Programació castellà 2012 13 IES Ramon Llull

IES RAMON LLULL

DEPARTAMENT DE LLENGUA

ESPANYOLA I LITERATURA

PROGRAMACIÓ CURS

2012-2013

2

ÍNDEX

1. Objectius generals de l’ESO pàg. 3

2. Continguts i temporització per cursos pàg. 4

1r ESO pàg. 4

2n ESO pàg. 9

3r ESO pàg. 16

4t ESO pàg. 24

1r batxillerat pàg. 32

2n batxillerat pàg. 38

Processos de comunicació 1r ESO pàg. 44

Literatura universal pàg. 47

3. Aspectes metodològics pàg. 52

4. Materials pàg. 53

5. Avaluació pàg. 54

6. Atenció a la diversitat. ACIS pàg. 56

7. Alumnes amb la matèria pendent pàg. 62

8. Literatura espanyola pàg. 63

9. Annex: Competències bàsiques pàg. 65

3

1. OBJECTIUS GENERALS DE L’ESO

1. Comprendre discursos orals i escrits i interpretar-los amb una actitud crítica, reconeixent-ne les diferents finalitats i les situacions de comunicació en què es produeixen.

2. Comprendre i produir amb correcció diversos tipus de missatges orals i escrits aplicant-hi tècniques d’anàlisi i de síntesi.

3. Construir i expressar discursos orals i escrits amb coherència, cohesió i correcció, i amb adequació a les finalitats i situacions comunicatives.

4. Llegir amb fluïdesa, comprensió i actitud crítica, i valorar la lectura i l’escriptura com a formes de comunicació que constitueixen fonts d’enriquiment cultural i de plaer personal.

5. Reflexionar sobre els elements formals i els mecanismes de les dues llengües en els nivells fonològic, ortogràfic, morfològic, morfosintàctic, lexicosemàntic i textual i valorar les condicions de producció i recepció a fi de desenvolupar la capacitat de regular les pròpies produccions lingüístiques.

6. Accedir amb autonomia creixent a les obres literàries, com a mostres destacades del patrimoni cultural.

7. Reconèixer els principals gèneres i formes de la tradició literària i els principals corrents, autors i obres de les literatures catalana i castellana.

8. Comprendre i valorar la realitat sociolingüística de les Illes Balears i de l’Estat espanyol.

9. Reconèixer i analitzar els elements i les característiques dels mitjans de comunicació i valorar la seva importància en les manifestacions culturals contemporànies, amb la finalitat d’ampliar destreses discursives i desenvolupar actituds crítiques en relació amb els missatges que contenen.

10. Utilitzar les llengües com a instruments per a l’adquisició de nous aprenentatges, per a la comprensió i l’anàlisi de la realitat, per a la fixació i els desenvolupament del pensament, i per a la regulació de la pròpia activitat, fent ús de tècniques de maneig de la informació i de les tecnologies de la comunicació.

4

2. CONTINGUTS PER CURSOS

1r d’ ESO

OBJECTIUS

1. Comprendre discursos orals i escrits reconeixent-ne les diferents finalitats i les situacions de comunicació en què es produeixen.

2. Comprendre i produir amb adequació, coherència, cohesió i correcció diversos tipus de missatges orals i escrits.

3. Llegir amb fluïdesa i valorar la lectura i l’escriptura com a formes de comunicació que constitueixen fonts d’enriquiment cultural i de plaer personal.

4. Reflexionar sobre els aspectes morfològics, ortogràfics i lèxics de la llengua.

5. Reconèixer els principals gèneres de la tradició literària.

6. Utilitzar la llengua com a instrument per a l’adquisició de nous aprenentatges, per a la comprensió de la realitat i per la fixació del pensament.

CONTINGUTS

COMUNICACIÓ I TIPUS DE TEXTOS

Conceptes

1. Elements de la comunicació.

2. Tipologies textuals: narració, descripció i diàleg.

Procediments

1. Reconeixement dels elements de la comunicació en textos orals i escrits en una situació comunicativa concreta.

2. Comprensió i producció de textos orals i escrits de cada una de les tipologies estudiades.

3. Reconeixement de les diferents tipologies estudiades.

4. Comprensió i producció de textos de la comunicació personal: diari, notes, carta personal...

5. Dramatització de textos.

6. Lectura expressiva en veu alta.

7. Memorització.

8. Reconeixement dels generes periodístics: la noticia i l’entrevista.

9. Tècniques de comentari de text: Esquema, resum i tema principal dels textos (I).

5

Actituds, valors i normes

1. Valoració de les llengües com a instruments per satisfer una gamma àmplia de necessitats de comunicació.

2. Acceptació de la llengua oral i escrita com una forma de coneixement, plaer, persuasió, informació...

3. Seguiment de les convencions que regulen l’expressió oral i escrita.

4. Interès, esforç i autoexigència en l’elaboració rigorosa i sistemàtica del procés d’aprenentatge.

5. Respecte per les opinions alienes expressades per mitjà de la llengua oral i escrita.

6. Reconeixement de l’esforç d’altri per millorar l’expressió oral i escrita.

7. Apreciació de la llengua com a element fonamental per a la identificació d’una cultura.

8. Sensibilitat crítica envers els recursos (verbals i no verbals) utilitzats per interpretar i valorar la informació i per crear estats d’opinió.

9. Aplicació de la llengua com a instrument prioritari per a la resolució de conflictes.

10. Valoració de la llengua com a sistema de comunicació que permet l’accés al coneixement, a l’organització i al desenvolupament del pensament.

11. Reconeixement de la importància dels mitjans de comunicació en la configuració de creences i valors.

12. Valoració dels mitjans de comunicació com a fonts d’informació, formació i diversió.

13. Interès per les tecnologies de la informació i la comunicació i actitud crítica envers el seu ús.

ESTUDI DE LA LLENGUA

Conceptes

Ortografia

1. Correspondència entre sons i grafies.

2. La síl·laba. Diftong i hiatus. Accentuació.

3. Ús de la majúscula.

4. Els signes de puntuació.

5. Ortografia de les consonants:

6. B/V

7. H

8. G/J

9. C/QU; C/Z; X/S

10. LL/Y; R/RR

6

Morfologia

1. El verb. La conjugació verbal. Les formes no personals. Verbs regulars i irregulars.

2. El substantiu. Gènere i nombre. Classificació: comú/propi; concret/abstracte; individual/col·lectiu.

3. Els determinants. Tipus: articles, demostratius, possessius, indefinits, numerals, interrogatius i exclamatius.

4. L’adjectiu qualificatiu. Gènere i nombre. Graus de l’adjectiu. Adjectius especificatius i explicatius.

5. Els pronoms. Tipus: personals i determinatius (demostratius, possessius, indefinits, numerals, interrogatius i exclamatius)

6. L’adverbi. Locucions adverbials.

7. La preposició.

8. La conjunció. Tipus de conjuncions.

Lèxic

1. El diccionaris. Tipus.

2. Estructura de la paraula: lexemes i morfemes.

3. Derivació: prefixos i sufixos . Els gentilicis.

4. Composició. Formació de paraules compostes. Característiques de la formació de paraules compostes. Combinacions més freqüents a les paraules compostes.

5. Locucions i refranys.

6. Polisèmia, homonímia, sinonímia i antonímia.

Procediments

1. Identificació i aplicació de normes ortogràfiques i morfosintàctiques en la producció de textos.

2. Reconeixement i classificació de les diferents categories morfològiques estudiades.

3. Consulta de diferents tipus de diccionaris.

4. Reconeixement i classificació de les unitats que conformen l’estructura de les paraules: lexema i morfemes.

5. Classificació de les paraules segons la seva estructura: simple, derivada i composta.

6. Identificació i comprensió d’alguns refranys i locucions.

7. Reconeixement de les relacions semàntiques entre les paraules: polisèmia, homonímia, sinonímia i antonímia.

8. Correcció de textos escrits.

7

Actituds

1. Valoració de la importància de la reflexió sobre la llengua per regular les produccions lingüístiques pròpies i per comprendre’n les alienes.

2. Cura de la precisió semàntica en l’ús de la llengua.

3. Respecte per les convencions lingüístiques i per les normes de correcció.

4. Interès i esforç en l’elaboració de les produccions pròpies d’acord amb els mecanismes interns de la llengua.

5. Curiositat i interès per conèixer el funcionament de la llengua com a sistema per aconseguir una expressió ajustada a la norma.

LITERATURA

Conceptes

1. Introducció als gèneres literaris mitjançant la lectura de fragments representatius. Anàlisi de les característiques més rellevants.

2. Introducció al llenguatge literari.

Procediments

1. Lectura de textos literaris de cada una dels tres gèneres bàsics.

2. Localització d’alguns recursos expressius de la llengua literària.

3. Comprovació i identificació de les característiques bàsiques de cada un dels tres gèneres literaris: narrativa, drama, lírica.

Actituds

1. Reconeixement de la lectura com a font d’enriquiment cultural, de plaer personal i d’obtenció de competència comunicativa.

2. Adquisició progressiva de l’hàbit de lectura.

3. Sensibilització envers els aspectes lúdics i creatius del llenguatge.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Copsar les idees principals de textos de diferent tipologia i distint nivell de formalització i reproduir el seu contingut oralment i per escrit.

2. Sintetitzar el sentit global de textos de diferent tipus.

3. Exposar oralment un tema de forma ordenada i adequada a la situació comunicativa.

4. Produir textos, després de la recerca prèvia de la informació, complint les normes ortogràfiques i de puntuació.

8

5. Reconèixer i crear textos orals i escrits, narratius, descriptius i dialogats: respectar els criteris de correcció ortogràfica i fonètica, i identificar els elements de la comunicació.

6. Conèixer els principis fonamentals de la gramàtica espanyola i identificar les diferents categories morfològiques.

7. Classificar les categories morfològiques segons els criteris esmentats a la programació.

8. Conèixer la conjugació verbal dels verb regulars i del principals verbs irregulars.

9. Classificar les paraules segons la seva estructura: simples, derivades i compostes.

10. Determinar l’estructura de la paraula, distingint les principals unitats.

11. Distingir i corregir els principals errors ortogràfics i gramaticals tant als textos de producció pròpia com en els aliens.

12. Identificar el gènere al qual pertany un text literari.

METODOLOGIA D’AVALUACIÓ

Les proves escrites o controls (que, evidentment, podran avaluar conceptes, Procediments i actituds) valdran un 60% de la nota d’avaluació.

Cada avaluació el professor/a haurà de fer un mínim de dues proves escrites o controls. Les proves escrites suposaran un insuficient directe si no arriben a una mitjana de tres punts sobre deu.

El 40% restant sortirà de fer la mitjana de les següents notes (totes avaluades sobre 10 i considerades igual d’importants):

a) revisió del quadern

b) treball escrit de recerca i síntesi d’informació

c) exposició oral pública davant la classe

d) dictats

e) expressions escrites

f) llibre de lectura trimestral

g) feina a classe i/o deures a casa

h) qualsevol altre feina de classe que el professor/a consideri rellevant.

Si aquesta mitjana de feines de classe no arriba a tres punts sobre deu, també suposa un insuficient.

No necessàriament es treballaran tots aquests aspectes a cada avaluació. Evidentment, avaluarem els que hàgim treballat en cada cas. La no presentació de qualsevol d’aquestes feines dins el termini fixat pel professor/a pot suposar l’insuficient directe.

Quant a la correcció ortogràfica i gramatical, orrecció ortogràfica i gramatical, a les proves escrites, cada error restarà: errorserrors d’accentuació, ortografia i puntuació: 0,1 cada un. Fins a un màxim de dos punts.d’accentuació, ortografia i puntuació: 0,1 cada un. Fins a un màxim de dos punts.

Es podran descomptar 2 punts més per errors d’adequació, coherència i cohesió.

9

TEMPORITZACIÓ DELS CONTINGUTS

1r ESO 1a avaluació 2a avaluació 3a avaluació

Comunicació i

tipologia textual

Elements de la comunicació

Narració

Descripció Diàleg

Ortografia La síl·laba. Diftong i hiatus.

Accentuació

Signes de puntuació.

Majúscules

B/V

H

G/J

C/QU

C/Z

X/S

LL/Y

R/RR

Lèxic Estructura de la paraula: lexemes i morfemes

Derivació

Composició

Parasíntesi.

Sigles i acrònims.

Locucions i refranys

Polisèmia, homonímia.

Sinònims i antònims.

Parònims.

Camps semàntics i famílies lèxiques.

Gramàtica (morfologia)

El verb. Substantiu.

Determinants.

Adjectius qualificatius.

Pronoms.

Adverbis.

Preposicions i conjuncions.

Literatura Concepte del principals gèneres literaris.

Introducció al llenguatge literari.

Lectures obligatòries

Carlos RUÍZ ZAFÓN, El príncipe de la niebla

Carles CANO, ¡Te pillé, Caperucita!

VVAA, Antología de poesía (elaborada pel professor)

2n d’ESO

OBJECTIUS

1. Comprendre discursos orals i escrits reconeixent-ne les diferents finalitats i les situacions de comunicació en què es produeixen.

2. Comprendre i produir amb adequació, coherència, cohesió i correcció diversos tipus de missatges orals i escrits.

3. Llegir amb fluïdesa i valorar la lectura i l’escriptura com a formes de comunicació que constitueixen fonts d’enriquiment cultural i de plaer personal.

4. Reflexionar sobre els nivells morfològic, sintàctic i lèxic i valorar les condicions de producció i recepció a fi de desenvolupar la capacitat de regular les pròpies produccions lingüístiques.

5. Reconèixer els principals gèneres i recursos literaris.

10

6. Utilitzar la llengua com un instrument per a l’adquisició de nous aprenentatges, per a la comprensió de la realitat, per a la fixació del pensament i per a la regulació de la pròpia activitat.

CONTINGUTS

LA COMUNICACIÓ

Conceptes

1. Funcions del llenguatge.

2. Tipologies textuals: exposició i argumentació.

Procediments






6. Memorització.

7. Elaboració d’un treball monogràfic.

8. Tècniques de comentari de text: Esquema, resum i tema principal dels textos (I).

9. Producció i revisió de textos.

10. Reconeixement dels gèneres periodístics d’informació i d’opinió.





4. Interès, esforç i autoexigència en l’elaboració rigorosa i sistemàtica de les procés d’aprenentatge.





11






LLENGUA I SOCIETAT

Conceptes

1. La variació lingüística: varietats geogràfiques, socials i estilístiques.

2. La realitat plurilingüe d’Espanya. Mapa de les llengües constitucionals.

Procediments

1. Reconeixement de l’extensió geogràfica de cada una de les llengües constitucionals d’Espanya.

2. Comparació de textos que representin la realitat plurilingüe d’Espanya.

3. Reconeixement de la variació (geogràfica, social i/o estilística) de diferents textos.

Actituds

1. Valoració positiva del plurilingüisme i de l’adquisició de la competència comunicativa en més d’una llengua.

2. Acceptació de les llengües com a elements configuradors de la identitat personal i col·lectiva i com a garants de la pervivència d’una comunitat lingüística.

