PROGRAMACIÓ DEL DEPARTAMENT

DE FILOSOFIA

IES PUIG DE SA FONT

Curs 2015-2016

1

ÍNDEX

-Organització del Departament de Filosofia.......................................................................02-Programació Valors Ètics........................................................................................................03-Programació d’Educació per a la Ciutadania........................................................................30

-Programació d'Educació per la Ciutadania i Els Drets Humans......................... 37-Programació d'Educació Eticocívica......................................................................... 46

-Programació de Filosofia i Ciutadania.................................................................................. 54-Programació de Història de la Filosofia.............................................................................. 75-Atenció a la diversitat............................................................................................................. 85-Programació d’activitats extraescolars del departament.............................................. 86-Avaluació de pendents............................................................................................................. 86-Pla foment de lectura del departament.............................................................................. 86

∞∞∞∞∞

ORGANITZACIÓ DEL DEPARTAMENT DE FILOSOFIA.

Composició. Els membres del departament aquest curs són: Gabriel Valls Fuster (Cap deDepartament) i Josep Orfí Mestre. El Departament de Filosofia imparteix aquest anyles següents àrees i matèries: Valors Ètics, Educació per la Ciutadania i els DretsHumans, Educació Eticocívica, Filosofia i Ciutadania i Història de la Filosofia.

El professor Gabriel Valls Fuster imparteix:-Valors Ètics: 1r ESO; Grups: 1A-E-F; 1rB-D; 1rC-G.-Educació Eticocívica: 4rt E.S.O A,B,C,D-Història de la filosofia: 2n Batxillerat A i B.

El professor Josep Orfí Mestre imparteix:-Tutoria: Grup de 3rE-Valors Ètics 1r ESO, Grups: 1A-E-F--Valors Ètics.3r ESO, Grups: 3rE, 3rA-B, 3r-C-D, -Educació per la Ciutadania i Els Drets Humans: 2n ESO. Grups A-B-C-D-E-F-G-Filosofia i Ciutadania: 1r Batxillerat A i B.

2

Dia de reunió.

El dia de reunió del departament és EL DIVENDRES A 3ra HORA.

PROGRAMACIÓ VALORS ÈTICS.

VALORS ÈTICS (ESO)

Finalitat de l’assignatura

El valor de la reflexió ètica que ofereix aquesta matèria s’ha de centrar a dotar els alumnesdels instruments de racionalitat i objectivitat necessaris perquè els seus judicis valoratiustenguin el rigor, la coherència i la fonamentació racional requerits perquè les tries que facinsiguin dignes de guiar la seva conducta, la seva vida personal i les seves relacions socials.

Estructura del currículum

En l’exercici de l’autonomia de centre, correspon al departament didàctic distribuir elscontinguts entre els diferents cursos del primer cicle de l’educació secundària obligatòria.

En el currículum bàsic es poden distingir dues parts. La primera s’inicia amb l’estudi de ladignitat de la persona com a fonament dels valors ètics i de la capacitat que té aquesta detriar les seves accions, modelar la seva pròpia personalitat i assumir la responsabilitat de serlliure. Seguidament, es plantegen les relacions interpersonals amb la finalitat d’entendre-lesa partir del respecte i la igualtat. Es destaca la naturalesa social de l’ésser humà, la necessitatque té de desenvolupar la capacitat de relacionar-se amb la comunitat i la importància de lesinfluències socials en l’individu i els límits que suposen per a la pràctica de la seva llibertat,i es pren com a criteri normatiu d’aquesta relació el respecte a la dignitat i als drets humans.Es continua amb una reflexió ètica sobre els valors i la relació que mantenen ambl’autorealització humana, el desenvolupament moral d’aquests i l’anàlisi d’algunes teoriesètiques formulades per pensadors especialment significatius.

En la segona part s’apliquen els valors ètics a alguns àmbits de l’acció humana i es proposaanalitzar la relació entre la justícia i la política en el món actual, així com el paper de lademocràcia i la vinculació que manté amb l’estat de dret i la divisió de poders, la qual cosafa possible una societat que garanteix els drets humans a tots els membres. A continuació, esreflexiona sobre els valors ètics que conté la Constitució espanyola i les relacions queaquesta estableix entre l’Estat i el ciutadà i amb el fet històric de la integració a la Unió

3

Europea. Tot seguit, s’entra dins el terreny del dret i s’exposa la relació d’aquest amb l’èticai el paper de la Declaració universal dels drets humans com a criteri internacional perjustificar èticament el dret com a instrument que regula i garanteix el compliment d’aquestsdrets, considerats ideals irrenunciables per a la humanitat. Finalment, es valora la necessitatde reflexionar sobre la funció de l’ètica en l’àmbit de la ciència i la tecnologia i enl’elaboració de codis deontològics professionals i empresarials, amb la finalitat d’assegurarque els avenços en aquests camps i l’aplicació d’aquests avenços no violin el respecte a ladignitat i als drets humans, ni la protecció ni la conservació del medi ambient.

Orientacions metodològiques

Mètodes i propostes didàctiques

Agafant com a referència els principis de la pedagogia constructivista, proposam acontinuació una sèrie d’orientacions metodològiques i didàctiques que poden servir com abase per intentar assolir un aprenentatge realment significatiu.

En primer lloc, segons el marc de referència esmentat, és essencial partir dels coneixementsprevis dels alumnes i de les seves pròpies experiències. D’aquesta manera, podranrelacionar els continguts nous amb allò que ja saben i s’incrementarà, així, l’assimilació deles noves idees.

És fonamental treballar la recerca, la selecció, l’anàlisi i l’avaluació de la informació, lafeina en equip, etc. A l’hora de dur a terme l’aprenentatge, s’ha de tenir en compte el grau demaduresa i autonomia dels alumnes, que els permetrà tractar problemes més complexos iintentar trobar les respostes per si mateixos. Es poden abordar els diversos temes partintd’un qüestionari inicial que permeti que els alumnes, després d’haver recollit i estructurat lainformació, puguin arribar a conclusions que responguin a aquestes qüestions inicials. Ésmolt aconsellable fer una autoavaluació o una coavaluació. Si es treballa en grups petits, elsalumnes es conscienciaran molt més dels seus propis errors i avançaran molt millor en el seuprocés d’aprenentatge. El professor, finalment, pot resoldre dubtes, explicar i completarconceptes que no hagin quedat clars, etc.

En segon lloc, és important també emprar una metodologia activa en què es fomenti laparticipació de l’alumne a través de l’experimentació. Aquesta estratègia promou eldesenvolupament d’habilitats com el pensament crític, la creativitat i la comunicacióefectiva en cadascuna de les fases del procés.

La utilització de recursos informàtics i audiovisuals en l’ensenyament de valors ètics pot serinteressant, ja que permet acostar aquests temes als alumnes i fer-los més comprensibles,amb la qual cosa s’afavoreix l’aprenentatge. L’existència d’una gran varietat de recursos enl’àmbit de les TIC (webs, webquestes, blogs, etc.) facilita molt aquesta metodologia.

4

En tercer lloc, s’ha de procurar que les activitats plantejades siguin tan reals, coherents ifuncionals com sigui possible. En aquest sentit, cal aprofitar tots els recursos que es tenguina l’abast per oferir als alumnes tasques que els resultin estimulants, a fi d’augmentar així laseva motivació i la implicació en el propi aprenentatge.

La pràctica cooperativa d’activitats és fonamental perquè els alumnes millorin les sevesdestreses i perquè aquesta pràctica serveixi per motivar i refermar la part teòrica.

Finalment, és necessari tenir en compte aspectes tan determinants com l’etapa evolutiva delsalumnes o la diversitat present a l’aula, i adaptar-nos en cada cas a les característiques i lesnecessitats de cadascú.

Recursos didàctics

Com hem dit abans, és convenient utilitzar tots els recursos que tinguem a la nostradisposició a fi de despertar l’interès dels alumnes per aprendre i aconseguir, així, ques’impliquin de forma activa en les dinàmiques plantejades. Des d’aquest punt de vista,volem reiterar la utilitat de les metodologies actives, que fan que l’aprenent siguiprotagonista i constructor del seu propi procés en comptes d’un simple espectador i receptorde continguts. Les TIC, sempre que tenguin en compte el criteri anterior, solen ser einesmolt útils per aconseguir captar l’atenció dels joves.

Seria molt útil disposar dels recursos següents:

— Material audiovisual: pissarres digitals, canons de projecció amb connexió a Internet,pel·lícules, reportatges, documentals, etc.— Material TIC: ordinadors personals o ordinadors d’aula amb programes informaticsinteractius, llibres de text digitals. — Material bibliogràfic: llibres de text, llibres de consulta, premsa escrita, etc. — Guions d’activitats, fitxes de treball, etc.

Distribució espai-temps. Tipologia d’agrupament

Segons les activitats que duguem a terme, necessitarem diferents tipus d’agrupaments:individuals, en parelles, en grup gran o petit, debats, etc., per la qual cosa la distribució del’espai ha de ser flexible i ha de permetre diferents tipus d’intercanvis.

Tractament disciplinari

Aquesta assignatura permet fer feina interdisciplinàriament, ja que, en el temari, es reculluna gran varietat de temes relacionats amb altres branques del saber, com la filosofia, lapsicologia, l’antropologia, la sociologia, etc.

Avaluació

5

El procés d’avaluació s’ha d’orientar cap a dues direccions: per una banda, ajudar a millorarl’aprenentatge dels alumnes i, per l’altra, valorar la pròpia pràctica docent.

L’avaluació inicial permet detectar el bagatge previ amb el qual els alumnes accedeixen al’assignatura i identificar quins coneixements i quines idees errònies en tenen, quin graud’interès els desperta, quines són les seves expectatives, etc.

D’altra banda, l’avaluació continuada durant tot el curs està encaminada a prendreconsciència dels progressos en l’assoliment de les competències i la consecució delsobjectius fixats. A més, permet descobrir i gestionar possibles obstacles que dificultenl’aprenentatge.

En aquest sentit, és important que els alumnes coneguin els elements bàsics de la sevaavaluació (criteris, mecanismes, finalitat, etc.) i que entenguin la necessitat de saber-losemprar per poder autoavaluar-se i regular-se durant el curs.

El paper dels docents

El paper del docent és essencial: escolta, orienta i estimula; guia les recerques i lesdescobertes; fomenta el diàleg, la creativitat i l’adquisició de l’esperit crític; dóna suport, iofereix models i reptes. Ha de fonamentar la seva acció tenint en compte les característiquespersonals i del grup.

Contribució de l’assignatura al desenvolupament de les competències

La matèria de valors ètics contribueix al desenvolupament de les competències clausegüents:

Comunicació lingüística

Afavoreix la utilització tant del llenguatge verbal oral com de l’escrit i la valoració críticadels missatges explícits i implícits que apareixen en diverses fonts, i possibilita tambél’enriquiment del vocabulari.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

S’estudien la percepció i el coneixement de l’espai físic i natural en què es desenvolupenl’activitat i la convivència humanes, tant en grans àmbits com a l’entorn immediat, així comla interacció que es produeix entre tots dos.

6

Aprendre a aprendre

Fomenta la consciència de les pròpies capacitats. També fomenta l’estímul de les virtuts ihabilitats socials, la feina en equip, la informació i la opinió, que afavoreixen també elsaprenentatges posteriors.

Competències socials i cíviques

Propicia l’adquisició d’habilitats i virtuts cíviques per viure en societat i per exercir laciutadania democràtica. També contribueix a millorar les relacions interpersonals pel fet deformar l’alumne perquè prengui consciència dels propis pensaments, valors, sentiments iaccions.

Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor

Es desenvolupen iniciatives de planificació, presa de decisions, participació i assumpció deresponsabilitats.

Consciència i expressions culturals

Es relaciona principalment amb el fet de conèixer i valorar les manifestacions i elsassoliments rellevants i el significat que tenen en diferents grups i societats.

Objectius específics

1. Conèixer la dimensió individual i social de la condició humana i acceptar la pròpiaidentitat respectant les diferències amb els altres.2. Desenvolupar l’autoestima, l’afectivitat i l’autonomia personal en les relacions amb lesaltres persones, així com una actitud contrària a la violència, als estereotips i als prejudicis.3. Apreciar els valors i les normes de la convivència per aprendre a actuar amb rigor tenint-los en compte i preparar-se per a l’exercici actiu de la ciutadania, i respectar els dretshumans, així com el pluralisme propi d’una societat democràtica.4. Fomentar habilitats emocionals, comunicatives i socials per actuar amb autonomia iparticipar activament en les relacions de grup, mostrant sempre actituds constructives ialtruistes.5. Descobrir que la diversitat enriqueix i que no ha de ser un obstacle per a la convivència, imostrar respecte pels costums i per les maneres de viure de persones i poblacions diferentsde la pròpia.6. Assumir els mecanismes fonamentals de funcionament de les societats democràtiques ivalorar el paper de l’Administració pública per garantir els serveis públics i l’obligació delsciutadans de contribuir a mantenir-los i complir les seves obligacions cíviques.7. Reconèixer-se membres d’una ciutadania global i identificar i valorar la pluralitat de lessocietats actuals com a enriquidora de la convivència.

7

8. Identificar i rebutjar situacions d’injustícia i de discriminació, mostrar sensibilitat per lesnecessitats de les persones i els grups més desafavorits i desenvolupar comportamentssolidaris i contraris a la violència.9. Prendre consciència de la situació del medi ambient i desenvolupar actituds deresponsabilitat en la protecció de l’entorn immediat.10. Conèixer, comprendre i respectar les diferents cultures i les diferències entre lespersones, la igualtat de drets i oportunitats d’homes i dones i la no-discriminació depersones amb discapacitat.11. Desenvolupar les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en lesrelacions amb els altres, així com una actitud contrària a la violència, als prejudicis dequalsevol tipus i als estereotips sexistes.12. Reconèixer els principals conflictes socials i morals del món actual, analitzar-ne lescauses i els efectes i jutjar-los des de les teories ètiques.

Continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables

Primer cicleBLOC 1. LA DIGNITAT DE LA PERSONAContingutsEl concepte de persona.El concepte de persona en la història de la filosofia.Característiques principals de la persona.La dimensió moral de la persona.Desenvolupament moral a l’adolescència.Autonomia i heteronomia morals.Concepció kantiana de la persona.La personalitat i els valors ètics.El concepte de virtut en el pensament d’Aristòtil.La intel·ligència emocional.Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables1. Construir un concepte de persona sent conscients que és indefinible i valorar ladignitat de les persones pel fet de ser lliures.1.1. Assenyala les dificultats per definir el concepte de persona, n’analitza elsignificat etimològic i valora algunes definicions aportades per filòsofs. 1.2. Descriu les característiques principals de la persona: substància independent,racional i lliure. 1.3. Explica i valora la dignitat de la persona, que, com a ens autònom, es converteixen un “ésser moral”. 2. Comprendre la crisi de la identitat personal que sorgeix a l’adolescència i lescauses que la provoquen i descriure les característiques dels grups que formen elsadolescents i la influència que exerceixen sobre els membres, amb la finalitat deprendre consciència de la necessitat de desenvolupar la pròpia autonomia personal icontrolar la conducta per seguir creixent moralment i passar a la vida adulta.2.1. Està informat, de fonts diverses, sobre les característiques dels grups

8

d’adolescents i la influència que exerceixen sobre els membres a l’hora dedeterminar la seva conducta, i fa un resum de la informació obtinguda. 2.2. Elabora conclusions sobre la importància que té per a l’adolescent desenvoluparl’autonomia personal i tenir el control de la pròpia conducta de conformitat amb elsvalors ètics lliurement triats. 3. Identificar els conceptes d’heteronomia i autonomia a través de la concepciókantiana de persona, amb la finalitat de valorar-ne la importància i aplicar-los a larealització de la vida moral.3.1. Explica la concepció kantiana del concepte de persona com a subjecte autònomcapaç de dictar les pròpies normes morals. 3.2. Comenta i valora la idea de Kant de concebre la persona com un fi en si mateix irebutjar la possibilitat que sigui tractada pels altres com a instrument per aconseguirfinalitats alienes a ella. 4. Descriure en què consisteix la personalitat i valorar la importància d’enriquir-laamb valors i virtuts ètiques mitjançant l’esforç i la voluntat personal.4.1. Identifica en què consisteix la personalitat i els factors genètics, socials,culturals i mediambientals que intervenen a l’hora de construir-la i aprecia lacapacitat d’autodeterminació en l’ésser humà. 5. Justificar la importància que té l’ús de la raó i la llibertat en l’ésser humà perdeterminar “com vol ser” i triar els valors ètics que vol incorporar a la sevapersonalitat.5.1. Descriu i valora el paper rellevant de la raó i la llibertat per configurar, amb elsseus propis actes, l’estructura de la seva personalitat. 5.2. Elabora una llista dels valors ètics que considera desitjables per integrar-los ala seva personalitat i explica les raons d’aquesta tria. 6. Entendre la relació entre els actes, els hàbits i el desenvolupament del caràctermitjançant la comprensió del concepte de virtut d’Aristòtil i, especialment, enreferència a les virtuts ètiques, per la importància que tenen en el desenvolupament dela personalitat.6.1. Assenyala en què consisteix la virtut i les característiques que té segons Aristòtili indica com es relaciona amb els actes, els hàbits i el caràcter. 6.2. Enumera alguns dels beneficis que, segons Aristòtil, aporten les virtuts ètiques al’ésser humà, identifica algunes d’aquestes virtuts i les ordena d’acord amb uncriteri racional. 7. Analitzar en què consisteix la intel·ligència emocional i valorar la importància queté en el desenvolupament moral de l’ésser humà.7.1. Defineix la intel·ligència emocional, descriu les característiques que presenta ivalora la importància que té en la construcció moral de l’ens humà. 7.2. Explica en què consisteixen les emocions i els sentiments i com es relacionenamb la vida moral. 7.3. Mitjançant un debat en grup, troba la relació que hi ha entre algunes virtuts ivalors ètics i el desenvolupament de les capacitats d’autocontrol emocional iautomotivació, com la sinceritat, el respecte, la prudència, la temprança, la justícia ila perseverança, entre altres.

9

8. Valorar la importància del desenvolupament de la intel·ligència emocional, lainfluència que exerceix en la construcció de la personalitat i el caràcter moral que té, iser capaç d’utilitzar la introspecció per reconèixer emocions i sentiments propis, ambla finalitat de millorar les habilitats emocionals.8.1. Comprèn en què consisteixen les habilitats emocionals que, segons Goleman, hade desenvolupar l’ésser humà i elabora, en col·laboració amb el grup, un esquemaexplicatiu d’aquesta qüestió. 8.2. Relaciona el desenvolupament de les habilitats emocionals amb l’adquisició deles virtuts ètiques, com la perseverança, la prudència, l’autonomia personal, latemprança, la fortalesa de voluntat, l’honestedat amb un mateix, el respecte a lajustícia i la fidelitat als propis principis ètics, entre altres. 8.3. Utilitza la introspecció com a mitjà per reconèixer els propis sentiments,emocions i estats d’ànim, amb la finalitat de tenir-ne més autocontrol i ser capaçd’automotivar-se, de convertir-se en l’amo de la seva pròpia conducta. 9. Comprendre i apreciar la capacitat de l’ésser humà d’influir de manera conscient ivoluntària en la construcció de la seva pròpia identitat, conformement a un valorsètics, i així millorar l’autoestima.9.1. Reconeix i valora la capacitat que té de modelar la seva pròpia identitat i fer desi mateix una persona justa, sincera, tolerant, amable, generosa, respectuosa,solidària, honesta, lliure, etc.; en una paraula: una persona digna de ser apreciadaper ella mateixa. 9.2. Dissenya un projecte de vida personal conforme al model de persona que vol seri els valors ètics que vol adquirir i fa que la seva pròpia vida tengui un sentit.BLOC 2. LA COMPRENSIÓ, EL RESPECTE I LA IGUALTAT EN LESRELACIONS INTERPERSONALSContingutsDimensió social de la persona.El procés de socialització.L’ètica i el dret.La intel·ligència emocional en les relacions interpersonals. Goleman.L’assertivitat.Les virtuts ètiques.Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables1. Conèixer els fonaments de la naturalesa social de l’ésser humà i la relaciódialèctica que s’estableix entre aquest i la societat, i valorar la importància d’una vidasocial dirigida pels valors ètics.1.1. Explica per què l’ésser humà és social per naturalesa i valora les conseqüènciesque té aquest fet en la seva vida personal i moral.1.2. Reflexiona, en petits grups, sobre la influència mútua que s’estableix entrel’individu i la societat. 1.3. Aporta raons que fonamenten la necessitat d’establir uns valors ètics que guiïnles relacions interpersonals i empra la iniciativa personal per elaborar, mitjançantsuports informàtics, una presentació gràfica de les seves conclusions sobre aquesttema.

