RUTA LITERÀRIA PER SALOU

COL·LIRI de Rodolfo del Hoyo

Un cop a Salou, la Marga va comentar que era

millor deixar les maletes tal qual i sortir a fer un

volt.

Es van fer fotografies a la Torre Vella i a l’Església

de Santa Maria del Mar. A en Damià li va

interessar el relleu damunt la porta amb una barca

amb pescadors. Després van visitar alguns edificis

modernistes. I mentre caminaven fent de turistes i

fent fotografies, la Marga anava explicant el que

anaven veient com ara que l’escut de l’església

feia referència al seu origen gremial i que

representava el Gremi de Mariners, o que la casa

modernista principal és el xalet Bonet, obra d’un

arquitecte deixeble de Gaudí.

I així, barrejant conversa de temes literaris i

personals, va passar el dinar, la sobretaula i

la tornada pel mateix camí. De tant en tant,

en Damià s’aturava davant els escuts dels

senyors feudals i anava fent fotografies. El

nom de Guillem devia ser un nom de moda

perquè va trobar-ne uns quants: Guillem de

Claramunt, Guillem de Cervelló, Guillem de

Montcada, Guillem Despuig, Guillem de

Bearn, i també alguns Berenguer com

Berenguer de Pinós o Berenguer de Palou.

AADD: Salou, 6 pre-textos VII

SALOU: LA CIUTAT ON TOT ÉS POSSIBLE de Fina Anglès

Senyor Regidor de festes,

Des dels molts anys que tinc i des de la meva experiència de servir la nostra estimada vila de Salou, em permeto

adreçar-vos aquesta carta per fer-vos, per una vegada a la vila, una petició. M’hi anima saber de la condescendència

com s’ha rebut i atès altres sol·licitats de caire similar.

Jo sóc vella, tinc ja molts anys i sempre he procurat estar a l’aguait del món, dels moviments que es donen i s’han

donat per les nostres contrades i el nostre mar i també de les inquietuds i expressions artístiques i culturals dels

nostres ciutadans.

aquesta actitud, per a la qual no demano cap tipus de reconeixement, l’he exercida des de la meva voluntat de servei

al meu estimadíssim municipi de Salou. Ara, com us deia, em permeto la llibertat de fer-vos una única petició.

Continuació...

Any rere any, per la festa major de la Mare de Déu d’Agost, veig enlairar-se en el cel mils i mils de coets que esclaten, peten i

fan cascades i explosions de tots colors. Ho trobo, sincerament, tan i tan bonic que alguna vegada m’he arribat a imagina com

es deu veure Salou des de tant amunt i enmig de tanta bellesa. Jo que sóc alta ja me’n faig bastant la idea, però... Mai no és el

mateix.

M’agradaria, doncs, senyor regidor, poder intercanviar-me encara que fos per una sola vegada amb algun element del castell de

focs.

Em conformaria que fos, com en altres casos que darrerament s’han fet públics, un cop cada quatre anys, encara que a mi –

l’edat no perdona- ja pocs me’n queden. Potser, per això mateix , tinc una gran força interior que m’empeny a demanar-vos-ho i

a confiar que vós m’ho concedireu.

Ben atentament, la seva segura servidora des de fa segles.

TORRE VELLA

AADD: Salou, 6 pre-textos IV

LA FLAIRE DE LA MAR de Joaquim Pijoan

Varem refer el camí de tornada, el Vil·la Alexander, o bé Casa Groga,

com l’anomenava la Mar familiarment, era una de les cases

modernistes del Passeig, al costat de la casa Bonet, una bella

construcció d’un deixeble de Gaudí, Domènech Sugrañes, li va

comentar quan hi passejaven pel davant, tot fent-li llegir, a la façana

principal, una inscripció que hi havia en un rellotge de sol fet amb

peces de ceràmica: Aprofita el temps que passa i no torna...

AADD: Salou, 6 pre-textos VII

SALOU: LA CIUTAT ON TOT ÉS POSSIBLE de Fina Anglès

Dret dalt del pedestal del meu monument, veig la mar

blava que un dia solcaren les meves naus en direcció a

Mallorca i m’agrada molt. Vaja, no cal dir-ho perquè ja ho

vaig deixar escrit en el meu Llibre dels Feyts del rey En

Jacme. (Això dels possessius els reis ho empren molt.).

