Unitat Didàctica 1r ESO - La Matèria-

Unitat didctica dESO

Berta Planes Rotchs i

Judith Trepat Parra

Institut Mil i Fontanals

La matria

2

NDEX

I- PRESENTACI ............................................................................................................................. 3

II- PROGRAMACI DE LA SEQNCIA DIDCTICA ......................................................................... 5

1. Introducci ............................................................................................................................ 5

2. Contextos daprenentatge i daplicaci................................................................................. 5

3. Competncies ........................................................................................................................ 7

4. Objectius daprenentatge.................................................................................................... 10

5. Continguts ........................................................................................................................... 11

6. Planning general de les sessions ......................................................................................... 12

7. Seqncia didctica ........................................................................................................... 14

Sessi 1 ............................................................................................................................... 14

Sessi 2 ............................................................................................................................... 17

Sessi 3 Laboratori (hora B) .......................................................................................... 20

Sessi 4 ............................................................................................................................... 23

Sessi 5 ............................................................................................................................... 26


Sessi 7 ............................................................................................................................... 33

Sessi 8 ............................................................................................................................... 35


Sessi 10 ............................................................................................................................. 41

Sessi 11 Examen ........................................................................................................... 43

Sessi 12 ............................................................................................................................. 45

8. Criteris generals datenci a la diversitat ........................................................................ 47

9. Criteris generals davaluaci ............................................................................................. 49

10. Connexi amb altres matries .......................................................................................... 51

ANNEX ........................................................................................................................................ 52

3

I- PRESENTACI

La segent unitat didctica va destinada a dos grups de 1r dESO (lA i el B) de

lassignatura de Cincies Naturals de lInstitut Mil i Fontanals de Barcelona.

La nostra intenci s presentar el temari de manera que els alumnes en

comprenguin la seva aplicaci a la vida quotidiana a travs de diversos contextos

que saniran obrint i tancant al llarg de les diferents sessions. Com a fil conductor

hi ha tres personatges que van passant per situacions, que podrien ser reals, i que

ens serveixen de context per a treballar els estats de la matria, la densitat, la

teoria atmica i els materials amb un total de 12 sessions.

La programaci daquesta unitat didctica inclou la realitzaci de dos mini cicles de

recerca-acci que durem a terme simultniament. Durant el primer perode

dobservaci a linstitut, vam identificar una srie de mancances que ens vam

adonar que podrien estar dificultant el procs densenyament aprenentatge. s

per aix que, mitjanant aquests ciclets, pretenem incorporar unes innovacions, a

nivell de gesti daula, que millorin laprenentatge dels alumnes. Daquesta manera,

durant el perode dintervenci autnoma es pretn satisfer les mancances

observades amb anterioritat. Cal, per, sser conscients que malgrat es tracti de 12

sessions, pot ser que no sobservin resultats significatius. Amb tot, durant aquesta

seqncia didctica ens disposem a fer que els alumnes aprenguin (i gaudeixin

aprenent) tant com sigui possible.

En concret, un dels mini ciclets de recerca acci pretn afrontar la barrera

lingstica que fora alumnes pateixen a lhora daprendre. s per aix que

intentem trencar aquesta barrera facilitant la comprensi dels continguts amb

lajuda dimatges que acompanyen les explicacions (tant les que fem com a docents

com les que fan els alumnes en construir-se el propi coneixement a partir

dactivitats i intervencions a laula).

Laltre mini ciclet de recerca acci pretn fer augmentar la participaci i linters

de lalumnat a la classe a travs de la interacci entre els alumnes durant la

construcci de laprenentatge. Com que es tracta dalumnes poc acostumats al

treball collaboratiu (s a dir, en grup), sincorporaran activitats simples (en

parelles o en grups de 3-4 persones) per tal que a poc a poc sacostumin a aprendre

mitjanant la interacci amb els companys.

Pel que fa als continguts tractats, ens centrem en el tema de La matria, on

treballem la teoria atmica, la densitat, els estats i canvis destats de la matria i els

materials. Com que es tracta del primer curs de lESO, i tenim alumnes provinents

4

de varies escoles, no podem saber amb exactitud qu s el que han treballat en

cursos anteriors. Per aquest motiu comencem amb els aspectes ms senzills

possibles i, a mida que avancin les sessions, anem aprofundint al temari.

Preveiem que la gesti daula pot ser complicada, ja que els alumnes tenen pocs

hbits dordre en el treball i poca experincia pel que fa al treball en grup i a la

interacci en general. s per aix que hem decidit destinar part de la primera

sessi a fer una dinmica sobre lorganitzaci de laula, on conjuntament decidirem

algunes normes de comportament. Tamb establirem un sistema de co-avauaci

del comportament entre companys que durem a terme classe a classe.

Una altra dificultat amb qu ens podem trobar s la poca implicaci i la passivitat

que mostrin els alumnes durant les sessions. Per aix, durant la seqncia

promourem que els alumnes adoptin un paper actiu a classe mitjanant activitats

en parelles i en petits grups. El treball en grups reduts, sobretot, el durem a terme

aprofitant les hores B, en les quals la quantitat dalumnes per aula es redueix a la

meitat (fet que facilita la gesti daula). Tamb volem que siguin conscients del seu

aprenentatge i que sadonin que el seu esfor t un sentit. Aix, els proporcionarem

eines perqu autoregulin el seu aprenentatge i puguin aplicar el que aprenen a

mltiples i diverses situacions del mn que els envolta.

Amb aquesta unitat didctica es pretn donar ms pes al treball continu dels

alumnes, de manera que lexamen final compta un percentatge fora baix de

lavaluaci sumativa, mentre que lentrega de les fitxes, ben respostes, que anirem

fent a cada classe compta un percentatge ms alt.

Aquest conjunt de fitxes, que sentregaran al final de les sessions, seran el material

a travs del qual podran construir el seu aprenentatge. A ms, tindran ms

informaci penjada al Moodle de lassignatura i la nostra atenci sempre que la

necessitin.

5

II- PROGRAMACI DE LA SEQNCIA DIDCTICA

1. Introducci

Aquesta unitat didctica ha estat dissenyada pels alumnes de 1r dESO de lInstitut

Mil i Fontanals de Barcelona. El tema a tractar s La matria, que forma part de

lassignatura de Cincies de la naturalesa.

Sn un total de dotze sessions que simpartiran tant a 1r A (21 alumnes) com a 1r B

(23 alumnes). En aquest primer curs dESO els alumnes encara no se separen per

nivells, de manera que les classes sn heterognies i amb diversitat de tot tipus.

Dels 21 alumnes de 1r A nhi ha 4 que noms ens acompanyen els dimarts i els

dimecres, ja que sn de lUSEE i, per tant, segueixen un Pla individualitzat.

2. Contextos daprenentatge i daplicaci

Durant la unitat didctica susen diversos contextos que tant sn daprenentatge

com daplicaci al mateix temps. Tot i aix, tots ells estan relacionats amb 3

personatges que aniran apareixent als diferents contextos.

En el primer context partim dun dileg de tres amics (la Ftima, el Miguel i

lAbdul) que parlen sobre la pellcula del dia anterior: Nufrag. No es posen

dacord sobre si el nufrag hagus pogut sortir de lilla, o no, fent-se algun artefacte

amb les restes del naufragi. Discuteixen sobre quins dels materials flotarien i

servirien per ajudar el nufrag a marxar de lilla. Entre els materials hi trobem

slids, lquids i gasos.

Amb aquest pretext comencem a tractar les caracterstiques dels diferents estats

de la matria i les seves propietats com la massa, el volum i la densitat. Aprofitant

el cas del nufrag, es treballa el concepte de densitat molt lligat al de flotabilitat.

Laplicaci daquest context s el desenlla de la problemtica presentada pels tres

amics que en un inici discuteixen sobre la pellcula.

Aquest context es desenvolupa durant les sessions 2, 3 i part de la 4. Daquesta

manera, al final, els alumnes han de tenir els coneixements apropiats i les eines

necessries per dir en quins casos els personatges tenen ra (o no la tenen) i per

qu.

El segon context daprenentatge ofereix la possibilitat als alumnes dutilitzar una

mquina per veure all ms petit que existeix. A partir daqu, els fem dibuixar el

que simaginen que veurien amb aquesta mquina tan especial. La intenci, doncs,

6

s que els dibuixos ens permetin introduir la teoria atmica i que ens ajudin a

concloure que tot est fer per toms. Aix ho lligarem amb les propietats dels

slids-lquids-gasos amb els canvis destat i la teoria cinticomolecular.

Durant les sessions que fan referncia a la teoria atmica (sessions 4 i 5) els

advertim que si estan atents aprendran el necessari per descobrir els trucs de

mgia que farem al laboratori (sessi 6). Aix doncs els trucs de mgia sn el fil

conductor de la sessi prctica, de manera que permeten que els alumnes apliquin

els coneixements per tal de donar una explicaci cientfica als experiments que

observin i, aix, poder desmentir que es tracti de mgia.

Mitjanant el tercer context, es treballen els diferents tipus de materials i la

importncia de la densitat com a propietat bsica que els defineix i els caracteritza.

La Ftima (la noia que inicialment parlava amb el Miguel i lAbdul sobre la

pellcula Nufrag) s una mica desorganitzada i sempre t lhabitaci feta un

desastre. Aix, sagafen diferents objectes de la seva habitaci i cal que els alumnes

lajudin a ordenar-los. La manera dordenar-los, doncs, ser segons el material amb

qu estan fets.

Un cop treballats els diferents materials a la sessi 8, es duu a terme una prctica

que insisteix en la densitat com a propietat definitria dels materials. En Miguel

(un dels tres personatges) rep com a herncia de la tia gata una coberteria de

plata, per ell no sacaba de creure que sigui de plata de veritat. Per treuren

lentrellat ho farem amb el clcul indirecte de la densitat explicant la histria

dArqumedes. El cas de lherncia de tia gata permet aplicar els conceptes

apresos al llarg de diferents sessions sobre: massa, volum, densitat, propietats dels

materials, tipus de materials, etc.

