Tema 6 El Sector Terciari Els Serveis El Turisme

7/29/2019 Tema 6 El Sector Terciari Els Serveis El Turisme

1/9

Tema 6. El sector terciari: Els serveis. El turisme

Apartat 1. Heterogenetat i distribuci territorial dels serveis

1. El sector terciari o serveis

El sector terciari o serveis comprn el conjunt de prestacions destinades a satisfer lesnecessitats i demandes de la societat. s un sector mol heterogeni format per activitatsmolt diverses.

Caracterstiques del sector terciari o serveis

- Activitats tangibles i immaterials.

- Activitats impossibles demmagatzemar.

- Activitats molt diverses.- Tendncia actual: terciari clssic i terciari superior o quaternari.

- Diversitat: grans empreses amb milers de treballadors a petits empresaris.

Classificaci dels serveis

- Serveis de consum final, adreats directament als consumidors ltims.

- Serveis de producci i de distribuci, orientats a empreses o a professionals.

- Serveis pblics, en mans de diverses administracions.

- Serveis estancats, amb poca capacitat daugmentar la seva productivitat.

- Serveis progressius, amb possible estalvi en els factors de producci.

2. Creixement de la demanda dels serveis

A partir de lany 1973, amb lanomenada crisi del petroli, locupaci industrial vacomenar a retrocedir de manera progressiva. Un cop superada la crisi, es va produir unaugment de la demanda de serveis tant per part de les famlies com per part de lesempreses i de les administracions.

- Serveis en lmbit familiar: augment de demanda per incorporaci de la dona al

mn del treball, temps lliure, vacances i augment de lesperana de vida.

- Serveis externs a les empreses: auditories, RRHH i activitats estratgiques I +D.

- Serveis pblics: a partir finals Segona Guerra Mundial (1939-1945) a causa de

lEstat del benestar.

3. Indicadors per a lestudi del sector serveis

- Percentatge que aporta el sector serveis al producte interior brut (PIB)


2/9

Viquipdia:

Elproducte interior bruto producte intern brut(PIB) s la suma de tots els bns i serveis

finals produts en un espai econmic durant un perode de temps determinat, normalment un

any, excloent el consum intermedi utilitzat en la producci. Fins a la dcada de 1980 es

preferia l's delProducte Nacional Brut (PNB), un altre mesurament gaireb idntic al PIBper que incorpora els bns i serveis produts per factors propis a l'exterior. La variaci

d'aquesta magnitudmacroeconmica sol utilitzar-se per mesurar el creixement econmic.

ElPIB per capita s el PIB dividit per la poblaci de l'espai econmic. Sovint s'utilitza per

comparar el grau de desenvolupament entre pasos, encara que, ms aviat, s una simple

comparaci de la capacitat productiva per individu. Tanmateix, com a mitjana aritmtica, no s

un mesurament adequat del benestar, de la distribuci de la riquesa, ni de l'accs a aquesta o

al capital perqu no mostra la realitat.

- Percentatge de treballadors ocupats al sector serveis. Es considera que en unasocietat desenvolupada t una economia de base industrial i ms del 60% de la

poblaci activa es dedica als serveis.

4. Distribuci dels serveis al territori espanyol

Els serveis es localitzen all on es concentren els usuaris i, per tant, la demanda.

- Grans ciutats, especialment els serveis a les persones.

- Zones industrials, serveis a les empreses.

- Zones turstiques.

Distribuci de les empreses del sector terciari

En ordenar les comunitats autnomes segons el percentatge dempreses del sectorterciari, se situen al capdavant Catalunya, la Comunitat de Madrid, Andalusia i laComunitat Valenciana. Amb aix es veu ben clarament que la distribuci territorial estmolt esbiaixada pel seu grau de desenvolupament econmic, per tamb pel volumdemogrfic de les comunitats i el seu atractiu turstic.

Distribuci dels serveis per subsectors

- Serveis socials: tenen molt de pes laboral i sn repartits de manera fora

equitativa pel territori. Serveis administratius, sanitaris o educatius.

- Comunicacions, finances i serveis a les empreses: relacionats amb els nivells de

renda i amb la concentraci de poblaci, les empreses i les institucions.

