recursos.

UNITAT 3. MATÈRIA I PARTÍCULES

• Interpretar fenòmens relacionats amb l'existència de la pressió atmosfèrica.

• Descriure les característiques i propietats dels estats sòlid, líquid i gasós.

• Interpretar qualitativament la pressió i la temperatura a partir de la teoria

cinètica per a arribar a la comprensió del comportament dels gasos.

• Interpretar les gràfiques que relacionen les variables pressió, volum i

temperatura.

• Utilitzar les lleis dels gasos per a calcular el valor d'una de les variables

pressió, volum o temperatura, mentre la tercera roman constant.

• Conéixer els aspectes bàsics de la teoria cinètica de la matèria.

• Utilitzar el model cinètic per a justificar les característiques dels estats

d'agregació.

• Explicar els canvis d'estat d'acord amb la teoria cinètica de la matèria.

• Interpretar les gràfiques d'escalfament i refredament de la matèria.

• Diferenciar la descripció macroscòpica de les propietats de la seua

interpretació a nivell microscòpic mitjançant models.

UNITAT 4. TEORIA ATÒMICO MOLECULAR

138


• Aplicar les lleis de Lavoisier i Proust en el càlcul de masses en reaccions

químiques senzilles.

• Justificar l'elaboració de la teoria atòmica de Dalton a partir de les lleis de

les reaccions químiques.

• Aplicar la llei de Gay-Lussac en el càlcul de volums en reaccions químiques

senzilles entre substàncies gasoses.

• Analitzar com les lleis volumètriques condueixen a l'enunciat de la hipòtesi

d'Avogadre.

• Utilitzar correctament la magnitud quantitat de substància i la seua unitat, el

mol.

UNITAT 5. ESTRUCTURA ATÒMICA

• Produir i interpretar fenòmens electrostàtics quotidians.

• Construir instruments senzills com versors o electroscopis relacionats amb

els fenòmens d'electrització.

• Utilitzar alguns models de la teoria atòmica per a explicar el comportament

elèctric de la matèria.

• Descriure els primers models atòmics i justificar la seua evolució per a


• Indicar les característiques de les partícules components dels àtoms.

• Calcular les partícules components d'àtoms, ions i isòtops.

• Distribuir les partícules en l'àtom coneixent el seu nombre atòmic i el seu

nombre màssic.

• Descriure l'estructura electrònica dels primers elements.

• Calcular la massa atòmica relativa, tenint en compte els isòtops i la seua

riquesa.

• Conéixer les aplicacions dels isòtops radioactius i les repercussions de la

radioactivitat en els éssers vius i en el medi ambient.

UNITAT 6. ELEMENTS I COMPOSTOS




• Utilitzar les noves tecnologies com a ferramenta de treball per a informar-

se, aprendre i comunicar-se emprant tècniques i estratègies diverses.

139


• Conéixer l'estructura de la taula periòdica i situar en ella els elements més

importants.

• Comprendre la importància que ha tingut la recerca d'elements en

l'explicació de la diversitat de materials existents.

• Reconéixer la desigual abundància dels elements en la naturalesa.

• Donada una sèrie d'elements, diferenciar entre metalls i no metalls.

• Comprendre com es formen les molècules diatòmiques i justificar la

formació d'alguns compostos.

• Diferenciar entre element, àtom, molècula i cristall.

• Calcular la massa molecular relativa i la composició centesimal d'alguns

compostos.

• Justificar la diversitat de substàncies que existeixen en la naturalesa i

entendre que totes elles estan constituïdes per uns pocs elements.

• Saber calcular la massa molar i conéixer la seua relació amb la massa i

amb la quantitat de substància en mol.

• Descriure la importància que alguns elements tenen per a la vida.

• Conéixer els elements que han de formar part de la nostra dieta i saber en

quins aliments es troben.

UNITAT 7. CANVIS QUÍMICS I LES SEUES REPERCUSSIONS

• Diferenciar entre canvi físic i químic en exemples quotidians i identificar una

reacció química com un procés en què unes substàncies es transformen en

altres noves.

• Distingir entre reaccions exotèrmiques i endotèrmiques.

• Escriure i ajustar correctament equacions químiques.

• Realitzar càlculs estequiomètrics senzills en els que intervinga la quantitat

de substància.

• Diferenciar entre reaccions lentes i ràpides.

• Conéixer els factors que afecten la velocitat de reacció.

• Conéixer les repercussions de la fabricació i ús de materials i substàncies

freqüents en la vida quotidiana.

• Explicar alguns dels problemes mediambientals de la nostra època i les

mesures preventives que es poden prendre.

140


• Determinar els trets distintius del treball científic mitjançant l'anàlisi



• Treballar en el laboratori respectant les mesures de seguretat que es


UNITAT 8. L'ELECTRICITAT

• Determinar el caràcter aïllant o conductor d'una substància o un material.

• Indicar les diferents magnituds elèctriques i els components bàsics d'un

circuit.

• Calcular intensitats i diferències de potencial en circuits elèctrics simples.

• Saber calcular el consum elèctric en l'àmbit domèstic.

• Descriure el funcionament i els efectes del corrent elèctric en dispositius

habituals.

• Distingir entre corrent continu i altern.

• Descriure els avantatges i inconvenients de les diferents fonts d'energia.

• Diferenciar, analitzar i valorar les diferents fonts d'energia, renovables i no

renovables.

• Explicar quins són alguns dels principals problemes mediambientals de la

nostra època i les seues mesures preventives.

• Enumerar mesures que contribuïsquen a l'estalvi col·lectiu i individual

d'energia.




• Utilitzar les noves tecnologies com a eina de treball per a informar-se,

aprendre i comunicar-se emprant tècniques i estratègies diverses.

El llibre d’Avaluació de competències bàsiques conté els

criteris per avaluar-les, una proposta d’indicadors d’assoliment, models

d’avaluació i taules de control d’assoliment de cadascuna de les

141


competències bàsiques. Inclou un CD que, entre altres coses, conté els

PDF dels models d’avaluació i els arxius Excel per al registre de

l’assoliment de les competències bàsiques.

NIVELL D’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

3rESO

OPT

VAL

CAS

ANG

MAT

CSG

BG

FQ

EPV

MUS

TEC

EF

% % % % % % % % % % % %

COMP.COMUNICACI

ÓLINGÜÍSTICA

15

COMP.MATEMÀTIC

A

25

COMP.CONEIXEME

NTILAINTERACCIÓENELMÓN

FÍSIC

25

COMP.TRACTAMENTDE

LAINFORMACIÓ

ICOMPETÈNCIADIGITAL

15

COMP.SOCIALI

CIUTADANA

5

COMP.CULTURALIARTÍSTICA

5

COMP.APRENDREAAPRENDRE

5

COMP.AUTONOMÍAIINICIATIVAPERSONAL

5

142


3.5.2.2 Procediments específics

Els criteris d'avaluació establits són:

Criteris de qualificació

Avaluació sumativa i qualificació en Física i Química de 3r

Es realitzaran proves escrites al final de cada una de les unitats, en les que

es tindran en compte els indicadors d'avaluació que es deriven dels criteris

que s'han expressat. En elles es tractarà d'establir el grau de coneixement

declaratiu i procedimental dels estudiants.

Només a 4t d’ESO, també es proposarà a tots els alumnes proves globals

de les unitats trimestrals, que serviran de recuperació als alumnes avaluats

de forma negativa amb anterioritat i de reforç als què havien sigut avaluats

positivament, amb la ponderació de un 50% de la nota obtinguda i un 50 %

de la mitjana de les proves de les unitats.

Per altra banda, cal esmentar que les escrites versaran sobre continguts

mínims del curs. Se estima oportuna la ponderació següent:

• Coneixement (habilitats per a recordar): 40%

• Comprensió (destresa per a interpretar les situacions): 20%

• Aplicació (Aptitud per a aplicar conceptes a situacions noves): 30%

• Anàlisi/síntesi (habilitats per a analitzar situacions i conseqüències):

10%

La qualificació es basarà en les proves escrites (amb una ponderació no

inferior al 70 %) i en la informació arreplegada al llarg del curs (amb una

ponderació no superior al 30 %) relativa a:

- Observació del treball personal en classe i el realitzat a casa (a través de

l'observació i del quadern de treball de l'alumne).

- Observació del grau d'implicació i participació en els grups de treball en

classe i en el laboratori.

Tots estos criteris es comptabilitzaran de la forma següent:

QUALIFICACI

ÓGLOBAL

10

0

143


Conceptes competències

Actituds

65% 25 % 10%

TREBALL (inclou realització diària d'activitats, revisió de quaderns, treballs, etc.):

Aporta un 20% en la nota final. El quadern podrà ser requerit completament pel

professor en qualsevol moment del curs escolar.

Competències: Aporta un 65% a la nota final. Els criteris són els establits en cada

una de les unitats o blocs temàtics. Es realitzarà un examen cada una o dos

unitats, valorat sobre 10. La nota de l'avaluació serà la mitjana aritmètica dels

exàmens realitzats en la mateixa.

ACTITUD I COMPORTAMENT: Aporta un 10% en la nota final. Els criteris són:

• Desenvolupament d'una actitud crítica davant del treball i davant del

grup.

• Valorar les aportacions dels altres.

• Plantejar qüestions i traure conclusions.

• Tenir cura dels seus materials i de les instal·lacions.

• Respectar al professorat i a la resta de companys de la classe.

Per a poder aprovar, s'haurà d'aconseguir un 5 en l'avaluació, realitzant la mitja

aritmètica de les proves escrites, i aplicant els percentatges a cada un dels criteris.

La nota mínima per a poder fer mitja serà d'un 30% de la valoració de cada prova i

de cada criteri.

La nota de l'avaluació final serà la mitja de les tres avaluacions, sempre que en

cada una d'elles s'hagen aconseguit els objectius mínims, i tenint en compte tots

els criteris.

Recuperació d'exàmens: L'alumne que obtinga una nota inferior a 3 en una prova

escrita realitzarà una recuperació de la mateixa. Esta es podrà realitzar sempre

que el treball i l'actitud de l'alumne estiguen per damunt del 30% de la seua

valoració.

Recuperació de pendents: Els alumnes de 4t d'ESO, que porten pendent

l'assignatura de 3r, poden superar-la

• Si continuen en 4t amb l'assignatura, si superen la de 4t, superen la de 3r.

144


• Si no continuen, tindran la possibilitat de realitzar dos proves durant el curs,

una en el mes de gener i una altra en el mes de maig, en ambdues se'ls

• examinarà del contingut global de l'assignatura. De tal manera que, si

aproven al gener, l'assignatura queda superada. En cas contrari, tenen una

altra oportunitat en el mes de maig. L'assignatura està superada si s'arriba

o supera la nota de 5 en la prova.

ÀREADECIÈNCIESDELANATURALESA

AVALUACIÓINICIAL:DETECCIÓDEDIFICULTATSD’APRENENTATGE

GRUP:

MATÈRIA:

PROFESSOR:

18.

19.

20.

21.

22.

23.

24.

25.

26.

27.

28.

29.

30.

13.

32.

33.

34.

Com

petè

ncie

s C

omun

icat

ives

Comprensió oral

Comprensió escrita

Expressió oral

Expressió escrita

Assistència i puntualitat

Integració dins l’aula

Treball a classe

Estudi a casa

Deures a casa

Puntualitat en les tasques

Atenció a les explicacions

Interés i esforç per aprendre

Interrupcions en classe

Respecte a companys i profs.

Deixar treballar els companys

Treball en grup

Participació activa

Materials didàctics

Presentació de treballs

Faltes d’ortografia

Anàlisi i raonament d’idees

Ús de fonts d’informació

145


Destreses en noves tecnologies

Avaluació final de 3r d’ESO ____________

Alumne/a __________________________________________________________________

OBJECTIUS NO ASSOLITS:

Introducció al treball experimental

o Utilització d’estratègies pròpies del treball científic com el plantejament de

problemes i discussió del seu interès, la formulació i posada a prova d’hipòtesis

i la interpretació dels resultats. L’informe científic. Anàlisi de dades

organitzades en taules i gràfics.

o Busca i selecció d’informació de caràcter científic per mitjà de les tecnologies

de la informació i comunicació i altres fonts.

o Interpretació d’informació de caràcter científic i utilització d’esta per a formar-se

una opinió pròpia, expressar-se amb precisió i argumentar sobre problemes

relacionats amb la naturalesa. La notació científica.

o Valoració de les aportacions de les ciències de la naturalesa per a donar

resposta a les necessitats dels sers humans i millorar les condicions de la seua

existència, així com per a apreciar i gaudir de la diversitat natural i cultural,

participant en la seua conservació, protecció i millora.

o Utilització correcta dels materials, substàncies i instruments bàsics d’un

laboratori.

Les magnituds i la seua mesura o Caràcter aproximat de la mesura. Les magnituds i com mesurar-les. El Sistema

Internacional d’unitats ( S.I.).. Notació científica. Arrodoniment.

o Aparells de mesura. Mesura de masses: balances. Mesures de volum. Mesures

de longitud: regle i calibrador. Mesures de temps: cronòmetre.

o Conèixer el concepte de densitat i saber relacionar-lo amb l’estructura de la

matèria

146


o El treball en el laboratori. Formulació d’hipòtesis i dissenys experimentals.

Anàlisi i interpretació de resultats experimentals.

o La comunicació científica: l’informe científic. Regles i exemples.

Estructura i propietats de les substàncies

o L’estructura de l’àtom. Model atòmic de Estructura atòmica: partícules

constituents.

o Utilització de models atòmics. ( Dalton, Thompson i Rutherford)

o Nombre atòmic.

o La taula periòdica dels elements químics. · Classificació de les substàncies

segons les seues propietats. Estudi experimental.

o L’enllaç químic: enllaços iònics, covalent i metàl·lic.

o Interpretació de les propietats de les substàncies.

o Introducció a la formulació i nomenclatura inorgànica segons les normes de la

IUPAC.

Diversitat i unitat d’estructura de la matèria– La matèria, elements i compostos.

o La matèria i els seus estats d’agregació: sòlid, líquid i gasós. Aplicar la Teoria

cinètico-molecular als estats d’agregació de la matèria

o Teoria cinètic-molecular i canvis d’estat.

o Aplicar la la Teoria cinètic-molecular per explicar la compressió, la difusió i la

mescla de gasos

o Substàncies pures i mescles. Mètodes de separació de mescles. Dissolucions.

Substàncies simples i compostes.

o Introducció al concepte d’element químic.

o Unions entre àtoms: molècules i cristalls.

o Fórmules i nomenclatura de les substàncies més corrents segons les normes

de la IUPAC.

o Masses atòmiques i moleculars. Isòtops: concepte i aplicacions.

Canvis químics i les seues aplicacions

o Explicar les reaccions químiques mitjançant la teoria de Dalton

o Les reaccions químiques. Perspectives macroscòpica i atòmic molecular dels

processos químics.

o Representació simbòlica.

o Concepte de mol.

147


o Equacions químiques i el seu ajust.

o Conservació de la massa.

o Càlculs de massa en reaccions químiques senzilles.

o Realització experimental d’alguns canvis químics.

(STM) Science-Technical-Medical o Elements químics bàsics en els sers vius.

o La química i el medi ambient: efecte hivernacle, pluja àcida, destrucció de la

capa d’ozó, contaminació d’aigües i terres.

o Petroli i derivats.

o Energia nuclear.

o Medicaments.

4. PROGRAMACIÓ FÍSICA I QUÍMICA QUART CURS D'ESO

Introducció

Els canvis socials experimentats en es darrers segles es deuen en gran part els

assoliments aconseguits per la ciència i per l’actividad dels científics, sobre tot en

aspectes relacionats amb la salut, el mediambient i el desenvolupament tecnològic.

Tant la física com la química han contribuït a dit canvi i han facilitat la comprenisó

del món que ens envolta, tractant de trobar explicació a la varietat de processos i

fenòmens que es produeixen en la naturalesa. Per això, els coneixements sobre

física i química deuen integrar-se en el currículum bàsic ja que la ciència ha arribat

a ser una de les claus essencials per a entendre la cultura contemporània.

Per alta banda, els grans avanços de la ciència i la tecnologia no estan exempts de

problemes com el deteriorament ambiental, l’augment de les diferències entre els

països desenvolupats del nord i els països subdesenvolupats del sud i la

tecnodependència dels nostres jóvens, per citar alguns exemples.

L’Educació Secundària Obligatòria ha de facilitar a totes les persones una

alfabetització científica que faça possible la familiarització amb les idees més

elementals de la ciència, amb la forma en la qual es construeix i que ajude a la

comprensió dels problemes associats, facilitant actituds responsables dirigides a

asseure les bases d’un desenvolupament sostenible. Cal, a més a més, valorar i

148


incorporar en forma de coneixement vàlid el resultat de l’experiència i la informació

sobre la naturalesa que es reb al llarg de la vida.

La inclusió d’esta matèria en el currículum de l’Educació Secundària Obligatòria

està totalment justificada, ja que tracta un conjunt de continguts que contribueixen

de forma essencial al desenvolupament de les competències bàsiques i a la

consecució dels objetius generals de l’etapa. En particular, un d’estos objetius és

propiciar l’accés dels alumnes i les alumnes al coneixement científic, així com

conéixer i aplicar els seus mètodes de treball, aspectes fonamentals per a la presa

de decisions que afecten els futurs ciutadans i ciudatanes d’una societat immersa

en el desenvolupament científic i tecnològic. A més, els continguts de Física i

Química proporcionen la base necessària per l’estudi de les matèries específiques

del batxillerat de la modalitat de Ciències i Tecnologia i per a determinats cicles de

Formació Professional.

La física i química també contribueix a posar de manifiest la dependència

energètica del País Valencià, el necessari control de la cremada de combustibles

fòssils i la vital importància de la massiva utilització de les energies renovables,

l’estalvi i l’eficiència energètica, per poder avançar en un futur sostenible pel País

Valencià i per tot el planeta.

Es deuen d’entendre els continguts com recursos al servici de la formació integral

de l‘alumnat i com eines facilitadores de l’aconseguiment de les competències

previstes, que abasteixen conceptes, procediments, valors i actituds que es tindran

en compte en planificar, conducir i avaluar el desenvolupament del currículum.

El procés d’alfabetització científica implica no sols el coneixement i la comprensió

dels conceptes o fets específics de la ciència, sino també el aprenentatge de certs

procediments i el desenvolupament de les actituds pròpies del quefer científic.

La física i química de quart curs s’inicia amb un bloc I, «Continiguts generals.

Aproximació al treball científic», comú a tots els demés, en el qual es tracta d’a

profundir en el coneixement i aplicació dels aspectes més rellevants del treball

científic. Aquests continguts no deuen constituir una unitat didàctica independent,

sinó que deuen integrar-se de forma contextualitzada al llarg del currículum.

Els continguts de procediment en física i química inclouen estratègies,

tècniques, habilitats i destreses relacionades amb la metodologia de la investigació

científica. Estos procediments s’aprenen conjuntament amb els continguts

conceptuals i d’ actitud entre els quals deu existir una relació lògica en les distintes

149


unitats didàctiques que el professorat organitze. L’adquisició de procediments

permeten el desenvolupament de capacitats, tals com: l’observació, descripció,

comparació, classificació, formulació d’hipòtesi, o el control de variables.

Possibiliten l’aplicació de estratègies, tècniques i recursos específics de la física i la

química, tals com els treballs de camp, treballs pràctics de observació i

experimentació, maneig de diverses fonts d’informació (consulta bibliogràfica),

treballs amb fitxes o guíes d’estudi, ús de l ‘ordinador per realitzar simulacions

o de material de laboratori per realitzar mesures o petites investigacions, etc.

Els continguts d’actitud comprenen valors, normes i actituds. Estos continguts

es desenvolupen juntament amb els conceptes i procediments per que l’alumnat

aprenga a ser reflexiu, crític, solidari i perseverant.

En els blocs, II, «Les forces i els moviments», i III, «Aprofundiment en l’estudi dels

canvis», s’analitza el movimient, les forces i l’energia des de el punt de vista

mecànic, la qual cosa permet mostrar el difícil sorgiment de la ciència moderna i el

seu trencament amb les visions simplistes «del sentit comú».

Estos continguts no deuen abordar-se com una mera aplicació mecànica d’un

conjunt de fórmules i càlculs, sinó que cal descriure’ls, comprendre i analitzar la

realitat el més encertadament posible per que siga un referent en la vida adulta de

l‘alumnat i li ajude a interpretar les informacions que puga trobar en estudis

posteriors o en la seua vida com ciutadà.

Es tracta de comprendre el caràcter relatiu del movimient, fomentar l’observació i

l’anàlisi dels moviments que es produeixen en el nostre voltant. Apreciar la

diferència entre el significat científic i el significat col·loquial que tenen alguns

tèrmes utilitzats en el llenguatge quotidià.

Cal contribuir a les campanyes d’educació vial, relacionant la necessitat de les

limitacions de velocitat amb el temps que transcorre i la distància que se recorreix

des de que un vehícle inicia la frenada fins que s’atura.

Analitzar i comparar els models geocèntric i heliocèntric de l’Univers condueix a

reflexionar sobre el treball dels científics al llarg de la història, atenent a la societat i

la tecnología presents en cada moment. Per últim, es tractarà la importància de la

estàtica de fluids en la nostra vida quotidiana i la importància de l’energia i la seua

transferència, l’aprofitament de les fonts d’energia. És molt important que els

alumnes reflexionen sobre l’elevat consum energètic dels països industrialitzats i

les repercusions pel medioambient.

150


En el bloc IV, «Estructura i propietats de les substàncies. Iniciació a l’estudi de la

química orgànica», es comença l’estudi de l’estructura atòmica, l’enllaç químic i la

química orgànica, com un nou nivell d’organització de la matèria, fonamental en els

processos vitals, i es valora la importància dels compostos de carboni, tant en els

éssers vius com en els materials d’ús quotidià.

Convé aprofitar l’estudi dels compostos de carboni de interés biològic (glúcids,

lípids y proteïnes) per concienciar l’alumnat de la importància d’una dieta

equilibrada per a la nostra salut i recalcar que en cremar combustibles fòssils en la

indústria energètica es vessen a l’atmosfera una gran quantitat de diòxid de

carboni, que produeix un augment de l’efecte hivernacle, que devem evitar.

El bloc V, «Les reaccions químiques», introdueix les transformacions químiques i la

seua importància per la indústria i el mediambient. En este bloc cal resaltar la

distinció entre canvi físic i químic, un model de reacció química i les seues lleis, i

comprendre i valorar algunes reaccions químiques quotidianes relacionades amb

la salut, la indústria i el mediambient.

Per últim, el bloc VI, «La contribució de la ciència a un futur sostenible», permet

analitzar alguns dels grans problemes globals amb els qual enfronta la humanitat,

incidint en la necessitat d’actuar per avançar cap l’assoliment d’un

desenvolupament sostenible.

Este currículum opta per una ensenyança i aprenentatge de la física i química

basat en el desenvolupament de competències i en la recerca d’una educació que

prepare realment per transferir els aprenentatges escolars a la vida quotidiana,

explorar fets i fenòmens quotidians d’interés, analitzar problemes, observar, recollir

i organitzar informació rellevant.

La investigació de problemes d’interés és el millor camí per desenvolupar

competències, ja que és capaç d’activar capacitats bàsiques de l’individu, com

llegir de manera comprensiva, reflexionar, identificar un problema, emetre

hipòtesis, elaborar un pla de treball per a la seua contrastació, revisar-lo i aplicar-

lo, recollir els resultats i verificar l’àmbit de validesa de les conclusions, etc. Centrar

l’activitat de les ciències físico-químiques en abordar la solució de problemes és

una bona forma de convencer l’alumnat de la importància de pensar en el que es

fa i en com es fa.

La diversitat de fins educatius, dels continguts conceptuals, de procediments i

actituds que integren el currículum de física i química, junt a la varietat d’interesos,

151


motivacions i ritmes d’aprenentatge, aconsellen que la metodologia emprada en

esta matèria s’articule al voltant de la realització d’actividats en les quals l’alumnat

construeix el seu propi coneixement. Estes deuran ser organitzades i

seqüenciades de forma adecuada, en funció dels objetius que es perseguisquen i

dels progressos o les dificultats observades en els alumnes i les alumnes.

L’ensenyança de lafFísica i química deu també oferir una ciència amb rostre humà,

que introduisca les biografies de persones científiques –incloent-ne espanyoles, en

general, i del País Valencià , en particular– de forma contextualitzada, en especial

es tindrá en compte la contribució de les dones a la ciència, treint-les de l’ombra i

valorant les seus aportacions en los diferents temes abordats. D’aquesta manera,

es contribueix a recuperar la seua memòria i principals aportacions, relacionant

vida i obra amb la societat del seu temps.

Les actividats han de plantejar-se degudament contextualitzades, de manera que

l’alumnat comprenga que la seua realització és necessària com una forma de

cercar possibles respostes a preguntes o problemes prèviament formulats. Les

tasques experimentals, de laboratori, d’aula i qualsevol altra activitat, deuen

entendre’s d’esta manera. Per això, els treballs pràctics han de guardar una estreta

relació amb els continguts que en eixe moment s’estiguen desenvolupant.

L’ensenyança de la física i química ha de trascendir la mera transmissió de

coneixements ja elaborats. Per tant, el seu estudi deu presentar un equilibri entre

les actividats teòriques i les práctiques, procurant que aquestes últimes estiguen

relacionades amb diferents aspectes de la vida quotidiana i de la realitat de l’

alumnat.

A més a méss, donada la seua creixent importància, cal promoure en el procés d’

ensenyança i aprenentage l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació,

tan per cercar informació com per tractar-la i presentar-la. L’ordinador pot emprar-

se tant amb programes generals, com els processadors de textos, base de dades i

fulles de càlcul, com amb programes específics, que desenvolupen aspectes

concrets del currículum de física i química, i inclús estratègies de resolució de

problemes, com les simulacions, la construcció de models, etc. També poden

emprar-se diferents aplicacions informàtiques per a analizar i interpretar resultats

experimentals.

Així mateix, per mitja d’Internet, es té accés a una gran quantitat d’nformació i

intercanvi.

152


Finalment, s’estableixen uns criteris d’avaluació que fan explícits els continguts

fonamentals i les competenciès bàsiques que deu assolir l’alumnat. Estos criteris

cal adaptar-los i prioritzar-los pel professorat tenint en compte les característiques

socioculturals de l’entorn del centre educatiu i la diversitat de l’alumnat.

4.1. OBJECTIUS ESPECÍFICS

UNITAT 1. ESTUDI DEL MOVIMENT

• Conéixer les característiques generals del moviment.

• Diferenciar entre magnituds escalars i vectorials.

• Distingir entre trajectòria i desplaçament.

• Diferenciar entre velocitat mitjana i instantània

• Identificar les gràfiques espai-temps i velocitat-temps dels moviments

rectilinis.

• Conéixer el moviment de caiguda lliure d'un cos

• Descriure alguns moviments quotidians.

Bloc 1: L’activitat científica. Curs 4t ESO

Continguts

• La investigació científica.

• Interpretació de la informació científica de caràcter divulgatiu que apareix en

publicacions i mitjans de comunicació.

• Estratègies necessàries en l’activitat científica.

• Tecnologies de la informació i la comunicació en el treball científic.



BL. 1.1. Interpretar textos orals propis de l’àrea procedents de fonts diverses per a




153







BL. 1.3. Participar en intercanvis comunicatius en l’àmbit de l’àrea utilitzant un




BL. 1.4. Reconéixer la terminologia conceptual pròpia de l’àrea i utilitzar-la

correctament en activitats orals i escrites.



BL. 1.5. Llegir textos de formats diversos propis de l’àrea utilitzant les estratègies de


contingut.



BL. 1.6. Escriure textos propis de l’àrea en diversos formats i suports, cuidant els seus



discriminatori.




digitals, registrant-la en paper de forma acurada o emmagatzemant-la digitalment en


BL. 1.8. Col·laborar i comunicar-se per a construir un producte o tasca col·lectiva,

compartint informació i continguts digitals i utilitzant les ferramentes de comunicació

TIC, servicis de la web social i entorns virtuals d’aprenentatge; aplicar bones formes de

154


conducta en la comunicació i previndre, denunciar i protegir els altres de les males




multimèdia amb sentit estètic utilitzant aplicacions informàtiques d’escriptori per a

registrar informació científica, i conéixer com aplicar els diferents tipus de llicències.










BL. 1.12. Planificar tasques o projectes propis de l’àrea, individuals o col·lectius, fent

una previsió de recursos i temps ajustada als objectius proposats; adaptar-ho a canvis

i imprevistos, avaluant el procés i el producte final, i comunicar de forma personal els

resultats obtinguts.




estudis vinculats als coneixements del nivell educatiu; analitzar els coneixements,

habilitats i competències necessàries per al seu desenrotllament, i comparar-les amb




BL. 1.14. Participar en equips de treball per a aconseguir metes comunes, assumint



per a resoldre conflictes i discrepàncies.

155





BL. 1.15. Utilitzar els procediments científics per a mesurar magnituds, identificar una

determinada magnitud com a escalar o vectorial, i diferenciar magnituds fonamentals i

derivades, comprovant l’homogeneïtat d’una fórmula en l’aplicació de l’equació de

dimensions als dos membres.


(CMCT)

BL. 1.16. Identificar l’error inherent a tota mesura, calculant el valor d’una magnitud,

partint d’un conjunt de valors mesurats i trobant l’error absolut i l’error relatiu, per a

expressar el valor de la mesura junt amb el seu error, i utilitzant l’arredoniment i les

xifres significatives adequades.


(CMCT)

BL. 1.17. Realitzar i interpretar representacions gràfiques de processos físics o

químics a partir de taules de dades, deduint el tipus de relació existent entre les

magnituds estudiades i obtenint la llei que les relaciona.


(CMCT)

Bloc 2: La matèria. Curs 4t ESO

Continguts


• Models atòmics: evolució històrica.

• Taula periòdica i configuració electrònica. Metalls i no-metalls. Grups i

períodes.

• Enllaç químic: iònic, covalent i metàl·lic. Forces intermoleculars.

• Propietats de les substàncies segons la naturalesa del seu enllaç.

• Formulació i nomenclatura de compostos inorgànics segons les normes de la

Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC).

156


• Introducció a la química orgànica.

• Singularitat del carboni.

• Les fórmules en la química del carboni. Hidrocarburs. Grups funcionals.

• Compostos d’interés biològic i industrial.

BL. 2.1. Comparar els diferents models atòmics proposats al llarg de la història

per a interpretar la naturalesa íntima de la matèria i justificar la seua evolució,

utilitzant aplicacions informàtiques, com per exemple laboratoris virtuals de

física i química.


(CMCT)


BL. 2.2. Establir la configuració electrònica dels elements per a deduir la seua

posició en la taula periòdica i les seues propietats químiques, agrupantlos en

famílies.


(CMCT)

BL. 2.3. Predir l’estructura i fórmula dels compostos a partir de la configuració

electrònica dels elements, usant la regla de l’octet i els diagrames de Lewis, per

a justificar les propietats de les substàncies a partir del seu enllaç.


(CMCT)


BL. 2.4. Utilitzar la normativa IUPAC per a anomenar i formular compostos

inorgànics ternaris.


(CMCT)

BL. 2.5. Destacar la importància de les forces intermoleculars per a relacionar-

les amb l’estat físic i les propietats de les substàncies.


(CMCT)


BL. 2.6. Explicar els motius pels quals el carboni és l’element que forma un

nombre més gran de compostos, relacionant les distintes formes al·lotròpiques

del carboni amb les seues propietats.

157



(CMCT)


BL. 2.7. Identificar hidrocarburs senzills i representar-los per mitjà de la seua

fórmula molecular, descrivint les seues aplicacions, i reconéixer els grups

funcionals presents en molècules d’especial interés.


(CMCT)


Bloc 3: Els canvis. Curs 4t ESO

Continguts

• Reaccions i equacions químiques.

• Llei de conservació de la massa.

• Mecanisme i velocitat: factors que modifiquen la velocitat d’una reacció.

• Energia de les reaccions: reaccions endotèrmiques i exotèrmiques.

• Quantitat de substància: el mol. Concentració molar. Càlculs estequiomètrics.

• Reaccions d’especial interés: àcid-base, síntesi i combustions. Aplicacions.


BL. 3.1. Utilitzar la teoria de col·lisions per a interpretar reaccions químiques

senzilles i deduir la llei de conservació de la massa.


(CMCT)


BL. 3.2. Predir l’efecte que sobre la velocitat de reacció tenen distints factors

com la temperatura, concentració..., i determinar el seu carácter exotèrmic o

endotèrmic, a través d’experiències en el laboratori o amb aplicacions virtuals.


(CMCT)


158


BL. 3.3. Relacionar la quantitat de substància, la massa atòmica o molecular i la

constant d’Avogadro per a realitzar càlculs senzills i aplicar-los al càlcul de la

molaritat d’una dissolució.


(CMCT)

BL. 3.4. Escriure i ajustar equacions químiques senzilles de distint tipus per a

interpretar-les quantitativament i realitzar càlculs estequiomètrics amb elles,

aplicant la llei de conservació de la massa a reaccions en què intervinguen

compostos en qualsevol estat, amb reactius purs i suposant un rendiment

complet.


(CMCT)

BL. 3.5. Realitzar experiències de laboratori en què tinguen lloc reaccions de síntesi,

combustió i neutralització, interpretant els fenòmens observats, i, en el cas de les

reaccions àcid-base, utilitzar l’escala de pH per a identificar el caràcter àcid o bàsic de

les substàncies implicades.


(CMCT)



BL. 3.6. Descriure reaccions d’interés industrial i els usos dels productes obtinguts,

així com les reaccions de combustió, per a justificar la seua importància en la

producció d’energia elèctrica i altres reaccions d’importància biològica o industrial.


(CMCT)

Bloc 4: El moviment i les forces. Curs 4t ESO

Continguts

• El moviment.

• Elements: sistema de referència, posició, trajectòria i desplaçament.

• Velocitat mitjana i instantània.

• Variació de la velocitat: acceleració. Acceleració tangencial i centrípeta.

• Estudi del moviment: moviments rectilini uniforme, rectilini uniformement

accelerat i circular uniforme.

159


• Les forces i els seus efectes.

• Naturalesa vectorial de les forces. Composició i descomposició de forces.

• Les forces i el moviment.

• Lleis de Newton.

• Forces d’especial interés: pes, normal, fregament, centrípeta.

• Llei de gravitació universal.El pes. La caiguda dels cossos i el moviment orbital.

Satèl·lits artificials

• Pressió. Fluids. Pressió hidrostàtica. Principis de la hidrostàtica: principi

fonamental de la hidrostàtica, principi d’Arquimedes i flotabilitat, principi de

Pascal i les seues aplicacions.

• Física de l’atmosfera.


BL. 4.1. Utilitzar un sistema de referència per a representar els elements del

moviment per mitjà de vectors, justificant la relativitat del moviment i classificant

els moviments per les seues característiques.


(CMCT)

BL. 4.2. Deduir les expressions matemàtiques que relacionen les distintes

variables en els moviments rectilini uniforme (MRU), rectilini uniformement

accelerat (MRUA) i circular uniforme (MCU), així com les relacions entre les

magnituds lineals i angulars, i utilitzar-les per a resoldre problemes sobre

distintes situacions de moviments.


(CMCT)


BL. 4.3. Dissenyar representacions esquemàtiques amb les magnituds vectorials

implicades per a resoldre problemes de moviments rectilinis i circulars, incloent-

hi el moviment de greus, tenint en compte valors positius i negatius de les

magnituds, expressant el resultat en unitats del sistema internacional i abordant

problemes relacionats amb la seguretat viària.


(CMCT)


160



BL. 4.4. Utilitzar representacions gràfiques per a determinar el valor de la

velocitat i l’acceleració, realitzar experiències en el laboratori o amb simuladors

virtuals per a determinar la variació de la posició i la velocitat d’un cos en funció

del temps i representar gràficament els resultats, relacionant-los amb les

expressions matemàtiques corresponents.


(CMCT)


BL. 4.5. Identificar les forces implicades en fenòmens quotidians per a

representar-les per mitjà de vectors, realitzant la composició o descomposició

d’estes quan actuen diverses forces sobre un cos, i calcular la força resultant.


(CMCT)

BL. 4.6. Aplicar les lleis de Newton per a descriure fenòmens quotidians,

representant i interpretant les forces que apareixen per a calcular la força

resultant i l’acceleració en moviments de cossos en plans, tant horitzontals com

inclinats.


(CMCT)

BL. 4.7. Expressar la força de l’atracció gravitatòria entre dos cossos a partir de

les variables de què depén, argumentant la seua rellevància, i utilitzar la llei

fonamental de la dinàmica per a explicar la caiguda dels cossos i el moviment

orbital, identificant les aplicacions pràctiques dels satèl·lits artificials.


(CMCT)


BL. 4.8. Utilitzar la llei de gravitació universal per a obtindre l’expressió de

l’acceleració de la gravetat i calcular el seu valor en distints punts de la

superfície de la Terra, sobre esta o en distints cossos celestes.


(CMCT)

161


BL. 4.9. Establir la relació entre la superfície d’aplicació d’una força i l’efecte

resultant per a calcular pressions i interpretar fenòmens naturals en què es

mostra esta relació, avaluant les seues aplicacions tecnològiques i resolent

problemes pràctics.


(CMCT)


BL. 4.10. Aplicar els principis de la hidrostàtica per a interpretar fenòmens

naturals i aplicacions tecnològiques, com l’abastiment d’aigua potable o el

funcionament d’una premsa hidràulica basada en el principi de Pascal; predir la

major o menor flotabilitat d’objectes utilitzant l’expressió matemàtica del principi

d’Arquimedes per a resoldre problemes relacionats amb estes situacions a partir

d’experiències que posen de manifest els coneixements adquirits, la iniciativa i

la imaginació.


