76. LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE. EUGÈNE DELACROIX

76. La Llibertat guiant el pobleEugène Delacroix

Història de l'artIES Ramon Llull

Ignacio Baena Vega 2nB

Fitxa Tècnica

CatalogacióTítol La Llibertat guiant el poble o La Barricada

Autor Eugène Delacroix

Cronologia 1830

Estil Romanticisme

Localització Museu del Louvre. París

Anàlisi formal Tècnica Oli sobre

Suport Tela

Dimensions 2’60 m x 3’25 m

Tema iconogràfic Testimoni, entre al·legòric i realista, de la insurrecció popular que tingué lloc el juliol de 1830 a París i que desembocà en la fugida del darrer monarca absolutista francès, Carles X.

76. La Llibertat guiant el poble

Biografia de l'autor

Ferdinand-Victor-Eugène Delacroix (Charenton-St-Maurice, 26 d'abril de 1798-París, 13 d'agost de 1863).

Als 18 anys estudià a l’escola Superior de Belles Arts, on conegué a Géricault i Gros, que foren els seus mestres. Visitava el Louvre on estudiava i copiava els grans mestres: Rubens, Velázquez, Rembrandt...

Després començarà a visitar els salons literaris, on conegué a Standhal, Mérimée, Victor Hugo, Alexandre Dumas, Baudelaire.

Gram melòman es relacionà amb Paganini, Chopin, Liszt, Schubert...

Delacroix retratat per Gaspard-Félix Tournachon, “Nadar”

La Llibertat guiant el poble

Eugène Delacroix. George Sand.(1838, 79 x 57 cm). Ordrupgaard Museum. Copenhaguen.

Eugène Delacroix. Frédéric Chopin (1838, 46 x 38 cm). Museu Louvre. París.

Hipotètica reconstrucció moderna de la pintura.

Biografia de l'autor

Ferdinand-Victor-Eugène Delacroix (Charenton-St-Maurice, 26 d'abril de 1798-París, 13 d'agost de 1863).

Per la seva innovació i els seus temes, sensiblement polítics, fou blanc de l'hostilitat oficial, encapçalada per Ingres.

No obstant, durant la dècada de 1830 va rebre encàrrecs de grans murals, però no fou anomenat membre de l'Institut, fundat per David, fins 1857. Va morir en París en 1863. Va ser considerat el darrer pintor renaixentista i va ser anomenat “El príncep dels romàntics”.

Eugène Delacroix

“El primer mèrit d'un quadre és ser una festa per a la vista” . E. Delacroix.


Temes

Entre els temes abordats per l'artista predominaren aquells relacionats amb el dolor, l'angoixa i la mort, així com aquells que representaven les seves idees liberals i nacionalistes.

També tractà temes exòtics i pintorescs.

La justícia de Trajà (1858)

Oli sobre llenç. 495 x 396 cm. Museu de Rouen.


Context històric

Després de la derrota de Napoleó i el Congrés de Viena de 1815, pràcticament tota Europa tornà al absolutisme.

El liberalisme burgès, però, lluità en tots els països mitjançant revolucions.

La Revolució de 1830, a París, va comportar l'abdicació de Carles X per haver signat “les quatre ordenances de juliol” en virtut de les quals podria governar sense dependre del Parlament.

Un cop restablert l'ordre s'inicia una monarquia parlamentària amb Lluís Felip d'Orleans.

Carles X per Ingres (1829).


Romanticisme: Representants en pintura

Francisco de Goya i Federico Madrazo (Espanya)Eugène Delacroix i Théodore Géricault (França)John Constable i William Turner (Anglaterra)Caspar David Friedrich i Carl Spitzweg (Alemanya)

Goya per Vicente LópezGèricault per Alexandre Collin

Autorrtrat de William Turner

Autoretrat de Caspar David Friedich


Eugène Delacroix

Romanticisme: Context

Sorgeix a Europa després de la caiguda de Napoleó (encara que té les arrels en els darrers anys del segle XVIII). Coincideix amb l'oposició de la burgesia a la Restauració de l’Absolutisme i el retorn a l’Antic Règim implantat pel Congrés de Viena, així com amb els moviments liberals a favor de les independències nacionals; està relacionat, per tant, amb el liberalisme i el nacionalisme de la primera meitat del XIX.

Es basa, fonamentalment, en la llibertat. L'origen és la pèrdua de fe en la raó, és una nova sensibilitat que es manifesta pràcticament en tots els àmbits, i que dóna prioritat al sentiment, el jo interior i, per tant, l’individu. S’exalten la sensibilitat, la imaginació, les passions. Es pinta segons les idees i sentiments individuals.

La filosofia de Kant i Rousseau va influir molt en el moviment.


