- 1. Elena Jurado TFM juny 2013 Monday, September 9, 2013
Presento el ttol del meu Treball Final de Mster: Algunes propostes
per feminitzar el Batxillerat Tecnolgic La manca de noies al
Batxillerat Tecnolgic s preocupant per diverses raons. Duna banda,
comporta una manca de paritat al sector de les carreres TIC, com
serien enginyeries i informtica. Daltra banda, sest privant al
gnere femen doportunitats laborals i dun coneixement deines molt
tils pel seu futur, ja que la tecnologia est cada cop ms present a
les nostres vides. A ms, a Espanya, la manca de treballadors
qualificats en carreres TIC s crtic, i desmotivar la meitat de la
poblaci en el desenvolupament tecnolgic s contraproduent.
2. ESTAT DE LART Entrevistes noies 4t ESO Escola XXX Anlisi
estudiants per gnere Enginyeria i Arquitectura La Salle 1975-2013 +
Enginyeria Industrial UPC 1995-2000 Visi masculina de les carreres
universitries que es poden cursar amb el Batxillerat Tecnolgic.
Noies trien carreres amb major component artstic (Eng. Multimdia,
Arquitectura, Eng. Disseny Industrial), social (Eng. Gesti), qumic
/ biolgic (Eng. Qumica, Eng. Mediambiental). Dones graduades en
enginyeries i informtica a Espanya 28% (Women and ICT Status Report
2009, European Commission) Monday, September 9, 2013 El TFM ha
requerit inicialment un anlisi de la situaci de la bretxa de gnere
al Batxillerat Tecnolgic. No mhe exts massa en aquest anlisi, a
causa del temps disponible per fer el TFM i del requeriment de
dissenyar una unitat didctica. Mhe volgut centrar, doncs, en
obtenir un anlisi relativament fiable i basat en poques dades. La
bretxa de gnere al Batxillerat Tecnolgic incideix en una bretxa de
gnere en carreres TIC com serien enginyeries i Informtica. En el
cas dEspanya, les noies graduades en enginyeries i informtica s dun
28% respecte al total destudiants i aquest percentatge s semblant
en altres pasos. Per entendre millor la problemtica, vaig fer
durant el Prcticum quatre entrevistes curtes a 4 noies a l'atzar de
4t ESO a la classe optativa de Tecnologia. Els vaig demanar Quines
carreres universitries estan relacionades amb el Batxillerat
Tecnolgic. Em va semblar preocupant la concepci de la informtica
com a reparaci dequips, oblidant altres vessants com la programaci.
Tamb em va semblar preocupant la desinformaci respecte els tipus
denginyeries que hi ha. Com a carreres relacionades amb el
Batxillerat Tecnolgic van anomenar Enginyeria Aeronutica i de
Telecomunicacions, Informtica relacionada amb la reparaci d'equips
informtics, i Arquitectura. Mancava altres enginyeries com
Enginyeria multimdia, Enginyeria de gesti, Enginyeria qumica, que
sn enginyeries ms tpicament femenines. A ms vaig fer un anlisi del
nombre destudiants per gnere a Enginyeria i Arquitectura La Salle
de 1975 a 2013 i vaig contrastar amb le meva experincia personal a
Enginyeria Industrial de 1995 a 2000. En conclusi he vist que noies
i nois tenen interessos significativament diferents. La proporci de
nois front a la de noies s molt superior a Enginyeria Tcnica i Grau
d'Electrnica, Tcnica i Grau de Telemtica, Enginyeria Informtica. En
canvi, a Arquitectura, Multimdia hi ha una major paritat de gnere.
