-
LA GESTIÓ DELS BOSCOS A CATALUNYA
Una política forestal pública per una gran diversitat
64
OR 1_RMA_44_cat OK 14/12/09 13:34 Página 64
-
Núria BonaventuraDirectora general del Medi Natural.Departament
de Medi Ambient iHabitatge.Generalitat de Catalunya
L'article descriu la realitat forestal de Catalunya i la Llei
forestal aprovada el 1988, que va ser pionera a l'Estat
espanyol.També subratlla el procésparticipatiu impulsat pel Govern
per actualitzar l'estratègia del Pla general de política
forestal.
65
El 61% de la superfície de Catalunya estàocupada per terrenys
forestals: prats, mato-llars, erms naturals i sobretot boscos. És
evi-dent que el nostre país és eminentmentforestal, i ho és més
enllà de la mitjana espa-nyola. A més, la complexitat del relleu
deCatalunya i les condicions bioclimàtiques enspermeten gaudir
d’una gran varietat d’eco-sistemes forestals dotats d’una gran
diversi-tat des del punt de vista geològic, climàtic i,per tant,
florístic, faunístic i paisatgístic. Cata-lunya acull la vegetació
de les tres regionsbiogeogràfiques, la boreoalpina (amb predo-mini
de pinedes de pi negre, avetoses i pratsalpins), l’eurosiberiana
(amb pinedes de piroig, rouredes i fagedes) i la mediterrània(amb
alzinars, carrascars, brolles, màquies,matollars...), a més de la
vegetació de ribera.És a dir, podem viatjar des de les
avetosespirinenques, fins als boscos de sureres de l’Al-bera, les
pinedes dels Ports o els matollarsdel Garraf.
En aquesta varietat de paisatges també hitrobem una
multiplicitat d’actors que deter-minen, entre d’altres, que la
propietat fores-tal sigui pública o privada. Aproximadamentel 77%
de la massa forestal és propietat pri-vada i la resta forma part
dels boscos públics,és a dir, són els terrenys forestals que
per-tanyen a entitats de dret públic com la Generalitat de
Catalunya, els ajuntaments,les entitats municipals
descentralitzades, lesdiputacions, l’Estat, etc. Això obliga, si es
volgestionar i conservar aquest patrimoni fores-tal, a fer unes
polítiques de gestió que impli-quin totes les tipologies de
propietaris.
Així mateix, cal tenir en compte que el 80%dels espais naturals
protegits són forestals iuna part molt important dels terrenys
fores-tals estan sota alguna figura de protecció. Enxifres, podríem
dir que el 32% dels boscosd’utilitat pública es troba en parcs
naturals, iel 66% forma part de la xarxa Natura 2000.A més, les
forests públiques són l’hàbitatnatural de gran part de les espècies
de faunasubalpina protegida o en perill d’extinció,com el gall
fer.
Taula 1. Percentatge de cel·lulosa, hemicel·lulosa i lignina per
a diversos tipus de biomassa(adaptat de Mohan, Pittman et al.,
2006; Ragauskas, Williams et al., 2006).
OR 1_RMA_44_cat OK 14/12/09 13:34 Página 65
-
Una política forestal pública per una gran diversitatNúria
Bonaventura
66
Alhora, durant els últims decennis s’han pro-duït una sèrie de
canvis importants en elsusos tradicionals dels boscos que han
pro-vocat una modificació en les condicions dedemanda sobre l’ús
dels boscos i la manerade gestionar-los. Fins al punt que,
actualment,la gestió forestal dels boscos té com a objec-tiu
compatibilitzar les funcions de produccióamb les funcions
ecològiques i les funcionssocials. Així doncs, atès el caràcter
multifun-cional de les forests, a més de la produccióde fusta i
altres recursos econòmics (llenya,pastures, suro, bolets, fruits,
plantes medici-nals i aromàtiques, biomassa, caça i pesca...),també
compleixen funcions ecològiques(fixació de carboni atmosfèric,
control de l’e-rosió i del cicle hidrològic, conservació imillora
d’hàbitats de fauna i flora...) i funcionssocials (usos de lleure,
de paisatges, educa-tius...).
Cal afegir a tot aquest escenari que tambésón diversos els grans
reptes que els terrenys
forestals de Catalunya han d’afrontar. Com apaís mediterrani,
sovint ens trobem immer-sos en llargs períodes de sequera, o
inunda-cions, amb incendis forestals tant d’estiu comd’hivern, amb
plagues, amb ventades o allaus.Ara, a més, la gestió forestal s’ha
d’adaptar aun nou escenari, el canvi climàtic.