3. Apreciació de la riquesa que comporta la diversitat interna de les llengües.

4. Sensibilització sobre la situació sociolingüística de l’Estat espanyol.

5. Interès pels actes culturals expressats mitjançant les varietats lingüístiques de l’Estat espanyol com a manifestació de la riquesa pluricultural i plurilingüística.

6. Respecte pels missatges que comuniquen continguts de tolerància i acceptació de les diverses manifestacions lingüístiques.

7. Participació en col·loquis i debats que promoguin l’acceptació i valoració de la diversitat.

12


Conceptes

Ortografia

1. La síl·laba. Accentuació. Casos especials d’accentuació. L’accent diacrític.


3. Ortografia de les consonants: b/v; h; g/j; x/s...

Gramàtica: sintaxi de l’oració simple.

1. L’oració. Estructura. Subjecte i predicat.

2. El SN. Estructura i funcions. Repàs de la morfologia del nom, adjectiu, determinants i pronoms.

3. El SV predicat. Repàs de la morfologia verbal. Estructura del predicat. Tipus de predicat. Complements del SV: CD, CI, CRV, CC, C. predicatiu, C. Agent.

4. Classificació de l’oració: segons l’actitud del parlant, segons la seva estructura, segons el predicat.

Lèxic.

1. Els diccionaris. Tipus i ús.

2. Definició.

3. Context i situació.

4. Abreviatures, sigles i acrònims.

5. Classificació de la paraula segons el seu origen: patrimonials, cultismes, préstecs, barbarismes i neologismes.

6. Tecnicismes.

7. Denotació i connotació.

8. Metàfora i metonímia.

9. Tabú i eufemisme.


11. L’ús dels diminutius i augmentatius.

12. L’ús de les paraules comodí.

Procediments


13

2. Reconeixement dels diferents tipus de sintagmes i determinació de la seva estructura morfològica i sintàctica.

3. Identificació de les funcions sintàctiques a l’oració simple.


5. Classificació de les paraules segons el seu origen.

6. Identificació d’algunes relacions semàntiques específicament estudiades: metàfora, metonímia, tabú, eufemisme...

7. Aplicació de mecanismes per usar un lèxic precís.

8. Correcció de textos orals i escrits.

9. Utilització de les convencions de la presentació oral i escrita.

10. Recerca de les principals abreviatures, acrònims i sigles vigents en la societat occidental.

11. Definició precisa dels mots o termes estudiats.







6. Apreciació dels préstecs com a elements enriquidors de la llengua i integradors de les diverses cultures.

LITERATURA

Conceptes

1. El llenguatge literari. Recursos literaris.

2. Els gèneres literaris. Característiques significatives.

La narrativa. L’èpica, el conte i la novel·la.

La lírica. El ritme i la rima. Mètrica: versos i estrofes. Subgèneres lírics: serranilla, oda, elegía, letrilla...

El teatre. Text i representació. Subgèneres teatrals: tragèdia, comèdia i drama.

Procediments

14

1. Reflexió oral i escrita sobre les característiques de l’obra literària com a acte comunicatiu i com a producte estètic i lingüístic.

2. Lectura i anàlisi de textos literaris de diferents gèneres i subgèneres.

3. Localització de recursos expressius, valorant la seva aportació a textos literaris i no literaris.

4. Reconeixement de les característiques bàsiques del llenguatge literari.

5. Reconeixement de les característiques de cada un dels gèneres literaris.

6. Anàlisi mètrica de textos.

7. Identificació de les principals estrofes i combinacions mètriques de la literatura castellana.

8. Representació de fragments teatrals amb l’adequada expressivitat.

9. Comentari de textos literaris.

a. Determinació del tema.

b. Resum.

c. Establir l’estructura interna.


1. Reconeixement de la lectura com a font d’enriquiment cultural, de plaer personal i d’obtenció de competència comunicativa.

2. Adquisició progressiva de l’hàbit de lectura.

3. Valoració de les obres de la tradició literària com a mostres del patrimoni cultural.


5. Interès per les produccions literàries en llengua castellana, en les llengües constitucionals i en altres llengües occidentals, per poder desenvolupar criteris propis de selecció.


1. Reconèixer en un text les diferents funcions del llenguatge.

2. Copsar les idees principals de textos de diferent tipologia i distint nivell de formalitat i sintetitzar el seu contingut oralment i/o per escrit.


4. Produir textos complint les normes ortogràfiques i de puntuació.

5. Reconèixer i crear textos orals i escrits narratius, descriptius, dialogats, expositius i argumentatius, respectant els criteris de correcció ortogràfica i fonètica.

6. Conèixer els principis fonamentals de la gramàtica espanyola.

7. Analitzar morfològicament i sintàcticament oracions simples.

8. Conjugar els verbs regulars i els principals irregulars.

15

9. Classificar segons els diversos criteris establerts a la programació l’oració simple.

10. Interpretar locucions, refranys i frases fetes d’ús corrent i utilitzar-los adequadament en missatges propis.

11. Consultar adequadament diferents tipus de diccionaris.

12. Identificar les principals relacions semàntiques.

13. Classificar les paraules segons el seu origen.

14. Substituir les paraules de significat molt ample per altres de significat més precís i aconseguir una expressió apropiada i precisa.

15. Reconèixer les varietats socials a partir del lèxic utilitzat.

16. Distingir el significat general d’una paraula, el sentit figurat i el significat contextual.

17. Demostrar coneixements de la formació històrica de les llengües constitucionals, en especial pel que fa als aspectes comuns i diferents.

18. Identificar el gènere al qual pertany un text literari i reconèixer els elements estructurals bàsics de la narració, de la poesia i del teatre.

19. Conèixer els principals subgèneres literaris.

20. Reconèixer els principals recursos literaris.

21. Conèixer les principals estrofes de la literatura castellana.

22. Conèixer el procés que implica passar del text a la representació teatral.

23. Comentar textos literaris: determinar el tema, l’estructura interna i resumir-los.


Les proves escrites o controls (que, evidentment, podran avaluar conceptes, Procediments i actituds) valdran un 60 % de la nota d’avaluació.

Cada avaluació el professor/a haurà de fer un mínim de dues proves escrites o controls. Les proves escrites suposaran un insuficient directe si no arriben a una mitjana de tres punts sobre deu.

El 40 % restant sortirà de fer la mitjana de les següents notes (totes avaluades sobre 10 i considerades igual d’importants):

a) revisió del quadern.

b) treball escrit de recerca i síntesi d’informació.

c) exposició oral pública davant la classe.

d) dictats.

e) expressions escrites.

f) llibre de lectura trimestral.

g) feina a classe i/o deures a casa.

h) qualsevol altre feina de classe que el professor/a consideri rellevant.

Si aquesta mitjana de feines de classe no arriba a tres punts sobre deu, també suposa un insuficient. No necessàriament es treballaran tots aquests aspectes a cada avaluació.

16

Evidentment, avaluarem els que hàgim treballat en cada cas. La no presentació de qualsevol d’aquestes feines dins el termini fixat pel professor/a pot suposar l’insuficient directe.

•• Correcció ortogràfica i gramatical. Aplicable als exàmens: errors d’accentuació, ortografia i puntuació: 0,1 cada un. Fins a un màxim de dos punts. Es podran descomptar 2Es podran descomptar 2 punts més per errors d’adequació, coherència i cohesió.punts més per errors d’adequació, coherència i cohesió.

TEMPORITZACIÓ

2n ESO 1r 2n 3r

Comunicació i

tipologia textual

Funcions del llenguatge.

Exposició Argumentació

Llengua i societat La variació lingüística. La variació lingüística. La realitat plurilingüe d’Espanya

Ortografia Signes de puntuació. Ortografia de les consonants. Repàs de l’accentuació.

Lèxic Els diccionaris.

Definició.

Context i situació

Abreviatures, sigles i acrònims.

Classificació de les paraules segons el seu origen: patrimonials, cultismes, préstecs.

Tecnicismes.

Relacions semàntiques: Denotació/connotació

Relacions semàntiques: Metàfora/metonímia

Relacions semàntiques: Tabú/eufemisme

Locucions , frases fetes i refranys.

Ús especial dels diminutius i augmentatius.

Ús de les paraules comodí.

Gramàtica: sintaxi i repàs de morfologia.

L’oració: subjecte i predicat.

El SN

El SV. El verb i els seus complements.

L’oració.

Literatura El llenguatge literari.

Gèneres literaris: Lírica

Gèneres literaris: Narrativa Gèneres literaris: Teatre.


John BOYNE, El niño del pijama de rayas.

Fernando Arrabal, Pic-nic. El triciclo, Ed. Cátedra

VVAA, La rosa de los vientos.

3r ESO

OBJECTIUS

a) Comprendre i expressar-se oralment i per escrit en les dues llengües amb adequació, coherència, cohesió i correcció reconeixent-ne les diferents finalitats.

b) Comprendre i produir correctament diversos tipus de missatges orals i escrits aplicant-hi tècniques d’anàlisi i de síntesi.

c) Conèixer el lèxic fonamental i reconèixer el seu ús segons el registre, de manera que els alumnes consolidin el vocabulari habitual i tinguin recursos per ampliar la seva expressió personal i en les distintes àrees d’aprenentatge.

17

d) Dominar i utilitzar la normativa gramatical i la reflexió lingüística (en els nivells fonològic, ortogràfic, morfològic, morfosintàctic, lexicosemàntic i textual) en benefici d’una plena comunicació i com a mitjà de referència en l’aprenentatge d’altres llengües.

e) Llegir amb fluïdesa, comprensió i actitud crítica, i valorar la lectura i l’escriptura com a formes de comunicació que constitueixen fonts d’enriquiment cultural i de plaer personal.

f) Accedir amb autonomia creixent a les obres literàries, com a mostres destacades del patrimoni cultural.

g) Reconèixer els principals gèneres i formes de la tradició literària i els principals corrents, autors i obres de les literatures catalana i castellana.

h) Comprendre i valorar la realitat sociolingüística de les Illes Balears i de l’Estat espanyol.

i) Reconèixer i analitzar els elements i les característiques dels mitjans de comunicació i valorar la seva importància en les manifestacions culturals contemporànies, amb la finalitat d’ampliar destreses discursives i desenvolupar actituds crítiques en relació amb els missatges que contenen.

j) Utilitzar les llengües com a instruments per a l’adquisició de nous aprenentatges, per a la comprensió i l’anàlisi de la realitat, per a la fixació i el desenvolupament del pensament, i per a la regulació de la pròpia activitat, fent ús de tècniques de maneig de la informació i de les tecnologies de la comunicació.


1. Copsar les idees essencials i la intenció de textos orals i escrits, de diferent tipus i

distint nivell de formalitat, reconeixent possibles incoherències o ambigüitats de

contingut, i expressar el seu contingut de forma oral i escrita aportant també una opinió

personal.

2. Resumir una exposició i una argumentació oral o escrita sobre un tema específic i

conegut i reflectir-hi els principals arguments i els punts de vista dels participants.

3. Exposar i debatre oralment un tema de forma ordenada i fluida d’acord amb un guió

previ, amb recerca i selecció prèvia de la informació, amb un ordre lògic en la presentació

d’aquesta i dels arguments i emprant un registre adequat.

4. Produir textos escrits de diferent tipus, adequant-los a la situació de comunicació,

utilitzant una estructura organitzativa apropiada i respectant els criteris de correcció.

5. Valorar la lectura i l’escriptura com a formes d’enriquiment i de plaer personal i com a

formes d’accés al patrimoni cultural, accedint amb autonomia creixent al seu ús,

especialment a l’hàbit lector.

18

6. Utilitzar la reflexió sobre els mecanismes de les llengües i el coneixement dels

elements formals (fonètics, gramàtics, lèxics i textuals) per millorar la comprensió de

textos aliens i la producció dels propis, fent ús dels instruments d’ajut pertinents.

7. Identificar el gènere d’un text literari, reconeixent-ne els elements estructurals bàsics i

els principals elements i recursos retòrics que hi són emprats i saber-ne emetre una

valoració personal.

8. Establir relacions entre les obres, els autors i els moviments literaris fonamentals de la

història de les literatures catalana i castellana, interpretant-les a partir de les relacions

contextuals.

9. Reconstruir els principals aspectes de la formació i evolució del català i del castellà i

assenyalar-ne les principals àrees lingüístiques.

10. Diferenciar i interpretar els fenòmens lingüístics que produeix el contacte de llengües.

11. Distingir els principals recursos verbals i no verbals utilitzats pels mitjans de

comunicació per a l’elaboració i la difusió d’informacions i d’opinions i actuar

críticament davant aquests missatges.

12. Produir missatges que integrin el llenguatge verbal i no verbal tenint en compte la

situació de comunicació i comparar els Procediments expressius d’aquests llenguatges.

13. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un mateix tema, amb la

finalitat d’elaborar un text de síntesi en què es reflecteixin els aspectes més importants,

els punts de vista diversos i l’opinió pròpia.

14. Planificar i dur a terme la consulta de diverses fonts d’informació, aplicant mitjans

tradicionals o les tecnologies de la informació i la telecomunicació, per elaborar treballs

senzills d’informació amb l’ajut dels mitjans tecnològics adequats.


Les proves escrites o controls (que, evidentment, podran avaluar conceptes, Procediments i actituds) valdran un 70% de la nota d’avaluació.

Al llarg de cada avaluació, el professor haurà de fer un mínim de dues proves escrites o controls. Les proves escrites suposaran un insuficient directe si no arriben a una mitjana de quatre punts sobre deu. El 30% restant sortirà de fer la mitjana de les següents notes (totes avaluades sobre deu i considerades igual d’importants):

a) Treballs escrits de recerca i síntesi d’informació.

b) Exposició oral pública davant la classe

c) Dictats

19

d) Expressions escrites

e) Llibre de lectura trimestral

f) Feina a classe i/o deures a casa

g) Qualsevol altre feina que el professor consideri rellevant.

Cap alumne pot aprovar l’àrea si no ha superat la lectura trimestral. De la mateixa manera, la no presentació de les feines encomanades pel professor dins el termini fixat pot suposar l’insuficient indirecte.

Correcció ortogràfica i gramatical. Aplicable als exàmens: errors d’accentuació, ortografia i puntuació: 0,1 cada un. Fins a un màxim de dos punts.


CONTINGUTS

LA COMUNICACIÓ I TIPOLOGIA TEXTUAL

Conceptes

1. Tipologia textual segons l’estructura seqüencial dominant: El text narratiu. El text descriptiu. El diàleg.

2. Els textos periodístics. Textos informatius: notícia, entrevista i reportatge.

Procediments

1. Producció de textos orals i escrits planificats i espontanis.

2. Dramatització i memorització de textos orals.


4. Anàlisi i ús de la llengua d’acord amb el registre requerit a cada situació comunicativa.

5. Anàlisi, planificació i elaboració de textos escrits i/o orals segons l’ estructura seqüencial.

6. Anàlisis, planificació i elaboració de textos periodístics informatius.

7. Identificació del tema d’un text, idees principals i secundàries.

8. Elaboració d’esquemes i resums.


1. Valoració de les llengües com un instrument per satisfer una àmplia gamma de necessitats de comunicació.

2. Respecte per les convencions que regulen l’expressió oral i escrita i per les opinions alienes.

3. Valoració de la llengua oral i escrita com una forma de coneixement, plaer, persuasió, informació, manipulació…

20

4. Interès, esforç i autoexigència en l’elaboració rigorosa de les produccions pròpies, reconeixent l’error com a part integrant del procés d’aprenentatge.


