Vocabulari Elecció Summe Pontífex

7/18/2019 Vocabulari Elecció Summe Pontífex

http://slidepdf.com/reader/full/vocabulari-eleccio-summe-pontifex 1/21

1. SUCCESSIÓ

"aggiornamento"

Italianisme que en el context eclesiàstic equival a actualització o posada al dia (no ajornament ).

anell del Pescador ("sigillum piscatoris")

Anell usat pels papes per autenticar personalment algunes de les seves missives.

Representa l'apòstol sant Pere assegut en una barca i tirant la xarxa a l'aigua.

L'anell del Pescador, símbol del poder papal, es destrueix sempre després de la mort o de la

renúncia d'un papa.

àngelus

L'àngelus és l'oració que els cristians fan en record de l'anunciació de l'àngel a Maria. El nom

prové de la primera frase de la pregària en la versió llatina: "Angelus Domini nuntiavit Mariae"

("L'àngel del Senyor va anunciar a Maria").

Cada diumenge, a les dotze del migdia, el papa sol dir l'àngelus des de la finestra del seu

despatx, davant la plaça de Sant Pere del Vaticà.

"Annuntio vobis gaudium magnum: habemus papam"

Significa "Us anuncio una gran joia: tenim papa".Fórmula amb què, des del balcó principal de la basílica de Sant Pere, el cardenal

protodiaca anuncia al món qui és el nou papa.

arquebisbe

Bisbe preeminent pel fet de tenir una jurisdicció pròpia o per haver rebut una concessió

honorífica de la Santa Seu (arquebisbe "ad personam").

Actualment a Catalunya hi ha dues províncies eclesiàstiques: la de Barcelona (bisbats de

Barcelona, Sant Feliu i Terrassa) i la de Tarragona (bisbats de Tarragona, Lleida, Girona, Tortosa,

Vic, Solsona i la Seu).

Castellà: arzobispo .

bisbe

Ministre eclesiàstic que ha rebut l 'ordenació episcopal.

Generalment és el clergue superior d'una diòcesi (bisbe diocesà).

El conjunt dels bisbes, en comunió amb el papa, forma el col·legi episcopal.

Els bisbes són considerats successors directes dels apòstols i poden ordenar

nous preveres idiaques.



Cal distingir:

bisbe auxiliar: prelat sense jurisdicció pròpia, nomenat per ajudar en les seves funcions un altre

bisbe;

bisbe coadjutor: bisbe que té dret de succeir un bisbe diocesà quan aquest quan aquest cessa

per defunció o per decisió del papa;

bisbe diocesà: bisbe superior d'una diòcesi;

bisbe electe: bisbe que només en té el nomenament, però que encara no ha rebut l'ordenació

episcopal;

bisbe emèrit: bisbe que ja s'ha retirat del govern d'una diòcesi i en conserva la dignitat i l'orde

episcopal. Convé aclarir que els bisbes, igual que els capellans, encara que es jubilin de les seves

tasques pastorals o de govern, continuen sent bisbes perquè han rebut un orde, no una dignitat

o jurisdicció com és el cas de cardenals, abats o papes.

Castellà: obispo .

Capella Sixtina

Edificació de planta rectangular que forma part del conjunt d'edificis del Vaticà.

Lloc on se celebren els conclaves.

cardenal

Membre de l'Església catòlica designat pel papa amb una doble funció: assistir-lo en el govern de

l'Església i formar part del conclave per elegir el nou papa.

És el títol honorífic més alt que pot concedir el papa.

El conjunt dels cardenals forma el col·legi cardenalici.

Altres denominacions: purpurat, príncep de l'Església.

cardenal camarlenc

Cardenal que s'encarrega d'administrar els béns de la cúria romana quan la Santa Seu queda

vacant.

En aquest cas, el cardenal camarlenc és Tarcisio Bertone.

cardenal protodiaca

Cardenal que, entre altres funcions, s'encarrega d'anunciar públicament el nom del nou papa.

En aquest cas, el cardenal protodiaca és Jean-Louis Tauran.

Castel Gandolfo

Localitat de la província de Roma, a la regió del Laci.