10

2. Descriure i valorar la importància de la influència de l’entorn social i cultural en eldesenvolupament moral de la persona mitjançant l’anàlisi del paper que exerceixenels agents socials.2.1. Descriu el procés de socialització i valora la importància que té en lainteriorització individual dels valors i les normes morals que regeixen la conducta dela societat en la qual viu. 2.2. Exemplifica, en col·laboració amb el grup, la influència que tenen en laconfiguració de la personalitat humana els valors morals inculcats pels agentssocials, entre els quals la família, l’escola, els amics i els mitjans de comunicació demassa, i elabora un esquema i unes conclusions utilitzant suports informàtics.2.3. Justifica i valora la necessitat de la crítica racional com a mitjà indispensableper adequar els costums, les normes, els valors, etc., del seu entorn als valors èticsuniversals establerts en la Declaració universal dels drets humans i rebutja tot el quepot atemptar contra la dignitat humana i els drets fonamentals de les persones.3. Distingir, en la persona, els àmbits de la vida privada i de la vida pública —laprimera regulada per l’ètica i la segona, pel dret—, amb la finalitat d’identificar elslímits de la llibertat personal i de la social.3.1. Defineix els àmbits de la vida privada i de la pública, així com el límit de lallibertat humana en tots dos casos.3.2. Distingeix els àmbits d’acció que corresponen a l’ètica dels que corresponen aldret i exposa les seves conclusions mitjançant una presentació elaborada ambmitjans informàtics.3.3. Reflexiona sobre el problema de la relació entre el camp privat i el públic i lapossibilitat que sorgeixi un conflicte de valors ètics entre tots dos, així com sobre laforma de trobar una solució basada en els valors ètics, exemplifica de maneraconcreta aquests casos i exposa les possibles solucions fonamentades èticament.4. Assenyalar i valorar la importància de les habilitats de la intel·ligència emocionalassenyalades per Goleman en relació amb la vida interpersonal i el vincle quemantenen amb els valors ètics que enriqueixen les relacions humanes.4.1. Comprèn la importància que, per a Goleman, tenen les capacitats de reconèixerles emocions alienes i de controlar les relacions interpersonals i elabora un resumesquemàtic d’aquest tema.5. Utilitzar la conducta assertiva i les habilitats socials amb la finalitat d’incorporar ala pròpia personalitat alguns valors i virtuts ètiques necessaris per desenvolupar unavida social més justa i enriquidora.5.1. Explica en què consisteix la conducta assertiva, la compara amb elcomportament agressiu o inhibit i adopta com a principi moral fonamental, en lesrelacions interpersonals, el respecte a la dignitat de les persones. 5.2. Mostra, en les relacions interpersonals, una actitud de respecte cap als drets quequalsevol ésser humà té de sentir, pensar i actuar de forma diferent, d’equivocar-se,de gaudir del temps de descans, de tenir una vida privada, de prendre les pròpiesdecisions, etc., i, específicament, de ser valorat de forma especial pel simple fet deser persona, sense discriminar ni menysprear ningú.5.3. Empra, en diàlegs curts reals o inventats, habilitats socials com l’empatia,

11

l’escolta activa i la interrogació assertiva, entre altres, amb la finalitat d’aprendre autilitzar-les de forma natural en la relació amb els altres. 5.4. Exercita, mitjançant diàlegs orals, algunes tècniques de comunicacióinterpersonal, com la forma adequada de dir no, el disc ratllat, el banc de boira, etc.,amb l’objecte de dominar-les i poder-les utilitzar en el moment adequat. 6. Justificar la importància que tenen els valors i les virtuts ètiques per aconseguirunes relacions interpersonals justes, respectuoses i satisfactòries.6.1. Identifica l’adquisició de les virtuts ètiques, entre les quals la prudència, lalleialtat, la sinceritat, la generositat, etc., com una condició necessària peraconseguir unes bones relacions interpersonals6.2. Elabora una llista amb alguns valors ètics que han d’estar presents en lesrelacions entre l’individu i la societat, com la responsabilitat, el compromís, latolerància, el pacifisme, la lleialtat, la solidaritat, la prudència, el respecte mutu i lajustícia, entre altres. 6.3. Destaca el deure moral i cívic que té tothom d’ajudar qualsevol persona la vida,la llibertat i la seguretat de la qual estiguin en perill de forma imminent i decol·laborar, segons les pròpies possibilitats, a prestar els primers auxilis en casosd’emergència.BLOC 3. LA REFLEXIÓ ÈTICAContingutsÈtica i moral.La dimensió moral de l’ésser humà.Ètica i llibertat.Els valors i les normes ètiques.Les teories ètiques: concepte i classificació.El relativisme moral. Els sofistes.L’intel·lectualisme moral. Sòcrates.L’eudemonisme. Aristòtil.L’hedonisme. Epicur.L’utilitarisme. Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables1. Distingir entre ètica i moral, assenyalar-ne les semblances i les diferències i valorarla importància de la reflexió ètica com un saber pràctic necessari per guiar de formaracional la conducta de l’ésser humà cap a la seva plena realització. 1.1. Reconeix les diferències que hi ha entre l’ètica i la moral quant a l’origen i lafinalitat. 1.2. Aporta raons que justifiquen la importància de la reflexió ètica com una guiaracional de conducta necessària en la vida de l’ésser humà i expressa de formaapropiada els arguments en els quals es fonamenta. 2. Destacar el significat i la importància de la naturalesa moral de l’ésser humà,analitzar les seves etapes de desenvolupament i prendre consciència de la necessitatque té de normes ètiques, lliurement i racionalment assumides, com a guia del seucomportament. 2.1. Distingeix la conducta instintiva de l’animal del comportament racional i lliure

12

de l’ésser humà, destaca la magnitud de les seves diferències i valora lesconseqüències que tenen en la vida de les persones. 2.2. Assenyala en què consisteix l’estructura moral de la persona com a ésserracional i lliure, raó per la qual aquesta és responsable de la seva conducta i de lesconseqüències que se’n deriven. 2.3. Explica les tres etapes del desenvolupament moral de l’home segons la teoria dePiaget o la de Köhlberg i les característiques pròpies de cadascuna, i destaca com espassa de l’heteronomia a l’autonomia. 3. Reconèixer que la llibertat constitueix l’arrel de l’estructura moral de la persona ivalorar el paper de la intel·ligència i la voluntat com a factors que incrementen lacapacitat d’autodeterminació. 3.1. Descriu la relació existent entre la llibertat i els conceptes de persona i estructuramoral. 3.2. Analitza i valora la influència que tenen en la llibertat personal la intel·ligència,que ens permet conèixer les possibles opcions que podem triar, i la voluntat, que ensdóna la fortalesa suficient per fer el que hem decidit fer. 3.3. Analitza alguns factors biològics, psicològics, socials, culturals i ambientals queinflueixen en el desenvolupament de la intel·ligència i la voluntat, especialment elpaper de l’educació, i exposa les seves conclusions de forma clara mitjançant unapresentació elaborada amb suports informàtics i audiovisuals. 4. Justificar i apreciar el paper dels valors en la vida personal i social i destacar-ne lescaracterístiques, la classificació i la jerarquia, amb la finalitat de comprendre’n lanaturalesa i la importància.4.1. Explica què són els valors, descriu les principals característiques que presenten ivalora la importància que tenen en la vida individual i col·lectiva de les persones.4.2. Cerca i selecciona informació sobre l’existència de diferents classes de valors,com els religiosos, els afectius, els intel·lectuals, els vitals, etc.4.3. Elabora, en grup, una jerarquia de valors i explica la seva fonamentacióracional mitjançant una exposició en què s’usen mitjans informàtics o audiovisuals.5. Destaca la importància dels valors ètics, les especificacions d’aquests i lainfluència que exerceixen en la vida personal i social de l’ésser humà, així com lanecessitat que siguin reconeguts i respectats per tothom. 5.1. Descriu les característiques distintives dels valors ètics utilitzant exemplesconcrets i valora la relació essencial que mantenen amb la dignitat humana i laconformació d’una personalitat justa i satisfactòria. 5.2. Empra el seu esperit emprenedor per dissenyar, en grup, una campanyadestinada a difondre la importància de respectar els valors ètics tant en la vidapersonal com en la vida social. 6. Establir el concepte de norma ètica i apreciar-ne la importància, identificar-ne lescaracterístiques i conèixer la naturalesa del seu origen i la validesa que tenen,mitjançant el coneixement del debat ètic que va existir entre Sòcrates i els sofistes.6.1. Defineix el concepte de norma i de norma ètica i les distingeix de les normesmorals, jurídiques, religioses, etc.6.2. Exposa qui eren els sofistes i alguns dels fets i les raons en els quals es

13

fonamentava la seva teoria relativista de la moral, i assenyala les conseqüències queaquesta té en la vida de les persones. 6.3. Coneix els motius que varen empènyer Sòcrates a afirmar l’intel·lectualismemoral i explica en què consisteix i quina crítica li va fer Plató. 6.4. Compara el relativisme i l’objetivisme moral, valora la vigència d’aquestesteories ètiques actualment i expressa les seves opinions de forma argumentada. 7. Prendre consciència de la importància dels valors i les normes ètiques com a guiade la conducta individual i de la social, i assumir la responsabilitat de difondre’ls ipromoure’ls pels beneficis que aporten a la persona i a la comunitat. 7.1. Destaca algunes de les conseqüències negatives que, per a l’individu i lacomunitat, té l’absència de valors i normes ètiques, com l’egoisme, la corrupció, lamentida, l’abús de poder, la intolerància, la insolidaritat, la violació dels dretshumans, etc. 7.2. A partir de la seva iniciativa personal i la col·laboració en grup, organitza idesenvolupa una campanya al seu entorn amb la finalitat de promoure elreconeixement dels valors ètics com a elements fonamentals del ple desenvolupamentpersonal i social. 8. Explicar les característiques i els objectius de les teories ètiques, així com laclassificació d’aquestes en ètiques de finalitats i procedimentals, i assenyalar elsprincipis més destacats de l’hedonisme d’Epicur. 8.1. Enumera els elements distintius de les teories ètiques, argumenta la classificaciód’aquestes com a ètiques de finalitats i elabora un esquema amb les característiquesmés destacades. 8.2. Enumera els aspectes fonamentals de la teoria hedonista d’Epicur i els valorsètics que defensa i destaca les característiques que la identifiquen com una ètica definalitats. 8.3. Elabora, en col·laboració amb el grup, arguments a favor i/o en contra del’epicureisme i exposa les seves conclusions amb els arguments racionalscorresponents. 9. Entendre els principals aspectes de l’eudemonisme aristotèlic, identificar-lo comuna ètica de finalitats i valorar-ne la importància i la vigència actuals. 9.1. Explica el significat del terme eudemonisme i el significat per a Aristòtil de lafelicitat entesa com a bé suprem, i n’extreu unes conclusions. 9.2. Distingeix els tres tipus de tendències que hi ha a l’ésser humà, segons Aristòtil,i com es relacionen amb el que ell considera bé suprem de la persona. 9.3. Aporta raons per classificar l’eudemonisme d’Aristòtil dins la categoria del’ètica de finalitats.10. Comprendre els elements més significatius de l’ètica utilitarista i la relació quemanté amb l’hedonisme d’Epicur, classificar-la com una ètica de finalitats i elaborararguments que donin suport a la valoració personal d’aquest plantejament ètic.10.1. Ressenya les idees fonamentals de l’ètica utilitarista: el principi d’utilitat, elconcepte de plaer, la compatibilitat de l’egoisme individual amb l’altruisme universali la ubicació del valor moral en les conseqüències de l’acció, entre altres.10.2. Enumera les característiques que fan de l’utilitarisme i de l’epicureisme unes

14

ètiques de finalitat.10.3. Argumenta racionalment les seves opinions sobre l’ètica utilitarista.

BLOC 4. LA JUSTÍCIA I LA POLÍTICAContingutsLa relació entre l’ètica, la justícia i la política. La teoria política d’Aristòtil.L’estat de dret i la divisió de poders.La participació ciutadana en la vida política.Fonaments ètics de la Declaració universal dels drets humans.Fonaments ètics de la Constitució espanyola de 1978.Fonaments ètics de la Unió Europea.Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables1. Comprendre i valorar la importància de la relació existent entre els conceptesd’ètica, política i justícia mitjançant l’anàlisi i la definició d’aquests termes i destacarel vincle que els uneix en el pensament d’Aristòtil.1.1. Explica i valora les raons que dóna Aristòtil per establir un vincle necessarientre ètica, política i justícia1.2. Utilitza i selecciona informació sobre els valors ètics i cívics, i identifica i valorales semblances, les diferències i les relacions que hi ha entre aquests valors. 2. Conèixer i valorar la política d’Aristòtil i les seves característiques essencials,entendre el seu concepte de justícia i la relació d’aquesta amb el bé comú i la felicitati elaborar un judici crític sobre la perspectiva d’aquest filòsof.2.1. Elabora, partint de la seva iniciativa personal, una presentació en suportinformàtic sobre la política aristotèlica com una teoria organicista, amb una finalitatètica i que atribueix la funció educativa a l’Estat.2.2. Selecciona i usa informació, en col·laboració amb el grup, per entendre i valorarla importància que Aristòtil dóna a la justícia com el valor ètic en el qual esfonamenta la legitimitat de l’Estat i la relació que manté amb la felicitat i el bé comú,i exposa les seves conclusions personals degudament fonamentades. 3. Justificar racionalment la necessitat dels valors i principis ètics continguts en laDeclaració universal dels drets humans com a fonament universal de les democràciesdurant els segles XX i XXI, i destacar-ne les característiques i la relació amb elsconceptes d’estat de dret i de divisió de poders.3.1. Fonamenta racionalment i èticament l’elecció de la democràcia com un sistemaque està per damunt altres formes de govern pel fet d’incorporar, com a principis, elsvalors ètics assenyalats en la Declaració universal dels drets humans. 3.2. Defineix el concepte d’estat de dret i el relaciona amb la defensa dels valors èticsi cívics en la societat democràtica. 3.3. Descriu el significat dels conceptes de democràcia, ciutadà, sobirania, autonomiapersonal, igualtat, justícia, representativitat, etc., i la relació existent entre aquestsconceptes.3.4. Explica la divisió de poders proposada per Montesquieu i la funció queexerceixen el poder legislatiu, l’executiu i el judicial a l’estat democràtic com ainstruments per evitar el monopoli del poder polític i com a mitjà que permet als

15

ciutadans controlar l’Estat.4. Reconèixer la necessitat de la participació activa dels ciutadans en la vida políticade l’Estat amb la finalitat d’evitar els riscs d’una democràcia que violi els dretshumans.4.1. Assumeix i explica el deure moral i civil que tenen els ciutadans de participaractivament en l’exercici de la democràcia amb la finalitat que es respectin els valorsètics i cívics en el si de l’Estat. 4.2. Defineix la magnitud d’alguns dels riscs que existeixen als governs democràticsquan no es respecten els valors ètics de la Declaració universal dels drets humans,com la degeneració en demagògia, la dictadura de les majories i l’escassaparticipació ciutadana, entre altres, i exposa possibles mesures per evitar-los. 5. Conèixer i valorar els fonaments de la Constitució espanyola de 1978 i identificarels valors ètics dels quals parteix i els conceptes preliminars que estableix. 5.1. Identifica i aprecia els valors ètics més destacats en els quals es fonamenta laConstitució espanyola i assenyala l’origen de la seva legitimitat i la finalitat quepersegueix mitjançant la lectura comprensiva i comentada del preàmbul. 5.2. Descriu els conceptes preliminars delimitats en la Constitució espanyola i laseva dimensió ètica, com la nació espanyola, la pluralitat ideològica i les funcionsatribuïdes a les forces armades, a través de la lectura comprensiva i comentada delsarticles 1-9. 6. Mostrar respecte per la Constitució espanyola, identificar-hi, mitjançant una lecturaexplicativa i comentada, els drets i els deures que té l’individu com a persona iciutadà i valorar-ne l’adequació a la Declaració universal dels drets humans, amb lafinalitat d’assumir de forma conscient i responsable els principis de convivència quehan de regir a l’Estat espanyol. 6.1. Assenyala i comenta la importància i els límits dels drets i les llibertatspúbliques fonamentals de la persona establerts en la Constitució, com la llibertatideològica, religiosa i de culte; el caràcter aconfessional de l’Estat espanyol; el dreta la lliure expressió d’idees i pensaments, i el dret a la reunió pública i a la lliureassociació.7. Assenyalar i apreciar l’adequació de la Constitució espanyola als principis èticsdefensats per la Declaració universal dels drets humans mitjançant la lecturacomentada i reflexiva de les seccions “Els drets i els deures dels ciutadans” (articles30-38) i “Els principis rectors de la política social i econòmica” (articles 39-52).7.1. Coneix i aprecia l’adequació de la Constitució espanyola a la Declaracióuniversal dels drets humans i assenyala els valors ètics en els quals es fonamentenels drets i els deures dels ciutadans, així com els principis rectors de la política sociali econòmica. 7.2. Explica i assumeix els deures ciutadans que estableix la Constitució, els ordenaper ordre d’importància i justifica l’ordre triat. 7.3. Aporta raons per justificar la importància que té, per al bon funcionament de lademocràcia, el fet que els ciutadans siguin conscients no tan sols dels seus drets, sinótambé de les seves obligacions com a deures cívics, jurídics i ètics. 7.4. Reconeix la responsabilitat fiscal dels ciutadans com un deure ètic que

16

contribueix al desenvolupament del bé comú i la relació que manté amb elspressuposts generals de l’Estat. 8. Conèixer els elements essencials de la Unió Europea i analitzar els beneficis rebutsi les responsabilitats adquirides pels estats membres i els ciutadans, amb la finalitat dereconèixer-ne la utilitat i allò que ha aconseguit.8.1. Descriu la integració econòmica i política de la Unió Europea, eldesenvolupament històric que ha experimentat des del 1951 i els objectius i els valorsètics en els quals es fonamenta, d’acord amb la Declaració universal dels dretshumans. 8.2. Identifica i valora la importància del que ha assolit la Unió Europea i elsbeneficis que ha suposat per a la vida dels ciutadans, com ara l’anul·lació defronteres i restriccions duaneres, la lliure circulació de persones i capitals, etc., aixícom les obligacions adquirides als diferents àmbits: econòmic, polític, de laseguretat i la pau, etc.BLOC 5. ELS VALORS ÈTICS, EL DRET, LA DECLARACIÓ UNIVERSALDELS DRETS HUMANS I ALTRES TRACTATS INTERNACIONALS SOBREDRETS HUMANSContingutsÈtica, dret i justícia. Legalitat i legitimitat.El jusnaturalisme. Locke.El positivisme jurídic. Kelsen.El convencionalisme jurídic. Els sofistes.La Declaració universal dels drets humans: origen històric, estructura i importànciaètica i política.La Declaració universal dels drets humans i el concepte de dignitat personal.Desenvolupament històric dels drets humans: les tres generacions.Origen històric i importància dels drets de la dona i els drets dels infants.La defensa dels drets humans en el món actual. Problemes i reptes.Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables1. Assenyalar la vinculació existent entre l’ètica, el dret i la justícia a través delconeixement de les semblances, les diferències i les relacions d’aquests conceptes ianalitzar el significat dels termes de legalitat i legitimitat. 1.1. Cerca i selecciona informació de pàgines web per identificar les diferències, lessemblances i els vincles existents entre l’ètica i el dret i entre la legalitat i lalegitimitat, i elabora i presenta conclusions fonamentades.2. Explicar el problema de la justificació de les normes jurídiques mitjançant l’anàliside les teories del dret natural o jusnaturalisme, el convencionalisme i el positivismejurídic i identificar l’aplicació d’aquestes teories al pensament jurídic d’algunsfilòsofs, amb la finalitat d’anar conformant una opinió argumentada sobre lafonamentació ètica de les lleis. 2.1. Elabora, en grup, una presentació en suport digital sobre l’objectiu i lescaracterístiques de la teoria jusnaturalista del dret i identifica, en el pensament deLocke, un exemple d’aquesta teoria, relacionat amb l’origen de les lleis jurídiques, lavalidesa que tenen i les funcions que atribueix a l’Estat.

17

2.2. Destaca i valora, en el pensament sofista, la distinció entre phýsis i nomós,descriu l’aportació que fa al convencionalisme jurídic i elabora conclusionsargumentades sobre aquest tema. 2.3. Analitza informació sobre el positivisme jurídic de Kelsen, principalment pel quefa a la validesa de les normes i els criteris que utilitza, especialment el d’eficàcia, i ala relació que estableix entre l’ètica i el dret. 2.4. Recorre al seu esperit emprenedor i a la iniciativa personal per elaborar, engrup, una presentació en suport informàtic en què compara les tres teories del dret iexplica les seves conclusions. 3. Analitzar el moment històric i polític que va impulsar l’elaboració de la Declaracióuniversal dels drets humans i la creació de l’ONU, amb la finalitat d’entendre-les comuna necessitat del seu temps, el valor de les quals continua vigent com a fonamentètic universal de la legitimitat del dret i dels estats. 3.1. Explica la funció de la Declaració universal dels drets humans com un codi èticreconegut pels països integrants de l’ONU amb la finalitat de promoure la justícia, laigualtat i la pau a tot el món. 3.2. Contrasta informació dels esdeveniments històrics i polítics que varen donar lloca la Declaració universal dels drets humans, entre els quals les ideologiesnacionalistes i racistes que defensaven la superioritat d’uns homes sobre els altresfins a arribar a l’extrem de l’Holocaust jueu i a la discriminació i l’extermini de totesles persones que no pertanyien a una determinada ètnia, model físic, religió, ideespolítiques, etc. 3.3. Assenyala els objectius que va tenir la creació de l’ONU i la data en la qual esva signar la Declaració universal dels drets humans, i valora la importànciad’aquest fet per a la història de la humanitat. 4. Identificar, en el preàmbul de la Declaració universal dels drets humans, el respectea la dignitat de les persones i els seus atributs essencials com el fonament del qualderiven tots els drets humans. 4.1. Explica, mitjançant la lectura del preàmbul de la Declaració universal dels dretshumans, en què consisteix la dignitat que aquesta Declaració reconeix a l’ésserhumà com a persona posseïdora d’uns drets universals, inalienables i innats.5. Interpretar i apreciar el contingut i l’estructura interna de la Declaració universaldels drets humans amb la finalitat de conèixer-la i propiciar-ne la valoració i elrespecte. 5.1. Elabora un esquema sobre l’estructura de la Declaració universal dels dretshumans, que es compon d’un preàmbul i 30 articles, que es poden classificar de lamanera següent: — Els articles 1-2 es refereixen als drets inherents a qualsevol persona: la llibertat,la igualtat, la fraternitat i la no-discriminació.— Els articles 3-11 es refereixen als drets individuals.— Els articles 12-17 estableixen els drets de l’individu en relació amb la comunitat.— Els articles 18-21 assenyalen les llibertats i els drets polítics.— Els articles 22-27 se centren en els drets econòmics, socials i culturals.— Finalment, els articles 28-30 es refereixen a la interpretació de tots els drets, a les

18

condicions necessàries per exercir-los i als límits que tenen.5.2. Elabora una campanya, en col·laboració amb el grup, amb la finalitat dedifondre, al seu entorn escolar, familiar i social, la Declaració universal dels dretshumans com a fonament del dret i la democràcia.6. Comprendre el desenvolupament històric dels drets humans com una conquesta dela humanitat i valorar la importància dels problemes que suposa actualment l’exercicidels drets de la dona i de l’infant a gran part del món, conèixer les causes d’aquestsproblemes i prendre’n consciència amb la finalitat de promoure’n la solució. 6.1. Descriu els fets més influents en el desenvolupament històric dels drets humans,partint dels drets de la primera generació —els drets civils i polítics— i passant pelsde la segona generació —econòmics, socials i culturals— i els de la tercera —elsdrets dels pobles a la solidaritat, el desenvolupament i la pau. 6.2. Dóna raons sobre l’origen històric del problema dels drets de la dona i reconeixels patrons econòmics i socioculturals que han fomentat la violència i la desigualtatentre sexes. 6.3. Justifica la necessitat d’actuar en defensa dels drets dels infants i lluitar contrala violència i l’abús de què són víctimes els infants al segle XXI, com l’abús sexual,el treball infantil, la utilització d’infants com a soldats, etc. 6.4. Elabora, en col·laboració amb el grup, una campanya contra la discriminació dela dona i la violència masclista adreçada al seu entorn familiar, escolar i social iavalua els resultats obtinguts. 7. Avaluar, utilitzant el judici crític, la magnitud dels problemes als quals s’enfrontaactualment l’aplicació de la Declaració universal dels drets humans i valorar la tascaque duen a terme institucions i ONG que defensen els drets humans auxiliant lespersones que, per naturalesa, tenen aquests drets, però que no tenen l’oportunitatd’exercir-los.7.1. Investiga, mitjançant informació obtinguda de diferents fonts, els problemes i elsreptes que té l’aplicació de la Declaració universal dels drets humans quant al’exercici dels drets següents: — Els drets civils, amb problemes relatius a la intolerància, l’exclusió social, ladiscriminació de la dona, la violència masclista i l’existència d’actituds coml’homofòbia, el racisme, la xenofòbia, l’assetjament laboral i escolar, etc. — Els drets polítics: guerres, terrorisme, dictadures, genocidi, refugiats polítics, etc.7.2. Indaga, mitjançant un treball col·laboratiu, la tasca que duen a termeinstitucions i voluntaris a tot el món perquè es compleixin els drets humans, com araAmnistia Internacional i ONG com Mans Unides, Metges sense Fronteres i Càritas,entre altres, i elabora i exposa les seves conclusions.BLOC 6. ELS VALORS ÈTICS EN RELACIÓ AMB LA CIÈNCIA I LATECNOLOGIAContingutsImplicacions ètiques de la ciència i la tecnologia.Principals perills de la recerca científica i tecnològica.Els perills de la tecnodependència.La bioètica i els problemes que presenta.

19

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables1. Reconèixer la importància que té la dimensió moral de la ciència i la tecnologia,així com la necessitat d’establir límits ètics i jurídics amb la finalitat d’orientar-nel’activitat d’acord amb els valors defensats per la Declaració universal dels dretshumans. 1.1. Utilitza informació de diferents fonts per analitzar la dimensió moral de laciència i la tecnologia i avaluar l’impacte positiu o negatiu que poden tenir en totsels àmbits de la vida humana, com el social, l’econòmic, el polític, l’ètic i l’ecològic,entre altres. 1.2. Aporta arguments que fonamenten la necessitat de posar límits ètics i jurídics ala recerca i a la pràctica científica i tecnològica, amb la dignitat humana i els valorsètics reconeguts en la Declaració universal dels drets humans com a criteri normatiu.1.3. Recorre a la iniciativa personal per exposar les seves conclusions sobre el tematractat ordenades racionalment i de forma argumentada, utilitzant mitjansinformàtics i audiovisuals. 2. Entendre i valorar el problema de la tecnodependència i l’alienació humana a laqual aquesta condueix. 2.1. Destaca el problema i el perill que representa per a l’ésser humà latecnodependència, n’assenyala els símptomes i les causes i en valora lesconseqüències negatives, com una addicció incontrolada als dispositius electrònics,als videojocs i a les xarxes socials, que condueixen les persones cap a unaprogressiva deshumanització. 3. Utilitzar els valors ètics continguts en la Declaració universal dels drets humans enel camp científic i tecnològic amb la finalitat d’evitar que els avenços s’apliquin deforma inadequada i solucionar els dilemes morals que de vegades es presenten,especialment en el terreny de la medicina i la biotecnologia. 3.1. Analitza informació seleccionada de diverses fonts amb la finalitat de saber enquè consisteixen alguns dels avenços en medicina i biotecnologia que plantegendilemes morals, com la utilització de cèl·lules mare, la clonació i l’eugenèsia, entrealtres, i assenyala alguns perills que aquests comporten si es prescindeix del respectea la dignitat humana i als seus valors fonamentals. 3.2. Presenta una actitud de tolerància i respecte davant les diferents opinions ques’expressen en la confrontació d’idees amb la finalitat de solucionar els dilemesètics, sense oblidar la necessitat d’utilitzar el rigor en la fonamentació racional iètica de totes les alternatives de solució plantejades.4. Reconèixer que, actualment, hi ha casos en què la recerca científica no és neutral,sinó que està determinada per interessos polítics, econòmics, etc., mitjançant l’anàliside la idea de progrés i de la interpretació equivocada que se’n fa quan els objectiusque es pretenen aconseguir no respecten un codi ètic fonamentat en la Declaracióuniversal dels drets humans.4.1. Obté i selecciona informació, mitjançant un treball col·laboratiu, d’alguns casosen què la recerca científica i tecnològica no ha estat guiada pels valors ètics de laDeclaració universal dels drets humans ni hi és compatible, la qual cosa generaimpactes negatius en l’àmbit humà i en el mediambiental, i n’assenyala les causes.

