ud 8. moviment obrer i rev. russa de 1917 - HISTORIATA · historiata - 1 - 1r de batxillerat – histÒria del mÓn contemporani unitat didÀctica i nosaltres quÈ? el moviment obrer

historiata

- 1 -

1r de BATXILLERAT – HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

UNITAT DIDÀCTICA

I NOSALTRES QUÈ? EL MOVIMENT OBRER I LA REVOLUCIÓ RUSSA DE 1917

índex

1. Objectius 2. Competències clau i indicadors d’èxit 3. Continguts 4. Avaluació 5. Recursos, exercicis, activitats, tasques

1. Fris cronològic 4. Conceptes 7. Pel�lícules, vídeos

2. Textos històrics 5. Protagonistes 8. Lectures

3. Mapa 6. Imatges, gràfiques 9. Webgrafia

6. Rúbrica

Nom de l’alumne/a:

8

historiata

- 2 -

1. OBJECTIUS

1. Comprendre les causes i les conseqüències de la revolució russa de 1917.

2. Identificar les principals etapes i conèixer el desenvolupament del procés històric.

3. Conèixer i valorar l'impacte polític, econòmic, social i cultural d’aquesta revolució.

4. Utilitzar amb propietat vocabulari i interpretar diferents fonts d’informació.

5. Valorar la lluita del ser humà per la dignitat.

2. COMPETÈNCIES CLAU I INDICADORS D’ÈXIT

COMPETÈNCIES CLAU INDICADORS D’ÈXIT

1. Competència en comunicació lingüística CCLI

1. Expressió correcta, oral i escrita. 2. Utilització de terminologia pròpia del tema. 3. Domini de recursos expressius. 4. Capacitat d’elaborar un discurs coherent.

2. Competència matemàtica i competència bàsica en ciència i tecnologia CMCT

1. Desenvolupament de càlculs. 2. Relació entre diverses dades numèriques. 3. Coneixement i aplicació de dades científiques. 4. Reconeixement dels avanços de la tecnologia.

3. Competència digital CD

1. Cerca d’informació amb les TIC. 2. Presentació de tasques amb les noves tecnologies. 3. Comunicació fluïda amb les TIC. 4. Ús rigorós de les xarxes socials.

4. Competència per aprendre a aprendre CAA

1. Cerca d’informació. 2. Treball ordenat. 3. Col�laboració amb altres companys/es. 4. Resolució de problemes.

5. Competències socials i cíviques CSC

1. Valoració de la convivència no-violenta. 2. Comprensió de l’evolució històrica de les societats. 3. Reconeixement dels diversos factors als processos històrics. 4. Coneixement dels/de les protagonistes dels fets històrics.

6. Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor SIEE

1. Valoració del treball ben fet. 2. Fer les coses d’una altra manera. 3. Proposar canvis. 4. Crítica constructiva.

7. Consciència i expressions culturals CEC

1. Coneixement de les diverses manifestacions artístiques. 2. Valoració estètica. 3. Plasmació dels interessos humans en l’art. 4. Pulcritud en la presentació de treballs i activitats.

Competències

clau CCLI CMCT CD CAA CSC SIEE CEC

1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 Indicadors d’èxit 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4

historiata

- 3 -

3. CONTINGUTS

a) Conceptuals • La formació de la classe obrera i el sorgiment del moviment obrer: orígens dels

sindicalisme i els partits polítics obrers. • El pensament social de l’època: socialisme i anarquisme. • La Revolució russa, la formació i desenvolupament de l’URSS i la seua influència

internacional.

b) Procedimentals • Interpretació dels processos històrics mitjançant frisos cronològics, textos,

imatges, mapes, lectures, pel�lícules, etc.

c) Actitudinals • Rebuig a la violència com a instrument per a solucionar conflictes. • Respecte als pobles i cultures diferents a la pròpia. • Defensa de la dignitat humana.

4. AVALUACIÓ

4.1. Criteris d’avaluació

1. Conéixer els principals processos socials, polítics, culturals i econòmics de la UD.

2. Identificar els protagonistes i els fets més importants de la UD.

3. Comprendre l’evolució i les causes i conseqüències dels processos històrics de la UD.

4. Saber interpretar les dades, evidències i informació històrica, tant escrita com gràfica (imatges, mapes, estadístiques, audiovisual, informàtica, etc.)

