ESQUEMA -Les llengües amb més parlants són més útils.

-Comunicar-te amb milions de persones?-Un malson i una monstruositat-La gent normal només es relaciona amb uns pocs amics.

-La llengua més parlada i més útil és la pròpia de cada lloc.-El neerlandès a Holanda; l’àrab i el berber al Marroc.-No el xinès, l’anglès o l’espanyol.-El nombre de parlants no té relació amb la utilitat de les llengües

-En altres dominis o àmbits sí que són útils altres llengües-Intercanvis comercials, científics, culturals...-Necessitat d’una o més llengües, o de traducció simultània.-Poden ser llengües diferents, no sempre la mateixa:

-Genòmica o Informàtica: l’anglès-Estudis alcorànics: l’àrab-Comerç a l’Àfrica oriental: el swahili.

-Tot depèn de saber on ets i per a què necessites la llengua

-La llengua més útil no és la que té més parlants, sinó la que et resol els problemes:-vendre productes informàtics-relacionar-te amb la gent del país que visites-relacionar-te amb la gent propera que estimes

-utilitat també important, necessària i plaent.-La llengua més parlada és la que tenim més a prop: la del país on vivim.

TEMA: La utilitat de les llengües segons el nombre de parlants

COMENTARI:

Registre: Literari

-Propòsit: subjectiu: -1a. Persona singular i plural (haurem de reconèixer: atreure’s la complicitat del lector), - col·loquialismes (i alguns hi afegeixen..., si vols viure..., saber on ets...) -Interjeccions (Quin malson!)

-Nivell de formalitat: Mitjà-alt. Vol fer-se entendre (divulgatiu, lèxic general i culte, col·loquialismes) per poder convèncer el lector

-Funció del llenguatge: expressiva, poètica i conativa. Predomina la conativa.

-Estructura interna: 1a. Part: 1r., 2n. i 3r. Paràgrafs. Rebat la idea o tòpic inical 2a. Part: 4t. i 5è paràgrafs. Exposa la utilitat o necessitat d’altres llengües a part de la pròpia3a. Part: 6è. Paràgraf. Argumenta que la llengua més útil no és necessàriament la més parlada, sinó la que s’utlitza en cada àmbit concret. I als àmbits quotidians la més útil i parlada és la de l’indret on vivim.

-Tipus de text: argumentatiu. Què pretén? Convèncer..

Recursos: ironia (“tota una vidas xerrant..."),

metàfores (ens traurà l’esperit de pena, territori anomenat “Genòmica”), preguntes retòriques,

hipèrboles (monstruositat dialogística)