Edicions MIC

22

Saluda El programa d’enguany, és un pro-grama un xic especial. Des de l’Ajun-tament, hem volgut dedicar aquest programa a en Francisco Colomer, en Franciscu per molts de nosaltres. És el nostre petit homenatge, perquè sabem com li agradava organitzar actes pels seus convilatans i per pro-mocionar Tossa. La seva vida política va ser llarga, es va dedicar al poble i si quelcom li agradava especialment, era organitzar actes: tant les fires de carrer, com les Festes Majors, -tant la de Sant Vicenç com la de Sant Pere, actes per a la mainada...Traginar ca-dires, posar la música ambiental de les fires, la distribució de les parades, ell feia el que calgués perquè tot sor-tís bé. A primera hora ja voltava amb el seu land-rover fins a “ marc”, com deia ell. Si hi havia llevantada, era el primer de saber on arribaven “ses andanes”, i com veieu era dels pocs que encara salaven al parlar. Era de Tossa, Tossa. I com a tal, una cosa que l’omplia de goig era ser Síndic del Pelegrí, com no podia ser d’altra manera. En Franciscu era una sense fi d’anècdotes. Havia estat a l’Ajun-tament durant la transició, després i més encara ara. Te’n podia explicar

de tots colors, i en els Plens, era del morro fort, era vehement amb les seves idees i s’esforçava per defen-sar-les. Però com sol passar a Tos-sa, sota la pell de les idees polítiques, n’hi ha una altra: la de Tossa, la de ser tossenc. I aquest llenguatge, aqui l’entenem perfectament. I en Francis-cu per damunt de tot, era tossenc de cap a peus.

Escrivint aquestes ratlles em vé al cap que una de les altres coses que més li agradaven era el desert. Li encan-tava parlar de les estrelles que s’hi veien, de les persones que hi havia conegut, dels costums...li havia robat el cor. I també li agradava parlar de la seva mare que havia estat llevadora de Tossa, l’única durant molts anys. I la seva família, la dona, els fills, els néts, i de l’hort, del jardí...però sobre-tot de Tossa, sempre de Tossa.

Gisela Saladich i ParésAlcaldessa

3

Sumario

Francisco Colmener

Sumari 3 Saluda de l’Alcaldessa

6 a 22 Les festes de Tossa de Mar

14 a 16 Programa d’activitats d’estiu

24 a 25 Concerts a la Llum del Far. Programa d’actuacions

26 a 27 Museu Municipal de Tossa de Mar. Exposicions

Text: Rosa M. Sureda

Agraïment per les fotografies:

Maria CasabóEnric EsterlíVicenç GasconsTomàs SolàÀrea de CulturaÀrea de Promoció Econòmica-Oficina de TurismeArxiu Municipal de Tossa

4

Francisco Colmener

Aquest Programa de Festa Major que teniu a les mans, el

dediquem a la memòria d’en Francisco Colomer i Puerta, regidor de Festes i Tradicions de

l’Ajuntament de Tossa.

5

El Pare Pelegrí o la renovació del vot del la Vila de Tossa

Tossa, és un dels municipis amb més tradicions de la Costa Brava. El seu calendari festiu està marcat per una gran quantitat d’aplecs i actes de caire religiós. Aquest tret, és propi dels municipis amb una gran tradició marinera. Però quan parlem de Tossa, i si d’una tradició amb majúscules parlem, és la del Pare Pelegrí. És l’acte de devoció per excel·lència. El dia 20 de gener a Tossa, no és un dia qualsevol. És el dia que tot el poble demostra la seva fe i la seva noblesa a l’hora de fer honor a Sant Sebastià. L’acompliment del Vot del Poble, és un acte que enalteix la Vila de Tossa. L’esclavina, les petxines, el marduix, el “durillo”, la carbasseta, el gambeto, el bordó...formen part del patrimoni col·lectiu del poble i el més estimat.

L’inici llegendari del Vot del Poble, l’hem de buscar al segle XV, quan una epi-dèmia de Pesta, de les moltes que hi va haver a l’Edat Mitjana, va fuetejar la vila. Conta la llegenda, que una dona fugint del poble amb un infant, tement una mala fi, es va trobar pel camí, un jove que li preguntà on anava. La dona temorosa, li explicà el que estava passant, i el jove li digué que només la de-voció a Sant Sebastià, els ajudaria a superar el mal tràngol. El jove també li va indicar que trobarien una imatge del sant, sota l’escala del campanar de l’Església Vella. A més a més li va dir que haurien de penjar la pell d’ un xai en una de les torres de la Vila Vella, i observar de quina part s’ennegria, perquè de la banda que s’enfosquís, seria cap aquell indret on haurien d’anar en pe-regrinatge a demanar a Sant Sebastià la seva intercessió per foragitar la pes-ta. Diuen que la dona va dir al jove que ningú no la creuria, i el jove misteriós li deixà un testimoni silent dibuixant-li una creu a la caputxa. Així la podria en-senyar davant la universitat. La dona, va desfer el camí, i davant les autoritats de la Vila els explicà aquest encontre i el missatge que li havia donat el jove i els ensenyà la creu. La Universitat -que era l’Ajuntament de l’època- va fer tot els que el jove havia demanat i veient la pell de xai s’ennegria de la banda de ponent, hi van sortir en peregrinatge fins trobar la capella on s’homenat-java a Sant Sebastià, que es trobava físicament a Santa Coloma de Farners. De tornada a la vila, la pesta havia desaparegut. Les autoritats van prometre

programa

6

renovar el Vot cada any pel dia 20 de gener, festivitat de Sant Sebastià i des d’aleshores dia sagrat a Tossa.

Al principi, tot el poble anava fins a Santa Coloma però amb el temps es va demanar dispensa al Sant Pare, per escollir un vilatà que fes el peregrinatge en nom del poble. El Sant Pare concedí la dispensa, i des de temps immemorial, un tossenc compleix el Vot. Com totes les tra-dicions fortament arrelades, el ritual que segueix la renovació del Vot del Pare Pelegrí ha sofert poques varia-cions d’ençà del seu origen.

Però què s’ha de fer per ser Pare Pelegrí? Tothom ho pot ser? Per ser Pare Pelegrí, s’ha de ser home, nascut a Tossa, o bé casat amb dona tossenca i ser cristià. El fet de ser home, no s’ha de considerar una qüestió sexista, senzillament, en l’origen del Vot, anar pel mig de les boscúries fins a Santa Coloma, segurament no era del tot segur en cas de ser dona, per la presència de bandits i emboscats.

El mossèn de Tossa, custodia una llista amb tots els candidats que vo-len donar compliment al Vot. Aques-

ta llista és absolutament respectada i es manté el rigorós ordre d’inscrip-ció. No cal dir que la llista és secreta. Pels volts de Nadal, el mossèn co-munica al Síndic, -que és la persona que representa al poble i que sol ser regidor de l’Ajuntament-, qui és l’ho-me escollit per ser el Pare Pelegrí. El Síndic, és l’encarregat de comunicar la notícia a la persona interessada. Tot el ritual de la renovació del Vot de la vila de Tossa a Sant Sebastià, és un ritual pensat, treballat, res no es deixa a l’atzar. Fins i tot, es tenen en compte els imponderables. Va errat qui es pensi que hi ha un sol moment d’improvització. Els segles ha anat cristal·litzant tots els moments i fins hi tot el més ínfim detall forma part d’un programa establert i consoli-dat pels molts anys d’experiència. Si quelcom sorprèn a Tossa aquest dia assenyalat, és el silenci. Un si-lenci respectuós, com quan se sap que quelcom important està pas-sant. El silenci és dens, gairebé es pot tocar, ningú no gosa bellugar-se, i comença el res del Sant Rosari, però aquí no es mouen els llavis i prou, aquí es resa de veritat, amb el cor. La processó amb les atxes enceses, la pedra ancestral de les muralles, les teieres flamejants, la majestuositat de les torres, els peus descalços dels penitents, el tabernacle, la lectura del salconduit a la Capella del “So-cós”,...t’ensenyen quelcom que no es pot veure: l’ànima de Tossa, el senti-ment més profund del seu poble. To-thom demana pels seus a Sant Se-bastià. Tothom demana perquè vetlli per Tossa. I durant l’any, les gotes de cera que s’escolen ciri avall es poden veure al terra del curs de la Proces-só com llàgrimes de penitència, i ens recorden que un cop més des de se-gles ençà, Tossa ha complert el Vot!