Conceptes

1. Gramàtica: morfologia i sintaxis

1.1. Les categories gramaticals: substantius, pronoms, determinants (articles i adjectius determinatius), adjectius, verb, perífrasis verbals, adverbi, preposicions, conjuncions, interjeccions.

1.2. Els sintagmes: SN, SV, S adj, S prep, S adv.

1.3. L’oració. Estructura. Subjecte i predicat. Tipus d’oracions segons la seva modalitat.

1.4. Els complements del verb: Complement directe, indirecte, suplement, predicatiu, complement agent, complement circumstancial.

1.5. Anàlisi morfològica i sintàctica de l’oració simple.

2. Lèxic

2.1. Estructura dels mots.

2.2. Mecanismes de formació de paraules: derivació, composició, parasíntesis, sigles i acrònims.

3. Ortografia

Reforç ortogràfic. Interferències ortogràfiques amb el català.

Procediments

1. Reconeixement i classificació de mots simples, derivats, compostos i parasintètics.

2. Utilització dels afixos flexius en la formació de substantius i adjectius.

3. Adquisició de mecanismes per a la precisió lèxica.

4. Reconeixement i correcció de les interferències.

5. Reconeixement de les categories gramaticals.

6. Anàlisi de l’estructura dels diferents sintagmes.

7. Anàlisi de les funcions sintàctiques.

8. Anàlisi morfològica i sintàctica d’oracions simples


21


1. Valoració de la importància de la precisió lèxica.

2. Reconeixement de la importància de l’ús de les diferents fonts d’informació.

3. Adquisició de l’hàbit de consulta de diferents tipus de diccionari.

4. Respecte i interès per la distinció dels dos codis lingüístics.

5. Interès per l’enriquiment del propi lèxic.

6. Valoració del coneixement i l’expressió lingüística com a eina del pensament.

7. Valoració de la planificació textual i de la revisió d’acord amb els criteris d’adequació, cohesió, coherència i correcció.

8. Interès i esforç en l’elaboració de les produccions pròpies.

9. Actitud crítica envers els aspectes de la llengua que reflecteixen valors i prejudicis (classistes, racistes, sexistes, lingüístics) per tal d’eliminar-los.

10. Interès i iniciativa per la participació voluntària en les activitats orals.

LLENGUA I SOCIETAT

Conceptes

1. Origen i evolució de la llengua espanyola.

2. El castellà actual

3. Fenòmens de contacte entre llengües: bilingüisme, diglòssia. Normalització lingüística.

Procediments

1. Utilització de mapes per a l’observació de les llengües romàniques.

2. Elaboració de mapes per a l’observació de l’evolució de la llengua espanyola .

3. Lectura i audició de textos de diferents varietats històriques.


1. Valoració de les llengües com a elements configuradors de la identitat personal i col·lectiva, i com a garantidores de la pervivència de la comunitat lingüística.


3. Respecte i valoració positiva de la diversitat lingüística i cultural del nostre país i d’altres països.

4. Valoració de la diversitat lingüística en el món.

5. Valoració de la riquesa que comporta la diversitat interna de la llengua: variants dialectals, socials i generacionals.

22

6. Consciència que la suma de les diferents varietats dialectals configuren una llengua i que cal considerar-les dins d’un pla d’igualtat.

7. Respecte per les variants en la pròpia llengua .

8. Valoració de la varietat estàndard com l’adequada per a determinants àmbits d’ús i com a mitjà d’unitat de la llengua.

9. Interès per conèixer els diversos parlars i respecte pels seus usuaris/àries.

10. Conscienciació del fet que un bon domini de l’expressió oral i escrita és essencial en les interrelacions socials.

11. Interès i visió crítica de l’estat actual de les llengües catalana i castellana al nostre país.

12. Presa de consciència de la relació entre llengua i poder.

LA LITERATURA

Conceptes

1. El llenguatge literari: recursos i gèneres.

2. Literatura medieval.

Característiques generals.

La lírica: jarchas, cantigas y villancicos.

L’èpica i la narrativa: mester de juglaría i mester de clerecía. El Poema de Mío Cid. Gonzalo de Berceo. El Libro de Buen Amor. El Conde Lucanor.

3. El segle XV.


Poesia del segle XV: romancero, serranillas. Jorge Manrique: Coplas a la muerte de su padre.

Prosa. La Celestina.

4. El segles d’ or I. Renaixement.


La lírica renaixentista: Garcilaso de la Vega. Fray Luis de León i San Juan de la Cruz.

Prosa renaixentista: Lazarillo de Tormes.

5. Els segles d’or II. Barroc.


La lírica barroca: Luis de Góngora i Francisco de Quevedo.

La prosa: Don Quijote de la Mancha.

El teatre: Lope de Vega i Calderón de la Barca.

6. El segle XVIII


El teatre i la prosa.

23

Procediments

1. Reflexió sobre les característiques de l’obra literària com a acte comunicatiu i com a producte estètic i lingüístic.

2. Lectura i anàlisi de textos literaris adequats a l’edat.

3. Identificació dels diferents gèneres literaris.

4. Anàlisi de les lectures.

5. Lectura i interpretació de fragments d’obres significatives de la història de la literatura catalana i castellana fins al segle XVIII.

6. Aplicació de les tècniques de comentari de text (estructura, resum, tema...) als textos dels autors estudiats.

Actituds, valors i normes.

1. Interès per la lectura com a font d’enriquiment cultural, de plaer personal i d’obtenció de competència comunicativa.

2. Valoració positiva dels moviments, les obres i els/ les autors/ es de la tradició literària com a mostres del patrimoni cultural propi.

3. Valoració de les produccions literàries en llengua catalana i castellana tendint a desenvolupar criteris propis de selecció.

4. Actitud crítica raonada envers les lectures.

5. Participació en activitats de caire educatiu que ajudin a adquirir una formació literària.


7. Valoració positiva dels moviments, les obres i els/ les autors/ es de la tradició literària com a mostres del patrimoni cultural propi.

8. Valoració de les produccions literàries en llengua catalana i castellana tendint a desenvolupar criteris propis de selecció.

9. Actitud crítica raonada envers les lectures.

10. Participació en activitats de caire educatiu que ajudin a adquirir una formació literària.

TEMPORITZACIÓ

3r 1r trimestre 2n 3r

Comunicació itipologia textual

La narració. (temes 7 i 8)

Textos periodístics informatius (tema 2)

Descripció. (temes 9 i 10)

Textos periodístics informatius

Diàleg. (temes 11 i 12)

Textos periodístics informatius

Lèxic Estructura de la paraula.

Mecanismes de formació

de paraules: derivació. composició,

24

parasíntesis... (tema 1 i apunts)

Gramàtica Categories gramaticals I: substantiu, determinants, adjectius, pronoms. (tema 2)

Categories gramaticals II:

verb, perífrasis verbals, preposicions, conjuncions, interjeccions. (tema 3)

Els sintagmes. (tema 4)

L’oració i la seva classificació. Estructura de l’oració. (tema 4)

Les funcions sintàctiques del predicat (tema 5)

Anàlisi morfològica i sintàctica de l’oració simple.

Ortografia Accentuació. (temes 3 i 4) Ortografia de les consonants.

(temes 5 i 6)

Signes de puntuació. (temes 1 i 2)

Llengua i societat

Origen i evolució de la llengua castellana. (pàg. 86-89)

El castellà actual. (Pàg. 192-193) El contacte entre les llengües. Bilingüisme, diglòssia. (pàg. 274-275)

Literatura Llenguatge literari. Gèneres.

Edat Mitjana . (temes 7 i 8) Renaixement. (temes 9 i 10)

Barroc.

Segle XVIII. (temes 11 i 12)


Susan E. HINTON, Rebeldes J.L. Alonso de Santos, Bajarse al moro, Ed. Austral

VVAA, Antología poética (elaborada pel professor)

4t ESO

OBJECTIUS1. Comprendre i expressar-se oralment i per escrit en les dues llengües amb adequació,

coherència, cohesió i correcció reconeixent-ne les diferents finalitats.

2. Comprendre i produir correctament diversos tipus de missatges orals i escrits aplicant-hi tècniques d’anàlisi i de síntesi.

3. Conèixer el lèxic fonamental i reconèixer el seu ús segons el registre, de manera que els alumnes consolidin el vocabulari habitual i tinguin recursos per ampliar la seva expressió personal i en les distintes àrees d’aprenentatge.

4. Dominar i utilitzar la normativa gramatical i la reflexió lingüística (en els nivells fonològic, ortogràfic, morfològic, morfosintàctic, lexicosemàntic i textual) en benefici d’una plena comunicació i com a mitjà de referència en l’aprenentatge d’altres llengües.

5. Llegir amb fluïdesa, comprensió i actitud crítica, i valorar la lectura i l’escriptura com a formes de comunicació que constitueixen fonts d’enriquiment cultural i de plaer personal.

6. Accedir amb autonomia creixent a les obres literàries, com a mostres destacades del patrimoni cultural.

7. Reconèixer els principals gèneres i formes de la tradició literària i els principals corrents, autors i obres de les literatures catalana i castellana.

8. Comprendre i valorar la realitat sociolingüística de les Illes Balears i de l’Estat espanyol.

9. Reconèixer i analitzar els elements i les característiques dels mitjans de comunicació i valorar la seva importància en les manifestacions culturals contemporànies, amb la

25

finalitat d’ampliar destreses discursives i desenvolupar actituds crítiques en relació amb els missatges que contenen.

10. Utilitzar les llengües com a instruments per a l’adquisició de nous aprenentatges, per a la comprensió i l’anàlisi de la realitat, per a la fixació i el desenvolupament del pensament, i per a la regulació de la pròpia activitat, fent ús de tècniques de maneig de la informació i de les tecnologies de la comunicació.

CONTINGUTS

LA COMUNICACIÓ

Conceptes

1. Les propietats textuals: adequació, coherència, cohesió i correcció.

2. Tipus de textos segons l’estructura seqüencial dominant (II): exposició i argumentació. L’assaig.

3. Textos periodístics d’opinió.

Procediments

1. Producció de textos orals espontanis i planificats.



4. Identificació del tema i de les idees principals i secundàries d’un text.

5. Anàlisi i classificació de diferents tipus de textos escrits segons l’estructura seqüencial dominant.

6. Elaboració de textos escrits segons una estructura seqüencial dominant establerta prèviament.

7. Elaboració de resums.


1. Valoració de les llengües com un instrument per satisfer una gamma àmplia de necessitats de comunicació.

2. Consciència de la importància i utilitat de la llengua parlada en la comunicació social i personal.

3. Participació en activitats orals adequades a l’edat i als interessos.

4. Interès per conèixer el funcionament de la llengua com a sistema.

5. Respecte per les convencions que regulen l’expressió oral i escrita.

6. Valoració de la llengua oral i escrita com una forma de coneixement, plaer, persuasió, informació, manipulació...

26

7. Interès, esforç i autoexigència en l’elaboració rigorosa i sistemàtica de les produccions pròpies, reconeixent l’error com a part integrant del procés d’aprenentatge.

8. Respecte per les opinions alienes.

9. Valoració de l’esforç d’altri per millorar l’expressió oral i escrita.


Conceptes

1. Norma fonètica i ortogràfica: Interferències amb el castellà. (Només s’insistirà a classe en els aspectes controvertits, a partir de les errades observades als escrits de l’ alumnat).

2. Gramàtica

2.1. L’oració gramatical: Estructura. Sintagmes. Complements del verb. Tipus d’oracions. (repàs de tercer curs)

2.2. L’oració composta. Tipus.

2.3. Coordinació.

2.4. Subordinades substantives.

2.4. Subordinades adjectives.

2.5. Subordinades adverbials.

3. Lèxic

El significat dels mots: denotació i connotació. Relacions semàntiques: polisèmia, sinonímia, antonímia, homonímia, hiperonímia, hiponímia. Els camps semàntics i les famílies lèxiques. Tabú i eufemisme. Canvis semàntics.

Classificació dels mots segons la seva procedència: patrimonials, cultismes, neologismes, préstecs...

Procediments

1. Reconeixement i classificació de les unitats lingüístiques.

2. Reconeixement i correcció d’ errors fonètics, lèxics, morfològics i sintàctics.

3. Ús de diversos significats segons el context.

4. Reconeixement i utilització de sinònims, antònims.

5. Elaboració de famílies lèxiques i camps semàntics.

6. Escriptura amb lletra clara i llegible.

7. Organització adequada dels escrits.

8. Expressió correcta atenent a les propietats textuals i a les normes ortogràfiques.

27

9. Anàlisi de l’estructura d’un text.

10. Síntesi de les idees d’un text.

11. Reparació textual: completar, substituir, destriar...

12. Anàlisi morfològic i sintàctic d’oracions compostes.

13. Interpretació i utilització de les locucions i frases fetes.

14. Elaboració de famílies lèxiques i camps semàntics.

15. Identificació de valors connotatius i denotatius de les paraules.

16. Identificació de neologismes, préstecs, cultismes...


1. Valoració de la importància de la reflexió sobre la llengua per regular les produccions lingüístiques pròpies i per comprendre les alienes.

2. Valoració dels missatges lingüístics com a base per a l’organització dels coneixements i l’expressió del propi pensament.

3. Valoració de la planificació textual i de la revisió d’acord amb els criteris d’adequació, cohesió, coherència i correcció.

4. Valoració de la precisió semàntica en l’ús de la llengua.

5. Respecte per les convencions lingüístiques i per les normes de coherència, correcció, cohesió i adequació.

6. Interès i esforç en l’elaboració de les produccions pròpia i aliena.

7. Interès per conèixer el funcionament de la llengua com a sistema i consciència que aquest coneixement pot ajudar a millorar la pròpia expressió.

8. Sensibilització crítica envers els aspectes de la llengua que reflecteixen valors i prejudicis per tal d’eliminar-los.

9. Interès i iniciativa per la participació voluntària en les activitats orals.

LITERATURALITERATURA

Conceptes

1. El Romanticisme. Característiques generals. La poesia romàntica: Espronceda i Bécquer. La prosa romàntica: Leyendas de Bécquer i Larra. El teatre romàntic.

2. Realisme i Naturalisme. Característiques generals. Galdós i Clarín.

3. Modernisme i Generación del 98. Característiques generals. Poesia modernista. Poesia de la Generació del 98: Antonio Machado. Prosa del 98: Baroja. Teatre del 98: Valle-Inclán i l’esperpento.