20

4.2. Raona, en col·laboració amb el grup, sobre la idea de progrés en la ciència i larelació que manté amb els valors ètics i el respecte a la dignitat humana i al seuentorn, i n’extreu unes conclusions i les exposa. 4.3. Selecciona i contrasta informació, en col·laboració amb el grup, sobre algunesde les amenaces que, per al medi ambient i la vida, suposa l’aplicacióindiscriminada de la ciència i la tecnologia, com l’explotació descontrolada delsrecursos naturals, la destrucció d’hàbitats, la contaminació química i industrial, lapluja àcida, el canvi climàtic, la desertificació, etc.

Quart cursBLOC 1. LA DIGNITAT DE LA PERSONAContingutsLa dignitat de la persona com a fonament de la Declaració universal dels dretshumans.Repercussions ètiques de la Declaració universal dels drets humans.Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables1. Interpretar i valorar la importància de la dignitat de la persona com el valor del qualparteix i en el qual es fonamenta la Declaració universal dels drets humans i destacarels atributs inherents a la naturalesa humana i els drets inalienables i universals quese’n deriven com el punt de partida sobre el qual han de girar els valors ètics en lesrelacions humanes a nivell personal, social, estatal i universal.1.1. Identifica en la dignitat de l’ésser humà com a persona i en els atributs inherentsa la seva naturalesa l’origen dels drets inalienables i universals que estableix laDeclaració universal dels drets humans. 1.2. Identifica, en la Declaració universal dels drets humans, els atributs essencialsde l’ésser humà: la raó, la consciència i la llibertat. 1.3. Relaciona de forma adequada els termes i les expressions següents, utilitzats enla Declaració universal dels drets humans: dignitat de la persona, fraternitat,llibertat humana, tracte digne, judici just, tracte inhumà o degradant, detingutarbitràriament, presumpció d’innocència, discriminació, violació de drets, etc.BLOC 2. LA COMPRENSIÓ, EL RESPECTE I LA IGUALTAT EN LESRELACIONS INTERPERSONALSContingutsRepercussions polítiques de la Declaració universal dels drets humans.La globalització i les repercussions ètiques i polítiques que se’n deriven.Els mitjans de comunicació de massa i la necessitat de regular-los èticament ijurídicament.Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables1. Explicar, basant-se en la Declaració universal dels drets humans, els principis quehan de regir les relacions entre els ciutadans i l’Estat, amb la finalitat d’afavorir que escompleixin en la societat en la qual viuen. 1.1. Comenta, segons el que estableix la Declaració universal dels drets humans enels articles 12-17, els drets de l’individu en les relacions entre els ciutadans i l’Estatque aquest ha de respectar i fomentar.

21

1.2. Explica els límits de l’Estat que estableix la Declaració universal dels dretshumans en els articles 18-21 en determinar les llibertats dels ciutadans que l’Estat hade protegir i respectar.1.3. Elabora una presentació en suport informàtic i audiovisual per il·lustrar elscontinguts més destacats que s’han tractat en el tema i exposar les seves conclusionsde forma argumentada. 2. Explicar en què consisteix la socialització global i com es relaciona amb els mitjansde comunicació de massa, valorar-ne els efectes en la vida i en el desenvolupamentmoral de les persones i de la societat i reflexionar sobre el paper que han de tenirl’ètica i l’Estat en relació amb aquest tema.2.1. Descriu i avalua el procés de socialització global, mitjançant el quals’interioritzen valors, normes, costums, etc. 2.2. Assenyala els perills que suposa el fenomen de la socialització global si esdesenvolupa al marge dels valors ètics universals, i debat sobre la necessitatd’establir límits ètics i jurídics en aquest tema. 2.3. Raona sobre l’impacte que tenen els mitjans de comunicació de massa en la vidamoral de les persones i de la societat i expressa les seves opinions amb rigorintel·lectual. 2.4. Valora la necessitat de regular èticament i jurídicament l’ús de mitjans decomunicació de massa, respectant el dret a la informació i a la llibertat d’expressiódels ciutadans.BLOC 3. LA REFLEXIÓ ÈTICAContingutsLa necessitat de la reflexió ètica en el món actual.Els valors ètics i el projecte de vida.Ètiques materials i ètiques formals.Les ètiques formals. L’ètica kantiana i les ètiques del discurs.Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables1. Reconèixer que, en el món actual, en què tenen lloc canvis ràpids de gran abast, ésfonamental una regulació ètica a causa de la magnitud dels perills als quals s’enfrontal’ésser humà, la qual s’ha d’actualitzar i ampliar als nous camps d’acció de la persona,amb la finalitat de garantir que es compleixen els drets humans.1.1. Justifica racionalment i valora la importància de la reflexió ètica al segle XXIcom a instrument de protecció dels drets humans davant el perill que podenrepresentar ens posseïdors de grans interessos polítics i econòmics i grups violents,que tenen accés a armament de gran abast científic i tecnològic i que són capaços deposar en risc els drets fonamentals de la persona. 1.2. Assenyala alguns dels nous camps als quals s’aplica l’ètica, com el professional,la bioètica, el medi ambient, l’economia, l’empresa, la ciència i la tecnologia, entrealtres. 2. Comprendre i valorar la importància que tenen per a l’ésser humà del segle XXI lescircumstàncies que l’envolten i destacar els límits que li imposen i les oportunitatsque li ofereixen a l’hora d’elaborar el seu projecte de vida, d’acord amb els valorsètics que lliurement tria i que donen sentit a la seva existència.

22

2.1. Descriu i avalua les circumstàncies que actualment l’envolten i identifica leslimitacions i les oportunitats que se li plantegen des de les perspectives socials,laborals, educatives, econòmiques, familiars, afectives, etc., a fi de dissenyar, a partird’aquestes, el seu projecte de vida personal i determinar lliurement els valors èticsque han de guiar-lo. 3. Distingir els principals valors ètics en els quals es fonamenten les ètiques formals,establir la relació que mantenen amb l’ètica kantiana i assenyalar la importància queKant atribueix a l’autonomia de la persona com a valor ètic fonamental. 3.1. Defineix els elements distintius de les ètiques formals i els compara amb elsrelatius a les ètiques materials. 3.2. Explica les característiques de l’ètica kantiana —formal, universal i racional—,així com la importància de la seva aportació a l’ètica universal. 3.3. Valora, en l’ètica kantiana, que es fonamenti en l’autonomia de la persona com avalor ètic essencial i que es manifesti en l’imperatiu categòric i les sevesformulacions. 4. Identificar l’ètica del discurs de Habermas i Apel com una ètica formal que destacael valor del diàleg i el consens en la comunitat com a procediment per trobar normesètiques justes.4.1. Identifica l’ètica del discurs com una ètica formal, descriu en què consisteixl’imperatiu categòric que formula i assenyala les similituds i diferències ambl’imperatiu de l’ètica de Kant. 4.2. Utilitza la seva iniciativa personal i emprenedora per elaborar una presentacióen suport informàtic sobre les ètiques formals, n’extreu conclusions fonamentades iles exposa.BLOC 4. LA JUSTÍCIA I LA POLÍTICAContingutsDemocràcia i justícia.Democràcia i drets humans.Democràcia i participació ciutadana.Democràcia: drets i deures.Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables1. Concebre la democràcia no tan sols com una forma de govern, sinó com un estil devida ciutadana en què els ciutadans són conscients del seu deure com a elementsactius de la vida política i col·laboren en la defensa i la difusió dels drets humans tanten la vida personal com en la social. 1.1. Comprèn la importància que té per a la democràcia i la justícia que elsciutadans coneguin i compleixin els seus deures, entre els quals la defensa dels valorsètics i cívics, la cura i la conservació de tots els béns i serveis públics, la participacióen l’elecció dels representants polítics, el respecte i la tolerància a la pluralitatd’idees i de creences i el compliment de les lleis i les sentències dels tribunals dejustícia, així com el pagament dels imposts establerts, entre altres. 2. Reflexionar sobre el deure que tenen els ciutadans i els estats de promourel’ensenyament i la difusió dels valors ètics com a instruments indispensables perdefensar la dignitat i els drets humans davant el perill que el fenomen de la

23

globalització pot representar per a la destrucció del planeta i la deshumanització de lapersona.2.1. Raona i elabora conclusions, en grup, sobre el fet que, si no s’estableix unaregulació ètica i política, el fenomen de la globalització pot tenir per a l’ésser humàunes terribles conseqüències, com ara l’egoisme, la desigualtat, la interdependència,la internacionalització dels conflictes armats i la imposició de models culturalsdeterminats per interessos econòmics que promouen el consumisme i la pèrdua dellibertat humana, entre altres. 2.2. Comenta el deure ètic i polític que tenen tots els estats, davant els riscs de laglobalització, de prendre mesures de protecció dels drets humans, especialmentl’obligació de fomentar l’ensenyament dels valors ètics, la vigència d’aquests i lanecessitat de respectar-los a tot el món, com el deure de contribuir a la construcciód’una societat justa i solidària fomentant la tolerància, el respecte als drets delsaltres, l’honestedat, la lleialtat, el pacifisme, la prudència, la mútua comprensiómitjançant el diàleg, i la defensa i la protecció de la naturalesa, entre altres.BLOC 5. ELS VALORS ÈTICS, EL DRET, LA DECLARACIÓ UNIVERSALDELS DRETS HUMANS I ALTRES TRACTATS INTERNACIONALS SOBREDRETS HUMANSContingutsLes lleis: necessitat i fonamentació ètica.La teoria de la justícia de Rawls.Els drets humans: principals reptes en el món actual.El dret a la vida.El dret a la pau.Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables1. Apreciar la necessitat de les lleis jurídiques a l’Estat per garantir el respecte alsdrets humans i raonar sobre alguns dilemes morals en els quals es produeix unconflicte entre els deures ètics, relatius a la consciència de la persona, i els deurescívics que imposen les lleis jurídiques. 1.1. Explica la finalitat i les característiques de les lleis jurídiques dins l’Estat i lajustificació ètica d’aquestes per fonamentar-ne la legitimitat i l’obediència. 1.2. Debat sobre la solució de problemes en els quals hi ha un conflicte entre elsvalors i els principis ètics de l’individu i els de l’ordre civil i exposa solucionsraonades en casos com els de desobediència civil i objecció de consciència. 2. Raonar sobre la teoria de Rawls basada en la justícia com a equitat i com afonament ètic del dret i emetre un judici crític sobre aquesta teoria. 2.1. Cerca informació a Internet amb la finalitat de definir i relacionar els principalsconceptes emprats a la teoria de Rawls, com la posició original i el vel d’ignorància,el criteri d’imparcialitat i la funció dels dos principis de justícia que proposa.2.2. Emet un judici crític sobre la teoria de Rawls i exposa la conclusió argumentadaque n’extreu. 3. Valorar la Declaració universal dels drets humans com a conjunt d’idealsirrenunciables, tenir presents els problemes i les deficiències existents a l’horad’aplicar-los, especialment en l’àmbit econòmic i en el social, i indicar la importància

24

de les institucions i els voluntaris que fan feina per a la defensa dels drets humans. 3.1. Justifica racionalment la importància dels drets humans com a ideals que hand’assolir les societats i els estats i reconeix els reptes que encara han de superar. 3.2. Assenyala alguna de les deficiències existents en l’exercici dels drets econòmics isocials, com la pobresa, la falta d’accés a l’educació, a la salut, a l’ocupació, al’habitatge, etc. 3.3. Elabora una presentació, en suport informàtic i audiovisual, sobre algunesinstitucions i voluntaris que, a tot el món, fan feina per a la defensa i el respecte delsdrets humans, com l’ONU i els organismes que en depenen —la FAO, l’OrganismeInternacional de l’Energia Atòmica (OIEA), l’Organització Mundial de la Salut(OMS) i l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i laCultura (UNESCO), entre altres— i ONG com Greenpeace, UNICEF, la Creu Roja ila Mitja Lluna Roja, així com el Tribunal Internacional de Justícia i el Tribunal deJustícia de la Unió Europea, entre altres. 4. Entendre la seguretat i la pau com un dret reconegut en la Declaració universal delsdrets humans (art. 3) i com un compromís dels espanyols en l’àmbit nacional i enl’internacional (Constitució espanyola, preàmbul), i identificar i avaluar el perill deles noves amenaces que han sorgit darrerament que les poden afectar. 4.1. Raona, en petits grups, sobre la seguretat i la pau com un dret fonamental de lespersones, en valora la importància per a l’exercici del dret a la vida i a la llibertat(art. 3 de la Declaració universal dels drets humans), n’extreu conclusions i lesexposa.4.2. Pren consciència del compromís dels espanyols amb la pau com una aspiraciócol·lectiva i internacional, reconeguda en la Constitució espanyola, rebutja laviolació dels drets humans i mostra solidaritat amb les víctimes de la violència. 4.3. Elabora una presentació, en suport audiovisual, sobre algunes de les novesamenaces per a la pau i la seguretat en el món actual, com el terrorisme, elsdesastres mediambientals, les catàstrofes naturals, les màfies internacionals, lespandèmies, els atacs cibernètics i el tràfic d’armes de destrucció massiva, depersones i d’òrgans, entre altres. 5. Conèixer la missió atribuïda, en la Constitució espanyola, a les forces armades i larelació d’aquestes amb els compromisos que Espanya té amb els organismesinternacionals a favor de la seguretat i la pau, i reflexionar sobre la importància deldret internacional per regular i limitar l’ús i l’aplicació de la força i el poder.5.1. Coneix, analitza i assumeix, com a ciutadà, els compromisos internacionalsd’Espanya com a membre d’organismes internacionals —ONU, OTAN, UE, etc.— perdefensar la pau i protegir els drets humans, 5.2. Explica la importància de la missió de les forces armades (art. 15 de la Llei dedefensa nacional) en matèria de defensa i seguretat nacional, de defensa dels dretshumans i de promoció de la pau, i la contribució que fan en situacions d’emergència iajuda humanitària, tant nacionals com internacionals. 5.3. Analitza les conseqüències dels conflictes armats internacionals i valora laimportància de les organitzacions internacionals que promouen i vigilen elcompliment d’un dret internacional, fonamentat en la Declaració universal dels drets

25

humans.

BLOC 6. ELS VALORS ÈTICS EN RELACIÓ AMB LA CIÈNCIA I LATECNOLOGIAContingutsImplicacions ètiques de la recerca científica i tecnològica.L’ètica deontològica i la fonamentació d’aquesta en els diferents àmbits professionals.Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables1. Identificar criteris que permetin avaluar, de forma crítica i reflexiva, els projectescientífics i tecnològics, amb la finalitat de valorar si són idonis pel que fa al respectedels drets i valors ètics de la humanitat. 1.1. Utilitza informació de forma selectiva a fi de trobar alguns criteris per valorar laviabilitat de projectes científics i tecnològics, tenint en compte la idoneïtat ètica delsobjectius que pretenen i avaluant els riscs i les conseqüències personals, socials imediambientals que pugui comportar el fet d’aplicar-los. 2. Valorar la necessitat que els científics, els tecnòlegs i altres professionalscompleixin una ètica deontològica.2.1. Comprèn i explica la necessitat de donar suport a la creació i l’ús de mètodes decontrol i a l’aplicació d’una ètica deontològica per als científics i tecnòlegs i, engeneral, per a totes les professions, a fi de fomentar l’aplicació dels valors ètics en elmón laboral, financer i empresarial.

INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ.

1. Es realitzarà almenys un control escrit per trimestre .2. Els alumnes realitzaran exposicions orals sobre temàtiques proposades pel

professor.3. Realització d'algun treball en grup sempre que les característiques del grup

aula ho permeti.4. Confecció d’un quadern amb totes les activitat diàries.5. Visionat d'alguna pel·lícula o audiovisual i elaboració d’un treball-guia 6. Recerca de informació sobre filòsofs rellevants i col·laboració de fitxes

biogràfiques.7. Observació de la tasca diària i tant a l’aula com a casa.8. Actituds vers l’àrea, respecte al professor i als companys.

CRITERIS DE CORRECCIÓ, PONDERACIÓ I PROMOCIÓ.

26

Els criteris de correcció de les activitats de Valors Ètics s’atendran als següentspunts:

1. Els treballs escrits que han de contenir reflexions, comentaris de text o recensionsseran avaluats tenint en compte les següents qualitats:- Cenyir-se al tema o qüestió plantejada.- Estructuració i ordre lògic en la redacció.- Sentit crític i qüestionador.- Relació amb els continguts tractats a classe.- Riquesa de vocabulari i coneixement de la terminologia.- Claredat d’idees.- Originalitat i creativitat.- Competència lingüística. (sintaxis)- Capacitat de síntesi.- Capacitat per definir.- Neteja i cura en les feines presentades.- Capacitat per argumentar i per raonar.

2, El conjunt de les activitats es computarà de la següent manera:

VALORS ETICS 1r.

a) Controls 30%

b Treballs: 35%

c) Deures: 35%

d) Actitud: Aquest curs hem reforçat el paper de l'actitud car que consideram que auna disciplina com aquesta és fonamental un comportament exemplar. Per tants'avaluarà el comportament de la següent forma: cada negatiu suposarà un 7% menysde la nota acumulada, Si un alumne acumula tants negatius com la mitat de les classeslectives impartides se li descomptarà un 35% de la nota acumulada. Així i tot l'alumnepodrà compensar els seus negatius amb positius que es computaran amb el mateixvalor numèric.

27

VALORS ÈTICS 3r.

a) Controls 40%

b) Treballs: 30%

c) Deures: 30%

d) Actitud: Aquest curs hem reforçat el paper de l'actitud car que consideram que auna disciplina com aquesta és fonamental un comportament exemplar. Per tants'avaluarà el comportament de la següent forma: cada negatiu suposarà un 7% menysde la nota acumulada, Si un alumne acumula tants negatius com la mitat de les classeslectives impartides se li descomptarà un 35% de la nota acumulada. Així i tot l'alumnepodrà compensar els seus negatius amb positius que es computaran amb el mateixvalor numèric.La nota de cada avaluació es farà a partir de la ponderació dels tres ítemsassenyalats: exàmens, feina i actitud. Per aprovar fa falta una nota de 5.Excepcionalment es podrà aprovar una avaluació amb una nota inferior a 5 i o superiora 4,5 a consideració del professor de l'àrea.

El departament considera rellevants els punts 8 i 9 (INSTRUMENTSD'AVALUACIÓ) relatius a la tasca diària i a les actituds En el primer punt perquè auna assignatura de poques hores (1 setmanal) és important que l'alumne nodesconnecti de la matèria,, per tant el control permanent de la feina suposa un plus demotivació addicional. En el segon cas, l'àrea de Valors reflexa de forma clara lanecessitat de viure dins una societat respectuosa amb el respecte als dretsindividuals i col·lectius. No assumir per part de l'alumne aquestes competències,suposa un greu fracàs dels objectius plantejats. Pretenem amb aquest criterireforçar l'aspecte pràctic de la matèria seguint l'ideal grec de l'ethos.

3. Es consideraran superades les àrees de VALORS 1 i VALORS 3 si l’alumne aprovales tres avaluacions anuals. També es considerarà aprovada si l'alumne ha suspès unade les avaluacions a condició que: A. La mitjana de les tres avaluacions sigui 4,5 o superior.B. L'actitud de l'alumne durant el curs hagi estat correcta. C. Hagi realitzat totes les tasques. No es faran exàmens de recuperació al juny.

28

MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS.

El material bàsic d'aquest curs seran els dossiers que el Departament haelaborat amb temes curriculars de l'àrea i el i de qualsevol recurs didàctic i pedagògicque estigui al nostre abast: vídeos,premsa,llibres,informació Internet,etc...

METODOLOGIA.

La metodologia didàctica emprada intentarà ser activa i participativa. Elsalumnes disposaran d’uns materials bàsics, base per canalitzar els continguts teòricsde l’àrea de Valors encara que s’utilitzaran tots els recursos didàctics que estiguin alnostre abast.

Els materials didàctics escollits pels membres del departament emprats tan pelprofessor com pels alumnes intenta potenciar al màxim l’interès de l’alumne per allòexplicat i la seva participació en el desenvolupament de la matèria. Sense deixar debanda el paper de les explicacions a càrrec del professorat es tracta de què l’alumnesigui una part activa en la construcció dels seus aprenentatges, objectiu que es potaconseguir amb alguna de les activitat abans esmentades a l’apartat materials irecursos didàctics i pedagògics, sempre tenint en compte aspectes tal com lescaracterístiques pròpies dels grups que es treballin i la disposició dels recursos en elmoment en que es necessitin. En aquest sentit els membres del departament estemd’acord en emprar tots els recursos que estiguin disponibles amb el fi de potenciarl’interès per l’àrea sense perdre en cap moment el rigor necessari d’aquesta disciplinafilosòfica.

Aquest departament assumeix majoritàriament les orientacions metodològiques de laConselleria d’Educació i Cultura en quan considera el diàleg com l’eina bàsica de lareflexió filosòfica aplicada a l’àmbit de la ciutadania. La mateixa idea de fer de laclasse una comunitat de recerca ens pareix el plantejament més adequat alhorad’orientar les sessions d’aula. Just d’aquest forma es pot aconseguir quel’aprenentatge sigui constructiu i significatiu per l’alumnat. L’aposta per les noves

29

tecnologies ens sembla prou interessant. És la intenció d’aquest departament lad’emprar en totes les seves explosibilitats aquestes eines.

PROGRAMACIÓ D'EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA.

INTRODUCCIÓ

L’educació per a la ciutadania, que s’incorpora amb entitat pròpia en el currículumd’aquesta etapa, situa la preocupació per promoure una ciutadania democràtica com apart del conjunt dels objectius i activitats educatives, en la mateixa línia en què hofan diferents organismes internacionals. La Unió Europea inclou com a objectiu delssistemes educatius vetllar perquè es promogui realment, entre la comunitat escolar,l’aprenentatge dels valors democràtics i de la participació democràtica amb lafinalitat de preparar les persones per a la ciutadania activa, en sintonia amb laRecomanació (2002) 12 del Consell de Ministres del Consell d’Europa. D’altra banda, laConstitució espanyola, a l’article 1.1, es refereix als valors en què s’ha de sustentar laconvivència social que són la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític i, al’article 14, estableix la igualtat de tots davant la llei i rebutja qualsevol discriminacióper raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició ocircumstància personal o social.

Respecte a les obligacions de l’Estat en la formació de tots els ciutadans i ciutadanesen valors i virtuts cíviques que afavoreixin la cohesió social, l’article 27.2 diu quel’educació té per objecte el ple desenvolupament de la personalitat en el respecte alsprincipis democràtics de convivència i els drets i les llibertats fonamentals, que s’had’interpretar segons el que estableixen la Declaració Universal de Drets Humans i elstractats i acords internacionals sobre les aquestes matèries ratificats per Espanya.

