Revista Lavínia 2012 06 juny - Núm. 31

Número 31 • Juny 2012

Publicació de l’Escola Lavínia (Barcelona)

revista_lavinia_juny_2012_c.indd 1 19/06/12 10:00

2Núm. 31 · Juny 2012

2Núm. 31 · Juny 2012

Sumari

■ Introducció ............................................. 3

■ Benvinguda al grup Comenius: AMPA ......................................................... 4

■ Educació infantil, Itàlia ................... 5

■ Famílies acollidores .......................... 6

■ Auca de Sant Jordi .......................... 8

■ Article del Regirdor de Les Corts ..................................... 11

■ Plàstica .................................................. 12

■ Cicle Inicial, Hongria ..................... 14

■ Cicle mitjà, Polònia ......................... 16

■ Les nostres tradicions................... 19

■ Cicle superior, Ruta modernista ................................ 21

■ Barcelona’s experience ............. 25

■ El racisme .............................................. 27

■ Què en pensen de les llengües? .............................. 34

■ Comiat de sisè ................................. 36

Comenius i Sant Jordi, saviesa i estimació

Tots coneixem la diada de Sant Jordi que, tot i ésser un dia de treball, s’ha convertit en la festa més popular i esperada pels catalans.

El llibre i la rosa són símbols que nosaltres, enguany, vam voler exportar a d’altres països del món: Hongria, Polònia i Itàlia.

Res podria resumir millor el que hem intentat que signifiqués aquests dos anys de Comenius.

Sant Jordi, entre altres coses, expressa el desig de saviesa i la capacitat d’estimar.

Un llibre és un regal d’aquesta saviesa, que ens fa llegir la nostra existència i la dels altres.

La rosa expressa la necessitat d’estimar i deixar-se estimar, incloent tants matisos i expressions com relacions humanes hi ha.

Han estat dos anys de feina que hem intentat resumir en aquesta revista. Dos anys que amb la llengua vehicular de l’anglès, hem volgut, no només treballar aquest idioma en el seu àmbit més ampli, sinó alhora treballar també tota una sèrie de valors, costums i tradicions inherents a la nostra identitat catalana.

I per això que millor exemple que el nostre Sant Jordi repre-sentant el cavaller: lliure, intel·ligent i que estima.

Esperem que us agradi la mostra que us oferim i que, com nosal-tres, recordeu els moments inoblidables del nostre Projecte Comenius 2010-2012, “HARMONY OF CULTURES”.

Revista LAVÍNIA • Escola LAVÍNIAC/ Fígols, 20-24 • 08028 Barcelona • Tel. 93 339 54 33 • http://www.xtec.cat/ceiplavinia

D.L.: B-12.318-2008


Núm. 31 · Juny 2012

3Núm. 31 · Juny 2012

3

Introducció al ComeniusEscola Lavínia

El mes de maig vam concloure el projecte Comenius The harmony of cultures engegat fa dos anys. Han estat dos cursos de molta feina que hem valorat molt positivament. Ens ha permès assolir els objectius previstos:

■ Promoure associacions escolars de qualitat. ■ Potenciar l’aprenentatge de llengües estrangeres

entre l’alumnat i personal educatiu. ■ Fer ús de la llengua anglesa com a mitjà de comu-

nicació: produccions escrites i orals.■ Donar suport a l’ús innovador de les TIC. ■ Incrementar la qualitat i la dimensió europea de

l’alumnat i el professorat.■ Impulsar la millora dels enfocaments pedagògics i

de la gestió escolar. ■ Facilitar la difusió i valoració dels resultats i produc-

tes de projectes i mobilitat. ■ Intercanviar experiències educatives entre els cen-

tres participants.■ Conèixer i respectar diferents cultures. ■ Valorar les tradicions pròpies de cada país.■ Aprofundir en la nostra pròpia identitat i difondre-la

a la resta de països.■ Treballar amb l’alumnat conceptes com la toleràn-

cia, el racisme, la cohesió social, etc.

En aquesta revista us volem oferir una petita mostra d’alguns dels treballs que s’han fet amb els alumnes durant aquest projecte.

Podeu veure més activitats en el nostre bloc:http://harmonyofcultures.blogspot.com.es/

Núm. 31 · Juny 2012


4Núm. 31 · Juny 2012

4Núm. 31 · Juny 2012

Aquestes són les paraules que molt encertadament va dir Mar-ta Graells com a representant de l’AMPA de l’escola i per do-nar la benvinguda als mestres i alumnes visitants dels països del nostre Projecte Comenius.

Val la pena que el llegiu des de l’emotivitat del moment, ja que resumeix molt bé un dels conceptes claus d’aquest in-tercanvi intercultural que va gaudir la nostra escola.

Benvinguts i benvingudes a Lavínia!Us han donat la benvinguda tot el dia: mestres, alum-nes, autoritats... Ara és el torn de les famílies. Costarà ser originals però ho provarem.

Llibres i roses. Paraules i amor. I amor per les paraules. Això és la Diada de Sant Jordi a Catalunya. Però també són tots els dies a l’escola Lavínia. Ens agrada llegir i parlar cada dia, cada setmana, cada any.

Després heu vist la Sardana, la nostra dansa, on tots tenim el mateix paper. I els Castellers, les nos-tres torres humanes, on cadascú dóna el millor que té per aconseguir una bona feina plegats.

L’harmonia de les cultures. De què va això? Deixeu-me utilitzar les paraules d’altres catalans.

Sóc català. Actualment, una província d’Espanya. Però, què va ser Catalunya? Catalunya va ser la nació més gran del món. Us diré el perquè. Catalunya va tenir el primer parlament, molt abans que Anglaterra. Catalu-

nya va acollir els inicis de les Nacions Unides. Totes les autoritats catalanes, al segle XI, es van trobar en una ciutat de França, que aleshores era catalana, per parlar de pau. Al segle XI. Pau al món i en contra, en contra, en contra de les guerres. La inhumanitat de les guerres. Això era Catalunya.

Pau Casals, un dels millors violoncel·listes i també un gran compositor, va dir aquestes paraules el 1971 a les Nacions Unides. I potser es tracta només d’això, pau. Pau i respecte als altres. Respecte a les nostres tradicions, a les nostres llengües, a les nostres dife-rències. I cercar camins per trobar-nos, per treballar plegats. Creiem que això és el projecte Comenius.

Hi ha molta feina a fer però deixeu-me acabar amb les paraules d’un dels nostres grans poetes, Miquel Martí i Pol, que ens va donar algunes pistes:

Tenim a penes el que tenim i prou: l’espai d’his-tòria concreta que ens pertoca, i un minúscul ter-ritori per viure-la. Posem-nos dempeus altra ve-gada i que se senti la veu de tots solemnement i clara. Cridem qui som i que tothom ho escolti.I en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora!, que tot està per fer i tot és possible.

Gaudiu d’aquests dies aquí i sigueu benvinguts i ben-vingudes a la Lavínia, la nostra petita escola en una gran ciutat treballant per la pau i el respecte. Treba-llant per l’harmonia de les cultures.

Benvinguda al grup ComeniusAMPA

Placa commemorativa dissenyada per Ana Gonzàlez, mare de la Muntsa i l’Òscar Carrascal.


Núm. 31 · Juny 2012

5Núm. 31 · Juny 2012

5

El Cicle d’ Educació Infantil ha anat treballant diferents activitats culturals relacionades amb els països partici-pants al Projecte Comenius 2010-12.

Un dels treballs fets on es van implicar més els nens i les nenes del Parvulari va ser el relacionat amb la po-blació italiana de Matera. Les mestres que van anar a Itàlia ens van facilitar informació i fotos d’ aquest indret tan curiós i especial.

