Quadern d'Estiu Ciencies Naturals 1r d'Eso

Institut Mart i Franqus

Nom de lalumne:.................................................

Grup:......................................................................

Professor:............................................................

QUADERN DESTIU

Cincies Naturals

Institut Mart Franqus QUADERN DESTIU CURS 1er ESO NDEX Unitat 1. Lunivers i el sistema solar pgina 2

Unitat 2. La Terra pgina 4

Unitat 3. Els ssers vius pgina 6

Unitat 4. Els animals vertebrats pgina 8

Unitat 5. Els animals invertebrats pgina 10

Unitat 6. Les plantes i els fongs pgina 12

Unitat 7. Els ssers vius ms senzills pgina 14

Unitat 8. Latmosfera terrestre pgina 16

Unitat 9. La hidrosfera terrestre pgina 18

Unitat 10. Els minerals pgina 20

Unitat 11. Les roques pgina 22

Unitat 12. La materia i les seves propietats pgina 24

pgina 1

ResumL'UNIVERSEls astres que el componen sn:

Sn astres lluminosos.. Planetes. Giren al voltant d'un estel,

Giren al voltant d'un planeia.Sn astres petits formats de glaq,

EL SISTEMA SOLAR

Est format pels astres segents:Es l'estel que dna nom al sistema solar.Sn astres de forma esfrica que giren al voltant del Sol.

. Satl.lits.

. Asteroides.

. Cometes.

Els astres tenen dos tipus de moviments;. Es el desplagament d'un astre

que gira al voltant d'un altre.. s el gir d'un astre sobre si mateix.

ELS PLANETES INTERIORS

Sn els ms prxims al Soll. s el planeta ms prdxim al Sol. No t satl.lits

ni atmosfera.

s el segon planeta del sistema solar.No t satl.llts.

s ei tercer planeia des dei Sol i s on vivim.El seu satl.lit s Ia Lluna.

Es el quart planeta del sistema solar.T dos satl.lits

ELS PLANETES EXTERIORS

Sn els ms allunyats del Sol. Estan formats per gas; per aix sn coneguts

gasos.

Eix de rotacide la LlunaC

=-=-;'=,*e

com a

s el cinqu planeta des del Sol i el ms grande tots. T ms de seixanta satl.lits.

. s el sis planeta del sistema solar i el segonms gran. Presenta,moli vists.

com a caracterstica principal, un sistema d'aneils

s el set planeta del sistema solar, T ms devint-i-cinc satl'lits. Tamb t anells, toi i que molt petits.

Es l'ltim dels planetes del sistema solar.

12

T ms de deu satl.lits petits.

pgina 2

xTexte tap la machine




xTexte tap la machineUNITAT 1. L'Univers i el Sistema Solar


49K CINCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L. K

ATENCI A LA DIVERSITAT

REFOR1Completa el quadre segent:

Per qu no sn tils les unitats de longitud que utilitzem per a les distncies en la nostra vida

quotidiana (per exemple, el metre i el quilmetre) quan les intentem aplicar a lunivers?

Quines unitats de mesura haurem dutilitzar i a qu equivalen?

En grec, Gea s la Terra, i Helios, el Sol. Tenint en compte aix, explica el significat de teoria geocntrica

i teoria heliocntrica.

Completa el quadre segent:

Explica la diferncia entre els moviments de rotaci i translaci que fan els planetes del sistema solar.

Quin astrnom va proposar la teoria heliocntrica? Quin va ser el primer matemtic que va inventar i va utilitzar

un telescopi per observar lunivers?

Quins planetes del sistema solar sn gasosos? Quins sn els planetes rocosos? Quins sn els dos planetes

ms grans? Quins sn els dos ms petits? Quins dos planetes sn els vens de la Terra?

Explica les diferncies entre els conceptes segents:

a) Teoria geocntrica i teoria heliocntrica.

b) Astronomia i astrologia.

Observa el cel nocturn i respon les preguntes:

a) Com es distingeixen els planetes dels estels en observar-los al cel nocturn?

b) Quin nom reben les agrupacions destels que, vistes des de la Terra, formen figures que es poden

reconixer fcilment?

Quins moviments fa la Lluna i al voltant de quin astre?

Com es va formar lunivers?11

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

Nebuloses

Astres i conjuntdastres

Galxies

Estels

Planetes

Satllits

Cometes

Meteorits

Qu sn i com sn

Planeta on vius

Sistema dastres al qual pertany el teu planeta

Galxia en la qual hi ha el sistema dastres

La teva adrea galctica

pgina 3


















xTexte tap la machineUNITAT 1: L'Univers i el Sistema Solar

ResumEL PLANETATERRALes caracterstiques sn:

EI

LES ESTACIONSAl llarg de l'any se succeeixen quatre estacions:

pas d'una estaci a llaltrat lloc en dates concretes, que sn:Solstici d'estiu, comenQa

-.

comenea la tardor.. Solstici d'hivern, comenqa

comenqa la primavera.

