PROGRAMACION DE AULA (Matem‡ticas 11 EP) · Web view1. Introducció La programació de la matèria de TECNOLOGIA considera les competències bàsiques associades a la matèria,

Tecnologia 4 ESOProgramació d’aula

edebé 1


TECNOLOGIA 4

1. Introducció

La programació de la matèria de TECNOLOGIA considera les competències bàsiques associades a la matèria, els objectius, els continguts i els criteris d'avaluació de cada curs i els concreta i organitza en unitats didàctiques.Cadascuna d'aquestes unitats didàctiques desenvolupa les seqüències d'aprenentatge segons els següents criteris:— Augmenta de manera progressiva el nivell d'exigència, generant situacions d'ensenyament-

aprenentatge que plantegen un repte a l'alumne, exigint-li cada vegada un major grau de coneixements i estratègies.

— Inicia els nous aprenentatges assegurant la base dels anteriors.— Manté un enfocament globalitzador i interdisciplinari entre els continguts comuns a

diverses matèries, de manera que, en abordar-los, s'obtingui una visió completa.— Desenvolupa els continguts atenent la seva didàctica específica, viculant-los amb l'entorn

dels alumnes i tractant que descobreixin la seva funcionalitat perquè resultin cada cop més significatius.

— Introdueix i propicia el tractament formatiu dels continguts transversals.— Fomenta maneres de raonament adequades al moment evolutiu d'aquests alumnes i

introdueix el mètode i el pensament científics.— Privilegia activitats que promoguin la reflexió crítica sobre què aprèn i com ho aprèn.— Convida al treball en equip i a aprendre en equip.— Afavoreix l'expressió clara i precisa del pensament, a través del llenguatge oral i escrit.— Proposa suficients activitats de reforç i aprofundiment, per adaptar-se a la majoria dels

alumnes.— Dóna a l'avaluació un caràcter formatiu per a alumne/a i el professor/a, i incorpora el caràc-

ter orientador propi d'aquesta etapa.

Les competències bàsiques en la matèria de TECNOLOGIA

Edebé entén les competències bàsiques com aquells aprenentatges que es consideren imprescindibles i que l'alumne ha d'haver desenvolupat en acabar aquesta etapa per la consecució de la seva realització personal, l'exercici de la ciutadania activa, la seva incorporació satisfactòria a la vida adulta i el desenvolupament d'un aprenentatge permanent al llarg de la vida.

Els àmbits de competències bàsiques identificats són els següents:— Competència en comunicació lingüística.

edebé 2


— Competència matemática.— Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.— Tractament de la informació i competència digital.— Competència social i ciutadana.— Competència cultural i artística.— Autonomia i iniciativa personal.— Competència per aprendre a aprendre.

Per la seva mateixa naturalesa les competències bàsiques tenen un caràcter transversal; per tant, cadascuna de les competències bàsiques s’assolirà a partir del treball en les diferents matèries de l'etapa.En les pàgines finals del llibre de l'alumne es presenta un llistat de les competències bàsiques que es desenvolupen al llarg de tot el curs i una sèrie d'activitats per a la seva avaluació.

2. Estructura del llibre i de les unitats

El llibre de l'alumne de Tecnologia 4 consta de deu unitats didàctiques i un annex on es recullen les competències bàsiques treballades i una prova d'avaluació.— Presentació de la unitat. Es compon d'una doble pàgina mitjançant la qual s'introdueix la

unitat a partir d'una fotografia i un text motivador. Es relacionen les competències bàsiques que l'alumne desenvoluparà en la unitat, es mostra com s'organitzen els continguts de la unitat i es proposen unes activitats per recordar aquells continguts previs necessaris per enfrontar la unitat.

— Els continguts de la unitat es presenten estructurats en apartats i subapartats.— En les Activitats de síntesi es proposen activitats complementàries a les de la unitat.

Aquestes activitats estan agrupades per seccions per tal de facilitar-ne la identificació. Aquest apartat finalitza sempre amb un resum, un esquema, un quadre sinòptic o un mapa conceptual incomplets perquè l'alumne dugui a terme la síntesi dels continguts presentats.

— El Vocabulari bàsic recopila tots els termes tècnics nous que s'han utilitzat al llarg de la unitat, acompanyats d'una breu definició. Pot resultar d’una gran utilitat i permet al professor o professora treballar les competències lingüístiques d'àmbit tecnològic.

— En l'Avaluació es proposa una sèrie d'activitats, relacionades amb les competències bàsiques enunciades al principi de la unitat, perquè l'alumne o alumna pugui comprovar el grau de comprensió dels continguts treballats.

— L'apartat Curiositats pretén aproximar els alumnes a la realitat tecnològica des d'una perspectiva diferent de la que s'ha utilitzat en la unitat.

— Per acabar, Tecnologia a la xarxa convida els alumnes a endinsar-se a la xarxa internet i descobrir-hi nous aspectes de la realitat tecnològica, bé a partir de direccions electròniques concretes, bé mitjançant l'ús de motors de recerca.

Al final d'algunes unitats es proposen una sèrie de Pràctiques que permeten utilitzar simuladors informàtics. Amb aquests és possible muntar circuits elèctrics, electrònics i pneumàtics i reproduir de manera virtual, el comportament de molts sistemes tecnològics.

edebé 3


3. Programació

Unitat 1: El desenvolupament tecnològicUnitat 2: La construcció d'habitatgesUnitat 3: Instal·lacions domèstiquesUnitat 4: Disseny gràficUnitat 5: Electrònica analògicaUnitat 6: Electrònica digitalUnitat 7: Sistemes electrònicsUnitat 8: Elements d'un sistema automàticUnitat 9: Control i comunicacionsUnitat 10: Sistemes pneumàtics i hidràulics

edebé 4


UNITAT 1: El desenvolupament tecnològic

Temps aproximat: 3 setmanes.Interdisciplinarietat: Llengua i Literatura; Ciències de la Naturalesa (Física i Química); Ciències Socials, Geografia i Història.

Objectius didàctics Distingir les grans etapes que determinen el desenvolupament tecnològic i analitzar els

avantatges i els inconvenients d'aquests avenços. Conèixer a fons les grans fites de la història de la tecnologia que van afavorir canvis

significatius en el desenvolupament tecnològic. Analitzar l'evolució dels objectes amb el pas del temps, des de la seva invenció fins al

moment actual.

Competències bàsiques Conèixer els trets de les principals etapes de la història de la tecnologia. Identificar algunes fites de la història de la tecnologia i reconèixer l'aportació de cadascuna

a la millora de les condicions de vida de les persones. Valorar positivament l'evolució dels objectes al llarg de la història gràcies a la tecnologia.

Ensenyaments transversals Educació per al consum: reconeixement de la utilitat dels avenços tecnològics quan

s'apliquen a objectes quotidians. Educació moral i cívica: interès per conèixer les grans fites de la història de la tecnologia.

ContingutsFets, conceptes i sistemes conceptuals

La revolució neolítica. La revolució industrial. L'acceleració tecnològica del segle XX. Els electrodomèstics: tipus. La roda. L'arada. La impremta. Tècniques d'impressió. La màquina de vapor: antecedents. La màquina de Watt. Evolució de la màquina de vapor.

edebé 5


L'electricitat. El microxip. La rentadora. La màquina de cosir. La planxa.

Procediments Comparació entre dispositius domèstics antics i actuals. Anàlisi dels processos actuals d'impressió. Anàlisi del funcionament d'una màquina de vapor primitiva. Recerca d'informació històrica a la xarxa internet.

Actituds, valors i normes Curiositat per conèixer el desenvolupament de la tecnologia en diferents etapes històriques. Interès per conèixer les grans fites en el desenvolupament de l'electricitat. Valoració de la importància del descobriment del microxip per al desenvolupament

posterior de la tecnologia electrònica. Interès per conèixer els antecedents i l'evolució dels objectes d'ús quotidià.

Activitats d’aprenentatge1. Les grans etapes

Llegir un text i observar unes imatges per descobrir l'avenç que va suposar l’anomenada revolució neolítica en aspectes com ara la tecnologia de la pedra polida, la producció d'aliments i el creixement demogràfic.