7

SANT VICENÇ, PATRÓ DE TOSSA. LA F ESTA MAJOR D’HIVERN

ben segur que les dones eren a la cuina

trescant per poder fer compatibles els

actes de la Festa amb una bona taula,

i sort en teníem de les àvies! Feia Fes-

ta grossa passar pel carrer i sentir el

dringar de copes i coberts, rialles, olors

de guisats, rostits...era festa i les noies

parlaven del vestit que es posarien al

vespre al ball de gala, si les mitges eren

de seda, -tot un luxe a la postguerra-,

si la faldilla estava ben emmidonada,

que havia d’arribar sota genoll que al

contrari feia de “fresca”, que de com

m’ha quedat la “permanent” que estava

de moda amb aquelles tenalles per fer

rínxols que rostien de tan en tant la pell

si la perruquera no era traçuda, que si

àvia m’has planxat l’abric?, que si vin-

dria el ballador que esperaven, perquè

abans no es ballava com ara, el ball de

gala, era un ball programat: es tocaven

setze peces i s’apuntaven els balls en

un quadern de ball, hi havia qui l’omplia

de seguida,-les més bufones, és clar, i

les més rialleres també- segons el ball

que et demanava el ballador, la cosa

era més...no sé com dir-ho, no era el

mateix ballar el “pericón” que el ball del

fanalet que te’l regalava el noi i que es

ballava amb el fanal encès com a única

lluminària. Però l’àvia vigilava, i la mare,

i les ties...eren les carrabines. Res no és

com ara, per bé i per mal. I els homes,

què? Els tossencs tenien l’exclusiva

d’anar al Casino Miramar o a l’Ateneu a

fer la partida: la botifarra, el remigio, la

manilla, la brisca, el set i mig...enmig de

cafè, copa i puro i el “carajillo”, és clar,

que si podia ser de conyac millor que de

rom, però això ho marcava la butxaca i

el gust de cadascú. I a part de la partida,

hi anaven a veure les cupletistes, se’n

deia cafè-cantant. Eren petits vodevils

de fulletó un xic picants: quatre lluen-

tons i unes bones cuixes i si podia ser

una bona canalera millor. “Y ven y ven

y ven, chiquillo vente conmigo, no quie-

ro para pegarte mi vida, ya sabes pa lo

que digo...”cantaven elles, i després les

tossenques de pro –que ho són totes-,

t’esperaven a casa darrera la porta amb

un rodillo. Bromes a part, segurament

ara ens faríem un tip de riure de la in-

genuïtat de les lletres de les cançons.

Les sardanes es ballaven a la Plaça

d’Espanya i els establiments que aco-

llien els ball eren Can Rovira, l’Ateneu o

el Casino Miramar.

La Festa Major d’Hivern, és la festa de-

dicada a Sant Vicenç Màrtir, Patró de

Tossa. La Festa Major d’Hivern, durant

els anys quaranta i cinquanta, tenia i té

tots els ingredients propis d’una Fes-

ta Major amb majúscules: Ofici a les

12 del migdia en honor del Sant Patró,

ballada de sardanes per començar els

actes del dia, aperitiu o potser mi-

llor dit “vermut”, -tan nostre-,

abans de tastar les delicadeses

de les mestresses tossenques

que el dia de la Festa Major s’hi

lluïen. El dinar de Festa Major,

era l’ocasió d’esplaiar-se a la cuina,

-tot i que s’ha de dir que a Tossa,

la cuina és lluïda de diari-, els

canelons amb receptes ela-

boradíssimes, el

rostit de pollas-

tre o bé d’ànec, el

pollastre amb pru-

nes, calamars farcits

amb mandonguilles i

els fabulosos bolets

confitats

de Cadiretes... tot era

tràfec... potser tothom

feia Festa Major, però de

SANT RAMON DE PENYAFORTSant Ramon de Penyafort és un dels co-patrons de Tossa. Advocat dels advocats i de tot aquell que treballi amb lleis, Sant Ramon va escollir Tos-sa i més concretament la Mar Menuda, per fer-hi un dels seus miracles més coneguts: “es miracle d’en Barceló des far”. Sabem que aquest miracle data del s. XIII. Conta la llegenda que en un dels seus viatges des d’Itàlia cap a Barcelona, Sant Ramon i la barca que el menava juntament amb la seva comitiva, van ser empesos per una lle-vantada cap a la Platja de la Mar Me-nuda. A la platja, un grup de persones

intentaven auxiliar a un home moribund. Sant Ramon s’hi atansà i per meravella de tots els presents li digué: “Barceló, vo-leu confessió?”, -car era impossible que el sant conegués el nom del moribund-, aleshores, en Barceló contestà “Sí, sen-yor”. Sant Ramon donà confessió a en Barceló des Far i un cop el va haver ab-solt, va expirar. Del cel, un raig de llum va dibuixar el Senyal de la Creu a la roca de la Platja de Mar Menuda. Des d’ençà se’n diu la Creu de Sant Ramon de Penyafort. Actualment i per commemorar l’efemèri-de, el dia de Sant Ramon es fa una Missa a la platja de la Mar Menuda. I allà om-nipresent i majestuosa, la creu que vetlla la Mar Menuda, testimoni del fenomenal miracle de Sant Ramon de Penyafort.

8

9

CARNAVALA Tossa se’n diu Carnaval, més que Car-nestoltes. Tradicionalment, és la cele-bració que té lloc immediatament abans de la Quaresma cristiana, un període en que en els països de tradició catòli-ca s’imposava l’austeritat tant moral com alimentària, recordem que no es-tava permès menjar carn els divendres. Abans de l’arribada d’aquests dies pre-vis a la Setmana Santa, es consentien uns dies per a la disbauxa i la relaxació de les formes, de fet, era i és una ma-nera de trencar els cànons “morals”. Abans de l’arribada de la rigorosa Qua-resma, es menjava i bevia en desmesu-ra i s’intercanviaven els rols socials. Tal i com diuen “per Carnaval tot s’hi val”. Però no sempre va ser així, abans de la Guerra Civil, el Carnaval era una festa que se celebrava arreu, però després de la Guerra, es va prohibir a molts llocs, i en molts casos es van establir limita-cions com ara l’ús de carotes. Durant els anys quaranta, a Tossa es va restringir a l’àmbit familiar, però es permetia fer el ball al Casino Miramar i a l’Ateneu, això sí, sense màscares i a cara descoberta.

