PROGRAMACIÓ DEL DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA …linux.iespuigdesafont.cat/programacions1516/socials1516.pdf · 3. llibres de text ordenats per cursos curs assignatura tÍtol isbn editorial

IES PUIG DE SA FONT

PROGRAMACIÓ DEL DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA

CURS 2015-2016

ÍNDEX DE LA PROGRAMACIÓ

1. APROVACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ.2. PROFESSORS I ASSIGNATURES.3. LLIBRES DE TEXT ORDENATS PER CURSOS.

I. PROGRAMACIÓ DE L’ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS A L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA.

1. OBJECTIUS1.1ESPECÍFICS 1r i 3r ESO (LOMCE)1.2 OBJECTIUS GENERALS D'ÀREA 2N ESO I 4T ESO (LOE)

2. COMPETÈNCIES BÀSIQUES D’ETAPA.3. SEQÜENCIACIÓ ELEMENTS CURRICULARS PER CURSOS.3.1 PRIMER D’ESO.

3.1.1 CONTINGUTS DE PRIMER CURS.3.1.2 SEQÜENCIACIÓ DELS CONTINGUTS.3.1.3 TEMPORALITZACIÓ DELS CONTINGUTS DE PRIMER.3.1.4 CRITERIS D’AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS AVALUABLES DE 1R CURS3.1.5 COMPETÈNCIES BÀSIQUES PRIMER CURS

3.2 SEGON D’ESO.3.2.1 OBJECTIUS DEL SEGON CURS.3.2.2 CONTINGUTS DEL SEGON CURS.3.2.3 SEQÜENCIACIÓ DELS CONTINGUTS DE SEGON CURS.3.2.4 TEMPORALITZACIÓ DELS CONTINGUTS DE SEGON CURS.3.2.5 CRITERIS D’AVALUACIÓ DE SEGON CURS.3.2.6 COMPETÈNCIES BÀSIQUES SEGON CURS.

3.3 TERCER D’ESO.3.3.1 CONTINGUTS DEL TERCER CURS.3.3.2 SEQÜENCIACIÓ DELS CONTINGUTS DE TERCER CURS.3.3.3 TEMPORALITZACIÓ DELS CONTINGUTS DE TERCER CURS.3.3.4 CRITERIS D’AVALUACIÓ I ESTANDARDS AVALUABLES DE TERCER CURS.3.3.5 COMPETÈNCIES BÀSIQUES TERCER CURS.

3.4 QUART D’ESO.3.4.1 OBJECTIUS DEL QUART CURS. 3.4.2 CONTINGUTS DEL QUART CURS.3.4.3 SEQÜENCIACIÓ DELS CONTINGUTS DE QUART.3.4.4 TEMPORALITZACIÓ DELS CONTINGUTS DE QUART.3.5.5 CRITERIS D’AVALUACIÓ DE QUART CURS.3.4.6 COMPETÈNCIES BÀSIQUES QUART CURS.

4. L’AVALUACIÓ. 5. METODOLOGIA.6. MATERIALS I RECURSOS7. ÚS ADEQUAT DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ (TIC)8. MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT.9. TEMES TRANSVERSALS.10. FOMENT DE LA LECTURA.11. CORRECCIÓ GRAMATICAL I ORTOGRÀFICA

II. PROGRAMACIÓ DE LES MATERIES DE BATXILLERAT IMPARTIDES PEL DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA.

1. BATXILLERAT1.1. PRIMER CURS: HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI (LOMCE)1.1.1. OBJECTIUS ESPECÍFICS1.1.2. OBJECTIUS DIDÀCTICS1.1.3 CONTINGUTS I LA SEVA TEMPORALITZACIÓ1.1.4 CRITERIS D'AVALUACIÓ I ESTÀNDARS AVALUABLES1.1.5 PROCEDIMENTS D'AVALUACIÓ1.1.6 PROCEDIMENTS D'AVALUACIÓ1.1.7 CRITERIS DE QUALIFICACIÓ1.1.8 CONTRIBUCIÓ DE L'ASSIGNATURA AL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES1.1.9 METODOLOGIA1.1.10 MATERIAL I RECURSOS DIDÀCTICS1.1.11 ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

1.2. SEGON CURS. (LOE)1.2.1. GEOGRAFIA D’ESPANYA.. Objectius generals.. Objectius didàctics. Continguts.. Temporalització dels continguts.. Avaluació.. Criteris d’avaluació.. Criteris de qualificació, superació i recuperació de la matèria.. Metodologia: orientacions, recursos i material didàctic.. Activitats extraescolars.1.2.2. HISTÒRIA D’ESPANYA. Objectius generals.. Continguts.. Temporalització dels continguts.. Avaluació.. Criteris d’avaluació.. Procediments d’avaluació.. Criteris de qualificació, superació i recuperació de la matèria.. Metodologia.. Material i recursos didàctics.. Activitats extraescolars.

1.2.3. HISTÒRIA DE L’ART. Objectius generals.. Continguts. Criteris d’avaluació.. Criteris de qualificació. Material i recursos didàctics. Activitats extraescolars

. Recuperació de pendents de Batxillerat.

2. CORRECCIÓ GRAMATICAL I ORTOGRÀFICA A BATXILLERAT

III. ALTRES CONSIDERACIONS 1. ASSISTÈNCIA A CURSOS I SEMINARIS

1. APROVACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ

Diligència

Per la qual es fa constar que el dia 3 de novembre de 2015 els membres del departament de Geografia i Història han aprovat aquestes modificacions a la programació general del departament.

Son Servera, 3 de novembre de 2015

La cap del departament

Catalina Bernat Joy

Santiago Barrado Navareño (Antònia Llinàs Suau)

Magdalena Esteva Lliteras

Francesca Sánchez Font

Jaume Sureda Massanet

María del Rosario León Labrada

2.- PROFESSORS I ASSIGNATURES

Santiago Barrado Navareño Ciències Socials 1r ESO D i E (Antònia Llinàs Suau) Ciències Socials 2n ESO D, E, F i G

Majors de 55 anysComissió de Medi ambiental

Catalina Maria Bernat Joy Ciències Socials 3r A, B, C i DTutoria 3r CCap de Departament Coordinació de convivència

Maria Magdalena Esteva Lliteras Història d’Espanya 2n Batxillerat A i BCap d'Estudis de Segon Cicle d'ESO

Francesca Sánchez Font Ciències Socials 2n ESO C Tutoria 2n ESO C Ciències Socials 4t ESO A, B, C i D Història de l'Art 2n Batxillerat B

Jaume Sureda Massanet Ciències Socials 1r ESO A, B i CTutoria de 1r ESO BCiències Socials 2n ESO A i BCoordinació Medi ambiental

Majors de 55 anys

María del Rosario León Labrada Ciències Socials 1r ESO F i GTutoria de 1r ESO GCiències Socials 3r ESO EHistòria del Món Contemporani 1r Batx B

Geografia 2n Batxillerat B

3. LLIBRES DE TEXT ORDENATS PER CURSOS

CURS ASSIGNATURA TÍTOL ISBN EDITORIAL1R ESO

CIÈNCIES SOCIALS GH

Geografia i Història

978-84-682-3036-

B

VICENS VIVES

2N ESO

CIÈNCIES SOCIALS

NOU CIVES 2

978-84-682-0923-

4

VICENS VIVES

3R ESO

CIÈNCIES SOCIALS

No hi ha llibre(material professor)

4T ESO

CIÈNCIES SOCIALS

NOU CIVES 4

978-84-682-0807-

7

VICENS VIVES

1R BATXILLERAT

HISTÓRIA MÓN CONTEMPORANI

HCHistòria del Món Contemporani

978-84-

6823119-8

VICENS VIVES

2N BATXILLERAT

HISTÒRIA D’ESPANYA HISTÒRIA

D’ESPANYA

97884-316-9261-

2

VICENS VIVES

2N BATXILLERAT

HISTÒRIA DE L’ART HISTÒRIA DE

L’ART

978 84 218

40 19CASALS

2N BATXILLERAT

GEOGRAFIA D’ESPANYA

GEOGRAFIA

978-84-667-8381-

1

ANAYA

I. PROGRAMACIÓ DE L’ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS A L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

1. OBJECTIUS 1.1 ESPECÍFICS 1r i 3r ESO (LOMCE)

L’ensenyament de l’assignatura de geografia i història té els objectius següents, a fi de contribuir al desenvolupament integral dels alumnes en l’etapa de l’educació secundària obligatòria:

1. Identificar els processos i els mecanismes dels fets polítics, econòmics i culturals i les relacions que s’estableixen entre aquests. Emprar aquest coneixement per comprendre

les causes que expliquen l’evolució de les societats i els seus problemes més rellevants.

2. Identificar, localitzar i analitzar, a diferents escales, els elements bàsics del medi físic i les interaccions entre aquests elements i els grups humans a l’hora d’emprar l’espai i els recursos. Valorar les conseqüències de tipus econòmic, social, cultural, polític i mediambiental d’aquestes interaccions. Conèixer la problemàtica específica de l’ús dels recursos a les Illes Balears.

3. Comprendre el territori com el resultat de la interacció de les societats amb el medi que organitzen i en el qual es desenvolupen.

4. Conèixer, localitzar i comprendre les característiques bàsiques de la diversitat geogràfica del món i de les grans àrees socioeconòmiques, culturals i polítiques, així com els trets físics i humans del món, d’Europa, d’Espanya i de les Illes Balears.

5. Identificar i localitzar en el temps i en l’espai els processos i els esdeveniments històrics rellevants de la història del món, d’Europa, d’Espanya i de les Illes Balears a fi d’adquirir una perspectiva global de l’evolució de la humanitat amb un marc cronològic precís.

6. Valorar i respectar el patrimoni natural, històric, lingüístic, cultural i artístic del món, d’Europa, d’Espanya i, especialment, de les Illes Balears.

7. Comprendre els elements tècnics bàsics que caracteritzen la realitat social, cultural i històrica de les manifestacions artístiques, amb la finalitat de valorar i respectar el patrimoni natural, històric, cultural i artístic i assumir actituds positives cap a la defensa i la conservació d’aquest patrimoni, especialment el de les Illes Balears.

8. Adquirir i emprar el vocabulari específic de geografia i història i incorporar-lo al vocabulari habitual, a fi d’augmentar la precisió en l’ús del llenguatge i millorar la comunicació.

9. Cercar, seleccionar, comprendre i relacionar, amb els mètodes i les tècniques propis de la geografia i la història, informació de tipus verbal, gràfic, icònic, estadístic i cartogràfic procedent de fonts diverses, incloent-hi l’entorn físic i social, les biblioteques, els mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació i la comunicació; tractar aquesta informació d’acord amb la finalitat que es persegueix i comunicar-la als altres de forma organitzada i intel·ligible.

10.Dur a terme tasques en grup i participar en debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant, fonamentant adequadament les opinions i valorant el diàleg com una via necessària per solucionar els problemes humans i socials.

11.Conèixer el funcionament de les societats democràtiques, apreciar-ne els valors i les bases fonamentals, valorar els drets i les llibertats com un assoliment irrenunciable i una condició necessària per a la pau, denunciar actituds i situacions discriminatòries i injustes i mostrar-se solidaris amb els pobles, els grups socials i les persones privats dels seus drets o dels recursos econòmics necessaris.

12.Valorar i respectar la diversitat cultural i ser respectuós i tolerant amb cultures i opinions que no coincideixen amb les pròpies, sense renunciar, però, a emetre judicis de valor.

1.2 OBJECTIUS GENERALS D’ÀREA 2n i 4t ESO (LOE)

Les ciències socials, la geografia i la història de l’educació secundària obligatòria tenen com a objectiu el desenvolupament de les capacitats següents:

1. Comprendre el territori com a resultat de la interacció de les societats sobre el medi en el qual es desenvolupen i organitzen.

2. Identificar, localitzar i analitzar, a diferents escales, els elements bàsics que caracteritzen el medi físic, les interaccions que es donen entre aquests i les que els grups humans estableixen en la utilització de l'espai i dels seus recursos, valorant les conseqüències de tipus econòmic, social, polític i mediambiental.

3. Identificar els processos i mecanismes que regeixen els fets socials i les interrelacions entre fets polítics, econòmics i culturals i utilitzar aquest coneixement per comprendre la pluralitat de causes que expliquen l'evolució de les societats actuals, el paper que homes i dones hi acompleixen i els seus problemes més rellevants.

4. Conèixer, localitzar i comprendre les característiques bàsiques de la diversitat geogràfica del món i de les grans àrees socioeconòmiques, culturals i polítiques, així com els trets físics i humans del món, d'Europa, de l’Estat espanyol i de les Illes Balears .

5. Identificar i localitzar en el temps i en l’espai els processos i esdeveniments històrics rellevants de la història del món, d'Europa, de l’Estat espanyol i de les Illes Balears per adquirir una perspectiva global de l’evolució de la humanitat amb un marc cronològic precís que faciliti la comprensió de la diversitat de comunitats socials a les quals es pertany.

6. Conèixer, assumir i valorar les característiques específiques del territori i de la identitat històrica i cultural de la Unió Europea tenint en compte les especificitats regionals que la configuren amb una atenció especial a les regions de la Mediterrània.

7. Conèixer i valorar les característiques específiques del territori i de la identitat lingüística i cultural de les Illes Balears, com també de la seva evolució històrica, tenint en compte les especificitats insulars i les seves relacions amb els territoris de parla catalana i amb la resta de les comunitats de l’Estat espanyol.

8. Valorar i respectar el patrimoni cultural, lingüístic, històric, artístic i mediambiental, assumint les responsabilitats que implica la seva conservació. Conscienciar-se de la significació especial que té aquest patrimoni com a manifestació de la memòria col·lectiva i expressió de la identitat pròpia de les Illes Balears.

9. Valorar la diversitat cultural manifestant actituds de respecte i tolerància envers altres cultures i opinions que no coincideixen amb les pròpies, sense renunciar per això a fer-ne un judici.

10. Adquirir i emprar el vocabulari específic que aporten les ciències socials amb precisió i rigor perquè la seva incorporació al vocabulari habitual augmenti la precisió en l'ús del llenguatge i millori la comunicació.

11. Seleccionar informació amb els mètodes i les tècniques propis de la geografia i de la història, per explicar les causes i conseqüències dels problemes i per comprendre el passat històric i l’espai geogràfic.

12. Cercar i seleccionar, comprendre i relacionar, tractar i comunicar de manera organitzada i intel·ligible informació verbal, escrita, gràfica, icònica, estadística i cartogràfica, procedent de fonts diverses, especialment la que proporciona l'entorn físic i social, els mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació.

13. Utilitzar les imatges i les representacions cartogràfiques per identificar, localitzar i explicar objectes i fets geogràfics, i la seva distribució a diferents escales, amb especial atenció al territori espanyol i molt concretament a les Illes Balears.

14. Comprendre els elements tècnics bàsics que caracteritzen les manifestacions artístiques en la seva realitat social i cultural per valorar i respectar el patrimoni natural, històric, cultural i artístic, assumint la responsabilitat que suposa la seva conservació i apreciar-lo com a recurs per a l’enriquiment individual i col·lectiu.

15. Realitzar tasques en grup i participar en debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant, fonamentant adequadament les opinions i valorant el diàleg com una via necessària per a la solució dels problemes humans i socials.

16. Conèixer el funcionament de les societats democràtiques, apreciant els seus valors i bases fonamentals, així com els drets i llibertats com un èxit irrenunciable i una condició necessària per a la pau, denunciant actituds i situacions discriminatòries i injustes i mostrant-se solidari amb els pobles, grups socials i persones privats dels seus drets o dels recursos econòmics necessaris.

2. COMPETÈNCIES BÀSIQUES D’ETAPA Les competències bàsiques són els aprenentatges conceptuals i procedimentals que ha d’haver desenvolupat l’alumne quan acaba l’ensenyament obligatori per assolir la seva realització personal, exercir una ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i ser capaç de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida.

El currículum, a proposta i seguint les recomanacions de la Unió Europea, estableix vuit competències bàsiques:

1. Competència en comunicació lingüística

2. Competència matemàtica

3. Competència en el coneixement i interacció amb el món físic

4. Tractament de la informació i competència digital

5. Competència social i ciutadana

6. Competència cultural i artística

7. Competència per aprendre a aprendre

8. Autonomia i iniciativa personal

Cada una d’aquestes competències bàsiques haurà de ser treballada des de l’àrea de Ciències Socials i en la present programació farem constar com i de quina manera la nostra àrea contribueix, en cada un dels cursos de l’Educació Secundària Obligatòria, a l’adquisició de les mateixes per part del nostre alumnat.

3. SEQÜENCIACIÓ ELEMENTS CURRICULARS PER CURSOS

3.1 PRIMER CURS3.1.1 CONTINGUTS DE PRIMER CURS

Bloc 1. El medi físic:– La Terra.– La Terra al sistema solar.

– La representació de la Terra. Latitud i longitud.– Components bàsics i formes de relleu.

Medi físic de les Illes Balears, Espanya, Europa i el món: relleu; hidrografia; clima: elements i diversitat de paisatges; zones bioclimàtiques; medi natural: àrees i problemes mediambientals.

Bloc 3. La història: – La prehistòria.– L’evolució de les espècies i l’hominització.– La periodització de la prehistòria.– Paleolític: etapes; característiques de les formes de vida: els caçadors recol·lectors.– Neolític: la revolució agrària i l’expansió de les societats humanes; sedentarisme;

artesania i comerç; organització social; aparició dels ritus: restes materials i artístiques, pintura i escultura. La cultura talaiòtica a les Illes Balears.

– La història antiga: les primeres civilitzacions. Cultures urbanes. Mesopotàmia i Egipte. Societat, economia i cultura.

– El món clàssic, Grècia: les polis gregues, expansió comercial i política. L’imperi d’Alexandre el Gran i els seus successors: l’hel·lenisme. L’art, la ciència, el teatre i la filosofia.

– El món clàssic, Roma: origen i etapes de la història de Roma; la república i l’imperi: organització política i expansió colonial per la Mediterrània; el cristianisme.

– La península Ibèrica: els pobles preromans i la Hispània romana. El procés de romanització. La integració de les Illes Balears al món romà. La ciutat i el camp. L’art: arquitectura, escultura i pintura.

3.1.2 SEQÜENCIACIÓ DELS CONTINGUTS

Aquest curs 2015-16 s’ha acordat entre tots els professors que donaran 1rs d'ESO que iniciarem el curs pels continguts del bloc I referits als aspectes relacionats amb la geografia física, de tal manera que l’ordre en que seran impartits els diferents temes del llibre de text serà el següent:

TEMA 1. EL PLANETA TERRA

TEMA 2. EL RELLEU DE LA TERRA

TEMA 3. LA HIDROSFERA: AIGUA DOLÇA I AIGUA SALADA

TEMA 4. EL TEMPS ATMOSFÈRIC

TEMA 5. ELS CLIMES DE LA TERRA

TEMA 6. ELS PAISATGES DE CLIMES TEMPERATS

TEMA 7. ELS PAISATGES DE CLIMES EXTREMS

TEMA 8. ELS PROBLEMES MEDIAMBIENTALS

TEMA 9. LA PREHISTÒRIA

TEMA 10. LES PRIMERES CIVILITZACIONS: MESOPOTÀMIA I EGIPTE

TEMA 11. GRÈCIA, DE POLIS A IMPERI

TEMA 12. CULTURA TALAIÒTICA, COLONITZACIONS I POBLES PREROMANS

TEMA 13. ROMA, DE LA REPÚBLICA A L'IMPERI

TEMA 14. EL LLEGAT DE L'ANTIGUITAT

TEMA 15. LA HISPÀNIA ROMANA

LA TEMÀTICA DEL RELLEU, L'AIGUA, EL CLIMA I LA VEGETACIÓ DE LES ILLES BALEARS ES VEURÀ COM A APARTAT DINS ELS TEMES CORRESPONENTS AL RELLEU, HIDROGRAFIA, CLIMA I VEGETACIÓ.

3.1.3 TEMPORALITZACIÓ DELS CONTINGUTS DE PRIMER.La programació haurà de ser un poc flexible en aquest punt, en funció de les característiques específiques del curs escolar. Procurarem seqüenciar els continguts al llarg del curs adaptant-los a cada una de les avaluacions trimestrals que es faran durant el curs escolar. Tendrem en compte que durant aquest disposarem únicament de tres sessions per setmana i que sol ser freqüent que no s’arribin a impartir totes degut a alguns imprevistos que sorgeixen habitualment al llarg del curs (malalties professorat, sortides extraescolars, festes del centre, etc.) Bàsicament s'intentarà ajustar-se a la següent temporalització:

Primer Trimestre: Amb una reunió prèvia amb el departament de Biologia i Geologia i Física i Química s’ha acordat que durant el present curs el departament de Geografia i història assumirà tota la part referent a la geografia de l'espai. Durant el curs actual els continguts de geografia es condensaran en quatre grans blocs que es veuran durant el primer trimestre: geografia de l'espai, geografia física de Balears, Espanya i Europa, els climes i medi ambient (ecosistemes).

Segon Trimestre: Encetarem el segon trimestre amb la part d'Història. Es treballarà una introducció a la cronologia per continuar amb la Prehistòria i les primeres civilitzacions. Així com es veuran les cultures pretalaiòtiques i talaiòtic a les Illes Balears.

Tercer Trimestre: Per acabar aquest trimestre és treballaran les unitats dedicades a Grècia i Roma. A final de curs es farà una aproximació a les Illes Balears a l'Edat Antiga.

3.1.4 CRITERIS D'AVALUACÓ I ESTÀNDARDS AVALUABLES DE PRIMER CURS

Bloc 1. El medi físic:

1. Analitzar i identificar les formes de representació del nostre planeta: el mapa. Localitzar espais geogràfics i llocs en un mapa utilitzant dades de coordenades geogràfiques.1.1. Classifica i distingeix tipus de mapes i diferents projeccions.1.2. Analitza un mapa de fusos horaris i diferencia zones del planeta amb horari semblant.1.3. Localitza un punt geogràfic en un planisferi i distingeix els hemisferis de la Terra i les principals característiques que presenten.1.4. Localitza espais geogràfics i llocs en un mapa utilitzant dades de coordenades geogràfiques.

2. Tenir una visió global dels medis físics balear, espanyol, europeu i mundial i de les característiques generals que presenten.2.1. Situa en un mapa físic les principals unitats del relleu balear, espanyol, europeu i mundial.

3. Descriure les peculiaritats del medi físic espanyol.3.1. Enumera i descriu les peculiaritats del medi físic espanyol.

4. Situar al mapa d’Espanya els principals elements i unitats del relleu peninsular i insular, així com els grans conjunts o espais bioclimàtics.

4.1. Descriu les diferents unitats de relleu amb l’ajuda del mapa físic d’Espanya.

5. Conèixer i descriure els grans conjunts bioclimàtics que conformen l’espai geogràfic espanyol.5.1. Localitza en un mapa els grans conjunts o espais bioclimàtics d’Espanya.5.2. Analitza i compara les zones bioclimàtiques espanyoles utilitzant gràfics i imatges.

6. Ser capaç de descriure les peculiaritats del medi físic europeu.6.1. Explica les característiques del relleu europeu.

7. Situar al mapa d’Europa els principals elements i unitats del relleu continental, així com els grans conjunts o espais bioclimàtics.7.1. Localitza en un mapa els principals elements i unitats del relleu europeu.

8. Conèixer, comparar i descriure els grans conjunts bioclimàtics que conformen l’espai geogràfic europeu.8.1. Classifica i localitza en un mapa els diferents tipus de clima d’Europa.

