PROJECTE ELECTRIFICACIÓ POLINGON INDUSTRIAL CIM EL CAMPdeeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/1156pub.pdf · 2009. 9. 22. · El sol·licitant del present projecte es l’empresa

PROJECTE ELECTRIFICACIÓ POLINGON INDUSTRIAL CIM EL CAMP

Titulació: Enginyeria Tècnica industrial en Electricitat

AUTOR: Fco. Javier López Lara DIRECTOR: Jordi Garcia Amoros

Juny del 2008

0. INDEX

INDEX Polígon CIM el CAMP

3

Pag.

1 Memòria descriptiva.

1.1. Objecte 16

1.2 Sol·licitants 16

1.3 Antecedents 16

1.4 Situació i emplaçament 17

1.5 Normes i Referències 17

1.5.1 Disposicions legals 17

1.5.2 Bibliografia 19

1.5.3 Programes de càlcul 19

1.5.4 Pla de gestió de la qualitat durant la redacció del projecte 19

1.5.5 Altres referències 20

1.6 Requisits de disseny 21

1.6.1 Línia subterrània de mitja tensió 21

1.6.2 Centres de transformació: 21

1.6.2.1. Generalitats. 21

1.6.2.2 Ubicació 21

1.6.2.3. Centres de transformació PFU. 22

1.6.2.4. Cel·les SF6 24

1.6.2.5. Connexió entre cel·les 26

1.6.2.6. Transformador de potencia 30

1.6.2.7 Ponts de mitja i baixa tensió 32

1.6.2.8. Quadre de baixa tensió. 33

1.6.2.9. Posta a terra. 33


4

1.6.2.10. Enllumenat del CT. 35

1.6.2.11. Senyalització i material de seguretat. 35

1.6.3. Xarxa subterrània de Baixa Tensió. 36


1.6.3.2. Característiques tècniques de les sortides. 37

1.6.3.3. Elements constructius de la xarxa: 38

1.6.3.4. Tipus de caixes. 38

1.6.4. Traça de la xarxa subterrània de mitja tensió i Baixa tensió. 39

1.6.4.1. Obertura de la rasa. 39

1.6.4.2. Construcció dels tubs de formigó 40

1.6.4.3. Estesa de cables. 40

1.6.4.4. Estesa en tubs. 41

1.6.4.5. Tapat i compactat. 41

1.6.4.6. Creuaments i paral·lelismes. 42

1.6.5. Previsió de potencia. 43

1.7. Anàlisi de solucions. 57

1.8. Resultats finals. 58

1.8.1. Línies subterrànies de MT. 58

1.8.2 Estacions transformadores. 58

1.8.3. Línia subterrània de baixa tensió. 58

1.9. Planificació. 59

1.10. Ordre de prioritat entre els documents bàsics. 59


5

Pag.

2.- Annex de càlculs

2.1.- Previsió de potencia 62

2.1.1.- Directrius 62

2.2-. Xarxa subterrània de mitja tensió 62

2.2.1-. Càlcul de la secció 62

2.2.2-. Intensitats de curtcircuit 63

2.2.3-. Caigudes de Tensió 65

2.3-. Centres de Transformació 73

2.3.1-. Potència a instal·lar 73

2.3.2-. Intensitats en Mitja Tensió 73

2.3.3-. Intensitats en Baixa Tensió 74

2.3.4-. Càlcul de les corrents de curtcircuit 74

2.3.5-. Càlcul i justificació del sistema de posta a terra 75

2.4. Red de Baixa Tensió 79

2.4.1-. Distribució de les sortides BT 79

2.4.2-. Distribució de potències 80

2.4.3-. Potència Total i Potència de Pas 80

2.4.4-. Intensitat 81


2.5.6-. Caigudes de Tensió d’enllumenat públic 86

2.5. Enllumenat Públic 91

2.5.1-. Càlculs Llumínics 91

2.5.2-. Elecció llumenera 91


6

Pag.

3-. Plànols

3.1. Plànols de Situació 104

3.2. Plànol d’Emplaçament 105

3.3. Plànol Polígon 106

3.4. Plànol distribució MT 107

3.5. Plànol distribució BT 1 108




3.9. Plànol detall rases 1 112

3.10. Plànol detall rasses 2 113

3.11. Plànol detall CT 114

3.12. Plànol detall CGP 115

3.13. Plànol detall CDU’s 116

3.14. Plànol detall cel·les modulars 117

3.15. Plànol detall connexió trafo MT 118

3.16. Plànol detall distribució lluminaries 119


7

Pag.

4.1. Condicions generals. 124

4.1.1. Capítol Preliminar: Disposicions Generals. 124

4.2. Capítol I: Condicions Facultatives. 125

4.2.1. Epígraf 1: Delimitació General de Funcions Tècniques. 126

4.2.2. Epígraf 2: De les Obligacions i Drets Generals del Contractista. 126

4.2.3. Epígraf 3: Prescripcions Generals Relatives als Treballadors,

als Materials i als Mitjans Auxiliars. 130

4.2.4. Epígraf 4: De les Recepcions de les Obres i Instal·lacions. 136

4.3. Capítol II: Condicions Econòmiques. 138

4.3.1. Epígraf 1: Principi General. 138

4.3.2. Epígraf 2: Fiances. 139

4.3.3. Epígraf 3: Dels Preus. 140

4.3.4. Epígraf 4: Obres per Administració. 143

4.3.5. Epígraf 5: De la Valoració i Abonament dels Treballs. 147

4.3.6. Epígraf 6: De les Indemnitzacions Mútues. 150

4.3.7. Epígraf 7: Diversos. 151

4.4. Capítol III: Condicions Tècniques. 153

4.4.1-. Moviments de terres 153

4.4.2-. Neteja del terreny 154

4.4.3-. Explanacions, desmunts i buixardats 155

4.4.4-. Replens i Terraplens 157

4.4.5-. Excavació de rases i pous 158


8

4.4.6-. Transport de terres a l’abocador 158

4.4.7-. Replanteig definitiu 159

4.4.8-. Fonaments, acers i emmacats 159

4.4.9-. Acers 160

4.4.10-. Malles, electro – soldadures d’acer especial 160

4.4.11-. Emmacats 161

4.4.12-. Sabates 161

4.4.13-. Lloses 161

4.4.14-. Estructures de formigó 162

4.4.15-. Estructures metàl·liques 165

4.4.16-. Ram de paleta 166

4.4.17-. Paviments, enrajolats 167

4.4.18-. Pintures i estucats 168

4.4.19-. Unitats d’obra civil 169

4.5-. Plec de condicions tècniques elèctriques 169

4.5.1-. Xarxa subterrània de mitja tensió 169

4.5.2-. Centres de transformació 181

4.5.3-. Xarxa subterrània de baixa tensió 186


9

Pag. 5. Estat d’amidaments


5.1.1-.Obra civil 195

5.2-. Centres de transformació 196

5.2.1-. Obra civil 196

5.2.2- Instal·lació nous ct’s 197

5.3-. Xarxa Subterrània de baixa tensió 200


5.3.2-.Estesa i accessoris 200

5.4-. Enllumenat Públic 205


5.4.2-. Electricitat, estesa i accesoris enllumenat públic 205


10

Pag. 6. Pressupost 6.1. Quadre de preus unitaris 210

6.1.1.Capítol 1 - Xarxa subterrània de mitja tensió. 211 6.1.2. Capítol 2 - Centres de transformació 212

6.1.3. Xarxa Subterrània de baixa tensió 216 6.1.4. Enllumenat Públic 217

6.2. Pressupost total 220

6.2.1.Capítol 1 - Xarxa subterrània de mitja tensió 220

6.2.2. Capítol 2 - Centres de transformació 222

6.2.3. Capítol 3 - Xarxa subterrània de baixa tensió. 226

6.2.4-. Capítol 4 - Enllumenat públic 228


11

Pag.

7.1 Estudi Bàsic de Seguretat i Salut 234

7.1.1. Compliment R.D. 1627/1997

de 24 d’octubre sobre disposicions mínimes

de seguretat i salut a les obres de construcció. 234

7.2. Principis Generals Aplicables durant l’Execució de l’Obra. 236

7.3. Identificació dels Riscos 238

7.3.1. Mitjans i maquinària 238

7.3.2. Treballs previ 238

7.3.3. Instal·lacions 239

7.3.4. Relació No Exhaustiva dels Treballs

que Impliquen Riscos Especials

(Annex II del R.D.1627/1997) 240

7.4. Mesures de Prevenció i Protecció 241

7.4.1. Primers Auxilis 243

7.4.2. Relació de Normes i Reglaments Aplicables 243

1. MEMÒRIA.

MEMORIA Polígon CIM el CAMP

13

Pag.

1 Memòria descriptiva.

1.1. Objecte 16

1.2 Sol·licitants 16

1.3 Antecedents 16

1.4 Situació i emplaçament 17

1.5 Normes i Referències 17

1.5.1 Disposicions legals 17

1.5.2 Bibliografia 19

1.5.3 Programes de càlcul 19

1.5.4 Pla de gestió de la qualitat durant la redacció del projecte 19

1.5.5 Altres referències 20

1.6 Requisits de disseny 21

1.6.1 Línia subterrània de mitja tensió 21

1.6.2 Centres de transformació: 21


1.6.2.2 Ubicació 21

1.6.2.3. Centres de transformació PFU. 22

1.6.2.4. Cel·les SF6 24

1.6.2.5. Connexió entre cel·les 26

1.6.2.6. Transformador de potencia 30

1.6.2.7 Ponts de mitja i baixa tensió 32

1.6.2.8. Quadre de baixa tensió. 33

1.6.2.9. Posta a terra. 33


14

1.6.2.10. Enllumenat del CT. 35

1.6.2.11. Senyalització i material de seguretat. 35

1.6.3. Xarxa subterrània de Baixa Tensió. 36


1.6.3.2. Característiques tècniques de les sortides. 37

1.6.3.3. Elements constructius de la xarxa: 38

1.6.3.4. Tipus de caixes. 38

1.6.4. Traça de la xarxa subterrània de mitja tensió i Baixa tensió. 39

1.6.4.1. Obertura de la rasa. 39

1.6.4.2. Construcció dels tubs de formigó 40

1.6.4.3. Estesa de cables. 40

1.6.4.4. Estesa en tubs. 41

1.6.4.5. Tapat i compactat. 41

1.6.4.6. Creuaments i paral·lelismes. 42

1.6.5. Previsió de potencia. 43

1.7. Anàlisi de solucions. 57

1.8. Resultats finals. 58

1.8.1. Línies subterrànies de MT. 58

1.8.2 Estacions transformadores. 58

1.8.3. Línia subterrània de baixa tensió. 58

1.9. Planificació. 59

1.10. Ordre de prioritat entre els documents bàsics. 59


15

Projecte d’electrificació del polígon Industrial CIM EL CAMP

del terme municipal de la Canonja.

Promotor Ajuntament de La Canonja Andreu Garriga DNI 47.009.345

Carrer del Raval, nº7 Telèfon 977 546678

Fax 977 546678 [email protected]

Fco. Javier López Lara Enginyer tècnic Industrial

Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Tarragona Nº Col·legiat 45897 – A

DNI 47.770.087 Avinguda de Manuel Carrasco i Formiguera, nº9

La Canonja Telèfon 680348034

[email protected]


16

1. Memòria Descriptiva

1.1 Objecte

L’objecte d’aquest projecte es especificar les condicions tècniques, d’execució i

econòmiques per a la legalització de les instal·lacions elèctriques de Baixa i Mitja

tensió, per al subministrament elèctric a un conjunt de naus logístiques de nova

construcció, en el polígon logístic CIM el CAMP situat en els termes municipals de

Reus i Tarragona (La Canonja) definides per les obres del pla parcial plurimunicipal del

sector logístic i de serveis (Clau L), aprovat definitivament pel conseller territorial

d’obres publiques el 19 de juny de 2003.

Per poder portar a terme aquest projecte, aquest es compon de memòria, càlculs, estudis,

plànols i plec de condicions, els quals permetran aclarar qualsevol dubte sobre

l’execució i requisits per a la seva construcció.

1.2 Sol·licitant

El sol·licitant del present projecte es l’empresa CIMAL SA amb domicili fiscal a la 4ª

planta del numero 157 del carrer Entença a Barcelona, per la demanda del Ajuntaments

de Reus i Tarragona (La Canonja).

1.3 Antecedents

El projecte d’electrificació del polígon logístic CIM el CAMP que es presenta en aquest

document es degut a la motivació dels ajuntaments de Reus i Tarragona per la redacció i

aprovació del pla parcial plurimunicipal, degut a la forta demanda de sòl urbanitzable

per a la construcció de noves parcel·les destinades a l’ús logístic i de serveis.


17

1.4 Situació i emplaçament

El pla parcial plurimunicipal es construirà dins dels termes municipals de Reus i

Tarragona (La Canonja), en la zona classificada com urbanitzable amb un futur

industrial. Aquest usos industrials quedaran limitats a les prescripcions fixades al pla

parcial plurimunicipal, estant limitat de la següent manera:

- Al nord per la carretera T-11 que va de Reus a Tarragona.

- Al Sud i a l’Oest per la carretera A-7 que va cap a Tarragona.

- A l’est per la carretera d’accés al terme municipal de la Canonja.

1.5 Normes i Referències

1.5.1 Disposicions legals i normes aplicades

En el següent projecte es recull les característiques dels material, els càlculs que

justifiquen la seva elecció i la forma d’executar les obres a realitzar, donant amb això

compliment a les següents disposicions:

Reglament electrotècnic de baixa tensió e instruccions tècniques complementaries

(Reial decret 842/2002 de 2 de novembre de 2002).

Reial Decret 1955/2000 de l’1 de desembre, pel qual es regulen les activitats de

transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d’autorització

d’instal·lacions d’energia elèctrica.

Reglament de línies elèctriques aèries d’alta tensió (RAT).

Llei 31/1995 de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals.

Reial decret 1627/1997 de 24 d’octubre de 1997, sobre disposicions mínimes de

seguretat i salut a les obres.

Reial decret 485/1997 de 14 d’abril de 1997, sobre disposicions mínimes en matèries de

senyalització de seguretat i salut en el treball.


18

Reial decret 1215/1997 de 18 de juliol de 1997, sobre disposició mínimes de seguretat i

salut per part dels treballadors dels equips de treball.

Reial decret 773/1997 de 30 de maig de 1997, sobre disposicions mínimes de seguretat i

salut relatives a l’ utilització per part dels treballadors dels equips de protecció

individual.

Reial decret 604/2006 de 19 de maig, pel que es modifiquen el reial decret 39/1997, de

17 de gener, pel que s’aprova el reglament de serveis de prevenció, i el reial decret

1627/1997, de 24 d’octubre, pel que s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat

i salut en les obres de construcció.

DECRET de ministeri d’Indústria 3151/1968 de Novembre, publicat al butlletí oficial

de l’Estat, del 27 de desembre, pel que s’aprova el Reglament de Línies Elèctriques

Aèries d’Alta Tensió.

Normes tecnològiques MOPU “Condicionaments del terreny i cimentacions 1988”.

Reglament sobre centrals elèctriques , subestacions i centres de transformació (RCE).

Normes UNESA: 0205, 3305, 3403, 6617, 6704.

LLEI DE PREVENCIO DE RISCOS LABORALS (Llei 31/1995 del 8 de novembre

LRPL , BOE 269 de 10 de novembre de 1995.

Ordenança general de seguretat en el treball.

Ordenances Municipals del Ajuntaments de Reus i Tarragona (La Canonja).

Normes Tècniques de la companyia subministradora FECSA-ENDESA,SA.

Aquesta normativa serà aplicable a la electrificació d’aquest polígon, tenint en compte

que la vigència de les modificacions dels DECRETS serà aplicable fins la data

d’exposició del projecte.


19

1.5.2 Bibliografia

Les instal·lacions efectuades estan basades en els normes vigents, per tant ens hem

basat en els següents:

Reglament electrotècnic de Baixa Tensió.

Reglament de Alta Tensió (RAT).

Màquines elèctriques, Jesús Fraile Mora.

1.5.3 Programes de càlcul

Els programes de càlcul que s’han utilitzat en l’elaboració del present projecte han estat:

DMLEC 2003, ( RED BT, REDAT).

1.5.4 Pla de gestió de la qualitat durant la redacció del projecte

Una vegada adjudicada l’obra definitivament i abans d’iniciar-se aquesta, el contractista

presentarà al Tècnic Director, catàlegs, cartes de mostra, certificats de garantia o

d’homologació dels material que s’utilitzaran.

El Director inspeccionarà les obres, instal·lacions, i tot el relacionat amb aquestes,

recomanant el materials, elements i maquinaria i refusant els que no compleixin amb les

especificacions del projecte.

El Director de l’obra podrà en tot moment comprovar si el contractista compleix amb

les condicions imposades per la legislació, així com, les disposicions, ordenances i

obligacions en general de qualsevol tipus que pugui derivar del contracte.

Quan consideri oportú el Director Tècnic, podrà encarregar l’anàlisi, assaig i

comprovació dels materials o elements de l’ instal·lació, ja sigui a la mateixa fabrica

d’origen, als laboratoris oficials o a peu de l’obra.


20

El contractista serà el responsable, mentrestant duri l’execució de les obres, de tots els

perjudicis directes o indirectes, que puguin ocasionar a qualsevol persona, propietària o

de servei sigui privada o publica, i també, les conseqüències dels actes del personal que

realitzi el treball.

1.5.5 Altres referències

www.carandini.com

www.generalcable.es

www.schneiderelectric.es

www.himel.es

www.energuia.es

www.bjc.es

www.lightin.philips.com

www.arelsa.com

www.cotradis.com

www.ormazabal.com


21

1.6 Requisits de disseny

1.6.1 línia subterrània de mitja tensió

Per a realitzar la distribució de les línies de MT per l’interior del polígon es realitzaran

rases tipus terra-arena i encreuaments de calçada (amb tubs de formigó), els conductors

utilitzats per a l’alimentació dels CT’s seran de les següents característiques 240 mm2

Al 18/30 kV DH, amb aquestos es realitzaran entrades i sortides en els CT’s, instal·lats

al llarg del polígon, on posteriorment per a deixar tancat el circuit es retornarà a la línia

originaria tal com es pot observar als plànols.

1.6.2 Centres de transformació:

1.6.2.1. Generalitats.

Els centres de transformació utilitzats seran del tipus UNIBLOCK . Aquests tipus de

CT’s es basen en la combinació de peces bàsiques de formigó prefabricat, amb la

combinació d’aquestes obtindrem els edificis prefabricats on s’inclouran els

transformadors.

1.6.2.2 Ubicació

La ubicació d’un transformador ha de tenir en compte el següents factors:

- Sempre que les condicions físiques del terreny siguin optimes per a la

seva construcció, ha de ser aquella que permeti una distribució de BT

amb la menor longitud de línia possible.

- Es preferible que els subministraments amb un consum més elevat

quedin situats el mes a prop possible del transformador, per evitar així

tenir caigudes de tensions a la xarxa i pèrdues de potencia.

Per altra banda, hi ha altres factors que s’han de tenir en compte:

- Les vies per als accessos de materials hauran de permetre el transport,

en camió, dels transformadors i demés elements integrants dels CT’s,

fins al lloc d’ubicació del mateix.


22

- L’emplaçament escollit del CT haurà de permetre l’estesa, a partir

d'ell, per vies públiques o galeries de serveis, de totes les

canalitzacions previstes.

- El nivell freàtic més alt es trobarà a 0.3 metres per sota del nivell

inferior de la solera més profunda del CT.

- L’accés a l’interior del local del CT serà exclusiu per al personal de

l’empresa distribuïdora. Aquest accés estarà situat en una zona en la

que, amb el CT obert, deixi lliure permanentment el pas de bombers,

serveis d’emergència, sortides d’urgència o salvament.

1.6.2.3. Centres de transformació PFU.

1.6.2.3.1 Generalitats.

Consten d’una caseta de formigó, d’estructura compacte, on s’incorporen tots els

components elèctrics en el seu interior: paramenta de MT fins el quadres de BT,

incloent-hi els transformadors, dispositius de control i interconnexions entre els diversos

elements.

La instal·lació dels PFU es especialment senzilla ja que les operacions sobre el terreny

poden reduir-se a la col·locació en l’excavació i al connexionat dels cables de

l’escomesa, que introdueixen en el CT’s a traves d’uns forats semi perforats en la base.

L’estructura envoltant es de formigó armat vibrat, i es compon de les següents parts:

Una que aglutina les parets i el fondo, que incorporen les portes i reixes de ventilació

natural, i un altre que es el sostre. Totes les armadures de formigó estan unides entre si i

al conductor de terres, segons la RU 1303, les portes i reixes presenten una resistència

de 10k respecte al terra envoltat.

L’acabat estàndard del CT es realitzarà amb una pintura acrílica rugosa, se color blanc

en les partes y de color marro en el sostres, portes y reixes.

El tipus d’aparamenta de mitja tensió escollits per a instal·lar en el centre de

transformació es el sistema CGM, mitjançant cel·les modulars.


23

1.6.2.3.2 Reixes de ventilació.

Es tracta d’unes reixes de ventilació amb lamines en forma de V invertida que en

combinació amb una tela de mosquitera i en la posició de muntatge permet la perfecta

ventilació del transformador.

Els panells de ventilació es col·loquen a les obertures disposades pel fabricant del

mòdul prefabricat i es fixen amb cargols Standard.

1.6.2.3.3 Portes d’accés.

L’entrada al CT es realitzarà a traves d’una porta en la part frontal, la qual dona accés a

la zona de la aparamenta, on es troben les cel·les de MT, CBT i elements de control del

CT. A mes tenen una porta pròpia per permetre l’extracció del transformador, ja sigui

per manteniment, per avaria o per variació de la potencia sol·licitada.

1.6.2.3.4 Característiques constructives.

Característiques constructives del PFU-5:

PFU-5 (36 kVA) Dimensions exter. Dimensions Int. Dimensions Excav.

Longitud [mm] 6080 5900 6880

Amplada [mm] 2380 2200 3180

Altura [mm] 3045 2355 -

Superfície [m2] 14.5 13.0 -

Altura Vista [mm] 2585 - -

Profunditat [mm] - - 560

Fig. 1, taula de característiques constructives


24

1.6.2.3.5. Condicions de serveis.

Tots els PFU’s estan dissenyats per a suportar les següents condicions de servei.

- Sobrecarrega de neu de 250 Kg/m2 en cobertes.

- Sobrecarrega en solera de 600 Kg/m2.

- Carrega d’un transformador de 5000 Kg sobre les guies base.

- Les temperatures de funcionament d’un PFU-5 son:

Mínima transitòria : -15ºC

Màxima transitòria: +50ºC

Màxima mitjana diària: +30ºC

Aquestes dades corresponen a una altitud d’instal·lació de 2500 m sobre el nivell del

mar, d’acord amb la norma MV-101-1962.

1.6.2.3.6. Enllumenats especials d’emergència.

A les instal·lacions que tinguin personal permanent per al seu servei de maniobra o

manteniment, així com els que per a la seva importància ho requereixin hauran de

disposar dels mitjans propis d’enllumenats especial d’emergència d’acord amb el

Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió.

1.6.2.4. Cel·les SF6

1.6.2.4.1 Descripció general.

Les cel·les SF6 es componen de les següents parts.

Base i frontal.

L’altura i el disseny d’aquesta base permet el pas dels cables entre cel·les sense

necessitat de fosa, i presenta l’esquema unifilar del circuit principal i el eixos

d’accionament dels aparells a una altura idònia per a la seva operació.

La placa de característiques esta inclosa en la part superior de la part frontal, de la

mateixa manera que la mirilla per al manòmetre, l’esquema elèctric de la cel·la i els

accessos a l’accionament del comandament , en la part inferior es troben les tomes per a

les llampades de senyalització de tensió i panell d’accés als cables i fusibles. En el seu


25

interior hi ha una platina de coure al llarg de tota la cel·la, que permet la connexió de a

mateixa al sistema de terres i de les pantalles dels conductors.

1.6.2.4.2 cubeta

La cubeta prefabricada es d’acer inoxidable de 2 mm de doblaria , conté l’interruptor,

l’embarrat i els portafusibles, el gas SF6 es troba a l’interior a una pressió absoluta de

1,3 bars. El segellat de la cubeta permet el manteniment dels requisits d’operació

segura, sense reposició de gas.

Aquesta cubeta compta amb un dispositiu d’evacuació de gasos, que en cas d’arcs

interns, permet la seva sortida per la del darrera de la cel·la, evitant així amb l’ajuda de

les cel·les, la seva incidència sobre les persones, cables o aparells del centre de

transformació.

1.6.2.4.3 Interruptor, seccionador i seccionador de posta a terra

El interruptor disponible en el sistema CGM te tres posicions:

- Connectat

- Seccionat

- Posta a terra

L’actuació d’aquest interruptor es realitza mitjançant una palanca d’accionament sobre

dos eixos diferents, un per al interruptor i una altra per al seccionador de posta a terra

dels conductors d’alimentació.

1.6.2.4.4. Comandament

Els comandaments d’actuació son accessibles des de la part frontal, poden ser accionats

de forma manual o motoritzada.

1.6.2.4.5. Fusibles (Cel·la CPM-F)

Els fusibles es munten sobre uns portafusibles que s’introdueixen en els tubs

portafusibles de resina aïllant, que son perfectament estanques respecte del gas i del

medi exterior. El disparo es produeix per fusió d’un dels fusibles o quan la pressió

interior dels tubs portafusibles s’elevi, degut a un fallo en els fusibles o un escalfament

excessiu d’aquestos.


26

1.6.2.5. Connexió entre cel·les

La connexió elèctrica i mecànica entre cel·les es realitza mitjançant un element que es

denomina conjunt d’unió, aquest permet la unió de les barres de les cel·les del sistema

CGM fàcilment i sense necessitat de reposar el gas SF6.

El conjunt d’unió esta format per tres adaptadors elastomerics endollables que muntats

entre les sortides de les barres donen continuïtat i segellant la unió controlant el camp

elèctric mitjançant les corresponents capes semiconductors.

1.6.2.5.1 Connexió de cables.

La connexió dels cables al passa tapes corresponents en les cel·les es realitzarà

mitjançant uns terminals endollables apantallats, del tipus M-400 LR.

1.6.2.5.2. Enclavaments

Els enclavaments incloent en les cel·les CGM pretenen impedir:

• Connectar el seccionador de posta a terra amb els aparells principal tancat,

i recíprocament, que no es pugui tancar l’aparell principal si el seccionador

de posta a terra esta connectat.

• Llevar la tapa frontal si el seccionador de posta a terra esta obert, i

l’inversa, que no es pugui obrir el seccionador de posta a terra quan la tapa

frontal hagi estat extreta.

1.6.2.5.3. Característiques elèctriques

Cel·la de línia CGM – CML:

Nivell d’aïllament Intensitats

Freq. Ind. 50 Hz (1

min)

Impuls tipus raig

Tensió

Nominal

(36kV) A terra i

entre

fases

(kV)

A la dist

de secc.

(kV)

A terra i

entre

fases

(kV)

A la dist

de secc.

(kV)

Intensitat

nominal

Int.

Curta

duració

(1 seg.)

(kA)

Capacitat

de

tancament

(kA)

36 70 80 170 195 400 16 40

Fig. 2, taula de característiques elèctriques


27

Cel·les de protecció CGM – CMP – F:

Nivell d’aïllament Intensitats

Freq. Ind. 50 Hz

(1 min)

Impuls tipus raig

Tensió

Nominal

(36kV) A terra

i entre

fases

(kV)

A la

dist de

secc.

(kV)

A terra

i entre

fases

(kV)

A la

dist de

secc.

(kV)

Intensitat

nominal

Int.

Curta

duració

(1 seg.)

(kA)

Capacitat de

tancament

abans/desprès

de fusibles

(kA)

36 70 80 170 195 400 16 40/2,5


1.6.2.5.4. Característiques tècniques de les cel·les modulars de SF6

Cel·les de línia

Les cel·les d’entrada – sortida seran del tipus CGM – CML (interruptor-seccionador).

Es una cel·la amb un envolvent metàl·lic , la qual fabrica ORMAZABAL, formada per

un mòdul Un=36kV e In=400A , de 420 mm d’ample per 850 mm de fons i 1800 mm

d’alçada amb un pes de 145 kg.

La cel·la CML d’interruptor – seccionador o cel·la de línia esta constituïda per un mòdul

metàl·lic, amb aïllament i tall en SF6, que incorpora en el seu interior unes barres

superiors de coure i una derivació amb un interruptor – seccionador rotatiu, amb una

capacitat de tall i aïllament i de posta a terra dels conductors d’alimentació inferiors

frontals mitjançant borns endollables. Presenten també captadors capacitius per a la

detecció de tensió en els conductors d’alimentació.


28

Cel·les de protecció

La cel·la CGM-CMP-F es la cel·la que s’encarrega de protegir al transformador

mitjançant tres fusibles de 40A, amb una tensió assignada de 36kV.

Es una cel·la amb un envolvent metàl·lic , la qual fabrica ORMAZABAL, formada per

un mòdul Un=36kV e In=400A(200A en la sortida inferior) , de 480 mm d’ample per

1035 mm de fons i 1800 mm d’alçada amb un pes de 270 kg.

La cel·la CMP-F d’interruptor – seccionador o cel·la de línia esta constituïda per un

mòdul metàl·lic, amb aïllament i tall en SF6, que incorpora en el seu interior unes barres

superiors de coure i una derivació amb un interruptor – seccionador rotatiu, amb una

capacitat de tall i aïllament i de posta a terra dels conductors d’alimentació inferiors

frontals mitjançant borns endollables. Presenten també captadors capacitius per a la

detecció de tensió en els conductors d’alimentació.

1.6.2.5.5. Dimensionat de les barres.

Les cel·les fabricades per ORMAZABAL, han estat sotmeses a assajos per a certificar el

valors indicats a les plaques de característiques, pel la qual cosa no es necessari realitzar

càlculs teòrics ni hipòtesis de comportaments de la cel·la.

Les cel·les escollides per al centre de transformació tenen les següents característiques

elèctriques:

Tensió

nominal

(kV)

Tensió

max. de

servei

(kV)

Intensitat

nominal

(A)

Tensió de

assaig 50

Hz

(1 min.)

Tensió de

assaig

tipus raig

(kV)

Intensitat

tèrmica

(kA)

Intensitat

dinàmica

(kA)

25 36 400 70 170 16 40


Les principals característiques de l’embarrat utilitzat en les cel·les CGM son:

• Esta constituït a base de platines de coure electrolític dur de 50x5 mm.

• Esta calculat per a suportar un curtcircuit en el tancament de 16 kA, durant 1seg.

• Intensitat nominal preferent 400A.


29

• Embarrat col·lector de terra a base de platines de coure de 30x3 mm al llarg de la

cel·la.

1.6.2.5.6.Ccomporvacio per densitat de corrent.

La comprovació per densitat de corrent te per objecte verificar que el conductor indicat

es capaç de conduir la corrent nominal màxima sense superar la densitat màxima

possible per al material del embarrat. Això a mes dels càlculs teòrics, pot comprovar-se

realitzant un assaig a intensitat nominal que amb l’objecte de disposar de suficient

marge de seguretat es considerarà que es la intensitat de bucle que en aquest cas es de

400A.

1.6.2.5.7 Comprovació per solidificació electrodinàmica

La intensitat dinàmica d’un curt circuit es valora en aproximadament 2,5 vegades la

intensitat eficaç de curtcircuit calculada anteriorment (annex de càlculs):

Icc(din) = 2,5 x 11,54kA = 28,85 kA < 40 kA

Per a les cel·les del sistema CGM la certificació corresponent que cobreix el valor

necessari s’ha obtingut amb el protocol 642-93 realitzat per laboratoris holandesos.

1.6.2.5.8. Comprovació per sol·licitació tèrmica

La comprovació tèrmica te per objecte demostrar que no es produirà un escalfament

excessiu de la cel·la per defecte d’un curt circuit. Aquesta comprovació es pot realitzar

mitjançant càlculs teòrics, però preferentment s’ha de realitzar mitjançant un assaig

segons la normativa en vigor. En aquest cas la intensitat considerada es la eficaç de curt

circuit el valor de la qual es:

Icc(ter) = 11,54 kA < 16 kA

Per a les cel·les del sistema CGM la certificació corresponent que cobreix el valor

necessari s’ha obtingut amb el protocol 642-93 realitzat per laboratoris holandesos.


30

1.6.2.5.9. Elecció de fusibles.

La protecció en MT del transformador es realitzarà utilitzant una cel·la d’interruptors

amb fusibles, essent aquestos els que efectuen la protecció davant els possibles curt

circuits.

Aquestos fusibles realitzen la funció de protecció de manera ultra rapida, molt inferiors

que els dels interruptors automàtics, ja que eviten inclòs el pas màxim de les corrents de

curtcircuit per tota la instal·lació.

El transformador estarà protegit per tres fusibles, un per cada fase, la intensitat nominal

de les quals estarà en funció de la potencia del transformador.

Els fusibles han estat seleccionats per assegurar que:

• Permeten el funcionament continuat a la intensitat nominal.

• No produeixin errors quan es produeixin corrents de entre 10 i 20 vegades la

nominal, sempre que la seva duració sigui inferior a 0,1 s evitant així que els

fenòmens transitoris provoquin interrupcions del subministrament.

• No produeixin errors durant l’arrencada en buit del transformador, temps en que

la intensitat es molt superior a la nominal, i d’una duració intermitja.

No obstant, els fusibles no constitueixen una protecció suficient contra les

sobrecarregues, que tindran que ser evitades incloent un relè de protecció de

sobrecarregues, o en el seu defecte una protecció tèrmica del transformador.

1.6.2.6. Transformador de potencia

El transformador elegit per a instal·lar a l’interior del centre de transformació, es un

transformador trifàsic reductor de tensió amb neutre accessible al secundari, amb unes

potencies de 630 kVA, la refrigeració serà natural amb oli. La tensió primària serà de 25

kV i la secundaria de 400 V tensió composta, el fabricant serà COTRADIS.

Les característiques dels quals seran:

• Transformadors trifàsics, 50 Hz per a l’instal·lació en l’interior o exterior.

• Submergits en oli mineral d’acord amb la norma UNE 21-320/5-IEC 296.


31

• Cubeta d’aletes.

• Refrigeració natural (ONAN).

El color de la capa exterior serà d’un blau – verd molt fosc, del tipus 8010 – B10G,

segons la norma UNE48103.

1.6.2.6.1. Característiques nominals.

Tensió primària assignada: els valors de la tensió assignada del bobinat de mitja, no

s’especifiquen degut a la diversificació de tensions. Amb comanda prèvia es poden

subministrar transformadors amb valors diferents de tensió, poden funcionar per canvi

de les connexions en el bobinat de mitja tensió.

Preses per variació de tensió: aquests transformadors estan proveïts d’un dispositiu que

permet variar la relació de transformació, estant el transformador sense tensió.

Tensió secundaria assignada: tindrà un valor determinat en les norma UNE 21 428 i

recomanació UNESA. També es podran subministrar tensions especials amb comanda

prèvia.

Assajos: tots els transformadors son objecte d’assajos individuals en les condicions que

indica la norma UNE 20 101. El resultat dels valors obtinguts s’adjunten en el protocol

que va amb cada transformador. Els assajos individuals engloben:

1) Assajos de mesures.

2) Assajos dielèctrics.

1.6.2.6.2. Característiques elèctriques:

Potencia Transformador 630 kV

Tensió primari 25 kV

Tensió secundari (en buit) 420 V entre fases

Regulació sense tensió ± 2.5 ± 5 ó +2.5 +5+7.5+10%

Grup de connexió Dyn 11

Pèrdues en buit (W) 1450

Pèrdues en carrega (W) 6650

Impedància de curtcircuit % a 75ºC 4.5

Intensitat en buit al 100% de Un 1.8


32

Nivell de potencia acústica 67

Cos φ = 1 1.2 Caiguda de tensió

a plena carrega Cos φ = 0.8 3.5

Cos φ = 1 98.7 Carrega

100 % Cos φ =

0.8

98.4

Cos φ = 1 98.9

Rendiment (%)

Carrega

75 % Cos φ =

0.8

98.7


1.6.2.7 Ponts de mitja i baixa tensió

L’objecte del pont de mitja tensió té com a funció connectar elèctricament la cel·la que

protegeix el transformador , CGM-CMP-F, amb el primari del transformador.

Segons normativa FECSA-ENDESA la connexió entre el secundari del transformador i

el quadre BT ha de ser de 3 conductors de 240 mm2 per fase i de 2 conductors de 240

mm2 per al neutre.

Els ponts de mitja tensió estaran formats per tres conductors unipolars 18/30 kV

3x1x150 mm2 AL del tipus DHV. Les connexions es realitzaran mitjançant

terminacions ELASTIMOLD de 36 kV del tipus endollables i del model M-400 LR en

la cel·la SF6 i mitjançant terminals bimetàl·lics al transformador.

Per la seva part el pont de baixa tensió unirà elèctricament el secundari del

transformador amb el quadre de baixa tensió. Estarà format per cables RV 0.6/1kV de

240mm2 de secció, quatre per cada fase i dos per al neutre.


33

1.6.2.8. Quadre de baixa tensió.

El quadre de baixa tensió serà del tipus AC-4 del fabricant ORMAZABAL.

En el quadre de baixa es el lloc on es connecten les diferents sortides encarregades de

distribuir l’energia.

Cada sortida estarà formada per tres conductors, un per cada fase, la secció dels quals

serà de 240 mm2 i un de 150 mm2 pel neutre. Les fases estaran protegides per fusibles

de 315 A( normativa FECSA-ENDESA) mentre que el neutre estarà connectat

directament al embarrat del quadre. Les connexions dels conductors als quadres es faran

mitjançant terminals bimetàl·lics.

En el quadre de baixa tensió es diferencien les següents parts:

1.6.2.8.1. Zona d’escomesa, mesura i equips auxiliars.

En la part superior del mòdul AC-4 existeix un compartiment per a l’escomesa, la qual

es realitzarà mitjançant un passa murs tetrapolar, evitant així la penetració del aigua a

l’interior. Dins d’aquest compartiment, hi ha quatre platines lliscants que fan la funció

de seccionador.

L’accés a aquest compartiment es realitzarà mitjançant una porta amb visagres, sobre

aquesta es munten els elements normalitzats per la companyia subministradora.

Esta formada per un compartiment que allotja exclusivament l0embarrat i els elements

de protecció de cada un dels circuits de sortida, que en son quatre. Aquesta protecció es

realitza mitjançant fusibles disposats en bases trifàsiques, però maniobrades fase a fase,

podent realitzar les maniobres d’obertura en carrega.

Característiques constructives:

• Amplada : 580 mm

• Altura: 1690 mm

• Fondària: 290mm


34

1.6.2.9. Posta a terra.

Tota instal·lació elèctrica ha de disposar d’una protecció o instal·lació de terra

dissenyada de forma que, en qualsevol punt accessible de l’interior o exterior de la

mateixa on les persones puguin circular o estar, aquestes únicament puguin estar

sotmeses com a màxim a les tensions de pas i de contacte, durant qualsevol defecte de la

instal·lació elèctrica.

El procediment per a realitzar la instal·lació de terres serà la següent:

• Investigació de les característiques del sol.

• Determinació de les corrents màximes de posta a terra i el temps màxims

corresponents de la eliminació del defecte.

• Disseny preliminar de la instal·lació de terra.

• Càlcul de resistència del sistema de terra.

• Càlcul de les tensions de pas en l’exterior i l’accés al CT.

• Comprovar que les tensions de pas en l’exterior i en l’accés son inferiors als

valors màxims definits en ITC 18 de RBT.

• Investigació de les tensions transferibles a l’exterior per canonades, rails, reixes,

conductor neutre, blindatge de cables, circuits de senyalització i dels punts

especialment perillosos i l0estudi de les formes d’eliminació o reducció.

• Correcció i ajust del disseny inicial establint el definitiu.

Una vegada construïda la instal·lació de terra, es faran verificacions i comprovacions in

situ.

El sistema de terres esta format per diversos elèctrodes de Cu en forma de vari-la del

conductor que els uneix. L’esmentat conductor també serà de Cu, tindrà una resistència

mecànica adequada i oferirà una eleva resistència a la corrosió. Els entroncaments i

unions amb els elèctrodes deuran realitzar-se amb el mitjans d’unió adequats que

asseguren la permanència de la unió, no experimenten el pas de la corrent, escalfaments

superiors al del conductor i estiguin protegits contra la corrosió galvànica.

1.6.2.9.1. Terra de protecció.


35

A ell es connectaran totes les parts metàl·liques de la instal·lació que no estiguin en

tensió normalment, perque puguin estar-ho degut a avaries, accidents, descarregues

atmosfèriques o sobretensions, com:

• El xassís i batidors d’aparells de maniobra.

• L’envolvent dels conjunts d’armaris metàl·lics.

• Les portes metàl·liques dels locals.

• Les reixes metàl·liques.

• Columnes, suports, pòrtics,...

• Les estructures i armadures metàl·liques dels edificis prefabricats.

• La carcassa dels transformador.

1.6.2.9.2. Terra de servei.

Amb l’objecte d’evitar tensions perilloses en el costat de la baixa tensió, degut a faltes

en la xarxa de mitja tensió, el neutre de la xarxa de BT es connectarà a una pressa de

terra independent de la xarxa de MT, de tal manera que no existeixi influencia de la

xarxa general de terra. Per aquesta finalitat s’utilitza un conductor de coure aïllat de

0.6/1 kV.

1.6.2.10. Enllumenat del CT.

Per l’enllumenat del interior del CT s’instal·laran les fonts de llum necessàries per

aconseguir al menys un nivell mitja d’il·luminació de 15 lux, amb l’existència com a

mínim de dos punts de llum. Els punts de llum estaran ubicats de tal forma que ens

garanteixin la major uniformitat possible en la il·luminació.

Els punts de llum es situaran de manera que es puguin efectuar la substitució de les

làmpades sense perill de contacte amb altres elements de tensió.

L’interruptor disposarà d’un pilot que indiqui la seva presencia i es situarà al costat de

la porta d’entrada, de forma que el seu accionament no presenti un perill per la seva

proximitat a la mitja tensió.


36

1.6.2.11. Senyalització i material de seguretat.

Tant la porta d’accés al CT, com les portes i pantalles de protecció portaran el cartell

amb la corresponent senyal triangular distintiva de risc elèctric, segons les dimensions i

els colors que especifica la recomanació AMYS1.401, model AE – 10.

Les cel·les prefabricades portaran també la senyal triangular distintiva de risc elèctric

adhesiva. En un lloc ben visible de l’interior del CT es situarà un cartell amb les

instruccions de primers auxilis a prestar en cas d’accident, respiració boca a boca i

massatge cardíac, i amb les cinc regles d’or. Les seves dimensions seran com a mínim

UNE A-3.

1.6.3. Xarxa subterrània de Baixa Tensió.

1.6.3.1. Generalitats.

La xarxa de baixa tensió serà subterrània, estarà formada per diverses sortides

trifàsiques per transformador, la tensió dels quals serà de 400 V entre fases i 230 entre

fase i neutre, els CT’s tindrà quatre sortides per cada quadre de baixa amb la possibilitat

d’ampliació de baixa tensió. Aquestos seran els encarregats de repartir l’energia pels

diversos subministraments del polígon.

Els conductors que s’utilitzen per a cada una de les sortides seran conductors d’alumini

unipolar segons la norma FECSA-ENDESA CNL00100 tipus RV, amb una tensió

nominal de 0.6/1kV, l’aïllament serà de polietilè reticular XLPE i cobertura de PVC.

Els conductors de Baixa Tensió normalitzats per la companya subministradora, la

intensitat màxima admissible de servei permanent, segons la ITC – BT – 07, i els seus

fusibles de protecció son:

Secció dels conductors

(mm2)

Intesitat max.

(A)

Fusible de protecció.

(A)

4x1x50 AL 180 125

3X1X95 + 1X50 AL 260 200

3X1X150 + 1X95 AL 330 250

3X1X240 + 1X150 AL 430 315



37

Segons la normativa FECSA-ENDESA tots el conductors a instal·lar en les noves

ampliacions de les xarxes subterrànies hauran de ser 3x1x240 – 1x150 AL.

Les característiques dels conductors elegits per a fer la distribució en baixa tensió a

dins del nou polígon seran de una tensió nominal 0.6/1 kV, amb una secció de 3x1x240

AL – 1x150 AL, es a dir 3 fases de 240 mm2 d’alumini i el neutre de 150 mm2 també

d’alumini.

Amb l’elecció d’aquest conductor el que es pretén davant les possibles ampliacions de

potencia, que la xarxa instal·lada sigui capaç de suportar la potencia demandada, sense

la necessitat de tornar a realitzar l’obertura de rases i substituir la xarxa per una de

major secció.

Aquesta previsió permet garantir un bon subministre en el futur, davant de possibles

ampliacions de potencia en la xarxa existent. En cas de ser necessari únicament en

caldria realitzar una ampliació del transformador existent en el CT que ens ocupi.

1.6.3.2. Característiques tècniques de les sortides.

La caiguda de tensió màxima que ens permet la companyia subministradora es d’un

7%, en qualsevol punt de la xarxa, aquesta es la diferencia de tensió que hi ha en el punt

de sortida, i el que hi ha en qualsevol punt, normalment aquesta serà inferior a la del

punt de sortida, degut a la intensitat que circula a l’interior del conductor i la resistència

pròpia que te aquest.

Un altre factor que ens pot posar de manifest la optima conducció del conductor es la

saturació, aquesta es la relació entre la intensitat que pot portar una determinada secció

de conductor i la carrega que hi circula per aquest, aquesta no pot superar un 100% ja

que si fos així els conductors sofririen escalfament amb el conseqüent deteriorament de

l’aïllament.