Residència papal d'estiu.

El papa Benet XVI hi viurà durant l'època de seu vacant.

Després, quan ja s'hagi elegit el nou pontífex, Ratzinger tornarà al Vaticà, on se li condicionaran

uns apartaments al monestir Mater Ecclesiae.

col·legi cardenalici

Conjunt dels cardenals.

En aquest cas, el degà del col·legi cardenalici és Angelo Sodano.

Sinònim: sacre col·legi.

col·legi episcopal

Conjunt dels bisbes.

conclave

Assemblea dels cardenals reunits per elegir papa.

Paraula masculina (el conclave) i d'accentuació plana.

Sinònim: conclau (paraula aguda).

El nou papa ha de ser elegit per una majoria de dos terços dels cardenals electors.

consistori cardenalici

Consell que celebra el papa amb els cardenals (pot ser ordinari o extraordinari).

cúria romana

Organisme al servei del papa per regir l'Església catòlica.

diaca

Ministre eclesiàstic ordenat pel bisbe que pot predicar i assistir a l'altar.

Un diaca no és un prevere. Per tant, no pot presidir la celebració eucarística ni confessar.En general, els diaques són seminaristes en l'etapa final de la seva preparació per al

sacerdoci, però també n'hi ha de permanents, que són cristians que han rebut l'orde del diaconat.

Entre els diaques permanents n'hi ha de casats (que no poden accedir al sacerdoci, a diferència

dels cèlibes).

Castellà: diácono .

dicasteri

Nom amb què també són coneguts els organismes (congregacions, tribunals i oficis) de la cúria

romana.



electors

Cardenals amb dret a vot.

Tenen dret a vot tots els cardenals menors de 80 anys. En aquests moments, dels 209 cardenals

que hi ha, 117 tenen dret a vot.

Repartiment dels 117 electors del conclave actual per continents: Europa, 61; Amèrica, 33; Àsia:

11; Àfrica: 11; Oceania: 1.

elegir

El papa és elegit (no consagrat , ni nomenat , ni ordenat ).

El nou papa ha d'acceptar l'elecció i després serà entronitzat.

"Eligo in summum pontificem"

Significa "Elegeixo com a summe pontífex".

Frase inscrita en la part superior de les paperetes de vot per elegir el nou papa.

Pel que fa al nom dels candidats, es recomana que els electors l'escriguin en la papereta amb una

cal·ligrafia diferent de la seva habitual. Els electors tenen prohibit revelar a ningú notícies sobre

les votacions, ni abans, ni durant, ni després de l'elecció del nou papa. Després de cada elecció es

cremen les paperetes.

encíclica

Carta solemne del papa adreçada a tots els fidels sobre un punt de doctrina o de comportament.

"Extra omnes!"

Significa "A fora tothom!".

Frase que pronuncia el mestre de cerimònies del papa i que s'adreça a les persones que no es

poden quedar a les votacions.

"fumata"

Fum que surt de la xemeneia situada a la Capella Sixtina, amb què s'informa els fidels dels

resultats de les votacions per elegir papa.

La "fumata" negra indica que no s'ha aconseguit la majoria necessària i que cal tornar a votar.

La "fumata" blanca, que va seguida del repic de campanes de la basílica, indica que ja hi ha un

noupapa.

"infirmarii"



Els cardenals "infirmarii" (singular: "infirmarius") recolliran els vots dels cardenals malalts amb

dret a vot.

"L'Osservatore Romano"

Diari oficial del Vaticà.

Director actual: Giovanni Maria Vian.

Mater Ecclesiae

Monestir del Vaticà on viurà Joseph Ratzinger a partir de finals de març, quan s'acabin les

obres de rehabilitació que s'hi estan fent.

Des del 28 de febrer (dia en què renunciarà oficialment al pontificat) fins llavors, Ratzinger i els

seus col·laboradors més pròxims es traslladaran a la residència d'estiu del pontífex, a Castel

Gandolfo.

ministeri petrí

Ministeri del bisbe de Roma, successor de sant Pere. Equivalent de papat.

missa d'inici de pontificat

També coneguda com a missa d'entronització.