5. Tractar la informació d’una manera rigorosa, i utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació de manera eficaç.

6. Comunicar de forma oral i escrita el procés d’aprenentatge i els seus resultats.

7. Valorar la convivència pacífica i la resolució no violenta dels conflictes.

8. Criticar la falta de rigorositat, la manipulació, les desigualtats socials, les injustícies i la simplificació barroera dels problemes.

9. Assumir actituds de respecte i d’assertivitat davant de persones o testimonis que tenen opinions diferents a les nostres sobre qüestions socials, polítiques, culturals i econòmiques.

Criteris d’avaluació 1 2 3 4 5 6 7 8 9

4.2. Criteris de qualificació

- 70 % - Conceptes: examen, prova escrita, claredat expositiva, domini dels conceptes, correcció.

- 20 % - Procediments i actituds: exercicis, activitats, tasques, participació, convivència, crítica.

- 10 % - Autoavaluació: rúbrica.

historiata

- 4 -

5.1. FRIS CRONOLÒGIC

Ompli aquests frisos cronològics de la UD conforme anem trobant-nos dates:

1800-1850 1851-1900 1901-1910 1911-1916

Gener-març 1917 Abril-juny 1917 Juliol-setem. 1917 Octubre-desem. 1917

1918-1925 1926-1930 1931-1935 1936-1941

Competències clau CCLI CMCT CD CAA CSC SIEE CEC

1 2 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 Indicadors d’èxit 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4


historiata

- 5 -

5.2. TEXTOS HISTÒRICS

Llegeix atentament els textos i realitza un comentari del text que t’haja tocat.

a) Demandes dels obrers al tsar, diumenge sagnant, 10 de gener de 1905

Les nostres forces s'esgoten, oh, tsar! Val més la mort que la prolongació dels nostres intolerables sofriments. Per això hem abandonat la feina i no ho reprendrem fins que no s'hagen acceptat les nostres justes demandes, que es redueixen a ben poc, però que, sense això, la nostra vida no és sinó un infern d'eterna tortura. (...)

Tu has estat enviat per a conduir el poble a la felicitat. Però la tranquil�litat ens és arrencada pels teus funcionaris, que no ens reserven més que dolor i humiliació. (...)

Rússia és molt vasta i les seves necessitats massa múltiples perquè puga ser dirigida per un govern compost únicament de buròcrates. És absolutament necessari que el poble participe en ell, ja que només ell coneix les seves necessitats. No li refuses els socors al teu poble. Concedeix sense demora als representants de totes les classes del país l'ordre de reunir-se en Assemblea. Que els capitalistes i els obrers estiguen representats. Que els funcionaris, els clergues, els metges i els professors trien també els seus delegats. Que tots siguen lliures de triar a qui els plagui. Permet que es procedisca a l'elecció d'una Assemblea Constituent sota el règim del sufragi universal. (...) "

b) Manifest d'Octubre: "Decret Imperial de 30 octubre 1905".

"L'agitació, a les capitals i en nombroses regions del nostre Imperi, omplen el nostre cor d'una gran pesada pena. El benestar del sobirà rus és inseparable del benestar dels seus pobles, i el dolor d'aquests és el seu dolor. El gran vot del jurament imperial ens obliga a esforçar-nos amb tota la potència de la nostra raó, amb tota la força de la nostra autoritat, per posar fi el més prompte possible a aquesta agitació tan perillosa per a l'Estat (...). Imposem al govern l'obligació i executar nostra voluntat inflexible:

1r. Concedir a la població la llibertat civil, establerta d'una manera indestructible sobre la base de la inviolabilitat personal, i les llibertats de consciència, de reunió i d'associació.

2a. No obstaculitzar les eleccions a la Duma Imperial i admetre la participació en les eleccions de les classes de població que han estat privades fins ara del dret de vot.

3r. Establir una regla infrangible que qualsevol llei no serà efectiva sense la sanció de la Duma Imperial i que els representants del poble tindran els mitjans per participar realment en el control de la legalitat dels actes realitzats pels membres de la nostra administració."

c) Declaració del Govern Provisional. En “Izvestia”. 7 març 1917.

"Ciutadans de l'Estat rus:

Un gran esdeveniment s'ha produït. L'antic règim ha estat enderrocat gràcies al poderós impuls del poble rus. Ha nascut una Rússia lliure i nova. Aquest gran enderrocament corona nombrosos anys de combat.