Les recomanacions internacionals i el mandat constitucional són els eixos quevertebren el currículum d’aquesta matèria. L’acció educativa ha de permetre als jovesassumir d’una manera crítica, reflexiva i progressiva l’exercici de la llibertat, delsdrets i deures individuals i socials en un clima de respecte per altres persones i altrespostures morals, polítiques i religioses diferents de la pròpia. A més, la identificaciódels deures ciutadans i l’assumpció i exercici d’hàbits cívics a l’entorn escolar i social,

30

ha de permetre que s’iniciïn en la construcció de societats cohesionades, lliures,pròsperes, equitatives i justes. L’educació per a la ciutadania té com a objectiu afavorir el desenvolupament depersones lliures i íntegres a través de la consolidació de l’autoestima, la dignitatpersonal, la llibertat i la responsabilitat i la formació de futurs ciutadans amb criteripropi, respectuosos, participatius i solidaris, que coneguin els seus drets, assumeixinels seus deures i desenvolupin hàbits cívics perquè puguin exercir la ciutadania demanera eficaç i responsable. Aquesta nova matèria es proposa que la joventutaprengui a conviure en una societat plural i globalitzada en què la ciutadania, a mésdels aspectes civils, polítics i socials que ha anat incorporant en etapes històriquesanteriors, inclogui com a referent la universalitat dels drets humans que, reconeixentles diferències, procuren la cohesió social.

Per aconseguir aquests objectius s’aprofundeix en els principis d’ètica personal i sociali s’inclouen, entre altres continguts, els relatius a les relacions humanes i a l’educacióafectivoemocional, els drets, deures i llibertats que garanteixen els règimsdemocràtics, les teories ètiques i els drets humans com a referència universal per a laconducta humana, els relatius a la superació de conflictes, la igualtat entre homes idones, les característiques de les societats actuals, la tolerància i l’acceptació de lesminories i de les cultures diverses.

Ara bé, aquests continguts no es presenten de manera tancada i definitiva, perquè unelement substancial de l’educació cívica és la reflexió encaminada a enfortirl’autonomia de l’alumnat per analitzar, valorar i decidir des de la confiança en simateixos, i contribuir a fer que construeixin un pensament i un projecte de vidapropis.

En aquest sentit, és necessari desenvolupar, al costat dels coneixements i la reflexiósobre els valors democràtics, els procediments i les estratègies que afavoreixin lasensibilització, presa de consciència i adquisició d’actituds i virtuts cíviques. Peraconseguir-ho, és imprescindible fer dels centres i de les aules de secundària uns llocsque siguin model de convivència, on es respectin les normes, es fomenti la participacióen la presa de decisions de tots els implicats, es permeti l’exercici dels drets is’assumeixin les responsabilitats i els deures individuals. Espais, en definitiva, en quèes practiqui la participació, l’acceptació de la pluralitat i la valoració de la diversitatque ajudin els alumnes a construir-se una consciència moral i cívica d’acord amb lessocietats democràtiques, plurals, complexes i canviants en què vivim.

31

L’educació per a la ciutadania està configurada en aquesta etapa per dues matèries:l’educació per a la ciutadania i els drets humans de segon curs, i l’educacióèticocivica de quart curs. Les dues matèries s’estructuren en diversos blocs que vandes de l’àmbit personal i més pròxim fins al global i més general; en totes dues hi haun conjunt de continguts comuns a aquests blocs, els quals porten a l’adquisició deprocediments, habilitats socials i actituds bàsiques per al desenvolupament d’una bonaconvivència i de la ciutadania democràtica.

Així, és comú a les dues matèries partir de la reflexió sobre la persona i les relacionsinterpersonals. També són comuns el coneixement i la reflexió sobre els dretshumans, des de la perspectiva del seu caràcter històric, per afavorir que l’alumnatvalori que no estan garantits per l’existència d’una declaració, sinó que és possiblel’ampliació o el retrocés, segons el context. Finalment, les dues matèries comparteixenl’estudi de les característiques i els problemes fonamentals de les societats i del mónglobal del segle XXI. L’educació per a la ciutadania i els drets humans es planteja elconeixement de la realitat des de l’aprenentatge del social i l’educació eticocívica secentra en la reflexió ètica que comença en les relacions afectives amb l’entorn mésproper per contribuir, a través dels dilemes morals, a la construcció d’una consciènciamoral cívica.

L’educació per a la ciutadania i els drets humans de segon curs tracta aspectesrelacionats amb les relacions humanes, tant si són les interpersonals, com si són lesfamiliars o les socials. Aborda també els deures i els drets ciutadans, i aprofundeix enel sentit dels principis que els sustenten i en la identificació de situacions en què esconculquen per aconseguir, d’aquesta manera, que l’alumnat en valori la defensa.

El coneixement de les societats democràtiques aproxima l’alumnat al funcionament del’Estat i, en particular, al model polític espanyol, així com els deures i els compromisosde l’Estat amb els ciutadans i d’aquests amb l’Estat.

Dins aquest model, l'educació per a la ciutadania en l'ensenyament secundariobligatori permet a l’alumnat un coneixement de l’ordenació política i jurídica de lacomunitat autònoma de les Illes Balears, en general, de l’estructura insular (consells),i de l’Estatut d’autonomia.

Finalment, s’emmarca la ciutadania en un món global en analitzar problemes i situacionsde la societat actual en què es manifesta interdependència, desigualtat o conflictealhora que es preveuen diverses maneres de buscar solucions.Els continguts es presenten organitzats en cinc blocs.

32

Al bloc 1, hi figuren els “Continguts comuns”, que estan encaminats a desenvolupar leshabilitats i destreses relacionades amb la reflexió i amb la participació.L’entrenament en el diàleg i el debat i l’aproximació respectuosa a la diversitatpersonal i cultural, alhora que fomenten una valoració crítica amb les desigualtats,constitueixen una de les aportacions fonamentals de la nova matèria i contribueixen,de manera específica, a l’adquisició d’algunes competències bàsiques.

El bloc 2, “Relacions interpersonals i participació”, tracta aspectes relatius a lesrelacions humanes des del respecte a la dignitat personal i la igualtat de dretsindividuals, el reconeixement de les diferències, el rebuig a les discriminacions i elfoment de la solidaritat. Així mateix, s’aborden aspectes relatius a la participació irepresentació al centre escolar i el compromís amb activitats socials encaminades aaconseguir una societat justa i solidària.

El bloc 3, “Deures i drets ciutadans”, aprofundeix en un contingut treballat a tercercicle de primària. A més del coneixement dels principis recollits als textosinternacionals, proposa la reflexió en el sentit dels esmentats principis, en laidentificació de situacions de violació dels drets humans i en l’actuació que corresponals tribunals ordinaris i als tribunals internacionals quan aquestes situacions deviolació dels drets humans es produeixen.

El bloc 4, “Les societats democràtiques del segle XXI”, inclou continguts relatius ala diversitat social i al funcionament dels estats democràtics i se centraparticularment en el model polític espanyol. S’analitza el paper dels diversos serveispúblics administradors del bé comú, atenent tant la responsabilitat de lesadministracions en la seva prestació i millora, com els deures i compromisos delsciutadans en el seu manteniment.

El bloc 5, “Ciutadania en un món global”, aborda algunes de les característiques de lasocietat actual: la desigualtat en les seves diverses manifestacions, el procés deglobalització i interdependència, els principals conflictes del món actual, així com elpaper dels organismes internacionals en la prevenció i resolució d’aquests.

CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A L’ADQUISICIÓ DE LESCOMPETÈNCIES BÀSIQUES.

33

L’educació per a la ciutadania i els drets humans i l’educació eticocívica esrelacionen directament amb la competència social i ciutadana però, a més,contribueixen a desenvolupar alguns aspectes destacats d’altres competènciesbàsiques. En relació amb la competència social i ciutadana s’aborda l’àmbit personal ipúblic que hi és implícit: propicia l’adquisició d’habilitats per viure en societat iper exercir la ciutadania democràtica. A més de contribuir a reforçarl’autonomia, l’autoestima i la identitat personal, afavoreix el desenvolupamentd’habilitats que permeten participar, prendre decisions, triar la maneraadequada de comportar-se en determinades situacions i responsabilitzar-se deles decisions adoptades i de les conseqüències que en deriven. Tambécontribueix a millorar les relacions interpersonals en treballar les habilitatsencaminades a aconseguir la presa de consciència dels propis pensaments,valors, sentiments i accions. Impulsa els vincles personals basats en sentimentsi ajuda a abordar les situacions de conflicte en proposar la utilitzaciósistemàtica del diàleg i altres procediments no violents per a la seva resolució.L’educació afectivo emocional, la convivència, la participació, el coneixement dela diversitat i de les situacions de discriminació i injustícia, permetenconsolidar les habilitats socials, ajuden a generar sentiments compartits i noexcloents, a reconèixer, acceptar i fer servir convencions i normes socials deconvivència i interioritzar els valors de respecte, cooperació, solidaritat,justícia, no violència, compromís i participació, tant en l’àmbit personal com enel social. Es contribueix també a la competència a partir de l’adquisició del coneixementdels fonaments i les maneres d’organització dels estats i de les societatsdemocràtics i altres continguts específics com l’evolució històrica dels dretshumans i la manera com es concreten i es respecten o es vulneren en el mónactual, particularment, en casos de conflicte. En aquesta etapa, s’inclouencontinguts relatius a l’actuació dels organismes internacionals i d’aquellsmoviments, organitzacions i forces que treballen a favor dels drets humans i dela pau. Es contribueix directament a la dimensió ètica de la competència social iciutadana i s’afavoreix que l’alumnat reconegui els valors de l’entorn i, alhora,els pugui avaluar i comportar-se coherentment segons aquests en prendre unadecisió o en abordar un conflicte. Els valors universals i els drets i deures

34

continguts a la Declaració Universal dels Drets Humans i a la Constitucióespanyola constitueixen el referent ètic comú. En ser continguts específics els relacionats amb el coneixement de la pluralitatsocial i el caràcter de la globalització i les implicacions que comporta per alsciutadans, facilita als alumnes instruments per construir, acceptar i practicarnormes de convivència d’acord amb els valors democràtics, exercir els drets iles llibertats, assumir les responsabilitats i deures cívics i, en definitiva,participar activament i plenament en la vida cívica. L’educació per a la ciutadania contribueix al desenvolupament de la competènciaper aprendre a aprendre i fomenta la consciència de les pròpies capacitats através de l’educació afectiva emocional i les relacions entre intel·ligència,emocions i sentiments. Així mateix, l’estímul de les habilitats socials, l’impulsdel treball en equip, la participació i l’ús sistemàtic de l’argumentació, la sínteside les idees pròpies i alienes, la confrontació ordenada i crítica deconeixement, informació i opinió afavoreixen també els aprenentatgesposteriors. Des dels procediments de la matèria s’afavoreix la competència bàsicaautonomia i iniciativa personal perquè es desenvolupen iniciatives deplanificació, presa de decisions, participació i assumpció de responsabilitats. Elcurrículum atén especialment l’argumentació, la construcció del pensamentpropi, l’estudi de casos que suposen una presa de postura sobre un problema iles solucions possibles. El plantejament de dilemes morals, propi de l’educacióeticocívica de quart curs, contribueix que els alumnes construeixin un judiciètic propi basat en els valors i pràctiques democràtiques. L’ús sistemàtic del debat contribueix a la competència en comunicaciólingüística, perquè exigeix exercitar-se en l’escolta, l’exposició i l’argumentació.D’altra banda, la comunicació de sentiments, idees i opinions, imprescindiblesper aconseguir els objectius d’aquestes matèries, en utilitzar tant el llenguatgeverbal com l’escrit, la valoració crítica dels missatges explícits i implícits enfonts diverses i, particularment, en la publicitat i en els mitjans de comunicació,també ajuden a l’adquisició de la competència. Finalment, el coneixement i de l’ús de termes i conceptes propis de l’anàlisisocial, possibiliten l’enriquiment del vocabulari.

OBJECTIUS GENERALS DE L’ÀREA.

35

Les matèries educació per a la ciutadania i els drets humans i l’educacióeticocívica en aquesta etapa tenen com a objectiu el desenvolupament de lescapacitats següents: 1. Reconèixer la condició humana en la seva dimensió individual i social,acceptant la pròpia identitat, les característiques i experiències personalsrespectant les diferències amb les altres persones i desenvolupantl’autoestima. 2. Desenvolupar i expressar els sentiments i les emocions, així com leshabilitats comunicatives i socials que permeten participar en activitats de grupamb actitud solidària i tolerant, utilitzant el diàleg i la mediació per abordar elsconflictes. 3. Desenvolupar la iniciativa personal mitjançant l’assumpció de responsabilitatsi practicar maneres de convivència i participació basades en el respecte, lacooperació i el rebuig a la violència, als estereotips i als prejudicis. 4. Conèixer, assumir i valorar positivament els drets i les obligacions quederiven de la Declaració Universal dels Drets Humans i de la Constitucióespanyola, identificant els valors que els fonamenten, acceptant-los com acriteris per valorar èticament les conductes personals i col·lectives i lesrealitats socials. 5. Conèixer, assumir i valorar l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, en unaaproximació general i dedicant atenció especial al preàmbul i als valors cívicsfonamentals. 6. Conèixer les institucions autonòmiques, insulars i municipals. 7. Identificar la pluralitat de les societats actuals, reconèixer-ne la diversitatcom a enriquidora de la convivència i defensar la igualtat de drets ioportunitats de totes les persones, rebutjant les situacions d’injustícia i lesdiscriminacions que hi ha per raó de sexe, origen, creences, diferències socials,orientació afectivosexual o de qualsevol altre tipus, com una vulneració de ladignitat humana i causa pertorbadora de la convivència. 8. Analitzar la situació intercultural pròpia de l’àmbit socioeducatiu a les IllesBalears i intentar comprendre els valors ètics d’altres tradicions culturals. 9. Reconèixer els drets de les dones, valorar la diferència de sexes i la igualtatde drets entre ells i rebutjar els estereotips i prejudicis que suposindiscriminació entre homes i dones.

36

10. Conèixer i apreciar els principis que fonamenten els sistemes democràtics iel funcionament de l’Estat espanyol i de la Unió Europea, prenent consciènciadel patrimoni comú i de la diversitat social i cultural. 11. Conèixer els fonaments de la manera de vida democràtica i aprendre a obrard’acord amb aquests en els diferents àmbits de convivència. Assumir els deuresciutadans en el manteniment dels béns comuns i el paper de l’Estat com a garantdels serveis públics. 12. Valorar la importància de la participació en la vida política o altres maneresde participació ciutadana, com la cooperació, l’associacionisme i el voluntariat. 13. Conèixer les causes que provoquen la violació dels drets humans, la pobresa ila desigualtat, així com la relació entre els conflictes armats i elsubdesenvolupament, valorar les accions encaminades a la consecució de la pau ila seguretat i la participació activa com a mitjà per aconseguir un món més just.14. Reconèixer-se membres d’una ciutadania global. Mostrar respecte críticpels costums i les maneres de vida de poblacions diferents de la pròpia imanifestar comportaments solidaris amb les persones i els col·lectiusdesafavorits. 15. Identificar i analitzar les principals teories ètiques, reconèixer elsprincipals conflictes socials i morals del món actual i desenvolupar una actitudcrítica davant els models que es transmeten a través dels mitjans decomunicació. Aplicar les principals teories ètiques als problemes morals mésimportants de la societat balear. 16. Conèixer els valors ètics recollits en l'ordenament jurídic de les IllesBalears, concretament en l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears. 17. Adquirir un pensament crític, desenvolupar un criteri i habilitats perdefensar les pròpies posicions en debats, a través de l’argumentaciódocumentada i raonada, així com valorar les raons i els arguments dels altres.

EDUCACIÓ PER LA CIUTADANIA I ELS DRETS HUMANS.37

CONTINGUTS

Bloc 1. Continguts comuns - Exposició d’opinions i judicis propis amb arguments raonats i capacitat peracceptar les opinions de les altres persones. - Pràctica del diàleg com a estratègia per abordar els conflictes de manera noviolenta. - Exposició d’opinions i judicis propis amb arguments raonats. Preparació irealització de debats sobre aspectes rellevants de la realitat, amb una actitudde compromís per millorar-la. - Anàlisi comparativa i avaluació crítica d’informacions proporcionades pelsmitjans de comunicació sobre un mateix fet o qüestió d’actualitat.

Bloc 2. Relacions interpersonals i participació - Autonomia personal i relacions interpersonals. Afectes i emocions. - Les relacions humanes: relacions entre homes i dones i relacionsintergeneracionals. La família en el marc de la Constitució espanyola. Eldesenvolupament d’actituds no violentes en la convivència diària. - La convivència a l'escola. - La convivència intercultural a l’escola a les Illes Balears. - Cura de les persones dependents. Ajuda a companys o persones i col·lectius ensituació desafavorida. - Valoració crítica de la divisió social i sexual del treball i dels prejudicis socialsracistes, xenòfobs, antisemites, sexistes i homòfobs. - La participació en el centre educatiu i en activitats socials que contribueixin apossibilitar una societat justa i solidària.

Bloc 3. Deures i drets ciutadans - Declaració universal dels drets humans, pactes i convenis internacionals.Condemna de les violacions dels drets humans i actuació judicial ordinària i delstribunals internacionals. Valoració dels drets i deures humans com a conquisteshistòriques inacabades i de les constitucions com a font de reconeixement dedrets. - Igualtat de drets i diversitat. Respecte i valoració crítica de les opcionspersonals dels ciutadans.

38

- La conquista dels drets de les dones (participació política, educació, treballremunerat, igualtat de tracte i oportunitats), i la seva situació en el món actual.

Bloc 4. Les societats democràtiques del segle XXI - L’Estat de dret: el seu funcionament. El model polític espanyol: la Constitucióespanyola i l’Estat de les autonomies. La política com a servei a la ciutadania: laresponsabilitat pública. - Diversitat social i cultural. Convivència de cultures diferents en una societatplural. Rebuig de les discriminacions provocades per les desigualtats personals,econòmiques o socials. - Identificació, apreciació i cura dels béns comuns i serveis públics. Elsimpostos i la contribució dels ciutadans. Compensació de desigualtats.Distribució de la renda. - Consum racional i responsable. Pràctica del comerç just entre la ciutadania.Reconeixement dels drets i deures dels consumidors. La influència del missatgepublicitari en els models i els hàbits socials. - Estructura i funcions de la protecció civil. Prevenció i gestió dels desastresnaturals i provocats. - La circulació viària i la responsabilitat ciutadana. Accidents de circulació:causes i conseqüències.

Bloc 5. Ciutadania en un món global - Un món desigual: riquesa i pobresa. La feminització de la pobresa. La faltad’accés a l’educació com a font de pobresa. La lluita contra la pobresa i l’ajudaal desenvolupament. - Els conflictes en el món actual: les seves causes i el paper dels organismesinternacionals i de les forces armades d’Espanya en missions internacionals depau. Dret internacional humanitari. Accions individuals i col·lectives a favor dela pau. - Globalització i interdependència: noves maneres de comunicació, informació imobilitat. Relacions entre els ciutadans, el poder econòmic i el poder polític.

CRITERIS D'AVALUACIÓ

39

1. Identificar i rebutjar, a partir de l’anàlisi de fets reals o figurats, lessituacions de discriminació cap a persones de diferent origen, gènere, ideologia,religió, orientació afectivosexual i altres, respectant les diferències personals idemostrant autonomia de criteri.

Aquest criteri permet comprovar si l’alumnat, davant la presentació d’un cas od’una situació simulada o real, és capaç de reconèixer la discriminació que, permotius diversos, tenen determinades persones en les societats actuals i simanifesta autonomia de criteri, actituds de rebuig cap a les discriminacions irespecte per les diferències personals.

2. Participar en la vida del centre i de l’entorn i practicar el diàleg per superarels conflictes en les relacions escolars i familiars.

Amb aquest criteri es pretén avaluar si els alumnes i les alumnes handesenvolupat habilitats socials de respecte i tolerància cap a les persones delseu entorn i si utilitzen de manera sistemàtica el diàleg i la mediació com ainstrument per resoldre els conflictes, rebutjant qualsevol tipus de violènciacap a qualsevol membre de la comunitat escolar o de la família. A través del’observació i del contacte amb les famílies, es pot conèixer la responsabilitatamb què l’alumnat assumeix les tasques que li corresponen. D’altra banda,l’observació permet conèixer el grau de participació en les activitats del grup-classe i del centre educatiu.

3. Utilitzar diferents fonts d’informació i considerar les diverses posicions ialternatives que hi ha en els debats que es plantegin sobre problemes isituacions de caràcter local o global.

Aquest criteri pretén comprovar si l’alumnat coneix les tècniques del debat, sies documenta degudament utilitzant diferents fonts d’informació i si és capaçd’analitzar-les, sintetitzar la informació per presentar les seves opinions demanera rigorosa, si argumenta degudament, considera les diferents posicions ialternatives a cadascun dels problemes plantejats i arriba a elaborar unpensament propi i crític, presentant les conclusions tant oralment com perescrit.

40

4. Identificar els principis bàsics de la Declaració Universal dels Drets Humansi la seva evolució, distingir situacions de violació d’aquests principis i reconèixeri rebutjar les desigualtats de fet i de dret, en particular les que afecten lesdones.

Aquest criteri avalua el grau de coneixement de la Declaració Universal delsDrets Humans i altres convencions i declaracions universals, la seva evolucióhistòrica, si l’alumnat reconeix els actes i les situacions de violació de dretshumans al món actual, les discriminacions que encara tenen alguns col·lectius,tant en la legislació com en la vida real i, particularment, si és capaç dedescriure i rebutjar la discriminació de fet i de dret que pateixen les dones.

5. Reconèixer els principis democràtics i les institucions fonamentals queestableixen la Constitució espanyola i els estatuts d’autonomia i descriurel’organització, les funcions i la manera d’elecció d’alguns òrgans de governmunicipals, autonòmics i estatals.

Amb aquest criteri es tracta de comprovar si es coneixen els tretsfonamentals del sistema polític espanyol, l’organització, les funcions i elfuncionament dels principals òrgans de govern estatals, autonòmics i municipalsi el paper que correspon als ciutadans en l’elecció i el control d’aquests òrgans, isi s’és capaç d’aplicar els principis del funcionament democràtic a diferentssituacions reals.

6. Identificar els principals serveis públics que han de garantir lesadministracions, reconèixer la contribució dels ciutadans i ciutadanes en elmanteniment d’aquests i mostrar, davant situacions de la vida quotidiana,actituds cíviques relatives a la cura de l’entorn, la seguretat viària, la protecciócivil i el consum responsable.

L’objectiu d’aquest criteri és comprovar que es reconeixen els principalsserveis que les administracions presten a la ciutadania, el sentit deresponsabilitat pública dels càrrecs elegits i, alhora, les obligacions quecorresponen a cada ciutadà o ciutadana en la cura i el manteniment dels serveispúblics a través de la contribució fiscal. Així mateix, es tracta de comprovar

41

que es coneixen les obligacions cíviques que li corresponen en la cura del’entorn, la seguretat viària, la protecció civil o el consum responsable.

7. Identificar alguns dels trets de les societats actuals (desigualtat, pluralitatcultural, convivència urbana complexa, etc.) i desenvolupar actitudsresponsables que contribueixin a millorar-les.

Aquest criteri pretén avaluar si se saben identificar les causes de ladistribució desigual de la riquesa, el fenomen de la pluralitat cultural a lessocietats europees actuals, els diversos problemes que es localitzen en elsmedis urbans (racisme, enfrontament en l’ús dels espais comuns, tribusurbanes, “botellot”, etc.) i si l’alumnat reconeix i assumeix les actuacions quecada ciutadà i ciutadana pot realitzar per millorar-los.

8. Identificar les característiques de la globalització i el paper que hi juguenels mitjans de comunicació, reconèixer les relacions entre la societat en què viui la vida de les persones d’altres parts del món.

Amb aquest criteri es tracta de valorar si l’alumnat coneix el paper de lainformació i la comunicació al món actual i les relacions que hi ha entre la vidade les persones de diferents parts del món com a conseqüència de laglobalització, si comprèn les repercussions que determinades formes de vidadel món desenvolupat tenen en els països en vies de desenvolupament i simanifesta actituds de solidaritat amb els grups desafavorits.

9. Reconèixer l’existència de conflictes, analitzar-ne les causes i el paper que hidesenvolupen les organitzacions internacionals i les forces de pacificació.Valorar la importància de les lleis i la participació humanitària per pal·liar lesconseqüències dels conflictes.

Amb aquest criteri es pretén comprovar si es coneixen els conflictes mésrellevants del món actual i la localització d’aquests, les seves causes, l’actuacióde les organitzacions internacionals, de les forces de pacificació i les lleis perles quals es regeixen. Així mateix, es pretén comprovar si l’alumnat reflexiona iassumeix el paper vital que té la participació humanitària i la presència de lesorganitzacions no governamentals per mitigar les derivacions negatives delsconflictes.

