6

Ruïnes romanes d’Empúries,a l’Alt Empordà.

Origen i evolució de la llengua llatina

Les modalitats del llatí

Esquema

7

En aquesta primera unitat in-troductòria veurem quin foul’origen de la llengua llatinai quina va ser la seva evolu-ció cap a les llengües romà-niques, ja que cap llenguano és producte de l’atzar si-nó que és fruit de l’evoluciód’una llengua anterior. Amés, no hi ha cap llenguaque es mantingui igual alllarg de la seva història. Pertant, veurem les diverses eta-pes de la llengua llatina, desdels seus orígens fins a lesèpoques en què no s’utilitza-va en el llenguatge parlat,però sí s’utilitzava en l’àmbitcultural.

1U N I T A T

8

Llengua llatina

Origen i evolució

Al principi, la llengua llatina era parlada pels romans en una petita regió dela Itàlia central: el Laci. Més tard, amb les victòries romanes, es va anardifonent fins a convertir-se en la llengua comuna de tots els pobles que for-maven part del poderós Imperi romà.

Amb el temps, i com a conseqüència d’un seguit de fets socioculturals,el llatí es va anar transformant i en sorgiren unes llengües diferents, ano-menades llengües romàniques o neollatines.Vegem ara quin era l’origen del llatí, la llengua mare del català, entre altres.

L’indoeuropeu

L’origen més llunyà de la llengua llatina és l’indoeuropeu. El terme indo-europeu s’usa de manera convencional per designar una llengua hipotètica,parlada a la fi del Neolític i al començament de l’Edat del Bronze (3000-2000 aC) a l’Europa central i a les estepes siberianes. Per raons de clima iper motius socioeconòmics es produí una diàspora dels pobles que parla-ven l’indoeuropeu, els quals van emigrar cap a orient, fins a l’Índia, i cap aoccident, per tot Europa. Aquesta separació geogràfica va comportar qued’aquell indoeuropeu comú en sorgissin un grup de llengües, les llengüesindoeuropees, amb semblances entre elles.

És cert que no ens ha arribat cap document escrit de l’indoeuropeu,però, gràcies a l’estudi d’alguns lingüistes (com ara Franz Bopp), podemconèixer l’estructura gramatical i el vocabulari d’aquesta llengua.

Si comparem un mateix mot, per exemple mare, entre algunes llengüesindoeuropees, veurem que els mots utilitzats en cada una d’aquestes llen-gües són molt semblants entre ells.

Aquesta semblança cal atribuir-la a una forma hipotètica d’una llenguaoriginària, en aquest cas l’antic indoeuropeu, que ha donat lloc a totes lesaltres.

indoeuropeu: mater*llatí: matersànscrit: matargrec: µητηρ (méter)alemany antic: muoterrus: mat

La llengua llatina

Abans de l’arribada dels pobles indoeuropeus, la península Itàlica ja estavapoblada per tribus de civilització mediterrània, entre les quals cal destacarel poble dels lígurs. Al començament del tercer mil·lenni abans de Crist,

L’asterisc que acompanya el mot indo-europeu mater indica que la forma éshipotètica i no documentada.

c V o c a b u l a r i b

Diàspora. Dispersió d’un grup ètnic fo-ra del seu lloc originari.

c V o c a b u l a r i b

UNITAT 1

9

arribaren a aquelles terres els etruscos, un poble que tampoc no era d’ori-gen indoeuropeu, procedia de l’Àsia Menor i es va establir cap al centre dela península Itàlica, en una regió denominada Etrúria.

Cap a l’any 1000 aC, la península Itàlica va ser envaïda per uns poblesd’origen indoeuropeu, procedents del centre d’Europa, que van anar ocu-pant les terres de la part central en onades successives. Eren pobles inde-pendents els uns dels altres, que parlaven una llengua originàriament indo-europea, però ja amb profundes variants. Entre aquests pobles cal esmen-tar els llatins, que s’instal·laren al Laci, una petita regió del centre de lapenínsula Itàlica.

Posteriorment, cap al segle VIII aC, al sud de la península arribaren elscolons grecs que van formar la Magna Grècia.

Al començament, els llatins (els habitants del Laci) van ocupar la plana,però després, com que aquest era un lloc poc segur a causa de les inunda-cions provocades pel pas del riu Tíber, van construir les seves cabanes alsturons que hi havia al voltant del riu.