9. Conèixer els principals espais naturals del nostre continent.9.1. Distingeix i localitza en un mapa les zones bioclimàtiques del nostre continent.

10. Identificar i distingir les diferents representacions cartogràfiques i escales.10.1. Compara una projecció de Mercator amb una de Peters.

11. Localitzar al mapamundi físic les principals unitats del relleu mundial i els grans rius. Localitzar al globus terraqüi les grans zones climàtiques i identificar-ne les característiques.11.1. Localitza en un mapa físic mundial els principals elements i referències físiques: mars i oceans, continents, i illes i arxipèlags més importants, a més dels principals rius i cadenes muntanyoses.11.2. Elabora climogrames i mapes per situar els climes del món i els elements més importants d’aquests climes.

12. Conèixer, descriure i valorar l’acció de l’home sobre el medi ambient i les conseqüències d’aquesta acció.12.1. Cerca informació a mitjans impresos i digitals referent a problemes mediambientals actuals i localitza pàgines i recursos web directament relacionats amb aquests problemes.

Bloc 3. La història:

1. Entendre el procés d’hominització.1.1. Reconeix els canvis evolutius fins a arribar a l’espècie humana.

2. Identificar, anomenar i classificar fonts històriques.2.1. Anomena i identifica quatre classes de fonts històriques.2.2. Comprèn que la història no es pot escriure sense fonts, ja siguin restes materials o fonts textuals.

3. Explicar les característiques de cada temps històric i certs esdeveniments que han determinat canvis fonamentals en el rumb de la història i distingir períodes que en faciliten l’estudi i la interpretació.3.1. Ordena temporalment alguns fets històrics i altres fets rellevants utilitzant les nocions bàsiques de successió, durada i simultaneïtat.

4. Distingir la diferent escala temporal d’etapes com la prehistòria i la història antiga.4.1. Elabora diversos tipus d’eixos cronològics.

5. Identificar i localitzar en el temps i en l’espai els processos i els esdeveniments històrics més rellevants de la prehistòria i l’edat antiga per adquirir una perspectiva global de l’evolució d’aquests períodes.5.1. Analitza la transcendència de la revolució neolítica i el paper que hi té la dona.

6. Datar la prehistòria i conèixer les característiques de la vida humana corresponents als dos períodes en què es divideix: paleolític i neolític.6.1. Explica la diferència dels dos períodes en què es divideix la prehistòria i descriu les característiques bàsiques de la vida en cada un dels períodes.

7. Identificar els primers ritus religiosos.7.1. Reconeix les funcions dels primers ritus religiosos, com els de la deessa mare.

8. Datar l’edat antiga i conèixer algunes característiques de la vida humana en aquest període.8.1. Distingeix etapes dins la història antiga.

9. Conèixer l’establiment i la difusió de diferents cultures urbanes després del neolític.9.1. Descriu formes d’organització socioeconòmica i política noves, com els diversos imperis de Mesopotàmia i d’Egipte.

10. Entendre que els esdeveniments i els processos tenen lloc al llarg del temps i en un mateix moment (diacronia i sincronia).10.1. Entén que diverses cultures existien alhora a diferents punts geogràfics.

11. Reconèixer la importància del descobriment de l’escriptura.11.1. Diferencia les fonts prehistòriques (restes materials, àgrafes) de les fonts històriques (textos).

12. Explicar les etapes en què es divideix la història d’Egipte.12.1. Interpreta un mapa cronològic i geogràfic de l’expansió egípcia.12.2. Descriu les principals característiques de les etapes en què es divideix la història d’Egipte: reines i faraons.

13. Identificar les principals característiques de la religió egípcia.13.1. Explica com materialitzaven els egipcis la seva creença en la vida del més enllà.13.2. Elabora un mapa conceptual amb els principals déus del panteó egipci.

14. Descriure alguns exemples arquitectònics d’Egipte i de Mesopotàmia.14.1. Localitza en un mapa els principals exemples de l’arquitectura egípcia i de la mesopotàmica.

15. Conèixer els trets principals de les polis gregues.15.1. Identifica diferents trets de l’organització sociopolítica i econòmica de les polis gregues a partir de diversos tipus de fonts històriques.

16. Entendre la transcendència dels conceptes de democràcia i colonització.16.1. Descriu algunes de les diferències entre la democràcia grega i les democràcies actuals.16.2. Localitza en un mapa històric les colònies gregues de la Mediterrània.

17. Distingir el sistema polític grec de l’hel·lenístic.17.1. Contrasta les accions polítiques de l’Atenes de Pèricles amb l’imperi d’Alexandre el Gran.17.2. Elabora un mapa de l’imperi d’Alexandre el Gran.

18. Identificar i explicar diferències entre interpretacions de fonts diverses.18.1. Compara dos relats a diferents escales temporals sobre les conquestes d’Alexandre el Gran.

19. Entendre l’abast del concepte de clàssic en l’art occidental.19.1. Explica les característiques essencials de l’art grec i com evoluciona en el temps.19.2. Dóna exemples representatius de les diferents àrees del saber grec i argumenta per què es considera que la cultura europea parteix de la Grècia clàssica.

20. Caracteritzar els trets principals de la societat, l’economia i la cultura romanes.20.1. Confecciona un mapa amb les diferents etapes de l’expansió de Roma.20.2. Identifica diferències i semblances entre les formes de vida republicanes i les de l’Imperi a la Roma antiga.

21. Identificar i descriure els trets característics d’obres de l’art grec i romà i diferenciar els que en són específics.21.1. Compara obres arquitectòniques i escultòriques de l’època grega i de la romana.

22. Establir connexions entre el passat de la Hispània romana i el present.22.1. Elabora un mapa de la península Ibèrica en què es reflecteixen els canvis administratius a l’època romana.22.2. Analitza diversos exemples del llegat romà que sobreviuen actualment.

23. Reconèixer els conceptes de canvi i continuïtat en la història de la Roma antiga.23.1. Entén què va significar la romanització en diferents àmbits socials i geogràfics.

24. Descriure la nova situació econòmica, social i política dels regnes germànics.24.1. Compara les formes de vida de l’Imperi romà amb les dels regnes germànics en diversos aspectes.

3.1.5 COMPETÈNCIES BÀSIQUES PRIMER CURS

Contribució de l’assignatura al desenvolupament de les competències:

Comunicació lingüística

— Adquisició del lèxic adequat mitjançant la pràctica de l’oralitat i l’escriptura a l’aula.— Resolució de problemes que inclouen aplicar destreses comunicatives a l’hora de llegir, escriure, parlar, escoltar i conversar.— Adquisició d’habilitats vinculades al tractament de la informació a través de la producció de textos electrònics.— Utilització del diàleg, mitjançant debats, com a eina per a la convivència, la resolució de conflictes i el desenvolupament de les capacitats afectives.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

— Utilització d’eines matemàtiques (magnituds, percentatges, taxes, escales) per analitzar i descriure gràfics, fer càlculs i elaborar i interpretar mapes.— Aplicació del mètode científic en tasques en les quals es duen a terme observacions, s’estableixen hipòtesis i s’extreuen conclusions, amb l’objectiu de prendre decisions i adquirir disciplina, rigor, paciència, risc i responsabilitat.— Coneixement de la història de la Terra i dels processos que han originat la configuració que té actualment.— Relació dels sabers geològics amb la producció agrícola, ramadera, marítima, minera i industrial.— Associació de l’aparició de noves tecnologies i avenços científics a la millora de les condicions de vida al llarg de la història.— Implicació en l’ús raonable dels recursos naturals, així com en la conservació del medi ambient.— Valoració crítica de l’impacte de les activitats humanes sobre el medi físic.

Competència digital

— Coneixement i ús de diferents motors de cerca i bases de dades a fi de triar el més adequat a les pròpies necessitats.— Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per cercar, obtenir i processar informació de manera crítica; és a dir, per comparar-la, avaluar-ne la fiabilitat i l’adequació i transformar-la en coneixement.— Creació de continguts digitals en diversos formats (text, àudio, vídeo, imatges) utilitzant els programes o les aplicacions que s’adapten millor a les tasques.— Respecte dels principis ètics en l’ús de les fonts informàtiques i reconeixement dels riscs associats a l’ús de recursos en línia i l’addicció a determinats aspectes de la tecnologia digital.— Demostració d’una actitud activa, crítica i realista cap a les tecnologies i valoració de les fortaleses i les debilitats que presenten.— Motivació per aprendre a emprar les tecnologies i per millorar-ne l’ús.

Aprendre a aprendre

— Coneixement dels processos per al propi aprenentatge partint del que sap, del que desconeix, del que és capaç d’aprendre i del que li interessa.— Obtenció d’estratègies de planificació per resoldre una tasca (pensar abans d’actuar), supervisar el propi treball (analitzar el curs i ajustar el procés) i avaluar els resultats obtinguts (consolidar l’aplicació del pla si ha donat bons resultats o modificar-lo si els resultats no han estat bons).— Ús de la motivació i la confiança per aconseguir sentir-se protagonista del procés i el resultat de l’aprenentatge a partir de metes realistes.— Ús i aplicació de nous coneixements gràcies a la curiositat per aprendre a partir d’experiències vitals prèvies.

Competències socials i cíviques

— Comprensió i anàlisi crítica dels diferents codis de conducta de les societats a través de l’estudi de la història i la geografia humana.— Identificació de conceptes ètics relatius a la igualtat, la no-discriminació, la democràcia i els drets humans en l’organització social, política i econòmica d’Espanya, d’Europa i del món.— Comprensió dels processos socials i culturals de caràcter migratori en un món globalitzat.— Organització de debats en els quals es respectin les diferències i se superin els prejudicis, a fi de manifestar solidaritat i participar en la presa de decisions de forma democràtica.

Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor

— Elaboració de projectes mostrant creativitat i imaginació a l’hora de planificar-los, analitzar-los, organitzar-los i gestionar-los, tant de forma individual com col·lectiva dins un equip.— Utilització de debats sobre temes de geografia i història per saber comunicar-se, presentar idees i negociar de manera argumentada.— Adquisició de pensament crític i de sentit de responsabilitat.

Consciència i expressions culturals

— Coneixement, comprensió i valoració de les diferents manifestacions culturals i artístiques com a font d’enriquiment i gaudi personal i consideració d’aquestes manifestacions com a part de la riquesa i el patrimoni dels pobles.— Aplicació de diferents habilitats perceptives i comunicatives i de pensament, sensibilitat i sentit estètic per comprendre i valorar les obres artístiques i les manifestacions culturals i gaudir-ne.— Identificació de la relació entre manifestacions artístiques i culturals i societat, la qual cosa implica prendre consciència de l’evolució del pensament, dels corrents estètics, de les modes i dels gusts.— Respecte per la diversitat cultural i el diàleg entre cultures i societats.— Gaudi, valoració crítica i promoció de la conservació del patrimoni cultural i artístic com a resultat de l’evolució de les diferents cultures i demostració d’interès, estimació i respecte per aquest patrimoni.

— Potenciació de la iniciativa, la creativitat i la imaginació mitjançant la realització de tasques que suposin recreació, innovació i transformació.— Promoció de la participació en activitats culturals de l’entorn immediat, la qual cosa implica comportaments favorables a la convivència.3.2 SEGON D’ESO3.2.1 OBJECTIUS DEL SEGON CURS

1 Reconèixer els mecanismes essencials que regeixen el funcionament dels fets socials i econòmics dins l’estructura de la nostra societat i, d’aquesta manera, comprendre i saber analitzar els problemes més urgents de les societats contemporànies. (3)

2 Adquirir i utilitzar el vocabulari específic de l’àrea amb precisió i amb rigor. (10, 11)

3 Estudiar, comparar i contrastar la informació obtenguda a través de diferents fonts d’informació directa (enquestes, treballs de camp, etc.) i indirecta (vídeos, imatges, obres d’art, etc.). (11, 12, 13, 14)

4 Manejar i interpretar correctament diferents instruments de treball geogràfic i històric com els gràfics, els mapes, les sèries estadístiques, etc.; saber interpretar l’escala gràfica i els signes convencionals que es fan servir en els diversos tipus de mapes (físics, polítics, històrics, etc.). (1, 2, 11, 12, 13)

5 Elaborar croquis, gràfics senzills, organigrames i mapes conceptuals per representar els fenòmens històrics i geogràfics treballats. (12, 13, 14)

6 Dur a terme petites investigacions de caràcter descriptiu, organitzant les dades i les idees, i resoldre diversos problemes mitjançant l’aplicació de tècniques i procediments senzills de cerca i tractament de la informació propis de la geografia i de la història. (12).

7 Reconèixer les peculiaritats del coneixement científic sobre els afers socials, i valorar el rigor i l’objectivitat en la cerca de dades i la investigació de tota classe d’informacions sobre el medi natural i social. (3, 11)

8 Comparar les característiques de les societats i les ciutats rurals, industrials i postindustrials. (1, 2, 3, 4, 6)

9 Classificar els diferents tipus de ciutats existents segons els sistemes de producció i les activitats econòmiques que s’hi practiquen. (1, 2, 3, 4, 6).

10 Descriure els índexs de benestar d’Europa, d’Espanya i de les illes Balears i Pitiüses. (2, 3, 4, 6, 7)

11 Identificar el sistema urbà de les ciutats del món, d’Espanya i de les illes Balears i Pitiüses. (1, 3, 4, 6, 7).

12 Identificar la distribució de la població al planeta, a Espanya i a les illes Balears i Pitiüses, entendre el concepte de densitat de població i especificar els factors que en condicionen la distribució (factors físics, històrics i econòmics). (1, 2, 3, 4, 6, 7)

13 Diferenciar entre població rural i població urbana al món i a Espanya. (1, 2, 3, 4, 6).

14 Explicar les conseqüències de l’envelliment progressiu de la població mundial i valorar les possibles conseqüències dels desequilibris actuals i futurs. (3, 4, 6).

15 Conèixer les diverses fases de l’evolució de la població mundial, comparant els règims demogràfics dels països desenvolupats i dels països subdesenvolupats. (3, 4, 6)

16 Explicar el model de transició demogràfica i les conseqüències de l’envelliment actual de la població als països desenvolupats, fent una atenció especial a les sèries estadístiques de les illes Balears i Pitiüses i d’Espanya. (3, 7).

17 Analitzar les característiques de la població de les illes Balears i Pitiüses i d’Espanya: índexs de natalitat i de fecunditat, taxa de mortalitat, creixement vegetatiu, esperança de vida, piràmides d’edat, distribució al territori, etc. (3, 4, 6, 7)

18 Descriure el model demogràfic dels països rics i pobres, i explicar les causes i les conseqüències de les seves dinàmiques. (3, 5, 6)

19 Fer activitats relacionades amb l’estudi demogràfic: elaborar i interpretar piràmides de

població, fer càlculs de densitats de població, interpretar sèries estadístiques, etc. (3, 12, 13, 14)

20 Entendre els conceptes de taxa de natalitat, taxa de fecunditat, taxa de mortalitat i taxa de creixement natural; saber-los calcular correctament i valorar la informació que ens aporten. (3, 14)

21 Comprendre les causes dels moviments migratoris i classificar els diferents tipus de migracions segons les causes que les motiven, la destinació a la qual es dirigeixen, la seva forma i la seva durada. (3)

22 Identificar els fluxos migratoris a l’actualitat i analitzar l’evolució dels moviments migratoris a Espanya i a les illes Balears i Pitiüses. (2, 3, 4, 6, 7)

23 Reflexionar sobre les conseqüències que generen els moviments migratoris als territoris emissors i receptors d’immigrants, i valorar la necessitat d’adoptar polítiques migratòries que afavoresquin la integració i evitin els conflictes entre la societat emissora i la receptora. (1, 3, 4, 6)

24 Definir la població activa i establir-ne la distribució per sectors econòmics al planeta i a Espanya. (3, 4, 6)

25 Valorar la incorporació de la dona al món laboral. (3,16)

26 Comprendre els diversos indicadors del desenvolupament econòmic i social, i establir les diferències principals entre les grans àrees desenvolupades de la Terra i els països del Tercer Món. (2, 3, 4, 6, 14)

27 Saber en què consisteix l’actual globalització dels mercats i dels processos productius, i descriure la nova divisió internacional del treball. (1, 2, 3, 4, 6)

28 Reconèixer la importància de l’evolució dels mitjans de transport i les noves tecnologies de la informació i la comunicació en la mundialització de l’economia. (2, 3, 4, 6)

29 Ordenar els fets històrics en eixos cronològics i localitzar-los a l’espai per tal d’adquirir una perspectiva global de l’evolució històrica de la Humanitat que tengui en compte els processos de canvi i de permanència. (3, 5, 11)

30 Conèixer els orígens de l’Islam, identificar-ne els preceptes bàsics i analitzar les diferents fases de la seva expansió després de la mort de Mahoma. (3, 5)

31 Saber com es va produir la conquista àrab de la Península Ibèrica, i indicar les batalles, les dates i els personatges més representatius d’aquest període històric. (5)

32 Localitzar en un eix cronològic les diferents etapes de la història d’Al-Andalus i comparar el sistema polític i l’organització estatal d’Al-Andalus des de l’època de l’Emirat dependent fins als Regnes Taifes. (5, 7, 11)

33 Conèixer l’evolució política, econòmica i cultural del Regne Nazarí de Granada. (3, 5)

34 Reconèixer els diferents grups que formaven la societat d’Al-Andalus i comprendre les causes de les conversions religioses. (3, 5)

35 Analitzar les causes i l’evolució de la Reconquista, com també el procés de repoblament dels territoris ocupats, i localitzar al mapa les etapes mes importants. (3, 5, 7).

36 Conèixer l’art i la cultura de les diferents comunitats que varen conviure a la Península: jueus, mossàrabs, mudèjars, etc. (3, 7)

37 Conèixer la base econòmica d’Al-Andalus i identificar els cultius i les innovacions tècniques que varen introduir els àrabs a la Península. (1, 5)

38 Reconèixer els edificis i els monuments més emblemàtics d’Al-Andalus. (5)

39 Enumerar les grans aportacions de la cultura musulmana al món occidental, com també els seus científics i filòsofs principals. (3, 8)

40 Analitzar els elements que, després de la mort de Carlemany, varen propiciar el naixement del feudalisme. (3, 5)

41 Explicar la composició i els trets distintius dels diferents estaments de la societat medieval:

manera de vida, nivell de riquesa, activitats econòmiques, etc. (3)

42 Entendre els pactes de fidelitat i vassallatge que establien els diferents grups socials que integraven el sistema feudal. (3, 5)

43 Descriure diferents edificis característics del món rural de l’Edat Mitjana: el castell, el monestir, els habitatges dels pagesos, etc. (1, 2)

44 Saber com estava organitzada l’Església a l’Edat Mitjana i quins eren els ordres religiosos principals, i valorar la importància d’aquesta institució a l’Europa cristiana. (3, 5)

45 Explicar els trets distintius de l’art romànic a Europa i a Espanya en les seves diverses manifestacions: arquitectura, escultura i pintura. (3)

46 Conèixer els orígens de la ciutat medieval, identificar-ne els edificis principals i reconèixer les activitats econòmiques que s’hi desenvolupaven, i dedicar una atenció especial al funcionament dels gremis. (2, 3, 5)

47 Identificar i localitzar al mapa les rutes comercials i els centres mercantils principals de l’Edat Mitjana. (1, 2, 3, 5, 11)

48 Conèixer la composició i les formes de vida dels diferents grups socials que vivien a la ciutat medieval, fent una atenció especial a la nova classe social: la burgesia. (3, 5)

49 Analitzar les causes del renaixement cultural de les ciutats al segle XIII i valorar la funció cultural i ideològica de les universitats a partir d’aquell moment. (3, 8)

50 Comprendre les noves necessitats religioses de la vida urbana a l’Edad Mitjana i valorar la funció dels ordres mendicants en aquell període històric. (2, 3, 5)

51 Explicar els trets distintius de l’art gòtic a Europa, a Espanya i a les Illes Balears en les seves diverses manifestacions: arquitectura, escultura i pintura. (3, 7, 8)

52 Conèixer les causes de la crisi de la Baixa Edat Mitjana (segles XIV i XV). (3, 5, 7)

53 Identificar les característiques i l’evolució dels regnes cristians des del segle XII fins a finals de l’Edat Mitjana. (3, 5, 7)

54 Descriure la forma de govern i les institucions dels estats cristians de la Península a partir del segle XII. (5)

55 Conèixer els orígens i l’evolució de la Corona de Castella i de la Corona d’Aragó, i fixar-se especialment en l’expansió política i econòmica de la Corona d’Aragó a la Mediterrània occidental. (2, 3, 5, 7, 8)

56 Conèixer l’evolució històrica del Regne de Mallorca. (2, 3, 5, 7, 8)

57 Comprendre els principis de l’Humanisme i el Renaixement, tant a Europa com a Espanya, i explicar la renovació espiritual que varen representar la Reforma luterana i la Contrareforma catòlica. (3, 5)

58 Establir les característiques estètiques del Renaixement, i observar i analitzar obres característiques d’aquest estil artístic en les seves diferents vessants europees, fent una atenció especial a les obres que trobam a Espanya. (8)

59 Reconèixer les bases ideològiques i l’estructuració social de la monarquia absoluta tant a Europa com a Espanya a través de l’exposició de l’articulació de la monarquia dels Reis Catòlics a Espanya. (3, 5)

60 Desenvolupar la política interior i exterior de la monarquia dels Àustria, fent una atenció especial al descobriment del Nou Món i a la història de les illes Balears i Pitiüses durant aquests anys. (3, 5, 7)

61 Analitzar les característiques i l’estètica del Barroc, fent atenció especialment a les obres espanyoles. (3)

62 Entendre la relació entre els esdeveniments més significatius de la història de les illes Balears i Pitiüses, la història d’Espanya i la història universal, respectant els aspectes comuns i els de caràcter divers, per tal de valorar la pertinença a diferents identitats col·lectives. (3, 5, 7)

63 Valorar la diversitat lingüística i cultural al món i al territori espanyol, i ser respectuosos i tolerants amb les actituds, les creences i les formes de vida de persones o grups que pertanyen a societats i a cultures diferents de la pròpia. (7, 9)

64 Reconèixer les actituds i les situacions discriminatòries que han tengut lloc al llarg de la història per raó de raça, sexe, religió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social, i mostrar una actitud solidària amb els individus i les col·lectivitats que han estat objecte d’aquesta discriminació. (16)

65 Mostrar-se solidari davant els grans desequilibris demogràfics i econòmics dels països subdesenvolupats. (4, 16)

66 Apreciar els drets i les llibertats de les persones com un assoliment irrenunciable de la humanitat, denunciar les actituds discriminatòries i injustes, i mostrar-se solidari amb els que estiguin privats dels seus drets o dels recursos econòmics necessaris. (15, 16)

Els nombres entre parèntesis (1, 2,...) indiquen l’objectiu general de l’àrea de Ciències Socials, Geografia i Història al qual fa referència cadascun dels objectius del Segon Curs

3.2.2 CONTINGUTS DEL SEGON CURS

Continguts comuns.

- Lectura i interpretació de dades i gràfics demogràfics. Transformació de la informació estadística en informació gràfica.

- Localització en el temps i en l'espai de períodes i esdeveniments històrics. Identificació de nocions de simultaneïtat i evolució. Representació gràfica de seqüències temporals.

- Estudi de causes i conseqüències en els fets i processos històrics distingint-ne la naturalesa. Identificació de la multiplicitat causal en els fets socials. Anàlisi del paper social dels homes i de les dones en la història.