En general cada poble tenia unes cançons pícares, amb doble sentit, com per exemple “El tio fresco”, que es can-tava a la zona de l’Alt Empordà, que segurament ara ens semblarien força ingènues, en el cas de Tossa, proba-blement també es cantaven, però no en queda constància. Amb l’arribada de la democràcia, a Tossa es va tornar a ce-lebrar el Carnaval especialment gràcies a iniciatives municipals i a l’interés dels mestres de l’escola Ignasi Melé per re-cuperar aquesta festa i potenciar-la en-tre els més petits. Des d’uns anys ençà, a Tossa el carnaval es viu d’una manera especial. Tenim la sort de comptar amb moltes colles d’una professionalitat ab-soluta. Els dies previs, -gosaria dir que mesos abans-, el secret dels dissenys de les disfresses, és quelcom que et guar-daràs pla bé de desvetllar. Després de les primeres reunions comença la feina de veritat. Una cosa és voler fer un disseny

al·lucinant i una de molt diferent és poder fer els patrons per poder fer un disseny al·lucinant. Sigui com vulgui, el que està clar, és que a Tossa el faran costi el que costi. La feina està completament siste-matitzada, és gairebé un procés fabril. Les colles es reparteixen la feina: uns fan les carrosses, els altres els vestits i altres fan els barrets. Aquests darrers, s’han convertit en autèntiques obres d’engin-yeria. És important saber que el barret ha d’anar ben encaixat perquè si no és així, no podràs ballar bé durant la rua i hauràs d’anar fent equilibris aguantant-lo, cosa la qual deslluirà la desfilada.

Cada colla reserva un espai on fer volar la imaginació i t’ho pots imaginar tot: lluentons liles, daurats, plomalls verds, fúcsies, ruixes, garlandes, purpurina a dojo, i els dits àvids de les cosidores que embasten, passen fils, un cop sec amb les dents i tallo el fil i –ostres que cada vegada m’hi veig més malament, com costa d’enfilar aquesta agulla, i sant tor-nem-hi-, la cinta mètrica penjada al coll i el peu al pedal de la màquina de cosir, fer “rellenus”, entatxonar espuma per fer farciments, fer repunts, gires, vores, anar-la fent petar mentrestant, -què has dit que hi tiraves tu al caldo? – però pas-sa la goma per aqui dona, no ho veus que tiba?, i entre estira i afluixes i demà ens hi passarem tota la nit, cal dir que ara, la silicona corre a dojo i estalvia molta feina, però no estalvia les rustides de les mans. Qui més qui menys va assenyalat, però tot és poc per presentar la merave-lla final: la millor disfressa del món.

El Carnaval comença amb el Pregó, normalment pronunciat des del balcó d’algun edifici emblemàtic i a càrrec d’un personatge popular a nivell local. El Pregó, és un discurs en to humorístic, burlesc, picant...i sol fer referència a una situació del moment.

Amb el Pregó com a tret de sortida, comencen les desfilades pels carrers, balls de disfresses, el popular Ball de la Dona, la participació a rues de po-bles veïns, etc. Els actes tenen el seu punt culminant el Dimarts de Carnaval, el darrer dia que es podia menjar carn fins a la Pasqua. El Carnaval s’acaba el Dimecres de Cendra amb l’Enterrament de la Sardina. Actualment a Tossa hi ha les colles :Tic-Tac, Canya i Conya, Els Guapus, Les Drags, La Canya Guapa, que amb les seves desfilades omplen Tossa de color i arramblen amb els pre-mis d’arreu on van a desfilar.

Capítol a part mereix La rua d’en Xoxa. Aquesta rua, va néixer de l’ingeni d’en Xoxa, agosarat i simpàtic personatge que feia les delícies de tot aquell a qui li agradava la disbauxa carnavalera. Amb una escarola al cap a mode de perruca, dues arengades per arracades, un co-llaret de botifarres, un llençol a modus de vestit i embarcat en una bicicleta, en Xoxa celebrava el Carnaval tan si esta-va prohibit com si no ho estava. En el seu record i com a homenatge, el grup l’Amistat, celebra cada any la rua d’en Xoxa pels carrers de Tossa. No cal dir que és la rua més esbojarrada de la vila.

10

21 de març, Sant Benet d’hivernEl 21 de març se celebra una missa de tarda a la capella de sant Benet. Seguidament, és tradicional que el mossèn faci la pregària “ad peten-tam pluviam”, per demanar la pluja per les collites.

23 d’abril, Sant JordiSant Jordi té una rosa mig desclosa, pintada de vermell i de neguit, Cata-lunya és el nom d’aquesta rosa i Sant Jordi la porta sobre el pit. Serveixi aquest fragment del poema de Jo-sep M. de Segarra, per esmentar que a Tossa també homenatgem el patró de Catalunya. Roses i llibres són els protagonistes de la Fira que se cele-bra a la Plaça d’Espanya. Els joves de l’Institut, venen roses a la seva pa-rada, es fa difícil no comprar-ne una, de tanta gràcia com te les ofereixen. Després es fa una missa a la Cape-lla de l’Antic Hospital de Sant Miquel en honor de Sant Jordi. I allà, dues llànties vetllen Sant Jordi, engalanat amb roses del color de la sang presa. I un bruel s’escolta a Vila Vella.

La Santa Creu de maig

que els infants facin creus de flors. Aquestes creus són de fusta i anti-gament la mainada feia una pasta de farina i aigua per enganxar-hi “la flor del castell”, una planta que viu a Vila Vella, i que dóna a la creu una textu-ra vellutada i suau. Les creus sempre s’han de fer amb flor natural. La creu va guarnida amb diferents atributs se-gons la imaginació de cadascú, hi ha qui les fa amb els atributs de la Passió, hi ha qui hi posa un sant de Tossa, n’hi ha que són de flors variades, hi ha qui hi afegeix una barqueta...cal dir que les mames i àvies hi posen cullerada, com ha de ser. La qüestió és que no es perdi un dels actes de Tossa que pre-sagien l’arribada del bon temps.

La Festa de la Santa Creu rememora la troballa que va fer Santa Helena de la Creu on morí crucificat Nostre Senyor al Gòlgota. La simbologia de la Vera Creu com a imatge de mort i ressurrecció, és inherent a la tradició cristiana. Antigament la Festa de la Santa Creu, se celebrava el dia 3 de maig. L’Alcalde Sr. Francesc de Paula i Aromir, la fomentà associant-la a la Festa de la Vila Vella. Des de sempre, els actes de la Festa de la Santa Creu tenen com a escenari la majestuosa vila. En tan assenyalada data es be-neïa el terme. Al s. XVIII es feia des de l’Església de Vila Vella, de fet un dels punts més alts de Tossa des d’on s’al-biren els quatre punts cardinals i els límits de Tossa. Aquesta benedicció del terme incloïa persones, animals, estris de treball, el mar, el bosc, els camps de conreu, les hortes, és a dir de tot el que a la vila servia per guan-yar-se la vida, i en definitiva Tossa i els seus habitants. Actualment, es beneeix la Creu de Terme. Ara, la ce-lebració de la Santa Creu sol coincidir amb l’1 de maig. És tradició a Tossa

Diumenge de RamsEl Diumenge de Rams, com és tradicional als països catòlics, dóna inici a la Setmana Santa, tal i com la coneixem avui dia. El Diumenge de Rams fa remembrança de l’entrada de Jesús a Jerusalem. En aquells dies a Jesús se’l va rebre amb pal-mes –pròpies de la vegetació de Palestina, rams d’olivera i de llorer-, d’aquí vé la benedicció de palmes, palmons i llorer. Anys enrera, les palmes s’engalanaven d’allò més: rosaris de sucre, de color blanc i rosa, “gallaritos”, que són unes ga-letes petites tradicionals de Tossa, llaçades...les palmes eren pròpies de les nenes i els palmons ho eren dels nens. El llorer, s’aplegava un parell de dies abans. Un cop beneï-des, les palmes i palmons se solien

disposar en el balcó, i s’hi deixaven fins l’any següent. El fet de ser beneïdes tenia un efecte protector de la llar. El llorer també era el que es feia servir durant l’any per cuinar i perfumar aliments. El Diumenge de Rams, també és el dia d’anar a recollir el tortell a casa dels padrins. Tot i que ara pocs fillolls i fi-lloles li pregunten al padrí – Padrí, es-teu bo?, - Padrina, esteu bona? –pre-gunta obligada anys enrere- a Tossa, encara es manté aquesta tradició. Actualment, l’antiga Església de Sant Vicenç, és l’escenari on el mossèn fa la benedicció de les palmes. Seguida-ment, es va fins a l’Església Parroquial de Sant Vicenç on es fa la missa del Diumenge de Rams.