Tenint en compte aquests paràmetres, les principals característiques tècniques de les

sortides BT que realitzarem en aquest polígon son:


38

1.6.3.3. Elements constructius de la xarxa:

La xarxa de baixa tensió estarà constituïda pels següents elements:

• Quadre de distribució de baixa tensió

• La Caixa de Seccionament i la Caixa Genera de Proteccions (C.Secc + CGP)

Com ja s’ha explicat anteriorment el quadre de Baixa tensió serà del tipus AC – 4 de

Ormazabal. Els conductors estaran protegits de les sobrecarregues i curtcircuits

mitjançant fusibles classe Gg/gL d’intensitat en funció de la potencia màxima

admissible de la instal·lació, segons marquen les normatives de la companyia

subministradora FECSA – ENDESA.

1.6.3.4. Tipus de caixes.

En tots els casos es mirarà que la situació escollida, estigui el mes pròxim a la xarxa de

distribució i que quedi allunyada o en el seu defecte protegida adequadament de altres

instal3lacions de servei, segons indica la ITC – BT – 06 i la ITC – BT – 07.

Les caixes de seccionament s’instal·laran en un lloc permanentment accessible de la via

publica, tal i com indica la normativa de la companyia subministradora.

Les caixes de seccionament s’instal·laran en nínxols d’unes dimensions determinades:

• Profunditat : >30 cm.

• Altura : 1,05 cm + CGP

• Amplada : 0,3 + CGP

La CGP a instal·lar ha de ser del tipus de l’esquema X, la caixa de seccionament ha de

permetre una entrada i una sortida de la xarxa principal i una sortida per a l’abonat.

Les platines on es connectaran els conductors son de coure de 30x4 mm i estan situades

en la part inferior de la caixa de seccionament. En el cas que les seccions dels

conductors d’entrada i sortida fossin diferents en lloc de fulles de seccionament

s’instal·laran fusibles amb la finalitat de protegir el conductor de sortida.


39

Les característiques fonamentals de les caixes de seccionament estaran en funció del

fabricant que les subministri, però estaran entre els següents valors:

• Amplada 163 ÷ 155 mm.

• Altura 580 ÷ 435 mm.

• Fons 163 ÷ 155 mm.

1.6.4. Traça de la xarxa subterrània de mitja tensió i Baixa tensió.

1.6.4.1. Obertura de la rasa.

El traçat serà com més rectilini possible, paral·lel en tota la seva longitud en voreres o

façanes dels edificis principals.

Avanç d’iniciar l’obertura de les rases es realitzaran cates de prova a unes distancies

aproximades de 6 o 8 metres, amb la finalitat de possibles els serveis existents i de

determinar la millor ubicació per a l’estesa. Per a marcar el traçat de la rasa es tindrà en

compte el radi mínim de curvatura que s’ha de respectar en els canvis de direcció.

El radi de curvatura d’un conductor o feix de conductors de MT ha de ser superior a 30

vegades el seu diàmetre durant l’estesa i de 15 vegades un cop ja instal·lat, en el cas de

BT els radis seran de 10 i 20 vegades el diàmetre dels conductors respectivament.

L’obertura de les rases es realitzarà preferiblement en maquina, excepte quan no sigui

possible per motius de l’existència de serveis o altres canalitzacions, si aquestes

existeixen es realitzaran de forma manual o mixta.

Els fons de les rases haurà d’estar en terreny ferm, per a evitar possibles moviments de

terres degut al moviment al estirar els conductors.

Les dimensions de les rases seran d’unes dimensions de 0,9x0,4 m per a la xarxa de MT

i de 0.7 m x 0.4 m per a la de BT. Per a realitzar els creuaments de carrers les rases

tindran unes dimensions de 1.10 m x 0.4 m i de 0.9 x 0.4 m respectivament.


40

1.6.4.2. Construcció dels tubs de formigó

Els tubs de formigó s’instal·laran en creuaments i calçades, sempre es deixarà un tubular

lliure reservat per a possibles ampliacions.

Els tubulars seran de Polietilè (PE) de doble paret, interior llisa i exterior corrugada,

amb un diàmetre exterior de 160 mm e interior de 135 mm per a cables de MT , per a

cables de BT tindran un diàmetre exterior de 140 mm e interior de 116 mm. Tindran una

resistència de la compressió superior a 450 N.

La rasa on es col·locaran els tubs haurà d’estar oberta en la seva totalitat per a poder

donar una lleugera pendent, i així evitar acumulació d’aigua en l’interior dels tubs.

Quan la longitud dels tubs sigui superior als 100 mts, o bé 50 metres en BT i en els

canvis de direcció superiors de 60º s’instal·laran arquetes de registre, amb la finalitat de

no sotmetre als conductors a un esforç de tracció i facilitar els treballs d’estesa.

El bloqueig dels tubs es realitzaran amb formigó de resistència H – 100 quan provingui

de planta o d’una dosificació del ciment de 200 Kg/m3 quan es realitzi a peu d’obra,

evitant que el ciment s’introdueixi a l’interior dels tubs per mitjà dels ensamblatges.

Un cop acabat el formigonat dels tubs, es procedirà a la neteja interior dels tubs per

evitar problemes a l’hora de l’estesa dels cables per l’interior dels tubs, mitjançant una

esfera metàl·lica de diàmetre lleugerament inferior al del tub.

Els tubs quedaran segellats amb espumes expansibles impermeables e ignifugues.

1.6.4.3. Estesa de cables.

L’estesa dels conductors de 240 mm2 de secció amb un aïllament de polietilè reticulat

(XLPE) es l’operació mes compromesa durant l’ instal·lació d’una línia


41

subterrània de MT o BT, ja que es poden produir diverses avaries i/o danys, per això,

l’estesa i protecció del conductor s’efectuarà sempre amb la presencia del director de

l’obra.

Avanç d’iniciar l’estesa es mirarà de trobar el lloc mes adequat per a col·locar la bobina,

la qual estarà suspesa un 0.15 m mitjançant una barra anclada a uns gats hidràulics.

Al llarg de la rasa es col·locaran corrons giratoris que poden girar lliurement a unes

distancies de 3 a 6 m. l’entrada del conductor a la rasa es disposarà d’un llit d’arena fina

d’ aproximadament 6 cm de doblària per a MT i de 3 cm per a BT.

Una vegada a dins de la rasa, aquest nomes podrà ser desplaçat mitjançant les mans, es a

dir, sense cap mena de eina per a fer palanca. Els conductors monofàsics de MT es

disposaran en triangle equilàter per a evitar desequilibris entre fases, mentre que els de

BT estaran disposats de dos en dos en paral·lel.

Els conductors s’encintaran cada 1.5 metres per a evitar que puguin moure’s deguts als

esforços electrodinàmics generats per un curtcircuit.

Quan la temperatura ambient sigui inferior a 0º C no serà possible realitzar cap estesa

degut a la rigidesa que pren l’aïllament del conductor.

L’esforç màxim de tracció que pot suportar un conductor unipolar d’alumini de MT és

de 3 dan/mm, en cap cas, l’esforç total del conductor podrà superar els 2500 dan.

1.6.4.4. Estesa en tubs.

Avanç d’iniciar l’estès dels conductors en el tubs s’ha de netejar el tub per tal

d’assegurar que no hi ha cantells ni arestes i que els tubs estan correctament alineats.

Durant l’estesa, s’ha de protegir el conductor de les boques dels tubs per evitar danys en

la coberta.

Un cop instal·lat el conductor s’haurà de tapar les boques dels tubs per evitar que hi

entrin rosegadors o gasos.

Es col·locarà un circuit per tub, per a reduir d’aquesta manera la reactància.


42

1.6.4.5. Tapat i compactat.

Una vegada realitzada l’estesa i connexió dels conductors procedirem a tapar i

compactar la rasa de la manera següent:

La reposició de la rasa s’efectuarà per capes successives de 0.15 m de doblària, les quals

seran compactades amb la finalitat que el terreny estigui el suficientment compactat.

Amb la compactació de la reposició s’haurà d’aconseguir una densitat mínima del 95 %.

La protecció del conductors es realitzarà mitjançant plaques de polietilè (PE), per sobre

i a un distancia no inferior de 0.20 m., es col·locarà un cinta de color groc, que

advertirà de la existència de conductors elèctrics d’acord amb la RU 0205.

Si al efectuar l’excavació s’observa que la terra conté moltes pedres, o altres elements

que poguessin ocasionar danys als conductors no s’utilitzaria aquesta terra per a

realitzar la reposició de les rases.

1.6.4.6. Creuaments i paral·lelismes.

La distancia a mantenir entre els conductors de MT i BT serà de 0.25 m. La distancia

del punt de creuament als entroncament serà d’1 metre.

En els casos que no es pugin respectar aquestes distancies, el conductor que s’estengui

l’últim es disposarà separat mitjançant divisors d’adequada resistència mecànica.

Segons la resolució de la Generalitat de Catalunya (DOG nº 1649 del 25 – 09 – 92)

aquesta protecció podria ser de maons massissos d’unes dimensions de 290x140x40

mm, amb una capa d’arena a cada costat de com a mínim 20mm.


43

1.6.5. Previsió de potencia.

Illa-parcel·la

Superfície parcel·la

Superfície Edificable

Pot instal·lada

per superfície (kW/m2)

Potencia instal·lada

(kW) A-1 1213,76 849,632 0,125 106,204 A-2 1222,57 855,799 0,125 106,974875 A-3 1219,91 853,937 0,125 106,742125 A-4 1226,06 858,242 0,125 107,28025 A-5 1213,83 849,681 0,125 106,210125 A-6 1223,66 856,562 0,125 107,07025 A-7 1221,62 855,134 0,125 106,89175 A-8 1407,72 985,404 0,125 123,1755 A-9 1412,33 988,631 0,125 123,578875 A-10 1403,72 982,604 0,125 122,8255 A-11 1415,88 991,116 0,125 123,8895 A-12 1412 988,4 0,125 123,55 A-13 1420,55 994,385 0,125 124,298125 A-14 1413,55 989,485 0,125 123,685625 B-1 1293,16 905,212 0,125 113,1515 B-2 1329,31 930,517 0,125 116,314625 B-3 1271,24 889,868 0,125 111,2335 B-4 1320,76 924,532 0,125 115,5665 B-5 1308,15 915,705 0,125 114,463125 B-6 1298,05 908,635 0,125 113,579375 B-7 1291,1 903,77 0,125 112,97125 B-8 1315,1 920,57 0,125 115,07125 B-9 1307,74 915,418 0,125 114,42725 B-10 1492,66 1044,862 0,125 130,60775 B-11 1563,29 1094,303 0,125 136,787875 B-12 1411,78 988,246 0,125 123,53075 B-13 1530,81 1071,567 0,125 133,945875 B-14 1501,51 1051,057 0,125 131,382125 B-15 1489,12 1042,384 0,125 130,298 B-16 1480,33 1036,231 0,125 129,528875 B-17 1507,03 1054,921 0,125 131,865125 B-18 1494,95 1046,465 0,125 130,808125 C-1 1286,3 900,41 0,125 112,55125 C-2 1295,74 907,018 0,125 113,37725 C-3 1291,03 903,721 0,125 112,965125 C-4 1313,76 919,632 0,125 114,954 C-5 1284,26 898,982 0,125 112,37275 C-6 1300,81 910,567 0,125 113,820875 C-7 1504,41 1053,087 0,125 131,635875 C-8 1494,02 1045,814 0,125 130,72675 C-9 1500,53 1050,371 0,125 131,296375 C-10 1538,79 1077,153 0,125 134,644125


44

C-11 1488,34 1041,838 0,125 130,22975 C-12 1504,23 1052,961 0,125 131,620125 D-1 1072,55 750,785 0,125 93,848125 D-2 883,8 618,66 0,125 77,3325 D-3 900,21 630,147 0,125 78,768375 D-4 886,56 620,592 0,125 77,574 D-5 897,46 628,222 0,125 78,52775 D-6 1245,18 871,626 0,125 108,95325 D-7 1024,03 716,821 0,125 89,602625 D-8 1043,07 730,149 0,125 91,268625 D-9 1025,16 717,612 0,125 89,7015 D-10 1041,96 729,372 0,125 91,1715

1.6.6. Càlcul luminòtecnic

1.6.6.1-.Objectius de l’enllumenat públic La instal·lació lluminica té com objectiu proporcionar visibilitat durant les hores de falta

de llum solar.

La influència de l’enllumenat públic en les condicions d‘ús dels espais s’evidencia en

els següent casos:

• Reducció del temps dels trajectes. Aquesta avantatge facilita que els vehicles

puguin desplaçar-se amb major seguretat i fluïdesa.

• Augment de la comoditat dels conductors i vianants. El menor esforç visual i la

major amplitud del camp de percepció faciliten les actuacions de tots els

usuaris de la via pública.

• Reducció de la gravetat i el número d’accidents.

• Increment de la seguretat de les persones i els seus bens. Es evident que una

il·luminació adequada millora les condicions de vigilància i constitueix un

element dissuasori de primer ordre en possibles accions delictives.

• Millora de l’ambient, una bona il·luminació destaca l’estètica d l’entorn i

facilita les relacions humanes.

• Increment de les activitats quotidianes.

L’objecte d’aquest projecte es dotar d’un sistema d’iluminació dins del projecte

d’electrificació del Polígon Industrial CIM el .


45

Aquest polígon està definit en vuit carrers tipus, un de 450 x 30 metres, un de 340x15

metres , un de 320 x 15 metres, un de 300 x 15 metres, un de 230 x 15 metres, un de

210 x 15 metres, un de 185 x 15 metres i un dos més de 350 x 15 metres.

1.6.6.2. Normativa aplicable i disposició de punts de llum

Les normes i reglaments que s’han aplicat a l’hora de realitzar el càlcul fotomètric de

l’enllumenat públic (Llei 6/2001 de 31 de maig, d’ordenació ambiental de

l’enllumenament per a protecció del medi nocturn).

Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la

Llei 6/2001.

1.6.6.2.1. Càlcul luminotècnic

1.6.6.2.1.1. Factors determinants de la visibilitat. Paràmetres bàsics

A continuació es mostren una sèrie de valors de nivells d’il·luminació que depenent de

les característiques de la via s’aconsellaran uns nivells d’il·luminació o uns altres:

En llumenat d’exteriors

Espai a il·luminar Nivells d’il·luminació en lux

Bo Molt bo

1.- Il·luminació pública

Carreteres con tràfic dens 15 30

Carreteres con tràfic mig 10 20

Carrer de barri industrial 10 20

Carrer comercial con tràfic rodat 10 20

Carrer comercial sin tràfic rodat important 7.5 15

Carrer residencial con tràfic rodat 7.5 15

Carrer residencial sin tràfic rodat important 5 10

Grans places 20 25

Places en general 8 12

Passeig 12 16


46

Com la nostra zona son carrers de barri industrial el valor a obtindre será de entre 10 i

20 lux.

Am la col·locació de les lluminaries damunt de baculs o postes aconseguirem en nivel

d’il·luminació desitjat, i la col·locació d’aquestos en els carrers serà a portell en zig-zag.

Que consisteix en la col·locació de lluminàries a banda i banda de la calçada, en zigzag.

S’utilitza principalment en aquells casos en els que l’ample de la via es igual o superior

a l’altura de muntatge 1,5 vegades.

1.6.6.2.1.2-.Fonamentacions dels punts de llum

Les cementacions dels punts de llum seran de formigó H-200, es determinarà la seva

altura depenent de l’alçada del punt de llum. S’instal·larà en una zona devent A.

Per a les cementacions els punts de llum s’utilitzaran 4 perns d’anclatge que seran

d’acer F- 111, segons la norma UNE 36011, doblats en forma de U i galvanitzats, en

rosca mètrica en la part superior, portaran una doble abraçadera de 8 mm de diàmetre,

soldats a 4 perns.

Execució:

Finalitzada la excavació s’executarà la cimentació, situant prèviament la plantilla de

forma correcta dels 4 perns amb doble abraçadera perfectament anivellats i fixes. Es

situaran correctament i amb la curvatura idònia els tubs metàl·lics flexibles, per a que

passin de forma folgada els conductors. El tiratge i d’altres operacions de cementació es

realitzen de tal manera que no varií o modifiqui de cap de les maneres la posició dels

perns i dels tubs metàl·lics.

Un cop passat el temps necessari per a la perfecta cementació, es procedirà a la

instal·lació de les arandelles y cargols en els perns, que quedaran anivellats. Un cop

realitzada aquesta operació s’aixecarà el suport de forma que la base que s’assenti sobre

els nous perns ja fixes, on es procedirà a la fixació, mitjançant arandelles i cargols e

instal·lant si es cr4eu convenient contra - cargols .


47

Acabada la execució del suport s’emplenarà mitjançant formigó H-200n en les

cementacions en acera on es conegui la seva cota final s’emplenarà fins a aquesta.

1.6.6.2.1.3. Instal·lació elèctrica per a l’enllumenat públic

1.6.6.2.1.3.1-. Conductors

Bàsicament s’efectuaran els següents formes de rasa de conductors:

• Cables d’instal·lació subterrània en tub d’acer flexible, recobert de PVC.

• Cables d’instal·lació subterrània en tub de PVC rígid encastat en formigó.

El conductors es muntaran en un tram entre el punt d’escomesa i el seu destí, excepte

quan s’hagin previst les connexions per a aquest projecte.

Els conductors penetraran en els equips i en les caixes mitjançant presa estopes adequat

a la zona que es trobi.

Quan els conductors creuen baix les carreteres o s’indiqui d’aquesta manera en els

plànols es realitzarà sota PVC rígid, encastat en formigó i enterrat a una profunditat

mínima de 60 cm respecte del nivell del sòl.

Els conductors a la sortida de les rases i de les arquetes es protegiran de forma

adequada. El conductor alimentarà paral·lelament cada una de les columnes del circuit.

La connexió es realitzarà mitjançant un connector dins de la columna, a l’altura de la

porta de registres, on es col·locarà un fusible. D’aquest connector arrancarà el conductor

que alimentarà la làmpada.

Les derivacions dels conductors soterrats es realitzarà mitjançant caixes de derivació

adequades per a una tensió de servei de 1000 V, amb uns borns connectats muntats

sobre aïlladors .

Es consideraran els següents tipus d’instal·lacions de conductors en rasa:

• Instal·lació subterrània en aceres i mitjanes.

• Instal·lació subterrània en creuaments de calçada.

• Instal·lació subterrània en creuaments amb altres canalitzacions.


48

Instal·lació subterrània en voreres i mitjanes.

Les rases baix vorera i mitjana, pavimentada o de sòls de terra, tindran una profunditat

adequada, aproximadament 60 cm, de la manera que la generatriu superior dels tubs

metàl·lics flexibles quedi a una distancia de 40 cm sobre la rasant del paviment del sòl o

del terra.

L’amplada de la rasa serà de 40 cm, podent-se fer, prèvia autorització de la direcció

d’obra, una amplada de 30 cm en el cas de la existència d’altres canalitzacions i serveis

que dificulten la execució de la rasa d’enllumenat públic.

El fons de la rasa es deixarà sense pedres i rocs, quedant totalment anivellat. Es

reomplirà en la seva totalitat d’una capa d’arena de 10 cm compactada destinada al

drenatge dels líquids. A continuació es col·locaran tubs metàl·lics flexibles, sobre els

mateixos es disposarà d’una capa final d’arena d’uns 10 cm, pel damunt d’aquesta es

disposarà un cinta de plàstic de senyalització, la resta de la rasa es reomplirà amb terra

mitjanament compactada fins a aconseguir que no queden variacions en la rasa.

L’acabat de la rasa es farà reposant el paviment existent inicialment o el projectat.

Instal·lacions subterrànies en creuaments de calçades.

La rasa per a creuaments de la calçada tindrà una profunditat adequada, aquesta serà

aproximadament de 85 cm de manera que la generatriu superior dels tubs de PVC rígids

més pròxims a la calçada es troben a una distància de 70 cm a baix de la mateixa.

L’amplada de la rasa serà de 40 cm.

El fons de la rasa es deixarà net de pedres i runa, preparant un llit de formigó de les

característiques H 150 de 10 cm d’altura sobre el qual es col·locaran dos tubs de PVC

rígids de 11 cm de diàmetre els quals es situaran a 3 cm de separació entre ells,

s’instal·laran sobre aquestos recolzats en la base de formigó, amb separadors de PVC

del tipus “telefònica” cada 80 cm recobrint els tubs amb formigó H – 150, 10 cm pel


49

damunt de la generatriu superior dels tubs. La resta de la rasa es reomplirà de terra

mitjanament compactada fins a aconseguir que no hi hagin desnivells.

En tots els tipus de rasa, entre arquetes consecutives, els tubs de PVC rígid, seran

continus, sense cap tipus de connexió i les canalitzacions no seran en capa cas

horitzontals, sinó lleugerament convexes fins a les arquetes.

L’acabat de la rasa s’executarà reposant el tipus de paviment existent inicialment o per

defecte el projectat.

1.6.5.6.1.3.4-. Xarxes subterrànies

En les xarxes subterrànies els conductors seran del coure del tipus RV - K 0.6 /1 kV,

segons la denominació de les normes UNE i seran unipolars constituïts per tres

conductors independents o fases iguals i així mateix d’idèntica secció per al conductor

neutre, degut a les tensions de pic, sobre intensitats en l’arrencada i harmònics que es

presenten en les làmpades de descàrrega.

Les seccions dels conductors a utilitzar seran els resultants dels càlculs elèctrics

realitzats en l’apartat de càlculs, considerant-se la secció mínima de 6 mm2.

En la instal·lació elèctrica interior a les columnes, la secció mínima dels conductors

d’alimentació serà de 2.5 mm2, trobant-se aquestos conductors a l’interior dels suports

sense cap tipus de connexió.

En els circuits elèctrics, amb l’objecte de protegir el conductor s'instal·laran fusibles

calibrats en cada canvi de secció. Aquestos estaran situats a la línia de menor secció on

es produeixen el canvi en una caixa de PVC amb dimensions, estanqueïtat i aïllament

suficient per a suportar 2.5 vegades la tensió de servei així com la humitat i la

condensació.

D’acord amb la ITC-BT-9 cada punt de llum estarà dotat de dispositius de protecció

contra curtcircuits, pel que en totes les arquetes de derivació de punts de llum

s’instal·larà una caixa de les mateixes característiques tècniques a les anteriors i de

dimensions adequades, dotades de fitxes de connexió i fusible calibrats que compleixen

en les normes UNE-20520.


50

1.6.6.2.1.3.5-. Arquetes

En aquest projecte les arquetes utilitzades seran de 2 tipus:

• Arquetes de derivació a punts de llum, tant sigui en aceres, mitjanes i jardins.

• Arquetes de creuament de carrers.

En els dos casos es donarà una petita inclinació a les cares superiors amb la finalitat

d’evitar la entrada d’aigua.

1.6.6.2.1.3.6-. Arqueta de creuament de carrer

Estaran fets de maó de 12 cm, i amb la solera de formigó, la seva profunditat mínima

serà de 1 m més l’alçat del costat de la vorera, en tot cas la part inferior del tub de PVC

rígid utilitzat quedarà 10 cm pel damunt de la solera de formigó. Les dimensions

inferiors seran de 0.4 x0.4 m i la profunditat la indicada anteriorment. La tapa de

l’arqueta en qüestió serà d’acer fos o fosa modular, d’idèntiques característiques a les

establertes per a les arquetes de derivació a punt de llum, en el fons dem l’arqueta

s’emplenarà d’un llit de grava dobla, de 15 cm de doblaria per a facilitar el drenatge a

traves d’un tub de fibro ciment de 6 cm de diàmetre.

1.6.6.2.1.3.7. Arquetes de derivació a punts de llum

Les arquetes de derivació a punt de llum es realitzaran mitjançant maó de 12 cm de

doblaria, solera de formigó de H – 150 de 10 cm d’espessor, essent les seves dimensions

interiors de 0,4 x 0,4 m amb una profunditat mínima de 0,8 m.

La superfície inferior dels tubs metàl·lics flexibles estarà a 10 cm sobre els fons de la

arqueta.

Les arquetes estaran dotades de marc y tapa d’acer fos, o de fundició modular de grafit

esfèric del tipus FGE 50.7, o del tipus FGE 42.12, segons la norma UNE 36.118, amb

registre de control. L’ancoratge del marc, solidari amb el mateix, estarà constituït per


51

quatre esquadres situades en el centre de cada una de les cares, de 5 cm de profunditat, 5

cm sortint i 10 cm d’amplada.

La tapa de l’arqueta tindrà un forat per a facilitar l’aixecament, constant sobre la

mateixa llegenda “Enllumenat Públic”. El fons de l’arqueta estarà format per una solera

de 10 cm de formigó H-150 i un tub de fibro ciment de 6 cm de diàmetre per al

drenatge, la base es cobrirà amb un llit de grava grossa de 10 cm de doblaria.

En aquestos tipus d’arquetes es situaran els tubs metàl·lics flexibles descentrats respecte

al eix de la arqueta a 5 cm de la paret oposada a la entrada del conductor al punt de llum

i separant ambdós tubs 5 cm, tot això amb la finalitat de facilitar els treballs a l’arqueta.

En la paret contigua a la citada anteriorment es fixarà mitjançant un perfil metàl·lic fixat

i amb ranures en forma de C quadrada de 12x21 mm, i de una longitud tal que partint de

la cara inferior dels tubs metàl·lics flexibles quedi a 10 cm del marc de l’arqueta i a la

distància necessària a la paret de la arqueta per a ala posterior fixació de les brides

subjectades, de forma que els conductors no estiguin tensos sinó de forma que hi hagi el

suficient espai.

A 20 cm de la part superior de l’arqueta es situaran en sentit transversal a la paret de

entrada del conductor al punt de llum, els perfils metàl·lics idèntics als anteriors

esmentats, de longitud adequada i degudament enclaustrats en la paret feta de maons o

subjecta mitjançant brides o altres elements de subjecció. Sobre aquestos perfils es

situaran mitjançant cargols i rosques cadmiades o zincades, la caixa de derivació al punt

de llum, de característiques adequades dotades de fixes de connexió i fusibles calibrats

que compliran la norma UNE 20520. aquesta caixa serà de plàstic amb aïllament

suficient per a suportar 2.5 vegades la tensió de servei així com la humitat i la

condensació.

Quan es varia la secció dels conductors amb l’objecte de protegir les línies en l’arqueta,

s’instal·laran sobre els dos perfils esmentats anteriorment una caixa de protecció d’unes

característiques similars a les esmentades en el cas de la derivació a un punt de llum,

dotada de connexió i fusibles. En cap cas el canvi de secció dels conductors dels dos

circuits d’alimentació dels punts de llum coincidiran en la mateixa arqueta.


52

L’acabat de l’arqueta en la seva part superior enrasarà amb el paviment existent o amb

el projectat, donant una pendent del 20 % aproximadament per a evitar en la mesura del

possible la entrada de l’aigua. La reposició del sòl al voltant de l’arqueta s’efectuarà

col·locant el paviment, be sigui de terra o jardí existent o projectat.

1.6.6.2.1.3.8-. Esquema bàsic de la instal·lació elèctrica

La xarxa d’alimentació dels punts de llum des de el centre de comandament i mesura

(armari d’il·luminació pública), s’ha de realitzar projectant els circuits oberts, procurant

reduir la longitud dels mateixos i equilibrar les carregues dels ramals amb l’objectiu

d’unificar les seccions utilitzades.

D’acord amb les instruccions ITC-BT-9, els circuits d’alimentació dels punts de llum

han d’estar constituïts per tres conductors independents, i un de secció igual a les fases

o la indicada en la taula 1 de la ITC-BT-07 del REBT, essent aquesta secció un mínim

de 6 mm2.

La energia per a alimentar el diferents armaris d’enllumenat públic vindrà subministrada

per la empresa FECSA – ENDESA, a una tensió 3x230/400 V. La il·luminació que es

durà a terme en aquesta zona estarà formada per làmpades de vapor de mercuri a alta

pressió, amb una potència unitària de 89.20 W a una tensió de 230 V.

La distribució dels punts de llum està present en el plànol de les lluminàries.

La instal·lació funcionarà amb un sistema de reactàncies de doble fluxe, d’aquesta

manera el sistema utilitzat per a regular el consum de la instal·lació d’il·luminació

pública i per a realitzar de manera menys traumàtica l’encesa de la instal·lació serà el de

regulació de fluxe, reduint a un 60 % el fluxe de les llumeneres, estalviant d’aquesta

manera un 40 % de la energia consumida per aquest tipus d’instal·lació.

Una de les avantatges de utilitzar el sistema de reducció de fluxe es que no es necessària

la existència de doble circuit per a fer l’encesa.

Una de les precaucions que em de tenir a l’hora de fer la distribució de les làmpades pel

que fa al consum elèctric es l’equilibri entre les fases.


53

1.6.6.2.1.3.9-. Línies elèctriques

Les línies elèctriques es projectaran soterrades, les quals estaran protegides per un tub

de plàstic de 63 mm de diàmetre, la profunditat a la que serà soterrat serà de com a

mínim 0.4 m.

Aquestos 0.4 m es veuran variats depenent si el tub discórrer per vials on el tràfic pot

esdevenir rodat, passant a 0.8 m de profunditat i estant protegit per un tub de PVC rígid

de 11 cm de diàmetre, quedant protegit per formigó per tots els seus costats.

D’acord amb el REBT en la ITC – BT – 9 ens indica que la secció mínima a soterrar ha

de ser de 6 mm2.

Les característiques de la xarxa d’alimentació dels punts de llum es recomana que

estigui formada per conductors unipolars, de coure amb característiques XLPE 0.6/1

kV, (polietilè reticulat, amb un aïllament termoplàstic capaç de treballar a una tensió

nominal màxima de 1000 V).

La secció dels conductors utilitzats per a realitzar la alimentació dels diferents punt de

llum serà de 6, 10 i 16 mm2, segons s’indiqui en el plànol adjunt, (la secció del

conductor neutre serà la indicada per la ITC – BT – 07 taula 1).

Tanmateix juntament amb els tres conductors de fase i el pertinent neutre tindrem el

conductor de comandament per a realitzar la reducció de fluxe o el control de la fase

d’encesa.


54

1.6.6.2.1.3.10-. Línies i posta a terra

Les columnes i els elements metàl·lics utilitzats en la instal·lació de l’enllumenat públic

que estiguin a l’abast de la mà es connectaran a la xarxa de terres, la qual estarà formada

per un conductor nu i sense cap tipus fractura d’una secció en tot el seu recorregut de 35

mm2, aquest conductor es situarà en el fons de la rasa utilitzada per a estendre la xarxa

d’alimentació de l’enllumenat amb plaques situades al principi i al final de la xarxa

d’enllumenat públic, i una cada cinc lluminàries, situades als fonaments de cada una de

les faroles, (ITC – BT – 18 i 19).

La xarxa general estarà formada per :

- Planxa d’acer galvanitzat de 0,55 m2de secció i de 3 mm de doblaria,

encastada al terra, just a la base de les lluminàries.

- Una línia de coure formada per conductor nu de 1x35 mm2, el qual unirà totes

les columnes metàl·liques.

A aquesta xarxa unirà elèctricament i mitjançant cable de coure de 35 mm2, tots els

suports i parts metàl·liques accessibles que composen la instal·lació.

El valor de la resistència de posta a terra serà tal que al llarg de la vida útil de la

instal·lació i en qualsevol època de l’any no es puguin produir tensions de contacte

superiors als 24 V en les parts metàl·liques accessibles de la instal·lació (suports,

quadres metàl·lics, etç...). ITC – BT – 09.

Tal i com ens assenyala la ITC – BT – 18, serà important des de el punt de vista de la

seguretat, pel que fa a la possible tensió de contacte, sigui obligatòria la comprovació

per part dels serveis oficials del valor real de resistència a terra per a que es compleixi

els valors màxims de tensió de contacte que es puguin donar. Aquestos són de no

superiors a 24 V en locals o l’emplaçament del conductor i de 50 V en els altres casos.

En cas que en el moment de la comprovació els valors siguin superiors als permesos

s’actuarà instal·lant tantes noves piquetes o planxes addicionals com sigui necessàries

per a rebaixar el valor en qüestió.


55

La secció de la línia de enllaç a terra amb el punt de llum de manera individual estarà en

funció dels conductors d’alimentació dels punts de llum, els quals compliran la següent

relació:

La línia de posta a terra i el conductor de terra del suport (que com a mínim serà de 6

mm2 de secció), es subjectarà al extrem superior de la placa, mitjançant un grapa de

doble pas de llautó estampat. Com ja s’ha dit anteriorment les plaques quedaran en

contacte permanentment amb el conductor de 35 mm2nu estes al llarg de tota la

canalització, soterrat a uns 0,5 m del terra estant sempre en amb contacte amb el terreny.

En el cas que es tingues que realitzar una connexió en el conductor de coure, per a

garantir la seva continuïtat es faria amb una soldadura forta (soldadura de plata), i

aquesta es realitzaria en una arqueta, permeten d’aquesta manera la seva localització en

cas que fóra necessària.

1.6.6.2.1.3.11-. Sistemes de protecció

En els circuit elèctrics, amb la finalitat de protegir el conductor, s’instal·laran fusibles

degudament calibrats en cada un dels canvis de secció que tinguem. Aquestos estaran

situats en la línia de menor secció en una caixa de PVC amb dimensions, estanqueïtat i

aïllament suficients com per a poder suportar 2.5 vegades la tensió de servei, així com la

humitat i la condensació.

D’acord amb la ITC – BT – 09 cada un dels punts de llum a instal·lar estaran proveïts de

protecció contra curtcircuits, per la qual cosa en tots els punts de llum s’instal·larà una

caixa de derivació amb les característiques avanç esmentades.

Aquestes estaran dotades de fitxes de connexió i fusibles calibrats els quals compleixin

les normes UNE – 20520. es situaran en la proximitat dels punts de llum.


56

1.6.6.2.1.3.12-. Composició dels quadres de Maniobra i control

En aquest armari s’instal·laràn els elements necessaris per a la connexió i desconnexió

dels circuits, tant sigui automàtica com manualment a mes dels aparells de mesura, de

consum elèctric i el programador astronòmic.

Tota aquestos mecanismes estaran protegits mitjançant un armari de poliester amb fibra

de vidre de doble aïllament i parets de 3 mm de doblaria, amb portes de tres punts de

tancament i teulada. Compliran les condicions de protecció P-32 especificades en la

norma DIN – 40050, i tindran les dimensions suficients per a allotjar tots els elements

necessaris de forma reglamentaria, essent la estanqueïtat mínima d’aquestos armaris una

IP – 55 segons norma UNE 20324 – 78. l’armari estarà instal·lat al damunt d’una base

de formigó H – 200 amb la fixació necessària de forma que quedi garantida la seva

estabilitat tenint en compte les seves canalitzacions i els ancoratges.

La connexió dels quadres de comandament per part de l’empresa subministradora es

realitzarà des de CDU a instal·lar al costat del armari d’enllumenat públic, disposant en

les esmentades CDU’s de fusibles de alt poder de ruptura.

L’equip de mesura necessari s’instal·larà en el quadre de comandament seguint les

directrius que ens marca l’empresa distribuïdora, que en el nostre cas es la empresa

FECSA – ENDESA.


57

1.7. Anàlisi de solucions.

El disseny de les instal·lacions ha estat realitzat de la forma que els centres de

transformació queden dins de les possibilitats dels subministres el mes sectoritzat

possible.

Tenint en compte la naturalesa de les carregues i les potencies de cada un dels centres

de transformació instal·lats.

La distribució de MT es realitzarà mitjançant LSMT amb conductors d’alumini de 240

mm2 de secció amb una tensió nominal de 18/30 kV, les connexions a les conversions

aèries subterrànies es realitzaran en connectors exteriors, per a realitzar la connexió en

els mateixos centres de transformació utilitzarem connectors apantallats.

Els transformadors utilitzats com ha quedat referit durant el projecte en seran 15 de 630

kVA, les tensions primàries seran de 25 kV, mentre que les tensions secundaries seran

de 0.4 kV, per a una possible ampliació de les potencies, si la companya

subministradora ho creu convenient es podrien ampliar els transformadors fins a una

potencia de 1000 kVA.

Pel que fa a la distribució de BT es realitzaran les sortides dels armaris de baixa els

quals tindran les proteccions dels fusibles de 315 A, a cada una de les fases, les

connexions es realitzaran amb connectors, els conductors utilitzats seran de secció de

240 mm2 d’alumini amb una tensió nominal de 1000 V, per a realitzar el lliurament al

sol·licitant es farà a través de les caixes de seccionament mes caixes generals de

protecció (9-400 A), les connexions a les quals, també es realitzaran mitjançant les

esmentades connexions de la sortida dels centres de transformació.

Per a garantir la total “tensió 0” dels conductors neutres es realitzarà la posta a terra a

cada una de les caixes de lliurament al sol·licitant, a més a més de les respectives postes

a terra de cada un dels CT’s.


58

1.8. Resultats finals.

1.8.1. Línies subterrànies de MT.

Hem realitzat el traçat indicat en els plànols adjunts a aquest projecte per a mirar de

simplificar el màxim possible el traçat de MT, d’aquesta manera es realitzarà entrada –

sortida en cada un dels 15 transformadors, la gran part de la traça en que es possible es

realitzarà l’estesa d’un circuit de conductor 240mm2 18/30 kV DHV.

1.8.2 Estacions transformadores.

La ubicació de cada una de les estacions transformadores es per a intentar sectoritzar al

màxim possible l' electrificació del polígon subministrant cada un dels transformador a

una zona.

Els transformadors projectats de 630 kVA es per a poder absorbir l’augment de potencia

vegetativa pel que fa a les naus industrials.

1.8.3. Línia subterrània de baixa tensió.

Les línies subterrànies de BT estaran en funció de la saturació i la caiguda de tensió dels

conductors de 240 mm2 de secció, la qual serà del 100% per a la saturació i del 7% de

la caiguda de tensió.


59

1.9. Planificació.

Els treballs a realitzar en aquest polígon es duran a terme en un temps aproximat de un any, concretament de 340 dies, tal i com es pot observar amb el diagrama de Gantt, els períodes representats són de 17 dies aproximadament. Els treballs a realitzar primer seran els de mitja tensió, podent solapar-se amb els de baixa per a realitzar obertures de rasa simultànies, posteriorment instal·larem els centres de transformació, un cop realitzat aquest treball passarem a acabar els treballs de baixa tensió, igualment podrem fer l’estesa simultàniament dels conductors de l’enllumenat públic. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 ENLLU. LMST CT LSBT

Fig. 7, taula de planificació del treball

1.10. Ordre de prioritat entre els documents bàsics.

Per evitar possibles confusions a l’hora de la lectura del projecte, s’estableix un ordre de prioritat entre els documents que el formen.

L’ordre de prioritat establerta és la següent:

1. Plànols. 2. Annex de càlculs. 3. Memòria. 4. Plec de condicions. 5. Estat d’amidaments 6. Pressupost. 7. Estudi de seguretat i salut

FCO.JAVIER LÓPEZ LARA

Tarragona. Maig de 2008

2. MEMÒRIA DE CÀLCUL.

MEMORIA DE CALCUL Polígon CIM el CAMP

61

Pag.

2.- Memòria de càlculs

2.1.- Previsió de potencia 62

2.1.1.- Directrius 62


2.2.1-. Càlcul de la secció 62

2.2.2-. Intensitats de curtcircuit 63


2.3-. Centres de Transformació 73

2.3.1-. Potència a instal·lar 73

2.3.2-. Intensitats en Mitja Tensió 73

2.3.3-. Intensitats en Baixa Tensió 74

2.3.4-. Càlcul de les corrents de curtcircuit 74

2.3.5-. Càlcul i justificació del sistema de posta a terra 75

2.4. Red de Baixa Tensió 79

2.4.1-. Distribució de les sortides BT 79

2.4.2-. Distribució de potències 80

2.4.3-. Potència Total i Potència de Pas 80

2.4.4-. Intensitat 81


2.5.6-. Caigudes de Tensió d’enllumenat públic 86

2.5. Enllumenat Públic 91

2.5.1-. Càlculs Llumínics 91

2.5.2-. Elecció llumenera 91


62

2.1.- Previsió de potencia La potència a instal·lar per a cada parcel·la al Polígon industrial CIM el Camp, al terme municipal de La Canonja, Reus i Tarragona, es determina mitjançant les condicions indicades a la Instrucció Operativa ITC BT 010 del Reglament de baixa Tensió.

2.1.1.- Directrius La classificació de la zona serà de Edificis destinats a una concentració d’indústries: Segons ens indica REBT en cas de no existir dades sobre la potència, s’agafarà com a mínim els següents valors:

- Es considerarà un mínim de 125W/m2 i planta, amb un mínim de 10350W i 230V per local y un coeficient de simultaneïtat de 1. A la vegada el terreny edificable de les parcel·les queda indicat a les Normes Urbanístiques de les poblacions de Reus, Tarragona i La Canonja.

2.2-. Xarxa subterrània de mitja tensió

2.2.1-. Càlcul de la secció

Per a calcular la secció del cable de la xarxa MT que instal·larem al nou polígon, primer ens caldrà saber quina serà la intensitat que ens passarà per la xarxa. La intensitat quedarà limitada per la potencia de la xarxa que serà capaç de transportar, i la calcularem mitjançant l’expressió matemàtica següent:

Essent: I: Intensitat mesurada en Ampers. S: Potencia aparent a transportar, mesurada en kVA. U: Tensió de la xarxa mesurada en kV. La densitat del corrent màxima admissible en règim permanent per a corrent alterna i una freqüència de 50 Hz en conductors d’una secció de 240 mm2, segons dades del fabricants és de σ = 1.708 A/mm2. Per tant la Intensitat màxima admissible del conductor de 240 mm2 és de:

Imàx = σ · S = 1.708 · 240 = 410 A.


63

La potència que ha de transportar la xarxa que nosaltres dissenyarem serà la total dels sis transformadors que nosaltres instal·larem:

630 kVA · 15 CT’s = 9450 kVA Per tant, la intensitat que hi circula:

Potencia a transportar S = 9450 kVA Tensió de la Red V = 25 kV Intensitat I = 218,23 A La intensitat que circula per la xarxa es de 87,29A. Els valors obtinguts han de ser menors que la intensitat màxima admissible del conductor, segons RBT ITC-BT-07.

2.2.2-. Intensitats de curtcircuit

Per a calcular la intensitat de curtcircuit es necessari conèixer la potencia de curtcircuit de la xarxa MT. La potencia de curtcircuit es de 500 MVA, aquest valor ha estat facilitat per la companyia subministradora FECSA – ENDESA. La intensitat de curtcircuit es calcula mitjançant l’expressió:

Essent: Icc: Intensitat de curtcircuit, mesurada en kA. Scc: Potència de curtcircuit de la xarxa mesurada en MVA. U: Tensió de la xarxa mesurada ne kV.

= 11,54 kA


64

La relació entre la intensitat de curtcircuit i la secció del conductor ve donada per l’expressió:

Icc · t = K·s (3) Sent: Icc: Intensitat de curtcircuit mesurada en A. t: Temps de durada del curtcircuit mesurat en s. K: 93 segons ens indica la norma UNE 20435. s: Secció del conductor mesurat en mm2

La Icc serà funció de la secció del conductor i del temps que duri el curtcircuit. Agafant com a duració del curtcircuit de 0.5 s, la secció mínima resultant del conductor serà de:

= 87,79 mm2 (4) Tot i obtenir un valor de secció mínima de 87,79mm2, realitzarem la instal·lació d’un conductor MT de 240 mm2, amb la finalitat de poder garantir els subministres en cas de que s’ampliï el nombre de centres de transformació a instal·lar, ja sigui en el present polígon com en polígons d’una pròxima realització. D’altra banda actualment la companyia subministradora FECSA - ENDESA, únicament instal·la conductors de 240 mm2 de secció en les seves obres.


65

2.2.3. Càlcul de C.d.t.: La caiguda de tensió de la xarxa MT serà pràcticament menyspreable, ja que la seva longitud significa poc tram respecte la totalitat de la línia MT utilitzada. Aquesta esta relacionada amb la resistència a 50ºC de la reactància i del moment elèctric, calculant-se amb l’expressió següent:

Essent: P: Potencia mesurada en kW. L: longitud de la xarxa, mesurada en km. R50: Resistència a 50 ºC mesurada en Ω/Km. X: Reactància en Ω/Km. La R50 i la X d’un conductor de secció 240 mm2 són 0,140 Ω/Km. i 0,101 Ω/Km. respectivament, en el cas que ens afecta serà:

R50 = 0,140 Ω/Km. ·d = [Ω] (6)

X = 0,101 Ω/Km.·d = [Ω] (7)

Amb aquestes tres formules podem calcular la c.d.t. en cadascun dels trams:

Tram Potencia Distancia (Km)

R50 (Ω)

X (Ω)

U (%)

1 427,201 0,14689 0,0205646 0,01483589 0,000318192 320,172125 0,17141 0,0239974 0,01731241 0,000324733 493,469375 0,12062 0,0168868 0,01218262 0,000247844 371,53375 0,18402 0,0257628 0,01858602 0,000434315 456,266125 0,17377 0,0243278 0,01755077 0,00047566 456,085 0,18962 0,0265468 0,01915162 0,000566097 524,87225 0,22187 0,0310618 0,02240887 0,000891918 523,074125 0,12027 0,0168378 0,01214727 0,000261199 245,235375 0,04117 0,0057638 0,00415817 1,4349E-05

10 527,790375 0,16905 0,023667 0,01707405 0,0005206711 488,291125 0,22415 0,031381 0,02263915 0,0008468912 454,11275 0,16984 0,0237776 0,01715384 0,0004521813 291,393375 0,16865 0,023611 0,01703365 0,000286114 327,523 0,2469 0,034566 0,0249369 0,0006892215 257,831875 0,14479 0,0202706 0,01462379 0,0001865916 257,831875 0,15376 0,0215264 0,01552976 0,00021042

Fig. 8, taula de c.d.t.