(CMCT)

BL. 4.11. Aplicar els coneixements sobre la pressió atmosfèrica per a descriure

fenòmens meteorològics i interpretar mapes del temps, reconeixent termes i

símbols específics de la meteorologia.


(CMCT)


Bloc 5: Energia. Curs 4t ESO

Continguts Energia cinètica i potencial. Energia mecànica. Principi de conservació.

• Formes d’intercanvi d’energia: el treball i la calor.

• Treball i potència.

• Efectes de la calor sobre els cossos: variació de temperatura, dilatacions i

canvis d’estat.

• Màquines tèrmiques. El motor d’explosió.


162


BL. 5.1. Aplicar el principi de conservació de l’energia mecànica per a resoldre

problemes de transformacions entre energia cinètica i potencial gravitatòria,

determinant l’energia dissipada en forma de calor, i identificar el calor i el treball

com a formes d’intercanvi d’energia.


(CMCT)

BL. 5.2. Establir la relació entre el treball i la força per a calcular el treball

realitzat en distintes situacions i relacionar-ho amb la potència, utilitzant les

unitats del sistema internacional, o altres unitats d’ús comú, per a expresar els

resultats.


(CMCT)


BL. 5.3. Descriure les transformacions que experimenten els cossos per efecte

de la calor per a establir relacions qualitatives i quantitatives a partir de les

expressions matemàtiques corresponents, per mitjà de representacions

gràfiques i aplicant el concepte d’equilibri tèrmic.


(CMCT)

BL. 5.4. Determinar experimentalment calors específiques i calors latents de

substàncies per mitjà d’un calorímetre, realitzant els càlculs necessaris a partir

de les dades empíriques obtingudes.


(CMCT)

BL. 5.5. Utilitzar el concepte de la degradació de l’energia per a relacionar l’energia

absorbida i el treball realitzat per una màquina tèrmica, emprant simulacions virtuals

interactives, i argumentar la rellevància històrica d’estes màquines i la seua

importància actual.


(CMCT)



163


Seqüenciació i temporalització dels continguts:

S

e

t

Oct

ubre

N

o

v

D

e

s

Ge

ner

Fe

bre

r

M

a

r

ç

A

b

ri

l

M

ai

g

Ju

ny

1ª Avaluació

2ª Avaluació

3ª Avaluacio

Pr

o

v

a

fi

n

al

ju

n

y

1a Avaluació à Unitats 1, 2, 3 i 4

2a Avaluació à Unitats 5, 6, 7 i 8

3a Avaluació à Unitats 9, 10 i 11

NIVELL D’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

4tESO TR1TR2

TR3

OPT

164


DECRET 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual s’establix el currículum de

l’Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana. [2007/9717]Article

12. Atenció a la diversitat

1. Les diferents actuacions educatives hauran de preveure L’ATENCIÓ A LA

DIVERSITAT de l’alumnat, compatibilitzant el desenrotllament de tots amb l’atenció

personalitzada a les necessitats de cada un.

VAL

CAS

ANG

MAT

CSHEEC

EF F-

Q

% % % % % % % % % % %

COMP.COMUNICACI

ÓLINGÜÍSTICA

15

COMP.MATEMÀTICA

25

COMP.CONEIXEMEN

TILAINTERACCIÓENELMÓN

FÍSIC

25

COMP.TRACTAMENTDELAINFORMACIÓ

ICOMPETÈNCIADIGITAL

15

COMP.SOCIALI

CIUTADANA

5

COMP.CULTURALIARTÍSTICA

5

COMP.APRENDREAAPRENDRE

5

COMP.AUTONOMÍAIINICIATIVAPERSONAL

5

QUALIFICACI

ÓGLOBAL

10

0

165


2. D’acord amb el que disposa l’article 12 del Reial Decret 1631/2006, de 29 de

desembre, la conselleria competent en matèria d’educació establirà les mesures

curriculars i organitzatives per a atendre tot l’alumnat i, en particular, a qui presente

dificultats especials d’aprenentatge o d’integració en l’activitat ordinària dels

centres, a qui presente necessitats educatives especials, a l’alumnat d’alta

capacitat intel·lectual i a l’alumnat amb incorporació tardana al nostre sistema

educatiu.

REIAL DECRET 1631/2006, de 29 de desembre, pel qual s’estableixen els

ensenyaments mínims corresponents a l’educació secundària obligatòria. («BOE»

5, de 5-1-2007.)

Article 12. Atenció a la diversitat.

1. L’educació secundària obligatòria s’organitza d’acord amb els principis

d’educació comuna i d’atenció a la diversitat de l’alumnat. Les mesures d’atenció a

la diversitat en aquesta etapa estan orientades a respondre a les necessitats

educatives concretes de l’alumnat i a la consecució de les competències bàsiques i

els objectius de l’educació secundària obligatòria i no poden suposar, en cap cas,

una discriminació que els impedeixi assolir els objectius esmentats i la titulació

corresponent.

2. Les administracions educatives han de regular les diferents mesures d’atenció a

la diversitat, organitzativesdiversificació curricular per a l’alumnat que, després de

l’avaluació oportuna, requereixi una organització dels continguts, activitats

pràctiques i matèries del currículum diferent de l’establerta amb caràcter general i

d’una metodologia específica per assolir els objectius i les competències bàsiques

de l’etapa i el títol de graduat en educació secundària obligatòria.

2. Poden participar en aquests programes els alumnes i les alumnes des de tercer

curs d’educació secundària obligatòria. Així mateix, ho poden fer els qui, una

vegada cursat segon, no estiguin en condicions de promocionar a tercer i hagin

repetit una vegada en l’etapa. En tot cas la seva incorporació requereix l’avaluació

tant acadèmica com psicopedagògica i la intervenció de l’Administració educativa,

en els termes que aquesta estableixi, i s’ha de fer una vegada escoltats l’alumne i

la seva família.

3. Les administracions educatives han d’establir el currículum d’aquests programes

en el qual s’han d’incloure dos àmbits específics, un d’aquests amb elements

formatius de caràcter lingüístic i social, i un altre amb elements formatius de

166


caràcter cientificotecnològic i, almenys, tres matèries de les establertes per a

l’etapa no previstes en els àmbits anteriors, que l’alumnat ha de cursar

preferentment en un grup ordinari. Es pot establir, a més, un àmbit de caràcter

pràctic.

L’àmbit lingüístic i social ha d’incloure, com a mínim, els aspectes bàsics del

currículum corresponents a les matèries de Ciències socials, geografia i història,

Llengua castellana i literatura i, si n’hi ha, llengua cooficial i literatura. L’àmbit

cientificotecnològic ha d’incloure, com a mínim, els corresponents a les matèries de

Matemàtiques, Ciències de la naturalesa i Tecnologies. Quan la

Llengua estrangera no s’inclogui en l’àmbit lingüístic i social s’ha de cursar com

una de les tres matèries establertes al paràgraf anterior. En el cas d’incorporar-se

un àmbit de caràcter pràctic, pot incloure els continguts corresponents a

Tecnologies.

4. Cada programa de diversificació curricular ha d’especificar la metodologia, els

continguts i els criteris d’avaluació que garanteixin l’adquisició de les competències

bàsiques, en el marc del que estableixin les administracions educatives.

5. L’avaluació de l’alumnat que cursi un programa de diversificació curricular ha de

tenir com a referent fonamental les competències bàsiques i els objectius de

l’educació secundària obligatòria, així com els criteris d’avaluació específics del

programa.

6. L’alumnat que en finalitzar el programa no estigui en condicions d’obtenir el títol

de graduat en educació secundària obligatòria i compleixi els requisits d’edat que

estableix l

4.4.5 ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

167


El llibre de Recursos per a la diversitat conté fitxes d’activitats de reforç i

d’ampliació, i resums dels continguts de la matèria. Inclou un CD que conté els

PDF de les fitxes d’activitats de reforç i d’ampliació, i dels resums fotocopiables.

També conté una presentació PowerPoint amb el resum dels continguts bàsics de

la matèria.

Fitxa tècnica • Matèria: Física i química • Curs: 4t • Etapa: ESO • Tipus: Material per al professorat • ISBN/EAN: 978-84-479-2363-2

4.4.5.1. Detecció de la diversitat

- Avaluació inicial

- Avaluació contínua

4.4.5.2. Mesures d'atenció

- Activitats de reforç fotocopiables

- Activitats d'ampliació fotocopiables

FÍSICA I QUÍMICA 1R BATXILLERAT

INTRODUCCIÓ

La física i la química han tingut un paper clau en el desenrotllament espectacular que

ha viscut la humanitat en els últims segles i, sens dubte, també tindran una

importància capital en el futur, avançant cap a un millor coneixement de l’univers

observable, en la producció de nous materials que ens permetran fabricar dispositius

que faran les nostres vides més còmodes, desenrotllant nous medicaments que seran

capaços de frenar malalties que ara ens desborden, augmentant la capacitat

d’emmagatzematge dels dispositius digitals i la potència dels ordinadors, o fent les

comunicacions globals més ràpides i eficients permetent incrementar els fluxos

d’informació entre els sers humans, per mencionar-ne alguns exemples. Per tot això

l’àrea de Física i Química ha de tindre un paper central en el desenrotllament

intel·lectual dels jóvens de l’ESO i el Batxillerat.

L’àrea de Física i Química s’impartix en els dos cicles de l’etapa de l’ESO i en el primer

curs de Batxillerat. En el primer cicle de l’ESO s’han de refermar els coneixements

168


adquirits pels alumnes al llarg de l’Educació Primària, des d’un enfocament

essencialment fenomenològic, presentant la matèria com a explicació lògica de molts

dels fenòmens a què els alumnes estan acostumats i que coneixen. En el segon cicle

de l’ESO, l’enfocament ha de ser més formal, dirigit a dotar els alumnes de capacitats

específiques associades a esta matèria, i s’assentaran les bases dels continguts que

rebran en primer de Batxillerat un enfocament més acadèmic.

4- PROGRAMACIÓ FÍSICA I QUÍMICA 1r BATXILLERAT

Índex Bloc 1: L’activitat científica Bloc 2: Aspectes quantitatius de la química. Bloc 3: Reaccions químiques. Bloc 4: Transformacions energètiques i espontaneïtat de les reaccions químiques. Bloc 5: química del carboni. Bloc 6: Cinemàtica. Bloc 7: Dinàmica. Bloc 8: Energia.



Batxillerat a la Comunitat Valenciana. [2015/5410] LOMCE

Bloc 1: L’activitat científica. Curs 1r Batxillerat

Continguts

• Habilitats, destreses i estratègies necessàries en l’activitat científica.

• Tractament de dades experimentals i textos de caràcter científic.

• Tecnologies de la informació i la comunicació: aplicacions a l’estudi de

fenòmens fisicoquímics.

169


• Realització d’un projecte d’investigació sobre un tema d’actualitat usant les

tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).


BL. 1.1. Utilitzar les estratègies necessàries en l’activitat científica, com ara estimació

d’errors, anàlisi dimensional d’equacions, representacions gràfiques o tractament

d’informació de caràcter científic, per a resoldre problemes físics o químics, seguint els

passos del mètode científic i emprant la terminologia adequada.


(CMCT)



BL. 1.2. Emprar aplicacions virtuals interactives per a simular experiments físics i

químics de difícil realització en el laboratori.


(CMCT)


BL. 1.3. Planificar i desenrotllar investigacions científiques sobre un tema d’actualitat

vinculat a la física o la química per a elaborar i defendre un projecte, utilitzant

preferentment les TIC per a buscar i seleccionar la informació científica a partir d’una

estratègia de filtratge i de forma contrastada en mitjans digitals com pàgines web

especialitzades o diccionaris i enciclopèdies en línia, registrant-la en paper de forma

acurada o emmagatzemant-la digitalment en dispositius informàtics i servicis de la

xarxa.


(CMCT)



BL. 1.4. Planificar tasques o projectes, individuals o col·lectius, descrivint accions,

recursos materials, terminis i responsabilitats per a aconseguir els objectius proposats,

adequar el pla durant el seu desenrotllament considerant diverses alternatives per a

transformar les dificultats en possibilitats, avaluar el procés i el producte final i

comunicar de forma creativa els resultats obtinguts amb el suport dels recursos

adequats.

170



(CMCT)



BL. 1.5. Interpretar textos orals de naturalesa científica procedents de fonts diverses


BL. 1.6. Expressar oralment textos prèviament planificats, de l’àmbit científic, amb una





BL. 1.7. Participar en intercanvis comunicatius en l’àmbit científic, utilitzant un




BL. 1.8. Llegir textos de formats diversos i naturalesa científica, utilitzant les

estratègies de comprensió lectora per a obtindre informació i aplicar-la en la reflexió

sobre el contingut.


(CMCT)


BL. 1.9. Escriure textos de naturalesa científica en diversos formats i suports, cuidant

els seus aspectes formals i aplicant les normes de correcció ortogràfica i gramatical del

nivell educatiu, per a transmetre de forma organitzada els seus coneixements amb un



(CMCT)


BL. 1.10. Buscar i seleccionar informació en diverses fonts científiques de forma

contrastada, i organitzar la informació obtinguda per mitjà de diversos procediments de

presentació dels continguts, per a ampliar els seus coneixements i elaborar textos,

citant adequadament la seua procedència.


171



(CMCT)


Bloc 2: Aspectes quantitatius de la química. Curs 1r Batxillerat

Els científics han intentat resoldre des del principi dels temps els enigmes existents en

el coneixement íntim de l’estructura de la matèria. Els antics grecs ja mostraven la

seua inquietut per saber fins a on arribava la seua complexitat. A mesura que s’anava

avançant en els descobriments lam complexitat augmentava. Sols hui en dia, la

moderna teoria quàntica ha donat resposta a la majoria dels interrogants, però no

obstant això, encara es segueix investigant i avançant en aquest camp de la química.

En aquesta unitat explicarem com s’ha anat desenvolupant la investigació a prop de

l’estructura dels àtoms a partir dels models més actuals derivat de l’emprament de la

mecànica quàntica.

Continguts

• Revisió de la teoria atòmica de Dalton i les lleis associades al seu establiment.

• Lleis dels gasos. Equació d’estat dels gasos ideals. Mescles de gasos:

pressions parcials. Determinació de fórmules empíriques i moleculars.

• Dissolucions: formes d’expressar la concentració, preparació i propietats

col·ligatives

• Mètodes actuals per a l’anàlisi de substàncies: espectroscòpia I espectrometria.

Aplicacions.


BL. 2.1. Utilitzar les lleis fonamentals de la química per a justificar la teoría

atòmica de Dalton i la discontinuïtat de la matèria, exemplificant-ho amb

reaccions.


(CMCT)

172


BL. 2.2. Aplicar l’equació d’estat dels gasos ideals per a determinar

les.magnituds que definixen l’estat d’un gas, per a relacionar les pressions totals

i parcials en una mescla amb les fraccions molars dels components i per a

calcular les fórmules empíriques i moleculars de compostos a partir de la seua

composició centesimal, raonant la utilitat i limitacions de la hipòtesi de gas ideal.


(CMCT)

BL. 2.3. Elaborar els càlculs necessaris per a expressar la concentració d’una

dissolució en g/l, mol/l, percentatge en pes i percentatge en volum i descriure el

procediment de preparació en el laboratori, tant per al cas de soluts en estat

sòlid com a partir d’una altra de concentració coneguda.


(CMCT)

BL. 2.4. Examinar la variació de les propietats col·ligatives per a relacionarho

amb algun procés d’interés en el nostre entorn, utilitzant el concepte de pressió

osmòtica per a descriure el pas d’ions a través d’una membrana semipermeable.


(CMCT)


BL. 2.5. Utilitzar dades espectromètriques per a calcular la massa atómica d’un

element, avaluant les aplicacions de l’espectroscòpia en la identificació

d’elements i compostos.


CMCT

Bloc 3: Reaccions químiques. Curs 1r Batxillerat

Continguts

• Formulació i nomenclatura química.

• Estequiometria de les reaccions: càlculs estequiomètrics. Rendiment de les

reaccions.

• Química i indústria. Processos d’obtenció de productes inorgànics.

173


• Siderúrgia: processos, productes i aplicacions. Nous materials: importància i

aplicacions.


BL. 3.1. Utilitzar la normativa de la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada

(IUPAC) per a formular i anomenar les substàncies que intervenen en una

reacció química donada.


(CMCT)

BL. 3.2. Escriure i ajustar equacions químiques senzilles de distint tipus per a

interpretar-les quantitativament i realitzar càlculs estequiomètrics amb elles,

aplicant la llei de conservació de la massa a reaccions en què intervinguen

compostos en qualsevol estat, en dissolució, en presència d’un reactiu limitant o

un reactiu impur i considerant el rendiment de la reacció.


(CMCT)

BL. 3.3. Analitzar les reaccions químiques que tenen lloc en l’obtenció de

productes inorgànics d’alt valor afegit per a avaluar el seu interés industrial.


(CMCT)


BL. 3.4. Explicar les reaccions que tenen lloc en els processos bàsics de la siderúrgia i

analitzar els productes obtinguts per a justificar la seua importància, relacionant les

seues aplicacions amb la seua composició.

ü Competència matemática i competències bàsiques en ciència i tecnología

(CMCT)


BL. 3.5. Utilitzar distintes fonts d’informació sobre la investigació científica aplicada al

desenrotllament de nous materials per a analitzar la seua importància i repercussió en

la qualitat de vida.


(CMCT)



174


Bloc 4: Transformacions energètiques i espontaneïtat de les reaccions químiques. Curs 1r Batxillerat

Continguts

• Sistemes termodinàmics.

• Primer principi de la termodinàmica.

• Energia interna. La calor i el seu equivalent mecànic.

• Entalpia.

• Equacions termoquímiques. Diagrames entàlpics. Reaccions exotèrmiques i

endotèrmiques. Càlcul de la variació d’entalpia: llei de Hess.

• Segon principi de la termodinàmica.

• Entropia.

• Espontaneïtat de les reaccions. Energia de Gibbs.

• Reaccions de combustió: influència i aplicacions de les reaccions de combustió

en l’àmbit social, industrial i mediambiental.


BL. 4.1. Utilitzar el primer principi de la termodinàmica per a relacionar la

variació de l’energia interna en un procés termodinàmic amb la calor absorbida o

despresa i el treball realitzat en el procés, utilitzant la unitat de calor en el

sistema internacional i el seu equivalent mecànic.


(CMCT)

BL. 4.2. Utilitzar la llei de Hess per a calcular la variació d’entalpia d’una reacció

a partir de les equacions termoquímiques i analitzar els resultats per a distingir

entre reaccions endotèrmiques i exotèrmiques.


(CMCT)

175


BL. 4.3. Predir la variació d’entropia en una reacció química en funció de la

molecularitat i estat dels compostos que hi intervenen per a distingir els

processos reversibles i irreversibles i associar-la amb l’espontaneïtat del procés.


(CMCT)


BL. 4.4. Utilitzar l’energia lliure de Gibbs per a predir l’espontaneïtat d’una

reacció temperatura.


(CMCT)


BL. 4.5. Analitzar les conseqüències de l’ús de combustibles fòssils, relacionant les

emissions de CO2 amb els seus efectes per a proposar actituds sostenibles que

puguen reduir-los.


(CMCT)


Bloc 5: química del carboni. Curs 1r Batxillerat

Continguts

• Compostos del carboni: hidrocarburs, compostos nitrogenats i oxigenats.

• Formulació i nomenclatura de la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada

(IUPAC) dels compostos del carboni.

• Aplicacions i propietats.

• Isomeria estructural: tipus i representació d’isòmers.

• El petroli i els seus derivats: processos d’obtenció i repercussió mediambiental.

Utilitat de les fraccions del petroli.

• Formes al·lotròpiques del carboni. Els nous materials: grafé, ful·leré I nanotubs.


176


BL. 5.1. Utilitzar la normativa IUPAC per a formular i anomenar hidrocarburs de

cadena oberta i tancada i derivats aromàtics i compostos orgànics senzills amb

una funció oxigenada o nitrogenada.


(CMCT)

BL. 5.2. Aplicar la isomeria estructural per a representar els diferents isòmers d’un

compost orgànic.


(CMCT)

BL.5.3. Descriure els processos químics d’obtenció de derivats del petroli per a

explicar la seua utilitat i repercussions mediambientals.


(CMCT)


BL. 5.4. Distingir les formes al·lotròpiques del carboni per a relacionar-les amb les

propietats fisicoquímiques i les seues aplicacions.


(CMCT)

BL. 5.5. Elaborar un informe sobre la incidència de la química del carboni en les

nostres vides per a justificar la seua importància i proposar mesures i actituds

mediambientalment sostenibles.


(CMCT)



Bloc 6: Cinemàtica. Curs 1r Batxillerat

Continguts

• Sistemes de referència inercials.

• Principi de relativitat de Galileu. Representació gràfica de magnituds

177


• vectorials.

• Moviments rectilinis i circulars. Magnituds i equacions. Representacions

gràfiques.

• Composició dels moviments rectilini uniforme i rectilini uniformement accelerat.

• Descripció del moviment harmònic simple. Magnituds i equacions.

• Representacions gràfiques.


BL. 6.1. Distingir entre sistemes de referència inercials (SRI) i no inercials per a

analitzar el moviment d’un cos en situacions quotidianes i representar

gràficament les magnituds vectorials que el descriuen utilitzant el sistema de

referència adequat.


(CMCT)

BL. 6.2. Obtindre les equacions que descriuen la velocitat i acceleració d’un cos

a partir de l’expressió del vector de posició en funció del temps i aplicar-les per

a resoldre exercicis pràctics de cinemàtica en dos dimensions (moviment d’un

cos en un pla), interpretant les gràfiques corresponents.


(CMCT)



BL. 6.3. Analitzar els components intrínsecs de l’acceleració en distints casos

pràctics i aplicar les seues equacions per a determinar el seu valor.


(CMCT)

BL. 6.4. Relacionar les magnituds lineals i angulars per a establir les equacions

corresponents i resoldre casos pràctics.


(CMCT)

178


BL. 6.5. Establir les equacions que descriuen moviments compostos per a

calcular el valor de les magnituds característiques i resoldre problemas relatius

a la composició de moviments per descomposició en dos moviments rectilinis.


(CMCT)

BL. 6.6. Dissenyar experiències que posen de manifest el moviment harmònic

simple (MHS) per a determinar les magnituds involucrades, interpretant el

significat físic dels paràmetres que apareixen en les seues equacions, i aplicar

estes equacions per a determinar les magnituds característiques, realitzant i

interpretant representacions gràfiques.


(CMCT)



BL. 6.7. Gestionar de forma eficaç tasques o projectes, fer propostes creatives i

confiar en les seues possibilitats, mostrar energia i entusiasme durant el seu

desenrotllament, prendre decisions raonades assumint riscos i responsabilitzar-se de

les pròpies accions i de les seues conseqüències.


(CMCT)


Bloc 7: Dinàmica. Curs 1r Batxillerat

Continguts

• La força com a interacció.

• Forces de contacte.

• Dinàmica de cossos lligats.

• Forces elàstiques. Llei de Hooke.

• Dinàmica del moviment harmònic simple.

• Sistema de dos partícules.

• Conservació del moment lineal i impuls mecànic.

• Dinàmica del moviment circular uniforme.

179


• Gravitació: lleis de Kepler. Forces centrals i moment angular. Conservació.

• Llei de gravitació universal.

• Interacció electrostàtica: llei de Coulomb.


BL. 7.1. Representar totes les forces que actuen sobre un cos per a obtindre la

resultant i aplicar les lleis de Newton per a resoldre supòsits en què apareguen

forces de fregament en plans horitzontals o inclinats, amb cossos solitaris o

amb diversos cossos units per mitjà de cordes tenses i corrioles.


(CMCT)


BL. 7.2. Determinar experimentalment la constant elàstica d’un ressort aplicant la

llei de Hooke i calcular la freqüència d’oscil·lació d’un moviment harmònic

simple (MHS) relacionant-la amb el desplaçament.


(CMCT)

BL. 7.3. Aplicar el principi de conservació del moment lineal a sistemes de dos

cossos per a predir el seu moviment a partir de les condicions inicials i

relacionar l’impuls mecànic i el moment lineal.


(CMCT)

BL. 7.4. Aplicar el concepte de força centrípeta per a resoldre i interpretar casos

de mòbils en corbes i en trajectòries circulars.


(CMCT)


BL. 7.5. Aplicar les lleis de Kepler i la llei de conservació del momento angular al

moviment planetari per a relacionar valors del radi orbital i de la velocitat en

diferents punts de l’òrbita.


(CMCT)


180


BL. 7.6. Expressar la força de l’atracció gravitatòria entre dos cossos a partir de

les variables de què depén i utilitzar la llei fonamental de la dinàmica per a

explicar el moviment orbital, relacionant el radi i la velocitat orbital amb la massa

del cos central.


(CMCT)

BL. 7.7. Aplicar la llei de Coulomb per a caracteritzar la interacció entre

càrregues elèctriques puntuals i comparar-la amb la llei de Newton de la

gravitació universal, determinant les forces electrostàtica i gravitatòria entre dos

partícules de càrrega i massa conegudes.


(CMCT)

Bloc 8: Energia. Curs 1r Batxillerat

Continguts

• Energia mecànica i treball. Principi de conservació.

• Sistemes conservatius. Teorema de les forces vives.

• Energia cinètica i potencial del moviment harmònic simple.

• Transformacions energètiques de l’oscil·lador harmònic.

• Diferència de potencial elèctric i treball necessari per a transportar una càrrega

entre dos punts d’un camp elèctric.

•


BL. 8.1. Aplicar el principi de conservació de l’energia per a resoldre problemes

mecànics i determinar valors de velocitat i posició, així com d’energia cinètica i

potencial, i relacionar el treball que realitza una força sobre un cos amb la

variació de la seua energia cinètica.


(CMCT)


181


BL. 8.2. Classificar en conservatives i no conservatives les forces que intervenen

en un supòsit teòric, per a justificar les transformacions energètiques que es

produïxen i la seua relació amb el treball.


(CMCT)


BL. 8.3. Aplicar el principi de conservació de l’energia per a calcular l’energia

cinètica, potencial i mecànica de l’oscil·lador harmònic, relacionant l’energia i

l’elongació.


(CMCT)

BL. 8.4. Establir la relació entre el potencial elèctric i el treball necessari per a

transportar una càrrega entre dos punts d’un camp elèctric per a determinar

l’energia implicada en el procés.


(CMCT)


estudis vinculats als coneixements de física i química; analitzar els coneixements,

habilitats i competències necessàries per al seu desenrotllament, i comparar-les amb




(CMCT)



Temporalització global

1. LA NATURALESA DE LA CIÈNCIA I DEL TREBALL CIENTÍFIC.

4 sessions

2. NATURALESA I ORGANITZACIÓ DE LA MATÈRIA.

22 sessions

3. ESTRUCTURA INTERNA DE LA MATÈRIA

12 sessions

4. CANVIS MATERIALS I ENERGETICS EN LES REACCIONS QUÍMIQUES

26sessions

182


5. INTRODUCCIÓ A LA QUÍMICA DEL CARBONI.

10 sessions

6. CINEMÀTICA

21 sessions

7. DINÀMICA

21 sessións

8. ENERGIA I LA SEUA TRANSFERÈNCIA 14 sessions 9. ELECTROSTÀTICA I CORRENT CONTINU

12 sessions

Cronograma

S O N D G F M Ab Maig Juny

Naturalesa de

la ciència

Matèria Reaccions

1ª Avaluació Q. carboni cinemàtica

2ª Avaluació Dinàmica-

Energia

3ª Avaluacio Prova

final juny

5- Programació Física 2n de Batxillerat

INTRODUCCIÓ

La física contribueix a comprendre la matèria, la seua estructura i els seus canvis, des

de l’escala més petita fina a la més grossa, és a dir, des de les partícules, núclis,

àtoms, etc. Fins a les estrelles, galàxies i el propi Univers. El gran desenvolupament

de les ciències físiques produït en els darrers segles ha suposat un gran impacte en la

vida dels éssers humans. Això pot constatar-se per les seues enormes implicacions en

183


la nostra societat: moltes indústries es basen en les seues contribucions, tot un conjunt

d’eines presents en la vida quotidiana es basen, están relacionades amb els avanços

en aquest camp del coneixement, sense oblidar el seu paper com a font de canvi

social, la seua influencia en el desenvolupament de les idees i les seues implicacions

en el medi ambient.

La física és una matèria que té un caràcter formatiu i preparatori, Com totes les

disciplines científiques, les ciències físiques constitueixen un element fonamental de la

cultura del nostre temps. Per altra banda, contribueix a la formació d’una ciutadania

informada en aspectes tan complexos com les interaccions entre física, tecnologia,

societat i medi ambient.

La progragració inclou els continguts que permeten abordar amb èxit estudis

posteriors, donat que la física és una matèria que forma part de tots els estudis

universitaris de caràcter científic i és necessària per a un ampli ventall de mòduls

professionals que estan presents en la formació professional de grau superior.

Els continguts s’han estructurat al voltant de tres gran àmbits:la mecànica,

l’electromagnetisme i la física moderna. S’agrupen en cinc blocs: vibracions i ones, camp gravitatori, camp electromagnètic, òptica i física moderna.

Com la física clàssica no podia explicar una sèrie de fenòmens, a principis del segle

XX, va sorgir la física relativista i la física quàntica, amb múltiples aplicacions, algunes

de les quals s’aborden en el darrer bloc d’aquest curs.

La utilització d’estratègies bàsiques de l’activitat científica com el plantejament de

problemes i la presa de decisions a prop de la conveniència o no del seu estudi; la

formulació d’hipòtesis, el disseny i resolució d’actividats experimentals, l’anàlisi dels

resultats, la recerca d’informació, són continguts que, pel seu caràcter transversal, es

tenen en compte a l’hora de desenvolupar la resta de continguts.

L’estudi de la física en aquest curs suposa una continuació de l’estudiada en el curs

anterior, aleshores centrada fonamentalment en la mecànica dels objectes

assimilables a punts materials i en una introducció a l’electricitat.

La Física en el segon curs de Batxillerat té essencialment un doble objectiu: formatiu i

preparatori. El primer d’ells té a veure amb el notable impacte que el desenrotllament

de la física ha tingut i té en el progrés de la humanitat, no sols perquè des de la

investigació en física han sorgit un elevat nombre de troballes que s’han materialitzat

en desenrotllaments tecnològics clau de la societat moderna, com les tecnologies de la

informació i la comunicació, sinó també perquè els avanços aconseguits en el camp de

la física han sigut determinants en el desenrotllament de noves idees que han

184


fomentat els canvis socials que ens han portat a la societat de la immediatesa

electrònica i la globalització.

Quant a l’objectiu preparatori per a estudis posteriors, no podem ignorar que la Física

és una de les matèries amb més presència en els estudis universitaris de caràcter

cientificotècnic i que resulta de gran utilitat en una notable varietat de cicles formatius

de grau superior.

Prenent com a punt de partida els coneixements adquirits pels alumnes en la matèria

de Física i Química de cursos anteriors, i tenint com a marc de referencia obligat el

currículum bàsic (R.D 1105/2014), s’ha elaborat este currículum de Física de segon de

Batxillerat sense intenció d’augmentar els continguts de l’esmentat decret, per

considerar-los prou amplis tenint en compte que tota matèria empírica ha de tindre un

pes adequat de continguts que deixe marge perquè els alumnes realitzen experiències

de laboratori que els permeten adquirir una idea com cal i de primera mà del que és la

investigació científica i el seu mètode, i que els permeta també desenrotllar

competències bàsiques com la d’aprendre a aprendre, competència en ciència i

tecnologia, i sentit de la iniciativa, a més de la resta de competències bàsiques, les

quals s’indiquen en cada un dels blocs temàtics que contribuïxen al seu

desenrotllament.

Per tant, en una matèria com la Física, hauria de donar-se un protagonisme essencial

a les pràctiques de laboratori realitzades pels alumnes i, quan açò no siga possible,

recórrer a aplicacions informàtiques interactives, abundantment disponibles en Internet

i cada vegada més elaborades.

Trencant amb la seqüència cinemàtica-dinàmica-energia del primer de Batxillerat, la

Física de segon de Batxillerat es concreta en sis blocs de continguts, dedicats els cinc

primers a la física clàssica, i l’últim a la física del segle XX.

El primer bloc se centra en l’activitat científica, concretada en el mètode científic,

que s’han impartit des de l’ESO de forma graduada; en segon de Batxillerat esta

gradació ha de suposar una major complexitat en l’activitat realitzada (experiències en

el laboratori o anàlisi de textos científics) així com en l’ús de determinades ferramentes

com els gràfics, ampliant-los a la representació simultània de tres variables

independents. Per la seua naturalesa, este bloc dedicat a les estratègies pròpies de

l’activitat científica té caràcter transversal al llarg dels altres blocs, i ha de traure profit

de les tecnologies de la informació i la comunicació.

El bloc segon aborda la interacció gravitatòria des de la perspectiva del concepte

de camp, representat este per mitjà de les línies de camp i les superficies

equipotencials, aplicat a situacions concretes com el moviment orbital.

185


El tercer bloc de continguts es dedica a la interacció electromagnètica. Partix

també del concepte de camp, destaca el caràcter conservatiu del camp elèctric i el no

conservatiu del camp magnètic, i aborda el fenomen de la inducció electromagnètica i

la seua aplicació en la generació de corrents elèctrics.

El bloc quart se centra en les ones, que són abordades inicialment des d’un punt de

vista descriptiu, recorrent a l’equació de les ones harmòniques, per a després analitzar

els fenòmens genuïnament ondulatoris, el so com a exemple d’ona longitudinal i les

ones electromagnètiques, insistint especialment en la llum. Com que este quart bloc va

precedit del dedicat a l’electromagnetisme, esta seqüenciació serà útil per a introduir la

gran unificació de la física del segle XIX i justificar la denominació d’ones

electromagnètiques.

El quint bloc aborda l’òptica geomètrica, restringida a l’aproximació paraxial, i

presenta les equacions i els diagrames de rajos dels sistemes òptics estudiats des

d’un punt de vista operatiu.

La física del segle XX és abordada en el sext bloc de continguts, sense entrar en

tractaments matemàtics complexos, però amb l’objectiu clar que els alumnes

adquirisquen un coneixement bàsic de la teoria especial de la relativitat i la física

quàntica, així com de les paradoxes amb elles associades. També s’aborden nocions

bàsiques de física nuclear i les interaccions fonamentals de la naturalesa.

Quant a l’avaluació, en la llista de continguts i criteris d’avaluació es troben implícits els

estàndards d’aprenentatge avaluables, que concreten el que l’estudiant ha de saber,

comprendre i saber fer en l’àrea de Física, i que faciliten el disseny de proves

estandarditzades i comparables. I en relació amb l’atenció a la diversitat, s’establiran

les mesures més adequades perquè les condicions de realització de les avaluacions

s’adapten a les circumstàncies de l’alumnat amb necessitats educatives especials.

Finalment, atés que la Física de 2n de Batxillerat té una exigència matemàtica notable,

és convenient que els departaments que impartixen la Física i les Matemàtiques

arriben a acords relatius a una seqüenciació de continguts que facilite i reforce

l’aprenentatge dels alumnes d’ambdós matèries, i que estos acords tinguen reflex fidel

en les programacions didàctiques d’estos departaments.

Bloc 1: l’activitat científica. Curs 2n de Batxillerat

Continguts

• Estratègies pròpies de l’activitat científica.

186


• Tecnologies de la informació i la comunicació.


BL1.1. Interpretar textos orals, propis de l’àrea, procedents de fonts diverses per a




BL1.2. Expressar oralment textos prèviament planificats, propis de l’àrea, amb una





BL1.3. Participar en intercanvis comunicatius en l’àmbit de l’àrea utilitzant un




BL1.4. Reconéixer la terminologia conceptual de la física i utilitzar-la correctament en

activitats orals i escrites.



BL1.5. Llegir textos de formats diversos, propis de l’àrea, utilitzant les estratègies de


contingut.



BL1.6. Escriure textos adequats a l’àrea en diversos formats i suports, cuidant els seus



discriminatori.



187


BL1.7. Buscar i seleccionar informació en diverses fonts, pròpies de l’àrea, de forma

contrastada, i organitzar la informació obtinguda per mitjà de diversos procediments de

presentació dels continguts, tant en paper com digitalment, per a ampliar els seus

coneixements i elaborar textos, citant adequadament la seua procedència.



BL1.8. Col·laborar i comunicar-se per a construir un producte o tasca col·lectiva filtrant

i compartint informació i continguts digitals, seleccionant les ferramentes TIC

adequades i aplicant bones formes de conducta en la comunicació, i previndre,

denunciar i protegir els altres de les males pràctiques com el ciberassetjament.



BL1.9. Crear i editar continguts digitals com ara documents de text o presentacions

multimèdia amb sentit estètic utilitzant aplicacions informàtiques per a registrar

informació científica, i conéixer com aplicar els diferents tipus de llicències.


BL1.10. Analitzar el paper que la investigació científica té com a motor de la

nostra societat i la seua importància al llarg de la història.


(CMCT)


BL1.11. Analitzar la importància de la I+D en la vida quotidiana per a generar

coneixement, aplicacions científiques i desenrotllament tecnològic.


(CMCT)


BL1.12. Gestionar de forma eficaç tasques o projectes científics, fent propostes

creatives i confiant en les seues possibilitats, prenent decisions raonades i

responsables.


(CMCT)


188


BL1.13. Planificar tasques o projectes científics, individuals o col·lectius, descrivint

accions, recursos materials, terminis i responsabilitats per a aconseguir els objectius

proposats, i considerant diverses alternatives; avaluar el procés i el producte final i

comunicar de forma creativa els resultats obtinguts.