Aquesta localitat està a la regió de Basilicata i es ca-racteritza per ser un dels primers assentaments hu-mans a Itàlia. Al 1993 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

A les classes es van ensenyar les fotos on es veuen les cases excavades en les roques, “els sassi”. Vam expli-car que eren coves que servien de casa a la prehistò-ria i que fi ns fa poc encara hi vivia gent ja que havien acondicionat les construccions inicials.

Ens vam engrescar a reproduir-lo fent un treball plàstic amb fang blanc ja que aquest material recorda la roca de tova volcànica de Matera original. Per fer la manu-alitat, vam fer agrupaments internivell per compartir l’ experiència i gaudir tots plegats del procés i del resul-tat fi nal.

Finalment vam ensenyar la nostra creació plàstica a l’entrada de l’escola durant l’exposició dedicada a Itàlia conjuntament amb els treballs dels altres cursos.

Matera (Itàlia)Educació infantil

Procés d’elaboració

El nostre MateraMATERA


6Núm. 31 · Juny 2012

6Núm. 31 · Juny 2012

Famílies acollidoresComenius

Família Martínez-AnéEra un diumenge qualsevol, o semblava un diu-

menge qualsevol si no fos perquè la Berta i la Rita no paraven de demanar: Quan falta? I no, no erem al cotxe, estàvem esperant que fóssin les set de la tarda per anar a recollir la Natàlia, la nena de Polònia que viuria amb nosaltres una setmana.

Va arribar el moment i vam conèixer la Natàlia, una nena simpàtica com ella sola, parlava molt i per cert ,amb un bon anglès. Vam arribar a casa i tot li sem-blava perfecte; al cap d’una hora la Berta la Rita i la Natàlia estaven a l’habitació xerrant i jugant com si es coneguéssin de fa temps.

Tota la família vam practicar l’anglès, suposo que vam arribar a dir barbaritats i construcions sintàcti-ques terribles, però el fet és que ens enteníem. Ens vam haver d’adaptar als seus costums i ella als nos-tres. Ostres! Sabíeu que a polònia es dutxen sempre després de sopar! Però el dia del partit Barça es va dutxar abans i tota la família vam compartir una bona estona junts ,cridant i rient.

Home, la veritat és que vam anar una mica de bòlit amb tants actes i tantes activitats, però va ser una experiència molt enriquidora per tothom.

En resum, podria explicar tot el que vam fer, però no acabaria mai, però el que si puc afi rmar és que

Família Alonso-GuerreroDes del primer minut, que Cristian i Maria ens

van explicar a la reunió del col·legi que sobre el mes d’abril es realitzaria un intercanvi de nens de Polònia i la possibilitat de tenir-los a casa, vaig pensar que seria perfecte viure l’ experiència.

I no em vaig equivocar, si les expectatives eren al-tes, no em cap el menor dubte que la nota que posa-ríem seria un 10 i , no només per poder parlar durant tot el dia que va estar Weronika amb nosaltres en anglès. El fet de ser la nostra primera experiència, la vivim en parts iguals amb il·lusió i una mica de por per com ella s’incorporaria al nostre dia a dia, però crida un sisè sentit, que des del principi vam veure que era com si ella sempre hagués estat a la nostra família. I no fi nalitza la nostra relació en aquests 5 dies, sinó que amb una freqüència gairebé diària es

sense cap mena de dubte tornaríem a repetir. Si teniu l’ocasió de fer-ho no ho dubteu pas.

Després d’haver passat per aquesta experiència estic convençuda que laBerta i la Rita si mai tenen l’ocasió d’anar acollides a un altre país amb una fa-mília, evidentment els hi farà una mica de cosa, però sempre es recordarant d’aquesta experiència i de la nostra simpàtica i valenta Natàlia.

Mantenim contacte amb ella, esporàdicament, però vès a saber, potser a l’estiu que bé, a Polònia hi falta gent!!!!!

comuniquen bé per facebook, videotrucada o telè-fon, inclús es comuniquen les seves famílies. Si m’ho proposaran una altra vegada, diria sí!

Una salutació Maite


Núm. 31 · Juny 2012

7Núm. 31 · Juny 2012

7

Família Nuñez-BubéQuan li vem dir al Guillem que hi havia la possibi-

litat d’hostatjar una nena de Polònia durant la visita dels mestres del Projecte Comenius, no s’ho va ha-ver de pensar dues vegades i s’hi va presentar volun-tari, així que el mes passat a casa hem tingut ocasió de compartir uns dies amb l’Ania, una nena polonesa de 12 anys un xic tímida, que va arribar carregada d’obsequis per tota la família, ja ens havien avisat que els polonesos eren molt detallistes i veritablement ho vem poder constatar.

Ha estat una setmana de família “nombrosa” molt intensa i de coneixença mútua, gràcies a l’Ania els nostres fi lls han vist les moltes diferències que hi han entre les dues cultures com per exemple amb els menjars, tot i així tambè han trobat punts de troba-da com ara la música que escolten els nois i noies a tots dos païssos. D’altra banda, amb les activitats que s’han organitzat a l’escola, l’Ania s’emporta una molt bona imatge tant de l’escola com de les nostres tradicions encara que el correfoc li va semblar d’allò més arriscat per ser practicat per nens!!!

Quan va arribar l’hora del comiat, nosaltres vem

Família Estrada-BallesterosVinga nois, anem, que gairebé són las set i ens

espera la Weronika a l’escola!!!

Així va començar la nostra experiència am l’acollida de la Werokina, una nena de dotze anys de Polònia que estaria amb nosaltres gairebé una setmana.

Al principi, es va mostrar molt tímida, però de se-guida el Marc i la Júlia la van engrescar; -Juguem a la Wii o fem uns escacs?, amb un preciós taulell que la “Wero” ens va portar de regal del seu país, també xocolates, caramels i uns dolços molt bons als que nosaltres ja hem batejat com el “Weronikos”.

El sopar de la primera nit no va tenir gaire èxit, però els dies restants, semblava que la noia anava agafant gana. Menys mal perquè ens feia patir!!

Cada dia comentàvem las visites, va disfrutar molt del dia de Sant Jordi, li van impressionar els cas-tellers, però el que més li va agradar va ser el Parc Güell.

La varem porta a la platja. tenia una autentica ob-sessió, tenint en compte que mai no havia vist el mar.

voler correspondre i li vem fer alguns regals per la seva família i per a que ella tinguès un record del seu pas per casa nostra i va marxar una mica trista i amb ganes de tornar a Barcelona, realment vem passar una setmana molt i molt divertida.

Podem dir sense cap mena de dubte que ha estat una experiència molt positiva i enriquidora per tots nosaltres, de fet, la Laia ja està dessitjant arribar a sisè per poder tornar a tenir de nou la visita d’un nen o nena i fer-li de guía per la nostra família i la nostra cultura.

Ha sigut una experiència molt bona, hem conegut una part de Polònia, hem practicat molt anglès so-bretot el Marc i la Júlia, i ja sabem dir alguna cosa en Polonès cześć!! (Hola).

Ja tenim una amiga més en un trocet d’Europa.


8Núm. 31 · Juny 2012

8Núm. 31 · Juny 2012

La llegenda de Sant Jordi 1r

Sant Jordi és el patró de Catalunya. El 23 d’abril a l’escola és diada impor-tant: els llibres, les roses, els jocs florals i la llegenda d’aquest valent heroi que va salvar un poble del ferotge drac; són els protagonistes .

Una excel·lent representació i uns quants rodolins escrits en l’ortografia natural dels nens i les nenes de primer són la base d’aquesta auca.

En un pobla de muntanya

un grac tenia molta gana.

Nyam, nyam, unes vaques ben maces.

Li van purta tortugesunes senyores ben tossudes.