- Adquisició i aplicació del vocabulari bàsic sobre població, societat i economia en la realització d exposicions orals i escrites. ‟

- Recerca, obtenció i selecció d’informació de l’entorn, de fonts escrites, iconogràfiques, gràfiques, audiovisuals i proporcionades per les tecnologies de la informació.

- Reconeixement d'elements bàsics que caracteritzen els estils artístics i lectura i/o interpretació d'obres significatives considerant-ne el context. Valoració de l'herència cultural i del patrimoni artístic com a riquesa que s'ha de preservar i col·laborar en la seva conservació.

- Recerca i anàlisi de la relació entre aspectes de l'època medieval o moderna i el temps actual.

Bloc 1. Població i societat

- La població: distribució, variables i comportaments demogràfics. Aplicació dels conceptes bàsics de demografia a la comprensió dels comportaments demogràfics actuals, anàlisi i valoració de les seves conseqüències en el món, Europa i a l’Estat espanyol. Lectura i interpretació bàsica de dades i gràfics demogràfics.

- Moviments migratoris. Les estructures demogràfiques. Diferències segons nivells i models de desenvolupament.

- Les societats actuals.

- Estructura i diversitat. Desigualtats, processos de canvi i conflictes. Caracterització de la societat europea, espanyola i de la comunitat balear. Immigració i integració. La diversitat

cultural dels grups humans.

- El poblament. Poblament rural i poblament urbà. L'espai urbà. Urbanització del territori en el món actual. Funcions, estructura i jerarquia urbana. Models d estructura urbana. Forma de‟ vida i problemes urbans.

- La població espanyola: evolució, creixement demogràfic, distribució i contrasts regionals. Projecció de futur. L especificitat demogràfica de les Illes Balears: caracterització de la societat‟ balear.

- Les ciutats espanyoles: evolució i transformacions espacials. El sistema urbà i les transformacions territorials a les Illes Balears.

Bloc 2. Les societats preindustrials

1. Edat mitjana

- Les invasions i la fi del món antic: Bizanci. L'Islam i la seva expansió. L'Imperi carolingi.

- La societat, l'economia i el poder a l'Europa feudal: senyors, clergues i pagesos. El ressorgir de la ciutat i de l'intercanvi comercial. Burgesia i organització gremial. La cultura i l'art medieval : romànic i gòtic. El paper de l'Església.

- La península Ibèrica a l'edat mitjana. Al-Andalus i els regnes cristians. Organització dels territoris musulmans, trets més importants i evolució. Cultura i art. La configuració dels regnes cristians peninsulars: panoràmica general i evolució territorial. La forma de vida a les ciutats cristianes i musulmanes. Cultura i art a la península Ibèrica. Convivència de les tres cultures: cristians, musulmans i jueus.

- L’expansió mediterrània de la Corona d’Aragó. El Regne de Mallorca: conquesta i repoblació. Les institucions i l’economia. El Regne privatiu de Mallorca. Els estaments. Art gòtic mallorquí. Arquitectura religiosa i civil.

2. Edat moderna

- La crisi del món medieval i els orígens del món modern. Configuració de l'estat modern a Europa. L'enfortiment del poder reial. Humanisme i Renaixement. Renovació ideològica , crisi religiosa i Reforma. Cultura i art del Renaixement.

- Evolució política i econòmica a la Península Ibèrica a l’época moderna. La monarquia autoritària dels Reis Catòlics. El descobriment i colonització d'Amèrica i el seu impacte econòmic. La monarquia hispànica dels segles XVI i XVII.

- La Mediterrània de l’època. Les Illes Balears a l’època moderna. Conflictes interns i tensió social: les Germanies.

- La lluita per l'hegemonia i el relleu del poder polític: L'Europa del Barroc. Transformacions polítiques i econòmiques. Art i cultura.

3.2.3 SEQÜENCIACIÓ DELS CONTINGUTS DE SEGON CURS

TEMA 1. L'ISLAM I AL-ANDALUS

TEMA 2. L'EUROPA FEUDAL

TEMA 3. LA CIUTAT MEDIEVAL

TEMA 4. FORMACIÓ I EXPANSIÓ DELS REGNES PENINSULARS

TEMA 5. ELS GRANS REGNES PENINSULARS

TEMA 6. EL REGNE DE MALLORCA A L'EDAT MITJANA

TEMA 7. EL NAIXEMENT DEL MÓN MODERN

TEMA 8. LA MONARQUIA AUTORITÀRIA: ELS REIS CATÒLICS

TEMA 9. ELS GRANS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS: L'IMPERI AMERICÀ

TEMA 10. L'IMPERI DELS ÀUSTRIES

TEMA 11. L'EUROPA DEL BARROC

TEMA 12. LES BALEARS A L’EDAT MODERNA

TEMA 13. LA POBLACIÓ MUNDIAL

TEMA 14. LA POBLACIÓ D'ESPANYA I DE LES ILLES BALEARS

TEMA 15. LA CIUTAT I EL MÓN URBÀ

TEMA 16. LES SOCIETATS HUMANES

3.2.4 TEMPORALITZACIÓ DELS CONTINGUTS DE SEGON CURS

La programació igual que a primer haurà de ser un poc flexible en aquest punt, en funció de les característiques i circumstàncies específiques del grup. També procurarem seqüenciar els continguts al llarg del curs adaptant-los a cada una de les avaluacions trimestrals que es faran durant el curs escolar i a les tres sessions setmanals que s’impartiran al llarg del curs. En principi la temporalització que proposam serà la següent:Primer Trimestre: Per començar el curs es treballaran les unitats 1, 2, 3, 4, 5 i 6 que corresponen a la crisi de l'imperi romà, l'Islam, l'Europa feudal, ciutat medieval, els regnes peninsulars i el Regne de Mallorca a l'Edat Mitjana. Segon Trimestre: Es treballarà l'Edat Moderna: el naixement del món modern, els Reis Catòlics, els descobriments geogràfics, els Àustries, el barroc i les Balears a l'Edat Moderna.Tercer Trimestre: Veurem tots els conceptes de geografia: la població mundial, d'Espanya i les Illes Balears, la ciutat i el món urbà i les societats humanes.

3.2.5 CRITERIS D’AVALUACIÓ DE SEGON CURS

1. Descriure els factors que condicionen l'evolució d'una població identificant les variables i les tendències demogràfiques predominants al món, i aplicant aquest coneixement a l'anàlisi de la població de les Illes Balears dins el context de l’Estat espanyol: desequilibris i conseqüències. (Tractament de la informació i competència digital, competència en comunicació lingüística)

2. Conèixer la distribució de la població al món, diferenciant regions i estats per la densitat de població, la seva dinàmica i la seva estructura. Aplicar els conceptes de superpoblació, migració i envelliment a diferents escales. Interpretar mapes temàtics sobre població. Elaborar gràfics referents a fets demogràfics. (Competència matemàtica, tractament de la informació i competència digital)

3. Explicar l’estructura de la ciutat. Saber com articulen el territori les ciutats. Valorar els avantatges i els problemes de la vida urbana, fent referència a exemples propers a l’alumnat. (Competència social i ciutadana, coneixement i interacció en el món físic)

4. Analitzar les formes de creixement de les àrees urbanes, la diferenciació funcional dels espais urbans i els problemes que s’hi plantegen, aplicant aquest coneixement a exemples representatius de ciutats espanyoles i a la caracterització de l’espai de les Illes Balears. (Competència social i ciutadana, coneixement i interacció en el món físic)

5. Destacar la transcendència de la ruptura de la unitat del món mediterrani i la configuració de tres models diferents de civilització: Bizanci, Islam i la cristiandat occidental. (Competència en comunicació lingüística, competència per aprendre a aprendre)

6. Identificar i descriure els aspectes socioeconòmics, polítics i ideològics de l'Europa feudal amb especial esment al feudalisme de conquesta de les Illes Balears i la seva evolució fins a l'aparició de l'estat modern. (Competència en comunicació lingüística, autonomia i iniciativa personal)

7. Distingir i situar en el temps i en l'espai les diverses unitats polítiques que es van succeir o van coexistir a la Península Ibèrica durant l'edat mitjana, molt especialment l’antic Regne de Mallorca analitzant-ne els aspectes comuns i les peculiaritats. (Competència en comunicació lingüística, competència social i ciutadana)

8. Comprendre la transcendència dels aspectes culturals de l'edat mitjana i analitzar els estils artístics i la seva contribució a la riquesa del patrimoni historicoartístic. (Competència cultural i artística, tractament de la informació i competència digital)

9. Explicar la transcendència política, econòmica, cultural, religiosa i lingüística que va tenir la incorporació de les Balears al món occidental. (Competència en comunicació lingüística, competència social i ciutadana)

10. Interpretar els canvis de mentalitat que caracteritzen la modernitat i, en concret, descriure els trets bàsics del Renaixement i de la Reforma. (Competència en comunicació lingüística, autonomia i iniciativa personal)

11. Distingir els principals moments en la formació i evolució de l'Estat modern i destacar els fets més rellevants de la monarquia hispànica. (Competència social i ciutadana, autonomia i iniciativa personal)

12. Valorar la importància de l'ampliació del món conegut i analitzar el paper que hi tingueren els pobles ibèrics. (Competència en comunicació lingüística, autonomia i iniciativa personal)

13. Conèixer les característiques generals de la monarquia espanyola dels segles XVI i XVII i incidir en l'organització territorial hispànica i de l'Imperi. (Competència en comunicació lingüística, tractament de la informació i competència digital)

14. Analitzar l'art del Renaixement i del barroc i aplicar aquest coneixement a l'anàlisi d'algunes obres i autors representatius. (Competència cultural i artística, competència per aprendre a aprendre)

15. Conèixer les principals manifestacions artístiques i culturals per valorar-ne la significació com a patrimoni històric. (Competència cultural i artística, autonomia i iniciativa personal)

16. Valorar el patrimoni documental d'Espanya. Localitzar els principals arxius, destacant-ne la projecció en la vida cultural espanyola i internacional. (Competència cultural i artística, autonomia i iniciativa personal)

17. Realitzar, individualment o en grup, treballs i exposicions orals sobre temes de l'àrea, utilitzant el vocabulari pertinent i la correcció formal adequada. (Competència per aprendre a aprendre, autonomia i iniciativa personal)

18. Interpretar i elaborar diferents tipus de mapes, croquis, gràfics i taules estadístiques, utilitzant-los com a font d'informació i mitjans d'anàlisi i síntesi.(Tractament de la informació i competència digital, competència per aprendre a aprendre)

3.2.6 COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE SEGON CURS

1. Competència social i ciutadana− Comprendre el concepte de temps històric. − Identificar la relació multi causal d’un fet històric i les seves conseqüències. − Conèixer les grans etapes i els principals esdeveniments de l’Edat Mitjana i la Història

Moderna.− Comprendre el funcionament de les societats, el seu passat històric, la seva evolució i

les transformacions.− Desenvolupar l’empatia mitjançant la comprensió de les accions humanes del passat.− Expressar-se de manera assertiva i mostrar una actitud favorable al diàleg i al treball

cooperatiu.

2. Coneixement i la interacció amb el món físic− Identificar i localitzar els àmbits geopolítics, econòmics i culturals en què s’emmarquen

els esdeveniments de l’Edat Mitjana i la Història Moderna. − Conèixer els diferents usos de l’espai i dels recursos que han fet les societats al llarg

dels períodes històrics estudiats.

3. Competència cultural i artística− Comprendre la funció que les arts han tengut i tenen en la vida dels éssers humans.− Reconèixer els diferents estils de l’art medieval i modern i els valors estètics que

expressen.− Analitzar obres d’art de manera tècnica i identificar el context històric que n’explica

l’aparició.− Desenvolupar una actitud activa en relació amb la conservació i la protecció del

patrimoni històric.

4. Tractament de la informació i competència digital− Relacionar i comparar la informació procedent de diverses fonts: escrites, gràfiques,

audiovisuals, etc.− Contrastar la informació obtinguda i desenvolupar un pensament crític i creatiu. − Elaborar la informació transformant les dades recollides i traduint-les a un altre format

o llenguatge. − Emprar les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació

en la cerca i el processament de la informació.

5. Competència en comunicació lingüística− Utilitzar adequadament el vocabulari propi de les ciències socials per construir un

discurs precís.− Desenvolupar l’empatia i interessar-se per conèixer i escoltar opinions diferents de la

pròpia.− Utilitzar diferents variants del discurs, en especial la descripció i l’argumentació. − Llegir i interpretar texts de tipologia diversa, llenguatges icònics, simbòlics i de

representació.− Escoltar, analitzar i tenir en compte opinions diferents de la pròpia amb sensibilitat i

esperit crític.

6. Competència matemàtica− Elaborar i interpretar eixos cronològics.

− Analitzar i comprendre les dades quantitatives recollides en taules, gràfics i diagrames.− Fer càlculs matemàtics de nombres enters i percentatges per arribar a conclusions

quantitatives.

7. Competència per aprendre a aprendre− Desenvolupar una visió estratègica dels problemes, anticipar possibles escenaris i

conseqüències futures de les accions individuals i/o socials.− Cercar explicacions multicausals per comprendre els fenòmens socials i avaluar-ne les

conseqüències.− Utilitzar diferents estratègies per organitzar, memoritzar i recuperar la informació:

esquemes, resums, etc. − Participar en debats i contrastar les opinions personals amb les de la resta de

companys. − Desenvolupar el gust per l’aprenentatge continu i l’actualització permanent.

8. Autonomia i iniciativa personal− Assumir responsabilitats i prendre decisions respecte a la planificació del procés de

resolució de les activitats proposades. − Interpretar adequadament les particularitats de cada situació i de cada problema

estudiat. − Saber argumentar de manera lògica i coherent les explicacions dels conceptes i els

fenòmens estudiats.− Auto regular l’aprenentatge propi: prendre consciència d’allò que se sap i del que falta

per aprendre; i realitzar autoavaluacions de la feina pròpia.

3.3 TERCER D’ESO3.3.1 CONTINGUTS DEL TERCER CURS

Les Illes Balears, Espanya, Europa i el món: la població; l’organització territorial; models demogràfics; moviments migratoris; la ciutat i el procés d’urbanització.Activitats humanes: àrees productores del món.Sistemes i sectors econòmics. Espais geogràfics segons l’activitat econòmica. Els tres sectors.Aprofitament i futur dels recursos naturals. Desenvolupament sostenible.Impacte mediambiental i aprofitament de recursos.

3.3.2 SEQÜENCIACIÓ DELS CONTINGUTS DE TERCER CURS

En el curs 2015/2016 el Departament de Geografia i història prescindeix del llibre de text. La professora que imparteix l'assignatura elabora un material que es pot estructurar en aquests blocs:

1. Introducció a la geografia2. La població3. La ciutat4. Els sectors econòmics5. Conflictes internacionals i món globalitzat6. El medi ambient

Durant el curs es veuran els mapes físics i polítics de les Illes Balears, Espanya, Europa, Amèrica, Àfrica, Àsia i Oceania.

3.3.3 TEMPORALITZACIÓ DELS CONTINGUTS DE TERCER CURS

Primer Trimestre: es començarà amb una unitat dedicada a la introducció de la geografia. Tot seguit es veuran les unitats didàctiques de la població i la ciutat.

Mentre s'imparteixin aquests continguts repassarem els mapes físics i polítics de les Illes Balears, Espanya, Europa i Amèrica

Segon Trimestre: s'estudiaran els sectors econòmics i es repassaran els mapes físics i polítics d'Àfrica i Àsia. En el cas que no es poguessin veure els mapes físics i polítics d'Amèrica es faria durant aquest segon trimestre.

Tercer Trimestre: finalment es veurà la temàtica relacionada amb els conflictes internacionals i el món globalitzat i el medi ambient. En aquestes unitats didàctiques repassarem els mapes físic i polític d'Oceania.

3.3.4 CRITERIS D’AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS AVALUABLES DE TERCER CURS

2. Conèixer l’organització territorial d’Espanya.2.1. Distingeix en un mapa polític la distribució territorial d’Espanya: comunitats autònomes, capitals, províncies, illes.

3. Conèixer i analitzar els problemes i els reptes mediambientals als quals han de fer front les Illes Balears i Espanya, l’origen que tenen i les possibles vies per superar-los.3.1. Compara paisatges humanitzats espanyols segons l’activitat econòmica que s’hi duu a terme.

4. Conèixer els principals espais naturals protegits peninsulars i insulars.4.1. Situa els parcs naturals espanyols en un mapa i explica la situació actual d’alguns d’ells.

5. Identificar els principals paisatges humanitzats espanyols i classificar-los per comunitats autònomes.5.1. Classifica els principals paisatges humanitzats espanyols a través d’imatges.

6. Reconèixer les característiques de les ciutats espanyoles i les diferents formes d’ocupació de l’espai urbà.6.1. Interpreta textos que expliquen les característiques de les ciutats d’Espanya amb l’ajuda d’Internet o de mitjans de comunicació escrits.

7. Analitzar la població europea pel que fa a la distribució, l’evolució, la dinàmica, les migracions i les polítiques de població.7.1. Explica les característiques de la població europea.7.2. Compara la població europea de diferents països tenint en compte la distribució, l’evolució i la dinàmica.

8. Reconèixer les activitats econòmiques dels tres sectors que es duen a terme a Europa, a Espanya i a les Illes Balears i identificar diferents polítiques econòmiques.8.1. Diferencia els diversos sectors econòmics europeus.

9. Comprendre el procés d’urbanització a Europa, a Espanya i a les Illes Balears i els pros i els contres que suposa.9.1. Distingeix els diversos tipus de ciutats existents al nostre continent.9.2. Resumeix elements que diferencien el món urbà i el rural a Europa.

10. Comentar la informació sobre la densitat de població i les migracions en mapes del món.10.1. Localitza al mapa mundial els continents i les àrees més densament poblats.10.2. Situa al mapa del món les vint ciutats més poblades, esmenta a quin país pertanyen i

explica la posició econòmica que ocupen.10.3. Explica l’impacte de les onades migratòries als països d’origen i als d’acollida.

11. Conèixer les característiques de diversos tipus de sistemes econòmics.11.1. Diferencia aspectes concrets dins un sistema econòmic i analitza com es relacionen.

12. Entendre la idea de desenvolupament sostenible i les implicacions que té.12.1. Defineix el concepte de desenvolupament sostenible i descriu conceptes clau que hi estan relacionats.

13. Localitzar els recursos agraris i naturals al mapa mundial.13.1. Situa al mapa mundial les principals zones cerealícoles i les masses boscoses més importants del món.13.2. Localitza i identifica en un mapa les principals zones productores de minerals al món.13.3. Localitza i identifica en un mapa les principals zones productores i consumidores d’energia al món.13.4. Identifica i anomena algunes energies alternatives.

14. Explicar la distribució desigual de les regions industrialitzades al món.14.1. Localitza en un mapa, mitjançant els símbols i la llegenda adequats, els països més industrialitzats del món.14.2. Localitza i identifica en un mapa les principals zones productores i consumidores d’energia al món.

15. Analitzar l’impacte dels mitjans de transport a l’entorn immediat.15.1. Traça sobre un mapamundi l’itinerari que segueix un producte agrari i un altre de ramader des que el recol·lecten o el produeixen fins que el consumeixen en zones llunyanes, i n’extreu conclusions.

16. Comparar les dades del pes del sector terciari d’un país amb les del pes del sector primari i del secundari i extreure’n conclusions.16.1. Compara la població activa de cada sector a diversos països i analitza el grau de desenvolupament que mostren aquestes dades.

17. Assenyalar en un mapamundi les grans àrees urbanes i analitzar-les.17.1. Elabora gràfics de diferent tipus (gràfics lineals, gràfics de barres i diagrama de sectors) en suports virtuals o analògics que reflecteixen informació econòmica i demogràfica de països o àrees geogràfiques a partir de les dades seleccionades.

18. Identificar el paper de grans ciutats mundials com a dinamitzadores de l’economia de les regions en què es troben.18.1. Descriu adequadament el funcionament dels intercanvis internacionals utilitzant mapes temàtics i gràfics en els quals es reflecteixen les línies d’intercanvi.18.2. Elabora un gràfic amb dades de l’evolució del creixement de la població urbana al món.

19. Analitzar textos que reflecteixin un nivell de consum contrastat a diferents països i extreure’n conclusions.19.1. Compara les característiques del consum interior de països com el Brasil i França.

20. Analitzar gràfics de barres per països en què es representi el comerç desigual i el deute extern entre països en desenvolupament i països desenvolupats.20.1. Elabora mapes conceptuals, emprant recursos impresos i digitals, per explicar el funcionament del comerç i indica els organismes que agrupen les zones comercials.

21. Relacionar àrees de conflicte bèl·lic al món amb factors econòmics i polítics.21.1. Elabora un informe sobre les mesures per intentar superar les situacions de pobresa.21.2. Assenyala àrees de conflicte bèl·lic al mapamundi i les relaciona amb factors econòmics i polítics.

3.3.5 COMPETÈNCIES BÀSIQUES TERCER CURS

Contribució de l’assignatura al desenvolupament de les competències:


— Adquisició del lèxic adequat mitjançant la pràctica de l’oralitat i l’escriptura a l’aula.— Resolució de problemes que inclouen aplicar destreses comunicatives a l’hora de llegir, escriure, parlar, escoltar i conversar.— Adquisició d’habilitats vinculades al tractament de la informació a través de la producció de textos electrònics.— Utilització del diàleg, mitjançant debats, com a eina per a la convivència, la resolució de conflictes i el desenvolupament de les capacitats afectives.


— Utilització d’eines matemàtiques (magnituds, percentatges, taxes, escales) per analitzar i descriure gràfics, fer càlculs i elaborar i interpretar mapes.— Aplicació del mètode científic en tasques en les quals es duen a terme observacions, s’estableixen hipòtesis i s’extreuen conclusions, amb l’objectiu de prendre decisions i adquirir disciplina, rigor, paciència, risc i responsabilitat.— Coneixement de la història de la Terra i dels processos que han originat la configuració que té actualment.— Relació dels sabers geològics amb la producció agrícola, ramadera, marítima, minera i industrial.— Associació de l’aparició de noves tecnologies i avenços científics a la millora de les condicions de vida al llarg de la història.— Implicació en l’ús raonable dels recursos naturals, així com en la conservació del medi ambient.— Valoració crítica de l’impacte de les activitats humanes sobre el medi físic.


— Coneixement i ús de diferents motors de cerca i bases de dades a fi de triar el més adequat a les pròpies necessitats.— Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per cercar, obtenir i processar informació de manera crítica; és a dir, per comparar-la, avaluar-ne la fiabilitat i l’adequació i transformar-la en coneixement.— Creació de continguts digitals en diversos formats (text, àudio, vídeo, imatges) utilitzant els programes o les aplicacions que s’adapten millor a les tasques.— Respecte dels principis ètics en l’ús de les fonts informàtiques i reconeixement dels riscs associats a l’ús de recursos en línia i l’addicció a determinats aspectes de la tecnologia digital.— Demostració d’una actitud activa, crítica i realista cap a les tecnologies i valoració de les fortaleses i les debilitats que presenten.— Motivació per aprendre a emprar les tecnologies i per millorar-ne l’ús.

Aprendre a aprendre

— Coneixement dels processos per al propi aprenentatge partint del que sap, del que desconeix, del que és capaç d’aprendre i del que li interessa.— Obtenció d’estratègies de planificació per resoldre una tasca (pensar abans d’actuar), supervisar el propi treball (analitzar el curs i ajustar el procés) i avaluar els resultats obtinguts (consolidar l’aplicació del pla si ha donat bons resultats o modificar-lo si els resultats no han estat bons).— Ús de la motivació i la confiança per aconseguir sentir-se protagonista del procés i el resultat de l’aprenentatge a partir de metes realistes.— Ús i aplicació de nous coneixements gràcies a la curiositat per aprendre a partir d’experiències vitals prèvies.


