Embed Size (px)
DESCRIPTION
Unitat didàctica de 3er d'ESO:El sistema nerviós i els sentits(Jesuïtes de Casp)Mentora: Sara GimenezTutor: Marcel Costa
Citation preview
2014/2015
Centre: Jesuïtes de Casp
Marina Cabré i Susanna Pla
Mentora: Sara Gimenez
Tutor: Marcel Costa
Unitat didàctica 3er ESO
ÍNDEX
1. Presentació……...................................................................................................... 3
2. Competències ...................................................................................................... 4
2.1. Competències generals
2.2 . Competències específiques
3. Objectius .............................................................................................................. 5
3.1. Objectius específics dels continguts
3.2. Objectius procedimentals
3.3. Objectius actitudinals
4. Continguts ............................................................................................................ 7
5. Programació de la seqüència didàctica ................................................................. 8
6. Criteris generals d’atenció a la diversitat............................................................. 25
7. Criteris generals d’avaluació ............................................................................... 27
8. Connexió amb altres matèries ............................................................................ 29
9. Annexos ............................................................................................................. 31
2
1. PRESENTACIÓ
La Unitat Didàctica, el Sistema Nerviós i els sentits, està proposada per l’assignatura de Ciències Naturals (biologia) de 3er d’ESO A, del centre Sagrat Cor-Jesuïtes de Casp, en la que es treballarà mitjançant diversos contextos. Tindrà una durada d’onze sessions, de les quals, tres d’elles seran pràctiques què es realitzaran al laboratori.
El primer context que proposem és el de les drogues, amb una durada de dues sessions, i s’utilitzarà per realitzar una exploració de les idees prèvies que tenen els alumnes sobre el sistema nerviós i sobre algunes drogues en concret. A partir del plantejament d’algunes situacions quotidianes, es desenvoluparà un fil conductor on s’acabarà comparant amb com actuaríem sota l’efecte de diverses drogues, per tal de veure el paper del sistema nerviós i com quedaria afectat per aquestes substàncies i així adquirir una visió crítica sobre el tema.
En la tercera sessió, la primera de pràctiques, els alumnes faran dibuixos a partir dels quals pretenem construir el concepte de neurona i el seu funcionament, acompanyat amb diversos suports visuals. Se’ls proposarà com a producte final construir una maqueta.
Un cop estructurats els conceptes del sistema nerviós central i el perifèric, les accions voluntàries i involuntàries, aquests s’exemplificaran proposant accions quotidians, i els alumnes, hauran de saber quina part del sistema nerviós està implicat. En la setena sessió, es realitzarà una pràctica d’aplicació i posteriorment una síntesi, de la dissecció d’un encèfal.
A la cinquena sessió, es realitzarà una activitat en dues sessions per grups d’experts on es treballaran diverses malalties del sistema nerviós. Una primera part serà per cercaran la informació i en la següent, hauran de transmetre la informació als companys i es coavaluaran.
Posteriorment, en la vuitena sessió, proposarem una activitat de comprensió lectora de la mentora, sobre una lectura excreta “dels 100 mites de la Ciència”, en concret s’analitzarà el mite “el cervell adult ja no s’hi generen més neurones”. I hauran de respondre unes qüestions.
A continuació, començarem un segon cicle d’aprenentatge on tractarem els sentits. Tindrà una duració de dues sessions i una de pràctiques, centrant-nos en el sentit de la vista. Aquesta sessió es plantejarà amb activitats en cinc àmbits, un per sentit, i tots els alumnes treballaran en grup cada sentit completant unes fitxes. Dues de les sessions tindran una petita part més pràctica i s’usaran vídeos com a recurs.
Totes les activitats estaran dissenyades atenent al tipus de diversitats a l’aula. Des d’alumnes amb dislèxia, amb adaptació per la necessitat d’algun tipus de reforç, fins a alumnes amb intel·ligències i un nivell cognitiu superior al de la seva edat. Per això, totes estan dissenyades amb una àmplia diversitat de canals de transmissió.
Una de les dificultats que preveiem és que no sàpiguen treballar en grups. Preveient aquest fet optarem per planificar els grups de forma heterogènia cognitivament i controlant molt el temps de la tasca. Un altre fet plantejat, és que les avaluacions no seran objectives degut a la diversitat que hi ha, per tant, s’avaluarà segons les capacitats de cadascun.
Hi haurà una avaluació continuada de les activitats; informe de les drogues (5%), informe de les malalties (10%), la seva coavaluació (5%), l’activitat de comprensió lectora dels mites (5%), les fitxes dels sentits (25%), la pràctica de l’ull fisiològic (10%) i la maqueta (30%). També es valorarà l’actitud (10%) mitjançant una graella d’observació. No avaluarem les pràctiques de la dissecció de l’encèfal ni la de l’ull boví.
3
2. COMPETÈNCIES
2.1. Competències generals
❖ Competència comunicativa lingüística, i audiovisual (Sessions d'1 a 11): aquesta
competència es treballarà al llarg de diverses sessions. Els exercicis els quals es treballarà aquesta competència són: una activitat de les drogues on hauran de llegir via internet i redactar un dossier, dibuixar les neurones i l’impuls nerviós i redactar-ne les parts, la recerca d’informació de certes malalties del sistema nerviós i l’explicació oral dels continguts de malalties als companys, una activitat de comprensió lectora científica anomenada els 100 mites on hauran de contestar preguntes i l’elaboració dels fulls de treball de pràctiques, tan la dissecció de l’encèfal com la de l’ull en els sentits utilitzant vocabulari científic aprés.
❖ Competència artística i cultural (Sessions 3 i 12): Es treballarà aquesta competència amb
el producte final de la unitat on hauran de crear una maqueta aplicant-hi conceptes de neurona i impuls nerviós. Es començarà en la sessió que es tracta la neurona i es presentarà dies posteriors al finalitzar la seqüència (sessió 12).
❖ Tractament de la informació i competència digital (Sessions 1, 2, 5, 6, 9 i 10): Al llarg de
tota la unitat s’utilitzarà diverses vegades la competència digital quan s’hagin d’adreçar al Blog que es va crear per penjar informació sobre les activitats al llarg de totes la seqüència didàctica ([email protected]). Treballaran aquesta competència en les activitats de cerca d’informació a internet en l’activitat de les drogues i en l’activitat de les malalties. També usaran el recurs d’internet per a l’activitat dels sentits.
❖ Competència d’aprendre a aprendre (Sessions 1, 2, 3, 5, 6, 9 i 10): Les activitats que es
treballaran aquesta competència són l’activitat de dibuixar la neurona on primer dibuixaran el que creuen i després es comprovarà si és correcta, per tant, serà una activitat d’autoregulació. També es treballarà en les activitats on es treballa en grup per a construir el seu propi coneixement cercant informació per poder contestar a les preguntes, les quals són l’activitat de les drogues, les malalties i la dels sentits.
❖ Autonomia i iniciativa personal (Sessions 1, 2, 5, 6, 9, 10 i 12): La majoria de les activitats
estan dissenyades per fer cerca d’informació de manera autònoma (encara que estigui bastant guiat). En el cas de l’activitat de les drogues, l’activitat de les malalties, la dels sentits i sobretot en l’elaboració de la maqueta.
❖ Coneixement i interacció amb el món físic (Sessions de 1 a 11): En aquesta unitat
didàctica es treballa la relació del sistema nerviós amb l’entorn, és a dir, com es rep la informació de l’entorn, com la processem i com hi responem. Per tant, constantment es treballarà aquesta competència.
❖ Competència social i ciutadana (Sessions 1, 2, 5 i 6): En l’activitat sobre les drogues,
s’observaran i es treballaran els efectes que té aquestes en el cos humà i les conseqüències de prendre substàncies additives perjudicials per a la salut. Tanmateix, es
4
treballaran les malalties del sistema nerviós, moltes de les quals es poden esdevenir d’aquestes substàncies additives. També es farà referència a les repercussions socials d’aquest consum.