Llegir un text per prendre consciència dels canvis que va introduir la primera Revolució Industrial en els sistemes de producció i els serveis que va proporcionar la segona.

Reconèixer l'acceleració tecnològica experimentada al llarg delsegle XX i identificar alguns dels elements causants d'aquesta acceleració mitjançant la lectura de textos i l'observació d'imatges.

Identificar els electrodomèstics com un dels exponents del desenvolupament tecnològic actual i classificar-los segons la seva funció.

2. Fites en la història de la tecnologia Entendre la importància de la roda per al transport; observar una seqüència d'imatges i llegir

el text que les acompanya per descobrir l'evolució experimentada per la roda des de la seva invenció.

Comprendre com l'arada va transformar radicalment les tècniques agrícoles i analitzar els seus canvis al llarg del temps mitjançant la lectura d'un text i l'anàlisi d'una imatge.

Llegir un text i observar atentament les imatges que l’acompanyen per conèixer els antecedents del llibre, analitzar els elements innovadors de la impremta de Gutenberg, distingir les tècniques actuals d'impressió i reconèixer el procés que s’hi duu a terme.

Observar en imatges diferents artefactes antecessors de la màquina de vapor de Watt, identificar els elements bàsics d'aquesta i descobrir-ne l’evolució i l’ocàs al llarg del segle

edebé 6


XIX. Consultar un eix cronològic de la història de l'electricitat per valorar la importància

d'aquesta font d'energia en el desenvolupament tecnològic. Investigar els orígens del microxip i analitzar-ne la tècnica de fabricació (planar), la funció i

les aplicacions.3. Evolució dels objectes

Llegir un text per reconèixer la importància dels canvis tecnològics que han possibilitat l'evolució dels objectes.

Llegir textos i observar seqüències d'imatges per descobrir l'evolució de diferents objectes quotidians gràcies als avenços tecnològics.

Activitats de reforç Analitzar i escriure correctament una sèrie de frases sobre les grans etapes tecnològiques. Completar textos sobre les grans etapes tecnològiques amb les paraules adequades. Relacionar grans fites de la història de la tecnologia amb la data del seu desenvolupament i

formar frases. Escriure termes relacionats amb diferents tècniques d'impressió al costat de la descripció

que les correspon.

Activitats d’aprofundiment Aplicar la llei d'Ohm a un circuit de corrent continu alimentat per una pila de 9 V fent servir

el simulador Crocodile Clips. Investigar els conceptes de circuit obert i circuit tancat, l'associació de làmpades en sèrie i

en paral·lel, i el funcionament de les resistències en aquest tipus d'associacions utilitzant el simulador Edison.

Obtenir informació a la xarxa internet al voltant de la nanotecnologia.

Criteris d’avaluació Identificar els trets propis de cadascuna de les grans etapes de la història de la tecnologia. Descriure els grans avenços tecnològics que es van desenvolupar a partir de la primera

Revolució Industrial. Enumerar les fites tecnològiques que caracteritzen el segle XX. Reconèixer els objectes i artefactes que han marcat una època en la història de la tecnologia

i descriure’n les característiques, les aplicacions i la innovació que va suposar la seva utilització.

Conèixer els principals científics i investigadors relacionats amb la història de l'electricitat. Descriure l'evolució experimentada per qualsevol objecte d'ús quotidià i justificar-la a partir

dels avenços tecnològics que ha anat incorporant al llarg del temps.

Activitats d’avaluacióRealitzar les activitats d’autoavaluació del llibre de l’alumne (pàg. 24).

edebé 7


Realitzar les activitats proposades en la fitxa de la Carpeta de recursos (pàg. 33).— Observar imatges de dues arades, identificar –ne els elements comuns, explicar la funció de

cadascun i comentar-ne breument l’evolució.— Relacionar una sèrie d'investigadors i inventors amb el dispositiu elèctric que va

desenvolupar cadascun.— Descriure breument els avenços tecnològics que va provocar la primera Revolució

Industrial.

edebé 8


UNITAT 2: La construcció d'habitatges

Temps aproximat: 3 setmanes.Interdisciplinarietat: Llengua i Literatura; Ciències de la Naturalesa (Física i Química); Matemàtiques; Educació Visual i Plástica.

Objectius didàctics Diferenciar els espais habitables d'un habitatge, les condicions mínimes d'habitabilitat i els

serveis dels quals disposa. Reconèixer les etapes d'un projecte de construcció i els documents que s'elaboren en

cadascuna. Distingir els materials i els recursos tècnics i humans que s'empren en la construcció d'un

habitatge. Conèixer les fases per les quals passa el procés de construcció d'un habitatge.

Competències bàsiques Reconèixer la utilitat dels serveis que rep un habitatge i la necessitat que compleixi unes

normes mínimes d'habitabilitat. Identificar els materials, les eines, els estris i les màquines que s'empren en la construcció

d'un habitatge. Utilitzar els materials i les eines adequats en processos de manteniment senzill d'un

habitatge.

Ensenyaments transversals Educació per al consum: reconeixement de la importància i la utilitat dels serveis que reben

els habitatges. Educació per al consum: hàbit de consultar la memòria de qualitats d'un projecte

constructiu per comprovar l'ajustament d'aquest amb la realitat.


Concepte d'habitatge. Espai habitable: dependències interiors i exteriors. Condicions mínimes d'habitabilitat. Tipus d'habitatges. Serveis dels quals disposa un habitatge. Urbanisme: el PGOU. Qualificació del sòl. El projecte de construcció: concepte.

edebé 9


L'etapa imaginativa: condicionants del projecte. L'etapa gràfica: els plànols del projecte. L'etapa documental. Recursos materials: materials de construcció. Recursos humans: professionals que treballen en la construcció. Recursos tècnics: eines, estris, maquinària i energia. Preparació del terreny. Execució de l'estructura. Tancament de l'edifici. Acabament interior: revestiments.

Procediments Anàlisi de les condicions d'habitabilitat d'un habitatge. Càlcul de la superfície útil d'un habitatge. Interpretació de plànols d'alçat i de planta d'un projecte de construcció. Anàlisi de les característiques tècniques dels materials i les eines que s'empren en la

construcció.Actituds, valors i normes

Valoració dels serveis urbans que permeten millorar la qualitat de vida en els habitatges. Interès per analitzar amb detall la memòria de qualitats d'un projecte constructiu i

comparar-la amb el resultat final.

Activitats d’aprenentatge1. Habitatge i qualitat de vida

Llegir un text per prendre consciència de la diversitat de factors que intervenen en el moment d'escollir les característiques del propi habitatge.

Distingir entre dependències interiors i exteriors d'un habitatge i llegir un text per diferenciar els habitatges de protecció oficial (HPO) i les de preu taxat (HPT).

Observar plànols i llegir textos per descobrir les condicions mínimes d'habitabilitat que ha de complir un habitatge.

Distingir diferents tipus d'habitatges segons la disponibilitat de materials, l'adaptació al medi i l'activitat econòmica dels seus habitants.

Identificar, en una imatge i un text, els serveis que reben els habitants d'un habitatge urbà. Distingir els diferents tipus de sòls i les especificacions del PGOU.

2. El projecte de construcció Identificar les característiques generals de les etapes per les quals passa un projecte

constructiu mitjançant la lectura d'un text. Descobrir els condicionants que determinen l'etapa imaginativa d'un projecte.

edebé 10


Observar la imatge dels plànols d'un projecte i llegir un text descriptiu per descobrir la informació que aporta cada plànol.

Llegir un text i consultar un document per identificar les característiques dels que s'elaboren en l'etapa documental i els canvis que poden afectar el projecte durant el procés de construcció.

3. Recursos utilitzats en construcció Observar un diagrama de blocs per prendre consciència de la gran varietat de materials que

s'empren en la construcció d'un habitatge. Llegir un text descriptiu de les característiques dels materials de construcció. Llegir textos i observar imatges per descobrir els diferents oficis i professions que

intervenen en el procés de construcció, les fonts d'energia que s'hi empren i les diferents eines i estris.