BL1.14. Buscar i seleccionar informació sobre els entorns laborals, professions i






BL1.15. Organitzar un equip de treball distribuint responsabilitats i gestionant recursos

perquè tots els seus membres hi participen i arriben a les metes comunes, influir

positivament en els altres generant implicació en la tasca i utilitzar el diàleg igualitari

per a resoldre conflictes i discrepàncies actuant amb responsabilitat i sentit ètic.




BL1.16. Relacionar les magnituds implicades en un procés físic, efectuant l’anàlisi

dimensional, resolent exercicis en què la informació ha de deduir-se a partir de les

dades proporcionades i de les equacions que regixen el fenomen, elaborant i

interpretant representacions gràfiques de dos i tres variables a partir de dades

experimentals, relacionant-les amb les equacions matemàtiques que representen les

lleis i els principis físics subjacents, i utilitzant aplicacions virtuals interactives per a

simular experiments físics de difícil implantació en el laboratori.


(CMCT)


Bloc 2: interacció gravitatòria. Curs 2n de Batxillerat

Continguts

189


• Camp gravitatori. Força gravitatòria. Intensitat del camp. Línies de camp.

• Caràcter conservatiu del camp gravitatori. Energia potencial gravitatòria.

• Potencial gravitatori. Superfícies equipotencials.

• Velocitat d’escapament. Velocitat orbital. Relació entre energia i moviment

orbital. Matèria fosca.

• Satèl·lits artificials.

• Caos determinista.


BL2.1. Analitzar el camp gravitatori associant-lo a la presència de massa,

relacionant els conceptes de força i intensitat del camp, establint una relació

entre intensitat del camp gravitatori i acceleració de la gravetat, calculant la

intensitat del camp deguda a un conjunt de masses puntuals i representant

gràficament el camp gravitatori per mitjà de les línies de camp.


(CMCT)

BL2.2. Explicar el caràcter conservatiu del camp gravitatori per la seua relació

amb una força central, relacionant este caràcter conservatiu amb l’existència

d’una energia potencial gravitatòria, determinant el treball realitzat pel camp a

partir de les variacions d’energia potencial, calculant l’energia potencial d’una

massa en un camp generat per un conjunt de masses puntuals, calculant el

potencial gravitatori degut a un conjunt de masses puntuals i representant

gràficament el camp gravitatori per mitjà de superfícies equipotencials.


(CMCT)

BL2.3. Justificar les variacions energètiques d’un cos en moviment en el si de

camps gravitatoris calculant la velocitat d’escapament d’un cos aplicant el

principi de conservació de l’energia mecànica, aplicant la llei de conservació de

l’energia al moviment orbital de diferents cossos com ara satèl·lits, planetes i

galàxies; deduint la velocitat orbital d’un cos en funció del radi de l’òrbita i la

massa generadora del camp, i identificant la hipòtesi de l’existència de matèria fosca

a partir de les dades de rotació de galàxies i la massa del forat negre central.


(CMCT)

190


BL2.4. Utilitzar aplicacions virtuals interactives per a l’estudi de satèl·lits d’òrbita

mitjana (MEO), òrbita baixa (LEO) i òrbita geoestacionària (GEO) i extraure’n

conclusions.


(CMCT)


BL2.5. Descriure la dificultat de resoldre el moviment de tres cossos sotmesos a la

interacció gravitatòria mútua utilitzant el concepte de caos.


(CMCT)

Bloc 3: interacció electromagnètica. Curs 2n de Batxillerat

Continguts

• Camp electric.

• Força elèctrica.

• Intensitat del camp.

• Línies de camp, representant gràficament el camp elèctric per mitjà de

superficies equipotencials.

• Caràcter conservatiu del camp elèctric. Energia potencial elèctrica. Potencial

elèctric. Superfícies equipotencials.

• Analogies i diferències entre els camps gravitatori i elèctric.

• Moviment de càrregues en el si d’un camp electrostàtic. Treball necessari per a

transportar una càrrega entre dos punts del camp.

• Flux elèctric i llei de Gauss. Aplicació de la llei de Gauss al càlcul del camp

elèctric creat per una esfera carregada uniformement.

• Principi d’equilibri electrostàtic. Exemples quotidians de l’efecte gàbia de

Faraday.

• Camp magnètic. Efecte dels camps magnètics sobre càrregues en moviment.

Espectròmetres de masses i acceleradors de partícules.

• Camps magnètics creats per una càrrega en moviment i per corrents elèctrics

rectilinis.

• El camp magnètic com a camp no conservatiu. Llei d’Ampère i la seua utilitat

en el càlcul de camps magnètics.

191


• Camp creat per distints elements de corrent: conductor rectilini, espira I conjunt

d’espires.

• Interacció entre dos corrents rectilinis paral·lels i definició d’ampere.

• Flux magnètic a través d’una superfície. Inducció electromagnètica. Lleis de

• Faraday-Henry i Lenz. Força electromotriu.

• Generadors de corrent altern.


BL3.1. Analitzar el camp elèctric associant-lo a la presència de càrrega,

relacionant els conceptes de força i intensitat del camp, utilitzant el principi de

superposició per al càlcul de la intensitat del camp creat per una distribució de

càrregues puntuals i representant gràficament el camp elèctric per mitjà de les

línies de camp.


(CMCT)

BL3.2. Explicar el caràcter conservatiu del camp elèctric per la seua relació amb

una força central, relacionant este caràcter conservatiu amb l’existència d’una

energia potencial elèctrica, determinant el treball realitzat pel camp a partir de

les variacions d’energia potencial, calculant l’energia potencial d’una càrrega en

un camp generat per un conjunt de càrregues puntuals, calculant el potencial

elèctric degut a un conjunt de càrregues puntuals


(CMCT)

BL3.3.Comparar els camps elèctric i gravitatori establint analogies i diferències.


(CMCT)

BL3.4. Analitzar la trajectòria d’una càrrega situada en el si d’un camp generat

per una distribució de càrregues puntuals a partir de la força neta que s’exercix

sobre ella, i calcular el treball necessari per a transportar una càrrega entre dos

punts del camp, aplicant-ho al cas de moviment de càrregues al llarg de

superfícies equipotencials.


(CMCT)

BL3.5. Descriure el teorema de Gauss i aplicar-lo a la determinació del camp

elèctric creat per una esfera carregada.


(CMCT)

192


BL3.6. Explicar l’efecte de la gàbia de Faraday utilitzant el principi d’equilibri

electrostàtic i reconeixent-lo en situacions quotidianes com el mal funcionament dels

mòbils en certs edificis o l’efecte dels rajos elèctrics en els avions.


(CMCT)


BL3.7. Descriure el moviment que realitza una càrrega quan penetra en una regió

on hi ha un camp magnètic, calculant el radi de l’òrbita que descriu i analitzant el

funcionament d’espectròmetres de masses, acceleradors de partícules i

ciclotrons, calculant la freqüència pròpia de la càrrega quan es mou en el seu

interior, i establint la relació que ha d’existir entre el camp magnètic i el camp

elèctric perquè una partícula carregada es moga amb moviment rectilini

uniforme, aplicant la llei fonamental de la dinàmica i la llei de Lorentz.


(CMCT)

BL3.8. Relacionar les càrregues en moviment amb la creació de camps

magnètics, descrivint les línies del camp magnètic que crea un corrent elèctric

rectilini.


(CMCT)

BL3.9. Analitzar el caràcter no conservatiu del camp magnètic i les seues

conseqüències.


(CMCT)

BL3.10. Determinar el camp magnètic originat per un conductor rectilini, per una

espira i per un conjunt d’espires.


(CMCT)

BL3.11. Analitzar i calcular la força que s’establix entre dos conductors rectilinis

i paral•lels, segons el sentit del corrent que els recórrega, realitzant el diagrama

corresponent i justificant la definició d’ampere a partir de la força que s’establix

entre els conductors.


(CMCT)

BL3.12. Interpretar les experiències de Faraday i de Henry, establint el flux

magnètic que travessa una espira que es troba en el si d’un camp magnètic,

193


calculant la força electromotriu induïda en un circuit, estimant el sentit del

corrent elèctric, utilitzant aplicacions virtuals interactives per a reproduir les

experiències i deduint-les experimentalment.


(CMCT)


BL3.13. Identificar els elements fonamentals de què consta un generador de corrent

altern i la seua funció, demostrant el caràcter periòdic del corrent altern a partir de la

representació gràfica de la força electromotriu induïda en funció del temps, i inferint la

producció de corrent altern en un alternador tenint en compte les lleis de la inducció.


(CMCT)

Bloc 4: ones. Curs 2n de Batxillerat

Continguts

• Concepte d’ona.

• Classificacions de les ones.

• Relació entre moviment harmònic simple i moviment ondulatori.

• Equació d’una ona harmònica transversal.

• Energia i intensitat en el moviment ondulatori.

• Principi de Huygens.

• Fenòmens ondulatoris: interferència, difracció, reflexió i refracció.

• Efecte Doppler.

• Ones longitudinals. El so.

• Aplicacions tecnològiques del so: ecografia, radar i sonar.

• Ones electromagnètiques: naturalesa, representació esquemàtica, espectre

electromagnètic i polarització.La llum.

• Aplicacions tecnològiques de diferents tipus de radiacions electromagnètiques.

• Producció d’ones electromagnètiques per mitjà d’un circuit senzill.

• Transmissió de la comunicació. calcular la intensitat d’una ona a una certa

distància del focus emissor, emprant l’equació que relaciona intensitat de l’ona i

distància al focus emissor.


194


BL4.1. Identificar en experiències quotidianes els principals tipus d’ones i les

seues característiques, i relacionar moviment ondulatori amb moviment

harmònic simple.


(CMCT)

BL4.2. Interpretar l’equació d’una ona en una corda obtenint les seues

magnituds característiques a partir de l’equació, justificant la doble periodicitat

respecte a la posició i el temps, determinant la velocitat de propagació d’una ona

i la de vibració de les partícules que són tocades per l’ona, i escrivint l’expressió

matemàtica d’una ona harmònica transversal ateses les seues magnituds

característiques.


(CMCT)

BL4.3. Relacionar l’energia mecànica d’una ona amb la seua amplitud


(CMCT)

BL4.4. Utilitzar el principi de Huygens per a explicar la propagació de les ones i

per a interpretar els fenòmens d’interferència i difracció.


(CMCT)

BL4.5. Analitzar els fenòmens ondulatoris: reflexió, refracció, reflexió total,

interferència i difracció, utilitzant les lleis que els regixen i aplicant-los a

situacions quotidianes.


(CMCT)

BL4.6. Reconéixer situacions quotidianes en què es produïx l’efecte Doppler

justificant-les de forma qualitativa.


(CMCT)

BL4.7. Analitzar el so com una ona longitudinal, relacionant la seua velocitat de

propagació amb les característiques del medi en què es propaga, identificant la

relació logarítmica entre el nivell d’intensitat sonora en decibels i la intensitat del

so i aplicant-la a casos senzills, analitzant la intensitat de les fonts de so de la

vida quotidiana i classificant-les com a contaminants i no contaminants, i explicant

algunes aplicacions tecnològiques de les ones sonores, com les ecografies, radars,

sonars, etc.

195



(CMCT)


BL4.8. Representar esquemàticament la propagació d’una ona electromagnètica

incloent els vectors camp elèctric i magnètic, utilitzar eixa representació per a

analitzar el fenomen de la polarització per mitjà d’objectes emprats en la vida

quotidiana i classificar casos concrets d’ones electromagnètiques presents en la vida

quotidiana en funció de la seua longitud d’ona, freqüència i energia.


(CMCT)

BL4.9. Analitzar la llum com una ona electromagnètica, justificant el color d’un

objecte en funció de la llum absorbida i reflectida, i analitzar els efectes de

refracció, difracció i interferència en casos pràctics senzills.


(CMCT)

BL4.10. Reconéixer aplicacions tecnològiques de diferents tipus de radiacions,

principalment infraroja, ultraviolada i microones, i analitzar l’efecte dels diferents

tipus de radiació sobre la biosfera en general i sobre la vida humana en particular.


(CMCT)


BL4.11. Dissenyar un circuit elèctric senzill capaç de generar ones

electromagnètiques, format per un generador, una bobina i un condensador, i

descriure’n el funcionament.


(CMCT)


BL4.12. Explicar esquemàticament el funcionament de dispositius d’emmagatzematge

i transmissió de la informació.


(CMCT)


Bloc 5: òptica geomètrica. Curs 2n de Batxillerat

196


Continguts

• Sistemes òptics: espills plans i lents primes.

• Diagrames de rajos.

• Lleis de l’òptica geomètrica. L’ull humà. Defectes visuals.

• Instruments òptics: lupa, microscopi, telescopi i càmera fotogràfica.


BL5.1. Explicar processos quotidians a través de les lleis de l’òptica geomètrica,

utilitzant diagrames de rajos lluminosos i les equacions pertinents per a predir

les característiques de les imatges formades en sistemes òptics: espill pla i lent

prima.


(CMCT)

BL5.2. Descriure els principals defectes òptics de l’ull humà: miopia,

hipermetropia, presbícia i astigmatisme, emprant un diagrama de rajos, i

justificant l’efecte de les lents per a la correcció dels dits defectes.


(CMCT)


BL5.3. Establir el tipus i disposició dels elements utilitzats en els principals

instruments òptics, com ara lupa, microscopi, telescopi i càmera fotogràfica,

realitzant el corresponent traçat de rajos i analitzant les variacions que

experimenta la imatge respecte a l’objecte.


(CMCT)

Bloc 6: física del segle XX. Curs 2n de Batxillerat

Continguts

• Introducció a la teoria especial de la relativitat: experiment de Michelson-

• Morley, dilatació del temps i contracció de la longitud.

• Energia relativista. Energia total i energia en repòs.

• Insuficiència de la física clàssica per a explicar el món atòmic.

197


• Introducció a la física quàntica: hipòtesi de Planck, model atòmic de Bhor i

• explicació quàntica de l’efecte fotoelèctric.

• Interpretació probabilística de la física quàntica: dualitat ona-corpuscle i

• principi d’incertesa.

• Aplicacions de la física quàntica. El làser.

• Física nuclear. La radioactivitat.

• El nucli atòmic. Lleis de la desintegració radioactiva.

• Fusió i fissió nuclears.

• Interaccions fonamentals de la naturalesa.

• Partícules fonamentals constitutives de l’àtom: electrons i quarks.

• Història i composició de l’univers.


BL6.1. Reproduir esquemàticament l’experiment de Michelson-Morley així com

els càlculs associats sobre la velocitat de la llum. Analitzar les conseqüències

que es van derivar sobre el paper que va tindre l’èter en el desenrotllament de la

teoria especial de la relativitat, desenrotllar-la i analitzar quantitativament els

fenòmens relativistes de dilatació del temps i contracció de la longitud, establint

l’equivalència entre massa i energia, i les seues conseqüències en l’energia

nuclear. Explicar els postulats i les aparents paradoxes associades a la teoria

especial de la relativitat i la seua evidencia experimental.


(CMCT)

BL6.2. Explicar les limitacions de la física clàssica davant de determinats fets

físics, com la radiació del cos negre, l’efecte fotoelèctric o els espectres atòmics.


(CMCT)

BL6.3. Aplicar la hipòtesi de Planck per a desenrotllar el model atòmic de Bhor i

interpretar els espectres atòmics senzills, presentant-los com una poderosa

tècnica d’anàlisi química.


(CMCT)

BL6.4. Comparar la predicció clàssica de l’efecte fotoelèctric amb l’explicació

quàntica postulada per Einstein i realitzar càlculs relacionats amb el treball

d’extracció i l’energia cinètica dels fotoelectrons.

198



(CMCT)

BL6.5. Presentar les grans paradoxes de la física quàntica a partir de la hipòtesi

de De Broglie i del principi d’incertesa, aplicant-lo als orbitals atòmics, i analitzar

estes paradoxes a diferents escales extraient conclusions sobre els efectes

quàntics a escales macroscòpiques.


(CMCT)

BL6.6. Analitzar el làser des de la naturalesa quàntica de la matèria i de la llum,

justificant el seu funcionament de manera senzilla, reconeixent el seu paper en la

societat actual i comparant les característiques de la radiació làser amb les de la

radiació tèrmica.


(CMCT)


BL6.7. Descriure els principals tipus de radioactivitat incidint en els seus efectes

sobre el ser humà, així com les seues aplicacions mèdiques.


(CMCT)


BL6.8. Realitzar càlculs senzills relacionats amb les magnituds que intervenen

en les desintegracions radioactives, calculant l’activitat d’una mostra radioactiva

aplicant la llei de desintegració i reconeixent la utilitat de les dades obtingudes

per a la datació de restes arqueològiques.


(CMCT)

BL6.9. Explicar la seqüència de processos d’una reacció en cadena, extraient

conclusions sobre l’energia alliberada, reconeixent aplicacions de l’energia

nuclear com la utilització d’isòtops en medicina i analitzant els avantatges i

inconvenients de la fissió i la fusió nuclear.


(CMCT)


BL6.10. Comparar les principals característiques de les quatre interaccions

fonamentals de la naturalesa a partir dels processos en què es manifesten,

establint una comparació quantitativa entre les quatre en funció de les energies

involucrades.

199



(CMCT)

BL6.11. Descriure l’estructura atòmica i nuclear a partir de la seua composició

en quarks i electrons, emprant el vocabulari específic de la física de quarks.


(CMCT)

BL6.12. Comparar les principals teories d’unificació establint les seues

limitacions i l’estat en què es troben actualment i justificar la necessitat de

l’existència de noves partícules elementals en el marc de la unificació de les

interaccions, caracteritzant algunes partícules fonamentals d’especial interés,

com els neutrins i el bosó de Higgs, a partir dels processos en què es presenten.


(CMCT)

BL6.13. Analitzar la història i la composició de l’univers, explicant la teoría del

Big Bang a partir de les evidències experimentals en què es recolza, com són la

radiació de fons i l’efecte Doppler relativista, relacionant les propietats de la

matèria i antimatèria amb la teoria del Big Bang i presentant una cronologia de

l’univers en funció de la temperatura i de les partícules que el formaven en cada

període, discutint l’asimetria entre matèria i antimatèria.


(CMCT)


BL6.14. Realitzar i defendre un estudi sobre les fronteres de la física del segle XXI.


(CMCT)


Objectius Generals

• Comprendre els principals conceptes de la física i la seua articulació en lleis,

teories i models, valorant el paper que juguen dins el desenvolupament de les

ciències.

• Resoldre problemes que se'ns plantegen a la vida quotidiana, seleccionant i

aplicant els coneixements físics més rellevants.

• Utilitzar amb autonomia certes característiques del mètode científic (plantejar

problemes, formular i contrastar hipòtesis, planificar dissenys experimentals,

etc.), i en general explorar fenòmens i situacions desconeguts per ells.

200


• Comprendre la naturalesa de la física i les seves limitacions, així com les seues

interaccions amb la tecnologia i la societat, valorant la necessitat de conservar

el medi ambient i de treballar per una millora de condicions de vida.

• Valorar la informació que prové de diferents fonts per formar-se una opinió

pròpia, que els permet expressar-se críticament sobre problemes actuals

relacionats amb la física.

• Comprendre que el desenvolupament de la física suposa un procés canviant i

dinàmic, mostrant una actitud flexible i oberta davant opinions diverses.

5.2.-Continguts.Temporalització

Els continguts es desenvoluparan en les següents unitats didàctiques:

Treball i energia aplicat al camp

gravitatori.Forces centrals 8 sessions

Canp gravitatori i elèctric 22 sessions

Ones 22 sessions

Òptica 18 sessions

Electromagnetisme 20 sessions

Física Moderna 30 sessions

Total 120 sessions

201


6- PROGRAMACIÓ QUÍMICA 2N DE BATXILLERAT.

INTRODUCCIÓ

És impossible imaginar el món actual sense els plàstics que formen part de les

pantalles dels ordinadors, les muntures de les ulleres o les fibres tèxtils amb què

cobrim els nostres cossos; sense l’arsenal de medicaments que ens permet superar

malalties, sense les refineries de petroli que ens procuren el combustible per a

moure’ns pel nostre planeta o enviar naus a l’espai, sense fàbriques de paper i tinta

que ens permeten escriure amb un bolígraf, o sense cosmètics i perfums amb què

millorar la nostra imatge davant dels altres, per posar alguns exemples. Tampoc

podrem interpretar el futur sense conéixer els nous materials que sorgiran de la

investigació en química, o del desenrotllament futur de materials recents, com els

nanotubs i el grafé. Tot això justifica que la química estiga hui en la base del benestar

de la societat, que siga una àrea bàsica en la formació dels jóvens, inclosa en el

currículum de l’ESO i del 1r de Batxillerat, i que en 2n de Batxillerat s’organitze en un

cos únic de continguts.

En 2n de Batxillerat s’han de refermar i ampliar els coneixements de química que han

adquirit els alumnes en els cursos anteriors, des d’un enfocament acadèmic, i s’ha de

preparar els alumnes per a cursar esta àrea en els estudis universitaris.

Per la naturalesa eminentment empírica de la química, cal que els alumnes realitzen

pràctiques de laboratori i, si no es disposa de la infraestructura necessària, convé

recórrer a aplicacions informàtiques interactives que reproduïsquen experiments propis

de l’àrea i del nivell adequat.

El primer bloc de continguts és comú a totes les àrees de Física i/o Química de l’ESO i

el Batxillerat, i està dedicat a desenrotllar les capacitats pròpies del treball científic,

partint de l’observació i l’experimentació, elaborant hipòtesis i prenent dades,

presentant els resultats obtinguts per mitjà de taules i gràfiques, i extraient

conclusions. Es tracta d’un bloc de naturalesa transversal al llarg del curs, que és molt

propici per a desenrotllar especialment les competències d’aprendre a aprendre, sentit

de la iniciativa i esperit emprenedor, i la competència digital, aplicant les últimes

tecnologies de la informació i la comunicació.

El segon bloc està dedicat a la composició de la matèria aprofundint en la unió dels

àtoms i les propietats dels compostos formats.

El tercer bloc de continguts es dedica a la reacció química, analitzada des de l’àmbit

de la cinètica química primer i de l’equilibri químic després, i s’estén este últim a

202


aplicacions pràctiques tan ressenyables com l’equilibri de solubilitat, l’equilibri àcid-

base i l’equilibri redox.

I el quart bloc aborda la química orgànica i les seues aplicacions actuals relacionades

amb la química de polímers i macromolècules, els principals compostos orgànics

d’interés biològic i industrial i la importància de la química del carboni en el

desenrotllament de la societat del benestar.

Quant a l’avaluació, en la llista de continguts i criteris d’avaluació estan implícits els

estàndards d’aprenentatge avaluables, que concreten allò que l’estudiant ha de saber,

comprendre i saber fer en l’àrea de Química, i que faciliten el disseny de proves

estandarditzades i comparables. I en relació amb l’atenció a la diversitat, s’establiran

les mesures més adequades perquè les condicions de realització de les avaluacions

s’adapten a les circumstàncies de l’alumnat amb necessitats educatives especials.

Bloc 1: L’activitat científica. Curs 2n Batxillerat

Continguts

• Utilització d’estratègies bàsiques de l’activitat científica.

• Investigació científica: documentació, elaboració d’informes, comunicació i

difusió de resultats.

• Importància de la investigació científica en la indústria i en l’empresa. diverses



BL1.1. Interpretar textos orals de naturalesa científica procedents de fonts CCLI


ü Competència aprendre a aprendre (CAA)

BL1.2. Expressar oralment textos prèviament planificats, de l’àmbit científic, amb una





203


BL1.3. Participar en intercanvis comunicatius en l’àmbit científic utilitzant un llenguatge

no discriminatori.



BL1.4. Reconéixer la terminologia conceptual de la química i utilitzar-la correctament

en activitats orals i escrites.



BL1.5. Llegir textos de formats diversos i naturalesa científica utilitzant les estratègies

de comprensió lectora del nivell educatiu per a obtindre informació i aplicar-la en la

reflexió sobre el contingut.



BL1.6. Escriure textos de naturalesa científica en diversos formats i suports, cuidant-

ne els aspectes formals i aplicant les normes de correcció ortogràfica i gramatical, per

a transmetre de forma organitzada els seus coneixements amb un llenguatge no

discriminatori.



BL1.7. Buscar i seleccionar informació en diverses fonts científiques de forma

contrastada i organitzar la informació obtinguda per mitjà de diversos procediments de

presentació dels continguts, tant en paper com digitalment, per a ampliar-ne els

coneixements i elaborar textos, citant-ne adequadament la procedència.



BL1.8. Col·laborar i comunicar-se per a construir un producte o tasca col·lectiva filtrant

i compartint informació i continguts digitals i seleccionant la ferramenta de comunicació

TIC, servici del web social o mòdul en entorns virtuals d’aprenentatge més apropiat.

Aplicar bones formes de conducta en la comunicació i previndre, denunciar i protegir

els altres de les males pràctiques com ara el ciberassetjament.



204



BL1.9. Crear i editar continguts digitals com a documents de text o presentacions

multimèdia amb sentit estètic utilitzant aplicacions informàtiques d’escriptori per a

registrar informació científica, i conéixercom aplicar els diferents tipus de llicències.


(CMCT)


BL1.10. Utilitzar aplicacions informàtiques per a resoldre problemes irecrear



(CMCT)


BL1.11. Gestionar de forma eficaç tasques o projectes, fer propostes creatives i

confiar en les seues possibilitats, mostrar energia i entusiasme durant el seu

desenrotllament, prendre decisions raonades assumint riscos i responsabilitzar-se de

les pròpies accions i de les seues conseqüències.


BL1.12. Planificar tasques o projectes, individuals o col·lectius, descrivint accions,

recursos materials, terminis i responsabilitats per a aconseguir els objectius proposats,

adequar el pla durant el seu desenrotllament considerant diverses alternatives per a

transformar les dificultats en possibilitats, avaluar el procés i el producte final i

comunicar de forma creativa els resultats obtinguts amb el suport dels recursos

adequats.



BL1.13. Buscar i seleccionar informació sobre els entorns laborals, professions i






205


BL1.14. Organitzar un equip de treball distribuint responsabilitats i gestionant recursos

perquè tots els seus membres hi participen i arriben a les metes comunes, influir

positivament en els altres generant implicació en la tasca i utilitzar el diàleg igualitari

per a resoldre conflictes i discrepàncies actuant amb responsabilitat i sentit ètic.




BL 1.15. Utilitzar el material i instruments de laboratori emprant les normes de

seguretat adequades per a la realització de diverses experiències químiques, i

relacionant els coneixements químics apresos amb fenòmens de la naturalesa i les

possibles aplicacions i conseqüències en la societat actual.


(CMCT)


Bloc 2: Origen i evolució dels components de l’univers. Curs 2n Batxillerat

Continguts

• Estructura atòmica de la matèria.

• Orígens de la teoria quàntica: espectres.

• Hipòtesi de Planck.

• Teoria corpuscular de la llum d’Einstein.

• Model atòmic de Bohr.

• Model mecanoquàntic: hipòtesi de De Broglie.

• Principi d’incertesa de Heisenberg.

• Orbitals atòmics.

• Nombres quàntics i la seua interpretació.

• Partícules subatòmiques: origen de l’univers.

• Classificació dels elements segons la seua estructura electrònica: sistema

periòdic.

• Propietats dels elements segons la seua posició en el sistema periòdic: energia

de ionització, afinitat electrònica, electronegativitat, radi atòmic.

206


• Enllaç químic.

• Enllaç iònic. Energia de xarxa. Cicle de Born-Haber. Propietats de les

substàncies iòniques.

• Enllaç covalent. Teoria de repulsió de parells electrònics de la capa de valència

(TRPECV). Teoria de l’enllaç de valència (TEV) i hibridació.

• Geometria i polaritat de les molècules. Propietats de les substàncies amb

enllaç covalent.

• Enllaç metàl·lic. Model del gas electrònic i teoria de bandes.

• Propietats dels metalls. Aplicacions de superconductors i semiconductors.

• Forces intermoleculars.

• Enllaços presents en substàncies d’interés biològic.


BL2.1. Explicar les limitacions dels distints models atòmics i diferenciar el

significat dels nombres quàntics segons Bohr i el model atòmic

actual,relacionant-ho amb el concepte d’òrbita i orbital.


(CMCT)


BL2.2. Calcular el valor energètic corresponent a una transició electrónica entre

dos nivells donats i relacionar-lo amb la interpretació dels espectres atòmics.


(CMCT)


BL2.3. Determinar longituds d’ona associades a partícules en moviment i

justificar el caràcter probabilístic de l’estudi de partícules atòmiques a partir del

principi d’incertesa de Heisenberg.


(CMCT)

BL2.4. Reconéixer les partícules subatòmiques i els tipus de quarks presents en la

naturalesa íntima de la matèria i en l’origen primigeni de l’univers, i explicar-ne les

característiques i la classificació.

207



(CMCT)

BL2.5. Determinar la configuració electrònica d’un àtom, coneguda la posició en

la taula periòdica i els nombres quàntics possibles de l’electró diferenciador, i

justificar la seua reactivitat segons la seua estructura electrònica o posició en la

taula periòdica.


(CMCT)

BL2.6. Argumentar la variació del radi atòmic, potencial de ionització, afinitat

electrònica i electronegativitat en grups i períodes, i comparar estes propietats

per a elements diferents.


(CMCT)

BL2.7. Justificar l’estabilitat de les molècules o vidres formats emprant la regla

de l’octet o basant-se en les interaccions dels electrons de la capa de valència

per a la formació dels enllaços.


(CMCT)

BL2.8. Calcular l’energia reticular de vidres iònics aplicant el cicle de Born-

Haber i comparar la fortalesa de l’enllaç en distints compostos iònics

considerant els factors de què depén l’energia reticular.


(CMCT)

BL2.9. Utilitzar diagrames de Lewis i la TEV per a descriure la formació de

substàncies covalents.


(CMCT)

BL2.10. Representar la geometria molecular i determinar la polaritat de distintes

substàncies covalents orgàniques i inorgàniques aplicant la TEV, la TRPECV i la

teoria de la hibridació.

208



(CMCT)

BL2.11. Explicar la conductivitat elèctrica i tèrmica dels metalls per mitjà del

model del gas electrònic i la teoria de bandes, descrivint el comportament d’un

element com a aïllant, conductor o semiconductor elèctric.


(CMCT)

BL2.12. Explicar algunes aplicacions dels semiconductors i superconductors

analitzant la seua repercussió en l’avanç tecnològic de la societat.


(CMCT)


BL2.13. Comparar l’energia dels enllaços intramoleculars amb l’energia

corresponent a les forces intermoleculars justificant el comportament

fisicoquímic de les molècules i explicar com varien les propietats específiques

de diverses substàncies en funció de les forces intermoleculars existents.


(CMCT)

Bloc 3: Reaccions químiques. Curs 2n Batxillerat

Continguts

• Concepte de velocitat de reacció.

• Teoria de les col·lisions i del complex activat.

• Factors que influïxen en la velocitat de les reaccions químiques.

• Utilització de catalitzadors en processos industrials.

• Equilibri químic. Llei d’acció de masses. La constant d’equilibri: formes

d’expressar-la.

• Equilibris amb gasos.

• Equilibris heterogenis: reaccions de precipitació.

• Factors que afecten l’estat d’equilibri: principi de Le Chatelier.

209


• Aplicacions i importància de l’equilibri químic en processos industrials i en

situacions de la vida quotidiana.

• Equilibri àcid-base.

• Concepte d’àcid-base.

• Teoria de Brönsted-Lowry.

• Força relativa dels àcids i bases, grau de ionització.elèctriques, piles de

combustible, prevenció de la corrosió de metalls.


BL3.1. Obtindre equacions cinètiques reflectint les unitats de les magnituds que

hi intervenen.


(CMCT)

BL3.2. Predir la influència dels factors que modifiquen la velocitat d’una reacció i

explicar el funcionament dels catalitzadors relacionant-lo amb processos

industrials, i la catàlisi enzimàtica, i analitzar la seua repercussió en el medi ambient i

en la salut.


(CMCT)


BL3.3. Deduir el procés de control de la velocitat d’una reacció química

identificant l’etapa limitant corresponent al seu mecanisme de reacció.


(CMCT)

BL3.4. Interpretar el valor del quocient de reacció comparant-lo amb la constant

d’equilibri, trobar el valor de les constants d’equilibri, Kc i Kp, en diferents

situacions de pressió, volum o concentració, relacionar Kc i Kp en equilibris

amb gasos i calcular les concentracions o pressions parcials de les substàncies

presents en un equilibri químic emprant la llei d’acció de masses i el grau de

dissociació.


(CMCT)


210


BL3.5. Relacionar la solubilitat i el producte de solubilitat aplicant la llei de

Guldberg i Waage en equilibris heterogenis sòlid-líquid, aplicar-ho com a mètode

de separació i identificació de mescles de sals dissoltes i calcular la solubilitat

d’una sal interpretant com es modifica afegint un ió comú.


(CMCT)


BL3.6. Interpretar experiències de laboratori on es posen de manifest els factors

que influïxen en el desplaçament de l’equilibri químic, tant en equilibris

homogenis com heterogenis, aplicant el principi de Le Chatelier per a predir

l’evolució d’un sistema en equilibri quan es modifica la temperatura, pressió,

volum o concentració que el definixen, utilitzant com a exemple l’obtenció

industrial de l’amoníac, analitzant els factors cinètics i termodinàmics que

influïxen per a optimitzar l’obtenció de compostos d’interés industrial.


(CMCT)


BL3.7. Justificar el comportament àcid o bàsic d’un compost aplicant la teoria de

Brönsted-Lowry dels parells àcid-base conjugats i identificar el caràcter àcid,

bàsic o neutre i la fortalesa àcid-base de distintes dissolucions determinant el

seu valor de pH.


(CMCT)

BL3.8. Predir el comportament àcid-base d’una sal dissolta en aigua aplicant el

concepte d’hidròlisi, escrivint els processos intermedis i equilibris que hi tenen

lloc.


(CMCT)

BL3.9. Descriure el procediment per a fer una volumetria àcid-base d’una

dissolució de concentració desconeguda, realitzant els càlculs necessaris per a

determinar la concentració d’un àcid o base valorant-la amb una altra de

211


concentració coneguda, i establint el punt d’equivalència de la neutralització per

mitjà de l’ús d’indicadors àcid-base.


(CMCT)


BL3.10. Reconéixer l’acció d’alguns productes d’ús quotidià com a conseqüència del

seu comportament químic àcid-base.


(CMCT)

BL3.11. Definir oxidació i reducció relacionant-ho amb la variació del nombre

d’oxidació d’un àtom en substàncies oxidants i reductores i identificar reaccions

d’oxidació-reducció emprant el mètode de l’ió-electró per a ajustar-les i fer els

càlculs estequiomètrics corresponents.


(CMCT)


BL3.12. Descriure el procediment per a fer una volumetria redox realitzant els

càlculs estequiomètrics corresponents.


(CMCT)



BL3.13. Predir l’espontaneïtat d’un procés redox a partir del càlcul del seu

potencial estàndard de reducció i dissenyar una pila utilitzant els potencials

estàndard de reducció per a calcular la força electromotriu generada, formulant

les semireaccions redox que es produïxen i representant la cèl·lula galvànica

corresponent.


(CMCT)


BL3.14. Aplicar les lleis de Faraday a un procés electrolític per a determinar la

quantitat de matèria depositada en un elèctrode o el temps que tarda a fer-ho.

212



(CMCT)

BL3.15. Representar els processos que tenen lloc en una pila de combustible,

escrivint les semireaccions redox i indicant els avantatges i inconvenients de

l’ús d’estes piles enfront de les convencionals, i justificar els avantatges de

l’anodització i la galvanoplàstia en la protecció d’objectes metàl·lics.


(CMCT)

Bloc 4: Síntesi orgànica i nous materials. Curs 2n Batxillerat

Continguts

• Estudi de funcions orgàniques.

• Nomenclatura i formulació orgànica segons les normes de la IUPAC.

• Funcions orgàniques d’interés: oxigenades i nitrogenades, derivats halogenats,

tiols, peràcids. Compostos orgànics polifuncionals.

• Tipus d’isomeria.

• Tipus de reaccions orgàniques: substitució, addició, eliminació, condensació i

redox.

• Principals compostos orgànics d’interés biològic i industrial: materials polímers i

medicaments.

• Macromolècules i materials polímers.

• Polímers d’origen natural i sintètic: propietats.


• Fabricació de materials plàstics i els seus transformats: impacte mediambiental.

• Importància de la química del carboni en el desenrotllament de la societat del

benestar.


BL4.1. Relacionar la forma d’hibridació de l’àtom de carboni amb el tipus d’enllaç

en diferents compostos representant gràficament molècules orgàniques

senzilles.

213



(CMCT)

BL4.2. Anomenar i formular distints hidrocarburs i compostos orgànics que

posseïsquen diversos grups funcionals, segons les normes de la IUPAC.


(CMCT)

BL4.3. Distingir els diferents tipus d’isomeria representant, formulant i

anomenant els possibles isòmers, atesa una fórmula molecular.


(CMCT)

BL4.4. Identificar els principals tipus de reaccions orgàniques i predir els seus

productes en el desenrotllament de la seqüència de reaccions necessàries per a

obtindre un compost orgànic determinat a partir d’un altre amb distint grup

funcional, aplicant la regla de Markovnikov o de Saytzeff per a la formació de

distints isòmers.


(CMCT)


BL4.5. Relacionar els principals grups funcionals i estructures amb compostos

senzills d’interés biològic, reconeixent macromolècules d’origen natural i

sintètic.