2.2. Competències específiques
❖ A partir de coneixement científic adquirit, han de descriure la funció de la relació de l’esser humà amb l’entorn, relacionant-ho amb contextos socialment rellevants, per explicar-los i per fer prediccions de les possibles respostes. (Sessions de 1 a 11)
❖ Utilitzar el coneixement científic per argumentar de manera fonamentada les
actuacions com a ciutadans i ciutadanes responsables, especialment les relacionades amb la addicció a les drogues i els efectes en la salut pròpia i la comunitària en situacions quotidianes. (Sessions 1 i 2)
❖ Comunicar, en llenguatge científic, les idees i les conclusions utilitzant diferents modes
comunicatius, per escrit o oralment. Amb això, fer argumentacions i relacionar-ho amb el model científic estudiat. Això es treballa en la majoria d’activitats, sobretot quan es treballin els sentits en les últimes sessions, els quals, s’haurà d’argumentar per contestar certes qüestions. També es treballarà en l’activitat de la comprensió lectora sobre els mites de la ciència i l’activitat de les drogues. En el producte final de la maqueta també es treballarà i comunicarà les idees amb llenguatge científic. (Sessions de 1 a 11)
❖ Comprendre les malalties del sistema nerviós a partir del contingut científic de
diferents fonts (Internet, Blog, discursos orals, etc.) i disposar de criteris per analitzar-los críticament. (Sessions 5 i 6)
5
3. OBJECTIUS
3.1. Objectius específics dels continguts
✓ Ampliar i consolidar vocabulari científic. Sessió 1 a 11
✓ Identificar els dos tipus bàsics d’estímuls (físics i químics) i les respostes que genera el
cos humà. Sessió 1 a 11
✓ Identificar els components del sistema nerviós com a òrgans coordinadors de diferents respostes. Sessió 1 a 11
✓ Analitzar els efectes de les drogues i els efectes que tenen sobre el sistema nerviós,
l’entorn social i sobre la pròpia salut. Sessió 1 i 2
✓ Construir el concepte de neurona com a unitat bàsica del sistema nerviós. Sessió 3
✓ Conèixer el procés de la sinapsi i el seu paper en la transmissió d’impulsos nerviosos, mitjançant els neurotransmissors. Sessió 3 i 12
✓ Classificar els diferents tipus de moviment segons la implicació des diferents sistemes
central o perifèric, a partir de situacions quotidianes. Sessió 4
✓ Descriure les principals característiques de les diferents malalties del sistema nerviós. Sessió 5 i 6
✓ Interpretar un text científic sobre el mite la destrucció o no generació de neurones
quan som adults. Sessió 8
✓ Caracteritzar els diferents receptors cel·lulars que capten estímuls (interns i externs). Sessió 9 i 10
✓ Interpretar les diferents malalties del ull mitjançant un model d’ull fisiològic. Sessió 11
3.2. Objectius procedimental
✓ Cercar informació de manera crítica i selectiva. Sessió 2, 5, 6, 9 i 10
✓ Treballar en grup de manera cooperativa. Sessió 2, 5, 6, 9 i 10
6
3.3. Objectius actitudinals
✓ Utilitzar el raonament científic per valorar críticament la informació. Sessió 1 a 11
✓ Conèixer la importància de la relació entre el sistema nerviós i el nostre entorn. Sessió 1 a 11
✓ Reflexionar sobre l’efecte que tenen les drogues en la salut. Sessió 1 i 2
✓ Cooperar amb els companys en els treballs grupals. Sessió 1, 2, 5, 6 , 9 i 10
7
4. CONTINGUTS
Al llarg del curs han estudiat diverses funcions com la respiració i la reproducció, per tant, en aquest període del segon trimestre del curs, es començarà amb la relació per tal de completar les funcions i englobar-les per completar el model d’ésser viu. ➢ La funció de relació:
● Estímuls i receptors externs i interns. Sessió 1, 4, 9, 10 i 11
● Recorregut de la informació a través del sistema nerviós. Sessió 1, 3, 4, 7, 9, 10 i 11
● Respostes del sistema locomotor i sistema endocrí. Sessió 1 i 4
➢ El sistema nerviós:
● La neurona i les seves parts. Sessió 3
● El recorregut impuls nerviós, transmissió sinàptica i neurotransmissors. Sessió 3
● Sistema nerviós perifèric, somàtic i autònom (simpàtic i parasimpàtic). Sessió 4
● Diferents parts del sistema nerviós central (encèfal i medul·la espinal). Sessió 4 i 7
● Malalties relacionades amb el sistema nerviós. Sessió 5 i 6
● Mite científic sobre la destrucció i no generació de neurones en l’edat adulta. Sessió 8
➢ Els sentits:
● Tipus de receptors (quimioreceptors, mecanoreceptors, termoreceptors i fotoreceptors). Sessió 9 a 11
● La vista: l’ull, les parts i el seu funcionament relacionat amb el sistema nerviós. Les malalties: miopia, hipermetropia i presbícia. Sessió 9 a 11
● L’oïda, les seves parts i el seu funcionament relacionat amb el sistema nerviós. Sessió
9 a 11
● El gust, les seves parts, els cinc tipus de gustos bàsics i el funcionament relacionat amb el sistema nerviós. Sessió 9 a 11
● L’olfacte, les seves parts i el seu funcionament relacionat amb el sistema nerviós. Sessió 9 a 11
● El tacte, les seves parts, els tipus de receptors sensorials i el seu funcionament en relació al sistema nerviós. Sessió 9 a 11
8
5. SEQÜÈNCIA DE LA UNITAT DIDÀCTICA
Sessió 1
Ø Fase del cicle
Exploració d’idees prèvies del Sistema nerviós.
Ø Descripció i gestió de l’aula Abans de començar les activitats, ens presentarem i presentarem la Unitat Didàctica. Es presentarà el Blog, com a font d’activitats i recursos, les activitats i treballs que es duran a terme, de manera general, i també l’avaluació, perquè els alumnes tinguin en coneixement propi, com es desenvoluparà la UD. La primera activitat de la UD, té una durada de 2 sessions, i la seva finalitat és extreure les idees prèvies dels alumnes.
Consta de dues parts, una individual, per posar en comú les idees principals del sistema nerviós, i l’altra, en grup, per aplicar les idees principals treballades a uns contextos en situacions quotidianes.
➢ Breu introducció a la fase de pràctiques i a la Unitat didàctica (5-10 min.)
Ens presentarem i es realitzarà una breu presentació de la Unitat Didàctica, incloent: activitats, el Blog de recursos i activitats, i l’avaluació. (Annex 1.2.)
➢ Exploració d’idees prèvies (10 min.)
En aquesta sessió, es durà a terme la primera part d’aquesta activitat, que es basa en conèixer què és i com funciona el sistema nerviós. S’utilitzaran preguntes com: què creieu que
és el sistema nerviós? quines cèl·lules el formen? i quins òrgans? com recullen la informació?
com la transmeten? com responen?
S’aniran recollint les intervencions dels alumnes, i després del diàleg general i les respostes generades en veu alta, els alumnes hauran de fer una síntesi de les idees principals i recollir-les individualment, en la pregunta del dossier de l’activitat: Què és el sistema nerviós?
➢ Com actua el sistema nerviós en la vida diària? (30 min.)
Després, els alumnes s’agruparan en grups de 4-5 persones per realitzar la següent part de l’activitat, que està plantejada mitjançant uns contextos quotidians, on s’ha d’analitzar quin paper hi té el sistema nerviós en aquests. Hi ha 6 situacions, per tal de veure quantes més
9
situacions possibles, però per no estar tant de temps, la meitat dels grups faran 3 situacions, i l’altre meitat, les altres 3. Un cop han acabat de debatre-ho entre els membres del grup, i anotar-ho cadascú al seu dossier, serà comentat a classe perquè tothom conegui totes les situacions treballades, destacar les idees principals, i comprovar que està bé. Material i recursos
● Ordinador de classe, projector i connexió a internet.
● Un ordinador amb connexió a internet per grup.
● Dossier de l’activitat de les drogues (Annex 1.1.)
● PowerPoint introductori amb estructuració de la UD (Annex 1.2.)
● Blog: [email protected]
● Web: http://www.hablemosdedrogas.org/exposicion/
● Graella d’observació d’actitud (Annex 1.3.) Atenció diversitat
● Per tal d’ajustar el ritme a les diferents diversitats de la classe (5 alumnes amb dislèxia, i un alumne amb una capacitat intel·lectual superior), aquesta primera meitat de l’activitat serà molt guiada, amb el professor per tal de que ningú es perdi i formulin preguntes de curiositat i d’opinió perquè els alumnes amb més capacitat puguin resoldre les seves inquietuds.
Avaluació – Regulació
● Aquesta activitat serà avaluada i tindrà una ponderació del 5%
● També s’avalua l’actitud amb la graella d’observació (Annex 1.3.) com a totes les sessions, ja que l’actitud envers els companys, el treball proposat i en general, és un valor molt important a desenvolupar. Els alumnes han de percebre que és important aquest valor, per això també s’avalua.
Sessió 2
Ø Fase del cicle
Introducció de coneixements del sistema nerviós (Part I).
10
Ø Descripció i gestió de l’aula
L’objectiu d’aquesta sessió és continuar amb l’exploració d’idees prèvies, conèixer diversos tipus de drogues i analitzar l’efecte que tenen sobre el sistema nerviós i la salut. En aquesta sessió es realitzaran dues activitats.
➢ Introducció a la sessió (5 min) Es realitzarà una breu síntesis de les idees clau de la sessió anterior (com participava el
sistema nerviós en les situacions en context treballades la classe anterior) a mode d’introducció.
➢ Les drogues i el sistema nerviós (35min)
Es visionarà la sala 5 de l’exposició de l’Obra Social La Caixa: Els efectes de les drogues sobre
el sistema nerviós. Es realitzarà amb el projector general tota l’aula, juntament amb el professor, per anar guiant. En aquesta aula, apareixen dos teranyines, la primera, realitzada per una aranya en condicions normals, i l’altra, una teranyina realitzada per una aranya que ha inhalat vapors de la droga al·lucinògena LSD (aquesta és una teranyina incompleta, que no realitza la seva funció).
A continuació es llençarà la pregunta a l’aula: quins efectes tenen les drogues sobre el
sistema nerviós? i anirem recollint les intervencions a la pissarra mitjançant un quadre.
Un cop finalitzada la recollida d’informació (de la taula principal), es refaran els grups de la sessió 1, els que van estudiar la situació concreta. A cada grup se li designarà una droga determinada i es llençarà una altra pregunta a l’aula: en les situacions que se us van plantejar
en la sessió anterior, creieu que hauríeu reaccionat igual estant sota els efectes d’alguna
d’aquestes drogues?
Per contestar amb més coneixement, per grups, hauran de visionar la aula 7 de l’exposició on hi podran trobar l’efecte del es drogues sobre l’organisme (les drogues, riscos per la salut).
Un cop tinguin clars els efectes de la droga que se’ls ha assignat pel context, hauran d’elaborar la resposta que tindrien en la situació concreta sota els efectes d’aquella droga concreta. El que és important és que els alumnes entenguin que les drogues canvien la nostra relació amb l’entorn i per tant, la nostra resposta. Per això, es realitzarà una reflexió final i farem que aquesta activitat sigui escrita, de manera individual en el dossier de l’activitat.
➢ Reflexió de l’activitat (15 min.)
Després de que els grups hagin resolt les seves situacions sota l’efecte de les drogues, el llancen les següents preguntes: Sota els efectes de les drogues: les respostes sobre les
situacions que donaríem, serien adequades? Serien respostes adaptatives? La nostra resposta
posaria en perill la nostra supervivència?
11
Per últim, enumerar les conclusions de l’activitat amb les idees que han anat sortint al llarg de les dues primeres sessions.
Materials i recursos
● Pissarra, ordinador amb connexió a internet i projector, almenys un ordinador amb connexió a internet per cada grup de treball,
● Dossier de l’activitat de drogues (Annex 1.1.)
Atenció a la diversitat
● Com en la primera sessió, es té en compte la diversitat, realitzant una part de treball en grup cooperatiu. Per tant, els alumnes amb més dificultats de nivell cognitiu o dislèxies no hauran de fer la tasca completament individual que els suposaria molt esforç. Conjuntament podran desxifrar alguns conceptes que per si sols no podrien.