Hi ha ,doncs, una major paritat en carreres on hi ha un major
component artstic (arquitectura, multimdia, disseny industrial) i
hum (master de professorat, enginyeria de gesti), qumic o biolgic
(enginyeria qumica, enginyeria mediambiental). 3. 4t ESO Tecnologia
4t ESO Informtica PROPOSTES UD Introducci a la Programaci
Informtica incloure interessos femenins component creatiu i hum de
la tecnologia avaluar competncies tpicament femenines informar
carreres TIC xerrades amb famlies Monday, September 9, 2013 A
partir dels resultats de les entrevistes i lanlisi de les
enginyeries de la facultat de La Salle i la UPC, shan formulat
propostes per a 4t ESO, ja que aquest curs s clau per decidir la
trajectria al Batxillerat o als Cicles Formatius. M'he centrat, a
ms, en dues assignatures que he conegut d'a prop durant el Prcticum
i que sn clau en l'educaci tecnolgica: Tecnologia i Informtica. A
Tecnologia , he fet una srie de propostes de caire fora general. A
Informtica , he desenvolupat una unitat didctica de "Introducci a
la programaci informtica amb Scratch". En general, prioritzo
propostes de llarga durada, que tenen lloc de forma ms contnua
durant el curs, i que incideixen a la forma de donar classe del
professor de Tecnologia. Per exemple, proposo que el professor
desenvolupi els continguts de Tecnologia tenint en compte tamb els
interessos femenins, fent per exemple una metodologia educativa de
treball per projectes, i provant davaluar competncies tpicament
femenines. Competncies tpicament femenines estan relacionades amb
aptituds pel llenguatge o per expressar emocions. A ms recomano que
el professor mostri tamb el component creatiu i hum de la
tecnologia, sovint oblidat. I que tant a alumnes com a famlies
sinformi de tot el ventall de carreres TIC i de la problemtica de
la bretxa de gnere al Batxillerat Tecnolgic . A continuaci, descric
amb ms detall el cos central del treball que s la UD de Introducci
a la Programaci Informtica amb Scratch. 4. INFORMTICA PROPOSTA 4T
ESO Introducci a la Programaci Informtica amb Scratch 4t ESO 9 h,
20 alumnes Objectius daprenentatge: - Aprendre conceptes
computacionals clau (seqncies, bucles, parallelisme) - Ser
conscient de la manca de professionals TIC i de la bretxa de gnere
relacionada. Curtmetratge Introducci Formes Psicodliques Reexi
Final Monday, September 9, 2013 Una segona lnia de propostes per
feminitzar el Batxillerat Tecnolgic ha estat una unitat didctica de
introducci a la programaci informtica. S'ha vist que carreres com
enginyeria multimdia tenen un percentatge similar de nois i noies,
en canvi enginyeries informtiques tenen un percentatge molt ms
elevat de nois. Enginyeria multimdia, almenys exteriorment, t un
component ms creatiu que l'enginyeria informtica, i tamb empra de
forma contnua l'habilitat de programar informticament. Aix doncs,
he dissenyat una unitat didctica perqu els alumnes aprenguin a
programar informticament i li vegin la vessant ms creativa i social
(collaboraci entre usuaris) a la informtica. He emprat el
llenguatge de programaci SCRATCH , 100% software lliure, molt
popular actualment. Va ser creat ara fa 8 anys pel Mit Resnick del
MIT. Magrada molt la vessant visual i intutiva daquest llenguatge
de programaci. En ell, es construeixen els programes com si fos amb
peces de lego. Mostro aqu la interfcie del programa. A ms, t una
comunitat dusuaris a nivell mundial de gran abast, hi ha molt
intercanvi de projectes i permet tamb que els estudiants vegin una
vessant social a la programaci. La unitat didctica programada est
dirigida a 4t ESO, per a 20 alumnes que mai han tocat programaci
prviament. Com a objectius daprenentatge vull que els alumnes
aprenguin 3 conceptes computacionals clau com seqncia, bucle i
paral.lelisme i, a ms, vull que siguin conscients de la manca
denginyers TIC i de la bretxa de gnere relacionada. He dividit la
unitat didctica en 4 blocs, que en total corresponen a 9 sessions,