(CMCT)

BL4.6. Dissenyar un polímer a partir dels seus monòmers explicant el procés que hi ha

tingut lloc, com en l’obtenció de compostos d’interés industrial com el polietilé, el PVC,

el poliestiré, el cautxú, les poliamides i els polièsters, els poliuretans, la baquelita.


(CMCT)


214


BL4.7. Identificar substàncies i derivats orgànics que s’utilitzen com a principis actius

de medicaments, cosmètics i biomaterials reconeixent la repercussió en la qualitat de

vida.


(CMCT)

BL4.8. Descriure les principals aplicacions dels materials polímers d’alt interés

tecnològic i biològic (adhesius i revestiments, resines, teixits, pintures, pròtesis, lents,

etc.) relacionant-les amb els avantatges i desavantatges del seu ús segons les

propietats que les caracteritzen.



(CMCT)

BL4.9. Reconéixer les distintes utilitats que els compostos orgànics tenen en diferents

sectors com l’alimentació, agricultura, biomedicina, enginyeria de materials, energia,

davant dels possibles desavantatges que comporta el seu desenrotllament.


(CMCT)


COMPETÈNCIES DEL CURRÍCULUM

CCLI: competència comunicació lingüística.

CMCT: competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.

CD: competència digital.

CAA: competència aprendre a aprendre.

CSC: competències socials i cíviques.

SIEE: sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.

CEC: consciència i expressions culturals.

Temporalització global

1.INTERPRETACIÓ QUÀNTICA DE

L'ÀTOM. 15 sessions

2. ÀTOMS POLIELECTRÒNICS I 15 sessions

215


SISTEMA PERIÒDIC DELS ELEMENTS 3. L'ENLLAÇ QUÍMIC 15 sessions

4. TERMOQUÍMICA 16 sessions

5.CINÈTICA I EQUILIBRI 15 sessions

6. REACCIONS DE TRANSFERÈNCIA

DE PROTONS 15 sessions

7. REACCIONS DE TRANSFERÈNCIA

D'ELECTRONS 23 sessions

8.QUÍMICA DEL CARBONI 15 sessions

Total 106 sessions

DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DELS CONTINGUTS

UTILITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA

COMUNICACIÓ

Donada la cada vegada més important i necessèria inclusió de les noves

tecnologies tant en la societat com en l’àmbit de l’educació, considerem prioritària

la utilització de medis informátics com recolzament de l’assignatura, ja que

desenvolupa de forma activa la participació dels alumnes en el procés

d’aprenentatge, a banda que aquests medis resulten molt més amens i

satisfactoris per a ells, el que redunda en un major aprofitament i retenció en la

memòria dels continiguts apresos amb estos mitjans.

El visionat d’experiments en “Youtube” del tipus de “Brainiac”, la utilització de

sistemes periòdics interactius, els programes de desenvolupament de

nomenclatura i formulació tan orgànica com inorgànica, els simuladors de

pràctiques de laboratori, etc. són un valuós material amb el qual comptem pel

desenvolupament de l’assignatura.

Es pot crear un “blog” on els alumnes aporten direccions d’Internet relacionades

amb l’assignatura que els hagen resultat atractives, de forma que altres companys

puguen utiltizar dita informació. També els professors poden coordinar el dirigir els

216


alumnes cap a pàgines atractives per al desenvolupament de la química, inclosos

los enllaços (links) que el libre de text presenta.


• Comprendre els conceptes bàsics, les lleis fonamentals, les teories i els

models més importants de la química, valorant el paper que tenen en el

seu desenvolupament.

• Aplicar els conceptes, lleis, teories i models de la química per explicar

situacions reals i resoldre problemes, inclosos alguns de la vida

quotidiana.

• Utilitzar amb autonomia les estratègies característiques de la

investigació científica (plantejar problemes, formular i contrastar

hipòtesis, dissenyar i realitzar activitats experimentals) i els

procediments propis de la química.

• Comprendre la naturalesa de la química i les seues limitacions així com

les seues relacions amb la tecnologia i la societat, valorant la necessitat

de preservar el mediambient, de promoure estils de vida saludables i de

treballar per la millora de la qualitat de vida.

• Expressar i comprendre pensaments que impliquin conceptes científics

de química amb coherència, claredat i precisió, tant en un context

científic adequat com per explicar-los en conversacions quotidianes.

• Valorar la informació obtinguda de diferents fonts per formar-se una

opinió pròpia que els permeti expressar-se críticament sobre problemes

actuals relacionats amb la química.

• Apreciar el caràcter de procés dinàmic, canviant i evolutiu de la química

mostrant una actitud flexible i obert davant opinions diverses.

• Comprendre el caràcter bàsic i integrador de la química a través de les

seves relacions amb altres ciències, com són la biologia, les ciències de

la Terra i mediambient, l física i la geologia.

• Mantenir actituds pròpies del pensament científic com la curiositat,

l'esperit crític, la tendència al treball sistemàtic i rigorós, i un punt de

vista tolerant i no dogmàtic.

• Reconèixer i valorar el coneixement científic en l'àmbit de la química

com a element inseparable del coneixement general i la formació

integral de les persones.

Objectius didàctics:

217


• Comprendre els conceptes bàsics, les lleis fonamentals, les teories i els

models més importants de la química, valorant el paper que tenen en el

seu desenvolupament.

• Aplicar els conceptes, lleis, teories i models de la química per explicar

situacions reals i resoldre problemes, inclosos alguns de la vida

quotidiana.

• Utilitzar amb autonomia les estratègies característiques de la

investigació científica (plantejar problemes, formular i contrastar

hipòtesis, dissenyar i realitzar activitats experimentals) i els

procediments propis de la química.

• Comprendre la naturalesa de la química i les seues limitacions així com

les seues relacions amb lat ecnologia i la societat, valorant la necessitat

de

• preservar el mediambient, de promoure estils de vida saludables i de

treballar per la millora de la qualitat de vida.

• Expressar i comprendre pensaments que impliquen conceptes científics

de química amb coherència, claredat i precisió, tant en un context

científic adequat com per explicar-los en conversacions quotidianes.

• Valorar la informació obtinguda de diferents fonts per formar-se una

opinió pròpia que els permet expressar-se críticament sobre problemes

actuals relacionats amb la química.

• Apreciar el caràcter de procés dinàmic, canviant i evolutiu de la química

mostrant una actitud flexible i obert davant opinions diverses.

• Comprendre el caràcter bàsic i integrador de la química a través de les

seues relacions amb altres ciències, com són la biologia, les ciències de

la Terra i mediambientals, l física i la geologia.

• Mantenir actituds pròpies del pensament científic com la curiositat,

l'esperit crític, la tendència altreball sistemàtic i rigorós, i un punt de

vista tolerant i no dogmàtic.

• Reconèixer i valorar el coneixement científic en l'àmbit de la química

com a element inseparable del coneixement general i la formació

integral de les persones.

Continguts:

1. Interpretació quàntica de l'àtom.

2.-Àtoms polielectrònics i sistema periòdic dels elements.

218


3.-Enllaç químic.

4.-Termoquímica.

5.-Cinètica i equilibri.

6.-Reaccions de transferència de protons.

7.-Reaccions de transferència d'electrons.

8.-Química del carboni.

6.2.-Continguts.Temporalització

Els continguts es desenvoluparan en les següents unitats didàctiques:

Recursos WEB

Proyecto Ulloa

Proyecto Ulloa de Química del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, para

la ESO y Bachillerato.

Experimentos de Química

Vídeos de experiencias curiosas y espectaculares de la Universidad de Leeds.

Experimentos animados.

Química en su contexto

Curso completo de Química (Chemistry The Science in Context) En idioma

inglés. Para Bachillerato y Universidad.

Los elementos químicos en la Web

Espectacular tabla periódica con toda la información habida y por haber sobre

los elementos químicos (historia de su descubrimiento, constantes fisico-

químicas, configuraciones electrónicas, fotografías, compuestos más

importantes, formas de obtenerlos...) También incluye una tabla periódica

escolar con información más sencilla. Aunque es en inglés se entiende y

traduce muy fácilmente. ¡Ideal para buscar información!

Química esencial

219


Química esencial de Mc Graw Hill. Colección de películas en flash animadas de

química. Animaciones de los 21 capítulos de un curso de química General.

Para 2º de Bachillerato y Universidad. En idioma inglés.

Simulaciones virtuales de Química

Colección de simulaciones y animaciones (flash) de experimentos de química

(nivel 2º bachillerato, universidad) de la Universidad del Estado de Iowa.

IUPAC

Unión Internacional de química Pura y aplicada

Colección de applets de química

Colección de applets de química de la Universidad de arizona.

Lecciones y animaciones de química

Lecciones y animaciones de química en francés. Muy completa. Para 2º de

bachillerato y Universidad.

Real Sociedad Española de Química Real Sociedad Española de Química

Olimpiadas de Química. Olimpiadas de Química

Experimentos de química. Chemkeys. Experimentos didácticos a nivel

básico. Didáctica de la Química de Portugal

Tema interactivo de elementos y compuestos. Libros interactivos del portal

de Profes.net: idea del átomo, la materia por dentro, átomos y moléculas.

Energía de ionización de los elementos

Datos y gráficas muy completos sobre la energía de ionización del Programa

Averroes de la Junta de Andalucía. Permite visualizar los datos de la energía

de ionización de todos los elementos en tablas, puntos, graficas de barras y

puntos o en el Sistema periódico corto o largo.

Visualización de los elementos de la tabla periódica

Tabla periódica con la visualización de los elementos y de sus propiedades.

Contiene experiencias de química. En alemán.

220


Tabla periódica extendida

Tabla periódica extendida (hasta posible elemento 218). Contiene propiedades

detalladas y visualización de los diferentes elementos.

Departamento de Ciencia de Polímeros

Departamento de Ciencia de Polímeros. Universidad del Sur de Mississipi.

La página más completa sobre los polímeros. Nos explica donde se

encuentran, cual es su estructura, propiedades y aplicaciones, cómo se

obtienen y como se estudian. Es una macrogalería de polímeros que contienen

las moléculas activas en 3D de los polímeros estudiados

Actividades tipo test de temas de química

Banco de actividades de Química, con cuestiones tipo test, de opción múltiple,

ordenadas por temas de química. Muy completo abarcando todos los

contenidos propios de una química general. Para bachillerato y la Universidad.

En idioma inglés.

Cuestiones de química

Cuestiones de química con sus respuestas. Páginas muy variadas, que

abordan gran cantidad de temas de química y con una información muy

completa y adecuada para bachillerato y universidad. En idioma inglés.

Cuestionarios tipo test de química

Preguntas tipo test de química con respuestas. Contiene enciclopedias de

química, con gran cantidad de información. Banco de test, experiencias de

laboratorio, curiosidades, etc. En inglés.

Seguridad en el laboratorio de química

Seguridad y prevención en el laboratorio de química. Por Francisco García

Alonso. Peligros químicos. Indicaciones de peligro. Protección personal,

Actuación en caso de peligros, combatir el fuego y ayudar a las personas, etc.

Se aborda la correcta eliminación de residuos y enlaces de interès

Normas de seguridad en el laboratorio

221


Normas de seguridad en el laboratorio escolar. Sencillas normas personales

para la utilización del laboratorio de química. Utilización correcta de productos

químicos, el vidrio y las balanzas.

Quiminet

Quiminet. Contiene Software para descargar. Visores moleculares,

experiencias virtuales, etc. Algunos applets y animaciones se descargan de

forma gratuita. Muchos enlaces y recursos en español. Contiene numerosos

enlaces de interés con páginas relacionadas con el tema.

Libros vivos.net

Libros interactivos del portal de Profes.net. Un servicio de la editorial SM para

el profesorado. Contiene libros interactivos que abordan diferentes temas: idea

del átomo, la materia por dentro, átomos y molècules

Recursos y experiencias de química para compartir

Recursos, experiencias y materiales de química de Computer Huesca para

para compartir. Material de laboratorio, normas de seguridad, dibujos e

imágenes, experiencias, Software, enlaces, etc.

Mendeleweb. Apuntes, imágenes, propiedades de los elementos

Mendeleweb. Apuntes, imágenes, propiedades de los elementos, applets,

visores moleculares, formulación etc.

Contienen simuladores, visores moleculares y otras herramientas de química

de gran utilidad.


Educació ambiental

L'educació ambiental és un tema que es tendrà present al llarg de totes les

unitats i també atots els cursos, tant de batxillerat com de ESO. Un dels

aspectes relacionats amb l'educació ambiental és el reciclatge de productes de

refús i les precaucions que s'han de prendre quan aquests són productes

químics.

Educació per a la salut

222


En el laboratori, té molta importància la salut personal i col·lectiva i per tant

s'han de conèixer i complimentar les normes de seguretat al laboratori, així com

la correcta manipulació de substàncies potencialment perilloses.

Educació no sexista

És important presentar la matèria en igualtat de condicions per a les dones i els

homes, utilitzant un llenguatge apropiat a aquest fi i emprant il·lustracions que

fomentin en tot moment una educació no sexista.

L’AVALUACIÓ INICIAL.MARC TEÒRIC .IES Andreu Sempere CURS 2014/2015

Pla d’atenció a la diversitat

RELACIÓ DE DOCUMENTACIÓ SOBRE L’AVALUACIÓ INICIAL

DOCUMENT DESCRIPCIÓ QUI? QUAN?

1. Avaluació Inicial

Breu referència teòrica a l’avaluació inicial

Professors

Abans de la sessió

d’avaluació

2. Resum procediment de

l’avaluació inicial

Quadre sinòptic que recull informació sobre el què, qui, quan avaluar

Professors

Abans de la sessió

d’avaluació

3. Recollida dades Pla

d’Atenció a la Diversitat

Full resum per al Pla

d’Atenció a la Diversitat

Tutor Abans de la sessió

d’avaluació

4. Indicadors per a valorar el

domini d’objectius i

continguts

Llistat d’indicadors

per a

valorar els diferents

ítems

Profess

ors

Abans de la

sessió

d’avaluació

5. Desenvolupament de la Descripció de les Tutor

La sessió

223


sessió d’avaluació inicial fases de la

sessió d’avaluació

+

Equip

Docent

d’avaluació

pròpiament dita

6. Informe d’Avaluació Inicial

Document que recull informació general relativa a l’alumne individual (per lliurar a les famílies)

Tutor +

Equip

Docent

Després de la sessió d’avaluació

1. AVALUACIÓ INICIAL

OBJECTIUS

I. Analitzar el punt de partida així com l'evolució acadèmica del grup durant les

primeres setmanes del curs des d'un punt de vista general i des de cadascuna de

les matèries.

II. Detectar possibles dificultats d'aprenentatge i adoptar les mesures educatives

oportunes.

III. Promoure els canvis que resulten pertinents en els processos d'ensenyança

aprenentatge.

PROCEDIMENT

I. Actuacions prèvies a la sessió d'avaluació inicial.

a) Per part del tutor

Recollida d'informació mitjançant les tutories de grup (fitxa dades generals de

l'alumne i expectatives).

b) Per part dels professors:

224


Recollida d'informació mitjançant proves de nivell, exercicis, activitats de classe

i observació del treball diari.

c) Per part del Departament d'Orientació

Recollida d'informació del curs anterior i transmissió de la mateixa als professors.

II. Sessió d'avaluació pròpiament dita

III. Informació posterior a la sessió d'avaluació

Elaboració de l’Informe d’Avaluació Inicial per als alumnes i les seues famílies.

QUÈ AVALUAR QUI AVALUA COM

AVALUA

R

QUAN

AVALUAR

1r.

Antecedents escolars del grup:

• Criteris d'agrupament

• Resultats acadèmics del

• curs anterior. • Historial escolar • Problemes

acadèmics generals.

Tutor/a de grup

Orientadora

Pla d'Acció Tutorial

Qüestionari Inicial per al

coneixement de l'alumnat

Entrevistes alumnes/pares

Hores de tutoria durant

setembre i octubre

Entrevistes amb alumnes

i pares

2n.

Característiques generals del grup:

· Dades generals

· Situacions familiars

· Expectatives

· Interessos

Tutor/a de grup

Orientadora



coneixement de l'alumnat.


Hores de tutoria durant

setembre i octubre

Entrevistes amb alumnes i pares.

3r.

Exploració del nivell d'inici en

Professorat d'Àrea

Projecte Curricular

Qüestionari

Mes de setembre

225


totes

les àrees (a excepció d'aquelles de

nova incorporació)

s d'avaluació

inicial, proves de nivell

4t.

Exploració de les capacitats

instrumentals (Competència

curricular)

Departaments de Llengua

i Matemàtiques.

Departament

d'Orientació.

Professorat de P T

5é.

Detecció de dificultats d'aprenentatge no associades a discapacitat:

• Desfasaments • Retardaments • ·Discrepàncies

entre capacitats estimades i nivell d'assoliment

Professorat

d'Àrea

Professorat de

P T

Orientadora

Expedi

ent

acadè

mic

Entrevi

stes

amb

alumne

s

Sessió

avaluació

octubre

6é.

Comprovació de nivells de

competència curricular en

alumnes

amb NEA

Professorat

d'Àrea

Professorat de

P T

Orientadora

Sessions a l'aula PT

Informe psicopedagògic I

informes previs

Entrevistes amb alumnes

Inici de curs

7é.

Detecció de dificultats

personals

Tutor/a de grup

Orientadora


Hores de

tutoria durant

setembre i

226


d'integració,convivència,

motivació…


coneixement de l'alumnat.


octubre

3. RECOLLIDA DE DADES PER A INCLOURE AL PLA D'ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

GRUP: DATA:

1) Alumnes amb necessitats educatives especials associades a discapacitat:

2) Alumnes amb greus trastorns de conducta (amb Informe de Serveis de Salut

Mental.

3) Alumnes de qualsevol nacionalitat amb necessitats de compensació

educativa (alumnes amb dos o més cursos de desfasament curricular per la

seua situació social desfavorable o pertànyer a una minoria ètnica o cultural).

4) Alumnes que desconeixen les llengües vehiculars o amb un nivell de

comprensió i expressió de les mateixes que dificulta greument els

aprenentatges escolars:

5) Alumnes que no han promocionat de curs

6) Alumnes que han promocionat per imperatiu legal

7) Alumnes amb matèries pendents

La Tutora / El Tutor

Signat

4. INDICADORS PER A VALORAR EL DOMINI D’OBJECTIUS I CONTINGUTS

APRECIACIÓ SOBRE EL DOMINI D'OBJECTIUS I CONTINGUTS

1. CAPACITATS COMUNICATIVES: COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ORAL

227


1.1. Pronunciació: Artícula correctament tots els sons.

1.2. Modulació de la veu: entona correctament, respectant les pauses que

marquen els signes de puntuació.

1.3. Amplitud i propietat lèxica: usa un vocabulari variat, precís i apropiat.

1.4. Exposicions orals: parla en públic sobre un tema preparat prèviament amb

o sense recolzar-se en informació documental.

2. CAPACITATS COMUNICATIVES: COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ESCRITA

2.1. Claredat: S'entén el que escriu.

2.2. Signes de puntuació i faltes d'ortografia: escriu correctament.

2.3. Subratllat d'un text: inclou “Notes al marge esquerre” que interpreten la

informació més rellevant.

2.4. Esquema d'un text: distingeix les idees fonamentals de les accessòries i

les organitza jeràrquicament, establint les relacions oportunes entre elles.

2.5. Resum d'un text: recull les idees més importants expressant-les amb les

seues paraules.

2.6. Titulació d'un text: identifica la idea central.

3. RAONAMENT LÒGIC

3.1. Ordena lògicament seqüències.

3.2. Reconeix el camí que ha de seguir-se per resoldre un problema.

3.3. Formula hipòtesis.

3.4. Identifica contradiccions i incoherències.

3.5. Dedueix conclusions i conseqüències.

3.6. Infereix principis generals a partir de dades concretes.

3.7. Argumenta de forma raonada. 7 / 8

4. AUTONOMIA I CREATIVITAT

228


4.1. Expressa verbalment i per escrit opinions, crítiques I valoracions personals.

4.2. Respon de manera raonada a qüestions concretes.

4.3. Expressa idees amb les seues pròpies paraules.

4.4. Utilitza recursos expressius propis.

4.5. Presenta de forma “personal” els treballs escolars.

4.6. Manifesta capacitat d'autoavaluació.

5. APRECIACIÓ SOBRE LA QUALITAT DEL TREBALL

5.1. Llig en silenci amb la concentració necessària.

5.2. Llig en veu alta i comprén el que llig.

5.3. Comprèn la informació expressada en llenguatges no verbals.

5.4. Comprèn la informació presentada en “suports informàtics”.

5.5. Manté l'atenció (en les explicacions de classe, en la realització de les

diferents activitats…).

5.6. Contribueix activament a què els seus companys tinguen un nivell

d'atenció satisfactori.

6. ÚS DE PROCEDIMENTS PER “APRENDRE A APRENDRE”

6.1. Planifica i programa adequadament el seu treball.

6.2. Usa les tècniques de treball més usuals.

6.3. Participa activament en debats i col·loquis i manté la compostura.

6.4. Presenta els treballs amb netedat.

6.5. Té cura a l’hora de prendre apunts i conservar els materials escolars.

7. (...) 8 / 8

5. SESSIÓ D’AVALUACIÓ INICIAL

(I) Els tutors comenten les dades més rellevants sobre el grup:

••• Centre de procedència i nivell sociocultural (1r ESO)

229


••• Nombre de repetidors i d'alumnes amb dificultats detectades en cursos

anteriors

••• Nombre d'alumnes que compliran 16 o més anys durant el curs

••• Interessos i expectatives dominants

••• Actituds i comportament general del grup

(II) Cadascun dels professors comenta les dades més rellevants pel que fa a la

seua matèria.

••• Dificultats amb els continguts específics

••• Dificultats amb les habilitats bàsiques per a l'aprenentatge

••• Actitud del grup cap l'aprenentatge de la matèria

••• Resposta del grup davant els diversos mètodes de treball

(III) Alumnes amb dificultats especials.

• El Departament d'Orientació informa sobre els alumnes amb informes

psicopedagògics del centre de procedència així com les mesures provistes

amb anterioritat, els resultats de l'avaluació inicial de les àrees instrumentals i

la proposta de les mesures de recolzament que cal adoptar durant el primer

trimestre.

(IV) Aspectes generals del procés d'ensenyança–aprenentatge com:

••• Mètodes de treball que semblen donar millors resultats.

••• Procediments d'avaluació i recuperació que poden ser més eficaces amb el

grup.

••• Formes d'organització de la classe que semblen obtenir millors resultats.

••• Materials i recursos que podrien mostrar la seua eficàcia amb el grup.

(V) Presa de decisions sobre els punts necessaris, per exemple:

••• Mesures educatives per a determinats alumnes. Els professors podran

proposar l'adopció de mesures especials (ACI, incorporació a grups de reforç,

adscripció a optatives instrumentals, readscripció de grup…) per a determinats

alumnes, tinguen o no informe. Així mateix, podran sol·licitar l'avaluació

230


psicopedagògica de determinats alumnes en qui es detecten dificultats

d'aprenentatge rellevants.

••• Canvis en l'organització de la classe.

••• Canvis en els processos d'ensenyança-aprenentatge.

••• Projectes d'intervenció en diferents matèries: tècniques de treball, unitats

didàctiques interdisciplinàries, projectes...

(VI) Acta

• Els tutors alçaran acta de la sessió i la lliuraran al Cap d'Estudis. A més, han

de signar i segellar els originals dels Informes d’Avaluació Inicial, dels quals en

faran una fotocòpia per al centre, i els lliuraran als alumnes. Els seus pares el

signaran i retallaran la part inferior. Els alumnes retornaran dita part inferior als

seus tutors en el termini de 5 dies lectius com a màxim.

ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

NORMATIVA

DECRET 234/1997, de 2 de setembre, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el

Reglament orgànic i funcional dels instituts d'educació secundària. DOGV 8/9/1997

Ley Orgánica 9/1995 (LOPEG), de 20 de Noviembre,

de la Participación, evaluación y gobierno de lo Centros docentes (BOE de

21/11/1995).

Ley Organica 2/2006 (LOE), de 3 de Mayo, de

Educación.

Reglamento de Régimen Interno del Centro

Capítol VI. Departament d'activitats complementàries i extraescolars

Artícle 98

1.En cada institut d’Educació Secundària es constituirà un departament

d’actividades complementàrias i extraescolares que estarà encarregat de

promoure, organitzar i facilitar aquest tipus d’actividats.

231


2. Estarà integrat pel vicedirector o vicedirectora, si no n'hi ha el cap o la cap

d'estudis, que serà elcap o la cap del departament, un membre, almenys, de cada

departament didàctic, per delegats del'alumnat i, si escau, per representants de les

associacions d'alumnes i de les associacions de pares imares d'alumnes existents

al centre.

Article 99

El departament d'activitats complementàries i extraescolars tindrà les funcions

següents:

1. Elaborar la programació anual d'activitats complementàries i

extraescolars, en què es recolliran les propostes dels diversos sectors de la

comunitat educativa.

2. Elaborar i donar a conéixer la informació relativa a les activitats del

departament.

3. Coordinar les activitats complementàries de cada departament didàctic.

4. Promoure i coordinar les activitats culturals i esportives en col·laboració

amb els diferents sectors de la comunitat educativa.

5. Executar la distribució dels recursos econòmics destinats pel consell

escolar a les activitats complementàries i extraescolars.

6. Coordinar l'organització dels viatges d'estudis, els intercanvis escolars i

qualsevol tipus de viatges que es realitzen amb els alumnes.

7. Organitzar els actes que es produïsquen a l'institut de caràcter cultural

recollits en la programació anual.

8. Realitzar la memòria final de curs de les activitats realitzades.

Les activitats extraescolars i complementàries i els servicis complementaris que

programen els centres s’inclouran en la PGA. L’equip directiu elaborarà un

programa anual d’activitats seguint les directrius del consell escolar, a l’aprovació

del qual seran sotmeses. El dit programa arreplegarà les propostes del claustre i

dels equips de cicle. Igualment, les dels representants de pares i mares de

l’alumnat segons establix el Decret 126/86 (DOGV 14.11.1986).

232


2.7. Activitats extraescolars i complementàries. Servicis complementaris

1. Les activitats extraescolars i complementàries i els servicis

complementaris que programen els centres s’inclouran en la PGA. L’equip

directiu elaborarà un programa anual d’activitats seguint les directrius del

consell escolar, a l’aprovació del qual seran sotmeses. El dit programa

arreplegarà les propostes del claustre i dels equips de cicle. Igualment, les

dels representants de pares i mares de l’alumnat segons establix el Decret

126/86 (DOGV 14.11.1986).

2. Les activitats extraescolars i complementàries i els servicis

complementaris que s’incloguen en la PGA seran organitzades i realitzades

pel centre, per associacions col·laboradores, o en col·laboració amb

l’ajuntament; no discriminaran cap membre de la comunitat educativa i

no tindran ànim de lucre. Si les activitats i els servicis generen gastos de

neteja i manteniment, serà necessària l’autorització prèvia de la corporació

local corresponent.

3. El programa anual d’activitats extraescolars i servicis complementaris podrà

incloure:

a) Les activitats i servicis culturals.

b) Els viatges d’estudi i els intercanvis escolars que es pretenen realitzar.

c) Les activitats esportives i artístiques que es fan dins i fora del recinte

escolar.

d) L’organització, el funcionament i l’horari de la biblioteca.

e) Totes les que es consideren convenients.

4. En finalitzar el curs, l’equip directiu inclourà en la memòria de final de curs,

l’avaluació de les activitats realitzades.

Davant la situació actual respecte a les retallades pressupostàries de Conselleria,

la Comissió d’Activitat Extraescolars i Complementàries acorda modificar el

document de la PGA mantenint solament totes aquelles que no estiguen

relacionades amb cap entitat vinculada amb Conselleria .

233


La vicedirectora explica que al RRI i a les Normes per a les Act. Extraescolars es

parla de vetar alumnes amb expedients disciplinaris oberts, amb acumulació

d’amonestacions i/o faltes d’assistència injustificades, amb baix rendiment

acadèmic i d’alumnes que el Dep. d’Orientació, tutors o Direcció consideren oportú

no deixar-los participar en activitats extraescolars. En cap cas es parla d’alumnes

que s’han apuntat a activitats i després s’han esborrat.

També afig que es podria acceptar aquesta norma i especificar-la en el RRI si així

es decideix en la C.A.E., però que caldria fer-ho amb molt de compte per tal de no

provocar l’efecte contrari, és a dir, que no s’apunten alumnes als projectes per por

de ser vetats després per a altres activitats en cas que es facen enrere. També

que caldria consultar-ho amb el Consell escolar del centre.

NORMES ACTIVITATS EXTRAESCOLARS I COMPLEMENTÀRIES

• La programació d’activitats abarca un ampli camp de possibilitats, des de les

que estan directament lligades amb les programacions didàctiques i són

complement pràctic de les mateixes, fins les activitats purament lúdiques. En

qualsevol cas, han d’estar encaminades a la formació integral de l’ alumne.

L’assistència a dites activitats és obligatòria tant per al professorat com per a

l’alumnat que les organitze en cas que siguen amb caràcter gratuït.

• Tota activitat extraescolar haurà de ser programada d’acord amb els objectius

d’àrea o etapa, evitant les que no siguen de caràcter estrictament cultural i

formatiu.

• Cada Departament Didàctic realitzarà una programació d’ activitats, que

inclourà a la PGA, procurant evitar l’organització d’activitats en dates pròximes

(almenys un parell de setmanes) a les distintes avaluacions.

• Tota activitat que represente un desplaçament de l’alumnat fora del recinte del

centre haurà d’estar autoritzada prèviament pels pares o tutors legals dels

alumnes. Existeix un imprés en Caporalia d’ Estudis i en la intranet que el professor

responsable de l’activitat haurà d’emplenar amb tota la informació necessària per a

entregar-lo als alumnes i que aquests el tornen signat abans de l’activitat. Així

mateix, tota l’organització i recaudació per a despeses ha de ser realitzada pels

professor/s responsable/s abans d’iniciar l’activitat, donant compte de tot a

Vicedirecció.

• El Reglament de Règim Intern, així com el Decret 39/2008 de 4 d’abril

(DOGV Núm.5738) sobre drets i deures dels alumnes són d’aplicació tant

234


en el recinte del centre com en les eixides o viatges que els alumnes

puguen realitzar.

• Tots els alumnes matriculats en el Centre, i que no estiguen vetats, tenen

dret a participar en les Activitats Extraescolars programades al llarg del

curs i aprovades en la P.G.A. sempre que se’ls oferisca l’activitat per part

del professor que l’organitze.

• El professorat evitarà realitzar proves, controls i treballs o lliurament de

tasques en els dies en què estiguen programades les Activitats

Extraescolars.

• En cas que no siga possible canviar la data de controls o proves

anteriorment citats, l’alumne/a tindrà dret a ser avaluat en dates posteriors

o anteriors a la realització de les Activitats Extraescolars, segons acorde

prèviament amb el

• professor/a, intentant evitar que coincidisquen dues o més proves en el

mateix dia.

• Les activitats Extraescolars es programaran, sempre que siga possible, en

dies no lectius o durant les jornades extraescolars de vespra de vacances

de Nadal, Pasqua o en els dies de realització de les Proves d’Accés a la

Universitat, quan la seu siga el nostre centre.

• Si es programa una excursió o viatge que comporte pernocta, és a dir, de

més d’un dia, es realitzarà durant les vacances de Pasqua, algun pont o

a final de curs, després de l’última avaluació.

• Si no fóra possible realitzar les activitats en els dies assenyalats, es podrà

usar dies lectius, previ consentiment dels pares i mares dels alumnes

implicats, del Consell Escolar i de la Comissió d’Activitats Extraescolars i

Complementàries.

• Es procurarà que, sempre que siga possible, les activitats siguen per a

grups sencers d’alumnes, per evitar la dispersió i l’absència de classe

d’alguns alumnes.

• La Setmana d’ Esquí, si es fa, es programarà coincidint amb algun

intercanvi cultural a l’estranger per a què es produïsca la menor pèrdua

possible d’hores lectives.

• Podran participar en els intercanvis culturals a l’estranger els alumnes de

4t d’ESO, de 1r de Batxillerat i de 2n de Batxillerat.

235


• Els diversos Departaments Didàctics i els/les Tutors/es de 1r de batxillerat,

en la mesura de les seues possibilitats, col·laboraran amb els alumnes en

la confecció d’una Guia Didàctica de l’itinerari (monuments, museus,

història, etc.) que vagen a realitzar en el viatge de fi de curs o participaran

en el projecte de treball a elaborar per als intercanvis.

• Es podrà vetar la participació d’algun alumne/a en determinades activitats

extraescolars si incorre en reiterades faltes d’assistència injustificades, per

acumulació d’amonestacions per part del professorat, de l’equip directiu o

dels professors de guàrdia o per baix rendiment acadèmic. A tal efecte, el

professor/a responsable de l’activitat organitzada haurà de consultar els

tutors/es de tots els alumnes que vulga que hi participen abans de publicar

la llista d’admesos en l’activitat per tal de saber si algun alumne hi està

vetat.

• Als alumnes que no assistisquen a alguna classe per estar participant en

una activitat extraescolar programada, també se’ls posarà la falta

d’assistència corresponent.

• Els alumnes que no participen voluntàriament d’una activitat programada

per a tot el grup ( amb caràcter gratuït), hauran d’elaborar un treball

compensatori que hauran de lliurar al seu professor perquè l’evalue.

També l’hauran de fer tots aquells alumnes que no vulguen participar de

les activitats no-gratuïtes sempre que aquestes formen part de la

programació didàctica dels departaments i complementen el temari de

l’assignatura.

• Els responsables de les activitats extraescolars hauran d’informar els

professors implicats en les hores de realització d’aquestes quan algun

alumne no haja participat en les mateixes, per tal que li posen una falta

injustificada.

• Els responsables i/o acompanyants de les activitats hauran d’emplenar un

full amb totes les dades completes (dia, lloc, duració, grups…) per

comunicar a Vicedirecció de la realització d’una activitat extraescolar amb

el màxim temps d’antel·lació possible.

• Els alumnes podran vendre productes promocionals del viatge/excursió

per tal de recaptar fons econòmics per a sufragar les despeses que puga

comportar l'activitat, sempre sota supervisió del professor responsable, el

qual durà la comptabilitat dels beneficis. En cap cas, els alumnes podran

236


quedar-se els diners recaptats per a ús particular alié a l'activitat

programada ni gastar-

los per a altres fins que no siguen el viatge o excursió. Si algun alumne ha

estat venent productes i després s'esborra de l'activitat, els beneficis que

haguera obtingut passarien al fons comú de la resta de participants del

projecte gestionat pel professor organitzador

Activitats extraescolar previstes per al curs 2016-2017

1. Setmana Jove de la ciència .EPSA . Alcoi. novembre de 2016

2. ISURUS: Visites guiades al Museu Paleontòlogic i de les Ciències d'Alcoi

3. Pràctiques de química a la universitat Miguel Hernández. Març 2017

4. Totes aquelles activitats que vagen sortint al llarg del curs acadèmic.

a) Aquestes activitats han d’estar coordinades de forma que interferisquen el

menys possible en els horaris de classe, missió de la vicedirectora .

b) Les activitats que s’organitzen com a complement de les classes, dins de

l’horari lectiu seran considerades com obligatòries per professors i alumnes. Si

un alumne/a no assisteix a l’activitat extraescolar tindrà l’obligació d’assistir a

l’Institut i realitzar els deures acadèmics que se li encomanen a l’efecte,

integrant-se en un altre grup classe o en el seu cas sota la supervisió del

professorat de guàrdia.

c) Si l’horari de realització de les activitats extraescolars permet que es duguen

a terme classes ordinàries de l’horari lectiu, estes es duran a terme tant si esta

circumstància es dóna abans o després de l’activitat complementària o

extraescolar.

d) Les activitats que s'organitzen en hores diferents de les lectives seran

voluntàries per a professors/es i alumnes, entenent-se que els compromisos

que de forma voluntària s'adquirisquen per al desenvolupament d'estes

activitats, es portaran sempre a efecte, prenent els/les professors/es baix la

seua tutela, l'activitat del grup d’alumnes a ell assignats.

e) Els/les alumnes amb apercebiments reiterats, par la seua actitud negativa,

seran exclosos de les activitats escolars que es desenvolupen fóra del centre.

Dita exclusió serà aplicada per la direcció del centre a proposta del

237


professor/tutor o del departament responsable de l’activitat. La sanció serà

comunicada al consell escolar.

L’alumnat afectat per aquesta sanció tindrà l’obligació d’assistir al centre i

realitzar els deures acadèmics que se li encomanen a l’efecte, integrant-se en

un altre grup-classe o en el seu cas sota la supervisió del professorat de

guàrdia.

g) Les normes que regulen la convivència en el centre seran aplicades a

qualsevol altra activitat extraescolar.

PLA PER AL FOMENT A LA LECTURA

ORDE 44/2011, de 7 de juny, de la Conselleria d’Educació, per la qual es regulen

els plans per al foment de la lectura en els centres docents de la Comunitat

Valenciana

1. El pla per al foment de la lectura arreplegarà totes les intervencions del centre

destinades al foment de la lectura i la comprensió lectora.

En este, els centres docents concretaran les pautes generals per a l’elaboració del

pla que s’establixen en l’Orde 44/2011, de 7 de juny, de la Conselleria d’Educació,

per la qual es regulen els plans per al foment de la lectura en els centres docents

de la Comunitat Valenciana (DOCV 16.06.2011), per mitjà de l’exercici d’activitats

de promoció i pràctica de la lectura en els centres educatius, a fi de garantir un

tractament integral i sistemàtic de les activitats dirigides a promoure la lectura i a

millorar l’expressió i comprensió oral i escrita.

2. El pla de foment de la lectura haurà de ser aprovat pel consell escolar del

centre.