● La part de l’aula 5 de l’exposició, es realitza de manera guiada per tal de que segueixin i no es perdin els alumnes. A més, l’enllaç de l’exposició està al Blog, i per tant, si alguna cosa no ha quedat clara a classe, ells hi podrien accedir des de casa.
Avaluació – Regulació
● S’avaluarà el dossier de l’activitat de drogues (Annex 1.1.) a partir d’uns criteris propis establerts (MARINA)
● L’actitud, a partir de la graella d’observació (Annex 1.3.)
Sessió 3
Ø Fase del cicle Introducció de conceptes del Sistema nerviós (Part II).
Ø Descripció i gestió de l’aula
L’objectiu d’aquesta sessió és tornar a explorar i extraure les idees que tenen els alumnes sobre les neurones i el seu funcionament a partir de dibuixos i pàgines web. Amb això, després s’introduiran els conceptes de neurona, les parts que la composen i el recorregut i funcionament de l’impuls nerviós. S’explicarà el treball de la maqueta que hauran de realitzar més endavant.
12
➢ La neurona i l’impuls nerviós a partir de dibuixos (30min) Es llença la pregunta: Com creieu que és una neurona? I els alumnes l’hauran de dibuixar, en un full en blanc, ocupant només la meitat del full, hauran de representar com s’imaginen que és una neurona. Seguidament, els proposarem que busquin a internet, una imatge d’una neurona. Hauran de dibuixar-la correctament al costat de l’altra i posar les parts que la composen (dendrites, axó, cos neuronal i botó sinàptic), a més d’identificar i redactar les diferències entre la que havien dibuixat abans i la de després. Després, mitjançant el diàleg socràtic farem entendre que no només hi ha una neurona al cos humà, n’hi ha moltíssimes i que per tant, dibuixin, ara, com creuen que es fa aquesta comunicació i traspàs d’informació entre neurones. Per tant, seguidament, els farem tornar a dibuixar com creuen que es produeix el traspàs d’informació entre neurones.
Posteriorment, hauran de tornar a cercar alguna pàgina Web on puguin veure el procés de la Sinapsi (transferència d’informació entre neurones). Aquesta vegada nosaltres, mitjançant un PowerPoint aclarirem els dubtes i farem una síntesi dels conceptes que han anat sortint de neurona, impuls nerviós i sinapsi. Tornaran a escriure les diferencies principals.
➢ Síntesi de l’aprenentatge (10min) Amb l’activitat anterior, ara, podrem introduir els conceptes de neurona, les seves parts, la sinapsi (neurotransmissors, neurona presinàptica, espai sinàptic, neurona postsinàptica) i el recorregut de l’impuls nerviós de manera més significativa, a partir d’un PowerPoint.
➢ Explicació de la maqueta de la neurona (10min) Finalitzarem la sessió explicant el treball final i com haurà de ser la maqueta, establint els grups de treball per realitzar-la (grups segons desdoblament).
Materials i recursos
● Fulls blancs.
● Ordinador amb connexió a internet per alumne o cada dos alumnes.
● PowerPoint de síntesi (Annex 3.1.).
● Vídeo procés sinapsis: https://www.youtube.com/watch?v=HKt97QYaolU
13
Atenció a la diversitat
● En aquesta activitat, es fa ús del dibuix per la creació d’uns nous conceptes. També es treballa mitjançant preguntes, mitjançant el PowerPoint amb imatges. Finalment es fa una síntesi del concepte de sinapsi, es realitza la visualització d’un vídeo per aclarir el procés.
● A més a més, ells tenen els materials en el quadern de treball (per tant se’ls podrien llegir). És a dir, que l’activitat conté diversos inputs, que pot ser molt positiu de cara al tractament de la diversitat, perquè no tots els alumnes tenen facilitat d’incorporar l’aprenentatge de la mateixa manera, per tant, s’adapta a la diversitat.
Avaluació – Regulació
● L’activitat dibuixar les neurones i després comprovar si ho han fet correctament és una activitat d’autoregulació.
● L’actitud, a partir de la graella d’observació (Annex 1.3.)
Sessió 4
Ø Fase del cicle Introducció del sistema nerviós central (SNC) i el perifèric (SNP) (Part III).
Ø Descripció i gestió de l’aula L’objectiu d’aquesta sessió és introduir els conceptes de Sistema Nerviós Central (SNC) i els del Perifèric (SNP). Amb aquests, farem una estructuració d’idees i síntesi de tots els conceptes. Després proposarem situacions quotidianes i el alumnes, hauran de participar sobre quin tipus de moviment creuen que correspondria, moviment reflex o involuntari, o bé voluntari. Posteriorment es posarà un vídeo d’un cas real de lesió medul·lar per relacionar el sistema nerviós central i el perifèric amb un trastorn. Aquest últim cas, també, ens servirà per presentar la següent sessió sobre les malalties i trastorns del sistema nerviós.
➢ Estructuració i síntesis del SNC i SNP (35min) Iniciarem la sessió fent una síntesi del procés de relació i introduirem el Sistema Nerviós Central i Perifèric (SNC i SNP).
Es presentarà el sistema nerviós central (encèfal i medul·la espinal) s’identificaran els òrgans i teixits components del SNC mitjançant una presentació Power Point (Annex 4.1) amb imatges. Dins el Sistema nerviós perifèric, es poden distingir el Sistema nerviós somàtic i
14
l’autònom, i es diferenciarà d’aquest últim, el simpàtic, i el parasimpàtic, relacionant-los amb algun dels contextos de la tasca de les drogues de les primeres dues sessions. Dins del somàtic, llavors, també s’explicaran i diferenciaran els actes voluntaris i els actes involuntaris o reflexes. Posteriorment iniciarem una activitat on proposarem exemples d’actes reflexos i els moviments. Aleshores, a partir de situacions quotidianes que anirem plantejant hauran de decidir a mà alçada el corresponent acte o moviment plantejat. Els exemples de situacions poden ser: toques una espelma i de cop treus la mà, o vols xutar la pilota a un company que
juga a futbol amb tu. Així ens assegurarem finalment que tots comprenguin la diferencia entre un acte voluntari, involuntari i reflex. Un cop queda clar, amb les situacions proposades, i no s’equivoquen, es dedicaran els últims 15 minuts de classe a fer una síntesi de les idees generals, incloent els conceptes teòrics que explica la distinció entre aquests processos nerviosos. Haurà de quedar clara la diferència entre els moviments involuntaris i voluntaris, i també entre els moviments del sistema autònom.
➢ El sistema nerviós central. El testimoni d’Isidre Esteve (10’) Es presentarà un vídeo d’un un cas real d’un motorista de ral·lis, l’Isidre Esteve, que va patir una lesió medul·lar permanent i es va quedar en cadira de rodes (Annex 4.2.) A partir del visionat d’aquest, es llençaran algunes preguntes: quina lesió ha patit? perquè
no té sensibilitat de cintura en avall? I es relacionarà amb el tema tractat del sistema nerviós central i el perifèric. Material i recursos
● Ordinador amb connexió a internet i el projector.
● PowerPoint del SNC i SNP (Annex 4.1.)
● Web vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=MNJSIsRd5EA
Atenció diversitat
● Es proposaran situacions quotidianes i entre tots anirem construint coneixement, així ajudarem a aquells alumnes que tinguin un baix nivell cognitiu.
● Utilitzarem una metodologia de comunicació a mà alçada per afavorir als alumnes que presenten dificultats comunicatives orals.
● Es promourà la participació dels alumnes més tímids amb situacions senzilles
quotidianes.
15
● La informació que se’ls proporcionarà constarà de diversos canals de transmissió; presentacions PowerPoint, imatges i vídeos.
Avaluació – Regulació
● També s’avalarà l’actitud, mitjançant la graella d’observació (Annex 1.3.)
● Es valorarà positivament la participació de l’alumnat quan es plantegin preguntes.
Sessió 5
Ø Fase del cicle Introducció a les malalties del sistema nerviós Ø Descripció i gestió de l’aula
S’iniciarà la sessió fent una breu síntesi del que es va explicar el dia anterior, el sistema nerviós perifèric (somàtic i autònom). En aquesta sessió, els alumnes, en grups d’experts (5 grups) buscaran informació de 3 malalties/trastorns per grup del sistema nerviós. En la sessió següent, l’explicaran a altres companys, també en grups.
➢ Síntesi i recordatori sistema nerviós perifèric (5min) S’acabaran d’enllestir els conceptes del sistema nerviós perifèric, i es realitzarà una síntesi/esquema bàsic amb els conceptes clau de la sessió anterior (SNC i SNP).
➢ Presentació de l’activitat per grups d’experts de les malalties i trastorns del sistema nerviós (10min)
Es realitzaran grups heterogenis (ja estaran fets per nosaltres). S’explicarà l’objectiu del treball, i com es realitzarà. Hauran d’entregar 3 formularis a l’acabar la sessió, un per cada malaltia, així com també s’exposarà l’avaluació i coavaluació tant del formulari com de les exposicions/explicacions als seus companys.
➢ Treball de malalties/trastorns del sistema nerviós per grups d’experts (40min)
Es treballarà en 5 grups de 6 alumnes. Cada grup, tindrà com a mínim 2 portàtils per grup, i se’ls assignarà tres malalties o trastorns del sistema nerviós que hauran d’estudiar cercant-ne
16
informació (al blog se’ls facilita un enllaç d’un recurs de la biblioteca de medicina dels EEUU, que està en castellà, on poden trobar tota la informació de de les diverses malalties). (Annex 5.1.) Els trastorns/malalties a repartir entre els grups seran els següents: Trastorns físics i orgànics: Grup 1: Malalties infeccioses: meningitis i poliomielitis. Grup 2: Epilèpsia, esclerosi múltiple i demència. Grup 3: Malalties neurodegeneratives: Alzheimer i parkinson. Trastorns psicològics: Grup 4: ansietat, trastorn obsessivocompulsiu i depressió. Grup 5: dèficit d’atenció, hiperactivitat i esquizofrènia. Grup 6: anorèxia i bulímia nervioses.
Aquesta organització de les malalties està en un document guia del professor, on hi consta aquesta informació i també els enllaços per cercar la informació sobre els diversos aspectes a treballar (Annex 5.1.).