66

Fórmules Generals Utilitzarem les següents formules: Sistema Trifàsic

I = Pc / 1,732 x U x Cosϕ = amp (A) e = 1.732 x I[(L x Cosϕ / k x S x n) + (Xu x L x Senϕ / 1000 x n)] = volts (V)

Sistema Monofàsic: I = Pc / U x Cosϕ = amp (A) e = 2 x I[(L x Cosϕ / k x S x n) + (Xu x L x Senϕ / 1000 x n)] = volts (V)

On: Pc = Potencia de Càlcul en Watts. L = Longitud de Càlcul en metres. e = Caiguda de tensió en Volts. K = Conductivitat. I = Intensitat en Ampers. U = Tensió de Servei en Volts (Trifàsica ó Monofàsica). S = Secció del conductor en mm². Cosϕ = Coseno de fi. Factor de potencia. n = Nº de conductors per fase. Xu = Reactància per unitat de longitud en m/m.

Fórmula Conductivitat Eléctrica

K = 1/ρ ρ = ρ20[1+α (T-20)] T = T0 + [(Tmax-T0) (I/Imax)²] Sent, K = Conductivitat del conductor a la temperatura T. ρ = Resistivitat del conductor a la temperatura T. ρ 20 = Resistivitat del conductor a 20ºC. Cu = 0.018 Al = 0.029 α= Coeficient de temperatura: Cu = 0.00392 Al = 0.00403 T = Temperatura del conductor (ºC). T0 = Temperatura ambient (ºC): Cables soterrats = 25ºC Cables al aire = 40ºC Tmax = Temperatura màxima admissible del conductor (ºC): XLPE, EPR = 90ºC PVC = 70ºC I = Intensitat prevista per al conductor (A). Imax = Intensitat màxima admissible del conductor (A).


67

Les característiques generals de la xarxa son: Tensió(V): Trifàsica 400, Monofàsica 230 C.d.t. màx.(%): 5 Cos φ : 0.8 Coef. Simultaneïtat: 1 Temperatura càlcul conductivitat elèctrica (ºC): - XLPE, EPR: 20 - PVC: 20 A continuació es presenten els resultats obtinguts per les distintes rames y nusos en cada CT: CT 1: línia Nus

original Nus dest.

Long. (m)

Metall / Xu(m Ω /m)

I. Càlcul (A)

In/Ireg (A)

Secció Mm2

I. Admisi.(A)

Diamet. Tub Mm

1 CT1 P. 1 30 Al 191.614 200 3x240/150 344/0.8 225 2 CT1 P. 2 22 Al 192.877 200 3x240/150 344/0.8 225 3 CT1 P. 3 32 Al 192.516 200 3x240/150 344/0.8 225 4 CT1 P. 4 76 Al 193.598 200 3x240/150 344/0.8 225

Fig. 9, taula característiques elèctriques CT

línia Nus

orig. Nus dest.

IpccI (kA)

P de C (kA)

IpccF (A)

Tmcicc (sg.)

Tficc (sg.)

In; corbes

1 CT1 P. 1 22.73 50 9131.09 5.23 0.101 200 2 CT1 P. 2 22.73 50 9787.76 4.55 0.088 200 3 CT1 P. 3 22.73 50 8969.27 5.42 0.105 200 4 CT1 P. 4 22.73 50 6099.68 11.72 0.227 200


CT2: línia Nus

original

Nus dest.

Long. (m)


I. Càlcul (A) In/Ireg (A)

Secció Mm2

I. Admisi.(A)

Diamet. Tub Mm

1 CT2 P. 5 11 Al 191.614 200 3x240/150 344/0.8 225 2 CT2 P. 6 17 Al 193.238 200 3x240/150 344/0.8 225 3 CT2 P. 7 46 Al 192.877 200 3x240/150 344/0.8 225


línia Nus orig. Nus dest. IpccI

(kA) P de C (kA)

IpccF (A)

Tmcicc (sg.)

Tficc (sg.)

In; corbes

1 CT2 P. 5 22.73 50 10660.28 3.84 0.074 200 2 CT2 P. 6 22.73 50 10194.67 4.19 0.081 200 3 CT2 P. 7 22.73 50 7900.08 6.99 0.135 200


68


CT3:

línia Nus original

Nus dest.

Long. (m)



Secció Mm2

I. Admisi.(A)

Diamet. Tub Mm


Fig.13, taula característiques elèctriques CT

línia Nus

orig. Nus dest.

IpccI (kA)

P de C (kA)

IpccF (A)

Tmcicc (sg.)

Tficc (sg.)

In; corbes

1 CT3 P. 8 22.73 50 10660.28 3.84 0.127 250 2 CT3 P. 9 22.73 50 10114.17 4.26 0.141 250 3 CT3 P. 10 22.73 50 7552.19 7.64 0.253 250 4 CT3 P. 11 22.73 50 5389.56 15.01 0.497 250


CT4:

línia Nus original

Nus dest.

Long. (m)



Secció Mm2

I. Admisi.(A)

Diamet. Tub Mm



línia Nus

orig. Nus dest.

IpccI (kA)

P de C (kA)

IpccF (A)

Tmcicc (sg.)

Tficc (sg.)

In; corbes

1 CT4 P. 12 22.73 50 10660.28 3.84 0.127 250 2 CT4 P. 13 22.73 50 10114.17 4.26 0.141 250 3 CT4 P. 14 22.73 50 7620.2 7.51 0.249 250


CT5:

línia Nus original

Nus dest.

Long. (m)



Secció Mm2

I. Admisi.(A)

Diamet. Tub Mm

1 CT5 P.15 11 Al 204.063 250 3x240/150 344/0.8 225 2 CT5 P. 17 38 Al 200.635 250 3x240/150 344/0.8 225 3 CT5 P. 16 26 Al 209.837 250 3x240/150 344/0.8 225 4 CT5 P. 18 66 Al 208.393 250 3x240/150 344/0.8 225


línia Nus

orig. Nus dest.

IpccI (kA)

P de C (kA)

IpccF (A)

Tmcicc (sg.)

Tficc (sg.)

In; corbes

1 CT5 P.15 22.73 50 10660.28 3.84 0.127 250 2 CT5 P. 17 22.73 50 8495.59 6.04 0.2 250 3 CT5 P. 16 22.73 50 9458.49 4.87 0.162 250 4 CT5 P. 18 22.73 50 6625.44 9.93 0.329 250


69


CT6: línia Nus

original

Nus dest.

Long. (m)



Secció Mm2

I. Admisi.(A)

Diamet. Tub Mm

1 CT6 P.19 11 Al 206.589 250 3x240/150 344/0.8 225 2 CT6 P. 21 38 Al 203.702 250 3x240/150 344/0.8 225 3 CT6 P. 20 26 Al 204.965 250 3x240/150 344/0.8 225 4 CT6 P. 22 68 Al 207.672 3x240/150 344/0.8 225


línia Nus

orig. Nus dest.

IpccI (kA)

P de C (kA)

IpccF (A)

Tmcicc (sg.)

Tficc (sg.)

In; corbes

1 CT6 P.19 22.73 50 10660.28 3.84 0.127 250 2 CT6 P. 21 22.73 50 8495.59 6.04 0.2 250 3 CT6 P. 20 22.73 50 9458.49 4.87 0.162 250 4 CT6 P. 22 22.73 6514.71 10.27


CT7: línia Nus

original

Nus dest.

Long. (m)



Secció Mm2

I. Admisi.(A)

Diamet. Tub Mm



línia Nus

orig. Nus dest.

IpccI (kA)

P de C (kA)

IpccF (A)

Tmcicc (sg.)

Tficc (sg.)

In; corbes

1 CT7 P.24 22.73 50 10660.28 3.84 0.127 250 2 CT7 P. 25 22.73 50 10509.15 3.95 0.131 250 3 CT7 P. 26 22.73 50 8651.24 5.83 0.193 250 4 CT7 P. 27 22.73 50 6739.09 9.6 0.318 250


CT8: línia Nus

original

Nus dest.

Long. (m)



Secció Mm2

I. Admisi.(A)

Diamet. Tub Mm




70

línia Nus orig. Nus dest. IpccI

(kA) P de C (kA)

IpccF (A)

Tmcicc (sg.)

Tficc (sg.)

In; corbes

1 CT8 P.28 22.73 50 10660.28 3.84 0.127 250 2 CT8 P. 29 22.73 50 10509.15 3.95 0.131 250 3 CT8 P. 30 22.73 50 8651.24 5.83 0.193 250 4 CT8 P. 31 22.73 50 6739.09 9.6 0.318 250


CT9: línia Nus

original

Nus dest.

Long. (m)



Secció Mm2

I. Admisi.(A)

Diamet. Tub Mm

1 CT9 2 49 Al 235.999 250 3x240/150 344/0.8 225 2 2 P. 32 32 Al 235.999 3x240/150 344/0.8 225 3 CT9 4 68 Al 206.409 250 3x240/150 344/0.8 225 4 4 P. 23 32 Al 206.409 3x240/150 344/0.8 225


línia Nus orig.

Nus dest.

IpccI (kA)

P de C (kA)

IpccF (A)

Tmcicc (sg.)

Tficc (sg.)

In; corbes

1 CT9 2 22.73 50 7689.01 7.37 0.244 250 2 2 P. 32 15.38 5569.74 14.05 3 CT9 4 22.73 50 6514.71 10.27 0.34 250 4 4 P. 23 13.03 4926.48 17.96


CT10:

línia Nus original

Nus dest.

Long. (m)



Secció Mm2

I. Admisi.(A)

Diamet. Tub Mm



línia Nus

orig. Nus dest.

IpccI (kA)

P de C (kA)

IpccF (A)

Tmcicc (sg.)

Tficc (sg.)

In; corbes

1 CT10 P. 43 22.73 50 10733.89 3.78 0.125 250 2 CT10 P. 44 22.73 50 8729.95 5.72 0.19 250 3 CT10 P. 42 22.73 50 11012.3 3.6 0.119 250 4 CT10 P. 41 22.73 50 8651.24 5.83 0.193 250



71

CT11: línia Nus

original

Nus dest.

Long. (m)



Secció Mm2

I. Admisi.(A)

Diamet. Tub Mm

1 CT11 2 49 Al 237.442 250 3x240/150 344/0.8 225 2 2 P. 39 30 Al 237.442 3x240/150 344/0.8 225 3 CT11 4 51 Al 235.818 250 3x240/150 344/0.8 225 4 4 P. 40 37 Al 235.818 3x240/150 344/0.8 225 5 CT11 6 43 Al 202.981 250 3x240/150 344/0.8 225 6 6 P. 33 30 Al 202.981 3x240/150 344/0.8 225 7 CT11 8 46 Al 204.605 250 3x240/150 344/0.8 225 8 8 P. 34 38 Al 204.605 3x240/150 344/0.8 225


línia Nus

orig. Nus dest.

IpccI (kA)

P de C (kA)

IpccF (A)

Tmcicc (sg.)

Tficc (sg.)

In; corbes

1 CT11 2 22.73 50 7689 7.37 0.244 250 2 2 P. 39 15.38 5667.37 13.57 3 CT11 4 22.73 50 7552.19 7.64 0.253 250 4 4 P. 40 15.1 5273.43 15.68 5 CT11 6 22.73 50 8118 6.62 0.219 250 6 6 P. 33 16.24 5897.07 12.54 7 CT11 8 22.73 50 7900.08 6.99 0.232 250 8 8 P. 34 15.8 5395.33 14.98


CT12: línia Nus

original

Nus dest.

Long. (m)



Secció Mm2

I. Admisi.(A)

Diamet. Tub Mm



línia Nus

orig. Nus dest.

IpccI (kA)

P de C (kA)

IpccF (A)

Tmcicc (sg.)

Tficc (sg.)

In; corbes

1 CT12 P. 36 22.73 50 10806.04 3.73 0.124 250 2 CT12 P. 35 22.73 50 8809.22 5.62 0.186 250 3 CT12 P. 37 22.73 50 10876.57 3.69 0.122 250 4 CT12 P. 38 22.73 50 8573.11 5.93 0.197 250

Fig.32, taula característiques elèctriques CT

CT13: línia Nus

original

Nus dest.

Long. (m)



Secció Mm2

I. Admisi.(A)

Diamet. Tub Mm




72

línia Nus

orig. Nus dest.

IpccI (kA)

P de C (kA)

IpccF (A)

Tmcicc (sg.)

Tficc (sg.)

In; corbes

1 CT13 P. 52 22.73 50 10876.57 3.69 0.071 200 2 CT13 P. 54 22.73 50 10431.87 4.01 0.078 200 3 CT13 P. 50 22.73 50 9049.98 5.32 0.103 200


CT14:

línia Nus orig.

Nus dest.

Long. (m)



Secció Mm2

I. Admisi.(A)

Diamet. Tub Mm

1 CT14 2 35 Al 139.47 160 3x240/150 344/0.8 225 2 2 P. 46 35 Al 139.47 3x240/150 344/0.8 225 3 CT14 4 37 Al 140.012 160 3x240/150 344/0.8 225 4 4 P. 48 44 Al 140.011 3x240/150 344/0.8 225 5 CT14 6 31 Al 169.241 200 3x240/150 344/0.8 225 6 6 P. 45 36 Al 169.241 3x240/150 344/0.8 225 7 CT14 8 36 Al 141.996 160 3x240/150 344/0.8 225 8 8 P. 47 45 Al 141.996 3x240/150 344/0.8 225


línia Nus orig.

Nus dest.

IpccI (kA)

P de C (kA)

IpccF (A)

Tmcicc (sg.)

Tficc (sg.)

In; corbes

1 CT14 2 22.73 50 8729.95 5.72 0.066 160 2 2 P. 46 17.46 5928.62 12.4 3 CT14 4 22.73 50 8573.11 5.93 0.068 160 4 4 P. 48 17.15 5414.58 14.87 5 CT14 6 22.73 50 9049.98 5.32 0.103 200 6 6 P. 45 18.1 6017.97 12.04 7 CT14 8 22.73 50 8651.24 5.83 0.067 160 8 8 P. 47 17.3 5400.16 14.95


CT15:

línia Nus original

Nus dest.

Long. (m)



Secció Mm2

I. Admisi.(A)

Diamet. Tub Mm



línia Nus

orig. Nus dest.

IpccI (kA)

P de C (kA)

IpccF (A)

Tmcicc (sg.)

Tficc (sg.)

In; corbes

1 CT15 P. 51 22.73 50 10733.89 3.78 0.073 200 2 CT15 P. 49 22.73 50 9869.84 4.48 0.051 160 3 CT15 P. 53 22.73 50 9787.76 4.55 0.088 200



73

2.3-. Centres de Transformació

2.3.1-. Potència a instal·lar La potència a instal·lar en cada un dels transformadors està directament relacionada amb la potència de les línies que aquest distribueix, a la vegada la potència de les línies està condicionada al terreny de les parcel·les segons la ITC-BT 010:

Potència Instal·lada

(KW)

Potència aplicant un cos=0.95

(kVA)

Trafo a instal·lar

(kVA) trafo1 427,201 449,685263 630 trafo2 320,172125 337,023289 630 trafo3 493,469375 519,441447 630 trafo4 371,53375 391,088158 630 trafo5 456,266125 480,280132 630 trafo6 456,085 480,089474 630 trafo7 524,87225 552,497105 630 trafo8 523,074125 550,604342 630 trafo9 245,235375 258,1425 630

trafo10 527,790375 555,568816 630 trafo11 488,291125 513,990658 630 trafo12 454,11275 478,013421 630 trafo13 291,393375 306,729868 630 trafo14 327,523 344,761053 630 trafo15 257,831875 271,401974 630

Fig. 39, taula potències dels transformadors

2.3.2-. Intensitats en Mitja Tensió Per a calcular la intensitat que circula pel bobinat primari d’un transformador s’ha de fer mitjançant de la expressió matemàtica següent:

Essent: Ip: Intensitat en el primari mesurada en Ampers. S: Potencia del transformador, mesurada en kVA. Up: Tensió en el primari mesurada en kV. Sabent la tensió d’alimentació dels transformadors a instal·lar que és de 25 kV i que les potencies instal·lades són de 630kVA per a cadascun, cada una de les intensitat seran:


74

Intensitat primària en cada transformador.

2.3.3-. Intensitats en Baixa Tensió Per a calcular la intensitat que circula pel bobinat secundari d’un transformador s’ha de fer mitjançant de la expressió matemàtica següent:

Essent: Is: Intensitat del secundari mesurada en A. P: Potencia del transformador mesurada en kVA. Us: Tensió en el secundari mesurada en kV. Com la tensió del secundari en cada un dels transformadors utilitzats es de 400 V, la intensitat estarà en funció de cada una de les potències.

2.3.4-. Càlcul de les corrents de curtcircuit

2.3.4.1-. Corrent de curt circuit en el bobinat primari

La corrent de curt circuit en el primari dels transformadors serà la mateixa que en la xarxa de Mitja Tensió. Aquesta corrent no depèn de la potència del transformador, sinó que depèn de la potència de curt circuit de la xarxa de Mitja Tensió, que en el nostre cas és de 500MVA.

2.3.4.2-. Corrent de curt circuit al bobinat secundari

Per a calcular la intensitat de curtcircuit dels secundaris considerarem que la potència de curtcircuit disponible es la mateixa que la potència de cada un dels transformadors. La corrent de curtcircuit en el secundari del transformador ve donada per la expressió següent:


75

Essent: Iccs: Intensitat de corrent de curtcircuit en kA. S: Potència del transformador mesurada en kVA. Ucc: Tensió de curtcircuit del transformador mesurada en el seu %. Us: Tensió del bobinat secundari del transformador, mesurada en V.

2.3.5-. Càlcul i justificació del sistema de posta a terra

Quan es produeix un defecte a terra, aquest s’eliminarà mitjançant la obertura d’un interruptor el qual actua prèvia ordre transmesa per un relè que controla la intensitat de defecte. El relè que provoca la desconnexió inicial es un relè de temps dependent, si no es produeix el reenganxament ràpid (el qual ha de ser menor a 0,5 s) s’assegurarà la obertura mitjançant un relè a temps independent , en el que el valor del temps d’actuació no depèn del valor de la sobre intensitat, sinó que quan aquesta supera el valor de la sobre intensitat d’arrencada del relè actua en temps prefixat que per al nostre cas serà de 0,5 s. Els relès de temps dependent actuen segons la expressió matemàtica següent:

Essent: t: temps d’actuació del relè, mesurat en s. r: coeficient entre la relació entre la intensitat de defecte (Id) i la intensitat d’arrencada del relè (Ia) en referència al bobinat primari. K’ i n’: paràmetres que depenen de la corba característica intensitat – temps del relè. Les constants del relè utilitzat són: K’: 1,35 n’: 1 Ia: 50 A


76

Per a evitar que la sobre tensió que apareix al produir-se un defecte en l’aïllament del circuit d’alta tensió deteriori els elements de baixa tensió del CT, el elèctrode de posta a terra ha de tenir un efecte de limitar, de forma que la tensió de defecte (Vd) sigui inferior a 8000 V, que aquest es el nivell de l’aïllament de les instal·lacions de BT del CT.

Vd = Rt x Id ≤ 8000 V

Per a calcular la intensitat de defecte solament es considerarà la impedància de la posta a terra del neutre en la xarxa de Mitja Tensió i la resistència de l’elèctrode de posta a terra, mitjançant l’expressió matemàtica següent:

Essent: U: Tensió de servei mesurada en V. Rn: 0 Ω. Resistència de la posta a terra del neutre de la xarxa mesurada en Ω. Xn: 25 Ω. Reactància de la posta a terra del neutre en la xarxa, expressada en Ω. Rt: Resistència de posta a terra de protecció del CT, expressada en Ω. Agafant les dos fórmules anteriors i resolent el sistema de dos equacions amb dos incògnites:

Vd = Rt x Id ≤ 8000 V

Obtindrem els següents resultats:

Id = 480A Rt = 16,64 Ω


77

Avanç de seleccionar l’elèctrode tipus es calcularà el valor unitari màxim de la resistència de posta a terra de l’elèctrode (Kr), tenint en compte el valor de la Rt obtingut i que la resistivitat mitja del terreny és ρ: 150 Ω x m, mitjançant la expressió matemàtica següent:

Un cop obtingut el valor de la variable kr seleccionarem el tipus d’elèctrode en funció de les variables del Centre de Transformació, aquest tindrà que complir el requisit de tenir una kr inferior a l’ obtinguda. L’elèctrode escollit per a la instal·lació de les terres en els centre de transformació te una designació 60/40/5/42, i els seus valors característics són els següents: Resistència de posta a terra, Kr: 0,08. Tensió de pas a l’exterior, Kp: 0,0177. Tensió de pas d’accés al CT, Kc: 0,0389. L’elèctrode de posta a terra estarà format per 4 piques, de 2 metres de longitud i un diàmetre de 14 mm, les quals estaran enterrades a 0,5 m i disposades en els vèrtex d’un quadrat, les dimensions dl qual seran 6 x 4m. La secció del conductor que les unirà serà de 50 mm2 Les valors més rellevants calculats amb les paràmetres del elèctrode tipus 60/40/5/42 són: Resistència de posta a terra:

R’t = Kr x ρ = 0,08 x 150 = 12 Ω

Intensitat de defecte:

Tensió de pas en l’exterior:

V’p : Kp x ρ x I’d : 0,0177 x 150 x 520,49 = 1381,90 V Tensió de pas en l’accés del CT: V’p(acc) = K’c x ρ x I’d = 0,0389 x 150 x 520,49 = 3037,05 V Tensió de defecte: V’d = R’t x I’d = 12 x 520,49 = 6245,88 V


78

El temps d’actuació del relè es calcula aplicant la fórmula exposada anteriorment:

Sent ara:

La duració de la falta serà la suma dels temps parcials:

t: t’ + t’’: 0,14 + 0,5 : 0,64 s

Per a comprovar que l’elèctrode elegit és el correcte calcularem els valors màxims admissibles, que poden estar sotmeses les persones de les tensions de pas a l’exterior i en l’accés del CT segons la ITC 13 del RCE, sabent que: - Si 0,9 ≥ t < 0,1 → K = 72 y n = 1 - Resistivitat del formigó ρ’ = 3000 Ω x m - Tensió de pas: (14) - Tensió de pas en l’accés al CT: (15)

PFU-5 Valors Màxims admissibles

Tensió de Pas a l’exterior

V’p=1381, ≤ V’p =2137,5

Tensió de Pas en l’Accés al CT (V)

V’p(acc)= 3037,05 ≤ V’p(acc)= 11756,25

Tensió de Defecte (V)

V’d = 6245,88 ≤ V’d = 8000

Intensitat de Defecte (A)

I’d = 520,49 ≤ I’d = 50

Fig. 40, taula característiques elèctriques PFU-5


79

2.4. Red de Baixa Tensió La següent taula fa referència a la previsió de potència d’acord amb la superfície de cada parcel·la:

2.4.1-. Distribució de les sortides BT

CT Trafo Quadre i Sortida Parcel·la

1 C1 S1 A-1 1 C1 S2 A-2 1 C1 S3 A-3

1

1 C1 S4 A-4 1 C1 S1 A-5 1 C1 S2 A-6

2

1 C1 S3 A-7 1 C1 S1 A-8 1 C1 S2 A-9 1 C1 S3 A-10

3

1 C1 S4 A-11 1 C1 S1 A-12 1 C1 S2 A-13

4

1 C1 S3 A-14 1 C1 S1 B-1 1 C1 S2 B-2 1 C1 S3 B-3

5

1 C1 S4 B-4 1 C1 S1 B-5 1 C1 S2 B-6 1 C1 S3 B-7

6

1 C1 S4 B-8 9 1 C1 S1 B-9

1 C1 S1 B-10 1 C1 S2 B-11 1 C1 S3 B-12

7

1 C1 S4 B-13 1 C1 S1 B-14 1 C1 S2 B-15 1 C1 S3 B-16

8

1 C1 S4 B-17 9 1 C1 S1 B-18

1 C1 S1 C-1 11 1 C1 S2 C-2 1 C1 S1 C-3 1 C1 S2 C-4 1 C1 S3 C-5

12

1 C1 S4 C-6 1 C1 S1 C-7 11 1 C1 S2 C-8


80

10 1 C1 S1 C-9 1 C1 S2 C-10 1 C1 S3 C-11

10

1 C1 S4 C-12 1 C1 S1 D-1 1 C1 S2 D-2 1 C1 S3 D-3

14

1 C1 S4 D-4 15 1 C1 S1 D-5 13 1 C1 S1 D-6 15 1 C1 S2 D-7 13 1 C1 S2 D-8 15 1 C1 S3 D-9 13 1 C1 S3 D-10

Fig. 41, taula sortides CT’s

2.4.2-. Distribució de potències

La xarxa de baixa tensió serà l’encarregada de la distribució de la energia fins al subministre, de cada centre de transformació poden arribar a sortir fins a 8 línies subterrànies de Baixa Tensió d’una secció de 3x1x240–1x1x150Al mm2 cada una. Totes les sortides seran trifàsiques amb unes tensions de 3x230/400V. La distribució de la carga es realitzarà de la forma que la saturació del cable no superi el 100%.

2.4.3-. Potència Total i Potència de Pas

La potència total serà la suma de les potències parcials de cada un dels subministres a realitzar al polígon, aquestes potències poden ser per a habitatges, Industrials, comercials o de serveis generals. Per al nostre cas només s’utilitzarà industrial y serveis. La potència de pas serà el resultat de multiplicar la potencia total pels coeficients de simultaneïtat corresponents, tenint en compte que els coeficients per al subministres de caire industrial i comercial són igual a 1, els únics coeficients a aplicar seran els dels habitatges i serveis generals.


81

2.4.4-. Intensitat La intensitat que circularà per cada un dels trams de la xarxa serà funció de la potència que aquesta tindrà que transportar, la expressió matemàtica que ens dóna aquest valor és:

Essent: I: Intensitat mesurada en A. P: Potència mesurada en W. U: Tensió mesurada en V. Cos : Factor de potencia : 0.95 La saturació de cada un dels trams s’obté realitzant una comparació percentual entre la intensitat que hi circula en aquells moments pel tram de la xarxa i la intensitat màxima que hi pot circular per ella, tenint en compte que els cartutxos fusibles instal·lats en els armaris de baixa per a cadascuna de les sortides de línia són de 315 A.

Saturació (%) =

La intensitat nominal que segons reglament electrotècnic de baixa tensió ens pot suportar un conductor de 3x240-1x150 mm2 de secció amb un aïllament de polietilè reticulat a una temperatura màxima de 90 ºC és de 430 A, tenint en compte que el conductor serà enterrat, i el cas més desfavorable que tindrem serà un cop estigui entubat, tindrem que aplicar un coeficient reductor d’un 0,8, d’aquesta manera ens quedarà una intensitat nominal de:

In: 430 A x 0,8 = 344 A

2.4.5-. Caigudes de Tensió La caiguda de tensió en cada un dels trams de la xarxa s’ha calculat tenint en compte el moment elèctric de la línia mitjançant la expressió matemàtica següent:

Essent : c.d.t. : Caiguda de tensió mesurada en V. P: Potencia del tram mesurat en W. L: Longitud de la línia mesurada en m. U: Tensió de la xarxa, mesurada en V. C: Conductivitat del conductor, alumini : 35. S: Secció del conductor mesurat en mm2


82

La caiguda de tensió total s’ha realitzat fent la suma de les caigudes de tensió parcials de cada un dels trams de la xarxa. Comprovant tos els resultats en cap cas la caiguda de tensió es superior al 7 %, valor màxim admissible segons el REBT ITC – BT – 19. CT1:

Nus C.d.T. (V) Tensió Nus (V) C.d.T. (%) Carga Nus CT1 0 400 0 770.605 A (427.1 kW) P. 1 -0.948 399.052 0.237 -191.614 A (-106.2 kW) P. 2 -0.7 399.3 0.175 -192.877 A (-106.9 kW) P. 3 -1.016 398.984 0.254 -192.516 A (-106.7 kW) P. 4 -2.427 397.573 0.607* -193.598 A (-107.3 kW)

Fig. 42, taula c.d.t. BT

CT2:

Nus C.d.T. (V) Tensió Nus (V) C.d.T. (%) Carga Nus CT2 0 400 0 577.728 A (320.2 kW) P. 5 -0.348 399.652 0.087 -191.614 A (-106.2 kW) P. 6 -0.542 399.458 0.135 -193.238 A (-107.1 kW) P. 7 -1.464 398.536 0.366* -192.877 A (-106.9 kW)


CT3:

Nus C.d.T. (V) Tensió Nus (V) C.d.T. (%) Carga Nus CT3 0 400 0 890.228 A (493.4 kW) P. 8 -0.403 399.597 0.101 -222.286 A (-123.2 kW) P. 9 -0.662 399.338 0.165 -222.828 A (-123.5 kW)

P. 10 -1.864 398.136 0.466 -221.565 A (-122.8 kW) P. 11 -3.392 396.608 0.848* -223.549 A (-123.9 kW)


CT4:

Nus C.d.T. (V) Tensió Nus (V) C.d.T. (%) Carga Nus CT4 0 400 0 670.287 A (371.5 kW) P. 12 -0.404 399.596 0.101 -222.828 A (-123.5 kW) P. 13 -0.666 399.334 0.166 -224.271 A (-124.3 kW) P. 14 -1.841 398.159 0.46* -223.189 A (-123.7 kW) P. 12 -0.404 399.596 0.101 -222.828 A (-123.5 kW)



83

CT5:

Nus C.d.T. (V) Tensió Nus (V) C.d.T. (%) Carga Nus CT5 0 400 0 822.929 A (456.1 kW) P.15 -0.37 399.63 0.093 -204.063 A (-113.1 kW) P. 17 -1.258 398.742 0.314 -200.635 A (-111.2 kW) P. 16 -0.9 399.1 0.225 -209.837 A (-116.3 kW) P. 18 -2.269 397.731 0.567* -208.393 A (-115.5 kW)


CT6:



CT7:



CT8:

Nus C.d.T. (V) Tensió Nus (V) C.d.T. (%) Carga Nus CT8 0 400 0 943.634 A (523 kW) P.28 -0.43 399.57 0.108 -237.081 A (-131.4 kW) P. 29 -0.504 399.496 0.126 -235.097 A (-130.3 kW) P. 30 -1.388 398.612 0.347 -233.653 A (-129.5 kW) P. 31 -2.51 397.49 0.628* -237.803 A (-131.8 kW)


CT9:

Nus C.d.T. (V) Tensió Nus (V) C.d.T. (%) Carga Nus CT9 0 400 0 442.408 A (245.2 kW)

2 -1.908 398.092 0.477 0 A (0 kW) P. 32 -3.153 396.847 0.788 -235.999 A (-130.8 kW)

4 -2.315 397.685 0.579 0 A (0 kW) P. 23 -3.405 396.595 0.851* -206.409 A (-114.4 kW)


84


CT10:

Nus C.d.T. (V) Tensió Nus (V) C.d.T. (%) Carga Nus CT10 0 400 0 952.295 A (527.8 kW) P. 43 -0.388 399.612 0.097 -235.097 A (-130.3 kW) P. 44 -1.371 398.629 0.343 -237.442 A (-131.6 kW) P. 42 -0.24 399.76 0.06 -242.855 A (-134.6 kW) P. 41 -1.407 398.593 0.352* -236.901 A (-131.3 kW)


CT11:


2 -1.919 398.081 0.48 0 A (0 kW) P. 39 -3.094 396.906 0.774 -237.442 A (-131.6 kW)

4 -1.984 398.016 0.496 0 A (0 kW) P. 40 -3.423 396.577 0.856* -235.818 A (-130.7 kW)

6 -1.44 398.56 0.36 0 A (0 kW) P. 33 -2.444 397.556 0.611 -202.981 A (-112.5 kW)

8 -1.553 398.448 0.388 0 A (0 kW) P. 34 -2.835 397.165 0.709 -204.605 A (-113.4 kW) CT11 0 400 0 880.846 A (488.2 kW)


CT12:

Nus C.d.T. (V) Tensió Nus (V) C.d.T. (%) Carga Nus CT12 0 400 0 819.14 A (454 kW) P. 36 -0.308 399.692 0.077 -207.311 A (-114.9 kW) P. 35 -1.142 398.858 0.286 -203.702 A (-112.9 kW) P. 37 -0.268 399.732 0.067 -202.8 A (-112.4 kW) P. 38 -1.253 398.747 0.313* -205.326 A (-113.8 kW)


CT13:




85

CT14:


2 -0.805 399.195 0.201 0 A (0 kW) P. 46 -1.61 398.39 0.403 -139.47 A (-77.3 kW)

4 -0.855 399.145 0.214 0 A (0 kW) P. 48 -1.871 398.129 0.468 -140.012 A (-77.6 kW)

6 -0.865 399.135 0.216 0 A (0 kW) P. 45 -1.87 398.13 0.468 -169.241 A (-93.8 kW)

8 -0.843 399.157 0.211 0 A (0 kW) P. 47 -1.897 398.103 0.474* -141.996 A (-78.7 kW)


CT15:




86

2.4.6. Càlcul caigudes de tensió d’enllumenat públic.

2.4.6.1. Caigudes de tensió.

Circuit 1.

Nus C.d.T. (V) Tensió Nus C.d.T. (%) Carrega Nus 1 0 400 0 (16199.908 W) 2 -0.387 399.613 0.097 (-225 W) 3 -1.056 398.944 0.264 (-225 W) 4 -1.693 398.307 0.423 (-225 W) 5 -2.265 397.735 0.566 (-225 W) 6 -2.834 397.166 0.709 (-225 W) 7 -3.397 396.603 0.849 (-225 W) 8 -3.899 396.101 0.975 (-225 W) 9 -4.344 395.656 1.086 (-225 W) 10 -4.91 395.09 1.228 (-225 W) 11 -5.352 394.648 1.338 (-225 W) 12 -5.739 394.261 1.435 (-225 W) 13 -6.107 393.893 1.527 (-225 W) 14 -6.439 393.561 1.61 (-225 W) 15 -6.546 393.454 1.636 (-225 W) 16 -6.792 393.208 1.698 (-225 W) 17 -6.993 393.007 1.748 (-225 W) 18 -7.168 392.832 1.792 (-225 W) 19 -7.302 392.698 1.826 (-225 W) 20 -7.403 392.597 1.851 (-225 W) 21 -7.473 392.527 1.868 (-225 W) 22 -7.507 392.493 1.877 (-225 W) 23 -0.385 399.615 0.096 (-225 W) 24 -1.122 398.878 0.28 (-225 W) 25 -1.825 398.175 0.456 (-225 W) 26 -2.494 397.506 0.624 (-225 W) 27 -3.131 396.869 0.783 (-225 W) 28 -3.733 396.267 0.933 (-225 W) 29 -4.302 395.698 1.076 (-225 W) 30 -4.811 395.189 1.203 (-225 W) 31 -5.314 394.686 1.328 (-225 W) 32 -5.571 394.429 1.393 (-225 W) 33 -6.028 393.972 1.507 (-225 W) 34 -6.43 393.57 1.608 (-225 W) 35 -6.799 393.201 1.7 (-225 W) 36 -7.133 392.867 1.783 (-225 W) 37 -7.435 392.565 1.859 (-225 W) 38 -7.555 392.445 1.889 (-225 W) 39 -7.801 392.199 1.95 (-225 W) 40 -8.002 391.998 2.001 (-225 W) 41 -8.178 391.822 2.044 (-225 W) 42 -8.312 391.688 2.078 (-225 W) 43 -8.412 391.588 2.103 (-225 W) 44 -8.479 391.521 2.12 (-225 W) 45 -8.513 391.487 2.128* (-225 W)


87

Nus C.d.T. (V) Tensió Nus C.d.T. (%) Carrega Nus 46 -0.375 399.625 0.094 (0 W) 47 -4.289 395.711 1.072 (0 W) 48 -4.57 395.43 1.143 (-225 W) 49 -5.006 394.994 1.251 (-225 W) 50 -5.407 394.593 1.352 (-225 W) 51 -5.794 394.206 1.449 (-225 W) 52 -6.129 393.871 1.532 (-225 W) 53 -6.43 393.57 1.608 (-225 W) 54 -6.698 393.302 1.675 (-225 W) 55 -6.932 393.068 1.733 (-225 W) 56 -7.143 392.857 1.786 (-225 W) 57 -7.311 392.689 1.828 (-225 W) 58 -7.451 392.549 1.863 (-225 W) 59 -7.547 392.453 1.887 (-225 W) 60 -7.614 392.386 1.903 (-225 W) 64 -3.844 396.156 0.961 (-225 W) 65 -4.17 395.83 1.043 (-225 W) 66 -4.592 395.408 1.148 (-225 W) 67 -5.034 394.966 1.259 (-225 W) 68 -5.436 394.564 1.359 (-225 W) 69 -5.782 394.218 1.446 (-225 W) 70 -6.09 393.91 1.523 (-225 W) 71 -6.325 393.675 1.581 (-225 W) 72 -6.526 393.474 1.631 (-225 W) 73 -6.701 393.299 1.675 (-225 W) 74 -6.829 393.171 1.707 (-225 W) 75 -6.934 393.066 1.734 (-225 W) 76 -7.001 392.999 1.75 (-225 W) 77 -7.035 392.965 1.759 (-225 W) NOTA:

- * Nus de major c.d.t.

Caiguda de tensió total en els distints itineraris:

1-2-3-4-5-6-7-8-9-10-11-12-13-14-15-16-17-18-19-20-21-22 = 1.88 %

1-23-24-25-26-27-28-29-30-31-32-33-34-35-36-37-38-39-40-41-42-43-44-45 = 2.13

%

1-46-47-48-49-50-51-52-53-54-55-56-57-58-59-60-61 = 1.91 %

1-62-63-64-65-66-67-68-69-70-71-72-73-74-75-76-77 = 1.76 %


88

Circuit 2.

Nus C.d.T. (V) Tensió Nus C.d.T. (%) Carrega Nus Quadre 2 0 400 0 (12149.995 W) 2 -0.285 399.715 0.071 (-225 W) 3 -0.82 399.18 0.205 (-225 W) 4 -1.297 398.703 0.324 (-225 W) 5 -1.766 398.234 0.442 (-225 W) 6 -2.201 397.799 0.55 (-225 W) 7 -2.583 397.417 0.646 (-225 W) 8 -2.988 397.012 0.747 (-225 W) 9 -3.357 396.643 0.839 (-225 W) 10 -3.688 396.312 0.922 (-225 W) 11 -3.983 396.017 0.996 (-225 W) 12 -4.217 395.783 1.054 (-225 W) 13 -4.267 395.733 1.067 (-225 W) 14 -4.435 395.565 1.109 (-225 W) 15 -4.569 395.431 1.142 (-225 W) 16 -4.669 395.331 1.167 (-225 W) 17 -4.736 395.264 1.184 (-225 W) 18 -4.77 395.23 1.192 (-225 W) 19 -0.285 399.715 0.071 (-225 W) 20 -0.794 399.206 0.198 (-225 W) 21 -1.296 398.704 0.324 (-225 W) 22 -1.765 398.236 0.441 (-225 W) 23 -2.2 397.8 0.55 (-225 W) 24 -2.441 397.559 0.61 (0 W) 25 -2.642 397.358 0.66 (-225 W) 26 -3.01 396.99 0.753 (-225 W) 27 -3.345 396.655 0.836 (-225 W) 28 -3.646 396.354 0.912 (-225 W) 29 -3.914 396.086 0.979 (-225 W) 30 -4.148 395.852 1.037 (-225 W) 31 -4.229 395.771 1.057 (0 W) 32 -4.319 395.681 1.08 (-225 W) 33 -4.487 395.513 1.122 (-225 W) 34 -4.621 395.379 1.155 (-225 W) 35 -4.721 395.279 1.18 (-225 W) 36 -4.788 395.212 1.197 (-225 W) 37 -4.821 395.179 1.205* (-225 W) 38 -0.271 399.729 0.068 (0 W) 39 -1.416 398.584 0.354 (0 W) 40 -1.657 398.343 0.414 (-225 W) 41 -1.925 398.075 0.481 (-225 W) 42 -2.206 397.794 0.552 (-225 W) 43 -2.458 397.542 0.614 (-225 W) 44 -2.558 397.442 0.64 (-225 W) 45 -2.719 397.281 0.68 (-225 W) 46 -2.839 397.161 0.71 (-225 W) 47 -2.91 397.09 0.727 (-225 W) 48 -2.943 397.057 0.736 (-225 W) 49 -0.331 399.669 0.083 (0 W) 50 -2.155 397.845 0.539 (0 W) 51 -2.357 397.643 0.589 (-225 W)


89

Nus C.d.T. (V) Tensió Nus C.d.T. (%) Carrega Nus 52 -2.692 397.308 0.673 (-225 W) 53 -2.993 397.007 0.748 (-225 W) 54 -3.261 396.739 0.815 (-225 W) 55 -3.496 396.504 0.874 (-225 W) 56 -3.696 396.304 0.924 (-225 W) 57 -3.763 396.237 0.941 (-225 W) 58 -3.897 396.103 0.974 (-225 W) 59 -3.998 396.002 0.999 (-225 W) 60 -4.065 395.935 1.016 (-225 W) 61 -4.098 395.902 1.025 (-225 W) NOTA:

- * Nus de major c.d.t.

Caiguda de tensió total en els distints itineraris:

Q2-2-3-4-5-6-7-8-9-10-11-12-13-14-15-16-17-18 = 1.19 %

Q2-19-20-21-22-23-24-25-26-27-28-29-30-31-32-33-34-35-36-37 = 1.21 %

Q2-38-39-40-41-42-43-44-45-46-47-48 = 0.74 %

Q2-49-50-51-52-53-54-55-56-57-58-59-60-61 = 1.02 %


90

2.4.6.2-. Càlculs del centre de comandament i control.

Els centres de comandament i control estaran compostos per elements de mesura i

control de la instal·lació, la potència a contractar per a l’enllumenat públic serà de 29

kW aproximadament i els elements a instal·lar seran els següents per a cada quadre de

control:

• Interruptor General Automàtic 40 A.

• Protecció diferencial 63 A amb una sensibilitat de 300 mA.

• Interruptor tèrmic 40 A.

• Magnètic 5 vegades la intensitat de regulació tèrmica.

• Conjunt de mesura T – 20.

• Fusibles gl A. 80 A.

• Bases fusibles 160 A.

• Entroncamen Subterrani.Secció conductor

de fase Escomesa 95 mm2, circuit el marcat

en plànol.

• Secció neutre Segons secció referència en

ITC – BT – 07 taula 1.

• P.I.A. utilitzats: 15 A.


91

2.5-. Enllumenat Públic

2.5.1-. Càlculs Lumínics

En aquest apartat detallarem la composició del sistema d’il·luminació exterior del

Polígon

S’han agafat com a principal referència les recomanacions de la Comissió Internacional

d’ Il·luminació, les Normes e instruccions per a l’enllumenat Públic del Ministeri de la

vivenda y la Llei d’Ordenació Ambiental d’enllumenat per a la protecció del medi

nocturn, així com, normatives posteriors sobre enllumenat públic. Els càlculs lumínics

s’han agafat com a base del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió REBT.

Els carrers del polígon es consideren com a carrers secundaris amb poc trànsit, degut a

que en hores nocturnes no es realitzen activitats importants.

Tipus de víes

Lluminància mitja

(cd/m2)

Lluminància

mitja (LUX)

Uniformitat

Um

Index G

Increment

umbral

Carrers secundaris

amb poc trànsit

0,5

7 a 15

≥0,5

≥4

≤20%

2.5.2-. Elecció de la llumenera

A l’hora d’il·luminar el polígon agafarem llampades de vapor de sodi d’alta pressió,

aquestes tenen una vida més llarga (aproximadament 12.000hores), aquestes eviten un

manteniment freqüent, a més de l’alt rang de potència que hi tenen d’entre 50W a

1000W.

Les dades de la llumenra i de la carcassa son les següents:

- Tipus de carcasa: SRS421 OC P1

- Tipus de làmpada: 1xCPO-TW140W

- Potència: 125W.

- F = 16500 lm


92

1. Descripción del proyecto 1.1 Vista 3-D del proyecto


93

1.2 Vista superior del proyecto


94

2. Resumen 2.1 Información general El factor de mantenimiento general utilizado en este proyecto es 1.00. 2.2 Luminarias del proyecto

Código

Ctad.

