Un procés d'ensenyament i aprenentatge vital i professional

7/30/2019 Un procs d'ensenyament i aprenentatge vital i professional

1/16

1

UN PROCS DENSENYAMENT I APRENENTATGE VITAL I PROFESSIONAL I TROBADA DE PROFESSORS DE VALENCI. GANDIA, 2012

Laura Santacruz IES Las Lomas, Alacant

1entretants Xarxa Collaborativa dExperincies TIC per a lEnsenyament en Valenci Presentaci a Prezi: http://prezi.com/qmo16dnj1rel/un-proces-densenyament-i-aprenentatge-vital-i-professional/

Apunt i debat a 1entretants : http://1entretants.ning.com/profiles/blogs/i-trobada-de-professors-de-valencia-gandia-2012

Faig classe - sobretot de Valenci, llengua i literatura- al sistema pblic valenci d'ensenyamentdes del curs 2003-2004. Gaireb deu anys - deu cursos- durant els quals he treballat a cinc

centres: l'Escola Oficial d'Idiomes, l'IES Los Alcores, l'IES Laurona, l'IES Ramon Muntaner il'IES Las Lomas, de cinc indrets diferents del Pas Valenci: Elx, San Miguel de Salinas, Llria,Xirivella i Alacant.Vaig ser nomenada funcionria de carrera l'any 2008.

He estat convidada a participar en aquesta I Trobada de Professors de Valenci , organitzadaper l'Ajuntament de Gandia i he acceptat amb un punt d'ardiment, s cert. Tanmateix, ho hefet molt honrada pel convit i animada per qui m'estima, per tamb per la possibilitat de dialogar amb tots vosaltres i amb la doctora Laura Borrs sobre la qesti que ens ha reunit: les TIC ales aules: realitats, mites i propostes de treball.

Aix jo no ho puc fer sin des de la meua experincia personal i des de l'anlisi del meu quefer durant aquests anys en relaci a les tecnologies de la informaci i del coneixement (TIC) i alsprojectes d'aplicaci d'aquestes per a facilitar l'aprenentatge, i transmetre i generar coneixement (TAC).No vos puc fer, doncs, lli de cap tipus i com que, a ms, sc conscient que d'experinciesreeixides en aquest camp n'heu dut a terme a bastament molts de vosaltres i vos hi moveu enmolts casos amb ms bons resultats i sentit que no jo, vull compartir, simplement, ara i ac, elmeu recorregut i demanar-vos, humilment, com tantes altres vegades he fet i -l'he rebut-, l'ajut,per tal d'analitzar aqueix decurs i aprendre, aix, a fer millor i de manera ms efectiva la partque em pertoca de la nostra tasca com a docents i, especialment, com a professors de

valenci, que no s altra, trobe, que la d'ensenyar l'idioma i la tradici literria que s'hiexpressa; fer estimar aquests sistemes d'expressi i de construcci, i ensenyar a fer-los usar efectivament i amb normalitat en el mn actual.
http://1entretants.ning.com/http://1entretants.ning.com/http://1entretants.ning.com/http://1entretants.ning.com/http://prezi.com/qmo16dnj1rel/un-proces-densenyament-i-aprenentatge-vital-i-professional/http://prezi.com/qmo16dnj1rel/un-proces-densenyament-i-aprenentatge-vital-i-professional/http://prezi.com/qmo16dnj1rel/un-proces-densenyament-i-aprenentatge-vital-i-professional/http://prezi.com/qmo16dnj1rel/un-proces-densenyament-i-aprenentatge-vital-i-professional/http://prezi.com/qmo16dnj1rel/un-proces-densenyament-i-aprenentatge-vital-i-professional/http://1entretants.ning.com/profiles/blogs/i-trobada-de-professors-de-valencia-gandia-2012http://1entretants.ning.com/profiles/blogs/i-trobada-de-professors-de-valencia-gandia-2012http://1entretants.ning.com/profiles/blogs/i-trobada-de-professors-de-valencia-gandia-2012http://1entretants.ning.com/profiles/blogs/i-trobada-de-professors-de-valencia-gandia-2012http://1entretants.ning.com/profiles/blogs/i-trobada-de-professors-de-valencia-gandia-2012http://1entretants.ning.com/profiles/blogs/i-trobada-de-professors-de-valencia-gandia-2012http://1entretants.ning.com/profiles/blogs/i-trobada-de-professors-de-valencia-gandia-2012http://1entretants.ning.com/profiles/blogs/i-trobada-de-professors-de-valencia-gandia-2012http://1entretants.ning.com/profiles/blogs/i-trobada-de-professors-de-valencia-gandia-2012http://prezi.com/qmo16dnj1rel/un-proces-densenyament-i-aprenentatge-vital-i-professional/http://prezi.com/qmo16dnj1rel/un-proces-densenyament-i-aprenentatge-vital-i-professional/http://prezi.com/qmo16dnj1rel/un-proces-densenyament-i-aprenentatge-vital-i-professional/http://1entretants.ning.com/


2/16

2

M'haureu d'acompanyar, doncs, a fer un recorregut pel meu periple (auto)formatiu.

-O, capit! E de mi vos voleu cobrir, que de tots quants mals e bns aveu tenguts yo.n s stat archiu, e ara de tan poca cosa me bandejau de vostres secrets? Digau-m'o, yo us clam mer, e no em vullau amagar res que de vs sia. J. Martorell,Tirant lo Blanch

Terapeutes, blogs, timelines, murs, diaris i quaderns acumulen un cert passat que volgudamenthi dipositem. Suficientment versemblant, tanmateix, com per a retornar-nos (escassamentliteraturitzada) la biografia si l'oblidvem?

Partim, doncs, i en una estona retornarem en aquest punt, ja ho veureu... En aquell moment, jo,si ms no, haur comprs qu ha volgut dir el meu viatge.

APODEREM LES VELES

El primer record que en tinc s molt antic, previ a la docncia. Sc una estudiant de filologiacatalana en un aula d'informtica de la Facultat de Filologia de Valncia. Hi he anat -prviareserva- a consultar Internet.Duc una petita llibreta taronja amb pestanyetes, d'aquelles que serveixen per a ordenar-hi enordre alfabtic els nostres contactes i els seus telfons.La professora Rosanna Cantavella, per, ens ha dit que all que hi hem d'anotar i conservar-hisn les pgines web de les institucions i mitjans que ens interessen i que ens puguen ser tilsen la nostra formaci, que n'hi ha tantes que, aviat, no donarem l'abast...

Era el moment de la web 1.0, aquella que no permetia una gran interacci per que ensacostava un gran cabal de notcies i de coneixement.Jo, en aquell moment, ja em sent veritablement meravellada: des del primer instant hi vaigveure un descomunal provedor de recursos i d'informaci.

Tamb des de quasi el primer moment, Vilaweb. Tota la resta em resulta boirosa, oblidada per idntica, per l'existncia d'aquest mitj, no.Durant anys va ser la meua pgina d'inici al navegador.Una descoberta compartida.

La informaci, la informaci en catal i la informaci per a tota la comunitat catalanoparlant -ino, per s, amb una visi autocentrada.

Un model, un indici, una intuci, una prova del que aprendria desprs en la vida 2.0 en relaciamb l's del catal i amb el treball de normalitzaci i de transmissi d'aquest, que tant enscompet i que, per tant, procure sempre tindre present a l'hora de fer classe: en la societat 2.0,la desvertebraci i la anormalitat culturals, sn, tamb, responsabilitat, alhora que simptoma de la conscincia de pertinena/no pertinena a la comunitat, dels individus que la integrem. I ho sn -responsabilitat i simptoma- al marge (i a desgrat, si ms no, en el nostre cas.) de les administracions que ens governen.
http://www.vilaweb.cat/http://www.vilaweb.cat/http://www.vilaweb.cat/http://deconstrucciodelalectora.blogspot.com/2010/06/lectures-atonites-revelacions-imminents.htmlhttp://deconstrucciodelalectora.blogspot.com/2010/06/lectures-atonites-revelacions-imminents.htmlhttp://deconstrucciodelalectora.blogspot.com/2010/06/lectures-atonites-revelacions-imminents.htmlhttp://deconstrucciodelalectora.blogspot.com/2010/06/lectures-atonites-revelacions-imminents.htmlhttp://www.vilaweb.cat/


3/16

3

Tamb, des del principi hi hagu el blog. La lectura de blogs. Pocs records i tamb difusosd'aquest primer estadi. Els blogs de Vilaweb o els directoris de Bitcores i Catapings.