El quart i ltim context daplicaci es fa servir per lexamen i consisteix en una

situaci protagonitzada per una noia que banya la seva germana petita al lavabo de

casa. Amb aquesta situaci es tracten els canvis destat (evaporaci de laigua

calenta i condensaci al mirall), la flotabilitat (dels jocs de la germana petita i altres

objectes que poden caure a la banyera i enfonsar-se), el clcul indirecte del volum

(quan la germana petit, en entrar a la banyera, fa vessar laigua), etc.

7

3. Competncies

Competncies generals:

- Competncia comunicativa lingstica i audiovisual: implica desenvolupar

l'habilitat de descriure fenmens, dexplicar-los, de justificar-los i dargumentar-

los. Aix mateix, es requereix la collaboraci daltres llenguatges comunicatius com

per exemple el multimdia. Els alumnes posen en prctica els seus coneixements

sobre el llenguatge cada cop que interaccionen entre ells per dur a terme alguna

activitat, quan responen les preguntes dels fulls dactivitat i quan fan exposicions

orals sobre quelcom amb el que han estat treballant.

Mitjanant les representacions teatrals, que sn molt participatives per a tot el

grup dalumnes, es fomenta el treball daquesta competncia. Per exemple, a la

sessi 2 s un grup dalumnes qui representa el context davant de la resta de

companys. A la sessi 5 es torna a fer una representaci en la qual els alumnes han

dexpressar, teatralment, com es troben els toms en cada estat de la matria. Cada

alumne representa un tom i en grups de 3 fan una teatralitzaci davant de la

classe. Aquesta activitat (que no deixa de ser una analogia) s molt rica, ja que t

en compte diversos llenguatges comunicatius al mateix temps: en primer lloc, el

llenguatge oral de les instruccions per a dur a terme lexercici; en segon lloc, el

llenguatge visual de la representaci en si mateixa i, en tercer lloc,el registre escrit

que elaboren els alumnes que estan com a espectadors a partir dextreure

informaci sobre la representaci.

Un altre moment fonamental on es treballa explcitament aquesta competncia s a

lexposici oral de la sessi 7. En aquesta activitat alguns alumnes han dexplicar

oralment davant de la classe un dels fenmens que han estudiat en grup.

Mentrestant, els altres alumnes en recullen les idees principals. Cal dir, que lanlisi

del fenomen es duu a terme en grup, de manera que, mitjanant lintercanvi

dopinions, tamb es treballa aquesta competncia.

Malgrat hi hagi algunes activitats en les quals destaqui el treball daquesta

competncia, en general es tracta de manera transversal, ja que qualsevol intent

dinteracci a laula (ja sigui professor-alumne o alumne-alumne) requereix fer s

de la comunicaci. s per aix que, en tot moment, es pretn propiciar la interacci

per ta dafavorir laprenentatge.

- Competncia matemtica: implica la mesura i el tractament de dades utilitzades

per a respondre preguntes que ens fem sobre fenmens de la naturalesa. El clcul

8

de les densitats de slids i lquids, que es fa a la sessi 3, propicia el

desenvolupament daquesta habilitat. A ms, es treballa el clcul indirecte de la

densitat pels objectes slids. Aquestes activitats contribueixen en una millora en la

interpretaci de diferents informacions de lentorn.

- Competncia daprendre a aprendre: implica ser capa dautoregular el propi

aprenentatge. En el cas dels alumnes de 1r dESO, cal que el treball daquesta

competncia estigui molt pautat pel professor, de manera que en nombroses

ocasions cal ajudar-los a ser conscients del que saben i del que no mitjanant les

activitats de regulaci de laprenentatge. Una bona manera de prendre conscincia

del propi aprenentatge s testar qu s en un inici i qu s al final. Per aquest

motiu, sels fa omplir un qestionari inicial i un qestionari final, que pretenen fer

que sadonin tant del que han aprs com del que encara els queda per aprendre.

Per tal que els alumnes entenguin la utilitat del seu aprenentatge es fan mltiples

activitats daplicaci, on han de ser capaos de mobilitzar el nou coneixement per a

lexplicaci de fenmens reals.

Una bon hbit per a laprenentatge, cada vegada ms autnom, es la reflexi i

lautocorrecci del treball dun mateix. Per aquest motiu, es duen a terme els

exercicis de manera individual abans de comentar-los globalment. A ms, just

desprs de lexamen es duu a terme una sessi dautocorrecci de lexamen, durant

la qual els alumnes aprenen dels errors comesos. A causa de la importncia que se

li dna a aquesta activitat, es compensa als alumnes que la facin b amb una

bonificaci de fins a mig punt respecte la nota de lexamen.

Al llarg de la unitat didctica, sestimulen els alumnes perqu aprenguin a travs

dall que observen (mitjanant la realitzaci de demostracions visuals) i dall que

manipulen (mitjanant les prctiques de laboratori).

En totes les sessions sels estimula a pensar per tal que ells mateixos arribin a la

soluci de lactivitat. En cas que calgui, sels ajuda a arribar a la soluci amb el

dileg socrtic. A ms, sels fa molt refor positiu per tal que reconeguin les prpies

potencialitats, no es desanimin davant les dificultats i gaudeixin aprenent.

- Competncia social i ciutadana: implica comprendre la realitat social en qu es viu

i saber actuar i conviure en ella per millorar-la. Es considera laula com lentorn

social ms immediat dels alumnes, de manera que cal que predomini el respecte i

la voluntat dajudar els altres tant com es pugui. Com a petita mostra de la societat,

cal vetllar per la convivncia a laula per sobre de tot.

9

Per tal de treballar aix de forma explcita amb els alumnes, es destina bona part

de la primera sessi a establir les normes de comportament a laula. Volem que

aix es faci de forma conjunta amb els alumnes i que dells mateixos surti una llista

daccions en positiu (Jo a laula puc...) que ens acompanyi a totes les sessions.

Per a vetllar pel compliment daquestes normes, sestableix un sistema que es posa

en prctica a cada sessi. Aquest consisteix en concedir un parell de punts positius

(que repercuteixen a la nota final) a aquells alumnes que hagin tingut el millor

comportament durant la sessi. Tamb hi ha la possibilitat de posar punts

negatius, per aix no s obligatori. Els encarregats datorgar els punts sn els dos

alumnes que a la sessi anterior hagin rebut els positius. El ms interessant, per,

s que els responsables de la sessi cal que justifiquin davant de tota la classe el

motiu pel qual decideixen atorgar els punts a uns companys i no a uns altres.

Daquesta manera, doncs, sn els mateixos alumnes qui reforcen, a cada sessi, els

comportaments que afavoreixen un bon desenvolupament de la classe i, per tant,

un millor aprenentatge.

- Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic: pretn mobilitzar

els sabers escolars per tal que els alumnes comprenguin la societat i el mn en qu

viuen. Per tant, ja no s suficient la simple acumulaci dinformaci, sin que es

requereix la interpretaci i laplicaci dels coneixements sobre els fenmens. s

per aquesta ra que es treballa amb diversos contextos, basats en problemes reals,

durant aquesta unitat didctica.

Ms concretament, treballem laplicaci dels coneixements per a lexplicaci de

fenmens que observem al laboratori (sessi 3), on discutim per qu alguns

objectes floten en aigua i els altres no. Una altra activitat que pretn la

transferncia de coneixements per part de lalumnat s la danalitzar una srie

dimatges reals per tal de justificar-les cientficament i explicar-les a la resta

(sessi 7).

Durant les sessions es treballa fent referncia a la realitat i, principalment, a

lentorn ms immediat dels alumnes. Aix, parlem del fet que tot el que ens envolta

est constitut per toms i sanalitza la relaci amb la temperatura, els canvis

destat i la densitat. Ms endavant, aquests coneixements sapliquen per entendre i

explicar alguns fenmens que observarem al laboratori (sessi 6) o en imatges

(sessi7).

10

En parlar dels materials, sestableix la densitat com a propietat definitria i, acte

seguit, es passen a analitzar de qu estan fets els objectes quotidians (sessi 7), tot

descobrint la quantitat de materials que poden constituir un sol objecte.

Competncies especfiques de la matria:

- Competncia cientfica: implica fer actuar els alumnes de manera que es plantegin

preguntes i que elaborin un pla per tal de recollir evidncies i que arribin a unes

conclusions. En la majoria de sessions sn els alumnes qui es construeixen el seu

propi coneixement a partir de respondre les preguntes que se li plantegen.

Concretament, a les sessions 3, 4, 6 i 9 sels demana que estableixin prediccions

sobre el que creuen que succeir, que duguin a terme lexperincia i que,

posteriorment, expliquin qu ha passat, per qu creuen que passa i quines

evidncies tenen que sustentin les seves afirmacions.

s principalment a les sessions de laboratori que es fa treballar als alumnes en

equip (grups de 3-4) per tal de realitzar experiments, mesures i fer les prediccions

i explicacions dels fenmens.

4. Objectius daprenentatge

Els objectius que es pretenen treballar al llarg de la unitat didctica sn els

segents:

1. Conixer les normes de comportament a laula i les conseqncies del seu

no compliment.

2. Conviure en un ambient de respecte i treball a laula.

3. Ser conscient del que s i del que no abans de comenar un nou tema.

4. Identificar les diferncies entre slids, lquids i gasos.

5. Deduir les caracterstiques dels slids, lquids i gasos a partir de

lexperimentaci amb diferents materials.

6. Interpretar el concepte de densitat a partir dexperiments al laboratori.

7. Deduir la flotabilitat en aigua dalguns materials aplicant el concepte de

densitat.