LATERRA I LA LLUNAs el satl.lit de laTerra.

nostre satl.lii t dos moviments principals:

ELS MOVIMENTS DE LATERRALaTerra fa dos moviments:

Les quatre fases de la Lluna sn:

laTerra gira al voltant de si mateixa.laTerra gira al voltant del Sol.

en qu gira sobre si mateixa.en qu gira al voltant de laTerra.

La Liuna no es veu al cel.La Lluna es veu com una franja en forma de C.La Lluna es veu completa.La Lluna es veu com una f rania en forma de D.

rLI

Els dos tipus d'eclipsis sn:

Primavera

21 dejunySolsticid'esliu

Es produeix quan laTerra se situa entre el Sol i la Lluna,Es produeix quan la Lluna se situa entre el Sol i laTerra.

21 de margEquinocci{e primavera

23 de setembreEquinocci de tardor

Hivern

-* _.--

22 de desembreSolsticid'hivern

22

Estiu Tardor

pgina 4

xTexte tap la machineUNITAT 2. La Terra


82 K CINCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L. K


REFOR2Quines sn les caracterstiques ms importants de la Terra? Quina s la caracterstica que la fa nica

com a planeta en el sistema solar?

Per qu tenim el dia i la nit a la Terra? Explica-ho.

Qu sn els equinoccis? Coincideixen les dates dels equinoccis a lhemisferi nord i al sud?

Per qu?

Com arriben els raigs del Sol al nostre pas durant el solstici dhivern? Explica per qu.

Quines sn les fases de la Lluna?

Qu s un eclipsi? Quins sn els dos tipus declipsis que es produeixen? Explicals.

Qu succeeix quan hi ha marea i per qu?

Qu s latmosfera? Qu s la hidrosfera?

Respon les preguntes segents sobre el moviment de rotaci de la Terra:

a) Per quins punts del nostre planeta passa leix de rotaci?

b) Com est orientat aquest eix respecte del pla de translaci al voltant del Sol?

c) Utilitzant el moviment de rotaci de la Terra, com podrem definir el que s un dia?

Respon les preguntes segents sobre les estacions:

a) Qu succeiria amb les estacions si leix de rotaci de la Terra no estigus inclinat respecte

del pla de translaci?

b) Quina s la diferncia entre equinoccis i solsticis? Quins dies es produeixen?

Explica en qu es diferencien lescora continental i locenica. Quines sn les altres capes de la Terra?

En qu es diferencien els calendaris juli i gregori?

Comenta algunes de les adaptacions dels ssers vius al medi aqutic.13

12

11

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

pgina 5








xTexte tap la machine UNITAT 2. La Terra




ResumCARACTERSTIQUES oTIs ssTRS VIUSTots els ssers vius

tenen una composici qumica semblant, estanper- i acompleixen

formats

tres f uncions viials:

LA COMPOSICI QUMICA DELS sSgnsvlusLes substncies qumiques dels ssers vius poden ser:. Substncies inorgniques, Les principals sn:

Substncies Es classif iquen en:proternes i cids

LA CL.LULATotes les cl'lules estan compostes per: membrana plasmtica,

Les cl.lules poden ser de dos tipus:: amb nucli.

Procariotes:

Els organismes segons el nombre de cl.lules poden ser:. Unicel'lulars;

.

{ormats per moltes cl.lules.

It.

,'.ffi#r* ] "{i.'.-*i

,/

ELS CINC REGNESEls ssers vius es classif iquen en cinc regnes: de

dels fongs, i dels animals.

LA HISTRIA DE LAVIDAEls primers ssers vius capagos de viure sense oxigen van ser

D'aquests van sorgir els protozousi, d'aquests, els Els primers ssers viusque van ocupar terra ferma van ser

Els primers animals que van abandonar l'aigua van ser. Ms tard, van sorgir els amf ibis i els rptiis.

f extinci dels dinosaures va permetre el desenvolupamentd' ide

LA BIODIVERSITATS'anomena biodiversitat 1a varietat d'que viuen o han viscut a laTerra.Entre les raons perconservar Ia biodiversitat destaquen:

les moneres,

Sn recursos

38

esttiques i

pgina 6



xTexte tap la machineUNITAT 3. Els ssers vius



REFOR3Completa el quadre segent:

Explica quines sn les tres funcions vitals dels ssers vius. Si trobssim un sser que es reprodueix per

no es pot nodrir ni es relaciona amb el medi, el considerarem un sser viu?

Descriu la reproducci sexual i posa un exemple dorganismes que es reprodueixin aix.

