Curs 4 (2)

Escoltant el què ens diu el mar

1. Biodiversitat marina– Zonació marina– El plàncton– El bentos– Els organismes marins

2. Canvi global: efectes al mar– Alteracions sobre el medi físic:– Canvis en la biota i les comunitats– Canvis en els ecosistemes:

L’Antàrtica– Impactes sobre la biodiversitat

Índex


Els organismes marinsVegetals:

Unicel·lulars: diatomees i dinoflagel·lats

Cloròfits o algues verdesFeòfits o algues brunesRodòfits o algues rogesFanerògames (plantes superiors)

Biodiversitat marina


Algues unicel·lulars


DIATOMEES•Esquelet extern de sílici• Formen part del fitoplàncton• Quan moren es dipositen al fons marí

DINOFLAGEL·LATS• Proveïdes de flagels• Formen part del fitoplàncton• Bioluminescents• Poden provocar intoxicacions


Cloròfits o algues verdes


• Algues macroscòpiques• Bentòniques en diversos ambients (durs i tous)• Zona fòtica

Codium vermilara

Acetabularia acetabulum

Ulva lactuca


Feòfits o algues brunes


• Algues macroscòpiques• Bentòniques en diversos ambients (durs i tous)• Algues amb estructures més complexes

Padina pavonica

Dyctiota dichotoma

Laminaria sp.


Rodòfits o algues roges


• Algues macroscòpiques• Bentòniques en llocs ombrívols• Delimiten el límit inferior del circalitoral

Lithophyllum sp.

Sphaerococcus sp.

Jania rubens

Corallina sp.


Fanerògames o plantes superiors


• Plantes amb flor• Bentòniques de fons tous• Posidònia oceànica, endèmica del Mediterrani


Els organismes marinsAnimals:

Porífers o esponges

CnidarisAnèl·lidsMol·luscsArtròpodes: crustacisEquinodermsCondrictisOsteïctis: peixosAus marinesMamífers marins





• 15000 esp• Pluricel·lulars: agregats de cèl·lules diferenciades. Sense òrgans ni teixits• Animals filtradors• Elements esquelètics




Clathrina coriacea

• Calcàries

Sycon sp.

• Hexactinèl·lides

Euplectella aspergillum




• Demosponges

Suberites domuncula

Spongia officinalisNomés espongina

Tethya aurantium

Axinella polypoides

Petrosia ficiformis Ircina oros


Cnidaris


• 9000 esp• Carnívors• Cnidocists (cèl·lules urticants) amb nematocists (càpsula + verí + filament)


Cnidaris


• Escifozous

• Hidrozous

Cothylorrhiza

tuberculataRhyzosto

ma pulmo

Carabela portuguesa

Physalis sp.

Pelagia noctiluca

Velella velella


Cnidaris


• Antozous

Paramuricea clavata

Eunicella sp.

Corallium rubrum

Actinia equina

Parazoantus sp.Anemonia

sp.


Anèl·lids


• 16500 esp• Detritívors o suspensívors• Poliquets• Hirudinis

Spirographis sp.

Glycera sp.

Paràsits

marins


Mol·luscs


• 50000 esp• Herbívors

• Escafòpodes

Dentalium sp.

Ullal de mar• Bivalves

Mytillus galloprovinciali

s

Escoltant el què ens diu el mar Biodiversitat marina

Mol·luscs


Mol·luscs


• Gasteròpodes

Murex sp.Vaqueta suïssa

Dextrorsa

Sinistrorsa


Mol·luscs


• Cefalòpodes

Nautillus sp.

Octopus vulgaris

Sepia officinalis


Artròpodes: crustacis


• 67000 esp• Esquelet quitinós: necessiten mudar

cirrípedescopèpode

Squilla mantis Galera

krill

cranc ermità


Equinoderms


• 6000 esp• Sistema ambulacral• 5 classes:

• Equinoïdeus• Asteroïdeus• Holoturioïdeus• Crinoïdeus• Ofiuroïdeus


Condrictis


• Esquelet cartilaginós• Taurons i rajades• Amb fenedures branquials

Scyliorhinus sp. Raja sp.


