1
2
ÍNDEX
Agraïments..........................................................................................................1 Introducció ......................................................................................................... 2
1. Procés de congelació dels gàmetes ....................................................... 5
2. Tipus de conservació del semen ............................................................11
Fresc .................................................................................................11
Refrigerat ..........................................................................................14
Congelat ...........................................................................................15
3. Congelació del semen de porc ...............................................................18
Procés de descongelació del semen de porc ............................................. 24
4. Inseminació artificial
Concepte d’inseminació artificial ................................................................ 25
Diferents tipus d’inseminació artificial ......................................................... 26
Procés per fer la inseminació artificial en porcs ......................................... 28
Avantatges de la inseminació artificial en porcs ......................................... 32
Inconvenients de la inseminació artificial en porcs ..................................... 33
5. Disseny experimental ................................................................................... 34
6. Hipòtesis ...................................................................................................... 35
7. Mostres ........................................................................................................ 36
8. Tinció vital .................................................................................................... 41
9. Resultats ...................................................................................................... 46
9.1 Viabilitat ........................................................................................... 46
9.2 Anomalies
9.2.1 Sense acrosoma ............................................................... 48
3
9.2.2 Cua ................................................................................... 51
9.2.3 Gotes proximals ................................................................. 54
9.2.4 Gotes distals ...................................................................... 57
9.2.5 Caps sols ........................................................................... 61
10. Conclusió final ............................................................................................ 64
11. Fonts de documentació ............................................................................. 70
4
Agraïments Volem donar les gràcies a aquelles persones que ens han ajudat a realitzar el
nostre treball de recerca.
Agraïm l’ajuda de la Universitat Autònoma per donar-nos la oportunitat d’estar
al programa Argó i poder realitzar les pràctiques a les instal·lacions de la
universitat.
En concret hem d’agrair la col·laboració del doctor Joan Enric Rodríquez Ruiz i
a l’Eva Mª Flores Valdepeñas, ja que eren els qui ens van ensenyar a fer les
pràctiques durant l’estada a la facultat de veterinària.
Gràcies, també, a la Marga Lòpez per haver fet tot el seguiment del procés del
nostre treball i per ajudar-nos en tot moment per a que ens quedés un treball
ben fet.
Introducció
5
Introducció
El nostre treball de recerca tracta sobre la conservació del semen porcí, i
l’anàlisi de com afecta aquesta conservació del semen (fresc o congelat) en la
inseminació artificial.
En l’anàlisi per veure les conseqüències de la conservació del semen ens vam
fixar en la viabilitat dels espermatozous en el semen fresc i en el congelat, i en
les anomalies que apareixien en els dos tipus de semen per després comparar-
les i extreure’n les conclusions.
Des d’un principi, teníem clar que volíem fer un treball de recerca experimental,
ja que fem el batxillerat científic i que les nostres aspiracions professionals van
dirigides als camps de la medicina i veterinària, cosa que fa que ens interessi
més fer un treball on puguem experimentar i treballar en un laboratori que no
pas fer un treball bibliogràfic.
Primer de tot, el treball de recerca que volíem dur a terme tractava d’un bacteri
(bacillus thurigiensis) que s’utilitzava com a pesticida biològic.
A mitjans de curs, ja que no havíem avançat gaire amb el treball perquè no
trobàvem gaire informació, ens van oferir anar a la Universitat Autònoma de
Bellaterra per realitzar l’estada a l’empresa i així poder aprofitar per fer la part
pràctica del nostre treball en les instal·lacions de la universitat, on podíem
disposar d’uns recursos materials que no teníem a l’institut i amb un personal
docent molt qualificat que ens pogués guiar i ajudar a fer-les. Aquesta estada a
l’empresa implicava que havíem de canviar el tema del treball, i com encara no
havíem avançat gaire amb el dels pesticides, vam acceptar.
El tema que vam triar dels que ens oferien va ser el de la reproducció assistida.
Introducció
6
Les motivacions que hem tingut per dur a terme aquest treball ha estat sobretot
que el tema és d’actualitat perquè la reproducció assistida és una tècnica que
cada cop s’està utilitzant més tant en animals com en persones i volíem veure
tant els avantatges com els inconvenients d’aquesta tècnica, ja que la majoria
de persones pensen que només té avantatges.
Vam seguir amb aquest tema durant tot primer de batxillerat, però a l’estiu, a la
universitat no es van centrar en el que teníem pensat, en la reproducció
assistida en general i en totes les tècniques que hi ha, sinó que es van basar
en una d’elles, la inseminació artificial en porcs, així que aquest ja va ser el
tema definitiu del nostre treball de recerca.
Un cop ja teníem el tema triat, havíem de reestructurar quina seria la recerca
d’informació que faríem de la part teòrica i delimitar-la per a que ens servís com
a base per poder entendre la part pràctica.
Durant l’estiu vam aprofitar per llegir i consultar llibres de la biblioteca de la
Universitat Autònoma, llibres de consulta, informació d’Internet i tesis
doctorals.
A la Universitat, el que vam fer de la part pràctica va ser la recollida de dades
mitjançant la pràctica de la tinció vital. Un cop ja teníem totes les dades que
volíem vam procedir a fer la interpretació de dades, és a dir, analitzar les dades
per extreure conclusions.
Extreure conclusions de perquè es produïen les anomalies en els diferents
tipus de semen, perquè en un tipus de semen es produïen amb més
freqüència, etc. va ser el més dificultós de tot el treball ja que buscar informació
al nostre abast sobre aquest tema era difícil.
Introducció
7
Aquesta va ser la dificultat més gran amb la que ens vam trobar, però també
ens va costar delimitar la part teòrica del tema ja que no ens podíem centrar
només en la inseminació artificial del porc perquè seria un treball massa
explícit, però tampoc podíem englobar tots els temes relacionats amb la
reproducció assistida així que vam haver de trobar el punt intermedi per a que
quedés un treball adequat. El que vam fer va ser tractar dels diferents temes de
la conservació del semen i la inseminació artificial en general, però també ens
vam centrar en la dels porcs en particular.
Procés de congelació dels gàmetes
8
1. Procés de congelació dels gàmetes
Els gàmetes són les cèl·lules haploides, o sigui, cèl·lules amb la meitat dels
cromosomes que participen en la reproducció sexual per a que al unir-se dos
gàmetes no es dupliqui el nº de cromosomes de l’espècie, que són produïdes
pels aparells reproductors femení i masculí d’un organisme.
En les espècies animals existeixen 2 tipus de gàmetes, un femení anomenat
oòcit, i un masculí anomenat espermatozou.
Parts de l’oòcit
Parts de l’espermatozou Fotografia de la pàg. http://www.virtual.epm.br/cursos/genetica/htm/gametas.htm
Procés de congelació dels gàmetes
9
NOTA: El dibuix no està fet a escala, en realitat l’oòcit seria molt més gran que
l’espermatozou. L’oòcit mesura uns 140 micròmetres, i l’espermatozou uns 60
micròmetres amb la llargària del flagel inclosa.
L’espermatozoide és petit perquè la seva funció així ho requereix. És una
cèl·lula haploide (conté la meitat del material genètic patern) mòbil (un flagel i
mitocondris que produeixen l’energia química per al seu moviment) i un
acrosoma (càpsula per a penetrar la membrana de l’òvul). La funció de
l’espermatozoide és la de transportar el material genètic patern fins a l’oòcit i no
requereix una organització cel·lular extremadament complexa. L’oòcit és molt
més gran ja que conté un sistema molt més complex d’orgànuls (Aparell de
Golgi, retículs endoplasmàtics, mitocondris, ribosomes....)que s’encarreguen
d’iniciar el primer pas del desenvolupament embrionari (meiosi, replicació,
transcripció i traducció). Per tant, l’oòcit és una cèl·lula molt activa i per això és
gran, és una fabrica de proteïnes. L’espermatozoide és bàsicament un vehicle
amb un missatge que lliurar (només necessita el missatge (DNA), un motor
(flagel i mitocondris) i una clau (acrosoma). Tot això ja hi cap en 60
micròmetres (la naturalesa sempre estalvia despesa innecessària) per això és
petit, hidrodinàmic i ràpid.
Procés de congelació dels gàmetes
10
El procés de fecundació de l’òvul per part de l’espermatozou produeix una
cèl·lula anomenada zigot. Aquesta cèl·lula és diploide i ja conté la dotació
genètica del progenitor.
Etapes del procés de fecundació
Fotografia de la pàg. http://med.javeriana.edu.co/morfologia/Embriologia/Regulacion%20Genetica%20del%20desarrollo%20humano%204/INTRODUCCION.htm
Procés de congelació dels gàmetes
11
Un cop ja s’ha format el zigot, aquest evoluciona fins a l’estat de blastocist i
s’implanta a l’endometri.
