____                       ______             ____________Paula Fernández Pires   1º Bach. A  

LA MIRADA de Isabel‐Clara Simó                        En  aquest  text,  Isabel‐Clara  Simó  vol  fer  reflexionar  a  la  gent, mitjançant preguntes retòriques que apareixen al llarg de tot el text,sobre un dels principals problemes d’ Europa: la inmigració.  Parla tant al començament del text com al final d’una imatge que l’autora veu al diari,  en  la  qual  és  pot  veure  uns  inmigrants  a  punt  de morir  ofegats  en  una pastera.                     És desenvolupent les dues reaccions més comuns de la gent davant la inmigració: un racisme malinterpretat o, un desig de nacionalització. Per altra banda, analitaza  la situación dels obrers al segle XIX i els esforços dels sindicats per a conseguir una societat de benestar. L’autora conclou el text, que la realitat és que ningú sap que fer amb aquesta gent inmigrant, i tots els alts càrrecs i els politícs miren cap a altra banda.                      El títol d’aquest text es remàtic, ja que no conté el significat del text, sino que conté parcialment el punt del partida en el què es basa  l’autora per a desenvolupar d’aquesta manera tot el text.                   Respecte  a  l’estructura  interna  del  text,  en  la  introducció  (L1  ‐  L16, “Tinc…mantenint?”), ens presenta   una descripció d’una  fotografía   que  l’autora va  voré  al  diari,  en  la  qual  és  pot  veure  els  ulls  desorbitats  dels  inmigrants clandestins  que  van  morir  ofegats,  i  ens  planteja  una  série  de  preguntes retoriques  que  ens  fan  reflexionar  sobre  la  nostra  actuació  danvant  dels inmigrants.                  El  desenvolupament  (L16  –  L33,  “  El  cert…democràtics”),  és desenvolupen  idees secuandaries com  la situación dels obrers del segle XIX,  les dues reaccions més comuns davant de la gent davant l’inmigració: el racisme i el desig de nacionalització.  Isabel  ens  exposa  també  l’egoisme  i poc  respecte dels empresaris quan  és  tract d’inmigrants  i  a més,  ens  argumenta que  l’inmigració només és la conseqüencia d’un cridament dels polítics dels diversos països per a conseguir vots,  i una vegada que  comença  el problema  i  és donent  conta d’ell, miren cap una altra banda i fan con si no hi hagués problema.                    Finalment, a la conclusió (L33 – L35 “ El resultat…indiferents”) l’autora torna a mencionar la fotografía del diari i els ulls dels inmigrants a punt de morir, i vol expressar que davant aquesta  situación mundial, els  inmigrants continuen morint  sense  que  ningú  faça  res,  i  que  nosaltres  no  tenim  dret  a  romandre indiferents a aquest problema.