L'acta promulgada el 17 d'octubre de 1905 per la pressió de les forces populars revoltades havia promès a Rússia llibertats constitucionals. Aquestes promeses no van ser complertes. La Duma -portaveu de les esperances populars- va ser dissolta. La segona Duma va córrer la mateixa sort. Incapaç de trencar la voluntat popular, el govern va decidir, mitjançant l'acta de 3 de juny de 1907, llevar al poble part dels seus drets a participar en l'obra legislativa, prèviament concedits. Durant nou llargs anys va ser privat progressivament dels drets que havia conquistat. Un cop més el país es va enfonsar en un abisme d'absolutisme i arbitrarietat. Tots els intents de fer entrar en raó al govern van ser inútils, i la gran conflagració mundial a la qual l'enemic va arrossegar a la mare pàtria la va sorprendre en un estat de degradació moral, d'indiferència pel futur de la pàtria, aliè al poble i enfonsat en la corrupció."

d) Lenin. L'Estat i la Revolució (1917)

"(...) La transició de la societat capitalista a la societat comunista és impossible sense un període polític de transició, i l'Estat en aquest període no pot ser altre que el de la dictadura del proletariat. Ara bé, ¿quina és l'actitud d'aquesta dictadura davant la democràcia? (...)

Democràcia per a una minoria insignificant, democràcia per als rics: aquesta és la democràcia de la societat capitalista. Si ens fixem més de prop en el mecanisme de la democràcia capitalista, veurem que sempre i a tot arreu, fins en els detalls petits, aparentment petits, del dret de sufragi (requisit de residència, exclusió de la dona, etc.), en les institucions representatives, en els obstacles reals que s'oposen al dret de reunió (els edificis públics no són per als "miserables"), en l'organització purament capitalista de la premsa diària, etc. A tot arreu veiem restriccions a la democràcia. (...)

historiata

- 6 -

Per tant, en la societat capitalista tenim una democràcia amputada, mesquina, falsa, una democràcia només per als rics, per a la minoria, per als explotadors. Només el comunisme pot aportar una democràcia veritablement completa, i com més completa siga, abans deixarà de ser necessària i s'extingirà per si mateix. "

e) Lenin. Consells d'un absent. 8 octubre 1917

Renunciar avui a la insurrecció armada significaria abjurar de la consigna principal del bolxevisme (“Tot el poder als soviets!”) i de tot l'internacionalisme proletari revolucionari en general.

Però la insurrecció armada és un tipus especial de lluita política, sotmès a lleis especials, que han de ser analitzades amb atenció. Karl Marx va expressar aquesta veritat amb molt relleu en escriure que "la insurrecció" (armada) "és un art, el mateix que la guerra."

Entre les regles més importants d'aquest art, Marx en destaca les següents:

1. No jugar mai a la insurrecció i, un cop començada, saber fermament que cal portar-la fins al final.

2. Cal concentrar en el lloc i en el moment decisiu forces molt superiors, perquè, en cas contrari, l'enemic, millor preparat i organitzat, aniquilarà als insurrectes.

3. Un cop començada la insurrecció, cal obrar amb la major energia i passar obligatòria i incondicionalment a l'ofensiva. "La defensiva és la mort de tot alçament armat".

4. Cal esforçar-se per sorprendre l'enemic, per aprofitar el moment en que les seves tropes estiguen encara disperses.

5. Cal conquerir èxits cada dia (fins i tot podria dir-se que cada hora, si es tracta d'una sola ciutat) encara que siguen petits, mantenint de totes totes la "superioritat moral".

Marx resumeix els ensenyaments de totes les revolucions, pel que fa a la insurrecció armada es refereix, amb unes paraules de "Danton, el mestre més gran de la tàctica revolucionària que s'ha conegut: de l'Audace, de l'Audace, encore de l'Audace ".

Aplicat a Rússia i al mes d'octubre de 1917, això vol dir: ofensiva simultània, i el més sobtada i ràpida possible, sobre Petrograd; ofensiva que haurà de partir indefectiblement de fora i de dins, dels barris obrers, de Finlàndia, de Reval, de Kronstadt; ofensiva de tota l’esquadra i concentració d'una superioritat gegantina de forces sobre la nostra "guàrdia burgesa" (els cadets), formada per uns 15.000 o 20.000 homes (potser més), contra les tropes de la nostra "Vendée" (una part dels cosacs) , etc. (...)