Implantació del zigot a l’endometri Fotografia de la pàg. http://mmpchile.c5.cl/pag/productos/procesos/etapas_o_periodos.htm
Després de la implantació continua dividint-se (gastrulació) fins que es defineix
l’ésser humà com a tal, és el fetus.
El fetus es desenvolupa fins que està capacitat per a dur vida pròpia i neix.
Fetus humà
Fotografia de la pàg. http://www.bebesyembarazo.com/index.php/2006/09/26/en_el_vientre_materno
Procés de congelació dels gàmetes
12
La qüestió per la qual es congelen els gàmetes d’una espècie animal es pot
dividir en dos tipus d’interessos:
- Un tipus d’interès seria congelar els gàmetes d’espècies d’interès econòmic,
com serien els animals domèstics.
En aquest tipus d’espècies convindria congelar els gàmetes per diverses raons.
Una raó seria que a l’hora de fer la inseminació artificial, fecundació in vitro o
qualsevol altra tècnica de reproducció assistida, el propietari de l’animal podria
escollir quin tipus de raça vol que fecundi a la femella, i així triar la raça que en
resultaria. Aquesta primera raó seria la de poder tenir el poder de manipular les
espècies genèticament.
Una altra raó seria perquè aplicant la reproducció assistida a una espècie no
caldria esperar a fecundar fins que, per exemple, la femella estigui en zel ni a
que es recuperi del post-part. I així ens podríem estalviar molt de temps i ens
podríem permetre una proliferitat (número de cries) molt més alta.
I l’ultima raó per la qual ens interessa congelar els gàmetes d’espècies d’interès
econòmic és perquè quan fem la inseminació artificial el semen és molt més
higiènic i menys riscós per a la femella que no pas fer la fecundació natural.
- L’altre tipus d’interès seria congelar els gàmetes d’espècies d’interès no
econòmic, que serien els animals salvatges o en perill d’extinció.
L’objectiu principal pel qual es congelen els gàmetes d’aquestes espècies és
per salvar les espècies en perill d’extinció, perquè si congelem òvuls i
espermatozous d’una espècie en perill d’extinció, podríem aplicar diferents
Procés de congelació dels gàmetes
13
tècniques de reproducció assistida i ens permetria tenir molta més
descendència en menys temps que en una fecundació normal.
A les cèl·lules congelades que utilitzem per evitar l’extinció d’espècies les
anomenem genoplasma.
Tipus de conservació del semen
14
2. Tipus de conservació del semen
El semen es pot conservar de tres maneres diferents: fresc, refrigerat i
congelat.
2.1 Fresc
Per mantindre el semen fresc, hem de tenir cura del tractament que li donem
després de ser extret de l’animal. Ja sigui extret per vagina artificial,
manualment o per electro-eyaculació, és important que en tot moment el semen
es mantingui protegit dels canvis sobtats de temperatura, contacte amb aigua i
metalls, que no li doni la llum solar i ben aïllat d’impureses.
Vagina artificial per cavalls
Fotografia feta a la facultat de veterinària de la Universitat Autònoma de Bellaterra
Tipus de conservació del semen
15
Per tant, tot el material que hagi d’entrar en contacte amb l’ejaculat ha de ser
de vidre o plàstic, ha d’estar totalment esterilitzat i sec i a la mateixa
temperatura que el semen.
També hem de tindre en compte de que el temps que passi entre l’extracció de
semen i l’agregació de diluent per a que el semen no pateixi cap tipus de dany
sigui el menor possible, tot i que aquest diluent no és estrictament obligatori en
tots els cassos.
Extracció de semen de cavall
Fotografia feta a la facultat de veterinària de la Universitat Autònoma de Bellaterra
Un cop ja hem recol·lectat el semen, s’ha d’utilitzar immediatament, i es pot
mantindre a una temperatura determinada (varia segons l’espècie) i en un
interval de temps curt, ja sigui pur o diluït.
El interval de temps que pot durar el semen fresc per a que la posterior
inseminació artificial sigui viable depèn segons l’espècie animal.
Pot on es guarda
el semen extret.
Està tapat per a
que no li doni la
llum solar.
Tipus de conservació del semen
16
La utilització de semen fresc en la inseminació artificial és comparable a la
fecundació natural. La proliferitat és més o menys la mateixa que en una
fecundació normal.
La inseminació amb semen fresc no és la que més s’utilitza degut al poc
interval de temps que hi ha entre l’extracció i la inseminació.
L’avantatge que dóna aquesta pràctica és possibilitar la fecundació quan no és
possible una fecundació natural per diferents causes.
Aquesta pràctica, però, no es podrà dur a terme quan la causa de la
impossibilitat de fecundació natural es relacioni amb problemes de transmissió
hereditària.
La inseminació artificial amb semen fresc és una pràctica utilitzada
rutinàriament en la reproducció d’animals petits, en canvi, no passa el mateix
amb la inseminació amb semen criopresevat (refrigerat o congelat), tot i que en
un futur les coses canviaran degut a la millor criopreservació.
Tipus de conservació del semen
17
2.2 Refrigerat
Aquest tipus de conservació del semen es fa de 4ºC a 6ºC. És un tipus de
conservació de poca durada, tot i que pot durar més que el semen fresc.
En les espècies en les que es sol utilitzar el semen refrigerat és en el porc o en
el gos.
En el cas del porc, per exemple, el semen refrigerat pot arribar a durar unes 2
setmanes, i en el del gos pot durar el semen unes 72 hores per a que després
la inseminació artificial sigui viable.
Un altre avantatge del semen refrigerat és que la inseminació artificial és molt
exitosa, amb un percentatge d’èxit d’un 70% a un 80%, i la proliferitat elevada.
En el cas del porc, per exemple, és de 12 a 13 cries per inseminació.
Tot i que la inseminació artificial amb semen frec és la que té més percentatge
d’èxit.
Tipus de conservació del semen
18
2.3 Congelat
La tècnica de congelació de semen es fa a –196ºC, i en principi té una durada
infinita sempre que es mantingui a aquesta temperatura.
La tècnica de congelació de semen es va iniciar al 1949, quan Polge amb el
seu equip va decidir utilitzar el glicerol com a crioprotector amb els medis de
congelació.
Els primers experiments va ser amb semen de boví, per inseminar a vaques, i
van resultar exitosos.
La conservació de semen mitjançant la congelació és una de les més difícils
degut a que és un procés més complex on s’han d’afegir crioprotectors i medis
de congelació per a no fer malbé l’esperma. Aquest fet implica que la
congelació del semen en cada espècie ha de ser diferent, i s’han de fer
diferents càlculs per a les diferents per saber les diferents quantitats de medis
de congelació, crioprotectors, mostres de semen, etc.
El procés de congelació és una experiència molt traumàtica per als
espermatozous ja que pateix sempre un xoc osmòtic degut al canvi de
temperatura, i llavors, si entra aigua a la cèl·lula, l’aigua es congelarà dins de la
cèl·lula i la podria fer malbé ja que quan l’aigua es congela forma uns cristalls
que tallen molt.
Per evitar que aquest xoc osmòtic faci el menor dany possible a la cèl·lula, hem
de tenir en compte diversos factors:
Tipus de conservació del semen
19
Temps: S’ha de congelar el més ràpid possible per a que no doni temps a que
es formin cristalls gaire grans, així quan més petits siguin, menys danys
causaran a la cèl·lula.
Aigua: Com menys aigua possible hi hagi millor, així no es podrà congelar. Per
evitar que entri aigua a la cèl·lula utilitzem el crioprotector, que és una
substància que entra dins de la cèl·lula i expulsa l’aigua, posant la cèl·lula en
un medi hiperosmòtic (com si la cèl·lula estigués arrugada).
A l’hora de fer la congelació també s’ha de tenir compte amb la membrana
plasmàtica, hem de tenir cura de que no es trenqui.
Quan té més possibilitats de trencar-se és quan s’ha de passar de 17ºC a 5ºC,
llavors per a protegir-la afegim un medi on hi ha rovell d’ou, perquè entra a la
membrana i fa que augmenti el seu punt de fusió.
El procés de congelació en general consisteix en:
- Primer s’ha de centrifugar el semen per treure el plasma seminal i quedar-nos
només amb els espermatozous
- Després posem els espermatozous en un medi de congelació anomenat NSF-
I que és el que porta el rovell d’ou (i altres productes).
Quan ja hem posat el medi, el posem a una nevera per a que baixi fins a 4ºC.
- Un cop a 4ºC, afegim un altre medi anomenat NSF-II que és el que conté el
glicerol (entre d’altres productes) que posa la cèl·lula en un medi hiperosmòtic.