Despres li portan conillsque semblen grills.

Ara li porten un gos molt melos

Li porten oces però son poces.


Núm. 31 · Juny 2012

9Núm. 31 · Juny 2012

9

Un gatet ven bufonet.Dos ratolins mol prims

Tinc una idea, anem al buscar als reis perque ens donin consells.

Els del pobla cuntenssen van ana corens.

Els animals san acabatparo el drac ancara no sa tipat.

El rei i la reina elegants caminan com gegants

A la princesa li ba tocai ella es ba posa a plura.

Tinc mes gana i bui una parsona ce sigui mol bufona.

Un altra gos mol carinyos

Dos micos espantats que es pasen el dia estirats.

Un gatet ven bufonet.

Dos micos espantats que es

El rei i la reina elegants

Tinc mes gana i bui una

Tinc una idea, anem al buscar

Els del pobla cuntensA la princesa li ba toca

Que pasa, no podem dormiam el soroll daqui dins.

Ara surtejaremi un paper traurem.

Ara surtejarem


10Núm. 31 · Juny 2012

10Núm. 31 · Juny 2012

San jordi la agafati a la princesa li a donat

San jordi a de marxaper altes povlas salvar.Cina bona ulo

li faré un petó.

Si us plau no am menjis draco mamago en un forat.

San jordi va aribai el drac es ba emfada. Drac fastigós

ets molt mandrós.

Un a estona van lluitai sant jordi va guania. Sant jordi la matat

i el drac a sagnat. Li sur molta sanci una rosa mol elegant.

Un a estona van lluita


Núm. 31 · Juny 2012

11

Drac fastigósets molt mandrós.

Li sur molta sanci una rosa mol elegant.

“Comenius” és defensar l’educació sota una idea “d’ensenyar tot a tots” amb el convenciment de què l’ésser humà podria desenvolupar totes les seves pos-sibilitats i portar una vida equilibrada. Amb aquesta idea de visió global, d’unitat i cooperació el programa Comenius persegueix l’objectiu de reforçar una realitat europea social i cultural, més enllà del camp polític i econòmic. Europa ha estat sempre una unitat en con-tinua ebullició on les iniciatives més agosarades i les inquietuds més inversemblants s’han succeït sense parar i s’han desenvolupat sense por. Això ha fet d’Eu-ropa una realitat rica on hi han aparegut algunes de les cultures més avançades i infl uents del món.

D’altra banda, és imprescindible destacar la impor-tància de l’aprenentatge al llarg de tota la vida com a prioritat política de tots els països europeus. El programa d’aprenentatge permanent ha resultat un instrument essencial per a la millora del sistema edu-catiu dels països que l’integren, però al mateix temps fa que els europeus esdevinguem més propers.

Per tot això, el Comenius és un programa engresca-dor i dinàmic que permet els intercanvis de joves i mestres, que són en aquests moments potser més necessaris que mai per aprofundir tant com sigui possible en el coneixement mutu. I això ho fa encara

més interessant si un dels promotors té l’esperit de l’Escola Lavínia, que atorga tanta importància a les tradicions pròpies. Els costums amb arrels ens vin-culen entre nosaltres i ens reconforten perquè ens expliquen a nosaltres mateixos, i conèixer els dels nostres veïns ens interessen perquè ens els fan més propers. Tot plegat ens cohesiona com a europeus perquè demostra que més que tenir orígens dife-rents, tenim prou diversitat com per considerar-nos d’una realitat comuna.

Vull agrair molt intensament l’escola Lavínia perquè hagi tingut la voluntat, ganes i forces per desenvo-lupar aquest projecte. Els barris de les Corts s’han sentit molt contents de poder compartir una diada de Sant Jordi amb persones d’Hongria, Itàlia i Polònia, un record que segur que ens farà més propers.

Antoni VivesRegidor

Disticte de les Corts

ComeniusRegidoria del barri de les Corts


12Núm. 31 · Juny 2012

12Núm. 31 · Juny 2012

Donada la importància del projecte Comenius dins de l’escola en el nostre dia a dia, era obligat que aquest any li dediquéssim l’exposició anual de plàs-tica. Així, com cada any, coincidint amb els encants de primavera organitzats per l’AMPA, vam mostrar a tothom qui es va sumar a la festa, els treballs que van fer els nens amb motiu de la visita durant la set-mana de Sant Jordi de mestres i alumnes de les es-coles que participen en el projecte (d’Itàlia, Hongria i Polònia).

Vam centrar l’exposició de plàstica en donar a co-nèixer alguns aspectes de la nostra cultura i tradicions, així que cada curs va de-dicar-se a un tema diferent. D’aques-ta manera, per cursos, vam triar els següents temes que per altra banda, s’han tractat gairebé en tots els casos,

paral·lelament des de diferents assignatures:- A 1r vam fer un treball molt creatiu sobre el bes-

tiari popular, en el que els nens s’inventaven una bèstia fantàstica a partir de la foto del cap d’un animal.

- A 2n vam fer uns gegants molt grans després de veure i visitar els gegants de Barcelona.

- A 3r tancant el tema del coneixement del barri de Les Corts, vam fer uns dibuixos cooperatius molt i molt grans, després de visitar la masia de Can Vinyals.

- A 4t ens vam centrar en el mosaic hidràulic, un revestiment típic de l’època modernista, que al

nostre país va tenir una qualitat molt notable, comptant entre els cre-adors dels seus dissenys grans personatges com Gaudí o Puig i Cadafalch.

Plàstica a ComeniusNens i nenes de 1r a 6è

Núm. 31 · Juny 2012

Vam centrar l’exposició de plàstica en donar a co-nèixer alguns aspectes de la nostra cultura i tradicions, així que cada curs va de-dicar-se a un tema diferent. D’aques-

Vinyals.- A 4t ens vam centrar en el mosaic hidràulic, un

revestiment típic de l’època modernista, que al nostre país va tenir una qualitat molt

notable, comptant entre els cre-adors dels seus dissenys grans personatges com Gaudí o Puig i Cadafalch.

dicar-se a un tema diferent. D’aques-ta manera, per cursos, vam triar els següents temes que per altra banda, s’han tractat gairebé en tots els casos,

dicar-se a un tema diferent. D’aques-ta manera, per cursos, vam triar els següents temes que per altra banda, s’han tractat gairebé en tots els casos,


Núm. 31 · Juny 2012

13Núm. 31 · Juny 2012

13

- A 5è vam arrodonir el tema del feudalisme amb la visita al MNAC i un treball d’il·lustració sobre els animals fantàstics propis de l’època.

- I a 6è, també agafant el tema del Modernisme que treballaven a classe, vam centrar-nos en el procés creatiu de Gaudí.

Per tercer any consecutiu, l’exposició va ser un èxit de públic i de crítica. A banda que aquesta mostra es plantegi com un moment en que ensenyem a tots el que treballem tot el curs dins del taller de plàsti-ca, és també un moment en que cada nen pot tenir diferents vivències entorn el que representa exposar la seva feina perquè la pugui gaudir tothom: per tant,

donem també molta importància a com presentem els treballs per ser mostrats, com cada treball és una peça dins del conjunt, com presentem el conjunt de l’exposició, etc.

En els plafons explicatius vam exposar en català i an-glès, l’objecte de cada treball, el procés i els objec-tius de cada proposta amb la fi nalitat que l’aspecte més conceptual de cada una quedés ben explicat. Tant el text d’aquests plafons com les fotos de tots els treballs són al nostre bloc, que podeu consultar per tenir una informació més detallada de cada part de l’exposició: [email protected], o bé accedint-hi directament des de la web de l’escola.