4. El procés de construcció Llegir textos i observar imatges per descobrir els treballs que es duen a terme a cadascuna

de les fases del procés de construcció d'un habitatge. Consultar un quadre per identificar els revestiments més usuals que s'apliquen als elements

estructurals d'un habitatge.

Activitats de reforç Comparar les instal·lacions i els serveis de l'habitatge que es descriu en un text amb els de la

pròpia casa i completar un quadre. Enumerar els avenços tecnològics de què disposem en l'actualitat i assenyalar els beneficis

que ens produeixen. Relacionar els diferents plànols de construcció amb la informació que aporta cadascun. Identificar les eines i els estris que apareixen en una imatge i explica per a què s'utilitza

cadascun. Localitzar en una sopa de lletres els noms de quinze materials de construcció i classificar-

los en una taula segons si són naturals o transformats. Completar un text amb els diferents oficis i professions que intervenen en els processos de

construcció.

Activitats d’aprofundiment Confeccionar la memòria de qualitats del propi habitatge seguint les pautes que s' indiquen

en un document. Confeccionar fitxes de les eines que s'empren en construcció segons un model donat. Elaborar morters de diferents composicions seguint les dosificacions que s'indiquen en una

taula. Manipular diferents materials naturals i transformats per tal d’apreciar-ne les

característiques físiques i mecàniques. Desplaçar-se fins a una obra pròxima i observar, in situ, les característiques dels recursos

tècnics emprats i les fonts d'energia que es fan servir per moure les màquines.

edebé 11


Cercar informació a la pàgina web del Ministerio de la Vivienda per investigar les ajudes oficials a l'adquisició d'habitatges i les característiques del Pla d'Habitatges vigent.

Criteris d’avaluació Distingir les dependències d'un habitatge i determinar les condicions mínimes

d'habitabilitat. Justificar l'estructura d'un habitatge en funció dels condicionants dels quals depèn. Identificar els serveis que rep un habitatge i valorar-ne la utilitat. Distingir tipus de sòls per la seva utilitat des del punt de vista urbanístic. Interpretar plànols d'habitatges. Enumerar diferents recursos (materials, tècnics i humans) que s'empren en un projecte de

construcció i assenyalar-ne la utilitat i les aplicacions. Descriure, a grans trets, el procés de construcció d'un habitatge.

Activitats d’avaluacióRealitzar les activitats d’autoavaluació del llibre de l’alumne (pàg. 46).Realitzar les activitats proposades en la fitxa de la Carpeta de recursos (pàg. 45).

— Relacionar les instal·lacions d'un habitatge amb els avantatges que aporta cadascuna.— Completar un diagrama amb les etapes d'un projecte de construcció i les activitats que es

duen a terme a cadascuna.— Enumerar eines o estris que s'empren en construcció i assenyalar per a què s'utilitza

cadascun.

edebé 12


UNITAT 3: Instal·lacions domèstiques

Temps aproximat: 3 setmanes.Interdisciplinarietat: Llengua i Literatura; Ciències de la Naturalesa (Física i Química); Matemàtiques.

Objectius didàctics Reconèixer la funció de les diferents instal·lacions que hi ha en un habitatge per al

subministrament d'electricitat, aigua i gas i per a l'evacuació d'aigües residuals. Identificar els operadors de què consten les instal·lacions d'aigua i degas i confeccionar -ne

esquemes utilitzant simbologia normalitzada. Calcular el cost del subministrament d'energia elèctrica, d’aigua i de gas tenint en compte

els preus vigents i els impostos.

Competències bàsiques Identificar les característiques de les instal·lacions domèstiques, el seu funcionament i la

manera de mantenir-les. Interpretar els termes de les factures de consum que presenten les diferents empreses de

subministrament de productes energètics. Valorar la utilitat dels sistemes de control intel·ligent de les instal·lacions domèstiques.

Ensenyaments transversals Educació per al consum: interès per conèixer la simbologia normalitzada que s'utilitza en

les instal·lacions domèstiques. Educació per al consum: hàbit de comprovar el cost dels serveis que rep l'habitatge a partir

de les dades que subministren els rebuts i les factures. Educació per a la salut: respecte per les normes d'instal·lació elèctriques per tal d’evitar

accidents. Educació ambiental: responsabilitat en l'ús de l'aigua i interès per conèixer els tractaments

als quals se sotmet per depurar-la..


Elements de seguretat i control. Grau d'electrificació d'un habitatge. Esquemes elèctrics. Conductors. Normes d'instal·lació. Elements components d'una factura de consum elèctric.

edebé 13


Circuit de distribució d'aigua. Circuit d'evacuació. Elements components d'una factura de consum d'aigua. El cicle integral de l'aigua. Subministrament de gas canalitzat. Subministrament mitjançant bombones. La factura de gas canalitzat. El cost del gas envasat. Concepte de domòtica. Instal·lacions intel·ligents.

Procediments Determinació del grau d'electrificació d'un habitatge. Confecció d'esquemes elèctrics. Càlcul del cost del consum elèctric. Interpretació de l'esquema d'un circuit de distribució d'aigua potable. Interpretació d'esquemes de circuits de subministrament de gas.

Actituds, valors i normes Respecte per les normes d'instal·lació elèctrica. Interès per conèixer i interpretar tots els conceptes que apareixen en una factura de consum

elèctric, en una de consum d'aigua i en una de consum de gas canalitzat.

Activitats d’aprenentatge1. La instal·lació elèctrica d'un habitatge

Llegir un text i observar una sèrie d'imatges per descobrir la funció dels elements de seguretat i control d'una instal·lació elèctrica: comptador, ICP, ID i PIA.

Observar un diagrama i llegir un text per identificar els circuits de què consta una instal·lació segons el seu grau d'electrificació.

Analitzar les característiques dels esquemes elèctrics (general i sobre plànol en planta) i interpretar-ne correctament la simbologia.

Identificar en una imatge la fase, el neutre i la presa de terra d'un conductor elèctric. Llegir i comentar algunes normes que cal respectar en fer la instal·lació elèctrica d'un

habitatge.2. La factura de consum elèctric

Observar una factura de consum elèctric i localitzar-hi els conceptes que es descriuen en un text.

Calcular el cost real d'un consum determinat tenint en compte tots els factors implicats.3. La instal·lació d'aigua

Observar una imatge i localitzar-hi els principals operadors que componen els circuits de distribució i evacuació d'aigua d'un habitatge.

Analitzar un esquema i llegir un text per descobrir les característiques i la funció dels

edebé 14


operadors del circuit de distribució. Llegir un altre text per descobrir les característiques i la funció dels operadors del circuit

d'evacuació.4. La factura de consum d'aigua

Observar una factura de consum d'aigua i localitzar-hi els conceptes que es descriuen en un text.

Llegir un text i observar una imatge per prendre consciència del procés que segueix l'aigua des de la seva captació fins a la seva depuració.

5. La instal·lació de gas Comparar textos i imatges per apreciar les analogies i les diferències entre la xarxa de

subministrament de gas canalitzat i el subministrament mitjançant bombones de gas envasat. Identificar els símbols dels operadors dels circuits de subministrament de gas en diferents

esquemes.6. El consum de gas

Observar una factura de consum de gas i localitzar-hi els conceptes que es descriuen en un text.

Llegir un text per prendre consciència del valor de la bombona de gas envasat.7. Introducción a la domótica

Llegir un text, observar una imatge i consultar un quadre per prendre consciència de la importància creixent de les instal·lacions intel·ligents en els habitatges.

Activitats de reforç Calcular el grau d'electrificació d'un habitatge de manera que es puguin connectar els

receptors que apareixen en una taula. Confeccionar un esquema unifilar a partir d'un altre multifilar. Completar una taula amb la identificació de diferents operadors de les instal·lacions

d'electricitat, d’aigua i de gas i la seva funció respectiva. Completar un text relacionat amb la instal·lació d'aigua d'un habitatge. Relacionar diferents operadors del circuit de distribució de gas amb la seva descripció.