Els llatins estaven organitzats en petits poblats i es dedicaven a l’agricul-tura i la ramaderia. Van dessecar la plana i, quan fou apta per viure-hi, vanfundar una ciutat que va rebre el nom de Roma (753 aC). Els orígens de laciutat de Roma han estat popularitzats a través d’un relat mític, que ensexplica que la ciutat hauria estat fundada per dos germans, Ròmul i Rem,pastors, que havien estat alletats per una lloba (la lloba capitolina, un delssímbols del món romà).

Al marge d’aquest origen mític, i històricament no provat, allò cert ésque la ciutat de Roma, després de dominar els pobles veïns, estengué el seu

Grups lingüístics derivats de l’indoeuropeu,amb les corresponents llengües antigues i modernes

Grup lingüístic Llengües antigues Llengües modernes

Indoirànic Llengües indoàriesSànscrit, vèdic Bengalí, hindi, parlars gitanos, singalès, urdú…

Llengües indoiràniquesAvèstic, mede, escític, persa antic Afganès, kurd, persa, tadjik

Germànic Protogermànic Alemany, anglès, danès, feroès, islandès,neerlandès, noruec, suec

Cèltic Gaèlic, llengües britàniques Bretó, escocès, gal·lès, irlandès

Eslau Antic eslau Bielorús, búlgar, eslovac, eslovè, macedoni,polonès, rus, serbocroat, txec, ucraïnès

Bàltic Bàltic antic, prussià Letó, lituà

Itàlic Llatí, osc, umbre Llengües romàniques

Grec Grec clàssic Grec modern

Albanès — Albanès

Armeni Armeni clàssic, traci, frigi Armeni

Anatòlic Hitita, lici, lidi —

Tokhari Tokhari A i tokhari B —

El Tíber és el riu principal de la Itàliacentral. Travessa Roma i desaigua a lamar Tirrena.

poder a tota la península Itàlica i, finalment, esdevingué el centre d’ungran i extens imperi.

La llengua parlada pels habitants d’aquesta ciutat, els romans, era elllatí, el qual, al principi, només fou la llengua d’aquesta regió, però ambles posteriors conquestes romanes va esdevenir el mitjà comú de comuni-cació de tot l’Imperi romà.

Del llatí a les llengües romàniques

Al final del segle II dC, l’Imperi romà, que s’estenia des de la mar Càspiafins a la península Ibèrica i des de la Gran Bretanya fins a Egipte (en total,cinc milions de quilòmetres quadrats), va entrar en una lenta decadència.Les invasions bàrbares, l’anarquia militar, la difusió del cristianisme, lainestabilitat política..., foren factors decisius que portaren a la desapariciód’aquest vast imperi. Al final del segle IV dC, l’Imperi romà fou dividit en

10

Principals pobles de la península Itàlica(segle VI aC)

Umbres

Oscos

G r e c s

Grecs

L í g u r s

S a m n i t e sL l a t i n s

M e s s a p i s

Etruscos

Rep el nom de Romània elconjunt de països que consti-

tuïren l’Imperi romà; la Romànialingüística comprèn les llengües iels dialectes que deriven del llatíque s’imposà en aquells països,llengües que per això mateix esconeixen amb els noms de romà-niques o neollatines.

ANTONI M. BADIA I MARGARIT,Gramàtica històrica catalana

dos: el d’Orient i el d’Occident. L’Imperi romà d’Occident, impotentdavant les onades bàrbares, va desaparèixer el 476 dC, mentre que l’Impe-ri romà d’Orient va perdurar fins al 1453 dC.

La llengua llatina, que havia estat el llaç d’unió entre les províncies del’Imperi, es va anar diferenciant: per posar un exemple, cada vegada el llatíque es parlava a la península Ibèrica s’assemblava menys al que es parlava aItàlia. La llengua llatina es va anar transformant i van sorgir-ne unes llen-gües diferents però germanes entre elles: les llengües romàniques o neolla-tines.

Les principals llengües derivades del llatí són el català, el castellà, el

galaicoportuguès, el francès, l’occità, l’italià, el sard, el retoromànic i

el romanès.

Les llengües romàniques presenten un lèxic i una estructura morfosin-tàctica semblant. Vegem-ho en el quadre següent.