14Núm. 31 · Juny 2012

14Núm. 31 · Juny 2012

El dia 11 de novembre es celebra la diada de Sant Martí. A Szombathely (Hongria) és un dia especial ja que aquest sant va néixer en aquesta ciutat. Per això aquest dia a les escoles es recorda la seva lle-genda i les tradicions que l’envolten.

Aquesta és la nostra versió.

La llegenda de Sant MartíCicle inicial


Núm. 31 · Juny 2012

15Núm. 31 · Juny 2012

15


16Núm. 31 · Juny 2012

16Núm. 31 · Juny 2012

Com que sabíem que el mes d’abril venien a veure’ns els polonesos, pensàrem que seria una bona idea preparar un programa d’un dia, per conèixer una mica la nostra ciutat i saber el que els hi podria costar.

Vam decidir fer tres programes, així cadascú podria escollir el que més li agradés, ja que el preu no vari-aria gaire.

Pla A - Pla B - Pla CCada Pla constava d’un esmorzar, una visita per BCN amb transport públic, un dinar, una activitat cultural i un sopar.

Vam haver d’anar a un bar-restaurant a prop de l’es-cola per preguntar preus d’esmorzars i si feien menú al migdia.

Preguntàrem el cost d’una targeta de transport pú-blic, T-10.

També vam investigar el que costaria l’activitat de la tarda, que cada grup va pensar pel seu Pla.

I pel sopar... vam creure que perque no els hi costés massa diners, el millor seria anar al super a comprar. Amb prospectes del super, vàrem calcular el que costaria cada sopar.

Ja amb tota la informació i tots els càlculs fets amb euros, cada grup va presentar el seu pla.

Després de calcular el canvi amb la seva moneda: Zlotis i Groszy, ho vam traduir a l’anglès, per facilitar la comprensió i ho vam presentar en forma de tríptic, que va estar exposat a l’entrada de l’escola.

Va ser una feina interessant, encara que després no es dues a terme, però si que va donar una idea per fer el programa de veritat.

Zloty: moneda polonesaNens i nenes de 3r


Núm. 31 · Juny 2012

17Núm. 31 · Juny 2012

17


18Núm. 31 · Juny 2012

18Núm. 31 · Juny 2012

Els alumnes de 4art hem treballat sobre el virtuós pianista i compositor polac Frederic Chopin. Entre tots, ens hem repartit la feina buscant informació so-bre la seva infància, la seva vida, els seus viatges, la seva mort, també hem portat partitures de les seves obres més conegudes i hem escoltat la seva música

(nocturns, masurques, poloneses).Amb tot aquest material hem treballat conjuntament des de l’àrea de llengües estrangeres, anglès i l’àrea d’educació artís-tica, música. Aquí podeu veure part d’aquest treball, esperem que us agradi!!!

Frederic Chopin: compositor polonèsNens i nenes de 4t


Núm. 31 · Juny 2012

1919

A Catalunya tenim un grapat de tradicions que les vam representar a l’escola durant la setmana del Co-menius. Aquestes tradicions són: els correfocs, els castellers, el ball de bastons, les sardanes i la Taba-lada .

Vam contractar un grup de correfocs de l’escola Ita-ca, els castellers de Barcelona, un grup de basto-ners, uns Tabalers i una colla Sardanista.

Els castellers ens van demanar que ens poséssim a la pinya per ajudar-los. Els Sardanistes van ballar i quan van acabar, vam ballar tots junts una sardana.

Els del correfoc ens van deixar participar amb la con-dició que anéssim tots tapats amb: mocador per a la cara, el cap i també una gorra o barret.També havies de portar pantalons texans, una samarreta gruixuda i de màniga llarga.

El ball de bastons va ser una exhibició, i per tant no vam participar-hi.

Durant totes aquestes activitats que es van anar fent al llarg de la setmana, hi van assistir els professors del projecte Comenius, provinents de Polònia, Itàlia i Hongria.

Les nostres TradicionsNens i nenes de 5è

Ball de bastonsEl ball de bastons és un ball tradicional català on es posen per grups i van picant bastó contra bastó, tot fent uns moviments concrets. La roba que porten per ballar és sempre la mateixa i consisteix en: una ca-misa blanca, uns pantalons blancs, les sabates que porten són típiques de Catalunya, que s’anomenen espardenyes i una faixa vermella.

Ballen moltes cançons, la més coneguda és el Virolai.

Núm. 31 · Juny 2012

19

TimbalersEls tabalers són una tradició catalana. Són un grup de gent que, a les festes, toquen els timbals i ballen al ritme de la música. Els timbals són de moltes mides diferents, van pels carrers, per les places etc. i cada colla vesteix de manera diferent. Sobretot toquen els dies importants com la Festa Major, per desfi lades etc. Tot i que normalment només hi trobem timbals, algunes colles hi afegeixen xiulets o altres instru-ments per fer més soroll.


20Núm. 31 · Juny 2012

20Núm. 31 · Juny 2012

Els CastellersHi ha diferents tipus de castells: Els pilars, que a cada pis hi ha una persona, les torres, que estan for-mats per dues persones a la base i els castells amb agulla que són un castell de quatre o més persones amb un pilar a dins.

La roba castellera és diferent depenent de la colla, però l’equipació bàsica per tots és la camisa, la faixa negra, els pantalons blancs i el mocador. Cada colla té la camisa d’un color amb l’escut de la seva colla. Quan l’anxaneta aixeca la mà, es diu fer l’aleta i es considera que el castell està carregat.

Els castells es fan normalment a les places dels po-bles i ciutats, així com també en festes Majors .

Per tal de carregar i descarregar un castell, es ne-cessiten moltes persones, que es distribueixen en diferents parts. La pinya, és el grup de persones que rodeja el castell i que fa força a la base perquè no

Els CorrefocsEls correfocs són una tradició catalana, un especta-cle i un joc que consisteix en que un grup de gent, colles, van pels carrers disfressats de diables i van llençant petards i foc. Van ballant pels carrers. La gent es posa a sota del diable tapats amb roba ade-quada o bé o s’amaguen per no cremar-se.

Els diables porten una forca i sacs pintats de colors diferents, depenent de la colla. Actuen en festes ma-jors, en pobles i ciutats.

Si vols participar en un correfoc has de portar: roba vella de cotó, un mocador al cap i unes ulleres per tapar els ulls.

De vegades, els correfocs van acompanyats d’una comparsa de tabalers que animen la vetllada.

caigui. Mentre el castell es va formant, es toquen les gralles i els timbals. Si el castell es carrega i es des-carrega sense problema, tothom aplaudeix molt i és molt emocionant.

Sardanes És un ball tradicional català que es balla en rotllana. La rotllana es va movent de costat a costat. Van mo-vent els peus a la vegada que s’agafen de les mans amb els braços amunt. Normalment el balla la gent gran perquè als nens ens agrada la música amb més ritme. Es porta el vestuari tradicional català. La músi-ca la toca una copla, que és una orquestra formada només amb instruments de vent. En alguns dies im-portants es ballen sardanes al carrer o a les places, I les ballen grans i petits.


Núm. 31 · Juny 2012

21Núm. 31 · Juny 2012

21

During the 2nd term, the students of the 6th grade have been preparing the Modernism Route in two dif-ferent subjects: Catalan and English. They worked cooperatively through Google Docs in small groups to search all the information needed to prepare the route. When all the information was found, in the Eng-lish lessons they were in charge of translating its texts to get ready for the oral exposition during the Comen-ius week.

During the Comenius week, students previously prepared at home the small texts done of the route and they did the explanations in English of the differ-ent places visited to our Comenius colleagues.Although it has been a hard job, pupils did their best and fi nally we got a brilliant work.