Activitats d’aprofundiment Dur a terme l'anàlisi de les instal·lacions de subministrament d'aigua, de gas i d’energia

elèctrica, i d'evacuació d'aigües residuals del propi habitatge. Confeccionar la maqueta en planta d'un habitatge i dissenyar i muntar el circuit elèctric

d’enllumenat fent servir el programa Microsoft Visio. Dissenyar i construir la maqueta d'una habitació que disposi d'un circuit elèctric proveït d'un

relé de dues posicions amb el qual es puguin activar dos operadors, una làmpada i un brunzidor, fent servir el simulador Crocodile Clips.

Observar la instal·lació elèctrica de l'aula taller i comprovar si s'hi han respectat les normes bàsiques d'instal·lació que es contenen en el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió.

Buscar informació a la xarxa internet i descobrir en què consisteix l'arquitectura

edebé 15


bioclimàtica i la seva importància en relació amb l'estalvi energètic.

Criteris d’avaluació Identificar les característiques de la instal·lació elèctrica i calcular el grau d'electrificació. Interpretar plànols d'instal·lacions domèstiques: d’electricitat, d’aigua i de gas. Interpretar la informació que faciliten les factures i rebuts de consum domèstic i comprovar-

ne els càlculs de manera sistemàtica. Descriure el cicle integral de l'aigua. Explicar en què consisteix la domòtica i enumerar sistemes de control que se solen emprar

en els habitatges intel·ligents.


— Dibuixar esquemes elèctrics d'una instal·lació domèstica senzilla.— Calcular la potència màxima d'una instal·lació elèctrica i determinar-ne el grau d'

electrificació.— Confeccionar un gràfic evolutiu del consum d'energia elèctrica.— Classificar operadors segons el circuit de subministrament al qual pertanyen.— Calcular el cost del subministrament elèctric d’un habitatge a partir de les dades de consum.— Calcular el cost del subministrament de gas d’un habitatge a partir de les dades de consum.

edebé 16


UNITAT 4: Disseny gràfic

Temps aproximat: 3 setmanes.Interdisciplinarietat: Llengua i Literatura; Ciències de la Naturalesa (Física i Química); Educació Visual i Plástica.

Objectius didàctics Recordar les característiques diferencials dels sistemes de representació gràfica per

ordinador: sistema vectorial i sistema bitmap. Analitzar i manejar programes de dibuix en sistema vectorial, com ara l'aplicació de dibuix

de Word i els programes AutoCAD. Analitzar i manejar programes de dibuix en sistema bitmap, com ara el Draw Le, el Picture

Publisher i el MS Paint.

Competències bàsiques Identificar el fonament dels sistemes que utilitza un ordinador en els programes de disseny

gràfic. Utilitzar amb agilitat i sentit artístic alguns programes de disseny gràfic habituals en els

ordinadors domèstics. Valorar la importància dels dibuixos clars i precisos com a mitjà de transmissió

d'informació tècnica.

Ensenyaments transversals Educació per al consum: curiositat per conèixer les aplicacions dels programes AutoCAD.


Tipus de programes de disseny. L'aplicació de dibuix de Word. Els programes AutoCAD. Draw Le. Picture Publisher. MS Paint.

Procediments Creació de dibuixos amb l'aplicació de dibuix de Word. Inserció de textos i d'imatges mitjançant el processador de textos Word. Anàlisi de la barra de menús i la barra d'eines de les aplicacions Draw Le, Picture Publisher

i MS Paint.

edebé 17


Creació de dibuixos amb les aplicacions Draw Le, Picture Publisher i MS Paint.Actituds, valors i normes

Curiositat per conèixer el fonament dels programes de disseny gràfic. Curiositat per conèixer les aplicacions dels programes AutoCAD. Rigor i gust artístic en la utilització dels programes de disseny gràfic.

Activitats d’aprenentatge1. Disseny assistit per ordinador

Llegir textos i observar imatges per identificar les característiques del sistema vectorial i el sistema bitmap, representar imatges, treballar-les i reconèixer els programes que utilitzen cada sistema.

2. Programes en sistema vectorial Familiaritzar-se amb el programa de dibuix de Word i crear imatges, modificar-ne el format,

inserir-hi títols de l'aplicació WordArt i incorporar-hi figures. Analitzar la finestra principal d'AutoCAD i reconèixer-hi les eines principals que es fan

servir en l'aplicació.3. Programes en sistema bitmap

Observar en l'ordinador la pantalla principal del programa Draw Le i analitzar amb detall les opcions que ofereix cadascun dels menús de la barra de menús.

Analitzar la barra d'eines del programa i verificar, amb l’ajut de l'ordinador, les opcions que permet cadascuna de les icones que hi apareixen.

Treballar amb l'aplicació Draw Le per crear i modificar qualsevol dibuix, a partir de la lectura de textos i l'observació d'una seqüència d'imatges.

Observar en l'ordinador la pantalla principal del programa Picture Publisher i analitzar els elements que hi apareixen .

Analitzar la barra d'eines del programa i verificar, amb l’ajut de l'ordinador, les opcions que permet cadascuna de les icones que hi apareixen .

Treballar amb l'aplicació Picture Publisher per crear i modificar qualsevol dibuix, a partir de la lectura de textos i l'observació d'una seqüència d'imatges.

Observar en l'ordinador la pantalla principal del programa MS Paint i analitzar els elements que hi apareixen .

Analitzar la barra d'eines del programa i verificar, amb l’ajut de l'ordinador, les opcions que permet cadascuna de les icones que hi apareixen .

Treballar amb l'aplicació MS Paint per crear i modificar qualsevol dibuix.

Activitats de reforç Desplegar la barra d'eines de dibuix de Word, fer clic a Autoformas i descobrir les

possibilitats que ofereix el submenú. Localitzar en una imatge els elements principals de la pantalla de l'aplicació de dibuix de

Word.

edebé 18


Relacionar les icones que apareixen en una taula amb l'opció que permet cadascuna. Relacionar diferents menús del programa Draw Le amb el seu significat en català i amb les

funcions que desenvolupen. Identificar les icones del programa de dibuix Picture Publisher. Completar frases relacionades amb accions que es poden dur a terme amb el programa MS

Paint.

Activitats d’aprofundiment Carcar informació a la xarxa internet i descobrir les possibilitats que ofereixen diferents

programes de disseny gràfic i simuladors.

Criteris d’avaluació Distingir les característiques dels programes de dibuix vectorial i les dels programes en

sistema bitmap. Utilitzar l'aplicació de dibuix de Word per generar dibuixos. Conèixer, a grans trets, les característiques dels programes AutoCAD. Conèixer les característiques d'alguns programes de dibuix en sistema bitmap, com ara

Draw Le, Picture Publisher i MS Paint i utilitzar-los per generar dibuixos.


— Reproduir una figura utilitzant el programa de dibuix que incorpora el processador de textos Word i explicar el procediment que s'ha seguit per obtenir-la.

edebé 19


UNITAT 5: Electrònica analògica

Temps aproximat: 3 setmanes.Interdisciplinarietat: Llengua i Literatura; Ciències de la Naturalesa (Física i Química); Matemàtiques

Objectius didàctics Identificar i distingir els diferents components electrònics. Aprendre conceptes bàsics d'electrònica, com ara el guany, la impedància, la resposta amb

la freqüència i la realimentació. Conèixer què és un amplificador operacional i quins són els seus circuits bàsics.

Competències bàsiques Distingir els operadors electrònics per les seves característiques tècniques i per la seva

funció dins d'un circuit. Interpretar els valors dels paràmetres que figuren en la descripció tècnica d'un component

electrònic. Valorar la utilitat de l'amplificador operacional en el disseny de diferents circuits

elementals.

Ensenyaments transversals Educació per al consum: identificació visual de diferents components electrònics. Educació per al consum: valoració dels circuits integrats per les seves aplicacions.


Tipus de components electrònics: passius i semiconductors. Resistències: utilitat. Condensadors. Bobines. Associació de components passius. Díodes. Transistors. Resistències dependents. Circuits integrats. Guany. Impedància.

edebé 20


Resposta amb la freqüència. Realimentació: tipus. Amplificador operacional: concepte i elements components. Circuits bàsics.

Procediments Anàlisi gràfica del funcionament d'un condensador i d'una bobina. Càlcul de la impedància d'entrada i de sortida en un component electrònic.

Actituds, valors i normes Rigor en la utilització de components electrònics tenint en compte les seves aplicacions.