Nós, Jacme I de Catalunya i Aragó, Comte de Barcelona i

rei d’Aragó, de València i de Mallorca, declaro que un dia

de cada quatre anys, en l’anomenat any de traspàs,

descendiré del meu pedestal del meu monument del meu

passeig de Salou i em passejaré per la vila, aniré al Parc

de la Ciutat 8...) i donaré un tomb amb bicicleta pel vial del

Cavet, visitaré l’església de Santa Maria com a record de

la de la de Montpeller, el primer lloc on la Reina,

ma mare, em va portar quan vaig néixer, practicaré una mica

de surf i em trobaré amb els meus companys escriptors per

parlar de les nostres coses perquè sóc rei, però també sóc

escriptor.

(...)

Si ell baixa a baix, algú ha de pujar a dalt!

(...)

només calia contactar amb la Colla gegantera de Salou. El

gegant Rei en Jaume complia tots els requisits.

(...)

El mateix Rei, que durant les festes majors i les trobades de

gegants el veia desfilar pel passeig, havia comentat, en privat,

que amb aquell gegant se sentia ben representat. Que feia

patxoca i era elegant i majestuós i que es movia com s’escau

no solament a un gegant, sinó a un rei.

AADD: Salou, 6 pre-textos IV

DES DEL FAR DE SALOU de Teresa Costa-Gramunt

Veia el far des de casa: veia la seva silueta fantasmagòrica a l’alba que

pintava el cel amb els seus dits de rosa: veia com en aquelles primeres

llums, el far emergia de l’aigua com una deessa blanca. Quan el dia avançava

el seu curs de llum blanca esdevenia tan punyent que feia aclucar els ulls.

Després transitaven morosament, amb parsimònia, les hores de la tarda que

tenyia el blanc amb els tons malva, carmí i morat del capvespre: en aquella

hora violeta, el far s’embolcallava de misteri.

AADD: Salou 6 pre-textos V

DES DEL FAR DE SALOU de Teresa Costa-Gramunt

Durant tots aquests anys, el far ha sofert

diverses transformacions. No l’edifici, per

sort: l’edifici actual conserva la seva

fesomia antiga que li dóna aquest aire de

pel·lícula històrica... “decimonòmica”,

insisteixo que dèiem la colla de joves

estiuejants dels anys setanta

(...)

És evident la seva funció de salvament

per als navegants en perill, sobretot en

altres temps, quan no hi havia radars ni

satèl·lits que viatgessin per l’espai.

El només en dues ocasions ha deixat de

solucionar. La primera vegada va ser entre el

18 de juliol i el 20 d’agost de l’any 1898, a

causa de la guerra de Cuba. Com va passar

amb els altres fars espanyols repartits per la

costa de la pell de brau, les autoritats

governamentals van voler evitar que la seva

llum servís de referència a una suposada

invasió nord-americana...

La segona vegada va ser durant la nostra

tràgica guerra civil, quan el far va servir de

punt d’observació. En la façana encara es

conserven els senyals de la metralla aèria.

AADD: Salou 6 pre-textos V

MAI NO HI HA BATALLES PERDUDES

- Avi, per què s’anomena passeig 30 d’octubre?

Des de fa molts anys Salou lluitava per la seva independència de Vila-seca. Fins que un 30 d’octubre

de 1989 la va aconseguir. D’ençà, el 30 d’octubre se celebra una festa en homenatge a aquesta

batalla guanyada. Per això van construir aquest passeig.

- Què és això de la independència, avi?

És el tipus de llibertat que se li atorga a un municipi a través d’un acord que fa que dues ciutats

tinguin cadascuna el seu ajuntament. Això et diria un diccionari més o menys, i no s’allunya tant de la

veritat. Però per mi significa més que això. És quan sents que ja no depens d’un altre, que sents que

no necessites el seu permís, la seva ajuda o els seus ànims per continuar endavant, per ser tu

mateix. Quan saps que no formes part seu, perquè ets tu, i tu saps molt bé què et convé....

Diguem que parlem de Salou... Comenius regio Salou- Gdansk

TEXTOS SELECCIONATS PER

Assumpta Ribas