- Empreses comencials: Catalunya, Andaluca, Comunitat de Madrir i Comunitat

Valenciana, que juntes acumulen ms de la meitat de les empreses comercials

que hi ha a Espanya.
http://ca.wikipedia.org/wiki/B%C3%A9_(economia)http://ca.wikipedia.org/wiki/B%C3%A9_(economia)http://ca.wikipedia.org/wiki/Serveihttp://ca.wikipedia.org/wiki/Serveihttp://ca.wikipedia.org/wiki/D%C3%A8cada_de_1980http://ca.wikipedia.org/wiki/Producte_Nacional_Bruthttp://ca.wikipedia.org/wiki/Producte_Nacional_Bruthttp://ca.wikipedia.org/wiki/Macroeconomiahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Renda_per_capitahttp://ca.wikipedia.org/wiki/B%C3%A9_(economia)http://ca.wikipedia.org/wiki/Serveihttp://ca.wikipedia.org/wiki/D%C3%A8cada_de_1980http://ca.wikipedia.org/wiki/Producte_Nacional_Bruthttp://ca.wikipedia.org/wiki/Macroeconomiahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Renda_per_capita


3/9

Vocabulari:

- Poblaci Activa: Poblaci que t feina o que en busca. La poblaci activa potestar ocupada (aquella que fa una feina remunerada), o estar desocupada o enatur.

- Auditoria: Examen de la situaci financera duna empresa a fi de comprovar-nela veracitat.

- RRHH: Persones que aporten el treball adequat per als objectius duna empresa.

Apartat 2. La terciaritzaci de leconomia i la societat del benestar

A les societats del mn desenvolupat una part important de la poblaci que treballa al

sector serveis correspon a personal de les administracions pbliques i dels serveis

socials. Aquest s el cas dEspanya, on el creixement daquest tipus de serveis ha fet un

cam parallel al del desenvolupament de la societat del benestar.

1. Els serveis en la societat del benestar

Els ciutadans i ciutadanes consideren un dret: lAdministraci Pblica, la sanitat,leducaci, la seguretat pblica o latenci a la tercera edat. Directament o a travsdempreses privades.

Administraci Pblica

Tres nivells: Administraci General de lEstat, Administraci Autonmica iAdministraci Local, amb una notable descentralitzaci ja que els funcionaris de lescomunitats autnomes representen ms del 50% del total.

Aquest nombre tan elevat de funcionaris ha comportat ms burocrcia i una importantdespesa pblica. Segons alguns experts cal una reforma per millorar lorganitzaci i lagesti del sistema i una adequada preparaci i incentivaci del personal.

Leducaci

Important evoluci a partir de 1970

- Leducaci obligatria: inicialment fins al 12 anys, desprs fins als 14 i dels 14

als 16 anys a partir de 1990. Ledat inicial ha passat dels 6 als 3 anys.

Aquesta ampliaci de lescolaritat obligatria garanteix ms igualtat doportunitats per a

tots els ciutadans. Actualment lescolaritzaci de la poblaci espanyola s del 100%.

- Leducaci postobligatria: a partir de 1975 el nombre destudiants i de centres

educatius tamb ha crescut molt, tant a nivell de batxillerat com destudis

universitaris.


4/9

- La qualitat de leducaci: Espanya t un ndex de fracs escolar molt alt, a ms

les carreres tcniques i cientfiques no proporcionen el nombre de professionals

que les empreses demanden. Cal una formaci adequada a un mn en canvi

constant i una elevada capacitat dinnovaci.

- La despesa pblica: tot i laugment aquesta se situa per sota de la mitjana de

molts pasos de la UE, molt per sota de la inversi dalguns pasos europeus

nrdics. A Espanya, lensenyament privat t molt de pes, s el tercer pas a

nivell europeu i es concentra als nivells de leducaci obligatria. Escoles

concertades.

La sanitat

Dacord amb larticle 43 de la Constituci espanyola, la Llei general de sanitat del 1986va consolidar la universalitat de lassistncia sanitria.

Tot i algunes modificacions que shan portat a terme els darrers anys, pel que respecta alatenci a les persones que no tenen la seva residncia regularitzada, a lestat espanyolaquesta generalitzaci dels serveis sanitaris s, sens dubte, un gran progrs social.Representa, tamb, una gran despesa pblica sempre en augment, a causa de les millorestcniques, la diversificaci de les prestacions i del nivell de serveis.