Quan vaig saber-ne per primera vegada no vaig pensar que all fra una possibilitatd'expressi per a mi mateixa; de seguida vaig pensar en alguns altres i els ho vaig voler

explicar, aquests ja hi havien pensat i tenien el seu propi blog (o quasi) en marxa.Gent que admirava i gent que no coneixia encara, que escrivia sobre el mn i, sobretot, detemes que m'interessaven: pas, llengua, literatura. S'obrien finestres. Tantssimes finestres queem permetien mirar el pas, un pas que comenava a veure i en qu comenava a pensar..Des d'ac, aix, aprenia a mirar-me el mn sencer.

En aquest punt, tal vegada, cal que faa un incs: sc valenciana de Valncia; d'origen castell icastellanoparlant. Em va captivar l'expressi de la llengua catalana a l'institut i vaig aprendre aparlar-la de manera fluda i espontnia a la universitat, en l'entorn de la qual vaig comenar ausar-la i a descobrir la cultura i la societat de qu n's representaci.La meua vida diria i la lentitud 0.0 d'entrar en contacte amb aquestes noves i esparsesrealitats que jo cercava, que estudiava i que comenava a viure a travs dels companysd'estudis contrastaven amb la de llibres i discursos, les quals fins aleshores em quedaven lluny,i lluny, en aquests casos, vol dir fum d'estopa i morts trobadoresques a Tripoli...Internet va palliar tot aix des de bell comenament per a mi: em va fer vertader el sentit depertinena en poder gaudir- ne des d'all on em trobava. I, alhora, em va permetre daprendre,de crixer-hi i de construir-me.Hi tinc llogada, doncs, una cambra prpia.

LA MERAVELLA: FLIX (2005-2007)

Aviat vaig gosar de comentar en alguns, els dels amics.Podeu creure que m'imposava aquesta prctica? Fins i tot, en feia esborranys en alguns casos.Sembla ser que ja hi havia latent una voluntat d'escriptura que buscava on fer-se ratlla i un certestupor tamb davant del mitj...No vaig obrir el meu primer blog fins que no em van convidar a fer-ho i, en cert sentit, em vaninsistir -i, una mica, assistir.No hem doblidar doncs aquest paper esperonador i dacompanyament. Ui s, jo ! En canvi, volia, volia, volia; em meravellava tant aquella comunitat que escrivia alsblogs. Cada dia ms gent interessant amb la qual estar o no d'acord per que m'arribava, queem facilitava pensar, aprofundir qestions importants.Perqu, amb quanta gent que realment mera interessant podia topar en el ritme natural delsdies, en una nica ciutat, en aquella nica ciutat d'aleshores?Fou com va voler ser i no m'hi vaig poder resistir. Aix s, des de l'anonimat, des d'un perfilcreat ad hoc que, ara ho s, no mocultava, simplement amagava el meu nom: el Flixi, s clar,un shi adreava des de meravellar-se.blogspot.com i en trobava el sentit en una cita lullianadel Llibre de meravelles :
http://deconstrucciodelalectora.blogspot.com/2010/09/dic-estelles-i-seguesc-el-cami.htmlhttp://deconstrucciodelalectora.blogspot.com/2010/09/dic-estelles-i-seguesc-el-cami.htmlhttp://deconstrucciodelalectora.blogspot.com/2010/09/dic-estelles-i-seguesc-el-cami.htmlhttp://meravellar-se.blogspot.com.es/http://meravellar-se.blogspot.com.es/http://meravellar-se.blogspot.com.es/http://meravellar-se.blogspot.com.es/http://meravellar-se.blogspot.com.es/http://meravellar-se.blogspot.com.es/http://meravellar-se.blogspot.com.es/http://deconstrucciodelalectora.blogspot.com/2010/09/dic-estelles-i-seguesc-el-cami.html


4/16

4

...anava per los boscatges, per munts e per plans, e per erms e per poblats, e per prnceps e per cavallers, per castells, per ciutats; e meravellava's de les meravelles qui sn en lo mn; e demanava o que no entenia, e recontava o que sabia...

les idees del cam, de ladmiraci, de la pregunta, de laprenentatge ja hi eren. Per qu hi

havia en aquell blog que ara em fa recordar-lo? Hi havia -com ha estat sempre des daleshoresarreu on mhe projectat- les meues lectures, hi havia reflexions sobre les all que em marcavala vida o sobre la vida que jo em marcava, i hi havia ja una certa mirada sobre la docncia. Laduna professora que tot just comena -som lany 2005-, shi barregen les observacionsencertades amb els prejudicis de qui pensa que sap molt del que sha de fer a una aula: quatreregles.

Jordi Colomina o la fallcia ad populum Una reflexi sobre les corretges de transmissi de lestndard lingstic al Pas Valenci

Frustraci del cronpio La incomoditat sentida en una activitat formativa, com la que podreu estar sentint vosaltresara...

Rebre lhbit. Ac s que hi ha una reflexi a partir duna activitat extraescolar; el qestionament de lxit of racs daquesta en funci dels hbits previs dels alumnes i de lespai urb que habiten.

Horrorgrafia La pitjor posa dun docent: la de lestupor davant la naturalitat de lerror en el procsdaprenentatge.

Reforma educativa Sobre la funci del mestre dins del sistema (educatiu)

LA DECONSTRUCCI, LA LECTORA (Des de 2006)

Un any i mig desprs dhaver comenat a fer blog, vaig sentir que sexhauria el sentit daquestespai, per no el sentit daquesta prctica. Havia engegar aleshores un de nou, en qumantenia lanonimat -continuava sense sentir-me animada a signar-ho per ara es gestava unaidentitat digital, la de La lectora, que comenava aix la prpia deconstrucci. Necessitava explicar-hi la meua histria lectora i com aquesta em fa i em ref: Porque en el fondo todo es lo mismo: el viaje, el amor, la lectura; una misma aventura donde nuestro paisaje interior se trastorna, ens ha dit Michl Petit.

s en aquest blog, que encara faig, on es veu un canvi de perspectiva docent en la mesura quetamb shi pot resseguir la meua activitat professional a travs de letiqueta quatre regles , quehavia estrenada al Flix .

Tebior Encara la mateixa mirada inflexiva de la Frustraci del cronpio, que ms que no reflectir unaimpossibilitat del sistema parlava duna incapacitat personal encara no superada
http://meravellar-se.blogspot.com.es/search/label/quatre%20regleshttp://meravellar-se.blogspot.com.es/search/label/quatre%20regleshttp://meravellar-se.blogspot.com.es/2005/11/frustraci-del-cronopio.htmlhttp://meravellar-se.blogspot.com.es/2005/11/frustraci-del-cronopio.htmlhttp://meravellar-se.blogspot.com.es/2005/11/rebre-lhbit.htmlhttp://meravellar-se.blogspot.com.es/2005/11/rebre-lhbit.htmlhttp://meravellar-se.blogspot.com.es/2006/06/horrorgrafia_19.htmlhttp://meravellar-se.blogspot.com.es/2006/06/horrorgrafia_19.htmlhttp://meravellar-se.blogspot.com.es/2005/11/reforma-educativa.htmlhttp://meravellar-se.blogspot.com.es/2005/11/reforma-educativa.htmlhttp://deconstrucciodelalectora.blogspot.com/http://deconstrucciodelalectora.blogspot.com/http://deconstrucciodelalectora.blogspot.com/http://deconstrucciodelalectora.blogspot.com/search/label/quatre%20regleshttp://deconstrucciodelalectora.blogspot.com/search/label/quatre%20regleshttp://deconstrucciodelalectora.blogspot.com/search/label/quatre%20regleshttp://deconstrucciodelalectora.blogspot.com/2007/03/tebior.htmlhttp://deconstrucciodelalectora.blogspot.com/2007/03/tebior.htmlhttp://meravellar-se.blogspot.com.es/2005/11/frustraci-del-cronopio.htmlhttp://meravellar-se.blogspot.com.es/2005/11/frustraci-del-cronopio.htmlhttp://meravellar-se.blogspot.com.es/2005/11/frustraci-del-cronopio.htmlhttp://deconstrucciodelalectora.blogspot.com/2007/03/tebior.htmlhttp://deconstrucciodelalectora.blogspot.com/search/label/quatre%20regleshttp://deconstrucciodelalectora.blogspot.com/http://meravellar-se.blogspot.com.es/2005/11/reforma-educativa.htmlhttp://meravellar-se.blogspot.com.es/2006/06/horrorgrafia_19.htmlhttp://meravellar-se.blogspot.com.es/2005/11/rebre-lhbit.htmlhttp://meravellar-se.blogspot.com.es/2005/11/frustraci-del-cronopio.htmlhttp://meravellar-se.blogspot.com.es/search/label/quatre%20regles


5/16

5

On se situa lacci daquesta novella? Encara aquella altra actitud que desconfia de lerr or.