UNITAT 1

11

Distribució de les llengües romàniquesa Europa

C a s t e l l à

Gala

icop

ortu

guès

C a t a l à

O c c i t à

F r a n c è s

Sard

Retoromànic

I t al i à

R o m a n è s

Frontera estatal

Frontera lingüística

O C E À

A T L À N T I C

M A R

ME

D I T E R R À N I A

Llatí amicus bonus dicereItalià amico buono direPortuguès amigo bom dizerFrancès ami bon direCatalà amic bo dirCastellà amigo bueno decir

Substantiu Adjectiu Verb

SABIES QUE...?

L’imperi romà d’Orient va continuardurant més de mil anys amb el nomd’imperi bizantí, i tenia la seva capi-tal a Constantinoble, l’antiga Bizan-ci. Al 1453 l’imperi bizantí va des-aparèixer amb la presa de Constanti-noble per part dels turcs, que crearen l’imperi otomà.

Les modalitats del llatí

El llatí fou una llengua parlada i escrita durant un gran període de temps,des del seu origen al segle VI aC, època a la qual pertanyen els primers tes-timonis escrits, fins a l’aparició de les llengües romàniques al segle VIII dC.És evident que hi ha hagut una gran evolució, i que el llatí parlat al segle VI

aC no era igual que el llatí del segle I aC o que el llatí del segle VIII dC.Tampoc no era igual el llatí parlat a les ciutats que el llatí dels camperols. Iel llatí que parlava la gent del carrer també era diferent del llatí emprat pelsgrans escriptors.

Així doncs, farem una classificació de la llengua llatina des del punt devista cronològic, tot remarcant les diferents etapes de la llengua, i una altraprenent com a referència l’estrat social dels parlants, és a dir, els diversosregistres de la llengua.

Etapes del llatí

Les diverses etapes del llatí van des del l’origen de la llengua fins al Renai-xement i abracen èpoques en què el llatí ja no es parla, sinó que només s’es-criu.

Llatí arcaic (de l’origen al segle II aC)Es tracta d’un llatí no literari que està en contínua evolució. Els únicstestimonis que en tenim són les inscripcions dels monuments funeraris,o bé els mots que apareixen en alguns objectes quotidians. Aquest llatípreliterari, en contacte amb els pobles conquerits, sobretot els de laMagna Grècia, va rebre la influència de les idees culturals i literàries deGrècia. Així, es va anar consolidant fins a arribar a ser una llengua literà-ria.

Llatí clàssic (del segle I aC al començament del segle I dC)És l’etapa de consolidació de la llengua llatina en la seva forma literària, irepresenta el període de màxima esplendor de la literatura llatina. El llatíd’aquesta època és el que s’utilitzava oficialment: a l’administració, a lesescoles, etc.

Llatí postclàssic (del començament del segle I al segle II)És l’època barroca del llatí, amb una llengua plena d’arcaismes, trets popu-lars, etc. També és un període de grans escriptors que marcaran el final d’a-quest procés literari de la llengua llatina.

Llatí tardà (del segle III al segle VII)És un llarg període que va des del final de la gran tradició literària llatinafins al moment en què el llatí deixa de ser una llengua parlada. Aquestmoment no coincideix en totes les regions, sinó que hi pot haver una varia-ció de fins a dos segles, segons la zona. També és el moment en què apareixla literatura cristiana.

12

Un dels testimonis més antics podriaser la inscripció d’una fibula (sivella),anomenada fibula de Preneste, peròsembla que aquest testimoni és unafalsificació; per tant, no caldria tenir-lo massa en compte.

Alguns escriptors representatiusd’aquesta època són Tàcit, Sèneca,Marcial, Petroni, Lucà, Juvenal iSuetoni.

Llatí medieval (del segle VIII al segle XIV)Es tracta d’un llatí escrit, no parlat, a causa de l’aparició de les llengüesromàniques, que eren les emprades per la població de l’Edat Mitjana.

El llatí només és utilitzat per un nombre molt reduït de persones, con-centrades al voltant del món de la cultura dels monestirs. Aquests intentenseguir el llatí clàssic, però és un llatí amb molts elements lingüístics provi-nents de les llengües romàniques.

Llatí humanístic (a partir del segle XV)És un llatí escrit i parlat pels humanistes, que imiten els autors de l’èpocaclàssica, tot prescindint del llatí medieval.

Registres del llatí

En l’estudi de la llengua llatina, hem de tenir en compte que notots els parlants utilitzen el llatí d’una manera homogènia, sinóque hi ha diverses varietats de la mateixa llengua en funció d’unarealitat social, cultural, geogràfica, etc. A més, els individus podenadaptar-se a una modalitat o altra de la llengua, segons lescircumstàncies o les conveniències.