8. Reconixer que tot el que t una massa i un volum s matria.

9. Identificar ltom com a partcula que forma tota la matria.

11

10. Descriure les caracterstiques generals de lestructura atmica en els

diferents estats de la matria.

11. Anomenar els diferents processos de canvi destat i relacionar-los amb la

captaci o lalliberament denergia.

12. Relacionar lestructura atmica dels diferents estats de la matria amb la

seva densitat i temperatura.

13. Utilitzar els coneixements sobre la densitat, teoria atmica i canvis destats

per a lexplicaci de fenmens observats al laboratori o a la vida quotidiana.

14. Identificar els materials dels quals estan fets els objectes.

15. Classificar objectes quotidians segons els materials amb el que estan fets.

16. Conixer levoluci del propi coneixement a partir dall que sha treballat a

les diferents sessions.

17. Identificar qu s necessari millorar de cara a lexamen.

18. Extreure informaci dun mapa conceptual.

5. Continguts

Els alumnes de 1r dESO provenen, principalment, de 3 centres de primria

diferents, de manera que aquest curs ha de comenar tractant temes molt bsics

(que possiblement alguns ja han treballat amb anterioritat) per tal

dhomogenetzar el nivell.

La unitat didctica tracta diferents aspectes sobre el tema de La matria que shan

estructurat de la segent manera entre les diferents sessions:

La matria

Continguts desglossats Sessions on es treballen

Tipus de matria (slid, lquid, gas). 2, 3, 4, 5, 7, 8, 11

La densitat. 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11

Clcul de massa i de volum. 3, 9, 10, 11

Els materials invisibles: la hiptesi atmica. 4, 5, 6, 7, 11

Els materials que componen objectes. 8, 9, 11

Taula 1. Continguts que es treballen durant el unitat didctica de La matria.

12

6. Planning general de les sessions

Sessi 1

Act. 1- Organitzaci. Sestableixen les

normes de comportament a laula amb els

alumnes per tal que se les facin seves.

Sexplica el funcionament de la Graella de

co-avaluaci.

Act. 2- Qestionari inicial. Permet

conixer el punt de partida dels alumnes. Al

final de les sessions tornarem a passar el

mateix qestionari perqu els alumnes

siguin conscients del que han aprs.

Sessi 2

Act. 3- Context Nufrag. Sintrodueix el

context als alumnes i es plantegen uns

dubtes que noms es poden resoldre

desprs dadquirir uns coneixements.

Act. 4- Els estats de la matria. Es

treballen els estats de la matria i les seves

caracterstiques.

Activitat co-avaluaci.

Sessi 3 - Laboratori

Act. 5- Breu reps. Es reprenen les

propietats dels estats de la matria

tractades a la classe anterior.

Act. 6/1- La densitat (1 part). Es duu a

terme una prctica de clcul de densitats

dalguns lquids i de predicci de densitats

dalguns slids.


Sessi 4

Act. 6/2- La densitat (2 part). Sestudia

la densitat dels gasos.

Act. 7- La matria. Es veu que tot est

format per matria.

Act 8- Els toms. Teoria atmica.

Act. 9- Resum. Recull de les idees clau.


Sessi 5

Act. 10- toms en diferents estats.

Act. 11- Analogia. Com es mouen els toms

en estat slid, lquid i gas?

Act. 12- Canvis destat. Estudi dels noms.

Act. 13- Analogia. Moviment dels toms

durant el canvi destat.



Act. 14- Mgia. Es fan diferents

experiments que poden semblar mgia

per que els alumnes han de desmentir

mitjanant la seva explicaci cientfica.


Context 1. Nufrag

Context 2. Microscopi ms potent del mn + Trucs de mgia

13

Sessi 7

Act. 15- Transferncia del coneixement.

Es plantegen diferents imatges sobre

situacions als alumnes i les han dexplicar

als companys, tot justificant el fenomen

(relacionat amb la densitat i/o amb els

canvis destat) que observen


Sessi 8

Act. 16- Mapa conceptual. Es plantegen

els conceptes tractats anteriorment perqu

els alumnes els interrelacionin.

Act. 17- Els materials. Es treballen els

tipus de materials a partir de lordenaci

duna srie dobjectes. Tamb es veuen

objectes formats per ms dun material.



Act. 18- La densitat com a propietat dels

materials. A partir dun cas prctic es

reconeix de quin material est fet un

objecte a partir del clcul de la seva

densitat. Es treballa el principi

dArqumedes i la mesura indirecta de

volums.


Sessi 10

Act. 19- Qestionari final. s el mateix

que el Qestionari inicial.

Act. 20- Autoavaluaci. Facilita que els

alumnes comparin els qestionaris inicial i

final i prenguin conscincia del que han

aprs.

Act. 21-Simulacre dexamen. Pretn

treballar amb preguntes semblants a les

que poden sortir a lexamen.


Sessi 11

Act. 22- Examen. Avaluaci final de la

unitat didctica

Sessi 12

Act. 23- Autocorrecci de lexamen. Els

alumnes completen un full en qu

identifiquen les errades que han coms a

lexamen i escriuen com hauria de ser la

resposta correcta.


Taula 2. Planning general de les sessions.

Context 3. El caos de la Ftima + Lherncia de tia gata.

Context 4. Lavabo

14

7. Seqncia didctica

Sessi 1

Fase del cicle Idees prvies.

Objectius 1, 2 i 3.

Descripci Activitat 1- Organitzaci: Partim del fet que a classe es ve a

conviure i a aprendre, per tamb a passar-nos-ho b. Com que

no ens coneixem i nosaltres volem que ells treguin bones notes,

ens hem de posar dacord amb qu es pot fer a classe i qu no.

Aix, els fem la pregunta segent: qu creieu que podeu fer a

classe?. Aqu fem que surtin aspectes com: puc escoltar els meus

companys quan parlen, fer servir lordinador quan les

professores ho diuen, guardar el mbil a la motxilla, fer les

activitats que diuen les professores, parlar amb els companys

per ajudar-nos, passar-mho b amb tothom, tractar a tothom

amb respecte, fer cas al que em diuen les professores, etc.

Un cop els alumnes hagin fet les seves propostes sobre el que

poden fer a laula, les professores ho escrivim en una cartolina.

Redactem cada tem en primera persona i en positiu per tal que

sel facin seu i lincorporin en la seva manera dactuar.

Llavors els plantegem: Com controlem que tot aix es

compleixi?. Els diem que ells es poden controlar entre ells

mitjanant una mini-activitat de co-avaluaci actitudinal que

farem al final de cada sessi. Aquesta valoraci del

comportament entre companys la faran tot seguint una graella

en la qual hi ha els tres tems en qu shauran de fixar (vegeu

Graella de co-avaluaci a lAnnex). El funcionament daquesta

activitat ser el segent: a cada classe hi haur una parella

dalumnes responsable dassignar dos positius als companys de

classe que ms sho mereixin. A ms, podran posar dos negatius

si ho consideren convenient. La primera parella lescollim

nosaltres i en fem explcit el motiu (per exemple: han participat a

la classe, no han molestat, etc.); a partir daqu, es van succeint

15

les parelles dalumnes, s a dir, els dos que reben el positiu en

una classe sn els encarregats de posar els positius durant la

classe segent.

Activitat 2- Qestionari inicial: Es reparteix als alumnes un full

(Activitat 2. Qestionari inicial) en qu sels demana que

interpretin un conjunt de 8 fotografies que mostren fenmens

quotidians en la vida dels alumnes. Amb lexplicaci que facin els

alumnes sobre imatges properes i basades en la realitat, es

pretn fer aflorar les idees prvies que tenen aquests sobre

conceptes relacionats amb la matria, els seus estats, els canvis

destats, la densitat, etc.

Tamb es fan un seguit de 10 oracions que els alumnes han de

determinar si sn vertaderes o falses. En alguns, casos, a ms,

sels demana que escriguin algun exemple. Quan loraci s falsa,

cal que justifiquin per qu ho s.

Gesti daula Act. 1- (20) Organitzaci: Aquesta activitat es planteja a linici

de la unitat didctica perqu els dos grups de 1r dESO presenten

fora problemtica a nivell de comportament a laula. La

necessitat de dur a terme aquesta activitat es planteja als

alumnes en positiu, s a dir, remarcant que volem que tots

treguin les millors notes possibles, per que, prviament, cal

acordar i complir algunes normes de funcionament. La manera

com treballem aquesta activitat s la segent:

Treball individual: els alumnes escriuen en un paper qu

creuen que poden fer a laula i lenganxen a la pissarra.

Comentari global: deixem constncia en una cartolina de

les normes que hem establert.

Expliquem com funcionarem (responsables de posar

positius al full de la Graella de co-avaluaci, etc.).

Act. 2- (35) Qestionari inicial: Es treballa de manera individual

per tal de conixer les idees preconcebudes de cadascun dels

alumnes. Sutilitza contextos molt propers a la seva realitat

perqu puguin respondre de manera ms significativa.

16

Atenci a la

diversitat

Es treballa de manera individual i molt pautada, deixant clar

als alumnes qu han de fer en cada moment. Es fa servir un

llenguatge senzill i constantment sacompanyen les

explicacions amb imatges.

Pel que fa a les preguntes del Qestionari inicial, nhi ha de

nivells molt diferents: des de les ms senzilles (que es

contempla que tothom pugui respondre de manera correcta)

fins a les ms complexes (que segurament seran les que ens

permetran veure millor les idees prvies errnies i el punt

de partida del coneixement de cada alumne).

En el cas de 1r A aquesta sessi es fa el dia que no venen els

alumnes de la USEE, de manera que hem optat per anar-nos

a presentar abans de comenar amb la sessi 2. Daquesta

manera, quan els alumnes vinguin a classe, ja sabran qui som

i qu farem durant les properes sessions. Aix, aprofitem el

dia que ens anem a presentar per fer-los parlar sobre

lorganitzaci a laula i lestabliment de normes de

comportament. A ms, els ensenyem 3 imatges del

Qestionari inicial i les comentem oralment entre tots (ja

que sn alumnes que tenen greus problemes descriptura).

