Curs: Espai públic i experiències de mediació. El cas dels joves

Organitzat per l'Àrea d'Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona.

3, 10, 17 i 24 de novembre de 2010 de 09:00 a 14:00 hores.

Recinte Maternitat. Pavelló Garbí;(Travessera de les Corts, 131 – 159 - 08028 Barcelona)

SESSIÓ 1. L’ESPAI PÚBLIC. 3 de novembre.

Mercè Zegrí. Antropòloga i coordinadora Servei de mediació de Barcelona.

L'espai urbà és considerat un indicador de la qualitat de vida urbana, que es pot

avaluar per la intensitat d'ús i per les relacions socials que facilita, així com pel fet

que fomenta que els grups interrelacionin entre si i alhora, permet la integració

cultural.

1. Concepte d'espai públic: regulació, usos i confluència de diferents actors.

2. Convivència en l'espai públic: elements d'anàlisi.

3. L'espai públic (EP) com a espai integrador.

Elements i punts que apareixen al debat i reflexió:

- Qui decideix que un ús és més important que un altre en un espai públic?

* La societat que l’envolta.

* existeix una tendència a la retirada de persones de l’espai públic cap a les cases o

centres de consum ja que cada vegada més es concep com un lloc de pas i no de

trobada. Com a contrapartida, les persones immigrants i joves estan incrementant

l’ús i ocupació de l’EP.

* l’urbanisme determina l’ús inicial que es fa i pot fer d’un espai. Exemple: plaça

del Macba de Barcelona (ideada inicialment com a lloc de pas però la societat l’ha

adaptat com a espai de trobada).

- Reflexions al voltant del concepte de política

- Qui té més dret a utilitzar l’EP segons les hores i llocs (gent grans, persones

nouvingudes, infants..)?

1

* abans ningú qüestionava l’ús de l’espai públic. Activitats que abans no eren

problemàtiques ara es consideren gamberrades o fins i tot delicte (ex: jugar a

pilota).

* actualment estem en un procés de privatització; es considera millor allò privat

que allò comú (el carrer no es cuida tan com l’espai privat).

* inseguretat visual: sovint, es crea la sensació d’inseguretat, ja que l’espai públic

ha canviat d’actors i usos dels quals no estem acostumats.

* existeixen restriccions de tradició, altres escrites...

- tipus d’espais:

ESPAI ÍNTIM: L’habitació, llit...

ESPAI PRIVAT: casa, el pati, el cotxe...

ESPAI SOCIAL: carrers, places...

ESPAI PÚBLIC: equipaments i recursos municipals

CIBERESPAI: internet

- Debat normativa versus respecte

- Bibliografia i recursos:

Els usos de l’espai públic i la immigració. ARAMBURU OMAZU, M.

Concepte: aglomeració compensatòria. UBALDO MARTÍNEZ VEGA.

Revista Apunts: articles sobre EP i activitat física.

Insureté social. ROBERT CASTEL

Muerte y vida de las grandes ciudades. JANE JACOBS. Es descriu el concepte d’ulls

del carer i d’intimitat pública.

2

Sessió 2: Els joves

10/11/2010. Laura Porzio. lobrz@imf.cesic.es

En la primera part del curs s'introduiran els temes des d'una perspectiva teòrico-

conceptual en relació a les cultures juvenils i totes les seves representacions socials

(estils, consums, produccions culturals, pràctiques culturals, etc.) Després

s'aprofundirà en diferents elements que influeixen en les construccions identitàries

del jovent i en les seves representacions.

1. Presentació de la sessió: joves i diversitat

2. Imatges, identitats i consums culturals

3. Els mitjans de comunicació i la construcció dels universos juvenils.

1. ESPAI PÚBLIC I URBANISME

- Ha de respondre a les necessitats

- espais cohesionadors

- important la participació ciutadana en el disseny

En l’actualitat...

- preval un discurs d’inseguretat ciutadana

- existeix una privatització de l’EP (tancament, prohibicions, disminució de la

sostenibilitat mediambiental, construcció de centres comercials, prevalença del

disseny per sobre de les necessitats).

* consultar ator Jordi Borja

L’EP és un espai de relacions:

- espai de convivència, socialització, lloc de trobada i d’expressió col·lectiva. Però

en l’actualitat existeixen pràctiques que són font d’estereotips negatius, sensació

3

d’inseguretat ciutadana i una imatge negativa de l’ús que fan els joves de l’EP per

part dels mitjans de comunicació.