Confiem que, si s'acorda la insurrecció, els dirigents d'aplicar amb èxit els grans preceptes de Danton i Marx.

El triomf de la revolució russa i de la revolució mundial depèn de dos o tres dies de lluita. "

f) Geoffrey Barraclough. Introducció a la Història Contemporània (1964)

"Des d'aquest punt de vista (la importància ideològica del bolxevisme) hem de fer tres observacions.

La primera és que el bolxevisme va reintroduir una doctrina sobre la revolució -cosa que s'havia trobat molt a faltar en el període revisionista-. Va desafiar obertament l'ordre social existent. (...) La segona és que la implantació del règim comunista a Rússia va provocar la polarització del món en dos camps ideològics. Mentre el comunisme va romandre en el pla "ideal" sense concreció ni suport material, podria menysprear el seu impacte, i els governs podien permetre el luxe de no prendre-ho seriosament, considerant l'escàs nombre dels seus adeptes. Però, al cristal�litzar en l'Estat rus, va canviar el panorama de la nit al dia -malgrat que Rússia estava llavors afeblida per la derrota i la guerra civil-. Així com les "idees de 1789" van adquirir constància a l'identificar-se amb la república francesa, així, al fusionar-se el comunisme amb la Rússia soviètica va deixar de ser la doctrina d'una escassa minoria subversiva per esdevenir un moviment mundial, recolzat per un poder militar i econòmic que adquiria proporcions gegantines amb el córrer del temps. (...) i aquí entra la meva tercera observació, que per a molta gent resulta summament intrigant i paradoxal: i és que, tot i haver-se identificat entre 1917 i 1949 amb la Unió Soviètica , però, el bolxevisme es va presentar des del principi amb caràcter universal, com una crida al món, i no va renunciar a les seves pretensions d'universalisme. (...) ni Marx ni Lenin van parlar en favor d'un país en contra d'un altre, sinó en favor dels grups i classes oprimides en tota l'extensió del món; aquesta universalitat, sens dubte, va afavorir molt la seva propagació. (...) El bolxevisme ha dividit el món perquè és un credo revolucionari de caràcter universal."




historiata

- 7 -

5.3. MAPES

La formació territorial de l’URSS, de 1923 a 1940. Copia i pinta.

Font: http://apuntes.santanderlasalle.es/historia_1/nueva_rusia/nueva_rusia.htm

Competències clau

CCLI CMCT CD CAA CSC SIEE CEC



historiata

- 8 -

5.4. CONCEPTES. Cerca informació i apunta una breu explicació:

Dictadura del proletariat

Bolxevic

Revolució

NEP

5.5. PROTAGONISTES. Cerca informació i apunta una breu explicació:

Nicolau II (tsar de Rússia)

Kerenski (polític rus)

Lenin (revolucionari rus)

Trotski (revolucionari rus)

John Reed (periodista d’EUA)

Kornilov (militar rus)




historiata

- 9 -

5.6. IMATGES, GRAFIQUES

Observa les imatges. Comenta-les en grups (què, qui, quan, com, per què):

Competències clau




historiata

- 10 -

5.7. PEL�LÍCULES, DOCUMENTALS

a) Pel�lícules: tria una pel�lícula i cerca informació sobre ella, i si la veus millor.

� Rojos (Reds, Warren Beatty, 1981)

� Doctor Zhivago (David Lean, 1965)

� Octubre (Octjabar, Sergei M. Eisenstein, 1927)

� El cuirassat Potemkin (Bronenosets Potiomkin, Sergei M. Eisenstein, 1925)

b) Documentals, vídeos: 1. mirem un vídeo; 2. ens atrevim a fer-ne un?

� VÍDEOS de la Revolució Russa i els primers anys del règim soviètic, per Historiata: https://historiata.wordpress.com/2012/02/27/videos-de-la-revolucio-russa-1917/

� DOCUMENTAL. “Stalin, el Tirano Rojo“, 83 minuts, any 2007

Competències

clau CCLI CMCT CD CAA CSC SIEE CEC



historiata

- 11 -

5.8. LECTURES

Llibres: i si... cerca algun d’aquests llibres a les xarxes socials: existeixen?