Quan hem posat el medi, posem les mostres en palletes.
Tipus de conservació del semen
20
- Per últim, posem les palletes al biocongelador per a que baixi fins a –150ºC. I
un cop congelades les palletes, les posem en uns tancs de nitrogen que les
conserven a –196ºC.
En la inseminació artificial el percentatge d’èxit és més baix que en la
refrigeració o amb el semen fresc, però te l’avantatge de que es pot conservar
indefinidament sense fer-se malbé.
Congelació del semen de porc
21
3. Congelació del semen de porc
Procés de congelació de semen de porc
El procés que utilitzem per congelar el semen de porc és el següent:
1) Preparem els medis de congelació NSF-I i NSF-II amb les fórmules
següents:
· NSF-I
- Lactosa 80% (v/v)
Rovell d’ou 20% (v/v)
Kenamicina 80 mg/ml
Aquest primer medi ens servirà per protegir la membrana dels danys que pateix
quan passem les mostres de 17ºC a 5ºC.
Per fer 50 ml d’aquest medi, llavors haurem de posar:
- Lactosa 5,307 gr.
Rovell d’ou 12,5 ml
Kenamicina 0,005 gr.
Aigua destil·lada 50 ml
Congelació del semen de porc
22
· NSF-II
NSF-I 92,5% (v/v)
Equex Stem 1,5% (v/v)
Glicerol 6,0% (v/v)
Aquest segon medi ens serveix per a que a l’hora de posar les mostres al
biocongelador no es produeixi un xoc osmòtic gaire gran.
Per fer 25 ml d’aquest medi, llavors haurem de posar:
NSF-I 23,125 ml
Equex Stem 0,75 ml
Glicerol 3 ml
Un cop tenim els dos medis de congelació preparats, emplenem 4 eppendorfs
amb el NSF-I, i uns altres 4 amb el NSF-II.
Congelació del semen de porc
23
2) Després passem el semen fresc de porc diluït amb un colorant a uns tubs
anomenats cornings per tal de poder centrifugar-los.
Semen diluït als cornings
Fotografia feta a la facultat de veterinària de la Universitat Autònoma de Bellaterra
3) Centrifuguem el semen a 1500 revolucions per a que ens quedi el plasma
seminal i el diluent a la part de dalt i els espermatozous a la part de baix.
centrifugadora
Fotografia feta a la facultat de veterinària de la Universitat Autònoma de Bellaterra
4) Mentre es va centrifugant el semen, posem el medi NSF-I a 17ºC i el NSF-II
a 5ºC .
Congelació del semen de porc
24
5) Un cop centrifugat el semen, aspirem la part de dalt (sobrenedant) i ens
quedem només amb els espermatozous que s’han quedat a la part de baix, els
barregem amb el medi NSF-I a 17ºC i els passem als eppendorfs.
6) Posem els eppendorfs que contenen espermatozous i NSF-I a una nevera
ficats en un recipient que conté aigua freda i gel i posem un termòmetre per
anar controlant que les mostres baixin de 17ºC a 5ºC. Ens fem una taula de
valors per saber cada 5 minuts a quanta temperatura ha d’estar el recipient, i si
no ha baixat suficientment la temperatura, afegim gel. Aquest procés dura uns
90 minuts.
7) Com el procés anterior és molt llarg, mentre es pot anar mirant la
concentració d’espermatozous al semen amb una mostra d’espermatozous
amb NSF-I a 17ºC que hem guardat.
Per mirar la concentració, hem d’afegir 990 l de citrat formulat (producte que
ens serveix per a que no es mogui la mostra) i 10 l de la nostra mostra, i així
tindrem una concentració 1/100.
Llavors posem 1 l de la mescla a les cambres de recompte cel·lular i
l’observem amb el microscopi de contrast de fases a 400 augments.
Un cop hem contat 5 quadres i hem anotat el nombre d’espermatozoides que
hem vist, tornem a contar els mateixos i tornem a anotar el resultat.
Un cop tenim els 2 resultats, per saber quina concentració tenim, hem de fer la
mitja dels 2 resultats obtinguts, desprès dividir-ho entre 80 i després multiplicar-
ho x4000, x1000 i x100.
Congelació del semen de porc
25
Ex; 467 + 458 = 462,5 x 4000 x 1000 x 100= 2,3125 · 109 esp/ml 2 80
La concentració d’espermatozous ideal que hauria d’haver en una mostra és de
1 · 10 9 .
Karen Pérez fent el recompte cel·lular amb el microscopi de contrast de fases
Fotografia feta a la facultat de veterinària de la Universitat Autònoma de Bellaterra
Cambra de recompte cel·lular
Fotografia extreta de: Tesis sobre l’obtenció, processament i conservació de semen oví. Grupo de Reproducción – INTA Bariloche
8) Un cop les mostres de la nevera ja han baixat fins a 5ºC, afegim el medi
NSF-II que conté el glicerol i els posem en uns altres eppendorfs.
Congelació del semen de porc
26
Després passem el contingut d’aquests eppendorfs a unes palletes xuclant amb
uns tubs. Aquestes palletes tenen a una punta cotó per a que no surti, i un cop
ja tenim el líquid dins, a l’altre costat posem alcohol polivinílic en pols que
solidificarà i així formarà un altre tap per a que no surti la mostra.
9) Posem les palletes que estan a 5ºC al biocongelador que mitjançant nitrogen
líquid les congelarà fins a –150ºC, i per últim, un cop ja a –150ºC, les posem en
uns tancs de nitrogen líquid que les mantindran a –196ºC el temps que
vulguem.
Biocongelador
Fotografia feta a la facultat de veterinària de la Universitat Autònoma de Bellaterra
Aplicació del nitrogen líquid a les palletes amb semen.
Fotografia feta a la facultat de veterinària de la Universitat Autònoma de Bellaterra
Congelació del semen de porc
27
3.1 Procés de descongelació de semen de porc
Aquest procés és molt més senzill i ràpid que el procés de congelació.
Per dur a terme la descongelació de semen hem d’esperar com a mínim 1 o 2
setmanes.
Els procés de descongelació consisteix en treure les palletes congelades del
tanc de nitrogen líquid i les posem al bany maria que està a 37ºC.
Fins aquí arriba el procés de descongelació de semen, dura uns 20 segons.
Després per analitzar les mostres, assequem bé la palleta i tallem primer la
punta on hi ha l’alcohol polivinílic, introduïm la palleta en un eppendorf i tallem
l’altre punta de la palleta per a que surti el líquid.
Un cop tenim les mostres descongelades als eppendorfs ja podem accedir a les
mostres que vulguem fer.
Procés de descongelació de semen al bany maria
Fotografia feta a la facultat de veterinària de la Universitat Autònoma de Bellaterra
Inseminació artificial
28
4. Inseminació artificial
4.1 Concepte d’inseminació artificial
La inseminació artificial és tot aquell mètode de reproducció en el que el
espermatozoide és dipositat en la femella utilitzant tècniques que reemplacen la
copulació, ja sigui en el òvuls, en l’úter o a les trompes de Fal·lopi. Dit d’una
altre manera és la transferència manual de les cèl·lules genitals masculines en
l’aparell genital femení. Aquest mètode permet multiplicar la capacitat
reproductora dels mascles i és un mètode de millorament genètic de l’espècie.
Introducció del semen porcí dins l’úter d’una truja amb l’ajuda d’una palleta.
Fotografia de la pàg. www.engormix.com/s_articles_view.asp?art=1354
Inseminació artificial
29
4.2 Diferents tipus d’inseminació artificial
La inseminació artificial es pot dur a terme amb tres tipus diferents de semen: el
fresc, el refrigerat i el congelat.
El semen que s’utilitza normalment és el semen fresc. Aquest semen s’utilitza
després de l’extracció i s’introdueixen aproximadament uns 500 ml de semen a
unes quatre o cinc femelles. Aquest semen també pot ser diluït i conservar-se a
temperatura ambient durant unes tres hores després d’haver fet l’extracció, i
així es pot aplicar a un nombre més elevat de femelles.
Amb el semen refrigerat, la conservació es pot fer per un període més llarg de
tres hores. Aquest semen manté per un interval de temps més llarg la seva
capacitat de fecundació. Es conserva entre els 5º i els 15º, en els dos casos és
necessari afegir-li un diluent. Els diluents més utilitzats són els que es fan amb
rovell d’ou i amb llet.
Amb el semen congelat, quan es fa la inseminació artificial per via intrauterina,
hi ha un índex més baix d’embaràs, però quan la inseminació es fa mitjançant
tècniques quirúrgiques intrauterines, els resultats són iguals o superiors las
naturals.