Aix, ens podrem fer una idea del que saben abans de

comenar el tema.

Avaluaci

regulaci

Avaluaci: Lavaluaci que es fa en aquesta sessi s ms aviat

actitudinal i de comportament, ja que la Graella de co-avaluaci

permet que els alumnes es co-avalun i, consegentment, es

premin o se sancionin lactitud amb positius o negatius. El

global de positius i negatius de cada alumne repercuteix en

+/- 05 punts sobre la nota final.

Regulaci: El Qestionari inicial es fa servir per conixer les

idees prvies dels alumnes, per, a ms, com que es tornar a

repetir lltim dia de classe, els alumnes podran veure qu han

aprs al llarg daquestes sessions.

Materials i

recursos

Material didctic:

- Activitat 1. Graella de co-avaluaci (vegeu Annex).

- Activitat 2. Qestionari inicial (vegeu Annex).

17

Material fungible: papers din-A5, cartolina i xiclet adhesiu.

Taula 3. Planificaci de la primera sessi.

Sessi 2

Fase del cicle Introducci de nous conceptes

Objectius 4 i 5.

Descripci Activitat 3- Context Nufrag: Es comena explicant (molt per

sobre) la pellcula Nufrag per tal de captar latenci dels

alumnes. Es reparteix el full del context (Activitat 3. Nufrag) i 3

voluntaris representen el dileg amb qu comena lactivitat

davant de la resta de companys. A continuaci, cal que omplin

una taula amb les idees clau exposades al context.

Activitat 4- Els estats de la matria: Continuant amb el cas del

nufrag, i treballant amb alguns dels materials del naufragi, es

pretn tractar els estats de la matria i caracteritzar-los segons

les propietats que els defineixen. Aquesta activitat engloba un

total de 5 exercicis que sexpliquen a continuaci:

Exercicis 1 i 2. Entre tots fem una llista de diferents slids,

lquids i gasos. A partir de la llista (i amb lajuda dun

material slid, dun lquid i dun gas que tindrem a laula)

extraiem les propietats de cadascun dels tres estats de la

matria. Pel cas del slid fem servir una pedra; pel del

lquid, aigua en diferents recipients, i pel gas, aire en una

xeringa.

Exercici 3. Els alumnes fan parelles i, com si es tracts dun

concurs, un estudiant li fa preguntes a un altre relacionades

amb les caracterstiques dels tres estats de la matria.

Desprs, es canvien els torns i lestudiant que abans havia

respost ara pregunta (i viceversa).

Exercicis 4 i 5. Recuperem el context i observem qu

tenen en com els materials proposats pel Miguel, la

18

Ftima i lAbdul. Sarriba a la conclusi que tant la fusta

(slid) com laire (gas) com loli (lquid) floten, de manera

que, a continuaci, cal veure de qu depn aquesta

flotabilitat. A partir daqu, anomenem el concepte de

densitat, que treballem a la prxima sessi.

Activitat co-avaluaci. Els dos alumnes que millor es van

comportar a la sessi anterior sn els encarregats davaluar els

companys. Aix, cal que reparteixin un parell de punts positius

als dos alumnes que millor shan comportat durant aquesta

classe i, si ho consideren necessari, un parell de punts negatius

als dos alumnes que pitjor shan comportat. Cal que ho

justifiquin i que rebin laprovaci de tot el grup. Mentre que a

totes les classes es posen positius, noms quan es consideri

necessari es posaran negatius.

En cas que el repartiment de bonificacions funcioni, ampliarem

el nombre de positius a repartir en una mateixa classe.

Gesti daula Act. 3- (5) Es reparteix el full dactivitat 3 a linici de la sessi,

juntament amb el de lactivitat 4, ja que aix sevita perdre temps

ms endavant. Mentre els fulls els reparteix un alumne, la

professora explica de qu tracta la pellcula Nufrag. A

continuaci sn 3 alumnes qui surten a representar el dileg del

context davant de tothom. Mentrestant, la resta de companys

escolten i llegeixen el gui. Entre tota la classe es respon la taula.

Act. 4- Aquesta activitat cal que estigui molt ben pautada pel

docent per tal de complir tant amb els objectius plantejats com

amb el temps dedicat a cada exercici.

Ex. 1 i 2- (20) Es treballa tota la classe conjuntament. Se

seleccionen alguns voluntaris perqu manipulin els

objectes que portem.

Ex. 3- (10) Es fan unes preguntes per parelles i van

anotant les respostes. Desprs, fem una correcci de

lexercici de manera conjunta.

Ex. 4 i 5- (10) Es treballa conjuntament tota la classe. El

professor guia laprenentatge i els alumnes, ordenadament,

19

responen les preguntes. El tema de la flotabilitat es treballa

sense entrar en detall, de manera que aquesta nicament

sassocia a la densitat (en aquest cas, del lquid i del cos que

flota).

Activitat de co-avaluaci. (5) Aquesta activitat la fa una parella

de la classe, per necessita rebre laprovaci de la resta de

companys.

Mentre es duu a terme lactivitat de co-avaluaci, un responsable

recull els fulls amb qu han treballat els alumnes durant la

classe. La professora els guarda fins la propera sessi a fi devitar

que es perdin. Aix sanir fent durant totes les sessions.

Atenci a la

diversitat

La utilitzaci dun llenguatge senzill i del suport visual

(mitjanant imatges als fulls de treball) pretenen facilitar la

comprensi dels alumnes.

En tractar-se dalumnes que no saben treballar de manera

autnoma, cal que el professor gui de manera molt clara

QUINA activitat cal fer a cada moment i COM es fa aquesta

activitat.

Pel que fa a lactivitat 3, el context es presenta als alumnes

utilitzant dos canals de comunicaci: lescrit (mitjanant el

full dActivitat 3) i loral (mitjanant la representaci teatral

de 3 voluntaris). Desprs dentrar al context, doncs, es fa

omplir una taula als alumnes amb les idees ms rellevants.

La finalitat domplir aquesta taula s fer que tothom (fins i

tot els alumnes amb capacitats cognitives ms baixes) tingui

clars els conceptes clau que es mencionen al context.

Tamb es tracta la diversitat de gnere durant el context, ja

que els 3 personatges principals sn dos nois i una noia que

sn amics i conversen sobre un tema.

Avaluaci

regulaci

Avaluaci: Els fulls de treball que es van donant als alumnes al

llarg de tota la unitat didctica, i que ells van omplint durant les

sessions, savaluen finalment amb un 40% de la nota final.

Amb lajut de la Pauta dobservaci sanalitza lactitud dels

alumnes a laula i es valora amb un 20% de la nota final.

20

Lactivitat de co-avaluaci sobre el comportament permet que

els alumnes puguin sumar o restar fins a un total de 0,5 punts

sobre la nota final.

Regulaci: La correcci conjunta de les preguntes permet que

els alumnes puguin valorar el que saben.

Materials i

recursos

Material didctic:

- Activitat 3. Nufrag (vegeu Annex).

- Activitat 4. Slid, lquid o gas (vegeu Annex).

- Pauta dobservaci (vegeu Annex).

- Graella de co-avaluaci (vegeu Annex).

- Fulls de treball dels alumnes de les sessions passades.

Material fungible: aigua, 3 recipients de diferents formes, una

pedra, 3 xeringues i sorra.

Taula 4. Planificaci de la segona sessi.

Sessi 3 Laboratori (hora B)

Fase del cicle Introducci de nous conceptes.

Objectius 4, 6 i 7.

Descripci Activitat 5- Breu reps: Els alumnes comencen omplint una

taula a mode de resum del que es va treballar a la sessi passada.

La taula tracta sobre les propietats que caracteritzen els tres

estats de la matria. A ms, permet que torni a sortir el concepte

de densitat i que, ara s, es treballi amb ms detall i profunditat.

Activitat 6/1- La densitat (1 part): Es fa una introducci

explicant els conceptes clau relacionats amb la densitat, la massa

i el volum dels cossos. A continuaci, els alumnes duen a terme

una experimentaci prctica que sorgeix a partir del context:

a. Pel que fa als LQUIDS, els alumnes calculen les densitats de

loli, de laigua i de letanol. A continuaci colloquen els tres

lquids en un vas de precipitats: de ms dens a menys dens.

21

Prviament, per, hauran dhaver predit qu esperen

observar (i per qu) i, posteriorment a la barreja, hauran de

dir qu observen (i per qu).

En parallel, les professores barregem aigua i oli en un altre

recipient i observarem com es van separant els dos lquids al

llarg de la classe.

b. Pel que fa als SLIDS, els alumnes disposen de diferents

objectes slids amb diferents densitats. Cal que prediguin i

que comprovin qu passar amb cadascun daquests

objectes si saboquen dins dun vas que cont 3 fases fora

gruixudes daigua, doli i dalcohol. Aix, els alumnes poden

predir, comprovar i concloure quins objectes sn ms o

menys densos a partir de la observaci experimental.

Activitat de co-avaluaci.

Gesti daula La sessi es duu a terme al laboratori i nicament amb la meitat

de la classe (aprox. 10-12 alumnes). Com que es tracta dhores B,

primer fem classe amb la meitat del grup i, desprs, amb laltra

meitat. En molts moments es treballa en grups de 3-4 alumnes,

de manera que, prviament a la sessi, haurem preestablert els

alumnes que formaran part dun mateix grup.

Act. 5- (5) Es fa el reps de manera conjunta tota la classe.