Mono sapiens (II).Una ancdota daula ben eloqent

Precs (1)

La poltica (educativa). La valentia i el treball; ensenyament i aprenentatge. La fe i el martiri. Pensaments sobre la docncia provocats per al literatura.

Dic Estells i seguesc el cam

Anlisi de la prpia histria daprenentatge i ensenyament de manera encapsulada idospuntzeritzada: sinttica, fragmentria per molt productiva, hipervinculada i ambincrustacions de relats i llenguatges diferents; creada sovint en un projecte collaboratiu; en totcas, amb una gran conscincia dels lectors.

Fer blog mha fet aprendre i apoderar -me: s ms descriure i de llegir que no sabia; i s msdescriure i de llegir textualitats que abans desconeixia -la nova literacitat-; s que hi puc trobar una mplia comunitat, que tamb s natural, amb la qual interactue i cree sense cap permsdaccs que la voluntat de fer -ho i la tria i la complicitat personals.

Aix, he comprs que Internet amplifica les possibilitats estructuradores de lectura i d'escriptura.Perqu a la pulsi creadora i a la necessitat de relat i de saber de laltre i del mn no hi calenpermissos ni vist-i-plaus; perqu s molta la productivitat -i de vegades ms aprofundit el sentit-de les textualitats que s hi proposen i perqu la privadssima experincia que sn totes dues -lectura i escriptura- troba un nou context per a significar-se.Hi puc, doncs, dotar-hi de ms sentit la vida i dotar de nous sentits la lectura. Aquestes no

mantenen una relaci dalternana sin didentificaci; recordeu all dels llibres no supleixen lavida per aquesta tampoc no els llibres, que aforismava Fuster?

En aquest sentit, i en el meu primer perode a la xarxa vull destacar aquests petits homenatgesliteraris habituas en el meu viure que han trobat en el llenguatge 2.0 una expressi total i nosegmentada, plana.De amore Flor claustral Foc mortal Ser (o sser)[-hi], 82; voler, 102; viure, 101.

Sn exemple de certes possibilitats de reelaboraci - i dacci- en la meua relaci amb el mn,la literatura i les noves tecnologies. Transmeten la centralitat que ocupen en el meu viure; empermeten presentar la literatura, la lectura literria com una experincia estructural, que fasentit en els meus dies de cada dia i, a ms, ben intensa; i no, simplement, com una cosa msde la vida que no es vincula amb all ms substancial daquesta.
http://deconstrucciodelalectora.blogspot.com/2008/03/on-se-situa-lacci-daquesta-novella.htmlhttp://deconstrucciodelalectora.blogspot.com/2008/03/on-se-situa-lacci-daquesta-novella.htmlhttp://deconstrucciodelalectora.blogspot.com/2009/01/mono-sapiens-ii.htmlhttp://deconstrucciodelalectora.blogspot.com/2009/01/mono-sapiens-ii.htmlhttp://deconstrucciodelalectora.blogspot.com/2009/04/precis-1.htmlhttp://deconstrucciodelalectora.blogspot.com/2009/04/precis-1.htmlhttp://deconstrucciodelalectora.blogspot.com/search/label/quatre%20regleshttp://deconstrucciodelalectora.blogspot.com/search/label/quatre%20regleshttp://deconstrucciodelalectora.blogspot.com/2010/09/dic-estelles-i-seguesc-el-cami.htmlhttp://deconstrucciodelalectora.blogspot.com/2010/09/dic-estelles-i-seguesc-el-cami.htmlhttp://meravellar-se.blogspot.com.es/2005/10/de-amore.htmlhttp://meravellar-se.blogspot.com.es/2005/10/de-amore.htmlhttp://deconstrucciodelalectora.blogspot.com/2008/07/flor-claustral.htmlhttp://deconstrucciodelalectora.blogspot.com/2008/07/flor-claustral.htmlhttp://deconstrucciodelalectora.blogspot.com/2008/03/foc-mortal.htmlhttp://deconstrucciodelalectora.blogspot.com/2008/03/foc-mortal.htmlhttp://deconstrucciodelalectora.blogspot.com/2011/08/ser-o-esser-hi-82-voler-102-viure-101.htmlhttp://deconstrucciodelalectora.blogspot.com/2011/08/ser-o-esser-hi-82-voler-102-viure-101.htmlhttp://deconstrucciodelalectora.blogspot.com/2011/08/ser-o-esser-hi-82-voler-102-viure-101.htmlhttp://deconstrucciodelalectora.blogspot.com/2008/03/foc-mortal.htmlhttp://deconstrucciodelalectora.blogspot.com/2008/07/flor-claustral.htmlhttp://meravellar-se.blogspot.com.es/2005/10/de-amore.htmlhttp://deconstrucciodelalectora.blogspot.com/2010/09/dic-estelles-i-seguesc-el-cami.htmlhttp://deconstrucciodelalectora.blogspot.com/search/label/quatre%20regleshttp://deconstrucciodelalectora.blogspot.com/2009/04/precis-1.htmlhttp://deconstrucciodelalectora.blogspot.com/2009/01/mono-sapiens-ii.htmlhttp://deconstrucciodelalectora.blogspot.com/2008/03/on-se-situa-lacci-daquesta-novella.html


6/16

6

Hi ha en aquests quatre apunts una progressi de la multiplicitat de llenguatges usats (de lafotografia al google maps i a lembediment de tuits) ides de lavan personal de les habilitatstcniques del mitj: del processador a lembediment; i del medi: de lhomenatge personal alcomunitari.

Aquests apunts capten diversos nivells de la percepci i de lexperinc ia i els conceptualitzenen un de nou, ms complex, ms significat. Un objecte 2.0 en aquest cas.No s aquest un procs que identifiquem amb la comprensi, amb laprenentatge, amb lageneraci de coneixement, amb lart?No s aix el que maldem per transmetre a laula?

DEL BLOG PERSONAL AL BLOG DAULA (2007-2009)

Potser no amb un objectiu tan ambicis per s amb el de millorar la meua prctica docent imostrar als alumnes les noves possibilitats dun paradigma que -diuen- viuen amb msnaturalitat que no jo, vaig crear un blog daula: (Re)curs daula: http://recursdaula.blogspot.com.es/ El primer apunt del qual era aquest:

Qu s aix? Aix s un blog. Aquest blog es crea com a recurs formatiu i de suport acadmic per a tot el meu alumnat. Es tracta d'una eina que desenvolupar, si ms no a l'inici, les funcions de:

Tauler informatiu: hi trobareu informaci acadmica i relacionada amb el funcionament i les activitas del centre o dels vostres grups; dates de lliurament de treballs, d'exmens, de presentaci de llibretes, etc.

Tauler d'anuncis: s'hi penjar tota mena d'informaci relacionada amb activitas culturals, formatives o d'esbarjo de Xirivella i els voltants de qu en tinguem notcia.

Pissarra: el blog contindr activitats complementries a les de l'aula. Plataforma d'opini: s'hi tractaran qestions relacionades amb la vida i la

convivncia del centre, o temes vinculats amb el treball i la reflexi de l'aula. Inventari de recursos lingstics, literaris i d'alguna altra mena que us ajudaran

en la vostra tasca diria. Aquest s un blog obert als vostres comentaris. D'altra banda, a la barra lateral trobareu la meua adrea de correu electrnic , podeu fer-la servir si teniu qualsevol dubte o consulta.