Quina s la diferncia entre substncies orgniques i inorgniques? Esmenta les substncies

inorgniques que hi ha en els ssers vius.

Respon les preguntes sobre les cllules:

a) Qui va descobrir la cllula i quan?

b) Qu fa falta per veure les cllules?

Respon les preguntes segents sobre els tipus de cllules:

a) Quins sn els dos tipus de cllules, segons si tenen nucli o no?

b) Quins sn els dos tipus de cllules amb nucli? En qu es diferencien?

Completa el quadre segent sobre els ssers vius que tenen cada tipus de cllules.

Defineix qu s un teixit i un rgan, i posan exemples. En qu es diferencien els sistemes i els aparells?

Explica com classifica la taxonomia els ssers vius. Quin txon inclou diferents ordres? Quin s el txon

immediatament superior als gneres?

Explica quin s el procs que ha perms arribar a la diversitat despcies que existeixen avui a la Terra.

Descriu una causa de la prdua de la biodiversitat.

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

Els cinc regnes dssers vius Com sn. Alguns exemples

Cllules vegetals

Cllules animals

Quins ssers vius en tenen?

pgina 7




xTexte tap la machineUNITAT 3. Els ssers vius


ResumELS ANIMALS. Sn ssers pluricel.lulars, s a dir, estan formats per. Segons l'alimentaci poden ser:

-

o

' Es ciassifiquen en: . Tenen corumna vertebral.

No tenen columna vertebral.

Els nRurrns. Cos cobert de. Extremitats. Respiraci:

en forma de

-, -

o \( ia\]t

. Reproducci:

. Alimentaci:

ELS OCELLS

Cos cobert deExtremitats en forma d'Respiraci:Reproducci:

. Alimentaci:

ELS RPTILS. Cos cobert d'. Extremitats en forma de. Respiraci:. Reproducci:. Alimentaci:

ELS AMFIBIS. Peil. f n adults, extremitats en forma de. Respiraci: Capgrossos

AdultsReproducci:Alimentaci:

Adults

ELS PEIXOS. Cos cobert d'. Extremitats en forma d'

Respiraci:Reproducci:

Capgrossos

48

Alimentaci:

pgina 8

xTexte tap la machineUNITAT 4. Els animals vertebrats



REFOR4Qu diferencia els animals vertebrats dels invertebrats? Posa un exemple de cada grup danimals.


Quins sn els cinc grups de vertebrats? Escriu-los. A continuaci, descriu, per a cadascun

daquests grups, la caracterstica que consideres ms important i que serveix per diferenciar-los

de tots els altres grups.

Els peixos sn ovpars o vivpars? Justifica la resposta.

Quin grup de vertebrats sn poiquiloterms? Qu vol dir la paraula poiquiloterm?

Qu cobreix el cos dels ocells? Com es reprodueixen els ocells?

Explica la metamorfosi dels amfibis.

Respon les preguntes sobre els rptils:

a) Qu cobreix el cos dels rptils?

b) Tots els rptils tenen potes? Quins no en tenen?


Respon les preguntes segents sobre els mamfers:

a) Els mamfers sn vivpars? Per qu?

b) Qu vol dir que els mamfers sn homeoterms?

c) Qu diferencia el grup dels ssers humans daltres mamfers?

Menciona les caracterstiques prpies dels peixos.11

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

Columna vertebral

Pulmons

Aletes

Ales

Bufeta natatria

Cua

Closca

rgans dels vertebrats En qu consisteixen i quins grups en tenen

Caracterstiques externes rellevants

Trets importants de lanatomia interna

Els ocells

pgina 9

xTexte tap la machineUNITAT 4. Els animals vertebrats


ResumELS ANIMALS INVERTEBRATSEls animalsEs classif iquen en diversos grups:

no tenen columna vertebral.

Er-s poRrrRsSn porfers: Ies El cos t forma

i esi perforat per

ELS CELENTERATSSn celenterats: lesi les El cos sPoden tenir forma de:

ELS PLATIHELMINTS, ELS NEMATODES I ELS ANEL.LIDSSn platihelmints: la ilaTenen el cos

i dividit enSn nematodes: 1aEl cos sSn anl.lids: elCOS i dividit en

ELSSn

MOL.LUSCSmol.luscs: el

els

i els

ila Tenen el

iel Ei cosi est dividit en tres parts;

. Es classif iquen en:. Gasterpodes. Corn el iel. Bivalves. Com la ila. Cefalpodes. Com el

ELS ARTRPODES

iel

Sn artrpodes: l' ielTenen el cos dividit en tres parts:

Es classif iquen en:. lnsectes. Com el. Arcnids. Com l'

il'it'

. Crustacis. Com el ila

. Miripodes. Com els

ELS EQUINODERMS

i els

Sn equinoderms; l'tenir forma

60

il' El seu cos pot

pgina 10


xTexte tap la machineUNITAT 5. Els animals invertebrats



Qu s un animal invertebrat? Per qu diem que no podem definir els invertebrats, com a grup, per all

que tenen, sin que els definim per all que no tenen?

