SEGLE XVI

HISTÒRIA POLÍTICA-Segle XV (1410) –- Mort Martí l’Humà, sense descendència i hereta el tron Ferran d’ Antequera- Compromís de Casp-Guerres: -Civil contra Joan II -Remences, Ferran el catòlic.-SEGLE XVI-Guerra dels agermanats-Absolutisme Aústries-Bandolerisme

ECONOMIA-Crisi que no es recuperarà fins a mitjans del segle XVIII-Desplaçament del comerç a l’Atlàntic

CULTURA-Renaixement-Erasmisme-Interès per Ramon Llull-Influència de la poesia d’Ausiàs March___________L’aristocràcia i els intel·lectuals marxen on hi ha la cort (castellanització)

Classes populars i la clerecia es mantenen fidels a la llengua catalana

Les institucions catalanes es mantenen: •Cancelleria reial

• Absència de govern propi en el país.

•Virreis

BilingüismeCort al País Valencià (ús del castellà) El castellà esdevé una mena de Koiné de la llengua literària, com abans havia passat amb el provençal i el gallec

Confusió del nom de la LLENGUA CATALANA en llemosina (antic provençal).Durarà fins a la Renaixença (s. XIX)

L’aristocràcia i els intel·lectuals creen una literatura culta, en llatí, castellà o català, però són incapaços de construir una tradició cultural catalana eficient

Les classes populars produeixen i consumeixen una cultura d’expressió catalana

___________

LA IMPREMTA, gràcies a la impremta s’han conservat força obres de literatura popular.

Poesia de certamen: Vella tradició trobadoresca Poc valor literari Castellanització de les formes poètiques Poesia sota el mestratge d’Ausiàs

March

Pere SerafíMilà i Fontanals l’anomena “poeta de transició

entre l’escola catalana i la castellana”. Formes tradicionals –populars- (Goigs) Predilecció gèneres i formes mètriques italianes,

sonet Estil d’influència castellana, introducció de

castellanismes També influència d’Ausiàs March, per exemple ús

del decàsil·lab

Poema de base popular Se’n coneixen 5 versions La de Pere Serafí és la més simple i fidel Estil melangiós

Despuig Cristòfol, Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa. (1510-1580)

Prosista més important del XVI La seva obra reflecteix l’ambient social i històric

del seu temps Els Col·loquis pretenen 3 coses: 1.- Defensar l’excel·lència, bellesa, riquesa i

importància històrica de la seva ciutat 2.- Exaltació de Catalunya en el present i passat i

lloar la llengua catalana 3.- Profundament espanyol, no tolera que

s’identifiqui Espanya amb Castella

Formalment són 6 diàlegs entre tres personatges

Despuig coneix bé els clàssics, els autors del Renaixement i la tradició literària catalana

SEGLE XVII

HISTÒRIA POLÍTICA-Expulsió dels moriscos (1609)-Guerra dels Segadors

ECONOMIA- Tensió i problemes econòmics i socials

CULTURA-Cultura subsidiària literàriament, estilística i ideològica de la castellana.-Llengua: el castellà és la llengua de prestigi, arriba pel comerç.-“Escuela poètica castellana”

POESIA: Francesc Vicent Garcia (1579-1623), rector de Vallfogona

Dos estils: un de culte i un altre d’obcè i escatològic –vallfogonisme-

PROSA. Tractats militars Catecismes

SEGLE XVIII

HISTÒRIA POLÍTICA-Guerra de Successió (1701-1714) que clou la hª de la corona catalanoaragonesa.-Dinastia borbònica-Decrets de Nova PlantaRegne de València 1707Catalunya 1716

_______

Les institucions pròpies són abolides.El català deixa de ser la llengua “oficial” dels Països Catalans

ECONOMIA-La burgesia pacta amb l’Imperi-Creixement econòmic (Carles III)

CULTURA-Dos períodes:

-1.- Esmorteïment total-Tancament universitat de Barcelona (s’obre la de Cervera, per la seva fidelitat a Felip V)-2.- Finals de segle: simptomes de reivindicacions històriques i lingüístiques. –Acadèmia de Bones lletres- (1752) -Aquest lleu redreçament marca el camí vers la RENAIXENÇA

Dramaturg menorquí Joan Ramis Baró de Maldà, Calaix de sastre

Poesia creada pel poble a partir de la seva necessitat d’expressar unes vivències humanes elementals i permanents i en la qual es reconeix com a tal poble.