Alguns apunts que illustren aquests apartats:Jaume I, Ramon Muntaner, Xirivella i el 9 doctubre El bon rei en Jaume Continguts 2C Si no s indiscreci: lentrevista

A lestiu tota cuca... llig!
http://recursdaula.blogspot.com.es/http://recursdaula.blogspot.com.es/http://recursdaula.blogspot.com.es/2007/09/qu-s-aix_07.htmlhttp://recursdaula.blogspot.com.es/2007/09/qu-s-aix_07.htmlhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Blochttp://recursdaula.blogspot.com.es/2007/10/jaume-i-el-9-doctubre-xirivella-i-el.htmlhttp://recursdaula.blogspot.com.es/2007/10/jaume-i-el-9-doctubre-xirivella-i-el.htmlhttp://recursdaula.blogspot.com.es/2008/02/el-bon-rei-en-jaume.htmlhttp://recursdaula.blogspot.com.es/2008/02/el-bon-rei-en-jaume.htmlhttp://recursdaula.blogspot.com.es/2009/05/continguts-2n-eso-3a-avaluacio.htmlhttp://recursdaula.blogspot.com.es/2009/05/continguts-2n-eso-3a-avaluacio.htmlhttp://recursdaula.blogspot.com.es/2008/11/si-no-s-indiscrecci-lentrevista.htmlhttp://recursdaula.blogspot.com.es/2008/11/si-no-s-indiscrecci-lentrevista.htmlhttp://recursdaula.blogspot.com.es/2008/11/si-no-s-indiscrecci-lentrevista.htmlhttp://recursdaula.blogspot.com.es/2008/06/lestiu-tota-cuca-llig.htmlhttp://recursdaula.blogspot.com.es/2008/06/lestiu-tota-cuca-llig.htmlhttp://recursdaula.blogspot.com.es/2008/06/lestiu-tota-cuca-llig.htmlhttp://recursdaula.blogspot.com.es/2008/11/si-no-s-indiscrecci-lentrevista.htmlhttp://recursdaula.blogspot.com.es/2009/05/continguts-2n-eso-3a-avaluacio.htmlhttp://recursdaula.blogspot.com.es/2008/02/el-bon-rei-en-jaume.htmlhttp://recursdaula.blogspot.com.es/2007/10/jaume-i-el-9-doctubre-xirivella-i-el.htmlhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Blochttp://recursdaula.blogspot.com.es/2007/09/qu-s-aix_07.htmlhttp://recursdaula.blogspot.com.es/


7/16

7

Mor una visa es trenca un amor Joan Pla a la Biblioteca Valenciana Pallassades i comentaris dels alumnes.

Jo feia blog i els alumnes el podien consultar a casa. Plantejat, com dic, com una font de

recursos complementria. No s possible consultar- lo a laula i ben difcil durant lhora declasse fer-ho en les poques sales del centre on es podia fer. Mire dempesc ar-me, aix, s,maneres perqu shi passen a fer una ullada: fotografies, pistes sobre exmens, vdeos.

Enriquia la classe o eixamplava el discurs del professor?

Introdua al gnere blog. Facilitava documents i materials de qu

no es pot disposar a l'aula. Paper sociolingstic: circumscrivia els

continguts i la llengua de l'aula en

l'entorn. Disminua la distncia professora-alumnes.

Podia ser consultat per les famlies, quepodien tindre, aix, idea de part del quees feia a laula.

La participaci de l'alumne era mnima;poca interacci perqu no el tenia deprotagonista.

Se centrava en la figura del professor ien la transmissi de continguts

acadmics a la manera tradicional. No shi explotava el potencial del blogcom a espai descriptura per pa rt delalumne.

De vegades no adoptava lescaracterstiques prpies del gnere sind'altres textualitats acadmiques.

El blog, doncs, durant molt de temps en la meua prctica docent com un espai per a lexposicia la qual hi he afegit la de la difusi desdeveniments, novetats editorials, msica, etc., per nocom a espai de creaci - i per tant daprenentage i apoderament - de lalumne.

FAIG VIDA XARCIAL (Des de 2009)

La primera xarxa social de qu vaig formar part va ser Facebook . No lhe fet servir mai com aeina docent i per a mi des del punt de vista de laprenentatge no ha estat rellevant, tot i ser unmitj amb moltes possibilitats en aquest sentit.En canvi, Twitter , una xarxa oberta, assimtrica i molt dinmica ha estat un gran espaidaprenentatge i dapoderamentQu shi pot fer? I qu hi faig:

Difondre informaci i obtindren.

Compartir idees, reflexions i recursos. Fer xarxa: fer visibles les relacions preexistents i crear-ne de noves. Arribar on no puc ser. Participar en nous projectes. Identificar-me, visibilitzar-me, apoderar-me. I testar lescola i la prpia prctica docent.

Es tracta sempre duna cpsula informativa, duna nova textualitat altament productiva quedemana concisi i precisi i a travs de la qual projecte una identitat digital: @lalectora
http://recursdaula.blogspot.com.es/2007/11/mor-una-vida-es-trenca-un-amor.htmlhttp://recursdaula.blogspot.com.es/2007/11/mor-una-vida-es-trenca-un-amor.htmlhttp://recursdaula.blogspot.com.es/2008/01/joan-pla-la-biblioteca-valenciana.htmlhttp://recursdaula.blogspot.com.es/2008/01/joan-pla-la-biblioteca-valenciana.htmlhttp://recursdaula.blogspot.com.es/2007/11/pallassades.htmlhttp://recursdaula.blogspot.com.es/2007/11/pallassades.htmlhttp://www.facebook.com/http://www.facebook.com/http://www.facebook.com/http://www.twitter.com/http://www.twitter.com/http://twitter.com/lalectorahttp://twitter.com/lalectorahttp://twitter.com/lalectorahttp://twitter.com/lalectorahttp://www.twitter.com/http://www.facebook.com/http://recursdaula.blogspot.com.es/2007/11/pallassades.htmlhttp://recursdaula.blogspot.com.es/2008/01/joan-pla-la-biblioteca-valenciana.htmlhttp://recursdaula.blogspot.com.es/2007/11/mor-una-vida-es-trenca-un-amor.html


8/16

8

Enamorada del mitj, nhe ponderat les virtuts all on he pogut, per exemple a la jornadaformativa ComparTIC d1entretants.

1ENTRETANTS s una plataforma de professionals de leducaci que vehiculem lensenyament en valenci. Va

nixer al caliu de les Jornades Carles Salvador, organitzades per ACPV , i ara compta amb msde 500 membres. Constituda tamb com a associaci, ja supera els 40 socis.

QU VOLEM: Compartir experincies docents i reflexionar sobre ls o dess de les TIC com a suport

de lensenyament en valenci. Esdevenir veritables factors de canvi als nostres centres de treball. Treballar collaborativament per a trencar les limitacions organitzatives. Generar propostes amb capacitat reivindicativa per a la introducci i el bon s de les

TIC als centres. Explorar possibilitats metodolgiques. Vertebrar de la comunitat educativa: pares, mares, alumnes i docents. Visibilitzar, dignificar i normalitzar ls del catal a lescola i a la societat valenciana Capgirar a subordinaci del catal al Pas Valenci; millora de la salut sociolingstica

de lidioma. Fer-nos ress dactivitats i notcies dinters per als docents valencians Oferir formaci des del put de vista de compartir experincies i tallers.

Per a mi, ser convidada a formar part del grup que administrava i dinamitzava la xarxa va estar un petit reconeixement a all que fins a aquell moment feia de manera ms aviat individual i haestat tamb una responsabilitat i un projecte engrescador i necessari, en el qual vos convide a

participar.

Hi aprenc i mhi relacione amb persones que mes tan vertaders models docents, la praxi de lesquals em resulta inspiradora; i que en molts casos han esdevingut amics i companys de viatge.

Aix mateix, s a 1entretants que ara aprofundesc les quatre regles iniciades amb el Flix.