Quin s el grup danimals ms extens? A quines zones del nostre planeta els podem trobar?

Els invertebrats poden tenir esquelet? Posan un exemple.

Explica com s el cos dels artrpodes.

Indica per qu es pot dir que les esponges (porfers) sn animals primitius i senzills. Comparals amb

un insecte i escriu una frase en qu resumeixis les conclusions que nhas tret.

Qu s un cuc? On viuen els cucs? Esmenta els tres tipus de cucs.

Quins sn els quatre grups dartrpodes? Daquests, quins s el grup ms ampli?

Completa el quadre segent sobre els molluscs:9

8

7

6

5

4

3

2

1

A quin grup pertany i com sExemples

danimals invertebrats

Medusa

Escarabat

Estrella de mar

Cargol

Aranya

Esponja

Cuc de terra



REFOR5

Gasterpodes

Quines caracterstiques tenenGrup de molluscs

Bivalves

Cefalpodes

pgina 11

xTexte tap la machineUNITAT 5. Els animals invertebrats


ResumEL REGNE DE LES PLANTESLes plantes es classif iquen en:. Plantes Sn: les molses, les

les i els. Plantes Poden ser

com el pi, i angiospermes, com

PARTS DE LES PLANTESAMB FLORSLes plantes amb f lors tenen tres parts: I'

i les. A les fulles es distingeixen cinc parts:

. A latijaes diferencien quatre parts principals, que sn:

A I'arrel hi ha dues parts importants: lai els

-.

FUNCIONSVITALS DE LES PLANTESLes plantes porten a terme tres funciones vitals, que sn:

. En la nutrici es distingeixen cinc fases:

. Les respostes de les plantes poden ser de dostipus:

. La reproducci de les plantes pot sersi hi intervenen clilules especials anomenades

si hi interv noms un individu.

LA FLORA la f lor hi ha els rgans de la pianta.S'hi distingeixen les parts segents:

El iransport del pol'len d'una flor a una altra s'anomena-.

Gransde pol.len

EL REGNE DELS FONGSEls fongs poden ser unicel.iulars o

la nutrici sformat per i es reprodueixen perHi ha tres tipus de fongs: els

les cl.lulesson

76

i els fongs que formenles

el cos est

pgina 12

xTexte tap la machineUNITAT 6. Les plantes i els fongs




Quines sn les caracterstiques que comparteixen un pi i una falguera que ens permet classificar-los tots dos

en el regne de les plantes?


Dibuixa el model duna planta i descriu-ne les parts ms importants i per a qu serveixen.

Qu s una flor? Qu s un fruit? Qu s una llavor?

Explica el cicle vital duna planta.

Respon les preguntes segents sobre les fulles.

a) Com sanomena, cientficament, la cua de les fulles?

b) Com sanomena la part superior duna fulla? I la part inferior?

c) Quines funcions tenen lloc a les fulles?

Completa el quadre segent sobre la fotosntesi i la respiraci de les plantes.

Respon les preguntes segents sobre la nutrici de les plantes.

a) Qu s la fotosntesi?

b) Qu s la clorofilla?

c) Les plantes poden fer la fotosntesi de nit? Per qu?

d) En qu es diferencien la fotosntesi i la respiraci?

e) Qu s la saba bruta? I la saba elaborada?

Defineix els termes segents:

a) Sorus.

b) Transpiraci.

c) Caliptra.

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1


REFOR6

CaracterstiquesGrup de plantes

Molses i heptiques

Funcions vitals Com les duen a terme les plantes

Nutrici

Reproducci

Relaci

Quins gasos entren en una planta i quins en surten?

En el procs de la fotosntesi

En el procs de la respiraci

pgina 13

xTexte tap la machineUNITAT 6. Les plantes i els fongs


ResumEL REGNE DELS PROTOCTISTS

Pertanyen a aquest regne els i Ies

Els protozousi que viuen en

SON ESSETS amb nutrici

Les algues poden ser unicel.lulars o poden fabricarmedisel seu propi aliment, per aix sn i viuen en

EL REGNE DE LES MONERES

A aquest regne pertanven els

Els bacteris estan formats per: una

Tamb poden presentar per desplaqar-se

ELSVIRUS

Els virus no sn perque no soni no poden acomplir lesfuncions

EIs virus estan formats pel lail'Alguns virus tenen una

LES MALALTIES PRODUI DESPER MICROORGANISMEDepenent de la seva funci en la naturalesa, els microorganismes poden serde dues classes:

Les vies principals d'entrada dels microorganismes sn:

LA LLUITA CONTRA LES MALALTIES INFECCIOSES

Les miilors maneres d'impedir les malalties infeccioses sn:la i prendre

ens ajuden a preveniro a superar infeccions,

El primer antibitic va ser

eliel

Flagel

Materialgentic

Cpsulabacteriana

Paretcel.lu larbacteriana

Citoplasma

Membrana cel.lular

Les

86

i els

i la va descobrir

pgina 14

xTexte tap la machineUNITAT 7. Els ssers vius ms senzills


a) Qu sn els bacteris? On els podem trobar? Tenen alguna utilitat per a les persones?

b) Qu sn els protozous? On es troben? Nhi ha cap que causi malalties?

Identifica a quin tipus dssers vius ens referim a continuaci:

a) Unicellulars, hetertrofs, amb cllula eucariota i es desplacen per mitj de flagels, cilis o pseudpodes.

b) Unicellulars, amb cllula procariota, majoritriament hetertrofs i es reprodueixen per bipartici.

c) Unicellulars o pluricellulars, amb cllula eucariota, auttrofs, amb cloroplasts i sn aqutics.


Explica el procs de reproducci dels bacteris.

Com salimenten els bacteris parsits? Quin efecte tenen en altres ssers vius?

Qu s un virus? Quins sn els tres components bsics que formen lestructura dun virus?

Fes un esquema del procs de reproducci dun virus, i indica els passos que segueix per entrar i sortir de la cllula.

Indica algunes funcions beneficioses dels microorganismes en els ssers vius.

Esmenta per quines vies dentrada els microorganismes patgens poden infectar un sser viu. Com sanomenen les malalties produdes per un microorganisme?

Quin s el mitj ms important de qu disposem per combatre i curar una infecci? s efica en tots els tipus dinfecci?

Quins ssers vius formen un liquen? Quins tipus de lquens pots mencionar?

Qu sn les vacunes i quina funci compleixen en la lluita contra les malalties infeccioses?12

11

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

Citoplasma

Flagels

Cpsula bacteriana

Controla i regula el funcionament de la cllula i es troba dispers pel citoplasma.

Regula lentrada i la sortida de substncies.

Embolcall rgid que envolta la membrana cellular.

Components Descripci

Estructura dels bacteris


REFOR7

pgina 15

xTexte tap la machineUNITAT 7. Els ssers vius ms senzills


Resumt-R COlvlPOSlClL aire est compost

Composici de I'aireNitrogen 78%

DE L'AIREprincipalment per:

s el gas que ms hi abunda.. Es imprescindibie per a la respiraci

dels ssers vius.Forma el 0,9 % de l'atmosfera.Filtra les radiacions ultraviolades,

que son noctves.

El necessiten les plantes perfer la fotosntesi. s responsable de I'efecte d'hivernacle

L'ESTRUCTURA DE UATMOSFERAA l'atmosfera es distingeixen quatre capes;

L'ORIGEN DE L'ATMOSFERAL atmosfera primitiva estava composta principalment per:

L atmosfera actual est composta principalment per:

LA HUMTAT IELS NVOLSLa humiiat de I'aire procedeix de dues fonts:

Oxigen:Z1o/o Altres gasos: 1 %

Tipus de precipitacions

Els nvols poden ser:

LES PRECIPITACIONSLes precipitacions poden ser:

. Nvols alts blancs,Nvols densos d'aspecte cotons.Nvols plans o grumollosos.

. Nvols baixos que formen capes grisenques.

LAEls

METEOROLOGIAmeteordiegs obtenen dades sobre

la

la

les

ia-ilaEIs

96

instruments que utilitzen els meteordlegs sn:

pgina 16


xTexte tap la machineUNITAT 8. L'atmosfera terrestre



287K CINCIES DE LA NATURALESA K MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L. K


Quina s la matria que forma latmosfera? De qu est composta?

Com sanomenen els lmits que separen les capes de latmosfera i quines capes separen?

Per qu s important latmosfera per al desenvolupament de la vida a la Terra, tal com la coneixem?

Qu passaria si, de sobte, desaparegus latmosfera?

Quan va aparixer latmosfera? Don procedien els gasos que la van constituir?

A quina capa es localitzen:

a) La major part del vapor daigua i els altres gasos.

b) La capa doz.

c) Els fenmens meteorolgics.

d) Les aurores.

Respon les preguntes segents sobre els gasos de latmosfera.

a) Quin s el gas ms abundant a laire? I el segon ms abundant?

b) Quins gasos constitueixen l1 % de la composici percentual de laire?

c) Qu s loz?

d) Don procedeix el dixid de carboni?

Qu s un barmetre?

Explica com varia la temperatura a latmosfera.