Els donarem a cada persona del grup, 2 o 3 fitxes per omplir de la informació cercada de cada malaltia, en aquestes, constaran les Causes, símptomes, el diagnòstic, el tractament i la prevenció de la malaltia o trastorn. Aquest formulari s’haurà de realitzar conjuntament tot el grup que s’haurà d’organitzar per acabar-lo abans d’acabar la sessió (tot i que s’haurà de tenir individualment). Al final de la sessió els tres documents (3 malalties) s’enviaran al professor perquè aquest pugui fer la correcció i el retorn abans de la següent sessió de les presentacions. Se’ls dirà que en la següent sessió un expert de cada malaltia s’ajuntarà amb els experts de les altres i formaran un grup, el grup “Base”, en el que hi hauran experts especialitzats en totes les malalties. Hauran de compartir la informació en forma d’explicació al grup, als companys, una presentació molt breu que, com a màxim, podrà tenir una durada de 5 min. en el qual s’hauran de coavaluar entre ells, i la nota, serà una part de la nota final d’aquesta tasca. El formulari de coavaluació (Annex 5.3) se’ls entregarà al final d’aquesta sessió per si volen saber els criteris que consideraran els seus companys per avaluar-los i per començar a pensar o preparar, si volen, amb previsió l’explicació als altres experts.
Material i recursos
● Ordinador amb connexió a internet per alumne o cada dos alumnes.
● Guia del docent per treballar les malalties. (Annex 5.1.)
● Informe de malalties grup d’experts. (Annex 5.2.)
● Coavaluació de les malalties (Annex 5.3.) també penjat al Blog.
17
● Rúbrica per correcció de les malalties. (Annex 5.4.)
Atenció diversitat
● Com que es treballa en grups heterogenis fets pel professor, els alumnes amb més dificultats podran veure’s ajudats per altres alumnes, a més, també, de l’ajuda del professor. El docent, en la realització de les activitats en grup, al llarg de tota la unitat didàctica, anirà per les taules aclarint dubtes i ajudant als alumnes amb dificultats si ho requereixen.
Avaluació – Regulació
● S’avaluarà el formulari que entregui cada grup per la correcció. Amb una rúbrica (Annex 5.4.)
● També s’avalua l’actitud amb la graella d’observació (Annex 1.3.). En els treballs en grup i cooperatius, l’actitud és molt important pel correcte funcionament del grup i per aconseguir un objectiu comú.
Sessió 6
Ø Fase del cicle Estructuració i síntesi de les malalties i trastorns del sistema nerviós.
Ø Descripció i gestió de l’aula
Abans de la sessió, els haurem fet el retorn als grups d’experts, dels formularis de les malalties ja corregits, per tant, ells ja els tindran la informació, abans de la sessió per presentar als seus companys en grups base (grups on hi ha un expert representant de cada grup d’experts). Es formaran 6 grups base, i els alumnes hauran d’explicar, en uns 5 minuts, molt breument, les malalties que van treballar en la sessió anterior. En aquestes breus explicacions, els alumnes realitzaran una coavaluació (Annex 5.3.) per tal d’avaluar tant l’explicació com el treball dels companys de grup.
➢ Síntesi/esquema de la sessió i hàbits saludables (15’)
Finalment es realitzarà una síntesi de totes les malalties que s’han anomenat i se’n proposarà algun exemple més. També es realitzarà una breu reflexió sobre els hàbits saludables per el correcte funcionament del sistema nerviós.
18
Material i recursos
● Dossier malalties grup d’experts (Annex 5.2.)
● Fitxa coavaluació (Annex 5.3.)
Atenció diversitat
● Es treballa en grup i això facilita el treball cooperatiu on els alumnes amb més dificultats es poden veure recolzats amb els que tenen més facilitats.
● Els grups son heterogenis i experts en el seu camp (les seves malalties), per tant tenen la responsabilitat d’explicar la matèria als seus companys de la millor manera que puguin.
● El docent, al llarg de tota la sessió, anirà per les taules aclarint dubtes i ajudant als alumnes amb dificultats si ho requereixen.
Avaluació - Regulació
● Mitjançant la explicació o presentació en grups reduïts, tothom participa, i així ens
assegurem que tothom participa al procés d’aprenentatge. A més, es realitzarà una coavaluació de les presentacions mitjançant una pauta que se’ls entregarà als alumnes i s’hauran d’avaluar entre ells.
● L’actitud, mitjançant la graella d’observació (Annex 1.3.)
Sessió 7
Ø Fase del cicle Estructuració i aplicació dels conceptes del sistema nerviós central.
Ø Descripció i gestió d’aula Es realitzarà una pràctica al laboratori de la dissecció d’un encèfal de xai per a tractar visualment els conceptes del sistema nerviós central, tan les parts (cervell, cerebel i troc encefàlic) com la disposició de la substància gris i blanca (del encèfal i de la medul·la espinal).
19
➢ Dissecció del cervell de xai (40’) S’organitzaran en grups de 3-4 alumnes els quals tindran cadascun un encèfal de xai. L’objectiu és identificar les parts treballades en la sessió 4, quan es va explicar el SNC (sistema nerviós central), i en el que hauran d’identificar, les parts (medul·la espinal i encèfal) i la disposició de les substància blanca i la grisa. Per fer-ho de forma ordenada i conjuntament anirem seguint el full de treball que els hi donarem (Annex 7.1) on hauran de contestar unes preguntes de les parts del SNC. El docent anirà guiant la pràctica en tot moment i passarà pels grups per comprovar que hagin visualitzat totes les parts.
➢ Síntesi dels conceptes treballats (10’)
Un cop ja han visualitzats i fet tot el full de treball, dedicarem els últims deu minuts en passar amb suport PowerPoint unes imatges del encèfal de les parts que han vist anteriorment. Així ens assegurarem un cop més que hagis vist totes les parts estudiades.
Material i recursos
● Encèfal de xai, pinces, safata de plàstic, tisores i bisturí.
● Full de treball de la pràctica (Annex 7.1.)
● PowerPoint per síntesis (Annex 7.2.)
● Vídeo on s’ha extret la idea de la pràctica i les imatges per crear el Power Point; https://www.youtube.com/watch?v=J2OsdbIoWpo
Atenció diversitat
● Farem grups heterogenis perquè treballin amb els encèfals. Tindran un cada tres persones.
● El full de treball serà diversificat i hauran de respondre preguntes escrites o dibuixar el que observin.
Avaluació – Regulació
● No hi haurà avaluació del full de treball
● Serà una activitat de regulació al fer una aplicació, i es comprovarà que tots hagin observat les parts del encèfal. Per tant, comprovaran els aprenentatges adquirits.
20
Sessió 8
Ø Fase del cicle
Activitat d’aplicació mitjançant una comprensió lectora.
Ø Descripció i gestió d’aula L’objectiu d’aquesta sessió és de realitzar una activitat de comprensió lectora on es treballarà el mite que diu que les neurones no es regeneren un cop s’han mort. És una activitat útil per treballar vocabulari científic en relació al sistema nerviós. Un cop llegit el text, hauran de contestar a unes qüestions. L’activitat engloba diversos temes treballats anteriorment en la unitat, com per exemple el terme de neurona i algunes malalties del sistema nerviós. Per tant, és una activitat de comprensió lectora adequada per realitzar al final de la UD. ➢ Lectura i qüestions (40’) Els alumnes estaran disposats als seus lloc habituals i agafaran el full de l’activitat dels mites del seu dossier. Individualment els hi demanarem que llegeixin el text. Un cop acabat comentarem si tenen dubtes sobre la lectura, si algun concepte no queda força clar. I tot seguit els hi direm que contestin de manera individual les preguntes que tenen al darrera (Annex 8.1).
➢ Síntesis (10’) Un cop han finalitzat les preguntes comentarem les respostes a les preguntes pe veure si tots els alumnes han entès el text adequadament i per comentar el que pensen sobre el mite de les neurones. Material i recursos
● Full de l’activitat de comprensió lectora del 100 mites (Annex 8.1.)
● Rúbrica de correcció de l’activitat dels mites (Annex 8.2.) Atenció diversitat
● Les preguntes realitzades en el full estan adaptades pels alumnes amb dificultats de comprensió o dislèxies.
Avaluació – Regulació
● Avaluarem el full de preguntes al final de la sessió perquè ens interessa tenir també notes d’una activitat realitzada individualment. (Annex 8.2.)
21
● Farem una síntesis final perquè els alumnes s’autoregulin i comentin les respostes de manera col·lectiva.
Sessió 9 i 10
Ø Fase del cicle
Inici segon cicle d’aprenentatge, els sentits. Exploració i introducció dels sentits.
Ø Descripció i gestió d’aula L’objectiu d’aquestes dues sessions serà treballar els sentits. En la sessió nou es treballaran 2 o 3 d’ells i en la pròxima sessió la resta. S’establiran àmbits a l’aula, cinc àmbits, una per sentit i agrupant als alumnes en grups de 5-6 alumnes per contestar un dossier individual de manera cooperativa.
➢ Inici d’activitat i objectius de sessió 9 (10min.) Per iniciar aquesta sessió dedicarem 10 minuts a comentar com organitzarem les dues pròximes sessions per a treballar els sentits. Es faran cinc grups heterogenis de 5-6 persones. Els hi remarcarem quins són els principals objectius que volem aconseguir treballant els sentits i els hi ensenyarem detalladament com hauran de desenvolupar les diferents fitxes segons el sentits que els hi toqui treballar perquè hi haurà unes parts pràctiques en el cas del sentit del gust i el tacte. Tanmateix els guiarem d’on poden extreure la informació necessària per contestar les fitxes (dossier de classe i Blog). Finalment, hauran de completar totes les fitxes (5 en total, una per sentit) i puntuaran.