Passeig de GràciaPasseig de Gràcia is one of the main streets of our city and it’s also one of the most important avenues of the whole Spain. It is known for the tourism, the shopping malls, the business and the important mod-ernist architecture that you can visit, some created by the well-known architect Antoni Gaudí and some by Josep Puig i Cadafalch Three of the most important

places to visit are: Casa Batlló, Casa Amatller and Pedrera or Casa Milà.

The origins of Psg de Gràcoa belong to the Roman period, where it was a path that linked the Street with Via Augusta. In the middle ages the entrance of the city was a Street closer to Psg de Gràcia, a shopping Street called Portal de l’Àngel.

Casa Batlló: The house that is today known as Casa Batlló was built between 1875 and 1877 by Emilio Sala, Gaudí’s teacher. At 1900 the textile businessman Josep Batl-ló bought the house and ordered Gaudí to renovate it and he fi nished at 1916.When the members of Batlló family died, a private enterprise bought the house and they renovated the whole house to open it to the tourism.

At 2002 the house was opened to visitors and everybody could appreciate Gaudí’s art and at 2005 Casa Batlló became a UNESCO World Heritage Site.

Gaudí’s style is original, fantastic and full of imagination. He replaced the original facade with a new composition of stone and glass

Ruta ModernistaNens i nenes de 6è


22Núm. 31 · Juny 2012

22

Casa Amatller:Casa Amatller was the property of Antoni Amatller family. They ordered to Puig I Cadafalch, a well-known architect to renovate it. So the architect was inspired by different styles. His idea was to get the style of the houses that surround the canal in Amsterdam, so he used the Catalan Neo-gothic and the fl amingo style.The architect thought about the idea of an urban gothic palace, with a plane façade, a central patio and a big staircase to get the main rooms.

Casa Milà/ Pedrera: Casa Milà or also called Pedrera was built between 1906 and 1912 by Antoni Gaudí and some other ar-chitects that helped Gaudí with the project.

Pedro Milà i Camps,a rich businessman ordered Gaudí to build an apartment building in the corner of Passeig the Gràcia.

La Pedrera belongs to the naturist period of Gaudí, where he improves his personal style looking at the shapes of the nature adding different aspects of the geometry. In addition, he puts a creative freedom and a big capacity of ornamentation, using Baroque style and rationalist volumes.

Gaudi’s creation has had many interpretations: the balconies look like the waves of the sea and the façade like a cave or cliffs. As much as imagination we put, he completely breaks the conventional architecture.

PARC GÜELL

Eusebi Guell bought a large farm in the “Muntaya Pelada”, Gracia. He wanted to build a Garden-city, the works were commissioned to Antonio Gaudí. But they can only sell three parcels, and the work was stopped in 1914 because it had been a failure.

The park was built at the beginning of the 20th century and he was inspired with England because he really liked that country. For instance, he changed the C of “park” to a K.It was opened to the public in 1922 as a park for its beauty. In 1984 it was declared a World Heritage Site by Unesco.

Principle Entrance:This is the main entrance of the park, but not the only one. In this area we can appreciate two houses that are a replica of Hansel&Gretel house, made of gin-gerbread with brightly colored tiles and also the most famous part of the park, the staircase with the multi-colored lizard fountain made of trencadis-ceramics, where Gaudí took inspiration of the Greek culture.

Also in the main entrance you can fi nd a kind of cave with an elephant shape that was the place where they kept the carriages in the past.

Square of Nature and the Hipostila room:All the fountains of the park work through the water that is kept under the 89 Jonic columns that are in the old market, a meeting point in the past, called Hipostila room.

In addition, in the under cover of the columns we

Núm. 31 · Juny 2012


Núm. 31 · Juny 2012

23Núm. 31 · Juny 2012

23

can appreciate different medallions like the moon stages and the four seasons of the year, all done with recycled material. Gaudí was a really ecological per-son, so he planned a water tank there. He designed the square to collect the water inside the columns so as to use the water to wash the dishes, for example.

A connecting fl ight of stairs leads to another fa-mous feature of the park: the Gran Placa Circular. In the past it was a market place for the resident. This square is bordered by colorful ceramic serpentine bench. The view from the square is spectacular; you can appreciate the monuments of the city and also the Mediterranean Sea.

Viaducts:Gaudi created different viaducts around the park, wide enough to pass the carriages. One is the Plant-er’s viaduct ( Romanesque style) the other is Carob’s viaduct ( baroque style with waves) and the last one is the Museum viaduct that is gothic.

The Museum:In 1906, Antoni Gaudí bought the house and he lived with his father, Francesc Gaudí and when his father died he lived there for twenty years. Then, he moved the house and an Italian couple bought the house, called Chiappo. This couple loved Gaudí and they decided to name the house as Casa Gaudí.

At 1963 the museum-house Gaudí was inaugurat-ed. In the actuality, the house belongs to la Sagrada Família and they are looking for all the documentation that Gaudí left of the house.

School:Inside the park we can fi nd a school that took part of the Gaudinian plans. While the fi rst idea was to keep the building empty, some years ago, at 1983, with the advent of democracy they rehabilitated the school so they could teach as a normal public school.

The Calvary ( El turó de les creus):This is the highest part of the park, from here you can see most of Barcelona.. Currently there are three crosses on top of a hill of stone, named the ordeal. Two of them indicate the cardinal points (N-S-E-W), and the other pointing skyward.

But this was not the wishes of Gaudí, he wanted to build the chapel here in the city garden, but they found some prehistoric remains, was inspired in caves to build this monument.

SAGRADA FAMÍLIA

The Construction Board of La Sagrada Família Foun-dation was created as an independent private ca-nonical foundation on 20 July 1895 by the bishop of Barcelona at the time, Jaume Català. The expiatory church of La Sagrada Família is managed by an ec-clesiastical foundation, so it’s totally private.

Antoni Gaudí:Gaudí spent most of his professional career on the Expiatory Church of La Sagrada Família, He re-ceived the commission in late 1883 and it occupied his whole life. In 1910 Güell promoted an exhibition of Gaudí’s work at Le Grand Palais in Paris, so he became really famous. He was completely dedicated to this project. Gaudí planned a church with 18 tow-ers (12 symbolising the apostles, 4 to the evangelists, and 2 more dedicated to Mary and Jesus).

When he died, The building of La Sagrada Família was continued by his associate architects and artists. Over the years, the work has been enriched by the participation of many architects and artists with the aim of following Gaudí’s original idea.

History:The expiatory church of La Sagrada Família was be-gun on 19 March 1882 from a project project by the diocesan architect Francisco de Paula del Villar. At the end of 1883 Gaudí was commissioned to car-ry on the works, a task he did not abandon until his death in 1926. Since then different architects have continued the work after his original idea.

After continuing the project in 1883, Gaudí built the crypt, which was fi nished in 1889.

Gaudí’s project consisted of a large church with a Latin cross ground plan and high towers; it carried a major symbolic load, in both architectural and sculp-tural form, with the ultimate aim of being a catechistic explanation of the teachings of the Gospels and the Church.

On 30 November 1925 the construction of the fi rst bell tower of the Nativity façade, dedicated to St Barnaby and 100 m high.

When Gaudí died, the management of the works was taken by Domènec Sugrañes, until 1938.

In 1930 the bell towers of the Nativity façade were fi nished and in 1933 the Faith door and the central cypress.

In July 1936, at the time of the military uprising and


24Núm. 31 · Juny 2012

24Núm. 31 · Juny 2012

the outbreak of the Spanish Civil War, revolutionaries set fi re to the crypt, burned the Temporary Schools of La Sagrada Família and destroyed the workshop

Symbology:Christian symbology is found in all Gaudí’s work, but the most evident example of its application is the church, which tells the life of Jesus and the history of the faith.

