____ ______ ____________Paula Fernández Pires 1º Bach. A
LA MIRADA de Isabel‐Clara Simó En aquest text, Isabel‐Clara Simó vol fer reflexionar a la gent, mitjançant preguntes retòriques que apareixen al llarg de tot el text,sobre un dels principals problemes d’ Europa: la inmigració. Parla tant al començament del text com al final d’una imatge que l’autora veu al diari, en la qual és pot veure uns inmigrants a punt de morir ofegats en una pastera. És desenvolupent les dues reaccions més comuns de la gent davant la inmigració: un racisme malinterpretat o, un desig de nacionalització. Per altra banda, analitaza la situación dels obrers al segle XIX i els esforços dels sindicats per a conseguir una societat de benestar. L’autora conclou el text, que la realitat és que ningú sap que fer amb aquesta gent inmigrant, i tots els alts càrrecs i els politícs miren cap a altra banda. El títol d’aquest text es remàtic, ja que no conté el significat del text, sino que conté parcialment el punt del partida en el què es basa l’autora per a desenvolupar d’aquesta manera tot el text. Respecte a l’estructura interna del text, en la introducció (L1 ‐ L16, “Tinc…mantenint?”), ens presenta una descripció d’una fotografía que l’autora va voré al diari, en la qual és pot veure els ulls desorbitats dels inmigrants clandestins que van morir ofegats, i ens planteja una série de preguntes retoriques que ens fan reflexionar sobre la nostra actuació danvant dels inmigrants. El desenvolupament (L16 – L33, “ El cert…democràtics”), és desenvolupen idees secuandaries com la situación dels obrers del segle XIX, les dues reaccions més comuns davant de la gent davant l’inmigració: el racisme i el desig de nacionalització. Isabel ens exposa també l’egoisme i poc respecte dels empresaris quan és tract d’inmigrants i a més, ens argumenta que l’inmigració només és la conseqüencia d’un cridament dels polítics dels diversos països per a conseguir vots, i una vegada que comença el problema i és donent conta d’ell, miren cap una altra banda i fan con si no hi hagués problema. Finalment, a la conclusió (L33 – L35 “ El resultat…indiferents”) l’autora torna a mencionar la fotografía del diari i els ulls dels inmigrants a punt de morir, i vol expressar que davant aquesta situación mundial, els inmigrants continuen morint sense que ningú faça res, i que nosaltres no tenim dret a romandre indiferents a aquest problema.