Romanticisme: Característiques generals

· Idees de la Revolució Francesa: “Llibertat, Igualtat, Fraternitat”.· L’art deixa de ser un servidor del poder.· Individualisme.· Subjectivitat, sentimentalisme, apassionament... per sobre de la perfecció acadèmica.· Exalçament del poble.· Enfrontament entre neoclàssics i romàntics.· Dóna importància als temes del passat, històrics.


Romanticisme: Característiques generals

Predomini del color i els seus valors de sensibilitat i emoció, sobre la línia i al dibuix amb els seus valors racionals. La llum esfuma les figures i accentua el cromatisme.

La pintura és l’art visual preferit dels romàntics, perquè hi troben el vehicle més adequat per manifestar els seus sentiments personals i la seva projecció en la visió de la naturalesa.

Esdeveniments d’actualitat: revolucions polítiques, o desastres (temes).

Composicions dinàmiques, plenes de moviment, de gran format, amb figures en posicions convulses i llums vibrants (dramatisme), que junt amb el color fan desaparèixer les formes escultòriques, pròpies del neoclàssic.


Descripció formal dels elements plàstics: Color

Les pinzellades són ondulants i lliures. N’hi ha molt de color i dinamisme, absència de línies rectes i estàtiques. Predominen els colors càlids, el roig i el blau de la bandera, de la vestimenta del ferit que s’alça davant la Llibertat, i de la polaina del mort de l’esquerra ressalten per damunt de les tonalitats ocres i grisenques del conjunt. Aquests tres elements, així destacats, creen una línia recta imaginària que forma un eix central.


Descripció formal dels elements plàstics: Llum

La llum irreal del quadre és un component primordial, que fa destacar tots els altres elements: esclata a la brusa del cos caigut en primer terme de l’angle inferior esquerre, dissol entre fums i lluentors els núvols i les cases del fons, envolta convulsivament la figura de la Llibertat, i part del cos del nin del seu costat, el moribund de la jaqueta blava, i les mans i mitja cara de l’home del capell. És una llum violenta que proporciona la tensió ambiental a l’escena.

I tot plegat, color i llum, se subordinen a potenciar el moviment.


Exaltació del color, vibrant i de diverses tonalitat.

Elements plàstics: Color, llum pinzellada

Petits tocs de colors.

Repetició colors bandera francesa

(roig, blau, blanc).

Esclat de llum cos caigut, i envoltant figura central.

Llum violenta i irreal. Dos focus

lumínics: un lateral, que

il·lumina les figures i l’altre

darrera el paisatge.

Pinzellada solta, segura i ondulada.

Blaus i roigs ressaltant de les tonalitats ocres i grises generals.

Descripció formal: Plans de profunditat

La profunditat ve donada per diversos plans:- Primer pla: els cossos dels difunts, on les figures són més precises.- Segon pla: la Llibertat amb la bandera tricolor, l'estudiant, el moribund i el burgès, envoltats per l’aureola de llum.- Tercer pla: la població exaltada.- Darrer pla: al fons la ciutat, difuminada per la boira, està simplement esbossada.

Delacroix aconsegueix mostrar una perspectiva aèria.


Conjunt de taques

fosques, que crea

sensació de fons

(multitud).

Fons blavós i vermellós,

sobre el que s’hi retallen les figures a contrallum.

Eix central del color (vermell, blau i blanc, i el groc del vestit de la dona.


Descripció formal: Composició

La composició del quadre és oberta, piramidal i dinàmica (la majoria de les figures avancen cap a l’espectador).

Les figures s’emmarquen dins una piràmide ascensional, composta pels cossos difunts al primer pla de l'obra i, en el vèrtex superior, la senyera francesa enlairada per la Llibertat.


Descripció formal: Elements

La figura femenina central és una al·legoria a la Llibertat, i du un fusell amb la baioneta calada en una mà, mentre que en l’altra enarbora la bandera francesa i guia els combatents cap a la batalla.


Enarbora bandera tricolor, símbol de la Llibertat.

Figura femenina: al·legoria a la Llibertat.

Guia cap a la Victòria: el triomf dels ciutadans.

Fusell amb baioneta calada.

Du barret (des d’aquell moment un símbol dels revolucionaris francesos).


Venus de Milo. Alexandros de Antioquia. Praxiteles?

La Llibertat. Delacroix. Victòria de Samotràcia. Pithócritos.(Rodes).



Seguint la Llibertat, i a l'esquerra de la pintura, hi ha un representant de la burgesia amb un capell de copa i armat amb un arcabús (segurament un autoretrat del mateix Delacroix, que tal com ell va dir en no haver pogut lluitar, col·laborava en el moviment amb els seus quadres), i un membre de la menestralia que branda un sabre.



A la dreta de la pintura es troba el representant de la joventut del poble, un estudiant que va armat amb dues pistoles i du la cartera de l'escola, cosa que li dóna un major dramatisme.