To that end the church has been built over the years according to Gaudí’s original idea, which ex-presses the Catholic faith in the architecture: Jesus and the faithful, represented by Mary, the apostles and the saints. That can be seen in the eighteen bell towers, which symbolize Jesus, the Virgin, the four evangelists and the twelve apostles; on the three fa-cades, which represent the human life of Jesus (from birth to death), and in the interior, which suggests the celestial Jerusalem, where a set of columns, dedicat-ed to Christian cities and continents, represent the apostles.

Architecture:In the Expiatory Church of La Sagrada Família we can appreciate 10 different parts that are: the crypt, the

nativity façade, the glory façade, the passion façade, apse façade, the cloister, the chapel and sacristies, the central nave and side naves, the towers and the bell towers.

Geometry: during the last fi fteen years of his life, Gaudí planned many parts of the church so that they could be built in the future. He did so combining geo-metrical forms, chosen for their formal, structural, lu-minous, acoustic and constructive qualities: hyperbo-loids, paraboloids, helicoids, conoids and ellipsoids

Structure of the naves: Gaudí wanted to create a new architecture, with balanced, self-resistant struc-tures. And so in his professional career he construct-ed parabolic and catenary arches and experimented with a reverse model of strings and bags for the church at Colonia Güell to calculate and construct inclined columns. For the expiatory church of La Sa-grada Família, he proposed to improve the Gothic structure.

The stones of the church: The twenty-two kinds of stone that have been used for the construction of the church for the last one hundred and 130 years are rocks that are part of the earth, products of the differ-ent processes and stages of geological eras.


Núm. 31 · Juny 2012

25Núm. 31 · Juny 2012

25

Barcelona’s experienceComenius’ teachers

Welcome Kindergarden

Our methodology Rambles’ route

The Comenius trip in Barcelona began on 23rd April in the morning. We were so excited when Celia and Mari, our Catalan friends, came to our hotel to take us and the Polish partners to go to Lavinia School. That was a special day for our catalan friends: Saint George’s day, the patron of Barcelona and everything commemorated this Saint.

First there was a rehersal made by the pupils about the legend of St. George killing the dragon to save the Princess, then we had a breakfast with some spe-cial cakes for St. George’s day and fi nally we went to the Rambla Catalunya where there were stalls selling roses (symbol of St. George) and books about St.

George. This celebration, in Catalunya, replaces St. Valentine’s day and boys give roses to the girls.

After lunch in the school canteen we went to visit the Town Hall of Les Corts, the district where Lavinia school is situated. The building was ancient and mag-nifi cent and the mayor of Les Corts, who is also the Deputy Mayor of Barcelona, welcomed us and was very kind and warm with us. After a break, we came back to school to watch some typical catalan dances and the show with the human tower.

On Tuesday we had the tour of Barcelona: we saw the Sagrada Familia, the Pedrera and Casa Batllò by


26Núm. 31 · Juny 2012

26Núm. 31 · Juny 2012

Exchange High School system

Sharing workshops Sant Jordi’s legend

Gaudì and we walked Passeig De Gratia, a residenti-al and elegant route. At least we visited the stunning Parc Guell designed by Gaudì.

On Wednesday we went to school to take part in some English and Music lessons, then we visited a High School located in an ancient hospital nearby and we went to see the stadium of Barcelona. In the afternoon we visited the ancient gothic district with the help of a guide and fi nally we had “tapas” in a typical restaurant in the city centre.

On Thursday it was sunny, we visited the kindergar-ten school and we had the Comenius meeting. After in the morning we walked on “la Rambla”, we visited a typical market of fresh food and we reached the harbour, then Barceloneta, the beech of Barcelona. There we had a good lunch and enjoyed it very much. What a pity!!! our trip was fi nishing, we had to come back to the hotel to get ready for the last party. In the

evening we had appointment at school to see a show of typical catalan dances and fi reworks.

We were happy to be there together and to have met special people, such “friends”, but we were also sad to leave and fi nish this Comenius meeting. I have no words to say how I was touched. I can only thank my Comenius friends that have given me the opportunity to know and enter the culture and history of their co-untries, to exchange work experiences and mainly to love them, to appreciate all they did for us and make me feel part of an important, special, unique project. I think the goal of union by UE has been reached: we weren’t Italians, Catalans, Hungarians and Polish but we were European citizens speaking, well or not, English.

Thank you Rosy from Istituto Comprensivo di Vietri di Potenza

Gaudì and we walked Passeig De Gratia, a residenti-al and elegant route. At least we visited the stunning Parc Guell designed by Gaudì.

evening we had appointment at school to see a show of typical catalan dances and fi reworks.

We were happy to be there together and to have met


Núm. 31 · Juny 2012

27

RacismeNens i nenes de l’escola Lavínia

Nens i nenes de l’escola Lavínia

Els nens i les nenes d’Ed. Infantil hem treballat el conte de l’elefant Elmer d’en David MacKee per par-lar de la diferència, de la igualtat i de la diversitat. És una manera lúdica i entenedora d’introduir el tema de la convivència i de la in-tegració per aprendre a respectar les diferències per viure en una so-cietat plural i més justa.


28Núm. 31 · Juny 2012

Què m’agrada de mi?

Al cicle inicial hem treballat allò que ens fa especials. Hem descobert que cadascú de nosaltres té alguna cosa que el caracteritza i que d’alguna manera tots som diferents.

Ens hem mirat en un mirall i cadascú se n’ha adonat si és alt o baix, com té el cabell, com

són els seus ulls, potser porta ulleres, què és el que més li agrada ... Ens hem adonat que això fa la vida més especial i divertida. Què us sembla?

El treball ha sortit a partir del llibre: “What I like about me!” de Allia Zobel_Nolan.


Núm. 31 · Juny 2012

29


30Núm. 31 · Juny 2012Núm. 31 · Juny 2012


Núm. 31 · Juny 2012

31Núm. 31 · Juny 2012

31


32Núm. 31 · Juny 2012

El color dels ulls

El passat mes d’abril, dins del marc del projecte Co-menius, l’alumnat de 5è de primària va dedicar unes classes a treballar el tema del racisme a partir del con-te El color dels ulls d’ Yves Pinguilly i Florence Koenig (traducció d’Intermón Oxfam).

El treball és va realitzar en sessions de fi losofi a, on es

va explicar el conte i es va debatre entorn al problema del racisme, i d’anglès , on es va adaptar el conte per crear-ne una versió més curta i simplifi cada per poder elaborar un mural .

El color dels ulls, lluny de ser un relat explícit sobre el racisme amb voluntat d’adoctrinar, és un conte que convida a refl exionar i a treure conclusions pròpies so-bre l’acceptació de la diferència i el valor de l’amistat.

Núm. 31 · Juny 2012Núm. 31 · Juny 2012

Heal The World... una refl exió sobre el racisme i la pau a la Terra.

Els alumnes de cicle mitjà han treballat la lletra del conegut tema de Michael Jackson “Heal the World” de Michael Jackson

Hem refl exionat sobre el contingut de la cançó relacionant-lo amb el problema del racisme al nostre planeta.

Ens hem adonat de la necessitat que les coses canviïn i que les persones tenen molt a veure en millorar les coses.


Núm. 31 · Juny 2012

33

El racisme

Durant segon trimestre del curs 2011-12, els alumnes de 6è han treballat el tema del racisme de manera multidisciplinar; és a dir, conjuntament en les àrees de Català, Castella, Anglès, Filosofi a i Plàstica.

Primerament, en les classes de Filosofi a, se’ls ha fet refl exionar sobre el concepte de racisme, tot buscant paraules amb connotacions tant positives com nega-tives de la paraula.