Tipo luminaria

Tipo de lámpara

Pot. (W)

Flujo (lm)

A

126

SRS421 OC P1

1 * CPO-TW140W

150

1 * 16500

Potencia total instalada: 19 (kW) Número de luminarias por disposición: Disposición Código

luminarias Potencia (kW)

1 16 2.46

2 16 2.46

3 12 1.85

4 10 1.54

5 17 2.62

6 6 0.92

7 7 1.08 Línea0 5 0.77 Línea1 6 0.92 Línea2 6 0.92 Línea3 5 0.77 Línea4 5 0.77 Línea5 3 0.46 Línea6 3 0.46 Línea7 3 0.46 Individuales 6 0.92 2.3 Resultados del cálculo Cálculos de (I)luminancia: Cálculo Tipo Unidad Med Mín/Med Mín/Máx

Rejilla Libre Iluminancia

en la superficie

lux 12.9 0.00 0.00


95

3. Resultados del cálculo 3.1. Rejilla Libre: Curvas iso Rejilla : Rejilla Libre en Z = 0.00 m Cálculo : Iluminancia en la superficie (lux)


96

3.2. Rejilla Libre: Iso sombreado Rejilla : Rejilla Libre en Z = 0.00 m Cálculo : Iluminancia en la superficie (lux)


97

3.3. Rejilla Libre: Trazado 3-D Rejilla : Rejilla Libre en Z = 0.00 m Cálculo : Iluminancia en la superficie (lux)


98

4. Detalles de las luminarias

4.1 Luminarias del proyecto

SRS421 OC P1 1xCPO-TW140W/728

Coeficientes de flujo luminoso DLOR : 0.74 ULOR : 0.00 TLOR : 0.74 Balasto : Electronic Flujo de lámpara : 16500 lm Potencia de la luminaria : 154.0 W Código de medida : LVM0536200


99

5. Datos de la instalación

5.1 Leyendas

Código

Ctad.

Tipo luminaria

Tipo de lámpara

Pot. (W)

Flujo (lm)

A

126

SRS421 OC P1

1 * CPO-TW140W

150

1 * 16500

5.2 Posición y orientación de las luminarias


100


101



3. PLÀNOLS.

PLANOLS Polígon CIM el CAMP

103

Pag.

3-. Plànols

3.1. Plànols de Situació 104

3.2. Plànol d’Emplaçament 105

3.3. Plànol Polígon 106

3.4. Plànol distribució MT 107





3.9. Plànol detall rases 1 112

3.10. Plànol detall rasses 2 113

3.11. Plànol detall CT 114

3.12. Plànol detall CGP 115

3.13. Plànol detall CDU’s 116

3.14. Plànol detall cel·les modulars 117

3.15. Plànol detall connexió trafo MT 118

3.16. Plànol detall distribució lluminaries 119

4. PLEC DE CONDICIONS

PLEC DE CONDICIONS Polígon CIM el CAMP

122

Pag.

4.1. Condicions generals. 124

4.1.1. Capítol Preliminar: Disposicions Generals. 124

4.2. Capítol I: Condicions Facultatives. 125

4.2.1. Epígraf 1: Delimitació General de Funcions Tècniques. 126

4.2.2. Epígraf 2: De les Obligacions i Drets Generals del Contractista. 126

4.2.3. Epígraf 3: Prescripcions Generals Relatives als Treballadors,

als Materials i als Mitjans Auxiliars. 130

4.2.4. Epígraf 4: De les Recepcions de les Obres i Instal·lacions. 136

4.3. Capítol II: Condicions Econòmiques. 138

4.3.1. Epígraf 1: Principi General. 138

4.3.2. Epígraf 2: Fiances. 139

4.3.3. Epígraf 3: Dels Preus. 140

4.3.4. Epígraf 4: Obres per Administració. 143

4.3.5. Epígraf 5: De la Valoració i Abonament dels Treballs. 147

4.3.6. Epígraf 6: De les Indemnitzacions Mútues. 150

4.3.7. Epígraf 7: Diversos. 151

4.4. Capítol III: Condicions Tècniques. 153

4.4.1-. Moviments de terres 153

4.4.2-. Neteja del terreny 154

4.4.3-. Explanacions, desmunts i buixardats 155

4.4.4-. Replens i Terraplens 157

4.4.5-. Excavació de rases i pous 158


123

4.4.6-. Transport de terres a l’abocador 158

4.4.7-. Replanteig definitiu 159

4.4.8-. Fonaments, acers i emmacats 159

4.4.9-. Acers 160

4.4.10-. Malles, electro – soldadures d’acer especial 160

4.4.11-. Emmacats 161

4.4.12-. Sabates 161

4.4.13-. Lloses 161

4.4.14-. Estructures de formigó 162

4.4.15-. Estructures metàl·liques 165

4.4.16-. Ram de paleta 166

4.4.17-. Paviments, enrajolats 167

4.4.18-. Pintures i estucats 168

4.4.19-. Unitats d’obra civil 169

4.5-. Plec de condicions tècniques elèctriques 169

4.5.1-. Xarxa subterrània de mitja tensió 169

4.5.2-. Centres de transformació 181

4.5.3-. Xarxa subterrània de baixa tensió 186


124

4.1. Condicions generals.

4.1.1. Capítol Preliminar: Disposicions Generals.

Naturalesa i objecte del Plec General

Article 1.- El present Plec General de Condicions té caràcter supletori del Plec de Condicions particulars del Projecte. Ambdós, com a part del projecte tenen com a finalitat regular l'execució de les obres fixant-ne els nivells tècnics i de qualitat exigibles i precisen les intervencions que corresponen, segons el contracte i d'acord amb la legislació aplicable, al Promotor o propietari de l'obra, al Contractista o constructor de l'obra, als seus tècnics i encarregats, al Projectista, així com les relacions entre ells i les seves obligacions corresponents en ordre a l'acompliment del contracte d'obra.

Documentació del Contracte d'Obra

Article 2.- Integren el contracte els documents següents relacionats per ordre de relació pel que es refereix al valor de les seves especificacions en cas d'omissió o contradicció aparent:

1. Les condicions fixades en el mateix document de contracte d'empresa o arrendament d'obra si és que existeix.

2. El Plec de Condicions particulars.

3. El present Plec General de Condicions.

4. La resta de la documentació del Projecte (memòria, plànols, amidaments i pressupost).

Les ordres i instruccions de la Direcció facultativa de les obres s'incorporen al Projecte com a interpretació, complement o precisió de les seves determinacions. En cada document, les especificacions literals prevalen sobre les gràfiques i en els plànols, la cota preval sobre la mida a escala.


125

4.2. Capítol I: Condicions Facultatives.

4.2.1. Epígraf 1: Delimitació General de Funcions Tècniques.

El Projectista

Article 3.- Correspon al Projectista:

a) Redactar els complements o rectificacions del projecte que calguin.

b) Assistir a les obres, tantes vegades com ho requereixi la seva naturalesa i complexitat, per tal de resoldre les contingències que es produïssin i impartir les instruccions complementàries que calguin per aconseguir la solució correcta.

c) Coordinar la intervenció en obra d'altres tècnics que, en el seu cas, concorrin a la direcció amb funció pròpia en aspectes parcials de la seva especialitat.

d) Aprovar les certificacions parcials d'obra, la liquidació final i assessorar el promotor en l'acte de la recepció.

e) Preparar la documentació final de l'obra i expedir i subscriure el certificat de final d'obra.

El Constructor

Article 4.- Correspon al Constructor:

a) Organitzar els treballs de construcció, redactant els plans d'obra que calguin i projectant o autoritzant les instal·lacions provisionals i mitjans auxiliars de l'obra.

b) Elaborar el Pla de Seguretat i Salut en el treball en el qual s'analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin les previsions contemplades a l'estudi o estudi bàsic, en funció del seu propi sistema d'execució de l'obra..

c) Subscriure amb el Projectista l'acte de replanteig de l'obra.

d) Ostentar la direcció de tot el personal que intervingui en l'obra i coordinar les intervencions dels subcontractistes.

e) Assegurar la idoneïtat de tots i cadascun dels materials i elements constructius que s'utilitzen, comprovant-ne els preparats en obra i rebutjant, per iniciativa pròpia o per prescripció del Projectista, els subministraments o prefabricats que no comptin amb les garanties o documents d’idoneïtat requerits per les normes d'aplicació.


126

f) Custodiar el Llibre d'ordres i seguiment de l'obra, i donar el vist i plau a les anotacions que s'hi practiquin.

g) Facilitar al Projectista, amb temps suficient, els materials necessaris per l'acompliment de la seva

comesa.

h) Preparar les certificacions parcials d'obra i la proposta de liquidació final.

i) Subscriure amb el Promotor les actes de recepció provisional i definitiva.

j) Concertar les assegurances d'accidents de treball i de danys a tercers durant l'obra.

4.2.2. Epígraf 2: De les Obligacions i Drets Generals del Contractista.

Verificació dels documents del projecte

Article 5.- Abans de començar les obres, el Contractista consignarà per escrit que la documentació aportada li resulta suficient per a la comprensió de la totalitat de l'obra contractada, o en cas contrari, sol·licitarà els aclariments pertinents.

Pla de Seguretat i Salut

Article 6.- El Contractista, a la vista del Projecte que contingui l'Estudi de Seguretat i Salut o bé l'Estudi bàsic, presentarà el Pla de Seguretat i Salut que s'haurà d'aprovar, abans de l'inici de l'obra, pel coordinador en matèria de seguretat i salut o per la direcció facultativa en cas de no ser necessària la designació de coordinador.

Serà obligatòria la designació, per part del promotor, d'un coordinador en matèria de seguretat i salut durant l'execució de l'obra sempre que a la mateixa intervingui més d'una empresa, o una empresa i treballadors autònoms o diversos treballadors autònoms.

Els contractistes i subcontractistes seran responsables de l'execució correcta de les mesures preventives fixades en el pla de seguretat i salut, relatiu a les obligacions que els hi corresponguin a ells directament o, en tot cas, als treballadors autònoms contractats per ells. Els contractistes i subcontractistes respondran solidàriament de les conseqüències que es derivin de l’ incompliment


127

de les mesures previstes en el pla, en els termes de l'apartat 2 de l'article 42 de la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals.

Oficina a l'obra

Article 8.- El Contractista habilitarà a l'obra una oficina en la qual hi haurà una taula o taulell adequat, on s'hi puguin estendre i consultar els plànols.

En l'esmentada oficina hi tindrà sempre el Contractista a disposició de la Direcció Facultativa:

- El projecte complet, inclosos els complements que en el seu cas, redacti el projectista.

- La Llicència d'obres.

- El Llibre d'Ordres i Assistències.

- El Pla de Seguretat i Salut.

- La documentació de les assegurances esmentades en l'article 4.j)

Disposarà a més el Contractista una oficina per a la Direcció Facultativa, convenientment condicionada per treballar-hi amb normalitat a qualsevol hora de la jornada.

El Llibre d'Incidències, que haurà de restar sempre a l'obra, es trobarà en poder del coordinador en matèria de seguretat i salut o, en el cas de no ésser necessària la designació de coordinador, en poder de la Direcció Facultativa.

Representació del Contractista

Article 9.- El Contractista està obligat a comunicar a la propietat la persona designada com a delegat seu a l'obra, que tindrà el caràcter de Cap de la mateixa, amb dedicació plena i amb facultats per representar-lo i adoptar en tot moment aquelles decisions que es refereixen a la Contracta.

Les seves funcions seran les del Contractista segons s'especifica a l'article 5.

Quan la importància de les obres ho requereixi i així es consigni en el Plec de "Condicions particulars d'índole facultativa" el Delegat del Contractista serà un facultatiu de grau superior o grau mig, segons els casos.


128

El Plec de Condicions particulars determinarà el personal facultatiu o especialista que el Contractista s'obligui a mantenir en l'obra com a mínim, i el temps de dedicació compromesa.

L’ incompliment d'aquesta obligació o, en general, la manca de qualificació suficient per part del personal segons la naturalesa dels treballs, facultarà al projectista per ordenar la paralització de les obres, sense cap dret a reclamació, fins que sigui esmenada la deficiència.

Presència del Contractista en l'obra

Article 10.- El Cap d'obra, per ell mateix o mitjançant els seus tècnics o encarregats, estarà present durant la jornada legal de treball i acompanyarà a la Direcció Facultativa en les visites que facin a les obres, posant-se a la seva disposició per a la pràctica dels reconeixements que es considerin necessaris i subministrant-los les dades que calguin per a la comprovació de amidaments i liquidacions.

Treballs no estipulats expressament

Article 11.- Es obligació de la contracta executar tot el que sigui necessari per a la bona construcció i aspecte de les obres, encara que no es trobi expressament determinat als documents de Projecte, sempre que, sense separar-se del seu esperit i recta interpretació, ho disposi el Projectista dins els límits de possibilitats que els pressupostos habilitin per a cada unitat d'obra i tipus d'execució.

En cas de defecte d'especificació en el Plec de Condicions particulars, s'entendrà que cal un reformat de projecte requerint consentiment exprés de la propietat tota variació que suposi increment de preus d'alguna unitat d'obra en més del 20 per 100 o del total del pressupost en més d'un 10 per 100.

Interpretacions, aclariments i modificacions dels documents del projecte

Article 12.- Quan es tracti d'aclarir, interpretar o modificar preceptes dels Plecs de Condicions o indicacions dels plànols o croquis, les ordres i instruccions corresponents es comunicaran precisament per escrit al Contractista que estarà obligat a tornar els originals o les còpies subscrivint amb la seva signatura el conforme que figurarà al peu de totes les ordres, avisos o instruccions que rebi, tant de la Direcció Facultativa.


129

Qualsevol reclamació que en contra de les disposicions de la Direcció Facultativa vulgui fer el Contractista, haurà de dirigir-la, dins precisament del termini de tres dies, a aquell que l'hagués dictat, el qual donarà al Contractista el corresponent rebut si així ho sol·licités.

Article 13.- El Contractista podrà requerir de la Direcció Facultativa, les instruccions o aclariments que calguin per a la correcta interpretació i execució del projecte.

Reclamacions contra les ordres de la Direcció Facultativa

Article 14.- Les reclamacions que el Contractista vulgui fer contra les ordres o instruccions dimanades de la Direcció Facultativa, solament podrà presentar-les, a través de Projectista, davant la Propietat, si són d'ordre econòmic i d'acord amb les condicions estipulades en els Plecs de Condicions corresponents. Contra disposicions d'ordre tècnic de la direcció Facultativa, no s'admetrà cap reclamació, i el Contractista podrà salvar la seva responsabilitat, si ho estima oportú, mitjançant exposició raonada dirigida al Projectista, el qual podrà limitar la seva resposta a l'acusament de recepció que en tot cas serà obligatori per aquest tipus de reclamacions.

Recusació pel Contractista del personal nomenat pel Projectista

Article 15.- El Contractista no podrà recusar als Projectistes o personal encarregat per aquests de la vigilància de l'obra, ni demanar que per part de la propietat es designin altres facultatius per als reconeixements i amidaments

Quan es cregui perjudicat per la seva tasca, procedirà d'acord amb allò estipulat a l'article precedent, però sense que per això no es puguin interrompre ni pertorbar la marxa dels treballs.


130

Faltes del personal

Article 16.- El Projectista, en el cas de desobediència a les seves instruccions, manifesta incompetència o negligència greu que comprometi o pertorbi la marxa dels treballs, podrà requerir el Contractista perquè aparti de l'obra als dependents o operaris causants de la pertorbació.

Article 17.- El Contractista podrà subcontractar capítols o unitats d'obra a altres contractistes i industrials, subjectant-se en el seu cas, a allò estipulat en el Plec de Condicions particulars i sense perjudici de les seves obligacions com a Contractista general de l'obra.

4.2.3. Epígraf 3: Prescripcions Generals Relatives als Treballadors, als Materials i als Mitjans Auxiliars.

Camins i accessos

Article 18.- El Contractista disposarà pel seu compte dels accessos a l'obra, la senyalització i el seu tancament o vallat.

La Direcció Facultativa podrà exigir la seva modificació o millora.

Replanteig

Article 19.- El Contractista iniciarà les obres replantejant-les en el terreny i assenyalant-ne les referències principals que mantindrà com a base d'ulteriors replanteigs parcials. Aquests treballs es consideraran a càrrec del Contractista i inclosos en la seva oferta.

El Contractista sotmetrà el replanteig a l'aprovació de la Direcció Facultativa i una vegada aquesta hagi donat la seva conformitat prepararà una acta acompanyada d'un plànol que haurà de ser aprovat pel Projectista, i serà responsabilitat del Contractista l'omissió d'aquest tràmit.


131

Començament de l'obra. Ritme d'execució dels treballs

Article 20.- El Contractista començarà les obres en el termini marcat en el Plec de Condicions Particulars, desenvolupant-les en la forma necessària perquè dins dels períodes parcials assenyalats en el Plec esmentat quedin executats els treballs corresponents i, en conseqüència, l'execució total es dugui a terme dins del termini exigit en el Contracte.

Obligatòriament i per escrit, el Contractista haurà de donar compte a la Direcció Facultativa del començament dels treballs al menys amb tres dies d'anticipació.

Ordre dels treballs

Article 21.- En general, la determinació de l'ordre dels treballs és facultat de la Contracta, excepte aquells casos en què, per circumstàncies d'ordre tècnic, la Direcció Facultativa estimi convenient variar.

Facilitat per a altres Contractistes

Article 22.- D'acord amb el que requereixi la Direcció Facultativa, el Contractista General haurà de donar totes les facilitats raonables per a la realització dels treballs que siguin encomanats a tots els altres Contractistes que intervinguin en l'obra. Això sense perjudici de les compensacions econòmiques que tinguin lloc entre Contractistes per utilització de mitjans auxiliars o subministraments d'energia o altres conceptes.

En cas de litigi, ambdós Contractistes respectaran allò que resolgui la Direcció Facultativa.


132

Ampliació del projecte per causes imprevistes o de força major

Article 23.- Quan sigui necessari per motiu imprevist o per qualsevol accident ampliar el Projecte, no s'interrompran els treballs i es continuaran segons les instruccions fetes per la Direcció Facultativa en tant es formula o tramita el Projecte Reformat.

El Contractista està obligat a realitzar amb el seu personal i els seus materials allò que la Direcció de les obres disposi per fer calçats, apuntalaments, enderrocs, recalçaments, bastides o qualsevol obra de caràcter urgent, anticipant de moment aquest servei, l'import del qual li serà consignat en un pressupost addicional o abonat directament, d'acord amb el que s'estipuli.

Pròrroga per causa de força major

Article 24.- Si per causa de força major i independent de la voluntat del Contractista, aquest no pogués començar les obres, o hagués de suspendre-les, o no li fos possible acabar-les en els terminis prefixats, se li atorgarà una pròrroga proporcionada per l'acompliment de la Contracta, previ informe favorable del Projectista. Per això, el Contractista exposarà, en un escrit dirigit a la Direcció Facultativa la causa que impedeix l'execució o la marxa dels treballs i el retard que degut a això s'originaria en els terminis acordats, raonant degudament la pròrroga que per l'esmentada causa sol·licita.

Responsabilitat de la Direcció Facultativa en el retard de l'obra

Article 25.- El Contractista no podrà excusar-se de no haver complert els terminis d'obres estipulats, al·legant com a causa la carència de plànols o ordres de la Direcció Facultativa, a excepció del cas en què havent-ho sol·licitat per escrit no se li hagués proporcionat.

Condicions generals d'execució dels treballs

Article 26.- Tots els treballs s'executaran amb estricte subjecció al Projecte, a les modificacions que prèviament hagin estat aprovades i a les ordres i instruccions que sota la responsabilitat de la Direcció Facultativa i per escrit, lliurin els Projectistes al Contractista, dins de les limitacions pressupostàries i de conformitat amb allò especificat a l'article 11.


133

Durant l'execució de l'obra es tindran en compte els principis d'acció preventiva de conformitat amb la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.

Obres ocultes

Article 27.- De tots els treballs i unitats d'obra que hagin de quedar ocults a l'acabament de l'edifici, se n'aixecaran els plànols que calguin per tal que quedin perfectament definits; aquests documents s’estendran per triplicat i se'n lliuraran: un als Tècnics Projectistes i l'altre al Contractista. Aquests documents aniran firmats pels tècnics directors i els contractista. Els plànols, que hauran d'anar suficientment acotats, es consideraran documents indispensables i irrecusables per a efectuar les amidaments.

Treballs defectuosos

Article 28.- El Contractista haurà d'emprar materials que acompleixin les condicions exigides en les "Condicions generals i particulars d'índole tècnica" del Plec de Condicions i realitzarà tots i cadascun dels treballs contractats d'acord amb allò especificat també en l'esmentat document.

Per això, i fins que tingui lloc la recepció definitiva de l'edifici, és responsable de l'execució dels treballs que ha contractat i de les faltes i defectes que en els treballs hi poguessin existir per la seva mala execució o per la deficient qualitat dels materials emprats o aparells col·locats sense que li exoneri de responsabilitat el control que és competència dels Tècnics Projectistes, ni tampoc el fet que aquests treballs hagin estat valorats en les certificacions parcials d'obra, que sempre s'entendran esteses i abonades a bon compte.

Com a conseqüència de l’expressat anteriorment, quan el Tècnic Projectista detecti vicis o defectes en els treballs executats, o que els materials emprats o els aparells col·locats no reuneixin les condicions preceptuades, ja sigui en el decurs de l'execució dels treballs, o un cop finalitzats, i abans de ser verificada la recepció definitiva de l'obra, podrà disposar que les parts defectuoses siguin enderrocades o desmuntats i reconstruïdes o instal·lats d'acord amb el que s'hagi contractat, i tot això a càrrec de la Contracta.

Si la Contracta no estimés justa la decisió i es negués a l'enderroc o desmuntatge i reconstrucció ordenades, es plantejarà la qüestió davant el Projectista de l'obra, que ho resoldrà.


134

Vicis ocults

Article 29.- Si el Tècnic Projectista tingués raons de pes per creure en l'existència de vicis ocults de construcció en les obres executades, ordenarà efectuar a qualsevol moment, i abans de la recepció definitiva, els assaigs, destructius o no, que cregui necessaris per reconèixer els treballs que suposi que són defectuosos. Les despeses que ocasionin seran a compte del Contractista, sempre i quan els vicis existeixin realment, en cas contrari seran a càrrec de la Propietat.

Dels materials i dels aparells. La seva procedència

Article 30.- El Contractista té llibertat de proveir-se dels materials i aparells de totes classes en els punts que ell cregui convenient, excepte en els casos en què el Plec Particular de Condicions Tècniques preceptuï una procedència determinada.

Obligatòriament, i abans de procedir a la seva utilització i aplec, el Contractista haurà de presentar al Tècnic Projectista una llista completa dels materials i aparells que hagi d'emprar en la qual s'hi especifiquin totes les indicacions sobre marques, qualitats, procedència i idoneïtat de cadascun.

Presentació de mostres

Article 31.- A petició de la Direcció Facultativa, el Contractista li presentarà les mostres dels materials amb l'anticipació prevista en el Calendari de l'Obra.

Materials no utilitzables

Article 32.- El Contractista, a càrrec seu, transportarà i col·locarà, agrupant-los ordenadament i en el lloc adequat, els materials procedents de les excavacions, enderrocs, etc., que no siguin utilitzables en l'obra.

Es retiraran de l'obra o es portarà a l'abocador, quan així sigui establert en el Plec de Condicions particulars vigent en l'obra.

Si no s'hagués preceptuat res sobre el particular, es retiraran de l'obra quan així ho ordeni la Direcció Facultativa, però acordant prèviament amb el Contractista la seva justa taxació, tenint en compte el valor d'aquests materials i les despeses del seu transport.


135

Materials i aparells defectuosos

Article 33.- Quan els materials, elements instal·lacions o aparells no fossin de la qualitat prescrita en aquest Plec, o no tinguessin la preparació que s'hi exigeix o, en fi, quan la manca de prescripcions formals del Plec, es reconegués o es demostrés que no eren adequats per al seu objecte, la Direcció Facultativa donarà ordre al Contractista de substituir-los per altres que satisfacin les condicions o acompleixin l'objectiu al qual es destinen.

Si el Contractista al cap de quinze (15) dies de rebre ordres que retiri els materials que no estiguin en condicions no ho ha fet, podrà fer-ho la Propietat carregant-ne les despeses a la Contracta.

Si els materials, elements instal·lacions o aparells fossin defectuosos, però acceptables a criteri de la Direcció Facultativa, es rebran, però amb la rebaixa de preu que ell determini, a no ser que el Contractista prefereixi substituir-los per altres en condicions.

Despeses ocasionades per proves i assaigs

Article 34.- Totes les despeses dels assaigs, anàlisis i proves realitzats pel laboratori i, en general, per persones que no intervinguin directament a l'obra seran per compte del propietari o del promotor (art. 3.1. del Decret 375/1988. Generalitat de Catalunya)

Neteja de les obres

Article 35.- Es obligació del Contractista mantenir netes les obres i els seus voltants, tant de runa com de materials sobrants, fer desaparèixer les instal·lacions provisionals que no siguin necessàries, així com adoptar les mesures i executar tots els treballs que calguin perquè l'obra ofereixi bon aspecte.

Obres sense prescripcions

Article 36.- En l'execució de treballs que entren en la construcció de les obres i instal·lacions i pels quals no existeixin prescripcions consignades explícitament en aquest Plec ni en la documentació restant del Projecte, el Contractista s'atendrà, en primer lloc, a les instruccions que dicti la Direcció Facultativa de les obres i, en segon lloc, a les regles i pràctiques de la bona construcció.


136

4.2.4. Epígraf 4: De les Recepcions de les Obres i Instal·lacions. De les recepcions provisionals

Article 37.- Trenta dies abans de finalitzar les obres, la Direcció Facultativa comunicarà a la Propietat la proximitat del seu acabament amb la finalitat de convenir la data per a l'acte de recepció provisional.

Aquesta recepció es farà amb la intervenció de la Propietat, del Constructor i la Direcció Facultativa. Es convocarà també als tècnics restants que, en el seu cas, haguessin intervingut en la direcció amb funció pròpia en aspectes parcial o unitats especialitzades.

Practicat un minuciós reconeixement de les obres, s'estendrà un acta amb tants exemplars com interventors i signats per tots ells. Des d'aquesta data començarà a córrer el termini de garantia, si les obres es trobessin en estat de ser admeses.

Seguidament, els Tècnics de la Direcció Facultativa estendran el Certificat corresponent de final d'obra.

Quan les obres no es trobin en estat de ser rebudes, es farà constar en l'acta i es donarà al Contractista les oportunes instruccions per resoldre els defectes observats, fixant un termini per a subsanar-los, finalitzat el qual, s'efectuarà un nou reconeixement a fi de procedir a la recepció provisional de l'obra.

Si el Contractista no hagués complert, podrà declarar-se rescindit el contracte amb pèrdua de la fiança.

Documentació final d'obra

Article 38.- La Direcció Facultativa facilitarà a la Propietat la documentació final de les obres, amb les especificacions i contingut disposats per la legislació vigent i, si es tracta d'habitatges, amb allò que s'estableix en els paràgrafs 2, 3, 4 i 5, de l'apartat 2 de l'article 4t. del Reial Decret 515/1989, de 21 d'abril.

Medició definitiva dels treballs i liquidació provisional de l'obra

Article 39.- Rebudes provisionalment les obres, es procedirà immediatament pel tècnic projectista a la seva medició definitiva, amb l’assistència precisa del Contractista o del seu representant.


137

S'estendrà l'oportuna certificació per triplicat que, aprovada per la Direcció Facultativa amb la seva signatura, servirà per l'abonament per part de la Propietat del saldo resultant excepte la quantitat retinguda en concepte de fiança.

Termini de garantia

Article 40.- El termini de garantia haurà d'estipular-se en el Plec de Condicions Particulars i en qualsevol cas mai no haurà de ser inferior a nou mesos.

Conservació de les obres rebudes provisionalment

Article 41.- Les despeses de conservació durant el termini de garantia comprès entre les recepcions provisional i definitiva, seran a càrrec del Contractista.

Si l'edifici fos ocupat o emprat abans de la recepció definitiva, la vigilància, neteja i reparacions causades per l'ús seran a càrrec del propietari i les reparacions per vicis d'obra o per defectes en les instal·lacions, seran a càrrec de la Contracta.

De la recepció definitiva

Article 42.- La recepció definitiva es verificarà després de transcorregut el termini de garantia en igual forma i amb les mateixes formalitats que la provisional, a partir de la data del qual cessarà l'obligació del Contractista de reparar al seu càrrec aquells desperfectes inherents a la conservació normal dels edificis i quedaran només subsistents totes les responsabilitats que poguessin afectar-li per vicis de construcció.


138

Pròrroga del termini de garantia

Article 43.- Si en procedir al reconeixement per a la recepció definitiva de l'obra, no es trobés en les condicions degudes, la recepció definitiva s'aplaçarà i la Direcció Facultativa marcarà al Contractista els terminis i formes en què s'hauran de fer les obres necessàries i, si no s'efectuessin dins d'aquests terminis, podrà resoldre's el contracte amb pèrdua de la fiança.

De les recepcions de treballs la contracta de les quals hagi estat rescindida

Article 44.- En el cas de resolució del contracte, el Contractista estarà obligat a retirar, en el termini que es fixi en el Plec de Condicions Particulars, la maquinària, mitjans auxiliars, instal·lacions, etc., a resoldre els subcontractes que tingués concertats i a deixar l'obra en condicions de ser recomençada per una altra empresa.

Les obres i treballs acabats per complet es rebran provisionalment amb els tràmits establerts en l'article 35.

Transcorregut el termini de garantia es rebran definitivament segons allò que es disposà en els articles 39 i 40 d'aquest Plec. Per a les obres i treballs no acabats però acceptables a criteri de la Direcció facultativa, s'efectuarà una sola i definitiva recepció.

4.3. Capítol II: Condicions Econòmiques.

4.3.1. Epígraf 1: Principi General.

Article 45.- Tots els que intervenen en el procés de construcció tenen dret a percebre puntualment les quantitats acreditades per la seva correcta actuació d'acord amb les condicions contractualment establertes.

Article 46.- La propietat, el contractista i, en el seu cas, els tècnics poden exigir-se recíprocament les garanties adequades a l'acompliment puntual de les seves obligacions de pagament.


139

4.3.2. Epígraf 2: Fiances.

Article 47.- El Contractista prestarà fiança d'acord amb alguns dels procediments següents, segons que s'estipuli:

a) Dipòsit previ, en metàl·lic o valors, o aval bancari, per import entre el 3 per 100 i 10 per 100 del preu total de contracta (art.53).

b) Mitjançant retenció a les certificacions parcials o pagaments a compte en la mateixa proporció.

Finança provisional

Article 48.- En el cas que l'obra s'adjudiqui per subhasta pública, el dipòsit provisional per a prendre-hi part s'especificarà en l'anunci de l'esmentada subhasta i la seva quantia serà d'ordinari, i exceptuant estipulació distinta en el Plec de Condicions particulars vigent en l'obra, d'un tres per cent (3 per 100) com a mínim, del total del pressupost de contracta.

El Contractista al qual s'hagi adjudicat l'execució d'una obra o servei per la mateixa, haurà de dipositar en el punt i termini fixats a l'anunci de la subhasta o el que es determini en el Plec de Condicions particulars del Projecte, la fiança definitiva que s'assenyali i, en el seu defecte, el seu import serà del deu per cent (10 per 100) de la quantitat per la qual es faci l'adjudicació de l'obra, fiança que pot constituir-se en qualsevol de les formes especificades en l'apartat anterior.

El termini assenyalat en el paràgraf anterior, i excepte condició expressa establerta en el Plec de Condicions Particulars, no excedirà de trenta dies naturals a partir de la data en què sigui comunicada l'adjudicació i en aquest termini haurà de presentar l'adjudicatari la carta de pagament o rebut que acrediti la constitució de la fiança a la qual es refereix el mateix paràgraf.

L'incompliment d'aquest requisit donarà lloc a què es declari nul·la l'adjudicació, i l'adjudicatari perdrà el dipòsit provisional que hagués fet per prendre part en la subhasta.

Execució de treballs amb càrrec a la fiança

Article 49.- Si el Contractista es negués a fer pel seu compte els treballs necessaris per ultimar l'obra en les condicions contractades, la Direcció Facultativa, en nom i representació del Propietari, els ordenarà executar a un tercer o, podrà realitzar-los directament per administració, abonant el seu import amb la fiança dipositada, sense perjudici de les accions a les quals tingui dret el propietari, en el cas que l'import de la fiança no fos suficient per cobrir l'import de les despeses efectuades en les unitats d'obra que no fossin de recepció.


140

De la seva devolució en general

Article 50.- La fiança retinguda serà retornada al Contractista en un termini que no excedeixi trenta (30) dies un cop signada l'Acta de Recepció Definitiva de l'obra. La propietat podrà exigir que el Contractista li acrediti la liquidació i saldo dels seus deutes causats per l'execució de l'obra, tals com salaris, subministraments, subcontractes...

Devolució de la fiança en el cas que es facin recepcions parcials

Article 51.- Si la propietat, amb la conformitat de la Direcció Facultativa, accedís a fer recepcions parcials, tindrà dret el Contractista a què li sigui retornada la part proporcional de la fiança.

4.3.3. Epígraf 3: Dels Preus.

Composició dels preus unitaris

Article 52.- El càlcul dels preus de les diverses unitats d'obra és el resultat de sumar els costos directes, els indirectes, les despeses generals i el benefici industrial.

Es consideren costos directes:

a) La mà d'obra, amb els seus plusos, càrregues i assegurances socials, que intervinguin directament en l'execució de la unitat d'obra.

b) Els materials, als preus resultants a peu d'obra, que quedin integrats en la unitat de què es tracti o que siguin necessaris per a la seva execució.

c) Els equips i sistemes tècnics de seguretat i higiene per a la prevenció i protecció d'accidents i malalties professionals.

d) Les despeses de personal, combustible, energia, etc. que tinguin lloc per l'accionament o funcionament de la maquinària i instal·lació utilitzades en l'execució de la unitat d'obra.

e) Les despeses d'amortització i conservació de la maquinària, instal·lacions, sistemes i equips anteriorment citats.


141

Es consideraran costos indirectes:

Les despeses instal·lació d'oficines a peu d'obra, comunicacions, edificació de magatzems, tallers, pavellons temporals per a obrers, laboratoris, assegurances, etc., els del personal tècnic i administratiu adscrits exclusivament a l'obra i els imprevistos. Totes aquestes despeses, es xifraran en un percentatge dels costos directes.

Es consideraran despeses generals:

Les despeses generals d'empresa, despeses financeres, càrregues fiscals i taxes de l'administració, legalment establertes. Es xifraran com un percentatge de la suma dels costos directes i indirectes (en els contractes d'obres de l'Administració pública aquest percentatge s'estableix entre un 13 per 100 i un 17 per 100.)

Benefici industrial:

El benefici industrial del Contractista s'estableix en el 6 per 100 sobre la suma de les partides anteriors.

Preu d'Execució material:

S'anomenarà Preu d'Execució material el resultat obtingut per la suma dels anteriors conceptes excepte el Benefici Industrial.

Preu de Contracta:

El preu de Contracta és la suma dels costos directes, els indirectes, les Despeses Generals i el Benefici Industrial.

L'IVA gira sobre aquesta suma, però no n'integra el preu.

Preus de contracta. Import de contracta

Article 53.- En el cas que els treballs a fer en un edifici o obra aliena qualsevol es contractessin a risc i ventura, s'entén per Preu de Contracta el que importa el cost total de la unitat d'obra, és a dir, el preu d'execució material més el tant per cent (%) sobre aquest últim preu en concepte de Benefici


142

Industrial de Contractista. El benefici s'estima normalment, en un 6 per 100, llevat que en les Condicions Particulars se n'estableixi un altre de diferent.

Preus contradictoris

Article 54.- Es produiran preus contradictoris només quan la Propietat mitjançant l'Arquitecte decideixi introduir unitats o canvis de qualitat en alguna de les previstes, o quan calgui afrontar alguna circumstància imprevista.

El Contractista estarà obligat a efectuar els canvis.

Si no hi ha acord, el preu es resoldrà contradictòriament entre la direcció facultativa i el Contractista abans de començar l'execució dels treballs i en el termini que determini el Plec de Condicions Particulars. Si subsisteix la diferència s'acudirà, en primer lloc, al concepte més anàleg dins del quadre de preus del projecte, i en segon lloc al banc de preus d'utilització més freqüent en la localitat.

Els contradictoris que hi haguessin es referiran sempre als preus unitaris de la data del contracte.

Reclamacions d'augment de preus per causes diverses

Article 55.- Si el Contractista abans de la signatura del contracte, no hagués fet la reclamació o observació oportuna, no podrà sota cap pretext d'error o omissió reclamar augment dels preus fixats en el quadre corresponent del pressupost que serveixi de base per a l'execució de les obres (amb referència a Facultatives).

Formes tradicionals de mesurar o d'aplicar els preus

Article 56.- En cap cas podrà al·legar el Contractista els usos i costums del país respecte a l'aplicació dels preus o de la forma de mesurar les unitats d'obra executades, es respectarà allò previst en primer lloc, al Plec General de Condicions Tècniques, i en segon lloc, al Plec General de Condicions particulars.


143

De la revisió dels preus contractats

Article 57.- Si es contracten obres pel seu compte i risc, no s'admetrà la revisió dels preus en tant que l'increment no arribi, en la suma de les unitats que falten per realitzar d'acord amb el Calendari, a un muntant superior al tres per 100 (3 per 100) de l'import total del pressupost de Contracte.

En cas de produir-se variacions en alça superiors a aquest percentatge, s'efectuarà la revisió corresponent d'acord amb la fórmula establerta en el Plec de Condicions Particulars, rebent el Contractista la diferència en més que resulti per la variació de l'IPC superior al 3 per 100.

No hi haurà revisió de preus de les unitats que puguin quedar fora dels terminis fixats en el Calendari de la oferta.

Emmagatzematge de materials

Article 58.- El Contractista està obligat a fer els emmagatzematges de materials o aparells d'obra que la Propietat ordeni per escrit.

Els materials emmagatzemats, una vegada abonats pel Propietari són, de l'exclusiva propietat d'aquest; de la seva cura i conservació en serà responsable el Contractista.

4.3.4. Epígraf 4: Obres per Administració.

Administració

Article 59.- Se'n diuen "Obres per Administració" aquelles en què les gestions que calgui per a la seva realització les porti directament el propietari, sigui ell personalment, sigui un representant seu o bé mitjançant un constructor.

Les obres per administració es classifiquen en les dues modalitats següents:

a) Obres per administració directa.

b) Obres per administració delegada o indirecta.


144

Obres per administració directa

Article 60.- Se'n diuen "Obres per Administració directa" aquelles en què el Propietari per si mateix o mitjançant un representant seu, que pot ser la Direcció Facultativa, autoritzat expressament per aquest tema, porti directament les gestions que calguin per a l'execució de l'obra, adquirint-ne els materials, contractant-ne el seu transport a l'obra i, en definitiva, intervenint directament en totes les operacions precises perquè el personal i els obrers contractats per ell puguin realitzar-la; en aquestes obres el constructor, si hi fos, o l'encarregat de la seva realització, és un simple dependent del propietari, ja sigui com empleat seu o com autònom contractat per ell, que és el que reuneix, per tant, la doble personalitat de Propietat i Contractista.

Obres per administració delegada o indirecta

Article 61.- S'entén per "Obra per administració delegada o indirecta" la que convenen un Propietari i un Constructor perquè aquest últim, per comte d'aquell i com a delegat seu, realitzi les gestions i els treballs que calguin i es convinguin.

Són, per tant, característiques peculiars de les "Obres per Administració delegada o indirecte" les següents:

a) Per part del Propietari, l' obligació d'abonar directament o per mitjà del Constructor totes les despeses inherents a la realització dels treballs convinguts, reservant-se el Propietari la facultat de poder ordenar, bé per si mateix o mitjançant la Direcció Facultativa en la seva representació, l'ordre i la marxa dels treballs, l'elecció dels materials i aparells que en els treballs han d'emprar-se i, a la fi, tots els elements que cregui necessaris per regular la realització dels treballs convinguts.

b) Per part del Contractista, l'obligació de portar la gestió pràctica dels treballs, aportant els seus coneixements constructius, els mitjans auxiliars que calguin i, en definitiva, tot allò que, en harmonia amb la seva tasca, es requereixi per a l'execució dels treballs, rebent per això del Propietari un tant per cent (%) prefixat sobre l'import total de les despeses efectuades i abonades pel Contractista.


145

Liquidació d'obres per administració

Article 62.- Per a la liquidació dels treballs que s'executin per administració delegada o indirecta, regiran les normes que amb aquesta finalitat s'estableixin en les "Condicions particulars d'índole econòmica" vigents en l'obra; en cas que no n'hi haguessin, les despeses d'administració les presentarà el Contractista al Propietari, en relació valorada a la qual s'adjuntaran en l'ordre expressat més endavant els documents següents conformats tots ells per la Direcció facultativa:

a) Les factures originals dels materials adquirits per als treballs i el document adequat que justifiqui el dipòsit o la utilització dels esmentats materials en l'obra.

b) Les nòmines dels jornals abonats, ajustades a allò que és establert en la legislació vigent, especificant el nombre d'hores treballades en l'obra pels operaris de cada ofici i la seva categoria, acompanyant les esmentades nòmines amb una relació numèrica dels encarregats, capatassos, caps d'equip, oficials i ajudants de cada ofici, peons especialitzats i solts, llisters, guardians, etc., que hagin treballat en l'obra durant el termini de temps al qual corresponguin les nòmines que es presentin.

c) Les factures originals dels transports de materials posats en l'obra o de retirada d'enderrocs.

d) Els rebuts de llicències, impostos i altres càrregues inherents a l'obra que hagin pagat o en la gestió de la qual hagi intervingut el Constructor, ja que el seu abonament és sempre a compte del Propietari.

A la suma de totes les despeses inherents a la pròpia obra en la gestió o pagament de la qual hagin intervingut el Constructor se li aplicarà, si no hi ha conveni especial, un quinze per cent (15 per 100), entenent-se que en aquest percentatge estan inclosos els mitjans auxiliars i els de seguretat preventius d'accidents, les despeses generals que originin al Constructor els treballs per administració que realitzi el Benefici Industrial del mateix.

Abonament als constructor dels comptes d'administració delegada

Article 63.- Excepte pacte distint, els abonaments al Constructor dels comptes d'Administració delegada, els realitzarà el Propietari mensualment segons els comunicats de treball realitzats aprovats pel propietari o pel seu delegat representant.

Independentment, la direcció Facultativa Tècnic redactarà, amb la mateixa periodicitat, la medició de l'obra realitzada, valorant-la d'acord amb el pressupost aprovat. Aquestes valoracions no tindran efectes per als abonaments al Contractista sinó que s'hagués pactat el contrari contractualment.


146

Normes per a l'adquisició dels materials i aparells

Article 64.- Això no obstant, les facultats que en aquests treballs per Administració delegada es reserva el Propietari per a l'adquisició dels materials i aparells, si al Contractista se li autoritza per gestionar-los i adquirir-los, haurà de presentar al Propietari, o en la seva representació a la Direcció Facultativa, els preus i les mostres dels materials i aparells oferts, necessitant la seva prèvia aprovació abans d'adquirir-los.

Responsabilitat del constructor en el baix rendiment dels obrers

Article 65.- Si la Direcció Facultativa advertís en els comunicats mensuals d'obra executada que preceptivament ha de presentar-li el Contractista, que els rendiments de la mà d'obra, en totes o en alguna de les unitats d'obra executades fossin notablement inferiors als rendiments normals admesos generalment per a unitats d'obra iguals o similars, li ho notificarà per escrit al Contractista, amb la finalitat que aquest faci les gestions precises per augmentar la producció en la quantia assenyalada per la Direcció Facultativa.

Si un cop feta aquesta notificació al Contractista, en els mesos successius, els rendiments no arribessin als normals, el Propietari queda facultat per resercir-se de la diferència, rebaixant-ne el seu import del quinze per cent (15 per 100) que pels conceptes abans expressats correspondria abonar-li al Contractista en les liquidacions quinzenals que preceptivament s'hagin d'efectuar-li. En cas de no arribar ambdues parts a un acord pel que fa als rendiments de la mà d'obra, se sotmetrà el cas a arbitratge.

Responsabilitats del contractista

Article 66.- En els treballs d'"Obres per Administració delegada" el Contractista només serà responsable dels defectes constructius que poguessin tenir els treballs o unitats executades per ell i també els accidents o perjudicis que poguessin sobrevenir als obrers o a terceres persones per no haver pres les mesures necessàries i que en les disposicions legals vigents s'estableixen. En canvi, i exceptuant l'expressat a l'article 63 precedent, no serà responsable del mal resultat que poguessin donar els materials i aparells elegits segons les normes establertes en aquest article.

En virtut del que s'ha consignat anteriorment, el Contractista està obligat a reparar pel seu compte els treballs defectuosos i a respondre també dels accidents o perjudicis expressats en el paràgraf anterior.


147

4.3.5. Epígraf 5: De la Valoració i Abonament dels Treballs.

Formes diferents d'abonament de les obres

Article 67.- Segons la modalitat elegida per a la contractació de les obres i exceptuant que en el Plec Particular de Condicions econòmiques s'hi perceptui una altra cosa, l'abonament dels treballs s'efectuarà així:

1r. Tipus fix o tant alçat total. S'abonarà la xifra prèviament fixada com a base de l'adjudicació, disminuïda en el seu cas a l'import de la baixa efectuada per l'adjudicatari.

2n. Tipus fix o tant alçat per unitat d'obra, el preu invariable del qual s'hagi fixat a la bestreta, podent-ne variar solament el nombre d'unitats executades.

Prèvia medició i aplicant al total de les unitats diverses d'obra executades, del preu invariable estipulat a la bestreta per cadascuna d'elles, s'abonarà al Contractista l'import de les compreses en els treballs executats i ultimats d'acord amb els documents que constitueixen el Projecte, els quals serviran de base per a la medició i valoració de les diverses unitats.

3r. Tant variable per unitat d'obra, segons les condicions en què es realitzi i els materials diversos emprats en la seva execució d'acord amb les ordres de la Direcció Facultativa.

S'abonarà al Contractista en idèntiques condicions al cas anterior.

4t. Per llistes de jornals i rebuts de materials autoritzats en la forma que el present "Plec General de Condicions econòmiques" determina.