Missa que marca el començament del papat.

El nou papa rep la imposició del pal·li i de l'anell del Pescador.

missa "Pro eligendo romano pontifice"

Marca l'obertura del conclave.

Se celebra a la basílica de Sant Pere el mateix matí que comença la reunió. Després els

membres del col·legi cardenalici es dirigeixen a la Capella Sixtina, on faran les votacions.

novendials

Període de nou dies posteriors al funeral d'un papa.

Paraula masculina: els novendials.

nunci

Ambaixador, representant diplomàtic, del papa en un país.

nunciatura

Seu diplomàtica del Vaticà en un país.Edifici on viu el nunci d'un país.



papa

Bisbe de Roma, cap de l'Església catòlica i cap de l'estat del Vaticà.

És considerat successor directe de l'apòstol Pere i té plena jurisdicció sobre tota l'Església

catòlica.

Altres denominacions: bisbe de Roma, pontífex, summe pontífex, sa santedat, sant pare,

successor de Pere, vicari de Crist.

papables

Es diu dels cardenals amb més possibilitats de ser papa. Vg. l'apartat Noms propis.

papat

1. Temps que dura el govern d'un papa.

2. Dignitat de papa.

porpra cardenalícia

1. Vestit dels cardenals.

2. Dignitat de cardenal (en al·lusió al color del vestit).

prevere

Ministre eclesiàstic que ha rebut l'ordenació sacerdotal i que pot administrar els sagraments i

presidir la celebració eucarística.

Altres denominacions: capellà, sacerdot.

Forma incorrecta: *presbíter .

Castellà: presbítero .

protonotari apostòlic

Notari papal.

purpurat

Sinònim de cardenal.

Amb aquest sentit és incorrecte l'ús de porprat .

purpurat "in pectore"

Cardenal nomenat en secret pel papa (que se'n reserva la proclamació).

relators



Encarregats de comptar els vots per a l'elecció del papa.

Sinònim: escrutadors.

renúncia

L'11-2-2013 el papa Benet XVI anuncia en llatí, durant la cerimònia de canonització dels màrtirs

d'Òtranto, que per problemes de salut el 28-2-2013, a les vuit del vespre, renunciarà oficialment

al pontificat (a partir d'aquell moment començarà el període de seu vacant).

Abans d'ell, l'últim papa que va renunciar va ser Gregori XII, l'any 1415.

En aquest context és incorrecte l'ús de dimitir.

residència de Santa Marta (Domus Sanctae Marthae)

Residència dels cardenals durant el conclave.

La va fer construir Joan Pau II dins la Ciutat del Vaticà.

reunió de prelats

Després de la missa i abans del conclave. S'hi elegeixen tres membres per recollir les paperetes

de vot, tres relators per comptar els vots i tres revisors per fer-ne un recompte.

revisors

Encarregats de revisar els resultats de la votació per elegir papa.

seu vacant

Període entre la mort o renúncia formal d'un papa i l'elecció del successor.

sínode episcopal

Consell permanent representatiu del conjunt dels bisbes catòlics creat després del Concili Vaticà

II per informar i assessorar el papa.

"Universi dominici gregis"

Constitució promulgada per Joan Pau II el 22-2-1996 per actualitzar alguns aspectes de l'elecció

papal.

"urbi et orbi"

Significa "a la ciutat (Roma) i a tot el món", benedicció papal des del balcó de la basílica de Sant

Pere.

Forma incorrecta: *urbi et orbe .



"Veni creator Spiritus"

Himne dedicat a l'Esperit Sant que entonen els cardenals a la missa "Pro eligendo romano

pontifice".

2. NOMS PROPIS

Angelo Bagnasco / Pronunciació:

Cardenal arquebisbe de Gènova i president de la Conferència

Episcopal Italiana.

Benet XVI

Papa, cap de l'Església catòlica (des del 19-4-2005).

Nom: Joseph Ratzinger

Lloc de naixement: Marktl am Inn (Alemanya)

Pronunciació: llegim Benet setze, no setzè (criteri).