1.6. Pla de transició de l’Educació Primària a l’Educació Secundària Obligatòria

1. Els centres que impartisquen ensenyances d’Educació Secundària Obligatòria

posaran en marxa este pla seguint les indicacions establides en l’Orde 46/2011, de

8 de juny, de la Conselleria d’Educació, per la qual es regula la transició des de

l’etapa d’Educació Primària a l’Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat

Valenciana (DOCV

2. L’avaluació preceptiva del pla de transició i les propostes de millora hauran de

figurar en la memòria de final de curs.

1.7. Reglament de règim interior

238


1. Els centres docents elaboraran el seu reglament de règim interior, en virtut de la

seua autonomia, i de conformitat amb el que establix el Decret 234/1997 (DOGV

08.09.1997).

2. El reglament de règim interior s’elaborarà a partir de les propostes realitzades

pel claustre, les associacions de mares i pares, les associacions d’alumnes,

elsdepartaments didàctics i el consell de delegats.

3. Correspon al consell escolar l’aprovació del reglament de règim interior.

4. D’acord amb la Instrucció 1/2010 de la Subsecretaria de la Conselleria

d’Educació, sobre l’ús adequat dels espais públics i dels taulers d’anuncis en

l’àmbit de la Conselleria d’Educació, els reglaments de règim interior dels centres

docents tindran en compte i s’adaptaran, si és el cas, a allò que ha disposat la dita

instrucció, especialment en referència al fet que:

a) En tots els centres hi haurà un tauler d’anuncis i cartells oficials o més.

b) En els taulers s’arreplegaran els cartells, actes i comunicacions de la Conselleria

d’Educació, així com d’altres organismes oficials, i dels òrgans de govern del

centre.

c) S’habilitarà un tauler d’anuncis a disposició de les associacions de l’alumnat i les

associacions de pares i mares dels alumnes, la gestió del qual correspondrà a les

esmentades associacions, i en seran responsables de l’ordenació i organització.

d) Correspondrà a la direcció del centre, en l’àmbit de les seues competències,

garantir l’ús adequat dels taulers. La gestió dels taulers correspondrà a la

secretaria del centre

Introducció Saber lleigr, entenem, amb aquest terme fer-ho de forma mecànicament correcta,

amb velocitat adequada, i amb capacitat de comprendre el que es llegeix, és un

valor que no és discuteix en la societat actual. Per aquest motiu , un objectiu

fonamental de tots els nivells d’ensenyament, i de totes les àrees, ha de ser

potenciar, consolidar i desenvolupar la capacitat de comprensió lectora. De fet,

aquesta capacitat és bàsica per progressar en qualsevol àrea de coneixement, i

com que cada àrea té un lèxic i uns continguts específics cal treballar la lectura, la

comprensió lectora, des de totes les matèries; aquesta necessitat s’accentua en

l’àrees de ciències ja que, freqüentment, el seu llenguatge s’allunya del que és

habitual per a l’alumne de secundària,

Tot i la importància creixent i necessària difusió de la comunicació audiovisual i/o

de les denominades noves tecnologies, tant en l’àmbit domèstic com escolar, el

text escrit, siga en paper o en una pantalla, segueix sent la base de cultura

239


actual del procés d’ensenyament –aprenentatge. L’auge de la imatge en la

cultura actual és innegable, però no elimina ni substitueix lam cultura escrita.

Dissortadament, és fàcil constatar que, fins i tot al batxillerat, l’alumnat domina els

aspectes mecànics de la lectura, però la seua capacitat de comprendre el que

llegeix és limitada; com a exemple, de fet, en molts casos en la resolució de

problemes, que generalment tenen un enunciat breu i precís, els errors

esprodueixen per la no comprensió o comprensió errònia del que es proposa. Des

de diferents àrees es constata que una bona part de l’alumnat se sent desorientat

per no saber descodificar el codi en el que ve expressada la informació que han de

`processar.

L’atenció que es dedica a una qüestió tan bàsica com és la comprensió lectora en

l’ensenyament de les ciències i a l’anàlisi de les lectures emprades ha estat, fins

ara, escassa.

Podem recollir els usos de la llengua escrita en tres vessants:

a) L’ús pràctic i funcional de la llengua escrita en termes d’adaptació a la

societat moderna i urbana que recorre a ella constantment en la vida

quotidiana.

b) L’ús de la llengua escrita com a potenciadora del coneixement, com a

progrés individual i col·lectiu i com a forma de poder: poder de la

informació, poder científic, poder del ascem social, etc.

c) L´ús de la llengua escrita com a font de plaer estètic.

Una altra qüestió a valorar és la redefinició mecessària dels objectius del sistema

educatiu en el món actual, les persones no adquireixen un capital fix de cultura,

coneixements o habilitats que administren al llarg de la seua vida, sinó que estan

obligades a revisar i renovar constantment els seus aprenentatges. I això serà

possible bàsicament a partir de la capacitat de llegir i escriure en el sentit més

ampli, és a dir, en el domini dels recursos comunicatius.

La funció de qui ensenya ciències no es limita a l’explicació de conceptes

pertanyents a l’àrea del coneixement científic, sinó que es revela com una funció

que, necessàriament, comporta un ensenyament-aprenentatge de la llengua en el

seu ús específic de comprensió i producció; és a dir, com una eina de

comunicaciói, és evident que tota situació de comunicació requereix uns

coneixement lingüístics i pràgmètics que s’aprenen mitjançant l’ús, l’observació i la

reflexió.

El professorat de ciències constata sovint les grans dificultats que presenten molt

estudiants per expressar o comunicar, siga de forma oral o escrita, idees i teories

des d’un punt de vista científic,amb rigor, precisió, de manera estructurada i

240


coherent. Moltes vegades és difícil precisar si les dificultats provenen d’una mala

comprensió dels conceptes, dels textos que han llegit o d’un no-domini del gènere

lingüístic adequat.

Per aquesta raó, és una simple pregunta retòrica plantejar si s’ha d’ensenyar, o no,

llengua a les classes de ciències, física o química. Ho vulga o no el professorat,

aquest sempres és un model d’ús i aprenentatge de la llengua. La tasca docent no

es pot entendre sense l’instrument del llenguatge oral i escrit. Una anàlisi dels

comportaments lingüístics mostra que el docent ajuda ( o no) a comprendre els

textos específics de la seua matèria: es desentén ( o no) de treballar l’expressió

específica de la matèria amb els estudiants; reconeix ( o no) que les habilitats

lingüístiques afavoreixen la conceptualització, etc. Però al cap i a la fi jutja, valora i

avaqlua erls coneixements a través de les produccions, generalment escrites a

partir de lesctures prèvies, dels estudiants.

L’objectiu de comprendre i expressar missatges científics utilitzant el llenguatge

oral i escrit està en relació directa amb la capacitat d’usar adequadament la

llengua. I molts altres objectius s’estableixen en termes de comprensió i

d’expressió: s’utilitzen verb com comprendre ( comprensió), expressar, produir (

expressió); interpretar, identificar, analitzar ( comprensió i expressió), seleccionar

informació. Quan un alumne és capaç d’”interpretar” significa que ha estat capaç

de comprendre i de verbalitzar ( oralment o per escrit) la seua comprensió. Tots

aquests aspectes es citen en el decret que fixa els objectius generals de l’ESO.

Sovint es considera que l’estudiant que ha après a llegir i escriure, ja és capaç de

llegir-ho ( comprendre-ho) tot, i escriure qualsevol tipus de text que se li demane.

Es suposa que l’alumnat que llegeix un text sobre la “teoria cinètic molecular”,

sobre la corrosió dels materials, sobre la pressió atmosfèrica, etc. Ha de ser capaç

de produir un text coherent sense cap problema sobre aquests temes. També, al

mateix temps, s’espera que siga el professorat de llengua qui es preocupe,

únicament i eclusiva, que els estudiants aprenguen a emprar bé la llengua en

qualsevol de les situacions de producció o de cpmprensió. Per a les classes de

ciències no és suficient l’aprenetatge dels fiferentsgèneres lingüístics que es

treballen a les classes de llengua. Les idees de la Ciència s’aprenen i es

construeixen tot expressant-les i conèixer i comprendre les formes de parlar de la

Ciència és condició necessària per poder-les assimilar.

La comprensió d’un text escrit afavoreix l’apropiació i permanència de les idees en

qui ho llegeix, ja que és quelcom material i articulat que pot ser contrastat,

conceptualitzat i integrat en el nostre coneixement. Allò que està escrit es

considera instintivament més important o més fiable que el que no està..

241


Molt llibres de text de matèriesmde ciències inclouen lectures i propostes de treball

entorn d’elles, però tant el professorat cxom l’alumnat les perceben com poc

impotants o innecessàries, o que requeririen un temps que sempre és escàs per

assolir els objectius que es consideren prioritaris, i per tant no es treballen a

ñl’aula. Si en molts casos els alumnes no llegeixen ni la part del text que “ entra a

l’examen”, hem de pensar que probablement cap d’ells dedica temps a casa seua

a llegir i entendre aquestes lectures.

Després de la lectura

Per aprendre ciències, cal saber parlar i escriure de la manera pròpia de les

ciències i les activitats i qüestionaris, que es poden proposar després d’una lectura

d’un text de

ciències, poden ajudar a assolir aquest objectiu.

La realització de les diferents activitats i respostes a les preguntes que es

proposen en un qüestionari pot ajudar a :

• Fomentar la lectura comprensiva

• Aprendre a copsar la idea principal d’un text

• Adquirir un vocabulari científic en català, buscant el significat dels termes

que van sortint en el text.

• Aprendre a fer resums i comentaris de text

• Saber extreure conclusions i deduccions

• Distinció entre “tema” i “idea principal”

El tema d’un text indica allò sobre el què tracta, i, per tant, pot expressar-se

mitjançant una paraula o un sintagma (exemple : la velocitat límit). El tema respon

a la pregunta: de què tracta aquest text?. En canvi, la idea principal informa de

l’enunciat més important que l’autor fa servir per explicar el tema. La idea principal

s’expressa a partir d’una o vàries frases, proporciona més informació que el tema i

respon a la pregunta: quina és la idea més important que l’autor pretén explicar en

relació al tema? .

En l’exemple de la velocitat límit, la idea principal seria: un cos en caiguda lliure,

assoleix una velocitat constant, anomenada velocitat límit, quan la resistència de

l’aire i el pes s’anul·len. Sovint, quan es parla de la idea principal, es fa referència

al propòsit de l’autor, però no es té en compte el lector (o se li concedeix poca

importància), els seus coneixements previs i objectius de lectura, que, en part,

determinaran el que consideri “principal”.

D’un mateix text, diferents lectors poden identificar, o inferir, diverses idees

principals.

242


Poderm distingir entre “rellevància textual” i “rellevància contextual”. . La primera fa

referència a la importància que es dóna als continguts d’un text en funció de la

seua estructura i de les senyals que l’autor fa servir per remarcar el que considera

més important. La rellevància contextual fa referència a la importància que el lector

atribueix a determinades idees del text en funció del seu interès i coneixements, és

a dir, allò que el lector considera important en el moment de la lectura

independentment del que l’autor consideri fonamental. La idea principal serà,

doncs, la combinació dels objectius de lectura que guien al lector, dels seus

coneixements previs i de la informació que l’autor vol transmetre .

És important remarcar la necessitat d’ensenyar a identificar la idea principal d’un

text en funció dels objectius de lectura. Quan un professor demana als seus

alumnes que diguen “el més important d’aquest capítol”, “allò que l’autor volia

transmetre” o quan aquesta recomanació apareix a les guies didàctiques, és

fonamental que pensem que no s’està ensenyant a trobar la idea principal, sinó

que s’està comprovant si l’alumne sap o no trobar-la, en un acte que porta a

substituir l’ensenyament per l’avaluació, cosa bastant freqüent en la instrucció de la

lectura . Així doncs, trobar la idea principal és una condició per que l’alumnat

aprenga a partir de la lectura de textos, per tal que pugui efectuar una lectura

crítica i autònoma i això s’hauria d’ensenyar.

El resum

Resumir consisteix en expressar per escrit i de manera simplificada la informació

continguda en un text, amb les nostres pròpies paraules, una vegada que s'ha

llegit, aïllant i ressaltant només aquelles seccions o segments que contenen

informació important.

L’elaboració del resum d’un text està relacionada amb les estratègies necessàries

per identificar o construir la idea principal del text.

La informació inclosa i l'omesa en el resum d'un text revela aspectes del que s'ha

comprès i s'ha recordat, així com també, evidències sobre les destreses per

elaborar resums. L'habilitat per resumir el contingut d'un material és de gran utilitat

per a la comprensió i l'aprenentatge.

Quan s’elabora un resum es duen a terme un conjunt de processos: llegir,

entendre, eliminar o seleccionar informació o idees, decidir què ha de formar part

del resum, construir amb paraules pròpies el text original.

Després d'analitzar molts exemples de resums elaborats per lectors experts i

principiants, podem identificar sis regles bàsiques per elaborar un bon resum:

a) Dues regles involucren eliminació de material, cal eliminar material trivial

i/o material important però redundant.

243


b) Dues regles consisteixen en la substitució d'una llista de termes (taula,

llit, cadira, sofà) per una categoria o terme inclusiu (mobles) o una

seqüència d'accions (abocar sal a l’aigua i remenar) per una acció general

(dissoldre).

c) Les dues regles restants impliquen proporcionar una síntesis del

paràgraf. La primera consisteix en la selecció de l'oració principal explícita.

La segona regla s'aplica si no hi ha una oració principal explícita i , en

aquest cas, caldrà construir.

• Regla d’omissió o supressió, que permet eliminar la informació trivial o

redundant

• Regla de substitució, que permet integrar conjunts de termes o accions en

conceptes supraordenats

• Regla de selecció, que portarà a identificar la idea en el text, si és que està

explícita

• Regla d’elaboració, que construirà la idea principal.

Per elaborar un bon resum no només cal que el lector haja comprès la informació

del text, sinó que també ha de:

• Posseir habilitats per reconèixer quins són els elements importants del text i

així poder eliminar material trivial o material important, però que és

redundant.

• Saber quan un grup d'unitats d'informació, termes o accions es poden

agrupar sota un terme genèric que els inclogui a tots.

• Poder identificar les idees principals dels segments del text o inventar una

oració principal en el cas que aquesta no existeixi en un paràgraf.

• Poder integrar tota la informació i expressar-la amb les seves pròpies

paraules.

• Presentar una versió coherent del text.

Totes aquestes activitats contribueixen a que l'estudiant elabori activament la

informació continguda en un text, cosa que, com ho han evidenciat diverses

investigacions realitzades, facilita la seva comprensió, aprenentatge i retenció.

Els resultats publicats a la literatura indiquen el següent:

1) els estudiants que reben el resum d'un text abans o després de llegir-lo,

recorden millor el seu contingut en comparació amb els que no el reben

2) els estudiants que elaboren resums dels textos llegits, recorden més informació

que els que no ho fan.

244


Per tant, és important promoure en els estudiants l'elaboració de resums. En

aquest sentit, és convenient que:

• S’entrene als estudiants en l'elaboració de resums mitjançant l'aplicació de

les regles per elaborar resums efectius.

• S’estimule en els estudiants la integració i la construcció de la informació,

mitjançant l'ús de les seues pròpies paraules (parafraseig) a fi d'evitar la

còpia textual de la informació, ja que aquesta activitat no afavoreix

l'elaboració de les idees contingudes en el text.

• Es demane als estudiants que presenten el resum, per escrit, de forma

organitzada i coherent i que el comparen amb el text original.

Els qüestionaris

L’estratègia de formular i respondre preguntes després de la lectura d’un text és

molt utilitzada a les classes i, habitualment, apareix a les guies didàctiques i als

materials per l’alumnat. Cal remarcar, però, que aquesta activitat, que es proposa

com d’aprenentatge, freqüentment es limita a avaluar, a comprovar el que

l’alumnat ha entès o recorda del text.

Ensenyar a formular i respondre preguntes sobre un text és una estratègia

essencial per dur a terme una lectura activa, però cal reflexionar sobre el tipus de

preguntes que es plantegen.

Diverses investigacions atribueixen les dificultats dels alumnes per centrar-se en

els aspectes importants d’un text a les preguntes que, en general, es formulen

després de la lectura, que van dirigides indistintament a aspectes de detall i al

propi nucli. Aquest fet provoca que els alumnes, com que “saben” que hauran de

respondre una sèrie més o menys arbitrària de preguntes, dirigeixin la seva atenció

més a trobar estratègies que permetin respondre-les que a comprendre el text i

elaborar una interpretació plausible

Una possible classificació de les preguntes que es poden formular després de la

lectura d’un text, tenint en compte les relacions que s’estableixen amb les

respostes podria ser:

- Preguntes de resposta literal. La resposta a aquestes preguntes està explicitada

literalment dins el text.

- Preguntes de pensa i busca. La resposta es pot deduir, però requereixen que el

lector relacioni diferents elements del text i que efectuï inferències.

245


- Preguntes d’elaboració personal. La resposta no es pot deduir del text, sinó que

només el prenen com a referent. Aquest tipus de preguntes exigeix la intervenció

de l’opinió del lector o dels seus coneixements.

En el cas de les preguntes de resposta literal, l’èxit de les respostes no pot ser un

criteri únic per decidir que s’ha entès el text, ja que la resposta està construïda en

el propi text.

Són preguntes que obliguen a centrar-se en aspectes puntuals, de detall, que

poden ser útils en el cas que l’objectiu sigui l’adquisició d’una determinada

terminologia científica i simbològica.

Els altres dos tipus de preguntes condueixen a llegir entre línies, a formar-se una

opinió, a contrastar la informació que aporta el text amb la que ja es tenia i, en

definitiva, a construir coneixement.

Dins del tipus preguntes de pensa i busca es poden formular qüestions que

serveixin per ampliar els coneixements de l’alumnat en referència al tema que

tracta el text. En aquest cas caldrà fer inferències i aplicar els coneixements que es

tenen per resoldre qüestions derivades del text. També es poden plantejar

preguntes de deducció a partir del text i que l’alumne hagi d’aplicar la informació

que hi ha en el text per resoldre diferents situacions o problemes.

Pel que fa a les preguntes d’elaboració u opinió personal, el seu objectiu és

treballar les diferents situacions per tal que l’alumnat sigui capaç de qüestionar les

seves pròpies idees, les faci evolucionar i adquireixi seguretat en la interpretació

de fets científics.

Pla per al foment de la lectura

El pla per al foment de la lectura arreplegarà totes les intervencions del centre

destinades al foment de la lectura i la comprensió lectora.

En este, els centres docents concretaran les pautes generals per a l’elaboració del

pla que s’establixen en l’Orde 44/2011, de 7 de juny, de la Conselleria d’Educació,

per la qual es regulen els plans per al foment de la lectura en els centres docents

de la Comunitat Valenciana (DOCV 16.06.2011), per mitjà de l’exercici

d’activitats de promoció i pràctica de la lectura en els centres educatius, a fi

de garantir un tractament integral i sistemàtic de les activitats dirigides a promoure la lectura i a millorar l’expressió i la comprensió oral i escrita.

Objectius generals del pla:

246


• Fomentar en l’alumnat l’interés per la lectura i desenrotllar l’hàbit lector.

• Afavorir la comprensió lectora de l’àrea científica.

• Fomentar en l’alumnat la lectura com a activitat d’oci i de gaudi.

• Promoure la col·laboració i participació de les famílies i altres membres de

la comunitat educativa de l’entorn en les activitats derivades dels plans de

foment de la lectura.

• Estimular l’ús de fonts documentals complementaris al llibre de text, tant en

suports impresos com en suport digital i audiovisual.

• Fomentar en l’alumnat una actitud reflexiva i crítica per mitjà del tractament

de la informació.

• Potenciar l’ús i la dinamització de les biblioteques dels centres docents i

adequar-les als objectius i actuacions arreplegats en el pla.

• Reforçar la figura dels mitjans audiovisuals i digitals com a mitjans de

suport a la lectura.

• Llegir un llibre recomanat per trimestre

Lectures recomanades curs 2016/17

Lectures recomanades per a segon d’ESO

Joaquim Bosch.Take, el fotó. Un vertiginós viatge des d’una supernova fins a

Barcelona.Edicions de l’Ajuntament de Barcelona.2005. 2n ESO

Aquest conte, publicat per iniciativa de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona

amb el patrocini del Ministeri d’Educació i Ciència de l’Estat, té com a objectiu introduir els

xics i les xiques a partir d’11 anys en algunes de les nocions de la física que ja va explicar

Einstein fa 100 anys en el context de la seva visita a Barcelona, el 1923.

El text transmet tot això d’una manera amena i divulgativa, seguint el seu personatge

principal: en Take. Es tracta d’un fotó, una petita partícula d’energia que forma part de la

llum, com ja va anunciar el mateix Einstein, i que té l’origen en l’explosió d’un estel dels que

s’anomenen supernoves, que des de llavors viatja per l’univers fins que arriba a la ciutat de

Barcelona.

La publicació d’aquest conte juvenil va coincidir amb l’Any Mundial de la Física i també amb

la celebració de l’Any del Llibre i la Lectura, esdeveniments gràcies als quals s’impulsen

iniciatives d’aquest abast.

Esther Codina (coordinadora). Fem contes de ciència. Editorial Fundació ”la

247


Caixa”.2007Publicació amb què la Fundació ”la Caixa” commemora el cinquè

aniversari del concurs . 2n ESO

Fem Contes de Ciència, que té com a objectiu despertar en la mainada l’interès per la

ciència alhora que fomentar el pensament científic. Val a dir que fins ara la crida ha

obtingut un èxit indiscutible de convocatòria. En aquestes cinc edicions hi han participat

més de 500 escoles i prop de 40.000 alumnes de tots els cicles formatius, des d’educació

infantil fins a batxillerat, sense oblidar els centres d’educació especial.

El llibre vol ser un homenatge a totes les persones que hi han participat i recopila els

contes premiats fins ara. Les obres presentades a concurs, a títol individual o col·lectiu,

corresponen a narracions, en català o castellà, que tenen la ciència com a tema principal i

que, per als més petits, s’acompanyen de dibuixos. Amb una edició molt acurada, la

selecció dels contes guanyadors, amb les seues corresponents il·lustracions, contribueix a

deixar constància de la iniciativa per al futur i constitueix un llibre preciós.

L’art de contar històries, creativitat i repte per a la imaginació. Jorge Wagensberg, director

de l’Àrea de Medi Ambient i Ciència de la Fundació ”la Caixa”, a qui s’ha encomanat la

presentació del llibre, defineix l’aventura d’escriure contes de ciència com «la mínima

expressió del màxim compartit.

Andrés Medrano.Rita, la neurona.Edicions de l’Ajuntament de Barcelona. 2007.

2n ESO

Seguint amb la sèrie iniciada amb el conte Take, el fotó, l’Institut de Cultura de l’Ajuntament

de Barcelona (ICUB) va retre homenatge a Santiago Ramón y Cajal ambl’edició d’un nou

llibre juvenil, Rita, la neurona. La que té més marxa de tot Barcelona, un text d’Andrés

Medrano amb precioses il·lustracions de Sonika. Un conte per gaudir i per aprendre.

«Tenir una idea. Això és el començament de tot.» Així és com comença el conte, que no és

altra cosa que un viatge a l’interior del cervell. El relat recull les aventures d’una neurona

que descobreix com funciona el cervell i el sistema nerviós al mateix temps que estableix

diàlegs amb altres cèl·lules amigues que coneix al llarg del viatge.

La neurona ens explica de què s’alimenta i com són les zones per on passa. A més, la Rita

intercanvia impressions mentre passeja per Barcelona, ciutat en la qual coneix com va ser

descrita per primera vegada pel seu descobridor, Santiago Ramón y Cajal, l’artífex de la

cèlebre i vigent encara avui dia teoria de la neurona. S’endinsa en els laboratoris on

l’estudien els investigadors, entre els quals hi ha en Pere, un neuròleg jove de qui la Rita

ens explica que potser l’any vinent se n’anirà a fer recerca als Estats Units.

Lectures recomanades per a tercer d’ESO

248


Mercé Izquierdo . Or per a la llibertat. 3r ESO

El jove Nahmi torna al seu país, Egipte, en un moment de profunds canvis polítics; sense

gairebé adonar-se'n, es troba embolicat en una aventura que l'obligarà a ser valent, decidit i

molt imaginatiu. Què pot fer-ne, de l'or que li han encomanat? Aconse guirà de fer-lo

desaparèixer a temps? Els nous procediments químics que li han ensenyat a París li seran

d'una gran ajuda.

Claudi Mans. La truita cremada. 24 lliçons de química. Col·legi Oficial de Químics

de Catalunya.2005 . 3r ESO

Per què la truita s’enganxa en unes paelles i no en unes altres? La resposta, pot ser en una

hipotètica taula periòdica dels aliments? Què deu ser la paràbola de la maionesa i l’allioli?

En to d’humor, trobarem la resposta aquestes i a un munt de preguntes més en una obra

que, amb una estratègia clarament didàctica, aconsegueix establir un lligam entre els

elements quotidians de la vida i els coneixements sobre química que té o ha tingut el lector

alguna vegada. Si es tenen coneixements de química s’entendrà millor tot el llibre; si no és

així, agradarà de totes maneres.

La truita cremada aplega un conjunt d’articles que es van publicar al butlletí del Col·legi

Oficial de Químics de Catalunya i a la Revista de la Societat Catalana de Química. S’ha

editat també en castellà: Tortilla quemada. 23 raciones de química cotidiana (2005).

Claudi Mans, enginyer químic i divulgador, ens ha volgut explicar la química del dia a dia,

primer a la cuina i més tard en el llibre El secret de les etiquetes (2006), en què ens ajuda a

desxifrar els misteriosos símbols de les etiquetes, ens fa saber de què són fets els

productes que tenim habitualment a casa i ens diu quina mena d’informació

ha d’incloure un producte quan l’adquirim.

Isaac Asimov. Momerntos estelares de la ciència..Alianza. 3r ESO

Una de las divisiones que más daño ha hecho a nuestra cultura es la que escinde

los saberes en dos grandes ramas opuestas, la de letras y la de ciencias. Esta radical y

arraigada dualidad que prevalece desde la enseñanza elemental ha sido igualmente

negativa para las dos culturas. Por una parte, no ha logrado cultivar un pensamiento

científico a la altura de las enormes mutaciones ocurridas en las últimas décadas del siglo,

con las consecuencias altamente negativas que se derivan para la técnica y la producción

del país. Por el otro lado, ha marginado a la llamada cultura humanística de esa creciente

complejidad que se ha apoderado de los saberes tradicionales como consecuencia,

justamente, del protagonismo científico-técnico en el mundo actual; hecho éste que

también ha tenido influencias decisivas en el desarrollo de la filosofía, las ciencias sociales,

249


la ética, la crítica o la estética, además de conmover profundamente los ciclos de creación,

transmisión, circulación, implantación y acumulación de los discursos literarios y artísticos.

La cultura de hoy resulta francamente ininteligible al margen de los

acontecimientos próximos ocurridos en los campos de la física, la cosmología, las

matemáticas, la biología, la cibernética, la química, la teoría de la evolución, la genética o

la neurofisiología. Estas ciencias básicas, que responden al eterno deseo del hombre de

comprender el mundo, no sólo originan formas revolucionarias de conocimiento de la

realidad; también generan efectos inmediatos para el desarrollo de la industria, la

agricultura, los ocios, las organizaciones sociales, el trabajo, la guerra o el bienestar

individual.

Los vertiginosos acontecimientos fundacionales ocurridos en el mundo de las

ciencias básicas o aplicadas —hecho éste que hace hablar hoy de un verdadero cambio de

paradigma—, ante todo son acontecimientos de rango cultural. Implican nuevos universos

de ideas, teorías y modos de creación, y se inscriben veloz y puntualmente en la sociedad

y en la historia. O para decirlo como en el siglo XIX se decía de la novela: son el discurso

en el que habla y se reconoce la sociedad actual.

Ahora es más evidente que nunca la íntima relación que la cultura científica

mantiene con la humanística, pero a poco que miremos hacia el pasado sin censuras

mentales, comprenderemos que las dos culturas de las que hablaba Snow nunca han

estado verdaderamente divorciadas, aunque así nos lo hayan contado: el famoso duelo

entre los saberes de ciencias y los de letras no sólo es necio, también es falso.

Esos momentos estelares de la ciencia que Asimov refiere en este bello libro, también son

momentos estelares de la cultura humanística. Este recorrido literario por las biografías

seductoras de Copérnico y Galileo, Newton y Lavoisier, Faraday y Edison, Mendel y

Darwin, Arquímedes y Pasteur, Curie y Einstein, muestra y demuestra con elegancia

narrativa hasta qué punto la comunicación entre el científico y el artista fue constante e

intensa a lo largo de la civilización. Pero también evidencia este libro de Asimov que

cualquier antagonismo entre el pensamiento científico y el humanístico, además de

empobrecer la cultura, entraña un grave riesgo en todos los órdenes. Para decirlo con

palabras de Edgar Morin, una ciencia privada de conciencia humanística es algo tan

estremecedor como una conciencia que habla del mundo de espaldas a la ciencia.

Isaac Asimov es uno de los escritores contemporáneos que más ha hecho por la

integración plena y feliz de las dos culturas. Su gran instrumento es la divulgación rigurosa

de esos acontecimientos científicos y técnicos que han alterado el conjunto de los saberes

humanos y han organizado nuevas formas de conocimiento. Porque hoy más que nunca la

divulgación de la cultura científica constituye la tarea fundamental, básica, para el

desarrollo de la cultura del futuro, es decir, la cultura que no le teme al futuro.

250


La ciencia nos enseña diariamente que el Universo es complejo en todos sus

órdenes, pero las herramientas que solemos utilizar para analizar y juzgar esa complejidad

creciente suelen ser escandalosamente simples. La divulgación, en consecuencia, se

convierte en una tarea imprescindible para la puntual y correcta integración en el ámbito de

lo social y de lo individual de esos centrales acontecimientos científico-técnicos que están

en el origen de este nuevo hecho de civilización que estamos viviendo los hombres en las

postrimerías del siglo.

Pero la divulgación de los saberes científicos — su democratización, en definitiva

— no sólo es inexcusable para complejizar la cultura «de letras»; también es la garantía de

que la hoy todopoderosa ciencia nunca se verá privada de su necesaria conciencia crítica.

Lectures recomanades per a quart d’ESO

Mary Shelley. Frankenstein. Anaya. 2000 .4rt ESO

En el verano de 1816, Lord Byron y su médico John William Polidori alquilaron Villa Diodati,

cerca del lago Leman en Ginebra. En una villa cercana se instalarían también el poeta

Percy Shelley y su amante Mary Wollstonecraft, posteriormente su esposa, Mary Shelley.

En una de sus frecuentes reuniones ese verano, Lord Byron propuso que escribieran un

cuento de fantasmas. La que más tardó en aceptar el reto fue Mary, pero también la que

consiguió el mayor logro, pues dos años más tarde publicó Frankenstein o el moderno

Prometeo (1818), que muchos consideran la primera y una de las mejores novelas de

ciencia ficción moderna. La trama es muy conocida a través del cine; pero la novela es más

rica en acontecimientos y sobre todo mucho más reflexiva que sus adaptaciones a la gran

pantalla. Como muestra de su reflexión ética, basta esta cita de las quejas de la criatura:

"Los sufrimientos me han convertido en un malvado. Concededme la felicidad y seré

virtuoso".

.Frankenstein o el modern Prometeu, història que ens llegà la ploma de l'escriptora Mary

Shelley, va ser publicada el 1818.

Considerada la primera mostra de terror gòtic, també se'n parla com del text iniciador de la

ciència-ficció. Està inspirada en una de les interpretacions tardanes del mite grec

de Prometeu, segons la qual aquest personatge fou el creador de l'home.

No insistiré en acumular dades que podeu trobar fàcilment en qualsevol enciclopèdia, però

em semblava que aquest bloc no podia continuar sense dedicar un article a un text que a

hores d'ara ha esdevingut un clàssic i que ha generat un munt d'enrenou al seu voltant.

Perquè no cal recordar el nivell de fama de la història, de la qual se n'han fet còmics, llibres

infantils, rèpliques, pel·lícules -antològiques, mediocres i dolentes- i fins i tot paròdies.

Frankenstein és una peça literària estranya i única. No m'estendré en tot allò que fa el text

251


tan atractiu: l'obsessió científica del doctor Frankenstein, la utilització d'uns instruments que

podem relacionar amb els inicis de la tècnica aplicats a la medicina, l'esperit

d'experimentació hereu del pensament il·lustrat, l'originalitat argumental al voltant del desig

d'insuflar vida a qualsevol preu, l'encertat desenvolupament de la sinistra trama, l'encís de

la recreació ambiental. Tot això, inclòs el fet certament morbós que l'autora s'inspirà en les

activitats del Dr. Crosse, un metge real, no es pot comparar amb el sentiment que em

generà el personatge del "monstre", sorgit de la unió de diversos cadàvers disseccionats.

Perquè la suposadament "horrible criatura" em va omplir el cor de tendresa i afecte. I

aquesta sensació, que no esperava, va recobrir per sempre les pàgines del llibre d'un hàlit

de meravella.

Frankenstein de Mary Shelley és una lectura absolutament imprescindible, en especial

perquè tots creiem conèixer la història, però no és veritat. Ha estat tan desvirtuada,

modificada i sacsejada per mans i ments alienes, que només podrem copsar el seu valor

(com sempre, dit sigui de pas), anant a la font primigènia. D'una altra manera, en serem

totalment ignorants.

L'obra és molt més que una novel·la de terror, molt més que un volum de ciència-ficció,

molt més que un text d'entreteniment. Es tracta d'un dels intents més reeixits de la literatura

dels darrers segles per indagar en profunditat entorn de la vida i la mort, l'existència de

l'ànima i la condició humana.

En resum, que per res del món permeteu que se us escoli el temps sense detenir-vos en

les pàgines d'aquesta joia literària. És la meva recomanació d'aquest divendres. I és molt

seriosa, negrots.

Segio Basega Noreno. Una historia de la medida de la Tierra. Desde los griegos

al GPS. Nivola, 2010. 4rt ESO

Esta es la historia de un par de preguntas sin respuesta definitiva: cuál es la forma

y cuáles las dimensiones del planeta que habitamos. Desde el inicio de los tiempos el ser

humano se ha planteado estos interrogantes. Sus respuestas, junto con las diferentes

motivaciones que le llevaron a ellas, conforman el hilo conductor de este relato, que

paseando por la historia de la humanidad llega hasta nuestro presente, para el que muchas

de las soluciones dadas históricamente son de algún modo correctas.

Sergio Baselga Moreno es profesor de cartografía matemática y geodesia en la

Universidad Politécnica de Valencia. Sus líneas principales de investigación en la

actualidad están relacionadas con la optimización del posicionamiento por técnicas GPS y

la teoría de ajuste de observaciones.

Ramon Parés i Farràs.Cartes a Núria. Història de la ciència. Almuzara. 2005.

252


4r tESO

El gènere epistolar s’ha utilitzat àmpliament en literatura, sobretot des del romanticisme. És

un gènere que convida a llegir en veu alta, a compartir, a comunicara persones properes

els seus continguts. En aquest cas, l’autor utilitza aquesta estratègia per difondre història

de la ciència d’una manera molt especial i original, adreçant el missatge a la seua filla

Núria.

L’afany de l’espècie humana per trobar explicació a tot allò que l’envoltava l’ha conduït al

llarg de la història des d’un passat màgic i mitològic fins als coneixements actuals,

àmpliament basats en l’acceptació del mètode científic.

Aquesta vegada, l’editorial Almuzara s’ha fet càrrec de l’edició d’una obra que té els

orígens en una d’anterior publicada pel professor Parés l’any 1985. L’epistolari tracta d’una

manera seriosa, solemne i rigorosa, sense caure en l’anècdota, els episodis més destacats

de la història de la ciència, des de la Grècia clàssica fins a la crisi de la física al

començament del segle XX. Una opció pel rigor que no impedeix, però, atreure l’atenció del

lector, si bé es dóna per fet que aquest té uns mínims coneixements del que significa la

investigació científica.

Lectures recomanades 1r batxillerat. Cultura científica

Carmina Virgili. El fin de los mitos geológicos: Lyell. Nivola 2003. CC

No es poden entendre els processos evolutius sense tenir en compte el lloc on es

produeixen. Les obres de divulgació dedicades, d’una manera més o menys directa, a

Darwin i a la seua teoria de l’evolució sovint han oblidat un aspecte important: el canvi de

paradigma que va comportar una concepció canviant del medi físic on hauria tingut lloc

aquesta evolució dels éssers vius.

En el llarg procés de transformació de la geologia en ciència, Charles Lyell hi va tenir un

paper clau en establir els principis del raonament geològic. No és en absolut anecdòtic que

Darwin portés entre l’equipatge el primer volum dels principis de geologia de Lyell durant el

viatge que va fer a bord del Beagle. Pertanyent a una família acomodada, Lyell va adquirir

una bona formació a Oxford i va tenir la possibilitat de viatjar arreu del món i acumular una

gran quantitat d’informació, mostres i quaderns de camp que van esdevenir la base de la

seua gran obra, que li va atorgar prestigi internacional i fama.

La seua amistat posterior amb Darwin va marcar una fita en la història de la geologia.

Aquest va proveir Lyell d’arguments per provar la seva teoria, l’actualisme, que explica els

canvis ocorreguts a la superfície terrestre en el passat. La necessitat de demostrar la seua

teoria el va convertir en el primer geòleg modern.

El llibre, que pertany a la col·lecció Biografías de l’editorial Nivola, s’estructura de manera

253


que introdueix el lector a poc a poc en l’entorn i les inquietuds dels científics dels segles

XVIII i XIX, particularment en l’àmbit de la geologia, i en la manera com Lyell va influir en el

progrés i la consolidació d’aquesta disciplina.