5è. Per hores de treball, executat en les condicions determinades en el contracte.

Relacions valorades i certificacions

Article 68.- En cada una de les èpoques o dates que es fixin en el contracte o en els "Plecs de Condicions Particulars" que regeixin en l'obra, formarà el Contractista una relació valorada de les obres executades durant els terminis previstos, segons la medició que haurà practicat la Direcció Facultativa.


148

El treball executat pel Contractista en les condicions preestablertes, es valorarà aplicant al resultat de la medició general, cúbica, superficial, lineal, ponderal o numeral corresponent per a cada unitat d'obra, els preus assenyalats en el pressupost per a cadascuna d'elles, tenint present a més allò establert en el present "Plec General de Condicions econòmiques" respecte a millores o substitucions de materials o a les obres accessòries i especials, etc.

Al Contractista, que podrà presenciar les amidaments necessàries per estendre aquesta relació, la Direcció Facultativa li facilitarà les dades corresponents de la relació valorada, acompanyant-les d'una nota d'enviament, a l'objecte que, dins del termini de deu (10) dies a partir de la data de recepció d'aquesta nota, el Contractista pugui examinar-les i tornar-les firmades amb la seva conformitat o fer, en cas contrari, les observacions o reclamacions que consideri oportunes. Dins dels deu (10) dies següents a la seva recepció, la Direcció Facultativa acceptarà o refusarà les reclamacions del Contractista si hi fossin, donant-li compte de la seva resolució i podent el Contractista, en el segon cas, acudir davant el Propietari contra la resolució de la Direcció Facultativa en la forma prevista en els "Plecs Generals de Condicions Facultatives i Legals".

Prenent com a base la relació valorada indicada en el paràgraf anterior, la Direcció Facultativa expedirà la certificació de les obres executades.

De l'import se'n deduirà el tant per cent que per a la constitució de la finança s'hagi preestablert.

El material emmagatzemat a peu d'obra per indicació expressa i per escrit del Propietari, podrà certificar-se fins el noranta per cent (90 per 100) del seu import, als preus que figuren en els documents del Projecte, sense afectar-los del tant per cent de Contracta.

Les certificacions es remetran al Propietari, dins del mes següent al període al qual es refereixen, i tindran el caràcter de document i lliuraments a bon compte, subjectes a les rectificacions i variacions que es deriven de la liquidació final, no suposant tampoc aquestes certificacions ni aprovació ni recepció de les obres que comprenen.

Les relacions valorades contindran solament l'obra executada en el termini al qual la valoració es refereix. En cas que la Direcció Facultativa ho exigís, les certificacions estendran a l'origen.

Millores d'obres lliurament executades

Article 69.- Quan el Contractista, inclòs amb autorització de la Direcció Facultativa, utilitzés materials de preparació més acurada o de mides més grans que l'assenyalat en el Projecte o substituís una classe de fàbrica per una altra de preu més alt, o executés amb dimensions més grans qualsevol part de l'obra o, en general introduís en l'obra sense demanar-li, qualsevol altra modificació que sigui beneficiosa a criteri del Tècnic Director, no tindrà dret, no obstant, més que a l'abonament del que pogués correspondre en el cas que hagués construït l'obra amb estricte subjecció a la projectada i contractada o adjudicada.


149

Abonament de treballs pressupostats amb partida alçada

Article 70.- Exceptuant el preceptuat en el "Plec de Condicions Particulars d'índole econòmica", vigent en l'obra, l'abonament dels treballs pressupostats en partida alçada, s'efectuarà d'acord amb el procediment que correspongui entre els que a continuació s'expressen:

a) Si hi ha preus contractats per a unitats d'obra iguals, les pressupostades mitjançant partida alçada, s'abonaran prèvia medició i aplicació del preu establert.

b) Si hi ha preus contractats per a unitats d'obra similars, s'establiran preus contradictoris per a les unitats amb partida alçada, deduïts dels similars contractats.

c) Si no hi ha preus contractats per a unitats d'obra iguals o similars, la partida alçada s'abonarà íntegrament al Contractista, exceptuant el cas que en el Pressupost de l'obra s'expressi que l'import d'aquesta partida s'ha de justificar, en aquest cas, el Tècnic Director indicarà al Contractista i amb anterioritat a l'execució, el procediment que s'ha de seguir per portar aquest compte que, en realitat serà d'administració, valorant-ne els materials i jornals als preus que figuren en el Pressupost aprovat o, en el seu defecte, als que anteriorment a l'execució convinguin ambdues parts, incrementant-se l'import total amb el percentatge que es fixi en el Plec de Condicions Particulars en concepte de Despeses Generals i Benefici Industrial del Contractista.

Abonament d'esgotaments i altres treballs especials no contractats

Article 71.- Quan calguessin efectuar esgotaments, injeccions o altres treballs de qualsevol índole especial o ordinària, que per no haver estat contractats no fossin per compte del Contractista, i si no fossin contractats amb tercera persona, el Contractista tindrà l'obligació de fer-los i de pagar les despeses de tota mena que ocasionin, i li seran abonats pel Propietari per separat de la Contracta.

A més de reintegrar mensualment aquestes despeses al Contractista, se li abonarà juntament amb ells el tant per cent de l'import total que, en el seu cas, s'especifiqui en el Plec de Condicions Particulars.

Pagaments

Article 72.- El Propietari pagarà en els terminis prèviament establerts.

L'import d'aquests terminis correspondrà precisament al de les certificacions d'obra conformades pel Tècnic Director, en virtut de les quals es verificaran els pagaments.


150

Abonament de treballs executats durant el termini de garantia

Article 73.- Efectuada la recepció provisional i si durant el termini de garantia s'haguessin executat treballs, per al seu abonament es procedirà així:

1r. Si els treballs que es fan estiguessin especificats en el Projecte i, sense causa justificada, no s'haguessin realitzat pel Contractista al seu temps, i la Direcció Facultativa exigís la seva realització durant el termini de garantia, seran valorats els preus que figuren en el pressupost i abonats d'acord amb el que es va establir en els "Plecs Particulars" o en el seu defecte en els Generals, en el cas que aquests preus fossin inferiors als vigents en l'època de la seva realització; en cas contrari, s'aplicaran aquests últims.

2n. Si s'han fet treballs puntuals per a la reparació de desperfectes ocasionats per l'ús de l'edifici, degut a que aquest ha estat utilitzat durant aquest temps pel Propietari, es valoraran i abonaran els preus del dia, prèviament acordats.

3r. Si s'han fet treballs per a la reparació de desperfectes ocasionats per deficiència de la construcció o de la qualitat dels materials, no s'abonarà per aquests treballs res al Contractista.

4.3.6. Epígraf 6: De les Indemnitzacions Mútues.

Import de la indemnització per retard no justificat en el termini d'acabament de les obres

Article 74.- La indemnització per retard en l'acabament s'establirà en un tant per mil (0/00) de l'import total dels treballs contractats, per cada dia natural de retard, comptats a partir del dia d'acabament fixat en el calendari d'obra.

Les sumes resultants es descomptaran i retindran amb càrrec a la fiança.

Demora dels pagaments

Article 75.- Si el propietari no pagués les obres executades, dins del mes següent a què correspon el termini convingut, el Contractista tindrà a més el dret de percebre l'abonament d'un quatre i mig per cent (4,5 per 100) anual, en concepte d'interessos de demora, durant l'espai de temps de retard i sobre l'import de l'esmentada certificació.

Si encara transcorreguessin dos mesos a partir de l'acabament d'aquest termini d'un mes sense realitzar-se aquest pagament, tindrà dret el Contractista a la resolució del contracte, procedint-se a


151

la liquidació corresponent de les obres executades i dels materials emmagatzemats, sempre que aquests reuneixin les condicions preestablertes i que la seva quantitat no excedeixi de la necessària per a la finalització de l'obra contractada o adjudicada.

Malgrat l'expressat anteriorment, es refusarà tota sol·licitud de resolució del contracte fundat en la demora de pagaments, quan el Contractista no justifiqui que en la data de l'esmentada sol·licitud ha invertit en obra o en materials emmagatzemats admissibles la part de pressupost corresponent al termini d'execució que tingui assenyalat al contracte.

4.3.7. Epígraf 7: Diversos.

Millores i augments d'obra. Casos contraris

Article 76.- No s'admetran millores d'obra, només en el cas que el Tècnic Director hagi manat per escrit l'execució de treballs nous o que millorin la qualitat dels contractats, així com la dels materials i aparells previstos en el contracte.

Tampoc s'admetran augments d'obra en les unitats contractades, excepte en cas d'error en les amidaments del Projecte, a no ser que la Direcció Facultativa ordeni, també per escrit, l'ampliació de les contractades.

En tots aquests casos serà condició indispensable que ambdues parts contractants, abans de la seva execució o utilització, convinguin per escrit els imports totals de les unitats millorades, els preus dels nous materials o aparells ordenants utilitzar i els augments que totes aquestes millores o augments d'obra suposin sobre l'import de les unitats contractades.

Se seguirà el mateix criteri i procediment, quan el Tècnic Director introdueixi innovacions que suposin una reducció apreciable en els imports de les unitats d'obra contractades.

Unitats d'obra defectuoses però acceptables

Article 77.- Quan per qualsevol causa calgués valorar obra defectuosa, però acceptable segons la Direcció Facultativa de les obres, aquest determinarà el preu o partida d'abonament després de sentir al Contractista, el qual s'haurà de conformar amb l'esmentada resolució, excepte el cas en què, estant dins el termini d'execució, s'estimi més enderrocar l'obra i refer-la d'acord amb condicions, sense excedir l'esmentat termini.


152

Assegurança de les obres

Article 78.- El Contractista estarà obligat a assegurar l'obra contractada durant tot el temps que duri la seva execució fins la recepció definitiva; la quantia de l'assegurança coincidirà en cada moment amb el valor que tinguin per Contracta els objectes assegurats. L'import abonat per la Societat Asseguradora, en el cas de sinistre, s'ingressarà en compte a nom del Propietari, perquè amb càrrec al compte s'aboni l'obra que es construeixi, i a mesura que aquesta es vagi fent. El reintegrament d'aquesta quantitat al Contractista es farà per certificacions, com la resta dels treballs de la construcció. En cap cas, llevat conformitat expressa del Contractista, fet en document públic, el Propietari podrà disposar d'aquest import per menesters distints del de reconstrucció de la part sinistrada; la infracció del què anteriorment s'ha exposat serà motiu suficient perquè el Contractista pugui resoldre el contracte, amb devolució de fiança, abonament complet de despeses, materials emmagatzemats, etc., i una indemnització equivalent a l'import dels danys causats al Contractista pel sinistre i que no se li haguessin abonat, però només en proporció equivalent a allò que representi la indemnització abonada per la Companyia Asseguradora, respecte a l'import dels danys causats pel sinistre, que seran taxats amb aquesta finalitat pel Tècnic Director.

En les obres de reforma o reparació, es fixarà prèviament la part d'edifici que hagi de ser assegurada i la seva quantia, i si res no es preveu, s'entendrà que l'assegurança ha de comprendre tota la part de l'edifici afectada per l'obra.

Els riscs assegurats i les condicions que figuren a la pòlissa o pòlisses d'Assegurances, els posarà el Contractista, abans de contractar-los, en coneixement del Propietari, a l'objecte de recaptar d'aquest la seva prèvia conformitat o objeccions.

Conservació de l'obra

Article 79.- Si el Contractista, tot i sent la seva obligació, no atén la conservació de l'obra durant el termini de garantia, en el cas que l'edifici no hagi estat ocupat pel Propietari abans de la recepció definitiva, el Tècnic Director, en representació del Propietari, podrà disposar tot el que calgui perquè s'atengui la vigilància, neteja i tot el que s'hagués de menester per la seva bona conservació, abonant-se tot per compte de la Contracta.

En abandonar el Contractista l'edifici, tant per bon acabament de les obres, com en el cas de resolució del contracte, està obligat a deixar-ho desocupat i net en el termini que la Direcció Facultativa fixi.

Després de la recepció provisional de l'edifici i en el cas que la conservació de l'edifici sigui a càrrec del Contractista, no s'hi guardaran més eines, útils, materials, mobles, etc. que els indispensables per a la vigilància i neteja i pels treballs que fos necessari executar.

En tot cas, tant si l'edifici està ocupat com si no, el Contractista està obligat a revisar i reparar l'obra, durant el termini expressat, procedint en la forma prevista en el present "Plec de Condicions Econòmiques".


153

Utilització pel contractista d'edificis o bens del propietari

Article 80.- Quan durant l'execució de les obres el Contractista ocupi, amb la necessària i prèvia autorització del Propietari, edificis o utilitzi materials o útils que pertanyin al Propietari, tindrà obligació d’adobar-los i conservar-los per fer-ne lliurament a l'acabament del contracte, en estat de perfecte conservació, reposant-ne els que s'haguessin inutilitzat, sense dret a indemnització per aquesta reposició ni per les millores fetes en els edificis, propietats o materials que hagi utilitzat.

En el cas que en acabar el contracte i fer lliurament del material, propietats o edificacions, no hagués complert el Contractista amb allò previst en el paràgraf anterior, ho realitzarà el Propietari a costa d'aquell i amb càrrec a la fiança.

4.4. Capítol III: Condicions Tècniques.

4.4-. Plec de condicions tècniques generals Aquest plec de condicions tècniques generals comprenen el conjunt de les característiques que hauran de complir els materials emprats en la construcció, així com les tècniques de la seva col·locació a l’obra i les que hauran de manar la execució de qualsevol tipus de d’instal·lacions i d’obres necessàries i dependents. Pera qualsevol tipus d’especificació, no inclosa en aquest plec de condicions, es tindrà en compte el que indiqui la normativa vigent. 4.4.1-. Moviments de terres Compren totes les operacions relacionades amb els moviments de terres, incloses roques, necessàries per a l’execució de l’obra. Aquestes operacions són: - Neteja del terreny - Explanacions, desmunts i buixardats - Emplenaments i terraplens - Excavació de rases i pous - Transport de terres a l’abocador - Replanteig definitiu Es considerarà inclosa en el preu de tot moviment de terres qualsevol resta d’edificació a enderrocar que aparegui.


154

4.4.2-. Neteja del terreny Aquest treball consisteix en extreure i retirar de les zones designades tots els arbres, soques, plantes, malesa, brossa, runes, escombraries, o qualsevol altre material indesitjable. La seva execució inclou les operacions següents: - Excavació dels materials objecte de l’esbrossada - Retirada dels materials objecte de l’esbrossada Tot això realitzat d’acord amb les presents especificacions i amb les dades que sobre el particular inclouen els corresponents documents del projecte. Execució de les obres: Les operacions d’excavació s’efectuaran amb les precaucions necessàries per a aconseguir unes condicions de seguretat suficient i evitar el dany a les estructures existents, d’acord amb el que, sobre el particular, ordeni el Facultatiu Encarregat de les obres, que designarà i marcarà els elements que s’hagin de conservar intactes. Per a disminuir el més possible el deteriorament dels arbres que hagin de conservar-se, es procurarà que els que s’han d’alterar caiguin cap al centre de la zona objecte de neteja.

estructures pròximes, els arbres s’aniran trossejant per la seva brancada i tronc progressivament. Si per a protegir aquest arbres o altra vegetació destinada a romandre en un lloc, es precisa aixecar barreres o utilitzar qualssevol altre mitjà, els treballs corresponents s’ajustaran al que , sobre el particular, ordeni el facultatiu encarregat de les obres. Aquells arbres que ofereixin possibilitats comercials, seran esporgats i netejats; després es tallaran en trossos adequats i finalment s’emmagatzemaran acuradament al llarg del tirat, separats dels munts que cal cremar o llençar. La longitud dels trossos de fusta serà superior a 3 metres, si el tronc ho permet. Els treballs es realitzaran de manera que produeixin la menor molèstia possible als ocupats en les zones pròximes a les obres. Cap fita – marca de propietat o punt de referència de dades topogràfiques de qualsevol classe serà fet mal be o desplaçat fins que un agent autoritzat hagi pres referències d’alguna altra manera de la seva situació o s’hagi aprovat el desplaçament. Retirada dels materials objecte d’aclariment i esbrossada: Tots els subproductes forestals, excepte la llenya de valor comercial, seran cremats d’acord amb el que, sobre el particular, ordeni el Facultatiu encarregat de les obres. El concepte de metre quadrat (m2) d’esbrossada, neteja i preparació del terreny inclourà també les possibles excavacions i emplenaments motivats per la existència de sols inadequats que, a judici del director de les obres, sigui necessari eliminar per a poder endegar els treballs de fonamentació. Es considerarà que abans de presentar l’oferta econòmica, el contractista haurà


155

visitat i estudiat de forma suficient els terrenys sobre els quals s’ha de construir, i que haurà inclòs en el preu de l’oferta tots els treballs de reparació, que s’abonaran al preu únic definit i que en cap cas podran ser objecte d’increment del preu del contracte. Es considerarà que les dades contingudes a la memòria tenen únicament valor informatiu i que aquesta inexactitud no pot ser objecte de reclamació. Mesura i abonament: La mesura i abonament es realitzarà per metres quadrats realment netejats i preparats. El preu inclou la càrrega i transport a l’abocador dels materials i totes les operacions esmentades en l’apartat de precedent. Simultàniament a les operacions d’esbrossada, es podrà excavar la capa de terra vegetal. Les terres vegetals es transportaran a l’abocador o s’arreplegaran en les zones que indiqui la direcció de les obres, a fi de ser emprades per a la formació de zones verdes. El transport a l’abocador o a l’amàs intermedi esmentat es considerarà inclòs en els preus unitaris del contracte. 4.4.3-. Explanacions, desmunts i buixardats Definicions Explanació es el conjunt d’operacions de desmunt o replè necessàries per a anivellar les zones on hi hauran d’asseure les construccions, incloent-hi plataformes, talussos i cunetes provisionals o definitives, a mes del transport dels materials portats als abocadors o el lloc d’utilització. Desmunt es l’operació consistent en rebaixar el terreny fins a arribar als nivells previstos en els plànols de l’obra. Buidat es la excavació delimitada per unes mides definides en els plànols de construcció per a l’aprofitament de les parts baixes de l’edifici, com a soterrani, garatges, dipòsits o altres utilitzacions. Si durant les excavacions apareixen manantials o filtracions motivades per qualsevol causa, s’executaran els treballs que la Direcció de les Obres, i es consideraran incloses en el preu de la excavació. En el preu de la excavació està inclòs el transport a qualsevol distància. Si a judici del Director de les Obres els materials no són aptes per a la formació de terraplens, es transportaran a l’abocador no sent possible que un increment de distància en el transport sigui motiu de sobre – preu. El director de les obres, podrà autoritzar el fet d’abocar materials a determinades zones baixes de les parcel·les, assumint el contractista l’obligació d’executar els treballs d’estesa i compactació sense reclamar compensació econòmica de cap mena. El replè de les parcel·les definit, en cap cas podrà ser superior a les cotes de les voreres més pròximes. La unitat d’excavació inclourà la ampliació, millora o rectificació dels talussos de les zones de desmunt, així com el seu refinat i l’execució de cunetes provisionals o definitives. Quan les excavacions arribin a la rasant definida, els treballs que s’executaran per a deixar la esplanada refinada, compactada i totalment preparada per a endegar les obres, estaran incloses en el preu unitari de la excavació. Si la esplanada no compleix les condicions de capacitat necessàries el Director de les obres podrà ordenar una excavació addicional, que serà mesurada i abonada mitjançant el mateix preu definit per a totes les excavacions.


156

Les excavacions es consideraran no classificades i es defineixen amb el preu únic per a qualsevol tipus de terreny. L’excavació especial de talussos en roca, s’abonarà al preu únic de la excavació. Mesura i abonament: És mesurarà i abonarà per metres cúbics (m3)realment excavats, mesurats per diferència entre els perfils presos abans i després dels treballs. No són abonables despreniments ni augments de volum sobre les seccions que prèviament s’hagin fixat en aquest projecte. Per a l’efecte de les mesures de moviments de terra, s’entén per metre cúbic d’excavació el volum corresponent a aquesta unitat, referida al terreny, tal com es trobi allí on s’hagi d’excavar. S’entén per volum de terraplè o replè, el que correspon a aquestes obres després de serexecutades i consolidades, segons el que es preveu en aquestes condicions. En tots els casos els buits que queden entre les excavacions i les fàbriques, inclòs resultants dels despreniments o per qualsevol motiu, s’hauran d’omplir amb el mateix tipus de material, sense que el contractista rebi per això cap quantitat addicional, així com la realització del buixardat, sense incr4ement del cost. En cas de dubte sobre la determinació del preu d’una excavació concreta, el contractista s’atindrà al que decideixi el Facultatiu Director, sense ajustar-se a allò que, a efectes de valoració del pressupost, figuri en els pressupostos parcials del projecte. S’entén que els preus de les excavacions comprenen, a més de les operacions i despeses indicades, tots els auxiliars i complementaris com són: instal·lacions, subministraments i consum d’energia per a enllumenat i força, subministraments d'aigües, ventilació, utilització de tota mena de maquinària, amb totes les seves despeses i amortització, etc.., així com entrebancs produïts per filtracions o per qualsevol altre motiu. Si el contractista amb l’aprovació de la propietat executes menor volum d’excavació que el que hauria de resultar de les prescripcions fixades, solament es considerarà d’abonament el volum realment executat. En el cas de trobar-se fonaments enterrats o altres construccions es considerarà que s’inclouen en el concepte ampli d’excavació en tot tipus de terreny objecte del preu definit. Buixardats: Un cop realitzades totes les operacions de moviments de terres es realitzarà el buixardat, amb la fi d’aconseguir l’acabat geomètric de tota la explanació, desmunt, buidar o replè. Es comprovaran i rectificaran les alineacions i rasants, així com l’amplada de les explanacions, refinament de talussos en els desmunts i els terraplens, neteja i refinat de cunetes i explanacions, en les coronacions de desmunts i en el començament dels talussos. Les operacions de buixardats es consideren incloses al preu del moviment de terres per indicar-se expressament en aquest plec.


157

4.4.4-. Replens i Terraplens Replens i terraplens són les masses de terra o d’altres materials amb els que s’omplen i compacten uns forats, es fan talussos, s’anivellen terrenys o es porten a terme obres similars. Les diferents capes o zones que els componen són: - Fonaments: zona que està per sota de la superfície del terreny. - Nucli: zona que compren des del fonament fins a la coronació. - Coronació: capa superior amb un gruix de 50 cm. L’equip necessari per a efectuar la compactació es determinarà pel facultatiu encarregat, en funció de les característiques del material a compactar en el tipus d’obra. El contractista podrà utilitzar un equip diferent: per això necessitarà l’autorització del Facultatiu Director, que solament la concedirà quan en l’equip proposat pel contractista obtingui la compactació requerida, al menys del mateix grau que amb l’equip proposat pel Facultatiu encarregat. El fonament del replè es prepararà de forma adequada per a suprimir les superfícies de discontinuïtat evitables. A continuació s’estendrà el material a base de diverses extensions de gruixos uniformes, suficientment reduït, per tal que, amb els mitjans disponibles, s’obtingui tot el seu gruix el grau de compactació exigit. Els materials de cada una de les extensions serà de unes característiques uniformes i si no ho és s’aconseguirà aquesta barrejant amb els elements amb els mitjans convenients per a aconseguir-ho. No es realitzarà cap estesa sense la pertinent comprovació de que la superfície subjacent tingui les característiques exigides, i per tant, sigui autoritzada la seva estes pel Facultatiu Encarregat. Quan l’estesa subjacent s’hagi reblanit per la humitat excessiva, no s’estendrà la següent. Mesura i abonament: Es mesuraran i abonaran per metres cúbics (m3) realment executats i compactats en el seu perfil definitiu, mesurats per diferència entre perfils presos abans i després dels treballs. Si el material a utilitzar és en algun moment, prominent de les excavacions, el preu del replè inclourà la càrrega, compactació i transport. En cas que el material provingui de préstecs, el preu corresponent inclou la excavació, càrrega, transport, estesa, humectació, compactació, anivellació i el cànon de préstec corresponent. El director de les obres podrà autoritzar l’excavació en determinades parcel·les a fi d’obtenir materials de préstecs. L’esmentada excavació de préstecs en parcel·les, en cap cas podrà rebaixar el terreny de les parcel·les per sota de les cotes de les voreres més pròximes. Quan sigui necessari obtenir els materials per a formar terraplens de préstecs exteriors als polígons, el preu del terraplè inclourà el cànon d’extracció, càrrega, transport a qualsevol distància i la resta d’operacions necessàries per a deixar totalment acabada la unitat del terraplè. El contractista haurà de localitzar les zones dels préstecs, obtenir els permisos i llicències que siguin necessàries i, abans de començar les excavacions haurà de sotmetre a l’aprovació del Director de les obres les zones de préstecs, a


158

la fi de determinar si la qualitat dels sòls és suficient. La necessitat d’emprar sòls seleccionats serà a criteri del Director de les obres, i no podrà ser objecte de sobre – preu . 4.4.5-. Excavació de rases i pous La unitat d’excavació de rases i pous comprèn totes les operacions necessàries per tal d’obrir les rases definides per a l’execució del clavegueram, l’abastament d’aigua, la resta de xarxes de serveis definits, així com les rases i pous necessaris per a fonaments o drenatges. Les excavacions s’executaran d’acord amb els plànols del projecte i amb les dades obtingudes del replanteig general de les obres, els plànols de detall i les ordres de la direcció de les Obres. Les excavacions es consideraran com a no classificades i es definiran en un sol preu per a qualsevol tipus de terreny. L’excavació de roca i l’excavació especial de talussos en roca s’abonaran al preu únic definit d’excavació. El preu de les excavacions compren, també els apuntalaments i excavacions saltejades a trams que siguin necessàries i el transport e les terres a l’abocador a qualsevol distància. La direcció de l’obra podrà autoritzar, si es possible, l’execució de sobre – excavacions per a evitar les operacions d’apuntalament, però els volums sobre – excavats no seran objecte d’abonament. L’excavació de rases s’abonarà per metres cúbics excavats, d’acord amb la mesura teòrica dels plànols del projecte. El preu corresponent inclou el subministrament, transport, manipulació i ús de tots els materials, maquinària, mà d’obra necessària per a la seva execució, la neteja i esbrossada de tota la vegetació, la construcció d’obres de desguàs per a evitar l’entrada d’aigües, la construcció dels apuntalaments i els calçats que es precisin, els transports de productes extrets al lloc d’ús, dipòsits o abocadors, indemnitzacions que es calguin i arranjaments de les àrees afectades.- serà d’aplicació, en l’excavació de rases i pous, l’advertit sobre els preus de les excavacions esmentades en el punt 2.2.2.4 del present plec. Quan durant els treballs d’excavació apareguin serveis existents, independentment d’haver-se contemplat o no en el projecte, els treballs s’executaran incloent els mitjans manuals per a no fer mal be aquestes instal·lacions, completant-se l’excavació amb el calçat o penjat en bones condicions, de les canonades d’aigua, gas, clavegueram, instal·lacions elèctriques, telefòniques, etc... O qualsevol altre servei que sigui precís descobrir sense que el Contractista tingui cap dret de pagament sobre aquestos conceptes. Si per algun motiu és necessari executar excavacions de diferent alçada o amplada que les definides en el projecte, no serà causa de nova definició de preu. 4.4.6-. Transport de terres a l’abocador Totes les terres, així com els materials que la Direcció Facultativa declari indesitjables, els carregarà i els transportarà el Contractista fins a l’abocador. S’entén que en totes les partides enunciades resta inclosa la part proporcional de càrrega i transport a l’abocador dels materials indesitjables.


159

4.4.7-. Replanteig definitiu Definició: El replanteig definitiu és el conjunt d’operacions que són precises per a traslladar al terreny les dades expressades en la documentació tècnica de l’obra que s’ha de realitzar. El replanteig definitiu es farà en una o varies vegades, segons les circumstàncies que es donen en l’anivellació del terreny. El contractista està obligat a subministrar tots els escrits i elements auxiliars necessaris per a aquestes operacions, amb inclusió de claus i estaques. També aportarà el personal necessari. El contractista vigilarà, conservarà i respondrà de les estaques o senyals, responsabilitzant-se de qualsevol desaparició o modificació d’aquest elements. Acta de replanteig: Del resultat final de replanteig s’aixecarà un acta que signaran per triplicat el constructor, l’arquitecte director de les obres i el representant de la propietat, acordant l’inici de l’obra. El constructor tindrà un mes natural, comptant a partir de la data de la signatura de l’acta de replanteig, per a començar l’execució de les obres. 4.4.8-. Fonaments, acers i emmacats Fonaments: Definició: Els fonaments són aquells elements estructurals que transmeten les càrregues de l’edificació al terreny de sustentació. Reconeixement general dels sòls amb anterioritat a l’execució de les obres, mitjançant els treballs adequats, es reunirà tota la informació possible provenint de l’observació de les zones veïnes, estat de les edificacions, adjacents, corrents d’aigua, etc...i prenent dades en general de tota mena de circumstàncies que puguin posteriorment facilitar i orientar els treballs que hauran de realitzar-se en el moment del reconeixement del terreny. Resistència dels terrenys: L’arquitecte director, segons l seu criteri tècnic i després del reconeixement i assaig del terreny que consideri necessaris, escollirà en cada cas la pressió admissible que consideri adequada, fixant també l’assentament màxim tolerable. Tipus de fonaments: La direcció Facultativa comprovarà que els fonaments es realitzin en la forma, amidament, dosificació i manera particular d’execució que indiquin els plànols i plec de condicions particulars, amb longituds, forma, separacions, diàmetres, número de barres i seccions que figurin en els plànols. El recobriment, ancoratges i encaixos s’ajustaran a les normes vigents. Els pous i rases tindran la forma i mesures fixades en els plànols d’obra. Abans de formigonar, el contractista comprovarà que les capes d’assentament del fonament estiguin perfectament anivellades i netes, procedint a continuació a l’execució dels fonaments.


160

4.4.9-. Acers Condicions generals: L’acer a emprar complirà les condicions exigides la Instrucció per al Projecte i Execució de les obres de formigó EH – 99. Qualitat: l’allargament repartit de trencament serà superior o igual a divuit graus, entenent per tal deformació unitària la que romangui, mesurada després de l’assaig normal de tracció UNE 7101, sobre una base de cinc diàmetres de coll d’estricció i de més de tres diàmetres del punt d’aplicació de la mordassa. El mòdul d’elasticitat inicial serà igual o superior a un milió vuit – cents mil quilograms per centímetre quadrat (1800000 K/cm2). El límit elàstic serà de 5100 K/cm2. En els acers d’esglaó de relaxament es prendrà com a límit elàstic, la mínima tensió capaç de produir una deformació remanent del dos per mil. (2 %0). La tensió màxima de trencament serà igual o superior al vint-i-cinc per cent (25%) de la corresponent al seu límit elàstic , entenent per tensió màxima de trencament el valor de l’ordenada màxima del diagrama tensió – deformació. El valor del límit elàstic característic es determinarà prenent la mitja aritmètica dels “n/2” valors més baixos obtinguts en l’assaig de “n” provetes, prescindint dels valors mig de la sèrie, si “n” fos imparell. S’ajustarà a l’article 600 del Plec General del març de 1975. Assaig: Si el facultatiu Director de l’obra ho considera convenient, s’exigirà un certificat del Laboratori Oficial que garanteixi la qualitat del ferro utilitzat. Així mateix, donarà instruccions sobre l’execució en obra de l’assaig de plegament , descrit en la instrucció del Projecte i Execució d’Obres de formigó EH-91. Mesura i abonament: S’abonaran pels quilograms (Kg) que resultin de l’especejament dels plànols que, abans de començar cada obra, hagin estat presentats al Facultatiu Director i aprovats per ell, al preu corresponent. Estan compreses en l’esmentat preu, totes les operacions i mitjans necessaris per a realitzar el doblegat i posta a l’obra, així com els enclavaments, ganxos, elements de sustentació, pèrdues per retalls , lligaments, soldadures, etc... 4.4.10-. Malles, electro – soldadures d’acer especial Són malles de retícula quadrada o rectangular, formades per barres cilíndriques o corrugades, d’acer laminat de duresa natural o endurides per deformació en fred, unides en els punts d’encreuament per soldadura elèctrica. Mesura i abonament: S’abonaran pels quilograms (Kg) que resultin de l’especejament dels plànols que abans de començar cada obra hagin estat presentats pel facultatiu director i aprovats per ell mateix, al preu corresponent. Aquestos preus comprenen totes les operacions i mitjans necessaris per a realitzar el doblegat i la posta en l’obra, així com els enclavaments, ganxos, elements de sustentació, pèrdues per retalls, lligaments, soldadures, etc...


161

4.4.11-. Emmacats L’emmacat és una capa de gruix variable, formada per la compactació de graves. Mesura i abonament: S’abonaran per m2. es consideraran incloses les ajudes necessàries pel subministrament del material, la col·locació, estesa i compactació, incloent-hi també la maquinària necessària. 4.4.12-. Sabates Les sabates contínues són els fonaments d’aquells elements estructurals lineals que transmeten esforços repartits uniformement en el terreny. Mesures i abonament: La mesura i l’abonament de les sabates contínues es realitzarà per metre lineal, incloent en el preu tant el treball de posta a l’obra , preparació del terreny, materials i mà d’obra utilitzats, com a maquinària i elements auxiliars necessaris. Les sabates aïllades són els fonaments d’aquells elements estructurals que transmeten esforços puntuals en el terreny. Mesura i abonament: La mesura i abonament de les sabates contínues es realitzarà per m3 incloent en el preu tant el treball de posta a l’obra, preparació del terreny, materials, així com la maquinària i elements auxiliars necessaris. 4.4.13-. Lloses Les lloses són els fonaments d’aquells elements estructurals que necessitin tenir assentaments uniformes o que sigui terreny poc comprimible, fetes de formigó en massa o armat. En el projecte d’execució s’indica, en les plànols, el dimensionat i l’armat. Mesura i abonament: Es mesurarà i abonarà per metres cúbics (m3) de formigó, incloent-hi els treballs auxiliars de preparació, el subministrament i la col3locació del formigó, formació de juntes, etc...


162

4.4.14-. Estructures de formigó Encofrats Les cimbres, encofrats i motlles, així com les unions dels diferents elements, tindran una resistència i rigidesa suficient per a resistir, sense assentaments ni deformacions perjudicials, les accions de qualsevol mena que puguin produir-se com a conseqüència del procés de formigonat i especialment sota les pressions del formigó en fresc o els efectes del mètode de compactació utilitzat. Els encofrats i motlles seran suficientment estancs per a impedir pèrdues apreciables d’abeurada. Els encofrats i motlles de fusta es mullaran per a evitar que absorbeixin l’aigua continguda en el formigó. Les superfícies interiors dels encofrats i motlles apareixeran netes en el moment del formigonat. Per a facilitar aquesta neteja, en el fons de pilars i murs es disposaran obertures provisionals a la part inferior dels encofrats corresponents. Si fos necessari, i a fi d’evitar la formació de fissures en els paraments de les peces, s’adoptaran les oportunes mesures per a que els encofrats i motlles no impedeixin la lliure retracció del formigó. Si s’utilitzessin productes per a desencofrar, no hi haurien de deixar senyals en els paraments de formigó i no hauran d’impedir la posterior aplicació de revestiments ni la possible construcció de juntes de formigonat. L’ús d’aquest productes haurà d’estar expressament autoritzat pel Director de l’Obra. Formigó Tots els formigons compliran l’HE – 91 considerant com a definició de resistència la d’aquesta instrucció. Es fabricarà sempre en formigonera, sent el període d’elaboració superior a un minut i mig, i de tal manera que la consistència del formigó en cada mescla sigui uniforme. A més de les prescripcions de l’EH – 91 es tindran en compte les següents: - La instal·lació de transport i posta a l’obra serà del tipus tal que el formigó no perdi capacitat ni homogeneïtat. - No es podrà abocar lliurement el formigó des d’una alçada superior a un metre i cinquanta centímetres (1.50 ) ni distribuir-lo amb pala a gran distància. - Queda prohibit l’ús de canals, trompes del transport o la posta a l’obra del formigó sense l’autorització del facultatiu encarregat. No es podrà formigonar quan l’aigua pugui perjudicar la resistència o qualsevol de les característiques del formigó. Pel formigonat en temps de calor es seguiran les prescripcions de l’EH – 91. - No es col·locarà mai formigó sobre un terreny que estigui gelat. El vibrador s’introduirà vertical a la massa de formigó i es retirarà de la mateixa manera, sense moure’l horitzontalment mentre que està submergit en el formigó. - Es procurarà extremar el vibrat en les proximitats dels encofrats, a fi d’evitar la formació de bosses de pedres i de cogueres. - En general, el vibrat del formigó s’executarà d’acord amb les normes especificades en l’EH – 91. - La situació de les juntes de construcció serà fixada pel facultatiu director de manera que compleixin les prescripcions de l’EH-91 i procurant que el seu


163

nombre sigui el menor possible. - Sempre que s’interrompi el treball, qualsevol que sigui el termini d’interrupció, es cobrirà la junta amb sacs de gerga humits, per a poder protegir-la dels agents atmosfèrics. - Abans de recomençar els treballs es prendran les disposicions necessàries per a aconseguir la bona unió del formigó fresc amb el que es fa endurir. - Duran els tres primers dies es protegirà el formigó dels raigs solars amb una arpillera molla. Com a mínim, durant els primers dies es mantindran les superfícies vistes contínuament humides, mitjançant el rec o la inundació, o cobrint-les amb sorra o arpillera, que es mantindran constantment humides. - La temperatura de l’aigua utilitzada en el rec serà inferior en més de vint graus (20ºC) a la del formigó, a fi d’evitar la producció de esquerdes per refredament brusc. També es podran utilitzar procediments de curat especial, a base de pel·lícules superficials impermeables, prèvia autorització, per escrit del facultatiu director. - Els paraments han de restar llisos , amb formes perfectes sense defectes o rugositats i sense que sigui necessari aplicar-los-hi lluïts, que no podran ser en cap cas executats sense l’autorització prèvia del facultatiu director. Les operacions precises per a deixar les superfícies en bones condicions d’aspecte seran a compte del contractista. La irregularitat màxima que s’admet en els paraments serà la següent:

• Parament vist: sis mil·límetres. • Parament ocult: vint – i – cinc mil·límetres.

En qualsevol cas, a totes les obres de fàbrica i murs es prendran provetes, que seran trencades als set o vuit dies. S’efectuaran com a mínim una sèrie de sis provetes cada cinquanta metres cúbics de formigó, utilitzant en taulans, voltes i soleres. A les obres de formigó armat, es faran diàriament dues sèries de sis provetes cada una, per trencar cada sèrie als set o vint – i vuit dies, prenent com a càrrega de trencada, en cada sèrie, la mitja dels resultats, descartant les dues externes. Les provetes s’amaçaran de forma similar al del formigó en obra i es conservaran en condicions anàlogues. Si passats els vint – i – vuit dies la resistència de les provetes fos menor a les especificades, en aquesta data, en més d’un 20 % s’extrauran provetes de l’obra i si la seva resistència és menor que l’especificada, serà enderrocada. Si la resistència de les provetes extretes és més gran que les de les provetes d’assaig, podrà acceptar-se l’obra si es pot efectuar, sense perill, un assaig de càrrega amb una sobrecàrrega superior a un 50 % de la del càlcul, durant el qual es mesurarà la fletxa produïda, que haurà de ser admissible. Si no fos possible extreure provetes de l’obra i les d’assaig no donessin el 80 % de les resistències especificades l’obra haurà de d’enderrocar-se. En cas que la resistència de les provetes d’assaig i les extretes de l’obra estès compresa entre el 80 % i el 100 % de l’especificada, el facultatiu director podrà rebre l’obra amb reserves, previ l’assaig de càrrega corresponent. Els motlles i encofrats seran de fusta que compleixi les condicions exigides a l’apartat


164

corresponent, metàl·lics o d’altre material que reuneixi condicions d’eficàcia similars, a judici del facultatiu director. Tant les unions com les peces que constitueixen els encofrats i calçat, hauran de tenir la resistència i la rigidesa necessàries perquè, amb la marxa del formigó prevista, no es produeixin moviments locals de més de 5 mm. Tant les superfícies dels encofrats com els productes que s’hi puguin aplicar per facilitar l’encofrat no hauran de contenir substàncies agressives pel formigó. Les encofrats de fusta es mullaran abans del formigonat i es netejaran, especialment els fons, deixant-se obertures provisionals per facilitar aquesta tasca. Les juntes entre les diferents taules, hauran de permetre l’entumiment per la humitat del rec o de l’aigua del formigó sense que deixin escapar la pasta durant el formigonat. Es disposarà l’encofrat a les bigues i forjats amb la necessària contra – fletxa perquè, un cop desencofrada i carregada la peça de formigó, conservi una fletxa de 1:300 de la llum. S’autoritza l’ús de tipus i tècniques especials d’encofrat, de les que el comportament i els resultats estan sancionats per la pràctica havent de justificar l’eficàcia d’aquells altres que es posin que, per la seva novetat, manquen de les garanties mínimes. S’inclouen les juntes que calguin formigonar per qualsevol motiu. El preu del formigó inclourà els possibles additius que la direcció de l’obra estimi necessaris i també la possible necessitat d’emprar ciments especials, segons criteri de la direcció (ciment, PAS, blanc, etc..). El preu del encofrats podrà anar independent dels preus del formigó, si així s’estipula. La mesura es realitzarà per metres quadrats (m2) realment col·locats. Els esmentats preus inclouen els materials dels encofrats, la maquinària i la mà d’obra necessària per a llur col·locació, així com la resta d’operacions i materials necessàries. S’entén que quedaran inclosos en el preu del metre quadrat qualsevol tipus d’accessoris de l’encofrat, com les juntes entre el murs o d’altres elements que a judici del director de les obres siguin necessaris per a obtenir un correcte acabat. El formigó armat s’abonarà al preu del tipus de formigó emprat, que inclourà totes les operacions necessàries per a executar la unitat d’obra menys l’encofrat i les armadures, així com la seva col·locació que s’abonarà al preu del kg. d’acer col·locat. Les bastides cimbres, execució de juntes, operacions de curat i altres operacions necessàries, a judici de la direcció de l’obra, per a l’execució del formigonat, es consideraran incloses en els preus dels formigons. Mesura i abonament: Els formigons es mesuraran d’acord amb els plànols del projecte, o amb els plànols de detalls resultants del replanteig de les obres i s’abonaran per metres cúbics. Advertència sobre l’abonament de les obres de fàbrica: Únicament s’abonarà el volum d’obra de fàbrica realment executada, conforme a les condicions i amb la subjecció als perfils de replanteig i plànol dels mateixos, que figuren en el projecte, o ordres escrites del facultatiu director; per tant, en cap cas seran d’abonament els excessos d’obra de fàbrica executats pel contractista, pel seu compte sense tenir en autorització del facultatiu director. Per l’abonament dels increments de secció sobre la secció teòrica mínima indicats en els plànols de seccions tipus, serà necessari que prèviament hagi estat ordenada la seva execució pel facultatiu director, per escrit en el que consti de manera explícita les dimensions que han de donar-se a la


165

secció. Per això el contractista estarà obligat a exigir prèviament a l’execució de cada part d’obra, la definició exacta d’aquelles dimensions que no estan. Armadures Les armadures es col·locaran netes, sense òxid o qualsevol substància perjudicial. Es disposaran d’acord amb les indicacions del projecte, subjectes entre elles i amb l’encofrat, de manera que no puguin experimentar moviments durant l’abocada i la compactació del formigó i a fi d’evitar coqueres. En bigues i elements similars, les barres hauran d’anar, al doblegar-se, agafades amb cèrcols o estreps a la zona de colze. Quan hi hagi perill de poder-se confondre unes barres amb altres, es prohibeix la utilització simultània d’acers de característiques mecàniques diferents. Es podran utilitzar, dins d’un mateix element, dos tipus diferents d’acers, un per l’armadura principal i l’altre pel estreps. Els cèrcols o estreps es subjectaran a les barres principals mitjançant lligaments o altres procediments adequats, prohibint-se expressament la fixació mitjançant punts de soldadura. S’haurà de complir la instrucció EH – 99 en tot el que fa referència a les armadures (resistència, límit elàstic, etc...) 4.4.15-. Estructures metàl·liques Definició Es defineix com estructura metàl·lica d’acer, els elements d’aquest material que formen la part sustentable de l’edificació. La forma i dimensions de l’estructura vindrà definida en els plànols corresponents. Els acers a emprar són els laminats en xapes o perfils del tipus A – 52 definits per la norma UNE – 36080– 73. Tots els productes laminats hauran de tenir una superfície llisa i se subministraran en estat brut de laminatge. El contractista haurà de demostrar la qualificació del personal que executi aquest tipus d’obra. Les unions, qualsevol que sigui el seu tipus, es realitzaran d’acord amb les indicacions del projecte, direcció facultativa i normativa vigent. Abans del muntatge de l’estructura es netejaran i pintaran les parts d’aquesta que hauran de restar ocultes. Es col·locaran plaques de suport sobre els massissos de fàbrica de formigó, que s’immobilitzaran una vegada aconseguits els aploms i alineacions definitives. Tots els elements de l’estructura que recolzin directament sobre l fàbrica o que encastin en ella. Mesura i abonament Les estructures o elements estructurals d’acer es mesuraran per quilograms d’acer incloent en el preu tots els elements i operacions d’unió , muntatge, assaig, protecció, ports necessaris per a la completa execució d’acord amb el projecte e indicacions de la direcció facultativa. Totes les operacions de muntatge s’inclouran en el preu, així com la protecció i pintura que siguin necessàries, d’acord amb la normativa.