— Comprensió i anàlisi crítica dels diferents codis de conducta de les societats a través de l’estudi de la història i la geografia humana.— Identificació de conceptes ètics relatius a la igualtat, la no-discriminació, la democràcia i els drets humans en l’organització social, política i econòmica d’Espanya, d’Europa i del món.— Comprensió dels processos socials i culturals de caràcter migratori en un món globalitzat.— Organització de debats en els quals es respectin les diferències i se superin els prejudicis, a fi de manifestar solidaritat i participar en la presa de decisions de forma democràtica.


— Elaboració de projectes mostrant creativitat i imaginació a l’hora de planificar-los, analitzar-los, organitzar-los i gestionar-los, tant de forma individual com col·lectiva dins un equip.— Utilització de debats sobre temes de geografia i història per saber comunicar-se, presentar idees i negociar de manera argumentada.— Adquisició de pensament crític i de sentit de responsabilitat.


— Coneixement, comprensió i valoració de les diferents manifestacions culturals i artístiques com a font d’enriquiment i gaudi personal i consideració d’aquestes manifestacions com a part de la riquesa i el patrimoni dels pobles.— Aplicació de diferents habilitats perceptives i comunicatives i de pensament, sensibilitat i sentit estètic per comprendre i valorar les obres artístiques i les manifestacions culturals i gaudir-ne.— Identificació de la relació entre manifestacions artístiques i culturals i societat, la qual cosa implica prendre consciència de l’evolució del pensament, dels corrents estètics, de les modes i dels gusts.— Respecte per la diversitat cultural i el diàleg entre cultures i societats.— Gaudi, valoració crítica i promoció de la conservació del patrimoni cultural i artístic com a resultat de l’evolució de les diferents cultures i demostració d’interès, estimació i respecte per aquest patrimoni.— Potenciació de la iniciativa, la creativitat i la imaginació mitjançant la realització de tasques que suposin recreació, innovació i transformació.— Promoció de la participació en activitats culturals de l’entorn immediat, la qual cosa implica comportaments favorables a la convivència.

3.4 QUART CURS

3.4.1 OBJECTIUS DEL QUART CURS

1. Reconèixer els mecanismes essencials que regeixen el funcionament dels fets socials i econòmics dins de l’estructura de la nostra societat i, d’aquesta manera, comprendre i saber analitzar els problemes més urgents de les societats contemporànies (la immigració, la globalització, les desigualtats socioeconòmiques, etc.). (3)

2. Adquirir i utilitzar el vocabulari específic de l‘àrea amb precisió i rigor. (10, 11)

3. Obtenir i relacionar informació de fonts de diversos tipus i saber manejar i interpretar correctament diversos instruments de treball geogràfic com les gràfiques, els mapes, les sèries estadístiques, etc. (12, 13)

4. Utilitzar les noves tecnologies d’informació i de la comunicació per a la cerca, la gestió i el tractament de la informació. (12, 13)

5. Conèixer el pensament il·lustrat europeu en els seus vessants econòmics i polítics, i identificar els principals pensadors amb les seves aportacions. (10, 11, 15)

6. Comprendre la ruptura històrica que va representar la Revolució Francesa analitzant les novetats polítiques que va aportar i reconèixer les causes i les idees que van conduir a la Restauració europea. (1, 5, 10, 11)

7. Conèixer i diferenciar les revolucions liberals ocorregudes el segle XIX identificant els

conceptes de nacionalisme i liberalisme prestant especial atenció a la seva influència en els processos d’unificació alemany i italià. (1, 5, 10, 11)

8. Conèixer les bases de la revolució industrial, les noves fonts d’energia, els sectors industrials, la revolució dels transports, l’organització del moviment obrer i les noves ideologies: marxisme, anarquisme i internacionalisme. (1, 5, 10, 11)

9. Analitzar el desenvolupament polític d’Espanya en general, i de les Illes Balears , en particular, durant el segle XIX: la crisi de l’Antic Règim, la restauració de l’absolutisme, la independència de les colònies americanes, la revolució liberal, el Sexenni Democràtic i la Restauració. (5, 7, 8, 10, 11)

10.Reconèixer les transformacions demogràfiques i agrícoles del segle XIX a Espanya prestant una atenció especial a les Illes Balears. (4, 5, 7, 8)

11.Analitzar les particularitats artístiques, polítiques, econòmiques i socials de les Illes Balears del segle XIX. (4, 5, 6, 7, 8, 10, 11)

12.Explicar les causes de l’expansió colonial i de la Primera Guerra Mundial, així com les seves conseqüències a Europa. (4, 5, 10, 11, 13, 15, 16)

13.Conèixer els principals corrents artístics i culturals del segle XIX a Europa diferenciant els principals autors i les obres més significatives del període. (9, 10, 11)

14.Conèixer les característiques principals del període d’entreguerres: la Revolució russa, el crac del 29 i la gran depressió, el feixisme italià i el nazisme alemany. (5, 15, 16)

15.Conèixer la història espanyola des de la crisi de la Restauració, la II República i la Guerra Civil, prestant especial atenció a las Illes Balears. (5, 7, 10, 11, 16)

16.Explicar les causes i les conseqüències de la Segona Guerra Mundial. (5)

17.Identificar els aspectes més significatius del món bipolar i les característiques de cada un dels blocs: el capitalista i el socialista. (5, 10, 11)

18.Conèixer les causes de la caiguda dels blocs i les característiques principals del món actual. (5)

19.Analitzar l’evolució dels aspectes econòmics, polítics i socials del règim franquista a Espanya, prestant especial atenció a les Illes Balears. (5, 7, 16)

20.Conèixer el procés de transició cap a la democràcia que es va iniciar amb la mort de Franco, prestant especial atenció a les Illes Balears. (5, 7, 16)

21.Conèixer el procés de formació de la Unió Europea, les institucions europees i la seva tasca, així com les conseqüències de l’annexió espanyola. (4, 5)

22.Reconèixer els diferents governs democràtics espanyols i les seves principals línies d’actuació des de la transició fins a l’actualitat tot reflexionant sobre l’evolució política, demogràfica i econòmica a les Illes Balears. (4, 5, 7, 8, 9, 16)

23.Identificar els principis que regeixen la Constitució espanyola de 1978 en la forma de govern a l’Estat espanyol, la seva organització estatal i valorar-la com a garantia de les llibertats individuals i col·lectives. (5, 8, 16)

24.Explicar els diferents mecanismes de participació de la ciutadania espanyola en l’exercici del poder a escala continental, estatal i autonòmica, reconèixer la funció dels partits polítics i identificar els partits polítics més importants d’Espanya, tot fent referència a les Illes Balears. (16)

25.Identificar els principals corrents artístics del segle XX al món prestant atenció a la contribució espanyola a les arts figuratives durant aquest segle, tant en pintura, escultura com arquitectura, prestant especial atenció a les Illes Balears. (7, 8, 10, 11)

26.Explicar les raons de la globalització econòmica a escala planetària i conèixer els principals moviments socials que s’oposen al procés de globalització. (4, 5, 6)

27.Identificar les diferents àrees geopolítiques, econòmiques i culturals del món; analitzar els fluxos comercials i els principals problemes de desequilibri socioeconòmic entre elles. (4, 6)

28.Sensibilitzar-se amb els principals problemes del món actual (el desigual accés als

recursos, la globalització, els conflictes polítics, etc.), entenent-los com una problemàtica en la qual tots hi estem implicats i de la qual tots en som responsables. (1, 4, 5, 16)

29.Valorar l’impacte de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en l’accés a la informació, el flux de capitals i el comerç mundial. (12, 15)

30.Analitzar els problemes derivats del desigual accés a la riquesa al món (fam, baix nivell educatiu, desequilibris demogràfics, etc.) i reflexionar sobre l’actuació dels organismes que tracten de lluitar contra la pobresa. (4, 6, 16)

31.Reconèixer les característiques singulars del patrimoni natural, històric i artístic de les Illes Balears i d’Espanya, assumint les responsabilitats que suposa la seva protecció i conservació. (6, 8, 9)

32.Valorar la diversitat cultural al món, a Espanya i a les Illes Balears, i ser respectuosos i tolerants amb les actituds, creences i formes de vida de persones o grups que pertanyen a societats o cultures diferents a la pròpia. (9, 15, 16)

33.Apreciar els drets i les llibertats de les persones com una fita irrenunciable de la humanitat, denunciar les actituds discriminatòries i injustes i mostrar-se solidari amb els qui estiguin privats dels seus drets o dels recursos econòmics necessaris. (15, 16)

34.Reconèixer les actituds i les situacions discriminatòries que han tingut lloc al llarg de la història per raons de raça, sexe, religió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social, i mostrar una actitud solidària amb els individus i les col·lectivitats que han estat objecte d’aquesta discriminació. (5, 15, 16)

Els nombres entre parèntesis (1, 2,...) indiquen l’objectiu general de l’àrea de Ciències Socials, Geografia i Història al qual fa referència cadascun dels objectius del Quart Curs.

3.4.2 CONTINGUTS DEL QUART CURS

Continguts comuns - Localització en el temps i en l’espai dels esdeveniments i els processos històrics més rellevants. Identificació dels factors que intervenen en els processos de canvi històric, diferenciació de causes i conseqüències i valoració del paper dels homes i les dones, individualment i col·lectivament, com a subjectes de la història. - Identificació dels components econòmics, socials, polítics, culturals que intervenen en els processos històrics i comprensió de les interrelacions que es donen entre aquests. - Recerca, selecció i obtenció d’informació de fonts documentals, obtinguda segons criteris d’objectivitat i pertinència i diferenciar els fets de les opinions i les fonts primàries de les secundàries. Contrast d’informacions contradictòries i/o complementàries a propòsit d’un mateix fet o situació. Anàlisi i treball amb textos històrics d’especial rellevància. - Anàlisi de fets o situacions rellevants de l’actualitat amb indagació dels antecedents històrics i de les circumstàncies que els condicionen. - Valoració dels drets humans i rebuig de qualsevol forma d’injustícia, discriminació, domini o genocidi. - Assumpció d’una visió crítica cap a les situacions injustes i valoració del diàleg i la recerca de la pau en la resolució dels conflictes. - Reconeixement dels elements bàsics que configuren els principals estils o artistes rellevants de l’època contemporània i contextualitzar-los a la seva època, i interpretació d’obres artístiques significatives. Aplicació d’aquest coneixement a l’anàlisi d’algunes obres rellevants.

Bloc 1. Bases històriques de la societat actual

- Transformacions polítiques i econòmiques a l’Europa de l’antic règim. L’absolutisme i la seva crisi. Il·lustració i despotisme il·lustrat i parlamentarisme anglès. L’absolutisme i la Nova Planta. Reformisme borbònic a Espanya.

- Transformacions polítiques i socioeconòmiques al segle XIX. Revolució industrial. Revolucions

polítiques i canvis socials : les revolucions liberals.

- El moviment obrer. Formes de vida a la ciutat industrial. Les internacionals socialistes. La Comuna de París.

- Crisis de l’antic règim i construcció de l’estat liberal a l’Espanya del segle XIX.

- Grans canvis i conflictes a la primera meitat del XX. Imperialisme i Primera Guerra Mundial. La revolució russa. El període entre guerres: el crac del 29 i l’ascens dels totalitarismes: feixisme, estalinisme i dictadures conservadores. La Segona Guerra Mundial.

- Transformacions a l’Espanya del segle XX: crisis de l’estat liberal. La crisi de la restauració. La II República. La Guerra Civil. El franquisme. Les Illes Balears del maurisme a la repressió franquista.

- Art i cultura a l’època contemporània.

Bloc 2. El món actual

- L’ordre polític i econòmic mundial a la segona meitat del segle XX: blocs de poder i models socioeconòmics. La guerra freda i la política de blocs. El paper dels organismes internacionals. Els processos descolonitzadors. La revolució xinesa. La construcció de l’estat del benestar.

- Transició política i configuració de l’Estat democràtic a Espanya. La constitució de 1978 i la formació de l’estat de les autonomies.

- Procés de construcció de la Unió Europea. L’Estat espanyol i la Unió Europea avui.

- Canvis a les societats actuals. Els nous moviments socials i culturals. La crisi i caiguda del bloc comunista.

- Els mitjans de comunicació i la seva influència. La societat de la informació.

- Globalització i nous centres de poder.

- Focus de tensió i perspectives en el món actual. La crisi de l’estat del benestar.

3.4.3 SEQÜENCIACIÓ DELS CONTINGUTS DE QUART CURS

TEMA 1. EL SEGLE XVIII: LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

TEMA 2. REVOLUCIONS LIBERALS I MOVIMENTS NACIONALISTES (1789-1871)

TEMA 3. LA INDUSTRIALITZACIÓ DE LES SOCIETATS EUROPEES

TEMA 6. L’ÈPOCA DE L’IMPERIALISME

TEMA 7. L’ART DEL SEGLE XIX

TEMA 8. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA (1914-1939)

TEMA 9. CRISI DE LES DEMOCRÀCIES I LA SEGONA GUERRA MUNDIAL (1919-1945)

TEMA 11. UN MÓN BIPOLAR: GUERRA FREDA I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)

TEMA 14. EL MÓN ACTUAL

TEMA 15. L’ART DEL SEGLE XX

TEMA 4. L’ESPANYA DEL SEGLE XIX: LA CONSTRUCCIÓ D’UN RÈGIM LIBERAL

TEMA 5. INDUSTRIALITZACIÓ I SOCIETAT EN L’ESPANYA DEL SEGLE XIX

TEMA 10. TEMPS DE CONFRONTACIÓ A ESPANYA (1898-1939)

TEMA 12. ESPANYA DURANT EL FRANQUISME (1939-1975)

TEMA 13. TRANSICIÓ I DEMOCRACIA A ESPANYA

3.4.4 TEMPORALITZACIÓ DELS CONTINGUTS DE QUART CURS

En aquest curs que tancarà l’ etapa de Secundària Obligatòria intentarem ser un poc menys flexibles que en els cursos anteriors en relació al compliment dels temes i farem tot el possible per ser fidels a la següent temporalització trimestral:Primer Trimestre: durant el primer trimestre veuran les unitats 1, 2, 3 i 6Segon Trimestre: s’impartiran les unitats didàctiques 7,8, 9, 11, 14 i 15Tercer Trimestre: es veuran les unitats 4, 5, 10,12 i 13

Totes les unitats es complementaran amb la part de l’annex referit a la història de les Illes Balears. Així mateix, durant tot el curs es treballaran els continguts comuns que ens marca el currículum que com ja hem assenyalat anteriorment es centren més en els aspectes procedimentals i actitudinals que han d’assolir els alumnes. La temporalització respon a un criteri espacial (i no cronològic), així durant els dos primers trimestres es veuran els continguts referits a la història contemporània occidental, mentre que pel darrer es deixen els que fan referència a la història contemporània d’Espanya. En el cas del primer trimestre els alumnes faran un treball-resum del tema de la Revolució Industrial (treballaran els continguts més senzills). Dins el tercer trimestre, coincidint amb l'estudi de la Història d'Espanya, els alumnes faran un treball individual sobre història oral basat en el Franquisme. Sempre i quan el currículum ho permeti es veurà una pel·lícula per trimestre relacionada amb la matèria corresponent.Finalment ressaltar que les unitats referents a l’art dels segles XIX i XX es treballaran durant el curs a partir d’un treball bibliogràfic, pràctica a classe...

3.4.5 CRITERIS D’AVALUACIÓ DE QUART CURS.

1. Distingir els canvis polítics que condueixen a la crisi de l'Antic Règim i a les revolucions liberals, així com la seva repercussió a Espanya. (Competència social i ciutadana, tractament de la informació i competència digital)

2. Comprendre els trets fonamentals de les revolucions liberals burgeses i assenyalar, mitjançant exemples representatius, els grans processos de transformació que va experimentar el món occidental en el segle XIX. (Competència social i ciutadana, autonomia i iniciativa personal)

3. Identificar i caracteritzar les diferents etapes de l'evolució política i econòmica d'Espanya durant el segle XIX. (Tractament de la informació i competència digital, autonomia i iniciativa personal)

4. Comprendre les transformacions socioeconòmiques de la Revolució Industrial així com els esdeveniments més rellevants que expliquen el protagonisme d'Europa durant l'època de l'imperialisme, les seves conseqüències i el seu declivi. (Competència en comunicació lingüística, competència per aprendre a aprendre)

5. Analitzar el procés de consolidació de l'Estat liberal i del sistema capitalista al món,

relacionar-lo amb l'expansió colonial i identificar-ne les peculiaritats a Espanya. (Tractament de la informació i competència digital, competència social i ciutadana)

6. Comprendre el procés modernitzador que afectà l’agricultura, la indústria i els transports de les Illes Balears; així mateix, analitzar les transformacions de tot tipus que això comportà. (Competència en comunicació lingüística, autonomia i iniciativa personal)

7. Assenyalar les connexions entre els principals esdeveniments mundials i conflictes de la primera meitat del segle XX. (Tractament de la informació i competència digital, competència en comunicació lingüística)

8. Identificar i caracteritzar les diferents etapes de l'evolució política i econòmica d'Espanya durant el segle XX i els avenços i retrocessos fins a aconseguir la modernització econòmica, la consolidació del sistema democràtic i la pertinença a la Unió Europea. (Competència social i ciutadana, competència en comunicació lingüística)

9. Caracteritzar el franquisme, les seves fases i els mecanismes dictatorials que va fer servir, com també els trets del seu desenvolupament econòmic, parant esment en els desequilibris regionals que va comportar. (Competència social i ciutadana, competència matemàtica)

10. Reconèixer en la Constitució espanyola i en l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears les institucions polítiques bàsiques actuals, especialment els organismes de representació democràtica, i valorar la significació històrica que representa la recuperació de les institucions d’autogovern. Reconèixer i valorar els principals símbols i trets culturals de les Illes Balears i identificar les referències patrimonials més importants de la seva història. (Competència social i ciutadana, competència en comunicació lingüística)

11. Caracteritzar i situar cronològicament i geogràficament les grans transformacions i conflictes mundials que han tingut lloc en la segona meitat del segle XX i aplicar aquest coneixement a la comprensió d'alguns dels problemes internacionals més destacats de l'actualitat. (Tractament de la informació i competència digital, competència per aprendre a aprendre)

12. Conèixer les característiques essencials dels principals estils artístics des del segle XVIII al XX, amb particular atenció a Espanya i fent referència a les manifestacions que es donen a les Illes Balears. (Competència cultural i artística, competència en comunicació lingüística)

13. Identificar les causes i conseqüències de fets i processos històrics significatius, establir-hi connexions i reconèixer la causalitat múltiple que comporten els fets socials. (Competència per aprendre a aprendre, autonomia i iniciativa personal)

14. Valorar el patrimoni documental d'Espanya. Localitzar els principals arxius, destacant la projecció d’aquests en la vida cultural espanyola i internacional. (Competència cultural i artística, competència social i ciutadana)

15. Realitzar, individualment o en grup, treballs i exposicions orals sobre temes de l'àrea, utilitzant el vocabulari pertinent i la correcció formal adequada. (Competència per aprendre a aprendre, autonomia i iniciativa personal)

16. Interpretar i elaborar diferents tipus de mapes, croquis, gràfics i taules estadístiques, utilitzant-los com a font d'informació i mitjans d'anàlisi i síntesi. (Competència matemàtica, competència per aprendre a aprendre)

17. Comentar i analitzar texts d'especial rellevància històrica, així com obres artístiques significatives. (Competència en comunicació lingüística, competència per aprendre a aprendre).

3.4.6 COMPETÈNCIES BÀSIQUES QUART CURS

1. Competència social i ciutadana− Comprendre el concepte de temps històric. − Identificar la relació multi causal d’un fet històric i les seves conseqüències. − Conèixer les grans etapes i els principals esdeveniments de la Història contemporània.− Comprendre el funcionament de les societats, el seu passat històric, la seva evolució i

les seves transformacions.

− Reconèixer i assumir els valors democràtics; acceptar i practicar normes socials d’acord amb aquests.

− Expressar-se de forma assertiva i mostrar una actitud favorable al diàleg i al treball cooperatiu.

2. Coneixement i la interacció amb el món físic− Identificar i localitzar els principals àmbits geopolítics, econòmics i culturals en què

s’emmarquen els esdeveniments de la Història contemporània. − Conèixer els diferents usos de l’espai i dels recursos que han fet les societats al llarg

dels períodes històrics estudiats.

3. Competència cultural i artística− Comprendre la funció que les arts han tingut i tenen en la vida dels éssers humans.− Reconèixer els diferents estils de l’art contemporani i els canvis que els van motivar.− Analitzar obres d’art de diferents èpoques; cultivar el sentit estètic i la capacitat

d’emocionar-se. − Desenvolupar una actitud activa en relació amb la conservació i la protecció del

patrimoni històric.

4. Tractament de la informació i competència digital− Relacionar i comparar la informació procedent de diverses fonts: escrites, gràfiques,

audiovisuals, etc.− Contrastar la informació obtinguda i desenvolupar un pensament crític i creatiu. − Elaborar la informació transformant les dades recollides i traduir-les a un altre format o

llenguatge. − Emprar les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació

en la cerca i el processament de la informació.

5. Competència en comunicació lingüística− Utilitzar adequadament el vocabulari propi de les ciències socials per construir un

discurs precís.− Desenvolupar l’empatia i interessar-se per conèixer i escoltar opinions diferents a la

pròpia.− Utilitzar diferents variants del discurs, en especial, la descripció i l’argumentació. − Llegir i interpretar textos de tipologia diversa, llenguatges icònics, simbòlics i de

representació.

6. Competència matemàtica− Elaborar i interpretar eixos cronològics.− Analitzar i comprendre les dades quantitatives recollides en taules, gràfics i diagrames.− Fer càlculs matemàtics senzills per analitzar i interpretar fenòmens de caràcter social.

7. Competència per aprendre a aprendre− Desenvolupar una visió estratègica dels problemes, anticipar possibles escenaris i

conseqüències futures de les accions individuals i/o socials.− Cercar explicacions multi causals per comprendre els fenòmens socials i avaluar-ne les

conseqüències.− Utilitzar diferents estratègies per organitzar, memoritzar i recuperar la informació:

esquemes, resums, etc.

− Participar en debats i contrastar les opinions personals amb les de la resta de companys.

− Desenvolupar el gust per l’aprenenentage continu i l’actualització permanent.

8. Autonomia i iniciativa personal− Assumir responsabilitats i prendre decisions respecte a la planificació del procés de

resolució de les activitats proposades. − Interpretar adequadament les particularitats de cada situació i de cada problema

estudiat. − Saber argumentar de forma lògica i coherent les explicacions dels conceptes i els

fenòmens estudiats.− Auto regular el propi aprenentatge: prendre consciència d’allò que se sap i d’allò que

manca per aprendre; i realitzar autoavaluacions del propi treball.

4. L’AVALUACIÓ

Un cop assenyalats per cursos, en els apartats anteriors, els criteris d’avaluació que es tendran en compte a l’hora d’avaluar cal fer unes consideracions on exposarem com serà el procés d’avaluació, quins seran els criteris de qualificació, quins seran els criteris recuperació i quines seran les estratègies i els procediments d’avaluació del procés d’ensenyament aprenentatge.