Així, podem fer una primera classificació de la llengua llatina segons elsregistres següents:

– Sermo urbanus: és el llatí de ciutat, culte i refinat.– Sermo rusticus: és el llatí del camp, utilitzat pels camperols.– Sermo peregrinus: és el llatí emprat pels habitants de les províncies

romanes.

UNITAT 1

13

Monestir de Santes Creus (Alt Camp).

SABIES QUE...?

Els monestirs eren grandiosos itenien multitud de sales. Els monjosque vivien als monestirs es dedica-ven a l’oració i la meditació. Peròtambé realitzaven treballs manuals,com treballar a l’hort i copiar manus-crits a la biblioteca del monestir.Sense la tasca d’aquests monjos,s’haurien perdut gran part delsescrits dels antics grecs i romans.

www

D’altra banda, en podem fer una segona classificació: llatí literari (sermonobilis) i llatí vulgar (sermo vulgaris). El primer és un llatí culte, oficial, quesegueix estrictament totes les normes gramaticals. És el que utilitzen elsescriptors en les seves obres literàries, ja que busquen la puresa lingüística.Al mateix temps, amb aquest llatí culte coexisteix un llatí vulgar, utilitzatper la gent del carrer. És una llengua viva, espontània, innovadora, que nosegueix d’una manera estricta les normes gramaticals. Aquesta contínuaevolució farà que d’aquest llatí, quotidià i familiar, en neixin les diferentsllengües romàniques.

El llatí del segle XXI

Seguint les idees dels humanistes, que usaven el llatí escrit i parlat, enaquests moments hi ha un intent de rellançar la llengua llatina com a vehi-cle de comunicació entre els diversos pobles. En aquesta nova etapa, el llatírep el nom de neollatí.

S’ha presentat, però, la dificultat d’expressar en llatí tots aquells termesnascuts en la vida moderna i que eren totalment desconeguts a l’antigaRoma. La solució ha vingut de la Fundació Vaticana de Llatinistes, quedurant vuit anys ha treballat en un nou diccionari que acosta la llengua deVirgili a la realitat del segle XXI. Els dos volums del Lexicon recentis latini-tatis han incorporat 15.000 neologismes a la mare de totes les llengüesromàniques.

Així, ja no serà impossible expressar algunes de les innovacions tecnolò-giques de la nostra era, com ara el vídeo (instrumenta telehornamentisexceptorium), o bé la rentadora (escariorum lavator), o el frigorífic (arma-rium frigidarium), o l’aire condicionat (instrumentum aeri temperando),etc.

No s’ha oblidat tampoc el vocabulari del món de l’esport, tan present ala nostra vida quotidiana. Vegem-ne algun terme:

14

Altres registres de la llengua podrien serel llatí dels cristians, emprat per aquestacomunitat religiosa, o bé el llatí delssoldats, usat dins les comunitats militars.

SABIES QUE...?

La Fundació Latinitas es va consti-tuir al 1976 amb els objectius depromoure l’estudi de la llengua llati-na a través de publicacions i de l’es-tudi del llatí.Entre les activitats que organitza, hiha una revista (Latinitas), un concursinternacional de poesia i prosa enllatí (Certamen Vaticanum), etc. Sien voleu saber més, accediu a l’en-llaç que trobareu a www.espaibarcanova.cat

– Bàsquet: follis canistrique ludus– Penal: ictus a metro undecimo– Dopatge: usus agonisticus medicamenti– Futbol: pedifolium

Els mots considerats pecaminosos pel Vaticà també han tingut el seuespai en aquest nou diccionari. Així, s’han creat mots com ara els següents:

– Biquini: vesticula balnearis bikiniana– Tanga: brevissimae bracae feminae– Playboy: iuvenis voluptarius

Molts mots provinents de l’anglès que ja estan introduïts en la nostraparla també han estat adaptats al nou llatí, d’una manera força divertida:

– Best-seller: liber maxime divenditus– Western: fabula Americae Occidentalis– V.I.P.: amplissimus vir

Actualment el llatí és la llengua cooficial de la Ciutat del Vaticà i, tot ique no hi ha parlants nadius del llatí, sí que té una forta presència a Inter-net amb projectes tan interessants com <www.culturaclassica.com>. Ani-ma’t i navega en llatí!