Francisco J. Ayala.Darwin y el diseño inteligente: creacionismo, cristianismo y

evolución.Alianza. 2007. CC

El camí per conciliar la ciència i la religió pel que fa a l’evolució és el leit motiv d’aquesta

obra de Francisco J. Ayala, biòleg i membre de l’Acadèmia Nacional de les Ciències dels

Estats Units. Segons Ayala, la ciència i la fe religiosa no estan en contradicció, ni ho poden

estar, ja que tracten sobre assumptes diferents que no coincideixen. Durant els darrers

anys, el concepte de disseny intel·ligent, segons el qual els éssers vius serien el fruit del

disseny d’un creador, ha atret l’atenció i ha portat a aferrissats debats arreu del món,

principalment als Estats Units d’Amèrica.

Per als uns, la complexitat dels organismes vius no es pot explicar per simple evolució. Per

als altres, la selecció natural explica l’evolució de les espècies al llarg de milions d’anys i

l’adaptació dels organismes al seu entorn, amb ulls per veure-hi, ales per volar i brànquies

per respirar sota l’aigua. En definitiva, encara que molts aspectes encara s’han d’elucidar,

l’evolució és un fet inqüestionable. El punt de trobada, segons explica Ayala, és que

l’evolució per selecció natural estaria més d’acord amb la fe religiosa en un Déu d’amor,

misericòrdia i saviesa, que no pas amb l’anomenat disseny intel·ligent, que atribueix al

Creador les imperfeccions del món de la vida. L’autor, com a científic, defensa l’origen

evolutiu dels éssers vius, un concepte tan bàsic com que la Terra és rodona i gira al voltant

del Sol o la composició atòmica de la matèria.

A propòsit d’aquest debat candent i actual, el llibre brinda una oportunitat molt bona per

conèixer el pensament, l’obra i l’abast de les teories de Darwin i de la biologia de l’evolució,

així com també els corrents de pensa.

Carl Sagan .Miles de Millones B.S.A.1998. CC

Con su habitual capacidad para interpretar los misterios de la vida y el universo,

Carl Sagan da en su obra póstuma un paso más para adentrarse también en cuestiones

que afectan a nuestra vida diaria. Sagan invita a los lectores a un apasionante viaje que

comienza con una explicación de los grandes números con que se mide el cosmos, sigue

con la demostración práctica, sobre un tablero de ajedrez, del crecimiento exponencial, se

detiene en los paralelismos entre las condiciones para la vida en la Tierra y Marte, aborda

la Guerra Fría y replantea el debate sobre el aborto.El asunto más preocupante para Sagan

era el deterioro del medio ambiente: el calentamiento de la Tierra y el agujero de la capa de

254


ozono cobran toda su importancia cuando el autor explica las consecuencias de nuestra

negligencia.

Antonio Canto. La pizarra de Yuri. Ediciones Silente 2011. CC

Lo confieso, soy un sentimental. Se me ponen los vellos de punta y se me saltan

las lágrimas cuando leo historias como “Los tres superhéroes de Chernóbyl, ” La pizarra de

Yuri, 11 de abril de 2010. La divulgación científica de izquierdas en España (“rojilla” como

le gusta decir a Yuri) es la divulgación de La Pizarra de Yuri. La verdad, me encanta, me

encanta leer a Yuri cuando le da su toque de izquierdas a las entradas de su blog.

Entradas imprescindibles como “El pasado era una mierda,” 7 de marzo de 2010, o

“Viruela: cuando la mano del Hombre fue más poderosa que el puño de Dios,” 24 de junio

de 2010, son las que compendia en su libro, “El libro de la Pizarra de Yuri,” Silente, 2011 (a

la venta en librerías por 20€ y en internet más gastos de envío). ”Una recopilación y

selección de artículos del blog, con una edición cuidada, que puede venir muy bien –por

ejemplo– para un regalo, para leer serenamente este verano.” Solo texto, sin ilustraciones

en color, el libro te permite disfrutar de lo mejor de Yuri en estado puro, en esencia.

Muchos blogueros tienen en mente publicar algún día un libro con una selección de

las mejores entradas de su blog. Sin embargo, pocos escriben las entradas en el blog de

una forma tan cuidada y tan trabajada como Yuri. Pocos lo tienen tan fácil a la hora de

convertir su blog en un libro. Yuri lo prometió hace tiempo y lo ha cumplido. Y no será el

último libro… ya ha prometido una segunda parte.

Me he leído el libro en tres días, a ratos muertos, y aunque ya conocía muchas de

las entradas (pero no todas), las he vuelto a disfrutar. Me ha gustado el formato libro. El

libro te permite concentrarte en el texto, en el flujo de las ideas, algo que me resulta difícil

cuando leo un blog. En mi caso, trato de leer cuanto antes el meollo de la cuestión para

pasar cuanto antes a otra entrada, a otro blog, a donde me lleven los enlaces. El libro

rehuye las imágenes, los colores, el grafismo, y te permite entretejer las ideas siguiendo el

hilo de la historia. Me ha gustado leer a Yuri en formato libro.

Por supuesto, no todo lo que reluce es oro. Hay varias entradas que no me han

gustado (yo hubiera seleccionado otras en su lugar). Pero a cada maestro su librillo.

Para abrir boca, te enlazo las primeras entradas seleccionadas en el libro: ”Esta es

tu dirección,” “Esta es tu herencia,” y “Esta es tu naturaleza.” Por supuesto, seguro que

prefieres leer “Secretos de la polla,” con un cierto toque morboso (como el propio título

indica), pero yo te recomiendo “¿Cómo identificarías una Cosa Misteriosa?.” El resto de las

entradas del libro, si no quieres o no puedes comprar el libro, las puedes descargar del

blog de Yuri (basta copiar el título del índice del libro y usar su buscador o Google). Aún

así, te recomiendo “El libro de la Pizarra de Yuri.”

255


Por cierto, Yuri, si lees esto… ¿por qué no has incluido en el libro “Chernóbyl-4“? La he

echado de menos.

Bill Bryson. Una breve historia de casi todo. RBA. CC

Bill Bryson aborda materias tan terriblemente aburridas como geología, química y

física, pero lo hace de forma tal que resultan comprensibles y amenas. La cuestión es

cómo sabemos lo que sabemos. En sus viajes a través del tiempo y del espacio Bryson se

topa con una espléndida colección de científicos asombrosamente excéntricos,

competitivos, obsesivos e insensatos, como Henry Cavendish, de una timidez tan

deplorable que aunque hizo públicos importantes descubrimientos —entre ellos el peso de

la Tierra—, se abstuvo de comunicar muchos de ellos.

En Una breve historia de casi todo, el autor intenta entender qué ocurrió entre la

Gran Explosión y el surgimiento de la civilización, cómo pasamos de la nada a lo que ahora

somos.

Lectures recomanades per a primer de batxillerat

Michael Faraday. La història química de una vela. Nivola. 1r BATX

La historia química d’una espelma fou un cicle de conferències nadalenques destinades a

joves i xiquets impartit pel físic Michael Faraday en la Royal Institution de Londres. Des de

llavors, aquests cursos s’han repetit any rere any fins hui, amb l´única excepció d’un

període durant la Segona Guerra Mundial. Les conferències aparegueren en forma de llibre

en 1861, publicades i revisades per Sir William Crookes.Us n’adonareu de com és de falsa

la idea que la ciència és llunyana, els coneixements difícils de comprendre i els científics

personatges distants i desconeguts.

Tots nosaltres podem oferir suport a la ciència si la sentim propera i comprensible. Podem

contribuir a apropar la ciència a la societat, posant una pedra més en el pont que les

comunica; i per això us vull proposar de dur a terme una “petita recerca”, en la qual

descobrireu els enigmes de la flama d’una espelma. Us adonareu com, en la vida

quotidiana, podem respondre a moltes qüestions investigant: fent-nos preguntes i assajant

fins a obtenir-ne les respostes.

Si preguntem a alumnes d’ESO o de Primària com funciona una espelma podem trobar-nos

amb sorpreses. Per exemple, hi pot haver alumnes que consideren que el que es crema

realment és el ble, que la cera només serveix per aguantar-lo dret; que la cera o parafina,

doncs, no es crema sinó que va caient fent regalims,però que sempre és la mateixa.

256


Per abordar el problema científicament –encara que siga amb mitjans modestos– i esbrinar

què succeeix, podem fer alguns experiments que ens ajuden a aclarir com funciona una

espelma encesa.

Ens basarem en els experiments proposats a mitjans del segle XIX per Michael Faraday

en les seves esplèndides conferències de divulgació del coneixement químic a la Royal

Institution de Londres.

M.R. Bermejo. El nombre y el simbolo de los elementos químicos. Síntesis. 1r

BATX

Aquest llibre, de 145 pàgines i molt llegible, és un recorregut per la història de la química

començant per la seva estandarització i acabant per la nomenclatura dels elements

novíssims.

A la introducció se’ns explica que el gran problema de la química al segle XVIII era l’ús d’un

obscur i críptic llenguatge. Per exemple, anomenaven Pols d’Algaroth al Oxiclorur

d’antimoni (III), àcid muriàtic a l’Àcid clorhídric, etc. Va ser gràcies a Lavoiser, Guyton,

Berthollet i Fourcroy que el llenguatge químic es va estandaritzar i el pas de l’alquímia a la

química va ser definitiu.

Passada la introducció se’ns explica l’origen del nom de cada element químic. N’hi ha que

m’han resultat força interessants com per exemple el Wolframi, que en l’àmbit metal·lúrgic

s’anomena tungstè perquè els suecs, experts en metal·lúrgia, el van anomenar així. Ara bé,

de la mateixa manera que m’ha semblat interessant de conèixer l’etimologia dels elements

més coneguts; d’altres com el Disprosi, el Gadolini o el Praseodimi m’han resultat força

avorrits de llegir.

D’altra banda, m’ha semblat molt interessant de veure com la Guerra Freda també va crear

algunes disputes entre les EEUU i l’antiga URSS per anomenar els elements que es

descobrien aleshores. Fins i tot alguns elements tenien dos noms: el que deien als EEUU i

el que deien a la URSS; per exemple, el nobeli era anomenat així pels americans i jolioti

pels russos. Per solucionar aquestes disputes la IUPAC va acordar el 1976 d’anomenar els

elements d’una forma sistemàtica, tot i que el 1998 van decidir tornar a canviar el nom dels

elements i anomenar-los amb noms de cel·lebritats (Roentgeni, Bohri, etc.).

També m’ha semblat interessant d’entendre què són aquests elements de sota de la taula

periòdica de tres lletres (Uut, Uuq, Uup, etc.). Són els anomenats elements novíssims i la

IUPAC va decidir anomenar-los d’una forma sistemàtica, de tal manera que el Uut és el

Ununtrio format pels morfemes Un-Un-Tri-io. Els tres primers morfemes ens diuen el

nombre atòmic de l’element (en aquest cas 113) i el -io indica que és metàl·lic.

257


Doncs bé, només dir-vos que us recomano aquest llibre si voleu aconseguir una

perspectiva històrica de la taula periòdica.

Pascual Román Polo. Mendeléiev. El profeta del orden químico. Nivola

2002.1rBATX

En el siglo XIX, Mendeléiev revolucionó la química al ordenar los elementos

conocidos en la primera tabla periódica y predecir la existencia de nuevos elementos y sus

propiedades.

Su vida y su obra, estrechamente unidas a los avatares del imperio ruso y de los

últimos zares de la dinastía Romanov, estuvieron dedicadas a la creación de una escuela

química rusa, a la modernización de la industria y a la investigación.

De forma permanente, pero especialmente en 2007, en que se ha conmemorado el

centenario de su muerte, la comunidad científica sigue atentamente los últimos hallazgos

para comprobar hasta que punto Dimitri Mendeléiev realizó una apuesta de futuro, aunque

podemos anticipar que su ley periódica goza de buena salud.

NM. Trifonov y V.D. Trivonof. Cómo fueron descubiertos los elementos

químicos. . Mir 1984

Los primeros elementos de los que se tiene noticia, ya que no cabe hablar de

descubrimiento, son los siete metales de la Antigüedad: oro, plata, cobre, hierro, plomo,

estaño y mercurio, los cuales desempeñaron un importantísimo papel en el desarrollo de

las primeras civilizaciones. El azufre y el carbono también fueron ampliamente utilizados en

aquella época.

Durante la Edad Media, debido principalmente al perfeccionamiento de las técnicas

de los alquimistas, fueron descubiertos cinco elementos más: fósforo, arsénico (logro

atribuído a San Alberto Magno), antimonio, bismuto y zinc.

El descubrimiento de los elementos relacionados con el agua y el aire: hidrógeno,

oxígeno y nitrógeno, fue el acontecimiento más significativo en la química de la segunda

mitad del siglo XVIII. La comprensión de la naturaleza de estos elementos contribuyó

poderosamente al establecimiento de algunas de las nociones químicas modernas. Entre

estos logros podemos citar: desarrollo de la teoría de la oxidación (A. Lavoisier), aparición

de la teoría atómica (J. Dalton), aparición de la teoría de ácidos y bases, empleo de las

escalas del hidrógeno y del oxígeno para la determinación de masas atómicas relativas.

A partir de la primera mitad del siglo XVIII, la química tomaba más y más la forma

de una ciencia. Como resultado del análisis químico de los objetos naturales -

principalmente minerales-, en el periodo que va desde 1735 hasta 1830 se descubrieron

258


más de una treintena de elementos químicos. Los más conocidos son: cobalto, níquel,

manganeso, bario, molibdeno, wolframio (descubierto por los químicos españoles F. y J.

D'Elhuyar en 1783), estroncio, circonio, uranio, titanio, cromo, platino (cuya primera

descripción es debida al matemático y explorador español Antonio de Ulloa en 1748),

flúor, cloro, yodo, bromo, cadmio, litio, silicio, aluminio, ... Los químicos de este siglo fueron

capaces, utilizando la definición operativa de elemento, de seleccionar de la lista de

sustancias puras que conocían un conjunto de sustancias que podían ser consideradas

como elementos. Tal conjunto, propuesto por el químico francés Lavoisier (1743-1794),

está reseñado en la siguiente tabla:

En la época de Lavoisier no se había descubierto el modo de producir corriente

eléctrica y, por tanto, no se pudo utilizar ésta como método de análisis. En la primera

década del siglo XIX se descubrieron algunos elementos (sodio, potasio, magnesio y

calcio) mediante el llamadométodo electroquímico, esto es, mediante la aplicación de la

corriente eléctrica a los compuestos fundidos.

A mediados del siglo XIX se conocían ya cerca de 60 elementos, aunque los

métodos químico-analítico y electroquímico no daban más de sí. El método del análisis

espectral, desarrollado por los químicos alemanes R. Bunsen y G. Kirchhoff, permitió

iniciar una serie de nuevos descubrimientos: cesio, rubidio, talio e indio.

Mención aparte requiere el descubrimiento de los elementos de las tierras raras.

Forman la quinta parte de todos los elementos existentes en la naturaleza y su

descubrimiento duró 113 años: desde 1794 hasta 1907. Estos elementos presentan una

semejanza química sorprendente. Por eso se encuentran todos juntos en los minerales y

en las menas y la separación de los distintos componentes resulta extraordinariamente

difícil. Esta circunstancia explica la abundancia de descubrimientos falsos (entre 1878 y

1910 sólo el 10% de los anunciados resultaron fidedignos) entre los elementos de las

tierras raras: los "nuevos elementos" eran, en realidad, mezcla de los ya descubiertos.

Entre los nombres de estos elementos se encuentra el trabalenguas de terbio, erbio, iterbio

e itrio, ya que estos cuatro elementos se obtuvieron de minerales descubiertos en Ytterby,

una pequeña localidad próxima a Estocolmo.

Entre 1894 y 1900, gracias principalmente a los trabajos del físico-químico W.

Ramsey, se descubrieron los llamados gases nobles o inertes: helio, neón, argón, criptón,

xenón y radón.

Otros tres elementos (galio, escandio y germanio) fueron descubiertos gracias a las

predicciones del Sistema Periódico, clasificación realizada por el químico ruso D.I.

Mendeléyev a partir de la observación de algunas regularidades en las propiedades de los

elementos. Al proponer su clasificación, Mendeléev dejó algunos huecos para que se

cumpliese la ley de la periodicidad. Incluso llegó a predecir, con admirable precisión como

se demos tró posteriormente, las propiedades de esos elementos.

259


La historia del descubrimiento de los elementos se completa gracias a un nuevo

fenómeno físico: la radiactividad. Con el estudio de la misma se aislaron los elementos

radiactivos menos frecuentes en la Tierra: polonio, radón, radio, actinio, ..., ya que los más

abundantes -uranio y torio- habían sido detectados sin dificultad por el método químico-

analítico. A partir de 1940, con el nacimiento del primer elemento transuránido (el

neptunio), se inicia la búsqueda de elementos, también radiactivos, de masa superior a la

del uranio. ¡Y en eso estamos!

En la actualidad se conocen 116 elementos.

Lectures recomanades Física 2n Batxillerat

Manuel Lozano Leyra. De Arquímedes a Einstein. Los diez experimentos más

bellos de la física. De bolsillo. 2010. Física 2n Batx

És entretinguda la física? Darrerament s’han publicat molts llibres de divulgació que han

estat èxits de vendes, normalment dedicats als aspectes més espectaculars d’aquesta

disciplina, com ara l’origen de l’univers, la teleportació o les paradoxes de la mecànica

quàntica, que, amb una aura de misteri o de pregunta sense resposta, moltes vegades

atreuen més fàcilment l’atenció del lector, tot i la seva complexitat. És

més difícil, però, fer accessibles i entretinguts experiments com ara la mesura de la càrrega

elèctrica o la caiguda lliure dels cossos.

A partir de la llista dels deu experiments més bells de la història de la física segons una

enquesta de la revista Physics World, Lozano els analitza per a un públic no especialitzat,

al mateix temps que els posa en el context tant científic com social de l’època en què es

van fer, amb un llenguatge col·loquial i directe, juntament amb exemples de la vida

quotidiana.

La lectura de De Arquímedes a Einstein ens descobreix la recerca científica també des del

vessant romàntic i aventurer, alhora que desmitifica algunes llegendes atribuïdes

acientífics, com ara la història d’Arquimedes segons la qual en el moment en què

suposadament va descobrir el principi de la física que porta el seu nom mentre era a la

banyera va cridar: «Eureka!»

F.J. Yndurain .Los desafios de la ciència. Crítica.Física 2n Batx

Ynduráin nos enfrenta a la naturaleza sin tapujos, lo que resulta una excepción

bienvenida en un panorama bibliográfico abrumadoramente dominado por el alarde

circense. El libro trata sobre la ciencia, los científicos y la historia, según reza en su

subtítulo. Se compone de diez ensayos, ocho de los cuales son reelaboraciones de

artículos publicados en diversas revistas. Los desafíos a que alude el título son

principalmente retos relacionados con la física, la astronomía y la cosmología.

260


El primer ensayo examina la fracasada aventura del club del uranio de Hitler en la

carrera atómica que tuvo lugar en la Segunda Guerra Mundial. Se ha debatido mucho

sobre si los científicos alemanes se tomaron realmente en serio la construcción de una

bomba nuclear, e Ynduráin se inclina por las tesis de quienes piensan que si éstos

fracasaron en su empeño fue debido a importantes errores científicos y no a desgana en su

esfuerzo o, mucho menos, a una maquinación expresa para que éste no llegara a término.

En su discusión incluye no sólo los argumentos técnicos, propios del científico, sino

sus opiniones sobre algunas recientes versiones literarias de ciertos aspectos de ese

drama. En esa vertiente, coincido plenamente con el autor en sus juicios favorables

respecto a la novela En busca de Klingsor de Jorge Volpi y la obra de

teatro Copenhague de Michael Frayn, obras de gran éxito de público sobre las que la

crítica se ha dividido. Los protagonistas de esta historia –Werner Heisenberg, Niels Bohr o

Enrico Fermi– aparecen retratados con gracia, aunque brevemente, lo que contribuye a

amenizar su lectura. Un registro muy distinto es el representado por el capítulo titulado

«¿Dónde están?», que aborda la cuestión de la existencia o inexistencia de civilizaciones

extraterrestres y, caso de existir, la posibilidad de contactos con ellas, un tema al que ya

dedicó un libro el autor. No hay la menor evidencia científica de la existencia de tales

civilizaciones, aunque sí importantes inversiones en su búsqueda, pero Ynduráin sabe

suplir dicha carencia con imaginación y soterrado humor.

Este último surge espontáneo en otras partes del libro como, por ejemplo, en el

breve capítulo titulado «Más rápido que la luz, nada», en el que, para deshacer la

desfiguración mediática de un experimento sobre creación y absorción de fotones en

ciertas circunstancias, Ynduráin recurre a varios símiles sobre viajes Madrid-Ginebra y una

carrera de maratón, descendiendo peligrosamente al nivel de la vulgarización: la copiosa

correspondencia que, según el autor, generó la primera publicación de este artículo en el

diarioEl País versó sobre sus aspectos anecdóticos y no sobre su sustancia, algo que es

prácticamente inevitable cuando se recurre a un símil para explicar una cuestión científica.

Los distintos ensayos se desenvuelven a distintas profundidades y requieren

grados diversos de conocimientos por parte del lector. Así, por ejemplo, los capítulos

titulados «La ciencia y la historia» y «¿Para qué sirve la investigación científica?» tratan de

forma asequible asuntos de interés general, mientras que otros, tales como «Mecánica

cuántica: la lógica como una de las ciencias experimentales», «Espacio, tiempo, materia» y

«Los retos de la física para el siglo XXI », requieren conocimientos de física elevados, algo

que, para tranquilidad del lector, el autor tiene el buen criterio de advertir en el prólogo.

También son arduos el titulado «Epiciclos» y, en menor grado, el dedicado a otro premio

Nobel, Richard P. Feynman. Este último ha sido una de las personalidades más relevantes

y simpáticas del siglo XX , y la admiración que por él siente Ynduráin queda muy bien

reflejada en las breves páginas que dedica a su figura y a su aportación científica.

Feynman, como Ynduráin, es además un divulgador en extremo brillante y divertido que

debe servir como término de referencia y estímulo para que otros científicos intenten esa

261


tarea noble y casi imposible de acercar la ciencia a un público culto.

Richard P. Feynman. Seis piezas faciles. Crítica. Física 2n Batx

Val la pena conèixer aquest personatge una mica freaky a la manera actual.

És interessant de trobar-hi les reflexions i els records de qui va participar activament al

projecte Manhattan que va produir la primera bomba nuclear i del funcionament de la NASA

i de tota l'administració científica als EUA quan va formar part de la comissió que va

determinar les causes de la catastrofe del transbordador espacial Challenger, per cert, va

ser ell qui en va descobrir la causa fonamental. En resum, el panorama de la gran ciència

actual vist ironia i frescura.

Richard P. Feynman Qué te importa lo que piensen los demás?. Nuevas aventuras de un

curioso personaje tal como fueron referidas a Ralph Leighton. Alianza. 2010

Es una transcripción de las conversaciones que el genial físico mantuviera con Ralph

Leighton. Las divertidísimas anécdotas que ponen de manifiesto el sentido del humor de

Feynman, se completan con un fascinante relato de la investigación que siguió a la

explosión del transbordador espacial Challenger en 1986 y cómo Feynman ilustró las

causas del desastre mediante un elegante experimento consistente en algo tan sencillo

como sumergir un anillo de goma en un vaso de agua fría. El libro, junto con ¿ESTA

USTED DE BROMA, SR. FEYNMAN?, constituye el mejor ejemplo de como los genios de

la ciencia pueden ser sumamente atractivo y divertidos.

Richard P. Feynman. !Ojalá lo supiera! Las cartas de Richard P. Feynman.

Crítica. 2006. Física 2n Batx

Feynman, más que saberlo todo, era como Fermi, le interesaba todo en la Física y

en las Matemáticas, también en la Química…Por ello es un “físico total”. Candidatos en el

siglo XX a físico total, sólo Feynman y Fermi. Quizás Nambu (si incluimos sus

experimentos caseros en el ajo). En siglos anteriores al XX, y teniendo en cuenta que la

Ciencia no había avanzado tanto entonces,…Galileo, Newton, Euler (también matemático

total),…Y seguro me estoy dejando a más de algún otro notable/sobresaliente científico.

P.Feynman fue un gran científico, y no sólo por recibir el premio Nóbel de Física de

1965 por sus aportes a la dinámica cuántica, sino por su manera de pensar y transmitir su

conocimiento. Existen de él varios libros traducidos al español que son todos

recomendables, aunque no se sepa nada de física.

Es una selección de la correspondencia entre Feynman y sus familiares, profesores

y simples desconocidos que le escribieron en algún momento. Y se lee con agrado e

interés, sobre todo si se tiene idea del personaje.

262


Lo que destaco, si alguien me obligara a destacar algo de Feynman es su respeto

por las opiniones de los demás, en lo que pueden contener de otros puntos de vista, y a la

vez su firmeza en expresar con claridad y precisión sus manera de pensar. No hay

debilidad ni relativismo en su afirmaciones; existe sí una búsqueda de la verdad científica y

el reconocimiento de que ésta no anula otra clase de verdades, en la medida que las otras

puedan ser sostenidas con algo más que emociones. Casi al final del libro, en una

entrevista que le hacen en la televisión, así contesta sobre la cuestión de las religiones y el

conocimiento proporcionado por la ciencia:

“Porque las religiones han unido dos cosas: por ejemplo, si quieren enseñar los

Diez Mandamientos, no se contentan con enseñar los Diez Mandamientos porque la

experiencia de la humanidad, o lo que sea, dice que éstos son una buena manera de

proceder. Sino que enseñan los Diez Mandamientos porque le fueron dados a Moisés en

medio de relámpagos. Ahora bien, llega la ciencia y sugiere que es posible que estas cosas

no fueran dadas a Moisés mediante un rayo. Una persona que no piensa demasiado dice:

“¡Oh, entonces todo es una cuento! Y me asusta pensar en esa posibilidad, porque quizá

entonces los Diez Mandamientos no tienen ninguna base.”

Pero no es así necesariamente. Es perfectamente posible que la moral pueda

haber venido de los hombres. Podría haber sucedido que Moisés fuera un hombre normal y

corriente y que escribiera estas cosas. Y yo aún podría creer y podría

seguir comportándome de la misma manera. Y lo que creo que ha sucedido es que la

religión ha juntado dos tipos diferentes de ideas y las ha unido tan frecuentemente –a

saber, la teoría de cómo surgieron los Diez Mandamientos, y la creencia en que uno

debería seguirlos- que cuando llega la ciencia y pone en duda uno de los extremos –a

saber, cómo surgieron los Diez Mandamientos- la gente se pone nerviosa porque cree que

se está dudando del otro extremo; a saber: de lo que ellos contienen. Pero es la religión la

que los unió innecesariamente; no hay una conexión real. Así es como lo veo yo, es una

visión filosófica personal de la relación entre la religión y la ciencia. Estoy en un extremo.

Quero que entienda que no todos los científicos piensan de la misma manera,

naturalmente, porque cuando salimos de nuestro propio campo no sabemos de lo que

estamos hablando. Y puedo estar equivocado en este tema especial de la religión, pero

usted me ha preguntado qué es lo que pensaba yo, y esto es lo que pienso” (Pág.414).

A continuación el periodista le pregunta cómo es que otros científicos encuentran la

forma en que esas ideas encajen, y Feynman responde que no tiene idea de cómo lo

hacen, pero que evidentemente encuentran la forma de hacerlo.

He aquí como razona, según creo, un verdadero científico, y esto no tiene nada

que ver con el relativismo superficial (y estúpido) que afirma que todas las ideas son

igualmente respetables y por lo tanto tienen todos los mismos valores. No, no es así; pero

263


ello no quita que se pueda convivir y hacer ciencia perfectamente; cosa que muchos

radicalismos actuales niegan con la misma convicción como rebanan cabezas.

Necesitamos, y no sólo los físicos, releer a Feynman para reencontrarnos con verdades

lógicas y vitales que no deberían desaparecer de nuestra comunidad.

Richard P. Feynman.El carácter de la ley física.Anagrama . 2000. Física 2n Batx

En esta conferencia no voy a hablar del carácter de las leyes físicas en sentido

estricto. Cuando se habla de las leyes físicas, cabe suponer que se está hablando de la

naturaleza; pero en esta ocasión no quiero hablar de la naturaleza, sino de nuestra

posición actual en relación a la naturaleza. Quiero hablar de lo que creemos saber, de lo

que queda por descubrir y de cómo nos las arreglamos para entrever cosas nuevas.

Alguien ha sugerido que sería perfecto que a lo largo de la charla pudiera explicar con

detalle cómo descubrir una ley y acabar creando una nueva ley para ustedes. No sé si seré

capaz de hacerlo.

La naturaleza es simple y, por eso mismo, de una gran belleza, nos enseña

Richard P. Feynman en este libro. Y esa belleza y simplicidad es la que debe recoger todo

científico que aspire a sintetizar sus principales leyes en formulaciones matemáticas.

Elegancia y sencillez también es lo que el lector encontrará en estas páginas insuperables,

en las que Feynman nos acerca a algunos aspectos fundamentales de la física: desde la

ley de la gravedad y los grandes descubrimientos de Newton, Maxwell y Einstein, hasta

nociones tan importantes como el principio subyacente de conservación y simetría, el

carácter irreversible del tiempo o el predominio de la probabilidad e incertidumbre en la

mecánica cuántica. La imaginación y brillantez del autor, que no renuncia al rigor, hacen de

este libro una introducción entusiasta, amena y de gran valor didáctico, no sólo a las

principales leyes físicas que rigen el universo, sino a las claves del propio quehacer

científico.

Los siete capítulos de El carácter de la ley física recogen las legendarias Messenger

Lectures pronunciadas por Richard Feynman en la Universidad de Cornell (Estados

Unidos) en noviembre de 1964, un año antes de recibir el Nobel. Se pronunciaron en una

sala abarrotada de estudiantes, y quedaron registradas por la BBC de Londres, lo que

sirvió de base para la preparación de este libro, un clásico en el género de la divulgación

científica.

Richard P. Feynman . El placer de descubrir. . Crítica segunda edición 2004. Física

La lluita entre les dues formes de coneixement ( religiòs i científic) s'ha viscut fins als

nostres dies a l'hora de parlar de ciència i religió, atès que és de vital importància assolir el

264


nivell d'objectivitat suficient per poder entendre bé les bases i els radis d'acció de cada una

de les interpretacions. Si volem tenir una visió complementària i cercar l'opinió d'una

persona extremadament pragmàtica i planera en l'ús del llenguatge haurem de coneixer

l'opinió del físic teòric més brillant de la segona meitat del segle XX Richard

Feynman:

"La ciencia i la religió són dues vies essencialment diferents de cerca de la veritat. El que

és, pero, rnés interessant d'aquest debat és veure si els ateus poden tenir una moral

basada en el que la ciència diu, així com els espiritualistes poden tenir una moral basada

en la seua creenca en Déu”.

La segona via de reflexió apuntada per Feynman és l'evidència que el científic, malgrat tot,

no pot deixar de tenir una estranya sensació en adonar-se que, no obstant l'aparent

absurditat que puga tenir tot plegat, s'han hagut de produir tota una sèrie de fets d'allò més

curiosos per permetre no solament l'existència de l'ésser humà, sinó fins i tot l'existència

del mateix Univers tal com el coneixem. Com més ens apropem a entendre l’Univers, més

ens adonem que tan sols hauria calgut un canvi molt lleu en el valor d'una de les constants

físiques presents a l’Univers per convertir aquest Univers en un lloc inhòspit i estèril per

fecundar la més mínima expressió de vida. No és fàcil evitar caure en la temptació de

considerar que aquests valors de les constants físiques han estat triats amb tota la intenció

per produir les condicions necessaries per tal que la vida siga possible, i, per tant, que la

probabilitat de l'aparició d'alguna forma de vida capaç d'observar el mateix Univers siga no

nul.la.

Lectures recomanades química 2n Batxillerat

WILLIAM H. BROCK.Historia de la química.. Alianza Editorial

La història de la química, com altres especialitats de la història de la ciència, ha

experimentat un important desenvolupament i renovació en les darreres dècades. La

imatge tradicional de molts dels capítols centrals de la història de la química ha canviat

completament gràcies a la renovació dels enfocaments i a la intensificació de les

investigacions. Aquest fet havia provocat un enorme desfasament entre la literatura

especialitzada i les obres de síntesi obertes a un públic més ampli. Un desfasament encara

més profund en el cas dels lectors de llengua castellana, que fins fa poc tan sols tenien a la

seua disposició les clàssiques històries de la química dels anys cinquanta i seixanta

(James R. Partington (Madrid, Espasa Calpe, 1945), Aldo Mieli i Desiderio Papp (Buenos

Aires, Espasa Calpe, 1950) o Henry M. Leicester (Madrid, Alhambra, 1967).

En aquest context, la Historia de la Química de William H. Brock, professor d'Història de

la Ciència en la Universitat de Leicester a Anglaterra, constitueix una de les millors

aportacions a aquesta tasca de síntesi actualitzada de les investigacions realitzades en les

darreres dècades en diferents camps de la història de la química. La major part del llibre se

265


centra en el desenvolupament històric dels conceptes de la química, i dedica un espai molt

escàs a recollir les línies més innovadores de la disciplina, com ara la retòrica i el

llenguatge de la ciència, el procés de descobriment, la transmissió de la ciència, les

relacions entre la ciència, la tècnica i la societat, etc. Segons Brock, la decisió de no

introduir perspectives historiogràfiques actuals es justifica perquè el llibre s'adreça a un

públic molt ampli, que inclou estudiants de química i ciències, professors d'aquestes

disciplines o científics en actiu que pretenguen reflexionar sobre el passat històric del seu

treball. Per això l'obra és un excel·lent complement a la Histoire de la chimie de Bernadette

Bensaude-Vincent i Isabelle Stengers, també recentment traduïda (Madrid: Addison-

Wesley, 1997), que inclou una bona revisió historiogràfica d'alguns d'aquests temes i

d'altres dels tractats per W. Brock. Tal com suggereix l'autor en el pròleg, aquesta Historia

de la química pot ser considerada com una posada al dia de la History of

Chemistry d'Aaron Ihde, publicada als anys seixanta –i lamentablement, no traduïda mai al

castellà– que perseguia oferir un bon resum de la història de la química en un volum similar

al llibre ressenyat. Com l'obra d'Ihde, la Historia de la Química de Brock dedica poques

pàgines a l'alquímia i a altres tradicions relacionades amb la química anteriors al

segleXVIII. Després de breus apartats dedicats a la figura de Robert Boyle i a l'origen de la

teoria del flogist, el capítol tercer està dedicat a un dels temes clàssics de la història de la

química: la revolució química. Encara que una mica emmascarat per una discutible

traducció castellana, el títol d'aquest tercer capítol, «Los elementos químicos», correspon a

una de les obres claus del tema estudiat –Elements of Chemistry, que és el nom amb què

va aparèixer en anglès el Traité élémentaire de chimie de Lavoisier–, de la mateixa manera

que els altres capítols són denominats «El químico escéptico», «Un nuevo sistema de

filosofia química», «Instrucciones para el análisis de los cuerpos orgánicos» o «La

naturaleza del enlace químico». Brock hi realitza una excel·lent posada al dia dels

coneixements actuals sobre temes com ara el naixement de la química orgànica, el

desenvolupament del sistema periòdic o les polèmiques al voltant de la teoria atòmica i la

dissociació iònica. Resulta molt lloable el seu esforç per estendre la història d'alguns

d'aquests temes fins l'actualitat, esforç que s'observa especialment en els apartats dedicats

al desenvolupament de la mecànica quàntica i la química inorgànica i orgànica durant el

segle XX. També són molt destacables els capítols dedicats a la història de les

publicacions químiques i de l'ensenyament de la química, temes de transcendental

importància per comprendre la química actual que no solen considerar-se en algunes obres

d'història de la ciència, el que constrasta amb el nombre creixent de publicacions

especialitzades que s'encarreguen d'estudiar-los. El text va acompanyat d'una àmplia i

selecta bibliografia comentada que constitueix una excel·lent guia de lectura per endinsar-

se en nombrosos capítols de la història de la química.

Sam Kean. La cuchara menguante y otros relatos veraces de locura, amor y la

historia del mundo a partir de la tabla periódica de los elementos. Ariel. 2011.

266


La tabla periódica es uno de los logros científicos más importantes de la historia de la

humanidad. Pero es, también, un acervo de historias apasionantes, aventuras y

obsesiones. Los asombrosos relatos e increíbles sucesos que narra el libro tienen como

protagonistas al carbón, el neón, el silicio y el oro, elementos que juegan un papel

fundamental en la historia, las finanzas, la mitología, la guerra, la cultura y la vida de los

(locos) científicos que los descubrieron.

Sabremos que Marie Curie despertaba el recelo de las mujeres de sus colegas, cuando

invitaba a éstos al cuarto oscuro a presenciar los experimentos. O que Lewis y Clark fueron

dejando cápsulas de mercurio a lo largo de su expedición, aún hoy detectables por el

veneno que queda en el terreno. ¿Por qué Ghandi detestaba el yodo? ¿Por qué los

japoneses introducían cadmio en los misiles que iban a matar a Godzilla? O, ¿por qué el

telurio condujo a la más extraña fiebre del oro?

Un libro fascinante que discurre entre la divulgación de la ciencia química y la historia de la

humanidad.

Eric Scerri. La tabla periódica,una breve introducción. Alianza.2013.