Act. 6- Aquesta activitat tracta sobre la densitat i est dividida

en dues parts: la 1 part inclou lexperimentaci de lquids i

slids i es duu a terme durant la 3 sessi (al laboratori); la 2

part inclou el treball amb gasos i es duu a terme al comenament

de la 4 sessi (a laula). La 1 part es gestiona de la segent

manera:

(5) Les professores fan una breu introducci i els alumnes

escolten activament i fan preguntes.

a. (10) Es fan tres grups de 3-4 alumnes i cada grup mesura la

densitat dun lquid: o b de laigua o b de loli o b de

lalcohol. Es fa la posada en com dels resultats numrics i es

fa una predicci conjunta sobre com es distribuiran aquests

22

lquids en funci de la densitat. A continuaci, cada grup els

ajunta en un vas de precipitats per ordre de ms dens a

menys dens. De nou, collectivament, es comenten els

resultats obtinguts i sestableix una justificaci que expliqui

el que sobserva.

Durant tota aquesta part, es van donant pautes oralment als

alumnes per tal que spiguen qu han de fer a cada moment.

A ms, els alumnes disposen del Full dactivitats 5 i 6.

b. (10) Mantenint els mateixos grups de treball, es fa la

prctica amb els slids.

Activitat co-avaluaci. (5) Es duu a terme de la mateixa

manera que a la sessi anterior. Mentrestant, un alumne aprofita

per a recollir els fulls de treball de tothom.

Atenci a la

diversitat

Es fan grups de treball al laboratori que sn heterogenis i

que pretenen afavorir la inclusi i laprenentatge de tots els

alumnes. Aquests grups tant sn heterogenis pel que fa al

sexe (ja que sagrupen indiferentment nois i noies) com pel

que fa les capacitats cognitives (ja que els alumnes de lUSEE

sintegren en diferents grups formats pels alumnes del grup

classe).

Les activitats es comenten conjuntament per tal de facilitar

que tots els alumnes arribin al mateix punt de coneixement.

La classe es desenvolupa guiant molt les passes a seguir, ja

que els alumnes presenten certes dificultats daprenentatge,

no estan acostumats a treballar de manera collaborativa i

sn poc autnoms.

Avaluaci

regulaci

Avaluaci: De la mateixa manera que a la sessi anterior,

lavaluaci t en compte el comportament dels alumnes (a travs

de la Pauta dobservaci i de la Graella de co-avaluaci) i el

treball que fan els alumnes i que plasmen als fulls de treball que

els entreguem.

Regulaci: La correcci conjunta de les preguntes permet que

els alumnes puguin valorar el que saben.

23

Materials i

recursos

Material didctic:

- Full dactivitats 5 i 6. Qui t ra? La densitat (vegeu Annex).




Material fungible: oli, etanol, aigua, gots de tub, monedes, taps

de plstic, espelmes, escuradents.

Material de laboratori: balances, provetes i vasos de

precipitats.

Recursos: es treballa al laboratori (o a un espai semblant que

permeti el treball collaboratiu i disposi del material requerit).

Taula 5. Planificaci de la tercera sessi.

Sessi 4

Fase del cicle Exploraci didees prvies - Construcci de nou coneixement

Objectius 6, 8 i 9.

Descripci Act. 6/2- La densitat (2 part): Respecte lactivitat que es

comena a la sessi anterior, queda pendent la part dels gasos,

que es t previst acabar al principi daquesta classe.

c. Aix, pel que fa als GASOS, els alumnes treballen a partir de

lobservaci dun globus dheli i dun globus daire. Cal que

raonin, doncs, per quin motiu creuen que un senlaira i laltre

no.

Finalment, com a exercici de tancament, es torna al context per

tal que els alumnes defensin o rebutgin les opinions dels 3

personatges inicials (la Ftima, el Miguel i lAbdul).

Activitat 7- La matria. Desprs duna breu introducci sobre

qu entenem per matria, es duen a terme uns exercicis amb els

quals els alumnes acaben veient que tot est format per matria i

que, per tant, ells mateixos tamb sn matria.

24

Activitat 8- Els toms. Presentem als alumnes el microscopi ms

potent del mn: un microscopi que ens permet veure-hi fins al

ms petit detall de tot el que puguin pensar. A continuaci, els

fem dibuixar el que creuen que es pot veure a travs daquest

microscopi i, tenint en compte les idees prvies, esperem que

dibuixin tot de boles. Un cop es posen en com els dibuixos,

satribueix el nom dtom a aquestes boles i es fa la reflexi que

TOT est fet dtoms (per exemple: cadira, cos, entrep, aigua,

aire, etc.).

Quan introdum la histria del microscopi ms potent del mn,

diem als alumnes que el va inventar una dona amb el seu equip.

Daquesta manera podem fer mfasi en aspectes de naturalesa

de la cincia com que tamb hi ha dones cientfiques que es

dediquen a la investigaci i que en cincies s fonamental el

treball en equip. Un cop hgim posat nom als toms, diem als

alumnes que aquesta histria ens lhem inventat i que aquest

microscopi no existeix. Aix, tamb podem treballar amb ells que

la cincia no est tota descoberta i que el coneixement cientfic

est subjecte a canvis.

Activitat 9. Resum. Es fa una recapitulaci de tot el que hem

aprs en aquesta sessi. Esperem que surtin els dos conceptes

clau segents:

Tot s matria

Tot est fet dtoms.


Gesti daula Act. 6/2- (10) De manera conjunta es comenta qu passa amb

els gasos. Per a realitzar aquesta 2 part de lactivitat 6 cal

recuperar el Full dactivitat 5 i 6. Qui t ra? La densitat de la

sessi passada.

Act. 7- (10) Desprs duna breu introducci i explicaci terica

es realitzen preguntes per tal que els alumnes acabin de crear la

seva prpia concepci sobre matria i que aquesta sigui el ms

ajustada possible a la concepci real. Com que no es tracta dun

25

concepte fcil ni intutiu, cal anar guiant molt el procs de

construcci de coneixement dels alumnes i anar introduint

preguntes (com la de si laire s matria) que facin verbalitzar

als alumnes la seva opini i, aix, poder corregir-los en cas que

sigui necessari.

Act. 8- (15) El dibuix el fan individualment. La discussi es fa

amb tot el grup classe.

Act. 9- (10) Entre tot el grup sextreuen les idees clau de la

classe. El professor aprofita per presentar el context daplicaci

(mgia al laboratori), tot generant curiositat i expectativa entre

lalumnat.

Activitat co-avaluaci (5). Es duu a terme de la mateixa

manera que a la sessi anterior. Mentrestant, un alumne aprofita

per a recollir els fulls de treball de tothom.

Atenci a la

diversitat

Per tal de fer arribar el mxim dalumnes possible als

coneixements que es tracten a classe, cal que el professor

vagi guiant laprenentatge i marcant el ritme de realitzaci

de les activitats. s per aix que primer deixa uns minuts

perqu cada alumne es plantegi les preguntes

individualment i, desprs, de manera conjunta tota la classe,

es comenten les respostes.



Sutilitzen imatges per modalitzar la teoria atmica.

Avaluaci

regulaci

Avaluaci: De la mateixa manera que a la sessi anterior,

lavaluaci t en compte el comportament dels alumnes (a travs

de la Pauta dobservaci i de la Graella de co-avaluaci) i el

treball que fan els alumnes i que plasmen als fulls de treball que

els entreguem.

Regulaci: La correcci conjunta de les preguntes permet que els alumnes puguin valorar el que saben.

26

Materials i

recursos

Materials didctics:

- Full dactivitat 5 i 6. Qui t ra? La densitat (vegeu Annex).

- Full dactivitat 7. La matria (vegeu Annex).

- Full dactivitat 8. El microscopi ms potent del mn (vegeu

Annex).




Materials fungibles: globus daire, globus dheli i microscopi

ms potent del mn (fet amb cartr)

Taula 6. Planificaci de la quarta sessi.

Sessi 5

Fase del cicle Construcci de nou coneixement.

Objectius 10, 11 i 12.

Descripci Activitat 10. toms en diferents estats de la matria. Fem als

alumnes la segent pregunta: si els slids, lquids, i gasos estan

fets dtoms, com s que tenen propietats tan diferents? Qu passa

amb els seus toms?

Slids: partcules fora juntes i agafades amb enllaos

forts que no els permeten moures

Lquids: partcules ms separades, amb enllaos ms

febles.

Gasos: partcules lliures que tendeixen a separar-se i a

ocupar el mxim volum.

Daquesta manera lliguem diferents conceptes: toms, estats de

la matria i densitat (massa/volum).

Activitat 11. Analogia. Un cop hem arribat a aquestes

conclusions, fem una activitat representant una analogia. En

primer lloc, surten 3-4 alumnes que representen els toms dun

slid, de manera que sagafen del bracet i no es poden moure

gaire. En segon lloc, quan representen els toms dun lquid,

27

sagafen de les mans i ja es poden moure ms. Per ltim, quan

siguin gasos, es poden deixar anar de les mans i poden ocupar

tot el volum de laula que vulguin. Mentre alguns alumnes

representen aquesta activitat davant de tothom, els altres

escriuen (al Full dactivitat 11) el que fan els seus companys

quan sn toms dels diferents estats.

Activitat 12- Canvis destat. A partir dun vdeo que

visualitzarem amb el projector (4 min), han de posar nom als

processos de canvi destat a sobre les fletxes dun diagrama amb

els tres estats de la matria. El vdeo a visualitzar s el segent:

https://www.youtube.com/watch?v=0eQTCjRn9s8

Activitat 13- Analogia. Recuperem lanalogia feta pels tres

alumnes a lexercici 11 i, desprs de recordar com estaven els

toms als slids, lquids i gasos, fem que representin els canvis

destat. Podem fer que diguin ells mateixos els noms dels canvis

destat perqu els seus companys ho escenifiquin. Sigui com

sigui, cal que acabin relacionant que, a ms temperatura, ms

moviment de les molcules i, per tant, ms volum. Aquesta

relaci s imprescindible per a la realitzaci de la sessi segent

(en la qual es treballa amb el context daplicaci de la mgia!).