El procés d’avaluació que intentarem impulsar des del departament serà el següent i constarà de tres fases:1. Avaluació inicial, que permetrà concretar els coneixements previs que té l’alumne/a sobre la matèria abans de començar una nova situació d’aprenentatge. Aquesta avaluació es durà a terme mitjançant les activitats que proposam a l’inici de curs, i al principi de cada unitat didàctica (qüestionari inicial, preguntes orals sobre els coneixements que tenen de la unitat concreta, comentaris crítics de textos, fotografies, gràfics...) i de la interpretació de les respostes i els comportaments de l’alumnat en qüestions relacionades amb la nova situació.2. Avaluació formativa, que permetrà evidenciar les dificultats que presenta l’alumnat, conèixer-ne les causes i adequar les activitats de l’ensenyament/aprenentatge. Es farà a partir de l’observació sistemàtica de l’evolució de cada alumne/a. Per això, incentivarem a la participació respectuosa de tot el grup-classe que valorarem positivament.

Per dur a terme aquesta avaluació es faran activitats diverses amb les quals percebrem el nivell de coneixements assolit per cada alumne/a.

Per tant es tendran en compte les següents consideracions: - El quadern de classe, que l’alumne va elaborant cada dia.- La feina a classe i a casa ja sigui amb activitats o treballs que es facin.- Realització de proves escrites sobre els coneixements adquirits al llarg de cada unitat.- L’actitud, l’interès i el grau de participació que mostri l’alumne en el treball diari a l’aula.- Es tendrà en compte la correcta expressió escrita i l’acurada ortografia.3. Avaluació sumativa, que permetrà saber si s’han aconseguit els objectius fixats. Es farà al final del procés, a partir de la interpretació objectiva de les respostes i els comportaments de l’alumnat pel que fa a qüestions que exigeixen la utilització dels continguts apresos.

El procés inclou també l’autoavaluació. Aquesta afecta tant el professorat –en relació amb la seva pròpia pràctica docent i amb la revisió constant del projecte curricular i les programacions d’aula–, com l’alumnat. Per això al final de cada avaluació escoltaríem l’opinió dels alumnes assenyalant les possibles dificultats derivades de la nostra tasca docent. També en les reunions de departament reflexionarem sobre tot allò que haurà anat bé i sobre les dificultats trobades amb la finalitat de corregir i millorar la nostra feina. Consideram que l’alumnat ha de conèixer els criteris d’avaluació, els instruments que s’hi utilitzaran i les valoracions periòdiques que es realitzaran durant el procés.Per tant, no utilitzarem un únic instrument d’avaluació, sinó la combinació de diferents mitjans com, entre d’altres, l’observació sistemàtica, les diverses produccions dels/les alumnes, activitats d’expressió oral individuals o col·lectives, proves específiques … Tot i que,

tradicionalment, la importància dels exàmens basats en l’avaluació dels conceptes ha estat extremadament elevada en les ciències socials, ens obliga a fer un esforç per avaluar i donar un major pes als continguts comuns encaminats a assolir les competències més bàsiques i que es consideren molt importants en el nou currículum.

L’aplicació correcta de l’avaluació es traduirà en una millora de tot el procés d’ensenyament/aprenentatge, que revertirà en l’educació integral de l’alumnat.

La qualificació de l’avaluació es basarà en els criteris següents: Pel que fa al primer i segon d’ESO:

- Proves escrites: 60%- Treball classe, quadern, treballs, activitats...: 30%- Actitud: 10%

En quan al tercer i quart d’ESO:- Proves escrites: 70%- Treball classe, quadern, treballs, activitats...: 20%- Actitud: 10%

Pel que fa a les proves escrites estaran concebudes per observar la competència de l’alumnat en el conjunt d’objectius i continguts programats (conceptuals, procedimentals -mapes, gràfics-,…i actitudinals). Cada avaluació procurarem fer tres o quatre proves per avaluació, mai menys de dues i procurarem elevar un poc el nivell de resolució de les proves a partir del segon cicle. La valoració és farà fent la mitjana aritmètica de totes les proves escrites o controls fets durant l’avaluació.

Es portarà un control bastant rigorós del quadern, fent un seguiment de les activitats i també dels apunts presos dins la classe referits als esquemes i diagrames conceptuals que el professor apuntarà a la pissarra al llarg de l’explicació dels conceptes de les unitats didàctiques. Es valorarà molt positivament la regularitat en dur fets els deures de casa. Al final de cada avaluació (o a criteri del docent) el professor revisarà tots els quaderns de manera individual, la qual cosa li permetrà, juntament amb les observacions diàries i anotades a la llibreta de notes, determinar una valoració o puntuació de la feina feta.

Finalment l’actitud es valorarà a partir de l’interès que mostri l’alumnat dins la classe, el seu comportament i la predisposició cap a la nostra àrea curricular. Aspectes com l’assistència i puntualitat, l’entrega dels treballs i activitats puntualment, mostrar respecte cap als companys i professor i la tolerància cap a opinions diferents a la seva seran considerats de màxima importància. La valoració és farà a partir de l’observació feta diàriament pel professor. Finalment assenyalar que a vegades serà necessari mantenir una entrevista oral individualitzada amb tots aquells alumnes en que la seva qualificació ens generi qualsevol tipus de dubte: alumnes que sospitam que els fan la feina, que no comprenen allò que diuen, etc. Això ens permetrà dictaminar molt millor i amb molt més encert la qualificació dels alumnes. Per aprovar tot el curs és necessari tenir una mitjana de totes les avaluacions igual a 5 o superior, tot i que el professor també tendrà en compte l’evolució i el progrés que ha tengut l’alumne al llarg del curs.

Procediments de recuperació.Tots aquells alumnes avaluats negativament ens obligarà a articular un sistema de recuperació:Aleshores quan el professor ho cregui convenient i d’acord amb els criteris generals del Departament i la PGA, els alumnes podran recuperar aquelles tasques qualificades d’insuficient o d’incompletes. Si la qualificació d’alguna avaluació és inferior a 5 l’alumne/a tendrà una altra oportunitat d’aprovar durant el curs (no obligatori pel professor) i a final de curs. En tot cas el professor tria com i quan s’escau dur a terme el procediment de recuperació. En cas d’aprovar aquests exàmens o treballs de recuperació la qualificació serà de 5 o suficient, que farà mitjana amb les aprovades. Tot i això, el professor podrà considerar el seu propi criteri alhora de fer recuperar alguna avaluació. En casos especials la qualificació pot ser superior a 5 si l’alumne ha demostrat un gran esforç, major interès i feina.

A l’avaluació de setembre els alumnes amb avaluacions suspeses s’hauran d’examinar de tot el curs. A tots els alumnes que hagin d’anar a recuperar al mes de setembre se’ls lliurarà un dossier d’activitats que suposarà un 30% de la nota final. D’altra banda els alumnes hauran de

fer una prova escrita que suposarà el 70% de la nota final. La prova de setembre guardarà molta relació amb aquestes activitats i serà una manera de premiar a tots els que hagin treballat durant les vacances. La nota numèrica el mes de setembre serà de 5 o superior.

Pel que fa al procediment de recuperació de pendents d’ESO a l’àrea Ciències Socials tant al primer com al segon cicle d’ESO s’arbitraran diverses vies:

1. Durant el primer trimestre, es lliurarà als alumnes un dossier d’activitats corresponents als continguts i lligat a cada un dels tres trimestres del curs pendent. Si s’entreguen aquestes activitats amb un elevat nivell de correcció i s’aprova la primera avaluació del C. Socials del curs següent, l’àrea pendent quedarà automàticament aprovada en la convocatòria de febrer.2. En cas d’haver entregat la feina, correctament desenvolupada, però no aprovar la primera avaluació, l’alumne podrà presentar-se a l’examen de pendents de febrer i/o juny i/o setembre. Aquest examen estarà inspirat en les tasques desenvolupades al treball de recuperació. Si l’alumne aprova una altra avaluació o finalment el curs sencer i ha entregat la feina correctament desenvolupada també recuperarà l’àrea pendent.3. Si no s’entrega el treball els alumnes amb C. Socials pendents podran presentar-se als exàmens de recuperació de febrer i/o juny i/o setembre.

5. METODOLOGIA.

El procés d’ensenyament–aprenentatge dels nostres alumnes sempre partirà dels pre-conceptes que tenguin sobre el tema a tractar. Per tal motiu el professor procurarà sempre presentar cada una de les unitats didàctiques programades, assenyalant el propòsit de la mateixa i procurant incentivar la seva curiositat i interès cap al tema. Procurarà també que aquestes unitats didàctiques segueixin sempre el mateix model de disseny ja que això ajudarà a l’alumnat a millorar els seus hàbits d’estudi i la seva seguretat en el treball. Així mateix, sempre que sigui possible es partirà del coneixement de l’entorn, fet pel qual la geografia local serà una constant al llarg del desenvolupament del curs.

Les unitats didàctiques programades pel professor s’estructuraran entorn de diferents tipus d’activitats:

Activitats de coneixements previs o d’introducció, acompanyaran a la presentació del professor de cada unitat . Es pretén veure quin és el punt de partida de l’alumnat. Procurarem presentar unes activitats i uns recursos didàctics variats tant en llenguatges emprats i processos mentals implicats (deducció, inducció, comparació,…) com en dinàmiques de treball previstes (individual, petit grup o en gran grup).

Activitats de desenvolupament i consolidació de continguts.Inclourà les activitats o la feina del professor i les activitats de l’alumnat, així com el treball a l’aula i a casa seva.Pel que fa al professor serà l’encarregat de dinamitzar les classes i motivar els alumnes. Es servirà sovint de les estratègies expositives o de transmissió de nous coneixements, procurant però fer-ho d’una manera significativa i a partir d’allò que l’alumnat ja coneix, és tracta de servir-se del que saben i aprofitar-ho per assolir nous coneixements. Procurarem que aquesta explicació no sigui mai excessiva, complementant-la amb altres tipus de tasques dins l’aula. Procurarem fugir en la mesura de les nostres possibilitats de la tradicional lliçó magistral en què el professor era un simple transmissor de conceptes i l’alumnat uns simples espectadors o receptors passius., cosa aquesta que entra en contradicció amb la línies metodològiques actuals basades el la teoria, ja apuntada, de l’aprenentatge significatiu. Dedicarà també el professor una part de les sessions a la correcció i control de totes les activitats encomanades. Com és lògic el professor serà l’encarregat de dissenyar i repartir als alumnes les activitats a desenvolupar (dossier d’activitats) incloses totes les activitats de síntesi i d’avaluació.L’alumnat treballarà en dos àmbits o espais diferenciats: dins l’aula i a casa seva. A dins l’aula procurarem treballar-hi tots aquells aspectes i activitats on l’ajuda del professorat i l’interacció entre els companys sigui necessària. A casa seva hi realitzaran aquelles tasques més mecàniques i senzilles, les més creatives i les d’ampliació, que requereixen de més tranquil·litat, concentració i adaptació a cada individu. També es faran a casa totes aquelles que no es poden fer dins l’escola com un petit projecte d’investigació, una enquesta, etc.

Activitats d’ampliació i de reforçA cada unitat didàctica s’inclouran diferents activitats de reforç i d’ampliació amb la finalitat d’atendre la diversitat i els diferents ritmes d’aprenentatge del nostre alumnat.

Activitats complementàries i extraescolars.No abusarem massa d’elles, una per trimestre. Bàsicament s’intentarà, dur a terme una o dues sortides anuals relacionades amb les unitats didàctiques treballades. També procurarem aprofitar totes aquelles activitats puntuals, organitzades per entitats culturals diverses que tenguin lloc durant el curs escolar i puguin resultar d’interès (exposicions, pel·lícules,… Finalment procurarem participar en les activitats interdisciplinars que es celebrin a l’institut al llarg del curs escolar (diades relacionades amb un tema transversal, celebració amb activitats d’un final de trimestre, etc.)Les sortides del primer cicle seran:

1r ESO Sortides i activitats

1r Trimestre

2n Trimestre Visita i taller al Poblat Talaiòtic de s'Illot i al jaciment arqueològic de Mestre Ramon. (després de Pasqua. Abril 2016)

3r Trimestre

2n ESO Sortides i activitats

1r Trimestre

2n Trimestre

3r Trimestre Ruta medieval Artà-Canyamel i Capdepera (gener-febrer 2016)

Les sortides del segon cicle seran:

3r ESO Sortides i activitats

1r Trimestre

2n Trimestre Gimcana per descobrir Palma. Finals de gener 2016

3r Trimestre

4t ESO Sortides i activitats

1r Trimestre

2n Trimestre Prevista una activitat sense determinar

3r Trimestre

6. MATERIALS I RECURSOSAquest material s’utilitzarà al llarg de tot el curs i, de manera general a totes les unitats didàctiques, per la qual cosa no serà necessari assenyalar-lo a cada unitat:

DE L’ALUMNAT: Llibres de texts: AADD,GH Geografia i Història 1r ESO i Nou Cives 2 i 4. Ciències socials. Illes Balears. Ed. Vicens Vives.Els alumnes de 3r d'ESO fan servir el material preparat pel professor. DELS PROFESSORS: llibre de text de l’alumnat, guia didàctica, llibres de consulta, dossier d’activitats generals, d’ampliació i de reforç, mapes muts, atlas, mapes murals, fotografies, globus terraqüi, llistat d’adreces útils de la web referents a l’àrea...Aparells i instal·lacions- Aula: s’utilitzarà l’aula del grup per a les sessions i per la majoria d’activitats- Canó de projecció i ordinador portàtil: les aules tenen connexió a la xarxa per si s’ha de veure algun tipus d’informació procedent d’internet. El canó de projecció permetrà la visió de diferents imatges. El departament disposa d’un ordinador portàtil i un canó de projecció.- Aula d’informàtica: el centre té tres aules d’informàtica, que es poden usar per fer recerques a la xarxa o dur a terme activitats virtuals. És necessari fer la reserva d’aula i s’ha de tenir en compte la disponibilitat d’hores per poder-hi anar. S’utilitzarà a determinades unitats didàctiques. - DVD/vídeo - Premsa: s’usarà per comentar alguna notícia o per cercar informació. - CD - Ús de les Pissarres Digitals Interactives.- Ús de l'Edmodo

7. ÚS ADEQUAT DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ (TIC)

La renovació dels mètodes educatius han demostrat que la utilització del llibre i el professor com a úniques fonts d’informació són insuficients.

L’ensenyament de les Ciències Socials ha d’agafar consciència que avui en dia l’alumnat és més receptiu als nous llenguatges de comunicació que han entrat en els darrers anys dins les nostres vides. Per això es fa necessària la incorporació i aprofitament de les noves tecnologies de la informació. Avui no podem imaginar un futur on les noves generacions s’eduquin d’esquena a aquesta nova realitat desconeixent l’internet, el correu electrònic, les càmeres digitals i els nous sistemes de comunicació. El professor ha d’aprofitar aquestes noves tecnologies i orientar l’alumnat perquè li serveixin com a font d’aprenentatge i no només de diversió. La classe de Socials s’hauria d’anar omplint d’aparells (reproductors de CDs, projectors, DVDs, vídeos, etc ) i poc a poc l’aula d’informàtica ha de ser una realitat en tots els centres escolars.

La importància de la informàtica a la societat actual és un fet. Pot ser un element motivador per a l’alumnat, i a la vegada té moltes d’aplicacions pràctiques a la classe de Socials possibilita el treball en equip, permet una millor presentació dels treballs i dur a terme tasques i activitats d’autoaprenentatge, realitzar petites investigacions en xarxa, intercanviar informacions, etc.

Intentarem a cada unitat didàctica utilitzar aquests recursos per tal de fer més atractius els continguts. La nostra intenció és integrar al màxim aquest tipus de tecnologies i ho farem a partir de les següents consideracions:- Procurarem organitzar algunes activitats al llarg del curs a l’aula d’informàtica, generalment al final d’algunes, no totes, unitats didàctiques.

- Lliurarem als alumnes un llistat de direccions de pàgines web relacionades i aprofitables per l’assignatura i de tan en tan els proposarem que recerquin alguna informació en elles.- Fomentarem la utilització del Messenger i el correu electrònic per a compartir informació, destinat sobretot als alumnes de diferents localitats que la realitat del nostre centre imposa.- El professor disposarà d’una adreça de correu electrònic per a resoldre dubtes i a la vegada fomentar aquests nous sistemes de comunicació.- Ús de la plataforma digital Edmodo per compartir en xarxa el material didàctic - Per aquells alumnes que no disposin de les noves tecnologies a casa seva, el departament i el centre posarà a la seva disposició l’accés a aquestes.

8. MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

La realitat de l’aula, com ja hem apuntat anteriorment difícilment serà homogènia, per tant ens veurem obligats a atendre la diversitat en tota la seva amplia gamma de possibilitats : nouvinguts, alumnes procedents de famílies amb alguns tipus de problemes o des-estructurades, alumnes amb altes capacitats i alumnes amb necessitats educatives especials.

En alguns casos ens veurem amb la necessitat d’aplicar adaptacions curriculars que partiran de la informació facilitada pel departament d’orientació, les adaptacions curriculars es faran sempre segons les necessitats específiques de cada alumne. Per a cada cas es seleccionaran els continguts, i es modificaran els elements curriculars necessaris, adaptant-los a les necessitats de cada alumne, a partir dels objectius i continguts mínims seleccionats pel departament.

Per aquells alumnes que no són de NEE però que els consta seguir el ritme de classe, o bé per aquells que tenen un ritme d’aprenentatge més ràpid, es farà una planificació d’activitats de reforç i/o ampliació.

Quan les adaptacions siguin significatives hem de procurar deixar constància escrita de tot el treball adaptat i actuar d’acord amb les directrius marcades pel departament d’orientació.

En cas de tenir un alumne altes capacitats es pot plantejar la possibilitat de dur a terme un programa d’acceleració curricular sempre d’acord amb les famílies i el dictamen positiu del departament d’orientació.

Per nosaltres les mesures d’atenció a la diversitat es reflectiran majoritàriament en les activitats de reforç i d’ampliació que el professor proposarà en totes les unitats didàctiques que es treballaran durant el curs.

En molts de casos el professor prendrà les mesures ordinàries que consideri oportunes segons la realitat que l’alumnat reclami: situar l’alumnat a les primeres files, vora un company que el pugui ajudar…

9. TEMES TRANSVERSALS

Els temes o eixos transversals han d’impregnar tot el currículum fent connexions contínues i referències a ells des de cada una de les àrees curriculars. Aleshores, les Ciències Socials esdevenen una àrea d’especial rellevància en aquest sentit ja que els temes que tracten solen ser molt idonis i fins i tot es solapen directament amb molts dels temes transversals.

Davant això la nostra àrea esdevé idònia per omplir i tractar aquesta part del currículum.

Per fer-ho procurarem que els professors elaborin una relació dels principals temes transversals que guarden relació amb la temàtica treballada amb les qüestions que poden ser tractades i finalment s’optarà per aquells que ens semblin més adients a les necessitats del grup classe i també per aquells que siguin de màxima actualitat.

També des de la nostra àrea participarem en les celebracions i diades que el centre o qualsevol altre departament organitzi.

10. FOMENT DE LA LECTURA

Durant tota l’etapa de Secundària Obligatòria, des de l’àrea de Ciències Socials es prestarà una atenció especial a la comprensió lectora i és treballaran molt les qüestions relacionades amb

l’adquisició i ampliació de nou vocabulari. També es procurarà fer llegir els alumnes de forma habitual dins classe. Finalment es fomentarà l’ús raonat dels continguts a partir de les lectures que es faran a classe i casa.

11. CORRECCIÓ GRAMATICAL I ORTOGRÀFICA

Durant el curs 2015/16 es posen en marxa unes mesures per frenar les errades gramaticals i ortogràfiques. S'ha articulat el següent sistema:

- Pel que fa als alumnes de 1r i 2n d'ESO a partir de la falta número 11 es descomptarà per falta 0'1 punts fins a un màxim d'1 punt. (10 faltes).

- En quant als alumnes de 3r i 4t d'ESO a partir de la falta número 6 es descomptarà 0'1 fins a un màxim d'1 punt (10 faltes).

- La mateixa falta compta una sola vegada.

- Es tendrà una consideració especial a fi de curs a aquells alumnes que s'hagin esforçat durant el curs i no hagin comès errades gramaticals i ortogràfiques i el professor podrà incrementar la nota final dels alumnes.

II. PROGRAMACIÓ DE LES MATERIES DE BATXILLERAT IMPARTIDES PEL DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA.

1. BATXILLERAT (LOMCE)

1.1. PRIMER CURS: HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

1.1.1 OBJECTIUS ESPECÍFICS

L’ensenyament de la història del món contemporani al primer curs del batxillerat té els objectius següents:

1. Identificar els principals processos i els esdeveniments històrics més rellevants del món contemporani, situar-los en el temps i en l’espai i assenyalar la importància que tenen en relació amb fets del present.2. Reconèixer els components econòmics, socials, polítics, tecnològics i culturals que caracteritzen els esdeveniments històrics, així com els trets més significatius, les relacions que mantenen i els factors que els han conformat.3. Conèixer les coordenades internacionals a escala europea i mundial dels segles XIX i XX per entendre les relacions entre els estats durant aquesta època i les implicacions que suposen.4. Analitzar les situacions i els problemes del present des d’una perspectiva global, considerant tant els seus orígens com les relacions d’interdependència que mantenen.5. Valorar positivament els conceptes de democràcia, llibertat i solidaritat enfront dels problemes socials actuals, assumir el compromís de defensar els valors que representen i combatre les situacions de discriminació i injustícia, especialment les que es relacionen amb els drets humans i la pau.6. Concebre la història com a disciplina científica i l’anàlisi històrica com un procés en constant reconstrucció d’acord amb les necessitats de la societat i utilitzar aquest coneixement per argumentar les pròpies idees, revisar-les de manera crítica i contrastar-les amb noves informacions a fi de corregir estereotips i prejudicis.7. Elaborar hipòtesis de treball dels processos històrics estudiats procedents de tot tipus de fonts: la pròpia realitat, les fonts històriques, els mitjans de comunicació o les tecnologies de la informació i la comunicació.8. Saber comunicar les tasques elaborades i les conclusions obtingudes amb un llenguatge correcte i utilitzant el vocabulari i la terminologia històrica adequats.9. Planificar i elaborar breus treballs d’indagació, síntesi o iniciació a la recerca històrica, en grup o individualment, en què es puguin emprar les diferents fonts primàries i secundàries i valorar el paper de les fonts i els diferents enfocaments utilitzats pels historiadors.

10. Saber analitzar la successió de fets i la possible simultaneïtat d’aquests mitjançant el domini de la cronologia i el temps històric.

1.1.2 OBJECTIUS DIDÀCTICS1. Ordenar cronològicament els esdeveniments més significatius de cada una de les grans

etapes històriques mitjançant la confecció correcta i precisa d'eixos cronològics.2. Analitzar i comentar textos i documents històrics.3. Elaborar, interpretar i comentar taules estadístiques i gràfics diversos de contingut històric

(demogràfic i econòmic). 4. Confeccionar i comentar organigrames i mapes conceptuals explicatius de les connexions

que es donen entre els diferents elements que intervenen a cada un dels processos històrics de l'època contemporània.

5. Elaborar síntexis explicatives a partir de la selecció, ordenació i registre d'informacions documentals i bibliogràfiques.

6. Exposar amb claretat i correcció les pròpies idees, utilitzant adequadament la terminologia i els conceptes històrics bàsics tant en el treball individual com en les intervencions a classe.

7. Interrrelacionar diferents aspectes polítics, econòmics i culturals per a comprendre els fets i processos històrics de l'època contemporània.