Representant de la burgesia amb capell i arcabús

(autoretrat de Delacroix?).

Representant del proletariat aixecant un sabre d’infanteria.

Representa el sacrifici anònim (destacar-hi el detall, atroçment realista,

de deixar el pubis al descobert).

Ferit que representa l’esperança de la Llibertat. Vestit com un camperol.

Representant del jovent armat amb dues pistoles i

amb gorra de vellut.


L'escena, plena de tensió i impetuositat, té lloc als carrers de París; les torres de Notre-Dame de la capital francesa, que es poden entreveure al fons entre el fum i la boira, així ho corroboren.

Descripció formal: Escenari


La Llibertat guiant el pobleCatedral de Nôtre-Dame

de París.

Barricades.

Perspectiva aèria:

atmosfera tensa amb els fums de les

descàrregues.


COLOR

MOVIMENT

PROFUNDITAT

LLUMINOSITAT

Tema i interpretació

La Llibertat guiant el poble és la primera obra, deixant de banda Goya, de la pintura moderna amb un tema de caràcter marcadament polític.

Amb aquesta tela el seu l’autor feia referència a les tres jornades revolucionàries (27, 28 i 29 de juliol de 1830) que tingueren lloc a París i que provocaren la caiguda de l’últim rei francès de la família dels Borbó, Carles X, i la coronació de Lluís Felip I d’Orleans, representant de la monarquia liberal, el qual posteriorment fou destronat el 1848.La figura femenina que fa onejar la bandera tricolor simbolitza la Llibertat, és a dir, França, i com una deessa guia els ciutadans (burgesos , menestrals, joves...) i anima la gent del poble a què surti al carrer a lluitar per la seva llibertat en contra de l’absolutisme, cap a la victòria.

«He optat per un tema modern, la barricada ( ... ), i si no he lluitat per la pàtria, si més no pintaré per a ella».

Eugène Delacroix comentant l'obra.


La nit del 27 al 28, joves republicans es posen al capdavant de la insurrecció; l’endemà s’alcen barricades als barris de l’est. El dia 29, els insurgents controlen la ciutat. Els esdeveniments de París foren el detonant d’un moviment continental. A tot arreu es lluita contra els monarques absoluts o contra els invasors que impedeixen la independència nacional.

“Les tres jornades glorioses” , que es produïren a la capital de França el 27, 28 i 29 de juliol de l’any 1830.

Carles X.

Obres

La carrera artística de Delacroix va començar en 1822.

El seu primer quadre, Dant i Virgili en els inferns o Barca de Dant va ser acceptat en el Saló de París. En ell accentua el dramatisme de la situació amb el gest dels condemnats, que s’aferren desesperadament al bot o embarcació.

Actualment està exposat en el Museu del Louvre, París. Oli sobre llenç. (189 x 242 cm). Museu del Louvre, París.

La barca de Dant (1822)


Obres

En 1824 va obtenir un gran èxit popular amb La matança de Quios, que representa el tema heroic de la lluita dels grecs contra els turcs per la independència. És una tela de gran mida, molt dramàtica, on es por apreciar la tragèdia, el patiment, i el moviment. Al fons la terra i l’horitzó.

Oli sobre llenç (189 x 242 cm). Museu del Louvre, París.

La matança de Quios (1824)


En 1826 pinta “Grècia sobre les ruïnes de Missolonghi”, obra simbòlica sobre el mateix tema: la independència grega.

Obres

Oli sobre llenç (86x115 cm.) Musée d'Orsay. Oli sobre cartró de fusta (35 x 51 cm). Museu del Louvre, París.

La caça del lleó (1861) El mar des de Dieppe (1852)


Models i influènciesVa ser deixeble del pintor francès Pierre Guérin. Va rebre una formació neoclàssica dintre de l'escola del pintor francès Jacques-Louis David, però el seu estil es va veure influenciat pel ric colorit i l'opulència de mestres anteriors, com Petrus Paulus Rubens i Pablo Veronés. També va absorbir l'esperit del seu contemporani Théodore Géricault. En 1825 va viatjar a Anglaterra on va estudiar l'obra dels pintors anglesos (Turner, Constable) i la seva llum i color, i va rebre la influència de Richard Parkes Bonington.Un viatge al nord d'Àfrica en 1832 li va proporcionar un ampli repertori temàtic exòtic i oriental, que va plasmar en més de 100 quadres.Després va anar al sud d'Espanya, on va descobrir a Goya.

Daguerrotip d'Eugène Delacroix, Léon Riesener 1842.Musée d'Orsay, París


La Llibertat guiant el pobleModels i influències: Géricault

La llibertat guiant al poble (1830) El rai de la medusa (1819)

Oli sobre llenç. (260 x 325 cm). Museu del Louvre, París.

Oli sobre llenç (491x 717 cm.) Museu del Louvre, París.