"Piedra Rosetta de la naturaleza", punto de partida de toda la Química, la tabla

periódica de los elementos no sólo es la compilación de conocimientos más compacta y

significativa elaborada hasta hoy por el hombre, sino que refleja el orden natural de las

cosas en el mundo y, por lo que sabemos, en todo el universo. Por si esto fuera poco, a

diferencia de la mayor parte de los descubrimientos científicos realizados en el siglo XIX,

no se ha visto refutada, antes al contrario, por los descubrimientos de la física moderna de

los siglos XX y XXI. En este libro, Eric Scerri relata, entre otras cosas, los antecedentes y

concepción de este instrumento maravilloso, a qué obedece su lógica interna, cuál es su

lugar dentro de la historia de la ciencia y de la química, y quiénes fueron y son sus

principales hacedores y protagonistas.

Isaac Asimov. Breve historia de la química. Alianza

La concisión, amenidad y eficacia didáctica características de Isaac Asimov hacen

de esta Breve Historia de la Química un instrumento inmejorable para todo aquel que esté

interesado en aproximarse a esta ciencia. Asimov traza la evolución de este ámbito de

conocimiento desde el momento en que el hombre comenzó a efectuar alteraciones en la

naturaleza de las sustancias de una forma intuitiva, hasta la edad moderna, momento en el

que, a través de la adquisición progresiva de rigor metodológico y la acotación del terreno

de estudio, se va constituyendo plenamente como disciplina científica.

Theodore Gray. Els elements. Una exploració visual de tots els àtoms coneguts de

l’Univers. PUV-UB. 2011.

«La taula periòdica -diu l'autor Theodore Gray- és el catàleg universal de tot el que podem

trobar alnostre voltant». Aquest magnífic volum ens dóna la oportunitat de veure d'una

267


manera directa i personal l'estat pur dels elements i el ventall de compostos que formen

quan es combinen entre ells.

Fruit de set anys de recerca, les imatges d'aquest llibre constitueixen el retrat més complet i

visualment més atractiu de cadascun dels elements de l'Univers. Organitzat de la mateixa

manera que la taula periòdica, el llibre mostra cada element mitjançant una fotografia

espectacular de grans dimensions de l'element pur i, a més, inclou fotografies de les

diferents formes en què és present al món. Cada pàgina conté un text que explica la

història de l'element i les dades científiques fonamentals que el defineixen.

Oliver Sacks. El tío Tugsteno.Recuerdos de un químico precoz.. Anagrama.2003

Oliver Sacks evoca en este libro de memorias su niñez en Inglaterra. Cuando tenía seis

años estalla la Segunda Guerra Mundial y es enviado, junto con su hermano Michael, a un

internado en el campo. Cuatro años después, a su regreso a Londres, Michael enloquece,

y Oliver encuentra su salvación personal en el mundo de la ciencia. Quien lo inicia es su tío

Dave, «el tío Tungsteno», dueño de una fábrica de bombillas eléctricas. Y así, totalmente

absorto en la física y la química, el adolescente va construyéndose un peculiar paraíso

intelectual, donde sus héroes son Lavoisier, Marie Curie, Mendeleev y su tabla de los

elementos...

SELECTIVITAT DE FÍSICA. PLA DE MILLORA.2015

Anàlisi estadística de l’alumnat de 2n de batxillerat: Física, 2a avaluació

Camps elèctric i magnètic

Notes xi xi2

1. 4 16

2. 6 36

3. 5 25

4. 8 64

5. 8 64

6. 5 25

7. 0 0

8. 5 25

N=8 Σ xi = 41 Σ xi2= 255

268


Mitjana µ= 41/8 = 5,1

Variança σ2x = 255/8-(5,1)2= 5,865

Desviació típica σx = 2,42

Coeficient de variació (CV) = σx/µ = 2,42/5,1 = 0,47

Distribució normal N(µ, σ2)

La imatge mostra tres tipus diferents de distribució normal amb la mateixa mitjana . Però són clarament diferents. Allò que la mitjana no ens diu és el rang de les dades.

La nostra campana de Gauss és força roma (σ2 = 5,865 corba marró).Cal augmentar la

mitjana almenys fins a 5,5 i la desviació típica fins a 1 i aleshores la corba tindrà més

forma de campana estan aproximadament un 70 % d’alumnes a l’interval de notes

[4,5; 6.5]

269


L´únic alumne que ha abandonat l’assignatura de física no cursava matemàtiques II, la

qual cosa ens indica la desorientació que tenia.

De huit alumnes de física hi ha tres repetidors

Dificultats per aprendre física:

• La física és complicada

• Cal una bona base matemàtica

• La física es contra-intuïtiva

• Les explicacions no són simètriques

• Coneixements previs insuficients

• Coneixements previs inadequats

• Estratègies d’aprenentatge ineficaces

Mesures de millora ja realitzades part del professor de l’assignatura.

a) El professor que imparteix l’assignatura proposa reptes que no són massa fàcils ni

massa difícils. Ambdós extrems desmotiven.

b) Es lliura a consergeria un dossier complementari, preparat pel departament de les

proves de selectivitat de la comunitat valenciana de anys anteriors i de la resta de

l’estat espanyol per blocs temàtics .

Blocs temàtics:

• Camp gravitatori i elèctric.

• Electromagnetisme

• Ones i òptica

• Física moderna

Cada bloc temàtic consta de :

• Mapa conceptual • Introducció • Conceptes • Actituds • Procediments • Objectius específics de la unitat • Criteris d’avaluació de la unitat • Competències assolides • Model d’examen de cursos anteriors

270


c) Tres dies abans del exàmens es dediquen a dubtes tant del problemes i qüestions

del llibre com dels dossiers.

d) Lliurament dels exàmens corregits amb la còpia de l’examen resolt feta pel

professor

e) Classes interactives en les quals l’alumne i el professor conjuntament resolen els

problemes i qüestions del llibre i del dossier) Exàmens de recuperació de tots els

blocs.

f) Les dubtes “personalitzades” es poden realitzar en la classe de repàs de primer de

batxillerat, dilluns de 17 a 18 hores.

DEPARTAMENTDEFÍSICAiQUÍMICAPLADEMILLORADELSRESULTATSEXTERNS

OBJECTIU:MilloradelsresultatsdelesprovesdeSelectivitat

INDICADORD’ACONSEGUIMENT:Augmentarelpercentatged’aprovats.

ACTUACIONS 1 Repassar, tots els dies, abans de donar nous conceptes, els punts

fonamentalsdelaclasseanterior,resolentlesdubtes.

2 En finalitzar un tema, fer un resumen dels exercicis claus, realitzant un

examendeprova,pergrups,ambelformatdelsexàmensdeSelectivitat.

3 Emprar medis audiovisuals, informàtics i de laboratori, per a aclarir

conceptes,quepuguinresultarmésabstractesenlesclassesordinàries. TASQUES TEMPORALITZACI

Ó RESPONSABLE INDICADOR DE SEGUIMENT RESULTAT DE

LA TASCA

1. Manar

diàriament

exercicis que se

resoldran al dia

següent

Diària Professores que

imparteix

l’assignatura

Nombre d’alumnes que milloren

en la resolució d’exercicis

1 2 ...

2. Formar grups

d’ alumnes per a

què resolguin

exercicis en

classe

Al finalitzar el Tema Professor que

imparteix l’

assignatura

Nota que han tret en l’ examen

de prova

3.1 Realitzar en

el laboratori

pràctiques por

part del

professor

Mensual Professor que

imparteix l’assignatura

Es manaran als alumnes una

sèrie de preguntes del tema

tractat

Projectar un

vídeo o realitzar

Mensual Professor que

imparteix l’

Es manaran als alumnes una

sèrie de preguntes del tema

271


recerques a

Internet

assignatura tractat

RECURSOS: LIBRES DE TEXT, VIDEOS CIENTÍFICS, INTERNET, LABORATORI

RESULTAT

Mesures de millora a realitzar per part de l’alumne

En la física, l’aprenentatge autònom té un fort pes (60%), pel que cal promoure

mesures per assegurar-ne l’eficàcia, en base a la qualitat i la quantitat. El temps que

l’estudiant dedica a treballar de forma autònoma és força inferior al necessari.

Els estudiants de física, per regla general, tenen més interès per l’assignatura que els

de química , a més a més tots cursen matemàtiques II, la qual cosa no ocorre amb els

alumnes de química, que tenen mancances de càlcul.

L’alumne s’ha de plantejar i fer front a situacions d’èxit o fracàs.

Cal que l’alumne millora el rendiment i la confiança amb la seua pròpia capacitat quan

es troba davant fites concretes i desafiants, per planificar i realitzar una determinada

acció amb l’objectiu de resoldre un problema o realitzar amb èxit una activitat.

Els alumnes de física solen assistir més a les classes i participar en elles molt més que

els alumnes de química.

Cal no perdre classes perquè l’alumne vaja a tindre un examen eixe dia o el proper,

perdent-se les explicacions.

Cal Identificar dubtes i aspectes poc clars:

– No saber

– No saber que no se sap

Assistir a les activitats extraescolars relacionades amb el currículum, promogudes pel

departament: Visites per a realitzar pràctiques de laboratori a les universitats de :

València, Alacant i Elx.

Recolzar-se en el solucionari dels problemes i activitats del temes exposats i

desenvolupats a classe, per tal de treballar a casa.

Solucionari de 2º de batxillerat de física, Editorial McGraw-Hill

178278973-Fisica-2-MGH-Solucionario-pdf.

272


Document Adobe Acrobat [3.3 MB]

Descàrrega

Taula de constants físiques

Constants físiques.pdf

Document Adobe Acrobat [216.2 KB]

Descàrrega

El cap de departament

Josep Vañó i Piedra

Alcoi a 28/3/2015

SELECTIVITAT DE QUÍMICA. PLA DE MILLORA.2015

Anàlisi estadística de l’alumnat de 2n de batxillerat: química, 2a avaluació

Termodinàmica-cinètica

Notes xi xi2

9. 4 16

10. 0 0

11. 10 100

12. 4 18

13. 7 49

14. 5 25

15. 6 36

16. 5 25

17. 7 49

18. 0 0

19. 2 4

273


20. 5 25

21. 0 0

22. 2 4

23. 5 25

24. 0 0

25. 5 25

26. 0 0

27. 5 25

28. 4 16

N=20 Σ xi = 76 Σ xi2= 440

Mitjana µ= 76/20 = 3,8

Variança σ2 = 440/20-(3,8)2= 7,56

Desviació típica σx = 2,75

Coeficient de variació (CV) = σx/µ = 2,75/3,8 = 0,72

Distribució normal N(µ, σ2)

274


La imatge mostra tres tipus diferents de distribució normal amb la mateixa mitjana . Però són clarament diferents. Allò que la mitjana no ens diu és el rang de les dades.

La nostra campana de Gauss és força roma .Cal augmentar la mitjana almenys fins a

4,5 i la desviació típica fins a 1 i aleshores la corba tindrà més forma de campana

estan aproximadament un 70 % d’alumnes a l’interval de notes [3,5; 5.5]

Mesures de millora ja realitzades part del professor de l’assignatura.

c) El professor que imparteix l’assignatura proposa reptes que no són massa fàcils ni

massa difícils. Ambdós extrems desmotiven.

d) Es lliura a consergeria un dossier complementari, preparat pel departament de les

proves de selectivitat de la comunitat valenciana de anys anteriors i de la resta de

l’estat espanyol per blocs temàtics .

Blocs temàtics:

• Sistema periòdic- Enllaços.

• Termoquímica cinètica

• Equilibris gasosos-de precipitació i àcid base

• Reaccions redox i orgànica

Cada bloc temàtic consta de :

• Mapa conceptual

• Introducció

275


• Conceptes

• Actituds

• Procediments

• Objectius específics de la unitat

• Criteris d’avaluació de la unitat

• Competències assolides

• Model d’examen de cursos anteriors

c) Tres dies abans del exàmens es dediquen a dubtes tant del problemes i qüestions

del llibre com dels dossiers.

d) Lliurament dels exàmens corregits amb la còpia de l’examen resolt feta pel

professor

e) Classes interactives en les quals l’alumne i el professor conjuntament resolen els

problemes i qüestions del llibre i del dossier.

e) Exàmens de recuperació de tots els blocs.

f) Les dubtes “personalitzades” es poden realitzar en la classe de repàs de primer de

batxillerat, dilluns de 17 a 18 hores.

Mesures de millora a realitzar per part de l’alumne

En la química, l’aprenentatge autònom té un fort pes (60%), pel que cal promoure

mesures per assegurar-ne l’eficàcia, en base a la qualitat i la quantitat. El temps que

l’estudiant dedica a treballar de forma autònoma és força inferior al necessari.

Els estudiants s’interessen poc per aquesta ciència, en part perquè la troben

desconnectada de la realitat i d’altra banda per la dificultat que li atribueixen. Utilitzant

metodologies actives en l’ensenyament/aprenentatge de la química i contextualitzant-

la, a ser possible en un context real, és possible transmetre la importància que té en el

dia a dia de les persones i de la naturalesa

S’observa desmotivació entre l’alumnat, i són nombrosos els autors que troben una

forta relació entre motivació i aprenentatge. D’altra banda cal incidir en la “motivació”,

donat que té una forta relació amb l’aprenentatge, però hauria de tenir un caràcter més

permanent, no dependre únicament de si un tema és atractiu o si d’un professor és

extraordinari; té més sentit tractar-ho com el desenvolupament de capacitats de

l’estudiant . El treball escolar no és una disposició natural, requereix bons motius per

treballar com per suportar l’esforç i fer-lo eficaç.

276


L’alumne s’ha de plantejar i fer front a situacions d’èxit o fracàs.

Cal que l’alumne millore el rendiment i la confiança amb la seua pròpia capacitat quan

es troba davant fites concretes i desafiants, per planificar i realitzar una determinada

acció amb l’objectiu de resoldre un problema o realitzar amb èxit una activitat.

Cal assistir i participar en les classes de química.

Cal assistir i atendre les explicacions del professor i les preguntes dels companys, no

estudiant altres assignatures en la classe com : anglès, biologia, història, etc.

Cal no perdre classes perquè l’alumne vaja a tindre un examen eixe dia o el proper,

perdent-se les explicacions.

Assistir a les activitats extraescolars relacionades amb el currículum, promogudes pel

departament: Visites per a realitzar pràctiques de laboratori a les universitats de :

València, Alacant i Elx.

Per part del centre

Siguem clars, quan es diu que l’escola no motiva, en realitat és que exigeix treball. Cal

trobar les maneres de motivar l’alumnat.S’apunta l’ús de recursos de l’entorn perquè

l’estudiant percebi la connexió amb la seua vida, o bé contextualitzar els estudis en

casos reals que li siguin propers.

S’observa major motivació amb la contextualització. Per tant un recolzament per a

motivar i “apropar” a l’alumne a la disciplina es contextualitzar-la, és a dir, realitzar

pràctiques de química al laboratori. Per tal de fer-ho possible, cal oferir l’assignatura

optativa de tècniques de laboratori de segon de batxillerat.

Evolució de les funcions atribuïdes als treballs pràctics

Al llarg de la història els treballs pràctics han anat evolucionant en la seua concepció:

1) Paradigma de l’Ensenyança per Transmissió: Les primeres pràctiques de laboratori

en educació es realitzaren en 1865 i tenien la finalitat de facilitar l’aprenentatge de la

química en el Royal College of Chemistry. En aquest cas, els Treballs Pràctics

s’utilitzaven:

• Medi per assolir destreses pràctiques en l’ús i manipulació d’aparells.

• Mitjà per l’aprenentatge de tècniques experimentals.

277


• Forma d’il•lustrar o comprovar experimentalment fets i lleis científiques

presentats prèviament pel professor.

2) Paradigma del Descobriment Guiat i del Descobriment Autònom: En els anys

setanta, es proposa que els treballs pràctics consisteixen en activitats de descobriment

de fets, conceptes i lleis mitjançant l’ús dels processos de la ciència en situacions

guiades pel professor. Aquesta és una concepció més autònoma, ja que no es posa

èmfasi en les conclusions de tipus conceptual a les quals cal arribar, sinó en el procés

de la investigació.

3) Paradigma de la Ciència dels Processos: Concepció de les pràctiques com

activitats encaminades a aprendre els processos de la ciència (observació,

classificació, emissió d’hipòtesi, realització, etc.) independentment dels continguts

conceptuals concrets sobre els que es treballa.

4) Paradigma d’Investigació Unit a la Resolució de Problemes Pràctics: Els

treballs pràctics calen reservar-se tan sols per a l’adquisició de destreses

pràctiques i així posar als estudiants en situació de resoldre problemes pràctics

Esta optativa pot entendre’s, a pesar del seu enfocament fonamentalment pràctic, com

un complement teòric clau de les matèries de Física i Química, perquè dóna als

coneixements adquirits en estes la seua autèntica dimensió i revela el caràcter del

coneixement científic vinculat a la noció de model.

És d’importància fonamental per a la matèria la manipulació i la presentació de dades i

resultats, i ací les ferramentes informàtiques juguen un paper crucial. L’ordinador en el

laboratori pot emprar-se per a:

La matèria està basada en una sèrie d’experiències de laboratori que determinen el

conjunt de l’activitat que s’hi realitzarà. Cada experiència permetrà posar de manifest

els processos i mètodes que se segueixen en la investigació científica.

Es triaran experiències amb un desenrotllament compatible amb els materials de què

disposa el laboratori i amb dades que siguen analitzables per mitjà de ferramentes

matemàtiques a l’abast de l’alumnat. Pot optar-se per començar amb un nucli de

continguts de caràcter instrumental en el sentit que s’exposen en este l’ús de les

ferramentes gràfiques de representació, anàlisi i presentació de resultats. S’hauria de

començar amb l’exposició de les ferramentes imprescindibles per al treball en els

278


nuclis de continguts següents. D’esta manera limitem l’extensió d’un nucli instrumental

amb continguts que s’adquirixen amb la pràctica.

Accedeix als experiments:

Estructura atòmica .Cada element químic té un espectre d’emissió diferent, és com la

seva empremta dactilar. Basant-se en aquest espectre, Bohr va postular la seva teoria

atòmica, que ja incloïa els postulats de la mecànica quàntica: l’energia estava

quantitzada.

Sistema periòdic .La taula periòdica ordena els elements en grups (columnes) i

períodes (files). Els àtoms d’un mateix grup tenen propietats similars, com passa amb

els halògens. A l’experiment comprovarem la diferent reactivitat dels halogenats de

potassi.

Enllaç químic .En l’experiment formarem un enllaç metàl•lic, el del ferro, en una

espectacular reacció d’aluminotèrmia, anomenada també reacció termita. Si mireu el

vídeo sabreu per què s’anomena així.

Termodinàmica. Reacció endotèrmica .Una reacció química pot desprendre energia

però també en pot absorbir. Quan això passa, les substàncies es poden refredar. En

aquest vídeo s’explica com funcionen els gels que es refreden i que es fan servir en

molts esports.

Termodinàmica. Reacció exotèrmica ,Violenta reacció entre dos elements: el brom,

un no metall a temperatura ambient, i l’alumini, un sòlid metàl•lic. Un experiment molt

bonic de veure però gens recomanable de fer.

Equilibri de transferència de protons .Les reaccions de transferència de protons,

també conegudes com a reaccions àcid-base, son molt freqüents a la vida quotidiana.

Per identificar si una substància és àcida o bàsica es pot fer servir un indicador de pH.

En aquest experiment veurem un colorit exemple del viratge dels indicadors.

Cinètica química .La cinètica és la part de la química que s’encarrega d’estudiar la

velocitat de les reaccions. A l’experiment veurem com influencia la concentració dels

reactius en la velocitat de reacció.

279


Estat gasós .En l’estat gasós les molècules es mouen amb total llibertat, de forma que

quan un líquid passa a gas, ocupa tot el volum possible, tal i com mostrem en aquest

experiment amb el nitrogen líquid.

Estat líquid .En els líquids, les molècules es mouen lliurement, però la seva velocitat

depèn sobretot de la temperatura. En aquest experiment veurem aquest efecte, com el

de la tensió superficial.

Estat sòlid La resolució de l’estructura cristal•lina mitjançant raig-X era una de les

poques tècniques que permetien conèixer la composició i estructura de compostos

químics. En aquest experiment s’obtenen cristalls d’hidrogenfosfat d’amoni sobre una

superfície que recorda un cirerer.

Mescles homogènies .En les mescles homogènies no es poden distingit les

substàncies que les formen. En aquest cas fem la mescla amb dos sòlids: el fòsfor i el

clorat de potassi. Junts tenen un caràcter explosiu que es posa de manifest després

d’un efecte dòmino.

Mescles heterogènies .En les mescles heterogènies es poden distingir les

substàncies que la formen. En aquest cas ‘experiment té lloc entre oli i aigua, i hi

intervé també una reacció red-ox i una àcid-base.

Reaccions químiques . A diferència d’un canvi físic, en una reacció química es

produeix una reordenació dels àtoms. A l’experiment se’n presenten les reaccions més

habituals: red-ox, àcid-base, de precipitació…en una fantàstica reacció en cadena.

Equilibri químic .En les reaccions reversibles hi ha un equilibri entre reactius i

productes de forma que el sentit de la reacció pot ser de reactius a productes i al

revés. En l’experiment veurem un exemple clàssic d’equilibri entre el diòxid de nitrogen

i el tetraòxid de dinitrogen, regit per la pressió.

Equilibri de solubilitat . Quan afegim molt solut a un dissolvent, arriba un moment en

què ja no pot dissoldre res més. Aleshores diem que la dissolució està saturada. En

aquest vídeo ens ficarem en una cova i parlarem de les sals dissoltes en l’aigua que

són les responsables de les estalactites i estalagmites.

Equilibri de transferència d’electrons .En les reaccions red-ox, una de les espècies

cedeix electrons i s’oxida, mentre que l’altra en guanya i es redueix. L’espectacular i

280


perillós experiment, el volcà de dicromat, és un bon exemple d’aquest tipus de

reaccions.

Equilibri de transferència d’electrons – 2 . Quan el ferro es rovella passa d’un estat

d’oxidació zero a més tres. Com que ha guanyat estat d’oxidació diem que s’ha oxidat.

L’altre reactiu, l’oxigen de l’aire, s’ha reduït. Es tracta de la reacció de Belousov-

Zhabotinskii, una reacció oscil•lant.

Química orgànica . La química del carboni és tan important que ha donat lloc a una

branca de la química. Aquest és un element únic, amb unes característiques d’enllaç

que fan possible una gran diversitat de compostos. En l’experiment proposat,

s’obtindrà un polímer, com a resultat de la unió de moltes molècules més curtes.

El cap del departament

Josep Vañó i Piedra

Alcoi a 13 de març de 2015

DepartamentdeFísicaiQuímica:Plademillora

INTRODUCCIÓ

En tot Pla de Millora, hauran d’estar contemplats tots els agents que intervenen en el

Procés d’Aprenentatge, és a dir: Conselleria d’Educació, les famílies i el seu context

sociocultural, el Centre, el professorat i l’alumnat.

El nostre centre treballa en un Pla de Qualitat i d’accord amb enl mateix i en una

anàlisi dels objectius estratègics es formula com a objectiu prioritari: “ ser un Centre

amb un baix index de fracàs i abandonament escolar”, la qual cosa ens obliga a

establir plans de Millora i ens obliga a una contínua actualitzatció.

Amb data 15 de març del 2011, el Sr.Director En Jesús Giner i Pellicer ens informa

dels resultats obtinguts en l’Avaluació Diagnòstica del 2n d’ESO, celebrada a

l’octubre de l’any 2009, obtenint-se en global uns resultat lleugerament inferiors a la

mitjana de la Comunitat Valenciana,. Encara que no van éssers avaluats el alumnes

281


en els coneixements de Física i Quimica, el nostre departament com a part integrant

del Centre, ens impulsa a cercar la millora en els mètodes didàctics, avaluacions, etc.

Per tal d’optimitzar el procés d’aprenentatge i avaluació

Idees i paraules

A.L. Lavoisier, en el pròleg del seu “ Tractat Elemental de Química”, assenyalava fa ja

dos segles: “ I com les paraules són les que conserven i transmeten les idees,

resulta que no es pot perfeccionar La Llengua sense perfeccionar la Ciència, ni

la Ciència sense la Llengua; i per molt certs que siguen els fets, per molt justes

les idees que originen, tan sols transmetran impressions falses si manquem d’expressions exactes per nombrar-los”

La importància del llenguatge en qualsevol situació d’aprenentatje és òbvia, però un

malentés fa que la relació entre pensament i llenguatge faça que el desenvolupament i

perfeccionament d’aquest últim reste relegat a aquelles disciplines anomenades de

Lletres, no estrictament científiques.. Tots els professors, independentment de la

matèria que ensenyen, fan front a un problema comú. Entre les dificultats que es

troben hi ha: pobresa de vocabulari, falta d’habilitat per captar el sentit de les frases i

emprar el signes de puntuació, incompetència per agafar apunts, manca de destresa

amb una escritura impersonal, errades en la lectura i comprensió de llibres de text i

reticència a la discussió. Tots aquests són problemes de llenguatge, però aquest és

un medi mijantçant el qual aprenem, comprenem i es comuniquem, per tant el

desenvolupament del llenguatje correspon a tots i casascun dels professors.

El llenguatge científic i la seua relació amb l’ordinari

La característica esencial del llenguatge cientific és el seu elevat carácter denotatiu,

amb un alt nivel d’especificitat en relació al context que s’utilitza, essent, per tant, un

llenguatge altament socialitzat i precís, ja que les seus implicacions van més enlla de

l’àmbit personal i concret, reflexant les adquisicions conceptuals que en un moment

donat comparteix la comunitat científica. “La ciència aspira al coneixement objectiu,

independentment de l’opinió o preferència individual sobre la base de dades

asequibles mijançant experiments i observacions apropiades. Açó exigeix que

els termes utilitzats per formular enunciats científics tinguen significats

clarament especificats i siguen entesos en el mateix sentit per aquells que els utilitzen”

Tanmateix, en aquelles àrees pròpies de les situacions d’aprenentatge escolar, en

referir-se a la mateixa realitat que el llenguatge ordinari. La ciència agafa paraules del

282


llenguatge comú donant-li nous signifficats més o menys pròxims a l’ordinari. Tot aixó

genera múltiples problemes

Conseqüentment, caracteritzar les múltiples connexions semàntiques que una paraula

evoca en un col·lectiu d’alumnes d’ESO, pot ser, per tant, una tasca exploratòria

interessant i útil per poder superar altres problemes ( llegir preavalució). En aquest

terreny cal destacar la pregona influència de l’ús quotidià dels termes i del medi

cultural, aixi com la seua progresiva comprensió del carácter abstracte i generalitzador

a mesura que avança l’edat

El llenguatge i la formació de conceptes

“ La relació entre pensament i paraula no és un fet sinò un procés, un contínu

anar i tornar del pensament a la paraula i de la paraula al pensament. El

pensament no s’expressa simplement en paraules sino que existeix a través d’elles”

En admetre la naturalesa complexa i dinàmica dels significats, queda subrallada la

importància de l’anàlisi semàntic del llenguatge emprat pels alumnes, ja que podem

concebir l’aprenentatge com quelcom suscebtible de ser representat per processos de

diferenciació i globalitzatció semàntics. Ara bé, l’aprenentatge de les ciències, i

sobretot en els seus nivells més elementals, la delimitació entre conceptes

quotidians i científics és notablement difícil i la major part d’ell posseixen significats

diferents en ambdòs contextes. Coherentment amb els plantejaments exposats, el

desenvolupament d’un concepte científic s’assemblària més bé a l’abandonament i

incorporació de nous significats i a l’evolució i interconnexió entre ells.

L’aprenentatge es veu notablement afavorit per l’esforç de l’alumne en expresar

verbalment les seues idees, ja que obliga a estructurar-les i relacionar-les

convenientment amb altres coneixements

Per una millora del llenguatge científic dels alumnes :propostes de alguns tipus d’activitats.

Una vegada descrita i justificada la problemática relacionada amb les distintes facetes

de l’ús del llenguatge per l’alumne, cal pasar a la proposta d’activitats que permeten, a

través de la reflexió llinguística, contribuir a l’aprenentatge. No és pretén , per suposat,

formular una alternativa didàctica fonamentada en el llenguatje, sino tan sols suggerir

tipus d’activitats susceptibles d’encastar-se en qualsevol proposta curricular

COMUNICACIO SIGNIFICATIVA

283


• Fidelitat en la traslació del llenguatge a l’expressió gràfica i viceversa

• Establir amb el llenguatge escrit i oral una seqüència d’operacions

experimentals i interpretar-la

• Extraure els aspectes fonamentals del missatge oral o escrit

• Identificar en un missatge escrit una determinada informació

• Interpretar correctament els convencionalismes utilitzats en classe de Física i

Química

• Capacitat per verbalitzar idees, exposar-les i contrastar-les en un debat

ÚS DE LES PARAULES EN LES CONTEXTOS CIENTÍFIC I QUOTIDIÀ

• Distingir els diferents significats de les paraules en els contextos científic i

quotidià, reconeixent els aspectes comuns i contradictoris dels significat

quotidià i científic d’un terme

• Identificar les variacions semàntiques d’una paraula al llarg del

desenvolupament d’una teoria

• Distingir les diferents accepcions d’una paraula en el context científic

SIGNIFICACIÓ LÒGICA DE LES PARAULES

• Utilitzar una adequada terminològia en el diferents aspectes del treball científic.

• Expressar correctament les relacions lògiques utilitzant nexos adequats:

transitivitat, inclusivitat, reciprocitat, probabilitat, causalitat..

• Aconseguir una expressió fluïda mijançant diagrames i mapes conceptuals

ÚS DE LES PARAULES EN UN CERT CONTEXT TEÒRIC

• Descriure correctament les relacions entre les paraules més importants d’un

domini teòric

• Identificar correctament el significat d’una paraula en un text científic

• Realitzar descripcions de fenòmens en termes de magnituds

• Establir la relació entre etimologia d’una paraula i el seu significat actual

Detectat les principals causes del problema( Preavaluació)

El pla de millora integra la decisió estratègica sobre quins són els camins que

cal incorporar als diferents processos d’ensenyança-aprenentatge, per tal de

millorar-los. Dit pla, a més a més, de servir de base per la detecció de les

millores, deu pretendre el control i seguiment de les diferents accions a

284


desenvolupar, aixi com la incorporació d’accions correctores davant possibles

contingències no previstes

El pla de millora permet:

• Identificar les causes que provoquen les febleses detectades

• Identificar les accions de millora a aplicar

• Analitzar la seua viabilitat

• Disposar d’un pla de les accions a desenvolupar en un futur i un sistema de

seguiment i control de les mateixes

Així mateix deu cumplir les següents característiques:

• Ser realista: posibilitat de compliment

• Fitat: en temps i grau de compliment

• Flexible: susceptible de modificació davant contingències no previstes sense

apartar-se de l’enfocament inicial

• Obligatoris: exixteix voluntat d’assolir-los

NIVELL D’AVALUACIÓ O ( PREAVALUACIÓ)

Preavaluació 3r dESO

Conceptes bàsics

• El Sistema Internacional d’Unitats (S.I.). Magnituds fonamentals i derivades

• Canvis d’unitat. Factors de conversion, múltiples i submúltiples

• Notació científica. Operacions aritmètiques

• Xifres significàtives

• Taules I gràfiques

• Instruments de mesura. Errades en la mesura. Precissió i exactitud


• Competència en comunicació linguística

• Competència matemàtica

• Competència en el tractament de la informació

• Competència per ” aprendre a aprendre”

• Autonomia i iniciativa personal

• Asistència a classe ( més d’un 30% de faltes no justificades, els alumnes aniran

a l’avaluació final). Aquest seria el 4r nivel (D)

285


Objectius

Cal diagnosticar el grau de satisfacció del nostre alumnat de 3r d’ESO i el nostre propi.

Creiem que si dividim el curs en tres nivells, A i B iC per tal de què arribe millor el

missatge a l’estudiant, obtindriem millors resultats acadèmics i millorariem

l’autoestima de l’alumnat. Per altra banda el objectiu del Departament de Física i

Química, es fer perdre a l’alumne la fama “d’os” que té l’assignatura. És a dir , té mala

venda .

• Nivell A: Alumnes que mostren altes destresses matemàtiques i conceptuals

• Nivell B : Alumnes que mostren destresses matemàtiques i conceptuals

mitjanes .

• Nivell C: Alumnes que mostren destresses matemàtiques i conceptuals baixes

Aquesta classificació no és rígida, podem motivar a l’alumnat B , a que assolesca el

nivel A, o ú del nivel C assolesca el nivel B. Per suposat , que aquesta és una

classificació interna. És a dir , no es treballaria en grups separats. Els alumnes

assimilen l’assignatura segons la seua capacitat, interés, ganes d’ aprendre i exits que

tinguen al llarg del curs. Per això volem que no es retrasen , que es motiven, que

vegen que amb un petit esforç poden amb ella. De ahí la importància de les

avaluacions i sobretat de la preavaluació. Aquesta ens determinarà la classificació per

nivells de l’alumnat. És estratégica la preparació de l’examen per tal de poder avaluar

les capacitats demostrades i les latents

Treballarien conjuntament, ja que no tots els alumnes assimilen el mateix, ni a la

mateixa velocitat. Per aixó, cal per part del Cap del Departament i tots els membres

una bona coordinació. En una primera etapa, el Cap de Departament elaboraria una

bateria de tests .

Espere contar amb l’aportació dels futurs companys aixi com les suggerències del tutor

i de la psicopedagoga, així com de tots els companys del claustre. És a dir, un

contingut curricular barrejat ( matemàtic , conceptual i actitudinal). En els examens cal

ponderar molt bé el percentatge conceptual i matemàtic.

Amb la col·laboració indirecta dels alumnes, més directa dels professors de física i

química i amb el suport de l’equip directiu, esperem portar a bon terme aquesta tasca

innovadora.

286


PLADEMILLORADELESCOMPETÈNCIESLECTORESENL’ESO

CENTRE IESANDREUSEMPERE TÍTOL Orperalallibertat CURS 3R.A/B/CPROFESSOR/RA ASSIGNATURA FÍSICA-QUÍMICA

Presentaciódeltemacientífic

El canvi químic “real” és molt difícil d’interpretar i les explicacions quotidianes dels

fenòmens químics no són conceptualment correctes: diu que el material “ ha de

canviar de color”, “s’ha endurit”, s’ha desfet”, “ s’ha cremat”, en lloc de constatar que

s’ha produït un canvi químic. Les explicacions en termes d’àtoms i de fórmules no

resULlten aclaridores, perquè s’hi destaca més la permanÈncia dels àtoms, invisible,

que el canvi de les propietats, que és evident

La seguretat en la transformació de l’or, el seu control de les diferents propietats de l’or

i del seus diferents compostos indiquen un ampli coneixement de la química

experimental i la creença en la llei de conservació de la massa

Hem procurat presentar una visió positiva de la química, destacant l’interès i la bellesa

dels processos químics i l’aportació que la ciència química pot fer al desenvolupament

de les persones i dels països.

UBICACIÓAL’ESO

La temàtica científica d’aquest llibre correspon al primer bloc de continguts

conceptuals, “Matèria i materials”, especialmente pel que fa a;

• Propietats dels materials

• Distinció entre canvi físic i químic

• Aplicació del principi de conservació de la massa

S’ha compovat que els alumnes tenen una gran dificultat per comprendre què és el

canvi químic i per diferenciar-lo del canvi físic.En conseqüència, tampoc no entenen

significativament quina diferència hi ha entre substància( simple i composta) i una

dissolució.

La lectura i el comentari del text ajuden a assolir alguns dels objectius generals i

terminals de l’ensenyament secundari obligatori. El treball d’aula ( activitats

d’ensenyament-aprenentatge) a partir del text pot ajudar a avançar cap a objectius

didàctics específics

287


OBJECTIUSGENERALSD’ETAPA

Valorar actituts científiques com la curiositat, l’objectivitat, l’observació i els processos

de la investigació científica per tal d’obrir-se receptivament a l’entorn i per distinguir la

superstició respecte de la ciència adonant-se que és la ciencia la que pot explicar els

fenòmens.

OBJECTIUSTERMINALS

• Observar, descriure i analitzar fenòmens i processos.

• Reconèixer canvis que constantment es produeixen en el medi i més en

general en l’univers, algunes de les causes, la possibilitat que siguen cíclics o

puntuals, si són observables o s’han d’interpretar a partir de dades.

• Valorar la ciència en aspectes que afecten l’organització social.

• Adquirir la terminologia científica i la simbologia bàsica necessàries per

compendre textos científics adequats a l’edat.

OBJECTIUS DIDÀCTICS

• Caracteritzar els canvis químics, relacionant-los amb les propietats de les

substàncies inicials i finals.

• Identificar que es conserva en el canvi químic a partir de l’aplicació de la llei de

conservació de la massa.

• Utilitzar expressions simbòliques per representar el canvi químic.

• Llegir els textos i treure conseqüències de les explicacions.

• Interpretar els fenòmens químics en els quals intervenen substàncies

conegudes.

• Identificar noves substàncies per les seues propietats..

• Interpretar les expressions del llenguatge quotidià com ara “ s’ha consumit”, “

s’ha menjat el metall”, “ s’ha mesclat amb el foc i s”ha evaporat”, “ aboquem

una quantitat d’alcohol a l’aigua”, s’ha consumit”, etc………….. en termes de

canvi químic.

• Valorar les aportacions de la ciencia al desenvolupament dels països.

• C omprendre que totes les innovacions requereixen la col·laboració de totes les

persones: de diferent sexe, nacionalitat, cultura.

• Prevenir dels perills que es podrein derivar de les reaccions químiques en les

quals es produexen productes tòxics o sufocants.

288


CONTINGUTS TRANSVERSALS

• Reconéixer que la comunicació entre grups socials, països i cultures diferents

és dels fets més rellevants per a la construcció de les societats modernes.