1.1.3. CONTINGUTS

BLOC 1. L’ANTIC RÈGIMContingutsTrets de l’Antic Règim.Transformacions a l’Antic Règim: economia, població i societat.Revolucions i parlamentarisme a Anglaterra.El pensament de la Il·lustració.Relacions internacionals: l’equilibri europeu.Manifestacions artístiques del moment.

BLOC 2. LES REVOLUCIONS INDUSTRIALS: CONSEQÜÈNCIES SOCIALSContingutsRevolució o revolucions industrials: característiques.Transformacions tècniques i noves fonts d’energia.Canvis deguts a la revolució industrial: transports, agricultura, població (migracions i el nou concepte de ciutat).El protagonisme de la Gran Bretanya i l’extensió del procés d’industrialització a altres zones d’Europa. La industrialització extraeuropea.L’economia industrial: pensament i primeres crisis.El naixement del proletariat i l’organització de la classe obrera: orígens del sindicalisme i corrents de pensament. Els partits polítics obrers.

BLOC 3. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIMContingutsEl naixement dels Estats Units.La Revolució Francesa de 1789: aspectes polítics i socials.L’Imperi napoleònic.El Congrés de Viena i l’absolutisme, i les revolucions liberals o burgeses de 1820, 1830 i 1848.El nacionalisme: unificacions d’Itàlia i Alemanya.Cultura i art: Europa entre el neoclassicisme i el romanticisme.La independència de les colònies hispanoamericanes.

BLOC 4. LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN I LA PRIMERA GUERRA MUNDIALContingutsEvolució dels principals estats a Europa, Amèrica i Àsia:L’Anglaterra victoriana.

França: la Tercera República i el Segon Imperi.L’Alemanya bismarckiana, l’Imperi austrohongarès i Rússia.Els Estats Units: des de la Guerra Civil fins a començament del segle XX.El Japó: transformacions de final del segle XIX.L’expansió colonial dels països industrialitzats: causes, colonització i repartiment d’Àsia, d’Àfrica i d’altres enclavaments colonials i conseqüències.La pau armada: Triple Aliança i Triple Entesa.La Primera Guerra Mundial: causes, desenvolupament i conseqüències.

BLOC 5. EL PERÍODE D’ENTREGUERRES, LA SEGONA GUERRA MUNDIAL I LES SEVES CONSEQÜÈNCIESContingutsEconomia, societat i cultura de l’època: els anys vint.La Revolució Russa, la formació i el desenvolupament de l’URSSTractats de pau i reajustament internacional: la Societat de Nacions.Els Estats Units i la crisi de 1929: la Gran Depressió i el New Deal.Europa occidental: entre la reconstrucció i la crisi.Els feixismes europeus i el nazisme alemany.Les relacions internacionals del període d’entreguerres: girs cap a la guerra.Orígens del conflicte i característiques generals.Desenvolupament de la guerra.Conseqüències de la guerra.L’antisemitisme: l’Holocaust.La preparació de la pau i l’ONU.

BLOC 6. EVOLUCIÓ I ENFRONTAMENTS DE DOS MONS DIFERENTSContingutsLa formació del bloc comunista enfront del bloc capitalista: la Guerra Freda.Evolució de l’economia mundial de postguerra.Característiques socials i culturals de dos models polítics diferents: comunisme i capitalisme.Els Estats Units i l’URSS com a models. Les dues superpotències. Conflictes: de la Guerra Freda a la coexistència pacífica i la distensió.

BLOC 7. LA DESCOLONITZACIÓ I EL TERCER MÓNContingutsOrígens, causes i factors de la descolonització.Desenvolupament del procés descolonitzador: el paper de l’ONU.El Tercer Món i el Moviment de Països No Alineats: problemes dels països del Tercer Món.Les relacions entre els països desenvolupats i els no desenvolupats: el naixement de l’ajuda internacional.

BLOC 8. LA CRISI DEL BLOC COMUNISTAContingutsL’URSS i les democràcies populars.La irrupció de Mikhaïl Gorbatxov: perestroika i glasnost. La desintegració de l’URSS: la CEI-Federació Russa i les noves repúbliques exsoviètiques.La caiguda del mur de Berlín i l’evolució dels països de l’Europa central i oriental.El problema dels Balcans. La guerra de Iugoslàvia.

BLOC 9. EL MÓN CAPITALISTA A LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XXContingutsPensament i cultura de la societat capitalista a la segona meitat del segle XX: l’estat del benestar.El procés de construcció de la Unió Europea: de les Comunitats Europees a la Unió Europea. Objectius i institucions.Evolució dels Estats Units: dels anys 60 als anys 90.El Japó i els nous països asiàtics industrialitzats.

BLOC 10. EL MÓN ACTUAL DES D’UNA PERSPECTIVA HISTÒRICAContingutsLa caiguda del mur de Berlín i els atemptats de Nova York: la globalització i els mitjans de comunicació. L’amenaça terrorista en un món globalitzat. L’impacte científic i tecnològic.Europa: repte i unió.Trets rellevants de la societat nord-americana a començament del segle XXI, després dels atemptats de l’11 de setembre de 2001.Hispanoamèrica: situació actual. El món islàmic actualment.L’Àfrica islàmica, subsahariana i sud-africana.L’Índia i la Xina del segle XX al segle XXI: evolució política, econòmica, social i de mentalitats.

1.1.4 Continguts i la seva temporalització

Primer trimestre

1. L'antic règim.2. La revolució industrial.3. Liberalisme i nacionalisme en el segle XIX4. Imperialisme.

Segon trimestre

5. La Primera Gurrera Mundial.6. La Revolució Russa.7. L'economia d'entreguerres: el crac del 29.8. Democràcia i totalitarismes.

Tercer trimestre

9. La Segona Guerra Mundial.10. La guerra freda.11. La descolonització.12. La UE.

1.1.5 Criteris d'avaluació i estàndards avaluables

BLOC 1. L’ANTIC RÈGIM1. Definir els trets de l’Antic Règim i descriure’n els aspectes demogràfics, econòmics, polítics, socials i culturals.1.1. Extreu els trets de l’Antic Règim d’un text proposat que els contingui.1.2. Obté i selecciona informació escrita i gràfica rellevant, utilitzant fonts primàries o secundàries, relativa a l’Antic Règim.2. Distingir les transformacions a l’Antic Règim i enumerar les que afecten l’economia, la població i la societat.2.1. Classifica els trets de l’Antic Règim en aspectes demogràfics, econòmics, polítics, socials i culturals.2.2. Explica les transformacions de l’Antic Règim que afecten l’economia, la població i la societat.2.3. Analitza l’evolució dels trets de l’Antic Règim del segle XVII i el segle XVIII.3. Explicar el parlamentarisme anglès del segle XVII, resumir les característiques essencials del sistema i valorar el paper de les revolucions per assolir les transformacions necessàries per aconseguir-lo.3.1. Descriu les característiques del parlamentarisme anglès a partir de fonts històriques.3.2. Descriu les revolucions angleses del segle XVII com a formes que promouen el canvi

polític de l’Antic Règim.4. Relacionar les idees de la Il·lustració amb el liberalisme de començament del segle XIX i establir elements de coincidència entre ambdues ideologies.4.1. Enumera i descriu les idees de la Il·lustració i les idees del liberalisme de començament del segle XIX.5. Descriure les relacions internacionals de l’Antic Règim i demostrar la idea d’equilibri europeu.5.1. Situa a mapes d’Europa els diversos països o regnes segons els conflictes en què intervenen.6. Diferenciar manifestacions artístiques de l’Antic Règim i seleccionar-ne les obres més destacades.6.1. Distingeix i caracteritza obres d’art del rococó.7. Esquematitzar els trets de l’Antic Règim utilitzant diferents tipus de diagrames.7.1. Elabora mapes conceptuals que expliquen els trets característics de l’Antic Règim.8. Utilitzar el vocabulari històric amb precisió i inserir-lo en el context adequat.8.1. Estableix les semblances i les diferències entre les idees de la Il·lustració i el liberalisme de començament del segle XIX.

BLOC 2. LES REVOLUCIONS INDUSTRIALS: CONSEQÜÈNCIES SOCIALS1. Descriure les revolucions industrials del segle XIX i establir-ne els trets característics i les conseqüències socials.1.1. Identifica les causes de la primera revolució industrial.1.2. Explica raonadament l’evolució cap a la segona revolució industrial.2. Obtenir i seleccionar informació de fonts bibliogràfiques o en línia que permeti explicar les revolucions industrials del segle XIX.2.1. Analitza comparativament i esquemàticament les dues revolucions industrials.3. Identificar els canvis en els transports, l’agricultura i la població que varen influir en la revolució industrial del segle XIX o que en varen ser una conseqüència.3.1. Assenyala els canvis socials més rellevants del segle XIX i els associa al procés de la revolució industrial.3.2. Descriu la ciutat industrial britànica a partir d’un plànol.3.3. Identifica en imatges els elements propis de la vida en una ciutat industrial del segle XIX.4. Enumerar els països que varen iniciar la industrialització, localitzar-los adequadament i establir les regions en què es produeix aquest avenç.4.1. Localitza en un mapa els països industrialitzats i les regions industrials corresponents.5. Analitzar les característiques de l’economia industrial i els corrents de pensament que pretenen millorar la situació dels obrers del segle XIX.5.1. Compara els corrents de pensament social de l’època de la revolució industrial: socialisme utòpic, socialisme científic i anarquisme.5.2. Distingeix i explica les característiques dels diversos tipus d’associacionisme obrer.6. Utilitzar el vocabulari històric amb precisió i inserir-lo en el context adequat.6.1. Explica les causes i les conseqüències de les crisis econòmiques i les possibles solucions a aquestes crisis a partir de fonts històriques.6.2. Analitza, a partir de fonts historiogràfiques, aspectes que expliquen el desenvolupament econòmic del sector industrial dels primers països industrialitzats.6.3. Comenta mapes que expliquen l’evolució de l’extensió de les xarxes de transport: ferrocarril, carreteres i canals.

BLOC 3. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM1. Analitzar l’evolució política, econòmica, social, cultural i de pensament que caracteritza la primera meitat del segle XIX, i distingir els fets, els personatges i els símbols d’aquest període i enquadrar-los en cada una de les variables analitzades.1.1. Elabora eixos cronològics amb els esdeveniments de la primera meitat del segle XIX representats de forma diacrònica i sincrònica.2. Descriure les causes i el desenvolupament de la independència dels Estats Units i establir-ne les causes més immediates i les etapes.2.1. Identifica jerarquies causals en la Guerra d’Independència dels Estats Units a partir de fonts historiogràfiques.3. Explicar, a partir d’informació obtinguda a diferents fonts bibliogràfiques i a

Internet, la Revolució Francesa de 1789, incloent-hi les causes, el desenvolupament i les conseqüències.3.1. Explica les causes de la Revolució Francesa de 1789.3.2. Explica esquemàticament el desenvolupament de la Revolució Francesa.4. Identificar l’Imperi napoleònic, localitzar-ne l’expansió europea i establir-ne les conseqüències.4.1. Identifica en un mapa històric l’extensió de l’Imperi napoleònic.5. Analitzar la transcendència per a Europa del Congrés de Viena i la restauració de l’absolutisme i identificar les conseqüències que va tenir per als diversos països implicats.5.1. Analitza les conclusions del Congrés de Viena i les idees que s’hi varen defensar i les relaciona amb les conseqüències que se’n varen derivar.6. Identificar les revolucions burgeses de 1820, 1830 i 1848 i relacionar-ne les causes i el desenvolupament.6.1. Compara les causes i el desenvolupament de les revolucions de 1820, 1830 i 1848.7. Conèixer el procés d’unificació d’Itàlia i d’Alemanya a partir de l’anàlisi de fonts gràfiques i escrites.7.1. Descriu i explica la unificació d’Itàlia i la d’Alemanya a partir de fonts gràfiques.8. Descobrir les manifestacions artístiques de començament del segle XIX, obtenir informació de mitjans bibliogràfics o d’Internet relacionada amb aquestes manifestacions i presentar-la adequadament.8.1. Estableix les característiques pròpies de la pintura, l’escultura i l’arquitectura del neoclassicisme i del Romanticisme a partir de fonts gràfiques.9. Analitzar la independència d’Hispanoamèrica utilitzant fonts gràfiques.9.1. Elabora un eix cronològic explicatiu de la independència de les colònies hispanoamericanes al començament del segle XIX.

BLOC 4. LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN I LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL1. Descriure les transformacions i els conflictes sorgits a final del segle XIX i començament del segle XX i distingir-ne el desenvolupament i els factors desencadenants.1.1. Elabora un diagrama en què exposa les cadenes causals i els processos dins el període que va de final del segle XIX a començament del XX.2. Analitzar l’evolució política, social i econòmica dels principals països europeus i del Japó i els Estats Units a final del segle XIX i presentar informació que expliqui aquesta evolució.2.1. Elabora un eix cronològic amb fets que expliquen l’evolució, durant la segona meitat del segle XIX, d’Anglaterra, França, Alemanya, l’Imperi austrohongarès, Rússia, els Estats Units i el Japó.2.2. Explica a partir d’imatges les característiques que permeten identificar l’Anglaterra victoriana.2.3. Analitza textos relatius a l’època de Napoleó III a França.2.4. Identifica i explica raonadament els fets que converteixen Alemanya en una potència europea durant el mandat de Bismarck.3. Descriure l’expansió imperialista d’europeus, japonesos i nord-americans a final del segle XIX i establir-ne les conseqüències.3.1. Identifica i explica raonadament les causes i les conseqüències de l’expansió colonial de la segona meitat del segle XIX.3.2. Localitza en un mapamundi les colònies de les diferents potències imperialistes.4. Comparar sintèticament els diferents sistemes d’aliances del període de la pau armada.4.1. Descriu les aliances dels països més destacats durant la pau armada.5. Distingir els esdeveniments que condueixen a la declaració de les hostilitats de la Primera Guerra Mundial i descriure’n les etapes i les conseqüències.5.1. Identifica les causes de la Primera Guerra Mundial a partir de fonts històriques o historiogràfiques.5.2. Comenta símbols commemoratius vinculats a la Primera Guerra Mundial.6. Localitzar fonts primàries i secundàries (a biblioteques, Internet, etc.), extreure’n informació d’interès i valorar-ne críticament la fiabilitat.

6.1. Analitza i explica les diferents etapes de la Gran Guerra a partir de mapes històrics.7. Utilitzar el vocabulari històric amb precisió i inserir-lo en el context històric de final del segle XIX i començament del XX.7.1. Extreu conclusions de gràfics i imatges sobre les conseqüències de la Primera Guerra Mundial.

BLOC 5. EL PERÍODE D’ENTREGUERRES, LA SEGONA GUERRA MUNDIAL I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES1. Reconèixer les característiques del període d’entreguerres i inserir-les en els aspectes polítics, econòmics, socials o culturals corresponents.1.1. Explica les característiques del període d’entreguerres a partir de manifestacions artístiques i culturals de començament del segle XX.2. Esquematitzar el desenvolupament de la Revolució Russa de 1917, reconèixer-ne les etapes i els protagonistes més significatius i establir-ne les conseqüències.2.1. Identifica i explica algunes de les causes de la Revolució Russa de 1917.2.2. Compara la Revolució Russa del febrer de 1917 amb la de l’octubre de 1917.3. Identificar els tractats de pau de la Primera Guerra Mundial i l’aparició de la Societat de Nacions com una conseqüència d’aquests tractats.3.1. Explica els acords dels tractats de pau de la Primera Guerra Mundial i n’analitza les conseqüències a curt termini.3.2. Analitza el paper que juga la Societat de Nacions en les relacions internacionals a partir de fonts històriques.4. Explicar la Gran Depressió i descriure’n els factors desencadenants i les influències en la vida quotidiana.4.1. Interpreta imatges de la Gran Depressió.4.2. Comenta gràfics que expliquen la crisi econòmica de 1929.5. Reconèixer la transcendència dels feixismes europeus com a ideologies que varen conduir al desencadenament de conflictes en el panorama europeu del moment.5.1. Compara el feixisme italià i el nazisme alemany.5.2. Distingeix símbols dels feixismes europeus de la primera meitat del segle XX.5.3. Analitza, a partir de diferents fonts contraposades, les relacions internacionals anteriors a l’esclat de la Segona Guerra Mundial.6. Establir les etapes del desenvolupament de la Segona Guerra Mundial i distingir les que varen afectar Europa de les que varen afectar els Estats Units i el Japó.6.1. Identifica i explica les causes desencadenants de la Segona Guerra Mundial a partir de fonts històriques.6.2. Explica les etapes de la Segona Guerra Mundial tant al front europeu com a la guerra del Pacífic.6.3. Analitza el desenvolupament de la Segona Guerra Mundial a partir de mapes històrics.7. Analitzar el paper de la guerra mundial com a element transformador de la vida quotidiana.7.1. Descriu les conseqüències de la Segona Guerra Mundial.8. Obtenir i seleccionar informació escrita i gràfica rellevant, utilitzant fonts primàries o secundàries, relativa tant al període d’entreguerres com a la Segona Guerra Mundial i la postguerra.8.1. Analitza imatges que expliquen l’Holocaust duit a terme per l’Alemanya nazi.8.2. Sintetitza textos que expliquen la intervenció de l’ONU en les relacions internacionals i en afers relacionats amb la descolonització.

BLOC 6. EVOLUCIÓ I ENFRONTAMENTS DE DOS MONS DIFERENTS1. Descriure els fets polítics, econòmics, socials i culturals que expliquen l’apariciódels dos blocs antagònics, classificar-los i presentar-los adequadament.1.1. Localitza en un mapa els països que formen el bloc comunista i els que formen el bloc capitalista.2. Distingir fets que expliquen l’enfrontament entre el bloc comunista i el capitalista revisant les notícies dels mitjans de comunicació de l’època.2.1. Identifica i explica els conflictes de la Guerra Freda a partir d’un mapa històric.3. Interpretar la Guerra Freda, la coexistència pacífica i la distensió i les conseqüències que se’n deriven i indicar esdeveniments que exemplifiquen cada una

d’aquestes etapes de les relacions internacionals.3.1. Selecciona símbols i imatges que s’identifiquen amb el món capitalista i amb el món comunista.4. Analitzar el model capitalista i el comunista des del punt de vista polític, social, econòmic i cultural i comparar-los.4.1. Explica algunes característiques de l’economia capitalista a partir de gràfics.4.2. Descriu raonadament i comparativament les diferències entre el món capitalista i el món comunista.5. Identificar la materialització dels models comunista i capitalista i exemplificar-la amb una selecció de fets que varen afectar les dues grans superpotències (l’URSS i els Estats Units) durant aquest període.5.1. Explica algunes característiques de l’economia comunista a partir de gràfics.5.2. Identifica formes polítiques del món occidental i del món comunista.6. Localitzar fonts primàries i secundàries (a biblioteques, Internet, etc.), extreure’n informació d’interès i valorar críticament la fiabilitat d’aquesta informació segons l’origen.6.1. Elabora presentacions de textos, imatges, mapes i gràfics que expliquen qualssevol dels blocs.7. Utilitzar el vocabulari històric de la Guerra Freda amb precisió i inserir-lo en el context adequat.7.1. Extreu conclusions de textos, imatges, mapes i gràfics que expliquen l’evolució dels dos blocs enfrontats en la Guerra Freda i assenyala a quin bloc pertanyen i alguns motius que expliquen aquesta pertinença.BLOC 7. LA DESCOLONITZACIÓ I EL TERCER MÓN1. Explicar els motius i els fets que condueixen a la descolonització i establir les causes i els factors que expliquen aquest procés.1.1. Localitza en un mapa les zones afectades per la descolonització i els conflictes que s’hi produeixen.2. Descriure les etapes i les conseqüències dels processos descolonitzadors, identificar les que afecten unes colònies o unes altres i indicar fets i personatges significatius de cada procés.2.1. Descriu de forma raonada les diferents causes i factors que desencadenen i expliquen el procés de descolonització.2.2. Identifica i compara les característiques de la descolonització d’Àsia i d’Àfrica.3. Analitzar el subdesenvolupament del Tercer Món i establir les causes que l’expliquen.3.1. Analitza les característiques dels països del Tercer Món a partir de gràfics.4. Definir el paper de l’ONU en la descolonització i analitzar informació que demostri les seves actuacions.4.1. Explica les actuacions de l’ONU en el procés descolonitzador a partir de fonts històriques.5. Valorar el naixement de l’ajuda internacional i l’aparició de les relacions entre els països desenvolupats i els subdesenvolupats, reproduir les formes d’ajuda al desenvolupament i descriure les formes de neocolonialisme dins la política de blocs.5.1. Explica l’evolució de les relacions entre els països desenvolupats i els països en vies de desenvolupament i compara l’ajuda internacional amb la intervenció neocolonialista.6. Obtenir i seleccionar informació de fonts primàries o secundàries, analitzar-ne la credibilitat i considerar-ne la presentació gràfica o escrita.6.1. Localitza en un mapa els països del Tercer Món.6.2. Analitza textos i imatges del Moviment de Països No Alineats i dels països subdesenvolupats.7. Ordenar cronològicament els principals fets que intervenen en el procés descolonitzador i descriure’n les conseqüències a partir de diferents fonts d’informació, en línia o bibliogràfiques.7.1. Elabora línies del temps que relacionen fets polítics, econòmics i socials dels països capitalistes, comunistes i del Tercer Món.

BLOC 8. LA CRISI DEL BLOC COMUNISTA1. Descriure la situació de l’URSS a final del segle XX i indicar-ne els trets més significatius des d’una perspectiva política, social i econòmica.

1.1. Localitza en un mapa les repúbliques exsoviètiques i els diferents països formats després de la caiguda del mur de Berlín.1.2. Elabora un eix cronològic amb els esdeveniments que expliquen la desintegració de l’URSS, la formació de la CEI i l’aparició de les repúbliques exsoviètiques.1.3. Compara, utilitzant mapes de situació, els països dels Balcans des dels anys 80 fins a l’actualitat.2. Resumir les polítiques de M. Gorbatxov esmentant les disposicions concernents a la perestroika i a la glasnost i destacar-ne les influències.2.1. Descriu els trets polítics i socioeconòmics de l’URSS des de l’època de Bréjnev fins a la de Gorbatxov.3. Analitzar la situació creada amb l’aparició de la CEI i les repúbliques exsoviètiques a partir d’informació que resumeixi les noves circumstàncies polítiques i econòmiques.3.1. Elabora un quadre sinòptic sobre la situació política i econòmica de les repúbliques exsoviètiques i la CEI-Federació Russa.4. Explicar la caiguda del mur de Berlín i indicar les repercussions que té en els països de l’Europa central i oriental.4.1. Analitza imatges que reflecteixen la caiguda del mur de Berlín.4.2. Explica les noves relacions de les repúbliques exsoviètiques amb l’Europa occidental.5. Identificar el problema dels Balcans, enumerar les causes que l’expliquen i resumir els fets que configuren el desenvolupament de conflictes en aquesta zona.5.1. Descriu comparativament l’evolució política dels països de l’Europa central i oriental després de la caiguda del mur de Berlín.5.2. Descriu i analitza les causes, el desenvolupament i les conseqüències de la guerra dels Balcans, especialment a Iugoslàvia.6. Obtenir i seleccionar informació de diverses fonts (bibliogràfiques, Internet) que expliqui els diversos fets que determinen la crisi del bloc comunista.6.1. Duu a terme una recerca guiada a Internet per explicar de manera raonada la dissolució del bloc comunista.