MUNTANERTIC (curs 2009-2010)

Coincidir amb Manuel Cardeosa a lIES Ramon Muntaner ha estat una vertadera sort (docent).Treballar amb ell i fer possible la posada en marxa de MuntanerTIC ha suposat, a ms, unabans i un desprs del meu cam professional. Trobada, reflexions i interessos comuns. De lesconverses amb Manuel, dels interessos comuns i de linters per la faena que es feia al centre,es va gestar MuntanerTIC, que va estar un gran repte; viscut com la possibilitat d'engegar lamanera de treballar en un centre que considervem que havia de ser l'habitual i explorada. Vaser un projecte molt illusionador, que va permetre tamb al claustre enderrocar prejudicissobre l's i dess de les TIC. Va implicar molt de treball, d'una banda en la fase prvia (creaci
http://1entretants.ning.com/profiles/blogs/taller-sobre-twitter-ttctic-en-la-iv-jornada-formativa-compartic-http://1entretants.ning.com/profiles/blogs/taller-sobre-twitter-ttctic-en-la-iv-jornada-formativa-compartic-http://1entretants.ning.com/profiles/blogs/taller-sobre-twitter-ttctic-en-la-iv-jornada-formativa-compartic-http://www.scribd.com/doc/24050846/1entretants-PRESENTACIO-i-OBJECTIUShttp://www.scribd.com/doc/24050846/1entretants-PRESENTACIO-i-OBJECTIUShttp://www.scribd.com/doc/24050846/1entretants-PRESENTACIO-i-OBJECTIUShttp://www.scribd.com/doc/24050846/1entretants-PRESENTACIO-i-OBJECTIUShttp://1entretants.ning.com/http://1entretants.ning.com/http://1entretants.ning.com/http://1entretants.ning.com/profile/LauraSantacruzhttp://1entretants.ning.com/profile/LauraSantacruzhttp://1entretants.ning.com/profile/LauraSantacruzhttp://www.netvibes.com/manuelmch#transparencia_docentehttp://www.netvibes.com/manuelmch#transparencia_docentehttp://www.netvibes.com/manuelmch#transparencia_docentehttp://iesramonmuntaner.edu.gva.es/joomla/http://iesramonmuntaner.edu.gva.es/joomla/http://iesramonmuntaner.edu.gva.es/joomla/http://iesramonmuntaner.edu.gva.es/joomla/http://www.netvibes.com/manuelmch#transparencia_docentehttp://1entretants.ning.com/profile/LauraSantacruzhttp://1entretants.ning.com/http://www.scribd.com/doc/24050846/1entretants-PRESENTACIO-i-OBJECTIUShttp://www.scribd.com/doc/24050846/1entretants-PRESENTACIO-i-OBJECTIUShttp://1entretants.ning.com/profiles/blogs/taller-sobre-twitter-ttctic-en-la-iv-jornada-formativa-compartic-http://1entretants.ning.com/profiles/blogs/taller-sobre-twitter-ttctic-en-la-iv-jornada-formativa-compartic-


9/16

9

de serveis), per tamb a l'hora de dotar-los de continguts i de poder comunicar-ne el sentit a laresta de la comunitat educativa.Manuel en va fer un plantejament brillant perqu tots ens hi trobrem cmodes des del punt enqu ens trobvem, perqu hi pogurem aportar all que ja feiem i que era exits i perqupogurem fer-ho en equip. Va dissenyar lestructura digital prvia que entre tots desprs seria

dotada de continguts. Tots dos ens vam posar a crear blogs, calendaris, mashups, vamplanificar els cursos de formaci de professors i famlies i ens hi vam posar...Vaig aprendre molt amb ell: l'exercici de la responsabilitat i de la generositat docents. Lapersistncia. I la reflexi constant sobre all que passa a les aules.La directiva del centre, Jose Luis Carrin, Vicent Peris, Hayde Tumbeiro i Miguel ngel Usachvan estar en tot moment animadors del projecte i el claustre va rebre la proposta amb ganes imolt i bon treball.Tamb Nines Chana, assessora del Cefire de Torrent va estar en tot moment tenint cura delprojecte i de nosaltres.El projecte va ser planificat per estendrel al llarg de diversos cursos, tanmateix les poltiques depersonal de lAdministraci van disgregar lequip de treball i aquest, en part, es va paralitzar.Tanmateix, des del Ram on Muntaner sha continuat per part dalguns professors la lnia detreball apuntada.MuntanerTIC, quelcom dexcepcional!

El Pla de Formaci en Centres s'estructurava en 3 fases:1a Fase De formaci a crrec dels coordinadors. Sessions web 2.0 Continguts:

Introducci a la web 2.0 Navegador Firefox Tot explorant google

Organitzaci i gesti de la informaci: RSS i marcadors socials. Inclusi de vdeo i d'altres documents en pgines web. Blogs i wikis. Google maps. s educatiu de l'udio.

2a Fase Sessions sobre seguretat i privadesa a la xarxa, a crrec d'un ponent extern al centre.3a Fase Sessions de treball per tal d'engegar projectes interdepartamentals de creaci decontinguts a partir de l'enfocament competencial i de les nostres noves competncies digitals.

PUNT DE PARTIDA Centre pblic de lHorta Sud Installacions atrotinades i insuficients Reputaci digital=Web 1.0 Claustre en general sense formaci especfica i coneixement sobre les eines i les

possibilitats 2.0
http://prezi.com/z0-y-4pi7qzn/muntnertic-un-projecte-de-competenciacio-digital/http://prezi.com/z0-y-4pi7qzn/muntnertic-un-projecte-de-competenciacio-digital/http://prezi.com/z0-y-4pi7qzn/muntnertic-un-projecte-de-competenciacio-digital/http://prezi.com/z0-y-4pi7qzn/muntnertic-un-projecte-de-competenciacio-digital/


10/16

10

OBJECTIUS Competenciar digitalment la comunitat educativa Atendre la diversitat del centre Promoure lautonomia de lalumne i desenvolupar -hi la competncia daprendre a

aprendre

Rendibilitzar, prestigiar i visibilitzar la tasca docent

VIES DASSOLIMENT Formaci de la comunitat educativa Creaci de serveis

Ms del 80% del claustre comena a treballar amb Moodle, Google, Blogger, Tumblr, Ning.Tamb ho fan les famlies.

RESULTATS Identitat digital Entorns daprenentatge Wikis Aules virtuals

AVALUACI El 38% dels docents assegura que el curs ha augmentat MOLT l's de les TIC en la

tasca docent. El 54% considera que UN POC i, El 8% l'hi mant perqu ja n'era usuari.

QUANT A LA PROGRAMACI D'AULA DEL PRXIM CURS? Introduir l's de les TIC de forma puntual 54%

Utilitzar les TIC com un recurs ms a utilitzar 15% Aplicar noves estratgies reforades per l's de les TIC 15% No em considere capacitat/da per a introduir les TIC en la meua programaci 0% No considere interessant introduir l's de les TIC en la meua programaci 0% No dispose dels mitjans per a introduir l's de les TIC en la meua programaci 15%

LLEGIMIPIULEM (Des de 2010) QUEDAMOS EN TWITTER PARA LEER?

A partir daquesta notcia compartida a Twitter per Judith Vives, juntament amb Neus Pinartdecidim engegar una iniciativa idntica referida a la literatura catalana. No ens coneixemprviament, tanmateix, funcionem amb efectivitat, i amb criteri i treball hem bastit un espaidanimaci i difusi lectores que tamb t un gran ress meditic i que ha estat guardonat fins itot amb el Premi Blog Catalunya2011 al millor blog corporatiu per lStic.

La dinmica s la segent: triem una obra (hem seleccionat autors darreu del s terrritoris de lallengua catalana, tots els gneres literaris i clssics i obres dautors que ara comencen) en
http://elpais.com/diario/2010/05/31/tendencias/1275256801_850215.htmlhttp://elpais.com/diario/2010/05/31/tendencias/1275256801_850215.htmlhttp://twitter.com/judithviveshttp://twitter.com/judithviveshttp://twitter.com/npinihttp://storify.com/llegimipiulem/llegimipiulem-1-anyhttp://storify.com/llegimipiulem/llegimipiulem-1-anyhttp://www.stic.cat/http://www.stic.cat/http://www.stic.cat/http://www.stic.cat/http://storify.com/llegimipiulem/llegimipiulem-1-anyhttp://twitter.com/npinihttp://twitter.com/judithviveshttp://elpais.com/diario/2010/05/31/tendencias/1275256801_850215.html


11/16

11

creem una etiqueta i fem la proposta de lectura. A partir de la data establerta tots elsusuaris/lectors que ho desitgen poden afegir- shi.