4. L’avantguarda i la Generación del 27. Obres i autors més significatius.

5. La literatura de postguerra: lírica, narrativa i teatre.

6. Breu introducció a la literatura hispanoamericana del segle XX.

28

Procediments

1. Reflexió sobre les característiques de l’obra literària com a acte comunicatiu i com a producte estètic i lingüístic.

2. Reconeixement de textos que tenguin una intenció literària.

3. Anàlisi adequat a l’edat de les característiques del llenguatge literari.

4. Lectura i anàlisi de textos literaris.

5. Identificació dels recursos expressius.

6. Anàlisi de les característiques morfosintàctiques i lexicosemàntiques als textos en prosa.

7. Descripció de l’estructura mètrica i dels principals recursos del llenguatge als textos poètics.

8. Lectura atenta de textos de literatura juvenil o clàssica, adequats a l’edat, els interessos i les necessitats de l’alumnat.

9. Anàlisi de les lectures juvenils o clàssiques: classificació segons el gènere i resum escrit del contingut de l’obra, l’autor/a, els personatges, l’espai i la valoració personal argumentada, com a lector/a. La ressenya.

10. Lectura i interpretació de fragments d’obres significatives de la literatura castellana a partir del segle XIX.

11. Contextualització literària de l’obra: autor, conjunt de la seva obra, època.

12. Relació entre l’obra literària i el context historicosocial en què va ser produïda.

13. Producció de textos d’intenció literària segons les indicacions del professor/a.

14. Elaboració d’opinions pròpies a partir de la comprensió de textos literaris.


1. Adquisició de l’hàbit de llegir i participació en activitats en les quals es comuniqui el plaer de llegir.


3. Adquisició de criteris personals sobre la literatura.

4. Valoració positiva dels moviments, les obres i els autors de la tradició literària.

5. Valoració de les lectures i apreciació de l’obertura al món que comporten.

6. Valoració de les produccions literàries en llengua castellana i catalana.

7. Interès i gust per transmetre les idees, els sentiments propis mitjançant textos amb intenció estètica i lúdica.


9. Actitud crítica raonada.

10. Valoració positiva de les actituds crítiques i raonades dels altres.

11. Valoració positiva i respecte per les manifestacions que demostrin formació de criteri propi, tant si coincideixen amb el propi com si no.

29

12. Participació en activitats de caire creatiu que ajudin a formar criteri literari.

LLENGUA I SOCIETAT

Conceptes

1. La variació lingüística: varietats socials i funcionals ( registres), varietats geogràfiques (dialectes del castellà) . L’Espanyol d’Amèrica.

2. La realitat plurilingüe d’Espanya. Bilingüisme i diglòssia. La normalització lingüística.

Procediments

1. Utilització i elaboració de mapes per localitzar-hi les àrees lingüístiques de les llengües d’Espanya.

2. Identificació i anàlisi de les varietats geogràfiques del castellà.

3. Identificació i anàlisi de les varietats socials i funcionals.

4. Audició, reconeixement i anàlisi de diferents mostres de varietats dialectals del castellà.

5. Audició de diferents mostres de l’espanyol d’Amèrica.

6. Observació de diferents mitjans de comunicació social per identificar les diverses variants dialectals del castellà.

7. Comentari crític de la situació sociolingüística actual.


1. Valoració de les llengües com a elements configuradors de la identitat personal i col·lectiva, i com a garantidores de la pervivència de la comunitat lingüística.


3. Respecte i valoració positiva de la diversitat lingüística i cultural del nostre país i d’altres països.

4. Valoració de la diversitat lingüística en el món: opinió raonada sobre aquesta diversitat.

5. Valoració de la riquesa que comporta la diversitat interna de la llengua: variants dialectals, socials i generacionals.

6. Consciència que la suma de les diferents varietats dialectals configuren una llengua i que cal considerar-les dins d’un pla d’igualtat.

7. Respecte per les variants en la pròpia llengua i opinió raonada sobre la diversitat d’una variant estàndard i d’una normativa comuna.

8. Valoració de la varietat estàndard com l’adequada per a determinants àmbits d’ús i com a mitjà d’unitat de la llengua.

9. Interès per conèixer els diversos parlars i respecte pels seus usuaris/àries.

30

10. Conscienciació del fet que un bon domini de l’expressió oral i escrita és essencial en les interrelacions socials.

11. Interès i visió crítica de l’estat actual de les llengües catalana i castellana al nostre país.

12. Presa de consciència de la relació entre llengua i poder.

CRITERIS D’AVALUACIÓCRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Copsar les idees essencials i la intenció de textos , de diferent tipus i distint nivell de formalitat.

2. Resumir textos, principalment expositius i argumentatius.

3. Produir textos escrits de diferent tipus, adequant-los a la situació de comunicació, utilitzant una estructura organitzativa apropiada i respectant els criteris de correcció.

4. Valorar la lectura i l’escriptura com a formes d’enriquiment i de plaer personal i com a formes d’accés al patrimoni cultural, accedint amb autonomia creixent al seu ús, especialment a l’hàbit lector.

5. Utilitzar la reflexió sobre els mecanismes de les llengües i el coneixement dels elements formals (fonètics, gramàtics, lèxics i textuals) per millorar la comprensió de textos aliens i la producció dels propis, fent ús dels instruments d’ajut pertinents.

6. Analitzar morfosintàcticament oracions compostes.

7. Analitzar lingüísticament (morfològic, sintàctic, semàntic, fonètic...) diferents tipus de textos, especialment els expositius i argumentatius.

8. Comentar textos, especialment literaris, seguint un esquema proporcionat (tema, resum, estructura...).

9. Identificar la varietat funcional (registre) d’un text.

10. Situar les llengües d’Espanya en un mapa.

11. Identificar la varietat geogràfica (dialecte) d’un text.

12. Identificar el gènere d’un text literari, reconeixent-ne els elements estructurals bàsics i els principals elements i recursos retòrics que hi són emprats i saber-ne emetre una valoració personal.

13. Conèixer i saber exposar oralment o per escrit les principals característiques dels moviments literaris i els autors més importants de la literatura espanyola dels segles XIX i XX.

14. Establir relacions entre les obres, els autors i els moviments literaris fonamentals de la història de les literatura catalana i castellana, interpretant-los a partir de les relacions contextuals.

15. Distingir i classificar la variació lingüística de les llengües, valorant la funcionalitat de l’estàndard com a element unificador de la variació geogràfica, social i funcional

31


• L’avaluació és contínua, encara que, si el professor ho creu convenient pot dur a terme proves de recuperació.

• Al llarg del trimestre s’hauran de fer almenys dues proves escrites o controls.

• A més dels exàmens, s’utilitzaran altres instruments d’avaluació: produccions de textos orals o escrits, treballs, ressenyes sobre les lectures, dictats... i tots aquells que el professor cregui convenients.

• Per obtenir la nota d’avaluació trimestral es farà la següent ponderació:

o 70% de la nota: mitjana de les proves escrites o controls. Si la mitjana no arriba a un 4 sobre deu no es pot aprovar l’assignatura.

o 30% restant: mitjana de les diferents notes obtingudes a partir de: treballs de recerca, exposicions orals, dictats, producció de textos escrits, llibre de lectura trimestral, feina a classe i/o deures a casa, etc.

• Cap alumne no pot aprovar l’àrea si no ha superat les lectures del curs.

• La no presentació de les feines encomanades pel professor dins els terminis establerts pot suposar un insuficient directe.

• En cas que un alumne arribi a la sessió d’avaluació amb el castellà com a única assignatura pendent, se sotmetrà la decisió de la possible promoció a la junta d’avaluació, sempre i quan la nota no sigui inferior a 4.

• Correcció ortogràfica i gramatical.

Aplicable als exàmens: Errors d’accentuació, ortografia i puntuació: 0,1 cada un. Fins a un màxim de dos punts.


• Per a la correcció de les produccions escrites s’avaluaran tots els aspectes que el professor cregui oportuns. Prèviament, els donarà a conèixer a l’alumnat Per tal d’uniformar criteris, els departaments de castellà i català tenen una plantilla de correcció acordada que pot ser utilitzada pels professors d’ambdues àrees.

TEMPORITZACIÓ

4t 1r 2n 3r

Comunicació i

tipologia textual

Propietats textuals. (tema 6) Exposició (tema 8) Argumentació. L’assaig. (tema 9 i 11)

Lèxic Classificació dels mots segons la seva procedència: patrimonials, dobletes, cultismes, préstecs. (apunts)

Relacions semàntiques: polisèmia, homonímia, sinonímia, antonímia... (tema 2)

Els canvis semàntics. (apunts)

Gramàtica Revisió categories morfològiques ( pàg. 36-41)

Sintagmes i funcions sintàctiques. (tema 3)

Subordinació. Oracions subordinades substantives.

Subordinades adjectives. (temes 4 i 5)

Subordinació adverbial. (tema 5)

32

L’oració composta. Coordinació. (tema 4)

Llengua i societat

Varietats socials i estilístiques. (pagos. 90-9 + apunts)

Varietats geogràfiques del castellà. (Pàg. 93 + apunts)

L’espanyol d’Amèrica. (pàg. 173-175)

Literatura Romanticisme (tema 7)

Realisme i Naturalisme (tema 8)

Modernisme i Generació del 98. (tema 9)

Avantguardes i Generació del 27 (tema 10)

Literatura de postguerra. (tema 11)

Literatura hispanoamericana del segle XX. (Pàg. 262-269)


David Lozano, Donde surgen las sombras, Ed. SM

A. Buero Vallejo, Historia de una escalera, Ed. Vicens-Vives

VVAA, Antología poètica (elaborada pel professor)

33

PROGRAMACIÓ DE BATXILLERAT

1r DE BATXILLERAT

OBJECTIUS

1. Distingir, comprendre i analitzar diferents tipus de textos formals orals i escrits.

2. Produir missatges orals i escrits amb adequació, coherència, cohesió i correcció textuals.

3. Fer un ús correcte de les normes que regulen l’ortografia, la morfologia, la sintaxi i el lèxic.

4. Conèixer i respectar les diferents varietats internes de la llengua.

5. Conèixer els períodes més representatius de la literatura castellana, com també saber-ne contextualitzar els/les autors/es i les obres més destacades.

6. Llegir, analitzar, comentar i valorar les obres programades i fragments significatius de la literatura castellana, fent de la lectura una forma d’enriquiment personal i d’obertura al món.

7. Valorar la llengua i la literatura com una herència cultural, com un mitjà d’interpretació de la realitat i de comunicació personal i social.

8. Recercar, seleccionar i processar informació per a l’elaboració de textos, utilitzant tant els mitjans tradicionals com les TIC.

CONTINGUTS

Conceptes

COMUNICACIÓ i TIPOLOGIA TEXTUAL

1. La comunicació. Elements. Els signes. El signe lingüístic. La intenció comunicativa: les funcions del llenguatge.

2. Varietats diatòpiques, diastràtiques i diafàsiques.

3. Les propietats del text: coherència, cohesió, adequació i correcció .

4. Llengua oral i llengua escrita. Característiques. Tipus de textos orals i escrits.

5. Classificació dels textos segons la modalitat textual: narració, descripció, diàleg, exposició i argumentació.


1. Categories gramaticals:

• El nom: classificació semàntica (comuns, propis, concrets, abstractes, col·lectius, individuals, contables, no contables). Casos especials del gènere i del número.

34

• Els determinants: l’article i els determinatius (possessius, demostratius, indefinits, numerals, interrogatius i exclamatius)

• L’adjectiu. Gènere i número. Adjectius especificatius i explicatius. Gradació de l’adjectiu. Substantivació.

• Els pronoms. Personals. Possessius, demostratius, indefinits, numerals (cardinals, ordinals, partitius, multiplicatius). El “se”.

• El verb. Conjugació verbal. Formes no personals. Perífrasis verbals.

• Paraules invariables: l’adverbi, les preposicions i les conjuncions.

2. Sintaxi:

• Els sintagmes. Tipus de sintagmes: SN, S prep, S adj, SV i S adv.

• L’oració. Classificacions (segons la intenció del parlant o modus i segons l’estructura del predicat o dictum).

• Funcions sintàctiques: subjecte i Predicat. La impersonalitat. Atribut, CD, CI, CRV o suplement, CC i complements oracionals.

• L’oració composta. Coordinades i juxtaposades.

• L’oració composta. Subordinades substantives. Interrogatives indirectes.

• L’oració composta. Subordinades adjectives. Adjectives substantivades. Adjectives especificatives i explicatives.

• L’oració composta. Subordinades adverbials pròpies i impròpies.

3. Lèxic:

• Estructura del mot: lexema i morfema. Tipus de morfemes.

• Mecanismes de formació del lèxic: derivació, composició, parasíntesi i acronímia.

• El significat de les paraules. Denotació i connotació. Relacions semàntiques: sinonímia, polisèmia, homonímia, antonímia. Associacions semàntiques: els camps semàntics. Els canvis semàntics.

LITERATURA

1. Característiques de la llengua literària. Els gèneres literaris (narrativa, poesia, teatre). Subgèneres més significatius. Recursos literaris.

2. Edat Mitjana: marc històric i cultural. La lírica tradicional i lírica culta: lectura i anàlisi de poemes representatius. Estudi especial de Jorge Manrique.

3. La narrativa medieval. L’èpica. Poema de Mio Cid. El Mester de clerecía. Estudi de Gonzalo de Berceo i del Libro de Buen Amor. El romancero. Narrativa medieval en prosa: El conde Lucanor. La novel·la del segle XV. La Celestina.

35

4. El segle XVI. Marc històric i cultural del Renaixement. La lírica renaixentista. Garcilaso de la Vega. L’ascètica i la mística. La narrativa renaixentista. Tipologia de la novel·la. La novel·la picaresca. Lazarillo de Tormes. Cervantes. Anàlisi de capítols representatius de Don Quijote de La Mancha i de Novelas ejemplares.

5. El segle XVII: marc històric i cultural del Barroc. La lírica barroca. Góngora i Quevedo. Lectura d’alguns fragments de El Buscón. El teatre. La renovació teatral del Barroc. Lope de Vega i Calderón de la Barca.

6. El segle XVIII. L’assaig: Cadalso y Jovellanos. El teatre. Leandro Fernández de Moratín.

7. El segle XIX. Marc històric i cultural del romanticisme. La lírica romàntica: Espronceda i Bécquer . La prosa romàntica: Larra. El teatre romàntic.

8. Realisme i Naturalisme. Marc històric i cultural de realisme i naturalisme. La renovació narrativa a la segona meitat del segle XIX: Pérez Galdós i Clarín.

Procediments

1. Comprensió i anàlisi de diferents tipus de textos formals orals i escrits.

2. Producció de missatges formals orals i escrits d’acord amb les propietats textuals.

3. Identificació dels elements de la comunicació i de les funcions del llenguatge en diferents tipus de textos.

4. Anàlisi morfològica i sintàctica de les oracions simples i compostes.

5. Identificació d’unitats lingüístiques, de les seves funcions i relacions.

6. Conjugació de verbs, distinció de temps verbals, perífrasis verbals, formes no personals...

7. Anàlisi de l’estructura dels mots.

8. Classificació dels mots segons el seu mecanisme de formació.

9. Pràctiques sobre el significat de les paraules.

10. Comentari lingüístic i literari de textos, tenint-ne en compte el context literari.

11. Distinció i caracterització estructural i lingüística dels textos narratius , descriptius, expositius i argumentatius.