➢ Treballem els sentits Sessió 9 (40 min.) i Sessió 10 (40 min.) Cada grup començarà amb un dels sentits. Hi hauran de completar la fitxa on hi hauran un parell de preguntes (idees prèvies) perquè hi pensin de manera reflexiva cadascun. També treballaran els aspectes anatòmics dels òrgans i hauran de descriure el recorregut de la informació des de que es rep fins al cervell. En aquesta sessió es treballarà un parell o tres sentits si dóna temps de fer el canvi. Sempre respectant la part individual que serà només per idees prèvies. Posarem el temps a la pissarra i els hi direm que no es poden adormir que tenen un temps assenyalat i que han de completar la fitxa perquè puntua que es faci a temps. Les fitxes dels sentits seran força diverses, algunes tindran un petit text complementari. En alguns casos hi ha preguntes relacionades amb el sentit què s’està treballant i també hi hauran preguntes d’ampliació o preguntes extres. Per tant, no tots tenen el mateix estil ni la mateixa manera de respondre. Està diversificat per evitar la monotonia (Annex 9.1 fins 9.5).
22
➢ Síntesi final dels sentits per posar nom als receptors! (10min.)
Un cop han treballat els sentits farem una síntesi conjuntament del funcionament dels receptors. D’aquesta manera repassarem cada sentit de forma general clarificant com processem la informació i posant nom els tipus de receptors (mecanoreceptors, quimioreceptors i termoreceptors). Material i recursos
● Fitxes dels sentits (Annex 9.1., 9.2., 9.3., 9.4. i 9.5.)
● Gots amb aigua i sucre, aigua i cafè, aigua i llimona. Bastonets.
● Tap de suro i 3 agulles. Atenció a la diversitat
● Els grups seran heterogenis (formats per 6 alumnes) de manera que entre ells podran ajudar-se cooperativament.
● Hi haurà atenció personalitzada a tots aquells alumnes que tinguin dificultats, principalment als cinc alumnes amb dislèxies.
● El dossier estarà dissenyat amb diferents tipologia d’activitats per afavorir aquells alumnes que presentin dificultats cognitives (imatges, esquemes, dibuixos i vídeos).
● Els dossier estarà adaptat per aquella alumnes amb dislèxies. Amb respostes més concretes i senzilles i en comptes d’explicar o descriure el funcionament de com es rep la informació es donarà l’opció de que ho dibuixin.
● La informació que els hi proporcionarem constarà de diversos canals de transmissió; Esquemes, imatges i vídeos.
Avaluació – Regulació
● S’avaluarà els dossiers realitzats en cada sentit de manera individual encara que s’hagi treballat en grup, així cadascú haurà treballat. I tindrà una ponderació del 5% cadascuna i cada pregunta tindrà una puntuació. (Totes les fitxes valdran un 25% en total).
● S’avaluarà la cooperació dins dels grups i l’actitud general que s’observarà amb una graella (Annex 1.3.).
23
● També es valorarà que acabin les fitxes a l’hora de fer els canvis d’àmbits, fet que es veurà reflectit en l’elaboració completa de la fitxa.
Sessió 11
Ø Fase del cicle
Aplicació dels sentits
Ø Descripció i gestió d’aula En aquesta sessió realitzarem dues pràctiques de l’ull (sentit de la vista) per tal d’observar i analitzar tots els conceptes treballats en l’activitat de les sessions anteriors. En aquesta sessió es realitzarà una dissecció d’un ull de bou, i també, s’experimentarà amb un model d’ull humà facilitat pel CDEC. Es realitzaran 2 grups heterogenis dels 15 alumnes del desdoblament (de 7-8 alumnes per grup). Un d’ells farà, durant 20 minuts la dissecció d’un ull de bou i l’altre meitat del grup treballarà amb un model fisiològic d’ull humà. Quan hagin passat els 25 minuts, els 2 grups canviaran de tasca, de manera que els 2 treballaran les dues activitats. Cada part de la pràctica tindrà un full de treball amb preguntes que hauran de respondre amb la pràctica (Annex 11.1 i 11.2).
➢ Simulació d’ull humà (20-25 min.)
Mitjançant preguntes els alumnes hauran d’identificar les diverses parts que formen l’ull en el model, ja que ho hauran treballat a l’aula les sessions anteriors. Després, realitzaran l’informe d’activitats de les pràctiques, amb preguntes relacionades amb la fisiologia de l’ull i també amb les malalties o trastorns que presenta (Annex 11.1.).
➢ Pràctica de la dissecció de l’ull boví (25 min.)
Es farà la dissecció de l’ull boví i a mesura que s’hagi obrint s’observaran cert detalls que hauran de respondre en el qüestionari. L’objectiu és que observin com és un ull en realitat i identifiquin les seves parts ja treballades i per un altre costat és comprovar com en la retina les imatges es veuen al inrevés i com el cristal·lí és una lent que enfoca i amplia la imatge. (Annex 11.2.).
Material i recursos
● Ull prestat del CDEC, lents (còncava i convexa), xeringues, muntatge ull.
24
● Full de pràctiques de l’ull fisiològic (Annex 11.1.)
● Ull de vaca, pinces, tisores, bisturí, guants de làtex, safata i paper de diari.
● Full de pràctiques de l’ull boví (Annex 11.2.)
● Vídeo recurs: https://www.youtube.com/watch?v=ZM6VAwTa4j4
Atenció a la diversitat
● Els dos grups seran heterogenis (formats per 7-8 alumnes) de manera que entre ells podran ajudar-se cooperativament.
● Hi haurà atenció personalitzada a tots aquells alumnes que tinguin dificultats i distraccions per seguir les classes, al ser un grup més reduït.
Avaluació – Regulació
● S’avaluarà els fulls de pràctiques amb una ponderació del 10%. Ho hauran de completar individualment.
● S’avaluarà el comportament i el saber estar del laboratori amb la graella d’observació (Annex 1.3.).
25
6. Criteris generals d’atenció a la diversitat
● En aquesta aula, hi ha 5 alumnes amb dislèxia, i d’altres que necessiten reforç. A més
hi ha un noi que té un nivell cognitiu superior al curs al que es troba. Per tant, l’atenció a la diversitat pel que fa al nivell cognitiu, en aquest grup, serà molt important.
● El docent, en la realització de les activitats en grup, al llarg de tota la unitat didàctica, anirà per les taules aclarint dubtes i ajudant als alumnes amb dificultats si ho requereixen.
❖ Atenció als diferents nivells cognitius:
● Al llarg de la Unitat Didàctica hi haurà diverses activitats que es treballaran en grup, on els alumnes hauran de fer recerca, debatre, o resoldre problemes de contextos. Aquests grups es realitzaran de manera heterogènia per tal de facilitar la construcció del coneixement i fomentar el treball cooperatiu, afavorint als alumnes que tenen un nivell cognitiu més baix.
● S’atendrà a aquells alumnes que tinguin dificultats, en l’expressió oral, escrita i en la
comprensió lectora.
● En les pràctiques i en algunes activitats de classe, es dividirà el grup per tal de poder atendre millor les necessitats de l’alumnat.
❖ Diferents transmissions d’informació per atendre a les diferents intel·ligències:
● S’utilitzaran diversos suports TIC de transmissió de coneixement com per exemple, internet, recursos virtuals (exposició drogues) i PowerPoint amb imatges, vídeos i explicacions escrites.
● Tots els recursos, suports i metodologies proposades seran alternades de la manera
més convenient al tipus d’aprenentatge, i per no caure en la monotonia.
● Es proposaran tasques orientades i poc tancades, per tal d’afavorir a la creativitat i autonomia d’aprenentatge dels alumnes, especialment en el cas de la maqueta (producte final).
26
❖ Desinterès per l’aprenentatge:
● Es plantejaran problemes o situacions on l’alumnat haurà de resoldre i relacionar amb els coneixements adquirits, per tal de que relacionin el coneixement amb situacions de la seva vida diària i el considerin més útil i aplicable.
● S’aplicaran diversos contextos d’aplicació per tal de que el coneixement adquirit sigui
proper per l’alumnat.
27
7. Criteris generals d’avaluació
En aquesta Unitat Didàctica, s’avaluaran les activitats proposades a més de l’actitud, i això
tindrà un valor en el segon trimestre del 30%. L’altre 70% s’obtindrà de l’examen trimestral on
englobarà aquesta unitat didàctica conjuntament amb el temari que van realitzar abans. Per
tant, la nostra Unitat Didàctica tindrà un impacte del 30% en la nota global del segon
trimestre. Però cal tenir en compte que l’examen global (70%) serà sobre altres continguts
treballats en ciències naturals, a més de la nostra UD.
● Actitud dels alumnes (10%): es valorarà el comportament a classe, el mantenir-se en
silenci quan el professor explica, respectar els torns de paraula, participació activa, la
cooperació en els treballs grupals i el respecte als companys. També es valorarà la
presentació dels treballs dins del termini establert.
Aquest criteri s’avaluarà mitjançant la graella d’observació.
- La cooperació i respecte amb els integrants dels grups i en general.
- Presentació de treballs a temps
● Treballs i activitats (90%):
o Tasques (60%).
- Dossier de l’activitat del sistema nerviós i les drogues (5%). Avaluat amb
criteris (preguntes complertes i adequades amb el contingut).
- Activitat de les malalties/trastorns del sistema nerviós (15%):
● Informe trastorns/malalties en grup (10%). Avaluat amb criteris
exposats en una rúbrica.
● Coavaluació de la transmissió de coneixements (5%).
- Activitat de comprensió lectora 100 mites de la ciència (5%). Avaluat amb
criteris exposats en una rúbrica).
- Fitxes dels sentits (25%). Avaluat amb criteris (preguntes complertes i
adequades amb el contingut).
- Full de pràctiques de l’ull fisiològic (10%).
28
o Maqueta (30%): Avaluable a través d’una rúbrica
- Conceptes (15%)
- Originalitat i creativitat (15%)
29
8. Connexió amb altres matèries
● Llengua: Al llarg de tota la UD, es realitzaran activitats on es desenvoluparà l’expressió
escrita (per exemple l’activitat de lectura dels mites). A més, també es realitzaran diversos
treballs en grup, com el de les drogues o el de les malalties, on els alumnes s’hauran de
comunicar els uns amb els altres mitjançant l’expressió oral, per la transmissió de
coneixement.