� George Orwell: “La revolta dels animals“, també traduït com “La rebel�lió dels animals”, publicat el 1945, (en castellà “Rebelión en la granja; en anglés “Animal

Farm“). És la sàtira per excel�lència sobre el règim totalitari estalinista.

� Stefan Zweig: “El tren segellat. Lenin, 9 d’abril de 1917“, dins de l’obra Moments

estel�lars de la humanitat, en català en l’editorial Quaderns Crema i en castellà en l’editorial Acantilado, diverses edicions. Sobre l’arribada de Lenin i els seus companys a Rússia, travessant una Europa en guerra.

� John Reed: “Deu dies que sacsejaren el món”, digital, el relat d’un periodista d’EUA: https://www.marxists.org/catala/reed/10dies/index.htm

� Edward Hallet Carr: “La Revolución Rusa: de Lenin a Stalin (1917-1929)“, Alianza Editorial, diverses edicions.




5.9. WEBGRAFIA

Visita alguns blogs i compara’ls. Tu com ho faries? Què posaries? Què llevaries?

- HISTORIATA: https://historiata.wordpress.com/2013/03/05/tema-la-revolucio-russa-de-1917/

- BUXAWEB:

- CLASESHISTORIA:

- CLIO:

- HISTORIASIGLO20:

- CCSOCIALS:

- ALTRES?...

Etc.

Competències clau




historiata

- 12 -

6. RÚBRICA

CRITERIS / OBJECTIUS

Serà que no... (0-0,5 punts)

Acceptable (1 punt)

Açò té bona pinta

(1,5 punts)

Magnífic (2 punts)

1. Comprendre les causes i les conseqüències de la revolució russa de 1917.

Fam, molta fam Pots explicar un poc per damunt què va passar.

Detalles les causes i les

conseqüències, com als apunts.

Coneixes les causes i

conseqüències i pots relacionar-

ho amb la literatura, l’art,

i els fets del present

2. Identificar les principals etapes i

conèixer el desenvolupament del procés

històric.

Sí, un folló de governs i de

revolucions...

Pots dir les diferents etapes

Pots explicar les característiques

de cada fase històrica

Ho controles i ho pots

relacionar tot plegat, i també amb el present.

3. Valorar l'impacte polític,

econòmic, social i cultural

d’aquesta revolució.

Van canviar de bandera...

Pots dir algunes coses concreta

sobre les conseqüències

Sí, coneixes la importància d’aquesta

revolució en l’evolució del

segle XX

És un fet cabdal de l’època

contemporània, i ho entens i ho pots explicar.

4. Utilitzar amb propietat

vocabulari i interpretar

mapes, textos i gràfics.

Rússia es va convertir en la usrs, urrs, usrr,

russr...

Alguna cosa de soviets,

proletariat, NEP, etc.

Coneixes el vocabulari

bàsic, i saps ubicar el

mapes, els textos, etc.

Controles el vocabulari i

coneixes més conceptes, i sobretot saps relacionar-los.

5. Valorar la lluita del ser humà per la

dignitat.

Doncs les dictadures

tampoc estan tan malament...

Sí, igualtat

Entenc que el ser humà lluita per millorar les seues condicions

de vida

Valore i argumente la

importància de la dignitat

humana com a valor de

convivència

Competències

clau CCLI CMCT CD CAA CEC SIEE CSC

1 1 Indicadors d’èxit 3 4 4


historiata

- 13 -

ANNEX

MODEL D’EXAMEN. La Revolució russa de 1917

Alumne/a:

1. Mira la imatge i explica breument la lluita pel poder a la URSS després de la mort de Lenin (2,5 punts).

Competències clau

CCLI CMCT CD CAA CEC SIEE CSC

1 2 1 2 1 2 2 1 2 1 2 1 2 Indicadors d’èxit 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4


2. Defineix breument (5 línies) els següents conceptes (2,5 punts):

- Comunisme de guerra - Revolució de febrer de 1917

- Pau de Brest-Litovsk - Kerenski

- Soviet Competències




3. Per què es diu URSS el nou estat que es va formar? Explica el per què de cada paraula del seu nom (5 punts)

Competències




Documents

ud 8. moviment obrer i rev. russa de 1917 - HISTORIATA · historiata - 1 - 1r de batxillerat – histÒria del mÓn contemporani unitat didÀctica i nosaltres quÈ? el moviment obrer