166

4.4.16-. Ram de paleta Les cobertes són els elements constructius que coronen superiorment l’edifici per a protegir-lo de precipitacions i d’altres inclemències atmosfèriques. Tipus: - Terrat: són les cobertes amb revestiments totalment impermeables i poc pendent. - Teulada: són cobertes amb revestiments continus o no, que impermeabilitzen degut al gran pendent de les seves superfícies. Construcció: En els terrats, un cop formada la caixa per l’àmbit dels murs perimetrals i forjat, es procedirà a la col·locació dels elements per a la formació de pendents, impermeabilització, aïllaments i enrajolat que s’expressen en els plànols corresponents, impermeabilització, aïllaments i enrajolats que s’expressen en els plànols corresponents. En l’execució es tindrà cura del traçat de pendents, juntes, nivells, interseccions amb altres elements. Que garanteixin la missió de des aigua e impermeabilització de la coberta. A les teulades es formaran els pendents mitjançant l’execució d’elements d’obra diferents dels propis de cobriment, com són envans de sosteniment, forjats en pendents, encavalcades i que s’empraran per a sostenir el recobriment de la solera i aïllant sobre el que es col·locaran les peces de revestiment exterior, com terres, pissarres, planxes metàl·liques, o de fibrociment, etc... Se seguiran les indicacions de la direcció de l’obra i normes vigents pel que fa referència a ancoratges i carregaments de les peces de revestiments. Mesura i abonament: Tots els tipus de cobertes es mesuraran en metres quadrats (m2) executats, incloent la totalitat dem materials que s’indiquen als plànols, així com els treballs i elements necessaris per a la formació de juntes, crestalleres, careneres, minvells i pendents necessaris per als seu complert acabament, així com d’altres elements necessaris. Tots els materials i operacions que calguin, compliran estrictament la normativa vigent. Albellons: Són peces de metall o plàstic que tenen per funció la connexió dels baixants d’aigües pluvials amb el plànol superficial de la teulada, de manera que resolgui l’estanqueïtat de la unió entre ambdós elements, no permeti l’obstrucció amb cossos estranys i estigui proveït de sifó antimúrid. Mesura i abonament: Els albellons es mesuraran per unitats col·locades i totalment acabades, incloent en el preu tots els materials, peces i treballs necessaris per a la col·locació i perfecta estanqueïtat de manera que l’element compleixi amb la normativa vigent. Acanalat de desguàs:


167

Són elements prefabricats o realitzats “in situ” que tenen per objecte recollir l’aigua que cau dels tremujals d’una teulada, per a dirigir-la cap ala baixants corresponents. Són condicions, perquè funcioni correctament, l’estanqueïtat de les juntes i estar col·locats amb el suficient pendent per a desaiguar ràpidament. Mesura i abonament: Els acanalats es mesuraran en metres lineals, incloent en el preu la part proporcional de peces especials, impermeabilitzacions, ancoratges, juntes, etc... amb els treballs, equips i ajuts necessaris per a la posta a l’obra, totalment acabat, de manera que s’acompleixi les normes vigents al respecte. Arrebossats i lluïts: Definició: Els arrebossats i lluïts són revestiments realitzats amb pastes o morters de qualsevol conglomerat, calç o ciment, així com morters mixtes. Tots els materials, qualsevol que sigui la seva classe, compliran en quan a qualitat i característiques tècniques, les especificacions de la normativa vigent o de la direcció facultativa. Mesura i abonament: Tots els revestiments es mesuraran en metres quadrats (m2) de superfície revestida, descomptant dels forats entre quatre i vuit metres quadrats (4 i 8 m2) la meitat de la seva superfície. En el preu d’abonament s’inclouran tots els materials, treballs propis de col·locació i ajuts d’altres oficis, peces especials, coronaments, preparació dels paraments, talls, juntes, neteja, tot els necessaris per a executar el revestiment d’acord amb les especificacions de la direcció de l’obra, així com tots els treballs i materials que calguin per a la correcta execució de l’obra, amb la finalitat d’aconseguir el compliment de les normatives corresponents, malgrat que no s’especifiqui exactament en els plànols. Qualsevol operació o material especial que sigui necessari incorporar al revestiment: amb la finalitat de complir la normativa en el tractament de ponts tèrmics, s’entendrà inclòs en els preus dels revestiments, així com els ajuts adients per a realitzar-lo. 4.4.17-. Paviments, enrajolats Definició: S’anomenen soleres els paviments de formigó en massa, que s’executen sobre el terreny o sub-bases granulats, podent ser d’un gruix variable en funció de l’ús al qual es destinin i que de tant en tant s’armaran. Quan les soleres tinguin una superfície superior a cinquanta metres quadrats (50 m2) es realitzaran juntes de dilatació amb materials elàstics i la disposició que indiqui la direcció facultativa. Execució: Els paviments enrajolats, com terrisses, ceràmics, enllosats de pedra natural o artificial, etc... es realitzaran sobre una bases perfectament neta i anivellada, executant-se els talls


168

i la distribució de peces que indiqui la direcció de l’obra. Un cop executats, s’ajudaran amb una base de ciment. Els paviments de terrissa, quan s’hagin acabat, es netejaran i protegiran, amb la finalitat d’evitar desperfectes malgrat que les zones on s’hagin col·locat encara calgui treballar. Els paviments de fusta no han d’arribar fins les parets del perímetre, sinó que cal deixar un espai de cinc fins a deu mil·límetres que s’amagarà en el rodapeu. Mesura i abonament: La mesura dels paviments, de qualsevol tipus, es realitzarà per metres quadrats (m2) totals executats. En la valoració de les soleres s’inclourà el preu de tots els treballs necessaris per a deixar-les totalment acabades, d’acord amb les especificacions del projecte i de la direcció de l’obra, sumant-li en el preu la part proporcional de preparació de la base, anivellació i acabats superficials, armadures, juntes i rodapeus. En els paviments de llosetes de pedra, terrissa, ceràmica, etc... s’inclouran en el preu de tots els treballs necessaris de col·locació, poliment, desbastament, abrillantat, rejuntat, neteja, part proporcional del rodapeu, per a quedar ben acabat finalment. En els paviments de fusta s’inclourà la part proporcional dels rasclets o empostissats, així com els treballs de poliments, envernissats, ... en el preu del metre quadrat (m2) de paviments s’inclouran tots els materials i operacions que calguin per complir la normativa vigent, malgrat que eventualment no es trobi recollida exactament. En els paviments encolats s’inclourà en el preu la part proporcional de materials de fixació, així com els treballs i peces necessàries per al acabat de la mateixa. 4.4.18-. Pintures i estucats S’agrupen sota aquesta denominació tots aquells treballs de revestiments de superfícies, executats amb materials fluids generalment acolorats i compostos per elements líquids i sòlids, dosificats per tal d’afavorir la conservació i que no es produeixi la disgregació dels materials emprats en la construcció, protegint-los contra els agents atmosfèrics e intempèrie. Les seves funcions fonamentals són de protecció, decoració i funcionals. Els revestiments transparents s’anomenaran vernissos i els opacs pintures. Els tipus de pintures a emprar, en cada tipus d’element d’obra vindrà definit en el projecte, així com els seus colors, acabats i textures. Es presentaran mostres a la direcció facultativa abans de procedir al pintat de qualsevol element. Mesura i abonament: La mesura de les partides de pintura serà en metres quadrats (m2) totals executats, diferenciant el tipus de suports que figuren en la mesura i el tipus de pintura. En el preu s’inclourà la repercussió del cost de preparació, neteja, imprimació dels paraments amb productes adequats a cada tipus de material i repassos, així com bastimentada i elements necessaris per a poder executar el treball. La mesura de la pintura de conduccions serà en metres lineals (ml) inclosa la part proporcional d’ancoratges i suports, totalment acabada.


169

4.4.19-. Unitats d’obra civil Paviments Abans de procedir a l’estesa de la capa del ferm immediatament superior a la capa de base, es comprovarà amb especial atenció la qualitat dels treballs de refinament i compactació de l’esmentada capa de base i s’executaran els assaigs necessaris. Els percentatges d’humitat del material i de la superfície de base seran els correctes i es comprovaran els pendents transversals. Asfàltics Les mescles asfàltiques en calent seran aprovades pel propi ús de l’encarregat facultatiu, la seva qualitat, característiques i condicions, s’ajustaran a al instrucció pel protocol de fabricació i posta en obra de les mescles bituminoses, així com les instruccions vigents, sobre ferms flexibles. Compliran, en tot moment, les especificacions de la normativa vigent. Es mesuraran i abonaran per tones (Tn) calculades a partir dels metres quadrats (m2) de paviment executat, i amb el gruix definit als plànols del projecte i la densitat real obtinguda als assajos. Els preus inclouran l’execució dels recs d’imprimació i adherència, i de tota l’obra de la pavimentació, inclòs els transport, fabricació, estesa, compactació i els materials (àrids, lligams, filler i possibles additius). Altres paviments Quant a les especificacions dels materials a emprar, les dosificacions dels mateixos, l’equip necessari per a l’execució de les obres, la forma d’executar-les, així com la mesura i abonament de les unitats referides al tipus de paviment, tal com tractaments superficials, macadams o paviments de formigó, s’estarà, en tot moment, a allò que disposa la normativa vigent, llevat dels lligams, que es consideren sempre inclosos en la unitat d’obra definida. 4.5-. Plec de condicions tècniques elèctriques 4.5.1-. Xarxa subterrània de mitja tensió Per a la bona marxa d'execució d'un projecte de línia elèctrica de mitja tensió, és convenient fer una anàlisi dels diferents passos que cal seguir i de la forma de realitzar-los. Inicialment i abans de començar la seva execució, es faran les següents comprovacions i reconeixements: 1.- Comprovar que es disposa de tots els permisos, tant oficials com particulars, per a l'execució del mateix (llicència Municipal d'obertura i tancament de rases, Condicionats d'Organismes, etc.). 2.- Fer un reconeixement, sobre el terreny, del traçat de la canalització, fixant-se en


170

l'existència de boques de rec, serveis telefònics, d'aigua, enllumenat públic, etc... que normalment es puguin apreciar per registres en via pública. 3.- Una vegada realitzat l’esmentat reconeixement s'establirà contacte amb els Serveis Tècnics de les Companyies Distribuïdores afectades (Aigua, Gas, Telèfons, Energia Elèctrica, etc.), perquè assenyalen sobre el pla de planta del projecte, les instal·lacions més pròximes que puguin resultar afectades. 4.- Es també interessant, d'una manera aproximada, fixar les escomeses als habitatges existents d'aigua i de gas, a fi d'evitar, en la mesura que es pugui, el deteriorament de les mateixes en fer les rases. 5.- El Contractista, abans de començar els treballs d'obertura de rases farà un estudi de la canalització, d'acord amb les normes municipals, així com dels passos que siguin necessaris per als accessos a les porxos comerços, garatges, etc..., o com les xapes de ferro que hagin de col·locar-se sobre la rasa per al pas de vehicles, etc... Tots els elements de protecció i senyalització els haurà de tenir disposats el contractista de l'obra abans de donar començament a la mateixa. 4.5.1.1-. Rases La seva execució comprèn: • Obertura de les rases. • Subministrament i col·locació de protecció d'arena. • Subministrament i col·locació de protecció de rases i rajola. • Col·locació de la cinta d'Atenció al cable. • Tapat i piconat de les rases. • Càrrega i transport de les terres sobrants. • Utilització dels dispositius de balisament apropiats. 4.5.1.1.1-. Obertura de les Rases Les canalitzacions, excepte casos de força major, s'executaran en terrenys de domini públic, baix les voreres, evitant angles pronunciats. El traçat serà el més rectilini possible, paral·lel en tota la seva longitud a voreres o façanes dels edificis principals. Abans de procedir al començament dels treballs, es marcaran al paviment de les voreres les zones on s'obriran les rases, marcant tant la seva amplària com la seva longitud i les zones on es deixaran ponts per a la contenció del terreny. Si hi ha estat possible conèixer les escomeses d'altres serveis a les finques construïdes s'indicaran les seves situacions, a fi de prendre les precaucions necessàries. Abans de procedir a l'obertura de les rases s'obriran cates de reconeixement per a confirmar o rectificar el traçat previst. En marcar el traçat de les rases es tindrà en compte el radi mínim que cal deixar en la corba d'acord amb la secció del conductor o conductors que es vagin a canalitzar, de forma que el radi de curvatura d'estesa sigui com a mínim 20 vegades el diàmetre exterior del cable. Les rases s'executaran verticals fins a la profunditat triada, col·locant-se estivacions en els casos en què la naturalesa del terreny ho faci necessari.


171

Es deixarà un pas de 50 cm entre les terres extretes i la rasa, tot al llarg de la mateixa, a fi de facilitar la circulació del personal de l'obra i evitar la caiguda de terres en la rasa. S'han de prendre totes les precaucions precises per a no tapar amb terra registres de gas, telèfons, boques de rec, clavegueres, etc. Durant l'execució dels treballs a la via pública es deixaran passos suficients per a vehicles, així com els accessos als edificis, comerços i garatges. Si és necessari interrompre la circulació es necessitarà una autorització especial. En els passos de carruatges, entrades de garatges, etc., tant existents com futurs, els encreuaments seran executats amb tubs, d'acord amb les recomanacions de l'apartat corresponent i prèvia autorització del Supervisor d'Obra. 4.5.1.1.2-. Col·locació de Proteccions d'Arenes L'arena que s’utilitzi per a la protecció dels cables serà neta, solta, aspra, cruixent al tacte; exempta de substàncies orgàniques, argila o partícules terroses, per això si fóra necessari, es tamisarà o rentarà convenientment. S'utilitzarà indistintament de pedrera o de riu, sempre que tingui les condicions assenyalades anteriorment i les dimensions dels grans seran de dues o tres mil·límetres com a màxim. Quan s’utilitzi la procedent de la rasa, a més de necessitar l'aprovació del Supervisor de l'obra, serà necessari el seu garbellat. Al llit de la rasa anirà una capa de 10 cm de gruix d'arena, sobre la qual es situarà el cable. Per damunt del cable anirà una altra capa de 15 cm de gruix d'arena. Ambdues capes ocuparan l'amplària total de la rasa. 4.5.1.1.3-. Col·locació de Protecció de Raseta i Rajola Damunt de la segona capa d'arena es col·locarà una capa protectora de raseta o rajola, sent la seva amplària de 25 cm quan es tracte de protegir un sol cable o terna de cables en maces. L'amplària s'incrementarà en 12,5 cm per cada cable o terna de cables en maces que s'afegeixi en la mateixa capa horitzontal. Les rajoles o rasetes seran ceràmiques, dures i fabricats amb bones argiles. La seva cocció serà perfecta, tindrà so “campanil” i la seva fractura serà uniforme, sense calzes ni cossos estranys. Tant les rajoles buides com les rasetes estaran fabricats amb fang fi i presentarà cares planes amb estries. Quan s’estenguin dos o més cables tripolars de mitja tensió d'una o diverses ternes de cables unipolars, llavors es col·locarà a tota la base de la rasa una rajola en posició de cantell per a separar els cables quan no es pugui aconseguir una separació de 25 cm entre ells.


172

4.5.1.1.4-. Col·locació de la Cinta d'Atenció al Cable En les canalitzacions de cables de mitja tensió es col·locarà una cinta de policlorur de vinil, que denominarem Atenció a l'existència del cable!, tipus UNESA. Es col·locarà al llarg de la canalització una tira per cada cable de mitja tensió tripolar o terna d'unipolars en maces i en la vertical del mateix a una distància mínima a la part superior del cable de 30 cm. La distancia mínima de la cinta a la part inferior del paviment serà de 10 cm. 4.5.1.1.5-. Tapat i Piconat de les Rases Una vegada col·locades les proteccions del cable assenyalades anteriorment, es reomplirà tota la rasa amb terra de l'excavació ( prèvia eliminació de pedres grosses, tallants o runes que puguin portar ), piconada, havent de realitzar-se els 20 primers cm de forma manual i per a la resta és convenient piconar mecànicament. El tapat de les rases haurà de fer-se per capes successives de deu centímetres de gruix, les quals seran piconades i regades, si fóra necessari, a fi que quedi prou consolidat el terreny. La cinta d'Atenció al cable! Es col·locarà entre dos d'aquestes capes. El contractista serà responsable de les cementacions que es produeixin per la deficiència d'aquesta operació i per tant seran del seu compte posterior reparacions que hagin d'executar-se. 4.5.1.1.6-. Transport a Abocador de les Terres Sobrants Les terres sobrants de la rasa, a causa del volum introduït en cables, arenes, rasetes, així com l’espongí normal del terreny seran retirades pel contractista i portades a abocador. El lloc de treball quedarà lliure d’aquestes terres i completament net. 4.5.1.1.7-. Utilització dels Dispositius de Balisaments Durant l'execució de les obres, aquestes estaran degudament senyalitzades d'acord amb els condicionaments dels Organismes afectats i Ordenances municipals. 4.5.1.1.8-. Dimensions i Condicions Generals d'Execució Es considera com a rasa normal per a cables de mitja tensió la que té 0,60 m d'amplària mitjana i profunditat 1,10 m, tant en voreres com en calçada. Aquesta profunditat podrà augmentar-se per criteri exclusiu del Supervisor d'Obres. La separació mínima entre aquestos de cables tripolars, o de cables unipolars, Components de diferent circuit, haurà de ser de 0,20 m separats per una rajola, o de 25 cm entre capes externes sense rajola intermèdia. La distància entre capes externes dels cables unipolars de fase serà com a mínim de 8 cm amb una rajola o raseta col·locat de cantell entre cada dos d'ells a tot el llarg de les canalitzacions. En ser de 10 cm el llit d'arena, els cables aniran com a mínim a 1 m de profunditat. Quan això no sigui possible i la profunditat sigui inferior a 0,70 m hauran de protegir-se els cables amb xapes de ferro, tubs de fosa o altres dispositius que asseguren una resistència mecànica equivalent, sempre d'acord i amb l'aprovació del Supervisor de l'obra. Quan en obrir cates de reconeixement o rases per a l'estesa de nous cables apareguin altres serveis es compliran els següents requisits.


173

• S'avisarà a l'empresa propietària dels mateixos. L'encarregat de l'obra prendrà les mesures necessàries, en el cas que aquests serveis quedin a l'aire, per a subjectar-los amb seguretat de forma que no sofreixin cap deteriorament. I en el cas en que sigui necessari canviar-los d’ubicació per a poder executar els treballs, es farà sempre d'acord amb l'empresa propietària de les canalitzacions. Mai s'han de deixar els cables estesos, per necessitat de la canalització, de forma que estiguin en tracció, a fi d'evitar que les peces de connexió, tant en entroncaments com en derivacions, puguin deteriorar-se. • S'establiran els nous cables de forma que no s'encreuen amb els serveis establerts, guardant, a ser possible, paral·lelisme amb ells. • Es procurarà que la distància mínima entre serveis sigui de 30 cm a la projecció horitzontal d'ambdós. • Quan en la proximitat d'una canalització hi hagin suports de línies aèries de transport públic, telecomunicació, enllumenat públic, etc., el cable es col·locarà a una distància mínima de 50 cm de les vores extremes dels suports. • Aquesta distància passarà a 150 cm quan el suport estigui sotmès a un esforç de tensió permanent cap a la rasa. En el cas en que aquesta precaució no es pugui prendre, s'utilitzarà una protecció mecànica resistent al llarg de la fundició del suport, prolongada una longitud de 50 cm a un costat i a uns altres de les vores extrems d'aquella, amb l'aprovació del Supervisor de l'obra. Quan en una mateixa rasa es col·loquen cables de baixa i mitja tensió, cada un d'ells haurà de situar-se a la profunditat que li correspongui i portarà la seva corresponent protecció d'arena i raseta. Es procurarà que els cables de mitja tensió vagin col·locats al costat de la rasa més allunyada dels habitatges i els de baixa tensió al costat de la rasa més pròxim als mateixos. D'esta manera s'aconseguirà pràcticament una independència gairebé total entre ambdues canalitzacions. La distància que es recomana guardar a la projecció vertical entre aquestos d'ambdues bandes ha de ser de 25 cm. Els encreuaments en aquest cas, quan els hi hagi, es realitzaran d'acord amb el que indica els plans del projecte. 4.5.1.2-. Ruptura de paviments A més de les disposicions donades per l'entitat propietària dels paviments, per a la ruptura, haurà de tenir-se en compte el següent: • La ruptura del paviment amb maça està rigorosament prohibida, havent de fer el tall del mateix d'una manera neta, amb lajadera. • En el cas que el paviment estigui format per lloses, llambordes, cantells de granit o altres materials, de possible posterior utilització, es llevaran aquests amb la precaució deguda per a no ser danyats, col·locant-se després de forma que no sofreixin cap tipus de deterioració i al lloc que no molesten a la circulació. 4.5.1.3-. Reposició de paviments Els paviments seran reposats d'acord amb les normes i disposicions dictades pel propietari dels mateixos. Haurà d'aconseguir-se una homogeneïtat, de forma que quedi el paviment nou el més igualat possible a l'antic, fent la seva reconstrucció amb peces


174

noves si està compost per lloses, llosetes, etc... En general seran utilitzats materials nous excepte les lloses de pedra, rastell de granit i altres semblants. 4.5.1.4-. Encreuaments (cables entubats) El cable haurà d'anar a l'interior de tubs en els casos següents: • Per a l'encreuament de carrers, camins o carreteres amb tràfic rodat. • A les entrades de carruatges o garatges públics. • Als llocs on per diverses causes no ha de deixar-se temps la rasa oberta. • Als llocs on es cregui necessari per indicació del Projecte o del Supervisor de l'obra. Els materials a utilitzar als encreuaments normals seran de les següents qualitats i condicions: • Els tubs podran ser de ciment, fibrociment, plàstic, fosa de ferro, etc... procedents de fàbriques de garantia, sent el diàmetre que s'assenyala en aquestes normes el corresponent a l'interior del tub i la seva longitud la més apropiada per a l'encreuament que es tracte. La superfície dels tubs serà llisa i es col·locaran de manera que en els seus entroncaments la boca femella estigui situada abans que la boca mascle seguint la direcció de l'estesa probable, del cable, a fi de no danyar a aquest en l’esmentada operació. • El ciment serà Pòrtland o artificial i de marca acreditada i haurà de reunir en els seus assaigs i anàlisis químics, mecànics i de forjat, les condicions de la vigent Instrucció Espanyola del Ministeri d'Obres Públiques. Haurà d'estar envasament i emmagatzemat convenientment perquè no perdre les condicions precises. La direcció tècnica podrà realitzar, quan ho cregui convenient, les anàlisis i assaigs de laboratori que consideri oportuns. En general s'utilitzarà com a mínim el de qualitat P-250 de forjat lent. • L'arena serà neta, solta, aspra, cruixint al tacte i exempta de substàncies orgàniques o partícules terroses, per a això si fosa necessari, es tamisarà i rentarà convenientment. Podrà ser de riu o molla i la dimensió dels seus grans serà de fins a 2 o 3 mm. • Els àrids i gruixuts seran procedents de pedra dura de silici, compacta, resistent, neta de terra i detritus i, a ser possible, que sigui còdol. Les dimensions seran de 10 a 60 mm amb granulometria apropiada. Es prohibeix l'ocupació del “revoltón”, o sigui pedra i arena unida, sense dosificació, així com enderrocs o materials blans. • S'utilitzarà l'aigua de riu o brollador, quedant prohibit l'ocupació d'aigües procedents de pantans. • La dosificació a utilitzar per a la barreja serà la normal en aquest tipus de formigons per a fundicions, recomanant-se la utilització de formigons preparats en plantes especialitzades. Els treballs d'encreuaments, tenint en compte que la seva duració és major que els d'obertura de rases, començaran abans per a tenir tota la rasa disposada per a l’estesa del cable. Aquests encreuaments seran sempre rectes, i en general, perpendiculars a la direcció de la calçada. Sobresortiran a la vorera, cap a l'interior, uns 20 cm del rastell ( havent de construir-se en els extrems un envà per a la seva fixació ). El diàmetre dels tubs serà de 20 cm. La seva col·locació i la secció mínima del cimentat respondrà al que s’indica en els plans. D'altra banda, els tubs estaran cimentats en tota la seva longitud. Quan per impossibilitat de fer la rasa a la profunditat normal els cables estiguin situats a


175

menys de 80 cm de profunditat, es disposaran en comptes de tubs de fibrociment lleuger, uns tubs metàl·lics o de resistència anàloga per al pas de cables per aquesta zona, prèvia conformitat del Supervisor d'Obra. Els tubs buits, ja sigui mentre s'executa la canalització o que en acabar-se la mateixa es quedin de reserva, hauran de tapar-se amb raseta i algeps, deixant al seu interior un fil d'Aram galvanitzat per a guiar posteriorment els cables en la seva estesa. Els encreuaments de vies fèrries, cursos d'aigua, etc... hauran de projectar-se amb tot detall. S'ha d'evitar la possible acumulació d'aigua o de gas al llarg de la canalització, situant convenientment pous de fuga en relació al perfil altimètric. Als trams rectes, cada 15 o 20 m segons el tipus de cable, per a facilitar el seu estesa es deixaran cates obertes d'una longitud mínima de 3 m en les que s'interromprà la continuïtat del tub. Una vegada estesa el cable, aquestes cates es taparan cobrint prèviament el cable amb canals o migs tubs, rebent les seves unions amb ciment o deixant arquetes fàcilment localitzables per a posteriors intervencions, segons indicacions del Supervisor d'Obres. Per a cimentar els tubs es procedirà del mode següent: Es tira prèviament una solera de formigó ben anivellada d'uns 8 cm de gruix sobre la qual s'assenta la primera capa de tubs separats entre si uns 4 cm procedint-se a continuació a cimentar-los fins a cobrir-los del tot. Sobre aquesta nova solera es col·loca la segona capa de tubs, en les condicions ja citades, que se cimentarà igualment en forma de capa. Si hi ha més tubs es procedeix tenint en compte que, en l'última capa, el formigó s'aboca fins al nivell total que hagi de tenir. En els canvis de direcció es construiran arquetes de formigó o rajola, sent les seves dimensions les necessàries perquè el radi de curvatura d'estesa sigui com a mínim 20 vegades el diàmetre exterior del cable. No s'admetran angles inferiors a 90º i encara aquests es limitaran als indispensables. En general els canvis de direcció es faran amb angles grans. Com a norma general, en alineacions superiors a 30 m seran necessàries les arquetes intermèdies de mitja corba en els trams d'estesa i que no estiguin distants entre si més de 30 m. Les arquetes només estaran permeses en voreres o llocs per què normalment no ha d'haver-hi trànsit rodat; si això excepcionalment fora impossible, es reforçaran mitjançant marcs i tapes. A l'arqueta, els tubs quedaran a uns 25 cm per damunt del fons per a permetre la col·locació de corrons en les operacions d'estesa. Una vegada estès el cable els tubs es taponaran amb algeps de forma que el cable quedi situat en la part superior del tub. L'arqueta es massissarà amb arena fins a cobrir el cable com a mínim. La situació dels tubs a l'arqueta serà la que permeti el màxim radi de curvatura. Les arquetes podran ser enregistrables o tancades. En el primer cas hauran de tenir tapes metàl·liques o de formigó proveïdes d'argolles o ganxos que faciliten la seva obertura. El fons d'aquestes arquetes serà permeable de forma que permeti la filtració de l'aigua de pluja. Si les arquetes no són enregistrables es cobriran amb els materials necessaris per a Evitar el seu enfonsament. Sobre aquesta coberta es tirarà una capa de terra i sobre ella es reconstruirà el paviment.


176

4.5.1.5-. Creuaments i paral·lelisme amb altres instal·lacions L'encreuament de línies elèctriques subterrànies amb ferrocarrils o vies fèrries haurà de realitzar-se sempre baix tub. L’esmentat tub sobrepassarà les instal·lacions de servei en una distància d'1,50 m i a una profunditat mínima d'1,30 m respecte a la cara inferior de les travesses. En qualsevol cas se seguiran les instruccions del condicionat de l'organisme competent. En el cas de creuaments entre dues línies elèctriques subterrànies directament enterrades, la distància mínima a respectar serà de 0,25 m La mínima distància entre la generatriu del cable d'energia i la d'una conducció metàl·lica no ha de ser inferior a 0,30 m A més entre el cable i la conducció ha d'estar interposada una planxa metàl·lica de 3 mm de gruix com a mínim o una altra protecció mecànica equivalent, d'amplària igual almenys al diàmetre de la conducció i de totes maneres no inferior a 0,50 m. Anàloga mesura de protecció ha d'aplicar-se en el cas que no sigui possible tenir el punt de creuament a distància igual o superior a 1 m d'un entroncament del cable. En el paral·lelisme entre el cable d'energia i conduccions metàl·liques enterrades s'ha de mantenir en tot cas una distància mínima en projecció horitzontal de: • 0,50 m per a gasoductes. • 0,30 m per a altres conduccions. En el cas de creuament entre línies elèctriques subterrànies i línies de telecomunicació subterrània, el cable d'energia elèctrica ha de ser, normalment, estar situat per baix del cable de telecomunicació. La distància mínima entre la generatriu externa de cada un dels dos cables no ha de ser inferior a 0,50 m. El cable col·locat superiorment ha d'estar protegit per un tub de ferro de 1m de llarg com a mínim, de tal forma que es garanteixi que la distància entre les generatrius exteriors dels cables a les zones no protegides, sigui major que la mínima distància establerta en el cas de paral·lelisme mesura en projecció horitzontal. L’esmentat tub de ferro ha d'estar protegit contra la corrosió i presentar una adequada resistència mecànica; el seu gruix no serà inferior a 2 mm. On per justificades exigències tècniques, no pugui ser respectada l'esmentada distància mínima sobre el cable inferior, ha de ser aplicada una protecció anàloga a la indicada per al cable superior. En tot cas, la distància mínima entre els dos dispositius de protecció no ha de ser inferior a 0,10 m. El creuament no ha d'efectuar-se en correspondència amb una connexió del cable de telecomunicació i no ha d'haver-hi entroncaments sobre el cable d'energia, a una distancia inferior a 1 m. En el cas de paral·lelisme entre línies elèctriques subterrànies i línies de telecomunicació subterrànies, aquests cables han d'estar a la major distància possible entre si. On s’exigeixin dificultats tècniques importants, es pot admetre una distància mínima en projecció sobre un pla horitzontal, entre els punts més pròxims de les


177

generatrius dels cables, no inferior a 0,50 m en els cables interurbans o a 0,30 m en els cables urbans. 4.5.1.6-. Estesa de cables 4.5.1.6.1 Maneig i Preparació de Bobines Quan es desplaci la bobina en terra rodant-la, cal fixar-se en el sentit de rotació, generalment indicat en ella amb una fletxa, a fi d'evitar que s’afluixi el cable enrotllat en la mateixa. La bobina no ha d'emmagatzemar-se sobre un terra bla. Abans de començar l’estesa del cable s'estudiarà el punt més apropiat per a situar la bobina, generalment per facilitat l'estesa. En el cas de sòls amb pendent sol ser convenient el canalitzar costa baix. També cal tenir en compte que si hi ha molts passos amb tubs, s'ha de procurar col·locar la bobina en la part més allunyada dels mateixos, a fi d'evitar que passi la major part del cable pels tubs. En el cas del cable trifàsic no es canalitzarà des del mateix punt en dues direccions oposades a fi que les espirals dels trams es corresponguin. Per a l’estesa, la bobina estarà sempre elevada i subjecta per un cavallets i gats de potència apropiada al pes de la mateixa. 4.5.1.6.2-. Estesa de Cables en Rasa Els cables han de ser sempre desenrotllats i posats al seu lloc amb la major atenció, evitant que sofreixin torsió, facin bucles, etc... i tenint sempre en compte que el radi de curvatura del cable haver de ser superior a 20 vegades el seu diàmetre durant la seva estesa, i superior a 10 vegades el seu diàmetre una cop instal·lat. Quan els cables s’estenguin a mà, els homes estaran distribuïts d'una manera uniforme al llarg de la rasa. També es pot canalitzar mitjançant cavallets, tirant de l'extrem del cable, a què s'haurà adoptat un cap apropiat, i amb un esforç de tracció per mm2 de conductor que no ha de sobrepassar el que indiqui el fabricant del mateix. En qualsevol cas, l'esforç no serà superior a 4 kg/mm² en cables trifàsics i a 5 kg/mm² per a cables unipolars, ambdós casos amb conductors de coure. Quan es tracte d'alumini han de reduir-se a la meitat. Serà imprescindible la col·locació de dinamòmetre per a mesurar l’esmentada tracció mentre s'estén. L’estesa es farà obligatòriament sobre corrons que puguin girar lliurement i construïts de forma que no puguin danyar el cable. Es col·locaran en les corbes els corrons de corba precisos de manera que el radi de curvatura no sigui menor de vint vegades el diàmetre del cable. Durant l’estesa del cable es prendran precaucions per a evitar al cable esforços importants, així com que sofreixi cops o fregades. No es permetrà desplaçar el cable, lateralment, per mitjà de palanques o altres útils, sinó que s'haurà de fer sempre a mà. Només de manera excepcional s'autoritzarà desenrotllar el cable fora de la rasa, en casos molt específics i sempre baix la vigilància del Supervisor de l'obra.


178

Quan la temperatura ambient sigui inferior a 0 graus centígrads no es permetrà fer l’estesa del cable a causa de la rigidesa que pren l'aïllament. La rasa, en tota la seva longitud, haurà d'estar coberta amb una capa de 10 cm d'arena fina en el fons, abans de procedir a l’estesa del cable. No es deixarà mai el cable estes en una rasa oberta, sense haver pres abans la precaució de cobrir-lo amb la capa de 15 cm d'arena fina i la protecció de raseta. En cap cas es deixaran els extrems del cable en la rasa sense haver assegurat abans una bona estanqueïtat dels mateixos. Quan dos cables es canalitzen per a ser empalmats, si estan aïllats amb paper impregnat, s'encreuaran almenys un metre a fi de sanejar les puntes i si tenen aïllament de plàstic el creuament serà com a mínim de 50 cm. Les rases, una vegada obertes i abans d'estendre el cable, es recorreran amb deteniment per a comprovar que es troben sense pedres o altres elements durs que puguin danyar als cables en el seva estesa. Si amb motiu de les obres de canalització apareguessin instal·lacions d'altres serveis, es prendran totes les precaucions per a no danyar-les, deixant-les, en acabar els treballs, en la mateixa forma en què es trobaven inicialment. Si involuntàriament es causés alguna avaria en els serveis, s'avisarà amb tota urgència a l'oficina de control d'obres i a l'empresa corresponent, a fi que procedeixen a la seva reparació. L'encarregat de l'obra per part del Contractista, tindrà els senyals dels serveis públics, així com el seu número de telèfon, per si s’hagués de cridar per comunicar una avaria. Si els pendents són molt pronunciats, i el terreny és rocós e impermeable, s'està exposat que la rasa de canalització serveixi de drenatge, amb la qual cosa s'originaria un arrossegament de l'arena que serveix de llit als cables. En aquest cas, si és un talús, s'haurà de fer la rasa al biaix per a disminuir el pendent, i de no ser possible, és convenient que en aquesta zona es porti la canalització entubada i rebuda amb ciment. Quan dues o més cables de mitja tensió discorren paral·lels entre dos subestacions, centres de repartiment, centres de transformació, etc..., hauran de senyalitzar-se degudament, per a facilitar la seva identificació en futures obertures de la rasa utilitzant per a això cada metre i mig, cintes adhesives de colors diferents per a cada circuit, i en faixes d'amplades diferents per a cada fase si són unipolars. De totes maneres, en anar separats els seus eixos 20 cm mitjançant una rajola o raseta col·locat de cant al llarg de tota la rasa, es facilitarà el reconeixement d'aquests cables que a més no han d'encreuar-se en tot el recorregut entre dos Centres de Transformació. En el cas de canalitzacions amb cables unipolars de mitja tensió formant ternes, la identificació és més dificultosa i per això és molt important que els cables o maces de cables no canvien de posició en tot el seu recorregut com vam acabar d'indicar. A més es tindrà en compte el següent: • Cada metre i mig seran col·locats per fase una volta de cinta adhesiva i permanent, indicatiu de la fase 1, fase 2 i fase 3 utilitzant per a això els colors normalitzats quan es tracte de cables unipolars. • D'altra banda, cada metre i mig embolicant les tres fases, es col·locaran unes voltes de cinta adhesiva que agrupi els conductors i els mantingui units, excepte indicació en contra del Supervisor d'Obres. En el cas de diverses ternes de cables en maces, les voltes de cinta citades hauran de ser de colors diferents que permeten distingir un


179

circuit d'un altre. • Cada metre i mig, embolicant cada conductor de mitja tensió tripolar, seran col·locades unes voltes de cinta adhesives i permanent d'un color distint per a cada circuit, procurant a més que l'ample de la faixa sigui distint en cada un. 4.5.1.6.3-. Estesa de Cables en Tubulars Quan el cable es s’estengui a mà o amb cavallets i dinamòmetre, i hagi de passar el mateix per un tub, es facilitarà aquesta operació mitjançant una corda, unida a l'extremitat del cable, que portarà incorporat un dispositiu de mànega tira cables, tenint atenció que l'esforç de tracció sigui el més dèbil possible, a fi d'evitar allargament de la funda de plom, segons s'ha indicat anteriorment. Se situarà una persona a l'embocadura de cada encreuament de tub, per a guiar el cable i evitar el deterioració del mateix o fregades al tram de l'encreuament. Els cables de mitja tensió unipolars d'un mateix circuit, passaran tots junts per un mateix tub deixant-los sense encintar dins del mateix. Mai s'hauran de passar dos cables trifàsics de mitja tensió per un tub. En aquells casos especials que a judici del Supervisor de l'obra s'instal·len els cables unipolars per separat, cada fase passarà per un tub i en aquestes circumstàncies els tubs no podran ser mai metàl·lics S'evitaran en la mesura que es pugui les canalitzacions amb grans trams entubats i si això no fóra possible es construiran arquetes intermèdies als llocs marcats en el projecte, o si no n'hi ha on l’indiqui el Supervisor d'Obra ( segons s'indica en l'apartat d'encreuaments amb cables entubats). Una vegada estes el cable, els tubs es taparan perfectament amb cinta de yute Pirelli Atapeir o semblant, per a evitar l'arrossegament de terres, rosegadors, etc., pel seu interior i servir al mateix temps de coixinet del cable. Per això se serra el rotlle de cinta en sentit radial i s'ajusta als diàmetres del cable i del tub llevant les voltes que sobren. 4.5.1.7-. Entroncaments Es realitzaran els corresponents entroncaments indicats en el projecte, qualsevol que sigui el seu aïllament: paper impregnat, polímer o plàstic. Per a la seva confecció se seguiran les normes donades pel director d'Obra o si no n'hi ha les indicades pel fabricant del cable o el dels entroncaments. En els cables de paper impregnat es tindrà especial atenció en no trencar el paper en doblegar les venes del cable, així com a realitzar els banys d'oli amb la freqüència necessària per a evitar coqueres. El tall dels rotlles de paper es farà per esgarrat i no amb tisora, navalla, etc. En els cables d'aïllament sec, es prestarà especial atenció a la neteja de les traces de cinta semiconductora perquè ofereixen dificultats a la vista i els efectes d'una deficiència en aquest sentit poden originar la fallada del cable en servei.


180

4.5.1.8-. Terminals S'utilitzarà el tipus indicat en el projecte, seguint per a la seva confecció les normes que dicti el director d'Obra o si no n'hi ha el fabricant del cable o el dels terminals. En els cables de paper impregnat es tindrà especial atenció en les soldadures, de forma que no quedin porus per on pugui passar humitat, així com en el farciment de les botelles , realitzantse aquest amb escalfament previ de la botella terminal i de forma que la pasta sobrepassi per la part superior. Així mateix, es tindrà especial atenció en el doblegat dels cables de paper impregnat, per a no fregar el paper, així com en la confecció del con difusor de fluxos en els cables de camp radial, prestant atenció especial a la continuïtat de la pantalla. Es recorden les mateixes normes sobre el tall dels rotlles de paper, i la neteja dels trossos de cinta semi conductora donades en l'apartat anterior d'Entroncaments. 4.5.1.9-. Auto vàlvules i seccionador Els dispositius de protecció contra sobretensions d'origen atmosfèric seran parallamps autovalvulars tal com s'indica en el corresponent apartat de la Memòria Descriptiva, col·locats sobre el suport d'entroncament, immediatament després del Seccionador segons el sentit del corrent. El conductor de terra del para – raig es col·locarà per l'interior del suport resguardat per les cares de l'angular del muntatge i fins a tres metres del terra i anirà protegit mecànicament per un tub de material no ferro magnètic. El conductor de terra a emprar serà de coure aïllat per a la tensió de servei, de 50 mm² de secció i s'unirà als elèctrodes de barra necessaris per a aconseguir una resistència de terra inferior a 20 Ω. La separació d'ambdues preses de terra serà com a mínim de 5 m. Es posarà especial atenció a deixar regulat perfectament l'accionament del comandament del seccionador. Els conductors de terra travessaran la fonamentació del suport mitjançant tubs de fibrociment de 6 cm inclinats de manera que partint d'una profunditat mínima de 0,60 m surtin el més recte possible de la peanya en els punts de baixada dels seus respectius conductors. 4.5.1.10-. Ferramentes i connexions Es procurarà que els suports de les botelles terminals quedin fixos tant a les parets dels centres de transformació com a les torres metàl·liques i tinguin la necessària resistència mecànica per a suportar el pes dels suports, botelles terminals i cable. Així mateix, es procurarà que quedin completament horitzontals. 4.5.1.11-. Transport de bobines de cables La càrrega i descàrrega, sobre camions o remolcs apropiats, es farà sempre mitjançant una barra adequada que passi per l'orifici central de la bobina. En cap concepte es podrà retenir la bobina amb cordes, cables o cadenes que abracen la bobina i es recolzen sobre la capa exterior del cable enrotllat, així mateix no es podrà deixar caure la bobina al terra des d'un camió o remolc.