42

INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ.

• Es realitzarà almenys un control escrit per trimestre .• Els alumnes realitzaran exposicions orals sobre temàtiques proposades pel

professor.• Lectura d’un llibre i realització d’una tasca o examen sobre el mateix. • Realització d'algun treball en grup sempre que les característiques del grup

aula ho permeti.• Confecció d’un quadern amb totes les activitat diàries.• Visionat d'alguna pel·lícula o audiovisual i elaboració d’un treball-guia • Recerca de informació sobre filòsofs rellevants i col·laboració de fitxes

biogràfiques.• Observació de la tasca diària i tant a l’aula com a casa.• Actituds vers l’àrea, respecte al professor i als companys.

CRITERIS DE CORRECCIÓ, PONDERACIÓ I PROMOCIÓ.

Els criteris de correcció de les activitats de Ciutadania s’atendran als següents punts:

1. Els treballs escrits que han de contenir reflexions, comentaris de text o recensionsseran avaluats tenint en compte les següents qualitats:- Cenyir-se al tema o qüestió plantejada.- Estructuració i ordre lògic en la redacció.- Sentit crític i qüestionador.- Relació amb els continguts tractats a classe.- Riquesa de vocabulari i coneixement de la terminologia.- Claredat d’idees.- Originalitat i creativitat.- Competència lingüística. (sintaxis)- Capacitat de síntesi.- Capacitat per definir.- Neteja i cura en les feines presentades.- Capacitat per argumentar i per raonar.

2, El conjunt de les activitats es computarà de la següent manera:

43

a) Controls 30%

b) Feina: 70%. concretat en: deures: 35% i treballs i participació un35%

C) Actitud. Aquest curs hem reforçat el paper de l'actitud car que consideram que auna disciplina com aquesta és fonamental un comportament exemplar. Per tants'avaluarà el comportament de la següent forma: cada negatiu suposarà un 7% menysde la nota acumulada, Si un alumne acumula la mitat de negatius iguals a les classes lectives impartides sa lidescomptarà un 35% de la nota acumulada. Així i tot l'alumne podrà compensar elsseus negatius amb positius que es computaran amb el mateix valor numèric.La nota de cada avaluació es farà a partir de la ponderació dels tres ítemsassenyalats: exàmens, feina i actitud. Per aprovar fa falta una nota de 5.Excepcionalment es podrà aprovar una avaluació amb una nota inferior a 5 i o superiora 4,5 a consideració del professor de l'àrea.

El departament considera rellevants els punts 8 i 9 (INSTRUMENTSD'AVALUACIÓ) relatius a la tasca diària i a les actituds En el primer punt perquè auna assignatura de poques hores (1 setmanal) és important que l'alumne nodesconnecti de la matèria,, per tant el control permanent de la feina suposa un plus demotivació addicional. En el segon cas, l'àrea de ciutadania reflexa de forma clara lanecessitat de viure dins una societat respectuosa amb el respecte als dretsindividuals i col·lectius. No assumir per part de l'alumne aquestes competències,suposa un greu fracàs dels objectius plantejats. Pretenem amb aquest criterireforçar l'aspecte pràctic de la matèria seguint l'ideal grec de l'ethos.

3. Es considerarà superada l’àrea si l’alumne aprova les tres avaluacions anuals. Tambées considerarà aprovada si l'alumne ha suspès una de les avaluacions a condició que: A. La mitjana de les tres avaluacions sigui 4,5 o superior.B. L'actitud de l'alumne durant el curs hagi estat correcta. C. Hagi realitzat totes les tasques. No es faran exàmens de recuperació al juny.

MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS.

44

El material bàsic d'aquest curs serà el dossier que el Departament ha elaboratamb temes curriculars de l'àrea i el llibre de lectura que aquest any és «El racismeexplicat a la meva filla. Tahar Ben Jelloum, a part de qualsevol recurs didàctic ipedagògic que estigui al nostre abast: vídeos,premsa,llibres,informació Internet,etc...

METODOLOGIA.

La metodologia didàctica emprada intentarà ser activa i participativa. Elsalumnes disposaran d’uns materials bàsics, base per canalitzar els continguts teòricsde l’àrea d’educació per la ciutadania i els drets humans encara que s’utilitzaran totsels recursos didàctics que estiguin al nostre abast.

Els materials didàctics escollits pels membres del departament emprats tan pelprofessor com pels alumnes intenta potenciar al màxim l’interès de l’alumne per allòexplicat i la seva participació en el desenvolupament de la matèria. Sense deixar debanda el paper de les explicacions a càrrec del professorat es tracta de què l’alumnesigui una part activa en la construcció dels seus aprenentatges, objectiu que es potaconseguir amb alguna de les activitat abans esmentades a l’apartat materials irecursos didàctics i pedagògics, sempre tenint en compte aspectes tal com lescaracterístiques pròpies dels grups que es treballin i la disposició dels recursos en elmoment en que es necessitin. En aquest sentit els membres del departament estemd’acord en emprar tots els recursos que estiguin disponibles amb el fi de potenciarl’interès per l’àrea sense perdre en cap moment el rigor necessari d’aquesta disciplinafilosòfica.

Aquest departament assumeix majoritàriament les orientacions metodològiques de laConselleria d’Educació i Cultura en quan considera el diàleg com l’eina bàsica de lareflexió filosòfica aplicada a l’àmbit de la ciutadania. La mateixa idea de fer de laclasse una comunitat de recerca ens pareix el plantejament més adequat alhorad’orientar les sessions d’aula. Just d’aquest forma es pot aconseguir quel’aprenentatge sigui constructiu i significatiu per l’alumnat. L’aposta per les novestecnologies ens sembla prou interessant. És la intenció d’aquest departament lad’emprar en totes les seves explosibilitats aquestes eines. També cal destacar lanostra contribució al foment de la lectura que es manifesta de forma visible a algunesde les nostres matèries procurant que siguin lectures adequades i d'autors rellevantsdins el panorama literari com es veu en el títol seleccionat aquest curs.

45

EDUCACIÓ ETICOCÍVICA

CONTINGUTS

Bloc 1. Continguts comuns - Reconeixement dels sentiments propis i aliens, resolució dialogada i negociadadels conflictes. - Preparació i realització de debats sobre problemes de l’entorn immediat o decaràcter global, sobre qüestions d’actualitat i dilemes eticocívics, considerantles posicions i alternatives que hi ha. - Anàlisi comparativa i avaluació crítica d’informacions proporcionades pelsmitjans de comunicació sobre un mateix fet o qüestió d’actualitat. - Reconeixement de les injustícies i les desigualtats, en particular en lasocietat balear. - Interès per la recerca i pràctica de formes de vida més justes. - Participació en projectes que impliquin solidaritat dins i fora del centre.

Bloc 2. Identitat i alteritat. Educació afectivoemocional - Identitat personal, llibertat i responsabilitat. - Els interrogants de l’ésser humà. Respecte per les diferències personals. - Intel·ligència, sentiments i emocions. - Les relacions interpersonals. Rebuig de la violència com a solució als conflictesinterpersonals. - Habilitats i actituds socials per a la convivència. - Respecte per la dignitat humana i els drets fonamentals de les persones.

Bloc 3. Teories ètiques. Els drets humans - Les teories ètiques. - Els drets humans com a referència universal per a la conducta humana. Dretscívics i polítics. Drets econòmics, socials i culturals. Evolució, interpretacions idefensa efectiva dels drets humans.

46

- Les diferències socials i culturals. Rebuig de les actituds d’intolerància,injustícia i exclusió.

Bloc 4. Ètica i política. La democràcia. Els valors constitucionals - Democràcia i participació ciutadana. - Institucions democràtiques: fonament i funcionament. L’ordenament jurídiccom a instrument de regulació de la convivència. - Els valors constitucionals. Correspondència entre drets i deures ciutadans. - Els partits polítics i la vida parlamentària a les Illes Balears.

Bloc 5. Problemes socials del món actual - Factors que generen problemes i discriminacions a diferents col·lectius.Valoració ètica des dels drets humans. Propostes d’actuació. - La globalització i els problemes del desenvolupament. Poder i mitjans decomunicació. - Ciutadania global. Desenvolupament humà sostenible. Cooperació. Elsmoviments compromesos en la defensa dels drets humans.

- Interculturalitat i integració social a la comunitat autònoma de les IllesBalears. - Els conflictes armats i l’actuació de la comunitat internacional en la sevaresolució. Operacions per establir, mantenir o consolidar la pau. La defensa alservei de la pau. La cultura de la pau.

Bloc 6. La igualtat entre homes i dones - Dignitat de la persona, igualtat en llibertat i diversitat. - Causes i factors de la discriminació de les dones. Igualtat de drets i de fet. - Alternatives a la discriminació. Prevenció i protecció integral de la violènciacontra les dones.

CRITERIS D'AVALUACIÓ 1. Descobrir els seus sentiments en les relacions interpersonals, raonar lesmotivacions de les seves conductes i eleccions i practicar el diàleg en lessituacions de conflicte.

47

Amb aquest criteri s’intenta comprovar que cada alumne i alumna assumeix icontrola els seus propis sentiments, es posa en el lloc dels altres i utilitza eldiàleg i altres procediments no violents per superar els conflictes en les sevesrelacions interpersonals, que raona les seves eleccions i que és responsable delsseus actes.

2. Diferenciar els trets bàsics que caracteritzen la dimensió moral de lespersones (les normes, la jerarquia de valors, els costums, etc.) i els principalsproblemes morals.

Amb aquest criteri es pretén avaluar si s’identifiquen els diferents elementsde la dimensió moral de les persones i del comportament humà i dels dilemesmorals que es plantegen en el món actual. 3. Identificar i expressar les principals teories ètiques.

Mitjançant aquest criteri s’intenta avaluar en l’alumnat el grau de coneixementde conceptes clau d’algunes de les teories ètiques que han influït més en laconquista dels drets i les llibertats a occident.

4. Reconèixer els drets humans com a principal referència ètica de la conductahumana i identificar l’evolució dels drets cívics, polítics, econòmics, socials iculturals, manifestant actituds a favor de l’exercici actiu i el seu compliment.

A través d’aquest criteri es tracta de comprovar el grau de comprensió delsconceptes clau dels drets humans i la seva valoració crítica en l’esforç que aixòha suposat en la història de la humanitat. Es tracta així mateix de valorar sil’alumnat entén els drets humans com una conquista històrica inacabada imanifesta una exigència activa del compliment d’aquests.

5. Comprendre i expressar el significat històric i filosòfic de la democràcia coma manera de convivència social i política.

Mitjançant aquest criteri es tracta de comprovar si es comprèn el pluralismepolític i moral, alhora que s’aprecia el respecte necessari a la dignitat de cadapersona per damunt de les diferències individuals i culturals que tenen l’origenen la història de les col·lectivitats i dels individus.

48

6. Reconèixer els valors fonamentals de la democràcia a la Constitucióespanyola i la noció de sistema democràtic com a forma d’organització política ales Illes Balears, a l’Estat espanyol i al món.

Mitjançant aquest criteri es pretén avaluar en l’alumnat el seu nivell deconeixement dels processos de democratització de molts països com una fitade la civilització humana a tot el món, dels conceptes claus del sistemademocràtic, com el sistema d’eleccions, el pluralisme polític, el govern de lamajoria i els conflictes entre legitimitat i legalitat democràtiques, la valoracióde la democràcia com una conquista eticopolítica de totes les ciutadanes i elsciutadans espanyols i la seva aplicació per jutjar actuacions i actitudsquotidianes de la vida pública.

7. Analitzar les causes que provoquen els principals problemes socials del mónactual, utilitzant de manera crítica la informació que proporcionen els mitjansde comunicació i identificar solucions compromeses amb la defensa de maneresde vida més justes.

Es tracta de comprovar si s’identifiquen i es comprenen algunes de les causesque provoquen els principals problemes socials del món actual (repartimentdesigual de la riquesa, explotació infantil, emigracions forçades, etc.),utilitzant amb rigor i de manera crítica la informació obtinguda dels diferentsmitjans de comunicació; si es reconeix l’actuació d’organismes i institucionscompromeses amb la defensa de maneres de vida més justes i es manifestenactituds de tolerància i solidaritat en plantejar solucions.

8. Reconèixer l’existència de conflictes i el paper que hi desenvolupen lesorganitzacions internacionals i les forces de pacificació. Valorar la cultura de lapau, la importància de les lleis i la participació humanitària per pal·liar lesconseqüències dels conflictes.

Amb aquest criteri es pretén comprovar que l’alumnat coneix els conflictes mésrellevants del món actual i la seva localització, l’actuació de les organitzacionsinternacionals, de les forces de pacificació i les lleis per les quals es regeixen.Així mateix, es pretén comprovar si valora la cultura de la pau en la convivència

49

diària i si reflexiona i assumeix el paper vital que té la participació humanitàriaper mitigar les derivacions negatives dels conflictes.

9. Distingir igualtat i diversitat i les causes i els factors de discriminació.Analitzar el camí recorregut cap a la igualtat de drets de les dones i rebutjar-ne la discriminació i les situacions de violència de les quals són víctimes.

Aquest criteri pretén conèixer si els alumnes reconeixen la igualtat i la dignitatde totes les persones i els elements diferenciadors que estan a la based’algunes discriminacions, així com els moments històrics més rellevants en laconquista dels drets polítics de les dones i la igualtat en l’àmbit familiar ilaboral, alhora que mesura si saben identificar i localitzar les situacions dediscriminació de tot tipus que subsisteixen en les societats actuals i rebutgenactivament la violència contra les dones o altres col·lectius.

10. Justificar les pròpies posicions utilitzant sistemàticament l’argumentació iel diàleg, i participar democràticament i cooperativament en les activitats delcentre i de l’entorn.

Mitjançant aquest criteri es pretén avaluar l’ús adequat de l’argumentaciósobre dilemes i conflictes morals i el grau de coneixement i de respecte a lesposicions divergents dels interlocutors, tant a l’aula com en l’àmbit familiar isocial. D’altra banda, es pretén conèixer la manera i el grau en què l’alumnatparticipa i coopera activament en el treball de grup i si col·labora amb elprofessorat i els companys i companyes en les activitats del centre educatiu ien altres àmbits externs.

INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ.

1. Es realitzarà almenys un control escrit per trimestre .2. Els alumnes realitzaran exposicions orals sobre temàtiques proposades pel

professor.3. Lectura d’un llibre i realització d’una tasca o examen sobre el mateix. 4. Realització de feines en petits grups sempre que les característiques del grup-

aula ho permeti.

50

5. Confecció d’un quadern amb totes les activitat diàries.6. Visionat de pel·lícules o audiovisuals i elaboració d’un treball-guia 7. Recerca de informació sobre filòsofs rellevants i col·laboració de fitxes

biogràfiques.8. Observació de la tasca diària tant a l’aula com a casa.9. Actituds vers l’àrea, respecte al professor i als companys.

CRITERIS DE CORRECCIÓ,PONDERACIÓ I PROMOCIÓ.

Els criteris de correcció de les activitats de l'educacióeticocívica s’atendran alssegüents punts:

1. Els treballs escrits que han de contenir reflexions, comentaris de text o recensionsseran avaluats tenint en compte les següents qualitats:- Cenyir-se al tema o qüestió plantejada.- Estructuració i ordre lògic en la redacció.- Sentit crític i qüestionador.- Relació amb els continguts tractats a classe.- Riquesa de vocabulari i coneixement de la terminologia.- Claredat d’idees.- Originalitat i creativitat.- Competència lingüística. (sintaxis)-Capacitat de síntesi.-Capacitat per definir.-Capacitat per argumentar i per raonar.-Neteja i cura en les feines presentades.

2, El conjunt de les activitats es computarà de la següent manera:

a). Controls 50% .S'exigirà una nota mínima de 2 per ponderar amb els altres ítems.

b). Deures i Treballs 50% . Es important que l'alumne faci les activitats encomanadespel professor, tant els deures com les feines extraordinàries que puguin fer-sedurant el curs. Especialment el llibre de lectura,

c). Actitud i participació: Aquest curs hem reforçat el paper de l'actitud car queconsideram que a una disciplina com aquesta és fonamental un comportament

51

exemplar. Per tant s'avaluarà el comportament de la següent forma: cada negatiusuposarà un 7% menys de la nota acumulada, Si un alumne acumula la mitat de negatiusiguals a les classes lectives impartides sa li descomptarà un 35% de la nota acumulada.Així i tot l'alumne podrà compensar els seus negatius amb positius que es computaranamb el mateix valor numèric.

El departament considera rellevants els punts 8 i 9 relatius a la tasca diària i a lesactituds En el primer punt perquè a una assignatura de poques hores (2 setmanal) ésimportant que l'alumne no desconnecti de la matèria, per tant el control permanent dela feina suposa un plus de motivació addicional. En el segon cas, l'àrea d'EducacióEticocívica reflexa de forma clara la necessitat de viure dins una societatrespectuosa amb el respecte als drets individuals i col·lectius. No assumir per part del'alumne aquestes competències suposa un greu fracàs dels objectius plantejats.Pretenem amb aquest criteri reforçar l'aspecte pràctic de la matèria seguint l'idealgrec de l'ethos.

3, Per aprovar cada avaluació s'haurà d'aprovar amb un 5 una vegada ponderada lanota acumulada. Excepcionalment es podrà aprovar amb 4,5 o més a una avaluació si elprofessor considera que l'alumne ha aprofitat el temps i s'ha esforçat prou. Esconsiderarà superada l’àrea si l’alumne aprova les tres avaluacions anuals o en el cas desuspendre una avaluació a condició que: A. Que la mitjana de les tres avaluacions sigui 4,5 o superior. B. Que l'actitud de l'alumne hagi estat correctaC. Que no tengui tasques pendents.No es faran exàmens de recuperació al juny.

MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS.

El material bàsic d'aquest any serà un dossier que inclourà els temes que s'impartirandurant el curs més un aplec de textos sobre ètica i uns annexes que amplien els temes.Per aquest curs hem proposat dos llibres de lectura a escollir pels alumnes: “L'Últimpatriarca” de Najat El Hachmi i “1984” de George Orwell; ambdós de l'editorial laButxaca a part de qualsevol recurs didàctic i pedagògic que estigui al nostre abast:vídeos,premsa,llibres,informació Internet,etc...

METODOLOGIA.

52

La metodologia didàctica emprada intentarà ser activa i participativa. Elsalumnes disposaran d’un dossier , base per canalitzar els continguts teòrics de l’àread’Ètica encara que s’utilitzaran tots els recursos didàctics que estiguin al nostreabast.Els materials emprats tan pel professor com pels alumnes intentam potenciar al màximl’interès de l’alumne per allò explicat i la seva participació en el desenvolupament de lamatèria. Sense deixar de banda el paper de les explicacions a càrrec del professorates tracta de què l’alumne sigui una part activa en la construcció dels seusaprenentatges, objectiu que es pot aconseguir amb alguna de les activitat abansesmentades a l’apartat materials i recursos didàctics i pedagògics, sempre tenint encompte aspectes tal com les característiques pròpies dels grups que es treballin i ladisposició dels recursos en el moment en que es necessitin. En aquest sentit Elsmembres del departament estem d’acord en emprar tots Els recursos que estiguindisponibles amb el fi de potenciar l’interès per l’àrea sense perdre en cap moment elrigor necessari d’aquesta disciplina filosòfica.

Aquest departament assumeix majoritàriament les orientacions metodològiquesde la Conselleria d’Educació i Cultura en quan considera el diàleg com l’eina bàsica de lareflexió filosòfica aplicada a l’àmbit moral. La mateixa idea de fer de la classe unacomunitat de recerca ens pareix el plantejament més adequat alhora d’orientar lessessions d’aula. Just d’aquest forma es pot aconseguir que l’aprenentatge siguiconstructiu i significatiu per l’alumnat. L’aposta per les noves tecnologies ens semblaprou interessant. És la intenció d’aquest departament la d’emprar en totes les sevespossibilitats aquestes eines.

53

PROGRAMACIÓ DE FILOSOFIA AL BATXILLERAT

Finalitat de l’assignatura

La matèria de filosofia es presenta com a continuació de la filosofia de quart de l’educaciósecundària obligatòria i els temes de què tracta es poden desenvolupar amb més profunditaten la història de la filosofia del segon curs del batxillerat.

Aquesta matèria té com a finalitat que els alumnes siguin capaços de treballar les habilitatsde pensar i comprendre i que s’abstreguin racionalment del camp concret estudiat encadascuna de les altres matèries per centrar-se en el que caracteritza específicament lafilosofia: reflexionar, raonar i exposar crítiques i arguments, utilitzant la manera de ferpreguntes radical i última que li és pròpia, sobre els problemes referits a la totalitat de lavivència humana, sense deixar de costat la capacitat que té aquesta disciplina de transformari canviar tant l’individu com la societat.

La filosofia és una manera especial de demanar i de saber, d’entendre la realitat que ensenvolta i les circumstàncies en què vivim i d’enfrontar-s’hi, les quals, en bona part, ens fanser com som i comprendre el que som.

Per això, la matèria de filosofia té com a objectiu principal que els alumnes es comprenguina si mateixos i comprenguin el seu món. Per aconseguir-ho, els dota d’eines cognitives, tantteòriques com pràctiques. La part teòrica de l’assignatura serveix perquè els alumnesconeguin els grans interrogants, els conceptes especialitzats i les teories que intenten donarresposta a les grans qüestions. La part pràctica permet adquirir habilitats com saber pensar,raonar i argumentar amb fonament i coherència i de forma autònoma, i eines com l’actitudcrítica i reflexiva, que ensenya als alumnes a no admetre idees que no han estatrigorosament analitzades i evidenciades, l’habilitat discursiva per dialogar i convèncerevitant el pensament únic i dogmàtic, la capacitat de destriar el que és evident del que ésarbitrari, el que és substancial del que és accidental, la gestió creativa de les seves capacitatsestètiques o el raonament moral i polític autònom, coherent i fonamentat.

Estructura del currículum

El temari de l’assignatura s’organitza en sis blocs.

54

El primer és un bloc de continguts comuns, com el comentari de textos filosòfics o lesregles bàsiques de l’argumentació.

El segon introdueix l’estudiant en la reflexió sobre el mateix concepte de filosofia explicant-ne aspectes essencials, com l’origen històric, les característiques, les principals branques ola vigència que té.

En el tercer bloc es tracta el tema del coneixement, se n’analitzen els problemes mésrellevants i se’n resumeixen les teories més destacades.

En el quart, el tema tractat és el de la realitat i s’hi expliquen algunes de les principalsrespostes filosòfiques als grans interrogants metafísics de la humanitat.

El cinquè, en canvi, està enfocat al tema de l’ésser humà i repassa algunes de lesconcepcions antropològiques més influents de la història de la filosofia.

Finalment, en el sisè bloc es fa referència a la dimensió pràctica de la racionalitat i s’hirepassen algunes qüestions fonamentals de camps com l’ètica, la política o l’estètica.

Orientacions metodològiques

Mètodes i propostes didàctiques

Agafant com a referència els principis de la pedagogia constructivista, proposam acontinuació una sèrie d’orientacions metodològiques i didàctiques que poden servir com abase per intentar assolir un aprenentatge realment significatiu.

En primer lloc, segons el marc de referència esmentat, és essencial partir dels coneixementsprevis dels alumnes i de les seves pròpies experiències. D’aquesta manera, podranrelacionar els continguts nous amb allò que ja saben i s’incrementarà, així, l’assimilació deles noves idees.

És fonamental treballar la recerca, la selecció, l’anàlisi i l’avaluació de la informació, lafeina en equip, etc. A l’hora de dur a terme l’aprenentatge, s’ha de tenir en compte el grau demaduresa i autonomia dels alumnes, que els permetrà tractar problemes més complexos iintentar trobar les respostes per si mateixos. Es poden abordar els diversos temes partintd’un qüestionari inicial que permeti que els alumnes, després d’haver recollit i estructurat lainformació, puguin arribar a conclusions que responguin a aquestes qüestions inicials. Ésmolt aconsellable fer una autoavaluació o una coavaluació. Si es treballa en grups petits, elsalumnes es conscienciaran molt més dels seus propis errors i avançaran molt millor en el seuprocés d’aprenentatge. El professor, finalment, pot resoldre dubtes, explicar i completarconceptes que no hagin quedat clars, etc.