El resultat: citacions, valoracions de les obres, imatges que shi associen, enllaos que enparlen i com ms va ms possibilitats 2.0 que enriqueixen lexperincia lectora: crniques a

Storify, llistes a Spotify, grups a Diigo, galeries a Pinterest .

Donar de llegir i compartir la lectura, aix s @llegimipiulem!

He aprs novament la fora de lequip i de la necessitat dexperimentar en tot procsdaprenentatge; la naturalitat de la comunitat lingstica amb qu mhi relacione. Ha estat,doncs, tamb una experincia reeixida de normalitat cultural.

IES LAS LOMAS (DES DE LINICI DE CURS DE 2010)

LIES Las Lomas dAlacant s un centre de la zona nord de la ciutat dAlacant; una part de laciutat que presenta unes caracterstiques socioeconmiques diferenciades de la resta de laciutat. Es tracta duna zona marcada per la p obresa, amb un elevat percentatge de poblaci enrisc dexclusi social. Daltra banda, hi destaca la multiculturalitat de la poblaci. Hi trobem granpresncia de la comunitat gitana, sobretot, en el primer cicle dESO, i, tamb, de poblacionsimmigrades en els darrers vint o trenta anys, des de famlies provinents daltres punts de lEstatespanyol fins a famlies provinents darreu del mn. Predomina, per, la poblaci africana, tantdel mn rab del nord del continent com de la resta de pasos daquest. En alguns casos stracta dalumnes amb un llarg periple migratori propi i/o familiar que, sovint, sha esdevingutabans per altres zones dEuropa i del nostre territori, per sovint es tracta de la primera

generaci valenciana daquestes famlies immigrades.

En les darreres setmanes del curs 2011-12, vam conixer a travs del parlament de SilviaRamrez, cap del Pla Integral per a la Zona Nord dAlacant, durant les jornades sobre circ socialcelebrades al barri i que van tindre una de les seus a lIES Las Lomas, que aquesta zonacomprn 6 barris, aix s un 1% de lextensi de la ciutat per un 11,5% del total de la poblacidaquesta. Es caracteritza per la forta presncia de poblaci immigrada. Una primera onada deprocedncia castellana i andalusa al llarg de les darreres dcades del segle passat i una altraonada actual de procedncia, sobretot, africana. En aquest sentit, el percentatge de poblacimigrada a Alacant s del 15%; a la Zona Nord s del 30,77% de mitjana, aquesta, a ms, ssuperior en alguns dels barris que la componen.Es tracta duna zona, juntament amb Carolines baixes i la zona del cementiri, catalogada per lAjuntament com avulnerabl e, amb un atur un 65% superior al de la resta de la ciutat, ambbaixa tasa dactivitat econmica: pocs comeros, que solen tancar i no s n substituts per daltres i que, daltra banda, no atrauen la resta dhabitants de la ciutat. Hi ha un alt nivell dabandonament escolar i un baixssim nivell escolar de la poblaci que laintegra.
http://storify.com/llegimipiulem#storieshttp://storify.com/llegimipiulem#storieshttp://storify.com/llegimipiulem#storieshttp://open.spotify.com/album/1t4RNuWztYFnulNRAprt4lhttp://open.spotify.com/album/1t4RNuWztYFnulNRAprt4lhttp://open.spotify.com/album/1t4RNuWztYFnulNRAprt4lhttp://groups.diigo.com/group/joan-saleshttp://groups.diigo.com/group/joan-saleshttp://pinterest.com/llegimipiulem/lagatera/http://pinterest.com/llegimipiulem/lagatera/http://pinterest.com/llegimipiulem/lagatera/http://twitter.com/llegimipiulemhttp://twitter.com/llegimipiulemhttp://twitter.com/llegimipiulemhttp://twitter.com/llegimipiulemhttp://pinterest.com/llegimipiulem/lagatera/http://groups.diigo.com/group/joan-saleshttp://open.spotify.com/album/1t4RNuWztYFnulNRAprt4lhttp://storify.com/llegimipiulem#storieshttp://storify.com/llegimipiulem#stories


12/16

12

Acabat el curs tamb vam saber els resultats de lEnquesta dhbits lectors i culturals(http://valencialaslomas.blogspot.com.es/2011/11/enquesta-dhabits-lectors.html ), realitzadaentre els alumnes del centre. Aquesta es va realitzar dins del marc de la redacci del Pla deLectura de Centre.

Que els idiomes que els alumnes afirmen parlar a casa sn els segents: Castell: 94%Valenci: 19%

rab: 14%Idiomes africans: 9%Francs: 9%Romans: 1%

Altres: 4%Quant als aparells que vehiculen continguts culturals que els alumnes diuen tindre acasa: El 22% hi t ms de dos ordinadors.El 24% nhi t dos. El 31% nhi t un. El 23% no nhi t cap.

Quant al lloc on es connecten a Internet: A casa, ho fa el 61% A travs del mbil, amb wi-fi, 26% A casa dels amics, el 23% A lIES, a la sala dordinadors, 22% Al cibercaf, el 14%

Amb la lnia de dades del mbil, 9% A la biblioteca o el centre social, 5%Per altres vies, 9%

Durant quant de temps: El 31% ho fa 1 o 2 hores per setmana.El 19% , ms de 20 hores per setmana.El 16% entre 5 i 10 hores per setmana.El 15% de 2 a 4 hores per setmana.El 12% ms de 10 hores per setmana.El 8% no shi connecta.

Quines pgines web visiten? Xarxes socials: 76%Servei de xat: 9%Video: 56%Blogs i fotoblogs: 10%Viquipdia i altres webs de consulta: 9%
http://valencialaslomas.blogspot.com.es/2011/11/enquesta-dhabits-lectors.htmlhttp://valencialaslomas.blogspot.com.es/2011/11/enquesta-dhabits-lectors.htmlhttp://valencialaslomas.blogspot.com.es/2011/11/enquesta-dhabits-lectors.htmlhttp://valencialaslomas.blogspot.com.es/2011/11/enquesta-dhabits-lectors.htmlhttp://valencialaslomas.blogspot.com.es/2011/11/enquesta-dhabits-lectors.htmlhttp://valencialaslomas.blogspot.com.es/2011/11/enquesta-dhabits-lectors.htmlhttp://valencialaslomas.blogspot.com.es/2011/11/enquesta-dhabits-lectors.html


13/16

13

Jocs en lnia: 27%Peridics i revistes: 7%Frums: 6%

Altres: 11%

Quantes hores dediquen setmanalment als videojocs: Ms de 20: 7%Ms de 10: 5%Entre 5 i 10: 10%De 2 a 4: 19%1 o 2: 32%Cap: 26%

El 64% afirma que li agrada llegir; el 36%, que no.

El centre disposa de xarxa wifi, una sala amb pissarra digital i una altra amb projector; duessales tamb amb ordinadors a disposici de tot lalumnat per amb maquinari obsolet, quesovint no pot suportar moltes aplicacions com ara google documents. El Departament comptaamb diversos radiocassets i un nic projector que ha de ser traslladat i installat en cada sessi.

Sovint faig servir el meu propi maquinari i la meua prpia connexi si la del centre, com shabitual, ha fallat.

LA PRCTICA DOCENTInternet com a provedor dinformaci i de recursos

Un repositori de recursos.

Un espai per facilitar la recerca i la informaci en valenci als alumnes; funciona tamb com aespai personal daprenentatge dalumnes i professors Un blog de Departament, al qual, enguany, shi afegeixen noves autores com ara Empar

Talens i Patrcia Gilabert.En la lnia del Recurs daula, en orgen i encara. Volem transformar -lo enguany en veu delDepartament, amb la participaci de nous companys al Departament.