Activitats d’aprenentatge1. Components electrònics

Diferenciar, segons la seva funció, els components passius i els components semiconductors.

Llegir textos i analitzar quadres, figures i fórmules per conèixer amb detall les característiques, la funció i les aplicacions de les resistències, els condensadors, les bobines, l'associació de components passius, els díodes, els transistors, les resistències dependents i els circuits integrats.

2. Conceptes bàsics Llegir un text i analitzar figures i quadres per conèixer el concepte de guany i identificar-ne

els diferents tipus segons la magnitud que considerem. Llegir un text i analitzar figures i quadres per conèixer el concepte d'impedància i

identificar-ne els diferents tipus segons si és d'entrada o de sortida, ja que depenen de paràmetres diferents.

Analitzar un diagrama per adonar-se del fet que la resposta amb la freqüència és diferent en un semiconductor, segons la freqüència amb la qual es treballi.

Identificar els tipus de realimentació mitjançant la lectura d'un text i l'anàlisi d'unes imatges.3. Amplificador operacional

Llegir un text i observar unes imatges per identificar un amplificador operacional i els seus elements bàsics.

Llegir uns textos, analitzar unes figures i unes equacions per entendre el funcionament de diferents models de circuits basats en l'amplificador operacional: el circuit inversor, el circuit no inversor i el circuit sumador.

Activitats de reforç Completar un text sobre la naturalesa dels components d'un circuit electrònic. Calcular teòricament el valor que marcarà un amperímetre i un voltímetre en un circuit

determinat. Observar un gràfic i completar un text que descriu el funcionament d'un condensador. Completar un text on es descriu la funció dels components d'un amplificador operacional.

edebé 21


Observar el símbol normalitzat d'un amplificador operacional i completar la descripció dels seus elements.

Identificar a quins circuits bàsics corresponen diferents esquemes, raonar per què i dibuixar l'esquema elèctric simplificat equivalent de cadascun.

Activitats d’aprofundiment Cercar informació a la xarxa internet i explicar el funcionament d'un adaptador

d'impedàncies o seguidor de tensió. Analitzar el funcionament d'un condensador en els processos de càrrega i descàrrega

utilitzant el simulador Crocodile Clips. Comprovar que un díode actua com un component unidireccional davant una font

d'alimentació de corrent continu utilitzant el mateix simulador de l'activitat anterior. Analitzar el comportament d'un díode LED davant una font d'alimentació de corrent altern

de baixa tensió utilitzant el mateix simulador. Buscar informació a la xarxa internet i descobrir les aplicacions de les resistències

dependents.

Criteris d’avaluació Identificar resistències i explicar-ne la utilitat en un circuit electrònic. Distingir condensadors fixos i variables i explicar-ne el funcionament. Descriure la utilitat de les bobines i explicar-ne el funcionament. Identificar diferents components semiconductors (díodes, transistors, resistències

dependents) i explicar-ne la utilitat. Definir i calcular alguns conceptes bàsics en electrònica: guany, impedància, resposta amb

la freqüència i realimentació. Explicar diferents aplicacions de l'amplificador operacional en circuits bàsics (inversor, no

inversor i sumador) i realitzar els càlculs adients.


— Enumerar i definir els components passius que poden aparèixer en un circuit electrònic. — Descriure el funcionament dels transistors bipolars i el dels d'efecte de camp.— Definir el concepte de guany i escriure’n l’ expressió per al cas de la tensió, la intensitat i la

potència.— Identificar en el dibuix d'un circuit inversor les patilles de l'amplificador operacional,

assenyala la funció de cadascuna, representar el circuit simplificat on només apareguin les càrregues i les tensions, deduir l'expressió matemàtica del guany de tensió i justificar el valor obtingut.

edebé 22


UNITAT 6: Electrònica digital


Objectius didàctics Reconèixer el procés que se segueix en l'adquisició i transmissió de dades utilitzant diferents

transmissors. Analitzar les funcions lògiques elementals. Distingir els circuits lògics combinacionals i els seqüencials.

Competències bàsiques Identificar i diferenciar senyals analògics i digitals. Valorar la importància dels sistemes digitals a l'hora d'adquirir, transmetre i interpretar

dades. Confeccionar taules de veritat a partir de funcions lògiques elementals i combinacions

senzilles d'aquestes. Reconèixer i descriure el funcionament de determinats circuits lògics presents en dispositius

del nostre entorn.

Ensenyaments transversals Educació per al consum: valoració de la utilitat de l'àlgebra de Boole.


Senyals analògics. Senyals digitals. Senyals binaris elementals. Senyals binaris codificats. Àlgebra de Boole. Sistemes d'adquisició de dades. Funcions lògiques. Taules de veritat. Funcions elementals: AND, OR, NOT, NAND, NOR i ORex. Circuits combinacionals. Circuits seqüencials. Biestables.

edebé 23


Procediments Confecció i interpretació de taules de les operacions binàries elementals: suma lògica,

producte lògic i negació. Confecció de taules de veritat. Anàlisi del funcionament de dispositius seguint criteris lògics.

Actituds, valors i normes Curiositat per conèixer les característiques dels codis binaris emprats per processar senyals

digitals.

Activitats d’aprenentatge1. Tipus de senyals

Llegir un text i observar unes imatges per identificar els senyals analògics com a variables contínues en el temps i descriure’n les aplicacions.

Analitzar un quadre d'ampliació per conèixer la funció dels transductors. Llegir un text i observar una seqüència d'imatges per identificar els senyals digitals com a

variables discretes. Classificar els senyals digitals en senyals binaris elementals i en senyals binaris codificats

mitjançant la consulta d'una taula i la lectura d'un text descriptiu. Memoritzar comprensivament les característiques de les operacions bàsiques de l'àlgebra de

Boole: suma lògica, producte lògic i complementació.2. Adquisició i transmissió de dades

Llegir un text i observar una seqüència d'imatges per tal de comprendre els passes necessaris per adquirir, processar i transmetre dades en un sistema concret.

3. Funcions lògiques Entendre els estats lògics d'una magnitud en el control digital després d'analitzar un text, uns

quadres i unes imatges i, d'aquesta manera, comprendre el que és una funció lògica. Construir taules de veritat per representar totes les possibles combinacions d'estats de les

variables i els valors de la funció per a cadascun d'aquests estats, seguint els passes que s'assenyalen en el llibre.

Identificar l'expressió algèbrica, la simbologia normalitzada i les característiques de les taules de veritat de cadascuna de les funcions lògiques elementals a partir de les quals és possible construir qualsevol funció lògica: AND, OR, NOT, NAND, NOR i ORex.

4. Circuits lògics Llegir un text i observar unes imatges per diferenciar dos circuits, un de combinacional i un

altre de seqüencial, i comprendre les característiques diferencials de cadascun . Llegir un text i analitzar un exemple per conèixer un circuit seqüencial especial per

presentar dos estats estables en la seva sortida: els biestables. Analitzar el funcionament d'un dispositiu capaç de controlar l'encesa i l’apagada d'una

làmpada mitjançant dos polsadors.edebé 24


Activitats de reforç Completar, pas a pas, la taula de veritat de l'operació suma lògica S a partir de l'anàlisi del

funcionament d'un circuit elèctric proveït de dos interruptors connectats en paral·lel. Completar, pas a pas, la taula de veritat de l'operació producte lògic P a partir de l'anàlisi del

funcionament d'un circuit elèctric proveït de dos interruptors connectats en sèrie. Completar, pas a pas, la taula de veritat d'una funció lògica donada.

Activitats d’aprofundiment Representar, pas a pas, el logigrama d'una funció lògica. Demostrar l'equivalència de dos logigrames fent servir el simulador EasySim. Compondre un circuit proveït d'un display de quatre segments fent servir el mateix

simulador de l'activitat anterior. Escriure l'equació lògica que correspon a un logigrama determinat utilitzant el mateix

simulador. Cercar informació a la xarxa internet per esbrinar les característiques de l'àlgebra de Boole i

la seva relació amb els circuits lògics.