Explica qu passa a latmosfera quan la previsi meteorolgica indica una depressi.

Don prov la humitat de laire? Com es mesura?

Quina predicci del temps podem fer si el barmetre indica una pressi atmosfrica que tendeix a baixar?

Respon les qestions segents sobre el que observem al cel:

a) Qu s larc de Sant Mart? Quan surt?

b) De quin color es veu el cel a lalba i al vespre?

c) En una nit ennuvolada a la ciutat, de quin color s el cel? Per qu?

13

12

11

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

Capes de latmosfera Gruix aproximat i caracterstiques


REFOR8

pgina 17


xTexte tap la machineUNITAT 8. L'atmosfera terrestre


ResumUAIGUA DE LI\ TERRAEl91% de l'aigua de la Terra s aiguadolEa. L aigua dolqa est repartida de

salada i noms el

-

s aiguaia manera segent:

Distribuci de I'agua a Ia Tera

. El79% en forma

' El

-

sn aiges subterrnies.. t'1%estroba-La hidrosfera est formada per tota l'aigua de laTerra en quaisevoldels tres estats:

: glag i neu,i mars, rius i llacs.

; humitat de I'aire.

Les propietats de l'aigua sn:. s molt

AbsortreixMostras una

L'AIGUA DELS OCEANSL'aigua dels oceans sCont gasos dissolts:

L aigua dels oceans presenta tres iipus de moviments:

TAIGUA DELS CONTINENTSL'aigua dolga es troba en:

EL CICLE DE L'AIGUAEl cicle de l'aigua s el conjunt de processos ais quals est sotmesal'aigua de la Terra, Entre aquests processos destaquen:

:AIGUA QUE NECESSITEMmajor part de I'aigua que utilitzem a Espanya es fa servir en:

L aigua potable s la que podem

Total d'aguaal planeta

|} Aigua marina: 97 o/oI Aiguadolga:3%

Toial d'aigua dolga

I GlaqrTg%|l Aigur.

--^.suhf-6rnres:2{l%

I Aioua dolgasuperficial:.1 %

Total d'aigua dolgasuperficial

I Llacs:s0%

J Sr:389zoj Atmosfera:10%i Rius:1%| sersvius: '1%

Proporci de salsa I'aigua marina

TiJ(

la

CtLa

I'-

El cicle de I'aigua

108

iel

pgina 18

xTexte tap la machineUNITAT 9. La hidrosfera terrestre





Respon les qestions segents sobre laigua als planetes.

a) Don prov laigua del nostre planeta?

b) Per qu Mercuri i Venus estan mancats daigua?

c) Per qu diem que Mart va poder tenir aigua en un temps remot?

Completa el quadre segent sobre les propietats de laigua.

Quines caracterstiques t el 97 % de laigua de la Terra? On es troba?

Respon les preguntes segents sobre laigua dels continents.

a) Quina proporci de laigua del planeta s aigua dola?

b) De tota laigua dola, quanta es troba en forma de gla?

c) Quina proporci de laigua dola es troba al subsl?

Respon les qestions segents sobre laigua salada i laigua dola.

a) Quina proporci de sals t laigua del mar?

b) Quines sals sn les que formen part de laigua marina? Quines sn les ms abundants?

c) Per qu laigua dels rius sanomena dola si, en realitat, tamb t sals?

Fes un esquema senzill del cicle de laigua en qu indiquis els processos que hi tenen lloc.

Qu sn els corrents marins i com es formen?

Escriu una definici senzilla per als termes segents: aiguamoll, torrent, riu, llac i glacera.

Respon les preguntes segents sobre el cicle de laigua.

a) Com arriba laigua des de la superfcie de la Terra fins a latmosfera?

b) Com torna laigua de latmosfera a la superfcie de la Terra?

c) Per qu laigua que cau a les muntanyes al final arriba al mar?

d) Quin paper compleixen les plantes en el cicle de laigua?

Quines sn les causes ms habituals de la contaminaci de laigua?

Qu significa depurar els abocaments? On es duu a terme?11

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

Bon dissolvent

Atenua els canvis de temperatura.

s un refrigerant efica.

El gla que sura als mars mant laigua lquida, on continuen vivint alguns organismes.

Substncia adherent

Propietats de laigua Processos en els ssers vius


REFOR9

pgina 19

xTexte tap la machineUNITAT 9. La hidrosfera terrestre


ResumELS MINERALSEIs minerals sn sdlids, naturais,

i formatsno originats perper

Els minerals tenen tres caracterstiques;

Els minerals estan compostos per unde substncia.