Hi ha tres maneres de realitzar la inseminació artificial, la cervical , la vaginal i
la intrauterina.
La inseminació cervical és la que s’utilitza més. La dipositació del semen es
realitza dins dels primers plecs cervicals, els quals són visibles amb ajuda d’un
espècul amb font de llum. El mètode més econòmic i relativament fàcil,
normalment utilitza semen fresc, el qual pot ser o no ser refrigerat. La utilització
Inseminació artificial
30
de semen congelat en la inseminació cervical ha estat poc acceptable en rangs
de fertilització.
La inseminació vaginal consisteix en la dipositació del semen fresc diluït dins la
vagina sense l’ús del espècul ni del intent de localitzar el cèrvix. Amb
freqüència, es fa referència a aquesta tècnica com la tècnica del tir a la foscor.
Però amb aquesta tècnica s’obtenen resultats dolents i per això es reemplaça
per la cervical i només s’utilitza quan la cervical és impossible de dur a terme.
En la inseminació intrauterina, primer de tot es realitza laparotomia media-
ventral per dipositar el semen directament en el úter. Però aquest mètode es va
associar amb índexs baixos de recuperació i supervivència d’embrions. Per
això, no s’utilitza gairebé mai.
Procés per fer la inseminació artificial. La primera imatge és la inseminació
artificial cervical en la qual el semen és dipositat en el cèrvix. En la segona
imatge observem la inseminació artificial intrauterina, en la qual el semen es
diposita en el úter.
Fotografia de la pàg. www.ksfs.or.kr/info/m3-7.html
Inseminació artificial
31
4.3 Procés per fer la inseminació artificial en porcs
Per fer el procés de la inseminació artificial s’han de seguir una sèrie de
passos.
Primer de tot, cal tenir tot l’equip que s’utilitzarà net i desinfectat. També s’ha
de preparar una taula amb tovalloletes de paper per col·locar el material de la
inseminació i col·locar mig litre d’aigua a uns 37ºC en el termo per descongelar
les palletes.
Material necessari per dur a terme la inseminació artificial.
Fotografia de la pàg. http://www.rumela.org/modules.php?name=News&file=article&sid=169
Inseminació artificial
32
Després, hem de tenir un termo criogènic amb el semen, el qual ha d’estar a
prop del de descongelació. Hem de mirar que el nivell de nitrogen estigui ple.
Seguidament agafem una palleta amb unes pinces, sense que a la palleta
sobrepassi el coll del termo criogènic, i la col·loquem en el termo de
descongelació. Quan hagin passat 15 segons traiem la palleta del termo de
descongelació.
Pas de la palleta del termo criogènic al termo de descongelació. Sempre es fa
amb pinces.
Fotografia de la pàg. http://www.rumela.org/modules.php?name=News&file=article&sid=169
Inseminació artificial
33
A continuació, s’han de secar les palletes, tallar-li el extrem i col·locar-la en el
injector.
Fotografia de la pàg. http://www.rumela.org/modules.php?name=News&file=article&sid=169
Un cop tenim la palleta en el injector, hem d’aixecar suaument a la truja per la
part posterior i se li ha de netejar la vulva am tovalloletes de paper.
Posició d’inseminació
Fotografia de la pàg. http://www.rumela.org/modules.php?name=News&file=article&sid=169
Inseminació artificial
34
Un cop tenim a al truja en posició, per facilitar l’entrada a la vagina, introduïm
el espècul lubricat fins el cèrvix. Amb l’ajuda d’una font de llum, es localitza el
cèrvix. Si la quantitat de moc que hi ha dins el cèrvix és abundant, amb l’ajuda
del espècul el traiem. Sense retirar l’espècul de la vagina, portem la truja fins el
terra. Un cop està al terra retirem el espècul de la vagina i sortirà el moc.
Tornem a aixecar la truja i tornem a introduir el espècul dins la vagina.
Introduïm el injector i pressionem suaument per travessar el cèrvix i tractar
d’introduir-lo suaument en el úter, però sense fer gaire força ja que es pot fer
malbé la mucosa uterina. Si no es pot passar els anells del cèrvix, es diposita el
semen suaument i es retira el injector i el espècul suau i lentament per evitar
lesions en els teixits de la truja.
D’aquesta manera hi haurem introduït el semen al interior de la truja, és a dir,
haurem fet una inseminació artificial manualment.
Després daixò, alliberem la truja i la baixem amb suavitat. Per tal que la
inseminació hagi sortit bé, hem d’evitar qualsevol tractament cap a la truja. Al
acabar hem de netejar perfectament el material.
Introducció d’una palleta amb semen a l‘úter d’una truja.
Fotografia de la pàg. http://www.rumela.org/modules.php?name=News&file=article&sid=169
Inseminació artificial
35
4.4 Avantatges de la inseminació artificial en porcs
Amb la inseminació artificial, s’aconsegueixen una sèrie de avantatges:
Augment de la taxa de guany genètic.
Degut a que el mascle produeix una major progènie que la femella, s’ha posat
més èmfasi en la selecció dels mascles. L’ús de la inseminació artificial permet
incrementar la progènie per mascle cada any.
Fàcil transport del material genètic
El material genètic resulta més econòmic que el transport dels productors i
disminueix el risc de disseminar malalties. Permet la introducció de nous gens
de països que prohibeixen la importació dels animals en peu. D’aquesta
manera l’intercanvií de material genètic es afavorit.
Conservació prolongada del material genètic
El semen d’un reproductor superior pot ser emmagatzemat per una utilització
futura. Permet maximitzar el seu ús en un període curt.
Reducció o eliminació els mascles en el establiment
Petits productors no necessiten mantenir els mascles en la seva propietat, ja
que poden obtenir semen de fora. D’aquesta manera, el cost i els inconvenients
del manteniment dels reproductors pot eliminar-se.
Prevenció i control de malalties
Al no existir el contacte entre el mascle i la femella, es controlen i es preveuen
malalties .
Ús de mascles incapacitats
Alguns reproductors poden resultar incapacitats per lesions o per l’edat. En
aquests casos, la inseminació artificial, permet que el servei d’aquest
reproductors continuí.
Inseminació artificial
36
Facilitat en el registre de dades
El ús de la inseminació artificial permet assegurar el registre de servei, facilitant
la implantació de programes de selecció i l’eliminació de característiques
indesitjables.
4.5 Inconvenients de la inseminació artificial en porcs
Però deixant de banda tots els avantatges que té, la inseminació artificial també
té alguns inconvenients.
Un d’ells és que al inici de la inseminació artificial s’ha de gastar molts diners
amb els equips i materials que s’han de comprar per poder-la realitzar.
El temps de conservació que aguanta el semen refrigerat és de 37 dies, és a
dir, que al transcórrer aquests 37 dies ja no es pot fer servir aquest semen.
Amb el semen congelat hi ha un baix percentatge de fertilitat, ja que aquest
tipus de semen crea un mal acrosòmic dels espermatozoides durant el procés
de congelació/descongelació
Disseny experimental
37
5. Disseny experimental
La part pràctica del nostre treball de recerca consisteix en veure les diferents
anomalies que es poden produir en els diferents tipus de conservació de semen
porcí (fresc i congelat) amb l’objectiu d’arribar a saber quin tipus de semen és
el més adequat a l’hora de fer una inseminació artificial.
La pràctica la farem amb la tècnica de la tinció vital. Observarem 100
espermatozoides de cada mostra i farem el recompte d’espermatozoides vius i
morts de cada tipus de semen (fresc i congelat/descongelat), i observarem les
anomalies en cadascun.
Amb l’obtenció dels resultats de les diferents anomalies, farem la mitja per a
cada tipus de semen i així observarem quina és l’anomalia que hi predomina.
També farem una valoració individual de cada anomalia i intentarem saber
perquè es produeix en aquell tipus de semen, perquè es produeix amb aquesta
freqüència, etc.
Amb l’obtenció dels resultats dels espermatozoides vius i els morts, farem el
percentatge de viabilitat del semen fresc i del semen congelat/descongelat.
Per últim, farem una valoració general, observant els resultats obtinguts de les
anomalies i el percentatge de espermatozoides vius i morts, per a saber quin
serà el més eficaç per fer la inseminació artificial.
A l’hora de valorar quin tipus de semen serà el millor no ens basarem només en
els resultats obtinguts de les anomalies i la viabilitat, també ens fixarem en els
avantatges i inconvenients dels diferents tipus de semen a l’hora de fer la
inseminació artificial, com per exemple, les despeses que impliquen, la
rapidesa, el treball que donen, etc.