11

Segon diumenge de maig: aplec de la Mare de Déu de Gràcia Al s. XVIII, la Mare de Deu de Gràcia se celebrava el primer diumenge després de Pasqua. S’explica que la destrucció de la Capella es va produir durant la Guerra de la Independència, entre 1808 i 1809. La capella és petitona, però, segons Mario Zucchitello, historiador de la vila, havia estat molt freqüentada per boscatans, carboners, traginers, etc. durant els s. XVII i XVIII. Se sap que durant un temps va ser propietat de la família Payet. De fet hi ha una cançó que ens ho recorda:

“Sant Garau de Vallprahona,Sant Baldiri de Canyet,

Sant Benet del mas d’en Ferro,La mare de Déu de

Gràcia de Can Payet”

Els anys vuitanta es va recuperar la ce-lebració de l’Aplec en temps de l’alcalde Sr. Telm Zaragoza. S’ha de dir que en “Tem”, havia demanat al consolat fran-cès que en paguessin la restauració que sinó perquè la feien malbé. No sabem com va acabar la cosa, però si que po-dem dir que la Capella s’ha anat restau-rant gràcies a la família Aromir, i al bon fer del Sr. Eustaquio López recentment traspassat (E.P.D.), el Sr. Lluís Navarro, i del Sr. Francisco Tenedor, qui aportà desinteressadament els materials per a la reconstrucció. Actualment l’Aplec se celebra el segon diumenge de maig. Sempre se celebra amb una missa i una arrossada popular.

15 de maig: aplec de Sant Isidre LlauradorPatró dels pagesos, Sant Isi-dre, tenia en orígen una capella a l’Església Parroquial. En temps de Mn. Palahí, es va traslladar la imatge a la Capella de Sant Benet. Amb l’esdevenir del temps els pa-gesos van celebrar la festa del seu patró als paratges de sant Benet. Ara s’hi fa una missa i un berenar. Tradicionalment, s’hi beneeixen rams de flors boscanes. És un acte senzill i molt concorregut.

tots, i de rams de xeringuilla que om-plien la Capella de perfum i que deia que havia arribat la primavera i érem un any més grans, i les llibretes d’una cal·ligrafia perfecte, perquè així ens ho havien ensenyat i encara ens dura, i la Enciclopedia sota el braç, que les coses que s’aprenen de petita, sem-pre més ens en recordem, i de tot el que li vam demanar a Maria Auxilia-dora, i sempre ens ha fet cas, i encara li demanem, perquè d’alguna manera és la nostra, perquè ens ha vetllat de petites i encara ens vetlla ara que ja som grans. Viva María.

24 de Maig, Maria AuxiliadoraCada any per la Festivitat de Maria Auxiliadora, les antigues alumnes de les monges salesianes es reu-neixen per fer remembrança de les bones hores passades a l’escola i sobretot, de la seva patrona. Aquell dia, les alumnes,-perquè ho seran sempre- guarneixen Maria Auxilia-dora com mai: lliris blancs i roses, roses blanques, estovalles d’altar brodades a mà com els hi van en-senyar les “hermanas”, que eren rigoroses, polides i tendres. I enca-ra sembla que sentim les rialles a l’hora del “recreo”, dónde están las llaves?, ai se m’ha esbullat la trena, i a l’hivern feia fred i costava d’aga-far el plomí i fer lletra “redondilla”, aquella enfilarada de reis visigots, i la regla de tres, el bon temps i el Mes de Maria, la bateta blanca ben polida, i el collet de l’uniforme em-midonat, els rosaris fets de pètals de rosa que ens va regalar la mare i feien olor, de com quan érem pe-tites i li portàvem rams de roses collides del jardí de casa, o d’aquell roser que no era de ningú i era de

12

Dijous de Corpus Quan arriba el bon temps, hi ha un dia que els carrerons de Tossa es-claten de colors. És el celebrat dia de Corpus. Actualment, pocs municipis mantenen aquesta tradició, però a Tossa, encara és un dia solemne i a més sempres es fa en dihous. Pel Corpus celebrem la presència de Jesucrist a l’Eucarístia. La Custòdia (s.XV), que conté la Sagrada Forma presideix la Processó sota tàlem, és la presència del cos i la sang de Crist, és Jesús Sagramentat. El Santíssim surt de l’Església per apropar-se als homes i dones de Tossa, i ells l’ho-noren: farceixen de pètals de mil co-lors fragants els dibuixos que con-fegeixen les estores florals: ginesta, clavell, rosa...mil colors i mil sentors de primavera que ens evoquen el re-naixement que simbolitza l’Eucaris-tia. Les mans destres de les tossen-ques s’afanyen a posar els pètals, un veí corre amb la caixa de pètals hu-mits a omplir un dibuix, d’aquí et vé olor de roses, d’allà de ginesta i cla-vells, el guix dels dibuixos va desa-pareixent sota una capa molsuda de groc brillant, els visitants es mera-vellen d’aquesta petita arquitectura efímera, -dura poc, i per això és tan bell-, la veritat és que les catifes del Corpus a Tossa, són un concurs de bon gust, i això sense oblidar els al-tars que es guarneixen amb devoció: la Verge del Carme, la Mare de Déu del Roser, la Mare de Déu de Mont-serrat, la Mare de Déu de Lourdes, el Sagrat Cor, Sant Pere...les estova-lles que va brodar la mare, o potser l’àvia, aquelles que tenen tres pams de puntes al coixí, i si l’any passat hi vam posar gessamí, aquest any hi posarem roses blanques, una cofa de roses blanques i el perfum et se-guirà quan tombis la cantonada...i a casa els infants que aquell any ha-gin combregat per primera vegada tornaran a sortir al carrer amb les sabates blanques com un confit, els

vestidets blancs amb llaçades les nenes, vols d’organça i guirigall, i ja d’un estil més de noiet, els nens, pantaló de fil, i la clenxa ben marca-da i les mares i les àvies mudades se’ls miraran enlluernades. I els pa-res, també. I seran ells, els infants, amb la seva innocència, els primers qui acompanyin al Santíssim, al seu pas pels carrers florits de Tossa.

Primer diumenge de juny: Diada del pescadorEl primer diumenge de juny, és l’es-collit per celebrar la Diada del Pes-cador. No cal dir perquè. Tot i que ara, es viu bàsicament del turisme, Tossa, no oblida que durant molts anys vivia de la pesca, com a pri-mera font d’ingressos, o com a re-curs complementari. La imatge de les barques varades a Codolar, a la Platja Gran o a la Mar Menuda, bus-sis, teranyines, xarxes, l’ambient a les Peixateries durant la subasta del peix, julioles i serrans, anar a potera, pescar a l’encesa com un estol d’es-trelles arran d’aigua, anar a marc i tornar a en terra, i la mare posarà un ciri a la Verge del Carme i un altre a Sant Sebastià, fer nanses, estibar la barca entre tots, malament rai si avui bufa de llevant, sabatetes de la Mare de Déu arran de mar i en collirem quatre per a la mainada i sa dona es-tarà contenta, al bell mig del cove de verats, hi ha trobat dues estrelles. Al so de l’havanera –que ens recorda el nostre passat indià - amb el gust del rom cremat als llavis, i sardines a la brasa per a tothom, l’Associació de Pesca Turissa, organitza aquest petit homenatge als homes i dones pes-cadors de Tossa.