• Pensar que la investigació sobre la vida i la condició humana exigeix conèixer-

ne els elements considerant el paper de la ciència com a font de coneixement.

• Seguir un procés de raonament, analitzar i verificar una teoria amb

l’experiència, rectificar un procés de raonament equivocat. Saber que aquest

procés és el propi de la ciència.

ACTIVITATS D’APRENENTATGE I AVALUACIÓ

1) Plantejament de qüestions referents al text, que es poden resoldre individualment o en grup

2) Repetició al laboratori d’alguns dels canvis químics als quals ens referim per

tal d’estudiarlos amb detall

Com exemple del primer tipus:

1. Quina propietat fa fácil localitzar l’or, malgrat que no se’l puga veure

2. Quants flascons de 2 dm3 són necessaris per guardar 7 kg d’or

3. Descriu tots els tipus de balança que s’utilitzen al laboratori.

4. Com són les campanes per a recollir gasos. Fes una petita investigación

5. Per a que serveixen els destil·ladors En què consisteix la técnica de separació

de mescles anomenada destil·lació

6. Coneixes la diferencia entre destil·lació simple i destil·lació fraccionada

7. Que entens per investigador científic

8. Cerca a Internet le Jardin du Roi, i fes un petit rèsum

9. Cerca com s’anomena d’accord amb les regles de la nomenclatura IUPAC

l’aigua forta. És el mateis aigua forta que aigua regia

10. Cerca com s’anomena d’accord amb les regles de la nomenclatura IUPAC

l’aigua regia

2.5. Llibres de text i la resta de materials curriculars

1. D’acord amb la disposició addicional quarta de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de

maig, d’Educació, en l’exercici de l’autonomia pedagògica, correspon als òrgans de

coordinació didàctica dels centres públics adoptar els llibres de text i la resta de

materials que hagen d’utilitzar-se en el desenrotllament de les diverses ensenyances.

289


2. L’edició i adopció dels llibres de text i la resta de materials no requeriran

l’autorització prèvia de l’Administració educativa. En tot cas, estos hauran d’adaptar-se

al rigor científic adequat a les edats de mateix, hauran de reflectir i fomentar el

respecte als principis, valors, llibertats, drets i deures constitucionals, així com als

principis i valors arreplegats en la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació i en

la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra

la Violència de Gènere, als quals ha d’ajustar-se tota l’activitat educativa.

3. La supervisió dels llibres de text i altres materials curriculars constituirà part del

procés ordinari d’inspecció que exercix l’Administració educativa sobre la totalitat

d’elements que integren el procés d’ensenyança i aprenentatge, que ha de vetlar pel

respecte als principis i valors continguts en la Constitució i al que disposa la LOE.

4. La relació dels llibres de text i la resta de materials curriculars, seleccionats en cada

centre per l’òrgan competent per a la utilització per l’alumnat, s’haurà d’exposar en el

tauler d’anuncis abans del 30 de juny del curs anterior. Segons el que establix l’article

76.11 del Decret 233/1997, de 2 de setembre (DOGV 08.09.1997), s’haurà d’informar

les associacions de mares i pares sobre els llibres de text i els materials didàctics

adoptats pel centre.

5. Amb caràcter general, els llibres de text i la resta de materials curriculars adoptats

no podran ser substituïts per altres durant un període mínim de quatre anys, des de la

data de la seua adopció. Excepcionalment, quan la programació docent ho requerisca,

la substitució abans del termini mencionat haurà de ser autoritzada per la direcció

territorial corresponent, amb un informe previ de la Inspecció Educativa.

6. En l’elaboració i utilització de materials curriculars, el professorat haurà d’atindre’s al

que disposa l’article 32 de la Llei de Propietat Intellectual (text refós aprovat per Reial

Decret Legislatiu 1/1996, de 12 d’abril –BOE 22.04.1996–, modificat per la Llei

23/2006, de 7 de juliol –BOE 08.07.2006–), referent a la citació i il·lustració de

l’ensenyança

Text Idioma ISBN

2nd’ESO Valencia

290


3rd’ESO Valencia Aula virtual

4tESO Valencià

Aula virtual

CAAP 4t d’ESO Valencià

Aula virtual

1r Bachillerato

:Castellà

Cultura Científica.1r Batx

Valencià

Aula virtual

Física2nBatxillerat

Castellà

291


Química.2nBatxillerat

Castellà

ADAPTACIONSCURRICULARSSIGNIFICATIVES.ACI’S

Consisteixen bàsicament en l’adequació dels objectius educatius, l’eliminació o inclusió

de determinats continguts essencials i la consegüent modificació dels criteris

d’avaluació.

Destinataris.

Aquestes adaptacions es porten a terme per a oferir un currículum equilibrat i rellevant

als alumnes amb necessitats educatives especials.

Dins d’aquest col·lectiu d’alumnes, es té en compte tant aquells que presenten

limitacions de naturalesa física, psíquica o sensorial, com als que posseeixen un

historial escolar i social que ha produït “llacunes” que impedeixen l’adquisició de nous

continguts i, al seu torn, desmotivació, desinterés i rebuig.

Finalitat.

Tendiran a que els alumnes arriben a les capacitats generals de l’etapa d’acord amb

les seues possibilitats. L’objectiu últim ha de ser proporcionar a cada alumne la

resposta que necessita en funció de les seues necessitats i també dels seus límits,

tractant que aqueixa resposta s’allunye al menys possible de les que són comunes per

a tots els alumnes.

Avaluació i diagnòstic previ.

292


El major o menor allunyament del currículum bàsic dependrà de l’avaluació i diagnòstic

previ de cada alumne, que ha de realitzar l‘equip educatiu.

CONDICIONS PER A UNA ATENCIÓ EFECTIVA

La integració dels alumnes amb necessitats educatives especials i la concreció de les

adaptacions curriculars seran possibles gràcies a les següents mesures articulades en

el centre:

La qualificació del professorat i la importància de l’acció tutorial.

El professorat del centre posseeix la predisposició, la sensibilitat i la formació

necessàries per a assumir la tasca de col·laborar amb equip educatiu, PT, orientador/a

(Psicólog/a) i seguir les seues directrius.

La metodologia.

El centre parteix de la constatació que els alumnes amb dificultats

d’aprenentatge aprenen, bàsicament, de la mateixa manera que la resta. És a dir, els

ajustaments metodològics respondran a uns principis i a unes consideracions sobre

l’aprenentatge que són comuns a tots els alumnes.

No obstant això, convé posar l’èmfasi en la planificació més rigorosa i minuciosa, en la

flexibilitat, la metodologia activa i la globalització. Dins d’aquest context metodològic es

fixen una sèrie de mesures especialment beneficioses:

• El treball en grups menuts.

• Les visites i eixides a l’entorn.

• L’ús de l’ordinador i de diversitat de materials i recursos.

Espais.

Per a afavorir el procés d’integració-normalització i per a crear les condicions òptimes

per al foment d’interaccions riques i fluïdes, es preveuen les mesures següents:

• Sales per a les activitats de suport específic.

• Possibilitat de modificar l’aula i de crear més d’un espai.

• Disposició adequada del mobiliari i cura de les condicions ambientals (acústica,

visibilitat…).

• Supressió de barreres arquitectòniques.

293


Temps.

La gestió del temps es guiarà per dos criteris: l’adaptació a les peculiaritats especials

de cada alumne i la flexibilitat horària. Així, algunes activitats requeriran temps més

perllongats (tallers, eixides, etc.), i altres més reduïts, a causa de la fatiga, falta de

concentració o altres motius.

PLA D'ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

L'atenció a la diversitat suposa un concepte ampli d'acció educativa que intenta donar

resposta a les dificultats d'aprenentatge, a les discapacitats sensorials, físiques,

psíquiques i socials, als grups de risc, a les minories ètniques, a l'alumnat superdotat,

als immigrants, a l'alumnat amb interessos especials i a qualsevol altra necessitat

educativa diferenciada i especialitzada.

La diversitat és una realitat fàcilment observable, i la seua adequada atenció és un

dels pilars bàsics en què es fonamenta el sistema educatiu. Cada alumne i cada

alumna tenen una àmplia gamma de necessitats educatives, degudes a la presència

de múltiples factors personals i socials (gènere, edat, etapa de desenrotllament

maduratiu, motivació, interessos, estils d'aprenentatge, expectatives, procedència

socioeconòmica i cultural, origen ètnic, etc.), que han de ser satisfetes. En

conseqüència, tot centre ha d'estar en condicions de:

• Adaptar-se a les característiques individuals i socials de cada alumne o

alumna.

• Oferir una cultura comuna, respectant les peculiaritats de cada cultura pròpia.

• Adoptar una metodologia que afavorisca l'aprenentatge de tot l'alumnat en la

seua diversitat.

• Partir d'una avaluació inicial de l'alumnat en cada nucli d'aprenentatge que

permeta detectar els seus coneixements previs, per a facilitar la significatividad

dels nous continguts que s'han d'aprendre.

Com a conseqüència de l'obligatorietat de l'ensenyança, sorgix l'escola comprensiva,

que oferix un mateix currículum bàsic per a tots els alumnes i totes les alumnes

minimitzant les seues diferències a través del principi d'igualtat d'oportunitats, a fi de

compensar així les desigualtats socials.

294


A més, es planteja com proporcionar una resposta educativa adequada a un col·lectiu

d'estudiants amb necessitats formació molt diverses, escolaritzats dins d'un mateix

centre educatiu i amb un currículum, en part, comú.

La Llei Orgànica 2/2006 d'Educació, de 3 de maig, en el seu títol II establix que les

Administracions educatives disposaran els mitjans necessaris perquè tot l'alumnat

aconseguixes el màxim desenrotllament personal, intel·lectual, social i emocional, així

com els objectius establits amb caràcter general.

S'arreplega que en aquesta etapa es fa necessari establir una permanent atenció a la

diversitat de l'alumnat, per a la qual cosa els centres docents i el professorat hauran de

fixar en els seus corresponents projectes educatius mesures d'adaptació del

currículum a les característiques i possibilitats personals, socials i culturals de

l'alumnat. Aquestes mesures seran tant de tipus organitzatiu com de tipus curricular i

permetran que el centre puga escometre, en l'exercici de la seua autonomia, una

organització flexible de les ensenyances i una atenció personalitzada a l'alumnat en

funció de les seues necessitats.

1. Objectius del pla d'atenció a la diversitat

Les mesures d'atenció a la diversitat en Educació Primària, amb la seua posada en

pràctica, aniran dirigides a la consecució dels següents objectius:

• Facilitar a l'alumnat el màxim desenrotllament possible de les seues capacitats

personals i l'adquisició de les competències bàsiques i dels objectius del

currículum establits per a l'educació primària, garantint així el dret a l'educació

que li assistix.

• Millorar el rendiment acadèmic de l'alumnat i minimitzar les situacions de

fracàs escolar.

• Establir els mecanismes adequats i les mesures de suport i reforç precises que

permeten detectar tant les dificultats d'aprenentatge i superar el retard escolar

que poguera presentar l'alumnat, així com el desenrotllament intel•lectual de

l'alumnat amb altes capacitats intel•lectuals.

295


• Marcar les pautes d'actuació en la tutoria i orientació educativa de l'alumnat i

en la relació amb les famílies per a recolzar el procés educatiu dels seus fills i

filles.

• Garantir la coordinació entre els equips d'orientació educativa o departaments

d'orientació, el professorat i els centres docents que impartixen l'educació

primària i l'educació secundària obligatòria.

2. Principis generals d'atenció a la diversitat

L'atenció a la diversitat garantirà l'accés i la permanència en el sistema educatiu

de l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu, entenent per tal

l'alumnat amb necessitats educatives especials, el que s'incorpore de forma tardana al

sistema educatiu, el que precise d'accions de caràcter compensatori i el que presente

altes capacitats intel·lectuals.

Les mesures d'atenció a la diversitat podran ser tant organitzatives com curriculars, i

permetran al centre, en l'exercici de la seua autonomia, una organització flexible de les

ensenyances i dels recursos humans i materials que se'ls assignen d'acord amb la

planificació educativa i una atenció personalitzada a l'alumnat en funció de les seues

necessitats. Aquestes mesures, hauran de posar-se en pràctica tan prompte com es

detecten en l'alumnat dificultats d'aprenentatge i estaran orientades a respondre a les

necessitats educatives concretes que presenten.

Les mesures hauran de contemplar la inclusió escolar i social de l'alumnat i, en cap

cas, podran suposar una discriminació que li impedisca assolir els objectius de l'etapa.

L'atenció a la diversitat de l'alumnat serà la pauta ordinària de l'acció educativa en

l'ensenyança obligatòria, per a la qual cosa s'afavorirà una organització flexible,

variada i individualitzada de l'ordenació dels continguts i de la seua ensenyança.

D'acord amb això, el professorat tindrà en consideració en les programacions dels

continguts i de les activitats les diverses situacions escolars i les característiques

específiques de l'alumnat a qui atén.

Es prestarà especial atenció durant tota l'ensenyança bàsica a les estratègies de

suport i reforç de les àrees o matèries instrumentals de Llengües i Matemàtiques.

El marc habitual per al tractament de l'alumnat amb dificultats d'aprenentatge, o amb

insuficient nivell curricular en relació amb el del curs que li correspondria per edat, és

296


aquell en què s'assegure un enfocament multidisciplinari, assegurant-se

la coordinació de tots els membres de l'equip docent que atenga l'alumne o alumna i

de l'equip d'orientació educativa.

L'atenció a l'alumnat que presente necessitats específiques de suport educatiu es

realitzarà, ordinàriament, dins del seu propi grup. Quan la dita atenció requerisca un

temps o espai diferent, es farà sense que supose discriminació o exclusió del dit

alumnat.

Durant el procés d'escolarització, el centre establirà mesures de detecció i atenció

primerenca, amb l'objecte que l'alumnat que ho requerisca abast el màxim

desenrotllament personal, intel·lectual, social i emocional. La Conselleria competent en

matèria d'educació establirà els mecanismes de coordinació amb la resta

d'Administracions competents en esta matèria.

Les actuacions en matèria d'atenció a la diversitat de l'alumnat mantindran

una continuïtat entre cursos, cicles i etapes, per a la qual cosa se celebraran

reunions de tutoria compartida entre el professorat tutor de l'últim curs de cada etapa

amb el del primer curs de l'etapa següent, totes elles amb l'assessorament dels equips

d'orientació educativa i dels departaments d'orientació, a fi d'intercanviar informació

sobre les mesures d'atenció a la diversitat que s'estiguen desenrotllant i l'eficàcia de

les mateixes, així com per a coordinar criteris en el tractament de l'alumnat amb

dificultats d'aprenentatge.

El professorat responsable de l'aplicació de les diferents mesures d'atenció a la

diversitat serà designat per la direcció del centre al començament de cada curs

Al començament del curs escolar o, si és el cas, en el moment d'incorporació de

l'alumnat a qualsevol dels programes o actuacions previstos en el present pla d'atenció

a la diversitat, el professor/a tutor/a, amb un informe previ a la Direcció d'Estudis i a la

Direcció del centre, informarà l'alumnat i als seus pares i mares o tutors legals de

la mesura adoptada, de les seues característiques i de la seua idoneïtat, deixant

constància d'això , i firmant amb la família un compromís educatiu en què es

plasmen les actuacions a què es compromet la família i el professorat de l'alumne

respecte al desenrotllament i seguiment de les mesures acordades.

297


3. Mesures d'atenció a la diversitat

D'acord amb l'autonomia reconeguda als centres docents, al començament de cada

curs l'Equip Tècnic de Coordinació Pedagògica organitzarà l'atenció a la diversitat del

seu alumnat, per al que podran desenrotllar, entre altres actuacions, les mesures i

programes següents:

3.1. Mesures de tipus organitzatiu

- Realització d'agrupaments flexibles per a l'atenció a l'alumnat en un grup específic,

amb caràcter temporal i obert, i amb la finalitat de facilitar la integració de l'alumnat en

el seu grup ordinari i que, en cap cas, suposarà discriminació per a l'alumnat més

necessitat suport. És una mesura puntual que s'aplica individualment o per grup

d'alumnat que compartix el mateix nivell de competència curricular, no tenint estos per

què compartir curs.

ü Desdoblaments de grups en les àrees i matèries instrumentals, amb la finalitat

de reforçar la seua ensenyança.

ü Suport en grups ordinaris per mitjà d'un segon professor o professora dins de

l'aula, preferentment per a reforçar els aprenentatges instrumentals bàsics, en

els casos de l'alumnat que presente un important desfasament en el seu nivell

d'aprenentatge en les àrees o matèries de Llengües i Matemàtiques.

ü Model flexible d'horari lectiu setmanal, que se seguirà per a respondre a les necessitats educatives concretes de l'alumnat.

3.2. Mesures de tipus curricular

a) Programes de reforç d'àrees o matèries instrumentals bàsiques.

Aquests programes tenen com a fi assegurar els aprenentatges bàsics de Llengües i

Matemàtiques que permeten a l'alumnat seguir amb aprofitament les ensenyances

d'educació primària.

El desenrotllament d'estos programes es basarà en la programació i realització

d'activitats motivadores que busquen alternatives al programa curricular de les

matèries instrumentals i que intenten respondre als interessos de l'alumnat i a la

connexió amb el seu entorn social i cultural. Entre estes activitats, es consideren

aquelles que afavorisquen l'expressió i comunicació oral i escrita, com ara la

298


realització de teatres, periòdics escolars, així com el domini de la competència

matemàtica, a través de la resolució de problemes quotidians.

b) Programes de reforç per a la recuperació dels aprenentatges no adquirits.

Aquest programa està destinat a l'alumnat que promocione sense haver superat totes

les àrees o matèries, i la seua finalitat és la de possibilitar la recuperació dels

aprenentatges no adquirits.

En este cas, l'alumnat que rep el programa haurà de superar l'avaluació corresponent

al mateix, per la qual cosa estos programes de reforç per a la recuperació dels

aprenentatges no adquirits hauran d'incloure el conjunt d'activitats programades per a

realitzar el seguiment, l'assessorament i l'atenció personalitzada a l'alumnat amb àrees

o matèries pendents de cursos anteriors, així com les estratègies i criteris d'avaluació

que s'aplicaran.

En el cas de l'Educació Primària, en la que totes les àrees i matèries no superades

tenen continuïtat en el curs següent, el professorat responsable d'aquests programes

serà el seu tutor o tutora, o els mestres i mestres especialistes.

c) Plans específics personalitzats per a l'alumnat que no promocione de curs.

L'alumnat que no promocione de curs seguirà un pla específic personalitzat, orientat a

la superació de les dificultats detectades en el curs anterior.

Estos plans podran incloure la incorporació de l'alumnat a un programa de reforç

d'àrees o matèries instrumentals bàsiques, així com un conjunt d'activitats

programades per a realitzar un seguiment personalitzat del mateix i l'horari previst per

a això.

d) Programes d'adaptació curricular.

D'acord amb l'article 71 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, les administracions

educatives disposaran els mitjans necessaris perquè tot l'alumnat que requerisca una

atenció educativa diferent de l'ordinària, per presentar necessitats educatives

especials, per dificultats específiques d'aprenentatge, per les seues altes capacitats

intel·lectuals, per haver-se incorporat tard al sistema educatiu, o per condicions

personals o d'història escolar, aconseguixca el màxim desenrotllament possible de les

seues capacitats personals, el màxim desenrotllament personal, intel·lectual, social i

emocional, així com els objectius establits amb caràcter general en la dita Llei.

299


La identificació i valoració de les necessitats educatives d'aquest alumnat es realitzarà,

el més prompte possible, per personal amb la deguda qualificació i d'acord amb el

procediment establit per l'administració, i la seua escolarització es regirà pels principis

de normalització, inclusió escolar i social, flexibilització i personalització de

l'ensenyança.

S'haurà de garantir la participació dels pares o tutors en les decisions que afecten

l'escolarització i als processos educatius d'aquest alumnat. Igualment els correspon

adoptar les mesures oportunes perquè els pares d'aquests alumnes reben l'adequat

assessorament individualitzat, així com la informació necessària que els ajude en

l'educació dels seus fills.

Per a l'atenció d'este alumnat s'empraran els mitjans materials, els avanços tècnics,

els recursos específics de les especialitats corresponents i els professionals qualificats

que siguen assignats al centre per l'administració educativa i que es troben disponibles

per a l'adequada atenció a este alumnat. La dita atenció es portarà acabe,

preferentment, dins del grup de classe i, en aquells casos en què es requerisca, fora

del mateix.

L'adaptació curricular és una mesura de modificació dels elements del currículum, a fi

de donar resposta a l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.

Estos programes d'adaptació curricular estan dirigits, per tant, a l'alumnat d'educació

primària que es trobe en alguna de les situacions següents:

- Alumnat amb necessitats educatives especials.

S'entén per alumnat que presenta necessitats educatives especials, a aquell que

requerisca, per un període de la seua escolarització o al llarg de tota ella, determinats

suports i atencions educatives específiques derivades de discapacitat o trastorns greus

de conducta.

A fi de facilitar l'accessibilitat al currículum, s'establiran els procediments oportuns

quan siga necessari realitzar adaptacions que s'aparten significativament dels

continguts i criteris d'avaluació del currículum, a fi d'atendre a l'alumnat amb

necessitats educatives especialsque les precise, a què es referix l'article 73 de

la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig.

300


Estes adaptacions es realitzaran buscant el màxim desenrotllament possible de les

competències bàsiques, i l'avaluació i la promoció de l'alumnat objecte de les mateixes

prendran com referent els objectius i criteris d'avaluació fixats en les dites adaptacions.

L'escolarització d'aquest alumnat es regirà pels principis de normalització i inclusió i

assegurarà la seua no discriminació i la igualtat efectiva en l'accés i la permanència en

el sistema educatiu, podent introduir-se mesures de flexibilització quan es considere

necessari.

Al finalitzar cada curs s'avaluaran els resultats aconseguits per cada un dels alumnes

en funció dels objectius proposats a partir de la valoració inicial. La dita avaluació

permetrà proporcionar-los l'orientació adequada i modificar el pla d'actuació així com la

modalitat d'escolarització, de manera que puga afavorir-se, sempre que siga possible,

l'accés de l'alumnat a un règim de major integració.

Sense perjuí de la permanència durant un curs més en el mateix cicle, prevista en

l'article 12.3, l'escolarització d'este alumnat en l'etapa d'educació primària en centres

ordinaris podrà prolongar-se un any més, sempre que això afavorisca la seua

integració socioeducativa.

- Alumnat que s'incorpora tardanament al sistema educatiu.

Amb esta mesura es pretén afavorir la incorporació al sistema educatiu dels alumnes i

alumnes que, per procedir d'altres països o per qualsevol altre motiu, s'incorporen de

forma tardana al sistema educatiu espanyol. En la dita incorporació es garantirà, en tot

cas, en l'edat d'escolarització obligatòria.

L'escolarització d'este alumnat es realitzarà atenent a les seues circumstàncies,

coneixements, edat i historial acadèmic.

Quan presenten greus carències lingüístiques o en les seues competències o

coneixements bàsics, a fi de facilitar la seua integració en el curs corresponent, rebran

una atenció específica que serà, en tot cas, simultània a la seua escolarització en els

grups ordinaris conforme al nivell i evolució del seu aprenentatge, amb els que

compartiran el major temps possible de l'horari setmanal.

Els que presenten un desfasament en el seu nivell de competència curricular de més

d'un cicle podran ser escolaritzats en el curs immediatament inferior a què els

correspondria per edat.

301


Per a este alumnat s'adoptaran les mesures de reforç necessàries que faciliten la seua

integració escolar i la recuperació del seu desfasament i li permeta continuar amb

aprofitament els seus estudis. En el cas de superar el dit desfasament, s'incorporarà al

grup corresponent a la seua edat.

Els pares o tutors de l'alumnat que s'incorpora tardanament al sistema educatiu rebran

l'assessorament necessari sobre els drets, deures i oportunitats que comporta la

incorporació al sistema educatiu espanyol.

- Alumnat amb necessitats compensació educativa.

A fi de fer efectiu el principi d'igualtat en l'exercici del dret a l'educació, es podran

desenrotllar accions de caràcter compensatori en relació amb l'alumnat que es trobe

en situacions econòmica, social, familiar o cultural desfavorables, tendents a evitar

desigualtats.

Es desenrotllarà una actuació preventiva i compensatòria durant l'inici de

l'escolarització d'este alumnat les condicions personals de la qual suposen una

desigualtat inicial per a accedir a l'educació bàsica i per a progressar en els nivells

posteriors, emprant per a això els recursos humans i materials disponibles en el

centre.

Es donarà informació i es realitzaran les gestions necessàries per a facilitar l'accés de

l'alumnat amb condicions socioeconòmiques desfavorables a la participació de les

convocatòries de beques, ajudes a l'estudi, cursos i/o activitats que es convoquen o

planifiquen en el centre amb caràcter general.

- Alumnat amb altes capacitats intel·lectuals.

Aquest alumnat haurà de ser identificat com a tal pel personal amb la deguda

qualificació, de conformitat amb el procediment que establisca per la Conselleria

d'Educació, i la seua escolarització es flexibilitzarà en els termes que determina la

normativa vigent, de manera que puga anticipar-se un curs l'inici de l'escolarització de

l'etapa o reduir-se la duració de la mateixa, quan es preveja que aquestes mesures

són les més adequades per al desenrotllament del seu equilibri personal i la seua

socialització.

Els programes d'adaptació curricular en la seua concepció i elaboració podran ser de

tres tipus:

302


1. 1. Adaptacions curriculars no significatives.

Les adaptacions curriculars no significatives aniran dirigides a l'alumnat que presente

desfasament en el seu nivell de competència curricular respecte del grup en què està

escolaritzat, per presentar dificultats greus d'aprenentatge o d'accés al currículum

associades a discapacitat o trastorns greus de conducta, per trobar-se en situació

social desfavorida o per haver-se incorporat tardanament al sistema educatiu. Esta

adaptació afectarà els elements del currículum que es consideren necessaris,

metodologia i continguts, però sense modificar els objectius de l'etapa educativa ni els

criteris d'avaluació.

Les adaptacions curriculars no significatives podran ser grupals, quan estiguen

dirigides a un grup d'alumnat que tinga un nivell de competència curricular relativament

homogeni, o individuals.

Les adaptacions curriculars seran proposades i elaborades per l'equip docent, baix la

coordinació del professor o professora tutor i amb l'assessorament de l'equip o

departament d'orientació. En les dites adaptacions constaran les àrees o matèries en

què es va a aplicar, la metodologia, l'organització dels continguts, els criteris

d'avaluació i l'organització de temps i espais.

El Consell Escolar posarà especial atenció per a garantir que les adaptacions

curriculars grupals puguen suposar agrupaments discriminatoris per a l'alumnat.

Les adaptacions curriculars individuals podran ser proposades, igualment, pel

professor o professora de l'àrea o matèria en què l'alumnat tinga el desfasament

curricular, i este serà responsable de la seua elaboració i aplicació, amb

l'assessorament de l'equip d'orientació.

2. Adaptacions curriculars significatives (ACI’s)

Aquesta mesura serà presa quan un alumne o alumna amb necessitats educatives

especials presente un desfasament curricular respecte al grup de la seua edat tal que

faça necessària la modificació dels elements del currículum, inclosos els objectius de

l'etapa i els criteris d'avaluació, a fi de facilitar-li l'accessibilitat al currículum, buscant

amb això el màxim desenrotllament possible de les competències bàsiques.

Les adaptacions curriculars significatives requeriran una avaluació psicopedagògica

prèvia, realitzada pels equips o departaments d'orientació, amb la col·laboració del

303


professorat que atén l'alumnat, i de la qual es desprendrà un informe d'avaluació

psicopedagògica que inclourà, almenys, els apartats següents:

• Dades personals escolars.

• Diagnòstic de la discapacitat o trastorn greu de conducta.

• Entorn familiar i social de l'alumnat.

• Determinació, si és el cas, de les necessitats educatives especials.

• Valoració del nivell de competència curricular

• Orientacions al professorat i als representants legals de l'alumnat.

• El responsable de l'elaboració de les adaptacions curriculars significatives serà

el professorat especialista en educació especial, amb la col•laboració del

professorat de l'àrea o matèria encarregat d'impartir-la i comptarà amb

l'assessorament de l'equip d'orientació.

Les adaptacions curriculars significatives quedaran arreplegades en un document que

contindrà, almenys, els apartats següents:

• L'informe d'avaluació psicopedagògica elaborat per l'equip d'orientació.

• Proposta curricular per àrees o matèries, en la que s'arreplegue la modificació

dels objectius, metodologia, continguts, criteris d'avaluació i organització de

l'espai i del temps que es proposa per a l'alumnat objecte de l'adaptació.

• Adaptació dels criteris de promoció i titulació, d'acord amb els objectius de la

proposta curricular.

• Organització dels suports educatius disponibles en el centre i necessaris per a

l'atenció personalitzada de l'alumnat.

• Fitxa de seguiment i valoració dels progressos que vaja realitzant l'alumnat,

amb la informació que se li vaja donant al mateix i a la família.

L'aplicació de les adaptacions curriculars significatives serà responsabilitat del

professor o professora de l'àrea o matèria corresponent, amb la col·laboració del

professorat d'educació especial i l'assessorament de l'equip d'orientació.

L'avaluació de les àrees o matèries serà responsabilitat compartida del professorat

que les impartix i, si és el cas, del professorat de suport, prenent com referent els

objectius i els criteris d'avaluació fixats en les dites adaptacions.

304


De la mateixa manera, les decisions sobre la promoció de l'alumnat es realitzaran

d'acord amb els criteris fixats en l'adaptació curricular significativa i serà realitzada per

l'equip docent, oïda l'equip o departament d'orientació.

3. Adaptacions curriculars per a l'alumnat amb altes capacitats intel·lectuals.

Les adaptacions curriculars realitzades per a atendre a este tipus d'alumnat tenen com

a fi promoure en el mateix el desenrotllament ple i equilibrat dels objectius generals

d'esta etapa educativa, contemplant mesures extraordinàries dirigides a ampliar i

enriquir els continguts del currículum ordinari i mesures excepcionals de flexibilització

del període d'escolarització.

Aquestes adaptacions curriculars requeriran també una avaluació psicopedagògica

prèvia, realitzada per l'equip d'orientació, i en la que es determinarà la conveniència o

no de la seua aplicació. De la dita avaluació s'emetrà un informe que contindrà,

almenys, els apartats següents:

• Dades personals i escolars de l'alumnat.

• Diagnòstic de l'alta capacitat intel•lectual.

• Entorn familiar i social de l'alumnat.

• Determinació de les necessitats específiques de suport educatiu.

• Valoració del nivell de competència curricular.

• Orientacions al professorat i als representants legals de l'alumnat.

Les adaptació curricular que s'elabore per a atendre l'alumnat amb altes capacitats

intel·lectuals establirà una proposta curricular per àrees o matèries, en la que

s'arreplegue l'ampliació i enriquiment dels continguts i les activitats específiques

d'aprofundiment.

L'elaboració i aplicació de les adaptacions curriculars serà responsabilitat del professor

o professora de l'àrea o matèria corresponent, amb l'assessorament de l'equip

d'orientació.

Per a facilitar l'aplicació de l'adaptació, la Conselleria competent en matèria

d'educació, a proposta de la direcció del centre, previ tràmit d'audiència al pare, mare

o tutors legals, podrà adoptar les següents mesures de flexibilització de l'escolarització

d'este alumnat, seguint el procediment que s'establisca per a això:

Incorporació de l'alumnat a un programa de reforç

305


a) Detecció de dificultats d'aprenentatge:

• A partir dels resultats d'avaluació del curs anterior.

• A partir de l'avaluació inicial d'un nou curs.

• A partir de les dificultats observades en l'alumnat o dels resultats

obtinguts pel mateix en les diverses proves d'avaluació plantejades en

qualsevol moment del procés d'ensenyança.

b) L'Equip Docent, determinarà el tipus de programa de reforç a aplicar a l'alumnat i

nomenarà el responsable de la seua elaboració i desenrotllament, que serà el tutor/a

de l'alumne/a i/o mestre/a especialista, o el professorat de suport. De tot això el tutor/a

informarà la Direcció d'Estudis.

c) La Direcció d'Estudis, en coordinació amb l'Equip d'Orientació i Suport i amb l'Equip

Docent del curs a què pertany l'alumnat afectat, estudiarà la disponibilitat horària i

espacial així com les mesures organitzatives per a la seua aplicació:

• Agrupament flexible, amb un segon professor fora de l'aula i separat del grup

ordinari, amb caràcter temporal i obert.

• Desdoblament de grup, per a un període de partida d'un curs complet, encara

que podria també plantejar-se per a un menor període de temps.

• Suport d'un segon professor/a dins de l'aula i dins del grup ordinari.

• Adopció d'horari lectiu flexible setmanal.

d) S'establirà una reunió informativa amb la família en què el professorat tutor/a

informarà sobre les mesures acordades i en la que es proposarà la firma

de compromisos educatius per a col·laborar en la millora del rendiment escolar.

e) L'alumnat s'incorporarà al programa.

5. Seguiment i coordinació del professorat

Els Equips Docents realitzaran trimestralment el seguiment del desenrotllament dels

programes i es prendran les decisions corresponents a la seua continuïtat, modificació,

si és procedent, o a la seua finalització per l'alumne/a. D'aquestes decisions es

mantindrà informada la Direcció d'Estudis, la qual, si així ho considera necessari, i en

coordinació amb PT, orientador/a (Psicólog/a), podrà instar a l'Equip Docent a revisar

la seua decisió.

306


De la mateixa manera, els Equips de Cicle celebraran, amb caràcter mensual,

reunions en què es farà una posada en comú sobre les actuacions desenrotllades, es

realitzarà un seguiment de l'evolució de l'alumnat i es prendran mesures per a garantir

la coordinació entre el professorat que atén este alumnat.

• Anticipació en un any de l'escolarització en el primer curs de l'Educació

Primària.

• Reducció d'un any de permanència en l'Educació Primària.

• Reducció d'un any de permanència en l'Educació Secundària obligatòria.

MODEL ACI’S EN FÍSICA I QUÍMICA

DECRET 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual s’establix el currículum de

l’Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana. [2007/9717]

Article 12. Atenció a la diversitat

1. Les diferents actuacions educatives hauran de preveure l’atenció a la diversitat de

l’alumnat, compatibilitzant el desenrotllament de tots amb l’atenció personalitzada a les

necessitats de cada un.

2. D’acord amb el que disposa l’article 12 del Reial Decret 1631/2006, de 29 de

desembre, la conselleria competent en matèria d’educació establirà les mesures

curriculars i organitzatives per a atendre tot l’alumnat i, en particular, a qui presente

dificultats especials d’aprenentatge o d’integració en l’activitat ordinària dels centres, a

qui presente necessitats educatives especials, a l’alumnat d’alta capacitat intel·lectual i

a l’alumnat amb incorporació tardana al nostre sistema educatiu

ALUMNES AMB ACI’S

Tots els alumnes han de tenir una atenció individualitzada i una adaptació del

currículum en funció de les seues necessitats. La majoria dels alumnes segueixen el

mateix ritme de classe. Hi ha alguns que se li fa una adaptació del currículum no

significativa, es a dir, arriben als mateixos objectius i assoleixen els mateixos

continguts amb activitats lleugerament modificades sense perdre el ritme de la classe.

I per últim tenim els alumnes que necessiten una adaptació curricular significativa.

Aquests alumnes amb ACI’S se´ls ha de preparar un material especial segons el

seu retard escolar. Es considera alumne ACI’S aquell que té un nivell acadèmic dos o

307


més anys inferiors al que està cursant, però no és el mateix un alumne que, estant en

3r d’ESO té un nivell de 1r d’ESO que el que té un nivell de 6é de primària.

El departament de física i química té un material propi elaborat pels propis membres

en un grup de treball adequat ala alumnes ACI’S amb nivell d’ESO. Per als alumnes

amb nivell inferior se li ha de preparar individualment la feina a realitzar a classe.

En tots casos, els alumnes ACI’S tenen un tractament especial respecte a la

metodologia i el sistema d’avaluació.

La metodologia es basarà en activitats realitzades a classe, supervisades en tot

moment pel professor, amb ajuda de textos publicats o material seleccionat per a

l’alumne individual. No se li dona feina a realitzar en casa ja que són alumnes que

necessiten un control continuat i una ajuda seguida en la realització d’aquestes

activitats.

Xarxa llibres

Ordre 26/2016, de 13 de juny de 2016, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i

Esport, per la qual es regula el programa de reutilització, reposició i renovació de llibres de text

i material curricular, a través de la creació i posada en funcionament de bancs de llibres de text

i material curricular en els centres públics i privats concertats de la Comunitat Valenciana, i es

determinen les bases reguladores de les subvencions destinades a centres docents privats

concertats i centres docents de titularitat de corporacions locals.

Respecte a l'elaboració de materials curriculars, en la reunió de la comissió del banc de llibres hem acordat:

1. que cal separar el material teòric del pràctic, per tal de poder reutilitzar el teòric el proper curs,

2. que tot el material que es lliure a l'alumnat puga ser facturat oficialment, ja que els pares poden demanar factura per tal de participar en futures convocatòries d'ajuda com la d'enguany de l'ajuntament.

S’han lliurat

Física i Química

Física i Química

2n. ESO

AMBDUES

2016-2017

Física y Química

Andrés del Rio, E; y otros 978-84-

48609023

Mc Graw Hill

56

39

Alcoi a 30 de setembre de 2018

308


El cap de departament

Vicent Moll Torregrosa

Documents

Programació FQ 2018-19 · 2 Programació 2018-2019 Departament de física i química Programació 2018-2019 INDEX 0- Normativa 1-Organització del departament