12. Anàlisi de l’adequació, coherència i cohesió dels textos.

13. Confecció i interpretació de quadres cronològics i esquemes que permetin relacionar les diverses manifestacions literàries entre sí i amb la situació política, social i cultural en què es produïren.

14. Lectura, anàlisi i comentari d’obres literàries i/o fragments significatius del diferents gèneres dels períodes estudiats.

15. Caracterització del text literari. Reconeixement del gènere i subgènere, recursos literaris, de formes mètriques, etc.

36


1. Valoració de la llengua oral i escrita com una forma de coneixement, plaer, informació i persuasió.

2. Respecte per les normes que regulen la situació comunicativa.

3. Disposició per a la participació en activitats orals i escrites i en manifestacions culturals.

4. Desenvolupament de la capacitat crítica i autocrítica.

5. Valoració de la planificació i revisió textuals d’acord amb els criteris d’adequació, cohesió, coherència i correcció.


7. Respecte per les normes de correcció fonètica, ortogràfica, morfosintàctica i lexicosemàntica.

8. Apreciació de la riquesa que suposa la diversitat interna de la llengua.

9. Interès i curiositat per la lectura i l’escriptura com a font d’informació, d’obertura al món, d’autoconeixement, de creixement personal, d’accés a la cultura i com a forma d’oci plaent.

10. Valoració positiva dels moviments, les obres i els/ les autors/ es de la tradició literària com a mostres del patrimoni cultural.


• Analitzar i sintetitzar oralment i per escrit diferents tipus de textos formals, assenyalant-ne les idees principals i les secundàries, la intenció comunicativa i aportant-hi una opinió personal.

• Redactar textos formals amb cohesió, coherència, adequació i correcció.

• Distingir i analitzar els elements que formen part del procés de comunicació i les funcions del llenguatge predominants.

• Identificar les diferents unitats lingüístiques, les seves combinacions, relacions i funcions.

• Analitzar els elements morfosintàctics i lexicosemàntics de diferents textos.

• Conjugar correctament els verbs.

• Anàlisi morfològica i sintàctica de les oracions simples i compostes.

• Aplicar les normes ortogràfiques, morfosintàctiques i lèxiques en la correcció de textos propis i d’altri.

• Analitzar l’estructura dels mots i saber-los classificar atenent a aquesta anàlisi.

37

• Analitzar textos literaris i relacionar-los amb les estructures de gènere i els procediments retòrics utilitzats.

• Llegir, analitzar i comentar les obres programades, valorant-ne l’enriquiment personal que aporten.

• Analitzar i comentar textos de les diferents modalitats programades (narratius, descriptius, expositius i argumentatius).

• Conèixer i valorar l’evolució històrica de les formes i els autors més destacats del seu període.

• Contextualitzar textos literaris dins la producció de l’autor i el marc sociopolític i cultural de l’època.

• Elaborar treballs acadèmics que s’ajustin a unes normes prefixades.

CRITERIS DE PUNTUACIÓ i CORRECCIÓ

1. L’avaluació és contínua. No obstant això, si el professor ho creu convenient, podrà programar proves de recuperació al llarg del curs.

2. Es realitzaran, com a mínim, dues proves per trimestre, que faran mitja aritmètica sempre que la nota dels exàmens no sigui inferior a 4. En el cas que es produeixi aquesta situació, la nota que figurarà al butlletí de notes serà la més baixa de les dues.

3. Per qualificar l’anàlisi sintàctica es descomptaran 0.25 punts (sobre 1 punt) per error i, si es tractés d’una errada greu (com no distingir clarament el subjecte d’una oració o proposició) la puntuació seria de 0 en aquella oració.

4. Lectures obligatòries : S’avaluaran mitjançant exàmens i/ o treballs. En cas de no presentar o no superar els treballs i les proves corresponents, se suspendrà l’assignatura.

5. Qualificació de l’expressió a les proves i treballs . Es podrà descomptar fins a 2 punts per errors ortogràfics i fins a 2 punts més per error de cohesió i/o coherència.

6. Errors ortogràfics . Els errors d’accentuació es penalitzaran amb 0,1 cada un; les errades d’ortografia i puntuació es penalitzaran amb 0,25 punts, fins a un màxim de dos punts.

7. Podrà ser un factor d’increment de la nota la participació a classe i la feina constant, així com pot ocórrer al contrari, quan no es lliurin les feines o es faci amb retard.

8. Es valorarà l’actitud de respecte vers els companys/ es, els professors, l’interès per l’assignatura, la conservació del material docent...

9. En cas que un alumne arribi a la sessió d’avaluació amb el castellà com a única assignatura pendent, se sotmetrà la decisió de la possible promoció a la junta d’avaluació, sempre i quan la nota no sigui inferior a 4.

10. En el suposat cas que un alumne no es presenti a una de les proves d’avaluació , se considerarà que té un 0 (zero). Per tenir dret a fer l’examen un altre dia és necessari que presenti un certificat mèdic que justifiqui la impossibilitat de fer l’examen el dia programat.

38

TEMPORITZACIÓ

39

1r batxillerat 1r trimestre 2n 3r

Comunicació i tipologia textual

La comunicació. Elements. El signe lingüístic. Funcions del llenguatge. (tema 1)

La variació lingüística: varietats socials, geogràfiques i estilístiques. (tema 1)

Propietats textuals. (tema 9)

Modalitats textuals: el text narratiu, descriptiu i dialògic. (tema 10, parcial)

Modalitats textuals: Exposició i argumentació. (tema 10)

Estudi de la llengua Categories gramaticals. (apunts, fotocòpies...)

Els sintagmes. (apunts)

Funcions sintàctiques (apunts i tema 6)

Classificació de l’oració (tema 7 i apunts)

Anàlisi de l’oració simple.

Oració composta: coordinades (tema 7)

Subordinades substantives. (apunts, fotocòpies...)

Oració composta: subordinades adjectives i adverbials. (apunts,fotocòpies...)

Lèxic Estructura de la paraula. (tema 5. Apartat 1 i 3)

Formació del lèxic castellà. (tema 8. Apartat 6)

El significat de les paraules: denotació i connotació, relacions semàntiques. Canvis semàntics. (tema 8)

Literatura Llengua literària. Gèneres literaris.

Literatura medieval. (temes 11, 12 i 13)

Literatura renaixentista. (temes 14 i 15)

Literatura barroca. (Temes 16 i 17)

Lectures obligatòries Anónimo, El Lazarillo de Tormes, Ed. Vicens-Vives

LOPE de VEGA, El perro del hortelano, Ed. Austral

G.A. BÉCQUER, Rimas y leyendas, Ed. Vicens-Vives

2n DE BATXILLERAT

OBJECTIUS

1. Distingir, comprendre i analitzar diferents tipus de textos formals orals i escrits.

2. Produir missatges orals i escrits amb adequació, coherència, cohesió i correcció textuals.

3. Fer un ús correcte de les normes que regulen l’ortografia, la morfologia, la sintaxi i el lèxic.

4. Conèixer i respectar les diferents varietats internes de la llengua.

5. Conèixer els períodes més representatius de la literatura castellana, com també saber-ne contextualitzar els/les autors/es i les obres més destacades.

6. Llegir, analitzar, comentar i valorar les obres programades i fragments significatius de la literatura castellana, fent de la lectura una forma d’enriquiment personal i d’obertura al món.

7. Valorar la llengua i la literatura com una herència cultural, com un mitjà d’interpretació de la realitat i de comunicació personal i social.

8. Recercar, seleccionar i processar informació per a l’elaboració de textos, utilitzant tant els mitjans tradicionals com les TIC.

CONTINGUTS

Conceptes

COMUNICACIÓ I TIPOLOGIA TEXTUAL

1. Tipus de textos segons la modalitat textual: repàs de la narració, descripció, diàleg, exposició i argumentació .

2. Tipus de textos segons l’ús específic de la llengua: científics i tècnics, jurídics i administratius, humanístics, periodístics i literaris.

3. El text: mecanismes de coherència i cohesió.

TÈCNIQUES DE TREBALL

1. Tècniques de comentari de textos: títol, tema, estructura, resum. Anàlisi de les modalitats textuals i de la tipologia.


4. Les categories gramaticals.

5. Tipus d’oracions. Funcions sintàctiques. L’oració composta.

6. L’oració coordinada. Tipus i anàlisi.

40

7. L’oració subordinada substantiva. Nexes. Funcions. Les interrogatives indirectes. Anàlisi.

8. L’oració subordinada adjectiva o de relatiu. Nexes. L’adjectiva substantivada.

9. L’oració subordinada adverbial. Tipus. Anàlisi.

10. Les formes no personals del verb.

LÈXIC

1. La formació del lèxic. Procediments lingüístics per a la creació de neologismes. La terminologia.

LLENGUA I SOCIETAT

1. Nivells d’ús de la llengua. Llengua oral i llengua escrita. Registres lingüístics: culte, estàndard, col·loquial , vulgar i argot.

LITERATURA

1. Segle XX. El Modernisme i la Generación del 98.

2. Les avantguardes literàries.

3. La lírica anterior al 36: Juan Ramón Jiménez. La Generación del 27

4. El teatre anterior al 36. García Lorca i Valle Inclán.

5. Tendències de la lírica a la segona meitat del segle XX.

6. La novel·la posterior a la Guerra Civil. Els nous models narratius.

7. El teatre posterior a la Guerra Civil. Les noves tendències teatrals.

8. La narrativa a la literatura hispanoamericana.

9. L’ assaig al segle XX.

Procediments

1. Comprensió i anàlisi de diferents tipus de textos formals orals i escrits.

2. Producció de missatges formals orals i escrits d’acord amb les propietats textuals.

3. Identificació dels elements de la comunicació i de les funcions del llenguatge en diferents tipus de textos.

4. Anàlisi dels elements fònics, morfosintàctics i lexicosemàntics d’un text.

5. Aplicació de les normes ortogràfiques, morfosintàctiques i lèxiques en la correcció de textos propis o d’altri.

6. Anàlisi morfològica i sintàctica de les oracions compostes.

41

7. Distinció del tipus de coordinació.

8. Distinció del tipus de subordinació, principalment en els casos del nexes polifuncionals com que, como...

9. Distinció i anàlisi d’oracions subordinades introduïdes per formes no personals del verb.

10. Anàlisi específica de qüestions controvertides de la morfosintaxi: el SE.

11. Identificació d’unitats lingüístiques, de les seves funcions i relacions.

12. Conjugació de verbs, distinció de temps verbals, perífrasis verbals, formes no personals...

13. Pràctiques sobre el significat de les paraules.

14. Comentari lingüístic i literari de textos, tenint-ne en compte el context literari.

15. Reconeixement i caracterització del gèneres literaris, insistint en les formes menys vistes a primer curs, com l’assaig.

16. Comentaris orals i escrits sobre films relacionats amb l’estudi de la literatura.

17. Anàlisi i interpretació de textos en la varietat estàndard i en les principals varietats geogràfiques, funcionals i socials de la llengua.

18. Anàlisi i caracterització dels textos segons les diferents classificacions: segons la intenció comunicativa, segons l’estructura seqüencial dominant, segons l’ús específic i segons el registre.

19. Confecció i interpretació de quadres cronològics i esquemes que permetin relacionar les diverses manifestacions literàries entre sí i amb la situació política, social i cultural en què es produïren.

20. Lectura, anàlisi i comentari d’obres literàries i/o fragments significatius del diferents gèneres dels períodes estudiats.

21. Caracterització del text literari. Reconeixement de recursos, de formes mètriques, etc.

22. Anàlisi i interpretació de textos en la varietat estàndard i en les principals varietats geogràfiques, funcionals i socials de la llengua.

23. Reconeixement de l’origen de la llengua castellana, observació de la seva evolució al llarg de la història i el seu estat actual.


1. Valoració de la llengua oral i escrita com una forma de coneixement, plaer, informació i persuasió.

2. Respecte per les normes que regulen la situació comunicativa.

3. Disposició per a la participació en activitats orals i escrites i en manifestacions culturals.

4. Desenvolupament de la capacitat crítica i autocrítica.

5. Valoració de la planificació i revisió textuals d’acord amb els criteris d’adequació, cohesió, coherència i correcció.

42


7. Respecte per les normes de correcció fonètica, ortogràfica, morfosintàctica i lexicosemàntica.

8. Apreciació de la riquesa que suposa la diversitat interna de la llengua.

9. Interès i curiositat per la lectura i l’escriptura com a font d’informació, d’obertura al món, d’autoconeixement, de creixement personal, d’accés a la cultura i com a forma d’oci plaent.

10. Valoració positiva dels moviments, les obres i els/ les autors/ es de la tradició literària com a mostres del patrimoni cultural.


1. Analitzar i sintetitzar oralment i per escrit diferents tipus de textos formals, assenyalant-ne les idees principals i les secundàries, la intenció comunicativa i aportant-hi una opinió personal.

2. Redactar textos formals amb cohesió, coherència, adequació i correcció.

3. Distingir i analitzar els elements que formen part del procés de comunicació i les funcions del llenguatge predominants.

4. Identificar les diferents unitats lingüístiques, les seves combinacions, relacions i funcions.

5. Analitzar els elements morfosintàctics i lexicosemàntics de diferents textos.

6. Conjugar correctament els verbs.

7. Anàlisi morfològica i sintàctica de les oracions compostes.

8. Aplicar les normes ortogràfiques, morfosintàctiques i lèxiques en la correcció de textos propis i d’altri.

9. Analitzar l’estructura dels mots i saber-los classificar atenent a aquesta anàlisi.

10. Analitzar i interpretar textos en la varietat estàndard i en les principals varietats geogràfiques, funcionals i socials de la llengua.

11. Classificar i analitzar les característiques dels textos segons la funció lingüística dominant, segons l’estructura seqüencial dominant, segons els registres i segons l’àmbit d’ ús.

12. Analitzar textos literaris i relacionar-los amb les estructures de gènere i els Procediments retòrics utilitzats.

13. Llegir, analitzar i comentar les obres programades, valorant-ne l’enriquiment personal que aporten.

14. Conèixer i valorar l’evolució històrica de les formes i els autors més destacats del seu període.

15. Contextualitzar textos literaris dins la producció de l’autor i el marc sociopolític i cultural de l’època.

16. Elaborar treballs acadèmics que s’ajustin a unes normes prefixades.

43

44

CRITERIS DE PUNTUACIÓ I CORRECCIÓCRITERIS DE PUNTUACIÓ I CORRECCIÓ



3. Per qualificar l’anàlisi sintàctica es descomptaran 0.25 punts (sobre 1 punt) per error i, si es tractés d’una errada greu (com no distingir clarament el subjecte d’una oració o proposició) la puntuació seria de 0 en aquella oració.







10. La no presentació a un examen suposa un zero. Per justificar l’absència i tenir dret a fer l’examen un altre dia és necessari que l’alumne aporti un certificat mèdic.