55

En segon lloc, és important també emprar una metodologia activa en què es fomenti laparticipació de l’alumne a través de l’experimentació. Aquesta estratègia promou eldesenvolupament d’habilitats com el pensament crític, la creativitat i la comunicacióefectiva en cadascuna de les fases del procés.

La utilització de recursos informàtics i audiovisuals pot ser interessant, ja que permetacostar els temes filosòfics als alumnes i fer-los més comprensibles, amb la qual cosas’afavoreix l’aprenentatge. L’existència d’una gran varietat de recursos en l’àmbit de lesTIC (webs, webquestes, blogs, etc.) facilita molt aquesta metodologia.

En tercer lloc, s’ha de procurar que les activitats plantejades siguin tan reals, coherents ifuncionals com sigui possible. En aquest sentit, cal aprofitar tots els recursos que es tenguina l’abast per oferir als alumnes tasques que els resultin estimulants, a fi d’augmentar així laseva motivació i la implicació en el propi aprenentatge.

La pràctica cooperativa d’activitats és fonamental perquè els alumnes millorin les sevesdestreses i perquè aquesta pràctica serveixi per motivar i refermar la part teòrica.

Finalment, és necessari tenir en compte aspectes tan determinants com l’etapa evolutiva delsalumnes o la diversitat present a l’aula, i adaptar-nos en cada cas a les característiques i lesnecessitats de cadascú.

Recursos didàctics

Com hem dit abans, és convenient utilitzar tots els recursos que tinguem a la nostradisposició a fi de despertar l’interès dels alumnes per aprendre i aconseguir, així, ques’impliquin de forma activa en les dinàmiques plantejades. Des d’aquest punt de vista,volem reiterar la utilitat de les metodologies actives, que fan que l’aprenent siguiprotagonista i constructor del seu propi procés en comptes d’un simple espectador i receptorde continguts. Les TIC, sempre que tenguin en compte el criteri anterior, solen ser einesmolt útils per aconseguir captar l’atenció dels joves.

Distribució espai-temps. Tipologia d’agrupaments

Segons les activitats que duguem a terme, necessitarem diferents tipus d’agrupaments:individuals, en parelles, en grup gran o petit, debats, etc., per la qual cosa la distribució del’espai ha de ser flexible i ha de permetre diferents tipus d’intercanvis.

Tractament disciplinari

La filosofia permet fer feina interdisciplinàriament, ja que, per la diversitat de temes de quètracta i l’actitud oberta que presenta, està relacionada amb gairebé totes les branques delsaber i hi interactua de forma crítica.

56

Avaluació

El procés d’avaluació s’ha d’orientar cap a dues direccions: per una banda, ajudar a millorarl’aprenentatge dels alumnes i, per l’altra, valorar la pròpia pràctica docent.

L’avaluació inicial permet detectar el bagatge previ amb el qual els alumnes accedeixen al’assignatura i identificar quins coneixements i quines idees errònies en tenen, quin graud’interès els desperta, quines són les seves expectatives, etc.

D’altra banda, l’avaluació continuada durant tot el curs està encaminada a prendreconsciència dels progressos en l’assoliment de les competències i la consecució delsobjectius fixats. A més, permet descobrir i gestionar possibles obstacles que dificultenl’aprenentatge.

En aquest sentit, és important que els alumnes coneguin els elements bàsics de la sevaavaluació (criteris, mecanismes, finalitat, etc.) i que entenguin la necessitat de saber-losemprar per poder autoavaluar-se i regular-se durant el curs.

El paper dels docents

El paper del docent és essencial: escolta, orienta i estimula; guia les recerques i lesdescobertes; fomenta el diàleg, la creativitat i l’adquisició de l’esperit crític; dóna suport, iofereix models i reptes. Ha de fonamentar la seva acció tenint en compte les característiquespersonals i del grup.

Contribució de l’assignatura al desenvolupament de les competències

La matèria de filosofia contribueix al desenvolupament de les competències clau següents:

Comunicació lingüística

— Pensant amb ordre i criteri i exposant les opinions pròpies amb raons, respectant les delsaltres i valorant-les per enriquir la pròpia visió de la realitat.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

— Coneixent les regles matemàtiques de presa de decisions democràtiques, així com elsconceptes matemàtics en què es basen les diferents definicions tradicionals de justícia.— Identificant problemes filosòfics plantejats per la ciència actual sobre l’ésser humà i laseva condició biològica i cultural i abordant-los de manera crítica.— Relacionant les dimensions física i biològica, social i cultural dels éssers humans iemprant aquests coneixements de forma intel·ligent quan sigui necessari.

Competència digital

57

— Sabent cercar i usar eines informàtiques per exposar activitats i/o el propi pensament.

Aprendre a aprendre

— Adquirint estratègies que serveixin a l’individu per desenvolupar el propi pensament il’autonomia i la iniciativa personals.

Competències socials i cíviques

— Identificant problemes filosòfics i abordant-los críticament mitjançant la definició i l’úsrigorós de conceptes, l’anàlisi d’idees, el diàleg i l’argumentació.— Reconeixent i valorant les relacions entre política i ciutadania.— Aconseguint l’habilitat de practicar els valors democràtics.

Consciència i expressions culturals

— Distingint les característiques que defineixen la ciència enfront del saber artístic.

Objectius específics

1. Reconèixer el caràcter propi de la filosofia i distingir-la d’altres tipus de sabers, com laciència, la religió, l’art, etc.2. Identificar i apreciar el sentit dels problemes filosòfics.3. Usar i identificar correctament la terminologia bàsica de les diferents disciplinesfilosòfiques.4. Comentar textos filosòfics analitzant-ne l’estructura, interpretant-ne el significat i fent-neuna reflexió crítica.5. Desenvolupar estratègies per accedir a la informació de forma rigorosa, seleccionar-laadequadament i utilitzar-la correctament en l’elaboració de treballs de recerca opresentacions.6. Valorar el diàleg i el debat com a mitjans per aproximar-se a la veritat i com a exerciciactiu del respecte, la tolerància i la comprensió.7. Adoptar una actitud crítica davant opinions contraposades.8. Adquirir habilitats de comunicació i argumentació coherent de les pròpies opinions, tantde forma oral com escrita.9. Desenvolupar actituds de solidaritat i participació en la vida comunitària i unaconsciència cívica, crítica i autònoma, inspirada en els drets humans i compromesa amb laconstrucció d’una societat democràtica, justa i equitativa i amb la defensa de la natura.

58

Continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables

BLOC 1. CONTINGUTS COMUNSContingutsComentari de textos filosòfics i textos pertanyents a altres branques del saberrelacionats amb les temàtiques filosòfiques.Composició escrita d’arguments de reflexió filosòfica i de discursos orals, emprant lesregles bàsiques de la retòrica i l’argumentació.Ús dels procediments i de les tecnologies de la informació i la comunicació de la feinaintel·lectual adequats a la filosofia.Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables1. Llegir comprensivament i analitzar, de forma crítica, textos significatius breuspertanyents a pensadors destacats.1.1. Analitza de forma crítica textos pertanyents a pensadors destacats, identifica lesproblemàtiques i les solucions exposades, hi distingeix les tesis principals i l’ordre del’argumentació i relaciona els problemes que s’hi plategen amb el que s’ha estudiat ala unitat, amb el que han aportat altres filòsofs o corrents i/o amb sabers diferents dela filosofia.2. Argumentar i raonar els propis punts de vista sobre temàtiques estudiades a la unitatde forma oral i escrita, amb claredat i coherència.2.1. Argumenta i raona les seves opinions, de forma oral i escrita, amb claredat,coherència i demostrant un esforç creatiu i acadèmic en la valoració personal delsproblemes filosòfics analitzats.3. Seleccionar i sistematitzar informació obtinguda de diverses fonts.3.1. Selecciona i sistematitza informació obtinguda tant de llibres especialitzats comd’Internet i empra les possibilitats de les tecnologies de la informació i la comunicacióper consolidar i ampliar la informació.3.2. Elabora llistes de vocabulari de conceptes, en comprèn el significat, els aplicaamb rigor i els organitza en esquemes o mapes conceptuals, taules cronològiques ialtres procediments útils per comprendre la filosofia.4. Analitzar plantejaments filosòfics, argumentar sobre aquests i elaborar, de formacooperativa, esquemes, mapes conceptuals, taules cronològiques i altres procedimentsútils emprant mitjans i plataformes digitals.4.1. Elabora amb rigor esquemes, mapes conceptuals, taules cronològiques, etc., i

59

demostra que comprèn els eixos conceptuals estudiats.

BLOC 2. EL SABER FILOSÒFICContingutsLa filosofia: sentit, necessitat i història.El saber racional. L’explicació preracional: mite i màgia. L’explicació racional: la raó iels sentits.El saber filosòfic a través de la seva història.Característiques de la filosofia.Les disciplines teoricopràctiques del saber filosòfic.Funcions i vigència de la filosofia.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Conèixer i comprendre l’especificitat i la importància del saber racional en general idel filosòfic en particular com a saber de comprensió i interpretació de la realitat ivalorar que la filosofia és, a la vegada, un saber i una actitud que estimula la crítica,l’autonomia, la creativitat i la innovació.1.1. Reconeix les preguntes i els problemes que han caracteritzat la filosofia des delseu origen i els compara amb el plantejament d’altres sabers, com el científic o elteològic.1.2. Explica l’origen del saber filosòfic i el diferencia dels sabers preracionals, com elmite i la màgia.2. Identificar la dimensió teòrica i pràctica de la filosofia i els seus objectius,característiques, disciplines, mètodes i funcions, i relacionar-los paral·lelament ambaltres sabers de comprensió de la realitat.2.1. Identifica, relaciona i distingeix el vessant pràctic i el teòric de l’activitatfilosòfica i identifica les diferents disciplines que conformen la filosofia.3. Contextualitzar històricament i culturalment les problemàtiques analitzades,expressar per escrit les aportacions més importants del pensament filosòfic des del seuorigen, identificar els principals problemes plantejats i les solucions aportades iexpressar les pròpies opinions respecte a aquestes qüestions.3.1. Reconeix les principals problemàtiques filosòfiques característiques de cada etapacultural europea.3.2. Expressa per escrit les tesis fonamentals d’alguns dels corrents filosòfics mésimportants del pensament occidental.4. Comprendre i usar amb precisió el vocabulari tècnic filosòfic fonamental i elaborarun glossari de termes de forma cooperativa mitjançant les possibilitats que ofereixenles tecnologies de la informació i la comunicació.4.1. Comprèn i utilitza amb rigor conceptes filosòfics com raó, sentits, mite, logos,arkhé, necessitat, contingència, essència, substància, causa, existència, crítica,metafísica, lògica, gnoseologia, objectivitat, dogmatisme i criticisme, entre altres.5. Analitzar de forma crítica fragments de textos significatius i breus sobre l’origen, la

60

caracterització i la vigència de la filosofia, identificar les problemàtiques i les solucionsexposades, distingir-hi les tesis principals i l’ordre de l’argumentació i relacionar elsproblemes que apareixen en els textos amb el que s’ha estudiat a la unitat i amb elplantejament d’altres intents de comprensió de la realitat, com el científic i el teològic,o altres tipus de filosofia, com l’oriental.5.1. Llegeix i analitza, de forma crítica, fragments de textos breus i significatius sobrel’origen de l’explicació racional i sobre les funcions i les característiques delpensament filosòfic i identifica les problemàtiques filosòfiques plantejades.

BLOC 3. EL CONEIXEMENTContingutsEl problema filosòfic del coneixement. La veritat.La teoria del coneixement.Graus i eines del coneixement: raó, enteniment, sensibilitat.Racionalitat teòrica i pràctica.L’abstracció.Els problemes implicats en el coneixement: les possibilitats i els límits que té, elsinteressos, l’irracional.La veritat com a propietat de les coses. La veritat com a propietat de l’enteniment:coherència i adequació.Alguns models filosòfics d’explicació del coneixement i l’accés a la veritat.Filosofia, ciència i tecnologia. La filosofia de la ciència.Objectius i instruments de la ciència.El mètode hipoteticodeductiu.La visió aristotèlica de la feina científica.La recerca científica en la modernitat. Matemàtiques i tècnica com a eines deconeixement i interpretació fonamentals.La recerca contemporània i la reformulació dels conceptes clàssics.Tècnica i tecnologia: saber i praxi.Reflexions filosòfiques sobre el desenvolupament científic i tecnològic: el problema dela inducció.Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables1. Conèixer de forma clara i ordenada les problemàtiques implicades en el procés deconeixement humà analitzades des del camp filosòfic i els seus graus, eines i fonts, iexposar per escrit els models explicatius del coneixement més significatius.1.1. Identifica i expressa, de forma clara i raonada, els elements i les problemàtiquesque comporta el procés de coneixement de la realitat, com ara els graus, lespossibilitats i els límits.2. Explicar el problema de l’accés a la veritat, reflexionar-hi i identificar lesproblemàtiques i les postures filosòfiques que han sorgit al voltant de l’estudi d’aquestproblema.2.1. Coneix i explica diferents teories sobre el coneixement i la veritat, coml’idealisme, el realisme, el racionalisme, l’empirisme, el perspectivisme, el consens ol’escepticisme, i contrasta les semblances i les diferències entre els conceptes clau que

61

empren.2.2. Explica i contrasta diferents criteris i teories sobre la veritat tant des del punt devista metafísic com gnoseològic emprant amb rigor termes com gnoseologia, raó,sentits, abstracció, objectivitat, certesa, dubte, evidència, escepticisme, autoritat,probabilitat, prejudici, coherència o adequació, consens, incertesa, interès i irracional,entre altres, i elabora un glossari de conceptes de forma col·laborativa usant Internet.3. Analitzar de forma crítica fragments de textos significatius sobre l’anàlisi filosòficadel coneixement humà i dels elements, possibilitats i límits que té, i valorar elsesforços de la filosofia per aproximar-se a la veritat i allunyar-se del dogmatisme,l’arbitrarietat i els prejudicis.3.1. Analitza fragments de textos breus de Descartes, Hume, Kant, Nietzsche, Ortega yGasset, Habermas, Popper, Kuhn o Michel Serres, entre altres.4. Conèixer i explicar la funció de la ciència, els models d’explicació, les sevescaracterístiques i els mètodes i la tipologia del saber científic, exposar les diferències iles coincidències de l’ideal i de la recerca científica amb el saber filosòfic, com laproblemàtica de l’objectivitat o l’adequació teoria-realitat, i argumentar les pròpiesopinions de forma raonada i coherent.4.1. Explica els objectius, les funcions i els principals elements de la ciència empranttermes com fet, hipòtesi, llei, teoria i model.4.2. Construeix una hipòtesis científica, n’identifica els elements i raona l’ordre lògicdel procés de coneixement.4.3. Utilitza amb rigor termes epistemològics com inducció, hipoteticodeductiu,mètode, verificació, predicció, realisme, causalitat, objectivitat, relativitat, caos iindeterminisme, entre altres.5. Relacionar i identificar les implicacions de la tecnologia com a saber pràctictransformador de la natura o de la realitat humana i reflexionar, des de la filosofia de latecnologia, sobre les relacions que manté amb la ciència i amb els éssers humans.5.1. Extreu conclusions raonades sobre la inquietud humana per transformar idominar la naturalesa per posar-la al servei de l’ésser humà, així com sobre lesconseqüències d’aquesta actuació, i participa en debats sobre les implicacions de latecnologia en la realitat social.6. Analitzar de forma crítica fragments de textos filosòfics relacionats amb la reflexiófilosòfica sobre la ciència, la tècnica i la filosofia, identificar-hi les problemàtiques i lessolucions proposades, distingir-hi les tesis principals i l’ordre de l’argumentació,relacionar els problemes que s’hi plantegen amb el que s’ha estudiat a la unitat i raonarla resposta.6.1. Analitza fragments de textos breus i significatius de pensadors com Aristòtil,Popper, Kuhn, B. Russell, A. F. Chalmers, o J. C. García Borrón, entre altres.7. Entendre i valorar la relació entre la filosofia i la ciència.7.1. Identifica problemes comuns al camp filosòfic i al científic, com els límits i lespossibilitats del coneixement, la qüestió de l’objectivitat i la veritat, la racionalitattecnològica, etc., i hi reflexiona de forma argumentada, 7.2. Cerca i selecciona, a Internet, informació procedent de fonts solvents sobre lesproblemàtiques esmentades i duu a terme un projecte de grup sobre algun tema que

62

aprofundeixi en la relació entre la filosofia i la ciència.

BLOC 4. LA REALITATContingutsL’explicació metafísica de la realitat.La metafísica com a explicació teòrica de la realitat.La pregunta per l’ésser com a punt de partida de la filosofia. Plató versus Aristòtil.La interrogació metafísica sobre la veritable realitat: el problema aparença-realitat.La pregunta per l’origen i l’estructura del que és real.La caracterització de la realitat: el canvi o la permanència, el substancialisme estàticenfront de l’esdevenir.Essencialisme i existencialisme.La necessitat de categoritzar racionalment el real.Les cosmovisions científiques sobre l’univers. La filosofia de la naturalesa.L’admiració filosòfica per la naturalesa o filosofia de la naturalesa.El paradigma qualitatiu organicista: l’univers aristotèlic.L’univers màquina: la visió mecanicista en la modernitat. Supòsits epistemològics delmodel heliocèntric: La recerca de les lleis universals d’un univers infinit.Determinisme, regularitat, conservació, economia i continuïtat.La visió contemporània de l’univers.El retrobament de la filosofia i la física en la teoria del caos.Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables1. Reconèixer i valorar la metafísica, disciplina filosòfica que estudia la totalitat de larealitat, i distingir-la de les ciències que versen sobre aspectes particulars de la realitat.1.1. Sap què és la metafísica, empra l’abstracció per comprendre’n els continguts il’activitat i raona sobre aquests.2. Conèixer i explicar, des d’un enfocament metafísic, els principals problemes queplanteja la realitat.2.1. Descriu les principals interpretacions metafísiques i els problemes que suscita elconeixement metafísic de la realitat.2.2. Comprèn i utilitza amb rigor conceptes metafísics com ésser, sistema metafísic,realitat, aparença, matèria i esperit, unitat, dualitat, multiplicitat, esdevenir, necessitat,contingència, transcendència, categoria i abstracció, materialisme, espiritualisme,existencialisme o essencialisme, entre altres.2.3. Analitza críticament teories metafísiques divergents d’interpretació de la realitat.2.4. Analitza i comprèn fragments de textos breus i significatius sobre lesproblemàtiques metafísiques que planteja la realitat de pensadors com Plató, Aristòtil,Tomàs d’Aquino, Descartes, Marx i Nietzsche, entre altres, compara els diferentsenfocaments, estableix semblances i diferències entre aquests i disserta de formacoherent sobre les diferents postures històriques.3. Conèixer i comparar les explicacions donades des de les grans cosmovisions sobre

63

l’univers.3.1. Explica i compara dues de les grans cosmovisions de l’univers: el paradigmaorganicista aristotèlic i el model mecanicista newtonià.3.2. Descriu els caràcters essencials de la interpretació contemporània relativista iquàntica de la realitat i explica les implicacions filosòfiques que hi estan associades.3.3. Utilitza amb rigor termes epistemològics i científics com cosmovisió, paradigma,univers, naturalesa, finalisme, organicisme, determinisme, ordre, causalitat,conservació, principi, mecanicisme, matèria, relativitat, quàntic, espai, temps, atzar,determinisme, indeterminisme, probabilitat i caos, entre altres.4. Elaborar taules i/o mapes conceptuals per comparar els diferents caràcters adjudicatshistòricament a l’univers, entès com a totalitat del real, contextualitzar històricament iculturalment cada cosmovisió i ampliar la informació mitjançant Internet i/o fontsbibliogràfiques.4.1. Elabora esquemes, taules i/o mapes conceptuals en què compara els diferentscaràcters adjudicats històricament a l’univers, entès com a totalitat del real,contextualitza històricament i culturalment cada cosmovisió i amplia la informaciómitjançant Internet i/o fonts bibliogràfiques.5. Llegir i analitzar de forma crítica textos filosòfics, epistemològics i científics sobrela comprensió i la interpretació de la realitat, tant des del punt de vista metafísic comfísic, emprant amb precisió els termes tècnics estudiats, relacionant els problemesplantejats en els textos amb el que s’ha estudiat a les unitats i raonant la pròpia postura.5.1. Analitza textos filosòfics i científics, clàssics i contemporanis, que aborden lesmateixes problemàtiques i comprova la vigència de les idees exposades.5.2. Reflexiona, argumentant de forma raonada i creativa les pròpies idees, sobre lesimplicacions filosòfiques que afecten la visió de l’ésser humà en cada una de lescosmovisions filosoficocientífiques estudiades.BLOC 5. L’ÉSSER HUMÀ DES DE LA FILOSOFIAContingutsLes implicacions filosòfiques de l’evolució. La construcció de la pròpia identitat. Ladialèctica naturalesa-cultura en el procés d’antropogènesi.Filosofia i biologia. La dialèctica naturalesa-cultura en el procés de construcció de laidentitat humana.La reflexió filosòfica sobre l’ésser humà i el sentit de l’existència.La visió grega: l’heroi homèric, concepte socràtic, dualisme platònic, l’animal racionali polític aristotèlic, materialisme i individualisme hel·lenista.El pensament medieval: creació a imatge divina, nova concepció del cos i l’ànima, dela mort, de la llibertat.El Renaixement: antropocentrisme i humanisme.La modernitat i el segle XIX: raó, emocions i llibertat.L’ésser humà en la filosofia contemporània.La reflexió filosòfica sobre el cos. Algunes claus sobre el sentit de l’existència humana.La qüestió del sentit, l’essència i l’existència, el jo, la llibertat, la mort, la destinació,l’atzar, la història, la necessitat de transcendència.Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

64

1. Reconèixer en què consisteix l’antropologia filosòfica.1.1. Utilitza amb rigor vocabulari específic de la temàtica, com evolució, dialèctica,procés, progrés, emergència, atzar, selecció natural, apte, reduccionisme, creacionisme,evolució cultural, vitalisme, determinisme genètic, naturalesa i cultura.2. Conèixer i explicar les implicacions filosòfiques de l’evolució i relacionar-les ambcontinguts metafísics i pensadors ja estudiats.2.1. Coneix i explica les consideracions filosòfiques implicades en la teoria del’evolució, com la consideració dinàmica i dialèctica de la vida o l’indeterminisme,entre altres.2.2. Analitza fragments breus i significatius d’E. Morin, K. Popper, R. Dawkins, J.Mosterín, A. Gehlen, M. Harris, M. Ponty, entre altres. 3. Reflexionar de forma argumentada sobre la interacció dialèctica entre el componentnatural i el cultural que caracteritzen l’ésser humà i reconèixer que el que s’ha adquiritculturalment és una condició per a la innovació i la creativitat que caracteritzenl’espècie humana.3.1. Identifica i exposa en què consisteix el component natural innat de l’ésser humà icom es relaciona amb els elements culturals que sorgeixen en els processosd’antropogènesi i humanització a fi de donar lloc a la identitat pròpia de l’ésser humà.3.2. Disserta sobre l’ésser humà com a resultat de la dialèctica evolutiva entre el queés genèticament innat i el que és culturalment adquirit, condició per a la innovació i lacapacitat creativa que caracteritzen la nostra espècie.3.3. Localitza informació a Internet sobre les recerques actuals relacionades ambl’evolució humana i reflecteix la informació seleccionada i sistematitzada de formacooperativa.4. Valorar els coneixements adquirits en aquesta unitat i rebutjar els prejudicisantropocèntrics i per motius físics i actituds d’intolerància, injustícia i exclusió.4.1. Argumenta de forma coherent, fonamentant-se en les dades objectives apreses,sobre les implicacions d’adoptar prejudicis antropocentristes per jutjar els éssershumans i les cultures.5. Reflexionar sobre les concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà que hi ha hagut alllarg de la història de la filosofia occidental, comparar les semblances i les diferènciesentre els successius plantejaments, analitzar críticament la influència del contextsociocultural en la concepció filosòfica i valorar alguns plantejaments divergents quehan obert camí cap a la consideració actual de la persona.5.1. Contrasta i relaciona les principals concepcions filosòfiques sobre l’ésser humàque hi ha hagut al llarg de la història.5.2. Analitza de forma crítica textos significatius i breus dels grans pensadors.5.3. Utilitza amb rigor termes com dualisme i monisme antropològic, areté, ment, cos,esperit, creacionisme, antropocentrisme, teocentrisme, ànima, humanisme, persona,dignitat, sentit, estat de naturalesa, estat de civilització, existència, llibertat, emoció,passió, determinisme, alienació, nihilisme, existència, inconscient, mort, història otranscendència, entre altres.6. Comparar la visió filosòfica occidental de l’ésser humà amb la visió filosòficaoriental —budisme, taoisme i hinduisme— i argumentar les pròpies opinions sobre les

65

semblances i les diferències.6.1. Coneix i explica les principals concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà que hiha hagut, històricament, en el context de la filosofia occidental.7. Dissertar, de forma oral i escrita, sobre les temàtiques intrínsecament filosòfiques enl’àmbit del sentit de l’existència, com la qüestió del sentit, l’essència i l’existència, eljo, la llibertat, la mort, el destí, l’atzar, la història o la necessitat de transcendència,entre altres.7.1. Disserta, de forma oral i escrita, sobre les grans qüestions metafísiques que donensentit a l’existència humana.8. Conèixer algunes teories filosòfiques occidentals sobre el cos humà, reflexionar-hide forma cooperativa i argumentar els propis punts de vista.8.1. Argumenta i raona, de forma oral i escrita, sobre els seus propis punts de vistasobre l’ésser humà des de la filosofia i sobre diferents temàtiques filosòfiquesrelacionades amb el sentit de l’existència humana.8.2. Coneix les teories filosòfiques sobre la relació ment-cos: monisme, dualisme,emergentisme, etc., argumenta sobre aquestes teories i en compara les semblances iles diferències de forma cooperativa. BLOC 6. LA RACIONALITAT PRÀCTICAContingutsL’ètica. Principals teories sobre la moral humana.L’ètica com a reflexió sobre l’acció moral: caràcter, consciència i maduresa moral.Relativisme i universalisme moral.L’origen de l’ètica occidental: Sòcrates versus sofistes.La recerca de la felicitat.La bona voluntat: Kant.La justícia com a virtut eticopolítica.Els fonaments filosòfics de l’Estat.Principals interrogants de la filosofia política.La justícia segons Plató.El convencionalisme en els sofistes.El realisme polític: Maquiavel.El contractualisme: Hobbes, Locke, Rousseau i Montesquieu.La pau perpètua de Kant.Els fonaments filosòfics del capitalisme al s. XIX: John Stuart Mill.Alienació i ideologia segons Marx.La disputa política entre Popper i l’Escola de Frankfurt.La funció del pensament utòpic.Legalitat i legitimitat.L’estètica filosòfica i la capacitat simbòlica de l’ésser humà.La realitat des de l’art, la literatura i la música.La capacitat simbòlica: E. Cassirer.La creativitat: H. Poincaré.L’estètica filosòfica: funció i característiques.L’art com a instrument de comprensió i expressió simbòlica de la realitat.

