Comentari Matrimoni Arnolfini

  • View
    437

  • Download
    0

Embed Size (px)

Text of Comentari Matrimoni Arnolfini

  1. 1. EL MATRIMONI ARNOLFINI Judit i Miriam (INS La lRibera)
  2. 2. PRESENTACI AUTOR: JanVan Eyck (Maaseyck 1390- 1441) COMITENT: Giovanni Arnolfini CRONOLOGIA: 1434 dC ESTIL: Gtic Flamenc (escola Flandes FUNCI: Commemorativa (immortalitzar la celebraci) LOCALITZACI: -Originalment: Ciutat de Bruges, Blgica. -Actualment: National Gallery (Londres, Gran Bretanya) TCNICA: Pintura a loli sobre fusta o taula de roure (suport) (1r: guix, 2n: dibuixen i 3r: pinten) DIMENSIONS: 84 cm x 57cm TEMA O TIPOLOGIA: Escena costumista o de gnere TEMA ICONOGRFIC: Noces entre Giovanni Arnolfini i Giovanna Cenanni VOLUM: Gradacions de colors i de suaus contrasts de llum. Predomina la linia sobre el color, perfila els contorns de les siluetes de forma suau i natural
  3. 3. CONTEXT HISTRIC A partir del s.XIII, es va produir un desenvolupament de la societat feudal.Aix va produir un creixement de la productivitat agrcola, i va provocar laugment de la poblaci del comer i lartesania. Tamb van crixer les ciutats, especialment a la pennsula itlica i a Flandes Cap al s.XV algunes ciutats com Flandes es van convertir en unes de molt importants per les extraordinries escoles pictriques que tenien
  4. 4. TCNICA I ESTIL: PERSPECTIVA Virtuosisme extrem: Domini de la perspectiva, la llum, la minuciositat i la naturalitat. Recurs de la perspectiva: Representaci dels objectes en lnies horitzontals, tots collocats en minucis ordre. La disposici dels mobles, el marc arquitectnic, i sobretot el recurs de la tcnica del mirall donen una gran sensaci de profunditat.
  5. 5. ANLISI ELEMENTS FORMALS I COMPOSITIUS Iconografia: Escena duna parella a linterior duna habitaci Primer pla: els protagonistes, Giovanna i Giovanni Arnolfini. Ell est agafant a la seva dona amb lam esquerra, i amb la dreta fa un senyal de beneir. Ella deixa descansar la seva m sobre el ventre, mentre un petit gos ens mira des de els peus.
  6. 6. Per la vestimenta de la parella podem veure que sn duna classe social elevada. Ella t un front molt ample, ja que era moda en aquella poca, totes es rasuraven aix. Investigacions: Giovanni i Giovanna Michele i la seva dona Elisabeth
  7. 7. LNIES COMPOSITIVES Tcnica de la llum. Hi ha dos focus naturals, un entra per la finestra de lesquerra, i laltre per davant i enfoca els rostres dels personatges. Es crea clarobscurs, el rostre de la noia est illuminat, i el del noi est en la penombra La composici es simtrica, amb els dos personatges al centre. Els elements estan en diferents plnols. 1r Pla: gos i les sabates 2n Pla (principal): els dos personatges 3r Pla: lhabitaci (mobles, finestra, lmpada, etc)
  8. 8. RELACI ENTRE LA FORMA I LA FUNCI La funci ms til s la commemorativa, per immortalitzar el moment de uni, i tamb la decorativa per ornar una de les estances del palau.
  9. 9. ICONOLOGIA: LA PARELLA Posici dominant de lhome, postura frontal i aspecte solemne, per sobra de la dona. La dona est amb el cap baix. i amb actitud submisa.Tpic de ledat mitjana i moderna. La dona recull el seu vestit igual que les verges antigues, i aix simbolitza la seva virginitat La dona es posa la m al ventre, que pot ser un senyal de lembars (que no es real) i aix suposa la culminaci com a dona (maternitat)
  10. 10. ICONOLOGIA: LALCOVA Els personatges estan a lalcova nupcial Sobre la parella hi ha una lmpada, un canelobre daram de 6 braos. Noms t una espelma encesa, i aixo simbolitza: la flama damor, la fe i la presncia de du El llit est vestit dunes teles de color vermell que simbolitzen laspecte carnal del matrimoni( en el sentit sagrat)
  11. 11. ICONOLOGIA: LALCOVA En aquella poca era com rebre les visites on nhi havien llits, ja que era on sasseien. Hi trobem la capalera del llit a Santa Margalida, que representa a la patrona dels part i de la fecunditat, i a sota una escombra, que es smbol de la llar. Sobre la paret i ha un mirall on es veuen reflectits, no noms els protagonistes, sin un personatge vestit de color blau que seria lautor.
  12. 12. ICONOLOGIA: LALCOVA Al costat del mirall hi ha un rosari de cristall, que s signe de puresa i a dalt una inscripci que diu: Johannes de Eyck fuir hic 1434. El mirall s smbol de laVERITAT, lull de du, on en aquella poca sutilitzaven per espantar a la mala sort.
  13. 13. ICONOLOGIA: LALCOVA La finestra t peces de vidre de colors i a sota taronges les dues representen la riquesa i el luxe. La finestra est oberta i illumina linterior, simbolitza la puresa de la dona Les poemes que hi han sota la finestra representen la fruita prohibida de ledn de larbre del b i del mal, que fan allusi al pecat original de la luxria.
  14. 14. ICONOLOGIA: LALCOVA La catifa en aquest cas representa la fortuna, i perqu s molt cara, i luxosa. La posici de les sabates de Giovanna, estn a prop del llit i simbolitza que ella s lencarregada de la llar, i les sabates del marit estn ms prxims al mn exterior i simbolitzen que ell s lencarregat de treballar i de portar diners a casa. El gos en aquest cas, simbolitza la fidelitat i el servei.
  15. 15. RELACI DE LOBRA AMB LPOCA Aquest quadre s un exemple de levoluci social i pictrica de Flandes en el s. XV, la representaci dun tema no religis ni aristocrtic. La firma de lautor a la paret sobre el mirall, sn clars signes de que la pintura ha fet un canvi.
  16. 16. TRANSCENDNCIA Tcnica revolucionria pels contemporanis, no noms per la tridimensionalitat del mn visible, sin perqu va renunciar a les estructures planes de les miniatures i va aplicar la perspectiva lineal i la perspectiva aria, s a dir, les lnies i els colors, que donaven una profunditat i un detallisme mai vist en les escenes Posteriorment va tenir molta influencia en pintors com Vermeer deDelft, Llus Dalmau i Velzquez, en la realitzaci de LAS MENINAS.