UNITAT 1

15

La Ciutat del Vaticà és l’Estatindependent més petit del món, tant enárea com en població. El Vaticà és la seudel Papa, el cap de l’Església catòlica, ide la Fundació Vaticana de Llatinistes.

1.1. Digues quines d’aquestes afirmacions són certes i quines són falses: a) L’indoeuropeu és un terme emprat convencionalment.b) Conservem documents escrits de la llengua indoeuropea.c) El poble indoeuropeu formava una única comunitat cap a l’any 8000 aC.d) Els parlars dels gitanos formen part de les llengües indoàries.e) La diàspora fou la causa principal de la divisió de l’indoeuropeu endiferents llengües.

A C T I V I T A T S

16

1.2. Escriu en el teu quadern el nom de la llengua que no s’adiu, per laseva procedència, amb les altres del mateix grup:a) occità, francès, italià, rus;b) islandès, retoromànic, alemany, suec;c) gal·lès, bretó, lituà, irlandès;d) romanès, català, castellà, serbocroat;e) txec, búlgar, polonès, persa;f ) anglès, alemany, sard, neerlandès.

1.3. Copia el quadre següent en el teu quadern i completa’l amb elsmots apropiats. Després digues quina conclusió en pots extreure.

1.4. Contesta breument les preguntes següents:a) Per quins pobles era habitada la península Itàlica abans de l’arribadadels llatins? Aquests pobles, eren tots d’origen indoeuropeu?b) En quin segle s’establiren els llatins en un petit territori ubicat al cen-tre de la península Itàlica? Quin nom té aquesta regió?c) Quin any es va fundar Roma?d) Quins són els segles en què l’Imperi romà va tenir la màxima expan-sió?e) Quan va desaparèixer l’Imperi romà d’Occident?

1.5. En l’estudi de la llengua llatina, quins criteris podem seguir a l’ho-ra de fer-ne una classificació?

1.6. Copia les columnes de sota i relaciona cada una de les etapes delllatí amb el període de temps que li correspon:

Llatí clàssic A partir del segle XV

Llatí humanístic Del segle III al segle VII

Llatí arcaic Del començament del segle I dC al segle II dCLlatí postclàssic Del segle VIII al segle XIV

Llatí medieval Del segle I aC al començament del segle I dCLlatí tardà Dels orígens al segle II aC

Llatí Francès Italià Català Castellà

buccam bocca

capram chèvre

examen esame

lacum lago

aurum oro

rotam ruota

El llac de Como, al nord de l'actual Estatitalià.

UNITAT 1

17

1.7. A partir de la definició que et donem, dedueix de quina etapa o dequin registre del llatí es tracta.a) Llatí del moment de màxima esplendor de la literatura.b) Etapa preliterària del llatí.c) Llatí parlat a les zones del camp.d) Etapa que imita el llatí clàssic i prescindeix del medieval.e) Llatí que marca el final de la gran literatura llatina.f ) Llatí culte sotmès a les normes gramaticals.g) Llatí parlat pels habitants de les províncies.h) Llatí no parlat, només escrit.

1.8. Digues quines d’aquestes afirmacions són certes i quines són falses:a) La llengua llatina és homogènia en tots els parlants.b) El sermo urbanus és el llatí parlat a les ciutats.c) El llatí arcaic és un llatí preliterari.d) El llatí tardà acaba quan el llatí deixa de ser una llengua parlada.e) El llatí medieval és un llatí escrit i també parlat.f ) Després del llatí humanístic, no hi ha hagut cap intent de renovar elllatí.

1.9. Ja has pogut observar algunes de les entrades que hi ha en el noudiccionari de llatí de la Fundació Vaticana de Llatinistes. Ara et propo-sem que copiïs uns quants nous termes llatins i que els relacionis amb elsmots que els corresponen:

Cella intima BanyadorAnticonformista XampúNatans mons glacialis XenofòbiaPublicus currus electricus BarExterarum gentium odium PsicòlegOrbium phonographicorum HumoristaFiscale pretii additamentum Ordinador personalPersonale instrumentum computatorium DiscotecaCapitilavium TramviaTaberna potaria OVNIRes inexplicata volans VàterSubligaculum balneare HippyHumani animi investigator IcebergFestivus homo IVA

1.10. Defineix els conceptes següents:indoeuropeu RomàniaMagna Grècia diásporaLlatí literari Llatí vulgarneollatí Lexicon recentis latinitatis

El Publicus currus electricus de Lisboa.