13

Dijous, 13 de juny de 201320.00 h Festa al carrer de Sant AntoniOrganitza: Regidoria de Festes amb la col·laboració del Bar La Gamba i el Restaurant Berlín

Divendres,14 de juny de 201318.00 h Plaça de Sant MiquelFestival Infantil de BallOrganitza: 6/4 Wellness Centre Entrada gratuïta

Dissabte, 15 de juny de 201310.00 h – 20 h Avinguda CatalunyaFIRA D’ANTIGUITATSOrganitza: Associació Tot Antic

Diumenge, 16 de juny de 201310.00 h Passeig Mn. Cinto XIII Trobada de Puntaires

18.30 h Església de Vila VellaConcert de final de curs de l’Escola de Música de Tossa

Dimarts 18 de juny de 201318.00 h Museu Municipal de TossaInauguració de l’exposició “Desco-brim l’art amb mirades d’infants” amb obres dels infants de P5 de l’Escola Ignasi Melé i Farré

Divendres, 21 de juny de 2013INICI DE LA FIRA D’ATRACCIONSAv. Catalunya

22.00 h Cinema MontserratFestival de BallOrganitza: 6/4 Wellness Centre Entrada de pagament

Dissabte, 22 de juny de 201320.00 h Museu Municipal de TossaInauguració de l’exposició“Ramon Reig i la Costa Brava. El paisatge de l’encís”

Diumenge, 23 de juny de 201322.00 h Carrer Capità Mestres del Mas FontRevetlla de Sant JoanOrganitza: Veïns del Mas Font

22.00 h Passeig del MarENCESA DE LA FOGUERA TRADI-CIONAL DE SANT JOAN

Dilluns, 24 de juny de 2013,

� SANT JOAN �FESTA DE L’ESCUMA AMB ANIMACIÓA partir de les 16.30 hFESTA DE L’ESCUMA Carrer Víctor Català (Mas Font)

Dijous, 27 de juny de 201321.00 H - Església de Vila VellaFESTIVAL FESTALONIAEspectacle de música i danses russes tradicionals

Divendres, 28 de juny de 201317.30 h Cercavila de GegantersInici a la Casa de Cultura, Avinguda Pelegrí, Carrer La Guàrdia, Carrer Socors, Passatge Peixateries, Pas-seig del Mar, Avinguda La Palma, Avinguda Costa Brava, Avinguda Ferran Agulló i Avinguda Pelegrí fins a la Casa de Cultura.

18.00 h Repic general de campanes anunciant la Festa Major d’Estiu

20.00 h Edifici La NauPregó de Festa Major a càrrec de Josep Cullell. En acabar, encesa de la traca d’inici de Festa Major.

22.00 h Avinguda CatalunyaNit de Salsa

22.00 h Far de TossaESPECTACLE DE FLAMENCActuació del quadre flamenc TRIANAPreu de l’entrada: 10 €Les entrades es podran adquirir de manera anticipada a la Casa de Cultura de dilluns a divendres de 10.00 a 19.00, i abans de l’actuació al far mateix.

Activitats

14

15

Dissabte, 29 de juny de 2013

SANT PERE, CO-PATRÓ DE TOSSA

Durant tot el matí, al recinte de Vila Vella, Concurs “Instagram your city”. Organitzat pel Patronat de Turisme Girona-Costa Brava i l’Ajuntament de Tossa.

Durant tot el dia al Parc de Sa Riera SKANKING REGGAE FEST amb ac-tivitats per a tota la família

12.00 h Església ParroquialOfici solemne en honor de Sant Pere amb acompanyament d’or-questra. Seguidament, tradicional Processó de Sant Pere a la Platja Gran

13.30 h Plaça de l’EsglésiaAudició de sardanes

19.00 h Passeig Mossèn Cinto Audició de Sardanes

Els actes del dia seran amenitzats per la Cobla La Flama de Farners.

Diumenge, 30 de juny de 20139.00 h XV TRAVESSIA DE SANT PERESortida de la Platja de la Mar Menu-da fins Es RacóOrganitza: Unió Atlètica Tossa Col·labora: Regidoria d’Esports

Durant tot el dia al Parc de Sa Riera SKANKING REGGAE FEST amb ac-tivitats per a tota la família

Durant tot el dia, la Platja d’Es racó,FESTA DES PEIX EN TERRA

Dilluns, 1 de juliol de 2013

22.30 h Platja GranCASTELL DE FOCS ARTIFICIALS

Dimarts, 2 de juliol de 2013

MARE DE DÉU DELS SOCORS

12.00 h Capella de la Mare de Déu dels SocorsOfici Solemne amb acompanya-ment d’orquestra

12.45 h Davant la Capella de la Mare de Déu dels SocorsAudició de sardanes

19.00 h Passeig del MarAudició de sardanes

22.30 h Carrer Socors TOQUEN A CÓRRER SES NOU SAR-DANESTot seguit, tradicional Correaigua

Per mantenir la tradició, es prega que durant el “Toquen a córrer”, no es tiri aigua als balladors. En acabar, correaigua de comiat de Festa Major a càrrec del grup de percussió “Kien dijo ruido” de l’Associació de Músics de Tossa (TAM) pels carrers: Socors, estolt, Sant Josep, Tarull, Plaça de l’Església, Sant Telm, Rosa Rissech, Sant Antoni, La Guàrdia, Plaça d’Espanya. Sol.licitem a tots els veïns d’aquests carrers la seva col·laboració tirant aigua amb mànegues, cubells, regadores, etc. als participants al correaigua.

Els actes del dia seran amenitzats per la Cobla La Flama de Farners.

� �

��

16

23 de Juny: Revetlla De Sant Joan

Per la revetlla de Sant

Joan, el foc, és l’ele-

ment central de la nit.

Anys enrere, a Tossa se

celebrava la revetlla de

Sant Joan, d’una ma-

nera ben curiosa. Joan

Amades, recull que a

la vila, es feien “Ses

faites”. Els nois per-

seguien les noies amb

una mena de toia de

bruc encesa. D’entra-

da, sembla un xic bès-

tia, però si ho penseu

devia ser divertidíssim.

Nit de Sant Joan, calor,

salabror, onades, suor,

corregudes, foc i aigua,

xiscles, riures i “fia fai-

ta”, tot per celebrar el

solstici d’estiu ran de

mar i només es feia a

Tossa, enlloc més. Se-

gurament, hi deuria

haver més d’una rusti-

nada, algun disgust, un

pet de crits de casa, i ja

no diguem si arribaves

amb la faldilla rostida,

però entre la màgia de

la nit més curta de l’any,

la joventut, i que abans

no hi havia l’oferta lú-

dica d’avui dia, devia

se francament emo-

cionant. Actualment, la

Revetlla de Sant Joan,

se celebra amb una fo-

guera a la platja i tot un

seguit d’actes a la Plaça

de Sant Joan. És una

festa organitzada pels

veïns, però tothom hi

és benvingut. El cava, la

tradicional coca de Sant

Joan, fanalets, sopar a

la fresca, i ball tot se-

guit, serviran per donar

la benvinguda a l’estiu.

I deien que aquesta nit

sortien les sirenes i les

dones d’aigua i que s’hi

collies herbes medici-

nals et guarien tot l’any.

Espurnes, salamandres,

mirar el foc i la cendra

de la foguera que gua-

ria les verrugues i les

malures de la pell, i l’en-

demà les cendres, amb

algun caliu isolat enca-

ra fumejant et recorda-

va la meravella de la nit

més màgica de l’any.