181

4.5.2-. Centres de transformació 4.5.2.1-. Obra civil Els edificis, locals o recintes destinats a allotjar al seu interior la instal·lació elèctrica descrita en el present projecte, compliran les Condicions Generals prescrites en les Instruccions del MIE-RAT 14 de Reglament de Seguretat en centrals Elèctriques, referents a la seva situació, inaccessibilitat, passos i accessos, conduccions i emmagatzematge de fluids combustibles I d'aigua, clavegueram i canalitzacions, etc. Els centres estaran constituïts enterament amb materials no combustibles. Els elements que delimiten cada Centre (murs exteriors, cobertes, solera, portes, etc...), així com els estructurals en ell continguts (columnes, bigues, etc...) tindran una resistència al foc d'acord amb la norma NBE CPI-96. Els materials constructius del revestiment interior (paraments, paviment i sostre) seran de classe MO d'acord amb la Norma UNEIX 23727. Tal com s'indica en el corresponent apartat de la Memòria Descriptiva, els murs del Centre hauran de tenir entre els seus paraments una resistència mínima de 100.000 Ω a més de la seva realització. La mesura d'aquesta resistència es realitzarà aplicant una tensió de 500 V entre dues plaques de 100 cm2 cada una. Els centres de Transformació tindran un aïllament acústic de forma que no transmeten nivells sonors superiors als permesos per les Ordenances municipals. Concretament, no se superaran els 30 dBA durant el període nocturn i els 55 dBA durant el període diürn. Cap de les obertures dels centres de transformació serà tal que permeti el pas de cossos sòlids de més de 12 mm de diàmetre. Les obertures pròximes a parts en tensió no permetran el pas de cossos sòlids de més de 2,5 mm de diàmetre. A més, existirà una disposició laberíntica que impedeixi tocar algun objecte o part en tensió. 4.5.2.2-. Aparamenta de mitja tensió L'aparamenta de Mitja Tensió estarà constituïda per conjunts compactes sèrie CGC de la casa ORMAZABAL. Cada un d'aquests conjunts es trobarà baix una envoltant metàl·lica i estaran dissenyats per a una tensió admissible de 36 kV. L'Aparamenta de Mitja Tensió complirà amb les següents normes: Normes Nacionals: RU-6405A RU- 6407 UNEIX-20.099 UNEIX-20.100 UNEIX-20.104 UNEIX-20.135 MIE RAT Normes Europees: BS-5227 CEI-265 CEI-298 CEI-129 L'interruptor i el seccionador de posada a terra hauran de ser un únic aparell de tres posicions (obert, tancat i lloc a terra), a fi d'assegurar la impossibilitat de tancament simultani de l'interruptor i el seccionador de posada a terra. L'interruptor haurà de ser


182

capaç de suportar al 100% de la seva intensitat nominal més de 100 maniobres de tancament i obertura, corresponent a la categoria B segons la norma CEI 265. 4.5.2.2.1-. Característiques Constructives Els conjunts compactes hauran de tenir una envoltant única amb dielèctric d'hexaflorur de sofre. Tota l'aparamenta estarà agrupada a l'interior d'un cub metàl·lic estanca complert d'hexafluorur de sofre. Al cub hi haurà una sobre pressió de 0,3 bar sobre la pressió atmosfèrica. S'haurà de trobar segellada de tal forma que garanteixi que almenys durant 30 anys no sigui necessari la reposició de gas. El cub complirà amb la norma CEI 56 (annex EE). En la part posterior es disposarà d'una clapeta de seguretat que asseguri l'evacuació de les eventuals sobre pressions que es puguin produir, sense dany ni per a l'operari ni per a les instal·lacions. La seguretat d'explotació serà completada pels dispositius d'enclavament pel cadenat existents en cada un dels eixos d'accionament. Seran cel·les d'interior i el seu grau de protecció segons la Norma 20-324-94 serà IP 307 quant a envoltant externa. Els cables es connectaran des de la part frontal de les cabines. Els accionaments manuals aniran reagrupats en el frontal de la cel·la a una altura ergonòmica a fi de facilitar l'explotació. L'interruptor serà en realitat interruptor – seccionador. En la part frontal superior de cada cel·la es disposarà un esquema sinòptic del circuit principal, que continga els eixos d'accionament de l'interruptor i del seccionador de posada a terra. S'inclourà també en aquest esquema la senyalització de posició de l'interruptor. Aquesta senyalització estarà lligada directament a l'eix de l'interruptor sense mecanismes intermedis, d'aquesta forma s'assegura la màxima fiabilitat. Les cel·les respondran en la seva concepció i fabricació a la definició d'aparamenta baix envoltant metàl·lica amb diversos compartiments d'acord amb la norma UNEIX 20099. A continuació s'aniran detallant les característiques que hauran de complir els diferents compartiments que componen les cel·les. 4.5.2.2.2-. Compartiment d'Aparellatge Estarà ple de SF6 i segellat per a tota la vida segons es defineix en la recomanació CEI 298- 90. El sistema de segellat serà comprovat individualment en fabricació i no es requerirà cap manipulació del gas durant tota la vida útil de la instal·lació (fins a 30 anys). La pressió relativa d'emplenament serà 0,3 bars. Tota sobre pressió accidental originada a l'interior del compartiment aparellatge estarà limitada per l'obertura de la part posterior del carter. Els gasos seran canalitzats cap a la part posterior de la cabina sense cap manifestació o projecció en la part frontal. Les maniobres de tancament i obertura dels interruptors i tancament dels seccionadors deposada a terra s'efectuaran amb l'ajuda d'un mecanisme d'acció brusca independent de l'operador. El seccionador de posada a terra dins del SF6, haurà de tenir un poder de tancament en curtcircuit de 40 kA. L'interruptor realitzarà les funcions de tall i seccionament 4.5.2.2.3-. Compartiment del Joc de Barres Es compondrà de tres barres aïllades de coure connexionades mitjançant caragols de cap


183

Allèn de M8. El parell de cargolar serà de 2,8 mdaN. 4.5.2.2.4-. Compartiment de Connexió de Cables Es podran connectar cables secs i cables amb aïllament de paper impregnat. Les Extremitats dels cables seran: • Simplificades per a cables secs. • Termorretràctils per a cables de paper impregnat. 4.5.2.2.5-. Compartiment de Comandament Conté els comandaments de l'interruptor i del seccionador de posada a terra, així com la senyalització de presència de tensió. Es podran muntar en obra els següents accessoris si es requereixen posteriorment: • Motoritzacions • Bobines de tancament i/o obertura • Contactes auxiliars Aquest compartiment haurà de ser accessible en tensió, podent-se motoritzar, afegir accessoris o canviar comandaments mantenint la tensió al centre. 4.5.2.2.6-. Compartiment de Control En el cas de comandaments motoritzats, aquest compartiment estarà equipat de borns de connexió i fusibles de baixa tensió. En qualsevol cas, aquest compartiment serà accessible amb tensió tant en barres com en els cables. 4.5.2.2.7-. Talla circuits Fusibles En la protecció rupto fusible s'utilitzaran fusibles del model i calibre indicats en el capítol de Càlculs d'aquesta memòria. Els fusibles compliran les normes DIN 43-625 i R.U. 6.407-B. S'instal·laran en tres compartiments individuals estancs. L'accés a aquests compartiments estarà enclavat amb el seccionador de posada a terra. Aquest últim posarà a terra ambdós extrems dels fusibles. 4.5.2.3-. Transformadors El transformador o transformadors a instal·lar serà trifàsic, amb neutre accessible en Baixa Tensió, refrigeració natural en bany d'oli, amb regulació de tensió primària mitjançant commutador accionable estant el transformador desconnectat, servei continu i la resta de característiques detallades en la memòria. La col·locació de cada transformador es realitzarà de forma que aquest quedi correctament instal·lat sobre les bigues de suport. 4.5.2.4-. Normes d'execució de les instal·lacions Totes les normes de construcció e instal·lació del centre s'ajustaran, en tot cas, als plans, mesures i qualitats que s'expressen, així com a les directrius que la Direcció Facultativa estimi oportunes.


184

A més del compliment d'allò que s'ha exposat, les instal·lacions s'ajustaran a les normatives que li poguessin afectar, emanades per organismes oficials i en particular les de la pròpia companyia elèctrica. L'apilament de materials es farà de forma que aquests no sofreixin alteracions durant el seu dipòsit a l'obra, havent de retirar i reemplaçar tots els que haguessin sofert alguna descomposició o defecte durant la seva estada, manipulació o col·locació en l'obra. 4.5.2.5-. Proves reglamentàries L'aparamenta elèctrica que compon la instal·lació haurà de ser sotmesa als diferents assaigs de tipus i de sèrie que contemplen les normes UNEIX o recomanacions UNESA conforme a les quals estigui fabricada. Així mateix, una vegada executada la instal·lació, es procedirà, per part d'una entitat acreditada pels organismes públics competents a l'efecte, al mesurar reglamentàriament els següents valors: • Resistència d'aïllament de la instal·lació • Resistència del sistema de posada a terra. • Tensions de pas i de contacte. 4.5.2.6-. Condicions d'ús, manteniment i seguretat 4.5.2.6.1-. Prevencions Generals • Queda terminantment prohibida l'entrada al local d'aquesta estació a tota persona aliena al servei i sempre que l'encarregat del mateix se absent, haurà de deixar-lo tancat amb clau. • Es posaran en lloc visible del local, i a la seva entrada, plaques d'avís de "Perill de mort". • A l'interior del local no hi haurà més objectes que els destinats al servei del Centre de Transformació, com a banqueta, guants, etc... • No està permès fumar, ni encendre llumins, ni qualsevol altra classe de combustible a l'interior del local del Centre de Transformació i en cas d'incendi no s'emprarà mai aigua. • No es tocarà cap part de la instal·lació en tensió, encara que s'estigui aïllat. • Totes les maniobres s'efectuaran col·locant-se convenientment sobre la banqueta. • En lloc ben visible estaran col·locades les instruccions relatives als socors que han de prestar-se en els accidents causats per electricitat, havent d'estar el personal instruït pràcticament a aquest respecte, per a aplicar-les en cas necessari. • També, i en lloc visible, ha de figurar el present reglament i esquema de totes les connexions de la instal·lació, aprovat pel Departament d'Indústria, a què es passarà avís en el cas d'introduir alguna modificació en aquest Centre de Transformació, per a la seva inspecció i aprovació. 4.5.2.6.2-. Posada en Servei • Es connectarà primer els seccionadors de mitja tensió i a continuació l'interruptor, deixant en buit el transformador. Posteriorment, es connectarà l'interruptor general de baixa tensió, procedint en últim terme a la maniobra de la xarxa de baixa tensió.


185

• Si en posar en servei una línia es disparés l'interruptor automàtic o hi hagués fusió de cartutxos fusibles, abans de tornar a connectar es reconeixerà detingudament la línia i instal·lacions i si s'observés alguna irregularitat, s'adonarà de mode immediat a l'empresa subministradora d'energia elèctrica. 4.5.2.6.3-. Separació de Servei • Es procedirà en ordre invers al determinat en l'apartat 8, o sigui, desconnectant la xarxa de baixa tensió i separant després l'interruptor de mitja tensió i seccionadors. • Si l'interruptor fora automàtic, els seus relès han de regular-se per tir instantani amb sobrecàrrega proporcional a la potència del transformador, segons la classe de la instal·lació. • A fi d'assegurar un bon contacte en les mordasses dels fusibles i fulles dels interruptors així com en les borns de fixació de les línies d'alta i de baixa tensió, la neteja s'efectuarà amb la deguda freqüència. Si es tingués d'intervenir en la part de la línia compresa entre la cel·la d'entrada i el seccionador aeri exterior, s'avisarà per escrit a la companyia subministradora d'energia elèctrica perquè talli el corrent en la línia alimentadora. Els treballs no podran començar sense la conformitat d'aquesta, que no restablirà el servei fins a rebre, amb les necessàries garanties, la notificació que la línia d'alta es troba en perfectes condicions, per a garantir la seguretat de persones i coses. • La neteja es farà sobre banqueta i amb draps perfectament secs. L'aïllament que és necessari per a garantir la seguretat personal, només s'aconsegueix tenint la banqueta en perfectes condicions i sense recolzar en metalls o altres materials derivats a terra. 4.5.2.6.4-. Prevencions Especials • No es modificaran els fusibles i al canviar-los s'empraran de les mateixes característiques de resistència i corba de fusió. • No deu sobrepassar els 60ºC la temperatura del líquid refrigerant, en els aparells que el tinguessin, i quan es precisi canviar-lo s'emprarà de la mateixa qualitat i característiques. • Han d’estar humides freqüentment les preses de terra. Es vigilarà el bon estat dels aparells, i quan s'observés alguna anomalia en el funcionament del Centre de Transformació, es posarà en coneixement de la companyia subministradora, per a corregir-la d'acord amb ella.


186

4.5.3-. Xarxa subterrània de baixa tensió 4.5.3.1-. Traçat de línia i obertura de rases 4.5.3.1.1-. Traçat Les canalitzacions, excepte casos de força major, s'executaran en terrenys de domini públic, baix les voreres o calçades, evitant angles pronunciats i d'acord amb el projecte. El traçat serà el més rectilini possible, paral·lel en tota la seva longitud a vorades o façanes dels edificis principals, amb compte de no afectar a les fonamentacions dels mateixos. 4.5.3.1.2-. Obertura de Rases Abans de començar els treballs, es marcaran al paviment les zones on s'obriran les rases (terme que s'utilitzarà en el que segueix per a designar l'excavació en què s'han d'instal·lar els cables ) marcant tant la seva amplària com la seva longitud i les zones on es deixen claus per a la contenció del terreny. Si hi ha possibilitat de conèixer les connexions d'altres serveis a les finques existents, s'indicaran les seves situacions a fi de prendre les precaucions necessàries. Abans de procedir a l'obertura de les rases, s'obriran cates de reconeixement per a confirmar o rectificar el traçat previst. S'estudiarà la senyalització d'acord amb les normes municipals i es determinaran les proteccions precises tant de les rases com dels passos que siguin necessaris per als accessos als portals, comerços, garatges, etc..., així com les xapes de ferro que s’hagin de col·locar sobre la rasa per al pas de vehicles. En marcar el traçat de les rases, es tindrà en compte el radi mínim de curvatura de les mateixes, que no podrà ser inferior a 10 vegades el diàmetre dels cables que es vagin a canalitzar en la posició definitiva i 20 vegades en l’estesa. Les rases es faran verticals fins a la profunditat determinada, col·locant-se estivacions en els casos en què la naturalesa del terreny el faci necessari. S'eliminarà tota rugositat del fons que pogués danyar la coberta dels cables i s'estendrà una capa d'arena fina de 0,04 m de gruix, que servirà per a anivellació del fons i seient dels cables quan vagin directament enterrats. Es procurarà deixar un pas de 0,05 m entre la rasa i les terres extretes, a fi de facilitar la circulació del personal de l'obra i evitar la caiguda de terres en la rasa . 4.5.3.1.3-. Tanca i Senyalització La zona de treball estarà adequadament Vallada, i disposarà de les senyalitzacions necessàries i d'il·luminació nocturna en color àmbar o roig. La tanca ha d'abraçar tot element que alteri la superfície vial ( casetes, maquinària, materials apilats, etc... ), serà continu en tot el seu perímetre i amb tanques consistents i perfectament alineades, delimitant els espais destinats a vianants, tràfic rodat i canalització. L'obra estarà identificada mitjançant rètols normalitzats pels ajuntaments. S'instal·larà la senyalització vertical necessària per a garantir la seguretat de vianants,


187

automobilistes i personal d'obra. Els senyals de trànsit a disposar seran, com a mínim, les exigides pel Codi de Circulació i les Ordenances vigents. 4.5.3.1.4-. Dimensions de les Rases Les dimensions (amplària i profunditat) de les canalitzacions s'estableixen de manera que la seva realització sigui la més econòmica possible i que, al mateix temps, permeti una instal·lació còmoda dels cables. D'altra banda, segons el corresponent apartat de la Memòria Descriptiva es determina que la profunditat mínima d'instal·lació dels conductors directament enterrats o disposats en conductes serà de 0,60 m, excepte allò que s'ha establert específicament per a creuaments. Aquesta profunditat podrà reduir-se en casos especials degudament justificats, però devent llavors utilitzar-se xapes de ferro, tubs o altres dispositius que asseguren una protecció mecànica equivalent dels cables, tenint en compte que d'utilitzar tubs, ha de col·locar-se al seu interior els quatre conductors de baixa tensió. 4.5.3.1.4.1-. Rases en vorera La profunditat de les rases es fixa en 0,70 m, atenent a les consideracions anteriors. L'amplària de la rasa ha de ser el més reduïda possible, per raons econòmiques, i relacionada amb la profunditat per a permetre una fàcil instal·lació dels cables. Estenent, a més, en compte la dimensió del revestiment de les voreres (llosetes de 20 cm), s'estableix en 0,40 m l'amplària de les mateixes, per als casos d'1 i 2 circuits. Un cas singular són les rases en calçada paral·lela als vorades i amb protecció d'arena, a utilitzar quan la vorera es troba saturada de serveis, en aquest cas la profunditat serà de 90 cm. 4.5.3.1.4.2-. Rases en Calçada, Encreuaments de carrers o carreteres En els casos d'encreuaments, els cables que s'instal·len discorreran per l'interior de tubulars, havent de proveir-se d'un o diversos tubs per a futures ampliacions, depenent el seu nombre de la zona i situació de l'encreuament. Fins a tres tubulars, la profunditat de la rasa serà de 0,90 m i 1,00 m per a 4 o 6 tubulars. Les amplàries de les rases variaran en funció del nombre de tubulars que se Disposen. 4.5.3.1.4.3-. Rases en Guals La profunditat de les rases es fixa en 0,70 m perquè guardi relació amb la de les rases en voreres i passeigs. Les amplàries variaran en funció del nombre de tubulars que s'instal·len. 4.5.3.1.5-. Diversos Cables en la Mateixa Rasa Quan en una rasa coincideixin diversos feixos de cable de BT, es disposaran a la mateixa profunditat, mantenint una separació de 8 cm, com a mínim, entre dos feixos de cables adjacents i s'augmentarà l'amplària de l'excavació així com la de la protecció mecànica.


188

Si es tracta de cables de Baixa i Mitja Tensió que hagin de discórrer per la mateixa rasa, se situaran els de Baixa Tensió a la profunditat reglamentària (60 cm, si es tracta de voreres i passeigs). La distància reglamentària entre ambdós circuits ha de ser de 25 cm; en el cas de no poder aconseguir-se per la dimensió de la rasa, els cables de Mitja Tensió s'instal·laran baix tub. Als guals i encreuaments ambdós circuits de Baixa i Mitja Tensió estaran entubats. Tant una com una altra canalització comptaran amb protecció mecànica . 4.5.3.1.6-. Característiques dels Tubulars Presentaran una superfície interior llisa i tindran un diàmetre intern apropiat al dels cables que hagin d'allotjar i no inferior a 1,5 vegades el diàmetre aparent del feix. Els tubs seran de polietilè d'alta densitat i de diàmetre exterior de 140 mm. 4.5.3.2-. Transport de bobines dels cables. La càrrega o descàrrega, sobre camions o remolcs adequats, es farà sempre mitjançant una barra que passi per l'orifici central de la bobina. En cap concepte, es podrà retenir la bobina amb cordes, cables o cadenes que l'abracen i es recolzen sobre la capa exterior del cable enrotllat; així mateix, no es podrà deixar caure la bobina al terra des del camió o remolc, encara que el sòl estigui cobert d'arena . Quan es desplaci la bobina per terra, rodant-la, caldrà fixar-se en el sentit de rotació, generalment indicat amb una fletxa, a fi d'evitar que s’afluixi el cable enrotllat en la mateixa. Les bobines no han d'emmagatzemar-se sobre un terra bla. Abans de començar l’estesa del cable, s'estudiarà el lloc més adequat per a col·locar la bobina a fi de facilitar l’estesa. En el cas del sòl amb pendent, és preferible realitzar l’estesa en sentit descendent. 4.5.3.3-. Estesa de cables Per a l’estesa, la bobina estarà sempre elevada i subjecta per barres i gats adequats al pes de la mateixa i dispositius de frenada. El desenrotllat del conductor es realitzarà de forma que aquest surti per la part superior de la bobina. El fons de la rasa haurà d'estar cobert en tota la seva longitud amb una capa d'arena fina de 4 cm de gruix abans de procedir a l’estesa dels cables. Els cables han de ser sempre desenrotllats i posats al seu lloc amb la major atenció, evitant que sofreixin torsió, facin bucles, etc., i tenint en compte sempre que el radi de curvatura en l’estesa dels mateixos, encara que sigui accidentalment, no ha de ser inferior a 20 vegades el seu diàmetre. Per a la coordinació de moviments d'estesa es disposarà de personal i els mitjans de comunicació adequats. Quan els cables s’estenguin a mà, els operaris estaran distribuïts d'una manera uniforme al llarg de la rasa. També es pot estendre mitjançant cavallets, tirant de l'extrem del cable a què se li haurà adaptat un cap apropiat i amb un esforç de tracció per mil·límetre quadrat de conductor que no ha d'excedir de 3 kg/mm2. Serà imprescindible la col·locació de dinamòmetres per a mesurar aquesta tracció.


189

L’estesa es farà obligatòriament per corrons que puguin girar lliurement i construïts de forma que no danyen el cable, disposats sobre el fons de la rasa, per a evitar el fregament del cable amb el terreny. Durant l’estesa, es prendran precaucions per a evitar que el cable sofreixi esforços importants, cops o fregades. En les corbes, es prendran les mesures oportunes per a evitar fregaments laterals de cable. No es permetran desplaçar lateralment el cable per mitjà de palanques o altres útils; haurà de fer-se sempre a mà. Només de manera excepcional s'autoritzarà desenrotllar el cable fora de la rasa i sempre sobre corrons. No es deixaran mai els cables estesos en una rasa oberta sense haver pres abans la precaució de cobrir-los amb la capa d'arena fina i la protecció de la placa. En tot moment, les puntes dels cables hauran d'estar segellades mitjançant caputxons termorretràctils o cintes autovulcanitzades per a impedir els efectes de la humitat, no deixant-se els extrems dels cables en la rasa sense haver assegurat abans la bona estanqueïtat dels mateixos. Quan dos cables que es canalitzen vagin a ser empalmats, es solaparan almenys en una longitud de 0,50 m. Les rases es recorreran amb deteniment abans d'estendre el cable per a comprovar que es troben sense pedres o altres elements durs que puguin danyar als cables en la seva estesa. Si amb motiu de les obres de canalització apareguessin instal·lacions d'altres serveis, es prendran totes les precaucions per a no danyar-les, deixant-les, en acabar els treballs, en les mateixes condicions en què es trobaven primitivament. Si involuntàriament es causés alguna avaria als dits serveis, s'avisarà amb tota urgència a l'empresa corresponent a fi que procedeixi a la seva reparació. Cada metre i mig, embolicant les tres fases i el neutre, es col·locarà una subjecció que agrupi els conductors i els mantingui units, evitant la dispersió dels mateixos per efecte dels corrents de curtcircuit o dilatacions. Abans de passar el cable per una canalització entubada, es netejarà la mateixa per a evitar que quedin sortints que puguin danyar-los. A les entrades dels tubulars s'evitarà que el cable fregui amb els costats dels mateixos. Una vegada estesos els cables, els tubs es taparan amb algeps, material expansible o morter ignífug. Es procurarà separar els cables entre si a fi de poder introduir el material de segellat entre ells. Els tubs que s'instal·len i no s'utilitzen es taparan amb rajoles. Quan les línies surtin dels Centres de Transformació s'emprarà el mateix sistema descrit. La part superior dels cables quedarà a 60 cm de profunditat .


190

4.5.3.4-. Creuaments 4.5.3.4.1-. Cables de BT Directament Enterrats Es procurarà efectuar el creuament a una distància superior a 25 cm i la distància mínima del punt d'encreuament fins a un entroncament serà del menys 1 m. En els casos en què no puguin respectar-se aquestes distàncies, el cable que se botiga últim es disposarà separat mitjançant divisions d'adequada resistència mecànica. Segons una resolució de la Generalitat de Catalunya (DOG núm. 1649 Del 25.09.92) aquesta protecció podria ser amb rajoles massisses de 290x140x40 mm, amb una capa d'arena a cada costat de 20 mm mínim. 4.5.3.4.2-. Conductors Telefònics o Telegràfics Subterranis Es procurarà efectuar el creuament a una distància superior a 20 cm, la distància mínima del punt d'encreuament fins a un entroncament serà almenys d'1 m. El cable d'energia deu, normalment, estar situat per baix del cable de Telecomunicació. Si per justificades exigències tècniques no es pogués respectar les distàncies assenyalades, sobre el cable inferior ha d'aplicar-se una protecció d'adequada resistència mecànica. 4.5.3.4.3-. Conduccions d'Aigua i Gas Es procurarà efectuar el creuament a una distància superior a 20 cm, en el cas d'encreuaments amb canonades de gas d'alta pressió (més de 4 bar) aquesta distància mínima serà de 40 cm. No ha d'efectuar-se l'encreuament sobre la projecció vertical de les unions no soldades de la conducció metàl·lica. En el cas de no poder mantenir les distàncies especificades es col·locarà una protecció mecànica d'adequada resistència. No ha d'existir cap entroncament del cable d'energia a una distància inferior a 1m. 4.5.3.5-. Proximitats i paral·lelisme La distància mínima a mantenir entre la canalització de Baixa Tensió i una altra existent de Mitja Tensió (o bé de Baixa Tensió pertanyent a una altra empresa) serà de 25 cm. Entre Baixa Tensió i cables de comunicació la distància a mantenir serà de 20cm. Amb les conduccions enterrades d'aigua i gas, la distància a mantenir serà de 20 cm (si són connexions de serveis serà de 30 cm) i no han de situar-se els cables elèctrics sobre la projecció vertical de la canonada. Per a reduir distàncies, interposar divisòries amb material incombustible i d'adequada resistència mecànica. 4.5.3.6-. Protecció mecànica. Les línies elèctriques subterrànies han d'estar protegides contra possibles avaries produïdes per enfonsament de terres, per contacte amb cossos durs i per xoc de ferramentes metàl·liques en eventuals treballs d'excavació. Per a senyalitzar l'existència de les mateixes i protegir-les, al mateix temps, es col·locarà damunt de la capa d'arena, una placa de protecció. L'amplària s'incrementarà fins a cobrir totes els feixos en cas d'haver-hi més d'una.


191

4.5.3.7-. Senyalització. Tot conjunt de cables ha d'estar assenyalat per una cinta d'atenció, d'acord amb la RU 0205, col·locat a 0,40 m aproximadament, per damunt de la placa de protecció. Quan en la mateixa rasa existeixin línies de tensió diferent (Baixa i Mitja Tensió), en diferents plans verticals, ha de col·locar-se la cinta damunt de cada conducció . 4.5.3.8-. Emplenat de rases. Les ordenances municipals, molt variades, poden exigir l'arreplega de terres "noves" o autoritzar l'ocupació de les procedents de l'excavació i a elles haurà d'atenir-se. En qualsevol cas, s'efectuarà per capes de 15 cm de gruix i amb piconat Mecànic. Al llit de la rasa anirà una capa d'arena fina de 4 cm de gruix cobrint l'amplària total de la rasa. El grossor total de la capa d'arena serà, com a mínim, de 20 cm de gruix, disposada també sobre la totalitat de l'amplària . L'arena que s'utilitzi per a la protecció dels cables serà neta, solta i aspra, exempta de substàncies orgàniques, argila o partícules terroses, per a això es tamisarà o rentarà convenientment si fora necessari. Els primers 30 cm per damunt de la placa de PE, han de reomplir-se amb terra fina exempta d'enderrocs i pedres. Si és necessari, per a facilitar la compactació de les successives capes, es regaran a fi que s'aconsegueixi una consistència del terreny semblant a la que presentava abans de l'excavació. Els enderrocs i materials rocosos es retiraran i portaran a l'abocador. 4.5.3.9-. Reposició de paviments. Els paviments seran reposats d'acord amb les normes i disposicions dictades pel propietari dels mateixos. Haurà d'aconseguir-se una homogeneïtat, de forma que quedi el paviment nou el més igualat possible a l'antic. En general, s'utilitzaran en la reconstrucció, materials nous, excepte les lloses de pedra, llambordes, vorades de granit i altres semblants. 4.5.3.10-. Entroncaments i terminals. Per a la confecció d'entroncaments i terminals se seguiran els procediments establerts pel fabricant i homologats per les empreses. El tècnic supervisor coneixerà i disposarà de la documentació necessària per a avaluar la confecció de l'entroncament o terminació. En concret es revisaran les dimensions del pelat de coberta, utilització de “manguitos” o terminals adequats i el seu encast amb l'utillatge necessari, neteja i reconstrucció de l'aïllament. Els entroncaments s'identificaran amb el nom de l'operari i només s'utilitzaran els materials homologats. La reconstrucció d'aïllament haurà d'efectuar-se amb les mans ben netes, dipositant els materials que componen l'entroncament sobre una lona neta i seca. El muntatge haurà d'efectuar-se ininterrompudament. Els entroncaments unipolars s'efectuaran escalonats, per tant, hauran de tallar-se els cables amb distàncies a partir dels seus extrems de 50 mm, aproximadament.


192

En el supòsit que l'entroncament necessiti una protecció mecànica, s'efectuarà el procediment de confecció adequat, utilitzant a més la caixa de poliester indicat per a cada cas. 4.5.3.11-. Posada a terra. De conformitat amb l'Apartat 4 de la MI BT 006, el conductor neutre de les xarxes subterrànies de distribució pública es connectarà a terra al Centre de Transformació en la forma prevista en el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en centrals Elèctriques, subestacions i Centres de Transformació. Fora del Centre de Transformació és recomanable la seva posada a terra en altres punts de la xarxa a fi de disminuir la seva resistència global a terra. A l'efecte, es disposarà el neutre a terra en tots els armaris i caixes a instal·lar.



5. AMIDAMENTS

AMIDAMENTS Polígon CIM el CAMP

194

Pag. 5. Estat d’amidaments



5.2-. Centres de transformació 196


5.2.2- Instal·lació nous ct’s 197

5.3-. Xarxa Subterrània de baixa tensió 200


5.3.2-.Estesa i accessoris 200

5.4-. Enllumenat Públic 205


5.4.2-. Electricitat, estesa i accesoris enllumenat públic 205


195

5.1-. Xarxa subterrània de mitja tensió 5.1.1-.OBRA CIVIL

Descripció Uts. Longitud Amplada Alçada Parcials Quantitat Preu

Rasa 1C MT obertura a màquina en terra amb protecció arena.

Compren la obertura i demolició de 1m de rasa de 0,4 x 0,9 m, ballat i tapat amb la retirada de les terres sobrants.

2300 2300 2300 Rasa 1C MT obertura a màquina en terra amb protecció de dos tubulars

formigonats. Compren la obertura i demolició de 1m de rasa de 0,4 x 1,10 m, ballat i tapat amb la retirada

de les terres sobrants.

177.84 177.84 177.84 Subministre i col·locació d’arena per al restabliment de la rasa fins 10 cm pel damunt de la generatriu del

tub

2350 2350 2350

Tapat de la rasa i compactat a màquina en capes de 15 cm d’espessor, donant-li la humitat necessària a les terres per a

obtenir una compactació igual o superior al 95 %

2450 2450 2450

Obertura de rasa a ma de 1x1 m per a localitzar la xarxa de MT, preparar el terreny per a realitzar un entroncament

termoretràctil.

10 10

10


196


Subministre i estesa en rasa i tubulars fins 20 m de cable unipolar d’alumini 18/30 kV 3x1x240 mm2.

Compren disposar del mitjans per a l’estesa i descàrrega de la bobina amb grua, sobre un eix que faciliti la seva desenrotllament. Inclou subministre i

col·locació d’abraçadera de manera que les fases d’un mateix circuit quedin unides a

l’interior de la rasa.

2350 2350 2350 Subministre, distribució i col·locació de cinta PE de senyalització de conductors subterranis en l’interior

de la rasa.

2350 2350 2350 Subministre, distribució i col·locació en rasa de 1 m lineal de plaques PE per a la protecció de 1 circuit de

conductors subterranis. Les plaques estaran ensamblades entre elles en

el sentit longitudinal, utilitzant-se plaques de 1 m de longitud per a trams rectes i de 0,5 m per als trams

corbats.

2350 2350 2350 Subministre, distribució i col·locació i ensamblatge de tubs de PE de 160 mm de diàmetre en rasa per a

conductors de MT. Cas que algun tub no sigui ocupat seran

segellats en els seus extrems amb ciment, de forma que s’asseguri la seva estanqueïtat.

18 18 18


197


Confecció de plànols “AS BUILT” de les

instal·lacions realitzades, lliurat en paper vegetal. (entre 1 i 100 m de cable).

15 15 15

Acabat interior termoretràctil per a conductor unipolar sec de secció 1x240 mm2 AL i terminacions 36 kV del tipus endollables i del model M-400LR de

ELSTIMOLD. En el preu s’inclou muntatge, ma d’obra i elements

auxiliars.

15 15 15 Assaig tripolar de l’estesa per a la comprovació del

circuit 3x1x240 18/30 kV i el seu perfecte estat després de la estesa.

5 5 5 5.2-. Centres de transformació

5.2.1-.OBRA CIVIL

Descripció Uts. Longitud Amplada Alçada Parcials Quantitat Preu Omplerta i piconat per a la coronació del terraplè amb material seleccionat, amb capes de 25 cm, com a màxim, amb la compactació del 95 % PM. 100 100 100 Malla electro soldada de filferro corrugats d’acer AEH 500 T de límit elàstic 5100 Kp/cm2, per a l’armadura de lloses, de 15x15 cm, de 6 mm de diàmetre respectivament. 55 55 55


198


Formigó, per a lloses, H-200 de consistència plàstica i amplitud màxima del granulat 20 mm, bolcat amb cubeta. 8 8 8 Llit d’arena per a la col·locació de la ET prefabricada. 150 150 150

5.2.2-. INSTAL·LACIÓ NOUS CT’s


Edifici de transformació PFU-4/36. Envolupant prefabricada de formigó, que inclou al edifici, portes d’accés, portes de transformador reixes de ventilació, canalitzacions per a conductors i ferratges interiors propis del seu ús amb la característica i quantitats exposades en la memòria. Inclou també el transport, muntatge i accessoris. 15 15 15 CGM-CML interruptor seccionador. Cel·la amb envolupant metàl·lica, fabricada per ORMAZABAL, la formada per un mòdul de tensió nominal de 36 kV e intensitat nominal de 400 A de 420 mm d’amplitud x 850 mm de fons x 1800 mm d’alçada. Comandament interruptor manual tipus B. En el preu s’inclou muntatge, connexió al centre de transformació, ma d’obra i elements auxiliars. 30 30 30


199


Cel·la CGM-CML protecció fusibles. Cel·la amb envolupant metàl·lica, fabricada per ORMAZABAL, formada per un mòdul de tensió nominal 36 kV e intensitat nominal 400 A de 420 mm d’amplitud x 850 mm de fondària x 1800 mm d’alçada. Comandament interruptor manual tipus B. En el preu s’inclouen muntatge, connexió al centre de transformació, ma d’obra i elements auxiliars. 15 15 15 Conductors de MT 18/30 kV del tipus DHV, unipolars, amb aïllament de etilè – propilè i pantalla amb corona, sense armadura i amb coberta de PVC, amb conductors de secció i material 1x150 AL utilitzant 3 de 6 m de longitud i terminacions 36 kV del tipus endollables i model M-400LR de ELASTIMOLD. En el preu es inclòs el muntatge, m d’obra i elements auxiliars. 15 15 15 Transformador trifàsic reductor de tensió amb neutre accessible en el secundari de potència 630 kVA i refrigeració natural d’oli, de tensió primària 25 kV i tensió secundaria 400 V, grup de connexió Dyn 11, de tensió de curtcircuit 6 % i regulació primària de +2,5 % de la marca COTRADIS. En el preu s’inclou muntatge, ma d’obra i elements auxiliars. 15 15 15 Quadre de baixa tensió AC-4, amb 4 sortides amb fusibles en bases tipus ITV, marca ORMAZABAL. En el preu s’inclou muntatge, ma d’obra i elements auxiliars. 15 15 15


200


Joc de conductors per als ponts de baixa tensió, de secció 1x240 mm2 AL de etilè – propilè sense armadura, i tots els accessoris per a la connexió, formats per un grup de conductors en la quantitat de 3x fase + 2 x neutre de 3,0 m de longitud. En el preu s’inclou el muntatge, ma d’obra i elements auxiliars. 15 15 15 Terra de protecció del transformador. Instal·lació de posta a terra de protecció degudament muntada i connectada utilitzant conductor nu de coure amb les següents característiques: geometria en anell rectangular, profunditat 0,5 m, sense piques, de dimensions 6,0 x 4,0. 15 15 15 Terra de servei o neutre del transformador. Instal·lació exterior realitzada amb coure aïllat amb el mateix tipus de materials que les terres de protecció. 15 15 15 Instal·lació interior de terra de protecció en el edifici de transformació, amb el conductor de coure nu grapat a la paret i connectat a les cel·les i altra 11paramenta de l’edifici, així com a una caixa general de terra de protecció segons les normes de la companyia subministradora. 15 15 15


201


Instal·lació interior de terra de servei en l’edifici de transformació, amb el conductor de coure aïllat grapat a la paret i connectat al neutre de baixa tensió, així com una caixa general de terra de servei segons les normes tècniques de la companyia subministradora. 15 15 15 Pica de connexió a terra d’acer recoberta de coure, de 2000 mm de longitud, de 17,3 mm de diàmetre, estàndard i clavada a terra. Inclou els connectors per a connectar a la xarxa de terra. 30 30 30 Reixa metàl·lica per a defensar del transformador, amb un drap enclavat amb la cel·la de protecció corresponent. En el preu s’inclou muntatge, ma d’obra i elements auxiliars. 15 15 15 Equip d’enllumenat que permet la suficient visibilitat per a executar les maniobres i revisions necessàries dem les cel·les de MT + equip autònom d’enllumenat d’emergència i senyalització de sortida del local. En el preu s’inclou muntatge, ma d’obra i elements auxiliars. 15 15 15 Equip d’operació., maniobra i seguretat per a permetre la realització de les maniobres amb aïllament suficient per a protegir al personal durant la execució de les maniobres i operacions de manteniment, format per una banqueta aïllant i un parell de guants d’aïllament. En el preu s’inclouen muntatge, ma d’obra i elements auxiliars. 15 15 15


202

Descripció Uts. Longitud Amplada Alçada Parcials Quantitat Preu Plaques de senyalització i perill formades per una senyal de edifici de transformació i placa de senyalització de trafo. En el preu s’inclou muntatge, ma d’obra i elements auxiliars. 15 15 15 5.3-. Xarxa Subterrània de baixa tensió

5.3.1-.OBRA CIVIL

Descripció Uts. Longitud Amplada Alçada Parcials Quantitat Preu Rasa 1C BT obertura amb màquina en terra amb protecció arena. Inclou la obertura i demolició de 1 m de rasa de 0,4m x 0,70m de ballat i tapat amb la retirada de terra sobrant. 950 950 950 Rasa 2C BT obertura amb màquina en terra amb protecció arena. Inclou la obertura i demolició de 1 m de rasa de 0,4m x 0,70m de ballat i tapat amb la retirada de terra sobrant. 480 480 480 Subministre i col·locació d’arena per al restabliment de la rasa fins a 10 cm pel damunt de la generatriu del tub. 1430 1430 1430 Tapat de la rasa i compactat a màquina en capes de 15 cm d’espessor, donant la humitat necessària a les terres per a aconseguir una compactació igual o superior al 95 %. 1430 1430 1430


203

5.3.2-.ESTESA I ACCESSORIS

Descripció Uts. Longitud Amplada Alçada Parcials Quantitat Preu Confecció de plànols “AS BUILT” de les instal·lacions realitzades, lliurat en paper vegetal (entre 1 i 100m). 69 69 69 Subministre i estesa en rasa i en tubulars fins 20 m de cable unipolar d’alumini 1kV 3x1x240 – 1x1x150 mm2 compren disposar del mitjans per a l’estesa i descàrrega de la bobina amb grua, sobre un eix que faciliti la seva desenrotllament. Inclou subministre i col·locació d’abraçadera de manera que les fases d’un mateix circuit quedin unides a l’interior de la rasa. 1430 1430 1430 Terminal bimetàl·lic per a cable subterrani BT superior a 3x95+50 mm2. Inclou tallar cable a mida (3 fases + neutre), fer puntes, col·locar terminal premsat, encintar i embornar. 250 250 250 Caixa de seccionament, de poliester PSDP, marca HAZEMEYER, que permetrà fer una entrada i una sortida de la línia principal 54 54 54


204

Descripció Uts. Longitud Amplada Alçada Parcials Quantitat Preu Pica de connexió a terra d’acer recoberta de coure, de 2000 mm de longitud, de 17,3 mm de diàmetre, standard i clavada a terra. Inclou els connectors per a connectar a la xarxa de terra. 54 54 54 Fusible fulla BT F Cu 3/315 ETU-1254 ret. Compren la instal·lació en caixes o quadre BT del CT. 54 54 54 Control de qualitat instal·lació projectada Conjunts d’assaigs necessaris per a la correcta posta a punt de la instal·lació. Projectada incloses les proves 1 1 1 Seguretat i salut en la execució projectada Aplicació de l’estudi bàsic de seguretat I salut en l’execució de la instal·lació 1 1 1


205

5.4. Enllumenat Públic

5.4.1-. OBRA CIVIL

Descripció Uts. Longitud Amplada Alçada Parcials Quantitat Preu Excavació de rases per al pas de les instal·lacions de 1x0,4x0,6, com a màxim, en el terreny compacte amb procediments manuals i les terres deixades a un costat. 2984 2984 2984 Càrrega mecànica i transport de terres a un abocador amb camió de 7 T, amb un recorregut màxim de 10 km. 715 715 715 Reblaniment i picat de la rasa de 0,6 m d’amplada com a màxim, amb material adequat en capes de 25 cm com a màxim, amb compactació del 95 %. 2984 2984 2984 Arqueta de 57 x 57 x 125, amb parets de 15 cm d’amplada de formigó H – 100 i solera de maó calat sobre cap d’arena. 30 30 30 Armat i tapa per a arqueta de servei fosa gris, de 620 x 620 x 50 mm y de 52 kg de pes col·locat amb morter mixt 1:0,5:4, elaborat en l’obra amb formigonera de 165 l. 30 30 30

5.4.2-. ELECTRICITAT, ESTESA I ACCESORIS ENLLUMENAT PÚBLIC

Descripció Uts. Longitud Amplada Alçada Parcials Quantitat Preu Armari metàl·lic de 500 x 600 x x120, per a servei exterior i fixat en columna, amb regletes i material per a la connexió dels diferents circuits. 2 2 2


206


Comptador trifàsic de tres fils d’energia activa per a 230/400 V de 30 A i muntatge superficial. 2 2 2 Interruptor de control de potencia de 20 A d’intensitat nominal, tetrapolar, tipus ICP m i fixat a pressió. 2 2 2 Interruptor diferencial de 40 A d’intensitat nominal, tetrapolar, amb sensibilitat de 0,03 A i fixat a pressió. 2 2 2Interruptor magnetotèrmic de 6A d’intensitat nominal tetrapolar, tipus PIA i fixat a pressió. 2 2 2Interruptor magnetotèrmic de 10A d’intensitat nominal unipolar + neutre, tipus PIA i fixat a pressió. 8 8 8Contactor de potencia de 25 A, tetrapolar, fixat a pressió, amb la possibilitat d’accionament manual. 8 8 8Interruptor crepuscular 1308APJC02 ORBIS 2 2 2Rellotge astronòmic programable per a estalvi d’energia amb proteccions de muntatge i connexions de regleta incloses. 2 2 2Pica de connexió a terra d’acer i recoberta de coure de 1500 mm de llarg, 14,6 mm de diàmetre, 300 micres i enterrada baix terra, inclosa col·locació i obra civil. 1 1 1


207


Conductor de coure de designació UNE VV 0,6/1 kV Tetrapolar de 4 x 6 mm2, col·locat en tub o estesa normal.

2984 2984 2984 Bàcul tronc cònic de planxa d’acer galvanitzat de 4 m d’altura, amb base platina i porta, col·locat sobre base de formigó. 126 126 126Lluminària tipus SGS203 FG P4 1*SON-TPPde 100 W, amb bastidor metàl·lic, cúpula reflectora i acoblada al suport. 126 126 126 Tub de PVC flexible de 15 cm de diàmetre, especial per a enllumenat en estesa subterrània. 2954 2954 2954Tub de PVC semi rígid de 15 cm de diàmetre, especial per a enllumenat en pas de calçada. 30 30 30



6. PRESSUPOST

PRESSUPOST Polígon CIM el CAMP

209

Pag. 6. Pressupost 6.1. Quadre de preus unitaris 210

6.1.1.Capítol 1 - Xarxa subterrània de mitja tensió. 211 6.1.2. Capítol 2 - Centres de transformació 212

6.1.3. Xarxa Subterrània de baixa tensió 216 6.1.4. Enllumenat Públic 217

6.2. Pressupost total 220

6.2.1.Capítol 1 - Xarxa subterrània de mitja tensió 220

6.2.2. Capítol 2 - Centres de transformació 222

6.2.3. Capítol 3 - Xarxa subterrània de baixa tensió. 226

6.2.4-. Capítol 4 - Enllumenat públic 228 6.3. Resum del Pressupost 231


210

6.1. Quadre de preus unitaris

6.1.1. Capítol 1 - Xarxa subterrània de mitja tensió

6.1.1.1-.OBRA CIVIL

Codi Unitats Descripció del Material

Preu €/Unitat

1.1 m Rasa 1C MT obertura a màquina en terra amb protecció arena. Compren la obertura i

demolició de 1m de rasa de 0,4 x 0,9 m, ballat i tapat amb la retirada de les terres sobrants.

9.50

1.2 m Rasa 1C MT obertura a màquina en terra amb protecció de dos tubulars formigonats.

Compren la obertura i demolició de 1m de rasa de 0,4 x 1,10 m, ballat i tapat amb la

retirada de les terres sobrants.

27.26

1.3 m Subministre i col·locació d’arena per al restabliment de la rasa fins 10 cm pel damunt

de la generatriu del tub

0.55

1.4 m Tapat de la rasa i compactat a màquina en capes de 15 cm d’espessor, donant-li la

humitat necessària a les terres per a obtenir una compactació igual o superior al 95 %

11.75

1.5 m Obertura de rasa a ma de 1x1 m per a localitzar la xarxa de MT, preparar el terreny per a realitzar un entroncament termoretràctil.

26.25


211

6.1.1.2. ESTESA I ACCESORIS XARXA MT

1.6 m Subministre i estesa en rasa i tubulars fins 20

m de cable unipolar d’alumini 18/30 kV 3x1x240 mm2. Compren disposar del mitjans

per a l’estesa i descàrrega de la bobina amb grua, sobre un eix que faciliti la seva

desenrotllament. Inclou subministre i col·locació d’abraçadera de manera

que les fases d’un mateix circuit quedin unides a l’interior de la rasa.

19.50

1.7 m Subministre, distribució i col·locació de cinta PE de senyalització de conductors subterranis

en l’interior de la rasa.

0.85

1.8 m Subministre, distribució i col·locació en rasa de 1 m lineal de plaques PE per a la protecció

de 1 circuit de conductors subterranis. Les plaques estaran ensamblades entre elles en

el sentit longitudinal, utilitzant-se plaques de 1 m de longitud per a trams rectes i de 0,5 m

per als trams corbats.

2.85

1.9 m Subministre, distribució i col·locació i ensamblatge de tubs de PE de 160 mm de

diàmetre en rasa per a conductors de MT. Cas que algun tub no sigui ocupat seran segellats en els seus extrems amb ciment, de

forma que s’asseguri la seva estanqueïtat.

7.05

1.10 Unitat Confecció de plànols “AS BUILT” de les instal·lacions realitzades, lliurat en paper

vegetal. (entre 1 i 100 m de cable).

1092,6

1.11 Unitat Acabat interior termoretràctil per a conductor unipolar sec de secció 1x240 mm2 AL i

terminacions 36 kV del tipus endollables i del model M-400LR de ELSTIMOLD. En el

preu s’inclou muntatge, ma d’obra i elements auxiliars.

354,48

1.12 Unitat Assaig tripolar de l’estesa per a la comprovació del circuit 3x1x240 18/30 kV i

el seu perfecte estat després de la estesa.

552,01


212

6.1.2. Capítol 2 - Centres de transformació

6.1.2.1. OBRA CIVIL


Preu €/Unitat

2.1 m3 Omplerta i piconat per a la coronació del terraplè amb material seleccionat, amb capes de 25 cm, com a màxim, amb la compactació del 95 % PM.

4,16

2.2 m3 Malla electro soldada de filferro corrugats d’acer AEH 500 T de límit elàstic 5100 Kp/cm2, per a l’armadura de lloses, de 15x15 cm, de 6 mm de diàmetre respectivament.