2. ESPAI PÚBLIC I MOVIMENT

- En general “el carrer és dels nois” ja que hi ha una masculinitat de l’EP. Les noies

no són definides com a membres o esència dels grups tot i que hi tenen molta

influència (són les amigues de... les nòvies de...).

- La pràctica esportiva pren molta importància.

- El consum de drogues é sun element socialitzador.

- pràctiques festives a l’EP

És importnat reflexionar sobre quin és paper dels i les professionals?? Participació

activa, treball de carrer, interdisciplinarietat, cal dotar de més recursos els i les

professionals...

3. LA VIOLÈNCIA JUVENIL:

Cal entrar en els diferents significats i significats de la paraula violència:

- violència no és una patologia social

- violència com a fenòmen cultural en un context concrets

- la viència no és un fenòmen objectiu sinó que es construeix segons les

valoracins socials, personals i culturals. Per tant, és subjectiva. Ex: toros, els

càstigs amb violència als infants...

- concepte de “violencitat”: es tracta de comportaments i fenòmens

potencialment violents.

- É simportant no vincular la violència als individus, grups o col·lectius.

- Concepte d’”habitus” (BORDIEU): conjunt de normes, valors i esquemes

classificatoris que serveixen per percebre, mirar i entendre el món. Serveix

per situar-se en un espai concret i orientar les pròpies accions. Es tracta

d’un aprenentatge cultural que es reb des de l’infantesa i està fluit pel grup

social de referència. És anterior a les experiències.

4

Sessió 3: Metodologia de la participació en els espais públics.

17/11/2010. Xavier Úcar

La participació es constitueix com un tret de la ciutadania especialment en aquelles

actuacions que estan relacionades directament amb la seva qualitat de vida i en tot

allò que afecti a la seva quotidianitat.

1. Interacció quotidiana en l'espai públic.

2. Presentació de l'experiència Carmel Acció : un projecte participatiu que pretén

posar els fonaments per a un futur de convivència cívica en el barri.

LA METODOLOGIA DE LA PARTICIPACIÓ ALS ESPAIS PÚBLICS.

La sessió parteix consisteix en reflexionar i aprofundor sobre aquest tres conceptes a partir e 3 activitats que consten de dues fases: una primera de debat en petits grups i, una segona, de posada en comú de tot el grup.

- Activitat 1: La participació: què significa, elements clau i idees bàsiques.

S’impliquen mútuament i són condició i possibilitat una de l’altre

Mitjà d’aprenentatge socials Diversitat d’EP

Configuració d’identitats individuals i col·lectives Diversitat de configuracions socials

Instrument i finalitat Diversitat d’usos

5

ESPAI PÚBLIC

JOVES PARTICIPACIÓ

PARTICIPACIÓ ESPAI PÚBLIC

Què és participar? Segons GARCÍA ROCA significa ésser i predre part:

No ser part (-) i no prendre part (-) Exclusió

ser part (+) i no prendre part (-) Alineació i apatia

No ser part (-) i prendre part (+) Reivindicació

ser part (+) i prendre part (+) Integració i ciutadania activa

Condicions per la participació:

Factors que modulen aquestes condicions:

a. El context

b. Quantitat i qualitat de la informació disponible

c. Capacitat de decisió: possibilitats versus competència

d. Nivell de consciència.

e. Responsabilitat

f. Implicació

g. Compromís

Metodologia que afavoreix la participació:

a. Flexibilitat

b. Crear escenaris que afavoreixin la participació

QUAN PARTICPEM? QUÈ HA DE FER LA POLÍTICA I L’EQUIP TÈCNIC PER AUGMENTAR LA

6

JOELS

ALTRES

Confiança en el procés

Confiança la pròpia capacitat

efectivitat

eficàciaprotagonisme

transparència

reconeixement

PARTICIPACIÓ?

Quan volem

Quan ens agrada la proposta

Quan podem

Quan¡ ens pregunten

Quan hem de respondre alguna cosa

- Activitat 2: Els i les joves: Què són els joves? Amb quin tipus de joves volen treballar? Quin tipus de jove ens facilita la feina? Què resulta essencial en el treball sòcioeducatiu amb joves? Quin paper hem de jugar les persones adultes en la relació amb joves? Quins són els elements essencials en la relació adult-jove?

El concepte de jove és una construcció social i, per tant, no va lligada a un període.

Adults i joves han de treballar com a aliats.

Relació adults-joves:

ADULTS JOVES

A. Com a OBJECTE: sabem el que és millor per a ells, el que els convé

B. Com a RECIPIENT: hem de traspassar experiència i coneixement.

C. Com a RECURS: hem de comptar amb el que saben i treballar plegats. És la opció més recomanable!

Requisits pel treball sòcioeducatiu amb joves, estratègies comunicatives

- honestedat

- Transparència Fomenten la motivació, implicació i

- Confiança reciprocitat positiva.