Hipòtesis
38
6. Hipòtesis
- Si realitzem una inseminació artificial amb semen fresc, el percentatge de
viabilitat (el nombre d’espermatozoides vius) serà més alt que en el semen
congelat degut a que el semen fresc no s’ha de sotmetre a cap procés com la
centrifugació, la dilució, etc. que danyi la membrana plasmàtica de
l’espermatozoide.
- Si fem el procés de congelació al semen porcí, obtindrem un percentatge més
alt d’anomalies ja que durant el procés de congelació i descongelació estem
canviant les condicions de pressió en la cèl·lula i de temperatura del medi.
Mostres
39
7. Mostres
Nosaltres hem treballat amb 3 tipus diferents de races de porcs, però el fet de
treballar amb una mostra o una altra no ha variat els resultats obtinguts, només
depenia que treballéssim amb una mostra o una altra depenent de la
disponibilitat que hi hagués a l’empresa on anaven a buscar les mostres.
Large White: És una de les races millor considerades quant a resistència, i
referent a la fertilitat, amb altes qualitats maternes com capacitat lletera i
productivitat. També és una de les races que posseeix una alta rapidesa de
creixement.
Aquesta raça és originària d'Anglaterra, té un color blanc i de pigmentació
rosat. Solen ser llargs i amb pèl fort, abundant però sense excés. Els mascles
poden arribar a pesar fins a uns 155 Kg. i les femelles uns 117 Kg.
Les seves característiques físiques són:
Cap: consistent, amb una grandària mitja i amb corbes lleugerament
més enfonsades pel centre.
Orelles: són petites, aixecades, lleugeres i poc carnoses, en ocasions
amb les puntes cap a dintre, o inclinades una mica cap endavant.
Coll: petit, gruixut, musculós, amb una mica de papada i sense greix..
Esquena: és llarga, bastant ampla i ben proporcionada.
Dors: gruix, recte, bastant llarg i musculós.
Llom: és bastant ample, llarg i molt recte.
Tòrax: enfonsat, gruixut i musculós, amb costelles arquejades.
Mostres
40
Panxa: amb espai però al seu torn recollit, amb la seva part posterior
recte.
Natges i cuixes: amples, consistents i arrodonides.
Cua: correctament assentada i bastant alta
Mostres
41
Pietrain: La raça Pietrain prové de Bèlgica, d'un poble anomenat Bravant. Es
va originar a partir de porcs normands, amb la seva mutació a causa d’una
mutació genètica en un gen. Posseeix una alta qualitat de canal, encara que
baixa velocitat de creixement, índex de conversió i reproducció (necessita un
elevat nivell d’alimentació per a incrementar el seu pes i la reproducció)
Les seves característiques principals són:
La seva estructura i ossos són bastant adequats, dotat amb pèls durs i
curts, amb un to vermellós en les proximitats de les taques negres. Els
porcs mascle solen pesar entre 260 i 300 Kg., i les femelles entre 230 i
260 Kg.
El seu color és d'un blanc poc brillant, amb taques negres esteses de
forma irregular.
Cap: no molt pesat, curt, recte còncau, i la seva part carnosa de la cara
està poc desenvolupada.
Orelles: bastant petites, situades cap al davant, amb les seves puntes
doblegades una mica cap amunt.
Coll: amb poca papada, petit, i ben unit amb el cap.
Esquena: bastant musculosa, ben subjecta al tronc i robusta.
Dors: molt allargat i ample, amb forma corba.
Llom: bastant robust i fort.
Panxa: poc desenvolupada, situada paral·lela al dors, i almenys ha de
tenir dotze mames distribuïdes uniformement.
Natges i cuixes: bastant robustes, amb forma bombada.
Cua: situada una mica baixa.
Mostres
42
Duroc: És una raça procedent d'Estats Units, encara que s’ha estès per tot el
món.
Té una elevada velocitat de creixement i respecte als paràmetres reproductius,
està una mica per sota de la raça Large White. Se sol utilitzar com línia
paterna, en línia materna també ha estat utilitzat però bastant menys, encara
que tingui major resistència és millor la raça Large White per la línia mare.
Cal recalcar la seva alta proliferitat (sol tenir ventrades nombroses), la seva
bona producció càrnica i la bona adaptació que té al medi ambient, a més de
ser resistent a malalties i climes càlids. Per això aquesta raça és molt utilitzada
per a realitzar encreuaments.
Les seves principals característiques són:
La seva grandària i longitud és normal. Els mascles poden arribar a
pesar 195 Kg. i les femelles fins a 150 Kg. Tenen el pèl llis i en
abundància.
Color: la seva pell té un color entre vermell maó i vermell clar.
Cap: sol ser petit, amb el perfil una mica enfonsat.
Orelles: són d’una grandària intermèdia, caigudes, amb la punta
apuntant a baix, però deixant-li bona visió.
Coll: és petit, i amb una bona unió amb el tronc.
Esquena: robusta, ben desenvolupada i amb una bona inclusió amb el
tronc.
Dors: amb bastant amplària, musculós i convex.
Llom: té forma convexa, és bastant robust, llarg i musculós, més realçat
en la seva part intermèdia.
Mostres
43
Panxa: agrupada, per la seva banda baixa és recte, i té almenys dotze
mames col·locades de forma regular.
Natges i cuixes: estan bastant repletes, dures i de forma ovalada.
Cua: no molt aixecada, però molt ben incrustada.
Pràctica
44
8.La tinció vital
La tinció vital consisteix bàsicament en la observació d’espermatozoides. És el
mètode que més s’utilitza per avaluar la viabilitat de l’ejaculat, i així poder veure
les diferencies entre el semen congelat i el fresc.
Una tinció vital és aquella que ens permet distingir els espermatozoides viables
d’aquells que presenten alguna alteració en la membrana plasmàtica, és a dir,
els no viables.
La tinció més utilitzada és la eosina-nigrosina perquè és molt econòmica,
ràpida i fàcil d’utilitzar.
Aquesta tècnica tenyeix de color rosat aquells espermatozoides que presenten
una membrana alterada o trencada, degut a que el pigment penetra dins la
cèl·lula, mentre que els espermatozoides vius s’observen de color blanc sobre
un fons violeta.
Una altra tinció vital és el blau tripà – Giemsa, però requereix més temps que la
tinció d’eosina-nigrosina.
Actualment, s’estan utilitzant també diverses tincions fluorescents que
presenten una major precisió, malgrat que necessiten d’un equipament més
sofisticat.
La tinció de les cèl·lules espermàtiques permet també estudiar la morfologia
d’aquestes i classificar-les en funció a les anomalies.
Les anomalies es classifiquen segons el seu origen i alhora segons la zona de
l’espermatozoide on es troba.
Es consideren com a espermatozoides normals aquells en els que es
distingeixen tres regions principals amb unes dimensions determinades:
Pràctica
45
· El cap: oval i pla, en el que s’observa amb microscòpia òptica una regió
acrosòmica, una postacrosòmica i el segment equatorial.
· La peça intermèdia o mitocondrial
· La cua.
L’anomalia que es troba més freqüentment en els ejaculats porcins és la
presència de gota citoplasmàtica, ja sigui proximal (prop del cap) o distal
(allunyada del cap). Aquesta anomalia apareix en un 5-15 %
d’espermatozoides en un ejaculat normal.
Els altres tipus d’anomalies morfològiques al cap, a la cua o a la zona
intermèdia apareixen entre un 1 % i un 5 % en un ejaculat porcí normal.
Gota distal Gota proximal Anomalia de cap
Fotografies extretes de la pàg: http://www.inta.gov.ar/Pergamino/info/documentos/2006/Insem_artific_cerdas06.pdf
El semen fresc que es vol observar es posa directament al portaobjectes un
cop s’ha realitzat l’extracció en l’animal, però el semen congelat primer ha de
fer tot el procés de congelació i la posterior descongelació per a poder fer la
observació amb la tinció vital.
Pràctica
46
Nosaltres hem emprat el mètode de la tinció eosina-nigrosina. La solució ja
estava preparada, però per preparar-la s’ha de posar:
- Eosina (soluble en aigua): 1 g
- Nigrosina (soluble en aigua): 2 g
- Tricitrat de sodi: 3,57 g
- Aigua destil·lada: 100 ml
El colorant s’elabora de la següent manera: després de l’obtenció d’una solució
homogènia dels elements ja esmentats, s’ha de deixar reposar durant 24 h i
després filtrar-la. S’ha de mesurar el PH ja que ha d’estar comprès entre 6,7 i
6,8 de manera que s’ha d’afegir citrat sòdic en el cas que fos necessari.
La pressió osmòtica de la solució ha de ser d’uns 310 miliosmols i pot
conservar-se a 4ºC i el PH ha de controlar-se mensualment.