2,95

2.3 m3 Formigó, per a lloses, H-200 de consistència plàstica i amplitud màxima del granulat 20 mm, bolcat amb cubeta.

86,5

2.4 m3 Llit d’arena per a la col·locació de la ET prefabricada.

22.17


213

6.1.2.2. INSTAL·LACIÓ NOUS CT’s


Preu €/Unitat

2.5 Unitats Edifici de transformació PFU-4/36. Envolupant prefabricada de formigó, que inclou al edifici, portes d’accés, portes de transformador reixes de ventilació, canalitzacions per a conductors i ferratges interiors propis del seu ús amb la característica i quantitats exposades en la memòria. Inclou també el transport, muntatge i accessoris.

8959,6

2.6 Unitats CGM-CML interruptor seccionador. Cel·la amb envolupant metàl·lica, fabricada per ORMAZABAL, la formada per un mòdul de tensió nominal de 36 kV e intensitat nominal de 400 A de 420 mm d’amplitud x 850 mm de fons x 1800 mm d’alçada. Comandament interruptor manual tipus B. En el preu s’inclou muntatge, connexió al centre de transformació, ma d’obra i elements auxiliars.

4222,1

2.7 Unitats Cel·la CGM-CML protecció fusibles. Cel·la amb envolupant metàl·lica, fabricada per ORMAZABAL, formada per un mòdul de tensió nominal 36 kV e intensitat nominal 400 A de 420 mm d’amplitud x 850 mm de fondària x 1800 mm d’alçada. Comandament interruptor manual tipus B. En el preu s’inclouen muntatge, connexió al centre de transformació, ma d’obra i elements auxiliars.

469,66

2.8 Unitats Conductors de MT 18/30 kV del tipus DHV, unipolars, amb aïllament de etilè – propilè i pantalla amb corona, sense armadura i amb coberta de PVC, amb conductors de secció i material 1x150 AL utilitzant 3 de 6 m de longitud i terminacions 36 kV del tipus endollables i model M-400LR de ELASTIMOLD. En el preu es inclòs el muntatge, m d’obra i elements auxiliars.

2292,7


214

2.9 Unitats Transformador trifàsic reductor de tensió amb neutre accessible en el secundari de potència 630 kVA i refrigeració natural d’oli, de tensió primària 25 kV i tensió secundaria 400 V, grup de connexió Dyn 11, de tensió de curtcircuit 6 % i regulació primària de +2,5 % de la marca COTRADIS. En el preu s’inclou muntatge, ma d’obra i elements auxiliars.

3170,2

2.10 Unitats Quadre de baixa tensió AC-4, amb 4 sortides amb fusibles en bases tipus ITV, marca ORMAZABAL. En el preu s’inclou muntatge, ma d’obra i elements auxiliars.

353,54

2.11 Unitats Joc de conductors per als ponts de baixa tensió, de secció 1x240 mm2 AL de etilè – propilè sense armadura, i tots els accessoris per a la connexió, formats per un grup de conductors en la quantitat de 3x fase + 2 x neutre de 3,0 m de longitud. En el preu s’inclou el muntatge, ma d’obra i elements auxiliars.

560,28

2.12 Unitat Terra de protecció del transformador. Instal·lació de posta a terra de protecció degudament muntada i connectada utilitzant conductor nu de coure amb les següents característiques: geometria en anell rectangular, profunditat 0,5 m, sense piques, de dimensions 6,0 x 4,0.

1190,1

2.13 Unitat Terra de servei o neutre del transformador. Instal·lació exterior realitzada amb coure aïllat amb el mateix tipus de materials que les terres de protecció.

822,51

2.14 Unitat Instal·lació interior de terra de protecció en el edifici de transformació, amb el conductor de coure nu grapat a la paret i connectat a les cel·les i altra 11paramenta de l’edifici, així com a una caixa general de terra de protecció segons les normes de la companyia subministradora.

682,45


215

2.15 Unitat Instal·lació interior de terra de servei en l’edifici de transformació, amb el conductor de coure aïllat grapat a la paret i connectat al neutre de baixa tensió, així com una caixa general de terra de servei segons les normes tècniques de la companyia subministradora.

680,66

2.16 Unitat Pica de connexió a terra d’acer recoberta de coure, de 2000 mm de longitud, de 17,3 mm de diàmetre, estàndard i clavada a terra. Inclou els connectors per a connectar a la xarxa de terra.

32,46

2.17 Unitat Reixa metàl·lica per a defensar del transformador, amb un drap enclavat amb la cel·la de protecció corresponent. En el preu s’inclou muntatge, ma d’obra i elements auxiliars.

280,15

2.18 Unitat Equip d’enllumenat que permet la suficient visibilitat per a executar les maniobres i revisions necessàries dem les cel·les de MT + equip autònom d’enllumenat d’emergència i senyalització de sortida del local. En el preu s’inclou muntatge, ma d’obra i elements auxiliars.

192,71

2.19 Unitat Equip d’operació., maniobra i seguretat per a permetre la realització de les maniobres amb aïllament suficient per a protegir al personal durant la execució de les maniobres i operacions de manteniment, format per una banqueta aïllant i un parell de guants d’aïllament. En el preu s’inclouen muntatge, ma d’obra i elements auxiliars.

119,22

2.20 Unitat Plaques de senyalització i perill formades per una senyal de edifici de transformació i placa de senyalització de trafo. En el preu s’inclou muntatge, ma d’obra i elements auxiliars.

10,23


216

6.1.3. Xarxa Subterrània de baixa tensió

6.1.3.1.OBRA CIVIL

Codi Unitats Descripció Preu €/Unitat

3.1 m Rasa 1C BT obertura amb màquina en terra amb protecció arena. Inclou la obertura i demolició de 1 m de rasa de 0,4m x 0,70m de ballat i tapat amb la retirada de terra sobrant.

15,25

3.2 m Rasa 2C BT obertura amb màquina en terra amb protecció arena. Inclou la obertura i demolició de 1 m de rasa de 0,4m x 0,70m de ballat i tapat amb la retirada de terra sobrant.

17,66

3.3 m Subministre i col·locació d’arena per al restabliment de la rasa fins a 10 cm pel damunt de la generatriu del tub.

0,54

3.4 m Tapat de la rasa i compactat a màquina en capes de 15 cm d’espessor, donant la humitat necessària a les terres per a aconseguir una compactació igual o superior al 95 %.

10,75

6.1.3.2.ESTESA I ACCESSORIS


3.5 m Confecció de plànols “AS BUILT” de les

instal·lacions realitzades, lliurat en paper vegetal (entre 1 i 100m).

1092,63

3.6 m Subministre i estesa en rasa i en tubulars fins 20 m de cable unipolar d’alumini 1kV 3x1x240 – 1x1x150 mm2 compren disposar del mitjans per a l’estesa i descàrrega de la bobina amb grua, sobre un eix que faciliti la seva desenrotllament. Inclou subministre i col·locació d’abraçadera de manera que les fases d’un mateix circuit quedin unides a l’interior de la rasa.

11,33


217

3.7 Unitat Terminal bimetàl·lic per a cable subterrani BT superior a 3x95+50 mm2. Inclou tallar cable a mida (3 fases + neutre), fer puntes, col·locar terminal premsat, encinta i embornar.

15,14

3.8 Unitat Caixa de seccionament, de poliester PSDP, marca HAZEMEYER, que permetrà fer una entrada i una sortida de la línia principal

231,57

3.9 Unitat Pica de connexió a terra d’acer recoberta

de coure, de 2000 mm de longitud, de 17,3 mm de diàmetre, standard i clavada a terra. Inclou els connectors per a connectar a la xarxa de terra.

32,43

3.10 Unitat Fusible fulla BT F Cu 3/315 ETU-1254 ret. Compren la instal·lació en caixes o quadre BT del CT.

6,66

6.1.4-. Capítol 4 - Enllumenat públic

6.1.4.1-. OBRA CIVIL


4.1 m Excavació de rases per al pas de les instal·lacions de 1x0,4x0,6, com a màxim, en el terreny compacte amb procediments manuals i les terres deixades a un costat.

9,5

4.2 m Càrrega mecànica i transport de terres a un abocador amb camió de 7 T, amb un recorregut màxim de 10 km.

15

4.3 m Reblaniment i picat de la rasa de 0,6 m d’amplada com a màxim, amb material adequat en capes de 25 cm com a màxim, amb compactació del 95 %.

6

4.4 m Arqueta de 57 x 57 x 125, amb parets de 15 cm d’amplada de formigó H – 100 i solera de maó calat sobre cap d’arena.

55


218

4.5

m

Armat i tapa per a arqueta de servei fosa gris, de 620 x 620 x 50 mm y de 52 kg de pes col·locat amb morter mixt 1:0,5:4, elaborat en l’obra amb formigonera de 165 l.

18.60

6.1.4.2-. ELECTRICITAT, ESTESA I ACCESORIS ENLLUMENAT PÚBLIC


4.6 m Armari metàl·lic de 500 x 600 x x120, per a servei exterior i fixat en columna, amb regletes i material per a la connexió dels diferents circuits.

132.75

4.7 m Comptador trifàsic de tres fils d’energia activa per a 230/400 V de 30 A i muntatge superficial.

135.55

4.8 m Interruptor de control de potencia de 20 A d’intensitat nominal, tetrapolar, tipus ICP m i fixat a pressió.

77.32

4.9 m Interruptor diferencial de 40 A d’intensitat nominal, tetrapolar, amb sensibilitat de 0,03 A i fixat a pressió.

106.85

4.10 m Interruptor magnetotèrmic de 6A d’intensitat nominal tetrapolar, tipus PIA i fixat a pressió.

59.90

4.11 m Interruptor magnetotèrmic de 10A d’intensitat nominal unipolar + neutre, tipus PIA i fixat a pressió.

18.30

4.12 m Contactor de potencia de 25 A, tetrapolar, fixat a pressió,amb la possibilitat d’accionament manual.

70.15

4.13 m Interruptor crepuscular 1308APJC02 ORBIS

18.90

4.14 m Rellotge astronòmic programable per a 580.65


219

estalvi d’energia amb proteccions de muntatge i connexions de regleta incloses.

4.15 m Pica de connexió a terra d’acer i recoberta de coure de 1500 mm de llarg, 14,6 mm de diàmetre, 300 micres i enterrada baix terra, inclosa col·locació i obra civil.

50

4.16

m


8.5

4.17 m Bàcul tronc cònic de planxa d’acer galvanitzat de 4 m d’altura, amb base platina i porta, col·locat sobre base de formigó.

495.55

4.18 m Lluminària tipus SGS203 FG P4 1*SON-TPP de 100 W, amb bastidor metàl·lic, cúpula reflectora i acoblada al suport.

210.65

4.19 m Tub de PVC flexible de 15 cm de diàmetre, especial per a enllumenat en estesa subterrània.

4.55

4.20 m Tub de PVC semi rígid de 15 cm de diàmetre, especial per a enllumenat en pas de calçada.

7.25


220

6.2. Pressupost total

6.2.1.Capítol 1 - Xarxa subterrània de mitja tensió UT. DESCRIPCIÓ QUANTITAT PREU IMPORT

Rasa 1C MT obertura a màquina en terra amb protecció arena. Compren la obertura i demolició de 1m de rasa de

0,4 x 0,9 m, ballat i tapat amb la retirada de les terres sobrants.

2300 9.50 21850 €

Rasa 1C MT obertura a màquina en terra amb protecció de dos tubulars formigonats. Compren la obertura i demolició de 1m de rasa de 0,4 x 1,10 m, ballat i tapat amb la retirada de les terres sobrants.

177.84 27.26

4847.92 €

Subministre i col·locació d’arena per al restabliment de la rasa fins 10 cm pel damunt de la generatriu del tub

2350 0.55 1292.5 €

Tapat de la rasa i compactat a màquina en capes de 15 cm d’espessor, donant-li la humitat necessària a les terres per a obtenir una compactació igual o superior al 95 %

2450 11.75 28787.5 €

Obertura de rasa a ma de 1x1 m per a localitzar la xarxa de MT, preparar el terreny per a realitzar un entroncament termoretràctil. 10 26.25 262.5 €

Subministre i estesa en rasa i tubulars fins 20 m de cable unipolar d’alumini 18/30 kV 3x1x240 mm2. Compren disposar del mitjans per a l’estesa i descàrrega de la bobina amb grua, sobre un eix que faciliti la seva desenrotllament. Inclou subministre i col·locació d’abraçadera de manera que les fases d’un mateix circuit quedin unides a l’interior de la rasa.

10 19.50 262.5 €


221

UT. DESCRIPCIÓ QUANTITAT PREU IMPORT

Subministre, distribució i col·locació de cinta PE de senyalització de conductors subterranis en l’interior de la rasa.

2350 0.85 1997.5 €

Subministre, distribució i col·locació en rasa de 1 m lineal de plaques PE per a la protecció de 1 circuit de conductors subterranis. Les plaques estaran ensamblades entre elles en

el sentit longitudinal, utilitzant-se plaques de 1 m de longitud per a trams rectes i de 0,5 m per als trams corbats.

2350 2.85 6697.5 €

Subministre, distribució i col·locació i ensamblatge de tubs de PE de 160 mm de diàmetre en rasa per a conductors de

MT. Cas que algun tub no sigui ocupat seran segellats en els seus extrems amb ciment, de forma que s’asseguri la seva estanqueïtat.

18 7.05 126.9 €

Confecció de plànols “AS BUILT” de les instal·lacions realitzades, lliurat en paper vegetal. (entre 1 i 100 m de cable).

15 1092,6 16434 €

Acabat interior termoretràctil per a conductor unipolar sec de secció 1x240 mm2 AL i terminacions 36 kV del tipus endollables i del model M-400LR de ELSTIMOLD. En el preu s’inclou muntatge, ma d’obra i elements auxiliars.

15 354,48 5317.2 €

Assaig tripolar de l’estesa per a la comprovació del circuit 3x1x240 18/30 kV i el seu perfecte estat després de la estesa.

552,01

4

2208.04 €

Total del Capítol 1: Xarxa subterrània de Mitja Tensió-...................140963.76


222

6.2.2. Capítol 2 - Centres de transformació

6.2.2.1. OBRA CIVIL


Omplerta i piconat per a la coronació del terraplè amb material seleccionat, amb capes de 25 cm, com a màxim, amb la compactació del 95 % PM.

100

4,16

416 €

Malla electro soldada de filferro corrugats d’acer AEH 500 T de límit elàstic 5100 Kp/cm2, per a l’armadura de lloses, de 15x15 cm, de 6 mm de diàmetre respectivament.

55

2,95

162.25 €

Formigó, per a lloses, H-200 de consistència plàstica i amplitud màxima del granulat 20 mm, bolcat amb cubeta.

8

86,5

692 €

Llit d’arena per a la col·locació de la ET prefabricada. 150

22.17

3325.5 € 6.2.2.2 INSTAL·LACIÓ NOUS CT’s


Edifici de transformació PFU-4/36. Envolupant prefabricada de formigó, que inclou al edifici, portes d’accés, portes de transformador reixes de ventilació, canalitzacions per a conductors i ferratges interiors propis del seu ús amb la característica i quantitats exposades en la memòria. Inclou també el transport, muntatge i accessoris.

15

8959,6

134394 €

CGM-CML interruptor seccionador. Cel·la amb envolupant metàl·lica, fabricada per ORMAZABAL, la formada per un mòdul de tensió nominal de 36 kV e intensitat nominal de 400 A de 420 mm d’amplitud x 850 mm de fons x 1800 mm d’alçada. Comandament interruptor manual tipus B. En el preu s’inclou muntatge, connexió al centre de transformació, ma d’obra i elements auxiliars.

30

4222,1

126663 €


223


Cel·la CGM-CML protecció fusibles. Cel·la amb envolupant metàl·lica, fabricada per ORMAZABAL, formada per un mòdul de tensió nominal 36 kV e intensitat nominal 400 A de 420 mm d’amplitud x 850 mm de fondària x 1800 mm d’alçada. Comandament interruptor manual tipus B. En el preu s’inclouen muntatge, connexió al centre de transformació, ma d’obra i elements auxiliars.

15

469,66

7044.9 €

Conductors de MT 18/30 kV del tipus DHV, unipolars, amb aïllament de etilè – propilè i pantalla amb corona, sense armadura i amb coberta de PVC, amb conductors de secció i material 1x150 AL utilitzant 3 de 6 m de longitud i terminacions 36 kV del tipus endollables i model M-400LR de ELASTIMOLD. En el preu es inclòs el muntatge, m d’obra i elements auxiliars.

15

2292,7

34390.5 €

Transformador trifàsic reductor de tensió amb neutre accessible en el secundari de potència 630 kVA i refrigeració natural d’oli, de tensió primària 25 kV i tensió secundaria 400 V, grup de connexió Dyn 11, de tensió de curtcircuit 6 % i regulació primària de +2,5 % de la marca COTRADIS. En el preu s’inclou muntatge, ma d’obra i elements auxiliars.

15

3170,2

47553 €

Quadre de baixa tensió AC-4, amb 4 sortides amb fusibles en bases tipus ITV, marca ORMAZABAL. En el preu s’inclou muntatge, ma d’obra i elements auxiliars.

15

353,54

5303.1 €

Joc de conductors per als ponts de baixa tensió, de secció 1x240 mm2 AL de etilè – propilè sense armadura, i tots els accessoris per a la connexió, formats per un grup de conductors en la quantitat de 3x fase + 2 x neutre de 3,0 m de longitud. En el preu s’inclou el muntatge, ma d’obra i elements auxiliars.

15

560,28

8403.75 €


224


Terra de protecció del transformador. Instal·lació de posta a terra de protecció degudament muntada i connectada utilitzant conductor nu de coure amb les següents característiques: geometria en anell rectangular, profunditat 0,5 m, sense piques, de dimensions 6,0 x 4,0.

15

1190,1

17851.5 €

Terra de servei o neutre del transformador. Instal·lació exterior realitzada amb coure aïllat amb el mateix tipus de materials que les terres de protecció.

15

822,51

12337.65 €

Instal·lació interior de terra de protecció en el edifici de transformació, amb el conductor de coure nu grapat a la paret i connectat a les cel·les i altra 11paramenta de l’edifici, així com a una caixa general de terra de protecció segons les normes de la companyia subministradora.

15

682,45

10236.75 €

Instal·lació interior de terra de servei en l’edifici de transformació, amb el conductor de coure aïllat grapat a la paret i connectat al neutre de baixa tensió, així com una caixa general de terra de servei segons les normes tècniques de la companyia subministradora.

15

680,66

102009.9 €

Pica de connexió a terra d’acer recoberta de coure, de 2000 mm de longitud, de 17,3 mm de diàmetre, estàndard i clavada a terra. Inclou els connectors per a connectar a la xarxa de terra.

30

32,46

973.8 €

Reixa metàl·lica per a defensar del transformador, amb un drap enclavat amb la cel·la de protecció corresponent. En el preu s’inclou muntatge, ma d’obra i elements auxiliars.

15

280,15

4202.25 €


225


Equip d’enllumenat que permet la suficient visibilitat per a executar les maniobres i revisions necessàries dem les cel·les de MT + equip autònom d’enllumenat d’emergència i senyalització de sortida del local. En el preu s’inclou muntatge, ma d’obra i elements auxiliars.

15

192,71

2890.65 €

Equip d’operació., maniobra i seguretat per a permetre la realització de les maniobres amb aïllament suficient per a protegir al personal durant la execució de les maniobres i operacions de manteniment, format per una banqueta aïllant i un parell de guants d’aïllament. En el preu s’inclouen muntatge, ma d’obra i elements auxiliars.

15

119,22

1788.3 €

Plaques de senyalització i perill formades per una senyal de edifici de transformació i placa de senyalització de trafo. En el preu s’inclou muntatge, ma d’obra i elements auxiliars.

15

10,23

153.45 €

Total Capítol 2: Centres de transformació -...........................................520792.25€


226

6.2.3-. Capítol 3 - Xarxa subterrània de baixa tensió.

6.2.3.1.OBRA CIVIL


Rasa 1C BT obertura amb màquina en terra amb protecció arena. Inclou la obertura i demolició de 1 m de rasa de 0,4m x 0,70m de ballat i tapat amb la retirada de terra sobrant.

950

15,25

14487.5 €

Rasa 2C BT obertura amb màquina en terra amb protecció arena. Inclou la obertura i demolició de 1 m de rasa de 0,4m x 0,70m de ballat i tapat amb la retirada de terra sobrant.

480

17,66

8476.8 €

Subministre i col·locació d’arena per al restabliment de la rasa fins a 10 cm pel damunt de la generatriu del tub.

1430

0,54

772.2 €

Tapat de la rasa i compactat a màquina en capes de 15 cm d’espessor, donant la humitat necessària a les terres per a aconseguir una compactació igual o superior al 95 %.

1430

10,75

15372.5 €


227

6.2.3.2.ESTESA I ACCESSORIS


Confecció de plànols “AS BUILT” de les instal·lacions realitzades, lliurat en paper vegetal (entre 1 i 100m).

69

1092,63

75391.47 €

Subministre i estesa en rasa i en tubulars fins 20 m de cable unipolar d’alumini 1kV 3x1x240 – 1x1x150 mm2 compren disposar del mitjans per a l’estesa i descàrrega de la bobina amb grua, sobre un eix que faciliti la seva desenrotllament. Inclou subministre i col·locació d’abraçadera de manera que les fases d’un mateix circuit quedin unides a l’interior de la rasa.

1430

11,33

16201.9 €

Terminal bimetàl·lic per a cable subterrani BT superior a 3x95+50 mm2. Inclou tallar cable a mida (3 fases + neutre), fer puntes, col·locar terminal premsat, encinta i embornar.

250

15,14

3785 €

Caixa de seccionament, de poliester PSDP, marca HAZEMEYER, que permetrà fer una entrada i una sortida de la línia principal

54

231,57

12504.78 €

Pica de connexió a terra d’acer recoberta de coure, de 2000 mm de longitud, de 17,3 mm de diàmetre, standard i clavada a terra. Inclou els connectors per a connectar a la xarxa de terra.

54

32,43

1751.22 €

Fusible fulla BT F Cu 3/315 ETU-1254 ret. Compren la instal·lació en caixes o quadre BT del CT.

54

6,66

359.64 €

Total Capítol 3: Xarxa subterrània de Baixa Tensió -..............................147351.8 €


228

6.2.4-. Capítol 4 – Enllumenat públic.

6.2.4.1.OBRA CIVIL


Excavació de rases per al pas de les instal·lacions de 1x0,4x0,6, com a màxim, en el terreny compacte amb procediments manuals i les terres deixades a un costat.

2984

9,5

75391.47 €

Càrrega mecànica i transport de terres a un abocador amb camió de 7 T, amb un recorregut màxim de 10 km.

715

15

16201.9 €

Reblaniment i picat de la rasa de 0,6 m d’amplada com a màxim, amb material adequat en capes de 25 cm com a màxim, amb compactació del 95 %.

1984

6

3785 €

Arqueta de 57 x 57 x 125, amb parets de 15 cm d’amplada de formigó H – 100 i solera de maó calat sobre cap d’arena.

30

55

1650 €

Armat i tapa per a arqueta de servei fosa gris, de 620 x 620 x 50 mm y de 52 kg de pes col·locat amb morter mixt 1:0,5:4, elaborat en l’obra amb formigonera de 165 l.

30

18.60

558

€


229

6.2.4.2. ELECTRICITAT, ESTESA I ACCESORIS ENLLUMENAT PÚBLIC


Armari metàl·lic de 500 x 600 x x120, per a servei exterior i fixat en columna, amb regletes i material per a la connexió dels diferents circuits.

2

132.75

265.5 €

Comptador trifàsic de tres fils d’energia activa per a 230/400 V de 30 A i muntatge superficial.

2

135.55

271.1 €

Interruptor de control de potencia de 20 A d’intensitat nominal, tetrapolar, tipus ICP m i fixat a pressió.

2

77.32

154.64 €

Interruptor diferencial de 40 A d’intensitat nominal, tetrapolar, amb sensibilitat de 0,03 A i fixat a pressió.

2

106.85

2135.7 €

Interruptor magnetotèrmic de 6A d’intensitat nominal tetrapolar, tipus PIA i fixat a pressió.

2

59.90

119.8 €

Interruptor magnetotèrmic de 10A d’intensitat nominal unipolar + neutre, tipus PIA i fixat a pressió.

8

18.30

266.2

€

Contactor de potencia de 25 A, tetrapolar, fixat a pressió,amb la possibilitat d’accionament manual.

8

70.15

561.2 €

Interruptor crepuscular 1308APJC02 ORBIS 2 18.90 37.8 €

Rellotge astronòmic programable per a estalvi d’energia amb proteccions de muntatge i connexions de regleta incloses.

2

580.65

1161.3 €

Pica de connexió a terra d’acer i recoberta de coure de 1500 mm de llarg, 14,6 mm de diàmetre,


230

300 micres i enterrada baix terra, inclosa col·locació i obra civil.

30 50 1500 €


2984

8.5

25364

€

Bàcul tronc cònic de planxa d’acer galvanitzat de 4 m d’altura, amb base platina i porta, col·locat sobre base de formigó.

126

495.55

62439.3

€

Lluminària tipus SGS203 FG P4 1*SON-TPP de 100 W, amb bastidor metàl·lic, cúpula reflectora i acoblada al suport.

126

210.65

26541.9

€

Tub de PVC flexible de 15 cm de diàmetre, especial per a enllumenat en estesa subterrània.

2954

4.55

13440.7 €

Tub de PVC semi rígid de 15 cm de diàmetre, especial per a enllumenat en pas de calçada.

30

7.25

217.5 €


231

6.3. Resum del pressupost

CAPITOL RESUM IMPORT

1 Xarxa subterrània de Mitja Tensió …………………….. 140963.76 €

2 Centres de transformació …………………….. 520792.25 €

3 Xarxa subterrània de Baixa Tensió …………………….. 147351.8 €

4 Enllumenat Públic …………………….. 232063.01 €

TOTAL EXECUCIÓ MATERIAL 1041170.82 €

13,00% Despeses generals………….. 135352.20 €

6,00% Benefici industrial………… 62470.25 €

Suma de C.G.I.B.I. ……………………. 197822.44 €

TOTAL PRESSUPOST EXECUCIÓ PER CONTRACTE 1238993.27 €

16,00% IVA. 198238.92 €

TOTAL PRESSUPOST CONTRACTE 1437232.20 €



7. ESTUDI BASIC DE SEGURETAT I SALUT

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT Polígon CIM el CAMP

233

Pag.

7. Estudi Bàsic de Seguretat i Salut.

7.1 Estudi Bàsic de Seguretat i Salut 234

7.1.1. Compliment R.D. 1627/1997

de 24 d’octubre sobre disposicions mínimes

de seguretat i salut a les obres de construcció. 234

7.2. Principis Generals Aplicables durant l’Execució de l’Obra. 236

7.3. Identificació dels Riscos 238

7.3.1. Mitjans i maquinària 238

7.3.2. Treballs previ 238

7.3.3. Instal·lacions 239

7.3.4. Relació No Exhaustiva dels Treballs

que Impliquen Riscos Especials

(Annex II del R.D.1627/1997) 240

7.4. Mesures de Prevenció i Protecció 241

7.4.1. Primers Auxilis 243

7.4.2. Relació de Normes i Reglaments Aplicables 243


234

7.1 Estudi Bàsic de Seguretat i Salut.

7.1.1. Compliment R.D. 1627/1997 de 24 d’octubre sobre disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció.

Aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut estableix, durant l’execució d’aquesta obra, les previsions respecte a la prevenció de riscos d’accidents i malalties professionals, així com informació útil per efectuar en el seu moment, en les degudes condicions de seguretat i salut, els previsibles treballs posteriors de manteniment.

Servirà per donar unes directrius bàsiques a l’empresa constructora per dur a terme les seves obligacions en el terreny de la prevenció de riscos professionals, facilitant el seu desenvolupament, d’acord amb el Reial Decret 1627/1997 de 24 d’octubre, pel qual s’estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut a les obres de construcció.

Sobre la base de l’art. 7è, i en aplicació d’aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut, el contractista ha d’elaborar un Pla de Seguretat i Salut en el treball en el qual s’analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin les previsions contingudes en el present document.

El Pla de Seguretat i Salut haurà de ser aprovat abans de l'inici de l’obra pel coordinador de Seguretat i Salut durant l’execució de l’obra o, quan no hagi, per la Direcció facultativa. En cas d’obres de les Administracions Públiques s’haurà de sotmetre a l’aprovació d’aquesta Administració.

Es recorda l’obligatorietat de què a cada centre de treball hagi un Llibre d’incidències pel seguiment del Pla. Qualsevol anotació feta al Llibre d’incidències haurà de posar-se en coneixement de la Inspecció de Treball i Seguretat Social en el termini de 24 hores.

Tanmateix es recorda que, segons l'art. 15è del Reial Decret, els contractistes i sots contractistes hauran de garantir que els treballadors rebin la informació adequada de totes les mesures de seguretat i salut a l’obra. Abans del començament dels treballs el promotor haurà d’efectuar un avís a l’autoritat laboral competent, segons model inclòs a l’Annex III del Reial Decret.

La comunicació d’obertura del centre de treball a l’autoritat laboral competent haurà d’incloure el Pla de Seguretat i Salut.

El Coordinador de Seguretat i Salut durant l’execució de l’obra o qualsevol integrant de la Direcció facultativa, en cas d’apreciar un risc greu imminent per a la seguretat dels treballadors,


235

podrà parar l’obra parcialment o totalment, comunicant-lo a la Inspecció de Treball i Seguretat Social, al contractista, sots contractistes i representants dels treballadors.

Les responsabilitats dels coordinadors, de la Direcció facultativa i del promotor no eximiran de les seves responsabilitats als contractistes i als sots contractistes (art. 11è).


236

7.2. Principis Generals Aplicables durant l’Execució de l’Obra.

L’article 10 del R.D. 1627/1997 estableix que s’aplicaran els principis d’acció preventiva recollits en l'art. 15è de la "Llei de Prevenció de Riscos Laborals (Llei 31/1995, de 8 de novembre)" durant l’execució de l’obra i en particular en les següents activitats:

- El manteniment de l'obra en bon estat d'ordre i neteja .

- L’elecció de l’emplaçament dels llocs i àrees de treball, tenint en compte les seves condicions d’accés i la determinació de les vies o zones de desplaçament o circulació.

- La manipulació dels diferents materials i la utilització dels mitjans auxiliars.

- El manteniment, el control previ a la posada en servei i el control periòdic de les Instal·lacions i dispositius necessaris per a l’execució de l’obra, a fi de corregir els defectes que poguessin afectar a la seguretat i salut dels treballadors.

- La delimitació i condicionament de les zones d’emmagatzematge i dipòsit dels diferents materials, en particular si es tracta de matèries i substancies perilloses.

- La recollida dels materials perillosos utilitzats.

- L'emmagatzematge i l'eliminació o evacuació de residus i runes.

- L’adaptació en funció de l’evolució de l’obra del període de temps efectiu que s’haurà de dedicar als diferents treballs o fases del treball.

- La cooperació entre els contractistes, sots contractistes i treballadors autònoms.

- Les interaccions i incompatibilitats amb qualsevol altre tipus de treball o activitat que es realitzi a l'obra o prop de l'obra.

Els principis d'acció preventiva establerts en l'article 15è de la Llei 31/1995 són els següents: L'empresari aplicarà les mesures que integren el deure general de prevenció, d'acord amb els següents principis generals:

- Evitar riscos.

- Avaluar els riscos que no es puguin evitar.

- Combatre els riscos a l’origen.

- Adaptar el treball a la persona, en particular amb el qual respecta a la concepció dels llocs de treball, l’elecció dels equips i els mètodes de treball i de producció, per tal de reduir el treball monòton i repetitiu i reduir els efectes del mateix a la salut.

- Tenir en compte l’evolució de la tècnica.

- Substituir allò que és perillós per allò que tingui poc o cap perill.

- Planificar la prevenció, buscant un conjunt coherent que integri la tècnica, l'organització del treball, les condicions de treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals en el treball.

- Adoptar mesures que posin per davant la protecció col·lectiva a la individual.


237

- Donar les degudes instruccions als treballadors.

L’empresari tindrà en consideració les capacitats professionals dels treballadors en matèria de seguretat i salut en el moment d’encomanar els treballs.

L’empresari adoptarà les mesures necessàries per garantir que només els treballadors que hagin rebut informació suficient i adequada puguin accedir a les zones de risc greu i específic.

L’efectivitat de les mesures preventives haurà de preveure les distraccions i imprudències no temeràries que pogués cometre el treballador. Per a la seva aplicació es tindran en compte els riscos addicionals que poguessin implicar determinades mesures preventives, que només podran adaptar-se quan la magnitud dels esmentats riscos sigui substancialment inferior a les dels quals es pretén controlar i no existeixin alternatives més segures.

Podran concertar operacions d’assegurances que tinguin com a finalitat garantir com àmbit de cobertura la previsió de riscos derivats del treball, l’empresa respecte dels seus treballadors, els treballadors autònoms respecte d’ells mateixos i les societats cooperatives respecte als socis, l’activitat dels quals consisteixi en la prestació del seu treball personal.

7.3. Identificació dels Riscos.

Sense perjudici de les disposicions mínimes de Seguretat i Salut aplicables a l’obra establertes a l’Annex IV del Reial Decret 1627/1997 de 24 d’octubre, s’enumeren a continuació els riscos particulars de diferents treballs d’obra, tot i considerant que alguns d’ells es poden donar durant tot el procés d’execució de l’obra o bé ser aplicables a altres treballs.

S’haurà de tenir especial cura en els riscos més usuals a les obres, com per exemple són, caigudes, talls, cremades, erosions i cops, havent-se d’adoptar a cada moment la postura més adequada pel treball que es realitzi.

A més, s'ha de tenir en compte les possibles repercussions a les estructures d'edificació veïnes i tenir cura al minimitzar en tot moment el risc d'incendi. Tanmateix, els riscos relacionats s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparació, manteniment...).


238

7.3.1. Mitjans i maquinària:

- Atropellaments, topades amb altres vehicles, atrapades.

- Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...).

- Desplom i/o caiguda de maquinària d'obra (sitges, grues...).

- Riscos derivats del funcionament de grues.

- Caiguda de la càrrega transportada.

- Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics.

- Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes).

- Cops i ensopegades.

- Caiguda de materials, rebots.

- Ambient excessivament sorollós.

- Contactes elèctrics directes o indirectes.

- Accidents derivats de condicions atmosfèriques.

7.3.2. Treballs previs:

- Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes...).



- Sobreesforços per postures incorrectes.

- Bolcada de piles de materials.

- Riscos derivats de l’emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques).


239

7.3.3. Instal·lacions:

- Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...).

- Caigudes des de punts alts i/o des d’elements provisionals d’accés (escales, plataformes...).

- Talls i punxades.



- Emanacions de gasos en obertures de pous morts.

- Contactes elèctrics directes o indirectes

- Sobreesforços per postures incorrectes.

- Caigudes de pals i antenes.


240

7.3.4. Relació No Exhaustiva dels Treballs que Impliquen Riscos Especials (Annex II del R.D.1627/1997)

- Treballs amb riscos especialment greus d'enfonsament o caiguda d'altura, per les

particulars característiques de l'activitat desenvolupada, els procediments aplicats o

l'entorn del lloc de treball.

- Treballs en els quals l'exposició a agents químics o biològics suposi un risc d'especial

gravetat, o pels quals la vigilància específica de la salut dels treballadors sigui legalment

exigible.

- Treballs amb exposició a radiacions ionitzants pels quals la normativa específica obligui

a la delimitació de zones controlades o vigilades.

- Treballs en la proximitat de línies elèctriques d'alta tensió.

- Treballs que exposin en risc d’ofegament per immersió.

- Obres d'excavació de túnels, pous i altres treballs que suposin moviments de terres

subterranis.

- Treballs realitzats en immersió amb equip subaquàtic.

- Treballs realitzats en cambres d’aire comprimit.

- Treballs que impliquin l’ús d’explosius.

- Treballs que requereixin muntar o desmuntar elements prefabricats pesats.


241

7.4. Mesures de Prevenció i Protecció.

Com criteri general prevaldran les proteccions col·lectives al davant les individuals. A més, s'hauran de mantenir en bon estat de conservació els medis auxiliars, la maquinària i les eines de treball. D'altra banda els medis de protecció hauran d'estar homologats segons la normativa vigent. Tanmateix, les mesures relacionades s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparació, manteniment...).

Mesures de protecció col·lectiva:

- Organització i planificació dels treballs per evitar interferències entre els diferents treballs i circulacions dintre l’obra.

- Senyalització de les zones de perill.

- Preveure el sistema de circulació de vehicles i la seva senyalització, tant a l'interior de l'obra com en relació amb els vials exteriors.

- Deixar una zona lliure entorn de la zona excavada pel pas de maquinària.

- Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i descàrrega.

- Respectar les distàncies de seguretat amb les Instal·lacions existents.

- Els elements de les Instal·lacions han d’estar amb les seves proteccions aïllants.

- Fonamentació correcta de la maquinària d’obra.

- Muntatge de grues fet per una empresa especialitzada, amb revisions periòdiques, control de la càrrega màxima, delimitació del radi d'acció, frenada, blocatge, etc.

- Revisió periòdica i manteniment de maquinària i equips d'obra.

- Sistema de rec que impedeixi l'emissió de pols en gran quantitat.

- Comprovació de l'adequació de les solucions d'execució a l'estat real dels elements (subsòl, edificacions veïnes...).

- Comprovació d'apuntalaments, condicions d'estrebats i pantalles de protecció de rases.

- Utilització de paviments antilliscants.

- Col·locació de baranes de protecció en llocs amb perill de caiguda.

- Col·locació de xarxa en forats horitzontals.

- Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d'objectes (xarxes, lones).

- Ús de canalitzacions d'evacuació de runes, correctament instal·lades.

- Ús d’escales de mà, plataformes de treball i bastides.

- Col·locació de plataformes de recepció de materials en plantes altes.

- Mesures de protecció individual.


242

- Utilització de caretes i ulleres homologades contra la pols i/o projecció de partícules.

- Utilització de calçat de seguretat.

- Utilització de casc homologat.

- A totes les zones elevades on no hagi sistemes fixes de protecció farà falta establir punts d’ancoratge segurs per poder subjectar el cinturó de seguretat homologat, la utilització del qual serà obligatòria.

- Utilització de guants homologats per evitar el contacte directe amb materials agressius i minimitzar el risc de talls i punxades.

- Utilització de protectors auditius homologats en ambients excessivament sorollosos.

- Sistemes de subjecció permanent i de vigilància per més d'un operari en els treballs amb perill d'intoxicació. Utilització d'equips de subministrament d'aire.

Mesures de protecció a tercers:

Tancament, senyalització i enllumenat de l'obra. Cas que el tancament envaeixi la calçada s'ha de preveure un passadís protegit pel pas de vianants. El tancament ha d'impedir que persones alienes a l'obra puguin entrar.

- Preveure el sistema de circulació de vehicles tant a l'interior de l'obra com en relació amb els vials exteriors.

- Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i descàrrega.

- Comprovació de l'adequació de les solucions d'execució a l'estat real dels elements (subsòl, edificacions veïnes...).

- Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d'objectes (xarxes, lones).


243

7.4.1. Primers Auxilis.

Es disposarà d’una farmaciola amb el contingut de material especificat a la normativa vigent. S’informarà a l'inici de l’obra, de la situació dels diferents centres mèdics als quals s'hauran de traslladar els accidentats. És convenient disposar a l'obra i en lloc ben visible, d'una llista amb els telèfons i adreces dels centres assignats per a urgències, ambulàncies, taxis, etc. per garantir el ràpid trasllat dels possibles accidentats.

7.4.2. Relació de Normes i Reglaments Aplicables.

Llei 3/1998 Llei per a tenir cura amb el medi ambient. Prevenció de contaminació, reducció d’emissions, autoritzacions, etc. Llei d’indústria 21/1992 Productivitat i competivitat en el sector industrial, i no industrial. Llei 30/2007 de 3 de novembre de 2007. Contractes en el sector públic. Directiva 92/57/CEE de 24 de Juny (DO: 26/08/92) Disposicions mínimes de seguretat i de salut que han d'aplicar-se en les obres de construcció temporals o mòbils. RD 1627/1997 de 24 d'octubre (BOE: 25/10/97) Disposicions mínimes de Seguretat i de Salut en les obres de construcció Transposició de la Directiva 92/57/CEE Deroga el RD 555/86 sobre obligatorietat d'inclusió d'Estudi de Seguretat i Higiene en projectes d'edificació i obris públiques. Llei 31/1995 de 8 de novembre (BOE: 10/11/95) Prevenció de riscos laborals. Desenvolupament de la Llei a través dels següents disposicions: RD 39/1997 de 17 de gener (BOE: 31/01/97). Reglament dels Serveis de Prevenció. Modificacions:RD. 780/1998 de30 d'abril (BOE: 01/05/98) RD 485/1997 de 14 d'abril (BOE: 23/04/97).


244

Disposicions mínimes en matèria de senyalització, de seguretat i salut en el treball. RD 486/1997 de 14 d'abril (BOE: 23/04/97). Disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball. En el capítol 1 exclou les obres de construcció però el RD 1627/1997 l'esmenta en quant a escales de mà. Modifica i deroga alguns capítols de l'Ordenança de Seguretat i Higiene en el treball (O. 09/03/1971). RD 487/1997 de 14 d'abril (BOE: 23/04/97) Disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la manipulació manual de càrregues que comporti riscos, en particular dorsolumbars, per als treballadors. RD 665/1997 de 12 de maig (BOE: 24/05/97) Protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a agents cancerígens durant el treball. RD 773/1997 de 30 de maig (BOE: 12/06/97) Disposicions mínimes de seguretat i salut, relatives a la utilització pels treballadors d'equips de protecció individual. RD 1215/1997 de 18 de juliol (BOE: 07/08/97). Disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització pels treballadors dels equips de treball. Transposició de la Directiva 89/655/CEE sobre utilització dels equips de treball. Modifica i deroga alguns capítols de l’Ordenança de Seguretat i Higiene en el treball (O. 09/03/1971). O. de 20 de maig de 1952 (BOE: 15/06/52). Reglament de Seguretat i Higiene del Treball en la indústria de la Construcció. Modificacions: O. de 10 de desembre de 1953 (BOE: 22/12/53). O. de 23 de setembre de 1966 (BOE: 01/10/66). Art. 100 a 105 derogats per O. de 20 de gener de 1956. O. de 20 de setembre de 1986 (BOE: 13/10/86). Model de llibre d’incidències corresponent a les obres que sigui obligatori l’estudi de Seguretat i Higiene. Correcció d'errades: BOE: 31/10/86. O. de 16 de desembre de 1987 (BOE: 29/12/87)


245

Nous models per a la notificació d’accidents de treball i instruccions per al seu compliment i tramitació. O. de 23 de maig de 1977 (BOE: 14/06/77). Reglament d'aparells elevadors per a obres. Modificació: O. de 7 de març de 1981 (BOE: 14/03/81). O. de 28 de juny de 1988 (BOE: 07/07/88) Instrucció Tècnica Complementària MIE-AEM 2 del Reglament d'Aparells d'elevació i Manutenció referent a grues-torre desmuntables per a obres. Modificació: O. de 16 d'abril de 1990 (BOE: 24/04/90) O. de 7 de gener de 1987 (BOE: 15/01/87) Normes complementàries del Reglament sobre seguretat dels treballs amb el risc d'amiant. RD 1316/1989 de 27 d'octubre (BOE: 02/11/89) Protecció als treballadors enfront dels riscos derivats de l'exposició al soroll durant el treball. O. de 9 de març de 1971 (BOE: 16 i 17/03/71) Ordenança General de Seguretat i Higiene en el treball Correcció d'errades: BOE: 06/04/71 Modificació: BOE: 02/11/89 Derogats alguns capítols per: Llei 31/1995, RD 485/1997, RD 486/1997, RD 664/1997, RD 665/1997, RD 773/1997 i RD 1215/1997. O. de 12 de gener de 1998 (DOG: 27/01/98) S'aprova el model de Llibre d'Incidències en obres de construcció. Resolucions aprovatòries de Normes tècniques Reglamentàries per a diferents mitjans de protecció personal de treballadors.

- R. de 14 de desembre de 1974 (BOE: 30/12/74): N.R. MT Cascos no metàl·lics. - R. de 28 de juliol de 1975 (BOE: 01/09/75): N.R. MT-2: Protectors auditius - R. de 28 de juliol de 1975 (BOE: 02/09/75): N.R. MT-3: Pantalles per a soldadors. - R. de 28 de juliol de 1975 (BOE: 04/09/75): N.R. MT-5: Calçat de seguretat contra

riscos mecànics. - Modificació: BOE: 27/10/75 - R. de 28 de juliol de 1975 (BOE: 05/09/75): N.R. MT-6: Banquetes aïllants de

maniobres. Modificació: BOE: 28/10/75

- R. de 28 de juliol de 1975 (BOE: 08/09/75): N.R. MT-8: Equips de protecció personal de vies respiratòries: filtres mecànics.


246

Modificació: BOE: 30/10/75. - R. de 28 de juliol de 1975 (BOE: 10/09/75): N.R. MT-10: Equips de protecció personal

de vies respiratòries: filtres químics i mixtes contra amoníac. Modificació: BOE: 01/11/75.



Documents

PROJECTE ELECTRIFICACIÓ POLINGON INDUSTRIAL CIM EL CAMPdeeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/1156pub.pdf · 2009. 9. 22. · El sol·licitant del present projecte es l’empresa