A partir d’aquestes paraules, els han traduït a la llengua Anglesa i han buscat una imatge simbòlica d’alguns d’ells; representació pàstica. Finalment, en l’àrea de Castellà, els nens han aprofundit amb el tema del racisme mitjançant “El rap del racismo” on diversos cantants expliquen diverses situacions so-bre la temàtica.


34Núm. 31 · Juny 2012

34Núm. 31 · Juny 2012

Què en penses...

…d’aprendre altres llengües?

Nens i nenes de p3

■ M’agradaria saber més llengües per saber més coses.■ Si sabem més idiomes podrem anar a altres païssos i ens enten-

dran millor.■ Aprendre altres llengües és divertit. Aprendre polonès és divertit.■ Si sabem xinès, és més fàcil anar a la Xina i parlar.

Nens i nenes de 1r

■ Aprendre llengües és superguai perquè així quan vas a França, Xina o Alemanya pots parlar amb ells.

■ Quan vas a un altre pasí, si no saps idiomes no pots dir res.

■ Si saps anglès pots parlar amb tota Europa.

Nens i nenes de 2n

■ Quan vas a un altre país podem parlar en el seu idioma i així podem comunicar-nos amb les persones que hi ha.

■ Si a la teva ciutat hi ha crisis vas a un altre país i així saps parlar el seu idioma.

■ Si vols llegir un llibre que està en un altre idioma el pots llegir.

Nens i nenes de p5

■ Aprenem altres llengües per poder viatjar per tot el món i així et pots entendre amb la gent.

■ Ës molt important estudiar anglès per entendre’t quan vas a un altre país.■ Si ens fem amics o amigues d’un nen o una nena d’un altre país hem d’apren-

dre o saber una mica el seu idioma per poder parlar amb ells.

Nens i nenes de p4

■ Hi ha persones a Barcelona que són visitants i que tenen una altra llengua.■ Jo parlo també un altre idioma perquè sóc d’un altre país.■ Quan neixes no sabem quina llengua tens. Quan som més grans ja ho anem entenem.


Núm. 31 · Juny 2012

35Núm. 31 · Juny 2012

35

Nens i nenes de 5è

■ Per mi aprendre altres idiome s és molt rotllo, però aprens moltes coses i pots fer més amics.

■ Estudiar idiomes, de vegades va bé, però alhora és difícil i de vegades molt avorrit.

■ Si aprens altres llengües et llueixes i et dóna sensació de vida, i si fas amics/gues quan vas de vacances coneixes la gent d’allà gràcies a les llengües que aprens.

■ Anar coneixent les llengües d’altres països deu ser original.

Nens i nenes de 4t

■ Aprendre llengües està bé, però com hi ha tants països al món i tantes llengües, hauríem d’aprendre moltes llengües, per això hi ha l’anglès que serveix per a tot el món.

■ Està molt bé així si saps parlar en dife-rent idiomes molta gent d’altres països t’entén i tu l’entens i així et pots comu-nicar, i a més a més sapiguent aquests idiomes pots fer molts viatges.

Nens i nenes de 3r

■ Jo penso que si ets sap comuni-car millor amb la gent pots anar a moltíssims llocs amb més segure-tat.

■ A mi m’agrada perquè sempre parlar la mateixa llengua avorreix i a vegades fa gràcia com la pro-nuncien.

■ Jo penso que està molt bé conèi-xer altres llengües perquè si me’n vaig a un altre pais sabré parlar amb la gent.

Nens i nenes de 6è

■ Jo penso que aprendre nous idiomes és com obrir una porta desco-neguda, una porta que s’ha de experimentar i estudiar. Una porta que et comunica amb algú, desconegut o diferent, però que pots aprendre amb ell. Els idiomes ens separen i a la vegada ens connecten, ens unei-xen i ens ensenyen.

■ Penso que és molt important ja que t’obre noves maneres de comuni-car-te amb gent de l’estranger i per a quan siguem grans poder treba-llar a diferents països. Tot i no ser fàcil aprendre una llengua, t’ajuda a conèixer noves cultures i noves formes de pensar.

■ Aprendre altres idiomes és veure la vida d’una altra manera, obrint no-ves perspectives i oportunitats per aprofi tar. La gent que té facilitat per aprendre llengües té molta sort. Que aprofi tin i que aprenguin molts idiomes.


36Núm. 29 · Juny 2011

Comiat de 6èCicle superior | 6è

Aquest Any Tant Especial

En aquesta escola, hem estat nou anys,on ha passat coses inoblidables, és una escola que està unida,som tots una família.

Un dels records que ens quedarà per sempre és la primera vegada i la última que ens vam veure, a més dels professors, monitors, etc.

Nosaltres deixem una gran petjada i ens enduem tots els bons moments.

Mai oblidarem la Madó Cullereta que ens robava els llapis cada dia.

Aquesta escola és una part més de la nostra vida, sempre recordarem totes les colònies que hem pas-sat junts, sobretot les de sisè que se’ns han gravat molt endins.

Gràcies per tot el que ens heu donat i el que ens heu fet sentir.

Guillem, Mar, Alicia, Marina

Gràcies

Tots aquests anys que hem estat a l’escola, ens ho hem passat molt bé. Han estat uns anys inoblidables i volem donar les gràcies a:

Gràcies a l’Anna que ens va fer p3, per donar-nos lacasitos i galetes salades desprès de fer la migdia-da.

Gràcies a la Ramona (p4), per posar ordre a la classe.

Gràcies a la Pilar per ensenyar a cordar-nos les sabates i per ensenyar-nos a escriure el nostre nom.

Gràcies a la Lourdes (1r), per seure’ns cada dilluns a explicar el que havíem fet el cap de setmana i per tots els massatges que ens vam fer en la seva com-panyia.

Gràcies a l’Angelina per llegir-nos els contes de la “Madó Cullereta”.

Gràcies a la Maria Teresa per fer de les classes una cosa divertida i entretinguda i per posar-nos les

En aquesta escola, hem estat nou anys,on ha passat coses inoblidables, és una escola que està

Un dels records que ens quedarà per sempre és la primera vegada i la última que ens vam veure, a més

Nosaltres deixem una gran petjada i ens enduem

Mai oblidarem la Madó Cullereta que ens robava

Aquesta escola és una part més de la nostra vida, sempre recordarem totes les colònies que hem pas-sat junts, sobretot les de sisè que se’ns han gravat

Gràcies per tot el que ens heu donat i el que ens

En aquesta escola, hem estat nou anys,on ha passat coses inoblidables, és una escola que està

Un dels records que ens quedarà per sempre és la primera vegada i la última que ens vam veure, a més

Nosaltres deixem una gran petjada i ens enduem

Mai oblidarem la Madó Cullereta que ens robava

Aquesta escola és una part més de la nostra vida, sempre recordarem totes les colònies que hem pas-sat junts, sobretot les de sisè que se’ns han gravat

Gràcies per tot el que ens heu donat i el que ens

Gràcies a l’Anna que ens va fer p3, per donar-nos lacasitos i galetes salades desprès de fer la migdia-

Gràcies a la Ramona (p4), per posar ordre a la

Gràcies a la Pilar per ensenyar a cordar-nos les Gràcies a la Pilar per ensenyar a cordar-nos les Gràcies a la Pilar per ensenyar a cordar-nos les

Gràcies a la Lourdes (1r), per seure’ns cada dilluns a explicar el que havíem fet el cap de setmana i per tots els massatges que ens vam fer en la seva com-

Gràcies a l’Angelina per llegir-nos els contes de la

Gràcies a la Pilar per ensenyar a cordar-nos les


Núm. 29 · Juny 2011

37

Comiat de 6è

cançons “Boig per tu” i “Tens un amic”.Gràcies a la Cèlia (4t), per posar-nos a ratlla i alho-

ra ser carinyosa quan ho necessitàvem.Gràcies a l’Elvira (5è), per recomanar-nos tants lli-

bres i llegir-nos el “Nap Buf” a P5.Gràcies al Cristian, per fer que aquest últim any

sigui el millor i per fer tantes bromes a la classe.Gràcies a la Montse Tarrades (català a 5è), per

fer-nos biblioteca i per fer que poguéssim veure la pel·lícula de “Les Bruixes”.