TEMPORITZACIÓ

2n batxillerat 1r trimestre 2n 3r

Comunicació i tipologia textual

El text. Propietats.

Comentari de text.

Modalitats textuals: Narració, descripció, diàleg, exposició i argumentació. (apunts, llibre de 1r)

Tipologia textual segons l’ús de la llengua: científic, jurídic, humanístic, periodístic.

L’assaig.

Estudi de la llengua Categories gramaticals i funcions sintàctiques. (repàs)

Oracions compostes coordinades.

Oracions compostes subordinades substantives II.

Oracions compostes subordinades adjectives.

Oracions compostes subordinades adverbials.

Formes no personals del verb.

45

Subordinades substantives I.

Oracions compostes: subordinades adjectives substantivades.

Lèxic ampliació de lèxic mitjançant exercicis diversos

Llengua i societat

Nivells d’ús de la llengua: culte, col·loquial, estàndard, vulgar, argot.

Literatura El text literari: llenguatge literari. Gèneres.

Panorama general dels principals corrents i moviments literaris dels segles XVIII, XIX i XX.

Narrativa XIX i XX

Segle XVIII.

La Narrativa dels segles XIX i XX:

Realisme i Naturalisme. Galdós i Clarín.

Generació del 98.

Novel.la posterior a la Guerra Civil:

Anys 40, 50 i 60. Estudi de La colmena de Cela.

La narrativa a partir de 1975

La lírica dels segles XIX i XX:

Romanticisme. Bécquer.

Modernisme.

Avantguardes i Generació el 27.

Poesia de posguerra: anys 40, 50, 60.

La poesia a partir de 1975.

Teatre XIX i XX

Segle XIX: teatre romàntic

Segle XX. anterior al 36: Lorca i valle-Inclán.

Teatre posterior a la Guerra Civil.

Lectures obligatòries AAVV, Antología poética de la Generación del 27, Ed. Castalia Didàcativa (o altra triada pel professor)

G. GARCÍA MÁRQUEZ, Crónica de una muerte anunciada, Ed. Debolsillo

F. GARCÍA LORCA, La casa de Bernarda Alba, Ed Vicens-Vives

46

PROCESSOS DE COMUNICACIÓ 1r ESO

Aquesta matèria optativa s’entén, en aquest departament, com un reforç de la matèria del curs corresponent. Per tant, es treballen els mateixos continguts.

COMUNICACIÓ I TIPUS DE TEXTOS.

Conceptes

1. Elements de la comunicació.

2. Tipologies textuals: Narració, descripció i diàleg.

Procediments




4. Comprensió i producció de textos de la comunicació personal: diari, notes, carta personal...



7. Memorització.

8. Reconeixement dels generes periodístics: la noticia i l’entrevista.

9. Tècniques de comentari de text: esquema, resum i tema principal dels textos (I).





4. Interès, esforç i autoexigència en l’elaboració rigorosa i sistemàtica de les procés d’aprenentatge.




47








Conceptes

Ortografia

1. Correspondència entre sons i grafies.

2. La síl·laba. Diftong i hiatus. Accentuació.

3. Ús de la majúscula.


5. Ortografia de les consonants:

6. B/V

7. H

8. G/J

9. C/QU; C/Z; X/S

10. LL/Y; R/RR

Morfologia

1. El verb. La conjugació verbal. Les formes no personals. Verbs regulars i irregulars.

2. El substantiu. Gènere i nombre. Classificació: comú/propi; concret/abstracte; individual/col·lectiu.

3. Els determinants. Tipus: articles, demostratius, possessius, indefinits, numerals, interrogatius i exclamatius.

4. L’adjectiu qualificatiu. Gènere i nombre. Graus de l’adjectiu. Adjectius especificatius i explicatius.

5. Els pronoms. Tipus: personals i determinatius (demostratius, possessius, indefinits, numerals, interrogatius i exclamatius)

6. L’adverbi. Locucions adverbials.

48

7. La preposició.

8. La conjunció. Tipus de conjuncions.

Lèxic

1. El diccionaris. Tipus.

2. Estructura de la paraula: lexemes i morfemes.

3. Derivació: prefixos i sufixos. Els gentilicis.

4. Composició. Formació de paraules compostes. Característiques de la formació de paraules compostes. Combinacions més freqüents a les paraules compostes.


6. Polisèmia, homonímia, sinonímia i antonímia.

Procediments


2. Reconeixement i classificació de les diferents categories morfològiques estudiades.


4. Reconeixement i classificació de les unitats que conformen l’estructura de les paraules: lexema i morfemes.

5. Classificació de les paraules segons la seva estructura: simple, derivada i composta.

6. Identificació i comprensió d’alguns refranys i locucions.

7. Reconeixement de les relacions semàntiques entre les paraules: polisèmia, homonímia, sinonímia i antonímia.

8. Correcció de textos escrits.








49

1. Copsar les idees principals de textos de diferent tipologia i distint nivell de formalització i reproduir el seu contingut oralment i per escrit.

2. Sintetitzar el sentit global de textos de diferent tipus.


4. Produir textos, després de la recerca prèvia de la informació, complint les normes ortogràfiques i de puntuació.

5. Reconèixer i crear textos orals i escrits, narratius, descriptius i dialogats: respectar els criteris de correcció ortogràfica i fonètica, i identificar els elements de la comunicació.

6. Conèixer els principis fonamentals de la gramàtica espanyola i identificar les diferents categories morfològiques.

7. Classificar les categories morfològiques segons els criteris esmentats a la programació.

8. Conèixer la conjugació verbal dels verb regulars i del principals verbs irregulars.

9. Classificar les paraules segons la seva estructura: simples, derivades i compostes.

10. Determinar l’estructura de la paraula, distingint les principals unitats.

11. Distingir i corregir els principals errors ortogràfics i gramaticals tant als textos de producció pròpia com en els aliens.

12. Identificar el gènere al qual pertany un text literari.


• S’avaluarà l’alumne a partir de diversos instruments, però no necessàriament mitjançant proves o exàmens. Alguns dels instruments proposats són:

a) Redaccions o produccions escritesb) Dictatsc) Treballs en petit grupd) Exposicions oralse) Lectures

♦♦Cap alumne por aprovar la matèria si no entrega les feines encomanades en els terminis establerts.

♦♦L’actitud (comportament) de l’alumne serà un dels elements més importants del procés d’avaluació. El professor pot avaluar-lo negativament quan el seu comportament negatiu sigui reiterat, no entregui les feines i a més impedeixi el desenvolupament normal de les classes.

LITERATURA UNIVERSAL

OBJECTIUS GENERALS

50

1. Conèixer en termes generals les principals etapes en l’evolució de la literatura universal, especialment les referides al món occidental, tot utilitzant de forma crítica les fonts bibliogràfiques adequades per a l’estudi de la literatura.

2. Conèixer les influències dels principals moviments i corrents literaris en la literatura catalana i castellana, i, en el seu cas, les aportacions d’aquestes literatures al patrimoni universal.

3. Reflexionar sobre la connexió existent entre les diverses facetes de l’art i les circumstàncies sociohistòriques en què es produeixen.

4. Llegir i interpretar textos literaris d’àmbits geogràfics i culturals diversos, relacionant-los amb els contextos en què foren produïts.

5. Explicar les peculiaritats d’un text literari, tot posant de manifest la naturalesa del seu estil.

6. Adoptar una actitud oberta i receptiva davant les manifestacions literàries.

7. Apreciar la literatura com a projecció personal humana, com a instrument per a la comprensió de la realitat i com a reflex de la sensibilitat col·lectiva.

8. Valorar la producció literària com a producte de la riquesa i varietat de les diferents cultures i mostrar curiositat i interès per la seva situació actual.

9. Comprendre i analitzar amb consciència crítica el valor normatiu i modèlic de la literatura al llarg de la història.

10. Mostrar un grau suficient de rigor en la realització de treballs cientificoliteraris i evidenciar el gust per l’obra ben feta.

11. Gaudir de la lectura com una font de nous coneixements i experiències i com una activitat plaent per a l’oci.

CONTINGUTS

Conceptes

1. L’origen de la fabulació a Occident: món clàssic, món medieval.

Importància de la Bíblia. Alguns episodis.

El mite homèric del retorn: L’Odissea.

Els orígens del teatre. La tragèdia grega.

Literatura llatina: teatre,èpica i lírica.

L’edat mitjana. Literatura aràbiga. Poesia trobadoresca i occitana. L’èpica medieval.

El dolce stil nuovo. Dante . Petrarca.

2. El món modern: del segle XVI al segle XVIII.

El Renaixement: canvis ideològics i estètics. Noves formes i gèneres literaris.

El classicisme europeu. Molière.

Narrativa del Renaixement: Boccaccio.

Shakespeare.

La il·lustració francesa i la seva projecció literària.

51

La novel·la anglesa: Robinson Crusoe, Els viatges de Gulliver.

Una figura de transició: Goethe.

3. El món contemporani: el segle XIX.

L’estètica romàntica.

La lírica i el teatre romàntics: Lord Byron, Hölderlin, V. Hugo, Leopardi.

La narrativa romàntica: Jane Austen, Walter Scott. Edagar Allan Poe.

La narrativa del Realisme: Balzac, Flaubert, Zola, Dostoievski, Tolstoi, Chéjov, Dickens...

Poesia de finals de segle: Baudelaire, Verlaine, Rimbaud, Mallarmé, Walt Whitman.

El teatre d’Ibsen.

La narrativa anglesa de finals del XIX: Wilde, Stevenson, Kipling, Carroll.

4. El món contemporani: el segle XX.

Avantguardes europees.

Poesia contemporània: Rilke, Valery, Kavafis, Pessoa, Celan, Yeats, Pound, T.S. Eliot...

La renovació de la narrativa: Proust, Kafka, Henry James, Joseph Conrad, Joyce, Virginia Woolf, George Orwell, Thomas Mann...La “Generació perduda”.

El teatre del segle XX. Brecht. Beckett. Ionesco. Arthur Miller i Tennessee Williams.

Procediments

1. Lectura expressiva en veu alta i mental d’obres literàries.

2. Comprensió, interpretació i comentari de textos literaris: títol, tema, estructura interna, resum, recursos literaris, modalitats textuals...

3. Lectura d’obres íntegres i treballs que contemplin aspectes com: resum, reflexió sobre els aspectes del contingut (temes, subtemes...), anàlisi dels personatges i consideració de l’estil de l’obra.

4. Utilització de diferents fonts bibliogràfiques.

5. Anàlisis dels contextos culturals de les obres literàries.

6. Síntesi conceptual mitjançant l’elaboració de quadres sinòptics.

7. Comparació d’obres literàries de diferents períodes històrics.

8. Comprensió i valoració de les idees estètiques dels moviments literaris i llur reconeixement en textos literaris.

9. Valoració de l’aportació de cada autor en l’expressió literària d’Occident.

10. Observació de l’evolució dels tòpics i els mites en els textos i les obres seleccionats.

11. Producció de textos breus a partir de models literaris.

12. Correcció dels propis textos d’acord amb les normes ortogràfiques, morfològiques, sintàctiques i lèxiques.

52

13. Apropar-se al concepte de traducció, tot tenint en compte les versions al català i al castellà de grans obres de la literatura universal, i confrontar-les amb el text original quan sigui possible.

Actituds

1. Respecte a la diversitat de pobles, les seves cultures i llengües.

2. Comprensió de les aportacions universals de persones i cultures.

3. Sensibilitat per la lectura literària.

4. Millora en la dimensió comprensiva del llenguatge literari.

5. Participació en l’elaboració d’idees i d’interpretacions.

6. Atenció al diàleg entre l’originalitat i la tradició, el local i l’universal.


1. Contextualitzar autors i obres estudiats.

2. Comprendre els trets característics dels moviments literaris en el marc d’un moment cultural i relacionar-hi autors i obres.

3. Analitzar els estils i l’aportació de cada creador al conjunt de la literatura universal.

4. Analitzar i/o comentar textos representatius de la literatura universal.

5. Elaborar treballs que demostrin la comprensió, valoració i contextualització de diferents obres de la literatura universal.

6. Establir un marc de literatura comparada en què pugui relacionar-se el conjunt d’autors i obres occidentals.

CRITERIS DE PUNTUACIÓ I CORRECCIÓ






53




9. La no presentació a un examen suposa un zero. Per justificar l’absència i tenir dret a fer l’examen un altre dia és necessari que l’alumne aporti un certificat mèdic.

MATERIAL

S’emprarà un llibre de text que ha de servir d’orientació i documentació. La proposta del departament és la següent:

GUTIÉRREZ, SERRANO i HERNÁNDEZ: Literatura universal. Editorial Anaya. Madrid, 2008.

A més, és aconsellable que els alumnes llegeixin diferents obres (senceres) al llarg del curs. Entre les que podrien elegir proposem:

SHAKESPEARE: El rei Lear.Hamlet.

MOLIÈRE: TartufJANE AUSTEN Orgull i perjudici.GOETHE Faust

WertherBALZAC Pare GoriotDICKENS Oliver Twist

Cançó de NadalBALZAC Madame BovaryE.A. POE ContesIBSEN Casa de ninesVIRGINIA WOOLF La senyora DallowayKAFKA La metamorfosisJ. DOS PASSOS Manhattan TransferSCOTT FITZGERALD El gran GatsbyBERTOLT BRECHT Mare Coratge i els seus fillsCAMUS L’estrangerBECKETT Oh! Els bons dies.

TEMPORITZACIÓ

1r trimestre 1. Món clàssic i medieval. (temes 1 i 2)

2. Món modern: del segle XVI al XVIII (temes 3 i 4)

54

2n trimestre 3. El segle XIX: Romanticisme, Realisme, Naturalisme. Literatura de finals de segle. (temes 5, 6, 7)

3r trimestre 4. El segle XX. Poesia. Narrativa i teatre. (temes 8, 9, 10 i apartat 3 del tema 11).

3. ASPECTES METODOLÒGICS

Principalment, el Departament de Llengua Castellana procurarà sempre que totes les activitats i recursos que utilitzi el professor en la seva pràctica educativa tenguin una finalitat concreta. Qualsevol estratègia metodològica queda avalada per aquesta programació si compleix la finalitat abans esmentada.

Una característica que sempre han de tenir les estratègies metodològiques és l’ordre i la flexibilitat; és a dir, la necessitat d’adaptar-se a cada circumstància específica. Mai una estratègia serà immutable, sinó que cada professor la podrà emprar de manera diferent segons el seu grup classe.

En definitiva, els professors d’aquesta matèria condicionaran la seva intervenció educativa als següents aspectes:

a) els continguts que volen ensenyar.

b) la maduresa dels seus alumnes.

c) la finalitat o objectiu que pretenen amb la seva activitat educativa.

d) els mitjans de què disposi el centre, que són més aviat antics i pobres.

e) el currículum i la programació vigent.

f) La seva formació com a professor.

En segon lloc, els membres del departament procuraran que l’aprenentatge a l’aula treballi tots els continguts de forma simultània: conceptes, Procediments i actituds. A més, tindran sempre presents quins són els coneixements previs de l’alumnat i es promourà la seva participació a les classes.