Tarcisio Bertone / Pronunciació:

Cardenal, secretari d'Estat del Vaticà.

Cardenal camarlenc del papa Benet XVI.

Giuseppe Betori / Pronunciació:

Cardenal arquebisbe de Florència (Itàlia).

Joao Braz de Aviz / Pronunciació:

Cardenal brasiler. Prefecte de la Congregació per als Instituts de Vida

Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica.



Timothy Dolan / Pronunciació:

Cardenal arquebisbe de Nova York (Estats Units).

Georg Gänswein / Pronunciació:

Arquebisbe, secretari personal del papa Benet XVI i prefecte de la Casa

Pontifícia.

Alberto Gasbarri / Pronunciació:

Responsable de l'organització dels viatges del papa Benet XVI.

Federico Lombardi / Pronunciació:

Portaveu del Vaticà des del 2006, en substitució de Joaquín Navarro-

Valls.

Director de Ràdio Vaticana i del Centre Televisiu del Vaticà (la televisió

oficial vaticana).

Guido Marini / Pronunciació:

Mestre de cerimònies del papa Benet XVI.

Lluís Martínez Sistach / Pronunciació:

Cardenal arquebisbe de Barcelona.

Marc Ouellet / Pronunciació:



Cardenal arquebisbe del Quebec (Canadà). Prefecte de la Congregació

per als Bisbes.

Gianfranco Ravasi / Pronunciació:

Cardenal italià. President del Pontifici Consell de la Cultura.

Francisco Robles Ortega

Cardenal arquebisbe de Guadalajara (Mèxic).

Óscar Andrés Rodríguez Maradiaga

Cardenal arquebisbe de Tegucigalpa (Hondures).

Antonio María Rouco Varela

Cardenal arquebisbe de Madrid i president de la Conferència Episcopal

Espanyola.

Leonardo Sandri / Pronunciació:

Cardenal argentí, prefecte de la Congregació per a les Esglésies

Orientals.

Odilo Pedro Scherer / Pronunciació:

Cardenal arquebisbe de Sao Paulo (Brasil).



Christoph Schönborn / Pronunciació:

Cardenal arquebisbe de Viena (Àustria).

Angelo Scola / Pronunciació:

Cardenal arquebisbe de Milà (Itàlia).

Angelo Sodano / Pronunciació:

Degà del col·legi cardenalici.

Luis Antonio Tagle / Pronunciació:

Cardenal arquebisbe de Manila (Filipines).

Jean-Louis Tauran / Pronunciació:

Cardenal protodiaca.

Peter Turkson / Pronunciació:

Cardenal ghanès.

3. INDUMENTÀRIA LITÚRGICA

ALBA: túnica de tela



blanca i amb mànigues

que simbolitza la

puresa de cor del

ministre litúrgic que es

disposa a fer la

celebració. És la peça

bàsica i la porten des de

l'acòlit fins al ministre

que presideix la

cerimònia.

AMIT: Llenç blanc que el

sacerdot es pot posar

sobre les espatlles, sota

l'alba.

ANELL DEL

PESCADOR: anell que

porta el papa per

autenticar algunes de

les seves missives.

ANELL EPISCOPAL: anell

que porten

els bisbes com a signe

d'autoritat i de

vinculació a la diòcesi.

BÀCUL: crossa o gaiata,

símbol d'autoritat

dels bisbes com a

pastors espirituals del

poble. En una cerimòniaon hi ha més d'un

bisbe, tots els bisbes

porten mitra però no

bàcul, que es reserva al

ministre que presideix.

BIRRET: casquet de

doctor o de prelat. El

dels cardenals és de

color vermell.



CAPA

gener

que f

celebr

cerim

Abans

nomé

l'esglé

se co

CASU

obert

costat

davan

mitja

pelbis

el pre

altres

del co

litúrgi

temps

celebr

CÍNG

gener

de lli,

cada

cenye

presci

seu c

prouCREU

que, c

pontif

penja

els bi

prelat

DALM

ampla

PLUVIAL: capa,

alment de seda,

servir el

ant en algunes

nies litúrgiques.

es duia fora de

sia, per prevenir-

tra la pluja.