Segon diumenge de juny: Homenatge a la VellesaL’Homenatge a la Vellesa, s’instaurà com a ho-menatge als més grans de la vila, o dit d’una altra manera als qui fa més anys que són joves. El reco-neixement als avis, se celebra des que Mn. Palahí va instaurar l’Homenatge l’any 1956. Genèricament, la “Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros” va començar a fomentar aquesta festa l’any 1904. Actualment una colla de persones voluntàries, són les encarregades d’organitzar la festa dels nostres avis. Amb el seu bon fer, una festa com aquesta s’ha mantingut a través dels anys. Amb el temps, la Fes-ta ha anat canviant, però l’essència és encara avui dia, la mateixa: honrar els nostres avis i reconèixer la seva experiència vital. El dia revesteix una gal.la merescuda: Missa a la Parròquia i un dinar de germanor, on l’home i la dona més grans de Tossa apadrinen l’acte. Si compleixes setanta-tres anys durant l’any en curs ja n’ets protagonista. Els fami-liars acompanyen als avis en un dia tan assenyalat. Seguidament es fa un dinar de Germanor. Promo-ciona l’acte un petit opuscle deliciós que sol recollir un acte tradicional, un ofici antic,...Avui dia, ser oc-togenari, nonagenari i ja no diguem centenari, no és qualsevol cosa. I Ells que ho saben, et cluquen l’ullet i pensen: a veure si hi arribareu...›

17

29 De juny: Sant PereSant Pere, Patró de pescadors i dels mariners, és el copatró de la vila. És en el seu honor, que Tossa celebra la Festa Major d’Estiu. Un dels actes més significatius, és la Processó de Sant Pere. Des de la Plaça de l’Església, s’arriba fins a mar per beneïr el mar i les barques. Sant Pere sempre ha tingut predilecció per Tossa, es conta que el Sant venia a Tossa per beneïr el suro –el millor de la comarca-, i que de tan gran qualitat el va trobar, que se’n va endur un xic d’amagat de Jesús. Jesús li recriminà l’acció, li va fer tor-nar el suro a Tossa i diuen que quan un tossenc o tossenca es mor i arriba a les portes del cel, Sant Pere es fa l’orni,

obre ràpid les portes i sense preguntar massa res...cap al cel de dret. Tam-bé s’explica que Sant Pere venia amb Nostre Senyor a Tossa a salar el mar. Diuen que si tastes l’aigua del mar de Tossa l’endemà de Sant Pere, és més salada que el dia abans... Deu ser per això que a Tossa tenim una pedra a la banda d’Es Racó que li’n diuen la ca-direta de Sant Pere. Sigui com vulgui, sempre el llegendari ens fa atenció en la bonhomia del Patró dels Pescadors. Són nombroses les llegendes de quan Sant Pere i Nostre Senyor anaven pel món i a Tossa en tenim un parell. En-mig de rams de gladiols vermells Sant Pere senyoreja a la Platja Gran.

Històricament, aquesta era una festa alegre. Les noies estrenaven vestit, els

balls eren d’envelat. Però no com els envelats que coneixem ara. Abans els envelats es guarnien de mil i un botó. Es folraven amb domassos i satins i fins i tot s’hi posaven lluminàries de llàgrimes de vidre. Era obligat anar-hi mudat. Anar a l’envelat era qui sap què, era quelcom especial. I s’hi anava mudat. I ja no diguem si era el ball de nit, el Ball de la Festa Major. Les saba-tes ben llustrades, el cabell polit amb un xic de brillantina, trajo i corbata, els nois. I les noies aprofitaven l’ocasió per estrenar vestit. Les modistes no donaven l’abast. Tant als anys quaran-ta com als cinquanta, els vestits eren tallats per les modistes seguint, la ma-joria, el Sistema Martí. A les classes de costura, a part d’ensenyar-te a fer punt de creu i niu d’abella, entre moltes al-tres coses, t’ensenyaven unes nocions de patronatge, normalment el siste-ma Martí. Havia esta inventat per la Sra. Carme Martí i Riera (1872-1949) i consistia en un mètode de patronatge adaptat a la figura de cadascú. I es no-tava: mànigues muntades, mànigues “renglán”, faldilles al biaix, canesú a les bruses, pinces, “prisilles”, quan aixe-caves el braç, s’aixecava la màniga i no l’americana sencera... Actualment els llibres que expliquen el Sistema Martí van per la 121a. edició, aviat és dit. I aquí se’n deia anar a aprendre “el corte”. Els models dels vestits se so-lien copiar de les Labores del Hogar de l’època. Les modistes acostumaven a tenir catàlegs amb mostres de teles, i si no eren del gust de la interessada, et compraves la roba pel teu compte i el portaves a que et fessin el vestit al teu gust. Les sabates sempre solien ser de taló o de mig talonet que així s’es-tilitza la cama, nena, i fa un caminar més femení. Això... si no eren d’aque-lles sabates punxegudes del davant també anomenades “sabates reventa gossos”, i no cal especificar el perquè de tan salvatge apel·latiu, i no cal dir que ai de tú si tenies un ull de poll... però ja sap deien que per presumir s’ha de patir. O almenys això era el que deien les àvies. Es buscava que la roba

18

tingués caient, que fos airós. Les noies es passejaven agafades de bracet i sí, feien molt de goig. Rialles, confidèn-cies a cau d’orella i passeig amunt i passeig avall. I com n’ha quedat de bona la llagosta a la tossenca del di-nar, els canelons i les “dulces” , i hem begut xampany -que abans el cava no existia-, i passant per la parada del tiro algun jove expert amb l’escopeta de balins guanyava un reguitzell de nines que no feien més d’un pam vestides de coloraines amb els trajos regionals de tot el món per regalar a aquella noia del vestit blanc de Can... de Can...si home, ara no em vé l nom... el para-dista treia fum i el jove s’anava treient balins de la butxaca.

Fanalets, aires de verbena, les ones, la festa i el bressolar de la Medite-rrània, salabror a l’aire, xafogor i ga-nes de festa, de festejar l’estiu. Als anys quaranta, als cinquanta i sem-pre. I vam passar del “Dos gardenias para ti” al mirando al mar soñé, i després vindria l’exhibició de Ves-pes fora l’envelat a ei veinticuattro mille baci... i després les minifaldi-lles i mis manos en tu cintura, i un rayo de sol quan eva maria se fue i les faldilles eivissenques al so de la cançó nacional de les terres del Mare Nostrum “será porque mi niñez sigue jugando en tu playa”...és clar que si eres progre et muntaves la festeta a la platja a redós de Le methèque de Moustaki i la nit de sant Joan d’en Sisa...i les nenes eren mares i les noies eren àvies i els envelats guar-nits anaven quedant lluny, i ara a les festes hi tenim els nostres visitants que continuen mirant perplexes el puntejar de les sardanes i miren en-curiosits.. dos dosos, un tres i fora..i mentrestant s’ha anat imposant la canción del verano..que idea que mala idea..i ara ela avis ballen rock, de fet l’Elvis és de la seva quinta i en Mick Jagger ara farà setanta anys.La festa solia durar tres dies: 29, i 30 de juny i 1 de juliol.

Diumenge després del’11 de juliol: aplec de Sant BenetL’Aplec de Sant Benet, era un dels aplecs més populars de Tossa. Ara, el fet de caure en ple estiu i en plena temporada turística, ha fet minvar un xic l’afluència de públic. Anys enre-re, però, l’Aplec ens deixava imatges pròpies d’un déjeuner sur l’herbe: es-tovalles blanques esteses, carman-yoles, porrons, les noies assegudes plegant les cames de costat... tenia el deix del que en dèiem anar a fer la berenada. Era bucòl.lic. L’ombra del magnífic suro de Sant Benet aixoplu-gava una orquestrina que era l’enca-rregada d’amenitzar la tarda. Hi havia qui es portava el menjar fet i hi havia qui preferia encendre unes brases i coure’s el menjar allà mateix. El Pla de Sant Benet era una postal d’infants jugant, homes fent feixines per encen-dre foc, dones cordant-se el davan-tal...L’ambient era d’alegria, la bellesa de l’indret, l’estiu, l’ocasió de retro-bar-se...tot hi acompanyava. Al matí es feia una missa a la Capella de Sant Benet, es dinava i després es deia el Sant Rosari i es cantaven els goigs. Seguidament, començava el ball. Ac-tualment, és tradicional menjar-hi una samfaina i per postres un sabre.