Criteris d’avaluació Interpretar gràfics de senyals analògics i de senyals digitals. Confeccionar i interpretar les taules de les operacions binàries elementals: suma lògica,

producte lògic i negació. Justificar la utilitat dels convertidors ADC i DAC. Elaborar taules de veritat de funcions lògiques complexes i interpretar-ne els resultats. Interpretar logigrames de funcions. Indicar aplicacions concretes dels circuits combinacionals i els circuits seqüencials.


— Confeccionar un quadre síntesi on figurin l'equació lògica, el diagrama de blocs i la porta lògica que correspon a cadascuna de les funcions elementals.

— Completar la taula de veritat d'una funció lògica.— Confeccionar el logigrama de la funció anterior utilitzant les portes lògiques que

corresponen a cada funció elemental.— Explicar en què consisteixen un circuit combinacional i un circuit seqüencial. Assenyalar-ne

les analogies i les diferències.

edebé 25


UNITAT 7: Sistemes electrònics


Objectius didàctics Reconèixer la necessitat i la utilitat de les fonts d'alimentació per al funcionament de

qualsevol sistema electrònic. Identificar diferents dispositius d'entrada d'un sistema electrònic (interruptors, polsadors i

resistències dependents) i reconèixer-nbe el funcionament i les aplicacions. Identificar diferents dispositius de sortida d'un sistema electrònic (brunzidors, timbre, relés,

díodes LED i visualitzadors) i reconèixer-ne el funcionament i les aplicacions. Conèixer el funcionament dels dispositius de procés i valorar la utilitat dels circuits integrats

per a aquesta finalitat.

Competències bàsiques Identificar les característiques tècniques i les aplicacions de diferents dispositius d'entrada

de senyals en els sistemes electrònics. Descriure el funcionament de diferents dispositius de sortida de senyals i les aplicacions de

cadascun. Reconèixer l'estructura i la importància dels circuits integrats com a dispositius de procés de

qualsevol sistema electrònic.

Ensenyaments transversals Educació per a la salut: respecte per les normes de seguretat en el maneig d'eines i estris

per a electrònica. Educació per a la salut: hàbit d'utilitzar els elements de protecció personal quan es treballa

amb eines i estris per a electrònica.


Elements components d'una font d'alimentació. Interruptors. Polsadors. Resistències dependents de la llum. Varistors. Termistors.

edebé 26


Timbres. Brunzidors. Brunzidors piezoelèctrics. Relés. LED. Visualitzadors o displays. Circuits integrats: funcions i tipus. Tècniques bàsiques de construcció.

Procediments Anàlisi gràfica del comportament de diferents termistors amb la temperatura. Anàlisi del funcionament de diferents dispositius de sortida: timbres, brunzidors, relés, LED

i displays. Anàlisi dels processos que es duen a terme per confeccionar circuits integrats.

Actituds, valors i normes Valoració de la utilitat dels visualitzadors de vidre líquid.

Activitats d’aprenentatge1. Fonts d’alimentació

Llegir un text i observar unes imatges per identificar les parts constituents d'una font d'alimentació i reconèixer-ne la necessitat i la utilitat.

2. Dispositius d'entrada Llegir textos, observar imatges i analitzar quadres per reconèixer el funcionament i les

aplicacions dels interruptors com a dispositius d'entrada. Repetir el mateix procediment amb els polsadors.

Analitzar una sèrie d'imatges i de gràfics evolutius per identificar el comportament de les principals resistències dependents: LDR, varistors i termistors.

3. Dispositius de sortida Observar imatges, llegir textos descriptius i analitzar quadres comparatius per conèixer el

funcionament i les aplicacions d'alguns dispositius comuns de sortida, com ara el brunzidor, el timbre convencional i el brunzidor piezoelèctric.

Llegir un text descriptiu i observar unes imatges per reconèixer les característiques tècniques i el funcionament d'un relé i distingir els diferents tipus de relés comercials, segons el nombre de contactes que posseeixen.

Observar imatges, llegir un text i consultar esquemes electrònics per identificar diferents models de díodes LED i reconèixer-ne la utilitat en determinades aplicacions tecnològiques.

Llegir la descripció de les característiques d'un visualitzador i consultar una taula per apreciar el funcionament d'un display de set segments.

4. Dispositius de procés Llegir un text i consultar un diagrama de blocs per comprendre la funció dels dispositius de

edebé 27


procés dins d'un sistema electrònic. Comprendre les funcions que desenvolupen els circuits integrats en diferents sistemes

tecnològics mitjançant la lectura d'un text. Identificar i classificar els circuits integrats mitjançant l'observació d'imatges i la lectura

dels textos que les acompanyen. Analitzar un diagrama de flux, llegir els textos que el descriuen i consultar unes seqüències

d'imatges per identificar les tècniques bàsiques de construcció de circuits integrats que s'utilitzen a escala industrial.

Activitats de reforç Consultar la informació que apareix en el propi llibre, completar textos, identificar el símbol

que representa cada tipus de resistència i dibuixar-lo on correspongui. Observar una seqüència de figures i descriure el funcionament d'un timbre convencional. Observar una figura i completar la fitxa amb l'anàlisi funcional d'un relé. Identificar a quins components corresponen diferents definicions i indicar, en cada cas, si es

tracta de components d'entrada, de sortida o de procés.

Activitats d’aprofundiment Cercar informació a la xarxa internet relacionada amb diferents models de circuits

integrats.

Criteris d’avaluació Descriure les característiques, el funcionament i les aplicacions d'una font d'alimentació. Descriure el funcionament i les aplicacions de diferents dispositius d'entrada d'un sistema

electrònic. Descriure el funcionament i les aplicacions de diferents dispositius de sortida d'un sistema

electrònic. Reconèixer la utilitat dels circuits integrats i explicar –ne el procés de construcció.


— Completar el text descriptiu d'un diagrama de blocs que representa una font d'alimentació.— Enumerar totes les resistències dependents conegudes i descriure breument el funcionament

de cadascuna.— Dur a terme l'anàlisi anatòmica, funcional i tècnica d'un relé.— Explicar què és un circuit integrat i assenyalar algunes aplicacions d'aquest dispositiu en els

àmbits domèstic i industrial.

edebé 28


UNITAT 8: Elements d'un sistema automàtic

Temps aproximat: 3 setmanes.Interdisciplinarietat: Llengua i Literatura; Ciències de la Naturalesa (Física i Química).

Objectius didàctics Analitzar el fonament científic dels transductors de presència, de moviment, de pressió i de

temperatura i distinguir-ne els diferents tipus que existeixen en el mercat. Descriure el funcionament i les aplicacions de les fotocèl·lules. Conèixer la funció dels comparadors o detectors d'error Prendre consciència de la utilitat dels reguladors en un sistema de control. Analitzar el funcionament dels motors pas a pas.

Competències bàsiques Identificar les característiques tècniques i la funció de diferents elements d'un sistema

automàtic. Descriure el funcionament d'un sistema automàtic, coneguts els seus elements components.

Ensenyaments transversals Educació per al consum: anàlisi de les prestacions dels diferents components d'un sistema

automàtic existents en el mercat. Educació per a la salut: utilització d'ulleres protectores en l'ús i maneig de fotocèl·lules.


Detectors de proximitat inductius. Detectors de proximitat capacitius. Detectors d'infrarojos. Potenciòmetres. Encoders: incrementals i absoluts. Aplicacions dels encoders. Transductors de pressió: tipus. Termoparells. Termistors. Termoresistències de platí. Fotocèl·lules: aplicacions.

edebé 29


Precaucions en l'ús de les fotocèl·lules. Detectors d'error. Tipus de comparadors. Concepte de regulador. Tipus de reguladors: tot/res i proporcionals. Motors pas a pas. Tipus de motors: unipolars i bipolars.

Procediments Anàlisi del funcionament dels detectors de proximitat inductius i capacitius. Anàlisi del funcionament dels encoders incrementals i dels absoluts. Anàlisi comparativa del comportament dels termistors i les termoresistències de platí davant

la temperatura. Respecte de les normes de seguretat en l'ús i maneig de les fotocèl·lules per evitar lesions

oculars.Actituds, valors i normes

Curiositat per conèixer el funcionament dels dispositius que componen un sistema automàtic.

