QUÈ DESTACARIES DE LA NARRATIVA DELS ANYS 70 ?· Col·legi San Antonio de Padua. Departament de Lingüística

  • Published on
    05-Feb-2018

  • View
    218

  • Download
    2

Embed Size (px)

Transcript

  • Collegi San Antonio de Padua. Departament de Lingstica. Valenci.

    Franciscans. Carcaixent. 2n Batxillerat. Curs:2012-13.

    QU DESTACARIES DE LA NARRATIVA DELS ANYS 70 FINS A

    LACTUALITAT? REFLEXIONA, SOBRETOT, ENTORN DE LES NOVETATS

    EN LA TCNICA LITERRIA I DEL CONTEXT SOCIOCULTURAL

    El 1975, amb la mort del general Franco, saccelera el cam que conduir els espanyols de la

    repressi a les llibertats, de la dictadura a la democrcia. Els canvis socials i poltics seran

    espectaculars i faran possible laugment duna producci i dun mercat literari important en catal,

    mercat que havia comenat a recuperar-se en la dcada dels 60. Laprovaci de la Constituci i dels

    Estatus dAutonomia que reconeixen el carcter oficial del catal, i la generalitzaci del catal en

    lensenyament amb laprovaci de les lleis de normalitzaci lingstica, estableixen el marc legal que

    permetr lalfabetitzaci de la poblaci, la millora en ls social de la llengua i laugment del pblic

    lector, tant adult com juvenil.

    Per seria interessant dins daquest ltim ter del segle XX, diferenciar tres perodes, duna

    banda la narrativa dels anys 70, daltra, les dues posteriors, la dels anys 80 i 90 i per ltim lactualitat

    ms recent.

    Per entendre la producci de la dcada dels 70 cal fer allusi a les circumstncies que lenvoltaren. Els anys 70 suposen el declivi i el final de la dictadura franquista. Els novellistes que donen a conixer

    les seues obres sn gent nascuda a la postguerra, crescuda i escolaritzada amb els canvis sociopoltics

    dels anys 50 i 60 (educada en la cultura del cmic tebeos, la televisi, la msica pop i el cinema) i influenciada ideolgicament en plena joventut per les conseqncies del Maig francs de 1968, pel

    moviment hippie i per lagonia i final del franquisme.

    En la dcada dels 70 entren en crisi models novellstics com el realisme. Simposa una

    renovaci de la narrativa, lanomenada novella del canvi, caracteritzada per la manipulaci del codi

    textuals i per la utilitzaci de temes transgressors. La postguerra, leducaci rebuda, la revolta contra

    una societat que necessita canvis, el mn universitari, el feminisme, la llibertat sexual, etc constituiran

    els temes fonamentals daquesta generaci. Destaquem autors representatius, tant des del Principat

    com Terenci Moix ( El dia que va morir Marylin), Jaume Fuster (Abans del foc), Montserrat Roig (El

    temps de les cireres); des de les Illes amb escriptores com Maria Antnia Oliver (El vaixell dIrs i no

    Tornars), o Carme Riera (Te deix, amor, la mar com a penyora.); a Valncia, la narrativa va

    aparixer un poc ms tard, estimulada pels escriptors de Catalunya i per laparici de plataformes

    editorials com Tres i Quatre i els Premis Octubre. Destaquem autors com Isa Trlec (Ramona

    Rosbif), J. Llus Segu (Espai dun ritual), o IsabelClara Sim (Dones, Jlia); Si la dcada dels 70 va suposar linici de limpuls narratiu en llengua catalana, la dcada dels 80

    i 90, va comportar una gran evoluci, bsicament per dos factors: duna banda, la nostra societat havia

    adoptat determinats models de producci i consum de fenmens culturals, i daltra banda, la literatura

    comena a gaudir de suport institucional, com a conseqncia de laprovaci dels Estatuts

    dAutonomia, de la promulgaci de les lleis de normalitzaci lingstica i de laccs de la llengua

    catalana al sistema educatiu, cosa que comporta nous lectors. Com a conseqncia daix i de

    laparici dun seguit de premis literaris, els autors de tot el domini lingstic van coneixentse i sinflueixen mtuament. Les lnies que adopta la narrativa catalana a partir daquesta diversificaci de

    gneres s molt variada. Duna banda trobem una novellstica plena de connotacions simbliques i

    allegriques com la de Quim Monz, molt influenciada per autors sud-americans com Julio Cortzar,

    on el tedi, langoixa i labsurd sn temes dominants. Daltra, es produeix una narrativa que evoca el

    passat medieval o lpoca de la transici, s el cas dautors com Jaume Cabr (Teranyina), o Josep

    Lozano (Crim de Germania). A ms a ms, agafa tamb molta importncia la novella policaca i de

    cincia-ficci, colleccions com La Cua de Palla,o La Negra i escriptors com Ferran Torrent (No

    emprenyeu el comissari, Un negre amb un saxo) o Manuel de Pedrolo (Joc tapat, Joc brut). Cal tamb

    fer menci a la novella ertica, dins daquesta un grup de narradors joves, que sota el pseudnim

  • Collegi San Antonio de Padua. Departament de Lingstica. Valenci.

    Franciscans. Carcaixent. 2n Batxillerat. Curs:2012-13.

    Oflia Dracs, publiquen un recull de contes Deu pometes t el pomer, o tamb escriptors com

    Pedrolo (Obres pbiques), etc.

    Gran part dels autors ms recents es dediquen al mn de lensenyament o del periodisme, i al

    mateix temps a la producci literria. Uns amb novelles dirigides a un pblic lector juvenil com

    Silvestre Vilaplana amb Les cendres del cavaller, Glria Llobet amb Els ulls del mirall...; daltres amb

    novelles obertes al pblic en general com Temps de conquesta de Vicent Borrs, Borja papa, de Joan

    Francesc Mira, El tema del tema de Quim Monz, Senyoria de Jaume Cabr, etc.

    Cal ressenyar, com hem dit, que alguns dels autors de novelles del segle XX i principis del XXI,

    estan directament relacionats amb el periodisme, hi participen com a collaboradors en diaris com El

    Pas, La Vangurdia o El Levante. Alguns exemples sn Quim Monz, Emili Piera, Isabel-Clara

    Sim, Carme Miquel, Joan Francesc Mira, Mari Pau Janer, etc.

    Els premis literaris creats a lentorn de la producci literria tamb han reafirmat la pujana de

    les obres en la nostra llengua, com el Premi de la crtica narrativa catalana, el Premi de narrativa

    Andrmina, Premi Ciutat dAlzira...

    La disparitat de temes i estils, la gran quantitat dobres publicades, i el gran ventall descriptors

    de diferents generacions, fa que siga complicat explicar el panorama literari de la prosa actual.

Recommended

View more >