Pri

nci

pal

s te

ori

es è

tiq

ues

Teories ètiques - 1

a?La moral es fonamenta en l’ètica o bé l’ètica en la moral?

b? I aquesta més fonamental, en què es fonamenta?

Investigació sobre les més destecades teories ètiques

d’ahir i d’avui Llibre de text: Edebé’08, 261 i ss

Bloc 4: Filosofia ètica i moral

Unitat 11. Acció moral i teories ètiques

Apartat 2. Principals teories ètiques

Pri

nci

pal

s te

ori

es è

tiq

ues

Teories ètiques - 2

a?La moral es fonamenta en l’ètica o bé l’ètica en la moral?

b? I aquesta més fonamental, en què es fonamenta?

Investigació sobre les més destecades teories ètiques

d’ahir i d’avui

La moral és basa o fonamenta en l’ètica. L’ètica enuncia principis universals que inspiren el comportament; l’ètica avalua les normes i les compara.

L’ètica forma part d’una determinada visió de l’ésser humà. Depèn del sentit que es doni a la vida.

Les diferents teories ètiques val lligades a diferents sentits donats a la vida!

Pri

nci

pal

s te

ori

es è

tiq

ues

Nou teories ètiques

1 Intel·lectualisme moral

2 Eudemonisme

3 Hedonisme / epicureisme

4 Estoïcisme

5 Jusnaturalisme ètic

6 Formalisme

7 Emotivisme

8 Utilitarisme

9 Ètica discursiva

Cada una es fonamenta en una diferent concepció de l’ésser humà

Investigació sobre les més destecades teories ètiques

d’ahir i d’avui

Pri

nci

pal

s te

ori

es è

tiq

ues

Intel·lectualisme moral - 1

1?Un ignorant pot ser bona persona?

Grècia clàssica, segles –V/-IV: Sòcrates, Plató

Pri

nci

pal

s te

ori

es è

tiq

ues

Intel·lectualisme moral - 2

1?Un ignorant pot ser bona persona?

Grècia clàssica, segles –V/-IV: Sòcrates, Plató

Delfos: Coneix-te tu mateix!

Sòcrates: Només sé que no sé res!

Plató: Veritats en mates … i veritats en ètica

No! Cal conèixer què és i on és el bé, per poder actuar bé. Saber=bondat. El coneixement pesa o atreu. Pressuposa l’existència del bé com a realitat objectiva i amb validesa universal que cal conèixer.

Sòcrates: la moral és un saber, qui fa el mal és per ignorància. No hi ha homes bons si no home savis => els ignorants no poden ser bons.

Obj? El coneixement és condició necessària pel bé; també suficient?

Voluntarisme moral: no conèixer, sinó atendre la voluntat revelada!Obj?

Pri

nci

pal

s te

ori

es è

tiq

ues

Eudemonisme - 1

2?Molts cerquen la felicitat; però, què és?

Grècia clàssica: Segle –IV:

Aristòtil

Pri

nci

pal

s te

ori

es è

tiq

ues

Eudemonisme - 2

2?Molts cerquen la felicitat; però, què és?

Grècia clàssica: Segle –IV:

Aristòtil

Eudaimonía = felicitat, benestar. La felicitat com la finalitat primordial de la vida.

Però, què s’entén per felicitat? El bé suprem, el més desitjable. És més fàcil dir què no és que què és; sí és una activitat, no una passivitat

Quina activitat? La realització de les més pròpies potencialitats; i el més exclusiu és l’activitat racional. L’autorealització.

Felicitat = poder fer allò que m’és més propi + un mínim econòmic

+ una mica de sort (daimon).

Obj? Com puc saber quines són les meves potencialitats, a més de les racionals que tots ja tenim?

Pri

nci

pal

s te

ori

es è

tiq

ues

Hedonisme - 1

3? El valor primordial de la vida, és el plaer? Què entèn per plaer Epicur?

Hel·lenisme, Segle -III: Cirenaics + Epicur

Pri

nci

pal

s te

ori

es è

tiq

ues

Hedonisme - 2

3? El valor primordial de la vida, és el plaer? Què entèn per plaer Epicur?

Hel·lenisme, Segle -III: Cirenaics + Epicur

És veritat que molts plaer comporten, posteriorment, abatiment?

Hedoné. Hedonisme = qualsevol doctrina ètica que identifica el bé amb el plaer; el plaer és l’objectiu primordial de la vida. Però ja pels cirenaics, que els plaer no em controlin a mi!

Epicureisme. Una recerca intel·ligent del plaer, considerant que hi ha una jerarquia de plaer. Ideal: viure amb autarquia i amb amics. Una ètica per un temps en crisi, després de la mort d’Alexandre. Però el plaer, no és la satisfacció momentània, sinó l’absència de dolor (aponia) i la tranquil·litat en l’ànima (ataraxia).

Obj?

Pri

nci

pal

s te

ori

es è

tiq

ues

Estoïcisme - 1

4? Viu millor qui desitja molt o qui desitja poc?

Hel·lenisme, Segle -III: Marc Aureli, Sèneca, …

Pri

nci

pal

s te

ori

es è

tiq

ues

Estoïcisme - 2

4? Viu millor qui desitja molt o qui desitja poc?

Hel·lenisme, Segle -III: Marc Aureli, Sèneca, …

Obj? Quina vivència és més rica, el desig o la seva realització?, el viatge cap a Ítaca o l’arribada a Ítaca?