Activitats d’aprenentatge1. Transductors de presència

Comprendre la utilitat dels transductors de presència en un sistema automàtic. Llegir textos i observar seqüències d'imatges per conèixer el funcionament i les

característiques tècniques dels detectors de proximitat inductius i capacitius. Llegir un text per comprendre el principi de funcionament dels detectors d' infrarojos.

2. Transductors de moviment Identificar la gran quantitat i varietat de transductors de moviment que existeixen. Comprendre el funcionament dels potenciòmetres com a transductors de moviment. Distingir el diferent funcionament dels encoders incrementals i els encoders absoluts. Analitzar i valorar les aplicacions dels encoders en diferents dispositius tecnològics.

3. Transductors de pressió Llegir un text per distingir els diferents tipus de transductors de pressió.

4. Transductors de temperatura Reconèixer les característiques tècniques i la manera de connectar els termoparells

mitjançant la lectura de textos i l'anàlisi de figures. Evocar els coneixements previs en relació amb el funcionament de les resistències NTC i

PTC. Comparar-ne el comportament amb el de les termoresistències de platí.5. Fotocèl·lules

Reconèixer el principi de funcionament i les característiques tècniques de les fotocèl·lules.

edebé 30


Identificar aplicacions de les fotocèl·lules en diferents processos tecnològics mitjançant l'anàlisi d'imatges i textos.

Reconèixer la necessitat d'adoptar algunes precaucions bàsiques per evitar que es falsegi el senyal emés per una fotocèl·lula..

6. Comparadors Comprendre la funció dels comparadors o detectors d'error i reconèixer les característiques

del pont de potenciòmetres i dels comparadors electrònics.7. Reguladors

Consultar un diagrama de flux i llegir un text descriptiu per descobrir la funció d'un regulador en un sistema automàtic i els avantatges que suposa disposar d'aquest component.

8. Actuadors Analitzar comparativament el funcionament dels motors pas a pas unipolars i bipolars.

Activitats de reforç Observar imatges que representen el funcionament d'un detector de proximitat inductiu i

completar un text amb la seva descripció. Observar imatges que representen el funcionament d'un detector de proximitat capacitiu i

completar un text amb la seva descripció. Completar les definicions de diferents elements d'un sistema automàtic.

Activitats d’aprofundiment Cercar informació sobre els diferents tipus de reguladors proporcionals que existeixen en el

mercat i explicar el funcionament dels reguladors derivatius i els integrals. Utilitzar el port paral·lel d'un ordinador per governar un sistema de díodes LED. Cercar informació a la xarxa internet respecte d’altres tipus de transductors: els acústics.

Criteris d’avaluació Justificar el funcionament dels diferents detectors de proximitat en funció de les seves

característiques. Indicar aplicacions pràctiques de cadascun. Descriure les característiques d'altres transductors que s'empren en els sistemes automàtics,

com ara potenciòmetres, encoders, transductors de pressió, termoparells, termistors i fotocèl·lules.

Valorar la utilitat dels comparadors o detectors d'error en els sistemes automàtics. Comparar la resposta d'un sistema automàtic segons si s’hi utilitza un regulador tot/res o un

regulador proporcional. Descriure el funcionament dels motors pas a pas i indicar aplicacions concretes d'aquests

dispositius a escala industrial.

Activitats d’avaluacióedebé 31


Realitzar les activitats d’autoavaluació del llibre de l’alumne (pàg. 170).Realitzar les activitats proposades en la fitxa de la Carpeta de recursos (pàg. 107).

— Completar un text sobre les característiques i el funcionament dels termoparells.— Identificar la imatge d'un encoder, assenyalar-ne a sobre els elements components,

descriure’n el funcionament i indicar una aplicació industrial d'aquest dispositiu.— Justificar el fonament del funcionament d'un detector de proximitat capacitiu i explicar el

que passa quan s’hi aproxima un objecte.— Explicar el funcionament d'una cafetera a partir d'un diagrama de blocs i assenyalar la

diferència de comportament del sistema segons si utilitzem un control tot/res o un regulador proporcional.

edebé 32


UNITAT 9: Control i comunicacions

Temps aproximat: 3 setmanes.Interdisciplinarietat: Llengua i Literatura; Ciències de la Naturalesa (Física i Química); Ciències Socials, Geografia i Història; Matemàtiques.

Objectius didàctics Familiaritzar-se amb els elements físics i les funcions d'un ordinador. Reconèixer la utilitat de l'ordinador com a sistema de control. Identificar les característiques diferencials dels llenguatges de programació emprats en

l'actualitat. Valorar la comunicació entre ordinadors com el mitjà per intercanviar informació. Reconèixer les funcions i la utilitat de les grans xarxes de comunicació que existeixen.

Competències bàsiques Identificar els diferents components que s'insereixen en la placa base d'un ordinador i

assenyalar-ne la funció. Utilitzar ordinadors per controlar processos senzills, elaborant prèviament un programa que

els governi. Valorar la importància de les xarxes de comunicació i utilitzar-les de manera eficient per

transmetre i compartir informació.

Ensenyaments transversals Educació per al consum: curiositat per conèixer les formes de comunicació entre ordinadors

i les característiques de les xarxes de comunicació.


Breu història de l'ordinador. Components físics d'un ordinador. Control en llaç obert. Control en llaç tancat. Llenguatges d'alt nivell i de baix nivell. Llenguatge BASIC. Llenguatge COBOL. Llenguatges tipus script. Tipus de xarxes.

edebé 33


Connexió sense fil: infrarojos i radiofreqüència. Connexió amb fil. Cables de connexió. Perspectiva, desenvolupament i seguretat de les grans xarxes de comunicació.

Procediments Anàlisi de les característiques i el funcionament de diferents elements de l'hardware. Generació de programes senzills d'ordinador fent servir el llenguatge BASIC. Localització d'informació en una xarxa d'ordinadors.

Actituds, valors i normes Curiositat per conèixer les característiques dels diferents llenguatges de programació que

s'empren en informàtica. Curiositat per conèixer el fonament científic de la transmissió de dades a través de xarxes

sense fil.

Activitats d’aprenentatge1. L'ordinador personal

Llegir un text que fa referència a la història de la informàtica. Llegir un text i observar unes imatges per identificar els components físics que formen part

d'un ordinador i les funcions que desenvolupa cadascun.2. L'ordinador com a sistema de control

Llegir textos i observar diagrames de flux per reconèixer les característiques dels sistemes de control en llaç obert i en llaç tancat i la funció de l'ordinador a cadascun.

3. Llenguatges de programació Llegir un text per comprendre la necessitat dels llenguatges de programació. Identificar la denominació i les característiques dels diferents llenguatges. Conèixer i posar en pràctica el llenguatge de programació BASIC. Conèixer el llenguatge COBOL i les divisions de què consta a partir de la lectura d'un text i

l'anàlisi d'un quadre. Llegir un text respecte de les característiques dels llenguatges tipus script.

4. Comunicació entre ordinadors Llegir un text i observar unes imatges per identificar diferents formes de connexió amb fil

entre ordinadors. Llegir un text i observar unes imatges per conèixer els dos tipus de configuració de les

xarxes sense fil, l’anomenada peer-to-peer i la client/server, i entendre el funcionament de la transmissió per infrarojos i per radiofreqüència.

Identificar les vies de connexió amb fil, els cables de connexió i els connectors més comuns mitjançant la lectura de textos i l'observació d'imatges.

5. Grans xarxes de comunicació Identificar els problemes que ocasiona internet per a les empreses, el benefici d'intranet, la

edebé 34


perspectiva i el desenvolupament de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, i també la seguretat en la comunicació.

Activitats de reforç Observar el diagrama de blocs i d'un sistema de control en llaç obert i completar frases que

el descriuen. Observar el diagrama de blocs i d'un sistema de control en llaç tancat i completar frases que

el descriuen. Reproduir els dibuixos esquemàtics de dos sistemes de comunicació sense fil entre

ordinadors i identificar a quina configuració correspon cadascun. Completar una fitxa resum amb les característiques de diferents sistemes de connexió amb

fil: ports sèrie i paral·lel, USB, FireWire i targetes de xarxa. Descriure breument les característiques de dos tipus de connexió sense fil que apareixen en

unes imatges.