Un cop elaborat el colorant els passos a seguir són els següents:
El semen fresc és processat directament (sense diluir), mentre que el
semen refrigerat i el congelat/descongelat s’han de sotmetre a una dilució 1:10
prèvia amb el medi BTS.
Després, s’afegeix 10 μL de la mostra seminal (diluïda o sense diluir, segons el
cas) i 10 μL de la tinció d’eosina-nigrosina i es barregen en un portaobjectes, i
amb l’ajuda d’un altre portaobjectes s’estén per el primer portaobjectes i deixem
assecar la mostra uns 50 segons.
Pràctica
47
Un cop seca, es compten un total de 100 espermatozoides per mostra amb un
microscopi òptic de camp clar a 1000 augments amb oli d’immersió.
És necessari distingir:
- Els espermatozoides de color rosa: tot espermatozoide acolorit, en la seva
totalitat o en part, es considera com mort en el moment de la tinció.
Aquest nombre és utilitzat per a calcular el percentatge d’espermatozoides vius
i morts.
Espermatozoides tenyits amb la tinció eosina-nigrosina. Els espermatozoides
amb el cap morat són els morts, i els que no tenen el cap morat són els vius
Fotografia extreta de:. http://www.inta.gov.ar/Pergamino/info/documentos/2006/Insem_artific_cerdas06.pdf
- Els espermatozoides normals que poden classificar-se en diferents classes:
· Sense cua, és a dir, que trobem un cap sol.
· Amb una anomalia a nivell del cap, que sol ser la falta d’acrosoma.
Pràctica
48
· Amb anomalia en la cua, que normalment està doblegada.
· Amb gota citoplasmàtica proximal o distal.
Aquest procés es fa 10 cops en la mateixa mostra (10 cops en cada tipus de
semen) per tal de que la mitja dels resultats obtinguts siguin més viables.
La preparació es conserva en una estufa a 30ºC o en una caixa de
portaobjectes tancada.
En aquestes condicions la preparació pot conservar-se sense alteració durant
diversos mesos.
Resultats
49
9. Resultats
Recompte de 100 espermatozoides en cada tipus de semen per mitjà de la
tinció vital, per a saber el percentatge de viabilitat.
Repetim el recompte 10 vegades. En cada fila hi ha anotats els resultats de
cada cop que hem fet el recompte.
FRESC CONGELAT/DESCONGELAT
VIUS MORTS VIUS MORTS
95 5 49 51
93 7 50 50
94 6 47 53
93 7 51 49
91 9 45 55
90 10 48 52
88 12 46 54
92 8 45 55
89 11 47 53
95 5 50 50
VIABILITAT
Els espermatozoides que són considerats viables (vius) són els que
presenten la membrana plasmàtica íntegra.
Fresc: 92%
Congelat/Descongelat: 47,8%
Resultats
50
9.1 Viabilitat
Els espermatozoides que són considerats viables (vius) són els que presenten
la membrana plasmàtica íntegra, ja que la membrana plasmàtica és essencial
per al reconeixement i transport de mol·lècules.
Llavors la viabilitat (quantitat d’espermatozoides vius) baixa quan congelem el
semen degut a que fem malbé la membrana cel·lular, ja que quan congelem el
semen, estem sometent els espermatozoides a un doble xoc tèrmic (un durant
la congelació i un altre durant la descongelació).
Els xocs tèrmics es produeixen quan es produeix un refredament molt brusc i
llavors es donen unes tensions internes entre membrana (que s’haurà refredat)
i el nucli (que encara mantindrà la temperatura elevada) que poden provocar la
fissura de la membrana, i si el canvi de temperatura provoca tensions molt
grans, poden, fins i tot, trencar la membrana.
Durant el procés de descongelació passa el contrari, que passa en uns segons
de -196ºC a 37ºC, i llavors el que passa és que es produeixen també tensions
internes entre la membrana que ja s’haurà escalfat i el nucli que encara estarà
congelat.
Per tant, aquest espermatozoide amb la membrana plasmàtica trencada no
podrà ser viable per fecundar.
Resultats
51
9.2 Anomalies
9.2.1- Espermatozoides sense acrosoma
L’acrosoma és com un depòsit situat al cap de l’espermatozoide que conté
enzims hidrolítics que tenen la funció de trencar les parets que envolten l’òvul,
per això és essencial en l’espermatozoide per a poder fecundar ja que si es
trenca l’acrosoma, l’espermatozoide no serà capaç de fecundar.
Hem fet el recompte del d’espermatozoides que no presentaven acrosoma d’un
total de 100 espermatozoides, independentment de que estiguin vius o morts.
FRESC CONGELAT/DESCONGELAT
8 22
9 23
7 20
6 21
7 22
9 25
7 23
8 24
8 21
7 23
Resultats
52
Espermatozoides sense acrosoma
Aquesta anomalia apareix molt més en el semen congelat degut (igual que
passa amb la membrana cel·lular) a que es produeix un xoc tèrmic que fa que
els exploti l’acrosoma. Això és degut a que quan la membrana plasmàtica de la
cèl·lula es trenca o fissura degut pel xoc tèrmic que pateix, molts cops
l’acrosoma que està molt a prop de la membrana, també es trenca.
En el semen fresc també passa ja que durant l’extracció de semen i al posar-lo
en el diluent també es pot fer malbé l’acrosoma de l’espermatozoide ja que el
diluent que s’utilitza per conservar el semen congelat conté glucosa, citrat de
sodi, sulfat de gentamicina i EDTA, que el que fan és aportar els carbohidrats
necessaris per al metabolisme dels espermatozoides, però aquest diluent
també conté hidròxid de sodi que és el que pot danyar l’acrosoma del
espermatozoide ja que aquest compost pot provocar l’anomenat efecte
higroscòpic (poder d’absorció d’humitat).
També pot ser que l’acrosoma estigui danyat degut a causes genètiques, és a
dir, que la informació genètica transmesa de pare a fill contingui defectes en els
cromosomes sexuals de les cèl·lules haploides, és a dir, que ens els gens del
cromosoma Y del porc, hi hagi algun problema.
A l’esquerra, espermatozoide amb l’acrosoma normal, i a la dreta, espermatozoide amb l’acrosoma danyat.
Fotografia de la pàg. http://www.e-campo.com/?event=news.display&id=2D9FCD52-1027-1FA7-A45D88DFA589CBFE&
Resultats
53
En aquesta gràfica observem que l’anomalia dels espermatozoides sense
acrosoma la trobem més en el semen congelat que en el semen fresc.
Espermatozoides sense acrosoma ( de cada 100)
02468
1012141618202224262830
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Nº de mostres
semen fresc
semen congelat
Resultats
54
9.2.2- Anomalies de cua
Les anomalies de cua que es produeixen en el semen de porc és que
apareixen espermatozoides amb la cua doblegada, que és la més freqüent,
també poden aparèixer cues fracturades, enrotllades o dobles.
La cua doblegada és la anomalia més freqüent en la cua ja que és molt més
difícil que la cua es fracturi, s’enrotlli o es divideixi.
Igual que ens la resta d’anomalies, hem fet el recompte del total
d’espermatozoides que tenien la cua doblegada d’un total de 100
espermatozoides.
FRESC CONGELAT/DESCONGELAT
2 2
4 2
2 6
2 3
3 4
1 2
2 5
3 2
2 3
2 4
Resultats
55
Anomalies de cua
Aquesta anomalia pot ser deguda a diversos factors que no estan clars. Pot ser
degut a alteracions en la temperatura testicular del porc que pot afectar al
desenvolupament de l’espermatozoide i a la seva morfologia ja que la variació
de temperatura fa que la composició de la membrana plasmàtica variï, etc..
també pot ser degut a causes genètiques del porc, etc.
Com els factors que fan que aparegui aquesta anomalia no té res a veure amb
la conservació del semen, és a dir, que els únics factors que provoquen que es
doblegui la cua només depenen de la naturalesa del porc i no del procés al qual
es sotmet el semen, no hi ha cap tipus de diferència en la major o menor
presència d’aquesta anomalia en el semen fresc o congelat/descongelat, i els
resultats estan igualats.
Cua doblegada Fotografia de la pàg. http://www.e-campo.com/?event=news.display&id=2D9FCD52-1027-1FA7-A45D88DFA589CBFE&
Resultats
56
En aquesta gràfica de les anomalies de cua, observem que no es dona més en
un semen que en l’altre es bastant igual en els dos tipus de semen.
Anomalies de cua ( de cada 100)
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Nº de mostres
semen fresc
semen congelat
Resultats
57
9.2.3- Gotes proximals
Les gotes proximals són un residu citoplasmàtic normal de la maduració
epididimaria. Es troben en el coll de l’espermatozoide i solen indicar una falta
de motilitat i en molts casos d’aglutinació.