BLOC 9. EL MÓN CAPITALISTA A LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XX1. Distingir els postulats que defensa la cultura capitalista de la segona meitat del segle XX i descriure les línies de pensament i els objectius aconseguits.1.1. Enumera les línies del pensament econòmic del món capitalista de la segona meitat del segle XX.2. Descriure l’estat del benestar i fer referència a les característiques significatives que influeixen en la vida quotidiana.2.1. Identifica raonadament les característiques i els símbols de l’estat del benestar.3. Explicar el procés de construcció de la Unió Europea i enumerar les fites més destacades d’aquest procés.3.1. Elabora eixos cronològics sobre el procés de construcció de la Unió Europea.4. Conèixer els objectius que persegueix la Unió Europea i relacionar-los amb les institucions que configuren la seva estructura.4.1. Relaciona raonadament les institucions de la Unió Europea amb els objectius que aquesta persegueix.5. Descriure l’evolució política, social i econòmica dels Estats Units des dels anys 60 als anys 90 del segle XX i sintetitzar els aspectes que expliquen la transformació de la societat nord-americana i que constitueixen elements originaris de l’estat del benestar.5.1. Elabora un eix cronològic dels fets més significatius de tipus polític, social i econòmic dels Estats Units des dels anys 60 als anys 90.5.2. Selecciona i presenta, mitjançant mapes o xarxes conceptuals, informació referida als Estats Units des del 1960 al 2000.6. Identificar les singularitats del capitalisme del Japó i els nous països industrials asiàtics i descriure’n els trets de caràcter polític, econòmic, social i cultural.6.1. Descriu raonadament les característiques i els símbols que expliquen aspectes singulars del capitalisme del Japó i de l’àrea del Pacífic.7. Obtenir i seleccionar informació de diverses fonts (bibliogràfiques, Internet) que expliqui els diversos fets que determinen el món capitalista.

7.1. Explica el model capitalista d’un país amb informació obtinguda d’una recerca guiada a Internet

BLOC 10. EL MÓN ACTUAL DES D’UNA PERSPECTIVA HISTÒRICA1. Analitzar les característiques de la globalització i descriure la influència que tenen els mitjans de comunicació sobre aquest fenomen i l’impacte dels mitjans científics i tecnològics en la societat actual.1.1. Identifica les principals característiques lligades a la fiabilitat i l’objectivitat del flux d’informació existent a Internet i a altres mitjans digitals.1.2. Extreu conclusions d’imatges i material videogràfic relacionats amb el món actual.2. Descriure els efectes de l’amenaça terrorista (gihadisme, etc.) sobre la vida quotidiana i explicar-ne les característiques.2.1. Duu a terme una recerca guiada a Internet sobre l’amenaça terrorista, les organitzacions que li donen suport, els actes més rellevants (Nova York 11-S, Madrid 11-M, Londres 7-J, etc.), els seus símbols i les repercussions que té en la societat (els ciutadans amenaçats, les associacions de víctimes, la mediació en conflictes, etc.) i analitza i comunica la informació més rellevant.3. Resumir els reptes que té la Unió Europea al món actual i distingir els problemes que té per mostrar-se com a zona geopolítica unida davant altres àrees.3.1. Identifica els reptes actuals de la Unió Europea a partir de notícies periodístiques seleccionades.3.2. Explica comparativament els desajusts que té la Unió Europea en la relació amb altres països o àrees geopolítiques.4. Enumerar els trets rellevants de la societat nord-americana a començament del segle XXI, destacar la transcendència dels atemptats de l’11 de setembre i explicar les transformacions i l’impacte provocats en aquest país.4.1. Elabora mapes conceptuals sobre els trets de la societat nord-americana, agrupats en política, societat, economia i cultura.5. Analitzar l’evolució política, econòmica, social i cultural d’Hispanoamèrica.5.1. Descriu els principals moviments polítics, econòmics, socials i culturals de la Hispanoamèrica actual.6. Descriure l’evolució actual del món islàmic i resumir-ne els trets econòmics, polítics, religiosos i socials.6.1. Enumera i explica els trets econòmics, polítics, religiosos i socials del món islàmic i localitza en un mapa els països que en formen part actualment.7. Analitzar l’evolució dels països d’Àfrica i distingir i relacionar les seves zones geoestratègiques.7.1. Compara aspectes econòmics, polítics, religiosos i socials dels principals països del continent africà.8. Resumir l’evolució de la Xina i l’Índia des de final del segle XX i seleccionar-ne trets polítics, econòmics, socials i de mentalitats.8.1. Compara aspectes econòmics, polítics, religiosos i socials de la Xina i l’Índia.8.2. Compara aspectes econòmics, polítics, religiosos i socials de països emergents d’Àsia i d’Àfrica.9. Obtenir i seleccionar informació de diverses fonts (bibliogràfiques, Internet) que expliqui els diversos fets que determinen el món actual.9.1. Elabora un breu informe sobre les relacions entre immigració i globalització a partir de fonts històriques.

CRITERIS D'AVALUACIÓ (annex professora)

1. Comprendre, elaborar i comentar textos, gràfics i mapes històrics.2. Ésser capaç de realitzar l'esquema cronològic dels esdeveniments principals del segles

XIX i XX.3. Comprendre la relació entre els trets polítics, econòmics i socials de la Història

Contemporània.4. Redactar adequadament textos explicatius i argumentatius sobre els diferents aspectes

del món contemporani.

1.1.6 PROCEDIMENTS D'AVALUACIÓ

1. Hi haurà dos exàmens amb preguntes a desenvolupar per avaluació.2. Periòdicament, i amb previs avis, es realitzaran proves de correcció objectiva (PCO). No

tindran valor qualificatiu.3. Es tindran en compte en els exàmens parcials fins un màxim de 10 faltes d'ortografia

(0,1 per falta).4. La feina i el treball a l'aula restaran fins a un màxim de 1,5 punts. En cap cas, sumaran

a la nota obtinguda a l'examen parcial.5. Cal dir que en cas que no hagin superat l'assignatura el mes de juny i es presentin a la

convocatòria de setembre es posarà la nota numèrica que obtenguin a la convocatòria de setembre.

1.1.7 CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

1. Les proves escrites determinen el 100% de la nota final de cada avaluació.2. La nota final del curs ve determinada per la mitjana aritmètica de les avaluacions. No

obstant, per a superar positivament l'assignatura s'hauran haver d'aprovar un mínim de 2 avaluacions.

1.1.8 CONTRIBUCIÓ DE L'ASSIGNATURA AL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES


— Assoliment i ús de forma adequada del llenguatge històric, imprescindible per descriure esdeveniments i processos històrics.— Capacitat per comprendre textos i informació, sabent trobar les diferències entre les idees principals i les secundàries.— Realització d’exposicions orals i escrites coherents, amb un ús de la sintaxi i el lèxic correctes, per dur a terme comentaris de documents de diferent format (textos, imatges, mapes, gràfics...) referents a un fet històric.— Disposició per al diàleg crític i constructiu, com a eina per a la convivència i la interacció amb els companys.


— Ús d’eines matemàtiques (magnituds, percentatges, taxes) que serveixin d’ajuda en l’anàlisi i la descripció d’una època de la història contemporània.— Aplicació del mètode científic per elaborar tasques en què facin observacions, estableixin hipòtesis i obtenguin conclusions, amb l’objectiu de prendre decisions.— Associació de l’aparició de noves tecnologies i avenços científics amb les millores en les condicions de vida al llarg de la història.


— Ú correcte del llenguatge específic digital a les aplicacions informàtiques.— Utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació per cercar, obtenir i processar la informació, de manera crítica, és a dir, acarar-la, avaluar-ne la fiabilitat i adequació, i transformar-la en coneixement.— Producció de continguts a través del mitjà informàtic en diferents formats (text, àudio, vídeo, imatges), utilitzant els programes/aplicacions que millor s’adaptin a la realització de tasques.— Utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació per a la interacció professor-alumne a través de plataformes o programes digitals (Moodle, aula virtual, blogs...).— Respecte pels principis ètics en l’ús de les fonts informàtiques i reconeixement dels riscs associats a l’ús de recursos en línia i l’addicció a determinats aspectes de la tecnologia digital.

— Valoració de la selecció d’informació de manera crítica, considerant la fiabilitat de les fonts de les quals procedeix.— Motivació per l’aprenentatge i la millora fent ús de les tecnologies.

Aprendre a aprendre

— Reconeixement dels processos necessaris per a l’aprenentatge partint del que sap i organització del seu propi aprenentatge a través de la gestió del temps i de la informació d’una manera eficaç.— Obtenció d’estratègies de planificació amb què poder resoldre una tasca, supervisar el propi treball i avaluar els resultats obtinguts.— Assoliment del fet que l’alumne se senti protagonista del procés i el resultat de l’aprenentatge, a través de la motivació i la curiositat per aprendre.— Curiositat per aprendre basant-se en experiències vitals i prèvies per utilitzar i aplicar nous coneixements.


— Comprensió dels diferents codis de conducta de les societats a través de l’estudi de la història contemporània.— Identificació de conceptes ètics (igualtat, no-discriminació, democràcia, drets humans...) en les diferents èpoques i societats al llarg de la història espanyola.— Realització de debats de contingut històric, en què es respectin les diferències i se superin els prejudicis, per manifestar solidaritat i participar en la presa de decisions de forma democràtica.


— Realització de projectes, mostrant creativitat i imaginació a l’hora de planificar-los, analitzar-los, organitzar-los i gestionar-los.— Utilització de debats sobre temes d’història contemporània per saber comunicar-se, presentar i negociar de manera argumentada.— Adquisició d’un pensament crític i del sentit de responsabilitat.


— Coneixement del patrimoni històric i artístic i reconeixement dels diferents estils i gèneres artístics, tant històrics com actuals.— Aplicació de diferents habilitats de pensament amb sensibilitat i sentit estètic per comprendre valorar, emocionar-se i gaudir de les obres artístiques i les manifestacions culturals.— Respecte per la diversitat cultural, el diàleg entre cultures i societats.— Interès, estima, respecte, gaudi i valoració crítica de les obres artístiques i culturals.— Potenciació de la iniciativa, la creativitat i la imaginació mitjançant la realització de tasques que suposin una recreació, innovació i transformació.

1.1.9 Metodologia.

Estructura de les unitats didàctiques:

Els continguts s’estructuraran entorn a unitats didàctiques. Es procurarà arribar a un equilibri entre unes activitats que es repeteixen en cada unitat i que ajuden a adquirir uns hàbits de treball i organització, i d’altres de singulars i novedosos que poden constituir un bon element motivador.

L’estructura serà la següent:

Introducció. Es començarà amb una xerrada informal que ha de servir com a avaluació prèvia i

com a element motivador. Es presentarà el pla de treball de la unitat i s’hi incorporaran les aportacions de l’alumnat.Desenvolupament. Es combinarà l’explicació i la realització d’una sèrie d’activitats. S’elaborarà un vocabulari bàsic de cada unitat.Recapitulació. S’insistirà en els aspectes bàsics i es reforçarà la visió de conjunt.

Elecció de continguts i activitats.

Es pretén que els continguts estimulin la reflexió personal de l’alumnat. S’ha d’intentar que les activitats acabin per permetre que l’alumne pugui accedir de manera autònoma a les fonts d’informació.

Dinàmica de treball.

El professorat ha de tenir un paper dinamitzador i estimularà la participació de l’alumnat i la seva feina autònoma.

1.1.10 Material i recursos didàctics.

Per a l’alumnat: Llibre de consulta bàsic: GARCÍA SEBASTIÁN, M. i altres autors: H.C. HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI. Vicens Vives, Barcelona, 2015.

Material complementari lliurat pel professor en fotocòpies: documents per comentar, bibliografies, plans de treball,..

Altre material: atles, atles històrics, diccionaris, enciclopèdies, bibliografia específica, premsa, noves tecnologies,ús de l'Edmodo...

1.1.11 Activitats extraescolars.

En relació a l’oferta d’exposicions i pel·lícules que es desenvolupi al llarg del curs, es podrà realitzar alguna activitat puntual fora de l’aula que pugui ser interessant per treballar algun aspecte del currículum de l’assignatura.

Sortida programada durant aquest curs: no hi ha sortides previstes.

1r BATXILLERAT Sortides i activitats

1r Trimestre

2n Trimestre

3r Trimestre

1.2. SEGON CURS

1.2.1. GEOGRAFIA D’ESPANYA (LOE)

. Objectius generals

• Identificar i comprendre les bases de l’organització territorial. Aplicar els mètodes propis de

l’anàlisi geogràfica en l’estudi de problemes d’àmbit espacial.• Processar, interpretar i comunicar adequadament la informació geogràfica aplicant les tècniques de representació cartogràfica.• Conèixer i explicar la pluralitat de l’espai geogràfic espanyol. Entendre aquesta diversitat com el resultat de la interacció de distints processos històrics, econòmics i socioculturals que han actuat sobre el territori i el medi natural.• Explicar la posició de les Balears i d’Espanya en el context mediterrani, europeu i mundial. Conèixer les característiques territorials de la UE. Analitzar des d’una àmplia perspectiva els principals problemes mundials en un context cada cop més interrelacionat.• Valorar la funció dels recursos del medi natural i de les activitats productives en la configuració de l’espai geogràfic espanyol. Reconèixer que el medi natural està afectat per l’activitat antròpica i per la sobreexplotació d’aquests recursos.• Conèixer i valorar les característiques del territori de les Balears, com també les transformacions recents que ha sofert el seu medi natural. Prendre consciència dels impactes mediambientals que plantegen l’ocupació territorial, l’explotació dels recursos, i l’ordenació de les activitats econòmiques.• Entendre i analitzar la importància de la dinàmica demogràfica i de l’evolució de la xarxa urbana en la configuració l’espai geogràfic actual.• Comprendre les interrelacions entre els diferents territoris d’Espanya i entre aquests i altres àmbits geogràfics més amplis. Mostrar actituds de coneixement i respecte tant cap a l’entorn més pròxim com cap a altres espais més allunyats. • Adquirir consciència de la globalitat dels problemes ambientals. Valorar la importància de la preservació del medi natural i col·laborar en la consecució d’una societat més justa i solidària.

OBJECTIUS DIDÀCTICS

1. Conèixer i explicar les característiques del medi físic i natural de la península ibérica de les Illes Balears. Identificar els trets geogràfics (coordenades geogràfiques, relleu, clima i vegetació) que identifiquen el territori espanyol i balear respecte d'altres àmbits geogràfics. Analitzar les diferències regionals.

2. Analitzar, comprendre i explicar els elements geoeconòmics, socials, demogràfics i urbanístics qe configuren l'Estat espanyol actual. Identificar les diversitats territorials.

3. Conèixer l'organització política i administrativa de l'Estat espanyol.4. Identificar i explicar les particularitats geogràfiques (físiques, naturals, demogràfiques,

econòmiques, etc.) i políticoadministratives que identifiquen l'arxipèlag balear. Valorar, en el marc de la insularitat , les diferències territorials.

5. Analitzar i comentar textos i documents diversos de contigut geogràfic.6. Elaborar, interpretar i comentar taules estadístiques i gràfics diversos de contint

geografic.7. Utilitzar correctament la informació cartogràfica.8. Confeccionar i comentar organigrames i mapes conceptuals.9. Elaborar síntesis explicatives a partir de la selecció, ordenació i registres d'informacions

documentals i bibliogràfiques.

. Continguts

Fets i conceptes

Bloc I. L’espai geogràfic

1. Definició i característiques. Instruments d’informació i representació. El pensament geogràfic.2. Els trets geogràfics essencials d’Espanya: situació i diversitat interna3. Globalització i diversitat en el món actual: les grans àrees geoeconòmiques. Posició relativa d’Espanya en el món.

Bloc II. L’espai físic i natural

4. La diversitat geomorfològica, climàtica i hidrològica del territori espanyol5. El medi natural com a recurs per a les activitats humanes: matèries primeres, fonts d’energia i recursos hídrics6. La diversitat biogeogràfica dels paisatges espanyols7. El medi natural com a ecosistema: problemàtica i protecció. Polítiques ambientals de la Unió Europea

Bloc III. L’espai demogràfic

8. L’evolució històrica de la població espanyola. 9. La distribució espacial: els desequilibris regionals10. La dinàmica de la població espanyola: creixement natural i moviments migratoris11. L’estructura de la població: distribució per sexe, edat i activitat econòmica12. Perspectives de futur

Bloc IV. L’espai urbà

13. El procés d’urbanització, evolució i creixement urbà. Canvis recents de la ciutat14. L’estructura i morfologia urbana. La xarxa urbana espanyola. L’ordenació del sòl15. Les relacions camp/ciutat. Rururbanització i declivi rural

Bloc V. L’espai econòmic

16. Els factors socioeconòmics en el territori espanyol: evolució històrica, panorama actual i perspectives17. El sector primari. Pluralitat i dinàmica recent del món rural. L’activitat pesquera18. El sector secundari. Evolució històrica, factors de localització i tendències territorials de la industria espanyola19. El sector serveis. El procés de terciarització de l’economia espanyola. L’heterogeneïtat dels serveis i el seu desigual impacte territorial. El comerç, els transports i comunicacions, el turisme i els serveis financers.20. Polítiques econòmiques de la Unió Europea

Bloc VI. L’espai politicoadministratiu

21. L’organització territorial d’Espanya. L’administració central, autonòmica i municipal. Organització politicoadministrativa de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears22. Desequilibris demogràfics i desigualtats socioeconòmiques interterritorials a l’Estat espanyol

Bloc VII. L’espai europeu

23. El procés d’integració europea. Estructura territorial i institucional de la Unió Europea. Perspectives i reptes de futur.24. Trets socioeconòmics generals de la Unió Europea i disparitats regionals entre els estats membres. Polítiques regionals europees i cohesió territorial25. Espanya en el context polític i econòmic europeu: del procés d’integració al moment actual

Procediments

Bloc I. Adquisició i tractament de la informació geogràfica

1. Obtenció, selecció, identificació i lectura de documents cartogràfics2. Elaboració i comentari de mapes de contingut geogràfic a partir d’informació obtinguda d’altres mitjans3. Lectura, interpretació i comentari de dades i sèries estadístiques. Expressió gràfica dels

resultats4. Lectura, anàlisi i interpretació de gràfics de diferents tipus aplicats a un o diversos contexts geogràfics5. Disseny i realització d’enquestes, qüestionaris i entrevistes6. Preparació i realització de sortides de treball de camp7. Lectura, interpretació i comentari d’informacions relatives a qüestions de carácter geogràfic a partir de fonts diverses8. Confecció i comentari d’organigrames i mapes conceptuals

Bloc II. Anàlisi de la informació i explicació multicausal dels fets geogràfics

1. Aplicació dels mètodes i de la terminologia científica en l’anàlisi i la interpretació geogràfica2. Anàlisi de la interrelació de diverses variables que intervenen en un fenòmen geogràfic3. Anàlisi comparativa de dades geogràfiques procedents de diverses fonts o presentades en diferents formats4. Anàlisi de la influència dels fenòmens globals sobre els locals, i viceversa

Bloc III. Indagació i investigació de contingut geogràfic

1. Realització de treballs explicatius i de síntesi sobre temes de caràcter geogràfic2. Redacció de conclusions, a partir de les informacions obtingudes3. Presentació clara i ordenada de resultats emprant la terminologia adequada4. Utilització correcta de l’expressió oral en l’exposició i presentació de resultats

Valors, normes i actituds

Bloc I. Adquisició del sentit geogràfic i foment de l’esperit científic

1. Curiositat envers l’entorn geogràfic i interès per cercar explicacions als fenòmens geogràfics 2. Conscienciació de la importància que tenen la preservació i conservació del medi natural i del patrimoni geogràfic3. Adquisició del sentit de localització geogràfica4. Interès i rigor en l’obtenció i el tractament de la informació geogràfica i en la realització de treballs geogràfics

Bloc II. Actitud crítica

1. Actitud crítica en la valoració de les fonts utilitzades2. Valoració de les relacions existents entre els fets geogràfics i la realitat socioeconòmica3. Esforç per comprendre la incidència de l’activitat humana i la forma en què aquesta ha explotat els recursos naturals4. Disposició per trobar solucions i/o alternatives adequades a la problemàtica derivada de les interaccions entre l’activitat humana i el territori

Bloc III. Sensibilitat i respecte a la diversitat de les societats humanes i interès per la pluralitat

Adquisició del sentit de solidaritat envers les persones i societatsApreciació del valor de la diversitat geogràficaInterès per comprendre les relacions que s’estableixen entre els fluxos migratoris i les seves repercussions econòmiques, socials, culturals i lingüístiques

El material gràfic i estadístic del llibre de text és suficient per desenvolupar les tasques i feines de l'assignatura:

Geografia (2n. De Batxillerat) – Illes Balears - María Concepción Muñoz Delgado, ANAYA, 2009.

. Temporalització continguts

Primer trimestreIntroducció al coneixement geogràfic.

1. L'espai geogràfic espanyol i balear: diversitat geomorfològica.2. La diversitat climàtica d'Espanya.3. La diversitat hídrica i biogeogràfica.4. Els paisatges naturals i les interrelacions naturalesa-societat

Segon trimestre5. Els espais del sector primari.6. Els espais industrials.7. Els espais serveis.8. La població espanyola i balear.

Tercer trimestre9. l'espai urbà.10. L'organització territorial i els desequilibris regionals.11.Espanya en els sistema món.12.Espanya a Europa.

No L'ordre envers la realització de les distintes unitats estarà subjecte al criteri del professor.

. Avaluació

L’avaluació com a element bàsic del procés d’ensenyament-aprenentatge consta de tres referents bàsics: els objectius generals de la matèria expressats en termes de capacitats, els continguts, que concreten les intencions educatives dels objectius generals i els criteris d’avaluació, que delimiten aquelles capacitats que s’haurien d’assolir. Atenent idò a aquesta lògica s’expressen aquí els criteris d’avaluació:

. Criteris d’avaluació

1. Definir breument els conceptes geogràfics necessaris per comunicar adequadament la informació assolida a cada unitat2. Expressar oralment i per escrit, personalment i/o en grup, resultats i conclusions sobre lectures, treballs i recerques, emprant la terminologia científica adequada3. Utilitzar i interpretar material cartogràfic expressant de manera correcta la informació continguda4. Confeccionar gràfiques a partir de dades estadístiques referides a qualsevol variable geogràfica5. Elaborar material cartogràfic representatiu de qualsevol variable geogràfica6. Treure conclusions a partir de texts i dades geogràfiques procedents de diverses fonts7. Valorar el patrimoni geogràfic, especialment el paisatgístic i mediambiental, i la necessitat de mantenir les condicions d’habitabilitat del nostre entorn8. Descriure i apreciar la riquesa, diversitat i pluralitat de l’espai geogràfic espanyol, com a resultat de la interacció de factors naturals i de processos històrics, econòmics, socials, polítics i culturals9. Demostrar les relacions que s’estableixen entre les diverses variables geogràfiques10. Explicar les característiques dels espais espanyol, comunitari i balear i les seves

relacions entre ells11. Explicar les interrelacions entre el medi natural, les activitats productives i la dinàmica de la població en la configuració de l’espai geogràfic d’Espanya.12. Valorar el patrimoni paisatgístic, urbanístic, mediambiental, artístic i cultural i contribuir-ne activament a la seva defensa i conservació13. Conèixer la distribució i dinàmica de la població a Espanya a fi de poder apreciar els desequilibris (de renda, laborals, urbans, etc...) que aquesta genera14. Analitzar les interrelacions que es donen entre els diferents territoris d’Espanya, i les diferències que entre aquests es produeixen15. Reconèixer els espais més afectats per la problemàtica mediambiental i reaccionar davant les conseqüències espacials, econòmiques i ambientals que comporta.