LA: peça de vestir

per tots dos

s, que cau per

t i darrere fins a

cama, utilitzada

be o

ere sobre l'alba o

ornaments. És

lor

ccorresponent al

o festa que se

a.

L: cordó,

alment de seda o

amb una borla a

unta, amb què se

ix l'alba. Se'n pot

ndir si l'alba, pel

ient, ja queda

ubjecta.PECTORAL: creu

om a insígnia

ical, porten

a sobre el pit

bes i altres

s.

ÀTICA: túnica

que porten



els diaques. També en

poden dur elsbisbes,

sota la casulla, en els

oficis solemnes.

ESTOLA: tira de

roba llarga que es posa

sobre l'alba, damunt les

espatlles i l'esquena, i

que penja per davant

com si fossin dues

franges. Posada

d'aquesta manera, és

signe de la funció

sacerdotal i la porten

així els bisbes i

els preveres.

Els diaques la porten

creuada, des de

l'espatlla esquerra fins

al costat dret. S'usen

estoles de diversos

colors, d'acord amb el

color litúrgic de la

celebració.

FAIXA: cinta ampla que

envolta la sotana per la

cintura.

GREMIAL: drap quadrat

que els bisbeses

posaven sobre els

genolls quan seien en

algunes celebracions.

Avui els bisbes només

el fan servir amb un

sentit pràctic, per no

tacar-se la casulla amb



l'oli sagrat en certs

actes litúrgics (com ara

la dedicació d'un altar).

MITRA: capell alt i

acabat en punta, amb

dues cintes que cauen

sobre l'esquena

(anomenades ínfules).

És símbol de poder i el

porten el papa,

els bisbes,

elsarquebisbes i altres

prelats amb aquest

privilegi. Es fa servir en

els moments importants

de la celebració:

entrada, homilia,

benedicció final i

sortida.

MUSSETA: capa curta (o

esclavina), cordada al

pit, que arriba fins als

colzes.

PAL·LI: insígnia

pontifical que consisteix

en una banda blanca

amb creus de seda que

es posa a les espatllespenjant sobre el pit. És

símbol d'autoritat

episcopal, d'unitat i

d'estímul de fortalesa.

SOLIDEU : casquet de

seda amb què

els bisbes es cobreixen

la part posterior del

cap. El nom prové del



fet que "només" es treu

davant "Déu" (en

llatí, soli Deo ). El color

del solideu:blanc =

papa; vermell =

cardenal;morat = bisbes

i arquebisbes.

SOTANA: vestidura talar

(fins als talons),

cordada de dalt a baix,

que duen els

eclesiàstics.

TIARA: mitra alta

cenyida per tres

corones i acabada en

una creu sobre una

bola, usada

pel papa com a insígnia

de la seva autoritat.

4. COLORS LITÚRGICS

Usos tradicionalssegons el calendari

litúrgic:

BLANC: temps dePasqua i de Nadal i



la majoria de les

festes de Jesucrist o

de la Mare de Déu, i

dels sants i santes

no màrtirs.

MORAT: tempsd'Advent i de

Quaresma. També

es pot fer

servir durant els

oficis i misses de

difunts.

VERD: misses del

temps de durant

l'any (també

anomenat "temps

ordinari").

VERMELL: Diumenge

de Rams, Divendres

Sant, Pentecosta i

festes de màrtirs.

5. CONVENCIONS

FÓRMULES DE TRACTAMENT

El títol monsenyor és un tractament protocol·lari. No és una fórmula habitual ni recomanable entextos periodístics. Així, en un informatiu, per exemple, en comptes de dir "la roda de premsa del

cardenal monsenyor Martínez Sistach" direm, directament, "la roda de premsa del cardenal

Martínez Sistach".

En les entrevistes, farem servir el tractament de vostè.