Segons el Romanticisme, la poesia popular seria fruit de la creació espontània i anònima del poble, que hi expressaria la seva mentalitat i la consciència de la pròpia personalitat nacional. Per als positivistes, en canvi, el poble no crea, sinó que rep, adapta i transmet la poesia dels doctes. […] Una poesia d’aquest gènere [popular] és en realitat atemporal i no té una pàtrica concreta, si no és la de la llengua que l’expressa.

Josep Romeu i Figueras SOLC

Arriba per via oral Gràcies a la impremta se n’han conservat

mitjançant “fulls solts” i en cançoners castellans

La majoria de cançons i romanços van ser recopilats al segle XIX –Romanticisme-

Els Segadors (1640) Bach de Roda (1713) El comte Arnau L’Hereu Riera (ball de bastons) El rei mariner

CANÇONS DE BANDOLERS I LLADRES DE CAMÍ RAL Identificació del bandoler per part del poble –supervivència

dels atributs que caracteritzava el cavaller medieval. Bandoler idealitzat amb una lliçó moralitzadora “Quan jo n’era petitet”, “Una cançó vull cantar/ no hi ha

molt que s’és dictada”

Gènere poètic semipopular d’arrel medieval (Crònica de Ramon Muntaner)

Formes cantades amb melodies senzilles, recorden les litúrgiques. Inicialment esballaven.

La seva estructura es fixà a finals del segle XVII CONTINGUT, gènere narratiu: Caire religiós, vinculats a les escenificacions religioses FORMA (model cançons de dansa i balada trobadoresques): 7/8 estrofes (cobles), versos heptasíl·labs, amb una tornada

inicial de 4 versos, al final de cada cobla repeteixen els 2 versos finals de la cobla inicial (retronxa)

Les Nadales anteriors al segle XV s’han perdut, només se’n conserven algunes en manuscrits

Segles XVI i XVII, influència Villancicos. Les que es canten avui són dels segles XVIII

i XIX

Cançoner profà Cançons breus, improvitzades mentre es

treballava al camp. A les Illes Balears es diuen

“Gloses/glosses” i al País Valencià “cobles”

Gran varietat temàtica: Cançons d’amor, despit, bressol

d’enyorança, felicitacions … Formalment consten de 4 versos

heptasíl·labs, amb rima assonant i consonant

Cançons profanes,però vinculades a la religió perquè es cantaven a les cofraries de la Mare de déu del Roser.

Tenen un sentit de lloança Formalment consta de 8 versos

heptasíl·labs i rima assonant

Teatre de caire particular: sainet (Catalunya; Entremesos a les Illes i al País Valencià

Representacions solien fer-se per Pasqua, carnaval, Corpus o Quaresma

El profà es representava en magatzems, sales, patis i balls

El religiós en convents o a l’interior deles esglésies: Pastorets, passions, …

Base del teatre del segle XIX i del teatre culte en general: Teatre polític, la comèdia de costums i les sarsueles

Peça en un acte, anònim i d’estructura molt rudimentària. Primer s’escriviren en vers i després en prosa.

Temàtica: la vida quotidiana i tipificada. Vida picaresca; el banyut; costums populars

Diàlegs que reprodueixen el parla de l’època. Actors només masculins

Surt a finals del segle XVIII. Base teatre culte XIX

La UNESCO ha reconegut 2 textos teatrals de temàtica religiosa.

EL MISTERI D’ELX LA PATUM DE BERGA