FRESC CONGELAT/DESCONGELAT
9 8
8 8
11 8
11 10
10 9
8 10
9 10
11 9
12 8
7 7
Resultats
58
Gotes proximals
Les gotes citoplasmàtiques, en les quals es troba les proximals i les distals, són
un residu citoplasmàtic normal de la maduració epididimaria.
Les gotes proximals són les gotes que es troben en el coll i solen indicar una
falta de motilitat i en molts casos d’aglutinació.
Tant les gotes proximals com les distals es donen en freqüència en ritmes de
recollida del semen excessius amb dos recollides per setmana. Al exigir al
mascle una ejaculació sense que la carga de la cua del epidídim sigui
completa, el mascle recorre a espermatozoides que encara no estan madurs
del tot.
Les gotes proximals són les vertaderes anomalies del semen porcí ja que són
degudes a una insuficient maduració del espermatozoide i com a conseqüència
d’això no tenen el poder per fecundar.
Per això en aquesta anomalia, no hi ha molta diferència entre el semen fresc i
el congelat ja que es pròpia del porc i no es pot fer res per evitar-la ja que si en
el fresc està en el congelat també estarà i quasi sempre amb la mateixa
proporció.
Resultats
59
En l’anomalia de les gotes proximals observem que és l’anomalia que
predomina més en els dos tipus de semen, ja que és l’anomalia que tenen els
porcs.
Gotes proximals ( de cada 100)
0123456789
101112131415
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Nº de mostres
semen fresc
semen congelat
Resultats
60
9.2.4- Gotes distals
Les gotes distals són un residu citoplasmàtic normal de la maduració
epididimaria (maduració dels espermatozoides). Són les que es troben més
allunyades del coll i estan més properes d’una maduració completa i no alteren
la motilitat a no ser que hi hagi un nombre molt elevat.
FRESC CONGELAT/DESCONGELAT
20 5
19 5
15 6
17 7
20 8
17 5
18 4
21 6
16 7
19 8
Resultats
61
Les gotes distals
Les gotes distals, les quals també es troben dins les gotes citoplasmàtiques
juntament amb les proximals, són un residu citoplasmàtic normal de la
maduració epididimaria (maduració dels espermatozoides).
Les gotes distals són les que es troben més allunyades del coll i estan més
properes d’una maduració completa i no alteren la motilitat a no ser que hi hagi
un nombre molt elevat.
Les gotes distals, iguals que les proximals, es donen en freqüència en ritmes
de recollida del semen excessius amb dos recollides per setmana. Al exigir al
mascle una ejaculació sense que la carga de la cua del epidídim sigui
completa, el mascle recorre a espermatozoides que encara no estan madurs
del tot. Quan el porc en edat adulta té de 2 a 3 extraccions per setmana, amb
bona salut, l’alteració espermàtica és deguda a la nutrició, degut a que els
mascles reproductors necessiten una dieta més especialitzada i amb els nivells
nutricionals diferents a l’alimentació de les femelles que és l’alimentació que
pren el porc. Els nivells i les vitamines i minerals que necessiten per la formació
dels espermatozoides són les que produeixen aquesta anomalia.
Aquestes gotes també poden estar originades a causa de l’estrès, de la calor i
el fred, perquè amb el canvi de temperatures, la temperatura corporal del porc
també varia i varia la taxa d’espermatozoides, i fins i tot perquè el semen a
estat mal extret.
Les gotes distals solen aparèixer quan el semen es acabat de recollir, és a dir,
en el semen fresc i clar, al analitzar-lo amb el microscopi apareixent més
anomalies, però quan aquest semen estret es congela, la majoria de les gotes
Resultats
62
distals desapareixent, per això hi ha més anomalies de gotes distals en el
semen fresc que en el semen congelat/descongelat.
Gota distal en un espermatozou
Fotografia de la pàg. http://www.veterinaria.org/asociaciones/aevedi/00131CV03.jpg
Resultats
63
En aquesta gràfica de l’anomalia de les gotes distals observem que es dona
molt més en el semen fresc que en el congelat perquè aquesta anomalia
apareix quan el semen està acabat d’extreure i desapareix unes hores més
tard.
Gotes distals ( de cada 100)
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
20
22
24
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Nº de mostres
semen fresc
semen congelat
Resultats
64
9.2.5- Caps sols
Anomalia que es basa en que el cap del espermatozoide es desprèn de la
seva cua, això fa que els espermatozoides que no tenen cua quedin morts.
FRESC CONGELAT/DESCONGELAT
3 4
2 3
1 4
2 2
4 5
3 2
2 3
1 1
1 2
2 3
Resultats
65
Caps sols
L’anomalia dels caps sols és la més escassa de totes les anomalies dels porcs
ja que tots els espermatozoides han de tenir un cap el que passa és que a
vegades les condicions ambientals i la manera en com s’ha extret el fa que
apareguin caps sols en el semen fresc.
Les temperatures extremes perjudiquen greument al porc, però les
temperatures altes ocasionen més problemes que les baixes. Les temperatures
elevades cap als 33ºC, redueixen la taxa d’espermatozoides i la seva motilitat
perquè afecten a la temperatura corporal del porc. Les temperatures també
afecten a la fertilitat. La temperatura idònia és entre 15ºC i 18ºC, quan està a
aquesta temperatura els acrosomes no pateixen mal. La temperatura s’ha
d’intentar tenir en tot moment constant i s’ha d’intentar no sotmetre el semen a
canvis bruscos de temperatura. Si es baixa o es supera aquesta temperatura
l’acrosoma es rebenta i el cap es desprèn. En el semen congelat/descongelat
és més difícil mantenir aquesta temperatura ja que els processos fan que varií.
Hi ha diferents maneres d’extracció del semen, però que aquestes no afecten
als resultats.
1- La manual
2- Amb vagina artificial
3- Electroejaculació
Però la més pràctica i la que dona més bons resultats és amb la vagina
artificial. Ja que la electroeyaculació és més aplicable als animals que són més
grans i més inquiets i la forma manual, has de tenir molta calma i molta
paciència i hi ha més possibilitat de que surti malament.
Resultats
66
L’anomalia dels caps sols, sol aparèixer més en el semen congelat però no es
nota quasi la diferència esta bastant igualada en els dos tipus de semen.
Caps sols ( de cada 100)
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Nº de mostres
semen fresc
semen congelat
Conclusió final
67
10. Conclusió final
Fent una conclusió general de tots els resultats obtinguts en la nostra pràctica,
es pot observar que el semen fresc és el que més percentatge de viabilitat té, i
per tant, el que té més possibilitats de fecundar a l’hora de fer la inseminació
artificial, així podem dir que el semen fresc és més viable que el semen
congelat.
En quant a les anomalies, no podem afirmar que el tipus de conservació del
semen (fresc o congelat) condicioni que un tipus de semen sigui més anòmal
que l’altre . Fent una visió general als resultats obtinguts observem que algunes
anomalies abunden molt més en el semen congelat que en el fresc, o a la
inversa. Això és degut a que hi ha algunes zones de l’espermatozoide que
s’alteren amb el canvi de pressió i temperatura, i altres zones que resten
inalterables.
Les anomalies que no varien amb el tipus de conservació, és a dir, que els
resultats no són gaire diferents en el semen fresc i en el congelat són les
anomalies de la cua, les gotes proximals i els caps que apareixen sols,
despresos de la cua.
Les anomalies que sí que varien segons el tipus de conservació del semen són
els espermatozoides sense acrosoma i les gotes distals.
Hi ha anomalies que sí que afecten a la viabilitat de l’espermatozoide, i per tant,
les hem de tenir presents a l’hora de fer la inseminació artificial.
Les dos anomalies essencials que afecten a la viabilitat de l’espermatozou a
l’hora de fecundar són la de caps sols i la d’espermatozoides sense acrosoma.
Això es deu a que si l’espermatozoide té el cap separat de la cua està mort, i
per tant, no pot accedir a l’oòcit. I a l’espermatozoide sense acrosoma també li
Conclusió final
68
és impossible fecundar, però en aquest cas l’espermatozoide pot seguir viu, tot
i que a la majoria de casos apareix mort.
Altres anomalies que no afecten tant a l’hora de fecundar són les gotes
citoplasmàtiques i les anomalies de cua.
El fet de que apareguin gotes citoplasmàtiques, tant distals com proximals, el
que fan és indicar-nos una falta de maduresa o simplement un error a l’hora de
fer l’extracció de semen, i aquesta anomalia no afecta a l’hora de fecundar ja
que és simplement una anomalia pròpia del porc.