2 de juliol: Mare de Déu dels SocorsEls actes del dia acostumaven a ser i encara són: Ofici a la Capella dels “Socós”, una ballada de sardanes da-vant la capella i a la tarda, una ballada de sardanes al Passeig Mn. Cinto. I al vespre, un dels actes més esperats del dia. “Toquen a córrer Ses Nou Sarda-nes: nou contrapassos, nou galops, un vals i en acabar un correaigua. Proba-blement, aquesta dansa devia ser una rèmora de la llegenda d’en XIxanet. S’explica que un dia fa molts i molts anys, una mare li va demanar al seu vailet, en Xixanet, que anés a comprar un setrill d’oli. El noiet va agafar el se-trill i trico trico va anar cap a la botiga. A la tornada i amb el setrill ple, davant la Capella dels Socors, va trobar uns altres nens que jugaven a baletes, i ell pla que s’hi engrescà. La mare espera i esguarda, espera i esguarda, va anar al balcó i va veure com en Xixanet tren-cava el setrill amb un cop de baleta. La mare posant-se les mans al cap i en-furida, va exclamar – Llamp de nano, així el diable se t’emporti! I de sobte, de sota terra es va sentir un terrabastall i d’un forat negre com una gola de llop, en va sortir un diable que arreplegà en Xixanet d’una revolada i vinga a córrer carrer avall. La mare que ho veu horro-ritzada, i arrepentida del que havia dit, va córrer a implorar a la Verge dels So-cors que li tornés en Xixanet. La Mare de Déu, batent la mitja cana a la mà, sortí en persecució rere el diable i cop de vara va i cop de vara vé, l’estamanyà fins que el dimoni li tornà en Xixanet.

19

panya. Els inicis del concurs cal cer-car-los l’any 1956, quan el secretari de l’Ajuntament Sr. Joan Sardà, pen-sava en actes que fossin un al.licient per atraure visitants i així poder allar-gar la temporada turística. El Sr. Sar-dà i l’esperit florentí de Carlo Bianchi, insigne visitant que coneixia aquest tipus de concursos que ja s’organit-zaven a Itàlia, van ser els artífexs del concurs. Només calia pintar Tossa: els seus racons, les seves platges...ella, seria la inspiradora. I d’ençà d’alesho-res fins avui dia. Tots ens ha ajudat a aconseguir el prestigi del concurs: en primer lloc, els artistes, molts venen cada any, ja tenen la data i el lloc a la ment... des dels més joves fins als més grans. També els jurats escollits, han estat una peça clau. Del jurat del primer any, no ens en queda constàn-cia, però sí que podem dir que sempre han estat formats per persones vin-culades al món de l’art. Podríem fer esment de Miquel Oliva i Prat, Rafael

Santos Torroella, Frederic Marés Deu-lovol i un llarg etcètera de reconegut prestigi. També ha prestigiat el premi Internacional Tossa de Mar de Pintura Ràpida els guanyadors de les diverses edicions: Emili Bosch-Roger, Joan Si-becas, Ramon Barnadas, Emilia Xar-gay, Cassimir Martínez Tarrassó, Joan Abelló, Lluís Roura, Jean Boudet, Ma-rínez Lozano, Guerrero Medina, Joan Vila-Arimany, Costa-Sobrepera, Pujol Boira, Josep Cruañes, Josep Perpin-yà, Joaquim Hidalgo, Ministral, Joan Cruspinera, Bonaventura Ansón, Gra-nados Llimona, Josep Sarquella, Joan Clapera Mayà, Joan Martí Aragonés, etc. En definitiva tot plegat ens aju-da per parlar del Premi Internacional Tossa de Mar amb lletres majúscu-les. I quan arriba el darrer diumenge d’agost, no hi ha un racó de Tossa on no hi descobreixis un cavallet amb un pintor al darrere, nens amb teles i caixes de colors, pinzells xops de blau, draps de cotó amb taques coloristes, tràfec de llençs amunt i avall, un pintor a Codolar, molts a Vila Vella, el de la pallola al cap en un racó insospitat, i sempre per anys que passin hi ha algú que pinta quelcom que ningú abans mai no ha pintat. I com cada any, Tos-sa, coqueta, espera que els pintors en descobreixin el seu encís.

13 D’octubre: aplec de

Darrer diumenge d’agost: concurs internacional Tossa de Mar de pintura ràpida

Des de sempre, que a Tossa se la co-neix per ser una vila artística. La belle-sa del seu paisatge, ha estat inspira-dora per a molts pintors, ja d’ençà del s. XIX. Cal apuntar el focus vanguar-dista que s’establí a Tossa als anys trenta i que la convertí en la Babel de les Arts de Rafael Benet. La nostra vila sempre ha estat un bressol per a l’art, especialment per la pintura. Aquest deix artístic es pot veure al Museu Municipal –fundat l’any 1935-, en el dinamisme de les nostres galeries d’art, en l’establiment d’artistes a la vila....i també en el concurs de pintura per excel.lència a les nostres comar-ques: El Premi Internacional Tossa de Mar de Pintura Ràpida. El concurs, és un dels actes culturals amb més tradició a Tossa. I tal és així que ha esdevingut un referent. Nogensmen-ys, enguany celebrarem si Déu vol, la cinquanta-setena edició. Aviat és dit. N’estem especialment contents. No és envà que som el Premi de Pintura Ràpida més antic de Catalunya i d’Es-

Sant GrauL’Aplec de Sant Grau, és un dels aplecs més concorreguts. D’alguna manera, a Tossa, sembla marcar la fi del brogit de la temporada turística. El santuari, d’estil neogòtic, té en el seu orígen la llegenda del monjo Grau d’Aurillac. Es conta que Grau d’Aurillac en un dels seus viatges, sojornà en el lloc on avui hi ha el san-tuari. Una cop va morir, es va aparèixer a uns veïns i els demanà que erigissin un temple on ell havia descansat. S’expli-ca que s’erigí el temple damunt la pedra on Grau descansà. També s’explica que

Grau d’Aurillac va fer present d’una ge-rra d’aigua beneïda que tenia propietats guaridores. Cal dir que l’aigua beneïda mai no s’extingia. També s’explica que Maria de Montpeller, hi diposità unes relíquies de Sant Grau. Pujar al Santua-ri, és tota una tradició a Tossa. Cal dir que també hi pujen els pobles del vol-tant. Actualment, al matí, es fa un missa en honor a Sant Grau, seguidament, una ballada de sardanes davant del Santua-ri. Després de dinar es torna a fer una altra ballada de sardanes.