Afortunadament, l’escenari legislatiu catalàha permès dotar la
Direcció General delMedi Natural de les eines adequades per
ferfront al principal repte en matèria forestal, elde dissenyar i
dirigir les polítiques en matè-ria de protecció i foment dels
terrenys fores-tals per a la seva conservació, gestió i
millora.Això és fruit en primer lloc, de l’aprovació,l’any 1988, de
la Llei forestal de Catalunya, laprimera de l’Estat, i que va
suposar una inno-vació en molts aspectes relatius a la
planifi-cació i la gestió forestal. En segon lloc, l’apostaclara
del Departament de Medi Ambient iHabitatge per la política contínua
de fomentde la gestió forestal sostenible, que ha esde-
vingut prioritària per a la dotació d’ajuts a laplanificació i
redacció de projectes d’orde-nació, en el marc del Pla de
desenvolupa-ment rural (PDR). I en tercer lloc, el suportde
l’Administració als dos centres d’investi-gació forestal: el Centre
de Recerca Ecològi-ca i Aplicacions Forestals (CREAF) i el
CentreTecnològic Forestal de Catalunya (CTFC),que després de quinze
anys, ja s’han consoli-dat i han adquirit un gran prestigi tant
enl’àmbit nacional com en l’internacional.
Tornant a la Llei forestal, aquesta llei esta-bleix tres nivells
diferents de planificació: unprimer que inclou la totalitat de la
superfícieforestal a través del Pla general del políticaforestal;
un segon que comprèn l’àmbitcomarcal o supracomarcal, els
anomenatsplans de producció forestal i, en darrer lloc,la gestió de
les finques amb els plans tècnicsde gestió o millora forestal.
Aquest modernmodel de planificació, que s’ha anat genera-litzant en
tota la normativa fins avui, s’hadesenvolupat al llarg d’aquests
anys amb laimplicació dels propietaris, tant els públicscom els
privats, que han comptat amb elsuport i la coordinació del Centre
de Pro-pietat Forestal, l’organisme de l’Administra-ció forestal
que promou aquesta planificaciói gestió entre els terrenys
forestals de titula-ritat privada. Aquesta pionera forma de
pla-nificació està acompanyada d’altres aspectesque en garanteixen
la viabilitat i perdurabili-tat, com el foment de l’aspecte
productiu deles terres forestals mitjançant l’establimentde mesures
de suport econòmic i tècnic alstreballs silvícoles, la prevenció
d’incendisforestals, el suport a la investigació i la parti-cipació
de les organitzacions professionalsen la definició i l’aplicació de
la política fores-tal.
I, certament, la Llei ha estat molt important,però el que ha
esdevingut una eina fonamen-tal ha estat el desenvolupament del Pla
gene-ral de política forestal no com un objectiu,sinó com un mitjà
per assolir una políticaforestal adequada i per permetre la
partici-pació dels sectors implicats. El Pla, a més d’in-cloure un
apar tat descriptiu sintètic de lasituació actual dels espais
forestals de Cata-lunya, fa una proposta de 350 mesures quecal
aplicar dins dels deu anys de vigència delPla. Aquestes mesures
estan articulades en
el 80% dels espais naturals
protegits són forestals
i una part molt important
dels terrenys forestals
estan sota alguna figura
de protecció.
OR 1_RMA_44_cat OK 14/12/09 13:34 Página 66
-
67
quatre capítols que tracten els aspectes de planificació i
gestió (és a dir, l’ordenació i la millora de les infraestructures
forestals, laprotecció de la vegetació, dels espais d’in-terès
natural...), la conservació de les massesforestals (que inclou les
polítiques de pre-venció d’incendis forestals, la defensa contrales
plagues o la lluita contra l’erosió), elfoment de la productivitat
i la qualitat de lafusta i les mesures de foment.
Podem afirmar que s’ha aconseguit superarla majoria dels
obstacles inicials de l’aplicaciódel Pla forestal, d’altra banda
comuns en pro-jectes ambiciosos i pioners com aquest.Així,per
exemple, s’ha consolidat la participacióde la propietat privada en
la presa de deci-sions, s’han generalitzat l’aplicació dels
planstècnics de gestió i millora forestal, s’haavançat molt en la
certificació forestal i s’hanefectuat millores en la fiscalitat. Un
cop pas-sats els deu anys de vigència del primer Plageneral de
política forestal, ja s’està treballanten la revisió d’aquest pla
amb vista als prò-xims deu anys. La revisió es fonamenta en
laparticipació activa de tots els sectors i grupssocials afectats,
tant en la redacció com enel seguiment de l’aplicació corresponent.
Lavoluntat d’aquesta revisió és que el nou plasigui fàcilment
auditable i, per tant, s’han d’es-tablir indicadors concrets que
permetin elcontrol objectiu de l’evolució dels recursosemprats i
dels resultats que se n’obtinguin.
La principal novetat metodològica s’està pro-duint en aquestes
primeres fases de la revi-sió. S’ha fet un diagnòstic de la
situació actualdels boscos i del sector forestal de Catalu-nya dut
a terme pel mateix sector. És a dir,no ha existit una proposta per
lliurar als inter-locutors socials sinó que han estat ells
matei-xos qui l’han elaborada. Amb aquestplantejament es garanteix
que el nou plaafronti els problemes reals del sector i proposi
mesures efectives per resoldre laproblemàtica.