El rai de la medusa (1819)

Oli sobre llenç. (260 x 325 cm). Museu del Louvre, París.

Oli sobre llenç (491x 717 cm.) Museu del Louvre, París.

La llibertat guiant al poble (1830)

Els personatges del rai s’allunyen de l’espectador. Els de La Llibertat de Delacroix es dirigeixen cap a nosaltres.

PARAL·LELISMES: Base inestable, estructura, posicions figures, moviment...

DIFERÈNCIES: Direcció, cromatisme actituds, caracterització personatges...


PARAL·LELISMES: cossos sense vida, cames aixecades del cos de Delacroix semblen inspirar-se en cos inert de Géricault

Models i influències

La mort de Sardanàpal (1827)


En 1825 va viatjar a Anglaterra. La influència de Richard Parkes Bonington, que pintava amb colors brillants, es manifesta en obres posteriors de Delacroix com La mort de Sardanàpal.Aquesta exuberant obra de maduresa, de gran colorit, violència i fastuositat, mostra a dones, esclaus, joies i teles combinats en una composició delirant, gairebé orgiàstica. El tema del quadre és la decisió que pren un rei de l'antiguitat de destruir les seves possessions (incloses les seves esposes) abans de suïcidar-se. Representa el precís moment en què els servidors del rei assiri maten les seves dones i animals, abans que la crema ho arrasi tot. Destaca, també, la influència de Rubens, el drama, la mort i el colorit.


La mort de Sardanàpal (1827)



Al Marroc i Algèria descobreix la llum enlluernadora i el color dels seus paisatges, la gent, la sensualitat i el misteri, com queda reflectit, a partir de 1832, en la seva obra posterior.


Dones d’Alger (1834).

La Llibertat guiant el pobleModels i influències

Fanàtics a Tànger (1838).

La Llibertat guiant el pobleModels i influències

L’entrada dels croats a Contantinoble. Tema inspirat en l’Edat mitjana (1840).

La Llibertat guiant el poble En 1850 s’imagina l’estudi de Miquel Àngel i pinta una Pietat de tipus michelangelesca.


Funció


Probablement, en un primer moment, la intenció de Delacroix, en pintar aquest, quadre era propagandística (ningú no havia de restar indiferent davant la Revolució), però amb el temps va anar adquirint un sentit més commemoratiu.

Malgrat fer referència a fets concrets, no es pot dir que sigui un llenç històric, ja que Delacroix no estava tant interessat a reflectir la realitat com l’esperit dels que es van aixecar, en clara consonància amb els pressupòsits artístics romàntics.

No és un quadre històric, no representa un fet ni una situació. No és un quadre al·legòric; al·legòric només té la figura de la Llibertat-Pàtria. És un quadre realista que culmina amb un colofó retòric. Fins hi tot la figura al·legòrica és una barreja de realisme i retòrica, una figura “ideal”.

Delacroix fou el màxim exponent del romanticisme pictòric francès i, segurament, de l’europeu.

El seu estil destaca per l’expressivitat i el patetisme dels seus personatges i el color vibrant.

La passió que es desprèn dels seus quadres, la vitalitat desbordant i la vivacitat cromàtica no deixen ningú indiferent.

La seva influència en la pintura posterior ha estat molt intensa: Renoir, Cézanne.

La Llibertat guiant el pobleEstil i influència posterior


Le Moulin de la Galette (1876). Pierre August Renoir. Musée d’Orsay. Impressionisme.

Bibliografia

http://es.wikipedia.org/wiki/Eug%C3%A8ne_Delacroix

http://es.wikipedia.org/wiki/La_Libertad_guiando_al_pueblo

http://www.epdlp.com/pintor.php?id=228

http://www.musee-orsay.fr/es/colecciones/obras-comentadas/fotografia.html?no_cache=1&zoom=1&tx_damzoom_pi1[showUid]=2340

http://pintura.aut.org/SearchProducto?Produnum=27195

http://pintoresfamosos.juegofanatico.cl/delacroix.htm

http://www.slideshare.net/idelalmamia/delacroix-presentation

http://www.slideshare.net/baldufa8/romanticisme-i-realisme


http://www.slideshare.net/maricarmearanda/delacroix-presentation


Curiositats: Museu Louvre

La Llibertat fou considerada “pamfletària” i, durant anys, únicament fou exposada esporàdicament.

Des de 1861 es pot contemplar regularment.

La Llibertat guiant el pobleTranscendència

La Llibertat guiant el pobleTranscendència

Ignacio Baena Vega 2nBIES Ramon Llull

“El primer mèrit d'un quadre és ser una festa per a la vista”. Eugène Delacroix.


Professora: M Assumpció Granero Cueves



Professora: M Assumpció Granero Cueves


Education

76. LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE. EUGÈNE DELACROIX