3
1. Lle geix l a continuació de l’ada pta ció d’ El malalt imaginari , de Molière, i respon: 2. (En tra T one ta di sfr ess ada de metge . Fa una reve-rència i parla amb veu d’home.) TONE T A: Sen yor , permeteu -me que us visit i i que us ofereixi els meus serveis. AR GANT : I tant, do ct or ! Be n agraït que us n’estaré! TONET A: No m’he pogut estar de visitar un malalt tan il·lustre com vós! Sóc un metge que va de ciutat en ciutat cercant malalts dignes de la meva ciència. Vull malalties importants i no pas perdre el temps amb mals de cap. Vejam el pols... Aquest pols fa el ximple! Com es diu el vostre metge? ARGANT: El doctor Purgot! TONETA: No em sona gens, aquest nom. Deu ser un aprenent. (S’acosta a ARGANT i se’l mira de dalt a baix.) Vós estau malalt del pulmó! ARGANT: Del pulmó? A mi no m’ha fet mai mal! TONETA: Ai! El vostre metge és un ximple! (Li agafa un braç.) I aquest braç? No veieu que s’endú tot l’aliment de l’altre? Jo me’l faria tallar! ARGANT: Què diu ara? Tallar-me un braç? TONETA: I l’ull dret, què? (Li mira l’ull.) Jo me’l far ia arrancar ! , me’n vai g que se’m fa tard. Ja tornaré un altre dia! Adéu! (Ix.) ARGANT: (Cridant.) Aquests metges són bojos! Un m’omple de medicines, l’altre vol tallar- me un braç i arrancar-me un ull! Ja n’estic fart! TONETA (En tra sense la disf res sa de met ge. ): Veig que no ha anat gens bé, senyor. Què fareu ara? ARGANT: Em faré metge i em curaré jo mateix!  – Per qui es fa passar Toneta? Per què ho fa? ................................. .....................................................................................................  – Què aconsella al senyor Argant? .................................................. .....................................................................................................  Com reacci on a el senyor Ar gant al s consel ls de la T onet a disfressada? .................................................................................. 2 . Explica per què s’escriuen juntes o separades les paraules destacades :   No sé per què tarda tant: .......................................................................................................   No sols no obeeix, sinó que fa tot el c ontrari: ..........................................................................   Això també ho sé jo: .............................................................................................................   No surt perquè plou: .............................................................................................................   Si no m’ho dius, se m’oblida: .................................................................................................   Tot ho fa tan bé com la seva mare: ........................................................................................ El senyor Argan t creu que està molt malalt perquè el metge Purgot li ho fa creure. T oneta, la serventa d’Argant, vol que aquest s’adoni que realment no està malalt. Un dia Toneta fa fora Purgot de casa.

repàs català

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: repàs català

8/6/2019 repàs català

http://slidepdf.com/reader/full/repas-catala 1/2

1. Llegeix la continuació de l’adaptació d’El malalt imaginari , de Molière, i respon:

2.

(Entra Toneta disfressada de metge. Fa una

reve-rència i parla amb veu d’home.)

TONETA: Senyor, permeteu-me que us visiti i

que us ofereixi els meus serveis.

ARGANT: I tant, doctor! Ben agraït que us

n’estaré!

TONETA: No m’he pogut estar de visitar un malalt

tan il·lustre com vós! Sóc un metge que va de

ciutat en ciutat cercant malalts dignes de lameva ciència. Vull malalties importants i no

pas perdre el temps amb mals de cap. Vejam

el pols... Aquest pols fa el ximple! Com es diu

el vostre metge?

ARGANT: El doctor Purgot!

TONETA: No em sona gens, aquest nom. Deu ser 

un aprenent. (S’acosta a ARGANT i se’l mira

de dalt a baix.) Vós estau malalt del pulmó!

ARGANT: Del pulmó? A mi no m’ha fet mai mal!

TONETA: Ai! El vostre metge és un ximple! (Li 

agafa un braç.) I aquest braç? No veieu que

s’endú tot l’aliment de l’altre? Jo me’l faria

tallar!

ARGANT: Què diu ara? Tallar-me un braç?

TONETA: I l’ull dret, què? (Li mira l’ull.) Jo me’l

faria arrancar! Bé, me’n vaig que se’m fa

tard. Ja tornaré un altre dia! Adéu! (Ix.)

ARGANT: (Cridant.) Aquests metges són bojos!

Un m’omple de medicines, l’altre vol tallar-me un braç i arrancar-me un ull! Ja n’estic

fart!

TONETA (Entra sense la disfressa de metge.):

Veig que no ha anat gens bé, senyor. Què

fareu ara?

ARGANT: Em faré metge i em curaré jo mateix!

 – Per qui es fa passar Toneta? Per què ho fa? .................................

.....................................................................................................

 – Què aconsella al senyor Argant? ..................................................

.....................................................................................................

  – Com reacciona el senyor Argant als consells de la Toneta

disfressada? ..................................................................................

2. Explica per què s’escriuen juntes o separades les paraules destacades:

 –  No sé per què tarda tant: .......................................................................................................

 –  No sols no obeeix, sinó que fa tot el contrari: ..........................................................................

 –  Això també ho sé jo: .............................................................................................................

 –  No surt perquè plou: .............................................................................................................

 –  Si no m’ho dius, se m’oblida: .................................................................................................

 –  Tot ho fa tan bé com la seva mare: ........................................................................................

El senyor Argant creu que està molt malalt perquè el

metge Purgot li ho fa creure.

Toneta, la serventa d’Argant, vol que aquest s’adoni

que realment no està malalt. Un dia Toneta fa fora

Purgot de casa.

Page 2: repàs català

8/6/2019 repàs català

http://slidepdf.com/reader/full/repas-catala 2/2

2.Escriu frases de diverses classes:

Optativa: Dubitativa: Exclamativa:

.................................................. ................................................... ..............................................

3. Llegeix les frases següents i escriu el subjecte i el predicat de cada una

a la columna corresponent:

Tu sempre sents olor de cremat. La meva germana té mal de

queixal.

Molts cotxes passen per aquest carrer. Na Maria viu al costat de

l’escola.

Subjecte Predicat

............................................................................ ............................................................................

............................................................................ ............................................................................

............................................................................ ............................................................................

............................................................................ ............................................................................

4. Resol aquestes endevinalles:

Sempre et toc i no em veus,

vol sense tenir ales,

xiul sense tenir boca

i faig mal moltes vegades.

Dues capsetes menudes

que s’obren i es tanquen alhora,

i a dins guarden una nina

que mai no surt a fora.

De la voreta del mar ningú no em pot treure;

a l’estiu tothom em vol venir a veure;

i a l’hivern ningú no em diu res. No endevines qui seré?