Gràcies a la Lola per curar-nos quan ens hem fet mal durant tots els anys que hem estat a l’escola.

Gràcies a la Mariona per ser una bona directora i per fer de les substitucions una cosa agradable.

Gràcies a la Maria d’anglès per haver-nos fet pen-tinats a les colònies (a les nenes), i per ser la nostra mestra d’anglès durant l’últim any que estem a l’es-cola.

Gràcies a la Laura Pareja per fer-nos anglès a 1r i per ser comprensiva quan no ho enteníem.

Gràcies a la Marta de plàstica per ensenyar-nos tantes coses divertides i fer-nos guanyar tants pre-mis.

Gràcies al Toni per ajudarnos a fer E.F més fàcil.Gràcies a la Maria José per ser una bona directora,

i per posar-nos a ratlla a anglès i E.F.Gràcies a la Belén i a la Marisa per fer-nos música.Gràcies a tots els monitors que han estat amb no-

saltres.Gràcies a l’Asun per fer un molt bon menjar.Gràcies a la Montse d’aula d’estudi, per portar-nos

llaminadures i ajudar-nos a entendre les coses.Gràcies a la Mo de teatre per convertir-nos en

grans actors i tenir molta paciència amb nosaltres.Gràcies a tots els que d’alguna manera, han format

part d’aquesta escola.I sobretot gràcies a tots els companys que hem

tingut, per estar amb nosaltres en els bons i els mals moments.

Han estat uns anys fantàstics i mai oblidarem aquesta petita escola.

Gràcies Lavínia!Muntsa, Maria, Pol i Helena

grans actors i tenir molta paciència amb nosaltres.

aquesta petita escola.

Gràcies Lavínia!

part d’aquesta escola.


part d’aquesta escola.


aquesta petita escola.

cançons “Boig per tu” i “Tens un amic”.

ra ser carinyosa quan ho necessitàvem.

bres i llegir-nos el “Nap Buf” a P5.

cançons “Boig per tu” i “Tens un amic”.


38Núm. 29 · Juny 2011

Nou anys a l’escola

A l’escola hem tingut moments difícils i fàcils, dolents i bons ...

A P3, ens dèiem les tortugues, teníem una mestre que es deia Anna. Ens va ensenyar a cuidar animals ( sobretot tortugues ). Seiem en taules de sis, cada taula era de un color: verd, groc, vermell i blau. Cadascú havia de portar el seu got. També ens agradava molt aquell curs perquè fèiem la migdiada.

A P4, ens dèiem girafes i de mestra teníem a la Ramona. Fèiem racons de treball: contes, dibuixos i lectura. També el dia del nostre aniversari ens posàvem corones amb els anys que fèiem. Es va incorporar a la classe un nen nou, en Pau.

A P5, ens dèiem esquimals i teníem a la Pilar. Vam co-mençar a escriure amb lletra lligada. Vam anar de colònies al Castell de Fluvià. Vam fer unes cartolines per la porta de l’habitació i uns cartells per la motxilla. Ens van ense-nyar a llegir i escriure. Amb la Pilar vam fer un àlbum sobre els esquimals i vam cantar i ballar una cançó sobre ells. Ens van ensenyar a lligar-nos els cordons de les sabates. Escoltavem la cançó de Puuf que era un drac màgic i la Dana sempre plorava, sobretot el dia que se’n va anar de l’escola, però no va ser l’única.

A 1r, ens dèiem Galetes i teníem de professora a la Lourdes. Vam acabar d’aprendre a llegir i a escriure. Vam aprendre a contar fi ns a 99. Vam aprendre a sumar i a restar. I vam fer una excursió al museu de Xocolata. Vam anar de colònies a Can Pere. Vam començar a fer préstec de llibres.

A 2n, en dèiem romans, i teníem de mestre a l’Angelina. Ens llegia

Madò Cullereta. De colònies vam anar a Cal Diable. L’Angelina dibuixava uns cotxes que semblaben naus es-pacials.

A 3r, teníem a la Mª Teresa i no teníem nom. A les co-lònies vam ajuntar els dos grups de treball i ens vam dir micos verds. Feíem power points. Treballavem els radis i els cercles. Feíem jocs de lectura. Ens va ensenyar els òssos i els musculs.

A 4t, vam tenir la Cèlia i no teníem nom. Vam començar a llegir molts llibres, també llegíem un llibre conjunt que es deia El viatge dels Lacets i Jim Botó i Lluc el maquinista. Vam aprendre a fer divisions i multiplicacions.

A 5é, teníem a l’Elvira que ara és bibliotecària i mestra de 5è. Les colònies van ser més llargues que altres anys, van ser de cinc dies, al Pou del Glaç. Vam començar a fer divisions i multiplicacions, sumes i restes amb decimals. Vam començar a fer mitja tapa i a escriure amb boli.

A 6è teníem al Cristian, vam aprendre les arrels qua-


Núm. 29 · Juny 2011

39

drades, metres quadrats, superfície, pes, longitud, geo-metria, operacions amb nombres negatius i positius. Vam fer molts treballs i projectes. Vam fer les competències bàsiques!!! Vam començar a fer autoavaluacions.

Esperem que ens trobeu a faltar, nosaltres en ho hem pas-sat genial els anys que hem estat aquí amb tots vosaltres i esperem que vosaltres també us ho hagueu passat molt bé!!

Itziar, Berta, Jordi, Pau i Guillem N.

Tristesa i felicitat

Cada dia entrem, passem el dia i marxem. L’escola és una petita família on tothom es coneix. Aquí pots confi ar amb tothom, dels més petits als més grans.

Portem 9 anys tots units i ara és l’hora d’acomiadar-se.P3 encara que fóssim petits erem tots amics. Lacasitos

i galetes després de dormir sempre els esperàvem, era una cosa agradable que no pots oblidar.

Quan ens tocava començar 1r la Lurdes va arribar, i quan el curs va acabar la més gran decepció ens va do-nar: havia de marxar. Gràcies Lurdes, per aquells moments que ens vas donar i no es poden oblidar.

A 2n una sorpresa ens van donar, havia d’arribar un nen nou, en Joshua. Angelina, Angelina...cotxes voladors ben divertits ens feien riure cada matí.

4t... últim any de sigle mitjà... un nen a la classe es va establir, l’Ignasi. Oblidar, oblidar... això no es possible amb aquests moments que hem viscut junts. Recordar, recor-dar... Aquesta paraula ens ha de quedar gravada a la ment.

Oh... sisè, el últim curs estem acabant, queda menys d’un mes, falta molt poc per marxar.

A sisè moments especials mil i un hem passat que sig-nifi quen molt per les nostres vides.

Tots junts hem madurat, crescut i viscut.Tothom té ganes de plorar, pensant en el dia que ens

separarem i deixarem d’estar junts.La classe s’inundarà de llàgrimes, petons i abraçades fl ui-

ran del nostre cos. Tots voldríem que l’últim dia fos inacabable.Ulls de pena, mirada sense fi , negres de tristor ningú ho

podrà evitar. LEl sentiment de tristesa no el podrem amagar davant

dels amics. Però tot té una part bona J, a l’institut amic s nous farem, però la classe sempre serà unida i ens veurem sempre que podrem.

Ignasi, Clara, Berta M. I Joshua


Programa


Documents

Revista Lavínia 2012 06 juny - Núm. 31