El primordial a la vida és aconseguir indiferència en els desitjos, absència de passions i desitjos (apatheia). Aconseguir que res em pertorbi. Els desitjos no s’acaben mai!!!

Felicitat = el que tenim / el que desitgem

Hi ha un destí inevitable o una llei inexorable del cosmos; davant d’això el més intel·ligent és l’acceptació o la resignació: impertorbabilitat davant dels esdeveniments.

Pri

nci

pal

s te

ori

es è

tiq

ues

Jusnaturalisme ètic - 1

5? Déu pot imposar qualsevol llei moral? S’ha de sotmetre a una llei natural universal?

Edat Mitjana, Segle XIII: sant Tomàs d’Aquino

Pri

nci

pal

s te

ori

es è

tiq

ues

Jusnaturalisme ètic - 2

5? Déu pot imposar qualsevol llei moral? S’ha de sotmetre a una llei natural universal?

Edat Mitjana, Segle XIII: sant Tomàs d’Aquino

Defensa l’existència d’una llei moral, natural i universal, que determina el que està bé i el que està malament. Aquesta llei natural és objectiva; seria la base del dret natural.

La llei natural consisteix en una part de la llei eterna divina; aquella part que l’ésser humà, fet a imatge de Déu, pot descobrir fent ús de la seva racionalitat.

Obj? Les coses bones són bones perquè Déu les vol o bé Déu les vol perquè per la seva pròpia natura són bones?

Pri

nci

pal

s te

ori

es è

tiq

ues

Formalisme - 1

6? Què té més valor ètic, la intenció que inspira un acte o seus resultats d’aquest acte?

Il·lustració, segle XVIII, Alemanya: Kant

Pri

nci

pal

s te

ori

es è

tiq

ues

Formalisme - 2

6? Què té més valor ètic, la intenció que inspira un acte o seus resultats d’aquest acte?

Il·lustració, segle XVIII, Alemanya: Kant

Obj? Tot allò que és legal, és també moral? Legalitat = moralitat?

Canvi històric de perspectiva, segle de les llums: els humans, majors d’edat que pensen per si mateixos.

La moral no pot oferir pautes concretes de conducta, només les característiques formals de l’acció. Una acció, per ser moral, ha de ser autònoma, universal, amb imperatius categòrics, considerant més la intenció o mòbil que no pas els resultats o conseqüències.

Pauta d’acció universalitzable. Què fer? ”Actua de manera que la teva acció pugui convertir-se en la norma universal”

Pri

nci

pal

s te

ori

es è

tiq

ues

Emotivisme - 1

7? Actuar moguts pels sentiments, té valor moral? Quin és l’àmbit de la moral, el racional o l’emotiu?

Il·lustració, Segle XVIII, Gran Bretanya: Hume

Pri

nci

pal

s te

ori

es è

tiq

ues

Emotivisme - 2

7? Actuar moguts pels sentiments, té valor moral? Quin és l’àmbit de la moral, el racional o l’emotiu?

Il·lustració, Segle XVIII, Gran Bretanya: Hume

Les nostres afirmacions morals no són judicis racionals, sinó afirmacions basades en els sentiments i en les emocions. La moral no pertany a l’àmbit de la racionalitat o del coneixement, sinó a un àmbit psicològic.

David Hume: les normes morals provenen dels sentiments d’aprovació o rebuig. Amb aquestes actituds procurem influir en el altres perquè actuïn d’acord a com volen nosaltres.

Pri

nci

pal

s te

ori

es è

tiq

ues

Utilitarisme - 1

8? Què és preferible, ser un humà insatisfet o un porc satisfet?

Gran Bretanya, Revolució Industrial, segle XIX : John Stuart Mill

Pri

nci

pal

s te

ori

es è

tiq

ues

Utilitarisme - 2

8? Què és preferible, ser un humà insatisfet o un porc satisfet?

Gran Bretanya, Revolució Industrial, segle XIX : John Stuart Mill

La finalitat primordial de la vida és la felicitat o plaer; per això les accions s’han de jutjar segons el principi d’utilitat: tot allò que comporta més felicitat és millor que allò que no en comporta. Què és bo? Allò que és útil; el que importa són les conseqüències d’una acció.

Però felicitat no només individual, sinó pel major nombre possible de persones. La

Ara bé, hi ha jerarquia de plaer: no tots els plaers valen igual. Hi ha activitats i plaers superiors, aquells que comporten una millora o perfeccionament personal.

Pri

nci

pal

s te

ori

es è

tiq

ues

Ètica discursiva - 1

9? Quin és el millor camí per arribar a normes morals universals?

Alemanya, segle XX: Jürgen Habermas

Pri

nci

pal

s te

ori

es è

tiq

ues

Ètica discursiva - 2

9? Quin és el millor camí per arribar a normes morals universals?

Alemanya, segle XX: Jürgen Habermas

Continuadora de la perspectiva kantiana, es formal i procedimental: no insisteix en cap contingut concret sinó en la manera com s’arriba a normes ètiques.

Norma moral és aquella que és acceptable per la comunitat de diàleg, en un diàleg en els quals els participants tenen els mateixos drets i les mateixes relacions d’igualtat. Una comunitat de parlants, lliures i racionals. Normes acceptades per consens en una situació ideal de diàleg.

El lliure consens és l’únic recurs que pot generar normes que portin a superar les grans vergonyes del nostre temps: fam, misèria, atur,...