Segons la forma en qu es disposen els seus components, els mineralspoden ser:. Minerals. Minerals

LA CLASSIFICACI DELS MINERALSSegons la composici, els minerals es poden classif icar en;. Silicats. Compostos per

Entre els silicats destaquen:

. No-silicats. No contenenEntre els no-silicats destaquen;

LES PROPIETATS I LES APLICACIONS DELS MINERALSTipus de llum que ref lecteix el mineral quan s il.luminat

amb llum bianca.La llulssor, s la manera en qu el mineral

s la resistncia que ofereixel mineral quan el ratllem.

s el color de Iaratllem un mineral.

. L exfoliaci. s

Els minera ls tenen diferents utilitais:. Obtenir. lndstries. Elaborar

tffi

pols que es produeix quan

\**r f-*;-r '-f

,n{

116

pgina 20

xTexte tap la machineUNITAT 10. Els minerals


En qu es diferencien, fonamentalment, uns minerals dels altres?

Quines sn les caracterstiques que defineixen els minerals?

Quin criteri sutilitza per classificar els minerals en dos grups? Descriu aquests dos grups i posan exemples.

Quines de les substncies segents sn minerals i quines no ho sn? Raona la resposta.

a) Aigua.

b) Or.

c) Quars.

d) Glucosa.

Qu s lescala de Mohs? Qu vol dir que el valor de la duresa del diamant s 10?

Identifica i classifica els minerals segents en silicats i no-silicats.

A B C

Explica les propietats segents dels minerals: color de la ratlla i llussor. Posan algun exemple.

Defineix els conceptes segents:

a) Mineral amorf.

b) Mina.

c) Exfoliaci.

d) Silicat.

Explica com soriginen els minerals i posan exemples.9

8

7

6

5

4

3

2

1


REFOR10

pgina 21

xTexte tap la machineUNITAT 10. Els minerals


ResumELSTIPUS DE ROQUES. Roques sed jmentries. Es formen per I'

ila de sediments. Roques gnies. Es formen pel

dei magma.

' Roques metamrf iques. Es formen aterrestre a partir d'altres roques, peraltes de l'interior

LES ROQUES SEDIMENTARIESHi ha diversos tipus de roques sedimentries: "'.1!o. Les roques Es formen per acumulaci

de fragments de diferents minerals i roques.. Les roques Es formen fonamentalment

Es formen en llocs onpel mineral calcita.

. Les roquesel clima s sec i calors i, a rns, hi ha aigua salada.

. Les roques Es formen per I'acumulacide matria orgnica.

LES ROQUES GNIESHi ha dos tipus de roques gnies:. Les rogues Es formen quan el magma

es refreda a gran profunditat a I'interiorterrestre,. Les roques . Es formen quan el magma

surt a la superf cie en forma de lava i se solidif ica.

LES ROQUES METAMRFIQUESHi ha dostipus de roques metamrf iques:. Les roques Se separen en lmines

Es trenquen de maneraquan es trenquen.

. Les roquesirregular i no se separen en lmines.

EL CICLE DE LES ROQUESEs el conjunt de que experimentenIes roques i els sediments a laial' de I'escorga terrestre.

ELS USOS DE LES ROQUESLes roques poden tenir diferents usos:materials deusos ornamentals, recipients,i indstria

l' interior de l'escorqafenmens deguts a les

126

pgina 22

xTexte tap la machineUNITAT 11. Les roques


Sn el mateix la calcria i la calcita? Per qu? Esmenta un exemple de roca monomineral i un altre de rocaformada per diversos minerals.

Uneix amb fletxes les dues columnes:

Conglomerat

Gres

SEDIMENTRIA Calcria

Petroli

Carb

MAGMTICA Granit

Basalt

Obsidiana

METAMRFICA Pissarra

Esquist

Respon les preguntes segents sobre el cicle de les roques:

a) Com pot arribar una roca metamrfica a transformar-se en magmtica?

b) Com pot arribar un sediment a transformar-se en roca metamrfica?

c) Com pot arribar un magma a transformar-se en sediment?

Quines zones podem distingir a lEstat espanyol segons el tipus de roques que hi predominen?

Fes una llista amb les diferents roques de lentorn on vius i els usos que sen fan.

Explica els orgens de les roques sedimentries calcries i posa exemples de cada tipus de formaci.

Com es formen les roques magmtiques? Explica com es formen les roques com el basalt i lobsidiana. A quin grup pertanyen dins de les roques magmtiques?

Explica com es formen les roques metamrfiques cristallines.

Explica breument el cicle de les roques.

Fes una descripci breu de les roques segents, i indica-hi el grup de roques al qual pertanyen i com es van formar.

a) Basalt.

b) Travert.

c) Guix.

d) Esquist.