66

El sentiment, l’experiència i el judici estètic. La bellesa. Creació artística i societat.Abstracció artística i pensament metafísic. L’art com a justificació o com a crítica de larealitat.La filosofia i l’art. Filosofia i literatura. La filosofia i la música.Retòrica, argumentació i lògica: la comunicació des de la filosofia.La importància de la comunicació i la relació que manté amb el llenguatge, la veritat ila realitat.La lògica proposicional.La retòrica i la composició del discurs.L’argumentació: regles i eines del diàleg i la demostració d’arguments.Filosofia del llenguatge: el problema filosòfic dels conceptes universals i l’errorargumentatiu de la generalització precipitada.La filosofia i l’empresa com a projecte racional.La manera metafísica de demanar per dissenyar un projecte, vital i d’empresa.Els processos de qüestionament i la importància de la definició d’objectius.El procés d’anàlisi racional del conjunt d’un sistema, dels elements que l’integren i del’ordre racional que es deriva de l’estructura lògica d’un projecte, vital i empresarial.La importància del diàleg i de la defensa argumentativa de projectes, finalitats imitjans.El disseny d’un projecte, vital i laboral. El paper de l’estètica en el desenvolupamentdel pensament creatiu i innovador.La importància de l’ètica per establir el sistema de valors en el treball. La raó críticacom a reguladora de l’acció humana.Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables1. Identificar l’especificitat de la dimensió pràctica de la raó com a orientadora del’acció humana.1.1. Reconeix la funció de la racionalitat pràctica per dirigir l’acció humana, si béreconeix els vincles ineludibles que té amb la raó teòrica i la intel·ligència emocional.1.2. Explica l’origen de l’ètica occidental en el pensament grec i contrasta, de formaraonada, la concepció socràtica amb la dels sofistes.2. Reconèixer l’objecte i la funció de l’ètica.2.1. Explica de forma raonada l’objecte i la funció de l’ètica.3. Conèixer i explicar les principals teories ètiques sobre la justícia i la felicitat i sobreel desenvolupament moral.3.1. Expressa de forma crítica les argumentacions de les principals teories ètiquessobre la felicitat i la virtut, raona les seves pròpies idees i aporta exemples delcompliment o no d’aquestes teories.3.2. Expressa de forma crítica les argumentacions de les principals teories ètiquessobre la justícia, raona les seves pròpies idees i aporta exemples del compliment o nod’aquestes teories.3.3. Analitza textos breus d’alguns dels filòsofs representants de les principals teoriesètiques sobre el desenvolupament psicològic moral de l’individu.3.4. Utilitza amb rigor termes com ètica, moral, acció moral, autonomia,responsabilitat, convenció moral, maduresa moral, virtut moral, subjectivisme,

67

relativisme i universalisme moral, utilitarisme, deure moral, ètica de màxims, ètica demínims, consens, justícia, eudemonisme, hedonisme, emotivisme i utilitarisme.4. Explicar la funció, les característiques i els principals interrogants de la filosofiapolítica, com l’origen i la legitimitat de l’Estat, les relacions individu-Estat o lanaturalesa de les lleis.4.1. Identifica la funció, les característiques i els principals interrogants de la filosofiapolítica.4.2. Utilitza amb rigor conceptes clau de la filosofia política com democràcia, Estat,justícia, dret, drets naturals, estat democràtic i de dret, legalitat, legitimitat, convenció,contractualisme, alienació, ideologia i utopia, entre altres.5. Conèixer les principals teories i conceptes filosòfics en què s’ha basat la construccióde la idea d’Estat i les funcions d’aquest i valorar el paper de la filosofia com a reflexiócrítica.5.1. Explica de forma coherent els plantejaments filosoficopolítics de Plató, elssofistes, Maquiavel, Locke, Montesquieu, Rousseau, Hobbes, Kant, John Stuart Mill,Popper o Habermas, entre altres.5.2. Analitza la relació individu-Estat i hi reflexiona sobre la base del pensament delssofistes, de Marx i de l’Escola de Frankfurt.5.3. Analitza de forma crítica textos significatius i breus d’alguns dels autors estudiatsen què s’argumenta sobre el concepte d’Estat i els elements i les característiquesd’aquest.5.4. Valora i utilitza la capacitat argumentativa, de forma oral i escrita, com a einacontra l’arbitrarietat, l’autoritarisme i la violència.6. Dissertar de forma oral i escrita sobre la utilitat del pensament utòpic i analitzar-ne ivalorar-ne la funció per proposar possibilitats alternatives, projectar idees innovadoresi avaluar el que ja s’ha experimentat.6.1. Reflexiona per escrit sobre les possibilitats del pensament utòpic, argumentant lespròpies idees.7. Distingir els conceptes de legalitat i legitimitat.7.1. Descriu i compara els conceptes de legalitat i legitimitat.8. Reconèixer la capacitat simbòlica com a element distintiu de l’espècie humana.8.1. Explica les tesis fonamentals d’E. Cassirer sobre la capacitat simbòlica humana iles de H. Poincaré sobre el procés creatiu.9. Conèixer el camp de l’estètica i reflexionar sobre les aportacions filosòfiques de tresde les construccions simbòliques culturals fonamentals.9.1. Comprèn i utilitza conceptes com estètica, creativitat, creació, símbol, signe, art,experiència estètica, mimesi, bellesa, gust, subjectivitat, judici estètic i avantguarda.9.2. Contrasta i relaciona algunes construccions simbòliques fonamentals en elcontext de la cultura occidental i analitza, de forma cooperativa, textos literaris,audicions musicals i visualitzacions d’obres d’art per explicar els continguts de launitat.10. Relacionar la creació artística amb altres camps, com els de l’ètica, el coneixementi la tècnica.10.1. Disserta sobre la relació entre la creació artística, la ciència i l’ètica i la

68

possibilitat que tenen de transformar la realitat humana.11. Analitzar textos en els quals es comprengui el valor de l’art, la literatura i la músicacom a vehicles de transmissió del pensament filosòfic, utilitzant amb precisió elvocabulari específic propi de l’estètica filosòfica.11.1. Coneix i descriu alguns dels elements fonamentals de la reflexió estètica sobrel’art a partir de textos significatius de filòsofs com Plató, Schelling, Hume, Kant,Nietzsche, Walter Benjamin, Gadamer, Marcuse o Adorno, entre altres, i aplicaaquestes idees a l’estudi de diverses obres d’art.11.2. Entén el valor filosòfic de la literatura analitzant textos breus de pensadors iliterats com Plató, sant Agustí, Calderón de la Barca, Pío Baroja, Machado, Voltaire,Goethe, Sartre, Unamuno, Borges o Camus, entre altres.11.3. Coneix la visió filosòfica de la música a través de l’anàlisi de textos filosòficsbreus sobre la visió pitagòrica, de Plató, Schopenhauer, Nietzsche o Adorno, entrealtres, i mitjançant audicions significatives.12. Reflexionar per escrit sobre alguns dels temes significatius estudiats, argumentantles pròpies posicions i ampliar, a través d’Internet, la informació apresa.12.1. Disserta de forma clara i coherent sobre el valor de les arts per transmetre ideesfilosòfiques.13. Entendre la importància de la comunicació per al desenvolupament de l’ésser humài les societats.13.1. Coneix i empra amb rigor conceptes com símbol, comunicació, llenguatgeformal, lògica, judici lògic, raonament, demostració, discurs, eloqüència, orador,retòrica, exordio, inventio, dispositio, argumentació, elocutio, compositio, actio,fal·làcia, debat, negociació, persuasió i concepte universal, entre altres.14. Conèixer en què consisteix la lògica proposicional i apreciar-ne el valor per mostrarel raonament correcte i l’expressió del pensament com a condició fonamental per a lesrelacions humanes.14.1. Utilitza els elements i les regles del raonament de la lògica d’enunciats.15. Conèixer les dimensions que formen part de la composició del discurs retòric iaplicar-les a la composició de discursos.15.1. Comprèn i explica l’estructura i l’estil de la retòrica i de l’argumentació.15.2. Coneix l’estructura i l’ordre del discurs i escriu breus discursos retòrics establintcoherentment l’exposició i l’argumentació.16. Conèixer i utilitzar les regles i les eines bàsiques del discurs basat enl’argumentació demostrativa.16.1. Construeix un diàleg argumentatiu en el qual demostra les seves pròpies tesismitjançant les regles i les eines de l’argumentació.16.2. Distingeix un argument verídic d’una fal·làcia.16.3. Analitza i comenta textos breus i significatius de Plató, Aristòtil, Ciceró,Quintilià i Tàcit, així com d’autors contemporanis, sobre l’art de la retòrica il’argumentació.17. Conèixer les possibilitats de la filosofia a l’hora de crear un projecte, en general ien l’àmbit empresarial en particular, i valorar-ne el paper potenciador de l’anàlisi, lareflexió i el diàleg.

69

17.1. Utilitza conceptes amb sentit filosòfic i els aplica al context empresarial:principis, saber, ordre lògic, finalitat, demostració, raonament, inducció, deducció,argumentació, sentit, significat, creativitat, diàleg, objectiu/subjectiu, emocions,globalitat i valor, entre altres.18. Comprendre la importància de la manera de demanar radical de la metafísica perimpulsar una idea o un projecte, vital o empresarial, la qual facilita els processos deqüestionament i definició de les preguntes radicals i les respostes a aquestes preguntes.18.1. Planteja correctament els interrogants filosòfics radicals en què s’ha de basar lacreació d’un projecte, tant vital com laboral, com per exemple “Què som?”, “Quèfaig?”, “Per què?”, “Per a què?”, “Quin és el meu objectiu?”, “Quin sentit o raó deser té?”, i sap defensar amb arguments les respostes.19. Comprendre el valor de la teoria del coneixement, la raó crítica i la lògica perintroduir racionalitat a l’origen i al desenvolupament d’un projecte.19.1. Dissenya un projecte, vital o empresarial, sobre la base de la filosofia, valorantl’íntima relació entre els pensaments i les accions, entre la raó i les emocions, a travésdel diàleg, l’argumentació i el llenguatge filosòfic.20. Valorar les tècniques del diàleg filosòfic, l’argumentació i la retòrica per organitzarla comunicació entre les parts, resoldre negociacions i conflictes, generar un diàlegbasat en la capacitat d’argumentar correctament, i definir i comunicar correctamentl’objectiu d’un projecte.20.1. Coneix i utilitza les eines de l’argumentació i el diàleg per resoldre dilemes iconflictes dins un grup humà.21. Valorar la capacitat de l’estètica filosòfica per afavorir el pensament creatiu iinnovador que permet adaptar-se i anticipar-se als canvis, generar innovació i evitarl’estancament.21.1. Valora la necessitat de fer possible les tasques innovadores, així com la funció ila importància de les persones emprenedores i innovadores per construir i fer queavanci una cultura i per transformar la realitat.22. Comprendre i apreciar la funció axiològica de l’ètica per establir un sistema devalors que permeti millorar el clima laboral i entendre que els valors ètics són clau peraconseguir l’equilibri entre innovació, sostenibilitat i competitivitat.22.1. Elabora un decàleg de valors ètics que han de regir el món laboral, de cara a lasocietat i a la naturalesa.23. Conèixer i valorar la importància de la raó crítica per fer avançar un projectepersonal i col·lectiu.23.1. Comprèn i valora la importància de la raó crítica per fer avançar un projectepersonal i col·lectiu.24. Valorar la funció i la importància de les persones emprenedores i innovadores perconstruir i fer que avanci una cultura i per transformar la realitat. 24.1. Valora i disserta sobre la importància de la feina per desenvolupar-nos com aéssers humans, per fer avançar una cultura i per transformar la realitat.

70

3..METODOLOGIA.

Feim nostra la proposta, heretada de Kant, segons la qual l'única formad'aprendre filosofia és introduir-se dins la pràctica de l'activitat filosòfica.Però posar en pràctica això exigeix rigor. Es tracta de fer “l'esforç delconcepte” com deia Hegel. Per tant dedicarem temps i activitats peraconseguir-ho

També es tracta de mostrar la capacitat analítica de la filosofia a laconsideració de la vida quotidiana de l'alumnat i de les situacions socials dins les quees troba immers.

Cal també tenir en compte dues postures que han marcat el desenvolupament deles investigacions filosòfiques més recents. D'una banda la necessitat de realitzar unahermenèutica de les situacions viscudes i dels fenòmens de la cultura que es trobadins les arrels de la fenomenologia de Husserl. D'altra banda, donar moltad'importància al llenguatge (aspecte primordial per la filosofia analítica).

L’objectiu metodològic fonamental dins l’ensenyament d’aquesta matèria no ésaprendre filosofia sinó a aprendre a filosofar. Per tant, la metodologia que intentaremaplicar haurà de facilitar aquesta interrelació connectant les necessitats dels alumnescom les pròpies del currículum, tot això per aconseguir una maduració personal, social imoral de l’alumne.

Línies d’actuació.

1. Participació directa de l’alumne en la construcció del coneixement considerantllur interessos i possibilitats i indicant formes d’organització que hoafavoresquin. Les activitats d’ensenyament i aprenentatge es materialitzaran entres tipus de continguts: conceptuals, procedimentals i actitudinals.

2. Es facilitarà la construcció d’un aprenentatge significatiu.3. Afavorir la relació entre el que es sap i Els nous continguts així com llur

aplicació a noves i distintes situacions.

71

4. Promoció d’estratègies relacionades en la recerca d’informació i planificació enEls processos d’aprenentatge.

5. Afavorir l’autonomia en el procés d’aprenentatge.6. Fomentar Actituds interès i curiositat per l’observació de fenòmens i per la

utilització del mètode científic , desenvolupant Actituds que duguin a lainvestigació científica.

7. Sensibilitzar als alumnes en tot allò que es relaciona amb la cultura i Els seusinstruments que ell ja posseeix intentant ampliar-los.

8. Utilització del mètode inductiu i deductiu com a formes de raonament tan perfomentar l’observació sistemàtica com el raonament rigorós subjecte a lesregles del pensament.

9. Atenció a les peculiaritats cognitives del grup treballant aquells aspectes mésnecessaris per la maduració intel·lectual de l’alumne.

10. Utilització dels recursos pedagògics més adients per treballar la matèria talscom: mapes conceptuals, diagrames de flux, comentari de textos, dissertacions.

11. Estratègies que afavoresquin diverses habilitats cognitives tal com: l’anàlisi,l’analogia, la síntesi, la definició,la descripció, la interpretació.

12. Utilització del diàleg com instrument ordinari dins l’aula. Fomentació d’unesperit crític i a la vegada respectuós i tolerant amb el pluralisme ideològic ipolític.

13. Treballs grupals: exposicions dels alumnes dins l’aula de temes treballats engrup.

14. Debats sobre qüestions filosòfiques o d’interès general.

4. RECURSOS DIDÀCTICS I PEDAGÒGICS.

Aquest any s’utilitzarà com eina bàsica de treball , el llibre Filosofia 1RBATXILLERAT Editorial Vicens Vives. Aquest llibre està homologat per laConselleria d’Educació i Cultura i s’adapta als nous currículums base.

El professor oferirà textos, relacionats amb els diversos continguts que estreballen, que els alumnes hauran de comentar.

Els llibre de lectura d'aquest curs sera : “Planilàndia» de Edwin A. Abbot.Editorial El Barquero. Sobre aquesta lectura es farà un treball o examen quan elprofessor ho trobi convenient.

72

També està previst visualitzar alguna pel·lícula o documental que pugui tenirinterès per tractar alguns dels temes del currículum.

Aprofitant al màxim els recursos tècnics del centre, s’intentarà utilitzarretroprojectors i ordenadors portàtils per facilitar la pràctica docent i millorassimilació dels continguts per part dels alumnes.

6. INSTRUMENTS I CRITERIS PER L'AVALUACIÓ,CORRECCIÓ,PONDERACIÓ IPROMOCIÓ DE LA MATÈRIA DE FILOSOFIA

La proposta del departament en relació a l'avaluació de la matèria deFilosofia i Ciutadania és la següent:

a. Es faran exàmens escrits ( un o dos per trimestre i d'un tema o dossegons calgui) per avaluar el grau d’assoliment de les capacitatsexplicitades als objectius. Les proves es centraran tant en els contingutsconceptuals com els procedimentals

b. Es farà una feina o examen sobre una lectura d´un text literari o assaigfilosòfic. La realització d'aquest treball( en el cas de no fer una examen)és obligatòria per aprovar la matèria.

c. La nota de cada avaluació es farà a partir dels ítems explicitats al'apartat d.

Per superar la matèria el departament proposa els següents criteris:

d. La matèria es computarà de la següent manera: Exàmens 70%; Elstreballs i deures computaran el 30% restant de la nota. Actitud iparticipació: Aquest curs hem reforçat el paper de l'actitud car queconsideram que a una disciplina com aquesta és fonamental uncomportament exemplar. Per tant s'avaluarà el comportament de lasegüent forma: cada negatiu suposarà un 7% menys de la nota acumulada,Per ponderar Si un alumne acumula tants negatius com la meitat de lesclasses lectives impartides se li descomptarà un 35% de la notaacumulada. Així i tot l'alumne podrà compensar els seus negatius ambpositius que es computaran amb el mateix valor numèric. els apartats dedeures i treballs ,l'alumne haurà de treure una nota mínima de tres alsexàmens.

73

La nota de les avaluacions serà la nota acumulada dels diferents ítems proposats a laponderació i s'haurà d'aconseguir un 5. De forma excepcional es podrà aprovar unaavaluació amb una nota inferior a 5 però superior o igual a 4.6 si el professor ho jutjapertinent .

La nota final serà la mitja aritmètica de les tres avaluacions. Es considerarà aprovadal'assignatura quan s'hagin aprovat les tres avaluacions. També es consideraràsuperada l'assignatura si la mitjana aritmètica de les tres avaluacions es igual osuperior a 4,6 i el grau d'assoliment es suficient a consideració del professor.

Les proves que siguin objecte de correcció ho seran tenint en compte Elssegüents aspectes:

a. Adequació al tema o qüestió plantejada.b. Sentit crític o qüestionador.c. Relació amb Els contingut tractats a classe.d. Riquesa de vocabulari i coneixement de la terminologia.e. Claredat d’idees.f. Originalitat i creativitat.g. Competència lingüísticah. Domini de les habilitats cognitives exercitades: definició,

anàlisi-síntesi, comparació i relació d’autors i pensaments,interpretació dels texts, descripció.

.Els alumnes hauran de realitzar totes les tasques encomanades, especialmentles lectures explicitades als recursos didàctics. L’alumne tendrà un quadern d’aula onrealitzarà les tasques diàries, el professor podrà revisar periòdicament el quadernper comprovar l’aprofitament que fa l’alumne. El departament vol remarcar laimportància de la feina a casa i també dins l'aula així com una actitud positiva davantla matèria. L'enfocament ciutadà de la matèria ha de tenir present de forma especialel comportament de l'alumne dins l'aula, respectar el dret a l'educació de tots elscompanys es quelcom fonamental, seria un contrasentit que a una disciplina on bonapart es dedica a formar als alumnes per una convivència cívica i democràticaacceptant comportaments incívics o intolerants.

Atenent al principi d'atenció a la diversitat proposam pels alumnes ambdificultats d'aprenentatge o que presentin mancances acadèmiques la realització

74

d'activitats de reforç amb la finalitat d'assolir els objectius de la matèria. Esvalorarà positivament la bona predisposició de l'alumne en la realització d'aquestestasques.

PROGRAMACIÓ DE HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA.

INTRODUCCIÓ.La història de la filosofia és una matèria comuna a totes les modalitats, queculmina l’educació filosòfica en el batxillerat i que, per tant, està estretamentrelacionada amb la matèria filosofia i ciutadania que s’imparteix en el primercurs. Es tracta, efectivament, d’una aproximació des de la perspectiva històricaals grans problemes filosòfics que han estat estudiats a filosofia i ciutadaniades d’un punt de vista sistemàtic. La història de la filosofia abasta un amplicamp del saber, que recull un conjunt de reflexions entorn de l’ésser humà i elseu món, lligades als diferents moments històrics que es van generar iconnectades entre si en un intent progressiu de comprendre, racionalment icríticament, la realitat en el seu conjunt, orientant, a més, l’acció humana, tanten el pla individual com en el col·lectiu. En el procés de configuració d’allò quedenominam cultura occidental, el pensament filosòfic, com una de lesmanifestacions més totals de la racionalitat humana, ha contribuït, al’elaboració de sistemes conceptuals que van proporcionar respostes apreguntes bàsiques sobre problemes fonamentals als quals s’enfronta l’ésserhumà. Aquests sistemes conceptuals han estat el resultat de l’activitatreflexiva d’un gran nombre de pensadors, des dels presocràtics fins als nostresdies, els textos dels quals constitueixen l’expressió paradigmàtica del saberfilosòfic occidental.