Gesti daula Act. 10- (10) Resoluci de la fitxa individualment. Que sho

complementin en parelles i ho verifiquem entre tots.

Act. 11- (10) Escenificaci en grups de 3 persones davant de

tota la classe.

Act. 12- (15) Resoluci de la fitxa individualment. Que sho

complementin en parelles i ho verifiquem entre tots.

Act. 13- (10) Escenificaci en grups de 3 persones davant de

tota la classe.

28

Activitat co-avaluaci (5)

Atenci a la

diversitat

A lactivitat 12 els alumnes han dextreure la informaci dun

vdeo on es mostren els canvis destat utilitzant diferents

inputs: a travs dimatges, per escrit i auditivament.

A les activitats 11 i 13 es duu a terme lescenificaci duna

analogia per treballar (de manera prctica i visual) els canvis

destat. Per aquells alumnes que tenen ms dificultats amb el

llenguatge, en aquesta activitat no s que sarribi a

prescindir absolutament del llenguatge per s que s cert

que aquest passa a estar en segon pla, ja que s la

representaci teatral el que pren ms importncia. Amb tot,

s que sutilitza el llenguatge per especificar i aclarir el

fenomen que es vol representar.

Cal anar guiant la realitzaci de les diferents activitats de

manera molt clara durant la classe, intentant, en tot moment,

que tothom tingui quelcom a fer. Per exemple, sn noms un

grup de 3-4 alumnes qui representen lanalogia davant de la

resta; en aquest cas, els altres tamb estan enfeinats anotant

com veuen que estan actuant els seus companys.


que tots els alumnes arribin a les idees clau sobre cincia

que es volen transmetre.

Avaluaci

regulaci

Avaluaci: Es continua avaluant el treball que fan els alumnes

durant la classe i el comportament (amb la Pauta dobservaci i

la Graella de co-avaluaci).

Regulaci: La correcci conjunta dels exercicis permet que els

alumnes valorin en quin punt del procs daprenentatge es

troben. A ms, constantment es tracten conceptes de les sessions

passades i es relacionen amb els nous, de manera que els

alumnes tamb prenen conscincia del que sha treballat i del

que ells han assimilat.

Materials i

recursos

Material didctic:

- Full dactivitat 10. Qu passa amb els toms dels slids,

lquids i gasos? (vegeu Annex).

29

- Full dactivitat 11. Representaci dels estats de la matria!

(vegeu Annex).

- Full dactivitat 12. De slid a lquid... i de lquid a...? (vegeu

Annex).

- Full dactivitat 13. Representaci dels canvis destat! (vegeu

Annex).




Recursos: aula amb projector i amb altaveus.

Taula 7. Planificaci de la cinquena sessi.


Fase del cicle Estructuraci dels coneixements i aplicaci

Objectius 13

Descripci Activitat 14- Mgia. Abans de comenar la classe es fa una breu

explicaci del funcionament de la sessi i sintrodueix el context

de la mgia. Sels explica que a continuaci es faran una mena de

trucs de mgia que ells hauran de desmentir explicant el truc

amb idees basades en conceptes cientfics.

Es tenen preparats un total de 5 experiments (o trucs), de

manera que es faran tants com temps disponible hi hagi.

Prviament a la realitzaci dels experiments, cal que els alumnes

resolguin aquestes preguntes:

Qu farem a lexperiment?

Qu pensem que passar? Per qu creieu que passar aix?

Posteriorment a la seva realitzaci, cal que responguin les preguntes segents:

Qu ha passat? Per qu?

s en aquest ltim apartat on sexpliciten les idees clau o conclusions que es poden extreure de lexperincia. s aix com sajuda als alumnes a fer lestructuraci dels coneixements apresos a les sessions posteriors.

30

Un cop completada la fitxa dun experiment i, per tant, desmentit

el truc de mgia, es passa a lexperiment segent.

Els experiments a realitzar sn aquests:

1. Tenim una pilota de ping-pong abonyegada i la posem en

aigua calenta. Qu li passar a la pilota?

El que esperem veure, doncs, s que la pilota recuperi la

seva forma original, s a dir, sense el bony. Cal que els

alumnes expliquin que aix passa perqu, en augmentar la

temperatura, els toms daire de dins de la pilota tenen

tendncia a ocupar ms volum i, aix, fan tornar la pilota a

la seva forma normal.

2. Es disposa duna peixera plena daigua a temperatura

ambient. A dins hi ha una ampolla transparent daigua

calenta (tenyida de vermell) i una daigua freda (tenyida de

blau). Quan les obrim cap a on anir laigua de les dues

ampolles: amunt o avall?

Els alumnes han de deduir que laigua calenta, que t

menys densitat, tendeix a anar cap amunt, mentre que

laigua freda, de ms densitat, tendeix a baixar.

3. Tenim una peixera plena daigua dins la qual ens volem

servir una coca-cola molt freda. Ser possible?

La intenci s abocar la coca-cola des de la llauna fins a un

got situat al fons de la peixera. Els alumnes han dentendre

que la coca-cola freda t ms densitat que laigua a

temperatura ambient, de manera que tendir a baixar.

4. Escalfem laire de dins dun got. Hi posem un globus inflat a

sobre (tapant el got) i refredem el got per fora (amb gel).

Qu passar quan aixequem el globus? Se separar del got?

La idea s que el got no se separa del globus, sin que

seleva quan fem pujar el globus amb la m. Aquest

fenomen sesdev perqu en refredar-se les molcules

daire de dins del got tendeixen a ocupar menys volum, de

manera que atrapen fortament el globus.

5. Tenim dos vasos: un amb aigua calenta i laltre amb aigua

freda. En tirar una gota de tint a cadascun dels gots, veiem

que no sescampa de la mateixa manera en lun que en

31

laltre. En quin sescampa ms de pressa?

Els alumnes han de deduir que al got amb aigua calenta els

toms mouen amb ms velocitat, de manera que el tint es

barrejar ms rpid en aquetst cas.

https://www.youtube.com/watch?v=KmS_hPErTBE


Gesti daula Aquesta sessi es duu a terme al laboratori, tot aprofitant les

hores B, en qu hi ha menys alumnes i es pot treballar millor

amb experincies prctiques.

Lactivitat es desenvolupa de la segent manera:

Act. 14- (5) Breu introducci inicial de com anir la sessi.

Tot i que es preveu fer entre 3 i 4 experiments, es duran a terme

els que siguin possibles segons el ritme de treball dels alumnes.

Cadascun dels experiments es gestiona de la manera segent:

(2) Explicaci de lexperiment a realitzar per part del

professor.

(5) Fer prediccions en parelles.

(3) Realitzaci de lexperiment pel professor, juntament

amb alumnes voluntaris.

(10) Raonament cientfic del fenomen mgic observat i

explicitaci de la idea cientfica clau que el fonamenta.

El temps dedicat a cada apartat s molt aproximat, per, com que

es tracta duna prctica fora flexible en la que sn els alumnes

qui determinen el ritme de treball, ja es t en compte que pot ser

que hi hagi variacions pel que fa a la temporitzaci cadascun dels

truc.

Lordre de realitzaci dels experiments essencialment dependr

de dos factors: 1) la motivaci i la demanda de lalumnat i 2) el

grau de dificultat dels experiments en relaci al nivell de

coneixements amb qu considerem que el grup ha arribat a

aquesta sessi.

Cada alumne t el seu full de preguntes que tamb pot respondre

amb lajuda dels companys.

32

Activitat co-avaluaci (5).

Atenci a la

diversitat

Per tal dassegurar-nos que tota la classe segueix els

raonaments que pretenen explicar cadascun dels trucs de

mgia, saniran realitzant els experiments al mateix temps

que saniran responent les preguntes.

Es fan grups de treball al laboratori que sn heterogenis i

que pretenen afavorir la inclusi i laprenentatge de tots els

alumnes.

El desenvolupament dactivitats manipulatives al laboratori

pretn que els alumnes estructurin els coneixements i que

apliquin all que han aprs a altres situacions (s a dir, que

facin una transferncia de coneixements). Daquesta manera,

els alumnes troben una significativitat al que aprenen i se

senten entusiasmats per seguir aprenent. Aquesta manera

daprendre inclou la diversitat de gustos de lalumnat que,

per molt que no se senti atret per la cincia, no pot negar que

sigui interessant.

Avaluaci

regulaci

Avaluaci: Es continua avaluant el treball que fan els alumnes

durant la classe i el comportament (amb la Pauta dobservaci i

la Graella de co-avaluaci).

Regulaci: El context de la mgia crea una situaci daplicaci,

en qu els alumnes han dexpressar tot all que han aprs amb

anterioritat. s per aix que aquesta sessi permet que els

alumnes prenguin conscincia del que han aprs fins al moment

i, tamb, dels fenmens del mn real que poden arribar a

comprendre grcies a ladquisici (i a la posada en prctica)

daquests coneixements.

Materials i

recursos

Material didctic:

- Full dactivitat 14. s mgia? (vegeu Annex).




Material fungible: una pilota de ping-pong, vasos de precipitats,

aigua calenta, termo, plaques descalfament, tint vermell, tint

33

blau, aigua freda, dues coca-coles fredes, una peixera, dues

ampolles transparents.

Recursos: La sessi es realitza al laboratori.

Taula 8. Planificaci de la sisena sessi.

Sessi 7

Fase del cicle Aplicaci.

Objectius 13.

Descripci Activitat 15- Transferncia del coneixement. Per parelles els

repartim imatges de fets quotidians o reals on actuen fenmens

de canvis destat de la matria i de canvis de densitat. Amb

lajuda dunes preguntes, els alumnes han danalitzar el cas que

els ha tocat, de manera que puguin explicar cientficament el

fenomen que observen. Aix, cal que utilitzin els conceptes clau

sobre cincia i el vocabulari cientfic adequat que sha estat

treballant durant les classes anteriors.