Espanya s un pas pioner en el trasplantament drgans, tot i aix, la insuficincia depersonal mdic obliga a llargues esperes per a algunes visites mdiques i per algunesintervencions quirrgiques, fet que provoca malestar entre els usuaris i un importantcreixement del sector sanitari privat.

Apartat 3. Els serveis relacionats amb el temps de lleure. El turisme

El temps lliure pot utilitzar-se en moltes activitats, com per exemple, llegir o practicaresport. Actualment les activitats de lleure shan convertit en un fenomen de masses,laportaci del qual a leconomia s cada vegada ms gran. Dins daquest ampli sector

ens centrarem en el turisme, ats que a Espanya hi t una rellevncia especial.

1. Importncia del turisme

El turisme s una forma tradicional de lleure per durant molt de temps noms elpracticava una minoria de persones amb un poder adquisitiu elevat. No obstant aix, desde la segona meitat del segle XX, el turisme sha anat convertint progressivament en unfenomen de masses.

Durant letapa de gran creixement econmic caracterstica de les dcades del 1950 i1960, els sindicats europeus van aconseguir el reconeixement de les vacances pagadescom un dret laboral. Aix va generalitzar el costum de viatjar a llocs clids i que fossina labast de les economies familiars.


5/9

El sud dEuropa, especialment el litoral mediterrani, sha convertit en una de lesdestinacions preferents, per latractiu de les seves platges i les seves aiges clides, el

baix preu i tamb per un cert atractiu extic.

2. Espanya una potncia turstica

Gran expansi des del 1960, basada en ofertes de preus baixos, amb un creixementespectacular fins la crisi del petroli i la transici.

Actualment Espanya continua essent un pas amb un gran potencial turstic, al qual cadaany arriben milions de visitants. Ocupa un lloc capdavanter entre les cinc primeresdestinacions turstiques mundials. Uns visitants que aporten un volum dingressos moltimportant, daqu la gran importncia econmica del turisme.

A les zones turstiques es concentren un nombre de serveis molt elevats, des de latenci

directa al viatgers: allotjament, restaurants, diversi, compres... Activitats que creenmolts llocs de treball associats: construcci, comer, hosteleria, restauraci i serveisdiversos.

Origen i destinaci dels visitants estrangers

Majoritriament de lEuropa occidental, els turistes que visiten Espanya provenen delRegne Unit, Alemanya i Frana. Duns anys ena, els turistes que provenen de lEst i deRssia sn cada cop ms abundants tamb. Aquests turistes acostumen a arribar aEspanya per via aria, durant els mesos de juliol, agost i setembre, i ho fan a travs deviatges organitzats, be sigui per agncies o tour operadors. Actualment, i grcies a lesfacilitats que ofereix Internet, cada vegada ms, molts turistes sorganitzen els seusviatges.

Els destins principals sn preferentment comunitats del litoral mediterrani, les qualstenen com a reclam principal el sol i la platja. Cal destacar tamb la comunitat deMadrid, que atrau turistes de tipus urb i cultural.

Altres zones de lestat espanyol, per les seves bones condicions climtiques, shanconvertit el destinaci preferent per a persones jubilades els pasos del nord dEuropa.

3. Limpacte social i econmic del turisme

Durant els anys 60 el turisme va contribuir, notablement a la transformaci social, jaque va comportar larribada de noves modes, costums i formes de vida que eren prpiesde les societats democrtiques i avanades europees. Encara avui el turisme sconsiderat un factor important de transmissi de valors, idees i productes que els turistes

porten dels seus llocs dorigen o que semporten desprs de les seves estades.

Lingrs de divises va ajudar a lenlairament de leconomia espanyola dels anys 60, ambuna contribuci al PIB que encara avui s molt important.

Latomitzaci de les empreses ocupades en el sector turstic, la majoria de les quals esdediquen a la restauraci, la feina estacional, i el fet que moltes de les ocupacions que si


6/9

portin a terme es considerin banals, fa que els salaris dels cambrers, ajudants de cuina,personal de neteja i manteniment dhotels, etc. acostumin a ser baixos i aix explica queels ocupin un percentatge elevat de dones i de poblaci immigrant.