16. En el cas de les disciplines socials, i entre elles la geografia, s’ha d’evitar, en tot cas, reduir l’avaluació sumativa a l’exposició memorística dels continguts conceptuals. Cal idò que l’avaluació s’orienti també cap a la resolució, el comentari explicatiu o l’anàlisi d’informacions documentals, gràfiques, estadístiques, cartogràfiques, etc., a fi de determinar si l’alumne/a aplica correctament el sistema d’accions procedimentals que s’han treballat al llarg del procés d’ensenyament i, al mateix temps, si en dedueix i relaciona correctament els conceptes. Per tot això, les proves escrites, recurs d’indubtable pes dins el procés d’avaluació del batxillerat, han d’incloure qüestions de contingut ampli. Així es permetrà avaluar capacitats més complexes com l’argumentació, la fonamentació, l’anàlisi de problemes concrets, la coherència en el plantejament i l’exposició de les informacions, i practicar l’anàlisi, interpretació i comentari de documents, dades estadístiques i cartografia, que són especialment indicades per avaluar els continguts procedimentals de la matèria.

. Criteris de qualificació, superació i recuperació de la matèria

PROCEDIMENTS D'AVALUACIÓ

La qualificació de l'alumne, per a cada una de les avaluacions, es realitzarà a partir de les qualificacions parcials obtingudes en:

• El treball individual diari, especialment:◦ Els comentaris d'informacions documentals de caràcter geogràfic.◦ L'elaboració i comentari de mapes.◦ Els comentaris de gràfics i taules.◦ L'elaboració de síntesis explicatives.◦ L'elaboració i coneixement del glossari geogràfic proposat pel professor.

(ES CONVENIENT PER A PRESENTAR-SE A UN PARCIAL HAVER SUPERAT L'APARTAT ANTERIOR).

• Les proves i exercicis escrits que es determinin prèviament pel professor (dos per trimestre) seguiran el model, quan a estructura es tracta, propi de selectivitat. En aquest cas el professor es reserva l'opció de valorar subjectivament cada apartat de la prova, introduir nou conceptes i establir uns mínims exigibles.(En aquest cas sols existirà una sola opció. La mitjana aritmètica dels dos parcials determina la nota de l'avaluació feta de la 3ra. Que té en compte les qualificacions obtingudes per els alumnes a la 1a. + la 2a.).

• Puntualment i, al marge de l'examen parcial, el professor si ho considera oportú pot optar per a la realització de proves amb caràcter complementari.

• Acabada cada unitat didàctica es realitzarà una Prova de Control Objetiva (PCO). La prova no tindrà valor.

• L'assistència a classe es valorarà com un factor determinant per assolir una qualificació positiva.

• Tant en els exàmens com a la resta de tasques presentades, es valorarà el contingut així com l'expressió, la presentació i la correcció ortogràfica, que a

partir de la primera falta d'ortografia es descomptarà 0,1 fins a un màxim d'un punt.

CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

1. Les proves escrites determinen el 100% de la nota final de cada avaluació.2. La feina i el treball a l'aula restaran fins a un màxim de 0,5 punts. En cap cas, sumaran

a la nota obtinguda a l'examen parcial.3. La nota final del curs ve determinada per la mitjana aritmètica de les avaluacions. No

obstant, per a superar positivament l'assignatura s'hauran haver d'aprovar un mínim de 2 avaluacions.

MÍNIMS EXIGIBLES

1. Conèixer, localitzar i representar correctament els elements geogràfics que identifiquen i configuren l'Estat espanyol.

2. Identificar les diversitats territorials i, en particular, les que distingeixen l'arxipèlag balear.

3. Conèixer i utilitzar adequadament la terminologia i els conceptes específics de la geografia.

4. Elaborar, interpretar i analitzar taules estadístiques i gràfics diversos de contingut geogràfic.

5. Analitzar i comentar textos i documents diversos de contingut geogràfic.

Els alumnes que no superin l’assignatura hauran d’examinar-se pel setembre de tota la matèria, encara que hagin aprovat alguna avaluació durant el curs. La qualificació obtinguda a la convocatòria de setembre serà la nota numèrica obtinguda a l’esmentat examen.

. Metodologia: orientacions, recursos i material didàctic

L’aprenentatge és un procés complex mitjançant el qual l’alumnat construeix i assimila coneixements i significats, modificant i reordenant els seus previs. En el batxillerat, aquest procés és impulsat, sobretot, pel professor de cada matèria. D’aquí la importància que cal atribuir al disseny i la selecció de les estratègies d’intervenció didàctica on es relacionen els materials, l’organització i les activitats que s’adopten per fer més accessible, més comprensible, la geografia com a disciplina científica.Malgrat tot, l’ensenyament i aprenentatge de la geografia presenta, sobretot, tres considerables reptes:En primer lloc, el seu caràcter interdisciplinari i de síntesi organitzat a partir de nombroses branques o especialitats.En segon lloc, els diversos enfocaments que han abordat la investigació geogràfica.En darrer lloc la inevitable imposició de la realitat actual que modifica, justifica i condiciona el tractament dels continguts i obliga al docent a la constant renovació i actualització.

Pel que fa a l’enfocament metodològic emprat en el procés de desplegament de les unitats didàctiques, sembla oportú assenyalar, sobretot, les possibilitats que ofereixen tant les estratègies de caràcter expositiu com les d’indagació.Es pot defensar clarament la idea que les estratègies per exposició són compatibles amb l’aprenentatge significatiu sempre que compleixin una sèrie de requeriments fonamentals com els de comptar amb les idees i els coneixements previs, incentivar la motivació, tenir cura de la claredat expositiva i que vagin acompanyades d’activitats complementàries, d’indagació, que permetin a l’alumnat relacionar els nous coneixements amb els que ja té adquirits.

Alhora, les estratègies d’indagació van associades més directament amb activitats de contingut procedimental i persegueixen tant l’aprenentatge i l’assimilació dels fets i dels conceptes, com

el domini directe de les tècniques bàsiques, del mètode i del treball científic propis de la geografia.Aquestes estratègies d’intervenció didàctica permeten que l’alumnat reflexioni sobre la complexitat dels fenòmens geogràfics i adquireixi l’hàbit d’enfrontar-ne la resolució amb autonomia, mitjançant la recerca, la consulta i el tractament de la informació. Es tracta, en definitiva, de dotar l’alumne/a d’una metodologia adient, perquè pugui afrontar l’anàlisi crítica de situacions geogràfiques diverses.El disseny de les activitats d’aprenentatge de la geografia implica, des d’aquest plantejament metodològic, recórrer a una àmplia diversitat de materials i de recursos didàctics que, així mateix, són d’aplicació general a la majoria de les disciplines socials. Això no obstant, interessa destacar-ne sobretot:

Els materials impresos ja que no de bades bona part de la informació es troba en aquest format. Especial esment mereixen la cartografia i el material provinent de la premsa diària que connecta de manera immediata els continguts de la matèria amb la realitat més actual.Els mitjans audiovisualsEls mitjans informàtics que ofereixen noves perspectives per a l’ensenyament i són un recurs d’enorme potencial didàctic i educatiu. L’aplicació de les noves tecnologies resulta particularment indicada en el tractament i processament de la informació.Destacar la feina que faran els alumnes a nivell de comentaris de mapes, texts, gràfics... procediments que han de dominar a fi d’assolir els objectius de l’assignatura així com la prova de la Selectivitat marcada per la Universitat de les Illes Balears.

Pel que fa al manual o llibre de text s’utilitzarà el de l’editorial : Geografia 2n Batxillerat de l'editorial Vicens VivesAltres recursos didàctics són: mapes físics i polítics de l'Estat espanyol, així com mapes temàtics. També s'empraran les TIC (projecció de power points...)

. Activitats extraescolarsPossibilitat de fer una sortida extraescolar a Parc Nacional de Cabrera una vegada que acabin la selectivitat.

1.2.2. HISTÒRIA D’ESPANYA

. Objectius Generals

1. Situar de forma adequada en l’espai i en el temps els fets i esdeveniments més rellevants de la història d’Espanya.

2. Analitzar els principals processos econòmics, socials, polítics i culturals que configuren la història d’Espanya.

3. Identificar la diferent evolució dels àmbits territorials d’Espanya i identificar les distintes propostes d’organització territorial.

4. Saber inserir l’evolució històrica d’Espanya dins el corrent general de la història europea.

5. Fer servir amb propietat la terminologia bàsica dels diferents corrents historiogràfics i realitzar activitats d’indagació i síntesi on s’analitzin, contrastin i integrin informacions diverses, tot valorant el paper de les fonts i el procés d’investigació històrica.

. Continguts

Conceptes

1. Les arrels històriques d’Espanya.• La Prehistòria: les societats de caçadors-recol·lectors.

• La Prehistòria: el neolític i l’edat dels metalls.• La Hispana romana.• El regne visigot. • Al-Àndalus. De la conquesta musulmana als regnes de taifes; Estat i societat hispano-musulmana.• Formació i consolidació dels regnes cristians.• L’expansió territorial del s. XIII.• Repartiment i repoblació.

2. Els Reis Catòlics: la Monarquia Hispànica i l’empresa americana.• La forja de la Monarquia Hispànica• Política exterior dels Reis Catòlics.• Economia i societat en temps dels Reis Catòlics.

• Descobriment d’Amèrica; conquesta i colonització.

3. Auge i decadència de l’Imperi Espanyol. Carles I i l’expansió imperial. El regnat de Felip II: l’hegemonia espanyola Decadència de l’Imperi espanyol. Felip IV i el Conde-Duque de Olivares; la crisi de 1640 Carles II: decadència de l’Imperi.

4. L’Espanya del s. XVIII i el reformisme borbònic. La Guerra de Successió i el canvi de dinastia. Els Decrets de Nova planta i la Monarquia Absoluta dels Borbons. Carles III i el Despotisme il·lustrat.

5. Crisi de l’antic règim. La Guerra del Francès. Les Corts de Cadis i la Constitució del 1812. El regnat de Ferran VII i el retorn a l’absolutisme. El Trienni Liberal. La dècada ominosa; problema successori.

6. La construcció de l’Estat liberal Carlisme i guerra civil. Regnat d’Isabel II. Sexenni revolucionari. Transformacions agrícoles i industrials.

7. La Restauració El sistema polític de la Restauració i la seva evolució. El moviment obrer. El sorgiment dels nacionalismes. La crisi de 1898.

8. Espanya en el període d’entreguerres La dictadura de Primo de Rivera. La Segona República. La Guerra civil.

9. El Franquisme L’evolució política. L’evolució econòmica Oposició i repressió.

10. La Transició a la democràcia La primera transició. La constitució de 1978. El procés autonòmic i l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears. La situació d’Espanya des de 1980. Estatut 2007 Espanya i la construcció Europea.

Procedimentsa. Realitzar diverses activitats d´investigació.b. Autonomia davant les fonts: Obtenir i relacionar informació verbal, icònica, estadístico-gràfica, cartogràfica,..., a partir de diferents formats.c. El debat, element de reflexió i confrontament d´idees: Realitzar debats a classe, cosa que permet posar en comú les diverses idees i opinions.d. La lectura crítica: Confrontació de diverses teories historiogràfiques.e. Reconèixer la multi causalitat canvi-permanència, causa-conseqüència, marc cronològic-situació espacial.f. Emprar la terminologia adient utilitzant els conceptes en precisió i rigor.g. Expressar els propis coneixements, idees i opinions en fonamentació i claredat.h. Tenir la capacitat d’analitzar i comentar texts històrics orals i escritsActitudsEl rigor en el treball: fomentar la curiositat com a motor del coneixement i el rigor en el propi treball com a condició imprescindible per aprofundir en el saber.La nostra societat té una història: valorar el present com a fruit d’una evolució històrica. Només així es pot assolir una visió crítica del nostre món.

. TemporalitzacióEn vistes que la normativa actual determina que l’alumne s’examini íntegrament de tota la Història d’Espanya s’ha augmentat el grau d’aprofundiment dels blocs de continguts referits a la Prehistòria fins a l’Edat Moderna. La qual cosa suposa una alteració important de la seqüenciació i distribució dels continguts que s’impartiran.El primer trimestre es dedicarà a l’estudi dels 6 primers blocs. Durant el segon trimestre s’estudiaran els continguts del bloc 7 al 8. Finalment, els blocs 9 i 10 es veuran al tercer trimestre.

. Avaluació

. Criteris d’avaluació

1. Definir els conceptes històrics necessaris per comunicar adequadament la informació assolida a cada unitat2. Expressar resultats i conclusions sobre lectures, treballs i recerques, emprant la terminologia científica adequada3. Utilitzar i interpretar fonts històriques expressant de manera correcta la informació continguda4. Confeccionar gràfiques a partir de dades estadístiques referides a qualsevol variable històrica.5. Valorar el patrimoni històric, i la necessitat de mantenir les condicions correctes per a la seva conservació.6. Mostrar les interconnexions que s’estableixen entre les diverses variables històriques.7. Caracteritzar els principals fenòmens de la història contemporània d’Espanya.8. Situar, cronològicament i geogràficament, i explicar les causes i les conseqüències dels grans conflictes de l’Espanya contemporània.9. Descriure l’impacte dels fets estudiants sobre l’actualitat.

10. En el cas de les disciplines socials s’ha d’evitar reduir l’avaluació sumativa a l’exposició memorística dels continguts conceptuals. Cal que l’avaluació s’orienti també cap a la

resolució, el comentari explicatiu o l’anàlisi d’informacions documentals, gràfiques, estadístiques, cartogràfiques, etc., a fi de determinar si l’alumne aplica correctament el sistema d’accions procedimentals que s’han treballat al llarg del procés d’ensenyament i, al mateix temps, si en dedueix i relaciona correctament els conceptes. Per tot això, les proves escrites han d’incloure qüestions de contingut ampli. Així es permetrà avaluar capacitats més complexes com l’argumentació, la fonamentació, l’anàlisi de problemes concrets, la coherència en el plantejament i l’exposició de les informacions, i practicar l’anàlisi, interpretació i comentari de documents.

. Procediment d’avaluació

Seran objecte d’avaluació les capacitats bàsiques que s’han d’adquirir al nivell de batxillerat i en l’àrea d’Història. Les proves es faran seguint el model de la Selectivitat que marca la Universitat de les Illes Balears.

. Criteris de qualificació, superació i recuperació de la prova

Els continguts i la part teòrica de l’assignatura representarà a efectes de qualificació el 95% de la nota. El 5% restant vendrà donat per l’actitud i predisposició davant la feina demostrada al llarg del curs.

La nota final del curs serà el resultat de la mitjana aritmètica dels tres trimestres.

En acabar el curs es farà un examen final que el faran tots els alumnes. La nota que s’obtengui farà mitjana amb els parcials del tercer trimestre i suposarà la nota de la tercera avaluació. L’examen final servirà per recuperar l’assignatura a aquells alumnes que fins el moment tenguin suspès el curs.


. Metodologia

S’acompanyaran les explicacions teòriques d’activitats de reforç com la realització i comentari de mapes històrics, comentari de texts, comentari d’eixos cronològics, anàlisi de gràfiques, taules estadístiques... Es prepararan aquestes activitats tenint en consideració la tipologia de les proves de Selectivitat, dedicant molta atenció al comentari de text guiat i altres documents, així com mapes històrics i eixos cronològics i a la preparació i exposició de temes.

. Material i recursos didàcticsLlibre de text:. Història d’Espanya; ed. Vicens-Vives.Mapes històrics del departament,.... Activitats extraescolarsNo n’hi ha cap de programada

1.2.3. HISTÒRIA DE L’ART

. Objectius generals.

El desenvolupament de la matèria d’Història de l’art ha de contribuir al fet que els alumnes de segon de batxillerat siguin capaços de:

1. Familiaritzar a l’alumne amb l’obra d’art.2. Valorar i respectar el nostre patrimoni artístic.3. Relacionar el fenomen artístic amb les transformacions socials, econòmiques,

polítiques i culturals de cada època, valorant la personalitat de l’artista i el seu procés creatiu.4. Saber classificar obre d’art reconeixent i diferenciant els estils artístics.5. Apreciar les obres d’art com un exponent molt valuós de creació i com a document testimonial d’una època i d’una cultura.6. Utilitzar un mètode d’anàlisi que permeti conèixer amb rigor les obres d’art desenvolupant al mateix temps la sensibilitat i la imaginació.7.Introduir dins el vocabulari habitual de l’alumne termes relacionats amb el fet artístic per millorar el seu nivell d’expressió i comunicació.8. Identificar el llenguatge propi de les diferents arts: arquitectura, escultura i pintura.9. Aproximar l’alumne al conjunt museístic i artístic de la seva comunitat.10. Mantenir una actitud oberta i tolerant cap a formes innovadores dins el món de l’art.11. Conèixer la problemàtica assumir la responsabilitat que suposa la conservació del patrimoni artístic.12. Realitzar activitats de documentació i indagació en les que s’analitzin, contrastin i interpretin informacions diverses sobre aspectes de la Història de l’art.13. Distingir diferents interpretacions d’una mateixa obra d’art.14. Sensibilitzar l’alumne cap els valors culturals que representa una obra d’art com a plasmació dels tres identificatius d’una comunitat.

Continguts.

Conceptes.

La Història de l’art. Conceptes i mètodes.

1.- Introducció a la Teoria de l’Art.

L’art occidental en el món antic i medieval.

2.- Els orígens de l’art: l’art a la prehistòria, a Mesopotàmia i a l’antic Egipte.

3.- L’art clàssic (I): Grècia.4.- L’art clàssic (II): Roma.5.- El procés de transformació des de les tradicions clàssiques fins al món medieval:

l’art paleocristià, l’art bizantí i l’art preromànic.6.- L’art islàmic i hispanomusulmà.7.- L’art romànic.8.- L’art gòtic.

L’art occidental en el món modern.

9.- El Renaixement.10.- El Barroc.11.- L’art del segle XVIII: Rococó, Neoclassicisme.

L’art contemporani.

12.- L’art del segle XIX (I): Goya i els “ismes”13.- L’art dels segle XIX (II): arquitectura i escultura.14.- L’art del segle XX (I): les avantguardes històriques.15.- L’art del segle XX (II): arquitectura i escultura.16.- L’art del segle XX (III): tendències artístiques des de 1945.

Procediments.

1. Estructurar un mètode d’anàlisi per el comentari de l’obra d’art.2. Lectura, anàlisi i interpretació d’obres d’art mitjançant l’anàlisi directe, diapositives, làmines, vídeos...3. Anàlisi de plànols de les diferents tipologies arquitectòniques.4. Classificació de les principals iconografies representades a cada període històric.5. Realització d’itineraris artístics que permetin la contemplació directa de les obres d’art.6. Classificació i diferenciació de materials en els obres arquitectòniques.7. Classificació i diferenciació de les diferents tècniques pictòriques.8. Relacionar, mitjançant la utilització de mapes, la ubicació de conjunts històrics-artístics i la història de la població.9. Estudi del patrimoni històric i monumental de la nostra ciutat.10. Analitzar els canvis en la concepció de l’espai arquitectònic en funció de les necessitats socials, econòmiques i culturals de cada període històric.11. Estudi i anàlisi de les diferències en el tractament de la línia, el color, la llum i l’espai en els diferents estils pictòrics.12. Seleccionar textos per documentar l’estil d’una època o la trajectòria d’un artista.

Actituds.

1. Apreciar els problemes de conservació i contemplació del patrimoni artístic a través dels exemples locals.2. Valorar les diferents formes d’expressió en relació a les diferents cultures.3. Valorar els components polítics i religiosos de l’art de cada període històric.4. Valoració del paper de la llibertat artística en l’evolució de l’art del segle XX.5. Valorar el paper de l’Art a la cultura contemporània.6. Suscitar l’interès i la curiositat pels fenòmens artístics.

● Temporalització dels continguts

1r trimestre: del tema 1 al 62n trimestre: del tema 7 al 123r trimestre: del tema 13 al 16

● Criteris d’avaluació.

Cabria ordenar l’avaluació a tres nivells, si hi ha canvis per motiu de proves de Selectivitat la programació s’adaptarà a aquells canvis.

Nivell participatiu:1. Anàlisi d’obres d’art.2. Redacció d’esquemes de comentari.3. Traçat i descripció d’itineraris i visites.4. Treball d’investigació sobre alguna obra, artista o estil específic.

Nivell objectiu o criterial:Es tractaria d’objectivar en proves concretes els coneixements i destreses assumides pels alumnes. L’esquema bàsic d’aquestes proves haurà d’ésser conegut prèviament per l’alumnat i estarà constituït bàsicament per les següents parts:1. Exposicions orals o escrites sobre temes importants.2. Identificació i classificació d’obres d’art.3. Comentari en base a un esquema previ d’obres d’art representatives on es contemplin els aspectes descriptiu, analític i interpretatiu.4. Definicions sobre terminologia específica del llenguatge artístic.5. Nivell final o sumatiu

6. Implica una síntesi del procés avaluador dut a terme al llarg del curs.

Capacitats mínimes:

1. Exposar els components més significatius del fet artístic.2. Analitzar mitjançant un esquema metodològic obres d’art.3. Precisar els elements característics de les diferents manifestacions artístiques.4. Classificar obres d’art per estils i èpoques.5. Evidenciar un mínim interès per la conservació del Patrimoni artístic.6. Domini d’una terminologia específica de la Història de l’art.

Criteris de qualificació, superació i recuperació de la matèria

Els continguts i la part teòrica de l’assignatura representarà a efectes de qualificació el 95% de la nota. El 5% restant vendrà donat per l’actitud i predisposició davant la feina demostrada al llarg del curs.

La nota final del curs serà el resultat de la mitjana aritmètica dels tres trimestres.

En acabar el curs es farà un examen final que el faran tots els alumnes. La nota que s’obtengui farà mitjana amb els parcials del tercer trimestre i suposarà la nota de la tercera avaluació. L’examen final servirà per recuperar l’assignatura a aquells alumnes que fins el moment tenguin suspès el curs.


• Material didàctic i recursos didàctics

Llibre de consulta: Història de l’Art, Ed. CasalsVaris Autors: Visualart, Vicens Vives.

• Activitats extraescolarsNo es faran activitats extraescolars

.Recuperació de pendents de Batxillerat.

Per recuperar les àrees pendents de batxillerat caldrà aprovar l’examen de recuperació on s’avaluaran tots els continguts de cada matèria.

2. CORRECCIÓ GRAMATICAL I ORTOGRÀFICA A BATXILLERAT

Durant el curs 2015/16 es posen en marxa unes mesures per frenar les errades gramaticals i ortogràfiques. S'ha articulat el següent sistema:

- A partir de la falta 1 es descomptarà per falta 0'1 fins a un màxim d'un punt.

- La mateixa falta compta una sola vegada.

III. ALTRES CONSIDERACIONS

1. Assistència a cursos i seminaris.

Està previst que durant el curs escolar l’Ajuntament de Son Servera i altres institucions

realitzin xerrades, cursos, seminaris, etc. dins o fora de l’horari lectiu. Per a fomentar la seva assistència per part dels alumnes, es podran considerar com a tasques de la matèria aquelles que estiguin relacionades amb els continguts i, sempre que es pugui justificar la seva assistència i participació.

Es deixa obert la manera d’avaluar en funció de com es vagi realitzant.

Documents

PROGRAMACIÓ DEL DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA …linux.iespuigdesafont.cat/programacions1516/socials1516.pdf · 3. llibres de text ordenats per cursos curs assignatura tÍtol isbn editorial