Activitats d’aprofundiment Fabricar un cable de connexió de xarxa Ethernet de parell trenat no blindat. Connectar-se a la pàgina web d'un fabricant de components electrònics per descobrir les

característiques tècniques d'una CPU.

Criteris d’avaluació Descriure les característiques i la funció dels diferents components de l'hardware d'un

ordinador. Distingir sistemes en llaç obert i en llaç tancat i reconèixer-hi la funció de l'ordinador. Conèixer els principals llenguatges de programació de baix i d'alt nivell i utilitzar-los per

generar programes senzills. Descriure el funcionament de diferents xarxes d'ordinadors, tant amb fil com sense fil. Reconèixer la importància de les xarxes internet i intranet.


— Interpretar un diagrama de blocs que representa un sistema de control i descriure la funció de cada bloc.

— Descriure les característiques generals dels programes d'ordinador escrits en llenguatge BASIC.

— Explicar les característiques de les sortides USB i IEEE 1394.— Identificar, en imatges, les configuracions de dues xarxes sense fil, descriure’n les

característiques més destacades i indicar els avantatges de les xarxes sense fil davant les xarxes amb fil.

edebé 35


UNITAT 10: Sistemes pneumàtics i hidràulics


Objectius didàctics Estudiar el comportament dels gasos, els circuits pneumàtics, la seva representació

simbòlica i les peculiaritats dels sistemes pneumàtics. Estudiar l'equilibri i el moviment dels líquids mitjançant els circuits hidràulics. Analitzar els fluids, tant els combustibles gasosos com els líquids i altres fluids en l'àmbit

industrial.

Competències bàsiques Interpretar esquemes de circuits pneumàtics i hidràulics i descriure’n el funcionament i les

aplicacions. Valorar la utilitat de diferents fluids de treball a escala industrial i seleccionar els més

adients per a aplicacions concretes en funció de les seves propietats.

Ensenyaments transversals Educació ambiental: valoració positiva de les aplicacions de l'energia pneumàtica i la

hidràulica per la seva escassa incidència sobre el medi ambient. Educació ambiental: interès per conèixer les aplicacions dels biocombustibles com a

substitutius dels convencionals. Educació ambiental: valoració de la substitució dels CFC per altres refrigerants que siguin

respectuosos amb la capa d'ozó.


Què és la Pneumàtica. Concepte de pressió: unitats. Llei de Boyle-Mariotte. El circuit pneumàtic. Compressors: funcionament i tipus. Canonades de distribució. Elements de treball: cilindres. Elements de control i comandament: vàlvules.

edebé 36


Altres elements auxiliars. Què és la Hidràulica. Principi de Pascal. El circuit hidràulic: elements. Combustibles gasosos. Combustibles líquids: derivats del petroli i bioetanol. Fluids de treball: refrigerants i lubrificants.

Procediments Càlcul de pressions i expressió de la pressió en diferents unitats. Confecció i interpretació d'esquemes de circuits pneumàtics. Confecció i interpretació d'esquemes de circuits hidràulics.

Actituds, valors i normes Interès per conèixer les aplicacions de la Pneumàtica en la vida quotidiana i en la indústria. Interès per conèixer les aplicacions de la Hidràulica en la vida quotidiana i en la indústria. Curiositat per conèixer el cicle de funcionament d'un refrigerador.

Activitats d’aprenentatge1. Pneumàtica

Reconèixer la pneumàtica com la part de la mecànica que estudia el comportament dels gasos. Memoritzar comprensivament la definició de pressió i la llei de Boyle-Mariotte. Analitzar una taula per identificar les unitats de pressió i les relacions que s'estableixen entre elles.

Reconèixer la funció d'un circuit pneumàtic i els operadors bàsics que el formen. Identificar les característiques i els components de cada operador a partir de la lectura de

textos descriptius i l'anàlisi de figures i quadres comparatius. Consultar una taula i memoritzar comprensivament els símbols que representen els elements d'un circuit pneumàtic.

Llegir textos i observar imatges per identificar algunes de les aplicacions pneumàtiques, reconèixer els avantatges de l'aire comprimit i prendre consciència de la necessitat de respectar algunes normes de seguretat en la manipulació de circuits i operadors pneumàtics.

2. Hidràulica Reconèixer la hidràulica com la part de la mecànica que estudia l'equilibri i el moviment

dels líquids. Memoritzar comprensivament la definició de pressió i la llei matemàtica que relaciona la pressió amb la força i la superfície.

Identificar les característiques i els components dels operadors d'un circuit hidràulic a partir de la lectura de textos descriptius i l'anàlisi de figures. Establir comparacions entre aquests i els components d'un circuit pneumàtic.

3. Fluids Llegir un text i consultar un quadre per analitzar les característiques dels combustibles

gasosos. Reconèixer i comparar les característiques dels combustibles líquids derivats del petroli i les

edebé 37


de l'alcohol etílic mitjançant l'anàlisi d'un text i l'observació d'una figura. Analitzar les característiques d'altres fluids de treball, com ara els refrigerants i els

lubrificants, a partir de la lectura de textos descriptius i l'observació de quadres i imatges.

Activitats de reforç Comparar les imatges d'un circuit elèctric i un circuit pneumàtic, identificar els elements

components de cadascun, relacionar-los i establir les analogies i les diferències entre ambdós circuits.

Relacionar els elements d'un compressor pneumàtic amb la funció que desenvolupen. Identificar els elements components d'un cilindre pneumàtic i situar-los sobre un dibuix. Indicar a quins elements del circuit pneumàtic corresponen diferents símbols que apareixen

en una taula. Identificar els elements components d'un cilindre hidràulic i situar-los sobre un dibuix. Observar la representació simbòlica d'una vàlvula hidràulica i completar un text on se’n

descriuen les característiques.

Activitats d’aprofundiment Connectar-se a una pàgina web que ofereix un software descarregable per a la simulació de

circuits pneumàtics. Representar un circuit pneumàtic alimentat per un compressor amb motor elèctric, que

permet governar un cilindre d’efecte simple emprant la vàlvula adequada amb comandament de palanca i retrocés per molla, utilitzant el simulador descarregat en l'activitat anterior.

Dissenyar un circuit pneumàtic que permeti realitzar el punxonament d'una xapa en una premsa pneumàtica utilitzant el mateix simulador de l'activitat anterior.

Dissenyar un circuit pneumàtic que permeti regular la velocitat d'avançament i de retrocés d'un cilindre d’efecte simple utilitzant el mateix simulador.

Criteris d’avaluació Aplicar la llei de Boyle-Mariotte per calcular la pressió exercida per un gas i expresar-la en

diferents unitats. Identificar els principals elements components d'un circuit pneumàtic i explicar -ne la

funció i el funcionament general del sistema. Aplicar el principi de Pascal per determinar la pressió exercida per un líquid. Identificar els principals elements components d'un circuit hidràulic i assenyalar algunes de

les seves aplicacions a escala industrial. Identificar i classificar els principals combustibles segons el seu estat d'agregació. Valorar la utilitat dels refrigerants i els lubrificants en l'activitat industrial.

Activitats d’avaluacióRealitzar les activitats d’autoavaluació del llibre de l’alumne (pàg. 212).

edebé 38


Realitzar les activitats proposades en la fitxa de la Carpeta de recursos (pàg. 127).— Determinar la força exercida per l'èmbol d'un cilindre pneumàtic si en coneixem el diàmetre

i la pressió que exerceix.— Explicar la funció del grup compressor en un circuit pneumàtic i confecciona un quadre

amb els elements que integren un grup compressor, el seu símbol i la seva funció.— Interpretar una seqüència d'imatges que representa el funcionament d'una vàlvula

pneumàtica.— Interpretar l'esquema d'un circuit pneumàtic, identificar els elements que el componen i

descriure-n el funcionament.— Enumerar els avantatges de l'aire comprimit com a font d'energia.

edebé 39

Documents

PROGRAMACION DE AULA (Matem‡ticas 11 EP) · Web view1. Introducció La programació de la matèria de TECNOLOGIA considera les competències bàsiques associades a la matèria,