4. Turisme nacional i mobilitat temporal.

Laugment del nivell de vida dels espanyols ha proporcionat una gran mobilitat a lapoblaci, la qual sha tradut en la generalitzaci de ls de lautombil, que amb unamillora de les vies de comunicaci terrestres (autovies i autopistes) ha incrementat elsdesplaaments de cap de setmana amb la complexitat que aix comporta:

- Inicialment la poblaci urbana fugia de les ciutats uns quants dies i sinstallava ensegones residncies. La proliferaci daquestes segones residncies, tant a la muntanya,a la platja com al camp, ha produt grans impactes, sovint irreparables, al paisatge pertamb ha elevat el nivell de vida de les persones que viuen en aquestes zones.

- Altres activitats que provoquen el desplaament de caps de setmana sn els esportsdaventura, lesqu, el golf , el turisme cultural, el turisme rural i els desplaaments perassistir a espectacles esportius. Tot aix suposa serveis de transport, hosteleria,restauraci, gerncia, manteniment dinstallacions, monitors, entrenadors, o sigui, llocsde feina.

Sovint aquestes activitats estan associades a promocions urbanstiques quecomplementen loferta doci i alhora representes ms ocupaci pel territori.

Els desplaament per vacances acostumen a portar-se a terme dins dels lmits de cadacomunitat i rees limtrofes. Les comunitats autnomes ms visitades sn Andalusia iCatalunya. Les visites a altres pasos com Frana, Portugal, el Regne Unit i Itlia tambsha incrementat amb els anys.

5. El turisme i el seu impacte en el paisatge

- Les zones de la costa, amb una urbanitzaci abusiva del litoral, construccidedificacions desordenades, b sigui a la platja mateixa o als vessants de les muntanyesms properes al mar. A ms, lexplotaci abusiva dels aqfers mitjanant la perforacide pous, nha provocat la salinitzaci. Tamb sorgeixen problemes deliminaci derecursos i contaminaci de les aiges marines.

- Les zones de muntanya reben un impacte menys intens, per tamb molt significatiu,associat les estacions desqu (construcci de pistes, remuntadors, segones residncies,hotels, carreteres, subministrament energtics, etc.). Els efectes sobre les zones boscosesi lerosi que la seva tala provoca en la fauna i el sl, ens sn les conseqncies msdestacades.

6. Noves poltiques per al desenvolupament del turisme

(Apartat a desenvolupar pels alumnes a partir dinformaci que cal cercar per

Internet)


7/9

Conceptes a tenir en comptes: low-costo baix cost, contractaci per Internet, menysdurada de les estades...

- Turisme de sol i platja:

- Turisme cultural i de ciutat:

- Turisme esportiu:

- Turisme rural:

Apartat 4. El sector dels serveis a Catalunya

A Catalunya el sector dels serveis t un fort pes especfic: ladministraci, lhosteleria,les finances, les assegurances i el comer en sn els sectors ms destacats. Una sanitat

privada important, lensenyament en general i el transport tamb destaquen per la sevaimplantaci i nombre de treballadors.

1. Les activitats terciries a Catalunya

Ms del 65% de la poblaci catalana treballa al sector dels serveis, i al voltant dun20% en la indstria. Aquestes dades situen a Catalunya entre les regions europees que

presenten un grau ms alt dactivitat industrial, darrera de regions molt similarsdAlemanya, la Llombardia i Finlndia, que tamb tenen la indstria i els serveis com aeixos bsics de la seva economia.

Els llocs de treball del sector serveis es distribueixen duna forma desigual al llarg iample del territori catal, ja que els serveis es concentren als centres administratius, ales zones ms poblades, on hi ha aglomeracions urbanes, i a les zones de gran activitatturstica. Barcelons, comarques que tenen la capitalitat de la provncia i algunescomarques turstiques costaneres i de muntanya.

La crisi ha afectat els darrers anys els treballadors daquest sector, tant pel que fa alnombre daturats que ha aportat la construcci, inicialment, com lhosteleria i el comera posteriori. Tamb s important la desaparici dempreses daquest sector els darrers

anys.

2. Els serveis socials

La sanitat

El model sanitari catal es considera un dels millors de lEstat, per planteja un reptemantenir la qualitat i la igualtat del servei a tot el territori. Els titulars de la targetasanitria ja supera els 7,5 milions des de lany 2008.