● Educació visual i plàstica: es realitzarà un producte final de la Unitat Didàctica, que es
tracta d’una maqueta o model de neurona, on hauran de quedar plasmats molts conceptes
teòrics treballats a classe (dendrites, impuls nerviós, sinapsi,...) en un treball manual on els
alumnes hauran de posar a prova la seva capacitat creativa mitjançant diverses tècniques i
materials.
● Matemàtiques: Tan en les pràctiques, com en l’activitat de la maqueta, s’haurà de fer ús
de càlculs matemàtics. En el primer cas, al mesurar distàncies en les pràctiques del model
de l’ull per identificar trastorns en la vista, i també, s’utilitzaran proporcions per
exemplificar la mida de les cèl·lules del sistema nerviós. Després, a l’hora de fer la
maqueta, s’haurà de fer ús de mesures i proporcions per tal de que quedi adequada i
proporcionada.
● Física: A nivell bàsic es tracten conceptes de la física quan es tracta el sentit de la vista i
com es projecten les imatges a la retina a través de la il·luminació. Tanmateix, en la
pràctica de la fisiologia de l’ull es tracten les malalties de l’òptica amb l’explicació de les
lents correctores.
● Tecnologia: les eines TIC són permanentment presents en la UD, perquè els alumnes
hauran de fer recerca per internet per realitzar treballs en grup i cercar informació via
internet per resoldre les situacions o problemes proposats, per exemple en el treball de les
malalties, on hauran de cercar la informació, per tal de poder explicar-les després als seus
30
companys. En l’activitat dels sentits, també serà necessari el recurs d’internet i eines TIC
per la visualització de vídeos.
A més, en el treball de la maqueta, s’haurà d’utilitzar diversos materials i experimentar
amb el seu muntatge i creació per tal de que siguin idonis per representar el model que es
vol plasmar.
● Educació pel desenvolupament personal i ciutadania: En l’activitat de l’efecte de les
drogues en el sistema nerviós exposant situacions quotidianes, es fomenten els valors
fonamentals de la convivència i la responsabilitat cívica en relació a l’entorn. L’objectiu és
que siguin conscients de la responsabilitats dels actes dels joves i les conseqüències que
poden tenir, aconseguint que siguin crítics i prenguin decisions correctes envers el consum
de drogues. Tanmateix, es tractaran les implicacions socials del consum de drogues i les
malalties del sistema nerviós.
31
9. Annexos
Annex 1.1 Activitat drogues
ACTIVITAT 1: Les drogues i el sistema nerviós
Aquesta activitat consta de 4 blocs, els dos primers s’han de realitzar de manera individual, i
els altres dos en grup, però tots ells són importants per aconseguir l’objectiu final, que és
entendre el funcionament del sistema nerviós i l’efecte de les drogues aquest. El sistema
nerviós, sota els efectes de les drogues, no actua de la mateixa manera que en les condicions
normals. Per fer-ho, utilitzarem un recurs de l’Obra Social la Caixa, l’exposició sobre el sistema
nerviós i les drogues, un recurs que es troba també de manera virtual a l’enllaç facilitat al Bloc
de recursos i activitats.
1er Bloc: El sistema nerviós i el nostre entorn (realitzar en grup)
❖ Després de discutir durant una estona, tota la classe, sobre diversos aspectes i del sistema nerviós i presentar-ne les idees prèvies, responeu la següent pregunta:
● Quina funció té el sistema nerviós?
❖ Ara es proposen una sèrie de situacions en les que haureu de proposar com les resoldríeu:
Situació 1: Ets a casa sol. T’has fet un ou ferrat per sopar i, quan tornes a la cuina a deixar els plats, te n’adones que t’has deixat el foc encès i que la paella es crema i hi ha una flama molt gran.
Què fas?
Quin paper hi ha tingut el teu sistema nerviós?
32
Situació 2: Avui anant en bicicleta a classe, no has vist que sortit un cotxe d’un aparcament, i ha frenat molt just a prop teu. T’has desequilibrat de la bicicleta i has caigut.
Què fas?
Quin paper ha tingut el teu sistema nerviós?
Situació 3: Ets en una festa d’aniversari d’un amic teu. La persona que t’agrada també ha vingut i, en un moment determinat, s’acosta per parlar amb tu i et convida a fer una volta.
Què fas?
Quin paper hi ha tingut el teu sistema nerviós?
Situació 4: Aquest matí, quan ha sonat el despertador, l’has aturat, sense adonar-te’n per dormir una mica més. Quan tornes a obrir els ulls, son les 7:50h i tens un examen a les 8:00h
Què fas?
Quin paper ha tingut el teu sistema nerviós?
Situació 5: Aquest matí t’has adormit i has hagut de marxar de casa sense poder esmorzar. Tampoc has pogut agafar l’entrepà per l’hora del pati i decideixes aguantar fins al migdia sense demanar res per menjar. Un cop acabades les classes, arriba el migdia i te’n vas cap a casa.
Què fas quan hi arribes?
Quin paper ha tingut el teu sistema nerviós?
33
Situació 6: Estàs jugant un partit de bàsquet, i falten 3 segons perquè s’acabi el partit i tens la pilota i estàs mol ben situat per tirar a cistella.
Què fas?
Quin paper hi ha tingut el teu sistema nerviós?
Bloc 2: les drogues i el sistema nerviós
❖ Ja hem vist com actua el sistema nerviós en situacions de la vida
quotidiana molt diverses. En el següent bloc de l’activitat, visionarem, a
l’aula, l’àmbit 5 de l’exposició, que s’anomena: Els efectes de les drogues
en el sistema nerviós. A continuació, s’anirà recollint la informació
obtinguda en la taula següent:
DROGA EFECTE SOBRE EL SISTEMA NERVIÓS
❖ Creieu que hauríeu reaccionat igual estant sota els efectes d’alguna droga? Ara visionareu,
en grups de treball, l’àmbit 7 de l’exposició: Les drogues, riscos per la salut. En aquest
àmbit s’hi pot trobar l’efecte de les drogues tant en l’organisme com en el vessant
psicològic.
Escolliu una de les drogues estudiades i revisarem l’efecte d’aquesta droga enfront les
tres situacions que s’han treballat anteriorment. Quin efecte tindria el consum d’aquesta
droga sobre el sistema nerviós? I sobra la nostra reacció davant de la situació que se’ns
presenta?
Droga:
34
Situació 1:
Situació 2:
Situació 3:
Bloc 3: Reflexió i conclusions
● Sota els efectes de les drogues:
- Les respostes que donaríem serien les adequades?
- Serien respostes adaptatives?
La nostra resposta posaria en perill la nostra supervivència?
35
Annex 1.2 PowerPoint introducció
36
37
Annex 1.3. Pauta d’observació
GRAELLA D’OBSERVACIÓ N° SESSIÓ: GRUP:
VALORACIÓ OBSERVACIONS
GENERAL
1. Quants alumnes hi ha a la classe?
2. Hi ha molta diversitat (cultural, religiosa,...)?
3. Hi ha algun Pla Individualitzat a la classe?
4. Quan temps porta el professor amb aquest grup classe?
5. Quina diversitat de gènere podem trobar-hi?
ABANS DE COMENÇAR LA CLASSE
6. Treuen el material abans o a l’hora de començar la classe?
7. Porten el material necessari per la classe?
8. Els costa molt fer silenci?
DURANT LA CLASSE
9. Prenen apunts?
10. Pregunten per resoldre els dubtes dels continguts?
38
11. Pregunten per algun interès sorgit/curiositat?
12. Mostren interès per les activitats realitzades?
13. Compleixen amb els deures assignats a casa i a l’aula?
14. Es distreuen amb els companys?
15. Tenen respecte pels seus companys/es?
16. En les activitats per parelles o en grup, ajuden als seus companys?
17. Recullen abans de que acabi l’hora?
La valoració de l’apartat “GENERAL” es realitzarà de manera normal (numèricament). La valoració dels altres apartats es realitzarà segons els següents valors:
1- Mai; 2- Ocasionalment; 3- Freqüentment; 4- Sempre.
39
Annex 3.1 PowerPoint Concepte neurona
40
41
42
Annex 3.2 Rúbrica maqueta
2.5 2 1.5 1
Conceptes (contingut)
Conté representats tots
els conceptes que vàrem dir que havien de
sortir correctament.
Conté representats quasi tots els
conceptes que vàrem dir que
havien de sortir correctament o
algun erroni.
Falten alguns dels conceptes representats o hi ha diversos incorrectes.
Faltes diversos conceptes representats o estan majoritàriament incorrectes.
Vocabulari Científic
Han utilitzat correctament
vocabulari científic i no té
faltes ortogràfiques
S’han deixat d’escriure
algun concepte científic i sense
faltes ortogràfiques
Han utilitzat vocabulari
científic però incorrecta-ment i amb
diverses faltes ortogràfiques
No incorporen vocabulari
científic i/o hi han moltes faltes
d’ortografia
Creativitat Hi ha multituds de detalls i idees
inusuals que embelleixen la seva producció
Agrega algun detall o idea inusual que embelleix la producció
No agrega cap idea inusual que embelleix la seva producció
El treball no mostra idees creatives de cap mena.
Originalitat Material original i molt adequat.
Mostra una idea molt sorprenent.
Materials i idees poc habituals.
Força sorprenent
Materials i idees típiques i algun material poc adequat
Materials utilitzats no són gens adequats.
Idea molt convencional.
43
4.1 PowerPoint conclusions i síntesis
44
45
1
46
47
Vídeo Isidre Esteve: https://www.youtube.com/watch?v=MNJSIsRd5EA
48
Annex 5.1. Guia de l’activitat de les malalties
GUIA ACTIVITAT 5: MALALTIES I TRANSTORNS DEL SISTEMA NERVIÓS
- Repartiment malalties/grups:
Transtorns físics i orgànics: Grup 1: Malalties infeccioses: meningitis i poliomielitis. Grup 2: Epilèpsia, esclerosi múltiple i demència. Grup 3: Malalties neurodegeneratives: Alzheimer i parkinson. Transtorns psicològics: Grup 4: Ansietat, trastorn obsessivocompulsiu i depressió. Grup 5: Dèficit d’atenció, hiperactivitat i esquizofrènia. Grup 6: Anorèxia i bulímia nervioses.