duna hora cadascuna. Per dissenyar la unitat didctica he emprat la
meva experincia en classes particulars per ensenyar Matlab, les
experincies daltres professors a la V Jornada de lEnsenyament de la
Programaci a Secundria i Pimria el passat 18 de Maig i tamb 2
sessions inicials de Programaci amb Scratch, que vaig impartir al
centre on he fet el Prcticum. 5. ... Monday, September 9, 2013 Un
exemple de la seqncia dactivitats planejada, referida a les dues
primeres sessions... 6. Promou creativitat Reexi sobre lerror
Aprenentatge actiu, constructivista, visual. Promou autonomia
Sessions tamb sense ordinador Savalua tamb la millora de lalumne
INFORMTICA PROPOSTA 4T ESO Monday, September 9, 2013 La seqncia
dactivitats densenyament i aprenentatge segueixen essencialment un
aprenentatge basat en disseny, on a cada bloc es planteja un
projecte de creaci dun programa amb Scratch, on lestudiant aprn
mentre dissenya el projecte. Hi ha, doncs, un clar component
daprenentatge actiu, constructivista i visual . En el darrer cas, s
visual ja que lestudiant va unint les instruccions com si fos un
lego amb lscratch. A ms, saprenen els conceptes de forma
progressiva, cadascun dels conceptes computacionals es van
introduint progressivamet, combinant treball reflexiu, acci i
estones de compartir experincies. Sha provat en tot moment
potenciar la creativitat de lalumne, ja que considero una de les
competncies bsiques en lactualitat, on el mn s canviant i cal
adaptar-se contnuament. Tamb sha vist que el vessant creatiu de la
tecnologia s el que atreu ms a les noies. Els projectes es
plantegen en clau oberta, lestudiant pot triar com resoldrel en
funci dels seus interessos. Els interessos masculins i femenins
estan coberts. La metodologia educativa contrasta radicalment amb
la forma densenyar la Informtica a molts centres, on els exercicis
sn una llista dinstruccions, una mena de manual dinstruccions amb
lobjectiu tancat, molt pautat, i on es fomenta poc lautonomia i la
creativitat de lalumne. Amb exercicis com lexposat sensenyaria a
muntar una taula ikea, jo vull, per, que els alumnes aprenguin a
muntar qualsevol tipus de taula i que se ninventin de noves. He
introdut sessions sense ordinador, on he provat de connectar el mn
fsic amb el computacional. Per exemple en una de les activitats es
demana que els alumnes representin amb post- its, plastilina,
cartolines, etc. una part dun programa. En una altra activitat, es
representa amb teatre el concepte de paral.lelisme (dues accions
paral.leles), de reinicialitzaci, etc. Penso que tenir referents
reals o fsics en labstracte computacional s important. Es promou la
iniciativa i lautonomia de lalumne . En el exercicis, es diu
lobjectiu a lalumne i se subministra una fitxa amb les instruccions
dscratch que poden emprar. He trobat important suggerir les
instruccions ja que hi ha ms de 100 instruccionsi la poca autonomia
observada en els nivells ms baixos de la disparitat de nivells. Al
profesor se li demana que faci de coach i tamb shan programat
estones on els estudiants intercanvien experincies, Sha avaluat no
noms la qualitat dels projectes presentats pels alumnes, tamb la
millora en els projectes. Aquesta millora es presenta amb un gat
Scratch que va informant de la millora de lalumne. Per acabar, una
altra novetat introduda en la Unitat Didctica ha estat les
activitats de reflexi sobre les temptatives per assolir el repte
plantejat . Aquest sestimula a travs de qestionaris que els
estudiants han domplir al final de cada bloc. Amb aquesta darrera
transparncia finalitzo la meva breu presentaci del Treball Final de
Mster. Aquestes propostes, de forma allada no poden fomentar la
feminitzaci del Batxillerat Tecnolgic, cal lacci conjunta de
diverses accions i la conscienciaci global de lequip docent i
direcci de lescola. 7. @elejurado MUFP 2012/2013 Propostes per
feminitzar el Batxillerat Tecnolgic Monday, September 9, 2013