8/9

Actualment la despesa sanitria sincrementa de manera molt considerable per moltesraons, com la necessitat de recerca, la millora constant dels equipament sanitaris, o ladotaci de centres i personal per atendre amb equitat una bona xarxa de salut a tot elterritori. La prevenci de malalties, la modernitzaci i innovaci de les prestacions quesofereixen als usuaris, aix com la incorporaci de les tecnologies de la informaci i la

comunicaci, tamb han ajudat a encarir la despesa sanitria, a lhora que en milloravenel servei i la gesti.

Catalunya s un referent en recerca biomdica amb la creaci dinstituts dinvestigaci ipel finanament de projectes. Loncologia o el tractament del cncer i el trasplantamentdrgans en sn lexemple a destacar.

Leducaci

A Catalunya, el nombre total dalumnes escolaritzats va baixar des del final de ladcada dels 1980 fins als voltants dels anys 2000 a causa del descens de la taxa denatalitat, fet que va comportar el tancament descoles que es van convertir en centres desecundria, ja que sesperava ms demanda a causa de laugment del nivell de vida.

Posteriorment, la incidncia de la immigraci, la major natalitat i la mobilitat de lapoblaci, han comportat un augment de la demanda de places de lescola infantil iprimria, mentre que a secundria i a la universitat hi arriben promocions menysnombroses a causa de la baixa natalitat danys anteriors. Hi ha hagut un notableaugment del nombre de professors, tot i que aquest no sha correspost sempre amb

laugment dalumnes, si no tamb a millores qualitatives en determinats nivellseducatius.

La situaci actual ha suposat un pas enrere per a algunes daquestes millores, fet que haafectat tant al nombre de professors com a la qualitat del serveis a tots els nivells deleducaci catalana.

3. El turisme a Catalunya

Catalunya s la principal destinaci turstica de lEstat i una de les ms importantsdEuropa. El desenvolupament del turisme a Catalunya ha estat condicionat perdiferents factors com ara la posici geogrfica, el clima, el paisatge i la bonaaccessibilitat.

El turisme s una de les principals fonts de riquesa de Catalunya. Aquest fet es constataen el pes del sector turstic en leconomia catalana: el turisme representa el 12% del PIBde Catalunya i aporta 180.000 treballs directes (hosteleria, restauraci, agncies deviatges...).


9/9

La varietat, riquesa cultural, natural, histrica i patrimonial sn els principals atractiusturstics de qu disposa Catalunya, amb una oferta amplia i variada. Tot i aix, el modelde turisme a Catalunya es basa en tres ofertes:

- Turisme de sol i platja, concentrat a la Costa Brava i Costa Daurada.

- Turisme de ciutat, principalment a la ciutat de Barcelona.

- Turisme cultural, que tot i esta concentrat a la ciutat de Barcelona tamb sha

anat estenent per la resta de territori i principalment per les altres capitals de

provncia.

El turisme natural, de muntanya i de neu, els esports daventura i el turisme rural, tot i

haver augmentat fora els darrers anys, encara suposa una petita fracci del gran gruixde turistes que visiten cada any Catalunya.

Catalunya rep gaireb 15 milions de turistes lany, unes dades que es tornen a recuperardesprs de la davallada a causa de la crisi que va tenir lloc a partir dels anys 2007 i2008. Els principals pasos dorigen tant pel que fa al nombre de visitants com de

pernoctacions sn Frana i el Regne Unit. Pel que fa al turisme espanyol de la resta delestat, les comunitats autnomes que aporten ms visitants sn la Comunitat de Madrid,la Comunitat Valenciana i les comunitats del nord peninsular.

La concentraci de lactivitat turstica en alguns punts i poques de lany s laresponsable de les congestions i de la sensaci de massificaci que origina problemes degesti dels serveis i les infraestructures. Aix, per exemple, la Costa Brava, la CostaDaurada, Barcelona, el Maresme i la Val dAran concentren el 85% de loferta de placesdhotel a Catalunya, per socupen totalment noms durant unes setmanes lany.

Resum adaptat: pgines 148-165. Geografia V.V. Batxillerat.

Documents

Tema 6 El Sector Terciari Els Serveis El Turisme