CERCA D’INFORMACIÓ (enllaços al bloc)
(Portar impresa la informació de les malalties per si no funcionés internet).
Enllaços:
● Pàgina web de salut, DMedicina (El Mundo):
http://www.dmedicina.com/enfermedades/neurologicas/
● MedlinePlus (Servei d’informació de la Biblioteca de Medicina de EEUU):
http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/aboutmedlineplus.html
- Buscar al cercador el trastorn corresponent.
- Definir tipus de font: Enciclopèdia mèdica.
49
Annex 5.2. Informe de les malalties
ACTIVITAT 5.1: MALALTIES I TRANSTORNS DEL SISTEMA NERVIÓS
Grup:
Trastorns o malaltia:
● Causes:
● Símptomes:
● Diagnòstic:
● Tractament:
● Prevenció:
50
Annex 5.3. Coavaluació de les malalties
COAVALUACIÓ EXPLICACIÓ/PRESENTACIÓ
- Representants experts:
Grup1: Grup 4:
Grup2: Grup 5:
Grup3: Grup 6:
Criteris d’avaluació
Quin grau d’assoliment Grup1
Grup2
Grup3
Grup4
Grup5
Grup6
Continguts (2)
- Es presenta tota la informació de les malalties (causes, símptomes, diagnòstic, tractament i prevenció) breument. (2)
- No es presenta tota la informació de les malalties però si l’haguessis d’explicar tu, tindries alguna idea de què es tracta cada malaltia. (1,5)
- Els continguts presentats son només alguna característica bàsica i no et permet entendre la malaltia (0,7).
- No s’explica res (0).
Presentació /explicació (2)
- Presentació dels conceptes de manera clara, entenedora, ordenada, sense llegir del paper. (2)
- La presentació és bona, l’entonació normal, s’entenen els continguts tot i que no estan del tot organitzats, es llegeix una mica el paper. (1,7)
- Costa una mica entendre els continguts, es llegeix molt el paper i l’entonació no és massa bona. (1,2)
- No s’entén res, no sé de què m’estan parlant (0)
Temps (1) - S’ajusta al temps (màxim 5 min.) (1) - Passa 1-2 minuts del temps establert (0,6) - Passa de 3 minuts o més (0)
Extres - Conté algun suport visual (fotos, PowerPoint,...) que quedi entenedor i serveixi per entendre millor el contingut (+0,5)
51
Annex 5.4. Rúbrica de les malalties
RÚBRICA ACTIVITAT MALALTIES I TRANSTORNS DEL SISTEMA NERVIÓS
Organització i actitud (graella d’observació) (1,5)
Continguts (8) Presentació del treball (0,5)
S’han organitzat com a grup abans de començar a treballar
(0,25)
Causes (1,6) Es pot respondre perquè apareix la malaltia.
El text està ben redactat, coherent i sense faltes
d’ortografia (-0,1 per falta) (0,5) Tots els membres participen activament en l’elaboració i comprensió de la tasca
assignada (0,5)
Símptomes (1,6) Avisos físics, psíquics i/o socials que la salut es pot veure amenaçada.
Debaten i intercanvien
informació dins del grup (0,5) Diagnòstic (1,6) Probes i exàmens per veure si tens la malaltia.
Han entregat la tasca dins del
temps establert (0,25) Tractament (1,6) En el cas de que en tingui. Si no en té, explicar perquè.
Prevenció (1,6)
❖ La puntuació total és sobre 10 punts, per tant, la nota de grup serà la mitjana de les
notes que obtindrem amb la valoració (mitjançant la rúbrica) dels 3 informes de les
malalties de cada grup.
52
Annex 7.1. Pràctica al laboratori de la dissecció de l’encèfal (50min)
Pràctica de la dissecció de l’encèfal de xai
OBJECTIUS DE LA PRÀCTICA
- Observar i descriure l’anatomia d’un encèfal de mamífer
- Identificar la disposició tridimensional de les estructures cerebrals
- Distingir les estructures més importants.
CONTINGUTS
- Les parts de cervell (externes i internes)
- Les connexions amb els òrgans sensorials.
MATERIAL
- 1 encèfal de xai - 1 cúter, 1 tisores, 1 pinces
- Guants de làtex - Cubeta de dissecció
PROCEDIMENT
Part 1: Anatomia externa
1. Observar l’anatomia externa de l’encèfal. Feu-ho de la cara superior i de la inferior. 2. Observeu també les restes de les meninges que el recobreixen i expliqueu quin aspecte
tenen. 3. Situeu l’encèfal en posició dorsal:
- Fixeu-vos en el cervell: diferencieu els dos hemisferis cerebrals, la cissura que els separa i les seves nombroses circumvolucions.
Indiqueu en l’esquema totes aquestes estructures.
53
Anoteu les diferències i similituds entre les superfícies del cervell i del cerebel.
4. Posar el cervell en posició ventral: - Observar els lòbuls olfactius i els dos nervis òptics (es creuen formant el quiasma
òptic). Sota es troba la hipòfisi. - Observar el bulb i la medul·la.
Indiqueu en l’esquema totes aquestes estructures.
Part 2: Anatomia interna
1. Amb ajut del bisturí separar els dos hemisferis cerebrals fins arribar el cos callós (cos manté units els dos hemisferis). De quin color és?
2. Talleu transversalment el cervell. Distingiu la substància blanca i la gris. Quina posició ocupa cada una?
3. Ara talleu el cerebel. Observareu l’arbre de la vida. Distingir substància gris i blanca. Quina posició té cada una? Ocupen la mateixa posició que en el cervell?
4. Observeu la medul·la. Quin aspecte té? Distingir substància gris i blanca. En quina posició es troben cada una?
54
Annex 7.2. PowerPoint de síntesis
55
56
57
58
Annex 8.1. Activitat de comprensió lectora
Els 100 mites de la ciència
59
● RESPON A LES PREGUNTES:
1.- Quin és el significat del terme “dogma” en el text? A quin dogma es refereix?
2.- Al principi d’estudiar la neurogènesi, on pensaven els científics que aquesta tenia
lloc?
3.- A on pensaven que no tenia lloc la neurogènesi? Indica dues proves d’aquest fet.
4.- De quina manera ha variat aquesta visió? A on es van trobar els primers indicis
d’aquest fet?
5.- Argumenta si, segons el text, la frase següent és o no correcta:
“Gràcies als nous descobriments sobre les cèl·lules mare, avui dia es poden curar
malalties, com l’esclerosi múltiple o les paraplegies originades per traumatismes, que
eren incurables fins fa poc temps.”
60
Annex 8.2 Rúbrica correcció de l’activitat dels 100 mites
Preguntes dels 100
mites Molt bé Bé Malament
1
Ha contestat la pregunta de manera
detallada amb les seves paraules o parcialment
literal (1)
Ha contestat la pregunta de manera literal i s'ha deixat algun detall (0,5)
No ha contestat la pregunta o ha posat
alguna cosa incoherent amb el text (0)
2
Ha contestat correctament a la
pregunta i l'ha descrit amb les seves paraules
o una mica literal (2)
Ha contestat correctament a la pregunta i però no l'ha
desenvolupat (1)
No ha contestat la pregunta o ha posat
alguna cosa incoherent amb el text (0)
3
Ha detectat al text correctament on no
tenia lloc i ha detallat les dues proves de
manera completa (2)
Ha detectat al text correctament on no tenia
lloc i ha comentat escassament les dues
proves (1,5) Si ha comentat només una prova (1,2)
No ha contestat la pregunta correctament però ha detectat alguna prova (0,5) Si ha posat alguna cosa incoherent
amb el text (0)
4
Ha contestat a les dues preguntes de manera
detallada amb les seves paraules o parcialment
literal (2)
Ha comentat les dues preguntes, detectant els
indicis i els ha contestat de manera literal (1,2) No
comenta el canvi de visió però si detecta els indicis i els ha contestat de manera
literal (0,75)
Ha comentat alguna coxa referent als indicis (0,25).
No ha contestat la pregunta o ha posat
alguna cosa incoherent amb el text (0)
5
Ha argumentat correctament la frase
aportant informació del text i paraules pròpies
(3)
Ha comentat la frase fent referència al text però sense argumentar i de
manera literal (1,5)
Ha comentat de forma escassa i sense aportar gaire informació (0,75).
No ha argumentat ni comentat la frase (0)
61
Annex 9.1 Fitxa dels sentits (vista)
Com processem les imatges?
Part Individual:
1 Quin òrgan correspon el sentit de la vista?
2. Un cop treballat el sistema nerviós, com creus que rebem la informació visual?
3. Llegiu el text
Dels cinc sentits físics que posseïm, el de la vista és el que ens dóna més informació i abasta una
distància major. Podem identificar als nostres amics a centenars de metres de distància.
Es diu que els ulls són el reflex de l'ànima però en ells, veritablement, no reflecteix res si no que
s'absorbeix.
Si les imatges no s’enfoquen correctament a la retina, pot esdevenir unes malalties molt conegudes i de
fàcil tractament amb lents. Són la miopia i la hipermetropia. També hi ha un alt percentatge de la
població que té astigmatisme, degut a la incorrecte curvatura de la còrnia que provoca una visió
distorsionada.
Part comuna:
4.
Completa l’esquema consultant diverses fonts (apunts del dossier)
62
5. Quin d’aquests dibuixos correspon a cada malaltia? Compte! Hi ha un de sa! Pista: Mira als apunts on estan les malalties: emmetrop, miopia, hipermetropia i astigmatisme.
5.1. Quina diferencia hi ha entre miopia i hipermetropia?
6. Fes un dibuix esquemàtic del procediment des de que rebem les imatges i com es processa
fins que som conscients. Visualitzar aquest vídeo: http://es.tiching.com/link/93998
63
7. Què és el que més t’ha sorprès del sentit de la vista?
Pregunta extra:
8. Per què creus que les drogues dilaten les pupil·les?
64
Annex 9.2 Fitxa dels sentits (oïda)
Com escoltem la música?