El resultat final d’aquest procés participatiuha suposat, per
una banda, l’establiment decinc programes globals: el de
conservació imillora de la salut i vitalitat dels
ecosistemesforestals, el de millora de les funcions pro-ductives,
el de gestió de la conservació de la
biodiversitat i de les funcions protectores, elde millora de les
condicions socioeconòmi-ques i de l’ús social i, finalment, el
d’accionstransversals i d’acompanyament. I per l’altra,ha aportat
un esborrany de pla que respona deu eixos estratègics que
defineixen elsobjectius a llarg termini.
Aquestes deu línies estratègiques són:1. Donar al pla un valor
estratègic, que
garanteixi la transversalitat amb altrespolítiques i la
coordinació interadminis-trativa.
2. Desenvolupar la planificació forestal igarantir-ne la
vinculació amb la planifica-ció territorial i urbanística.
3. Potenciar la gestió forestal com a eina deconservació del
medi i font d’equilibriterritorial.
4. Donar suport a la propietat forestal coma principal actiu de
la gestió del territori.
5. Fomentar el consum dels productesforestals i els seus usos
industrials.
6. Impulsar nous instruments econòmics ifiscals coherents amb el
caràcter multi-funcional de la gestió forestal.
7. Impulsar el model de gestió del risc d’in-cendis per evitar
grans incendis forestals.
8. Potenciar la gestió i l’ús de les forestspúbliques i adequar
l’ordenació de l’úsrecreatiu dels terrenys forestals.
9. Promoure la participació pública, millo-rar la percepció
social i impulsar la comu-nicació del sector forestal.
10. Desenvolupar el pla marc de recerca iinnovació, potenciar la
professionalitza-ció del sector forestal i millorar la
trans-ferència tecnològica.
L’esborrany del pla incorporarà aspectes més ambiciosos a fi
d’adaptar-se a molts delsfronts oberts del sector forestal. El nou
plaforestal s’ha d’adequar als objectius de la Lleiforestal
estatal, ha de garantir la conservaciódels terrenys forestals i la
producció de matè-ries primes i recursos naturals renovables i hade
mantenir les condicions que permeten elsusos culturals i recreatius
d’aquests espais.Però, a més,el Departament de Medi Ambienti
Habitatge atorga especial importància a pre-parar el nostre
territori amb vista al canviclimàtic, i els boscos i la gestió
forestal podentenir-hi un paper rellevant.
Ara, a més, la gestió
forestal s’ha d’adaptar
a un nou escenari,
el canvi climàtic.
OR 1_RMA_44_cat OK 14/12/09 13:34 Página 67
-
Una política forestal pública per una gran diversitatNúria
Bonaventura
68
Per això, ha participat i inverteix en projecteseuropeus com
FUTUREforest, en què la ges-tió forestal es converteix en una
aliada permitigar els efectes del canvi climàtic, o en ini-ciatives
mediterrànies com ARC-Med, unaentitat independent que agrupa els
propieta-ris de boscos mediterranis, on comparteixenexperiències
sobre plans de gestió, pastora-lisme en zones forestals,
valorització dels sis-temes agroforestals del Mediterrani; o
l’EFI,l’Institut Forestal Europeu, que té una bran-ca diferenciada,
l’EFIMED, que contribueix adesenvolupar models més atractius per
alsboscos mediterranis. En un altre ordre,la Direcció General del
Medi Natural treba-lla per implementar mesures que responguina
l’informe de la Unió Europea intitulatImpacts of Climate Change on
EuropeanForests and Options for Adaptation.Això hodesenvolupen tant
en el marc dels detalls,com ara la regeneració de zones degrada-des
amb les espècies adequades per a cadazona; a escala territorial,
amb la planificacióforestal, prevenció de riscos, i,
evidentment,amb mesures polítiques. Per això, i malgratla
conjuntura econòmica desfavorable, elDepartament té desplegades
unes polítiquesd’ajuts a la gestió molt generoses que arri-ben als
15.000.000 d’euros anuals, sensecomptar amb els de caire
extraordinari peratendre focs, ventades, etc.
Per acabar, la Direcció General del MediNatural ja està
començant a implementar elseixos clau i de més consens en el sector
del’esborrany del nou pla, tot i no estar encaraaprovat, ja que es
considera imprescindiblecomençar-los a aplicar per assolir la
grandiversitat de reptes que s’han d’afrontar.Seguint aquesta línia
i les estratègies marca-des, s’està desenvolupant una política de
sub-vencions per als propietaris, tant públics comprivats, i també
es dóna suport i impuls a lainvestigació i a la transferència
tecnològica.Això es concreta en el contracte-programaamb els dos
principals centres d’investigacióCREAF i CTFC, i en la prioritat de
les actua-cions de planificació i inversió destinades ala prevenció
dels grans incendis forestals.
el Departament
té desplegades unes polítiques
d’ajuts a la gestió molt generoses
que arriben als 15.000.000
d’euros anuals
OR 1_RMA_44_cat OK 14/12/09 13:34 Página 68