Les wikis Qui no salce... (1r ESO) Muntanyes a la finestra (PDC II)

Usades com a llibre de text en construcci; contenen les activitats que vaig dissenyant per taldassolir els objectius inicials i treballar els continguts establerts en la programaci. Es tractatant com s possible de petits projectes que els alumnes han denllestir; tot tenint en compteque sn alumnes que necessiten molt dacompanyament i que s molt difcil que acabada lasessi treballen a casa res del que shi relaciona.

Alguns exemples:Rondalles i auques Kamishibai 1 imatge, 1000 paraules
http://www.netvibes.com/valencialaslomas#Generalhttp://www.netvibes.com/valencialaslomas#Generalhttp://www.netvibes.com/valencialaslomas#Generalhttp://valencialaslomas.blogspot.com.es/http://valencialaslomas.blogspot.com.es/http://valencialaslomas.blogspot.com.es/http://unahistoriacadadia.wikispaces.com/http://unahistoriacadadia.wikispaces.com/http://muntanyesalafinestra.wikispaces.com/http://muntanyesalafinestra.wikispaces.com/http://unahistoriacadadia.wikispaces.com/D.+Rondalles+i+auqueshttp://unahistoriacadadia.wikispaces.com/D.+Rondalles+i+auqueshttp://unahistoriacadadia.wikispaces.com/F.+Kamishibaihttp://unahistoriacadadia.wikispaces.com/F.+Kamishibaihttp://unahistoriacadadia.wikispaces.com/H.+1+imatge%2C+1000+parauleshttp://unahistoriacadadia.wikispaces.com/H.+1+imatge%2C+1000+parauleshttp://unahistoriacadadia.wikispaces.com/H.+1+imatge%2C+1000+parauleshttp://unahistoriacadadia.wikispaces.com/F.+Kamishibaihttp://unahistoriacadadia.wikispaces.com/D.+Rondalles+i+auqueshttp://muntanyesalafinestra.wikispaces.com/http://unahistoriacadadia.wikispaces.com/http://valencialaslomas.blogspot.com.es/http://www.netvibes.com/valencialaslomas#General


14/16

14

Segle XVIII. Un nou ordre. Tasques Segle XVIII. Absolutisme i Illustraci. Blog

Internet com a espai de relaci i de treball amb els alumnes

Parads Las Lomas , amb Anna Segura i Marta Borrs Llegir i ensenyar a llegir Proposta: Fem tertlia Tasca i avaluaci Resultats: ac i ac

REFLEXIONS FINALS Si b s cert que els sistemes -i les estructures que els basteixen- sovint ens sembleninamobibles i impermeables fins i tot a les reformes ms ambicioses, les peces que elsconformen, per, sempre es troben en procs de canvi, dadaptaci a les noves realitatssocials, i en relaci amb el paradigma del coneixement i de la transmissi daquest que snvigents en el moment en qu viuen i en qu shi mouen. I s aix el que veritablement fatrontollar aqueixos sistemes i restructurar-los per tal de fer-los ms adequats a les exignciesde la realitat canviant.

Internet i les tecnologies de la informaci i de la comunicaci que shi associen han suposat unagran revoluci en la transmissi -i en la generaci- del coneixement i, tamb, en la manera comens relacionem amb aquest i com ho fem entre les persones, la qual cosa sha vist reflectida almn educatiu, tot i que no hi ha entrat de manera formal, estructu rada i des duna planificacisistemtica i amb la dotaci de recursos, formaci i infraestructures necessria.

Aix, els ensenyants i els aprenets, si en aquest context que describim encara s vigent aquestadistinci, que s que ens hi acostem i que assumim aquests canvis, trobem en aquest nouparadigma un provedor dinformaci i recursos .

La xarxa s una gran biblioteca, una mediateca immensa que posa al nostre abast tot deserveis i deines per a aprendre i per a facilitar laprenentatge. Hi accedim, superades lescondicions tcniques i econmiques inicials, de manera immediata i lliure la majoria de vegadesa informaci i coneixement, laccs al qual, tradicionalment, havia estat ms restringit per ladistncia, la possibilitat dadquisici de materials, els trmits daccs, etc. I aix permet unenriquiment considerable de la formaci permanent de les persones i de lelab oraci dematerials, dobjectes i de dinmiques daprenentatge.

Per tamb trobem Internet com a mitj possibilitador de noves formes de relaci

Internet s, a ms, un gran espai dacci i dinteracci. Hi ha com ms va ms ress digital degran part de les activitats de la vida presencial -gaireb tot ho mostrem a la xarxa-, per hi ha,s clar, prctiques culturals que sn de la xarxa i per a la xarxa, que hi han nascut i que hi
http://muntanyesalafinestra.wikispaces.com/5.+S.+XVIII+Un+nou+ordre.+Tasqueshttp://muntanyesalafinestra.wikispaces.com/5.+S.+XVIII+Un+nou+ordre.+Tasqueshttp://muntanyesalafinestra.wikispaces.com/6.+S.+XVIII+Absolutisme+i+Il%C2%B7lustraci%C3%B3http://muntanyesalafinestra.wikispaces.com/6.+S.+XVIII+Absolutisme+i+Il%C2%B7lustraci%C3%B3http://muntanyesalafinestra.wikispaces.com/8.+Bloghttp://muntanyesalafinestra.wikispaces.com/8.+Bloghttp://paradislaslomas.wikispaces.com/http://paradislaslomas.wikispaces.com/http://paradislaslomas.wikispaces.com/Tots+els+contes.+11+Ambici%C3%B3http://paradislaslomas.wikispaces.com/Tots+els+contes.+11+Ambici%C3%B3http://paradislaslomas.wikispaces.com/Fem+tert%C3%BAliahttp://paradislaslomas.wikispaces.com/Fem+tert%C3%BAliahttp://paradislaslomas.wikispaces.com/Fem+tert%C3%BAliahttp://paradislaslomas.wikispaces.com/Tasca+i+avaluaci%C3%B3http://paradislaslomas.wikispaces.com/Tasca+i+avaluaci%C3%B3http://radiojuan23.com/2012/06/probaturas-ies-las-lomas-y-xavi-sarria-obrint-pas/http://radiojuan23.com/2012/06/probaturas-ies-las-lomas-y-xavi-sarria-obrint-pas/http://radiojuan23.com/2012/06/probaturas-ies-las-lomas-y-xavi-sarria-obrint-pas/http://paradislaslomas.wikispaces.com/Tota+la+tert%C3%BAliahttp://paradislaslomas.wikispaces.com/Tota+la+tert%C3%BAliahttp://paradislaslomas.wikispaces.com/Tota+la+tert%C3%BAliahttp://paradislaslomas.wikispaces.com/Tota+la+tert%C3%BAliahttp://radiojuan23.com/2012/06/probaturas-ies-las-lomas-y-xavi-sarria-obrint-pas/http://paradislaslomas.wikispaces.com/Tasca+i+avaluaci%C3%B3http://paradislaslomas.wikispaces.com/Fem+tert%C3%BAliahttp://paradislaslomas.wikispaces.com/Tots+els+contes.+11+Ambici%C3%B3http://paradislaslomas.wikispaces.com/http://muntanyesalafinestra.wikispaces.com/8.+Bloghttp://muntanyesalafinestra.wikispaces.com/6.+S.+XVIII+Absolutisme+i+Il%C2%B7lustraci%C3%B3http://muntanyesalafinestra.wikispaces.com/5.+S.+XVIII+Un+nou+ordre.+Tasques


15/16

15

viuen, les quals, posteriorment i sovint, s cert, es traslladen al mn de les relacionspresencials.

Aix ho han facilitat, sobretot, les xarxes socials i les tecnologies que permeten la comunicacisncrona amb individus que es troben en qualsevol altre punt del mn.