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1


REFOR11

pgina 23

xTexte tap la machineUNITAT 11. Les roques

Resumu rrarRtMatriasLes propietais de la. Generals. Sn la

matria poden ser:iel

. Especfiques. Prpies de cada tipus de matriaCada tipus diferent de matria rep el nom de

LA MESURAUna magnitud s quaisevol caracterstica d'un cos queLes magnituds que s'utiiitzen amb ms freqncia sn; la

podem

la

la

t

f

ielel

la

D

Superfcie:.rXt2

+Base+lase x altura

e,rnn#in,'/

LA LONGITULa longitud sEl-(m)slaunitatdemeSuradelongitudenelsistemainternaciona]Exemples d'instruments de mesura de longitud sn:

LA SUPERFCIELa superf cie sFI (m'?) s la unitat de superf cie en el sistema internacional,

de l'objecte.Es calcula utilitzant laELVOLUM

corresponent a la forma

Ei volum mesura

EI (m3) s la unitat de mesura del volum en el sistema internacional.Linstrument principal de mesura del volum s la

LA MASSALa massa mesirraEI (kg) s la unitat de mesura de la massa en el sistema internacional.L'instrument de mesura de la massa s la

LA DENSITATLa densitat sLa densitat s'obt dividint ta

LATEMPERATURA

entre el

La temperatura permet mesurarEl

-

(K) s la unitat de mesura de Iatemperatura en el sistema internacional.L'instrument que mesura ia temperatura dels cossos s

DilIIil

i$,

ELTEMPSEl temps permetEI

mesurar

il

138

(s) s la unitat de mesura del temps en el sistema internacional. ,ipgina 24

xTexte tap la machineUNITAT 12. La matria i les seves propietats



Qu s la matria? Quines propietats t la matria? Explica en qu consisteix cadascuna i posan exemples.

Qu sanomena magnitud? Esmenta tres propietats de la matria que siguin magnituds i tres que no ho siguin.

Qu diferencia una magnitud fonamental duna de derivada? Posa un exemple de cadascuna.

Quina s la magnitud que mesura la distncia entre dos punts? s una unitat fonamental o derivada? Per qu?Quina s la unitat de longitud en el sistema internacional? Esmenta alguns mltiples i submltiples de la unitat.

Per qu s til el canvi dunitats? Posan un exemple.

Qu hem de fer per mesurar la superfcie dun camp de futbol? Quines unitats utilitzaries?

Per qu diem que la temperatura s una propietat general de la matria i no una propietat especfica?

Quina magnitud fem servir per indicar la quantitat de matria que t una substncia? Amb quin instrument es mesura? Quina s la unitat en el sistema internacional?

Quina s la unitat de temps en el sistema internacional? Quines altres unitats es poden utilitzar i quines sn les equivalncies?

Respon les qestions segents sobre el volum:

a) Quina informaci dna la magnitud del volum dun objecte?

b) Com es mesura el volum dun slid geomtric?

c) Com mesuraries el volum dun lquid?

Respon les qestions segents sobre la densitat:

a) Si 1 l daigua t una massa d1 kg, quina s la densitat de laigua, expressada en kg/l? I expressada en g/cm3?

b) Si omples amb aigua una piscina de 150.000 l, quina s la massa de laigua continguda a la piscina?Calcula aquest valor a partir de la frmula de la densitat.

c) Com podem determinar el volum dun cos slid de formar irregular?

11

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1


REFOR12

pgina 25

xTexte tap la machineUNITAT 12. La matria i les seves propietats


PORTADA.pdfDOSSIER ESTIU COMPLET(NDEX).pdfT.1. L'UNIVERS i EL SISTEMA SOLAREXERC. RESUM T.1.pdfEX. REF. T.1

T.2. LA TERRAEXERC. RESUM T.2.pdfEX. REFOR T.2

T.3. ELS SSERS VIUSEXERC. RESUM T.3.pdfEX. REFOR T.3

T.4. ELS ANIMALS VERTEBRATSEXERC. RESUM T.4.pdfEX. REFOR T.4

T.5. ELS ANIMALS INVERTEBRATSEXERC. RESUM T.5.pdfEX. REFOR T.5

T.6. LES PLANTES i ELS FONGSEXERC. RESUM T.6.pdfEX. REFOR T.6

T.7. ELS SSERS VIUS MS SENZILLSEXERC. RESUM T.7.pdfEX. REFOR T.7

T.8. L'ATMOSFERA TERRESTREEXERC. RESUM T.8.pdfEX. REFOR T.8

T.9. LA HIDROSFERA TERRESTREEXERC. RESUM T.9.pdfEX. REFOR T.9

T.10. ELS MINERALSEXERC. RESUM T.10.pdfEX. REFOR T.10

T.11. LES ROQUESEXERC. RESUM T.11.pdfEX. REFOR T.11

T.12. LA MATRIA i LES SEVES PROPIETATSEXERC. RESUM T.12.pdfEX. REFOR T.12

Documents

Quadern d'Estiu Ciencies Naturals 1r d'Eso