Part Individual:
1 Quin òrgan correspon el sentit del oïda?
2. Un cop hem treballat el sistema nerviós, com creus que rebem la informació sonora?
3. Llegeix el text:
Quan tirem una pedra a l'aigua, apareix a la superfície una sèrie d'ondulacions que es dispersen i
propaguen en totes direccions. El so és exactament això: un ona movent-se, però en l'aire; i arriba a les
nostres oïdes gràcies a que les partícules que componen l'aire vibren i transmeten la seva oscil·lació.
Els sons greus són els que vibren menys i les ones són més lentes, en canvi, els sons aguts són les que vibren més ràpid.
Part comuna:
4. Completa l’esquema amb els noms corresponents.
5.1 Posa el nom de les parts de l’oïda. A, B i C.
65
6. Expliqueu o feu un dibuix esquemàtic del recorregut des de que sona la música fins que
l’escoltem. Pots fer esquema del recorregut, dibuix o explicar-ho per escrit.
http://es.tiching.com/link/93995
7. Quina és la funció d’un audiòfon
Pregunta extra:
8. Per què creus que als adolescents se’ls hi diu que es quedaran sords si escolten la música
molt alta?
66
L’òrgan de l’equilibri s’anomena aparell vestibular.
9.Omple aquest esquema a partir dels conceptes del mapa conceptual.
10. Explica que li ocorre a l’òrgan de l’equilibri quan girem com a la imatge.
67
Annex 9.3 Fitxa dels sentits (olfacte)
Com som capaços d’olorar?
Part Individual:
1 Quin òrgan correspon el sentit de l’olfacte?
2. Un cop treballat el sistema nerviós, com creus que rebem la informació olfactiva?
3. Llegiu el text
Aquest és el sentit que ens permet captar les olors. Comparat amb els altres sentits, l'olfacte ocupa un
lloc secundari en la nostra vida. Si ho comparem amb altres mamífers, com els gossos, el de l'humà
apareix com un sentit bàsic i primitiu.
L'olfacte i el gust estan interrelacionats, i això explica per què l'olfacte participa en l'estimulació de la
gana i les secrecions digestives. A més, l'olfacte actua com un detector que ens adverteix de perills com
els gasos tòxics o verinosos, o els aliments en descomposició.
4. Indica dos olors que et siguin agradables i dos que et siguin desagradables.
Agradables Desagradables
- -
- -
Part comuna:
5. Completa l’esquema consultant diverses
fonts (llibre o internet)
6. Explica com podem olorar els diferents aromes. Fes un esquema del recorregut. Visualitza aquest vídeo: http://es.tiching.com/link/93997
68
Annex 9.4 Fitxa dels sentits (tacte)
Contacta amb el món!
Part Individual:
1 Quin “òrgan” correspon el sentit del tacte?
2. Un cop hem treballat el sistema nerviós, com creus que rebem la informació tàctil?
Part comuna:
3. Farem una petita pràctica en parelles. Sense ensenyar-li al teu company agafa el tap de suro i punxa-hi 1, 2 o 3 agulles. Ara col·loca-li a l’esquena i pregunta-li quantes agulles es pensa que hi han. Anota-ho. Després fes-li-ho a un dit de la mà. Ha encertat? __ Ara que ell t’ho faci a tu. Per què creieu què passa això?
4. Poseu 3 exemples de la vostre vida quotidiana que utilitzeu el tacte.
-
-
-
5. Completa l’esquema amb aquests noms; Corpuscle de Paccini-Vater, Corpuscle de Ruffini, Corpuscle de Meissner, Corpuscle de Krauser i Terminacions nervioses lliures
69
5.1 Quins dels receptors anteriors correspon al calor, fred, pressió i contacte.
6. En quina capa de la pell es troben aquests receptors?
7. Expliqueu quin recorregut hi ha des de que hi ha contacte de les agulles a la pell, fins que
t’adones que t’estan punxant? http://es.tiching.com/link/93996
Pregunta extra:
8. Els científics han creat una mà artificial amb el sentit del tacte. Com creieu que funciona?
70
Annex 9.5 Fitxa dels sentits (gust)
Com assaborim els aliments?
Part Individual:
1 Quin òrgan correspon el sentit del gust?
2. Un cop treballat el sistema nerviós, com creus que rebem la informació gustativa?
Part comuna:
3. Farem una petita pràctica. Agafeu un bastonet de les orelles i suca’l dins d’un dels pots. (els pot contenen: aigua + sal, aigua + sucre i aigua + llimona). Posa’t el bastonet sucat a la llengua i localitzar on notes el sabor més intensament. Marca-ho a l’esquema. 4. Quins són els sabors què detectem en els aliments?
5. On es troben aquests sabors?
Marca-ho a l’esquema.
5.1. Coincideix els sabors amb els de la pregunta 3?
5.2. Què representen els punts de l’esquema?
6. Explica o fes un dibuix esquema del recorregut des de que detectem els sabors, per exemple l’aigua amb sucre que heu tastat, fins que ens adonem que és dolç. Visualitza aquest vídeo: http://es.tiching.com/link/93997
71
Annex 11.1. Pràctica de l’ull fisiològic
EL SENTIT DE LA VISTA. L’ull humà
Objectius generals de la pràctica
- Simular a partir d’una maqueta fisiològica la formació d’imatges en l’ull humà.
- Representar a través de la maqueta els diferents defectes de la visió: miopia,
hipermetropia i presbícia (o vista cansada).
- Conèixer l’anatomia de l’ull i la fisiologia de la visió a partir de relacionar el model amb
la realitat.
Continguts
- Les parts de l’ull humà i el seu funcionament.
- Formació d’imatges en l’ull humà.
- Defectes de visió i el seu tractament.
- Característiques de la visió humana i les seves implicacions.
El model fisiològic de l’ull
Objectiu
Analitzar com es formen les imatges d’un objecte en l’ull i entendre què és enfocar.
Material
Model fisiològic de l’ull, un flexo, un paper vegetal i un regle.
Procediment
Muntar el model de l’ull de manera que estigui en la posició d’ull normal. Omplir les xeringues
amb un mínim de 40 ml d’aigua destil·lada cadascuna. Posar la làmpada aproximadament a 1m
de distància de la maqueta i amb un paper vegetal que la cobreixi. Col·locar l’objecte que
conté la “Y”, impresa en el suport de metacrilat i fusta, davant la làmpada. A continuació, anar
introduint aigua amb les xeringues dins la bossa de silicona, fins a aconseguir enfocar
nítidament la lletra.
1. Quin volum d’aigua hi ha dins de la bossa de silicona quan la imatge es veu nítida.
2. Compara la forma i mida de la imatge projectada a la placa posterior amb les de
l’objecte.
72
3. Apropa l’objecte a l’ull i descriu què passa amb la imatge. Ha variat la seva mida? Què
has de fer per tornar a veure la imatge nítida?
4. Allunya l’objecte de l’ull, descriu què passa. Ha variat la seva mida? Què has de fer per
tornar a veure la imatge nítida?
5. Després del que has fet, quina conclusió treus sobre el que significa enfocar?
6. Com varia la bossa de silicona a l’enfocar una imatge?
Els defectes de la visió: la miopia, la hipermetropia i la vista cansada
Objectiu
En l’experiència següent es pretén observar i analitzar 3 defectes que presenta l’ull: la miopia,
la hipermetropia i la presbícia (o vista cansada).
Material
El model fisiològic, la làmpada, el paper vegetal, les lents correctores de -0,5D i +1D, el
quadern i el llapis.
Procediment
Partirem d’un ull en estat normal i que tingui l’objecte enfocat. Per tant, col·locarem la
làmpada a 1m de l’ull aproximadament, el paper vegetal al davant, l’objecte a uns 30 cm de
l’ull i enfocarem l’objecte fins que es vegi nítid al fons de la retina.
Un cop tinguem l’ull normal enfocat, canviarem la forma del globus ocular a la posició de l’ull
miop, quan el diàmetre antero-posterior del globus és més gran, o bé d’un ull hipermetrop,
quan aquest diàmetre és més petit.
Tant en una posició com en una altra descriu què passa amb la imatge sense moure res.
Activitats:
1. a) Anota les distàncies a les que està enfocat l’ull:
Normal (o emmetrop):
Miop:
Hipermetrop:
b) corregir la visió defectuosa de l’ull amb una de les lents correctores. Amb quina lent
correctora has aconseguit enfocar l’ull:
Miop:
Hipermetrop:
73
Annex 11.2. Pràctica de la dissecció de l’ull
Pràctica 11.2 Dissecció d’un ull
MATERIAL
- Cubeta de dissecció, pinces, bisturí, tisores, paper de diari, guants, ganxo per
subjectar l’ull a l’aire i ulls de bou.
PROCEDIMENT
1. Observació externa:
1.1 Situa l'ull de manera que el vegis per la part anterior (com si et mirés).
Observarem que externament està embolicat per una membrana blanca, la
escleròtica, membrana protectora que es torna transparent per davant d'ull, la còrnia.
Has de trobar també l'iris i la pupil·la.
- Fes un dibuix i marca aquestes parts.
2.- Observació interna:
2.1 Talla el globus ocular per la part posterior fent un quadrat. Extreu amb compte la
capa més externa utilitzant un bisturí o les tisores. Aparta la capa del mig. S'observa
ara que l'ull està format per tres membranes. Aquestes tres membranes són de fora a
dins: L'escleròtica, la coroide (rica en vasos sanguinis) i la retina (sensible a la llum i és
en ella on es formen les imatges)
Col·locarem el ull mirant cap avall i col·locarem el paper de diari a la taula.
- Què es veu a la retina?
74
Observa clarament a la part central una taca blanca, sense receptors visuals, és el punt
cec, del qual neix el nervi òptic i al seu torn és l'origen de la retina.
2.2 Entre la retina i el cristal·lí hi ha una massa gelatinosa (humor vitri). La traurem i la
deixarem a la safata. Trobarem un òrgan transparent en forma de lent biconvexa que
es diu cristal·lí, situat immediatament darrere de l'iris.
- Posa el cristal·lí sobre el paper de diari i observa que passa.
- Descriu quina consistència té.
2.3 Treu amb les pinces l’iris (capa en forma d'anell que envolta la pupil·la). Està
foradat per un orifici, la pupil·la, per on entre la llum. Davant està la còrnia, i un líquid
incolor, anomenat humor aquós.