Les anomalies de cua tampoc impedeixen a l’espermatozoide fecundar l’oòcit,
però si que els hi resulta més complicat accedir-hi, per això normalment mai
arriben a fecundar, ja que un espermatozoide sa, amb la cua bé, pot arribar
més ràpidament a l’oòcit.
Però a l’hora de valorar quin seria el semen més adequat o el que té més
avantatges o menys inconvenients a l’hora de fer la inseminació artificial no ens
hem de basar només en la viabilitat que té el tipus de semen. També hi ha
altres aspectes que afecten directament a l’hora de decidir quin és el tipus de
semen més adequat.
Una de les principals causes per les quals es conserva el semen congelat és
perquè el poder de fecundació quan el semen es congela pot durar diversos
anys si es vol, en canvi, el semen fresc s’ha d’utilitzar abans de que passin 3
hores de la seva extracció, perquè sinó perd la seva capacitat de fecundar.
Aquest és l’avantatge principal del semen congelat, però altres avantatges
importants són que si es desitja fer una inseminació a una truja no has de
Conclusió final
69
portar al porc fins al lloc on es troba la truja, sinó que només cal transportar el
semen del porc.
Per això, desde el nostre punt de vista, creiem que la inseminació artificial amb
el semen congelat té més avantatges que no pas inconvenients.
L’únic inconvenient que té el semen congelat és que el percentatge de viabilitat
és menor, casi la meitat que la viabilitat del semen fresc, però això no vol dir
que els espermatozous no puguin fecundar l’oòcit ja que queden molts que sí
que poden.
Des que vam començar a realitzar el treball de recerca amb el tema definitiu,
ens va resultar més fàcil que els altres temes que havíem escollit prèviament, ja
que era un tema més atractiu i el fet d’haver anat a la universitat ens va ajudar
a tenir el tema més pautat i clar.
Les pràctiques les vam realitzar quan estàvem a la universitat, amb un personal
molt ben qualificat i amb unes instal·lacions adequades per a les pràctiques, i
tot això va fer que les pràctiques siguessin més fàcils d’entendre i de fer.
A la Universitat vam realitzar diverses tasques relacionades amb la inseminació
artificial i l’anàlisi dels diferents tipus de conservació de semen porcí, i dintre de
les tantes pràctiques que vam realitzar vam decidir fer per al nostre treball de
recerca la de la tinció vital ja que podíem extreure moltes conclusions.
Per realitzar aquesta pràctica de la tinció vital només vam necessitar dos dies
per obtenir els resultats que volíem pel nostre treball. En un dia ens va donar
temps de fer 5 cops l’experiment, i l’altre dia els altres 5 per tal de poder fer una
bona mitja de tots els resultats obtinguts.
Conclusió final
70
Posteriorment, un cop ja teníem tots els resultats, vam dedicar-nos a extreure
les conclusions de perquè es produïen tots els tipus d’anomalies que vam
observar i a què es devia la diferència de viabilitat entre els diferents tipus de
semen.
Amb aquestes conclusions sobre els resultats obtinguts ja havíem enllestit tota
la part pràctica, i així només ens quedava per fer la part teòrica.
La part teòrica la vam començar a l’estiu fent l’índex, i va ser la part menys
dificultosa del treball ja que vam incloure uns apartats dels quals disposàvem
de molta informació, i això ens ho va facilitar molt.
Amb totes les parts finalitzades podem dir que aquest treball ens ha ajudat per
a conèixer a fons el tema de la inseminació artificial i la conservació de semen,
i això ens ha permès veure les avantatges i els inconvenients que comporta
aquesta tècnica de la reproducció assistida.
També hem pogut observar que aquesta tècnica de la inseminació artificial és
molt beneficiosa i no comporta tants riscos com la societat en general es
pensa. Fer aquest treball ens ha servit per adonar-nos de que el fet de que
aquesta tècnica es realitzi més freqüentment en la societat, ja sigui en animals
com en persones, beneficia a tots.
En tot treball científic sempre s’ha de ser rigorós, però sobretot a l’hora de fer
l’extracció de les dades ja que són valors molt concrets, amb els quals,
posteriorment, faràs un estudi depenent dels resultats obtinguts, i si aquests
resultats són erronis, les conclusions et surten malament.
A l’hora de dur a terme el treball de recerca hem hagut de ser molt rigoroses ja
que fem un treball científic, i no podíem cometre cap error. A part de la
rigorositat també hem hagut d’acotar el tema per a que quedi un treball ben
Conclusió final
71
proporcionat i no sigui ni massa explícit ni que englobi molt temes
superficialment.
Per a que el treball quedi ben adequat, la recerca també s’ha d’ajustar a les
nostres possibilitats, és a dir, que la informació que extraiem no sigui ni d’un
nivell massa alt, tot i que hem estat treballant amb informació de tesis i llibres
d’universitat, però no hem extret informació en altres idiomes ni que contingui
un vocabulari massa professional.
El nostre treball l’hem realitzat entre dues persones. El fet de treballar en equip
ens ha ajudat molt a fer el nostre treball de recerca, però també ens ha resultat
difícil en alguns aspectes.
Ens ha beneficiat ja que a l’hora d’extreure les conclusions de la nostra part
teòrica podíem discutir els resultats, i el que no veia una de les dues, ho veia
l’altra, i així hem pogut obtenir unes conclusions més completes. En tot treball
científic, per a que surti més ben elaborat sempre és millor que el realitzin més
d’una persona ja que el fet de discutir els resultats, a l’hora de fer les anàlisis
de totes les dades,... és molt millor fer-ho entre dues o més persones ja que els
resultats, després d’haver estat comparat per més d’una persona, serà molt
més complet.
Però el fet de realitzar el treball en equip ens ha resultat difícil quan ens havíem
de posar d’acord a l’hora de delimitar el tema, al fer les conclusions de cada
anomalia,...
Un altre inconvenient de fer el treball conjuntament és que havíem de quedar
en horari extraescolar, i no sempre resultava fàcil coincidir en el dia que les
dues tinguéssim disponible.
Conclusió final
72
Realitzar aquest treball ens ha enriquit en molts aspectes. Hem après a
realitzar un treball científic amb rigorositat, també hem après a extreure
conclusions, a saber treballar en equip, però sobretot hem après sobre el tema
de la inseminació artificial i la conservació del semen porcí, que era el nostre
principal objectiu.
Ara, un cop finalitzat el nostre treball, podem afirmar que la inseminació artificial
és una bona tècnica de reproducció assistida ja que ofereix un bon percentatge
de viabilitat en la fecundació i és una tècnica molt pràctica. Avui dia és una
tècnica que cada dia s’està utilitzant més sovint, però creiem que la gent no
està suficientment informada de la quantitat d’avantatges que aquesta tècnica
comporta, i que d’aquí un temps, en un futur pròxim, s’utilitzarà molt més la
inseminació artificial, tant en animals com en persones.
Conclusió final
73
11. Fonts de documentació
Llibres i revistes 10. Tesina Eva Mª Flores Valdepeñas
11. Revista Porci. UAB
· Nº 21 - TECNICAS DE CONTRASTACION DE SEMEN (any 1994)
·Nº 62 - MANEJO Y CONTROL DE CENTROS DE INSEMINACIÓN ARTIFICIAL PORCINA. Carmen de Alba Romero. (any 2001) · Nº 85 - AVANCES EN INSEMINACIÓN ARTIFICIAL EN GANADO PORCINO, Emilio Martínez. (any 2005)
Llibre: Producir carne de cerdo en el siglo XXI, generando un nuevo
orden
Autor: Antonio Luna i 32 autors més
Editorial: Acalanthis
Conclusió final
74
Pàgines web
http://www.3tres3.com/opinion/ficha.php?id=1767: historia semen congelat http://www.cryocel.com/ diferencies semen refrigerat i congelat http://www.produccion-animal.com.ar/produccion_ovina/inseminacion_ovinos/08-obtencion_semen.pdf semen en ovins. http://www.fcv.unlp.edu.ar/analecta/vol21n1/056_VE21n1_stornelli_inseminacion_caninos.pdf IA en gossos http://www.uco.es/zootecniaygestion/menu.php?tema=120 eosina nigrosina http://www.sian.info.ve/porcinos/publicaciones/rccpn/REV31/YOLANDA.htm diluent semen fresc http://www.degesa.com/ia.htm inseminació amb semen de porc http://www.engormix.com/inseminacion_artificial_temperatura_semen_ref_last_forumsview112.htm temperatura semen http://www.agrobit.com/Info_tecnica/Ganaderia/insem_artif/GA000001in.htm inseminació http://3tres3.com/inseminacion_artificial/index.php?id_ficha=29&id_rel=22 anomalies
Recommended