Teoria sociocrítica de l’empoderament del joc (Jennings, 2006):

- entorn segur i acollidor: escenaris on el jove pugui experimentar

- participació i vinculació comunitàries significatives (donar possibilitats)

- participació en processos sòciopolítics

- empoderament individual i col·lectiu

7

- Activitat 3: L’espai públic: Espai per a què? Espais de poder neutral? Espais de participació o de control? Espais de ciutadania? Què és un espai?

És important avaluar les relacions de poder en els EP:

o com es creen els EP (qui decideix què, perquè...?)

o nivell de compromís que impliquen

o grau de visibilitat del poder

o conflictes i repecte: límit de participació, dinàmiques, actors que participen i que estan exclosos.

Global Tancats/predefinits Amagat

Local: Invitats (a partir de consulta)

Visible

Ciutat Demanats/creats Invisible

Nacional

Districte

Local

Barri

8

LLOC/NIVELL ESPAIS PODER

La sessió finalitza amb la visualització i explicació del projecte Acció Carmel, com a exemple de dinamització comunitària i treball de l’espai públic.

BIBLIOGRAFIA I LECTURES RECOMANADES:

MERIEU, P. Frankenstein educador.

WENGER. Comunitats pràctiques. Aquí parlem del concepte de cosificació: materialitzar i deixar constància (per escrit, àudios, imatges, vídeo... del acords, projectes.)

De l’editorial i sòcioeducativa:

Jóvenes educadores. Tribus educadores entre los lugares y las redes.

Teoría y práctica de la participación juvenil y el cambio comunitario.

Enfoques y experiencias internacionales de acción comunitaria.

LLENA, A., PARCERISA, A., ÚCAR, X. 10 ideas clave de la acción comunitaria. Editorial Graó. 2009.

JENNING (2006). Teoría sociocrítica de l’empoderament jove.

GUIJ-GAVENTA: informació sobre les relacions de poder a l’espai públic.

http://www.powercube.net/: eina per analitzar els espais de participació i poder.

9

ESCEN

ARIS Escenaris atractius per

als joves.

Oferir, motivar i estimular

Escenaris Inclusius

Reconèixer, consultar i acceptar propostes

Escenaris compartits

Compartir decisions i responsabilitats,

lideratge compartit

MO

DEL

DE

CO

MU

NIC

ACIÓ

Vertical

Polítics i tècnics

Joves

Horitzontal

Polítics Joves

I tècnics

Integrat

Polítics

Tècnics joves

CHECKOWAY. Adultos cómo cómplices.

LOFQUIST. Spectrum of attitudes. 1989.

AUGÉ. Lloc i no llocs. Identitat i relació, persones i no persones.

10

Sessió 4 : Presentació d' experiències.

23/11/2010. Xavier Jiménez. jimenezx@elprat.cat

Es tracta de conèixer i analitzar com des de l'administració local existeixen

dispositius i actuacions amb joves que intenten facilitar i millorar la convivència i el

civisme en entorns socials i culturals d'elevada diversitat. S'analitzarà com la

mediació és un bon instrument de treball per millorar la relació social dels joves.

Mediació amb joves en l'àmbit municipal per millorar la convivència i el civisme.

(Reparació víctima/ Treball comunitat)

Mediació reparadora: és necessari tenir obert un expedient sancionador.

Xavier Jiménez és mediador de l’equip de mediació comunitària de l’ajuntament del

Prat de Llobregat. A partir d’un cs pràctic i diversos exemples tracta el concepte de

mediació i paradigma de la mediació.

“ La mediació treballa per la millora de la convivència del municipi”.

Diàlegs apreciatius: es tracta d’una metodologia, tècnica de mediació. Es tracta

d’eliminar les diferències per tal de sumar positivament la diversitat i per

implementar sinèrgies que construiexin una realitat comuna. Consisteix en agafar

allò comú, allò que suma.

Orientacions per al diàleg:

- facilitar el que realment importa

- contribuir amb les pròpies idees i experiències

- relacionar i connectar idees

- escoltar i comprendre el més profund

- no buscar respostes sinó significats

- estar obert al canvi

- portar amb un mateix allò que es considera l’essència i posar-ho en comú a

l’altra taula.

11

Com es transforma un entorn de conflicte en un aoportunitat de milora de la

convivència?

Quins són els indicadors que permetran valorar que aquest canvi s’està

donant?

12