Osteïctis: peixos


•Esquelet ossi• Aletes parells i imparells• Opercle

Muraena helenaLophius

piscatorius

Scomber scombrus


Aus marines


• Plomes impermeables• Migracions

Corb marí MascarellFraret

Baldriga

Pingüí papúa

Elefant marí


Mamífers marins


Morsa

Foca de Weddell

Foca lleopard

Orca Cap d’olla

Iubarta


Activitat 2. Les maires com a bioindicadors

Índex

Escoltant el què ens diu el marActivitat: Les maires com a bioindicadors

OBJECTIUS:

Veure les adaptacions al medi en funció de l’anatomia externa

Conèixer l’anatomia interna d’un peix

Veure l’Anisakis simplex com a exemple de paràsit bioindicador


ANATOMIA EXTERNA


ANATOMIA EXTERNA


ANATOMIA EXTERNA

Abdominal

Iugular

Toràcica

Tipus d’aleta pèlvica

Aleta adiposa Pínnules

Tipus de 2ª aleta dorsal

Tipus d’aleta caudal


ANATOMIA EXTERNA


ANATOMIA INTERNA


Ph. Nematoda: Anisakis simplex

Paràsit estricte de mamífers marins: anisakidosisParàsit estricte de mamífers marins: anisakidosis

Transmès a l’home accidentalment (peix poc cuit)Transmès a l’home accidentalment (peix poc cuit)

Cicle vital complex:Cicle vital complex:

- Hostes paratènics - Hostes paratènics (de transport): larva (de transport): larva 33

- Mamífers marins: - Mamífers marins: adultsadults


Ph. Nematoda: Anisakis simplex

Fetge





Índex


Alteracions sobre el medi físic

Canvi global: efectes al mar

• Temperatura

En general: darrer mig segle = + 0.31ºC (0-300m)

Mediterrani occidental septentrional: darrer terç segle = + 1ºC

Si puja la Tº Disminueix fito + zoopl disminueix pesca

Espècies de baixes temperatures disminuiranEspècies d’alta temperatures augmentaranEspècies sensibles disminuiran (ex. sardina i seitó)




• Salinitat

Es veurà afectada la circulació de la Mediterrània?

Si baixa la salinitat S’elimina la barrera al pas d’organismes

Migració lessepsiana

Mediterrània Atlàntic




• Règim de corrents

Canvis en la termohalina i picnoclina disminució aport nutrients i oxigenFons profund molt sensible al canvi climàtic












• Pujada del nivell del mar

1000

800

600

400

200

0

-200

-400

-600

2003 2004 2005

Massa d

e g

el (k

m3)

Any

A L’ANTÀRTICA




• Pujada del nivell del mar

Ratio =1.8 ± 0.3 mm /any

1700 1750 1800 1850 1900 1950 2000

-20

-10

0

10

20

Niv

ell r

ela

tiu

del m

ar

(cm

)

Adaptat de IPCC SYR Figure 2-5

Amsterdam, NetherlandsBrest, FranceSwinoujscie, Poland

Can

vi g

lob

al d

e te

mp

era

tura





Índex


Canvis en la biota i les comunitats


• Distribució geogràfica i batimètrica




• Malalties i mortalitats en massa

Mortalitat aprox. 50% i de lenta recuperació





I a la Mediterrània?

• 2 episodis de mortaldat en massa: estiu 1999 i 2003

• Unes 30 espècies d’invertebrats bentònics afectades





I a la Mediterrània?

Identificació d’un bacteri patògen (Vibrio corallityticus)

termodependent de Paramunicea clavata


Canvis en els ecosistemes: L’ANTÀRTICA








Canvi GlobalCanvi Global

Nº Espècies antàrtiques Nº Espècies antàrtiques

% Endemisme % Endemisme

Increment turisme

Increment turisme

Espècies invasores

Espècies invasores





Impactes sobre la biodiversitat


Causes de les extincions marines:

Explotació : 55%

Pèrdua d’hàbitat: 37%

Espècies invasives: 2%

Altres (malalties, canvi global): 6%


Impactes sobre la biodiversitat



Activitat 3. La pesca

Índex

Escoltant el què ens diu el mar Activitat: La pesca

ARTS MAJORS ARTS MENORS

Teranyina o

encerclament

Art d’arrossegament o

bou

Gàbia de tellerina

Nanses

Tresmall o tremall

Palangre


Teranyina


Arrossegament o bou


Gàbia de tellerina


Nanses


Tresmall


Palangre


Comercialització: la llotja


1. A què correspon cada art de pesca?

2. Respon A o B:a) Surten a pesca de nitb) La xarxa es manté oberta amb les portesc) Es capturen al mateix temps gran quantitat d’espèciesd) És selectiva de sardines i seitonse) La xarxa es cala allà on la sonda assenyala que hi ha una mola de peix

A B


3. Digues una avantatge i un desavantatge de cadascuna de les arts de pesca


A B



A

B

C5. Relaciona les parts dels vaixells

a) Portesb) Llevadorc) Gabieta: cabina des d’on es governa el vaixelld) Llumse) Caixes

Education

Curs 4 (2)