Aquest darrer punt mereix una puntualització per a les classes de batxillerat, ja que, recordem-ho, és un ensenyament postobligatori i, per aquesta raó, no volem contemplar la possibilitat de fer adaptacions curriculars ni tampoc minvar el nivell d’exigència. En definitiva, volem constatar així que els coneixements previs de l’alumnat no condicionaran els continguts que haurà de treballar el professor.

Per tant, principalment a l’ESO, les estratègies metodològiques es basaran en el principi d’activitats. Així, les activitats dutes a terme a l’aula seran de diferents tipus:

• Activitats d’introducció-motivació i de coneixements previs.

• Activitats de desenvolupament: la seva finalitat és que l’alumne conegui els conceptes, Procediments i actituds nous.

• Activitats de consolidació.

55

• Activitats de recuperació: se prepararan per als alumnes que no hagin assolit els continguts treballats. El professors podran decidir en quin moment les programen: abans d’una prova, després, al final del trimestre...

• Activitats d’ampliació: només en aquells casos en què l’alumne ha assolit molt satisfactòriament i ràpida els continguts i, a més, té una actitud predisposada per a l’ampliació de coneixements.

En qualsevol cas, el professor de cada grup-classe ha de ser qui decideixi quin tipus d’activitats troba necessàries per a la pràctica educativa.

4. MATERIALS

En primer lloc, el departament utilitzarà, sempre que sigui factible, el llibre de text. Tanmateix, també evitaran que sigui l’únic material que utilitzi l’alumnat. En qualsevol cas, no serà MAI el llibre de text el qui determini ni els continguts ni la temporització, sinó la programació.

Una possible relació de material seria:

Material per tractar els continguts: llibre de text, llibres de lectura obligatòria, diccionaris, quadern, fitxes, dossiers, fotocòpies, esquemes...

Material d’ampliació: tot aquell de què disposi el centre, principalment, tot el de la biblioteca.

Material audiovisual o informàtic: diapositives, vídeos, programes d’ordinador, CD, DVD...

Llibres de text

Per al curs 2010-2011, els llibres de text són els següents:

1r ESO: VVAA, Lengua castellana y literatura. Juglar 1. Editorial Vicens-Vives.

2n ESO: VVAA, Lengua castellana y literatura. Juglar 2. Editorial Vicens-Vives.

3r ESO: VVAA, Lengua castellana y literatura. Juglar 3. Editorial Vicens-Vives.

4t ESO: VVAA, Lengua castellana y literatura. Juglar 4. Editorial Vicens-Vives.

Batxillerat (diürn i nocturn)

VVAA, Lengua castellana y literatura. Serie Núcleo 1º Bachillerato. Editorial Santillana.

VVAA, Lengua castellana y literatura. Serie Núcleo 2º Bachillerato. Editorial Santillana.


1r ESO

56

• Carlos RUÍZ ZAFÓN, El príncipe de la niebla. Ed. Planeta Booket

• Carles CANO, ¡Te pillé, Caperucita! Ed. Bruño

• VVAA, Antología poética (elaborada pel professor)

2n ESO

• John BOYNE, El niño del pijama de rayas.

• Alejandro CASONA, El retablo jovial. Ed. Vicens Vives

• VVAA, La rosa de los vientos. Ed. Vicens Vives

3r ESO

• Susan E. HINTON, Rebeldes. Ed. Alfaguara, Serie Roja

• E. JARDIEL PONCELA, Eloísa está debajo de un almendro. Ed. Vicens Vives

• VVAA, Antología poética (elaborada pel professor)

4t ESO

• R.J. SÉNDER, Réquiem por un campesino español. Ed. Espasa Calpe, Austral

• José Luis ALONSO de SANTOS, Bajarse al moro. Ed. Austral

• Miguel HERNÁNDEZ, Antología poética. Ed. Vicens Vives

1r BATXILLERAT

• Fdo. De ROJAS, La Celestina. Ed. Vicens Vives

• LOPE DE VEGA, El caballero de Olmedo. Ed. Vicens Vives

• G.A. BÉCQUER, Rimas y leyendas. Ed. Vicens Vives

2n BATXILLERAT

• AAVV, Antología poética de la Generación del 27. Ed. Castalia Didáctica

• G. GARCÍA MÁRQUEZ, Crónica de una muerte anunciada. Ed. Debolsillo

• F. GARCÍA LORCA, La casa de Bernarda Alba. Ed. Vicens Vives

5. AVALUACIÓ

57

Entenem el procés d’avaluació com un instrument d’investigació sobre la nostra tasca educativa i no només com un sistema de classificació, titulació, promoció... dels alumnes. Per tant, després d’una avaluació el departament comprovarà l’eficàcia de la programació: continguts, metodologia, instruments d’avaluació, etc.

A més a més, el departament també avaluarà el seu funcionament, al manco, dues vegades al llarg del curs. Per això, utilitzarà com a instruments l’observació, els resultats i el grau de satisfacció dels seus membres.

També seran sempre objecte d’avaluació els materials més utilitzats: els llibres de text i les lectures. En aquest punt, cal esmentar que el departament disposa d’una graella per avaluar els llibres de text que van arribant.

A tots els cursos de l’ESO els professors realitzaran, a començament de curs, una avaluació inicial per conèixer el nivell de domini dels continguts dels alumnes.

Al llarg de cada trimestre els professors utilitzaran tots els instruments que trobin oportuns per avaluar els seu alumnat: observació sistemàtica, proves orals... però, sempre, en qualsevol cas, realitzaran el mínim de proves escrites que exigeix la programació de cada curs.

En cap cas, els professors del departament avaluaran l’alumnat apartant-se dels criteris establerts a la programació de cada curs. Si això succeís i arribés una reclamació al departament, aquest resoldria en favor de l’alumne/a.

Pel que fa a les proves escrites, els alumnes i els seus pares o tutor legal tenen dret a veure’ls, però cap professor del departament està obligat a consentir que l’alumne tregui l’examen del centre ni tampoc a deixar fotocopiar-lo.

Tant els exàmens d’avaluació inicial com el de recuperació de setembre seran comuns a tots els grups ordinaris.

6. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

En primer lloc, el departament dóna suport a les iniciatives del centre encaminades al tractament de la diversitat, com són els agrupaments flexibles a 1r d’ESO o els diferents suports que reben els alumnes amb més dificultats d’aprenentatge.

No obstant això, el Departament de Llengua Castellana i Literatura programa les següents actuacions per al tractament de la diversitat:

A) QUÈ ENSENYAR?

Considerem com a CONTINGUTS MÍNIMS dels diferents cursos de l’ESO els que el Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre estableix com a ENSENYAMENTS MÍNIMS de l’Educació Secundària Obligatòria:

1r ESO

CONTINGUTS: Conceptes i procediments

Els continguts actitudinals exigibles són els mateixos per a tots els alumnes de 1r d’ESO.

58

a) Comprensió oral i escrita de:

• Notícies dels mitjans de comunicació, properes a l’alumnat.

• Textos de l’àmbit acadèmic.

• Textos de la vida quotidiana: notes, invitacions...

• Textos literaris adequats a la maduresa cognitiva de l’alumnat.

b) Expressió oral i escrita de:

• Notícies de l’entorn de l’alumnat.

• Narracions breus.

• Textos de la vida quotidiana: notes, invitacions, cartes...

c) Coneixements de la llengua

Ortografia: accentuació i ortografia de les consonants.

Morfologia: totes dels categories morfològiques, fent especial interès en el verb i la seva conjugació.

Utilització dels diccionaris.

Lèxic: paraules simples, derivades i compostes.

d) Coneixements de literatura

Diferenciació dels gèneres literaris: lírica, narració i teatre.


1. Reconèixer la idea central de textos orals i escrits dels àmbits pròxims a l’alumnat.

2. Contar o resumir textos propers a l’alumnat amb adequació, coherència, cohesió i correcció.

3. Distingir les diferents categories morfològiques.

4. Conjugar els verbs regulars.

5. Distingir els diferents temps verbals de la conjugació verbal.

6. Reconèixer l’estructura dels textos narratius.

7. Llegir en veu alta amb fluïdesa i correcció.

8. Cercar amb rapidesa paraules al diccionari.

9. Reconèixer el gènere literari al qual pertanyen els textos literaris.

10. Respondre correctament preguntes de comprensió dels textos llegits.

2n ESO

59

CONTINGUTS: conceptes i procediments

Els continguts actitudinals exigibles són els mateixos per a tots els alumnes de 2n d’ESO.


• Notícies dels mitjans de comunicació, properes a l’alumnat.

• Textos de l’àmbit acadèmic i social.




• Notícies de l’entorn de l’alumnat.

• Narracions breus.



• Ortografia: accentuació i ortografia de les consonants.

• Morfologia : totes dels categories morfològiques, fent especial interès en el verb i la seva conjugació.

• Utilització dels diccionaris.

• Lèxic : sinònims, antònims, camps semàntics.

• Sintaxi : estructura de l’oració. Els sintagmes: estructura i funció. El predicat i els seus complements.


• Diferenciació dels gèneres literaris : lírica, narració i teatre.

• Les figures literàries.







60

6. Analitzar oracions simples, identificant-hi els sintagmes i les seves funcions.

7. Classificar l’oració segons: modalitat (enunciativa, interrogativa...), predicat (copulativa, transitiva...) i estructura (personal/impersonal)

8. Reconèixer l’estructura dels textos narratius.


10. Cercar amb rapidesa paraules al diccionari.

11. Reconèixer el gènere literari al qual pertanyen els textos literaris.


13. Resumir els textos llegits o escoltats.

3r ESO




• Notícies, reportatges i entrevistes dels mitjans de comunicació, properes a l’alumnat.





• Notícies, reportatges, entrevistes... de l’entorn de l’alumnat.

• Narracions i explicacions.




• Morfologia: totes dels categories morfològiques, fent especial interès en el verb i la seva conjugació.


• Lèxic: estructura de la paraula i classificació: simples, derivades, compostes, parasintètiques.

• Sintaxi: estructura de l’oració. Els sintagmes: estructura i funció. El predicat i els seus complements.

61

•


Principals característiques dels corrents literaris i/o autors rellevants de l’Edat Mitjana, Renaixement i Barroc. Lectura de fragments i textos significatius.

o Edat Mitjana: Trets generals. L’èpica. Lírica. Lectura comprensiva de fragments de Poema de Mio Cid (poden ser adaptats).

o Segle XIV i XV: trets generals. Lectura i anàlisi d’alguns fragments (poden ser adaptats) de La Celestina i Coplas a la muerte de su padre de Jorge Manrique. El Romancero. Lectura comprensiva d’alguns romanços.

o Segle XVI: Trets generals. Temes i formes de la poesia renaixentista. Lectura d’alguns poemes de Garcilaso de la Vega.

o Segle XVII. Trets generals. Temes i formes de la poesia barroca. Lectura d’alguns poemes de Quevedo i/o Góngora. El teatre barroc: característiques generals i lectura de fragments d’alguna obra de Lope de Vega.

o Don Quijote de la Mancha. Lectura i anàlisi d’alguns fragments.




3. Reconèixer el tema i l’estructura dels textos literaris treballats a classe.

4. Resumir textos literaris treballats a classe.




8. Analitzar oracions simples, identificant-hi els sintagmes i les seves funcions.

9. Classificar l’oració segons : modalitat (enunciativa, interrogativa...), predicat (copulativa, transitiva...) i estructura (personal/impersonal)


11. Saber contextualitzar els textos literaris estudiats a classe.

12. Conèixer els principals trets dels moviments, corrents o autors literaris treballats a classe.


14. Resumir els textos llegits o escoltats.

62

4t ESO




• Notícies, reportatges i entrevistes dels mitjans de comunicació, properes a l’alumnat.




• Diferenciar informació i opinió en textos propers a l’alumnat, extrets, principalment, dels mitjans de comunicació.


• Notícies, reportatges, entrevistes... de l’entorn de l’alumnat.

• Narracions i explicacions.

• Opinions raonades sobre fets de l’entorn de l’alumnat.




• Morfologia: totes dels categories morfològiques, fent especial interès en el verb i la seva conjugació.


• Lèxic: sinònims, antònims, camps semàntics, famílies de paraules. Tabú i eufemisme.

• Sintaxi: oració simple i oració composta. Anàlisi d’oracions coordinades i subordinades (substantives, adjectives i adverbials) indicant-hi: sintagmes, estructura de cada sintagma i funció sintàctica.


Principals característiques dels corrents literaris i/o autors rellevants dels segles XIX i XX:

63

• Segle XIX: Romanticisme. Trets generals. Lectura de fragments o poemes, si escau, de Larra, Bécquer i “Canción del pirata” de Espronceda.

• La novel·la realista. Trets generals. Lectura de fragments de La Regenta i Fortunata y Jacinta.

• Modernisme i Generació del 98. Trets generals. Lectura d’algun poema de Rubén Darío i Machado. Lectura d’alguns fragments de les novel·les de Baroja.

Segle XX:

• Avantguardes literàries. Trets generals .

• La Generació del 27. Trets generals i lectura de poemes dels autors més rellevants.

• El teatre anterior a la Guerra Civil. Lectura de fragments de Valle-Inclán i Lorca.

• Narrativa, lírica i teatre posterior a la Guerra Civil: anys 40, 50 i 60. Trets generals i lectura de fragments de les obres narratives més rellevants: La familia de Pascual Duarte, La colmena, Tiempo de silencio, La verdad sobre el caso Savolta...

• La literatura a partir de 1975. Trets rellevants. Lectura de fragments representatius dels diferents gèneres literaris.


1. Reconèixer la idea central de textos orals i escrits.

2. Resumir textos dels mitjans de comunicació i/o de la vida quotidiana amb adequació, coherència, cohesió i correcció.

3. Distingir, en textos dels mitjans de comunicació, el que és informació del que és opinió.

4. Expressar la pròpia opinió oralment i per escrit, amb adequació, coherència, cohesió i correcció sobre els temes d’actualitat més propers a l’alumnat.

5. Reconèixer el tema i l’estructura dels textos literaris treballats a classe.

6. Resumir textos literaris treballats a classe.




10. Analitzar morfològica i sintàcticament oracions compostes.

11. Exposar oralment i/o per escrit, amb adequació, coherència, cohesió i correcció, els aspectes teòrics relacionats amb els conceptes treballats, sobretot pel que fa a la literatura i els corrents literaris.

12. Relacionar els autors més importants de la literatura espanyola dels segles XIX i XX amb les seves obres.

13. Relacionar els autors més importants de la literatura espanyola dels segles XIX i XX amb el corrent o generació a la qual pertanyen.

64


15. Saber contextualitzar els textos literaris estudiats a classe.

B) COM ENSENYAR?

Aquests continguts mínims estan pensats, principalment, per als alumnes amb dèficit en el seu nivell d’aprenentatge. Per això, caldrà insistir en els següents aspectes:

• L’ensenyant ha de donar pautes molt clares de la tasca que s’ha de dur a terme i per què.