20

21

NADALJoan Maragall parlava de la capseta arrecerada ran de mar quan parlava de Tossa. És una expressió dolça i plena de ten-dresa. Però encara ho és més si te l’imagines pels volts de Nadal: gebrada, i dolçament engalanada. La Missa del Gall, és concorreguda, i ho era anys enrere quan es feia de matinada. Però farem un incís especial: els nostres menuts. Aquests dies són una fartanera d’emocions. Fer cagar el tió a casa és gai-rebé obligat si n’hi ha de petits: Només d’imaginar-te les cares de les criatures quan destapen el tió, o quan han d’anar a resar un Parenostre, o quan volen que com si del Manà es tractés no s’acabés mai, xiscles, rialles i algun plor...no té preu. D’un temps ençà, l’Ajuntament organitza un tió infantil, no cal dir que amb gran èxit de públic. A casa, la mainadeta fa el pesse-bre, tenint el Bé de Déu de bosc que hi ha a Tossa, bosquina, grèvol, galzeran...anar a Betlem no es fa difícil. Tan tradicional és que s’organitza un concurs on hi participa tothom qui vol. Les llars que hi participen, obren les seves portes per ensenyar les petites obres d’art que són els pessebres tossencs. I per acabar d’arrodonir amb la il.lusió dels infants, només cal parlar de la Cavalcada de Reis. És nit dels petits per excel·lència. A Tossa, els reis arriben a visitar els nens que fan bondat. Han vingut a cavall, amb carrosses i a vegades fins i tot arriben per mar. I avís per a la gent menuda de Tossa: inclús ara en plena Festa Major d’Estiu els reis estan a l’aguait. És d’agraïr la bona voluntat de les persones que fan possible que arribin els Reis a Tossa: els que els hi pinten les carrosses, les modistes que els hi adoben els vestits que de tant viatjar es fan malbé, els que els ajuden a repartir caramels, i els que traginen els sacs de car-bó...els que guarden els camells mentre sojornen a Tossa, ah i també aquells que recullen les cartes que escriuen els nens.

Pessebre vivent a Vila vellaSi us voleu recrear amb la Vila Vella de Tos-sa, un dels millors moments per fer-ho, és durant la celebració del Pessebre Vivent. A redós dels panys de les muralles, un seguit de personatges t’aboquen al record dels pes-sebres de Folch i Torres. Pulcre, endreçat, el Naixement, l’àngel, els pastors.. no cal gaire artifici, els racons de la Vila Vella on es des-envolupen les diverses escenes són bells en si mateixos. Només una bona il·luminació i els bon gust en els detalls dels quals fan gala els seus organitzadors: L’Associació del Pessebre Vivent, nascuda a l’any 1990. Fa Nadal, els infants hi participen, els joves, els grans, els no tan grans, moltes persones sensibles amb organitzar un dels pessebres més bonics de les comarques de Girona a l’entorn més bell de tots: la Vila Vella. El desembre congelat i la Santa Nit tenen més sentit que mai.

1a quinzena d’octubre, l’aplec de la Sardana

Enguany, l’Aplec de la Sardana celebrarà la vint-i-sisena edició. És una data assenyalada per a tots aquells a qui els hi agrada puntejar. A Tossa, l’artífex de celebrar l’Aplec va ser el Sr. Francesc Fonalledas, un amant del món sardanístic. Una iniciativa que se-gons ell mateix va explicar: -Ho vaig proposar a l’alcalde i em va dir “provem-ho noi, si funciona l’any que vé hi tornarem i si no....” I ja ho veieu d’això ja en fa vint i sis anys. Cal dir que durant l’Aplec de la Sardana de Tossa, s’acostuma a homenatjar a un mestre compositor de sardanes. És una manera de posar en valor i donar a conèixer al públic la composició musical de la dansa tradicional catalana per excel.lència. També la vetlla de l’Aplec, es fa un con-cert de sardanes. L’Aplec se celebra al Passeig de Mar, al refilar del flabiol, una munió de braços s’alcen per fer la competència a les torres de Vila Vella. “Tossa bonica” de Francesc Mas i Ros, és gairebé una sardana obligada a la nostra vila.

22

23

Prog

rama

d’ac

tuac

ions

JUNYDimarts 25. MILIU SAGUÉ NIT DE RUMBANERES POP

Divendres 28. TRIANANIT DE FLAMENC

JULIOLDivendres 5.TANGERINE TRIO NIT DE JAZZ

Dimarts 9. MAX TURATTINIT DE BALADA ITALIANA

Divendres 12 .CARLES CASES DIU LLACH

Concerts a la Llum del Far

Dimarts 16 MARCO CINELLI & TÒFOL MARTÍNEZ NIT DE SOUL -BLUES

Divendres 19 ANDREU ZARAGOZA QUARTET NIT DE JAZZ

Dimarts 23. ÀLEX MARTÍNEZ NIT DE MEDITERRANEAN SOUL

Divendres 26 ALMA FLAMENCANIT DE FLAMENC

24

Dimarts 30 J.MANZANO NIT DE GUITARRA

AGOSTDivendres 2 – RUTH GARLETNIT DE PIANO VERSIONS

Dimarts 6 TONI SUBIRANA NIT DE CANÇONS AMB GUST DE SAL

Divendres 9 TÒFOL MARTÍNEZ BLUES BAND NIT DE BLUES

Dimarts 13 JOANA HARRIS & BERTIL WYNN-BERGEN NIT D’INDIE POP

Divendres 16 EMBRUJO NIT DE FLAMENC

Dimarts 20 FRIDGE BOYSNIT DE ROCK ACÚSTIC

Divendres 23 LA VACA RABIOSA NIT DE VERSIONS

Dimarts 27 FRENCESC GUILERA &COMPANYIA NIT DE CANÇÓ D’AUTOR

Divendres 30 NO SOMOS NÁ NIT DE RUMBA

SETEMBREDimarts 3JOAN REIG & REFUGI VIATGE A ÍTACA

Divendres 6 COUNTING OFF NIT DE JAZZ

25

Exposició“Ramon Reig i la Costa Brava. El Paisatge de l’encís.”

Del 22 de juny al 30 de juliol de 2013

Enguany es compleixen cinquanta anys del traspàs del pintor Ramon Reig i Corominas (Manila 1903-Fi-gueres 1963). Aquest aniversari, ens ha semblat una bona ocasió per presentar una visió sobre l’ar-tista i fer que el Museu Municipal aculli aquesta mostra de la seva obra. Blanca Sala, la comissària de l’exposició, és experta en l’obra de Ramon Reig i coneix de primera ma la trajectòria de l’artista. Ella ha fet una tria acuradíssima de les obres. Aquesta exposició es durà a terme a tres llocs diferents: el Museu Muni-cipal de Tossa, la Funda-ció Martínez Lozano de Llançà i a la Canònica de Santa Maria de Vi-labertran. Tres indrets significatius a la vida de Ramon Reig.

Museu Municipal de Tossa de Mar

Ramon Reig, era Catedràtic de Dibuix, arquitecte i pintor, i aquarel·lista amb majúscules. S’especialitzà en una de les tècniques més difícils de la pintu-ra, i ho va fer a més, amb el paisatge de la Costa Brava i l’Empordà com a teló de fons. Els tres quarts de cel se t’enduen paisatge enllà. Però ell con-siderava que hi havia dos llocs escan-dalosament atractius: Cadaqués i Tos-sa de Mar: “Amarades de suggestió, ambdues mostren els seus encants extraordinaris gairebé impúdicament, i sobretot l’artista s’hi sent colpit pels seus atractius plàstics”. Tant li agra-dava Tossa que fins i tot s’hi comprà una caseta al carrer de Sant Antoni. Als anys quaranta hi venia a passar els estius amb la seva família. Anys feliços, rics en coneixences en un petit país d’artistes: Josep Galimany, Fran-cesc Serra, Frederic Lloveras, Joan Brossa....i les bondats del seu paisat-ge, els blaus de Tossa, els ocres de les muralles, els verds molsa, els blancs matisats de les parets encalades i tots els colors del món que embolcallaven i embolcallen aquest petit paradís, li inspiraven aquestes aquarel.les pre-ciosistes. La remembrança dels artis-tes que havien passat per Tossa abans de la Guerra, la Babel de les Arts, en-cara restava a l’aire, i la porta que menava a la Babel d’en Benet, només estava ajustada. Després de la Gue-rra, vindrien altres artistes a com diria Chagall a “xuclar les blavors de Tossa”. Ramon Reig seria un d’ells i es deixà captivar per Tossa.

Rosa M. SuredaDirectoraMuseu Municipal de Tossa de Mar

26

ExposicionsExposicionsExposicionsExposicionsExposicions

27

28

29

30

31

32

33

34

35