MAJÚSCULES I MINÚSCULES

església / Església: ho escrivim amb minúscula si parlem d'un edifici i amb majúscula quan ens

referim a la institució. Exemples: "Les obres de l'església de la Sagrada Família"; "El cap del'Església catòlica".

papa: optem per escriure-ho sempre amb minúscula. Exemples: "L'elecció del papa"; "La renúncia

del papa Benet XVI"; "Quants papes han renunciat en la història?", etc. També escrivim amb

minúscula els equivalents bisbe de Roma, pontífex, summe pontífex, sa santedat,sant

pare, successor de Pere i vicari de Crist.

sant Pere / Sant Pere: ho escrivim amb minúscula quan ens referim al personatge i amb majúscula

quan forma part d'un topònim. Exemples: "El papa és el successor de sant Pere"; "La plaça de Sant

Pere".

Santa Seu: amb majúscules.



6. OBSERVACIONS

EN COMPTES DE DIREM

*comulgar combregar El discurs del papa, del cardenal, etc.,

dins d'una cerimònia religiosahomilia, sermó, prèdica

El papa farà una missa celebrar una missa, dir missa (forma tradicional, com

també oir missa)

ministeri petri ministeri petrí (de sant Pere)

El públic assistent a la plaça de Sant

Pere

assistents (o fidels)

És incorrecte usar pelegrins per designar genèricament

tothom que assisteix a un acte religiós (més informació)

*santiguar-se senyar-se (fer el senyal de la creu)

7. ÍNDEX DE PARAULES

"aggiornamento"

*ajornament → "aggiornamento"

alba

amit

anell del Pescador

anell episcopal

àngelus

"Annuntio vobis gaudium magnum: habemus papam"

arquebisbe

bàcul

Bagnasco, Angelo

Benet XVI

Bertone, Tarcisio

Betori, Giuseppe

birret

bisbe

bisbe auxiliar

bisbe coadjutor

bisbe de Roma

bisbe diocesà

bisbe electe

bisbe emèrit

Braz de Aviz, Joao



camarlenc

capa pluvial

Capella Sixtina

cardenal

Castel Gandolfo

casulla

cíngol

col·legi cardenalici

col·legi episcopal

colors litúrgics

*comulgar → combregar

conclau

conclave

consistori cardenalici

creu pectoral

cúria romana

dalmàtica

Dolan, Timothy

Domus Sanctae Marthae

diaca

dicasteri

*discurs → homilia

electors

elegir

"Eligo in summum pontificem"

encíclica

entronització

escrutadors

església / Església estola

"Extra omnes!"

faixa

*fer missa → celebrar/dir missar

"fumata"

Gänswein, Georg

Gasbarri, Alberto

gremial

"habemus papam"



homilia

indumentària

"infirmarii"

"in pectore"

Lombardi, Federico

"L'Osservatore Romano"

majúscules

Marini, Guido

Martínez Sistach, Lluís

Mater Ecclesiae

ministeri petrí

missa d'inici de pontificat

mitra

monsenyor

musseta

novendials

nunci

nunciatura

Ouellet, Marc

pal·li

papa

papables

papat

petrí

pontífex

porpra cardenalícia

prelat

*porprat → purpurat

prevere príncep de l'Església

"Pro eligendo romano pontifice"

protodiaca

protonotari

*públic → assistents

purpurat

Ravasi, Gianfranco

relators

renúncia



. residència de Santa Marta

.

revisors

. Robles Ortega, Francisco

.

Rodríguez Maradiaga, Óscar Andrés

. Rouca Varela, Antonio María

.

sa santedat

. sacre col·legi

.

Sandri, Leonardo

. sant pare

. sant Pere / Sant Pere

.

Santa Seu

. *santiguar-se → senyar-se

.

Scherer, Odilo Pedro

. Schönborn, Christoph

.

Scola, Angelo

. seu vacant

. sínode episcopal

.

Sodano, Angelo

. solideu

.

sotana

.

successor de Pere

.

summe pontífex

. Tagle, Luis Antonio

.

Tauran, Jean-Louis

. tiara

. Turkson, Peter

.

"Universi dominici gregis"

. "urbi et orbi"

.

"Veni creator Spiritus" . vicari de Crist

.

vostè

Documents

Vocabulari Elecció Summe Pontífex