Per tant, el sentit d’aquesta matèria en el batxillerat ha d’atendre a l’estudi il’anàlisi d’alguns dels problemes que autors molt representatius es van plantejaren les diferents èpoques en les quals sol dividir-se la història de la filosofia.Aquest estudi haurà de permetre a l’alumnat el contacte directe amb textosfilosòfics no extensos, però suficientment representatius dels seus autors,dels contextos historicoculturals que es van produir i de la pròpia tradició

75

filosòfica, el llegat de la qual constitueix un dels components essencials de laracionalitat contemporània occidental. Això no pressuposa de cap manera unaactitud de menyspreu cap a altres tradicions filosòfiques distintes, sinó mésaviat un intent de proporcionar a l’alumnat elements que els permetin situar-sede forma conscient i crítica en la seva pròpia cultura i descobrir, en el sid’aquesta, com s’han anat configurant determinades formes de comprendre elmón i el propi ésser humà. Hi ha qui creu que aquesta aproximació històrica ésla millor introducció a la filosofia ja que, de fet, els problemes i els sistemesconceptuals mai no estan desconnectats de la situació històrica en quèapareixen. En aquest sentit, s’ha arribat a afirmar que la filosofia i la històriade la filosofia són una mateixa cosa, afirmació rotunda, però, que no ésnecessari assumir per entendre que el currículum d’aquesta matèria restariaincomplet si no inclogués l’estudi crític de les arrels històriques del pensamentfilosòfic.

La justificació de la presència de la història de la filosofia en el currículum debatxillerat, en conseqüència, no pot ser diferent de la que s’ha donat a laintroducció del currículum de filosofia i ciutadania. L’única diferència realmentsignificativa és l’èmfasi que es posa en l’exigència que les teories filosòfiqueses presentin situades en les circumstàncies històriques i socials concretes enquè foren construïdes com a respostes a unes preguntes plantejades en elcontext intel·lectual d’una època determinada.

Hi ha diverses maneres d’enfocar la història de la filosofia i no només perquèels canvis en la seva evolució es poden explicar de forma diferent, sinó tambéperquè són prou diferents les activitats i produccions intel·lectuals que al llargdel temps han estat considerades filosòfiques. No és estrany, doncs, que siguienorme el nombre d’autors, escoles, corrents, moviments, sistemes o teoriesque legítimament es poden incloure en una història de la filosofia. Davantaquest panorama s’imposa seleccionar els continguts d’acord amb criteris quetinguin en compte, per una banda, les necessitats formatives dels jovesdestinataris d’aquest ensenyament i, per altra, la significació del coneixementd’autors i corrents filosòfics per obtenir una visió ponderada del paper que harepresentat el pensament filosòfic en el conjunt de la cultura pròpia.

76

Segons aquests criteris no tindria gaire sentit reduir la història de la filosofiaa una llista cronològica més o manco exhaustiva de teories, corrents i autorsdels quals semblàs que pot extreure’s la prova que no hi ha cap opiniódesbaratada que no hagi estat sostinguda per algun filòsof. Això no obstant,tampoc no es podrien presentar els continguts seleccionats sense tenir unavisió de conjunt de cada època i un esquema de les principals tendènciesfilosòfiques que inclogués els autors més representatius. I és que en la selecciódels continguts d’aquesta matèria, part dels quals es deixa a la discreció delprofessorat, la contextualització dins el pertinent marc històric ha de jugar unpaper fonamental. La qüestió que hauria de presidir i acompanyar eldesenvolupament de la programació d’aquesta matèria és la referent a quinesaportacions filosòfiques del passat són significatives per comprendre elsproblemes del present. La resposta a aquesta pregunta exigeix combinar elcontext actual en el qual apareix la varietat d’interessos contemporanis i elcontext coetani als interessos filosòfics plantejats en l’època històrica que espretén estudiar. En aquest punt convé evitar les dues il·lusions consistents apensar, per una banda, que els problemes dels antics són els mateixos que elsque tenim en l’actualitat, o, per altra banda, creure que aquells problemes notenen res a veure amb els problemes del present. Per molt diferents que siguinles circumstàncies socials i polítiques del passat, i per molt que l’historiadoraccentuï aquestes diferències per caracteritzar una determinada situacióhistòrica, podem trobar un seguit d’experiències comunes que han estat temad’allò que un poeta deia "la conversa que nosaltres mateixos som". Que aquestaconversa s’hagi fet en diferents llengües és també una experiència comuna quevaren tenir els antics grecs quan assimilaren la saviesa de pobles estrangers,els romans en traduir al llatí el pensament de poble grec, que també varen tenirels musulmans en traduir a l’àrab les obres dels filòsofs i científics grecs, i elscatalans, els castellans i els d’altres nacions en traduir a la seva llenguarespectiva obres de la cultura clàssica; és l’experiència que avui nosaltrescompartim amb els antics quan hem d’aprendre un altre idioma o hem derecórrer a traduccions per poder accedir a les obres literàries o filosòfiquesproduïdes en llengües diferents a la nostra. Per enraonar sobre la vida i la mort,sobre la felicitat i les desgràcies, sobre la justícia i el poder, sobre la natura iles creacions humanes, sobre els déus i les ciutats..., s’han manejat conceptescertament diversos, però mai no tan incommensurables amb els nostres com perpoder dir que no enraonaven del mateix que nosaltres parlam quan empram

77

aquests conceptes. Els canvis en la manera de pensar mai no són tan dràsticsque quedin desvinculats absolutament de les seves arrels històriques i, així, lagenealogia d’un concepte és una història de la continuïtat a través del canvi, ide la unitat a través de la diversitat. Els conceptes de natura o de justícia, perexemple, són entesos avui de manera prou distinta de la que tenien els antics,però aquests i altres conceptes, tot i ser coneguts a través de traduccions,retenen a bastament un significat bàsic que ens permet reconèixer-los en elsdiferents contextos lingüístics en què són utilitzats. Per aquest motiu el recursa la lectura, la interpretació i el comentari d’una petita antologia de textos delsautors seleccionats és del tot indispensable per estudiar la història de lafilosofia. Per al qui s’aproxima a la història del pensament encara és més decisiutenir en compte que l’exploració contemporània dels conceptes centrals de lafilosofia no hagués estat possible sense el constant recurs a allò que aquestsconceptes retenen de les construccions o runes del passat. En això consisteix lahistoricitat de la filosofia, la comprensió de la qual exigeix enllaçar sensesolució de continuïtat els problemes filosòfics del present amb els del passat.

OBJECTIUS

L’ensenyament de la història de la filosofia en l’etapa de batxillerat tendrà coma objectius desenvolupar en l’alumnat les capacitats següents:

1. Llegir de manera comprensiva textos filosòfics d’autoria diversa, comparar-los entre si, situar-los en els seu context històric, analitzar-los, interpretar-losi fer-ne un comentari crític. 2. Conèixer i utilitzar adequadament la terminologia bàsica dels autorsestudiats. 3. Desenvolupar hàbits de treball intel·lectual i estratègies d’accés, recollida,selecció i organització d’informacions pertinents per realitzar treballs escrits,exposicions orals o debats sobre algun tema d’interès filosòfic. 4. Exposar correctament, de paraula i per escrit, el pensament filosòfic delsautors estudiats i expressar el pensament propi amb correcció lingüística,rigor, ordre, claredat, coherència i creativitat.

78

5. Practicar correctament el diàleg i el debat, i valorar-los com a mitjàd’aproximació a la veritat i com a via privilegiada per a l’exercici actiu delrespecte, la tolerància i la comprensió mútua. 6. Reconèixer i comprendre des d’una perspectiva històrica els problemesfilosòfics estudiats en el curs anterior, valorant-los com a temptatives desolució a problemes plantejats en un determinat context històric i en connexióamb altres realitzacions culturals. 7. Conèixer els principals trets dels períodes en què es divideix la història de lafilosofia occidental i relacionar els aspectes socials, econòmics i polítics de cada un d’aquests amb les produccions de la tècnica, la ciència i la filosofia. 8. Desenvolupar i consolidar una actitud crítica davant d’opinionscontraposades, a partir de la comprensió de la relació que es dóna entre teoriesi corrents filosòfics que s’han succeït al llarg de la història, analitzant lasemblança i diferències en la manera de plantejar els problemes i en lessolucions proposades. 9. Valorar la utilitat de la reflexió filosòfica al llarg de la història per apropar-se a la solució de problemes filosòfics, morals, socials i polítics, i reconèixer laseva significació per a la comprensió del món actual. 10. Apreciar la capacitat de la raó per a regular l’acció humana individual icol·lectiva a través del coneixement i anàlisi de les principals teories ètiques ide les diverses teories de la societat, l’Estat i la ciutadania elaborades al llargde la història, i consolidar la pròpia competència social i ciutadana com resultatdels compromisos cívics assumits a partir de la reflexió ètica. 11. Identificar i jutjar críticament l’ús de conceptes, creences, teories oformes de pensar que hagin conduït o condueixin a posicions de caràcterintolerant, excloent o discriminatori com són ara l’androcentrisme,l’etnocentrisme o altres. 12. Descobrir els condicionaments històrics i culturals de la pròpia concepciódel món i enfortir l’actitud crítica davant les diferents opinions, teories odoctrines filosòfiques mitjançant l’anàlisi dels supòsits o prejudicis que els hancondicionat.

CONTINGUTS.

Continguts comuns

79

- Lectura, anàlisi i comentari de textos filosòfics, emprant amb propietat irigor els principals termes i conceptes filosòfics. - Exposició escrita, i, en el seu cas, oral, d’aspectes del pensament dels autorsestudiats, de la seva relació amb qüestions actuals, o de les pròpies reflexionssobre els principals problemes filosòfics, incorporant-hi críticament elpensament dels diferents filòsofs. - Planificació i execució de petits treballs d’investigació relacionats amb algunapartat del currículum.

- Pràctica del diàleg i del debat sobre els problemes filosòfics tractats,mitjançant l’exposició raonada del propi pensament i la recepció atenta i críticadels arguments dels altres.

Bloc 1. La filosofia antiga i medieval - Els orígens del pensament filosòfic occidental. - Plató. - Aristòtil. - L’hel·lenisme, Roma i el cristianisme. - La filosofia escolàstica. El lul·lisme.

Bloc 2. La filosofia moderna - El renaixement. La revolució científica. - Descartes i el racionalisme. - L’empirisme. Hume. - La il·lustració. - Kant i l’idealisme.

Bloc 3. La filosofia contemporània - Marx i el marxisme. - Nietzsche i la crisi de la raó. - La filosofia analítica. - Altres corrents filosòfics del segle XX. (La filosofia política de HannahArendt)- La filosofia hispana.

80

*Els autors destacats en groc són els que sortiran a la prova deselectivitat (sempre que no hi hagi canvis ordenats pel Coordinador de laUniversitat )

CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Llegir, analitzar i comentar textos filosòfics breus, determinant el tematractat, identificant el problema plantejat, explicitant les idees principals o latesi sostinguda, analitzant l’estructura lògica i retòrica del discurs, i situant eltext dins del context corresponent (tots els blocs).

Aquest criteri tracta d’avaluar la capacitat de comprendre textos filosòfics ide distingir els aspectes cabdals que han d’intervenir en la seva anàlisi: laidentificació del tema o problema principal, l’explicació dels conceptes ques’utilitzen i el reconeixement de les proposicions i els raonaments quefonamenten, en el seu cas, la conclusió. 2. Interpretar el sentit dels textos filosòfics relacionant-los amb el conjunt del’obra de l’autor, comparant-lo amb el pensament d’altres autors, i situar-los, enqualsevol cas, en el pertinent context històric (tots els blocs).

Amb aquest criteri es vol mesurar la capacitat de l’alumnat per explicar ambles seves pròpies paraules el sentit d’un text filosòfic superant la meraparàfrasi i utilitzant la informació obtinguda sobre l’autor, la seva obra i elcontext sociocultural en què s’ha expressat, com també la capacitat decomparar-lo amb altres obres d’autors que s’hagin ocupat de problemesfilosòfics semblants. 3. Identificar els supòsits implícits que sustenten els textos i valorar laconsistència dels seus arguments i conclusions, com també la vigència de lesseves aportacions en l’actualitat (tots els blocs).

Més enllà de la comprensió precisa del text, aquest criteri tracta de valorarl’assimilació per part de l’alumnat de les idees exposades per l’autor, de lavaloració que en fa i del desenvolupament de l’esperit crític per part de

81

l’alumnat, capaç de jutjar i manifestar de forma raonada el seu acord odesacord amb les opinions de l’autor. 4. Confeccionar un vocabulari bàsic a partir de la lectura de textos, la recercadel significat dels termes i la definició dels conceptes tenint en compte elcontext en què s’usen (tots els blocs).

Amb aquest criteri es pretén avaluar el domini del vocabulari específic de lafilosofia, més enllà del coneixement del lèxic culte de la llengua general,distingint els diferents usos que un autor en pot fer en diferents contextos iels diversos sentits que pot adquirir en diferents autors o corrents depensament. 5. Realitzar activitats de documentació sobre diversos aspectes de la històriadel pensament i organitzar la informació obtinguda en fitxes, arxius o quadern,amb esquemes o diagrames, mapes conceptuals o quadres cronològics, etc., pertal de preparar i confeccionar treballs posteriors (tots els blocs). Amb aquest criteri es tracta de mesurar l’habilitat en el maneig de diferentstipus d’obres de consulta solvents, com ara diccionaris, enciclopèdies,publicacions periòdiques, històries de la filosofia i de la ciència, en suportestàndard o informàtic, com a eines per a l’explicació de textos, la preparaciód’exposicions orals i debats, o la redacció de treballs que superin la tendènciainadmissible de la simple còpia, com també la capacitat per organitzar lainformació obtinguda i aprendre a citar-ne les fonts. 6. Exposar oralment o per escrit el pensament dels autors estudiats així com larelació entre el pensament filosòfic d’aquests autors i les pròpies idees sobreqüestions d’actualitat tractades per diferents mitjans de comunicació: premsa,revistes, televisió, cinema, Internet, etc (tots els blocs).

Amb aquest criteri es tracta d’avaluar la competència lingüística iargumentativa obtinguda per l’alumnat, tot comprovant el grau d’autonomia iactitud crítica a l’hora d’analitzar i valorar les aportacions històriques en eltractament de problemes filosòfics del present. 7. Participar en diàlegs i debats sobre qüestions filosòfiques que suscitinl’interès de l’alumnat aportant les pròpies reflexions, aprofitant les aportacionsdels companys i establint relacions significatives amb altres posicionssostingudes al llarg de la història de la filosofia (tots els blocs).

82

Aquest criteri pretén comprovar la capacitat per comprendre punts de vistaaliens, tant dels expressats pels companys com dels apresos amb l’estudi de lahistòria de la filosofia, i sostenir els propis punts de vista aportant argumentsen un diàleg orientat a la recerca en comunitat de les millors raons per donarrespostes a una qüestió filosòfica 8. Relacionar les qüestions filosòfiques estudiades amb les condicionshistòriques, socials i culturals en les quals sorgiren i amb els problemescoetanis als quals intentaren donar resposta (blocs 1, 2 i 3).

La intenció d’aquest criteri és comprovar la capacitat per situar les qüestionsfilosòfiques en el pertinent marc històric en què sorgeixen, comparant idiferenciant el saber filosòfic d’altres manifestacions culturals (mite, art,ciència, religió, literatura, etc.) que apareixen en el mateix context, i analitzarla relació existent entre els plantejaments i les propostes filosòfiques, i elsproblemes i les necessitats de la societat de l’època. 9. Ordenar i situar cronològicament les diverses teories filosòfiquesanalitzades en el desenvolupament dels nuclis i en l’estudi dels textos,relacionant-les unes amb altres (blocs 1, 2 i 3).

Es pretén comprovar amb aquest criteri la capacitat per localitzarcronològicament les diverses teories filosòfiques estudiades posant-les enrelació amb les grans fites històriques i identificar la similitud o discrepànciadels plantejaments i les solucions adoptades per cada una. 10. Reconèixer i repudiar les conceptualitzacions de caràcter excloent idiscriminatori, com l’esclavisme, l’androcentrisme i l’etnocentrisme, queapareixen eventualment en els discursos filosòfics de diferents èpoques, ivalorar positivament els intents de superar-les (blocs 1, 2 i 3).

Aquest criteri pretén avaluar la capacitat de l’alumnat’ per descobrir en elstextos filosòfics supòsits, implícits o explícits, que comportin actitudscontràries al respecte dels drets humans, com també la seva capacitat perexaminar atentament i de manera crítica les conseqüències pràctiques delsprejudicis i dels discursos teòrics. 11. Criticar la pròpia concepció del món descobrint la seva supeditació adeterminats factors històrics, polítics, socials i culturals, i les assumpcionsimplícites que la condicionen (blocs 1, 2 i 3).

83

Amb aquest criteri es vol determinar la capacitat de l’alumnat per examinar ladependència del propi pensament respecte dels factors aliens que elcondicionen, descobrint els supòsits, i prejudicis eventualment assumits deforma acrítica. 12. Apreciar la capacitat de la raó per formular explicacions temptatives de larealitat, i en particular de la societat i per orientar l’acció humana individual icol·lectiva a través del coneixement i l’anàlisi de les principals teories ètiques ide les diverses teories de la societat, l’Estat i la ciutadania elaborades al llargde la història, i consolidar la pròpia competència social i ciutadana com aresultat dels compromisos cívics assumits a partir de la reflexió ètica (blocs 1,2 i 3). Amb aquest criteri es pretén saber si l’alumnat ha arribat a descobrir, i en quingrau, el paper imprescindible de la raó per al plantejament dels problemesteòrics i pràctics i si és conscient de l’esforç que ha suposat al llarg de lahistòria de la humanitat l’ampliació i el manteniment del seu abast.

4. INSTRUMENTS PER L’AVALUACIÓ.

Bàsicament seran les proves objectives ( es farà 1 examen mínim per trimestre,comentaris de text.....) que es realitzaran al llarg del curs . Així mateix es tindrà encompte l’actitud i participació de l’alumne dins l’aula.

5. CRITERIS DE CORRECCIÓ, PONDERACIÓ I PROMOCIÓ DE HISTÒRIA DELA FILOSOFIA.

La correcció de les proves (especialment els exàmens que es facin) s’atendrà alscriteris d’avaluació explicitats en aquesta programació i al seguiment de les pautesdonades pel professor. Aquestes pautes tendran molt en compte els criteris queestableix la UIB per superar l'examen de selectivitat. El còmput de la notatrimestral es farà a partir dels següents criteris:

a) Els exàmens representaran el 90% de la nota.b) Els treballs individuals i l'actitud i participació de l'alumne podransuposar el 10% de la nota.

84

c) La nota trimestral serà la mitja aritmètica dels exàmens realitzats més lavaloració del professor en quan a l'aprofitament de la matèria.d) La nota requerida per aprovar un trimestre serà de 5, el professorarredonirà la nota quan tengui decimals segons l'aprofitament que hagirealitzat l'alumne durant el trimestre.e) Es considerarà aprovada l'assignatura en els dos supòsits següents:1. Si l'alumne aprova tres avaluacions.2. Si la mitja aritmètica de tots els exàmens fets és igual o superior a 4,7

Observacions: en el primer supòsit la nota final serà la mitja aritmètica deles tres avaluacions, el professor podrà incrementar fins un 10% la notavalorant l'esforç realitzat durant el curs. Si un alumne suspèn alguna de lesavaluacions es realitzara la mitja aritmètica de tots els exàmens realitzatsdurant el curs i si arriba a un 4,7 o més aprovarà la matèria.

6. RECURSOS DIDÀCTICS I PEDAGÒGICS.

El professor donarà a l’alumnat materials per estudiar i treballar els texts iautors que es recullin en aquesta programació. També es proporcionarà als alumnesbibliografia i orientacions per treballar sobre aspectes monogràfics o recercad’informació.

7. METODOLOGIA.

La metodologia a seguir intentarà dur a terme les orientacions didàctiques quees recullen a aquesta programació. Destaca la importància que els alumnes facin unprocés significatiu i a la vegada constructiu del seu aprenentatge. Així es procuraràtreballar els aspectes procedimentals (sobretot el comentari de text) i a la vegadaaltres estratègies com la realització de mapes conceptuals, diagrames de flux. Etc...

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT.

Es pot contemplar l'atenció a la diversitat amb dos tipus de mesures decaràcter general que no afecten al currículum, i específiques que afecten alcurrículum i per les quals és necessària una avaluació psicopedagògica del'alumne. Les mesures de caràcter general que aplicarem seran la diversitat demetodologies i de materials didàctics: les diferents maneres de presentar les

85

activitats i la gradació de les mateixes, que són un recurs que emprarem quan esdetectin diferents graus de coneixements previs dels alumnes o diferentsgraus d'autonomia o d'assoliment d'ensenyaments anteriors; i el reforçeducatiu, que consistirà en organitzar activitats de consolidació i reforç.

Les mesures de caràcter específic s'utilitzaran per l'alumnat amb avaluaciópsicopedagògica que presenta dificultats d'aprenentatge general i permanent ipels alumnes amb dificultats per problemes lingüístics. L'alumnat ambdificultats d'aprenentatge necessitarà una Adaptació Curricular IndividualSignificativa(ACIS), és a dir, la modificació d'un o més objectius i o contingutsdel currículum, que es realitzarà coordinadament amb el mestre de pedagogiaterapèutica.

Sempre i en tots cas es procurarà treballar segons les orientacions delDepartament d'Orientació.

PROGRAMA D’ACTIVITATS EXTRAESCOLARS.

En aquest moment no hi ha cap activitat extraescolar que s'hagi concretat.

PLA FOMENT DE LA LECTURA

La lectura és un procediment essencial a totes les àrees del nostredepartament. Sigui a través de lectures d'obres filosòfiques o literàries o a través detextos, la programació recull les diferents formes com contribuir a fomentar un hàbittan necessari. Concretament la lectura comprensiva serà treballada a tots els nivellsseguin les orientacions didàctiques de la Conselleria d'Educació.

PLA DE PENDENTS.

Seguint les orientacions de la Conselleria d'Educació, el departament farà unseguiment dels alumnes que tenguin pendent alguna de les nostres matèries. Se'lsinformarà als alumnes dels calendaris de recuperació així com de les activitats quehauran de realitzar per recuperar-les. Aquest curs tenim 10 alumnes que tenen

86

pendent l'àrea de Ciutadania i 1 alumne que té pendent Filosofia i Ciutadania. Elscriteris per aprovar-les són:

RECUPERACIÓ PENDENTS D’EDUCACIÓ PER LA CIUTADANIA I ELS DRETS HUMANS. CURS 2015-16

Els alumnes que tinguin suspesa la matèria de Educació per la Ciutadania i Els Drets Humans hauran de realitzar les tasques següents:

a. presentar un quadern en les activitats incloses en el dossier que es va emprar al moment de fer l’assignatura. També ha d’incloure un resum del temes. Els temes són:

-Tema 3. El respecte a la diferència. -Tema 4. Els Drets Humans.

-Tema 6. Entre tots i totes decidim.

b. fer un examen de recuperació al mes de febrer quan disposi CAPORALIA.

La nota del control es valorarà amb un 40% de la nota i la feina del quadern amb un 60%.

Per presentar les feines es van acordar les següents dates:

Tema 1. primera setmana del mes de Novembre.Tema 2. 1 de desembre.Tema 3. 29 de gener.

El professor encarregat del seguiment de pendents d'aquesta assignatura serà Josep Orfí Mestre.

Per qualsevol dubte demaneu informació als membres del departament.

Gabriel Valls (Cap del Departament)

Son Servera 6 d'octubre del 2015

87

RECUPERACIÓ PENDENTS FILOSOFIA I CIUTADANIA. CURS 2015-16

Els alumnes que tinguin suspesa la matèria de Filosofia i Ciutadania s'atendran als següents criteris per superar la matèria:

1r. Es farà un examen dels temes vists durant el curs anterior en les dates que posi Caporalia. Aquest examen suposarà el 70% de la nota.

2n. Es realitzarà un quadern amb un resum de cada tema i les activitats fetes. Aquesta tasca suposarà el 30% de la nota.

Els temes a avaluar seran els següents:

-Tema 1: El lloc de la filosofia en el saber humà-Tema 2. Problemes i tasques de la filosofia.-Tema 3. Què és l'ésser Humà?-Tema Lògica: Continguts tractats i exercissis treballats en el dossier que es va

donar.

Per presentar les feines el departament ha acordat les següents dades:

Tema 1. primera setmana del mes de Novembre.Tema 2. 1 de desembre.Tema 3. 29 de gener.

Tema Lògica: es pot adjuntar a qualsevol de data mentre no sigui mes tard del 29 de gener.

El professor encarregat del seguiment de pendents d'aquesta assignatura serà Gabriel Valls

Per qualsevol dubte demaneu informació als membres del departament.

Gabriel Valls (Cap del Departament)

Son Servera 6 d'octubre del 2015

88