Aix, podem parlar de la transgressi de les limitacions espai i temps , de lintercanvi i

dileg; per tamb de la generaci i apropiaci de noves textualitats (des del blog i la wikifins al tuit com a capsula informativa o el relat digital com a nova manera de contar(-se),maneres de reportar la multiplicitat de veus, registres i canals sobre un fet o tema com arastorify, els codis de referenciaci i de netiqueta que shan fet imprescindibles per no transgredir la cortesia dels nous mitjans; per tamb la nova expressi artstica digital... -commagnficament ens ha mostrat la doctora Laura Borrs.Tot aix permet la prpia selecci dun entorn personal daprenentatge, dun PLE (un PLE s el conjunt dimputs, de canals, de mitjans, i la xarxa de persones que seleccionem per a obtindreinformaci que transformarem en coneixement)

Com a conseqncia del treball i de la gesti de xarxes, totes aquestes possibilitats es viuen enmoltes ocasions un procs dapoderament personal. No noms rebem sin que mostrem,compartim i collaborem. Accedim -i ens hi relacionem-, en moltes ocasions a entornsdaprenentatge, de discussi, als quals altrament no podrem haver arribat. I experimentem latroballa i el reconeixement daltri en un nivell dintensitat i de freqncia que entor ns ms

jerarquitzats, formals i reduts no sempre poden posar a labast dun professional o dunaprenent.

Aquest procs dapoderament tamb pot ser el dun collectiu, el duna societat. En aquestsentit, si parem atenci al procs de normalitzaci del valenci, del qual lescola ns un delsgrans agents, trobem que Internet possibilita accions normalitzadores que no requereixen

sempre de la planificaci institucional, tot i que aquesta s imprescindible per a assolir la plenanormalitat cultural.La docncia en valenci troba en Internet no sols un gran cabal de recursos generats per institucions i usuaris sin que hi troba aquests usuaris i aquestes institucions en un espai dedileg i de collaboraci, fet que augmenta de manera impensable fa dcades les possibilitatsdaprenentatge i de relaci en catal i de catal. Daquesta manera, la presncia de la llengua,la nostra en aquest cas, s ben visible i la persona que vol fer-la servir pot transcendir leslimitacions quotidianes a qu ben sovint ens veiem sotsmesos els parlants de llengesminoritzades en lentorn fsic de cada dia. En aquest sentit, disposem de dades que permeten veure l s real de les llenges a xarxessocials com ara Twitter , de notcies com que lany 2011 Google considerava el catal una deles llenges ms actives a Internet ; o daltres daquests darrers dies com la que ens ha fetsaber que grcies a un estudi de la Universitat dOxford que la Viquipdia a lEstat espanyolcompta amb moltes ms entrades en catal que no en cap altra de les llenges de lestat.
http://www.nodosele.com/blog/?p=5717http://www.nodosele.com/blog/?p=5717http://www.nodosele.com/blog/?p=5717http://www.nodosele.com/blog/?p=5717http://www.directe.cat/noticia/136647/google-considera-el-catala-una-de-les-10-llengues-mes-actives-del-monhttp://www.directe.cat/noticia/136647/google-considera-el-catala-una-de-les-10-llengues-mes-actives-del-monhttp://www.directe.cat/noticia/136647/google-considera-el-catala-una-de-les-10-llengues-mes-actives-del-monhttp://www.directe.cat/noticia/136647/google-considera-el-catala-una-de-les-10-llengues-mes-actives-del-monhttp://www.bitscatalans.com/2012/11/02/un-estudi-dun-investigador-doxford-conclou-que-la-llengua-dominant-de-la-viquipedia-a-espanya-es-el-catala/http://www.bitscatalans.com/2012/11/02/un-estudi-dun-investigador-doxford-conclou-que-la-llengua-dominant-de-la-viquipedia-a-espanya-es-el-catala/http://www.bitscatalans.com/2012/11/02/un-estudi-dun-investigador-doxford-conclou-que-la-llengua-dominant-de-la-viquipedia-a-espanya-es-el-catala/http://www.bitscatalans.com/2012/11/02/un-estudi-dun-investigador-doxford-conclou-que-la-llengua-dominant-de-la-viquipedia-a-espanya-es-el-catala/http://www.bitscatalans.com/2012/11/02/un-estudi-dun-investigador-doxford-conclou-que-la-llengua-dominant-de-la-viquipedia-a-espanya-es-el-catala/http://www.directe.cat/noticia/136647/google-considera-el-catala-una-de-les-10-llengues-mes-actives-del-monhttp://www.directe.cat/noticia/136647/google-considera-el-catala-una-de-les-10-llengues-mes-actives-del-monhttp://www.directe.cat/noticia/136647/google-considera-el-catala-una-de-les-10-llengues-mes-actives-del-monhttp://www.nodosele.com/blog/?p=5717http://www.nodosele.com/blog/?p=5717


16/16

16

ALGUNES PROPOSTES PER A LA REFLEXI, El DEBAT I EL TREBALL Com s que mai no va a linrevs?

Per qu ens consta tant de dur les prctiques personals daprenentatge i oci a la xarxa a lesaules?

Lalumne no s tabula rasa.

Dun apunt antic...Cansada tamb d'aquell actualssim discurs que idealitza l'alumne com un sser pur i vid de coneixement, ali a tota creena antisocial, cvic per naturalesa i usuari, que no consumidor,convenut de la democratitzaci del progrs (tecnolgic); vctima, tanmateix, d'un seguit - sistema- de persones -professors- que fins que no fan clic, flash, pop o app, o...- no sn capaos d'ensenyar cap cosa honradament.Amb pomes i homenoides inclosos, continuem sent ben petitons sobre l'esquena de grans persones que ens ensenyen tantssim perqu mai no es pensaren -ni es pensen- a si mateixes,malgrat la passi per la prpia -i, potser, gegantina- troballa, com a referent d'altri. Ni tingueren -i, de vegades, no en tenen- compte a Twitter.

A propsit duna petici dels alumnes per no treballar sin amb els mitjans tradicionals:Alguns dels meus alumnes de 1er de Batxillerat m'han plantejat a classe: Que seguesca el llibre de text; que el llegim a classe, hi assenyale el ms important i ja ho llegiran a casa fins a saber-ho, perqu amb les qestions i les reflexions que faig a classe no saben per on van. Que pose ms exmens; que els de l'altre grup ja en porten quatre! Un cada molt poc, si pot ser. I coses amb l'ordinador, no. Deu ser que ja he comenat a fer classe una mica b? O que aix tampoc no?

Sentit i estructura; avaluaci.Podem tirar pel dret sense sistematitzar laprenentatge amb TICs, sense pautar la manera comla competncia tecnolgica i la lingstica han de complementar-se al llarg del currculum?

Capacitaci i possibilitat.Tenim al nostre abast les possibilitats de formaci de qualitat real i les infraestructuresnecessries per a treballar en aquest nou paradigma la vigncia del qual s inqestionable?

En resum, quins sn els factors afavoridors i quins els limitadors de ls de les TIC a lesaules? Com afecten aquestes contradiccions a la prctica i al rol docents? I al docent i laimatge que t de si mateix?

Enmig de totes aquestes qestions s on jo em trobe. I les vull aclarir perqu, com dei a a linici,puga millorar la meua tasca docent. Convenuda que les coses bones i les molt bones rara

vegada les fem a soles, i que lensenyament no s un assumpte individual, he volgut compartir el meu recorregut i les meues reflexions per poder contrastar-les amb les vostres i enriquir ambel dileg el meu procs de millora.Grcies, companys!

Laura Santacruz, @lalectoraPerfil a 1entretants:http://1entretants.ning.com/profile/LauraSantacruz Correu electrnic: [email protected]
http://1entretants.ning.com/profiles/blogs/com-es-que-mai-no-va-a-l-inreveshttp://1entretants.ning.com/profiles/blogs/tambe-1http://1entretants.ning.com/profiles/blogs/tambe-1http://1entretants.ning.com/profiles/blogs/tambe-1http://1entretants.ning.com/profiles/blogs/aixo-mhan-dithttp://1entretants.ning.com/profiles/blogs/aixo-mhan-dithttp://1entretants.ning.com/profiles/blogs/aixo-mhan-dithttp://1entretants.ning.com/profile/LauraSantacruzhttp://1entretants.ning.com/profile/LauraSantacruzhttp://1entretants.ning.com/profile/LauraSantacruzhttp://1entretants.ning.com/profile/LauraSantacruzhttp://1entretants.ning.com/profiles/blogs/aixo-mhan-dithttp://1entretants.ning.com/profiles/blogs/tambe-1http://1entretants.ning.com/profiles/blogs/com-es-que-mai-no-va-a-l-inreves

Documents

Un procés d'ensenyament i aprenentatge vital i professional