• Cal fer ús de la programació de forma cíclica i no lineal, fent revisions constants del que s’ha treballat.

• Potenciar el treball cooperatiu i allunyar-se, sempre que es pugui, de l’excessiva dependència de l’ensenyant.

• Utilitzar materials molt variats: diferents tipus de papers, diferents revistes, diaris, jocs, llibres, material audiovisual. Per aquesta raó, el llibre de text serà secundari, no l’eix del procés d’ensenyament.

• Cal fer ús de materials adaptats, seleccionar molt quin tipus d’activitats s’han de fer, etc.

• És imprescindible, per aquest tipus d’alumnat, l’avaluació inicial i, sempre que es comenci un tema nou, unes activitats inicials que serveixin per conèixer els coneixements previs de l’alumnat.

• Per descomptat, per als alumnes amb necessitats educatives especials caldrà realitzar modificacions significatives, fins i tot, d’aquests continguts mínims.

• Amb tota la intenció, hem adoptat l’ús que promou el decret de mínims dels mitjans de comunicació, ja que per aquest tipus d’alumnat sempre cal emprar materials molt propers al seu món.

• Cal treballar de forma sistemàtica l’expressió oral, la lectura, l’escriptura, la comprensió de textos i l’ortografia per damunt qualsevol altre aspecte dels continguts mínims.

• Les activitats d’avaluació també haurien d’intentar respectar les dificultats d’aprenentatge d’aquest alumnat. Serà, doncs, especialment rellevant la utilització d’instruments d’avaluació menys acadèmics i, en el cas d’alumnat ordinari, menys freqüents: entrevistes, controls orals, graelles d’observació...

• L’avaluació formativa, com sempre, hauria de servir de factor regulador del procés d’aprenentatge de l’alumnat amb mancances.

C) ACIS

L’últim escaló en la cadena d’adaptacions curriculars són les ACIS, que quedaran concretades en un document, proposat per al departament d’orientació. El Departament de Llengua Castellana i Literatura acorda per al curs 07-08 els següents punts :

65

• Sempre que sigui possible l’ACI tendrà com a referent els continguts mínims exigibles a l’alumnat del curs ordinari.

• El Departament de Llengua Castellana i Literatura i, per extensió, cap del seus membres, realitzaran una ACI significativa sense l’assessorament de l’equip d’orientació.

• De la mateixa manera, els professors de Llengua Castellana i Literatura no col·laboraran en una ACI en la qual no hagin estat consultats prèviament. Volem evitar així, situacions viscudes, ja en ple procés d’avaluació, al llarg d’aquests anys.

• També caldrà fer una ACI en el cas d’un alumne/a que tengui més capacitats del que es considera “normal”.

7. ALUMNES AMB LA MATÈRIA PENDENT

1. Alumnes pendents d’ESO:

Seran avaluats pel professor de la matèria en el grup que actualment està cursant, seguint els següents criteris:

a) Si aproven les dues primeres avaluacions, automàticament aproven la assignatura del curs anterior.

b) Si aproven la primera avaluació, però no la segona, el professor establirà un examen per recuperar.

c) Si no aprova ni la primera ni la segona avaluació, es considerarà que l’alumne no ha recuperat l’assignatura pendent.

2. Alumnes pendents de Batxillerat:

De la recuperació dels alumnes de primer de batxillerat s’encarregarà el Cap de Departament. Per aquest motiu, reunirà els alumnes pendents i els presentarà un programa individualitzat de recuperació, i establirà un criteri tutorial per al seguiment de la programació. S’establiran dos exàmens de recuperació: el primer, el mes de febrer, i en cas de la no superació d’aquest, se’ls donarà una segona oportunitat amb un altre examen el mes de març.

8. LITERATURA ESPANYOLA (1r BATXILLERAT)

Conceptes

1. Modernisme i Generació del 98. Conceptes, característiques, temes, autors i obres.

66

2. La poesia espanyola durant el primer terç del segle XX. El Noucentisme, les avantguardes i la Generació del 27.

3. El teatre espanyol durant el primer terç del segle XX. El teatre burgès, el teatre còmic, el teatre poètic i les avantguardes teatrals.

4. La novel·la espanyola des de 1939 fins als nostres dies. La novel·la social. La novel·la experimental. Últimes tendències.

5. La poesia espanyola des de 1939 fins als nostres dies. La poesia social. La poesia experimental. Últimes tendències.

6. El teatre espanyol des de 1939 fins als nostres dies. El teatre social. El teatre experimental. Últimes tendències.

Procediments

1. Lectura expressiva en veu alta i mental d’obres literàries.

2. Comprensió, interpretació i comentari de textos literaris: títol, tema, estructura interna, resum, recursos literaris, modalitats textuals...

3. Lectura d’obres íntegres i treballs que contemplin aspectes com: resum, reflexió sobre els aspectes del contingut (temes, subtemes...), anàlisi dels personatges i consideració de l’estil de l’obra.

4. Utilització de diferents fonts bibliogràfiques.

5. Anàlisis dels contextos culturals de les obres literàries.

6. Síntesi conceptual mitjançant l’elaboració de quadres sinòptics.

7. Comparació d’obres literàries de diferents períodes històrics.

8. Comprensió i valoració de les idees estètiques dels moviments literaris i llur reconeixement en textos literaris.

9. Valoració de l’aportació de cada autor en l’expressió literària d’Occident.

10. Observació de l’evolució dels tòpics i els mites en els textos i les obres seleccionats.

11. Producció de textos breus a partir de models literaris.

12. Correcció dels propis textos d’acord amb les normes ortogràfiques, morfològiques, sintàctiques i lèxiques.

13. Apropar-se al concepte de traducció, tot tenint en compte les versions al català i al castellà de grans obres de la literatura universal, i confrontar-les amb el text original quan sigui possible.

Actituds

1. Respecte a la diversitat de pobles, les seves cultures i llengües.

2. Comprensió de les aportacions universals de persones i cultures.

3. Sensibilitat per la lectura literària.

4. Millora en la dimensió comprensiva del llenguatge literari.

5. Participació en l’elaboració d’idees i d’interpretacions.

67

6. Atenció al diàleg entre l’originalitat i la tradició, el local i l’universal.

Lectures

• A. MACHADO, Campos de Castilla

• F. G. LORCA, La casa de Bernarda Alba

• F. G. LORCA, El romancero gitano

• M. MIHURA, Tres sombreros de copa

• C. J. CELA, La familia de Pascual Duarte

• BUERO VALLEJO, El tragaluz

• A. SASTRE, Escuadra hacia la muerte

• SINISTERRA, ¡Ay, Carmela!

• B. De OTERO, Ancia

• L. MATEO DÍEZ, Las fuentes de la edad

• J. R. JIMÉNEZ, Antología poètica

68

9. SORTIDES EXTRAESCOLARS

• Viatge cultural a Madrid

Objectius: a) veure la representació de l’obra El perro del hortelano, realitzada per la Compañía de Teatro Nacional. (És l’obra de lectura obligatòria del segon trimestre).

b) Realitzar un treball visitant la ciutat dels escriptors del Segle d’or i els monuments artístics propers (la casa de Lope, de Cervantes...).

Sortirem el dia 1 de desembre a les 13.50h i tornarem el dia 2 a les 21.35h.

• Sortida Fira del Còmic

Es realitzarà durant el mes de maig.

• Visita a una empresa de publicitat amb 2n de batxillerat B.

Es durà a terme el 14 de desembre de 12.00h a 14.00h.

69

9. ANNEX: COMPETÈNCIES BÀSIQUES

El desenvolupament de les competències i les tasques relacionades amb la llengua i la literatura.

Si observam tant el currículum d’educació primària com el d’ESO, veurem que hi ha uns aspectes relacionats amb els objectius generals que són comuns a ambdues etapes i des d’aquests presentam una sèrie de tasques en què s’impliquen, no sols la competència en comunicació lingüística, com la més relacionada amb la llengua i la literatura, sinó també les altres competències bàsiques.

DESENVOLUPAMENT DE COMPETÈNCIES BÀSIQUES DES DE L’ÀREA DE LLENGUA

Comprendre discursos diversos, interpretar-los i ser crític suposa posar l’alumnat en situació d’incorporar el llenguatge com un instrument de representació, interpretació i comprensió de la realitat, i situar-lo en contextos socioculturals diversos, posant en joc les estratègies de resolució de problemes, presa de decisions i elaboració de plans. Aquesta regulació i orientació de l’activitat es relaciona amb l’autonomia i la iniciativa personal i aprendre a aprendre.

Adquirim coneixements sobre el codi lingüístic no sols per comunicar-nos sinó també per adquirir coneixent personal del món.

La competència aprendre a aprendre situa l’alumnat en disposició de continuar aprenent, gestionar les seves capacitats i manejar els recursos i les tècniques de treball individual.

La competència autonomia i iniciativa personal, des de la comprensió, representació i interpretació de la realitat, posa l’individu en situació de fer un exercici d’imaginació i l’orienta en la resolució de problemes i en la presa de decisions.

EXEMPLES DE TASQUES

• La lectura d’una notícia des de diferents enfocaments permet situar l’alumnat davant del text escrit i donar-li l’oportunitat de conèixer punts de vista diversos i valorar-los; també es pot aplicar a altres situacions: un anunci d’un tauló, la proposta d’un grup d’alumnes, una exposició…

• Les revistes i els periòdics que es troben a la biblioteca, tant de l’aula com del centre, en suport de paper o digital, ofereixen múltiples possibilitats de treball des de la interpretació, selecció, comparació de notícies, diferents textos caracteritzats per marques textuals diverses i intencionalitats variades.

• La revisió d’una sèrie de normes establertes al centre és un tipus de text que ofereix la possibilitat de reflexionar críticament, interpretar una realitat i, finalment, realitzar propostes.

L’expressió oral i escrita exigeixen l’aplicació de normes i respectar-les, contribuint al desenvolupament d’habilitats socials que permeten comunicar-se en contextos diferents, així com expressar idees i escoltar-les.

70

Expressar pensaments, emocions, vivències i opinions permet a l’individu generar idees, formar-se judicis, estructurar el seu pensament i posar en pràctica habilitats com a emissor i receptor.

La producció de textos desenvolupa habilitats creatives, impulsa el gust estètic i desenvolupa la capacitat de valoració i gaudi. La producció oral i escrita ofereix l’oportunitat de l’autoregulació del pensament, de les emocions i de la conducta.

El tractament de la informació i la competència digital, la competència social i ciutadana es desenvolupen des d’aquest àmbit de la comunicació oral i escrita.

La biblioteca ha de figurar en aquest marc com un recurs imprescindible, com un centre de documentació que ofereix informació àmplia en suports diversos i amb diversitat textual.

La recerca i la selecció de la informació és una tasca que es materialitza duent a terme estratègies de feina eficaces que, en el cas de la utilització de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació, tenen molta importància, ja que el món que se’ns presenta és un laberint pel qual és necessari navegar amb planificació clara de la ruta a seguir (Monereo et al., 2005).

La competència social i ciutadana es desenvolupa en els moments diaris en què l’alumnat té l’oportunitat de ser emissor d’opinions i receptor, ha de col·laborar i cooperar per al desenvolupament d’un projecte i s’ha d’ajustar al context afrontant situacions de conflicte, actuant de manera solidària i constructiva. Realitzar activitats d’expressió en diferents contexts permet a l’alumnat ajustar el discurs oral o escrit al receptor en cada moment, i reflexionar entorn de les normes adequades.

Exemples de tasques:

• Els debats i les discussions sobre temes diversos d’actualitat són una oportunitat comunicativa per excel·lència per a l’expressió oral.

• Les revistes i diaris realitzats per l’alumnat contribueixen a donar sentit a la idea de funcionalitat del llenguatge. Són motivadors i contribueixen a una producció de qualitat, tant en el fons com en la forma.

La reflexió sobre la llengua i les seves normes: la reflexió gramatical i les normes d’ús lingüístic.

Quan parlam de reflexió gramatical parlam d’establir relacions entre les estructures i el sentit global del text i de la seva semàntica. Tots els continguts gramaticals s’ensenyen/aprenen amb la feina que es fa amb el llenguatge: llegir, escriure, parlar, escoltar…

És ara quan més a prop estam de la competència lingüística que fa del llenguatge un instrument per a la construcció del coneixement.

La prioritat s’ha de fer sobre la reflexió i l’aplicació, sobre el sentit pràctic del coneixement, que permet a l’alumnat connectar el coneixement amb els seus esquemes previs i fer-ne l’aplicació en funció de les seves necessitats. Aprendre és elaborar una representació i aprendre significativament, la qual cosa exigeix modificació, reinterpretació i integració del nou coneixement, i es fonamenta en un conjunt d’elements bàsics: la relació amb els continguts que es posseeixen, l’esforç i predisposició de qui aprèn i la integració del que s’ha après.

71


• En cada text que es produeix o que es presenta, es poden fer reflexions sobre la coherència, cohesió i adequació amb els aspectes gramaticals formals i es treballen de manera conjunta. La preparació, supervisió i correcció són operacions realitzades després de l’escriptura, però abordant la tasca des del pre-text en què s’ordena, s’organitza i es fan les consideracions semàntiques oportunes.

• Producció de diferents textos: notícies, cartes, reportatges, articles, publicitat, instruccions.

La lectura és una font de plaer, d’enriquiment i d’informació: la diversitat textual apropa l’alumnat a diferents discursos, codis, entorns, idiomes, cultures...

Aquesta competència comunicativa fa que les persones siguin més crítiques, més autònomes perquè els posa en situació d’investigar, de buscar informació i de relacionar-la críticament.

Els ajuda, a més, a construir el seu aprenentatge i a desenvolupar la competència artística i cultural.

Així, el lector s’introdueix en un món de sentiments i emocions, coneix valors culturals i socials. Comprendre, apreciar, gaudir i valorar diferents discursos, en diferents entorns, amb diferents codis (escrit, visual, sonor…) ajuda l’alumnat en la seva capacitat estètica i creadora.


• La lectura de qualsevol text, en qualsevol situació i amb diferent finalitat.

• La lectura literària: textos significatius: valoració i anàlisi crítica.

• La lectura per investigar sobre un tema.

• La lectura i interpretació d’imatges: cartells, anuncis, art, etc.

Aprendre a comunicar-se és part de l’essència de l’aprenentatge de la llengua que comporta l’aproximació a altres realitats, desenvolupant actituds de respecte i habilitats per a la convivència.

La competència social i ciutadana es desenvolupa des de la comprensió de la realitat social en què es viu, des de la valoració positiva d’altres realitats i des de l’apropament que s’hi fa.

Conèixer i valorar altres realitats lingüístiques ofereix a l’alumnat una visió positiva de la comunicació lingüística, sigui el que sigui el codi emprat.


• Activitats sobre autors que escriuen en una altra llengua.

• Apropament a la manera de viure en altres entorns socioculturals.

72

Aquesta programació ha estat aprovada pel Departament de llengua espanyola i

literatura amb data de 5 d’octubre de 2010.

Signat per tots els membres:

73

Documents

Programació castellà 2012 13 IES Ramon Llull