Els casos amb qu treballen els alumnes sn els segents:

1. Un globus aerosttic.

2. El fum del tabac.

3. Una beguda amb gel.

4. Una ampolla que explota al congelador.

5. Una persona eixugant-se els cabells amb lassecador.

Un cop han analitzat el cas, sajunten les parelles que treballen el

mateix fenomen, de manera que es formen grups de 4 persones.

En aquest moment, les parelles sintercanvien informaci i es

complementen les respostes a les quals han arribat.

Finalment, per sorteig, una de les dues parelles de cada grup de 4

surt davant la classe a exposar oralment lexplicaci cientfica

que justifica el fenomen analitzat.

La resta dalumnes, que estan doients, completen una taula en

qu es pregunta en qu consisteix cada cas i per qu sesdev de

la manera que ho fa.

34

Gesti daula Act. 15- Aquesta activitat pretn aconseguir una gesti fora

autnoma de la feina a fer per part dels alumnes.

(3) La professora explica quin ser el funcionament de la sessi.

(12) Els alumnes treballen per parelles i seguint el Full

dactivitat 15. A ms, la professora, que estar rondant per les

diferents taules, tamb els pot ajudar quan ho necessitin.

(5) Les parelles sajunten segons el cas que treballen, de manera

que es fan grups de 4.

(25) Explicaci oral duna de les parelles del grup de 4 (escollits

a cara o creu). Escolta activa i anotacions dels temes ms

rellevants per part dels alumnes oients.

Activitat de co-avaluaci. (5).

Atenci a la

diversitat

Les parelles es faran prviament a la sessi segons les

afinitats i les capacitats de cada alumne.

En ser una sessi que implica al mxim el treball autnom,

cal supervisar constantment la feina dels alumnes. Aix, cal

que la professora estigui voltant per laula atenent dubtes i

ajudant aquells alumnes que tenen ms dificultats o que sn

menys autnoms.

Les preguntes del Full dactivitat 15 guien fora la resoluci

de cada cas i lexplicaci final del concepte cientfic que

samaga al darrere de cada fenomen.

Avaluaci

regulaci

Avaluaci: Com a les sessions anteriors, savalua el

comportament dels alumnes en base a la Pauta dobservaci i a la

Graella de co-avaluaci.

A ms, savalua el treball en equip i la exposici oral amb un 10%

respecte la nota total de la unitat didctica. Amb aquesta

finalitat, sha elaborat una rbrica davaluaci (vegeu Annex).

Regulaci: es duu a terme una activitat daplicaci en qu els

alumnes han de posar en prctica tot el que han aprs durant les

sessions passades.

Materials i

recursos

Material didctic:

- Full dactivitat 15. Sabem com funciona! (vegeu Annex).

35

- Imatges en base a les quals els alumnes hauran dexplicar el

que han treballat prviament.




- Rbrica davaluaci (vegeu Annex).

Recursos: Aula amb projector.

Taula 9. Planificaci de la setena sessi.

Sessi 8

Fase del cicle Idees prvies i construcci del coneixement

Objectius 2, 3, 14, 15 i 18.

Descripci Activitat 16- Mapa conceptual. Es tracta duna activitat que

ajuda els alumnes a connectar tots els conceptes treballats fins al

moment. Cal que completin el mapa conceptual que els donem

amb les paraules que hi falten, de manera que, finalment, quedin

ben establertes les relacions entre els canvis destat, la densitat,

la temperatura i la teoria atmica. Dentrada, no els donem les

paraules que falten, per si veiem que els costa deduir-les les

apuntem a la pissarra. Per ltim, han descriure 3-4 frases

extretes del mapa conceptual tot interpretant-lo.

Activitat 17- Els materials. Recuperant el personatge de la

Ftima (que ja apareixia al context del Nufrag) ens endinsem en

el caos que caracteritza la seva habitaci. Aix, mostrant als

alumnes una srie dobjectes que es troben desordenats per

lhabitaci de la Ftima, es pretn que aquests lajudin a ordenar-

los havent establert, prviament un sistema de classificaci.

Entre tots fan diferents propostes de com ordenar aquests

objectes, per cal que acabin arribant a lordenaci segons els

materials que els formen.

Un cop ordenats els trastos de la Ftima, es fa una breu

explicaci sobre els materials i es mostren (visualment, amb

36

fotografies) uns quants exemples sobre plstics, fustes, metalls,

txtils i vidres.

A continuaci, es fa veure als alumnes que, majoritriament, els

objectes estan formats per ms dun material, de manera que els

fem analitzar un cotxe (per dins i per fora) per tal que destaquin

tots els materials que hi observen.

Per ltim, cal que omplin una taula amb tres objectes que tinguin

a casa de cadascun dels 5 tipus de materials (plstic, fusta,

metall, txtil i vidre). Els alumnes que vagin ms rpid poden fer

una cerca a Internet per trobar ms objectes de cada material.

Gesti daula Act. 16- (15) Individualment, completen el mapa conceptual i

escriuen 3-4 frases. La realitzaci daquesta activitat s

individual per tal que cada alumne pugui enfrontar-se al que sap

i al que no sap sense influncia dels companys. Per tal que

nosaltres puguem conixer en quin punt del coneixement es

troben els alumnes, no corregim aquesta activitat a classe sin

que ens lenduem i la retornem corregida a la classe segent.

Act. 17- La sessi es gestiona de la manera segent:

(3) Es llegeix conjuntament el cas de la Ftima i es donen

indicacions als alumnes sobre el que han de fer.

(12) Els alumnes pensen de manera individual com poden

ordenar els objectes i, desprs, ho comenten per parelles. A

continuaci, conjuntament, establim que els objectes sordenen

segons el material del qual estan fets. Novament de manera

individual, els alumnes classifiquen els objectes de la Ftima a la

taula.

(5) Es fa una breu explicaci terica sobre els materials i es

comenten una srie dexemples, les imatges dels quals poden

observar els alumnes al Full dactivitat 16. Es projecten a la

pissarra els exemples per poder-los comentar collectivament.

(10) Els alumnes fan, individualment, lexercici didentificar els

diferents materials presents en un sol objecte. A continuaci, ho

comenten per parelles.

(5) Individualment, els alumnes omplen la taula amb els

37

objectes que tenen a la seva habitaci.


Atenci a la

diversitat

Com que es tracta dalumnes amb problemes de comprensi

oral i escrita es fa molt de refor amb imatges. Per exemple,

quan es treballa amb els objectes que t la Ftima

desordenats a la seva habitaci, quan es posen exemples

sobre els diferents materials o quan han danalitzar un cotxe.

Per aquells alumnes que van ms de pressa, a lexercici final

sels proposa que facin una cerca a Internet sobre ms

objectes de cadascun dels materials amb qu es treballa.

Cal anar guiant de manera molt clara les activitats que es

duen a terme durant la classe.



Avaluaci

regulaci

Avaluaci: La participaci i el comportament es valoren a travs

de la Pauta dobservaci i de la Graella de co-avaluaci. A ms,

tota la feina que fan a classe savalua dins del dossier que hauran

dentregar en finalitzar la unitat didctica.

Regulaci: Lactivitat 16 s una activitat de regulaci que es fa a

la meitat de la unitat didctica perqu els alumnes puguin

valorar el seu propi procs daprenentatge.

A lactivitat 17, el sistema de treball (1r) individual, (2n) per

parelles i (3r) collectiu permet que siguin els alumnes qui, en

primer lloc, posin en prctica la seva capacitat cognitiva i els

seus coneixements; en segon lloc, sesdevingui un enriquiment

didees amb el company i, per ltim, el comentari global

contribueixi a la construcci del propi coneixement (fet que

implica la correcci dels errors comesos durant el treball

individual o per parelles i la posterior construcci de noves

bastides).

Materials i

recursos

Material didctic:

- Full dactivitat 16. Mapa conceptual (vegeu Annex).

- Full dactivitat 17. Ordena lhabitaci! (vegeu Annex).

38




Recursos: una aula amb projector.

Taula 10. Planificaci de la vuitena sessi.


Fase del cicle Estructuraci dels coneixements i aplicaci.

Objectius 2 i 13.

Descripci Activitat 18- La densitat com a propietat dels materials. A partir

dun nou context es desenvolupa una prctica en qu es refora

la idea que la densitat s una propietat caracterstica dels

materials. En aquest nou context es parla del Miguel (que havia

sortit ja al context de Nufrag) i de la mort de la seva tia (la tia

gata). Ella li deixa la coberteria de plata dherncia per ell vol

comprovar que realment sigui de plata. Els alumnes ajuden al

Miguel a fer aquesta comprovaci. Per aix, tenen 4 culleres de

diferents materials (2 de metall, 1 de fusta, 1 de plstic). El que

han de fer s calcular la densitat utilitzant mtodes indirectes

per a mesurar el volum dun slid irregular. Abans de comenar,

per, els expliquem el cas dArqumedes:

Un cas curis: el principi dArqumedes: sexplica el cas

dArqumedes i de com va arribar a postular el principi que

porta el seu nom (histria de la corona dor i de la

banyera). Sexplica a mode anecdtic amb la finalitat de:

captar-los latenci, treballar naturalesa de la cincia tot

explicant part dhistria, ajudar-los a deduir com poden

calcular el volum de la cullera (clcul de volums per

mtodes indirectes), etc.

Tot seguit, doncs, es va guiant els alumnes perqu acabin

deduint la manera de calcular la densitat de les diferents

culleres. Contnuament es va combinant laprenentatge de nous

39

conceptes (com la mesura indirecta de volums) amb

lestructuraci de conceptes ja apresos (com la frmula de la

densitat o el clcul de la massa dun objecte) i amb el refor

daltres coneixements clau (com que la densitat s una propietat

que caracteritza els materials).

A ms, la prctica es realitza amb un enfocament totalment

indagatiu, de manera que saprofita per treballar amb els

alumnes el disseny experimental: plantejament duna pregunta

de recerca, elaboraci dhiptesis, presa de dades, anlisi de

resultats, posada en com i discussi.

La discussi tamb es duu a terme en base a unes preguntes que,

novament, contribueixen en lestructuraci (i el refor) dels

conceptes.


Gesti daula Act. 18- La prctica es duu a terme en hores B, de manera que es

realitza amb la meitat del grup. Durant tota lhora es treballa en

grups (prviament dissenyats) de 3-4 alumnes. Cadascun dels

grups treballa amb un cullera dun material diferent. Aix, es van

alternant les estones de treball conjunt (durant les quals es

discuteixen temes rellevants entre tota la classe) amb les estones

de treball en petit grup (durant les quals cada grup treballa

seguint el mateix procediment per analitzant una cullera

diferent). Per ltim, es posen en com els resultats i es fa una

discussi conjunta. La temporalitzaci s la segent:

(5) Explicaci del context tots junts.

(10) Resposta de les primeres preguntes entre tots. Es deixa un

temps a cada grup perqu pensi les respostes.

(5) Lectura del cas dArqumedes entre tots.

(15) Comentari del quadre sobre el disseny experimental i

realitzaci de la prctica. Cada grup de 3-4 alumnes mesura de la

densitat de la seva cullera i posem els resultats en com a la

pissarra.

(10) Posada en com dels resultats i comentari de les preguntes

finals.

40


Atenci a la

diversitat

Aquesta sessi contribueix a la (re)estructuraci de

coneixements, ja que es tornen a veure molts conceptes que

havien aparegut a les sessions anteriors. Aix, en aquesta

penltima sessi abans de lexamen, es treballen molts dels

continguts tractats amb anterioritat per, sobretot, es

refora la seva interrelaci.

Els grups de treball que es fan sn heterogenis, s a dir, es

barregen els nois amb les noies i els alumnes del grup

classe amb els de la USEE. Daquesta manera, es pretn

afavorir la inclusi i laprenentatge de tots els alumnes.

Les passes a seguir es transmeten als alumnes de manera

escrita (Full dactivitat 18), per, constantment, es donen

indicacions orals.

Per tal dassegurar-nos que tota la classe segueix el fil de les

argumentacions, anem fent els experiments alhora i els

anem comentant (tant la seva predicci com el seu resultat)

de manera conjunta.

A causa de la baixa autonomia dels alumnes, cal anar guiant

molt el disseny experimental. s per aix que algunes dades

(com els materials o el procediment) ja els les donem. Amb

tot, s que sn ells qui han de plantejar-se una pregunta, fer

una predicci i analitzar i discutir els resultats.

Avaluaci

regulaci

Avaluaci: Es continua avaluant el treball dels alumnes

mitjanant la correcci dels fulls dactivitats (40% de la nota

final) i el seu comportament (20% de la nota final).

Regulaci: A falta de poques sessions per a lexamen, aquesta

prctica ajuda que els alumnes posin de manifest els dubtes que

encara tenen sobre certs conceptes terics. Per altra banda, els

ajuda a reforar els que ja han assolit i a posar-los en prctica al

laboratori per a resoldre un cas.

Materials i

recursos

Materials didctics:

- Full dactivitat 18. Lherncia de tia gata (vegeu Annex).


41



Materials fungibles: culleres de plata, dacer, de plstic i de

fusta; vasos de precipitats, provetes, balana, aigua.

Recursos: la sessi es desenvolupa al laboratori.

Taula 11. Planificaci de la novena sessi.

Sessi 10

Fase del cicle Aplicaci i sntesi

Objectius 2, 16 i 17.

Descripci Activitat 19- Qestionari final. El Qestionari final s idntic al

que els alumnes van respondre a la primera sessi. En primer

lloc, doncs, el tornen a respondre per, aquest cop, sespera que

ho facin de manera ms fonamentada que la primera vegada (ja

que tots els conceptes que apareixen a les imatges i a les

oracions shauran tractat a classe).

Activitat 20- Autoavaluaci. Un cop completen el Qestionari

final, els entreguem el Qestionari inicial que van omplir

cadascun dells a la primera sessi. Tamb sels reparteix el Full

dactivitat 20, que pretn ajudar-los a prendre conscincia del

que sabien i del que no sabien abans de comenar el temari i, per

tant, del que han aprs al llarg de les diferents sessions daquesta

unitat didctica. Aquest full, a ms, pretn facilitar-los la

coneixena de les tcniques que els poden ajudar a millorar el

seu aprenentatge.

Activitat 21- Simulacre dexamen. A partir de dues imatges

presents als qestionaris, es plantegen una srie de preguntes

que podrien sortir a lexamen.


42

Gesti daula Act. 19- (15) Individualment, responen el Qestionari final.

Act. 20- (15) Els alumnes comencen comparant el Qestionari

final amb el Qestionari inicial a partir del Full dactivitat 20.

Comencen fent un treball individual i, desprs, es passa a

comentar globalment entre tota la classe. Aix, saprofita per fer

un reps de cara a lexamen i per aclarir dubtes.

Act. 21- (15) Es comenten globalment entre tota la classe.

Ordenadament, es van llegint les preguntes i els alumnes van

aixecant la m per a respondre-les.


Atenci a la

diversitat

Aquesta sessi es considera necessria perqu els temes

tractats al llarg de la unitat didctica, tot i que sn

relativament senzills, cal que quedin ben clars, per,

sobretot, ben interrelacionats entre ells.

Act. 21- Com que els alumnes no estan acostumats a la

tipologia dexamen que els farem (s a dir, no nicament

memorstic, sin amb preguntes de ms alt nivell a la

taxonomia de Bloom) cal que els preparem per a superar

amb xit lexamen. Aquesta activitat, doncs, pretn preparar

els alumnes perqu puguin respondre una srie de

preguntes a partir de les imatges del qestionari. Aquestes

preguntes estan encarades a la interpretaci de fenmens de

la realitat que els alumnes han de justificar cientficament.

Avaluaci

regulaci

Avaluaci: De la mateixa manera que a les sessions anteriors, es

valora lactitud i la participaci a travs de les pautes

dobservaci i el treball fet a classe a travs de la correcci dels

fulls dactivitats.

Regulaci: El fet de treballar amb el Qestionari final, tot

comparant-lo amb el Qestionari inicial, permet que els alumnes

siguin conscients de quin ha estat el seu propi procs

daprenentatge al llarg de la unitat didctica. A ms, lactivitat 19

inclou unes preguntes sobre com creuen que han aprs durant

43

les classes, fet que els ajuda a construir les seves prpies

estratgies destudi. A poc a poc, aquests exercicis de

metacognici els permeten anar-se fent cada vegada ms

autnoms pel que fa al propi aprenentatge.

De cara a lexamen, totes tres activitats (la 19, la 20 i la 21)

serveixen als alumnes per identificar les seves dificultats i, aix,

poder trobar la manera de superar-les.

Materials i

recursos

Material didctic:

- Full dactivitat 19. Qestionari final (vegeu Annex).

- Full dactivitat 20. Autoavaluaci (vegeu Annex).

- Full dactivitat 21. Simulacre dexamen (vegeu Annex).



- Fulls de treball dels alumnes de les sessions passades

(sobretot el Qestionari inicial).

Recursos: aula amb projector.

Taula 12. Planificaci de la desena sessi.

Sessi 11 Examen

Fase del cicle Aplicaci.

Objectius 2, 4, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 14 i 15

Descripci Activitat 22- Examen. Lexamen es divideix, clarament, en dues

parts.

La primera est formada pels cinc primers exercicis, que sn

fora directes pel que fa a preguntar sobre els continguts

relacionats amb la matria. En cadascun dels exercicis es

demana tenir coneixements sobre:

1- Nom dels estats de la matria.

2- Caracterstiques dels estats de la matria i dels seus

toms.

3- Nom dels canvis destat.

4- Concepte de densitat.

44

5- Materials i objectes.

La segona part de lexamen (s a dir, la pregunta 6 amb tots els

seus apartats) est contextualitzada amb el cas de la Ftima, que

banya la seva germana petita al lavabo de casa. En aquesta part

es demana als alumnes que reflexionin sobre certs temes (tamb

relacionats amb la matria) i que raonin i justifiquin,

cientficament, alguns dels fenmens que passen dins del lavabo.

Per a respondre les qestions daquesta part cal tenir

coneixements sobre:

6.1) Densitat.

6.2) Densitat i principi dArqumedes.

6.3) Canvis destat.

En aquestes preguntes, per, no s suficient disposar dun cert

coneixement sobre el tema ni memoritzar alguns noms, sin que

cal entendre b els conceptes (i els processos) per tal de saber-

los aplicar en situacions diverses i, aix, comprendre la realitat.

Gesti daula Act. 22- Examen. (55) Els repartim els fulls dexamen i el van

completant de manera individual. Cal que sasseguin amb les

taules separades i sense res ms a sobre la taula que un bolgraf

i, si en tenen, algun color vermell o blau. En cas que no tinguin

colors farem que el vermell el representin amb el smbol ms (s

a dir: ++++++) i que el blau el representin amb el smbol menys

(s a dir: - - - - -).

No sels permet aixecar de la cadira en cap moment i, en cas que

tinguin preguntes, s la professora qui hi va per intentar ajudar-

los.

Quan acabin lexamen cal que lentreguin i que sesperin asseguts

sense molestar els companys. Si volen, poden fer feina duna

altra matria, sempre i quan deixin acabar lexamen als

companys sense interromprels.

Atenci a la

diversitat

Lexamen est fet de manera que hagin de redactar ms aviat

poc, ja que tenen grans dificultats amb lexpressi escrita.

La redacci de les preguntes s molt simple, concreta i no

gaire llarga. A ms, les preguntes shan hagut de pautar molt.

45

Lavaluaci s substancialment diferent pels alumnes d

Documents

Unitat Didàctica 1r ESO - La Matèria-